les dones d'erc

of 58/58
Les dones d’Esquerra Republicana de Catalunya (1931-1939)

Post on 27-Sep-2015

34 views

Category:

Documents

1 download

Embed Size (px)

DESCRIPTION

Les dones d’Esquerra Republicana de Catalunya(1931-1939)

TRANSCRIPT

  • Les donesdEsquerra Republicana de Catalunya

    (1931-1939)

    Les

    done

    s d

    Esqu

    erra

    Rep

    ublic

    ana

    de C

    atal

    unya

    (1

    931-

    1939

    )

  • Les donesdEsquerra Republicana de Catalunya

    (1931-1939)

  • EDITA

    COORDINACI

    CARME PORTA I ABAD

    COORDINACI RECERCA

    DOLORS IVERN I SALV

    EQUIP DE RECERCA

    VANESSA GONZLEZ GONZLEZ

    ARNAU GONZLEZ I VILALTA

    EVA MARTNEZ I ROIG

    CARMEN PAREDES

    NRIA SANZ I LEN

    COLLABORACI EN LA RECERCA

    MONTSE CLARAMUNT I ESTRAD

    NGEL RAMOS I HERNNDEZ

    ANNA SIM I CASTELL

    JOSEP VALL I SEGURA

    SIGLES DE LES FONTS DILLUSTRACI

    ANC ARXIU NACIONAL DE CATALUNYA Sant Cugat del Valls

    AHC-AF ARXIU HISTRIC DE LA CIUTAT - ARXIU FOTOGRFIC Barcelona

    CP COLLECCI PARTICULAR

    LH LA HUMANITAT

    DISSENY GRFIC

    VICKI RUBIO & JOSEP VALL

    FOTOMECNICA

    EIX DE SERVEIS

    IMPREMTA

    OFFSET COLOR

    DIPSIT LEGAL

    B-35.215-2000

  • 2 DAGOST DE 1931

    La primera gran mobilitzaci de les dones

    dERC va ser la recollida de mig mili de sig-

    natures a favor de lEstatut en lanomenat

    plebiscit femen

    AHC-AF

    Presentaci

  • Les dones dEsquerra Republicana de Catalunya (1931-1939)1

    Hi ha qui diu que la histria s objectiva,

    una cincia elaborada a partir de la reco-

    llida i lanlisi de documentaci i dinfor-

    maci a partir de les quals podrem narrar

    el ms objectivament i real all que ses-

    devingu. Per les catalanes i catalans

    sabem que aix no sempre ha estat aix, i

    ho sabem molt especialment les dones i

    homes dEsquerra Republicana de

    Catalunya, perqu moltes vegades hem

    estat marginats de la histria.

    Les dones militants dERC en els anys

    de la Generalitat republicana nhan estat

    les grans absents. Per una banda per qu

    la histria va ser durant molts anys dicta-

    da pel rgim franquista, per tamb per-

    qu un cop recuperada la democrcia la

    histria ha oblidat les dones. Darrerament

    alguns estudis feministes han fet que el

    paper de les dones es recupers, deixant

    de ser invisibles i prenent noms i cog-

    noms. Tot i aix les dones dERC han se-

    guit silenciades perqu la histria sha es-

    crit, tamb, en clau espanyola.

    Aquesta petita publicaci que us pre-

    sentem s un primer pas per acabar amb

    aquesta marginaci, i fer un acte de just-

    cia amb totes aquelles dones que van par-

    ticipar de forma activa a ERC i a la socie-

    tat civil, en la construcci duna Catalunya

    oberta i socialment justa, una Catalunya

    que va ser destruda per la fora de les

    armes feixistes.

    Vull agrair la collaboraci de totes les

    persones que han fet possible aquesta

    publicaci, i en especial de la historiadora

    Dolors Ivern.

    Tamb vull agrair a lEnriqueta Gallinat

    el fet dhaver exercit de memria histri-

    ca de totes i haver-nos inspirat la idea.

    Tot lequip que hem treballat perqu

    aquest modest homenatge sigui possible

    volem dedicar pstumament la publicaci

    a dues dones, militants dERC que ens

    han deixat recentment, lngela Marin i

    la Margarida Fort. A elles i a totes les que

    formen part del nostre passat, perqu gr-

    cies a elles podem afrontar el futur.

    CARME PORTA

    SECRETRIA DE LA DONA

  • 22 DOCTUBRE DE 1933

    Dones de les JEREC, en correcta formaci,

    dirigint-se a lEstadi de Montjuc, on lorga-

    nitzaci juvenil dERC celebr un festival

    atltic.

    AHC-AF

    Les dones de la Repblica

  • Les dones dEsquerra Republicana de Catalunya (1931-1939)5

    A aquestes dones que van lluitar pel seu

    Partit i per canviar la societat catalana.

    A mesura que han avanat els meus

    estudis sobre ERC, cada vegada m'ha

    anat interessant ms l'estudi del paper

    que van tenir les dones republicanes en el

    si del Partit i en la societat en general.

    Quan vaig redactar el treball sobre ERC

    durant la Segona Repblica, i en elaborar

    el captol sobre la Secci Femenina, em

    vaig adonar que, en aquest Partit, hi ha-

    vien estat afiliades diverses dones que

    van fer una tasca molt valuosa i que eren

    gaireb anmines tant per a la societat

    com per a la mateixa ERC, aix com enca-

    ra ho sn ara. En aquest sentit, la funcio-

    nalitat d'aquest article es deu, d'una ban-

    da, a la necessitat d'escriure una histria

    on la dona sigui subjecte poltic amb igual-

    tat absoluta de drets amb els homes i/o

    per la necessitat d'escriure aquella hist-

    ria en la qual, per la temtica tractada, la

    dona s el subjecte poltic principal. I de

    l'altra, i en aquest cas en concret, per la

    rellevncia que van tenir aquestes afilia-

    des dins d'ERC i pel paper que hi van ju-

    gar. En aquest moment en qu s'ha plan-

    tejat aquest homenatge s'espera que ser-

    veixi, en certa mesura, per fer una mica

    ms de justcia per donar a conixer la

    tasca que van portar a terme i com a acte

    d'agrament cap a totes i cadascuna d'e-

    lles.

    Aquesta tasca portada a terme per

    aquestes afiliades a ERC es pot definir a

    dos nivells: un primer eminentment prctic

    i un segon ms teric. El treball prctic es

    va concretar en la lluita quotidiana en el si

    del Partit per aconseguir el dret del sufra-

    gi, per anar definint l'organitzaci del Par-

    tit i el lloc que les dones hi havien d'ocu-

    par, aix com l'estructuraci de la Secci

    Femenina, fins arribar a assolir el seu veri-

    table paper a jugar dins de l'organitzaci i

    de la societat. El treball teric es va con-

    cretar en l'elaboraci de diversos articles

    que donaven una base terica a tota

    aquesta conjuntura poltica que anaven vi-

    vint i treballant, que van arribar a formar

    tot un compendi de teoria poltica. No val

    DOLORS IVERN

    HISTORIADORA

  • 6Les dones dEsquerra Republicana de Catalunya (1931-1939)

    la pena remarcar que aquests dos pro-

    cessos no es poden separar l'un de l'altre

    i que s'interrelacionen mtuament en tot

    moment. I a aquestes dues vessants,

    se'ls afegeix una tercera, que sn els

    diversos textos del Partit en els quals es

    fan aportacions diverses sobre la poltica

    de la dona i que van configurant tamb

    aquesta lnia, tan important, de la poltica

    de l'organitzaci.

    La Constituci republicana, promulga-

    da el 9 de desembre de 1931, estableix el

    sufragi universal a l'Estat espanyol en

    reconixer el dret de sufragi a les dones i

    als majors de 23 anys. Aix, la Segona

    Repblica canvia com a mnim una de

    les facetes del panorama poltic de l'Estat

    reconeixent el dret de sufragi a les dones.

    La promulgaci d'aquesta llei va implicar

    que es portessin a terme diverses modifi-

    cacions en l'estructura i lorganitzaci

    dels partits poltics catalans, en funci

    d'organitzar les dones afiliades per exercir

    el dret al sufragi.

    Aquesta nova estructuraci va suposar

    que es creessin seccions femenines en

    els diversos partits catalans a partir de

    principis de l'any 1932. I aix, es van anar

    configurant progressivament les seccions

    femenines dins d'aquestes organitza-

    cions, les quals esdevingueren el marc

    poltic adient per treballar aquestes reivin-

    dicacions. ERC va anar organitzant la seva

    Secci Femenina durant el 1931 i princi-

    pis de 1932, fins que va quedar estructu-

    rada el 10 d'abril de 1932, data de la

    seva reuni de constituci. Aproximada-

    ment per les mateixes dates van quedar

    organitzades la Secci Femenina de la Lli-

    ga Regionalista i la del Bloc Obrer i Cam-

    perol en aquest ltim partit, amb l'nica

    finalitat de captar dones per a la seva

    organitzaci. Amb la Secci Femenina del

    POUM durant la Guerra Civil entre se-

    tembre de 1936 i maig de 1937, es va

    acomplir una activitat ms mplia durant

    la seva curta per intensa existncia. Fe-

    derica Montseny, que si b va escriure a

    lentorn del problema de l'emancipaci fe-

    menina, va rebutjar la idea de l'especifitat

    de l'opressi de les dones per ra de

    gnere. I va adoptar una posici molt crti-

  • Les dones dEsquerra Republicana de Catalunya (1931-1939)7

    ca respecte a l'organitzaci de dones lli-

    bertries Mujeres Libres, fundada l'abril

    de 1936, la creaci de la qual es deu a la

    constataci creixent de les contradiccions

    existents en el comportament i actituds

    de molts militants anarquistes respecte a

    la igualtat de la dona.

    La Secci Femenina d'ERC va convo-

    car el 4 d'abril de 1932 totes les entitats

    adherides al Partit que tinguessin organit-

    zats els grups femenins a una Assemblea

    per a l'estructuraci d'aquesta Secci i la

    constituci d'una Federaci de Seccions.

    Aquesta tindria lloc el 10 d'abril, a l'estat-

    ge de La Fal, Joventut d'Esquerra Repu-

    blicana de Catalunya, de Barcelona (Ram-

    bla de les Flors, 30, primer). Hi van assis-

    tir delegacions dels grups femenins de tot

    Catalunya, i va presidir-la Candelria Ser-

    radeu, de Sabadell.

    Aix, un cop constituda la Secci Fe-

    menina d'ERC el juny de 1932 i reconegut

    per fi el dret de sufragi femen en la Cons-

    tituci republicana, el Partit constata que

    la dona entra de ple en el camp de la pol-

    tica i que, per les lluites que aquesta im-

    plicava, necessitaria un temps de prepara-

    ci i capacitaci, fet que reclamava la ne-

    cessitat d'una organitzaci. El Partit pen-

    sava que, a la prctica, en aquests mo-

    ments eren poques les dones que s'ins-

    crivien i actuaven com a scies de les enti-

    tats: es limitaven a formar seccions o

    grups en les entitats, designaven les se-

    ves juntes directives, establien una cotit-

    zaci especial per a les despeses prpies

    i procedien amb plena autonomia. Per

    aquesta ra, ERC pensava que calia es-

    tructurar i reglamentar la constituci,

    existncia i relacions entre aquestes sec-

    cions, tot dotant-les d'autonomia, per

    dintre de la disciplina del Partit. I aix va

    establir les normes de La reglamentaci

    de les Seccions Femenines d'Esquerra

    Republicana de Catalunya. Aix com tamb

    l'exemplar de La Humanitat del 8 d'abril

    va aparixer amb un article editorial sobre

    L'organitzaci femenina de l'Esquerra, i

    en el mateix sentit es pronunciava La Hu-

    manitat del 7 d'abril a Poltica femenina.

    Primera assemblea femenina de

    l'Esquerra Republicana de Catalunya.

  • 8Les dones dEsquerra Republicana de Catalunya (1931-1939)

    Desprs de la constituci de la Secci

    Femenina d'ERC, aquestes afiliades van

    decidir crear el Front nic Femen Esquer-

    rista a principis de maig de 1932,

    l'objectiu del qual havia d'sser fer front a

    la poderosa fora que representaven les

    organitzacions de dones contrries a la

    Repblica i a tots els seus principis i ide-

    als. Aix, cal pensar que amb aquesta or-

    ganitzaci es va neutralitzar tota l'acci

    poltica que van portar a terme les dones

    de la Lliga Regionalista durant la campan-

    ya a les eleccions al Parlament de Catalu-

    nya, de 20 de novembre de 1932, i que va

    provocar que els partits dretans i la matei-

    xa Lliga ataquessin el president de la Ge-

    neralitat i les altres institucions autonmi-

    ques catalanes per les raons que van ad-

    duir en ajornar, per una sola vegada, el su-

    fragi femen. Aquests fets van provocar

    fortes tensions entre els diversos partits

    que defensaven una o altra alternativa.

    Aix, diverses afiliades a ERC van signar

    les Bases per la constituci del Front

    nic Femen Esquerrista. El Comit Exe-

    cutiu Central d'ERC va publicar una nota,

    el 25 de maig, en la qual es pronunciava

    sobre la constituci d'aquest Front: Una

    nota del Comit Executiu Central d'ERC

    sobre el Front nic Femen Esquerrista.

  • Les dones dEsquerra Republicana de Catalunya (1931-1939)9

    1. LES AFILIADES A ERC, LA REIVINDICACI DEL SUFRAGI

    FEMEN I LA POLTICA DE LA DONA

    Com ja s'ha assenyalat, i parallelament

    tamb a aquesta poltica femenina activa,

    les afiliades d'ERC van anar definint suc-

    cessivament en els seus escrits tot un

    corpus teoricopoltic homogeni que es cor-

    respon a la conjuntura poltica d'aquest

    moment. Durant aquesta etapa de l'any

    1931, i en aquesta vessant ms terica,

    les afiliades a ERC es plantejaven fona-

    mentalment la reivindicaci del dret de

    sufragi, d'una banda, i la necessitat de la

    intervenci de la dona en poltica, de l'al-

    tra.

    D'aquesta manera, en convocar-se les

    eleccions per a Corts Constituents el 28

    de juny de 1931, L'Opini va publicar una

    crida, Diuen les dones, signada per Les

    dones catalanes en la qual es recollien

    les consignes donades per ERC en aques-

    tes eleccions, per exigia que s'acompls

    la voluntat de les dones catalanes, la qual

    en aquest moment era aconseguir el reco-

    neixement del dret al sufragi:

    [] Solament l'Esquerra Catalana

    ha remembrat que prestarien protecci

    acurada a les mares i als infants! No s

    aix: No s protecci el que nosaltres de-

    manem: volem que es reconeguin tots els

    nostres drets, iguals als de l'home. Ara

    que es tracta d'estructurar un poble, que

    no sembli que noms hi ha homes sobre

    la terra.

    Electors d'avui! Voteu qui us plagui;

    per digueu als vostres amics que la

    dona catalana no reposar fins haver

    aconseguit la reivindicaci deguda; i que

    no admet que es faci fonedissa la parau-

    la de la trilogia republicana! Les dones

    ca-talanes.

    I en la data del plebiscit de l'Estatut de

    Catalunya, de 2 d'agost de 1932 mo-

    ment en qu la dona encara no podia exer-

    cir el dret a vot o perqu no estava elabo-

    rat el cens electoral femen, les dones

    catalanes es van poder pronunciar al vol-

    tant del tema de l'Estatut mitjanant la

    recollida de signatures que van promoure

    elles mateixes.

    FRANCESC MACI VISITA, EL

    JULIOL DE 1932 EL CENTRE

    FEMEN DE LATENEU

    NACIONALISTA DE BARCELONA,

    SITUAT AL CARRER DE SANT

    PERE MS BAIX

    ANC/FONS FRANCESC MACI

  • 10Les dones dEsquerra Republicana de Catalunya (1931-1939)

    Maria Teresa Gibert, en l'article La

    dona catalana i l'Estatut exposava la

    necessitat que sentia la dona d'emetre el

    seu vot al mateix temps que feia un prec

    per poder atorgar el vot a la dona en

    aquest cas especial encara que no esti-

    gus confeccionat el cens femen:

    [] perqu nosaltres sentim com

    vosaltres, homes, la necessitat d'aportar

    una voluntat lliure, [], per plena de

    veritat en la Constituci del nostre poble.

    [] Jo ho demano, [] ; jo ho dema-

    no al Govern de Catalunya i al seu digns-

    sim President, amb tot el respecte; jo ho

    demano a tot el poble que se'n vulgui fer

    ress [] No podria atorgar-se el vot a la

    dona en aquest cas excepcional i per ni-

    ca vegada, per ajudar a donar la nostra

    voluntat en aquest plet a Catalunya.

    I en el mateix sentit, Maria Teresa Gi-

    bert en el seu article El vot de la dona,

    argumentava que l'objectiu poltic imme-

    diat era que tots els homes de Catalunya

    votessin l'Estatut i que totes les dones ca-

    talanes havien de donar la seva signatura

    a aquest Estatut:

    [] No podem voler altra cosa que el

    que la nostra ptria [], voti l'Estatut

    que assumeix les mximes aspiracions i

    regula per l'avenir la nostra Histria inte-

    rrompuda dos segles.

    [] Actualment, l'nic que ha de

    preocupar-nos s que tots els homes de

    Catalunya, votin l'Estatut, perqu ha to-

    cat l'hora per Catalunya.

    [] Ja ho veieu, dones de Catalunya:

    Maci, el nostre president, ens demana

    el vot dels nostres homes i la vostra sig-

    natura.

    [] El dia 2, [] nosaltres t'espera-

    rem a les ciutats, a les tinences d'alcal-

    dia de districtes, als pobles i a les viles,

    els Ajuntaments tindran cura de les vos-

    tres signatures, i all podreu dir, tamb,

    quina s la vostra voluntat, si signar en

    pro de l'Estatut o contra l'Estatut.

    Isolina Viladot, en l'article L'Estatut i

    la dona, donava un pas ms enll ja que

    tenia l'esperana que la dona podria eme-

    tre el seu vot en el plebiscit de l'Estatut.

    Pregava que la recollida espontnia de

    signatures femenines pro Estatut tingus

  • Les dones dEsquerra Republicana de Catalunya (1931-1939)11

    carcter oficial, i demanava que fos feta

    pel Govern de la Generalitat, ja que el

    cens electoral femen no estava elaborat.

    En definitiva, que aquesta votaci femeni-

    na tingus carcter oficial, amb uns requi-

    sits formals:

    Nosaltres, doncs, demanem al vene-

    rable president de la Generalitat de Cata-

    lunya, [] que si ell creu convenient l'a-

    portaci de la voluntat femenina a l'Esta-

    tut, vulgui decretar que ja que el cens

    electoral femen no est format, les do-

    nes que estiguin d'acord amb l'Estatut

    puguin estampar la seva signatura (amb

    anotaci del domicili, i el nmero de la

    cdula o b alguna referncia d'un docu-

    ment acreditatiu de la seva personalitat),

    a uns plecs destinats a aquest fi i que

    serien exposats, durant uns dies, a uns

    llocs determinats de cada poblaci, i els

    quals serien tramesos a la Generalitat

    junt amb les actes del plebiscit.

    En aquests moments ERC es planteja-

    va tamb, en segon terme, la necessitat

    d'intervenci de la dona en poltica, i com

    havia d'sser aquesta i quines caracters-

    tiques havia de tenir aquesta intervenci

    en poltica. D'aquesta manera, les seves

    afiliades van publicar textos diversos en

    els quals definien com s'havia de desen-

    volupar aquesta tasca.

    Maria Teresa Gibert plantejava aques-

    tes tesis en el seu article Poltica feme-

    nina, i sostenia que hi havia un camp de

    la poltica que corresponia fonamental-

    ment a la dona, i enumerava les tasques

    d'aquesta poltica femenina: Ara b, jo

    els demano que l'analitzin i sn pocs els

    qui li saben donar el valor que t. [] I

    total no us diuen que feminisme vol dir la

    poltica que correspon nicament i exclu-

    sivament a la dona, perqu els homes te-

    nen ja altres assumptes que tant sols

    corresponen a ells.

    I de la mateixa manera, Maria Teresa

    Gibert en el seu article Tribuna femenina.

    La nostra posici s a l'Esquerra va plan-

    tejar qu era el feminisme, i el fet que

    totes les dones havien d'sser feministes

    juntament amb l'esquerrisme que aix

    comportava d'acord amb el programa so-

    cial i poltic del Partit:

  • 12Les dones dEsquerra Republicana de Catalunya (1931-1939)

    Totes les dones hem de sentir-nos fe-

    ministes amb tot l'esquerrisme que des-

    prn aquest mot; que esquerrisme vol dir

    compenetraci clara dels conceptes,

    exempta de prejudicis i confusionismes

    lamentables.

    [] i el nostre sentiment humans-

    sim d'equitat i de justcia no t altra ca-

    buda que dins dels rengles de l'Esquerra

    Republicana.

    Merc Loperena, en el seu article Les

    dones i la Revoluci, assenyalava que el

    treball que estaven portant a terme les

    dones catalanes era una veritable revolu-

    ci, encara que no s'hagus aconseguit el

    dret al sufragi. I reafirmava la necessitat

    de continuar aquesta revoluci; la dona

    havia d'arribar a ser lliure en tots els

    mbits de la seva persona:

    No crec que sigui negat per ning, el

    treball, l'esfor que d'uns quants anys

    en venim realitzant les dones catala-

    nes.

    s una vertadera revoluci, per una

    revoluci tot just comenada, externa.

    []. La dona catalana, encara no gau-

    deix del dret de sufragi [].

    [] Per aix les dones necessitem

    encara continuar la nostra revoluci.

    [] Si hem de rebellar-nos, trencar

    amb el passat, [] no oblidem que no

    farem mai rs mentre no siguem lliures, i

    per aix necessitem saber-ho sser [].

    [], per tal de portar a cap la nostra

    obra, la nostra revoluci, [], condici

    indispensable perqu sigui acceptada da-

    vant del mn la nostra rebelli.

    En aprovar-se la Constituci republica-

    na, les afiliades d'ERC van publicar Una

    crida a les dones catalanes en la qual re-

    afirmaven que la Repblica havia recone-

    gut el dret al sufragi femen i que aix im-

    plicava que la dona tenia l'obligaci d's-

    ser la defensora d'aquest rgim i que

    s'havia d'ofrenar al president de la Gene-

    ralitat tota la confiana i ajut:

    Avui que ja s un fet el reconeixe-

    ment oficial dels nostres drets ciutadans,

    [] s quan hem de palesar el nostre

    agrament a la Repblica, []. Les dones

    de l'Esquerra Republicana de Catalunya

    esperem molt de vosaltres, dones catala-

  • Les dones dEsquerra Republicana de Catalunya (1931-1939)13

    nes, []. Prova d'aix les signatures

    dels presos i el plebiscit del nostre Esta-

    tut sn, doncs, ja una realitat.

    Durant el 1931 i principis de 1932, la

    temtica principal dels escrits de les afi-

    liades d'ERC va ser la lluita pel reconeixe-

    ment del dret al sufragi femen, ssent

    aquest l'objectiu central, encara que les

    formes concretes amb qu s'anaven defi-

    nint podien ser molt variades. I, quant a la

    intervenci de la dona a la poltica, aques-

    tes afiliades a ERC definien un camp propi

    de la poltica que corresponia noms a la

    dona, al mateix temps que aquest femi-

    nisme no es podia deslligar de l'esquer-

    risme en una opci poltica com la d'ERC;

    i que el procs que estaven realitzant les

    dones era una veritable revoluci la qual

    havia de seguir endavant fins arribar a

    aconseguir l'alliberament total de les do-

    nes. L'aprovaci de la Constituci republi-

    cana i el reconeixement que aquesta ator-

    gava al dret al sufragi femen, convert a la

    dona en una defensora a ultrana de la

    Repblica com a rgim poltic aix com

    tamb del president de la Generalitat com

    a figura institucional principal de Catalu-

    nya.

  • 14Les dones dEsquerra Republicana de Catalunya (1931-1939)

    2. QUINA S L'ARGUMENTACIPOLTICA DE LES AFILIADES

    A ERC?

    Desprs de l'organitzaci de la Secci

    Femenina del Partit l'abril de 1932,

    aquestes afiliades es plantegen com ha

    dorganitzar-se el Partit, quin tipus de par-

    tit volen, i com ha d'sser l'organitzaci

    de les dones; b en seccions femenines

    seccions autonmes al marge dels

    seus companys homes, o si potser

    s'havia de pensar en un altre tipus d'es-

    tructura i dorganitzaci del Partit en la

    qual les dones gaudissin de les mateixes

    condicions d'igualtat amb els homes. Van

    plantejar tamb molts altres temes rela-

    cionats amb la poltica i el paper que hi

    havia de jugar la dona. Tota aquesta tem-

    tica es va plantejar fonamentalment a la

    Pgina de la dona que va aparixer a La

    Humanitat a partir del gener de 1933.

    Aix, Maria Teresa Gibert, en l'article

    Qu volem fer?, justificava els objectius

    per aconseguir en aquesta poltica feme-

    nina, tot assenyalant que aquelles reivin-

    dicacions femenines no seran fcilment

    conquerides, per no cal defallir ni deses-

    perar-se.

    Tampoc tenim d'espantar-nos. []

    No hem d'oblidar que el nostre inters es-

    t en guanyar aquesta batalla sorda. []

    Per aix cal mobilitzar-nos discreta-

    ment.

    I, d'aquesta manera, va anar enume-

    rant aquelles tasques prpies de la polti-

    ca femenina.

    I Maria Teresa Gibert tamb, en el seu

    article La dona militant poltic, planteja-

    va el tema de la dona com a afiliada a un

    partit poltic, collaborant activament en

    les tasques de difusi i expansi i acci

    poltica amb acatament de la disciplina:

    [] la dona que senti vocaci polti-

    ca, [] ha de propugnar en tots els mo-

    ments i en totes les ocasions, pel seu

    partit i per les coses que li afectin, per-

    qu aquesta vocaci s tan noble en l'ho-

    me com en la dona quan esdevenen mili-

    tants [] I aquesta s la primera i gran

    tasca que hem de fer les dones d'Esquer-

    ra Republicana de Catalunya: incitar i

  • Les dones dEsquerra Republicana de Catalunya (1931-1939)15

    fomentar l'esperit de les nostres mili-

    tants en tot el que enforteixi les dues es-

    sencials condicions: disciplina i convic-

    ci.

    [] Si ara que comencem no fem de

    la dona una militant perfecta i no hi

    veiem en ells polticament, el nostre

    igual, ser un error que el dia de dem po-

    driem penedir-nos, i francament, seria

    una llstima perqu la culpa noms seria

    nostra.

    Maria Teresa Gibert, a Indisciplines,

    no!!!, es pronunciava contra la formaci

    de seccions femenines tant a l'interior

    d'ERC com en qualsevol partit poltic en

    general. Afirmava que les seccions feme-

    nines no eren positives perqu creaven la

    separaci entre els dos sexes i, per tant,

    eren inadmissibles. Veia ms adequat que

    a dins de cada entitat es treballs d'acord

    amb la ideologia del Partit amb la finalitat

    de desvetllar aquelles figures femenines

    que havien restat invisibles fins al mo-

    ment.

    I aleshores, algunes dones portarien

    la seva veu com a representant en una

    reuni comarcal o com a delegada en un

    Congrs:

    Ni "Seccions Femenines" ni organis-

    mes femenins a base de compenetraci

    d'idearis que hagin d'actuar al marge de

    l'altre sexe. Les qui repudin la "barrera"

    de la "Secci Femenina", no poden me-

    nys que repudiar a l'ensems aquest Orga-

    nisme antidemocrtic que hauria d'elegir-

    se forosament en una votaci de segon

    grau.

    Militants, i rs ms que militants! Al-

    trament hom hauria de considerar aques-

    ta pretensi com una indisciplina, i la in-

    disciplina t sancions.

    Rosa M. Arquimbau, a Seccions Fe-

    menines?, es plantejava el paper de les

    seccions femenines dins els partits pol-

    tics, tot argumentant que havien esdevin-

    gut una necessitat, per remarcant tamb

    els problemes que aquestes seccions su-

    posaven ja que la militncia correcta seria

    l'estar en el si dels partits en un pla d'i-

    gualtat amb els companys homes:

    Per Seccions femenines? Malgrat

    totes les nostres propagandes, les nos-

  • 16Les dones dEsquerra Republicana de Catalunya (1931-1939)

    tres actuacions, les nostres recomana-

    cions perqu es constitueixin, no som

    massa del parer de fer separacions de

    sexe [].

    L'ideal [no] seria formar-nos en sec-

    cions femenines, sin formar-nos en sec-

    cions mixtes amb ells. Anar amb ells. Pe-

    r en aquest cas caldria que la llur consi-

    deraci fos sincera i ens volguessin reco-

    nixer intelligncia sense massa temors

    [].

    [] i jo crec que les dones totes, de

    tots sectors socials, de totes les edats,

    totes les que hem entrat en bloc per pri-

    mera vegada a fer s d'un sufragi que ens

    era negat, d'un dret que ens era privat

    d'exercir, tenim l'obligaci de veure

    quins sn els nostres deures, de fer-nos

    crrec de les realitats, de voler sser ciu-

    tadanes conscients.

    I a partir d'aqu continuen aquesta ar-

    gumentaci en molts d'altres articles,

    com per exemple en El vot femen, de

    Maria Teresa Gibert, el qual expressava la

    necessitat que les dones emetessin el

    seu vot en les eleccions municipals del ge-

    ner de 1934, fos quin fos el document d'i-

    dentitat femen que es requers i malgrat

    els problemes que hi havia interposat un

    representant de la USC al Parlament de

    Catalunya; i tamb Maria Teresa Gibert a

    L'obra a consolidar, en el qual afirmava

    la necessitat d'acabar de consolidar l'or-

    ganitzaci de les dones d'esquerra a

    Catalunya perqu lluitessin juntament

    amb els homes; i, a ms a ms, de Maria

    Teresa Gibert tamb, Els perills de la do-

    na en la poltica, Una obra social a rea-

    litzar, La realitat femenina, i els textos

    de moltes altres afiliades que van comple-

    tant tot aquest corpus teric que s'ha

    comenat i que deixa oberta una nova l-

    nia d'investigaci.

    Durant aquest perode, les afiliades a

    ERC es plantegen quins han d'sser els

    objectius per aconseguir per a la poltica

    femenina. Pensen tamb en la dona com

    a afiliada a un partit poltic i collaborant

    activament en totes les seves tasques. Es

    pronuncien sobre el fet que les seccions

    femenines dins dels partits poltics havien

    esdevingut una necessitat. Per, tot se-

  • Les dones dEsquerra Republicana de Catalunya (1931-1939)17

    guit, es pronuncien en contra de la forma-

    ci d'aquestes mateixes seccions femeni-

    nes, perqu consagren una diferenciaci

    entre els dos gneres, quan el que calia

    era que treballessin amb absoluta igualtat

    amb els seus companys homes de partit.

    Aix, successivament, van ampliant la

    seva temtica objecte d'estudi.

    3. EL PROCS ELECTORAL AMBSUFRAGI UNIVERSAL

    I LES AFILIADES A ERC

    En convocar-se les eleccions legislatives

    del 19 de novembre de 1933, sorgeix el

    primer enfrontament electoral a l'Estat

    espanyol en qu la dona podia exercir per

    primera vegada el dret de vot. Tot seguit,

    ho va poder fer novament a les eleccions

    municipals del 14 de gener de 1934. En

    aquests enfrontaments electorals es va

    crear un estat d'opini dins d'ERC degut a

    l'interrogant que plantejava el pronuncia-

    ment cap a la dreta o cap a l'esquerra del

    vot femen. Les opinions dins del Partit

    van sser encara molt diverses i contra-

    posades i van aparixer diversos articles

    a La Humanitat reflectint distints punts de

    vista.

    Per a les eleccions legislatives de 19

    de novembre de 1933 en les quals la do-

    na ja tenia el dret a vot, el dia 13 de no-

    vembre, la Secci Femenina d'ERC va ce-

    lebrar un mting electoral al Coliseu Pom-

    peia. La Humanitat del 15 d'octubre va

    FRANCESC MACI INAUGURANT

    LA SECCI FEMENINA DEL

    CENTRE DESQUERRA

    REPUBLICANA DEL DISTRICTE

    IV, SITUAT AL CARRER

    PROVENA DE BARCELONA.

    ANC/FONS FRANCESC MACI

  • 18Les dones dEsquerra Republicana de Catalunya (1931-1939)

    aparixer amb un article editorial, Contra

    la sagristia, en el qual comentava aquest

    acte afirmant que la dona catalana la

    dona menestrala i obrera havia de sortir

    a aturar la incidncia retardatria de les

    dones conservadores, en plena activitat

    en aquesta poca:

    Cal que aquell acte magnfic sigui el

    primer d'una llarga srie. Cal que la dona

    catalana, la de les llars modestes, la de

    les oficines, la dels tallers, la que ha de

    tenir cura dels seus fills i de les necessi-

    tats apremiants de cada dia, surti a atu-

    rar l'allau retardatria de les dames de

    sagristia i de fanatisme [].

    [] Endavant dones modestes del

    treball i de la llar! [] Amb l'alegria d'ac-

    tuar per la dignitat de tots els vostres,

    trobareu l'energia de l'esfor i el premi

    del sacrifici.

    El 14 de gener es van celebrar elec-

    cions municipals a tot Catalunya. Les elec-

    cions legislatives anteriors del 19 de no-

    vembre de 1933 van suposar un avana-

    ment de posicions dels partits de la dreta

    degut, entre d'altres causes, al fet que els

    partits republicans d'esquerres es van

    presentar separats a les eleccions. Aix,

    en aquestes eleccions municipals es van

    formar en totes les poblacions catalanes

    candidatures de coalici republicanosocia-

    lista per arribar a aconseguir unes millors

    posicions daquests partits. En aquest

    context, les dones catalanes dels partits

    ERC, Radical Federal Democrtic, Acci

    Republicana, USC i Republic Radical

    Socialista Catal van adrear un manifest

    a l'opini pblica, Un manifest a les do-

    nes catalanes, aparegut el 13 de gener, i

    en el qual es demanava a totes les ciuta-

    danes catalanes que es pronunciessin a

    favor de l'opci republicana i en contra de

    les opcions monrquiques i de dretes. A

    les diverses entitats d'ERC es van confec-

    cionar llistes de dones per a cada entitat

    que havien tingut una tasca important en

    aquesta lluita electoral del 1934.

    Desprs dels esdeveniments del 6

    d'octubre del 1934, Catalunya va entrar

    en una etapa d'interinitat caracteritzada

    per una important repressi poltica, per

    decretar-se l'estat de guerra arreu de

  • Les dones dEsquerra Republicana de Catalunya (1931-1939)19

    l'Estat espanyol i per la suspensi de

    l'Estatut d'Autonomia. En aquest context

    poltic, les dones catalanes encapalades

    per ERC van adrear un document al Cap

    de l'Estat, A favor de l'Autonomia. Un im-

    portant document de les dones catala-

    nes, demanant el restabliment de l'Es-

    tatut d'Autonomia com a pas indispensa-

    ble per al restabliment de la normalitat po-

    ltica a Catalunya.

    En convocar-se les eleccions legislati-

    ves del 16 de febrer de 1936, ja no es va

    plantejar quin seria el sentit del vot de la

    dona, i aquesta va sser tractada per ERC

    com un elector ms, mentre que els publi-

    cistes del Partit van fer diverses crides a

    les dones en el sentit de recordar les con-

    signes generals llanades en aquesta

    campanya electoral. En aquest sentit, Ma-

    ria Pi de Folch, en el seu article A les do-

    nes, afirmava:

    Dintre de pocs dies serem cridades a

    escollir. Mentrestant, tenim el deure de

    formar-vos una opini []

    [] El que has de dir, dona, dintre de

    poc que sers cridada a opinar s senzi-

    llament, si ests o no ests conforme

    amb aquesta civilitzaci que gaudim. []

    Perqu ets dona, perqu ets mare, per-

    qu ets treballadora, perqu ets creadora

    de cultura, no pots estar conforme amb

    l'organitzaci de les guerres ni amb un

    ordre que engendra misria, ni amb el

    mercantilisme de la cultura.

    El vostre vot per a les esquerres,

    dones, s expressi de la vostra discon-

    formitat amb la guerra, amb la misria i la

    ignorncia.

    Va sser com a conseqncia de l'a-

    llau de conquestes democrtiques que va

    portar la Segona Repblica el fet que es

    reconegus el sufragi femen a l'Estat es-

    panyol, i no pas com a conseqncia de

    les reivindicacions sufragistes. I aquest

    reconeixement del sufragi femen va pro-

    vocar que les dones anessin aconseguint

    lentament un tracte cada vegada ms

    igualitari respecte als seus companys en

    el si dels partits poltics.

    Amb la Secci Femenina d'ERC ens

    trobem amb una organitzaci de dones

    que actuaven de manera clara en el camp

  • 20Les dones dEsquerra Republicana de Catalunya (1931-1939)

    de la poltica, i que anaven definint pro-

    gressivament la seva actuaci en aquest

    terreny en funci de la conjuntura general

    del pas. Les seves actuacions anaven

    des d'organitzar una recollida de joguines

    per a la Diada de Reis fins a sser impor-

    tants propagandistes del Partit i de la

    causa feminista organitzant confern-

    cies i mtings o escrivint articles, pas-

    sant per l'organitzaci d'estructures

    suprapartidistes com el Front nic Femen

    Esquerrista o la Uni de Dones de Catalu-

    nya durant la Guerra Civil. Val la pena, pe-

    r, remarcar tamb que les afiliades de la

    Secci Femenina d'ERC no van centrar

    mai la seva activitat poltica en tasques de

    beneficncia a difondre els aprenentatges

    propis de la llar, de formaci maternal,

    etc. tal com era el centre de l'activitat de

    la Secci Femenina de la Lliga Regionalis-

    ta.

    La Secci Femenina d'ERC s'estructu-

    ra com una secci autnoma dins del Par-

    tit, de la mateixa manera com l'organitza-

    ci de les Joventuts o de la Secci Univer-

    sitria; si b s veritat que aquesta era

    una secci amb carcter subordinat res-

    pecte a les estructures del Partit, amb

    dependncia respecte a les directrius pol-

    tiques centrals i amb una important mar-

    ginaci dels assumptes poltics ms signi-

    ficatius.

    s veritat tamb que les afiliades de la

    Secci Femenina d'ERC es plantejaven de

    cara al futur i de manera clara una inter-

    venci a la vida poltica en igualtat de

    drets amb els seus companys de Partit.

    Aix es plantejaven les seccions femeni-

    nes dins els partits poltics: un primer pas

    per arribar ms tard a la integraci dins de

    les entitats del Partit d'afiliats i afiliades,

    gaudint d'igualtat absoluta de drets dels

    dos sexes.

    I s'ha d'assenyalar tamb que els afi-

    liats i dirigents d'ERC eren importants pro-

    pagandistes poltics: feien parlaments en

    mtings, donaven conferncies sobre te-

    mes diversos, etc. Per la seva tasca es-

    crita com a propagandistes va sser molt

    limitada. En canvi, les afiliades a la Secci

    Femenina d'ERC, donada la seva situaci

    subordinada respecte a les estructures

  • Les dones dEsquerra Republicana de Catalunya (1931-1939)21

    centrals del Partit, no van tenir un accs

    tan important a la propaganda poltica oral

    com els seus companys de Partit. Malgrat

    tot, la seva influncia ponderada dins el

    conjunt de tota la propaganda poltica es-

    crita d'ERC va sser major que la dels

    seus companys homes.

    L'aixecament militar del 18 i 19 de

    juliol de 1936 va sser el primer pas per-

    qu desprs, amb el triomf de les tropes

    franquistes el febrer de 1939, es tren-

    qus aquest procs democrtic que havia

    portat la Segona Repblica. La democr-

    cia, l'autonomia poltica i moltes altres

    realitats i illusions poltiques que els ciu-

    tadans i ciutadanes havien dipositat en el

    rgim republic van desaparixer per un

    perode ben llarg, una de les quals va ser

    la intervenci generalitzada de les dones

    a la vida poltica per la qual havien lluitat

    tant aquestes afiliades a ERC.

    I cal assenyalar tamb que les con-

    questes poltiques, com ms quotidianes

    sn, ms costa daconseguir novament

    una vegada s'han perdut. Aix, durant els

    anys de franquisme, gaireb tothom va

    desitjar reivindicar la democrcia i l'auto-

    nomia poltica reivindicacions fonamen-

    tals en aquesta poca i encara va cos-

    tar molt ms temps arribar a reivindicar

    objectius socialment menys prioritaris

    com l'actuaci de la dona a la poltica,

    dels joves, etc.

    Aquest aixecament militar va suposar

    el comenament de la Guerra Civil, la qual

    va suposar una gran desorganitzaci de

    tot el Partit, perqu els seus dirigents

    tenien com a objectiu prioritari salvaguar-

    dar el Govern de la Generalitat i totes les

    institucions autnomiques en general.

    Aix va repercutir de manera important en

    l'estructura i lorganitzaci d'ERC, de ma-

    nera que es va produir una desorganitza-

    ci de les entitats i seccions del Partit,

    aix com tamb un oblit de la tasca de

    propaganda poltica partidista en els pri-

    mers mesos de la guerra.

    Durant la Guerra Civil, les afiliades

    d'ERC es van organitzar en la instituci

    d'Ajut Catal d'ERC i van participar tamb

    en tots els organismes unitaris femenins i

    feministes Aliana Nacional de la Dona

    MARIA DOLORS BARGALL EN

    EL MTING DEL SOCORS ROIG

    INTERNACIONAL CELEBRAT AL

    TEATRE OLIMPIA DE

    BARCELONA, EL 20 DE

    SETEMBRE DE 1936

    AHC-AF

  • 22Les dones dEsquerra Republicana de Catalunya (1931-1939)

    Jove i Uni de Dones de Catalunya. Aix

    vol dir que com que la Guerra Civil era una

    situaci poltica d'excepci, aquestes afi-

    liades al Partit reconverteixen la seva or-

    ganitzaci per posar-la d'acord amb

    aquesta nova situaci poltica, com ja es

    veur ms endavant.

    4. L'ALIANA NACIONAL DE LA DONA JOVE

    L'Aliana Nacional de la Dona Jove va

    sser l'entitat nascuda per a la lluita con-

    tra el feixisme, a l'abril de 1937, mit-

    janant la proclamaci d'un manifest que

    deia: Dones joves de Catalunya! Dones

    que sentiu bategar dintre vostre el desig

    vehement d'aportar una efica collabo-

    raci per al triomf dels nostres ideals.

    [] Avui que s l'hora de la joventut, que

    aquesta joventut s la que porta l'em-

    penta i la iniciativa dels moments

    actuals, hem cregut un deure inelludible

    que tamb la joventut femenina fes front

    unint els seus esforos i les iniciatives

    allades en un esfor collectiu que fes

    efica la nostra tasca; i posar de relleu

    que en aquestes hores no restem inacti-

    ves, ans el contrari, unides totes apor-

    tem el mxim esfor per ajudar als nos-

    tres homes a guanyar la guerra. Es amb

    aquesta finalitat que unes dones joves

    hem cregut arribat el moment d'aplegar-

    nos totes poltics ni sindicals, creant

  • Les dones dEsquerra Republicana de Catalunya (1931-1939)23

    l'Aliana Nacional de la Dona Jove [].

    La presidenta d'aquesta entitat va

    sser Montserrat Martnez, d'ERC, i hi par-

    ticiparen diverses afiliades a ERC.

    Van participar en la seva constituci

    les organitzacions segents: ERC, JSU de

    Catalunya, Joventut La Fal, Joventut Pa-

    lestra, organitzacions sindicals, Club Fe-

    men d'Esports, GEM, Joventuts d'Izquier-

    da Republicana, Joventuts del Partit Fede-

    ral Ibric, FETE, BEN, FNEC i Ajut Infantil

    de Reraguarda. Montserrat Martnez afir-

    mava que el mes d'abril comptava ja amb

    l'adhesi de tots els partits poltics, orga-

    nitzacions sindicals i d'altres entitats de

    carcter patritic. Assenyalava que la fina-

    litat d'aquesta Aliana era omplir un buit a

    Catalunya: aplegar totes les dones de

    totes les tendncies per fer una tasca con-

    junta, per ajudar els combatents antifei-

    xistes i contribuir al triomf dels ideals anti-

    feixistes, a guanyar la guerra i consolidar

    la pau futura.

    El diumenge 25 d'abril va tenir lloc al

    Teatre Nou de Barcelona el mting inaugu-

    ral de l'Aliana Nacional de la Dona Jove.

    Montserrat Martnez, la seva presidenta, i

    en nom d'ERC, va obrir l'acte. Van interve-

    nir-hi Concepci Planes, per les Joventuts

    La Fal; Matilde Muoz, pel Sindicat

    Domstic UGT; Margarida Abril, per les

    obreres txtils; Teresa Pmies, per la JSU,

    i una companya d'Estat Catal.

    L'Aliana Nacional de la Dona Jove va

    celebrar la seva primera conferncia

    nacional el 30 i 31 de juliol de 1937, en

    qu es van aprovar les conclusions que

    van servir de programa daquesta organit-

    zaci al llarg de la guerra.

  • 24Les dones dEsquerra Republicana de Catalunya (1931-1939)

    5. LA UNI DE DONES DE CATALUNYA

    La Uni de Dones de Catalunya, l'organit-

    zaci femenina antifeixista a Catalunya, va

    sser creada arran del Primer Congrs Na-

    cional de la Dona celebrat el 6, 7 i 8 de

    novembre de 1937. La Uni de Dones de

    Catalunya va sser una organitzaci paral-

    lela a la Agrupacin de Mujeres Antifas-

    cistas de la resta de l'Estat.

    La convocatria d'aquest Congrs es

    va fer mitjanant una carta oberta a les

    dones de Catalunya publicada a la prem-

    sa, en qu es demanava la seva partici-

    paci. Aquesta convocatria estava signa-

    da per afiliades a ERC, PSUC, UGT, CNT,

    Partit Sindicalista, ACR, Estat Catal i

    Partit Federal Ibric.

    Aquesta carta preveia que es realitza-

    ria la iniciativa de formaci d'una organit-

    zaci unitaria antifeixista en aquest Con-

    grs: Ens hem aplegat per a treballar a

    favor de la fusi de totes, per a proposar-

    vos (una a una si cal), que pel damunt de

    tot, propugneu la unificaci de totes les

    agrupacions femenines. El nostre movi-

    ment tindr la fora d'un conjunt d'es-

    foros ads dispersos, ara fusionats en

    un de sol, dins del qual hi haur lloc per

    a totes les que desitgin lleialment ajudar-

    nos a guanyar la guerra, [], i que es

    tractaria dels problemes de la guerra, de

    la unitat antifeixista i de la revoluci i de

    l'emancipaci de la dona, aix com tamb

    es preveia que s'acordaria un programa

    d'acci de cara a la lluita antifeixista.

    Aquesta carta demanava l'adhesi de

    les dones catalanes a aquest Congrs a

    partir duns objectius comuns.

    El Comit Organitzador del Congrs

    estava format per afiliades de les organit-

    zacions segents: ACR, ERC, PSUC, UGT,

    Estat Catal, Partit Federal Ibric, Partit

    Sindicalista, Uni de Rabassaires, Ajut In-

    fantil a la Reraguarda, Comit Nacional de

    lAMA, Socors Roig de Catalunya (Secci

    del SRI), Dona a la Reraguarda i Aliana

    Nacional de la Dona Jove.

    La presidncia efectiva estava forma-

    da per Maria Dolors Bargall, Paulina La-

    fuente, una delegada responsable del

  • Les dones dEsquerra Republicana de Catalunya (1931-1939)25

    front d'Arag, Teresa Coronel, Maria Te-

    resa Gibert, Llibertat Picornell, Josefina

    Bofarull, Elona Malasechevarria, Dolors

    Piera consellera municipal de Barcelo-

    na, Teresa Palau consellera municipal

    de Reus, Consol Nogueres consellera

    municipal de Matar i Emilia Marimon.

    En aquest Congrs, les ponncies pre-

    sentades per les afiliades a ERC van

    sser les segents. Maria Teresa Gibert

    va retre compte de la ponncia El proble-

    ma de la prostituci a Catalunya, que va

    sser aprovada amb les esmenes presen-

    tades per Reis Bertral, Joana Colom i

    Josefa Bofarull de Casamiquela; i Maria

    Dolors Bargall va presentar la ponncia

    sobre La incorporaci de la dona a les

    branques de treball.

    Altres ponncies presentades van

    sser la de Dolors Piera, que va exposar el

    seu informe sobre La unitat ens donar

    la victria; Maria Llusa Algarra va diser-

    tar sobre Les reivindicacions de la dona

    en la lluita antifeixista; i Manuela Mart i

    Joana Colom van tractar sobre Un proble-

    ma de guerra: les dificultats de l'avitualla-

    ment.

    S'havien de presentar tamb, i no es

    van arribar a exposar, les ponncies de

    Maria Llusa Queralt sobre La participaci

    de la dona en l'Assistncia Social, i de

    Maria Prez Enciso i Carme Quintana

    sobre Les tasques de l'Institut d'Adapta-

    ci Professional de la Dona, que eren de-

    legades de la UGT i de la CNT en aquest

    Institut, i una altra sobre Els nens en la

    guerra.

    En aquest Congrs es van aprovar els

    punts segents:

    Quant al primer apartat, La dona i

    la guerra. Incorporaci de la dona al tre-

    ball, es concretaren en aquests principis:

    reclamar el nostre lloc a les indstries de

    guerra, brigades per tot Catalunya de visi-

    tadores d'hospitals, ajut incondicional i

    entusiasta a la Junta de Defensa Passiva

    i aplicaci del principi a igual treball, igual

    salari.

    Quant al segon apartat, La dona i

    el nen, creaci de la llar de la dona a tot

    Catalunya, creaci de granges organitza-

    des per a les dones, organitzaci de la llui-

    ANUNCI DEL GRAN MTING

    CELEBRAT A LA MONUMENTAL

    DE BARCELONA EL 7 DE MAR

    DE 1937 ON INTERVINGU

    MARIA DOLORS BARGALL.

    LH

  • 26Les dones dEsquerra Republicana de Catalunya (1931-1939)

    ta contra l'analfabetisme, reforma total

    del Patronat Catal de Protecci a la Do-

    na, ajut incondicional al Govern de la

    Generalitat i al Govern de la Repblica,

    creaci immediata de l'Escola d'Assistn-

    cia Social i demanar la immediata creaci

    de les comissaries poltiques als hospi-

    tals.

    Es va elegir tamb el Comit Executiu

    de la Uni de Dones de Catalunya, que es-

    tava format per: presidenta, Maria Dolors

    Bargall; vicepresidentes, Maria Bald,

    Reis Bertral, M. Pedrea i P. Belda; se-

    cretria general, Dolors Piera; secretries

    adjuntes, Elona R. Malesechevarria i

    Teresa Coronel; secretria d'Agitaci i Pro-

    paganda, Enriqueta Gallinat; secretria

    d'Actes, Maria Llusa Algarra; tresorera,

    Maria Llusa Queralt; vocals, Anna Muri,

    Manuela Mart, Teresa Palau, Candelaria

    Escol, Consol Nogueres, Carme Roure,

    Roser Gonzlez, Maria Pal, Isabel Azuara

    Servitje, Josefa Bofarull, Elionor Vinyerta

    d'Aragall, Angelina Compte, Angelina Ors,

    Margarita Font i Llibertat Picornell.

    6. AJUT CATAL

    Ajut Catal va sser una organitzaci pol-

    tica de dones a la rereguarda dins d'ERC,

    la qual es cuidava de portar a terme les

    tasques de suport al front. Ajut Catal va

    recollir l'estructuraci de la Secci Fe-

    menina i la va adequar per a les necessi-

    tats de la guerra. La presidenta d'aquesta

    organitzaci va sser Rosa Segarra, amb

    la qual collaboraven diverses dones del

    Partit i d'altres partits i/o entitats que

    estaven dins de la mateixa rbita.

    Ajut Catal va nixer al voltant del 6

    d'octubre de 1934 per tal de portar a ter-

    me una tasca a favor dels empresonats.

    En alliberar aquests presoners es va pen-

    sar que calia tenir organitzada una institu-

    ci per recollir mitjans i material per al dia

    en qu es produssin moments de neces-

    sitat. Grcies a aquesta iniciativa, s'havia

    aconseguit amb Ajut Catal d'iniciar una

    tasca de socors als milicians i soldats que

    lluitaven al front.

    Rosa Segarra explicava el que es feia

    a Ajut Catal:

  • Les dones dEsquerra Republicana de Catalunya (1931-1939)27

    Per jo vull referir-me concretament

    a aquesta nostra instituci filla de la ma-

    teixa Esquerra, aquesta branca del Partit

    dedicada als Socors, que s Ajut Catal.

    s la guerra la que ha fet capgirar les

    coses i que els partits i els seus militants

    actuessin, creant els rgans addients

    que la lluita i les necessitats del moment

    imposen.

    s per aix que Ajut Catal, sense

    aquesta propaganda espectacular de la

    qual tant s'abusa, fa obra per la guerra i

    per Catalunya [].

    Ajut Catal, creat per un partit tan

    nacionalista com el nostre, fa arribar els

    seus fruits a totes les terres d'Ibria on

    els germans antifeixistes defensen la lli-

    bertat i la sort no solament de nosaltres,

    sin de la humanitat tota. Tamb els refu-

    giats a casa nostra troben en Ajut Catal

    aquell escalf tan necessari en moments

    greus, con sn l'haver hagut de deixar tot

    all que un estima.

    [] Vull adrear uns mots [] a les

    companyes del Partit, de ciutat i d'arreu

    de Catalunya, que d'una manera tan entu-

    siasta com digna de tots els elogis por-

    ten a cap les tasques d'Ajut Catal, en-

    coratjant-les per tal que continuin com

    fins ara i que procurin tamb atreure no-

    ves companyes a fer que l'obra d'Ajut

    Catal tingui un radi d'acci ben extens,

    fent de la nostra organitzaci un puntal

    ferm del Partit i una grandiosa instituci

    d'ajut, nica a casa nostra.

    Vull dirigir-me tamb a tot el poble

    catal, per a pregar-li que treballi per les

    organitzacions d'Ajut tan necessries

    com les armes per guanyar la guerra

    [].

    ERC, el novembre de 1936, va impul-

    sar una mobilitzaci voluntria de tots els

    seus militants mitjanant una crida. I,

    parallelament, Ajut Catal va organitzar

    una mobilitzaci femenina a la rereguarda.

    Juntament a tots aquests processos,

    va haver-hi la mobilitzaci obligatria al

    front, segons la qual ERC, seguint els

    compromisos que tenia amb els altres

    partits i sindicats representats en el Con-

    sell de la Generalitat, va assabentar els

    militants del Partit que no haguessin fet la

  • 28Les dones dEsquerra Republicana de Catalunya (1931-1939)

    instrucci militar i que estiguessin com-

    presos entre els 21 i els 30 anys que no

    podien faltar als exercicis militars que s'e-

    fectuaven diriament per ordre de la

    Conselleria de Defensa als llocs designats

    arreu de Catalunya. I que tots aquells mili-

    tants corresponents a les lleves 1934 i

    1935 s'havien de presentar a les caser-

    nes indicades per aquesta Conselleria. El

    Partit va remarcar que les circumstncies

    greus d'aquests moments foraven a exi-

    gir el compliment ms rpid possible de

    les mesures que dictava el Consell de la

    Generalitat sobre la formaci de l'Exrcit

    regular.

    Ajut Catal va anar intensificant la

    seva tasca, davant de la reorganitzaci

    dels organismes dirigents d'ERC que es

    va portar a terme a principis de 1937 per

    tal d'estar en una situaci ms adient a

    les necessitats de la guerra i del nou

    impuls que es va donar a la propaganda

    poltica del Partit. A partir de gener de

    1937 es van fer diversos actes pblics en

    profit d'aquesta organitzaci. D'aquesta

    manera, Ajut Catal va convocar el 16 de

    desembre a totes les delegades de les

    entitats d'ERC a una reuni que tindria

    lloc a la Caserna del Partit, a Barcelona

    (Rambla de Catalunya, 26), amb l'objecte

    d'exposar la tasca que havien de realitzar

    les dones del Partit a fi que la Diada del

    Combatent results un acte tan reeixit

    com la seva significaci exigia.

    I en aquesta mateixa lnia, el 14 de ge-

    ner de 1937, Rosa Segarra, presidenta

    d'Ajut Catal, va dirigir a totes les entitats

    d'ERC una invitaci per tal d'ordenar una

    nova estructuraci d'Ajut Catal:

    [] D'aquesta collaboraci entu-

    siasta, digna d'elogi, ha nascut la neces-

    sitat que Ajut Catal sigui novament

    estructurat, a fi de fer-lo fort, potent, res-

    ponsable, capa de proporcionar el que

    calgui a tot militant del nostre Partit i, a

    ms, que sigui un organisme d'ajut en el

    qual el poble de Catalunya pugui tenir

    una confiana plena. Aix, en aquest

    mateix sentit, a principis de desembre de

    1936, Ajut Catal va fer una crida dema-

    nant material per al front d'Arag.

    Una de les activitats ms importants

  • Les dones dEsquerra Republicana de Catalunya (1931-1939)29

    d'Ajut Catal va sser treballar per acon-

    seguir diners o els objectes necessaris

    per poder proveir el front.

    D'aquesta manera, el dissabte 10

    abril de 1937, a la plaa de la Universitat

    de Barcelona es va inaugurar l'estand

    d'Ajut Catal, on hi hauria la recepci de

    robes, efectes i diners que els simpatit-

    zants d'aquesta organitzaci volguessin

    destinar a l'obra que havia emprs. S'hi

    recollirien tamb queviures per enviar-los

    a Madrid.

    Van fer s de la paraula Alexandre

    Forcades, Rosa Segarra i Miquel Guinart.

    I en aquest mateix sentit, en els dies

    que anaven del 18 al 25 de juliol de 1937,

    es va organitzar la primera Setmana d'Ajut

    Catal, ja que aquesta organitzaci neces-

    sitava dels militants i simpatitzants d'ERC

    l'ajut efica i continu de tots els que esta-

    ven a la rereguarda i volien collaborar

    amb la causa antifeixista. Miquel Guinart,

    president de la Federaci de Barcelona, va

    parlar el 17 de juliol de la Setmana dAjut

    Catal davant el micrfon de les emisso-

    res oficials de la Generalitat tot dient que

    mitjanant aquest organisme s'ingressa-

    ven quantitats modestssimes que milers i

    milers de militants d'ERC de tot Catalunya

    hi aportaven fervorosament, i d'aquesta

    manera es podia trametre al front tot all

    que necessitaven.

    En aquestes dates es va crear tamb

    la Casa de l'Infant com una filial d'Ajut

    Catal, per donar assistncia als infants

    que s'havien trobat en situacions d'adver-

    sitat.

    L'any 1938 es va celebrar, tamb, la

    Segona Setmana d'Ajut Catal, del 24 al

    31 de juliol. La finalitat d'aquesta va

    sser la mateixa que l'anterior, s a dir,

    fer recaptes de tot tipus per ajudar a les

    necessitats de la guerra. I al voltant d'a-

    questa Segona Setmana, es van anar mul-

    tiplicant els actes dins de les entitats

    d'ERC a profit d'Ajut Catal.

    Amb el final de la Guerra Civil, s'ins-

    taura la dictadura franquista a l'Estat

    espanyol, i els diversos lluitadors antifran-

    quistes es van haver d'exiliar, mentre que

    els que es van quedar a l'interior de l'Es-

    tat es van veure sotmesos a una forta re-

    FULL VOLANT DAJUT CATAL

  • 30Les dones dEsquerra Republicana de Catalunya (1931-1939)

    pressi poltica que va durar molts anys.

    Aquestes afiliades a ERC tamb s'exi-

    liaren, i s absolutament impossible do-

    nar una visi de conjunt de totes elles a

    l'exili, per la diversitat d'exilis a Europa,

    a Amrica, al Nord d'frica, per la man-

    ca, tamb, d'estudis ms o menys globals

    i/o parcials que donessin una visi de

    totes aquestes situacions particulars i per

    la poca relaci entre els exiliats, i de la po-

    ca informaci que va poder haver-hi entre

    ells mateixos. Val la pena recordar que el

    primer viatge de Josep Tarradellas a

    Amrica va sser l'any 1959, quan ja feia

    vint anys de l'acabament de la guerra.

    La tasca poltica i social que havien

    portat aquestes dones es va trencar abso-

    lutament, i el seu paper dins la societat va

    quedar relegat a fonamentar l'estructura

    familiar, a les tasques nicament de la llar

    i a fer alguna feina que dons algun diner

    per a la seva famlia, en un moment en

    que els diners i els aliments van faltar

    d'una manera gaireb general.

    No nicament aix, sin que la forta

    repressi franquista va comportar fer obli-

    dar molt de pressa tota la memria hist-

    rica anterior, i fer nicament factible la

    histria oficial d'aquest rgim. Aix va

    suposar l'oblit i el desconeixement abso-

    lut de la tasca tan valuosa que havien dut

    a terme aquestes dones.

    Va ser una faceta ms de la repressi

    poltica franquista, com la negaci de l'au-

    tonomia poltica, de la democrcia i de les

    llibertats formals, i de tot all veritable-

    ment noveds que ens havia portat la

    Segona Repblica, entre moltes d'altres

    negacions que ens va dur aquest rgim,

    que ens seria impossible danomenar

    exhaustivament.

    Fins al punt d'arribar a agrair de ma-

    nera molt sincera que l'atzar ens fes arri-

    bar a conixer una altra vegada tota

    aquesta temtica i problemtica, i que aix

    es pogus anar reconstruint de mica en

    mica tot aquest sector de la memria

    histrica que se'ns havia estafat per no

    donar-lo a conixer, com molts d'altres. La

    tasca d'aquest equip ha estat reconstruir

    tots els fets d'aquestes dones perqu

    puguin servir d'exemple per a les nostres

  • generacions i per a les generacions del

    futur, i perqu es pugui conixer d'una

    manera clara tal com va sser la

    feina poltica d'aquestes dones republica-

    nes amb la important aportaci que van

    fer a la histria del moment.

    En un moment com l'actual, en qu

    s'enraona tant de la integraci de la dona

    a la societat, als llocs de treball i als

    crrecs pblics, potser s'hauria de

    comenar a pensar seriosament qu volen

    dir tots aquests conceptes, com se'ls

    empra i perqu se'ls empra, i com sen

    pot fer una anlisi des d'una perspectiva

    d'esquerres, i no conservadora, de la

    societat. I no estaria de ms recordar que,

    si mirem amb deteniment la histria, va

    existir una poca passada els anys tren-

    ta en qu certes organitzacions de

    dones en el marc de partits i altres orga-

    nitzacions poltiques, anaven assolint pro-

    gressivament aquests objectius.

    Durant els anys del franquisme, gaire-

    b totes les forces poltiques demcrates

    van pensar a reivindicar la democrcia i

    l'autonomia poltica, reivindicacions fona-

    mentals en aquesta poca, per va arribar

    a costar molt ms temps arribar a reivin-

    dicar objectius poltics menys prioritaris,

    com l'actuaci de la dona en la poltica,

    dels joves, el sufragi juvenil, per esmentar

    noms els ms importants. Amb la pro-

    clamaci de la Segona Repblica, aquest

    rgim va portar a terme tot un conjunt de

    conquestes democrtiques per a l'Estat

    espanyol. L'aixecament militar del 18 i 19

    de juliol de 1936 va sser el primer pas

    perqu desprs, amb el triomf de les tro-

    pes franquistes el febrer de 1939, es tren-

    qus aquest procs. La democrcia, l'au-

    tonomia i moltes altres realitats i illu-

    sions poltiques que els ciutadans i ciuta-

    danes havien dipositat en el rgim repu-

    blic van desaparixer definitivament.

    Les dones dEsquerra Republicana de Catalunya (1931-1939)31

  • Maria Dolors Bargall, dirigent feminista

    dERC, intervenint en el gran mting celebrat

    el 7 de mar de 1937 a la Monumental de

    Barcelona amb motiu del Dia de Madrid i

    del Dia Internacional de la Dona Antifei-

    xista

    ANC/FONS BRANGUL

    Biografies

  • Les dones dEsquerra Republicana de Catalunya (1931-1939)35

    Va nixer a Reus, el 12 de setembre de

    1913. Des de la seva joventut va militar

    a ERC. Treball a la Generalitat com a

    mecangrafa. Va ser una activa propa-

    gandista dERC.

    Va collaborar a la Secci Femenina

    del setmanari Abril, al diari Foment de

    Reus, a La Jornada de Lleida, a la Dona

    Catalana de Barcelona i a Barum, de la

    Selva del Camp.

    Es va casar el 8 de novembre de

    1942, a Reus, amb Frederic Juncosa i Pi-

    ol.

    Va ser enterrada a Reus, el 12 de

    mar de 1983. Amb aquest enterrament

    se li va voler retre un homenatge pstum

    que no se li havia pogut fer en vida.

    ANTNIA ABELL i FILELLA

    CP

  • 36Les dones dEsquerra Republicana de Catalunya (1931-1939)

    ROSA MARIA ARQUIMBAU

    Va nixer a Barcelona, el 1910.

    Escriptora de novella i de teatre, i

    collaboradora de La Humanitat, aix com

    de gaireb tots els diaris i setmanaris

    desquerres de lpoca.

    Va ser coneguda per la seva columna

    periodstica i titulada Whisky i soda. El

    1932 va signar les Bases per a la Cons-

    tituci dun Front nic Femen Esquer-

    rista. En crear-se aquesta instituci va

    formar part del Comit Executiu, com a

    presidenta.

    Utilitz el pseudnim Rosa de Sant

    Jordi per escriure contes, gnere que

    conre des dels tretze anys. El 1929 va

    publicar un llibret de contes titulat La do-

    na dels ulls que parlen. El 1931 public

    lassaig de novella Al marge, el 1934

    Histria duna noia i vint braalets i el

    1936 Home i Dona.

    Rosa Maria Arquimbau fou una es-

    criptora innovadora pel seu temps. La se-

    va obra tenia tot aquell regust de la vida

    quotidiana. Tant les seves novelles com

    les seves obres de teatre curtes i destil

    humorstic (com ara Es rifa un home! del

    1935, o Linconvenient de dir-se Mart-

    nez, del 1957) tractaven temes de la vi-

    da moderna, molt vius i de vegades molt

    punyents, que generalment eren menys-

    preats de tractar pels banals i frvols.

    La seva obra va sser una obra dun

    altssim inters, sobretot documental,

    que la feia una novellista molt aprecia-

    ble, especialment en el gnere de

    novella. Les seves obres ms destaca-

    des varen sser: La pau s un interval,

    Quaranta anys perduts i Adu si ten

    vas.

    AHC-AF

  • Les dones dEsquerra Republicana de Catalunya (1931-1939)37

    MARIA BALD I MASSANET

    Va nixer a Helln (Castella-la Manxa) el

    1884.

    Pedagoga i folklorista. Dirig el primer

    grup escolar femen de Barcelona, La Fa-

    rigola, del patronat escolar de lAjunta-

    ment. Fou degana del Casal del Mestre.

    Durant la guerra treball a la Conselleria

    de Cultura de la Generalitat.

    Form part del Comit Executiu de la

    Comissi Organitzadora de la Diada

    Femenina dEsquerra de labril de 1933.

    Va ser presidenta del Lyceum Club, el

    1936. I vicepresidenta del Comit Exe-

    cutiu de la Uni de Dones de Catalunya,

    format desprs del Primer Congrs Na-

    cional de la Dona. Va formar part de lAs-

    sociaci dIntellectuals per a la Defensa

    de la Cultura, exercint el crrec de treso-

    rera, i en va signar el manifest fundacio-

    nal. Va sser membre del Comit Execu-

    tiu del II Congrs del PEN Club el 1937.

    Va collaborar tamb a la revista Compa-

    nya.

    Acabada la Guerra sexili a Tolosa

    de Llenguadoc, on mor el 1964.

    AHC-AF

  • 38Les dones dEsquerra Republicana de Catalunya (1931-1939)

    MARIA DOLORS BARGALL I SERRA

    Important propagandista dERC, va col-

    laborar a Fornal, Foment, La Humanitat,

    LOpini i Companya amb articles de cai-

    re social i poltic.

    Va ser secretria del Comit Central

    del Front nic Esquerrista de Catalunya.

    Va participar en el Primer Congrs Nacio-

    nal de la Dona en el qual va presentar la

    ponncia La incorporaci de la dona a

    les branques del treball.

    Va ser la principal oradora femenina

    dERC. Va intervenir en el gran mting del

    Dia Internacional de la Dona Antifeixista,

    a la Monumental de Barcelona, del 7 de

    mar de 1937.

    El novembre del 1937 fou escollida

    presidenta de la Uni de Dones de

    Catalunya.

    Desprs de la Guerra Civil, sexili a

    Mxic on arrib el 1939, treballant com

    a mecangrafa a la fbrica de teixits La

    Alpina.

    Com a membre de lOrfe Catal de

    Mxic a partir del 1945 va ser responsa-

    ble del programa radiofnic LHora

    Catalana primer a la rdio pblica mexi-

    cana i desprs a lemissora XEFM.

    Form part del Secretariat de la Co-

    missi Organitzadora de la Conferncia

    Nacional Catalana que va tenir lloc a

    Mxic de l11 al 13 de setembre de

    1953.

  • Les dones dEsquerra Republicana de Catalunya (1931-1939)39

    REIS BERTRAL

    Va estar afiliada al Casal dEsquerra Re-

    publicana del districte tercer de Barcelo-

    na.

    En la campanya electoral de les elec-

    cions del novembre de 1933, va ser ora-

    dora en el mting electoral femen orga-

    nitzat per la Secci Femenina dERC el

    dia 13 doctubre al Coliseu Pompeia de

    Barcelona.

    Va ser vicepresidenta del Comit Exe-

    cutiu de la Uni de Dones de Catalunya,

    sorgit del Primer Congrs Nacional de la

    Dona.

  • 40Les dones dEsquerra Republicana de Catalunya (1931-1939)

    AURORA BERTRANA I SALAZAR

    Va nixer a Girona el 29 doctubre de

    1899.

    No va tenir cap activitat poltica fins

    que va conixer a Ventura Gassol, que

    lempeny a integrar-se a ERC, per la

    seva proximitat ideolgica.

    El maig de 1932 firm les Bases per

    la Constituci dun Front nic Femen Es-

    querrista i va intentar fundar la Universi-

    tat Obrera Femenina.

    A les eleccions del novembre del

    1933 va ser candidata a diputada a les

    Corts espanyoles per ERC.

    Durant el 1934 collabor en la sec-

    ci Temes femenins de La Humanitat,

    en la qual escrivia articles que tractaven

    de la intervenci de la dona en la vida po-

    ltica i en la vida social en general.

    Va dirigir amb Maria Carmen Nicolau

    la collecci La Novella Femenina.

    Durant la guerra va participar en el

    programa de les emissions radiofni-

    ques a crrec de lAssociaci dEscrip-

    tors Catalans.

    Va ser collaboradora a La Veu de Ca-

    talunya, Daci dall, La Publicitat, Evolu-

    ci, LOpini, El Pamflet, Bandat, LHorit-

    z, Moments, La Humanitat, Mirador i

    Companya.

    Finalitzada la guerra sexili a Sus-

    sa, des don aconsegu visats cap a M-

    xic a diversos compatriotes i ajud la

    gent de la resistncia francesa contra els

    nazis. Va tornar a Barcelona el 1955.

    Les seves obres ms destacades

    sn: Paradisos ocenics (1930), Ovidi

    (1965), Memries fins al 1935, (1973)

    Memries de 1935 fins al retorn a Cata-

    lunya (1975).

    A ms de novellista, va ser violoncel-

    lista; fund el primer quartet femen de

    jazz dEuropa.

    Va morir a Berga, el 4 de setembre

    de 1974, en la ms absoluta misria.

    AHC-AF

  • Les dones dEsquerra Republicana de Catalunya (1931-1939)41

    ANGELINA COLUBERT

    Important propagandista a la Secci

    Femenina dERC. En el Primer Congrs

    Nacional Ordinari, celebrat el febrer de

    1932, va ser la secretria de la Ponncia

    dEnsenyament, i va formar part del Co-

    mit Central del Front nic Femen Es-

    querrista.

    AHC-AF

  • 42Les dones dEsquerra Republicana de Catalunya (1931-1939)

    MARGARIDA FORT I MOLLAR

    Va nixer a Oviedo el 23 de juliol de

    1915, degut a la feina del seu pare que

    era ferroviari, i a les set setmanes ja va

    tornar a Barcelona.

    Es va fer membre de lUni Excursio-

    nista de Catalunya que liderava Josep

    Maria Batista i Roca. Va formar part de

    lorganitzaci Palestra, i per aquesta afi-

    liaci el 1931 es va afiliar a les JEREC.

    Va militar a ERC des del Casal de Gr-

    cia del carrer Bonavista de Barcelona.

    Va treballar de teixidora, i va formar

    part del Consell dEmpresa. Va cursar

    tamb estudis dinfermeria.

    Desprs de laixecament militar del

    19 de juliol de 1936, va formar part de

    la Uni de Dones de Catalunya.

    El 8 dabril del 1939 va ingressar a la

    pres de dones de Barcelona per rebel-

    li militar, i va ser condemnada a dotze

    anys de reclusi dels quals en va complir

    dos. La llibertat provisional i el desterra-

    ment els va passar a Burgos, on va tor-

    nar a ser detinguda. El 24 de febrer de

    1943 va ingressar a la pres de dones

    de Madrid, on va ser jutjada i condemna-

    da a cinc anys de pres. El febrer de

    1947 va tornar a tenir llibertat condicio-

    nal, i va retornar a Barcelona i al seu

    antic treball de teixidora.

    Es va casar amb Francisco Martn

    Montaya, militant del PCE, el 1951, i van

    tenir dos fills.

    El 23 de maig de 2000 va morir sob-

    tadament a Barcelona, on residia.

  • Les dones dEsquerra Republicana de Catalunya (1931-1939)43

    ENRIQUETA GALLINAT I ROMAN

    Va nixer a Barcelona el 9 de juliol de

    1909.

    Militant dERC des de la fundaci del

    partit el 1931.

    En el Referndum sobre l'Estatut de

    lagost del 1932, en el qual les dones

    encara no tenien reconegut el dret al

    sufragi, pren part molt activa en lano-

    menat plebiscit femen que consist en

    la recollida de ms de mig mili de sig-

    natures de dones catalanes favorables a

    lautonomia.

    Llus Companys, amic de la famlia,

    fou el seu padr de noces.

    Va ser secretria personal de lalcal-

    de de Barcelona Hilari Salvador.

    Va formar part del Comit Executiu

    de la Uni de Dones de Catalunya, for-

    mat desprs del Primer Congrs Nacio-

    nal de la Dona, amb el crrec de secret-

    ria dAgitaci i Propaganda.

    Acabada la Guerra sexilia a Frana.

    Torna a Barcelona abans del 1945. Es

    detinguda i empresonada fins el 1945.

    A les acaballes del franquisme es

    reincorpora a lactivitat militant a ERC.

    Ha desenvolupat nombroses respon-

    sabilitats poltiques dmbit nacional

    (membre de lExecutiva Nacional, de la

    Mesa del Consell Nacional...).

    Membre de lassociaci Dones del

    36.

    CP

  • 44Les dones dEsquerra Republicana de Catalunya (1931-1939)

    MARIA TERESA GIBERT

    Important propagandista dERC, va col-

    laborar a La Humanitat, Fornal, Foment i

    Companya, amb articles que plantejaven

    el paper de la dona en el si de la polti-

    ca.

    Particip en el Primer Congrs Nacio-

    nal de la Dona amb la ponncia El pro-

    blema de la prostituci a Catalunya. Pre-

    sidenta dUni de Dones de Catalunya al

    moment del Primer Congrs Nacional de

    la Dona.

    LH

  • Les dones dEsquerra Republicana de Catalunya (1931-1939)45

    MARIA GISPERT I COLL

    Neix a Sant Vicen de Castellet el 1904.

    Escriptora i poetessa. Estudi a lEs-

    cola Industrial dArts i Oficis de Sabadell

    i, posteriorment, al CADCI de Barcelona.

    Ingres al Sindicat Mercantil dEmpleats

    i Tcnics de Sabadell i fou militant del

    Bloc Obrer i Camperol.

    Collabor a la premsa local i la de

    Barcelona, com al Diari de Sabadell, El

    Poble, LImpuls, La Batalla i La Humani-

    tat.

    Va ser membre de diverses comi-

    sions de cultura de lAjuntament de Sa-

    badell. Durant la Guerra Civil particip en

    activitats sindicals i en el POUM, i tamb

    fou directora de LImpuls.

    Acabada la Guerra, va ser detinguda,

    empresonada i condemnada a trenta

    anys de pres, dels quals en va complir

    set. El 1946 emigr a Amrica. Particip

    aviat en les activitats organitzades per

    Centre Catal de Caracas, i arrib a ser-

    ne secretria i a dirigir-ne el butllet men-

    sual Senyera. Collabor en el programa

    radiofnic LHora Catalana. Casada amb

    el tamb exiliat sabadellenc Josep M. Fi-

    lella i Pardell, obr a Caracas la llibreria

    Mirador. Va ser secretria del pedagog i

    gegraf Pau Vila.

    Va escriure dues novelles: Quan des-

    perten els sentits (1953) i Ombres i llum

    (1960).

    Va ser secretria dels mantenidors

    dels Jocs Florals de la Llengua Catalana

    celebrats a Caracas el 1966 i el 1975.

    Va morir a Caracas el 1976.

  • 46Les dones dEsquerra Republicana de Catalunya (1931-1939)

    JUSTA GOICOECHEA I MAYAYO

    Va nixer a Malln (Arag) el 4 de setem-

    bre del 1896.

    La seva famlia va emigrar a Catalu-

    nya el 1908. Noms va estar escolaritza-

    da fins als onze anys, a lArag, i es va

    formar de manera autodidacta, tamb en

    laprenentatge del catal, fins al punt

    que convert la seva llengua dadopci

    en la seva llengua ds habitual.

    En 1915 entra a treballar per primera

    vegada al sector txtil fins al 1956, en

    qu es jubil.

    El 1931, arran de la proclamaci de

    la Repblica, sadher a ERC i comen a

    militar activament al centre del districte

    tercer de lHospitalet de Llobregat (Santa

    Eullia), destacant-hi rpidament. La se-

    va trajectria poltica es va centrar parti-

    cularment a aconseguir el sufragi femen

    i estructurar la intervenci de la dona en

    poltica. A les eleccions municipals del

    14 de gener de 1934 va ser lnica dona

    que va formar part de la candidatura

    dERC de lHospitalet, i sort escollida re-

    gidora, la primera de la histria de la ciu-

    tat.

    A la fi de la Guerra Civil va ser empre-

    sonada per la seva militncia poltica. Va

    passar tres anys a la pres de les Corts,

    en espera de judici. Va ser-ne absolta

    sense crrecs.

    Est documentat que almenys fins al

    desembre del 1948 havia de presentar-

    se mensualment a la Junta Local de

    Libertad Vigilada.

    Va morir a lHospitalet de Llobregat el

    23 de novembre de 1973.

    CP

  • Les dones dEsquerra Republicana de Catalunya (1931-1939)47

    MONTSERRAT MARTNEZ

    Va sser la presidenta de lAliana Nacio-

    nal de la Dona Jove, i redactora de la re-

    vista Companya.

  • 48Les dones dEsquerra Republicana de Catalunya (1931-1939)

    ANNA MARIA MARTNEZ-SAGI

    Va nixer a Barcelona el 1907.

    Poetessa, novellista, periodista i es-

    portista destacada. Va ser un dels ms

    forts temperaments lrics de la seva ge-

    neraci.

    Com a periodista treball al servei de

    premsa de lAjuntament de Barcelona i

    collabor a Crnica, La Noche (amb una

    pgina dedicada a la dona), La Rambla i

    com a corresponsal durant la Guerra Civil

    del diari colombi El Tiempo.

    En el camp de lesport va aconseguir

    arribar a ser campiona de disc i de nata-

    ci. Alhora va ser promotora activa del

    Club Femen i dEsports, fundat el 1928,

    del qual va ser secretria de la Comissi

    de Cultura; el Club Femen i dEsports va

    ser la primera associaci femenina de

    carcter popular de Catalunya, moltes de

    les dirigents del qual estaven integrades

    al Front nic Femen Esquerrista. El

    1934, a instncies de Josep Sunyol, va

    ser la primera dona que va formar part

    de la directiva del Futbol Club Barcelona.

    Desprs de la Guerra Civil va anar a

    viure a Pars i tamb visqu als Estats

    Units, on treball ms de quinze anys

    com a professora didiomes a la Universi-

    tat dIllinois. Va tornar a Catalunya a pas-

    sar els ltims anys de la seva vida a

    Moi i a Santpedor.

    En la seva obra literria i potica en

    destaquen alguns ttols com: Caminos

    (1929), Inquietud (1932) i lantologia

    potica Laberinto de presencias (1969).

    Va morir a Santpedor el 2 de gener de

    2000.

  • Les dones dEsquerra Republicana de Catalunya (1931-1939)49

    PIETAT MASCORDA

    Va estar afiliada a ERC, al Centre dEs-

    querra Estat Catal del districte segon

    de Barcelona. Va ser una important de-

    fensora del dret al sufragi de la dona i de

    la intervenci de la dona en la poltica.

    LH

  • 50Les dones dEsquerra Republicana de Catalunya (1931-1939)

    ENCARNACI MIQUEL

    Va sser propagandista dERC, i va col-

    laborar a La Humanitat i a Companya en-

    tre daltres publicacions peridiques ca-

    talanes.

    Membre de lAgrupaci dEscriptors

    Catalans.

    LH

  • Les dones dEsquerra Republicana de Catalunya (1931-1939)51

    NRIA MONTSERRAT OROM

    Va sser una important propagandista de

    la Secci Femenina dERC.

    Va signar les Bases per a la Consti-

    tuci dun Front Unic Femen Esquerris-

    ta, i va formar-ne part del Comit Cen-

    tral com a tresorera.

    Va integrar el Comit Executiu de la

    Diada Femenina dEsquerra, el mar de

    1933. I en el primer Congrs Nacional

    Ordinari, el febrer de 1932, va formar

    part de la Ponncia de Justcia. A ms,

    va sser collaboradora de la publicaci

    peridica Foment de Reus.

    AHC-AF

  • 52Les dones dEsquerra Republicana de Catalunya (1931-1939)

    ANNA MURI I ROMAN

    Va nixer a Barcelona el 1904.

    Del 1932 al 1936 va estar afiliada al

    Casal dEsquerra Republicana Estat Ca-

    tal del districte segon de Barcelona.

    El maig de 1932 va signar les Bases

    per a la constituci dun Front Unic Fe-

    men Esquerrista, i form part del Co-

    mit Central amb el crrec de vicepresi-

    denta segona. Va ser secretria del Club

    Femen i dEsports, a instncies dAnna

    Maria Martnez-Sagi i membre de la Uni

    de Dones de Catalunya.

    En la campanya de les eleccions del

    novembre de 1933, va ser oradora en el

    mting electoral femen organitzat per la

    Secci Femenina dERC el 13 doctubre

    al Coliseu Pompeia de Barcelona. En

    aquesta mateixa campanya va participar

    en catorze mtings.

    Va signar Un manifest a les dones

    catalanes, el 13 de gener de 1934, en

    el qual les dones dERC, Partit Radical

    Federal Democrtic, ACR, USC i Partit

    Republic Radical Socialista Catal feien

    una crida a totes les ciutadanes catala-

    nes perqu es pronunciessin a favor de

    lopci republicana i en contra de les op-

    cions monrquiques i de dretes.

    Es va afiliar a Estat Catal, partit del

    qual va ser elegida membre del Comit

    Central el 1938, i va ser secretria de la

    Instituci de les Lletres Catalanes i del

    Grup Sindical dEscriptors Catalans

    (CNT) durant la Guerra Civil.

    Sexili el 1939 i va conixer Agust

    Bartra, amb qui visqu fins a la mort de

    lescriptor.

    Resid a Frana, a la Repblica Domi-

    nicana, a Mxic, on fou redactora de la

    revista Lletres i collaboradora de El Po-

    ble Catal i Gaseta de les Lletres i als

    Estats Units, fins que torn a Catalunya

    el 1970. Actualment resideix a Terrassa.

    Va ser redactora de la revista La Do-

    na Catalana, Companya, La Rambla, La

    Nau, del Diari de Barcelona i del Diari de

    Catalunya (del qual va ser directora els

    darrers mesos de la publicaci) i colla-

    bor en diverses revistes de lexili.

    s autora dobres literries en els g-

    neres de novella (Joana Mas, La peixe-

    ra, Res no s veritat, Alcia, Aquest ser

    el principi), narrativa (Via de lEst, El pas

    de les fonts, El llibre dEli), literatura in-

    fantil (El meravells viatge de Nico Hue-

    huet a travs de Mxic, El nen blanc i el

    nen negre, A Becerola fan ballades) i as-

    saig (La revoluci moral, El 6 doctubre i

    el 19 de juliol, Crnica de la vida dAgust

    Bartra, Lobra de Bartra).

  • Les dones dEsquerra Republicana de Catalunya (1931-1939)53

    MARIA PI DE FOLCH

    Maria Pi de Folch va ser escriptora. Les

    seves obres ms conegudes van ser Una

    visi femenina del moment present

    (1932) i El feminisme dins lobra de Con-

    cepci Arenal. Va collaborar a La Huma-

    nitat i a Companya.

    AHC-AF

  • 54Les dones dEsquerra Republicana de Catalunya (1931-1939)

    FIDELA RENOM I SOLER

    Va nixer a Sabadell el 18 de gener de

    1891.

    Pedagoga. Elegida dins la candidatu-

    ra del Centre Republic en les eleccions

    municipals del 14 de febrer de 1934, va

    ser la primera regidora de la histria de

    Sabadell.

    De molt jove havia ingressat en el

    Centre dEstudis Psicolgics, en el qual

    es va convertir en promotora destacada

    organitzant actes i conferncies. Forma-

    va part tamb de la societat dactes ci-

    vils LEmancipaci, dedicada especial-

    ment als enterraments civils.

    Destacada defensora dels drets civils

    i, en especial, dels de la dona treballa-

    dora, va fundar la Lliga Laica Femenina i

    va impulsar el cos dinfermeres laiques i

    dues guarderies per a nens obrers, una

    de les quals dirigia personalment. Va re-

    formar i modernitzar tamb la Clnica de

    Maternologia, que fins aleshores no te-

    nia ginecleg titulat.

    Va exiliar-se a Frana el 1939 i no va

    tornar fins al 1947. El 1961 va reprendre

    la seva tasca dassistncia social, amb

    especial atenci per la vellesa. Va ser

    una dona combativa i incansable. Durant

    la seva estada a la Residncia de les

    Llars Mundet va ser collaboradora activa

    del peridic trimestral Mundet-Parads

    com a membre del consell de redacci.

    Va morir a Barcelona l11 de setem-

    bre de 1987.

  • Les dones dEsquerra Republicana de Catalunya (1931-1939)55

    ISOLINA VILADOT

    Isolina Viladot va collaborar a La Huma-

    nitat i a Companya. El maig de 1932 va

    signar les Bases per a la Constituci

    dun Front nic Femen Esquerrista i, una

    vegada organitzada aquesta instituci,

    va formar part del Comit Central del

    Front nic Femen Esquerrista.

    AHC-AF

  • La imatge duna dona jove en un cartell de

    propaganda de LOpini, un dels diaris

    dERC editats a Barcelona.

    AHCB-AF

    Si escoltssim les seves veus

  • Les dones dEsquerra Republicana de Catalunya (1931-1939)59

    Si escoltssim les seves veus

    Veus de dones dels anys 30, del segle XX

    Companyes del nostre partit Esquerra Republicana de Catalunya

    Dones dinamitzadores duna veritable revoluci social

    Ens explicarien com la Repblica va obrir una nova etapa histrica

    Com van treballar perqu no es fes fonedissa la seva trilogia.

    Si escoltssim les seves veus

    Veus de dones conscients del que portaven entre mans amb disciplina i convicci

    Dones que van portar a terme una batalla sorda,

    per aconseguir els drets de la dona catalana,

    tot un patrimoni generosament llegat.

    Si escoltssim les seves veus

    Ens dirien com van elaborar els seus pensaments,

    pensaments de dona a la poltica, al partit, a la Secci,

    amb els companys, a la societat.

    Dones amb voluntat descriure i dincidir en la realitat quotidiana i canviant a la qual es van adaptar.

    Veus de dones modestes de tallers, fbriques i mercats

    que van compondre importants i nombrosos textos i documents.

    Si escoltssim les seves veus

    Ens parlarien de com van crear estructures de lluita,

    xarxes de treball i comunicaci davant les dificultats i adversitats

    unint dones desquerres de diferents partits i sindicats.

    Veus de dones organitzadores de la ciutat

    per abastir-la i proveir un exrcit popular sense uniformes,

    sense mitjans i sense grans propagandes.

  • 60Les dones dEsquerra Republicana de Catalunya (1931-1939)

    Si escoltssim les seves veus

    Ens informarien com Barcelona, lltima ciutat republicana de lEstat espanyol,

    va ser assetjada, bombardejada i disminuda.

    Veus de dones valentes ens contarien lentrada de les tropes rebels i la repressi emprada.

    Les fugides i desterraments obligatoris.

    Les persecucions, judicis i presons injustes.

    Els silencis densos.

    Els amagatalls, cataus i carrers sense sortida.

    La tornada a la llar i loblit obligatori de la seva valuosa i annima tasca.

    La misria i el malviure de la postguerra.

    La prdua de la illusi, de la identitat,

    de la llibertat, dels mots

    Si escolteu ara les nostres veus

    Veus de dones del nou milleni i de lactual Esquerra Republicana de Catalunya.

    Si pareu atenci, veureu dibuixada als rostres la satisfacci de recuperar la nostra histria collectiva,

    amb un sincer agrament a les nostres antigues companyes,

    que van encetar i fer cam en els drets de la dona catalana dels quals ara en podem gaudir.

    Tota una tasca que ens dna fora per continuar endavant i poder tornar a conduir,

    juntament amb els nostres companys, de nou, el nostre poble cap a la llibertat.

    Visca la Repblica!