les dones i el mercat laboral balear, any 2014 1. a ...el pes de les dones és similar en ada su...

DONES I MERCAT DE TREBALL, ILLES BALEARS 2014

-1-

ILLES BALEARS 8 DE MARÇ 2015 ISSN 2171-8148

LES DONES I EL MERCAT LABORAL BALEAR, any 2014

1. LA INACTIVITAT FEMENINA

L’any 2014 la mitjana de població inactiva dona a les Illes Balears ha estat de

191.800 persones amb una taxa d’inactivitat del 40,9%.

El 40,6% de les dones inactives es dediquen a les tasques de la llar, i un 24,6%

estan en la inactivitat en ser jubilades o prejubilades.

El 60,9% de les dones inactives balears tenen més de 55 anys; el 21,6% (41.500)

tenen menys de 35 anys.

Taxes d'inactivitat per sexe i grup d'edat.

Homes Dones

Totes les edats 29,2% 40,9%

De 16 a 34 anys 24,3% 31,0%

De 35 a 54 anys 7,1% 18,5%

55 i més anys 65,5% 75,9% Font: EPA. IBESTAT

1.1 LES DESIGUALTATS HOME-DONA

L’any 2014 la distància de gènere entre les taxes d’inactivitat se situa en els 11,7

punts percentuals.

La major taxa d’inactivitat femenina es continua relacionant directament amb rols

tradicionals de gènere. El motiu d’inactivitat “tasques de la llar” explica el

40,6% de la inactivitat femenina, mentre en els homes la proporció és de tan sols

l’11,9%. Entre els homes la causa d’inactivitat més comuna és, amb el 55,3% sobre

el total, la jubilació.

El 83% de les persones inactives per motiu “tasques de la llar” són dones.

DONES I MERCAT DE TREBALL 2014 Treballs monogràfics CCOO IB


-2-

Font: Gabinet Tècnic CCOO.IBESTAT

1.2 L’EVOLUCIÓ ANUAL 2013-2014

La variació anual en el volum de dones inactives és, per segon any, positiva. Per

comparació a l’any 2013 el nombre de dones inactives ha pujat en +6.100

persones. En termes relatius l’augment és del 3,3%.

El creixement s’observa majoritàriament entre dones dedicades a tasques de la

llar (+4.800). Per grup d’edat l’increment anual s’observa sobretot entre les dones

menors de 34 anys (+4.200).

2. LA DONA TREBALLADORA. LES DONES ECONÒMICAMENT

ACTIVES

L’any 2014 la mitjana de dones actives a les Balears ha estat de 276.800. La xifra

situa la taxa d’activitat en el 59,07%.

Per grups d’edat, la taxa d’activitat més elevada la tenim entre les dones de 25 a

34 anys (86,28%). Entre els grups d’edat dels 35 al 44 i dels 45 als 54 anys, la taxa

se situa al voltant del 81%. En les dones més joves la taxa baixa fins al 39,3%,

mentre que la proporció de dones d’entre 55 i 64 anys que es considera activa és

del 57%.

Les dones absorbeixen el 45,9% del total de població activa (16 i més anys). El pes

de les dones és similar en cada subgrup d’edat.

Entre les persones actives amb nivell d’estudis superior, les dones són majoria

(54,8%). En el cas de persones en edats compreses entre els 25 i els 34 anys, la

proporció de dones sobre el subtotal de persones actives amb estudis superiors és

del 66,3%.


-3-

Entre les dones actives són majoria les persones amb estudis superiors (35,1%),

mentre entre els homes el 41% dels actius tenen estudis secundaris de primera

etapa.

El 81,6% de les dones actives balears tenen una ocupació i el 18,4% està a l’atur.


La bretxa de gènere en la taxa d’activitat masculina i femenina és d’11,73 punts

percentuals.

La distància s’observa entre tots els subgrups etaris (16-24, 25-34, 35-44, 45-54, 55

i més anys) però és major entre els grups d’edat de 35 i més anys.

Les distribucions per a cada sexe segons grups etaris no mostren diferències

significatives, no obstant això en tots els grups d’edat tenim menys dones que

homes (al voltant del 45%).

Entre el grup etari dels 25 als 34 anys, els homes són majoria en el nivell de

formació elemental amb un pes del 66,7%, alhora que entre les persones actives

amb estudis superiors hi ha més dones (66,3%) que homes.

Taxes d'activitat i bretxes de gènere 2013 i 2014. Illes Balears, M2014

Taxes activitat M2014 Bretxa de gènere

Dones Homes M2014 M2013

Total 59,07 70,8 -11,73 -12,44

De 16 a 24 anys 39,31 46,44 -7,13 -6,74

De 25 a 34 anys 86,28 93,28 -7 -5,05

De 35 a 44 anys 81,86 93,89 -12,03 -12,49

De 45 a 54 anys 81,02 91,68 -10,66 -12,72

55 i més anys 24,12 34,53 -10,41 -12,11 Font: Gabinet Tècnic CCOO IB a partir de les dades EPA. IBESTAT

Distribució de la població activa home i dona segons nivell formatiu. M2014

Homes Totes les edats De 25 a 34 anys

Total 100,0% 100,0%

Educació primària o inferior 9,1% 7,2%

Ensenyament secundari 1a etapa 41,2% 43,5%


Educació superior 24,5% 22,5%

Dones

Total 100,0% 100,0%




Educació superior 35,1% 47,4% Font: Gabinet Tècnic CCOO IB a partir de les dades EPA. IBESTAT


-4-


L’any 2014 la bretxa de gènere en la taxa d’activitat es modera en 0,7 punts

percentuals.

Segons les estimacions de l’EPA, el nombre de dones actives hauria baixat en unes

-2.200 dones (-0,8%). Entre els homes la davallada és més intensa (-6.200, -1,9%),

de manera que la reducció de la bretxa de gènera és de tipus passiu.

Per grups d’edat, hi ha variacions en les evolucions anuals. Entre les dones de 25 a

34 anys es perden -5.000 (-6,4%) dones actives; en canvi, entre les persones

majors de 45 anys s’observa un increment anual de dones actives de +5.800

(+5,9%).

3. LES DONES OCUPADES

L’any 2014 Balears ha tingut una mitjana de 225.900 dones ocupades amb una

taxa de salarització del 85,4%.

L’autoocupació ha tingut entre les dones un pes del 9,7% (21.800). El 4,3% de les

dones ocupades són empresàries amb assalariats/des (9.700).

La majoria de les dones ocupades tenen estudis superiors (36,9%; 83.400). El

28,2% té estudis secundaris de segona etapa i el 28% té estudis secundaris de

primera etapa.

El percentatge de dones ocupades amb estudis primaris o inferiors és del 6,9%

(15.500).

Les ocupacions elementals, amb 46.300 dones treballadores, absorbeixen el 20,5%

de l’ocupació femenina.

62.200 treballadores són directores o tècniques (27,5%) i 78.500 són treballadores

qualificades (34,7%).

El 41,3% de les dones ocupades treballen al comerç i l’hostaleria (G+H+I), el 25,4%

ho fan a administracions públiques, seguretat social, educació, sanitat i serveis

socials (O+P+Q), i el 13,8% es dedica a activitats artístiques, recreatives

d’entreteniment i llars (R+S+T+U).

Entre les dones de 25 a 34 anys el perfil majoritari és el de treballadores amb

estudis superiors (48,1%; 28.800). El pes de les dones amb educació secundària de

primera i de segona etapa és del 28% i del 28,2%, respectivament.


-5-

Distribució de la població ocupada home i dona per ocupació. M2014 i M2013.

Homes 2014 2013

Total 100,0%

100,0%

Direcció i tècnics 27,0% 30,0%

Administratius 6,3% 7,2%

Treballadors qualificats 59,6% 55,6%

Ocupacions elementals 6,7% 6,7%

Ocupacions militars 0,5% 0,5%

Dones

Total 100,0%

100,0%

Direcció i tècnics 27,5% 28,4%

Administratius 17,2% 14,7%

Treballadors qualificats 34,7% 36,6%

Ocupacions elementals 20,5% 20,2%

Ocupacions militars Font: EPA. IBESTAT


La taxa d’ocupació femenina ha estat del 48,2%. Per comparació als homes, la taxa

femenina s’ha situat a una distància de 7,4 punts percentuals.

Les Balears és la comunitat autònoma que presenta una menor bretxa de gènere

en la taxa d’ocupació. Al conjunt de l’Estat la bretxa és de 10,27 punts, i la CA on

s’observa una major distància és Extremadura (13,84 pp).

Si distribuïm les diferents categories de l’ocupació entre homes i dones tenim que

a les Illes:

les dones són majoria...

Entre les persones ocupades amb estudis superiors (53,9%)

Entre les ocupacions tècniques i professionals, científiques i

intel·lectuals (61%)

Entre les ocupacions comptables i administratives (71%)

Entre les ocupacions elementals (73%)

Entre les activitats immobiliàries (63,33%)

Entre l’administració pública, defensa, seguretat social, educació,

activitats sanitàries i serveis socials1 (62,19%)

1 Activitats O+P+Q de la CNAE-09


-6-

Entre les activitats artístiques i recreatives, altres serveis i activitats

a les llars2 (66,17%)

les dones són clarament una minoria...

Entre les persones ocupades amb ensenyaments secundaris de

primera etapa (38,4%)

Entre ocupacions de direcció i gerència (34%)

Entre tècnics i professionals de suport (38%)

Entre treballadors qualificats del sector agrícola, pesquer i forestal

(11%)

Entre treballadors i artesans qualificats de la indústria

manufacturera i la construcció (4%)

Entre operadors d’instal·lacions i maquinària (13%)

En les activitats d’agricultura i pesca (30,9%)

A la indústria (21,9%)

A la construcció (6,62%)

A Informació i comunicacions (20%)

Si comparem les distribucions de l’ocupació d’homes i dones, s’observa que

Entre les dones tenen MÉS pes...

Les treballadores amb estudis superiors. El 36,9% de les dones

ocupades tenen estudis superiors. Entre els homes la proporció és

del 27,8%

Les treballadores a administracions públiques, seguretat social,

educació, sanitat i serveis socials, que absorbeixen el 25,4% de

l’ocupació femenina. Entre els homes el 13,6% dels ocupats

treballen en aquest subsector.

Les activitats artístiques i recreatives, altres serveis i activitats a les

llars, subsector que agrupa el 13,8% de les dones ocupades. En el

cas dels homes el percentatge és del 6,2%.

2 Activitats R+S+T +U de la CNAE-09


-7-

Un 20,5% de dones ocupades tenen ocupacions elementals; entre

els homes solament un 6,7% dels ocupats estan en aquesta

categoria.

Les ocupacions de serveis de restauració, personal, protecció o

venda, en què tenim el 31,4% de l’ocupació femenina enfront del

20,6% dels homes.

Distribució de la població ocupada home i dona segons nivell formatiu. M2014

Homes Totes les edats De 25 a 34 anys

Total 100,0% 100,0%




Educació superior 27,8% 24,3%

Dones

Total 100,0% 100,0%




Educació superior 36,9% 48,1% Font: EPA. IBESTAT


Segons les estimacions de l’EPA, el nombre de dones ocupades s’hauria

incrementat en +8.100 treballadores (+3,7%). Les pujades s’observen quasi

exclusivament entre les dones de 45 i més anys.

Les pujades en el nombre de dones ocupades es troben entre les ocupacions

administratives (+6.800) i les ocupacions elementals (+2.200). Entre els homes

l’increment es produeix entre els treballadors qualificats (+9.700).

L’increment anual de l’ocupació femenina s’ha observat entre l’ocupació

assalariada (+4.600) alhora que entre els homes les xifres d’evolució anual

apunten a una a situació d’estancament en totes les situacions professionals.

4. LES DONES OCUPADES ASSALARIADES

L’any 2014 la mitjana de dones assalariades a les Illes Balears s’ha situat en les

193.000 treballadores. El 33,7% tenen entre 16 i 34 anys, el 54,9% tenen entre 35 i

54 anys i l’11,4% són majors de 54 anys.

Les dones representen el 49,8% de l’ocupació assalariada. La igualtat en la

distribució s’observa en tots els grans grups d’edat.


-8-

La taxa de temporalitat entre les dones és del 23,4% i entre els homes és del

28,4%. Entre les dones menors de 35 anys la taxa s’eleva fins al 38%, i entre els

homes arriba al 42,4%.

El 54,8% de les dones assalariades amb contracte temporal tenen menys de 35

anys. El 5,8% té més de 54 anys.

Les dones protagonitzen el 45% de l’ocupació assalariada temporal i el 51,5% de

l’ocupació indefinida.

El 23,2% del treball assalariat femení és a temps parcial3 (44.700). Entre la

contractació indefinida la taxa de parcialitat femenina és del 19,2%. En la

contractació temporal la taxa assoleix el 36,1%.4

El treball temporal i a temps parcial representa el 8,4% del treball assalariat

femení; en el cas dels homes, un 4,3%.

El 38,1% de l’ocupació femenina assalariada és atípica, és a dir, parcial (tant

indefinida com temporal) o temporal a temps complet.

La incidència de la parcialitat és molt elevada en els diferents grups d’edat, però

més intensa entre les dones més joves (de 16 a 34 anys), amb una taxa del 26,2%.

En el cas de les dones de 35 a 54 anys la parcialitat caracteritza el 21,2% de

l’ocupació assalariada, i per a les majors de 55 anys la proporció és del 23,6%.

L’ocupació parcial femenina es concentra en el grup de dones de 35 a 54 anys i és

xifrada en el 50,3%; les menors de 35 anys n’absorbeixen el 38% i les majors de 55

anys, l’11,6%.

Quatre de cada deu dones assalariades fan feina a la rama d’activitat formada pel

comerç, l’hostaleria i el transport (G+H+I). El 28,4% treballa a l’administració

pública, educació, sanitat o serveis socials (O+P+Q) i el 14% s’ocupa en activitats

recreatives o activitats de les llars.


A diferència de l’any 2013, la temporalitat afecta més els homes que les dones

(28,4%-23,4%), en pujar l’ocupació indefinida entre les dones (+6.300) i baixar

entre els homes (-5.600) alhora que també puja l’ocupació temporal entre ells

(+6.200).

3 A l’EPA la distinció entre jornada completa i jornada parcial en l’ocupació principal la declara la

persona enquestada. 4 S’ha detectat una errada en el Monogràfic de l’any 2014 (dades 2013) pel que fa a les taxes de

parcialitat específiques. El document ha estat esmenat amb data 02/2015.


-9-

La gran diferència entre ambdós sexes la tenim en la parcialitat. Les dones

concentren el 76,5% dels treballs assalariats a jornada parcial, una proporció que

s’incrementa per comparació al 2013 en baixar aquest tipus d’ocupació entre els

homes (-3.300) i pujar entre les dones (+6.100).

Les dones tenen una taxa de parcialitat del 23,2%, enfront de la taxa masculina

del 7%. La bretxa de gènere en la taxa de parcialitat és de 16,1 punts

percentuals, 4,4 punts més que al 2013. Entre l’ocupació temporal la bretxa és de

21 punts percentuals i entre la indefinida de 15,3 punts.

Font: Gabinet tècnic de CCOO IB. Elaboració a partir de dades EPA.


L’any 2014 tenim més dones ocupades assalariades per comparació al 2013.

L’ocupació assalariada femenina s’ha incrementat en un any un +2,4%, amb un

creixement d’unes +4.600 persones. Entre els homes la situació és d’estancament,

amb una variació estadísticament poc significativa de +600.

L’augment es dóna principalment entre l’ocupació indefinida (+6.300; +4,4%), i en

canvi l’ocupació temporal es mantindria més o menys igual (-1.700; -3,6%).

L’ocupació indefinida, i el conjunt de l’ocupació assalariada femenina, es recupera

gràcies a la parcialitat. L’ocupació indefinida a temps parcial s’eleva en +5.400

persones , amb un creixement relatiu del +23,5%. L’ocupació temporal a temps

complet baixa en -2.400 dones mentre les altres dues categories (és a dir, parcial

temporal i indefinit complet) es mantenen en xifres semblants.


-10-

0,7

5,4

-2,4

0,7

-3 -2 -1 0 1 2 3 4 5 6

Indefinit complet

Indefinit parcial

Temporal complet

Temporal parcial

Variacions absolutes en l'ocupació assalariada femenina a Illes Balears. EPA, 2013-2104.

Font: Gabinet tècnic de CCOO IB. Elaboració a partir de dades EPA.

5. LES DONES ATURADES

L’any 2014 l’atur ha afectat el 18,38% de les dones actives. En el cas de l’atur

juvenil, la taxa és del 46,25%.

Per nivells formatius, la incidència de l’atur és més gran entre les dones amb

educació primària o inferior (26,8%), tot i que també afecta el 14,06% de les dones

actives amb educació superior.

La mitjana anual de dones aturades ha estat de 50.900 persones, xifra que

representa el 42% de l’atur balear.

El perfil formatiu majoritari és el d’educació secundària de primera etapa amb un

37,1%; el 25% té un nivell de secundària de segona etapa; el 26,9% compta amb

educació superior; i l’11,2% es correspon amb dones amb educació primària o

inferior.

El 59% de les dones aturades fa menys d’un any que cerquen feina (30.000).

L’atur de molt llarga durada (dos o més anys a l’atur) afecta un total de 13.500

dones amb una incidència sobre el total d’aturades del 26,5%. Hi ha 7.400 dones

que fa entre un i dos anys que romanen a l’atur. En total, l’atur de llarga durada

afecta 4 de cada 10 dones aturades (20.900).


La taxa d’atur femenina és més baixa que la masculina i se situa a una distància de

-3 punts percentuals.

En el cas de l’atur juvenil, la taxa femenina és més elevada que la masculina

(46,25%-42,93%).

Els homes són majoria en cada grup d’edat i absorbeixen el 58% de l’atur.


-11-

Taxa d'atur per període, sexe i nivell de formació (CNED-14), Illes Balears 2014

Homes

Total 21,37

Educació primària o inferior 37,09

Ensenyament secundari 1a etapa 24,45


Educació superior 10,82

Dones

Total 18,38

Educació primària o inferior 26,82

Ensenyament secundari 1a etapa 23


Educació superior 14,06 Font: EPA, IBESTAT


Entre els anys 2013 i 2014 el nombre de dones aturades ha descendit en -10.300

persones, amb una taxa de variació anual del -16,8%.

La davallada de l’atur femení és fruit de la pujada en l’ocupació (+8.100). L’atur

baixa malgrat que augmenta la població activa.

La taxa d’atur femenina ha baixat en el període anual 2013-2014 en -3,55 punts

percentuals.

El descens anual de l’atur es troba, sobretot, entre les dones de 25 a 34 anys (-

6.000).

L’atur de llarga durada entre els dones ha baixat en un any un -26,7%, en passar

de 28.500 a 20.900 aturades que cerquen feina des de fa un o més anys.

Font: EPA, IBESTAT


-12-

6. RADIOGRAFIA DE LA CONTRACTACIÓ A DONES

TREBALLADORES, ANY 2014

Durant l’any 2014 s’han registrat un total de 179.749 contractes a dones. La xifra

representa el 46,1% del total de contractes acumulats al llarg dels dotze mesos de

l’any.

El 97,3% dels contractes s’han generat en el sector serveis. Per activitats, destaca

l’hostaleria, que ha suposat el 38% de la contractació, seguida d’activitats

administratives, en què tenim el 14,1% de la contractació.

El 42,9% dels contractes han estat per ocupacions relacionades amb restauració,

serveis personals, protecció i venedores. El 26,4% s’han fet per a ocupacions

elementals i el 13,6% per a empleades comptables, administratives i altres

empleades d’oficina.

Solament un 9,1% dels contractes han estat per a activitats tècniques,

professionals científiques o intel·lectuals. Un 6,2% han estat per ocupacions

tècniques i professionals de suport.

El 86,8% de la contractació ha estat temporal.

El 45% de la contractació ha estat per una jornada parcial.

La suma de contractes temporals, parcials i fixos discontinus dóna una taxa de

precarietat/flexibilitat contractual del 95%.

Només el 4,1% dels contractes han estat indefinits a temps complet (7.414).


L’ocupació més feminitzada és la d’empleats/des comptables, administratius i

altres empleats d'oficina, grup en què les dones han absorbit el 64,6% dels

contractes.

Les dones també són majoria (53,6%) en les ocupacions de treballadors/es dels

serveis de restauració, personals, protecció i venedors; en l’ocupació de tècnics i

professionals científics i intel·lectuals, les dones representen el 52,6%.

Les dones són minoria en les contractacions a directors/es i gerents (33,2%);

treballadors/es qualificats en el sector agrícola, ramader, forestal i pesquer (7,5%);

artesans/es i treballadors qualificats de les indústries manufactureres i la

construcció (4,5%), i operadors/es d'instal·lacions, maquinària i muntadors (8,2%).

Les contractacions a ocupacions elementals es reparteixen a parts iguals entre

homes i dones.


-13-

La taxa de temporalitat contractual no presenta diferències per sexe, en canvi,

entre les dones la parcialitat ha caracteritzat el 45% dels contractes, 15,2 punts

percentuals més que entre els homes.

Les dones han absorbit el 56,4% dels contractes parcials signats l’any 2014.

El 28,7% dels contractes indefinits a dones són a temps parcial. La proporció és del

16,6% entre els homes.

Per a elles, el 47,8% dels contractes temporals han estat parcials. Entre els homes,

la parcialitat ha afectat el 32% dels contractes temporals.


Per comparació a l’any 2013, ha pujat la contractació en 2014, més entre els

homes (+26.934; +14,7%) que no pas entre les dones (+17.396; +10,7%).

L’increment en el nombre de contractacions està protagonitzat per l’hostaleria, la

qual, amb un increment de +9.413 contractes, absorbeix el 54% de l’increment

anual.

Per ocupacions, el gruix de l’increment en el nombre de contractacions a dones el

tenim sobretot en els treballs de restauració, personals, protecció i venedores

(+6.762), on hi ha el 38,9% del creixement, i en empleades comptables i

administratives (+4.817), que aglutina el 27,7% de la nova contractació.

El 76% dels nous contractes femenins són temporals (13.263) i el 42% ho són a

temps parcial (7.290). La gran majoria dels nous contractes parcials, el 96,5%, són

temporals.

7. SALARIS MITJANS I DIFERÈNCIES SALARIALS, 2012 (DARRERES

DADES DISPONIBLES PUBLICADES EL 25DE JUNY DEL 2014) Segons l’enquesta d’Estructura Salarial de l’INE, l’any 2012 el salari mitjà anual fou

de 19.022,24€ per a les dones i de 22.859,04€ per als homes.

Per comparació a l’any 2011, el sou mitjà de les dones baixa en -355,1€ (-1,8%).

La indústria és el sector on el salari mitjà per a les dones és més baix (18.594,37€).

El salari anual mitjà al sector serveis és de 19.040,89€ per a elles.

Les dones amb contracte temporal tingueren un salari mitjà de 15.689,8€ i les

treballadores amb contracte indefinit guanyaren de mitjana 19.629,3€. Les dones


-14-

amb contracte temporal guanyen -3.939,5€ (-20,1%) menys per comparació a les

treballadores amb contracte indefinit.

En les ocupacions altes5 les dones guanyen de mitjana 26.447,41€, en les

ocupacions intermèdies són 16.239,89€ i en les baixes, 14.735,7€. La distància

salarial entre les dues categories dels extrems és l’any 2012 de -11.711,7€ i el

salari de les dones més desfavorides és solament el 55,7% del salari de les

treballadores que fan feina en ocupacions altes.

Entre les treballadores menors de 25 anys i les treballadores en edats compreses

entre els 25 i els 34 anys, el salari mitjà se situa per sota de la mitjana. Entre les

primeres el salari és de només 9.117,56€ i entre les segones, de 16.163,36€.

El guany de les dones per hora normal de treball ha estat de 12,99€. A la

indústria, el guany és de 12,19€ i al sector serveis és de 13,06€.

Per ocupacions alta, mitja i baixa, els guanys per hora foren de 17,33€, 11,05€ i

10,95€.

El guany mitjà per hora normal de treball de les treballadores amb contracte

indefinit fou de 13,31€. Entre les treballadores amb contracte temporal, el guany

per hora normal treballada baixa fins als 11,17€.

En un any el guany per hora normal de treball va baixar un -0,9% (-0,12€).

Font: INE. Enquesta d’estructura salarial 2012.

5 Nota de l’INE.. Ha estat necessari agrupar les ocupacions degut a la falta d’observacions mostrals dels grans grups de la CNO-11. L’agregació és la següent:Alta inclou els grups 1,2 i 3, Mitja inclou els grups 4, 5, 6 i 7 i Baixa inclou els grups 8 i 9 .


-15-

7.1 LES DESIGUALTATS HOME-DONA, 2012

Les dones guanyen de mitjana -3.836,8€ menys que els homes.

La distància de gènere se situa en 16,8 punts percentuals i el sou mitjà d’una dona

és tan sols el 83,2% del sou mitjà d’un home.

La distància de gènere es va elevar entre l’any 2011 i l’any 2012 en 0,4 punts

percentuals.

Entre els anys 2011 i 2012 el salari mitjà de les dones va baixar en -355,15 €

(-1,8%). Entre ells el descens fou de –329,76€ (-1,4%).

La indústria és el sector que presenta la diferència de gènere més elevada, del

27,8%, en ser on menys guanyen les dones (18.594,37€) i més guanyen els homes

(25.753,93€). Els homes del sector perceben de mitjana 7.159,56€ més que les

dones.

Al sector serveis la bretxa és del 17,2% i les dones guanyen de mitjana -3.965,21 €

anuals menys. El salari mitjà de les dones en el sector és de 19.040,89€.

Per ocupacions alta, mitja i baixa, les distàncies de gènere són del -19,5%

(-6.392,89€), -18,8% (-3.767,49€) i -16,5% (-2.915,29€).

Per tipus de contracte, les distàncies de gènere són majors entre les ocupacions

indefinides (-18,2%; -4.369,37€) que entre les temporals (-8,1%; -1.379,75€).

Per hora normal de treball, les dones cobren un -12,7% menys que els homes, és a

dir , -1,89€ menys.

Al sector serveis la distància és de -2,33€ (-15,1%) i a la indústria és de -3,15€

(-20,5%).

Per ocupacions alta, mitja i baixa, el guany de les dones se situa per sota del dels

homes en -3,53€ (-16,9%), -2,05€ (-15,6%) i -0,71€ (-6,1%).

Quant a la contractació temporal, les dones guanyen menys que els homes

(+0,35€; -3%). Respecte a les relacions laborals indefinides, les dones reben de

mitjana -2,2€ euros menys que els homes (-14,2%).

En un any el guany per hora normal de treball puja menys entre les dones (+0,9%;

-0,12€) que no pas entre els homes (+2,1%; +0,31€)


-16-

Indicadors de gènere Illes Balears 2014

Illes Balears Distància de gènere Homes Dones

Taxa d'inactivitat 24,22% 34,44% 10,22%

% d’inactius/ves tasques de la llar 11,90% 40,60% 28,70%

Taxa d'activitat de 16 i més 70,80% 59,07% -11,73%

Taxa d'activitat de 16 a 64 anys 83,84% 72,90% -10,94%

Taxa d'ocupació 55,67% 48,22% -7,45%

Taxa d'ocupació de 16 a 64 anys 65,87% 59,53% -6,34%

Taxa de parcialitat 7,10% 22,00% 14,90%

% directius/ves i gerents 6,50% 3,80% -2,70%

% Tècnics i professionals científics i intel·lectuals 8,80% 15,60% 6,80%

% ocupacions elementals 6,70% 20,50% 13,80%

Taxa d'atur de 16 i més 21,37% 18,38% -2,99%

Taxa d'atur de 16 a 64 anys 21,43% 18,44% -2,99%

% Atur d'1 a 2 anys 16,60% 14,50% -2,10%

% Atur de 2 a més anys 34,50% 26,50% -8,00%

Salari mitjà (2012) 22.859,04 € 19.022,24 € -16,80%

Font: Gabinet Tècnic de CCOO IB. IBESTAT I INE

La parcialitat...

Les dades de mercat laboral no permeten determinar els factors que juguen un

paper més rellevant en les desigualtats laborals per raó de gènere, tot i que sí

evidencien l’existència d’aquestes desigualtats. La comparació de les dades

relatives a la població masculina i a la població femenina ens mostra diferències

significatives que conformen una realitat sociolaboral molt diversa en funció del

sexe.

Del conjunt de dades disponibles per a una anàlisi estadística descriptiva del

mercat laboral, les variables que han mostrat diferències substancials de gènere

són l’activitat econòmica, l’ocupació i, sobretot, la major intensitat de la jornada

parcial entre les dones. Aquesta importància es reflecteix també en la distribució

per sexes d’aquest tipus d’ocupació. Segons les estimacions de l’EPA, la parcialitat

entre les dones té una incidència del 22% i el 73% de l’ocupació parcial és

indefinida.

A més, des que s’inicià la crisi, l’ocupació a temps parcial femenina s’ha

incrementat de manera considerable. La taxa de parcialitat s’ha elevat encara més

i ha passat del 18,2% al 22%. D’altra banda, el saldo 2008-2014 ens mostra que

entre les dones s’ha destruït ocupació a jornada completa (-5.300) i que se n’ha

creat a jornada parcial (+9.500), un fenomen de substitució que fa pensar que la

parcialitat femenina és un tret consolidat de difícil reversió.

Així mateix, és simptomàtic que en moments de certa millora econòmica la

parcialitat deixi d’incrementar-se entre l’ocupació masculina (un tipus d’ocupació

que experimentà un cert protagonisme durant els pitjors anys de la crisi) mentre


-17-

en les dones aquesta s’eleva, en el darrer període anual, en dos punts percentuals,

de manera que podem dir que en certa mesura la recuperació de l’ocupació

femenina és un miratge. I més si tenim en compte que la parcialitat és un element

de segregació que resulta en una substantiva pèrdua de qualitat de l’ocupació

femenina i en una major desigualtat salarial. Notem a més que entre l’ocupació

assalariada l’escalada de la parcialitat s’observa únicament entre l’ocupació

indefinida i que l’ocupació indefinida creix en un 86% gràcies a la parcialitat, fet

que suposa precaritzar l’ocupació de més qualitat.

Per entendre millor les dades, hem de tenir present que la parcialitat és un tipus

de contractació atípica que s’associa a la precarietat laboral perquè el treball

parcial significa: 1) menys hores de treball; 2) salaris més reduïts; 3) menors

possibilitats de formació i ascens; i 4) més dificultats per accedir a un treball a

jornada completa un cop iniciada una relació laboral parcial.

A més, la parcialitat implica més dependència econòmica, dificultats per

emancipar-se i una menor protecció social, tant pel que fa a les prestacions d’atur

com a les prestacions de jubilació, perpetuant-se les situacions de dependència i/o

de falta d’ingressos suficients.

La desigualtat salarial ...

Segons la comunicació Estratègia per a la igualtat entre dones i homes, 2010-2015

de la Comissió al Parlament Europeu, al Consell, al Comitè Econòmic i Social

Europeu i al Comitè de les Regions, les dones tenen més probabilitats de trobar-se

en una situació de desavantatge degut a la major incidència de contractes

precaris, especialment contractes parcials. Aquesta circumstància es tradueix en

unes disparitats salarials anuals persistents que tenen repercussions tant sobre els

ingressos al llarg de la carrera laboral, com sobre la protecció social i les pensions.

A més de les diferències salarials anuals existents entre un i altre sexe, o entre

diferents treballadors i treballadores, la UE considera interessant adoptar un punt

de vista que permeti conèixer el preu de la mà d’obra. Per fer-ho, és necessari

recollir la dada de guany per hora treballada ja que les dades anuals estan

fortament influenciades pel tipus de jornada. Per aquest motiu, la definició

comunitària de l’indicador estructural “Bretxa salarial entre dones i homes” empra

el guany ordinari per hora treballada com a base per a la comparació i no el guany

salarial, la qual cosa permet determinar si existeixen o no diferències per sexe en

el preu de la mà d’obra. Des de CCOO considerem que els dos punts de vista són

interessants, encara que és el primer el que dóna compte de les situacions reals de

desigualtat existents i del seu caràcter estructural. Per aquest motiu, hem optat


-18-

per presentar els dos tipus de dades i exposar primerament les dades relatives als

guanys anuals.

La desigualtat salarial entre homes i dones a les Illes Balears s’analitza a partir de

les dades proporcionades per l’Enquesta Anual d’Estructura Salarial 2012, els

resultats de la qual han estat publicats per l’INE l’any 2014. Com s’ha vist, l’anàlisi

descriptiva de les dades proporcionades per l’enquesta reflecteix les desigualtats

existents entre un i altre sexe apuntant a diferències relacionades amb les

diferents estructures de l’ocupació segons sector econòmic, nivells ocupacionals,

tipus de contracte i tipus de jornada. Del conjunt de variables, aquesta darrera és,

juntament amb el nivell ocupacional, una de les que més determina els ingressos

salarials mitjans anuals dels i les treballadores, encara que totes elles tenen una

certa incidència. No obstant això, hem de fer constar que s’observen menors

guanys per a les dones en totes les categories analitzades.


-19-

NOTES METODOLÒGIQUES

Definicions i conceptes

Segons l’EPA, activa és la persona de 16 o més anys que durant la setmana de

referència de l’enquesta (l’anterior a la setmana en què es fa l’enquesta),

subministra mà d’obra per a la producció de béns i serveis o està disponible i en

condicions d’incorporar-se a dita producció. Es subdivideixen en ocupats/des i

aturats/des.

La persona ocupada és la persona de 16 o més anys que durant la setmana de

referència ha estat treballant almenys una hora a canvi de retribució, en diners o

en espècie. També són ocupats els que estan absents de la seva feina per causa de

malaltia, vacances, etc.

A l’EPA es consideren persones aturades les persones de 16 o més anys que

durant la setmana de referència han estat sense ocupació, disponibles per

treballar i cercant activament feina. També són aturats els que ja han trobat feina i

estan a l’espera de la seva incorporació. Les persones aturades poden estar o no

registrades a l’INEM com a demandants d’ocupació o com a persones aturades.

En el cas de l’atur registrat cal tenir present que no es consideren persones

aturades les persones amb contracte fix-discontinu que no estan treballant, tot i

que estan registrades com a demandants d’ocupació i poden ser beneficiàries de

prestacions.

La bretxa de gènere és la distància en punts percentuals entre les taxes calculades

per a la població femenina i per a la població masculina.

La bretxa salarial és la diferència en percentatge dels guanys entre les dones en

relació al guany entre els homes. Els guanys dels homes prenen el valor 100%.

La segmentació en el mercat de treball fa referència a l’existència de situacions de

dualitat en termes de desigualtat dins el mercat laboral, p. e. la temporalitat és un

element clarament de segmentació en dividir el mercat de treball entre ocupació

estable i ocupació precària.

La segregació mesura el grau de concentració o polarització d’un col·lectiu en

determinades branques i ocupacions. La segregació per si mateixa no és

discriminatòria, però sí ho és si dóna lloc a processos de segmentació del mercat

de treball a partir dels quals el grup considerat (dones, joves, població immigrada,

etc.) acaba de forma sistemàtica en posicions més desavantatjoses dintre el

mercat laboral. La segregació pot ser horitzontal (rames d’activitat) o vertical

(tipus d’ocupacions).


-20-

L'any 2014 l'EPA ha sofert un canvi en la base poblacional que ha obligat l'INE a

recalcular les dades EPA des de l'any 2002. Les dades recollides en anteriors

informes tenen una base poblacional diferent i no són comparables amb les xifres

d'aquest informe. Podeu consultar al web de l'INE els canvis metodològics que ha

sofert l'EPA, a la nota de premsa http://www.ine.es/prensa/np839.pdf

Bretxa salarial

Una de les àrees més importants relacionades amb la igualtat entre homes i dones

és la que fa referència als salaris. La importància d’aquest aspecte és reconegut

per la CE, que el 2007 va adoptar una comunicació (COM(2007)424 final) referent

a la necessitat de tenir dades estadístiques relatives a les diferències salarials. En

aquest marc, Eurostat recull anualment l’indicador estructural “Gender Pay Gap In

Unadjusted form”. L’indicador expressa la diferència relativa entre els ingressos

mitjans per hora de les dones en treballs remunerats i els ingressos dels homes.

L’indicador desajustat proporciona una visió de les desigualtats de gènere en

termes de salari o sou, que és més àmplia que el concepte d’igual sou per igual

treball.

L’indicador té les seves limitacions: no pren en consideració les característiques

individuals dels treballadors i treballadores i, a més, no proporciona informació ni

sobre la incidència ni sobre el nivell de discriminació en el mercat laboral.

Des de l’any 2006 l’indicador es basa en l’Structure Earning Survey (SES).

L’enquesta té algunes limitacions, ja que no cobreix el sector públic ni les

empreses menors de 10 treballadors/es, i tampoc recull informació sobre l’estat

civil, nombre de fills, història laboral i altres característiques personals que

permetrien ajustar l’indicador.

Per a un major coneixement de les limitacions de la SES, vegeu la publicació

d’Eurostat Development of economic method to evaluate the gender pay gap using

SES.

A Espanya, l’INE és l’encarregat de la realització de l’Enquesta d’Estructura Salarial

(EES) i des de l’any 2006 incorpora empreses de menys de 10 treballadors, entre

d’altres novetats. Per a més informació, podeu consultar el web de l’INE.

http://www.ine.es/prensa/np839.pdf


-21-

Índex

LES DONES I EL MERCAT LABORAL BALEAR, any 2014 ........................................................... 1

1. LA INACTIVITAT FEMENINA ..................................................................................................... 1

1.1 LES DESIGUALTATS HOME-DONA ............................................................................... 1

1.2 L’EVOLUCIÓ ANUAL 2013-2014 ..................................................................................... 2

2. LA DONA TREBALLADORA. LES DONES ECONÒMICAMENT ACTIVES .............................................. 2

2.1 LES DESIGUALTATS HOME-DONA ...................................................................................... 3

2.2 L’EVOLUCIÓ ANUAL 2013-2014 ...................................................................................... 4

3. LES DONES OCUPADES ............................................................................................................ 4


3.2 L’EVOLUCIÓ ANUAL 2013-2014 ...................................................................................... 7

4. LES DONES OCUPADES ASSALARIADES ...................................................................................... 7


4.2 L’EVOLUCIÓ ANUAL 2013-2014 ...................................................................................... 9

5. LES DONES ATURADES ..........................................................................................................10

5.1 LES DESIGUALTATS HOME-DONA ....................................................................................10

5.2 L’EVOLUCIÓ ANUAL 2013-2014 ....................................................................................11

6. RADIOGRAFIA DE LA CONTRACTACIÓ A DONES TREBALLADORES, ANY 2014 ...............................12

5.1 LES DESIGUALTATS HOME-DONA ....................................................................................12

6.2 L’EVOLUCIÓ ANUAL 2013-2014 ....................................................................................13

7. SALARIS MITJANS I DIFERÈNCIES SALARIALS, 2012 (DARRERES DADES DISPONIBLES PUBLICADES EL

25DE JUNY DEL 2014) .............................................................................................................13

7.1 LES DESIGUALTATS HOME-DONA, 2012 ..........................................................................15

La parcialitat... ......................................................................................................................16

La desigualtat salarial ... .......................................................................................................17

NOTES METODOLÒGIQUES ..................................................................................................19

les dones i el mercat laboral balear, any 2014 1. a ...el pes de les dones és similar en ada su...

Documents