l’illa de les tres taronges jaume...

El gust per la lectura

L’Illa de les Tres Taronges

Jaume Fuster

Generalitat de CatalunyaDepartament d’Ensenyament

13

SEMINARI“El gust per la lectura”

1998-1999

Direcció General d’Ordenació EducativaServei d’Ensenyament del Català

L’Illa de les Tres Taronges

Jaume Fuster

FRANCESC GIL I LLUCH

M. JOSEP SIMÓ I PERALTA

14

Tots els textos han estat reproduïts amb l'autorització expressa de les editorials

corresponents.

15

ÍNDEX

Introducció . . . . . . . . . . 5

Orientacions per al professorat . . . . . . . 7

I. Com eren aquells temps, com eren aquells homes i aquelles dones . .11

1. Fem memòria . . . . . . . . 132. El monestir . . . . . . . . . 163. El palau . . . . . . . . . 194. Ciutatnova . . . . . . . . . 215. La cuina medieval . . . . . . . . 226. La profecia . . . . . . . . . 25

II. Fitxa de lectura per a lectores i lectors intrèpids . . . . 29

1. Abans de llegir, ja hem llegit . . . . . . 312. Mentre llegim . . . . . . . . 34

3. Després d’haver llegit, rellegim . . . . . . 39III. Els nostres herois a L’Illa de les Tres Taronges . . . . 45

1.El poeta Guiamon . . . . . . . . 472. Roger, soldat de fortuna . . . . . . . 513. La princesa Garidaina . . . . . . . 55

IV. Taller d’escriptura: la rondalla . . . . . . 61

1. Les característiques dels gèneres tradicionals . . . . 632. La trama . . . . . . . . . 653. L’estructura . . . . . . . . . 684. Els personatges . . . . . . . . 695. El narrador i l’estil . . . . . . . . 716. El títol . . . . . . . . . 727. Alguns recursos creatius . . . . . . . 73

Bibliografia . . . . . . . . . . 77

Annexos . . . . . . . . . . 81

1. Respostes del qüestionari de l’obra . . . . . . 832. Qui sóc i per què escric . . . . . . . 873. Jaume Fuster, sessió contínua . . . . . . 89

17

INTRODUCCIÓ

Les novel·les d’aventures ambientades en els temps medievals han gaudit tradicionalmentd’un seguiment entusiasta per part del públic lector. L’èpica, entesa en el sentit més amplidel terme, captiva un bon nombre de lectors i de lectores que es deixen endur perarguments i personatges molt atractius. És un camp literari que visiten sovint aficionats ala lectura de totes les edats, tant adults com joves. La introducció de novel·les d’aquestgènere en l’ensenyament és, des de fa molt de temps, una pràctica habitual per part delprofessorat. L’interès de l’alumnat és superior al que mostra per històries que pertanyen aaltres temàtiques.

Seguint aquesta tendència, hem elaborat un dossier dedicat a la novel·la de Jaume FusterL’Illa de les Tres taronges, amb la intenció que les propostes didàctiques serveixin perfacilitar una lectura atenta del llibre i una comprensió més eficaç. No deixem de banda, ésclar, la preparació d’estratègies perquè les peripècies dels protagonistes de la novel·ladespertin en els lectors i en les lectores els estímuls necessaris perquè s’interessin per totsels aspectes implícits en l’argument, tant els històrics com els literaris.

L’Illa de les Tres Taronges (1983) és el primer títol d’una trilogia que es completa amb lesnovel·les L’Anell de Ferro (1985) i El Jardí de les Palmeres (1993), ambientadesrespectivament a Mallorca, Catalunya i País Valencià. Amb la primera, Jaume Fuster vaquedar finalista del Premi de Novel·la Ramon Llull i amb El Jardí de les Palmeres es vaendur el guardó del mateix premi. Aquests tres llibres, la “trilogia gòtica” segons l’etiquetade Joan Rendé, van suposar un canvi de registre i de temàtica en l’obra de l’autor, mésinteressat fins llavors a aproximar-se als terrenys de la novel·la d’acció política o de lanovel·la negra.

El dossier, pensat per ser treballat en el segon cicle d’ESO, pretén aconseguir diversosobjectius. Un dels reptes de primer ordre passa per intentar desenvolupar la imaginació del’alumnat, intenció perfectament compatible amb altres aspectes de caire més tècnic.L’època en què es desenvolupa la història permet apropar els lectors i les lectores al mónmedieval i conèixer-lo millor. Paral·lelament a aquest objectiu, es pot ampliar i enriquir ellèxic, tenint sempre en compte l’especialització de determinats camps semànticsrelacionats amb la vida en el món medieval. També és important utilitzar determinatsfragments de l’obra per millorar la lectura, la pronunciació i l’entonació, aspectes sovintdesatesos en l’aprenentatge lingüístic. No cal oblidar tampoc l’estudi de l’estructuranarrativa i la creació de personatges literaris. Finalment, es proposa un aprofundiment en eldesenvolupament de la capacitat de redactar de l’alumnat.

Hem estructurat el dossier en quatre apartats, que es complementen de manera que, un coprealitzades les pràctiques, l’alumnat aconsegueixi un coneixement de la novel·la tan amplicom sigui possible:

− Com eren aquells temps, com eren aquells homes i aquelles dones. Com a pas previ ala lectura de L’Illa de les Tres Taronges, és aconsellable introduir l’alumnat en diversosaspectes de l’univers medieval que els han de servir de pauta per situar-se amb facilitatdins els referents de la novel·la. En aquest primer apartat es repassen diversos punts de la

18

vida medieval (la conquesta de Mallorca, les grans cròniques i l’expansió mediterrània), elmonestir, la cuina o els bestiaris.

− Fitxa de lectura per a lectores i per a lectors intrèpids. És imprescindible llegir ambatenció per aconseguir una comprensió correcta del text. És per aquest motiu que en aquestsegon bloc es treballen les estratègies per preparar la lectura, per anotar el que siguipertinent mentre es llegeix i per interrelacionar allò que s’ha llegit amb coneixements oamb experiències previs que ja posseïa el lector o la lectora.

− Els nostres herois a L’Illa de les Tres Taronges. Hem escollit tres personatges perestudiar-los a fons. Es tracta dels dos herois que donen nom a les parts de la novel·la, elsoldat de fortuna Roger i la princesa Garidaina, més un tercer, el poeta Guiamon, narradorde la història. Guiat per ells, l’alumnat obtindrà una perspectiva més exacta de la tècnicanarrativa de la novel·la, del lèxic i de determinats punts relacionats amb la llengua oral.

− Taller d’escriptura: la rondalla . Dins la tradició de la literatura oral, la rondalla ocupaun lloc principal. Els seus elements fantàstics, situats en un temps i en un espai llunyans oimaginaris, serveixen d’iniciació o de formació de la persona que participa en l’aventura.En aquest capítol, s’estudia la rondalla dins l’àmbit dels gèneres tradicionals, es treballenels conceptes de trama, estructura, personatges, narrador, estil i títol, així com algunsrecursos creatius.

Hi ha també 3 Annexos. En el primer, i a fi de facilitar la tasca del professorat, es dóna lasolució de l’exercici 1 de l’apartat II .2 («Fitxa de lectura per a lectores i lectors intrèpids»).El segon i el tercer corresponen, respectivament, a un text en què Jaume Fuster repassa laseva vida i les motivacions que l’empenyen a escriure i a un article en què Joan Rendés’aproxima al món de ficció del seu amic. Tots dos textos formen part del suplement de larevista Crònica d’ensenyament, «Jaume Fuster. Escriptor del mes, desembre de 1993»,esmentat a la bibliografia.

L’edició a què fan referència les pàgines citades és la col·lecció Ramon Llull. Novel·la,núm. 12, de l’editorial Planeta, esmentada a la bibliografia. Tots els altres fragments ques’inclouen en el dossier són referits també a les edicions consignades a la bibliografia.

19

ORIENTACIONS PER AL PROFESSORAT

El dossier s’adreça a l’alumnat del segon cicle d’ESO. També és adequat treballar-lo en elprimer cicle, escollint les activitats que s’ajustin al nivell del grup-classe.

1. Objectius

L’alumne/a, en acabar el crèdit, ha de ser capaç de:

1. Comprendre textos narratius extrets d’obres literàries.

2. Expressar textos narratius oralment i per escrit, amb correcció, coherència i adequacióal tipus de discurs.

3. Confeccionar un relat literari a partir d’imatges o d’un guió previ.

4. Valorar, d’acord amb la sensibilitat pròpia, les aportacions de la lectura literària, totdemostrant criteri personal i cert grau d’autonomia.

5. Manifestar interès per la literatura com a mitjà per interpretar la realitat.

6. Valorar positivament l’expressió com a forma d’enriquiment personal.

7. Identificar els elements d’un text narratiu: argument, personatges, espai, temps i puntde vista.

8. Resumir un text narratiu assenyalant els moments bàsics de l’acció.

9. Aplicar, per a la comprensió d’un text narratiu, les diferents habilitats de coneixement ide comprensió del vocabulari.

10. Relacionar mots i expressions sinònims i mots d’un mateix camp semàntic.

2. Continguts

Procediments

1. Anàlisi i comentari de textos literaris en prosa.

2. Debat sobre una obra literària, amb expressió de la pròpia opinió i respecte per lad’altri.

3. Comprensió d’elements temàtics i relació amb coneixements previs o externs al text.

4. Comprensió del significat del text: global o d’una part.

5. Producció de textos escrits narratius a partir de models i seguint les fases de laproducció d’un text.

6. Reconstrucció de textos: ordenació d’oracions.

7. Ús del diccionari: distinció i aplicació de les diverses accepcions d’un mot.

8. Classificació de diversos textos narratius en funció del narrador.

9. Detecció del tipus de persona verbal en què s’expressa el narrador i determinació dequin tipus de narrador es tracta.

20

10. Determinació dels personatges en textos narratius.

11. Inducció de l’espai o el lloc en què es desenvolupen els fets narrats en textos narratius.

12. Identificació de l’argument i el tema de textos narratius, destriant-ne el plantejament, elnus i el desenllaç.

13. Ús de les tècniques de creació literària: imitació, planificació i producció (espontània ipreparada) de textos narratius.

14. Anàlisi i comentari del lèxic i dels recursos expressius de textos narratius.

Fets, conceptes i sistemes conceptuals

1. El text narratiu.

2. La narració oral.

3. La narració llarga: la novel·la.

4. La narració curta: la rondalla.

5. El diàleg i els estils directe i indirecte.

6. Recursos propis de la narració.

Valors, normes i actituds.

1. Interès per la lectura de textos narratius.

2. Interès per la redacció de narracions.

3. Adequació dels propis textos narratius a les convencions pròpies de la llengua escrita.

4. Utilització d’un registre lèxic adequat a la intenció, la forma, la funció i la situació deles pròpies narracions i descripcions.

5. Valoració del món literari com a via d’obertura i de creixement personals.

6. Interès per conèixer a través de la literatura els costums, la història i el pensament deles diferents èpoques, països i cultures, i assimilació dels valors de la cultura pròpia.

7. Respecte crític a les opinions literàries dels altres.

8. Interès per la lectura crítica d’una obra que permeti jutjar els aspectes positius i elsnegatius del contingut.

9. Apreciació positiva de la pròpia capacitat d’expressió literària com a desenvolupamentde la personalitat.

3. Orientacions didàctiques

Per a l’ensenyament/aprenentatge

El coneixement previ dels interessos i de les habilitats de l’alumnat és el requisit inicial perintroduir amb èxit les propostes didàctiques elaborades a partir de la novel·la L’Illa de lesTres Taronges de Jaume Fuster.

21

Les aptituds de cada alumne han de condicionar la metodologia que ha d’emprar elprofessorat. S’ha de preveure la possibilitat que no tots els alumnes realitzin les mateixespràctiques. Es pot dur a terme un treball especialitzat en què les activitats es reparteixin enfunció de les preferències de l’alumnat. Crear una dinàmica de grup en què cada membretreballi les propostes que més l’estimulin és un plantejament que ajuda a cohesionar elcol·lectiu.

La introducció al gènere de la novel·la d’aventures es proposa facilitar la comprensió i lacreació de textos. L’alumnat ha de disposar d’eines suficients per gaudir de la lectura iestablir unes bases estables per aprofundir en l’hàbit lector. En aquest context, elprofessorat ha d’actuar com a motor per dinamitzar les activitats proposades. Ha detransmetre l’estímul necessari per avançar en l’interès de l’alumnat cap als llibres.

Per a l’avaluació

És recomanable relacionar l’avaluació amb la pràctica diària dels alumnes. Una avaluacióprèvia pot consistir en una valoració de les actituds i dels coneixements previs de cadaalumne/a, de manera que es considerin els hàbits lectors i les capacitats relacionades ambla pràctica espontània d’elaboració de textos orals i escrits. Els resultats que se n’extreguinserviran per avaluar la progressió de l’alumnat.

Mentre es treballen les activitats del dossier, els membres del grup-classe han de serconscients dels objectius que el professor o la professora els demanen. Aquesta premissa ésindispensable perquè els alumnes puguin ser conscients dels requisits que han de tenirpresents a l’hora de seguir adequadament el ritme de les pràctiques. Amb aixòs’aconsegueix una major incidència en la planificació i autocorrecció dels exercicis.

El seguiment per part del professorat de l’evolució dels alumnes es pot aconseguirmitjançant l’elaboració de pautes de continguts en què quedin reflectits els objectius que espretenen assolir. De manera gràfica, el seguiment que cada alumne/a haurà fet de lesactivitats proposades indicarà el grau d’assoliment d’allò que se li demana.

És molt recomanable, i productiu, pactar amb els alumnes els objectius finals que s’han devalorar i en quina mesura.

23

I. COM EREN AQUELLS TEMPS, COM ERENAQUELLS HOMES I AQUELLES DONES

24

1. FEM MEMÒRIA

1.1. La conquesta de Mallorca

1. L'Illa de les Tres Taronges és el nom mític que Jaume Fuster assigna a l'illa de Mallorca.Les referències a la conquesta de l’illa planen al llarg de tota la novel·la. Per relacionar elsfets novel·lescos amb els reals, indiqueu quines de les afirmacions següents són correctes:

a) El rei que va conquerir Mallorca va ser:

− Joan I− Jaume II− Jaume I

b) La conquesta de l’illa es va produir l’any:

− 1254− 1229− 1247

c) El rei català va lliurar Mallorca del domini:

− Germànic− Grec− Musulmà

d) El repoblament de l’illa es va fer bàsicament amb gent procedent de:

− Sardenya− Castella− Catalunya

2. Busqueu informació sobre Jaume III de Mallorca i expliqueu quins són els fets mésdestacats de la seva vida.

1.2. Les grans cròniques

1. Les quatre gran cròniques, escrites a finals del segle XIII i durant el XIV , tenen unanotable importància lingüística i historiogràfica. Una aproximació al seu coneixement usserà de molta utilitat a l’hora de conèixer els temps medievals. Inicieu-ne l’estudicontestant aquestes preguntes:

a) Amb quin nom coneixem cadascuna de les quatre cròniques?

........................................................................................................................................

........................................................................................................................................

........................................................................................................................................

25

b) Quina era la finalitat d’aquestes obres?

........................................................................................................................................

........................................................................................................................................

........................................................................................................................................

c) Quins són els fets històrics més importants que s’hi relaten?

........................................................................................................................................

........................................................................................................................................

........................................................................................................................................

2. Després d’haver buscat informació en una enciclopèdia o en un manual d’història sobreRamon Muntaner i la seva crònica, ompliu el quadre que teniu a continuació:

Crònica de Ramon Muntaner

Lloc i any de naixement deRamon Muntaner

Illa on el podem trobar alsvint anys

Ciutat que defensa l’any 1300

Expedició en què s’embarcal’any 1303

Ciutat on s’estableix a partirde 1306

Títol que li concedeix el reiJaume III

Període històric que abraça laCrònica de Muntaner

Intencions principals de laCrònica

Explicació de l’exemple de lamata de jonc

Recursos literaris

Hi predomina el caràcterrealista o el fantàstic?

Altres informacions d’interès

26

1.3. L’expansió mediterrània

1. A finals del segle XIII , la política exterior de la Corona d’Aragó es va marcar com aobjectiu prioritari expandir-se per la Mediterrània, a fi de controlar-la políticament ieconòmicament. Una mirada atenta al quadre que us presentem us pot donar una idea clarad’aquesta expansió. Per comprendre millor la importància d’aquest període, contesteu lespreguntes:

A. M. Ferreres, De la plenitud a la crisi

a) Quins van ser els territoris conquistats per la Corona d’Aragó?

.........................................................................................................................................

.........................................................................................................................................

.........................................................................................................................................

b) Quins eren els interessos comercials dels catalans?

.........................................................................................................................................

.........................................................................................................................................

.........................................................................................................................................

c) Qui eren els almogàvers?

.........................................................................................................................................

.........................................................................................................................................

.........................................................................................................................................

27

d) Què era Neopàtria?

.........................................................................................................................................

.........................................................................................................................................

.........................................................................................................................................

2. EL MONESTIR

1. Els monestirs són uns dels centres més importants dins el món medieval. Perquè sigueuconscients del seu paper a l’època, realitzeu la pràctica que us proposem. Elaboreu unqüestionari amb tota la informació que us interessi conèixer sobre els monestirs i laimportància que van tenir a l’edat mitjana, seguint aquestes pautes:

a) Apunteu en una fitxa l’aspecte que més us interessi conèixer sobre un monestir(arquitectura, habitants, costums...).

b) Després d’haver recollit totes les fitxes, cada noi o noia n’escollirà una a l’atzar ibuscarà tota la informació que trobi sobre el tema que li hagi correspost.

c) Recolliu fotografies o il·lustracions que tinguin com a tema el monestir o la vidamonàstica.

d) Escolliu quatre persones de la classe perquè recullin i classifiquin tot el material queheu elaborat.

L’objectiu final de la pràctica consisteix en la creació d’un mural que sintetitzi lainformació recollida. Tenir-lo a la vista durant la realització del crèdit us pot servir peractualitzar constantment els coneixements adquirits.

2. Situeu en el plànol del monestir de Poblet els espais següents:

1. Església major

2. Atri

3. Escala

4. Sagristia

5. Sala capitular

6. Locutori monjos

7. Infermeria

8. Capella

9. Antiga cambra abacial

10. Cambra abacial posterior

11. Claustre infermeria

12. Claustre locutori

13. Claustre inacabat

14. Sala de monjos

15. Sala de novicis

16. Calefactor

17. Refetor monjos

18. Cuina

19. Galeria claustre

20. Templet lavabo




24. Locutori conversos

25. Serveis diversos

26. Refetori conversos

27. Porta claustre

28. Celler i magatzem

87

3. Repartiu-vos per grups els espais delmonestir i establiu quines funcions técadascun.

4. Llegiu aquest fragment de L’Illa de lesTres Taronges i, amb l’ajuda deldiccionari, digueu el significat de lesparaules que hi ha en el quadre:

La vall arredossava els camps,ben marjats amb parets de pedra,creuats pel camí de ferradura, aramés ample i vorejat de popolines,altes i esveltes. El monestir, vist desdels rostos, era una edificacióquadrangular, envoltada demurades, amb una torre devigilància a cada angle i un seguit

de dependències afegides a l’edificicentral.

Hi havia camps de vinya quetot just començava a fullar,planters de faves i de blat, ordi isègol, encara molt verd i amb lestiges delicades. Després hi havial’horta, amb enciams, cebes,tomaqueres, naps, cols,pastanagues, escaroles, mongeteresi carxoferes que començaven aflorir. Finalment, voltant lamurada, un jardí amb arbresfruiters, tarongers, llimoners,pereres i pomeres i amb roserars,margarideres i altres flors iarbustos. (pàg. 55)

88

Significat

Arredossava

Marjats

Popolines

Rostos

Fullar

Planters

Tiges

Horta

Murada

5. Potser no us heu aturat mai a pensarque els camins tenen un nom genèricsegons la seva funció o alguna altrapeculiaritat. Al text anterior, heu observatque el narrador parla d’un camí que creuaels camps del monestir. Busqueu aldiccionari què és un camí de ferradura.

6. Digueu què són aquests camins:

a) camí de pas:_________________________________________________________

b) camí de combregar:___________________________________________________

c) camí de cintura:______________________________________________________

d) camí de rodes:_______________________________________________________

e) camí de sèquia:______________________________________________________

f) camí de sirga:________________________________________________________

g) camí de congost:_____________________________________________________

h) camí de cabres:______________________________________________________

i) camí fondo:_________________________________________________________

j) camí ral:____________________________________________________________

7. Classifiqueu els productes que escultiven als camps que envolten elmonestir en funció que siguin:

Fruites Cereals Productes de l’hort

8. Feu un dibuix del perímetre delmonestir, tal com us l’imagineu:

89

9. A L’Illa de les Tres Taronges, elmonestir dels Rogets i el de l’Home Savitenen una importància cabdal en eldesenvolupament de l’acció. Llegiu ambatenció els capítols V, VI i XI de laprimera part, i establiu les semblances iles diferències que heu observat entre totsdos monestirs.

3. EL PALAU

1. Llegiu el fragment i digueu quèsignifiquen els termes que se us demanena continuació:

El sol ponent llepava les torresde palau que sobresortien de lesmurades i que semblaven d’or fos.A mida que ens hi acostàvem,distingíem els ballesters ques’arreceraven entre els merlets, elsguaites de la torre de l’homenatge iles oriflames amb les TresTaronges que onejaven ça i lla.(pàg. 126)

Significat

Torres de palau

Murades

Ballesters

Merlets

Guaites

Torre de l’homenatge

Oriflames

2. Imagineu que acompanyeu elsprotagonistes de la novel·la fins a lesportes de la ciutat. A diferència del ques’esdevé a la ficció, els ballesters noaccedeixen de bon grat a facilitar-vosl’entrada a Montcarrà. Per parelles,inventeu arguments per aconseguir que usdeixin entrar a la ciutat. Un de vosaltresfarà de Guiós, l’altre de ballester.

3. Sou uns visitants que acabeu d’arribara la ciutat. Us trobeu al pati d’armes. Ushan convidat a sopar a palau, però nosabeu el trajecte que cal fer per trobar unade les tres taules de la sala del menjadoron se servirà l’àpat. Teniu pressa icomenceu a fer tard. Heu tingut sort,però. Heu trobat una persona que usn’indicarà el camí.

Heu d’explicar als vostres companys declasse, amb la informació dels fragmentssegüents, la manera més senzilla d’arribaral menjador de palau des del patid’armes:

El pati d’armes era un recintea cel obert, amb una escala depedra a la dreta que pujava fins alcamí de ronda, un arc a l’esquerraque comunicava amb la sala deguàrdia i les quadres i una portaadovellada al fons que entrava a laciutat. Uns quants soldatsaconduïren les nostres bèsties a lesquadres, mentre uns altres esficaven a la sala de guàrdia. (pàg.126)

El carrer de la murada moriaen una plaça rodona, amb una fontal centre, on les dones ompliencàntirs i alfàbies. La plaça llindavaamb un jardí, tancat amb una

90

cleda, que vorejava la clastraexterior de palau. L’escorta ensdugué per un carrer ample quemenava fins a una arcada, ambguàrdies. Davant l’arcada hi haviaels tenderols d’un mercatpermanent, ara sense marxants,sense mercaderies i sensecompradors. Només gossosfamolencs furgaven entre lesparades, a la recerca de lesdeixalles abandonades.

[...]L’arcada comunicava amb un

cos de guàrdia, amb llambordes aterra, sales d’oficials i de soldats,quadres i masmorres. El cos deguàrdia, al seu torn, s’obria alsjardins, la cleda dels quals havíemvist de la plaça estant, amb unaclastra magnífica, columnada abanda i banda, amb terrasses imiradors. En un dels angles de laclastra s’alçava la torre del’homenatge de palau,encimbellada amb l’Estendard deles Tres Taronges. (pàg.127)

Vam recórrer passadissos, vamcreuar cambres plenes de mobles,amb tapissos a les parets ipanòplies i vitrines amb vaixellesd’Orient, vam enfilar-nos per unaescala de marbre fins a la primeraplanta del palau, i allí, en un salóenllumenat amb torxes, ensesperava el rei. (pàg. 128)

La sala del menjador encaraera més gran que la del tron. Delsostre penjaven llums de ferroforjat amb centenars d’espelmes i acada angle de la sala hi havia unscanelobres de nou braços. Trestaules parades, dues d’enormes,amb més d’un centenar de cobertscadascuna, acolliren la gernació decortesans. (pàg. 129)

Heu de parar molta atenció en elsrecursos expressius i indicatius que

empreu. La distracció o la manca deprecisió en les instruccions podenimpedir que el trajecte que heud’emprendre acabi en el lloc dedestinació correcte.

4. CIUTATNOVA

1. Llegiu aquest fragment:

El Temps de la Foscas’acaba i s’acaba la meva vida quehe dedicat tota sencera al bé deMontcarrà. La Serp ha nascut de lanissaga del Conqueridor, plançó dela soca de Nolàs. La Serp té elPoder del Mal, la Màgia de l’Odi ila Força de l’Ambició. Només Einade Pau pot decapitar-la, derrotarels seus paranys i fer brollar laLlum d’una època nova. I quanEina de Pau hagi derrotat el veríde la Serp, un Estel d’Or regnarà al’Illa, retornaran els dons del’Estendard i el portador serà rei.Construirà una ciutat nova, mésalterosa i ferma que Montcarrà a labadia de Ponent. I Ciutatnova seràel centre de la Pau, del Valor i dela Prosperitat, el vèrtex que uniràla Terra Ferma i l’Illa de les TresTaronges, l’herald en tot el MónConegut del Temps Nou... (pàg.228)

a) Quins són els valors, positius onegatius, que el text atribueix aMontcarrà i a Ciutatnova?

b) A què al·ludeix el text quan indicaque Ciutatnova serà el vèrtex quehaurà d’unir la Terra Ferma i l’Illade les Tres Taronges?

3. Ciutatnova s’ubica en l’espai queocupa Ciutat de Mallorca. Lacoincidència no és gratuïta. Coneixeu-launa mica millor. En un plànol de la ciutat(en podeu trobar un a la Gran

91

Enciclopèdia Catalana), indiqueu quinssón els edificis i construccions mésinteressants.

4. Roger encarrega als seus amics decercar un lloc adequat per bastir la novaciutat:

Demà de bon matí, Poncet iGuiamon, amics fidels, guiats perGuiós, anireu a la badia de Ponent,en cerca d’un lloc adequat per abastir Ciutatnova, segons elsdesignis de l’Home Savi... Aunit,Jacó i els altres capitansagermanats sortiran cap al pla ireuniran els montcarranersesparsos i els aconduiran aPonent... Ells seran elsconstructors de la nova vila, aquestés el càstig que Garidaina i jo elsimposem per la seva supèrbia...(pàg. 229)

− Una ciutat nova no es construeixcada dia. Pesa sobre vosaltres una granresponsabilitat. Roger us ha encarregatelaborar una enquesta sobre lespreferències dels ciutadans a l’hora dedecidir què s’ha de prioritzar a l’horad’edificar la població. Elaboreu elqüestionari d’una enquesta en quèquedin reflectides la major part decaracterístiques que pot tenir unaciutat (forma, serveis, edificis públics,ubicació dels habitatges,comunicacions...).

5. LA CUINA MEDIEVAL

1. Després de llegir el text, ompliu elquadre amb el significat dels termesrelacionats amb la gastronomia:

El rebost de l'hostal estava benproveït de tota mena de viandes,així és, doncs, que ens fou fàcilendegar un sopar digne d'un palau.Vam trobar formatges d'oli,

conservats en alfàbies de terrissa,pernils d'isard, fumats amb llorer,lloms de porc, confitats en llard,bulls de fetge, llonganissesempebrades, envinagrats de col, deceba i de cogombre, confitures demóres, d'arboces i de gerds, unspans de sègol rodons que un homemitjà no podia abraçar, lletformatjada d'ovella, brossat de lletde vaca... Sense comptar els sacsde faves, de llegums de tota mena,d'arròs, de sal i de sucre... Unalegió d'afamats no s'ho hauriaacabat en un any de xeflisconstants. (pàg. 45)

Significat

Alfàbies

Pernils d'isard

Bulls de fetge

Envinagrats de col

Arboces

Gerds

Sègol

Llet formatjada

Brossat de llet

2. Digueu quins dels aliments que heubuscat coneixíeu i quins us erendesconeguts. Expliqueu als vostrescompanys el sabor i la textura d’unaliment que hàgiu tastat alguna vegada.

3. A mesura que aneu llegint la novel·la,anoteu en un full totes les referènciesgastronòmiques que hi trobeu. Un copfeta la llista, consulteu amb el vostre pareo la vostra mare quins dels productes

92

relacionats es poden trobar fàcilment almercat.

4. Donar instruccions per elaborar un platde cuina no és una tasca fàcil. Llegiu larecepta del Tall rodó de vaca ambmantega dues o tres vegades, fins que notingueu cap dubte sobre tots els passosque cal seguir perquè surti un plat bencuinat. Immediatament després, perparelles, expliqueu què cal fer per cuinar-lo. Per acabar, compareu-ne els resultats.

Recomanacions:

a) Seguiu un ordre lògic d'exposició.

b) Useu connectors de temps i de llocamb precisió (primer, després,finalment...).

c) No doneu mai per pressuposadauna informació.

d) Feu servir preferentment l'imperatiu(afegeix, posa, escorre...) o el futur(tallarem, omplirem, rostirem...) ila perífrasi d'obligació (has de, calque, cal...).

Tall rodó de vaca amb mantega

Ingredients:

1 tall rodó de vaca d'1 kg de pes, aproximadament150 g de mantega

2 pastanagues mitjanes2 cebes mitjanes

Sal Pebre blanc en pols

Julivert frescUna mica de farigola

1/2 fulla de llorer1 got d'aigua ple de vi blanc sec

1 cullerot de brou de carnGuarnició de verdures al gust

Sofregirem la carn, lligada, en una olla on haurem fos la mantega. Un cop enrossidaper tots els costats hi afegirem les pastanagues i les cebes pelades i tallades a trossos. Hocondimentarem amb sal i pebre, i hi afegirem una mica de julivert picat, la farigola i elllorer. Ruixarem la carn amb el vi blanc sec i després amb un cullerot de bon brou.

Quan haurà arrencat el bull, taparem l'olla i la ficarem al forn, on la tindrem 10minuts per cada 400 grams de pes. La carn quedarà sucosa, finalment perfumada i fàcil detallar, ja que no tindrà crosta com la carn rostida al forn.

Un cop tallada la posarem en una plàtera calenta, voltada de la guarnició que hauremtriat i que pot ser de verdures, com ara mongeta tendra, pèsols, pastanagues, patates o col-i-flor, i que haurem cuit a part en aigua salada i que haurem escorregut i saltat en mantega.

Desgreixada la salsa i colada, la servirem en una salsera a part.

A. M. Calera, Cuina catalana

5. Després de llegir atentament el text,ompliu el quadre de manera que hiquedin explicats clarament el nom delplat, els ingredients i l'elaboració:

Per cuinar una llebre a lamuntanya, Guiamon, has deprocurar, quan l'esbudelles, que nose't rebenti la bufeta de la fel,perquè, si se't rebentés, la carnagafaria un gust molt dolent i mésvaldria que la llencessis.

D'un dels bolics de menjar queduia, va treure un flascó d'oli, unacabeça d'alls, un grapat de sal iuna penca de cansalada. Va ferunes quantes rostes molt primes decansalada i, en un atuell de fang,va barrejar oli, sal, un gra d'all iunes quantes herbes que haviacollit.

Un bri de romaní, una micad'orenga, sejolida i un pensamentde fonoll. Ho trinxes tot amb l'oli,la sal i l'all, hi afegeixes una micade pebre i en fas una pasta, amb laqual has d'untar la llebre. Desprésla farciràs amb la cansalada, laposaràs a l'ast i la couràs ambl'escalfor del caliu... La flama no ésconvenient perquè socarrima lacarn i la deixa crua per dins...

Amb molta habilitat va untar lapasta d'oli i herbes, va posar lallebre sencera al meu coltell, quefeia d'ast, i la va coure. Ben aviat,una oloreta de bona teca s'escampàper aquell veral i tots vam sentir

93

que se'ns feia la boca aigua. (pàg.53)

Nom del plat

Ingredients

Elaboració

6. Enregistreu en una cinta de vídeo unprograma de cuina. Després de mirar-lo al'aula, comenteu oralment aquestsaspectes:

a) Usos lingüístics.

b) Coneixement de català estàndarddel cuiner.

c) Ordre d'exposició de la informació.

d) Procedència geogràfica del plat.

e) Època de l'any més adient per al seuconsum.

6. LA PROFECIA

1. Les profecies eren molt corrents a laliteratura medieval. Tots aquestsfragments ens en parlen. Desprésd’haver-los llegit, digueu què és unaprofecia:

Et saludo, Roger, soldat defortuna... Quan arribis aMontcarrà, guarda't de les veusafalagadores i dels amicstraïdors... Perquè has de vèncer elDrac, Roger, i trobar l'Estendardde les Tres Taronges... Tu seràs rei,Roger, i no ho seràs...[...]

Seràs rei i no ho seràs,Roger, perquè així està escrit...Mataràs ton pare i no serà tonpare, Roger, i faràs ploraramargues llàgrimes a qui mést'estimi...[...]

Faràs plorar amarguesllàgrimes a qui més t'estimi, peròregnaràs al seu cor... I el teu nomserà conegut en terra i en mar itothom parlarà de les teves gestes,Roger, i es faran versos famososque es recitaran durant mil anys entota la Terra Coneguda, d'Orient aOccident...[...]

Es faran versos famosos quees recitaran durant mil anys en totala Terra Coneguda, d'Orient aOccident, i la teva nissaga serànoble, Roger... Però guarda't de lamel de les paraules que amaguen elfibló de la traïdoria...[...]

I ara adéu, Roger... Quanarribis a Montcarrà trobaràs fam imisèria... Però escolta les paraulesde l'Home Savi del Puig delGegant... Ell et donarà un talismàque només tu sabràs fer servircontra els qui porten la Guerra i laPobresa... Perquè tu tens el Valor,

94

Roger, que s'aparella amb la Pau iamb la Prosperitat de l'Illa de lesTres Taronges. Adéu, noble soldat,que els vents et siguin favorables iles ones et bressolin fins a lescostes de Montcarrà! (pàg. 32)

2. En els temps actuals, les profecies nohan perdut vigència. Feu memòria idigueu quina o quines heu sentit explicar.

3. Un cop llegida la novel·la, redacteuuna versió nova de la profecia de la dona-peix en què s'expliquin, en síntesi, els fetstal com es van esdevenir.

4. Llegiu atentament el text i dibuixeu ladona-peix com us la imagineu:

Era una noia, efectivament. Unanoia de cabells rossos, gairebéblancs, que li queien damunt lesespatlles nues. Tenia la pell de lacara i del tors blanca com l'escumai els ulls li lluïen com dos robins.[...]La noia es va alçar damunt les onesi tots vam veure que el torsdesapareixia en una abominableperllongació d'escates blaves.[...]No tenia cames, sinó una cua detauró que colpejava les ones. Elsulls vermells li espirejaven. (pàg.31)

5. Amb l’ajut d’un diccionari demitologia, descriviu una sirena. Després,establiu una comparació amb la dona-peix de L’Illa de les Tres Taronges.

6. Els bestiaris són uns tractats medievalsque contenen la descripció d'animals,reals o fantàstics, i l'exposició de lasignificació moral dels seus trets icostums. El text que teniu a continuación'és un exemple:

X

X

DE LA NATURA DE L'UNICORN E DE

LA SUA SIGNIFICACIÓ

Lo unicorn sí és una bèstia deles pus cruels qui sien, e no ha sinóun corn, lo qual ha devant, entreabdosos los ulls, e ha'l tan fort [etan agut] que no és algunaarmadura qui li stigués devant, nino és algun hom qui·l poguéspendre si donchs no·l trobavadurment. Mas la sua pròpia naturaés aquesta: que com ell veu algunafembra puncella e verga [qui li vedevant], ten gran odor li ve de lasua virginitat que de mantinent sedorm als seus peus, e en aquestamanera lo cassador lo pren el'alciu, car sab que aquesta és lasua natura.

Aquest unicorn significa unamanera de cruels hòmens de aquestmón qui són stats tan malvats e tancruels, que no és algun hom queells no conquiren ab lur malea. Axícom fo sent Pau, qui perseguímalament tots los cristians e·lsalepidave e·ls marturiave; mas comnostre senyor Déu Jesucrist, quinasqué de la verga punçella, nostradona sancta Maria, li mostrà e lidix: «Pau, Pau, ¿per què·mpersegueys?», e sent Pau, qui viu laresplandor del fill de la vergaMaria, sí fo ple de la odor denostre senyor Déu, e caech en terracom a mort, e, d'aquella hora ensà,tots los mundenals delits forenmortificats en ell, e a la fi volchpendre mort corporal per nostreSenyor, e fo scapsat en Roma, absent Pere ensemps, en un jorn. Eaxí s'esdevench de molts, e fa vuyen die.

S. Panuzio (edició), Bestiaris I

− Amb l'ajut del vostre professor,torneu a redactar el text en prosaactual.

95

7. Inventeu ara un animal d'aquestescaracterístiques. Per fer-ho, ompliu lataula que teniu a continuació amb els tretsque atribuiríeu a cada part del cos.Atribuïu-li també un nom:

NOM

Cap

Coll

Cos

Cames

Cua

Altres

8. L'any 1937, Pere Quart (Joan Oliver)va publicar Bestiari, llibre de poemes enquè actualitzava els continguts delsbestiaris medievals. El poema següentn’és una mostra:

DIPLODOCU

S

Paleontòlegerudit,si m'encaresels teusfocusem rescatesde l'oblit.T'hodemana undiplodocusque no sapcom foubastit.

PereQuart,Antologia

− Trieu un animal i dediqueu-li un poemaa la manera de Pere Quart.

96

II. FITXA DE LECTURA PER ALECTORES I LECTORSINTRÈPIDS

97

1. ABANS DE LLEGIR, JA HEM

LLEGITLa lectura d’un llibre no s’inicia amb laprimera línia del text. Quan comencem allegir, analitzem una bona quantitatd’informació sobre l’obra que hemseleccionat. Aquesta informació s’inclouen la portada, la contraportada i l’índex.Així, per exemple, consultant l’índex enspodem fer una idea de quina serà la tramade la novel·la o bé mitjançant lesil·lustracions de la portada, podem deduira quin gènere pertany l’obra. Es tracta,doncs, d’una sèrie de recursos que ellector o la lectora utilitza per informar-sedel llibre abans de llegir, a partir delsquals pot crear-se’n una imatge i decidirsi li interessa llegir-lo.

1. Amb un company o amb unacompanya de la classe elaboreu la fitxadel llibre, a partir dels indicis externs quehi trobareu (l’autor, l’obra, l’índex,l’editorial, la col·lecció, l’any i el lloc depublicació, etc.), seguint la pauta següent:

Fitxa bibliogràfica

Autor:

Títol:

Editorial: Col·lecció:

Any de publicació: Nombre d’edicions:

Lloc de publicació: Nombre de pàgines:

2. Entrevisteu un grup de companys icompanyes per obtenir informació del’obra de Jaume Fuster. Podeu utilitzar elqüestionari següent o bé elaborar-ne unde nou:

a) Coneixeu l’obra de Jaume Fuster?

b) N’heu llegit algun llibre?

c) A quin gènere novel·lísticpertanyia?

d) Us va agradar?

e) Us va resultar difícil de llegir?

3. Consulteu els llibres de Jaume Fusterque hi hagi a la biblioteca i classifiqueu-los per gèneres a partir de la informacióque aparegui a la contraportada:

De mica en micas’omple la pica

La coronavalenciana

Les cartesd’Hèrcules Poirot

Les claus de vidre

L’Anell de FerroSota el signe de Sagitari

El Jardí de lesPalmeres

Novel·la policíaca

4. Mitjançant el títol, les il·lustracions il’índex de L’Illa de les Tres Taronges,digueu de quin tipus de novel·la es tractai concreteu els fets més importants de latrama. Podeu ajudar-vos també d’aquestsfragments, que us aportaran alguna pistacomplementària:

98

—I ara adéu, Roger... Quanarribis a Montcarrà trobaràs fam imisèria... Però escolta les paraulesde l’home Savi del Puig delGegant... Ell et donarà un talismàque només tu sabràs fer servircontra els qui porten la Guerra i laPobresa... Perquè tu tens el Valor,Roger, que s’aparella amb la Pau iamb la Prosperitat de l’Illa de lesTres Taronges. Adéu, noble soldat,que els vents et siguin favorables iles ones et bressolin fins a lescostes de Montcarrà! (pàg. 32)

—Eina de Pau és el nom que elbon rei Nolàs donava a l’espasa —va dir l’Home Savi—. I només unhome de cor net l’ha pogudatrobar... Amb aquesta espasa,Roger, recuperaràs Estendard.(pàg. 93)

El drac va bramular, peròtambé cridava. M’eixien de la golaexpressions de taverna, grolleriesde mariner, renecs apresos en lesnits de bauxa als cataus d’Adià:

—Maleïda sigues, Bèstiaimmunda! ¡Mal llamp et fereixi elcap i te l’esberli! ¡Així se t’infli elventre, et caiguin les dents i se’tbadi el budell cular! ¡Tan de bot’ofeguis en la teva pròpia merda!(pàg. 171-172)

5. Tal com es pot llegir a la portada, lanovel·la va quedar finalista d’un delspremis més importants de les lletrescatalanes, el Premi Ramon Llull.Reflexioneu per quins motius aquestainformació apareix en el llibre.

6. Busqueu informació sobre els premisliteraris relacionats en el quadre següent.Podeu adreçar-vos al Departament deCultura o bé consultar-ne l’adreçaelectrònica (http://www.gencat.es/agc):

Premi Bases del concurs

Lola Anglada

Cavall Fort

Marià Vayreda

Ausiàs March

Documenta

Folch i Torres

7. La col·lecció en què s’insereix lanovel·la porta el nom d’una figura cabdalen la cultura catalana, Ramon Llull. Pergrups, sintetitzeu tota la informació queconegueu sobre aquest autor.

8. L’obra s’enceta amb tres citacionsDividiu-vos en grups i reflexioneu sobreles qüestions següents:

a) Cal usar una citació per encapçalar

un llibre?

b) Amb quin objectiu se n’hi utilitza?

c) Quina relació tenen les citacionsamb la novel·la?

d) Per què Jaume Fuster ha escollitfragments de John Ronald ReuelTolkien, Anselm Turmeda i RamonLlull?

9. L’acció de la novel·la es desenvolupa aL’Illa de les Tres Taronges, un mónimaginari que recorda, tanmateix, l’illa deMallorca. A partir del mapa que apareix

99

al llibre, digueu el topònim real que escorrespon amb cadascun dels imaginaris:

Topònim imaginari Topònim real

Montpunyent

Súmir

La Pobla de Gregal

Riumar

Alcaïna

Ciutat Nova

2. MENTRE LLEGIMMentre llegim centrem la nostra atencióen aquells aspectes de l’obra que més ensinteressen, que més ens criden l’atenció obé que volem recollir per informar-nos.Tot depèn de l’objectiu que vulguemaconseguir a través de la lectura: extreureinformació del text, gaudir de la lectura,etc. Tanmateix, sigui quin sigui el nostreobjectiu, cal que llegim amb atenció, perpoder recollir la informació més rellevantde l’obra.

1. A mesura que llegiu la novel·la,completeu el qüestionari següent:

1. Qui són Poncet i Guiamon?...............................................................

.........................................................

.........................................................

.........................................................

........................................2. Quina és la dissort que pateix elreialme de Montcarrà?

.......................................................

.......................................................

.......................................................

.......................................................

................................................

3. Què representa l’Estendard Màgicde Montcarrà?

.......................................................

.......................................................

.......................................................

.......................................................

................................................

4. Què signifiquen les tres tarongesque hi apareixen?

.......................................................

.......................................................

.......................................................

.......................................................

................................................

5. Quin és l’encàrrec que fa el ViatgerMisteriós a Roger?

.......................................................

.......................................................

.......................................................

.......................................................

................................................

6. Què li profetitza la dona-peix a

Roger?

.......................................................

.......................................................

.......................................................

.......................................................

................................................

.........................................................

.........................................................

.......................

7. Què s’esdevé en el Monestir dels

Rogets?

.......................................................

.......................................................

.......................................................

.......................................................

................................................

100

8. Com es recupera Guiamon de la

seva ferida?

.......................................................

.......................................................

.......................................................

.......................................................

................................................

9. Quin fenomen extraordinari

s’esdevé en el Camp Fosc?

.......................................................

.......................................................

.......................................................

.......................................................

................................................

10. Què troba Roger a la cabana de

fusta propera al Camp Fosc?

.......................................................

.......................................................

.......................................................

.......................................................

................................................

11. Quina divisa es pot llegir en la

fulla d’Eina de Pau?

.......................................................

.......................................................

.......................................................

.......................................................

................................................

12. Quina missió encarrega l’Home

Savi a Roger?

.......................................................

.......................................................

.......................................................

.......................................................

...............................................

13. Amb qui manté Roger una lluita

ferotge en el campament dels

agermanats?

.......................................................

.......................................................

.......................................................

.......................................................

................................................

14. Qui roba Eina de Pau a Roger,

mentre dorm en el palau reial de

Montcarrà?

..............................................................

..............................................................

..............................................................

..............................................................

..................................

15. Com aconsegueixen elsprotagonistes sortir de les masmorresdel palau reial de Montcarrà?

.......................................................

.......................................................

.......................................................

.......................................................

................................................

16. Qui són els Grans de l’Abisme?

.......................................................

.......................................................

.......................................................

.......................................................

................................................

17. Qui recupera l’Estendard de les

Tres Taronges? On el troba?

101

..................................................................................................................................................................................................................................................................................

18. Quina transformació es produeixen la princesa Garidaina, desprésd’haver mort el Drac de Montcarrà?

.......................................................

.......................................................

.......................................................

.......................................................

................................................

19. Què descobreix Guiamon, després

de la batalla del Puig del Gegant?

.......................................................

.......................................................

.......................................................

.......................................................

...............................................

20. Qui aconsegueix arrabassar Eina

de Pau de les mans del Genet Negre?

.......................................................

.......................................................

.......................................................

.......................................................

................................................

21. Què aconsegueix la princesa

Garidaina amb aquesta victòria?

.......................................................

.......................................................

.......................................................

.......................................................

................................................

22. Quin és el destí final del Misteriós

Viatger?

.......................................................

.......................................................

.......................................................

.......................................................

................................................

23. Qui compon la Companyia del

Portador? Quin és el seu objectiu?

.......................................................

.......................................................

.......................................................

.......................................................

................................................

24. Qui assoleix l’objectiu de la

Companyia del Portador? Com

l’aconsegueix?

.......................................................

.......................................................

.......................................................

.......................................................

...............................................

2. Després de llegir cadascun delscapítols, elaboreu-ne un resum de 10línies aproximadament, en què es recullinels fets més significatius de l’acció.

3. Identifiqueu els personatges a quicorresponen aquestes descripcions:

[...] era un homenàs alt i cepat, depell fosca, ulls tèrbols, cap rapatamb una trunyella que li naixia a lacoroneta i que li penjava esquenaavall. Duia una arracada d’or allòbul esquerre i sengles braçaletsde bronze als braços nus. Un jupetíde pell de be sense assaonar, calces

102

de tela amb ratlles blanques iblaves, espardenyes de solad’espart i polaines de pell de be,lligades amb tires de cuiro, unafaixa morada, creuada per dolscoltells a banda i banda del ventre,un sabre de fulla ampla penjant alcostat i a la mà dreta un arpód’abordatge amb tres llengüetes.(pàg. 133)

El cap, si és que allò era elcap, feia la tossa de deu homes,amb un musell coriaci queculminava en dues fosses nasalsd’una cana de diàmetre cadascuna,de les quals brollava una columnade fum. Els ulls devien fer una canai mitja cadascun, quan eren oberts.Tenia sis potes, com cases de trespisos, l’esquena plenad’excrecències i una cua en formad’agulló que semblava un vaixell.Als costats, plegades, sengles alesmembranoses que s’estremienlleugerament a mesura querespirava. (pàg. 165)

4. Digueu en quin moment de l’acció esprodueix aquest parlament i identifiqueuel personatge que el realitza. Raoneu lavostra resposta:

—Soldats..., corsaris! Lanostra aliança va derrotar elsagermanats que assetjavenMontcarrà... Els hem encalçat finsaquí per tal de destruir per sempreel ferment de la revolta que haemmetzinat el cor dels nostressúbdits i que ha empobrit elreialme. Gent traïdora d’aquestmonestir, monjos rebels que esdediquen a pràctiques blasfemes,van anunciar a la plebs que vindriaun heroi de la Mar Gran que ensretornaria l’Estendard i, amb ell,els tres dons simbòlics que hanregit els destins de l’Illa: el Valor,la Pau i la Prosperitat... La

profecia era falsa, perquè elforaster no és un heroi, sinó unagent de la traïdoria, i no només noha recuperat l’Estendard, sinó queha esdevingut capità delsagermanats. La Veu màgica quedes de fa anys m’aconsella perregir els destins del meu reialmeem va informar dels seus designis imercès al valor del meu germàFerruç, gran canceller del reialme,puc mostrar-vos el falsari, eltraïdor, el rebel... Roger d’Adià,cabdill d’agermanats, la veritablemissió del qual no era la derecuperar l’Estendard, sinó la devendre la nostra Illa i el meureialme als enemics de la TerraFerma... Gràcies a la Veu, doncs,hem capturat l’espia... I aixòsignifica la derrota delsagermanats i la fi de laconspiració. Els vostres generals,ara, dirigiran l’atac final contra elmonestir. Amb l’ajut dels nostresaliats d’Orient passarem a sang i afoc els enemics del reialme,destruirem aquest bastió deconspiracions i traïdories i faremque la pau veritable retorni aMontcarrà! A l’atac soldats!¡Defenseu el vostre rei, defenseu lavostra Illa! A mort els traïdors!(pàg. 210)

5. Llegiu el text següent i comproveuquina informació errònia conté:

«Els Grans de l’Abisme són elsprimer moradors de l’Illa deMontcarrà. Van ser condemnats aviure a les profunditats pel GranRei de Súmir, el qual va conquerirl’illa molts de temps ha. Els Gransde l’Abisme van forjar l’espasadel rei Nolàs, a començament delseu regnat, amb qui van aliar-sedurant la guerra contra els corsarisd’Orient. D’ençà del regnat del reiFontclar els Grans de l’Abisme no

103

han comparegut. És per això quemolta gent no hi creu, i pensenque es tracta de personatges dellegendes o de rondalles del’antigor.»

6. Llegiu aquest text i sintetitzeu-lo:

Hi havia ballesters queamanien sagetes i encavallaven lesballestes, per disparar-les contraels merlets del monestir. Elsllancers arboraven un bosc depiques, disposats a carregar contraels agermanats. Un escamot decorsaris preparaven un ariet, fetamb una biga de fusta de roure,amb reforç de bronze que figuravaun cap de moltó. Al seu costat, unapartida de soldats, amb escuts deferro, es disposaven a servir-losd’aixopluc contra els projectils queels llancessin els defensors delmonestir. Fusters i ferrers vora elscarros d’intendència, enllestienescales, torres d’assalt i estranysginys amb politxes per abastar lesmurades.

El renou, fet de crits, motsd’ordre, renecs, dringar d’armes,espetecs dels mecanismes de lesballestes, colpejar rítmic demartells i maces, destrals queasclaven llenya, garlopes queallisaven esglaons, malls queforjaven puntes de fletxa, xisclar demoles que esmolaven el talld’espases oscades, trepitjar demuntures contingudes pels genets,renillar de cavalls i esbufegar demules, s’enfilava cap a la volta delcel, rebotia contra la nuvolada quearribava de Llevant i que esbarrejava amb les filagarses de laboira, rodolava pel pendís del puigi s’estenia pel pla, anunciant l’inicide la batalla del Puig del Gegant.(pàg. 211)

− Creieu que cal emprar una determinadaterminologia per narrar els fets que s’hirefereixen? Per què? Raoneu la vostraresposta.

7. Busqueu, en el text de l’exercicianterior, els termes que designen armes idoneu-ne la definició. No copieu lainformació del diccionari. Elaboreu unadefinició pròpia, que descrigui lescaracterístiques de cadascuna:

104

Nom de l’arma Definició

8. Identifiqueu els substantius quedesignen un soroll, i relacioneu-los ambla definició més escaient de les que usdonem en el quadre:

El soroll ens eixordava,talment com si deu mil xeremiersenfollits fessin giscar les sevesxeremies sense ordre ni concert.Distingíem els xiulets de lescolumnes de vapor, el glopeig dellíquid putrefacte, l’espetec de lesparets que s’esquinçaven, elterrabastall de les roques quexocaven i, per damunt de tot, unamena d’esgarip, com un udold’ultratomba, que rebotava en elsostre i que es repetia en ecossuccessius. (pàg. 175-176)

Efectivament, amb ladesaparició de la boira va retornartota una vida de sorolls menuts,goteig de la pluja que s’escorria deles branques, piuladissa d’ocellsque sortien dels seus amagatalls encerca d’aliment, remor del vent

entre les herbes i, sobretot, trepigde peüngles, dring d’armes i veusrogalloses de corsaris i soldats.(pàg. 203)

Terme Definició

Estrèpit que fa una cosa grossa en caure.

Soroll sec que fa una cosa en esclatar o esberlar-se bruscament.

Crit prolongat i planyívol d’animals com ara el llop, els xacals o elsgossos.

Crit violent.

So viu que fa, en rebre un xoc, un objecte de metall o de vidre.

Soroll confús com el que s’alça d’una tempesta o d’una multitud.

9. Llegiu el text i analitzeu quins recursosha utilitzat el narrador per apropar lesvivències del personatge al lector o a lalectora. Fixeu-vos especialment en ladescripció de les sensacions físiques delprotagonista:

Tenia molta por; no la por quehavia sentit al catau de la Bèstia, ola que m’havia fet estremir de capa peus quan Bajac va lluitar ambGaridaina, al sopar de palau... Lapor d’ara era humida com la boira,i com la boira se m’aferrava a lagola, per dintre, i no em deixavarespirar. Amb prou feines veiaPoncet. Només sentia el seu alèpanteixant, que es mesclava amb elde les mules. La meva robaregalimava. I el cansament quesentia es reflectia en mil punyides ales anques, als ronyons, al’espinada, al clatell, en aquell pesque duia als muscles i en la sorraque m’omplia les parpelles. Estavabaldat, mort de por, xop; aquestera el meu destí de poeta, aquestala meva glòria d’aventurer... (pàg.202)

10. Perquè el lector o lectora comparteixiles emocions o les sensacions dels

105

personatges, el narrador ha de descriure-les acuradament. Escriviu un paràgraf enquè es presentin les sensacions queexperimenteu seguint el procés següent:

a) Imagineu-vos que heu perdut lavisió. Escolliu un company o unacompanya que us faci de pigall.Durant una estona camineu fora dela classe sense obrir els ulls. Lapersona que us guia decideix elcamí a seguir. Mentre camineu, feuespecial atenció a tots els estímulsque rebin els vostres sentits (olors,textures, temperatura, etc.). Desprésde 10 minuts, intercanvieu elspapers. Durant el trajecte no es potparlar.

b) Un cop finalitzada aquesta fase,

contrasteu amb un grup decompanys i companyes les vostressensacions. Anoteu-les, us seranútils per a la narració. Seleccioneu-ne una de tota la relació i resumiu-la en una frase.

c) Imagineu una situació en què un

personatge pugui experimentaraquesta emoció (per exemple, lapor). A partir d’aquesta fraseescriviu un paràgraf en què esdescriguin les sensacions (olfacte,oïda, etc.) del protagonista, demanera que les seves emocionsresultin més reals.

3. DESPRÉS D’HAVER LLEGIT,RELLEGIM

En finalitzar la lectura de l’obra, el lectorinterrelaciona allò que ha llegit ambexperiències o coneixements previs queja posseïa. Recorda, per exemple,personatges, situacions i argumentsd’obres del mateix gènere llegidesanteriorment i les emocions que li vansuscitar. Així, doncs, quan llegim,rellegim, perquè revisitem els racons de

la nostra memòria; però, també rellegimperquè reinventem la nostra perspectivasobre temes, fets i gents, a partir de lesnoves informacions que ens ha aportat ladarrera lectura que hem realitzat.

1. A partir de la informació donada,elaboreu una ressenya de l’obra, quecontingui els esdeveniments mésrepresentatius de la trama i la vostraopinió:

«A finals de l’Època Fosca, lesTerres de Ponent es preparen per auna nova guerra, a causa de laGran Sequera. Un dia deprimavera, al mercat d’Adià,ciutat riberenca de la Mar Gran,es coneixen el criat Poncet i elpoeta Guiamon. L’amo de Poncet,Roger, soldat de fortuna, aquellmateix dia rep la notícia de l’Illade les Tres Taronges per boca delmisteriós Viatger, que el volconvèncer que es posi al serveidel rei Flocart, per tal de vèncerels pagesos agermanats de l’Illa irecuperar l’Estendard Màgic delreialme, perdut misteriosament.»

.......................................................

.......................................................

.......................................................

.......................................................

.......................................................

.......................................................

.......................................................

.......................................................

.......................................................

.......................................................

.......................................................

.......................................................

.......................................................

106

.......................................................

.......................................................

.......................................................

.......................................................

.......................................................

.......................................................

...........................

2. L’Illa de les Tres Taronges forma partd’una trilogia que es completa ambL’Anell de Ferro i El Jardí de lesPalmeres. Elaboreu un argument per aaquestes dues obres que sigui coherentamb l’obra que acabeu de llegir.Compareu la vostra proposta amb la del’autor, que figura a la solapa de lacontracoberta del llibre. Quinessimilituds i quines diferències hiobserveu?

• L’Anell de Ferro

..............................................................

..............................................................

..............................................................

..............................................................

..............................................................

..............................................................

..............................................................

..............................................................

..............................................................

..............................................................

..............................................................

.......................

• El Jardí de les Palmeres

..............................................................

..............................................................

..............................................................

..............................................................

..............................................................

..............................................................

..............................................................

..............................................................

..............................................................

..............................................................

..............................................................

.......................

3. En qualsevol obra literària esrecuperen alguns elements de la tradiciónarrativa. Així, les obres escritesanteriorment es converteixen en referentsque els autors i les autores reformulen desde la seva perspectiva personal. Busqueuinformació sobre El Senyor dels Anells deJohn Ronald Reuel Tolkien i sobre Tirantlo Blanc de Joanot Martorell i valoreu, apartir de les pautes donades, si aquestesobres són referents directes de L’Illa deles Tres Taronges:

• El Senyor dels Anells

Argument..............................................

..............................................................

..............................................................

..............................................................

..............................................................

..............................................................

...................................................

Tema.....................................................

..............................................................

..............................................................

..............................................................

..............................................................

..............................................................

...................................................

Personatges

principals..............................................

...........................................................

107

..............................................................

..............................................................

..............................................................

..............................................................

..................................

Escenari................................................

..............................................................

..............................................................

..............................................................

...................................

Temps

històric..................................................

..............................................................

.....

..............................................................

..............................................................

.................

• Tirant lo Blanc

Argument..............................................

..............................................................

..............................................................

..............................................................

..............................................................

..............................................................

...................................................

Tema.....................................................

..............................................................

..............................................................

..............................................................

..............................................................

..............................................................

...................................................

Personatges

principals..............................................

...........................................................

..............................................................

..............................................................

..............................................................

..............................................................

..................................

Escenari................................................

..............................................................

..............................................................

..............................................................

...................................

Temps

històric..................................................

..............................................................

.....

..............................................................

..............................................................

.................

4. A L’Illa de les Tres Taronges JaumeFuster mostra la seva visió personal sobrela Matèria de Bretanya, un conjunt denarracions medievals que han inspiratautors de tots els temps i, actualment,alguns directors de cinema. Organitzeuun cicle de pel·lícules que recreïn aquestatemàtica. Seguiu els passos següents.

a) Dividiu la classe en grups. Cadagrup escollirà una pel·lícula de lesque us proposem:

• Els cavallers de la taula rodona,dirigida per Richard Thorpe,EUA 1953.

• L’espasa a la pedra, dirigida perWolfgang Reitherman, EUA1963.

108

• Camelot, dirigida per JoshuaLogan, EUA 1967.

• Els cavallers de la taulaquadrada, dirigida per TerryGilliam i Terry Jones, GranBretanya 1974.

• Lancelot du Lac, dirigida perRobert Bresson, França-Itàlia1974.

• Excalibur, dirigida per JohnBoorman, EUA 1981.

• El primer cavaller, dirigida perJerry Zucker, EUA 1994.

b) Mireu la pel·lícula seleccionada

amb el vostre grup de treball ivaloreu quins aspectes podenil·lustrar millor la novel·la queacabeu de llegir.

c) Prepareu una presentació de la

pel·lícula en què es resumeixi lainformació més destacable del film.Penseu des del punt de vista del’audiència: quins detalls podenresultar interessants als vostrescompanys i companyes. Podeucompletar l’exposició amb algunmaterial addicional (com, perexemple, una breu ressenya) queserveixi per comentar la pel·lículaposteriorment. Us en donem unmodel que us pot resultar útil:

Títol...........................................................................................Director o directora..........................................................................................Lloc i any de rodatge.......................................................................................Síntesi de l’argument.....................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

..........................................................................................................................Valoració personal.........................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................Punts de contacte amb l’obra de Jaume Fuster.............................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

5. La narració de L’Illa de les TresTaronges transcorre en un món imaginarii fantàstic on es poden reconèixer algunselements característics de l’edat mitjanacom, per exemple, el monestir. Busqueuil·lustracions dels principals monestirsromànics de Catalunya (monestir de SantPere de Rodes, monestir de Ripoll, etc.)per elaborar una descripció detallada iversemblant del monestir dels Rogets queapareix a la novel·la. Podeu inspirar-vostambé en el monestir de Poblet, que heutreballat a l’apartat I («Com eren aquellstemps...»).

6. Elaboreu un mural d’alguna d’aquestesrutes del romànic català que inclogui unmapa on se situïn els diferentsmonuments, una breu descripció delsedificis i algunes il·lustracions:

Ruta 1. Del Penedès a la CatalunyaNova:

• Santuari de Santa Maria deBanyeres.

• Església de Santa Creu deCalafell.

• Fortalesa de Miravet.

• Església de Sant Ramon delPla de Santa Maria.

• Monestir de Poblet.

• Monestir de Sant Sebastià delsGorgs.

• Monestir de Santes Creus.

109

• Església de Santa Maria deSiurana.

• Catedral de Tarragona.

• Monestir de Vallbona de lesMonges.

Ruta 2. De l’Empordà i la Garrotxa a laSelva per Girona:

• Església del monestir de SantPere de Besalú.

• Monestir de Sant Salvador deBreda.

• Monestir de Sant Miquel deCruïlles.

• Catedral de Girona.

• Convent de Sant Domènec dePeralada.

• Església de Santa Maria dePorqueres.

• Monestir de Sant Feliu deGuíxols.

• Monestir de Sant Pere deRodes.

• Monestir de Sant Quirze deColera.

• Castell de Santa Coloma deFarners.

Ruta 3. Dels Pirineus a Barcelona pelRipollès, Osona i el Vallès:

• Església de Santa Maria deBarberà.

• Capella de Santa Llúcia de laCatedral de Barcelona .

• Església de Santa Maria del’Estany.

• Església de Santa Maria delCamí de la Garriga.

• Monestir de Santa Maria deRipoll.

• Monestir de Sant Cugat delVallès.

• Monestir de Sant Joan de lesAbadesses.

• Monestir de Sant Llorenç deMunt.

• Esglésies de Santa Maria, deSant Miquel i de Sant Pere deTerrassa.

• Catedral de Vic.

7. Els primers manuscrits de cantgregorià daten del segle VII . Aquest cantlitúrgic de l’Església catòlica, però,encara és viu a l’actualitat. Realitzeu unaaudició d’una peça de cant gregorià a laclasse. Després, dividiu-vos en grups ivaloreu l’objectiu d’aquest tipus demúsica i les sensacions que us ha produïtl’audició. Penseu que tenen algunarelació? Raoneu la vostra resposta.

8. La trama de la novel·la combina lanarració d’aventures fantàstiques amb ladescripció detallada de les rutines mésquotidianes com la preparació del menjaro els hàbits d’higiene. Llegiu el fragmenti digueu quines són les diferències entreels hàbits higiènics de l’edat mitjana,reproduïts a l’escena, i els de l’actualitat.Quins avenços tècnics i científics hanpermès aquesta transformació?

Ens aconduiren fins a unescambres de la planta baixa, ensserviren vi i fruita seca, enoferiren rentamans, aigua calenta,sabó i tovalloles i, un cop nets decos i descansats d’esperit, endonaren roba nova. Poncet, Guiós ijo canviàrem els parracs del viatgeper calces de vellut, gipons debatista i jupes de pell girada.Sengles cinyells de pell de porc itres parells de botes de mitja canyacompletaren l’abillament. Roger,això no obstant, va conservar laseva roba que Poncet, eficient, varaspallar amb tota cura. El monjo,el criat i jo deixàrem les armes ensmans dels criats del rei, però Rogerinsistí a conservar Eina de Pau,cenyida a la cintura. (pàg. 127)

110

III.ELSNOST

RESHERO

ISA

L’ILLA

DE

LEST

111

RESTARONGES

112

Abans de començar a llegir L’Illa de les TresTaronges, és important que retingueu enla vostra memòria el nom delspersonatges principals. Això us serviràper orientar-vos en la trama de la novel·laamb més facilitat. Consulteu l’índex quetrobareu al final del llibre i anoteu què éscada personatge. En el cas que lainformació que hi trobeu no siguisuficient, fullegeu el primer capítol enquè aparegui el personatge que usinteressi conèixer fins que hi trobeu unareferència que us sigui útil:

Roger ......................................................... Soldat de fortuna

Guiamon ....................................................

Poncet ........................................................

Misteriós Viatger ......................................

Guiós .........................................................

Home Savi .................................................

Genet Negre ..............................................

Nolàs .........................................................

Garidaina ...................................................

Bajac .........................................................

Flocart ....................................................

Ferruç .....................................................

Grans de l’Abisme ................................

Aixpis ...................................................

1. EL POETA GUIAMON

1. Guiamon troba l’Estendard de l’Illa deles Tres Taronges a la cova dels Grans del’Abisme:

Va deixar de banda el collar i

va desfer el farcell de roba. Era un

tapís de quatre canes de llargada

per dues d’amplada. Semblava de

setí. La cara protegida pels plecs

era argentada i, al bell mig,

brodades en fil d’or, hi havia tres

taronges. Tres taronges. Les Tres

Taronges!

L’Estendard vam cridar

Poncet, la princesa i jo alhora.

(pàg. 171)

− Ara que ja sabeu com és el famósestendard, dibuixeu-lo. Compareu lesversions que feu cadascú de vosaltres:

113

2. Els estendards tenen un significat queva associat als objectes que hi apareixen.Quin creieu que és el significat del’estendard que va trobar Guiamon?

3. Descriviu la bandera de la vostraciutat, si en té. Establiu també quèsignifica cadascun dels elements que laintegren.

4. Quines són les mides en centímetres del’Estendard de l’Illa de les TresTaronges?

5. L’Illa de les Tres Taronges té unnarrador d’excepció. Es tracta deGuiamon, vell trobador, poeta escollit perla fortuna per explicar a la humanitat lesgestes que va viure el reialme deMontcarrà. El punt de vista és el delpoeta, que explica la història en primerapersona.

Digueu si són vertaderes o falses aquestesafirmacions, que fan referència al punt devista del narrador de la novel·la:

a) El narrador només potexplicar els fets que ha presenciat oaquells que un testimoni li hacontat.

b) El narrador pot explicar duessituacions que es produeixen demanera simultània.

c) El narrador pot reproduir elspensaments de tots els personatges.

d) La primera persona del singular idel plural és la que predomina entota la narració.

e) El narrador s’inventa elsesdeveniments que no coneix.

f) La tercera persona del singular i delplural és la que predomina en totala narració.

6. En una novel·la el narrador potadoptar, a més del que hem vist, altrespunts de vista. Dos dels més habitualssón el de narrador omniscient i el denarrador objectiu. Digueu en quèconsisteix cadascun.

7. Torneu a escriure el text següent des

del punt de vista que tindria un narrador

objectiu:Ens vam aixecar de taula, vam

apagar les pipes, ens vam espolsarles molles i vam sortir de la sala,passadís enllà, fins a l’escala quebaixava a la planta noble i a laclastra i que s’enfilava cap alcolomar. Nosaltres ens vam enfilar,sempre guiats per Gosost, fins aldarrer pis de la casa. I, encara, quanhi vam ser, vam sortir a un terrat ivam haver de pujar per una escalade fusta fins a una torre quedominava l’alçària del monestir i,d’allí estant, la plana de l’Illa. (pàg.90)

.........................................................

.........................................................

.......................

.........................................................

.........................................................

.......................

.........................................................

.........................................................

.......................

.........................................................

.........................................................

.......................

114

.........................................................

.........................................................

.......................

.........................................................

.........................................................

.......................

8. Llegiu atentament el pròleg i anoteutotes les informacions que facinreferència a Guiamon. Feu-ne unadescripció física, d’aproximadament 100paraules.

9. Guiamon coneix Poncet, criat deRoger, soldat de fortuna. Després d’haverllegit el pròleg, improviseu maneresdiferents d’iniciar una conversa amb unapersona desconeguda. La conversa l’heud’establir per parelles. Utilitzeu fórmulesde presentació (hola, algú m’ha parlat devostè, bon dia) i de comiat (adéu, ha estatun plaer, passi-ho bé).

10. L’entonació amb què es llegeix untext pot provocar efectes ben diferents enels lectors. Comproveu-ho. Llegiu el texten veu alta amb les entonacions que usindiquem:

Que la força del Sol, l’enginy del’aigua i la sonoritat del vent ajudinaquest pobre vell trobador per tald’explicar a la Humanitat sencera lahistòria de l’Illa de les TresTaronges. I que els nobles lectors,presents i futurs, sàpiguen perdonarla feblesa d’una memòria, estovadapels anys i encegada per l’amor.Així sia. (pàg. 13)

a) Expressiva i grandiloqüent.

b) Melancòlica i trista.

c) Neutra, merament enunciativa.

11. Comenteu quins són els efectes que lalectura ha provocat entre els vostrescompanys i companyes. Quina de les tres

interpretacions creieu que és la ques’ajusta més a l’esperit de la novel·la?

12. Ordeneu les frases que teniu acontinuació, corresponents a la pàgina 23de la novel·la, de manera que pugueullegir un text coherent:

A Un braç forçut em va estirar, i quan vaig obrir de bell nou els ulls, a més delsMisteriós Viatger i del mariner de l’ull tapat, em voltaven cinc o sis homes més,mariners per la roba i ferotges del posat.

B Vaig caure de genolls a terra i vaig suplicar:

C Només de petjar la passera ja estava marejat, perquè els poetes som gent de terraferma i el vagareig que les ones imprimeixen al vaixell em feia pensar en lesfondàries negres de la Mar Gran.

D Senyor, us ho prego...

E Vaig tancar els ulls i tot fent tentines vaig arribar a la coberta.

F Uns duien coltells, altres fitores de pescador, qui una destral o un sabre...

G ¡Estalvieu-me de qualsevol mal, que no sóc més que un pobre

13. Guiamon, en determinats episodis,recita composicions pròpies. D’aquestspoemes, però, només en coneixem el títoli l’efecte que produeix en l’auditori. Ensón un exemple «L’arribada del soldat defortuna a l’Illa de les Tres Taronges i elsprodigis que s’esdevingueren» o també«De com Estel d’Or va matar la Bèstiamaligna del regne del Grans deMontcarrà».

Seguint l’estil que heu vist, poseu títol ales composicions que Guiamon hauria fetsi hagués volgut retre homenatge acadascun dels personatges que teniu acontinuació:

Poncet

Guiós

115

RogerL’arribada del soldat de fortuna a l’Illa de les Tres Taronges i elsprodigis que s’esdevingueren.

Ferruç

Flocart

Guiamon

Garidaina

Grans de l’Abisme

2. ROGER, SOLDAT DE FORTUNA

1. En aquest text, de caràcter descriptiu, elnarrador fa un retrat de Roger. Desprésd’haver-lo llegit, busqueu al diccionari elsignificat de les paraules que us donemen el quadre:

Era un jove alt i cepat, fort comun roure, amb el rostre colrat pelsol i una mirada bruna, comd’aligot. Vestia calçons a l’ample,amb botes de cuiro sense adobar idel cinyell ample i amb una sivellade bronze li penjava un coltell demànec de banya. Els seus cabellsrenegrits li queien per darrera lesorelles i se li rinxolava damunt delfront. No tenia precisamentl’aspecte d’un heroi de rondalla,sinó més aviat el d’un pagès demuntanya, més acostumat a lespastures altes que no als camps debatalla. Tenia, això sí, una veufonda i ben modulada que li eixiade molt endins. Però no parlavaamb l’accent refinat dels adianencs,sinó en pla. (pàg. 15)

Significat

Cepat

Colrat

Aligot

Calçons

Adobar

Cinyell

Coltell

2. Sense recórrer al diccionari, digueu unsinònim de cadascuna de les paraules queteniu a continuació:

Mot

Bruna

Renegrits

Eixia

3. Llegiu amb atenció el text anteriordues vegades. Contesteu les preguntessense tenir el text al davant:

a) Roger era alt i exprimatxat?

.........................................................

.................

b) De què eren fetes les botes?

.........................................................

.................

c) Per on li queien els cabells?

116

.........................................................

.................

d) De què tenia l’aspecte?

.........................................................

.................

e) Amb quin accent parlava?

.........................................................

.................

3. Roger, en companyia del seu criatPoncet i accidentalment del poetaGuiamon, és conduït a la força al vaixellFalaguer, amb destinació a l’Illa de lesTres Taronges. Avui dia, si vosaltresvolguéssiu fer el mateix trajectedisposaríeu d’altres mitjans de transport.Truqueu a una agència de viatges perreservar un bitllet de vaixell per anar aMallorca. Un company vostre, que faràd’encarregat de l’agència de viatges, usatendrà. Heu de demanar informaciósobre tots els temes del quadre següent.Podeu utilitzar fórmules del tipus:

Fórmules de cortesia: Bon dia,sóc... M’agradaria... Esticinteressat a....

Demandes d’informació: Quinpreu...? A quina hora...? D’onsurt...?

Fórmules de comiat: Molt agraït...D’acord, gràcies... Passi-ho bé...

117

Informació sobre els horaris i els dies de sortida

Possibilitat de comprar el bitllet d’anada i tornada

Possibilitat d’embarcar-hi un vehicle de motor

Durada del trajecte

Possibilitat d’anul·lació de la reserva

Preu

Condicions de pagament

Serveis de què disposa l’embarcació

Tràmits d’embarcament

Lloc de sortida i d’arribada

3. Un cop Roger ha aconseguit Eina dePau, ha de complir un ritu per tal quel’espasa recuperi el seu valor. Llegiu elcapítol XII de la primera part de lanovel·la i redacteu un text en què quedinexplicades les instruccions per poderretornar el poder a l’espasa del rei Nolàs.Utilitzeu fórmules com ara:

− En primer lloc, cal...

− Seguidament, s’ha de...

− Convé que...

− Per acabar / Finalment...

4. Amb l’ajut d’un mapa de carreteres del’illa de Mallorca que podeu trobar a laGran Enciclopèdia Catalana, marqueul’itinerari que hauria de seguir Roger perarribar a la ciutat de Montcarrà.Prèviament, haureu d’haver resoltl’exercici 9 de l’apartat II .1 («Fitxa delectura per a lectors i lectores intrèpids»).

5. Esteu buscant un soldat de fortuna.Poseu un anunci a la secció de classificatsdel diari. Informacions que us caldestacar:

− Estudis.

− Edat.

− Característiques del lloc de treball.

− Retribucions.

− Adreça, telèfon i adreça electrònicade contacte.

6. Organitzeu una projecció a classe de lapel·lícula Excalibur, de John Boorman.Posteriorment, establiu semblances entrel’espasa Excalibur i Eina de Pau.

7. La narració de la batalla que llegireu acontinuació és sens dubte trepidant, tantcom ho pot ser una retransmissióesportiva:

El grup d’agermanats quehavia rodejat el boscarró d’alzines,a l’aguait que el grup principaltrenqués la rotllana, va atacar, justquan Roger creuava Eina de Pauamb l’espasa del jove cavaller del’armadura.

Va ser un combat singular. Elscavalls s’arremeteren amb lamateixa força que els cavallers. Delxoc de les espases saltarenguspires. El braó i l’habilitat que eljove cavaller havia mostrat finsaleshores trobà en el braó il’habilitat de Roger un digne rival.Però Eina de Pau combatia per unacausa justa i ben aviat l’acer delcavaller del rei va caure fet bocins.

Un dels agermanats va atacar,llavors, al cavaller i ferí les anquesde l’euga blanca. L’animal, esverat,va fer una rebrincada i el jovecavaller va caure en terra. Elsagermanats s’hi abraonaren,disposats a enllestir la feina deRoger. Però el soldat de fortuna elsaturà amb un crit. (pàg. 120)

− Després d’haver llegit amb moltaatenció el text, realitzeu una pràctica oral.Heu de seguir les indicacions següents:

118

a) Enregistreu cinc minuts d’unprograma d’esports en què es narriun partit de futbol o de bàsquet.

b) Anoteu els trets del llenguatgecaracterístics del locutor.

c) Fixeu-vos bé en l’entonació,segons quin sigui el tipus de jugadaque té lloc a cada moment.

d) Escriviu un guió amb laprogressió de les accions de labatalla en què intervé Roger.

e) Enregistreu la narració de labatalla seguint els patrons que heuobservat al programa esportiu.

f) Escolteu l’enregistrament i feu-neles crítiques oportunes.

g) Torneu a enregistrar eldesenvolupament de la batallahavent-hi corregit els defectes denarració que hàgiu observat.

8. Els nostres herois s’han perdut a lacova dels Grans de l’Abisme. Coneixeuun indret de l’illa de Mallorca que us larecordi? En cas afirmatiu, quin és?

9. Sou un guia turístic de la famosa covaque heu localitzat a l’illa. Esteu fent unrecorregut amb bot per la sala de quèparla el text que teniu a continuació. Elsturistes escolten amb atenció les vostresexplicacions. No els podeu decebre.Davant dels vostres companys, i ambl’ajut d’un petit guió que heu redactat,expliqueu com són els paratges que esteuvisitant:

Poncet i jo, cansats d’esperarque Roger decidís reprendre lamarxa, vam abandonar el grup enrepòs i ens vam dedicar a explorarla gran sala. Us he de confessar queles columnes, reflectides en l’aiguablava, les pedres que semblavenmates de llentiscle amb florsblanques, la sorra del terra il’alçària del sostre, un cop superat

l’espant, eren d’una bellesaindefinible i molt especial. Tot i eldegotall constant de l’aigua,l’ambient no era excessivamenthumit i l’aire devia tenir algunarenovació contínua perquè era fresci pur, amb olor de marinada, com sila costa fos molt propera.

A l’extrem oposat de la salasubterrània, rera unes roques querepresentaven un ramat monstruósque pasturava en un camp d’herbapetrificada, entre dues columnesentorcillades per l’acció de l’aigua,s’obrien tres túnels que baixavenencara més avall i que s’estrenyienmolt a prop de l’entrada. (pàg. 153)

10. Roger ha desaparegut en un dels trestúnels de la cova dels Grans de l’Abisme.Llegiu amb atenció el capítol VI de lasegona part per disposar de tota lainformació de la tragèdia. A continuació,redacteu una crònica periodística per a undiari sensacionalista. Haureu d’informarels vostres lectors sobre els aspectessegüents:

a) Què ha passat?

b) Qui ha estat la persona afectada?

c) On ha tingut lloc la desaparició deRoger?

d) Quan s’ha esdevingut?

e) Com s’ha produït la desaparició?

Titular: _____________________________________________________________

Nom de l’articulista: __________________________________________________

Lloc on s’ha produït la notícia: __________________________________________

Text: _______________________________________________________________

____________________________________________________________________

119

____________________________________________________________________

____________________________________________________________________

____________________________________________________________________

____________________________________________________________________

____________________________________________________________________

____________________________________________________________________

____________________________________________________________________

____________________________________________________________________

3. LA PRINCESA GARIDAINA

1. Garidaina, la filla del rei Flocart,apareix en escena al capítol I de la segonapart, amb el nom de Jove Cavaller del’Armadura:

Va alçar, aleshores, la viserade la celada, amb un gest dederrota i d’indiferència. Tenia unrostre de nen, emmarcat decabells rossos.

Tant se val, senyor. Elsvostres homes no ens deixenprosseguir.

La veu era prima, dolça,alterosa. Hi havia urc en el gest, enla mirada i en les paraules.

Sou el meu presoner, doncsva dir Roger.

La vostra presonera, senyorva retopar el cavaller.

I s’acabà de treure la celada.Els cabells rossos formaven senglestrunyelles. Aunit, al meu darrera,va mormolar:

La princesa! És laprincesa!... ¡Roger ha fet presonerala princesa Garidaina! (pàg. 120)

En aquest text hi predomina el diàleg. Percomprovar si sou capaços de donar lamateixa informació sense perdre capmatís, torneu a escriure el fragment enestil indirecte:

.........................................................

.........................................................

......................

.........................................................

.........................................................

......................

.........................................................

.........................................................

......................

.........................................................

.........................................................

......................

.........................................................

.........................................................

......................

.........................................................

.........................................................

......................

.........................................................

.........................................................

......................

.........................................................

.........................................................

......................

120

2. L’armadura és el conjunt de defensesdel cavaller. A continuació podeuobservar el dibuix d’una armadura.Assenyaleu en quin lloc es trobacadascun dels termes de la llista següent:

1. Espatllàs

2. Colzera

3. Manyopa

4. Peto (cuirassa)

5. Faldatge

6. Genollera

7. Gossets (sagnies)

8. Casc

9. Gorgera

10. Guardabraç

11. Amantbraç

12. Guantellet

13. Pancera

14. Cuixot (cuixera)

15. Greva (gambera)

16. Falda de malles

17. Bavera

18. Sabata de ferro

3. Les princeses són personatgeshabituals en molts contes i novel·les.Tothom ha llegit o escoltat algunahistòria en què un dels protagonistes ésuna princesa. Busqueu a la biblioteca unllibre en què aparegui una princesa.Després, ompliu el quadre següent ambtota la informació que se us demana:

Títol del llibre

Argument

Nom de la princesa

Descripció física dela princesa

Altres personatges

Època en quès’ambienta la història

Opinió personal

121

4. En l’actualitat, les princeses encaraexisteixen. Digueu quines coneixeu iquina opinió en teniu.

5. La princesa Garidaina no és unaprincesa qualsevol. El seu valor la porta aenfrontar-se als perills més extrems.Llegiu, per comprovar-ho, aquestfragment, en què la princesa s’enfronta ala Bèstia de Montcarrà:

L’embranzida del Drac enshavia fet retrocedir, altre cop, fins ala riba de la femta. Poncet nos’aturava de llançar pedres ambhabilitat de vailet i jo d’entaforar-liversos irats de complantes cèlebres.

Garidaina, amb més valor quecent soldats de l’exèrcit deMontcarrà, va engrapar unad’aquelles columnes d’alabastreque penjaven del sostre de la cova ique havia caigut damunt l’escòriaque formava el jaç del monstre i,brandant-la com una llança, es ficàentre les potes del darrera delDrac, en cerca del punt feble delventre.

Se’m va tallar la veu d’espant id’admiració.

Amb els cabells desfets, elsulls espirejant, el cos blanc i el braóde guerrer antic, hereva de l’estirpdel Conqueridor de Montcarrà, nétade Nolàs, vencedor d’Àlbergran,companya de Roger d’Adià,senyora i majora del reialme de lesTres Taronges; Garidaina, laMatadora del Drac, va clavar lapunta viva de la pedra entre lesplaques coriàcies que protegien elbaix ventre del monstre.

I va brollar un suc negrellós,pudent, amb un doll inextroncable.

I el Drac va fer un bramul quesemblava un gemec esgarrifós debèstia ferida pel llamp.

I va cuejar amb violència,arrossegant l’escòria, fendint

l’aire, cercant venjança contra lamà feridora.

I va desplegar les ales com elvelam d’una nau, tot encetant unvol sense rumb, presoner de laMort que s’obria camí cap al seucor.

I va caure en el llac de femsamb pesantor de plom, obrint unesvoranc paorós en el fang que ensenvoltava.

I Garidaina, la Matadora delDrac, somreia. (pàg. 173-174)

− Escriviu expressions que signifiquinel mateix que les que teniu acontinuació:

Va brollar un suc negrellós,pudent, amb un doll inextroncable:

.........................................................

.........................................................

......................

Fendint l’aire:

.........................................................

.........................................................

......................

Va desplegar les ales com el velamd’una nau:

.........................................................

.........................................................

......................

Presoner de la Mort que s’obriacamí cap al seu cor:

.........................................................

.........................................................

......................

Va caure en el llac de fems ambuna pesantor de plom:

122

.........................................................

.........................................................

......................

5. Com heu vist, l’escena en quèGaridaina venç el Drac és narradadetalladament. Vosaltres, ara, fareu unexercici de síntesi. Redacteu, en un textde no més de 75 paraules, com es vaproduir el combat entre la princesa i elmonstre.

6. Els bramuls de l’animal devien seraterridors. Imagineu com van ser. Feuuna llista amb la reproducció de cinc sonsque us sembli que puguin imitar els delDrac. Poseu-los en comú amb els vostrescompanys i decidiu quins són els mésadients.

7. Després d’haver superat la prova del Drac,la princesa Garidaina ha canviat. Semblauna altra persona:

La princesa, d’ençà del’aventura a la sala de la Bèstia,havia canviat. Semblava com sihagués crescut, resplendialleugerament amb una llum interiori màgica que l’envoltava amb unhalo heroic, i caminava amb lalleugeresa d’una daina i amb laforça confiada d’un felí. Haviamudat la roba esquinçada i brutaper una túnica del mateix teixit quela dels Grans de l’Abisme. I alfront, arran dels cabells rossos queli penjaven per les espatlles, lluïaun senyal daurat, com un estel d’or.(pàg. 179)

− Vosaltres, segurament, coneixeucasos en què un esdevenimentimportant ha modificat la vida d’unapersona. Feu una descripció breu (alvoltant de 50 paraules) d’unatransformació d’aquestescaracterístiques que s’hagi produït enuna persona del vostre entorn.

8. En el text anterior, el narradoratribueix uns trets característics a dosanimals. Així, una daina es distingeix perla seva lleugeresa, i un felí per la forçaconfiada. Anoteu en el quadre què penseuque caracteritza cadascun dels animals dela columna de l’esquerra:

Serp

Gat

Ase

Gos

Rata

Cavall

9. Per poder treballar la gestualitat, calque sigueu molt conscients del que voleucomunicar i dels mitjans de què disposeuper transmetre informació. Comproveu sisou uns bons comunicadors. Heu de sercapaços d’informar als vostres companysdel contingut del text següent sensepronunciar cap paraula. Per facilitar-vosla feina, podeu fer un dibuix a la pissarrai escriure-hi tres paraules:

I llavors Garidaina va alçarels braços, lentament, amb lamajestat d’una heroïna del’antigor. El seu gest va ferretrocedir el fred i la fosca, vaesbandir el pes innoble de la rojor il’Estel que duia al front com unsímbol va llançar un feix d’or queva embolcallar Eina de Pau. Lallegenda de l’espasa, fins aleshoresenterbolida per la lluor sangonosa,

123

va fer-se aparent. I la princesa vadir, amb una veu que li naixia delpoder:

Justícia porta PauInjustícia porta Guerra. (pàg.218)

10. Un cop acabat l’exercici 9, faciliteuals companys i companyes l’enquesta queteniu a continuació, perquè valorin larealització de la pràctica:

La comprensió del missatge ha estat: PerfectaForça bonaDeficientNul·la

Els moviments de les mans han estat: PerfectesForça bonsDeficientsIncomprensibles

El suport escrit a la pissarra ha estat: Molt útilProu útilDefectuósInnecessari

Suggeriments:____________________________________________________________

________________________________________________________________________

________________________________________________________________________

11. Finalment, recolliu les enquestes, feu-ne un buidat i exposeu davant la classe lavaloració global de l’exercici.

124

IV. TALLERD’ESCRIPTURA: LA

RONDALLA

125

En la tradició de la literatura oral s’hanconreat diferents tipus de narracions: elconte, la rondalla, la llegenda, etc.Cadascun d’aquests gèneres escaracteritza per uns trets formals itemàtics que el diferencien dels altres.

La rondalla és un relat amb elementsfantàstics que transcorre en un temps i enun espai llunyans o imaginaris. Elprotagonista de la rondalla acostuma a seruna persona jove que es veu involucradaen una aventura al llarg de la qual hauràde superar diferents obstacles. Aquestaaventura té un sentit iniciàtic o formatiu.

En finalitzar-se l’acció, el nen o la nena,el príncep o la princesa haurà après adesenvolupar-se en situacions diverses;haurà esdevingut una persona adulta.Aquest fet no és gratuït. La ficció creadaa la rondalla és, en realitat, un espaiimaginari on l’infant o l’adolescent podenexperimentar els enigmes existencials alsquals haurà de respondre al llarg de laseva evolució com a persona.

La llegenda és una variant de la rondalla.Aquest tipus de narració, que s’adreça aun públic lector més adult, combinaelements històrics o litúrgics amb d’altresd’imaginaris, amb l’objectiu d’explicaralgun esdeveniment transcendental en lahistòria d’un país, un fenomen natural obé un episodi bíblic.

Tant les rondalles com les llegendes hanestat un recurs d’aprenentatge i dediversió, que es perd en la nit dels tempsde qualsevol cultura. En èpoqueshistòriques anteriors a la nostra en què noexistien els avenços tecnològics actuals,han estat el mitjà de comunicació i detransmissió de coneixement perexcel·lència.

És per això que la seva presència eragairebé obligada a L’Illa de les TresTaronges, on els personatges, habitantsd’una edat mitjana a mig camí entre la

realitat i l’imaginari, s’expliquenrondalles per reflexionar sobre el mónque els envolta i, alhora, per esplaiar-seen els moments de repòs de les llarguesexpedicions que es veuen obligats arealitzar en les seves múltiples aventures.

1. LES CARACTERÍSTIQUES DELSGÈNERES TRADICIONALS

1. Analitzeu les característiques del textsegüent i valoreu si presenta els tretsessencials d’una llegenda, tenint encompte la definició donada anteriormentsobre aquest gènere literari. Valoreu lescaracterístiques narratives, l’objectiu deltext i el públic a qui s’adreça:

Les barres de sang

Els normands entaularen una fortaguerra contra el comtat franc i envaïrenfuriosament el seu terreny, tant, que elcomte Carles Calb, oncle del nostrecomte Jofre, no es veié capaç de contenirla furiosa invasió i demanà ajuda alscatalans perquè fessin quelcom a favord’ell, veient de conjurar el perill terribleque li queia al damunt. El comte deBarcelona sortí de Catalunya amb unagran host camí del camp de batalla delcomte Carles. Hi arribà mentre aquest iels seus lluitaven furiosament contra elsnormands invasors; els nostres es posarenal moment a la brega amb tanta fúria quefou detinguda l’empenta dels normands ipoques hores després aquests fugiencames ajudeu-me, abandonant el camp, iaixí quedà restablerta la seguretat delcomtat franc, salvat per armes i braçoscatalans.

El comte Jofre caigué mortalmentferit en la palestra i fou conduït en unatenda del comte Carles, on aquest elvisità i el consolà així que la batalla esdecidí a favor dels francs. Veient queanava a morir, el comte Jofre demanà alcomte Carles que fes quelcom per

126

Catalunya i que veiés si podia donar-li unemblema per a les seves armes, ja quesols li dolia de morir sense haver pogutconquerir cap llorer de glòria per a poder-lo estampar damunt del camp llis del seuescut. El comte Calb li respongué que béprou que els acabava de guanyar, elsllorers, i que ell mateix se’ls duia aldamunt amb la sang que abundosament librollava de les ferides. I, posant la sevamà damunt de la més sagnant ferida deJofre, marcà amb els quatre dits sangososquatre barres o ratlles damunt de l’adargallisa en camp d’or i argent, i desd’aleshores, quedà fundat i establertl’escut de Catalunya, fet amb la sang delprimer dels seus comtes reis i fundadorsdel seu estat independent, el comte Jofreel Pilós de Barcelona.

Joan Amades, Les millors llegendescatalanes

2. Els títols de les narracions sintetitzenel contingut de l’acció que s’hidesenvolupa i els personatges que hiapareixen. Digueu quin tipus de relat(llegenda o rondalla) encapçalen aqueststítols i elaboreu-ne un resum argumental:

• «En Patufet»:.............................................................................................................

.......................................................

..................................................

........................ .......................................................

..................................................

........................ .......................................................

..................................................

........................

• «La princesa trista»:....................................................................................................

.......................................................

..................................................

........................ .......................................................

..................................................

........................ .......................................................

..................................................

........................

• «Fundació del monestir de SantMartí del Canigó»:.....................................................

.......................................................

..................................................

........................ .......................................................

..................................................

........................ .......................................................

..................................................

........................

• «Els tres óssos»:.........................................................................................................

.......................................................

..................................................

........................ .......................................................

..................................................

........................ .......................................................

..................................................

........................• «El gegant de l’ull al front»:

.........................................................

....................................

127

........................................................................................................................................... ..............................................................

.........................................................

.................... ..............................................................

.........................................................

.................... ..............................................................

.........................................................

....................

• «El pont del diable de Martorell»:....................................................................................

..............................................................

.........................................................

....................

...........................................................................................................................................

..............................................................

.........................................................

....................

...........................................................................................................................................

• «La caseta de sucre»:........................................................................................................

...........................................................................................................................................

..............................................................

.........................................................

....................

..............................................................

.........................................................

....................

...........................................................................................................................................

• «El cavall verd»:...............................................................................................................

...........................................................................................................................................

..............................................................

.........................................................

....................

...........................................................................................................................................

..............................................................

.........................................................

....................

2. LA TRAMA

Abans de començar a escriure unarondalla o una llegenda s’han deconcretar quins seran els elementsprincipals que s’hi desenvoluparan. S’hande definir els personatges, l’espai, eltemps, etc. Sobretot, però cal definir latrama; és a dir, quins fets s’explicaran enel relat i en quin ordre.

1. Escriviu de manera resumida l’accióque es desenvolupa en cadascuna de lesvinyetes respectant l’ordre cronològic del’acció:

128

F. Infante, «Peixos llaminers» CavallFort núm. 854, febrer de 1998

2. Torneu a escriure la trama de lahistòria alterant l’ordre de les vinyetes.

Compareu la narració resultant amb lad’un company o companya.

3. La narració, tant de la rondalla com dela llegenda, segueix un fil temporal: esnarren els fets seguint la successió lògica

129

en el temps. Les referències temporals deles rondalles són imprecises. No fanreferència a cap història real. Sónúnicament elements que indiquen en quinmoment s’esdevenen els fets i quant detemps duren al llarg de la narració. Lesindicacions temporals o els connectors —lògics o temporals— són alguns delselements que poden utilitzar-se perdefinir l’ordre de la narració.

Analitzeu les indicacions temporalsd’aquests textos, i deduïu a partird’aquest elements quin dels fragmentspertany a una rondalla. Raoneu la vostraresposta:

Text 1

Buck no llegia els diaris; demanera que estava ben llunyd’imaginar-se el que a darreries del’any 1897 es tramava, no solamentcontra ell, sinó contra tots els seuscompanys de raça, els grans gossosde pèl llarg, tan útils per a fer bonafeina a l’aigua com en terra, alsquals es perseguia en tota la regióque s’estén des de l’estret de Pugeta la badia de San Diego.

Car succeïa que els homes,soscavant, com els talps, la terraobscura, havien trobat un metallgroc, enfonsat dintre el sòl glaçatde les regions àrtiques; i havent-seapressat les grans companyies detransports a expandir la nova ambgrans reclams, la gent se n’anavacap al Nord a carrera feta. Aquestagent necessitava gossos, d’aquestsgossos robusts que tenen músculsforts per a treballar de fer i unexcel·lent abric de pell per aprotegir-los contra el fred.

J. London, La crida del bosc

Text 2

Això era i no era, fa moltsanys, abans de l’arribada dels

adianecs a l’Illa, amb l’Estendardde les Tres Taronges, en els TempsAntics; un pastor que tenia cincvaques lleteres i que vivia prop dela carena de la Serra deTramuntana, en un tàlvec on hihavia una font, anomenadaprecisament la Font del Pastor. Elpastor era molt pobre i tot i quefeia uns formatges de llet de vacade molta anomenada per aquestsverals, no aconseguia de surar lafamília. Un dia, desesperat per lamisèria que l’engolia, va sortir alcamí de ferradura que baixava alport de Súmir a fer de bandit. Tresdies i tres nits es va estar el pastora l’aguait dels viatgers amb labossa plena, però només vanpassar pel camí un almoiner delMonestir dels Rogets, més escuratque el mateix pastor, un marxantque s’havia arruïnat a la Fira deSúmir, vestit de parracs i una donaprenys que anava en cerca delmarit... (pàg. 51)

Text 3

Arran de l’increment de les mesuresde vigilància que van adoptar les forcesde seguretat de la vila durant les darreressetmanes, per tal d’aconseguir aturarl’onada de robatoris que ha afectatdiversos aparcaments de la poblaciódurant l’estiu, la Guàrdia Civil va detenirdurant la matinada de dimarts passat, atres quarts de tres, dos individus queestaven efectuant un robatori al’aparcament del número 2 del carrerFrancesc Macià. La Guàrdia Civil sospitaque els dos individus detinguts ‘infraganti’, naturals de Sant Andreu de laBarca, J. Q. A., de 21 anys, i R. R. G, de22, poden ser els autors d’altres robatorisen aparcaments que s’han denunciatdarrerament a la vila. En el moment de ladetenció la Guàrdia Civil va confiscar alsdetinguts diferents objectes, procedentsd’altres robatoris, per un valor d’1 milió

130

de pessetes aproximadament, els quals estrobaven a l’interior d’una furgoneta. Elsdos detinguts van passar dimarts mateix adisposició judicial.

3 de Vuit (31 d’octubre de 1996)

4. Ordeneu aquest fragments seguint unordre temporal lògic:

ADesprés de creuar la serra, quan arribava al pla, va ensopegar amb els penyalsque hi ha al peu del Montarrufat, a un tret de ballesta de la vila de Biula, unllogarret no gaire gran.

BUn gegant mol gegant que viatjava de Súmir a Montcarrà, carregat amb unasenalla plena de terra i pedres per tal d’arreglar el Palau Reial de la moltanomenada ciutat de Montcarrà.

CVeient com el gegant destruïa, no només els penyals, sinó també les pasturesdel bestiar, un màgic va llençar una maledicció contra el gegant que, méstranquil després del seu desfogament, anava a recollir-la senalla de terra.

DLa senalla que duia a l’espatlla va capgirar-se, al bell mig de la planura. Elgegant, empipat i adolorit, quan es va alçar va maleir aquells penyals quel’havien fet caure i d’un cop de puny esmicolà, tanta era la força que tenia.

EEl Gran ja s’ajup i engrapa la senalla. S’agenolla per recollir la càrrega i, ohprodigi! la terra i les pedres s’han soldat, han format un tot i no hi ha qui lesarrabassi de terra.

Text manipulat (pàg. 77-78)

3. L’ESTRUCTURA

La trama d’una rondalla segueix unaestructura bàsica. En primer lloc, esdesenvolupa la presentació delpersonatge principal i de la sevacircumstància o del seu entorn. Aquestasituació, generalment idíl·lica o si més notranquil·la, es veu amenaçada i esplanteja un conflicte que l’heroi ol’heroïna haurà de resoldre després demúltiples aventures. Un cop resolt el

conflicte, la normalitat retorna a la sevavida.

1. Digueu a quina part de l’estructura dela rondalla corresponen aquestsfragments.

La maledicció del màgic haviaconvertit aquella senallada de terrai pedres en un puig que, d’ençàd’aleshores, s’anomena el Puig delGegant. (pàg. 78)Un dia, desesperat per la misèriaque l’engolia, va sortir al camí deferradura que baixava al port deSúmir a fer de bandit. (pàg. 51)

El pastor, avergonyit pel robatori,espantat pel veïnatge d’aquestesfigures de pedra que li recordavenla seva desgràcia i mig enfollit perla misèria absoluta en què estrobava, va desaparèixer amb ladona i els fills. (pàg. 53)

2. Analitzeu la rondalla dels Bous dePedra (capítol V) i la del Puig del Gegant(capítol VIII ), i comproveu si segueixenl’estructura característica d’aquest tipusde narracions. Raoneu la vostra resposta.

3. La rondalla s’inicia i es tanca amb unesfórmules narratives recurrents. Aquestsrecursos s’utilitzen per captar l’atenciódel públic i, alhora, guiar-lo en eldesenvolupament de la narració.Classifiqueu les fórmules narrativessegüents, segons la seva funció:

A = Iniciarla rondallaB = Acabarla rondalla

Fórmula Funció

Això era i no erai bon viatge faci la caderneraper vosaltres un picotíi per a mi una quartera,

131

del bon blat que es bat a l’era,i el bé que se’n vinguii el mal que se’n vagi,i que bé faci que bé trobi

i el dolent que mal hagi.

vet aquí un gat,vet aquí el conte acabat.

Rondalla va, rondalla ve,no us cregueu resdel que us diré.I conte acabati si no és mentidaserà veritat.

I catacric-catacracel conte s’ha acabat.I tuuuuuuuuuutla guilla ha vinguti se l’ha emportat,ha passat per un forati allí dintre s’ha quedat.

4. ELS PERSONATGES

Tots els personatges d’un relatcontribueixen a desenvolupar l’acció. Elprotagonista és el personatge principal, elqual haurà de superar un conflicte o

assolir un repte determinat. En la sevaaventura trobarà altres personatges quel’ajudaran a aconseguir la seva fita elsajudants o bé que li dificultaran el seuobjectiu els oponents.

1. Llegiu les rondalles de la novel·la,inserides en els capítols V I VIII , iidentifiqueu-ne els protagonistes, elsajudants i els oponents.

2. Reescriviu el final de la rondalla delPuig del Gegant, inclosa en el capítol VIII ,transformant l’antagonista en ajudant delpersonatge principal.3. Identifiqueu el protagonista, l’ajudant il’oponent de la historieta següent:

132

Cavall Fort núm. 860, maig de 1998.

133

5. EL NARRADOR I L’ESTIL

El narrador és el personatge que conta lahistòria. Aquest personatge pot ser undels protagonistes de la narració; enaquest cas es tracta d’un narrador internque presenta els fets en primera personadel singular. El narrador extern, mésusual en les rondalles i les llegendes, noparticipa de la narració; és únicament unaveu narrativa que presenta els fets entercera persona del singular.

1. Analitzeu quin tipus de narrador s’hautilitzat en aquest fragment:

Un cop segur que el vell no elseguia, el pastor, més content queun gínjol, va emprendre el camí decasa. Pensava en els vedells quetindria i en la riquesa que aquellbrau de remunta li proporcionaria.El primer que va fer, en arribar almas on s’estava, va ser fer atorirles vaques per aquell semental. Ladona i els fills del pastorcompartiren la seva alegria i feienplans somiadors amb els guanysque obtindrien amb la venda delscinc vedells... Va passar el temps.Les cinc vaques foren paridores elmateix dia i hauríeu d’haver vist eltraüll d’aquella pobra família... Totun dia i una nit, van durar els cincparts... I, ¡oh desgràcia!, les cincvaques moriren després de pariruns vedellets esquifits, malforjats,deformes. (pàg. 52)

2. Reescriviu la rondalla dels Bous dePedra, inserida en el capítol V, de maneraque el protagonista sigui el narrador de lahistòria.

3. Les rondalles i les llegendes narren lesaccions i les paraules dels personatges.Aquestes darreres poden presentar-se enestil directe o indirecte. L’estil directe,com la seva denominació indica,reprodueix directament els parlament o

els diàlegs entre els personatges, lesintervencions dels quals es delimiten através de dos punts i cometes o bé ambun guió llarg. L’estil indirecte, en canvi,reprodueix les paraules dels personatgesa través de la veu del narrador.

Introduïu els signes de puntuaciónecessaris per delimitar els parlamentsdels personatges:

El jaio es va quedar palplantat:tres dies i tres nits havien convertitel pastor en un bandit temible,barbat, renegrit pel sol demuntanya i cobert de pols de cap apeus. Quiet va cridar el pastor, fentuna ganyota que encara vaespantar més el jaio. ¡Si et mousets home mort! El vellet va caurede genolls a terra i va suplicar alpastor convertit en lladre de camíral que li estalviés la vida. No t’hade passar res si em dónes aquestbrau, va dir-li el bandit. El brau no,desgraciat! va cridar el vell, ambuna força que no li esqueia; el brauno ¡que no saps de qui és! Meuserà a partir d’ara, vellot!, va diramb ràbia el pastor. I d’unaestrebada arrencà la corda que eljaio encara duia a la mà i es posà acórrer, arrossegant la bèstia. No hofacis, banastre!, ¡que no saps quiés l’amo d’aquest animal! cridavael vell, que s’havia posat dret iencalçava el pastor, rostos avall.¡És un bou màgic que duumalastrugança a qui se li acosta!Però les cames del jaio eres flaquesi el pastor no s’escoltava els seusbrams. Ben aviat es perderen devista, jaio robat i pastor lladregot.

(Fragment manipulat, pàg. 52)

4. Transcriviu el diàleg de la historieta enestil directe utilitzant els signes depuntuació necessaris:

134

Cavall Fort núm. 861, juny de 1998

6. EL TÍTOL

Com qualsevol altra narració, la llegendai la rondalla s’encapçalen amb un títolque informa sobre els protagonistes de lanarració o els fets més importants ques’hi desenvoluparan. Crea, per tant,expectatives sobre la narració i, alhora,identifica els elements més significatiusque el lector o la lectora recordaràposteriorment.

1. Llegiu les dues rondalles següents:Una vegada, quan un sastre

estava a les portes de la mort, eldimoni li feia desfilar pel davant,a tall de banderes, els milers imilers de retalls que s’havia

quedat, de tants i tants vestits comhavia fet.

El sastre, en els seus darrersmoments, demanava perdó: juravai perjurava que, si en sortia, mai

més no tornaria a quedar-se capretall.

I heus ací que es va posar bo.I, del primer vestit que va tallar,com que la roba era molt bona,se’n quedà un retall més gros queabans.

Un fill seu li ho va retreure:—¿No us recordeu, pare, que,

al llit de la mort, vàreu jurar queno us quedaríeu cap més retall,mentre el dimoni us passava pelsulls tots els que havíeu robat?

—Prou que me’n recordo!Però també em recordo bé que,entre tantes centes de banderes, non’hi havia cap d’aquest color iaquesta qualitat; i... tira, home,tira!

Joan Amades, Noves rondalles populars

Vet ací que, una vegada, unafadrina amb un sac de blat al coll,

S E R G I G R A P E S per Franquinadaptació Albert Jané

135

camí del molí, per a fer-lo moldre.Pel camí va trobar un gentil minyó,desconegut, que li va portar el sacfins al molí, li va fer companyiamentre li molien el blat i li vaportar el sac de farina fins a casaseva.

I, al peu de la porta, li parlàaixí:

—Jo sóc el dimoni, que t’hevolgut protegir. El moliner tenia laintenció de forçar-te, i unslladregots t’esperaven a mig camíper robar-te el sac. T’estic agraïtpel bé que em fas, quan la tevamare diu: «Maleït sigui eldimoni!!», i tu li respons: «Deixeu-lo estar, que ja té prou pena!»

I, havent-li dit aquestesparaules, desaparegué.

Joan Amades, Noves rondalles populars− Digueu quins dels títols que usproposem a continuació us sembla mésescaient per a cada una:

EL LLADRE I EL DIMONI

ELS TRES PÈLS DEL DIABLE

LA FADRINA I EL DIMONI

EL JUTGE

I EL DIMONI

EL SASTRE I EL DIMONI

L’ANELL DEL DIMONI

2. Rellegiu les rondalles incloses enL’Illa de les Tres Taronges i assigneu-losun títol que resulti adequat a la narracióque s’hi desenvolupa.

7. ALGUNS RECURSOS CREATIUS

Les rondalles i les llegendes sónnarracions anònimes, que s’han transmès

oralment al llarg de la història. Però, tot ique no es coneix l’autor de cap d’aquestsrelats, podem afirmar que totes lespersones que les han explicades hanparticipat en la creació de les versionsque coneixem actualment, mitjançantmúltiples reelaboracions.

Aquest recurs també ha estat explotat perautors com Joan Maragall o JacintVerdaguer, que van incorporar elementsde la narrativa popular en la sevaproducció literària1, o Gianni Rodari i J.Finn Garner, els quals han aportat la sevavisió personal i una bona dosi decreativitat a les narracions que hanacompanyat els éssers humans des del’inici de la seva història, les rondalles iles llegendes.1. Reescriviu la rondalla «La CaputxetaVermella» conservant l’estructura bàsicadel relat, però ambientant l’acció en elmoment actual, de manera que lasimbologia dels personatges i dels espaisque emmarquen la narració sigui similara la versió original.

Exemple:

«Vet aquí que una vegada hi haviauna noia que vivia en un barri moltallunyat del centre de la ciutat. Propdel seu bloc de pisos hi havia unamuntanya per on acostumava apassejar imaginant que hi havia unbosc tan espès que li impedia veureel cel. Aleshores els nois delsveïnat deien:

—Mireu la tòtila de la KaputxaVermella, ja torna a somiar truitestota sola per la muntanya.

1 Per a un plantejament didàctic d’aquest aspectede l’obra dels autors, podeu consultar ARENY, M.[et al] Rondalles i llegendes. Barcelona:Generalitat de Catalunya. Departamentd’Ensenyament. (El gust per la lectura 1991-1992)

136

Li deien la Kaputxa Vermellaperquè mai es treia el jerseivermell amb caputxa que li haviaregalat la seva àvia, a quiestimava de tot cor.

Un dia l’àvia va caure greumentmalalta, però la mare de la KaputxaVermella no podia tenir-ne cura,perquè treballava més hores que unrellotge netejant oficines del centrede la ciutat.

Així, doncs, la Kaputxa Vermellava decidir encarregar-se de l’àviatot i que li feia por anar fins a casaseva. L’àvia vivia en un barrimarginal on fins i tot als amicsheavies de la noia els feia respecteentrar.»

2. Elaboreu una narració barrejant duesrondalles tradicionals. Per exemple,podeu combinar les històries de laVentafocs i de la Blancaneus, entre lesquals s’iniciarà un terrible enfrontamentper aconseguir el príncep dels seussomnis.

3. Elaboreu una nova rondalla a partir dela trama abstracta de la Ventafocs:2

«A viu a casa de B, i té amb B unarelació diferent de la de C i D, quetambé hi viuen. Mentre B, C i Dvan a E, on té lloc unesdeveniment F, A es queda sola.Però gràcies a la intervenció de G,A també pot anar a E, on provocaun efecte extraordinari sobre H.Etcètera.»

Exemple:

2 Aquest exercici ha estat adaptat de RODARI, G.Gramática de la fantasia. Introducció a l’artd’inventar històries. 2a ed. Barcelona: Aliorna,1989.

«La Berta és la parenta pobra dela senyora Guardiola. La senyoraGuardiola només viu pendent dedues obsessions: guanyar cabassosde diners a la seva agència demodels i casar les seves duesfilles, que són més lletges que unpecat. Per mantenir les aparencesla senyora Guardiola simulatractar amb igualtat la Berta, peròla noia no només fa derecepcionista a l’agència, sinó queté cura de la casa i de les tresbrètoles de les seves parentes.

Un dia, un productorcinematogràfic organitza una granfesta per escollir un rostredesconegut per a la seva darrerasuperproducció. Hi sónconvidades les Guardiola, però laBerta naturalment no hi pot anar.

Quan tothom ha marxat del’agència, la Berta sent un soroll.Semblen sanglots. És la Noemí, lamodel més cotitzada de l’agència,que plora desconsolada al lavabo.El seu xicot, el Manolo, l’haamenaçada de deixar-la. La noiavol intentar una reconciliació i peraixò decideix no anar a la festa i licedeix la invitació a la Berta.»

137

BIBLIOGRAFIA

1. Llibres consultatsAMADES, J. Les millors llegendes

populars. 2a ed. Barcelona:Selecta, 1979. (El Tresor Popularde Catalunya; 1)

AMADES, J. Noves rondalles populars.Barcelona: Selecta, 1985. (ElTresor Popular de Catalunya; 11)

ARENY, M. [et al] Rondalles i llegendes.Barcelona: Generalitat deCatalunya. Departamentd’Ensenyament. (El gust per lalectura 1991-1992)

ARENY, M. [et al.] Tirant lo Blanc.Barcelona: Generalitat deCatalunya. Departamentd’Ensenyament, 1990. (Eines per al’ensenyament del català; 9)

ARITZETA, M. “Jaume Fuster. Elcompromís amb la literatura”.Serra d’Or. [Barcelona] (1998),núm. 461.

BASSA, R. “Herois i heroïnes de laliteratura infantil i juvenil europea.Arquetips”. Escola Catalana.[Barcelona] (novembre 1996), núm.334.

BETTELHEIM, B. The Uses ofEnchantment. The Meaning andimportance of Fairy Tales. NovaYork: Knopf, 1975. (Traduïda comPsicoanálisis de los cuentos dehadas. Barcelona: Crítica, 1994.)

BULLICH , E.; MAURE, M. Manual delrondallaire. Barcelona: LaMagrana, 1996. (L’esparver llegir;72)

CALERA, A. M. Cuina catalana.Barcelona: Cercle de lectors, 1994.

CAMPS, A. “Projectes de llengua entre lateoria i la pràctica”. Articles[Barcelona] (octubre 1994), núm. 2.

CAMPS, A. L’ensenyament de lacomposició escrita. Barcelona:Barcanova, 1994.

CAMPS, A.; CASSANY, D. “Ensenyar aescriure avui”. Articles [Barcelona](juliol 1995) núm. 5.

CASSANY, D.; LUNA, M.; SANZ, G.Ensenyar llengua. Barcelona: Graó,1993.

CERDÀ, I; SIMÓ, M. J. Per escrit.Recursos per treballar l’expressióescrita. Barcelona: La Magrana,1996. (L’Esparver llegir; 74)

COLOMER, T. “La didáctica de laliteratura: temas y líneas deinvestigación e innovación”. ALOMAS, D. (Coord.) La educaciónlingüística y literaria en laenseñanza secundaria. Barcelona:Ice/Horsori, 1996.

COLOMER, T. “L’adquisició de lacompetència literària”. Articles[Barcelona] (juliol 1994), núm. 1.

COLOMER, T. “La evolución de laenseñanza literaria”. Aspectosdidácticos de lengua y literatura. 8.Zaragoza: ICE de la Universidad deZaragoza, 1996.

DOLZ, J. “Seqüències didàctiques iensenyament de la llengua: mésenllà dels projectes de lectura id’escritpura”. Articles [Barcelona](octubre 1994), núm. 2.

FERRERES, E. De la plenitud a la crisi. LaBaixa Edat Mitjana (segles XIII-XV).Barcelona: Barcanova, 1991.

138

FUSTER, J. “Qui sóc i per què escric”. AJ. Fuster, Escriptor del mes.Desembre de 1993. Barcelona:Departament de Cultura iDepartament d’Ensenyament, 1993.

GRAELLS, G.-J. “Jaume Fuster. Narrador iprestidigitador”. Serra d’Or.[Barcelona] (1998), núm. 461.

GRUP DE RECERCA D’ÉCOUEN. Formarinfants productors de textos.Barcelona: Graó, 1992.

GUILLAMON , J. “L’Illa de les TresTaronges. Aspectes de l’aventura”.L’Estrof. [Barcelona] núm. 8.

HALTÉ, J.F. “Savoir écrire. Savoir faire” .Pratiques [Metz] (març 1989), núm.61.

HAYNES, J. Style. Londres: Routledge,1995.

LLORCA, V. “Petit retrat de JaumeFuster”. Serra d’Or. [Barcelona](1998), núm. 461.

LOMAS, C.; OSORO, A. “Enseñar lengua yliteratura en la educaciónsecundaria”. A LOMAS, C. Laeducación lingüística y literaria enla enseñanza secundaria.Barcelona: ICE/Horsori, 1996.

LONDON, J. La crida del bosc. 30a ed.Barcelona: La Magrana, 1996.(L’Esparver; 5)

MALLART , J. “L’ensenyament del’expressió escrita, ara”. EscolaCatalana [Barcelona] (desembre1996), núm. 335.

MAYANS, P; MONTÉS, N. CAT. Llengua isocietat dels Països Catalans.Barcelona: La Busca edicions,1998.

MENDOZA, A “ Intertextualitat i recepció:el conte tradicional” . Articles[Barcelona] (1998), núm. 14.

MENDOZA, A.; LÓPEZ, A.; MARTOS, E.Didáctica de la lengua para laenseñanza primaria y secundaria.Madrid: Akal, 1996.

MUNNÉ-JORDÀ, A. “L’altra literatura deJaume Fuster”. Serra d’Or.[Barcelona] (1998), núm. 461.

MUNNÉ-JORDÀ, A. “La literaturafantàstica i de ciència ficció deJaume Fuster”. ACF. [Barcelona](1998), núm. 2.

PANUNZIO, S. Bestiaris. Volum I.Barcelona: Barcino, 1963. (Elsnostres clàssics; 91)

QUART, P. Antologia. Barcelona: Proa,1979.

RENDÉ, J. “Jaume Fuster, sessiócontínua”. A J. Fuster, Escriptordel mes. Desembre de 1993.Barcelona: Departament de Culturai Departament d’Ensenyament,1993.

RODARI, G. Gramática de la fantasia.Introducció a l’art d’inventarhistòries. 2ª ed. Barcelona: Aliorna,1989.

SCHNEUWLY, B.; BAIN , D. “Mecanismosde regulación de las actividadestextuales: estrategias deintervención en las secuenciasdidácticas”. Textos [Barcelona](1998), núm. 16.

SEDEC. Literatura actual i món medieval.Barcelona: Departamentd’Ensenyament, 1989.

139

SIMÓ, M. J. Narrar i descriure.Barcelona: La Magrana, 1998.(L’esparver crèdits; 5)

WARNER, M. From the Beast to theBlonde. Londres: Chatto andWindus, 1994.

WHITE, R.; ARDNT, V. Process Witing.Londres: Longman, 1991.

WYRICK, J. Steps to Writing Well. NovaYork: Harcourt Brace, 1996.

2. Obra de Jaume Fuster

2.1. Narrativa

FUSTER, J. Abans del foc. Barcelona:Edicions 62, 1971.

FUSTER, J. De mica en mica s’omple lapica. 30a ed. Edicions 62, 1994. (ElCangur; 20)

FUSTER, J. Tarda sessió contínua, 3,45.Barcelona: Círculo de Lectores, 1989.

FUSTER, J. La corona valenciana. 2a ed.València: Eliseu Climent, 1996.

FUSTER, J. L’Illa de les Tres Taronges.12a ed. Barcelona: Planeta, 1995.(Ramon Llull. Novel·la; 12)

FUSTER, J. Les cartes d’Hèrcules Poirot.13a ed. Barcelona: Edicions 62,1996. (El Cangur; 220)

FUSTER, J. Les claus de vidre. 6a ed.Barcelona: La Magrana, 1987. (LesAles Esteses; 18)

FUSTER, J. L’Anell de Ferro. Barcelona:Círculo de Lectores, 1994.

FUSTER, J. La matèria dels somnis.Barcelona: La Magrana, 1986.(Llibres de Butxaca; 22)

FUSTER, J. Sota el signe de Sagitari. 6aed. Barcelona: La Magrana, 1992.(La Negra; 1)

FUSTER, J. Per quan vingui un altre juny.Barcelona: La Magrana, 1992. (Elsllibres de butxaca; 15)

FUSTER, J. Quan traslladeu el meu fèretre.Barcelona: Timun Mas, 1987.

FUSTER, J. Vida de gos i altres claus devidre. Barcelona: La Magrana,1989. (Les Ales Esteses; 42)

FUSTER, J. Anna i el detectiu. 2a ed.Barcelona: La Magrana,1994.(L’Esparver; 107)

FUSTER, J. Micmac. (Conjuntament ambA. Lloret) Barcelona: La Magrana,1993. (La Negra; 50)

FUSTER, J. El Jardí de les Palmeres. 2aed. Barcelona: Círculo de Lectores,1994.

FUSTER, J. La guàrdia del rei. Barcelona:Edicions 62, 1994. (El balancí;265)

FUSTER, J. Mirall d’aigua: reflexos delport. (Conjuntament amb M.A.Oliver i C. Màrius) Barcelona:Lunwerg Editores, 1992.

FUSTER, J. La mort de Guillem. València:Eliseu Climent, 1996.

FUSTER, J. Les cartes d’Anna. Barcelona:Barcanova, 1997. (Antaviana Jove;1)

2.2. Altres

140

FUSTER, J. Breu història del teatre català.Barcelona: Bruguera, 1967.

FUSTER, J. El Congrés de CulturaCatalana. Barcelona: Laia, 1978.

FUSTER, J. (Conjuntament amb M.Vázquez Montalbán) Diàlegs aBarcelona. Laia: Barcelona, 1985.

141

ANNEXOS

142

ANNEX 1. Respostes del qüestionari

de l’obra

Solució de l’exercici 1 de l’apartat II .2

(pàg. 34):

1. Qui són Poncet i Guiamon?

Poncet és el criat de Roger, soldat

de fortuna. Guiamon és un poeta

d’Adià.

2. Quina és la dissort que pateix el

reialme de Montcarrà?Des de fa vint anys el Rei Flocart sent una

veu que l’obliga a fer coses que van encontra dels seus interessos. D’ençà que elbon rei sent aquesta veu i l’obeeix, elsvaixells d’Adià no poden atracar alsnostres ports, la pesta delma el bestiar is’ha perdut l’estendard.

3. Què representa l’Estendard Màgic deMontcarrà?

L’estendard representa el reialme deMontcarrà, sobre el qual té un poderbenèfic, ja que li confereix pau iprosperitat.

4. Què signifiquen les tres taronges quehi apareixen?

La taronja de la dreta representa la pau; la delcentre, enlairada, la prosperitat i la del’esquerra, el valor.

5. Quin és l’encàrrec fa el ViatgerMisteriós a Roger?

El Viatger Misteriós demana a Roger queajudi el rei Flocart a lluitar contra elsagermanats, els pagesos de muntanyarevoltats, que amenacen d’assetjar laciutat de Montcarrà.

6. Què li profetitza la dona-peix a Roger?

La dona-peix assegura que Roger serà rei ino ho serà. I afirma, també, que matarà elseu pare, que no serà el seu pare.

7. Què s’esdevé en el monestir delsRogets?

Els soldats del rei ataquen el monestir, queserà defensat pels monjos, comandats perRoger. Guiamon cau ferit i el MisteriósViatger desapareix sense deixar caprastre.

8. Com es recupera Guiamon de la sevaferida?

Guiamon es recupera amb un elixirmiraculós que guareix els nets decor.

9. Quin fenomen extraordinari s’esdevéen el Camp Fosc?

Mentre els protagonistes travessen el CampFosc, es produeix una pluja de boles defoc, enmig d’una gran sentor de sofre.

10. Què troba Roger a la cabana de fustapropera al Camp Fosc?

Roger hi troba Eina de Pau, l’espasa del reiNolàs, perduda d’ençà que el rei Flocartgoverna seguint els consells de la veu.

11. Quina divisa es pot llegir en la fullad’Eina de Pau?

Justícia porta Pau − Injustícia porta Guerra.

12. Quina missió encarrega l’Home Savia Roger?

L’Home Savi encomana a Roger que vagi Onla Terra Acaba, on vetllarà tota una nit itremparà Eina de Pau en l’escuma de laMar Gran, perquè pugui recuperarl’Estendard.

143

13. Amb qui manté Roger una lluitaferotge en el campament delsagermanats?

Roger lluita contra la princesa Garidaina.

14. Qui roba Eina de Pau a Roger, mentredorm en el palau reial de Montcarrà?

Bajac, el cabdill dels corsaris d’Orient, robal’espasa al cavaller.

15. Com aconsegueixen els protagonistessortir de les masmorres del palau reial deMontcarrà?

El Misteriós Viatger, Ferruç, els obre la reixad’una claraboia, que els acondueix a unacambra abandonada.

16. Qui són els Grans de l’Abisme?

Els Grans de l’Abisme són els anticshabitants de l’illa, que van sercondemnats a viure a les profunditats pelGran Rei d’Adià.

17. Qui recupera l’Estendard de les TresTaronges? On el troba?

Poncet, Guiamon i la princesa Garidainarecuperen l’Estendard en la llodrigueradel Drac de Montcarrà.

18. Quina transformació es produeix en laprincesa Garidaina, després d’haver mortel Drac de Montcarrà?

Al front, arran dels cabells rossos, li apareixun senyal daurat, com un estel d’or, quebrilla amb molta força. És la prova ques’ha transformat en una llegenda viva. Ésper això que els Grans de l’Abisme liatorguen el sobrenom d’Estel d’Or.

19. Què descobreix Guiamon, després dela batalla del Puig del Gegant?

El poeta Guiamon descobreix que la veumisteriosa que subjuga el rei Flocart és la

veu del Genet Negre de la Serra deGregal.20. Qui aconsegueix arrabassar Eina dePau de les mans del Genet Negre?

La princesa Garidaina, en un duel de raigs dellum i de color que emergeixen del seuinterior, com si la seva voluntat s’haguéstransformat en un raig d’energia tangible.

21. Què aconsegueix la princesaGaridaina amb aquesta victòria?

La princesa Garidaina aconsegueix allunyarla por de l’illa i reinstaurar-hi el valor.

22.Quin és el destí final del MisteriósViatger?

El Misteriós Viatger mor perquè Eina de Pau,empunyada per una mà invisible, es clavafatalment al seu elm.

23.Qui compon la Companyia delPortador? Quin és el seu objectiu?

Guiós, Poncet i Guiamon són la Companyiadel Portador, que rep l’encàrrec de trobarun lloc adequat on els montcarranersbastiran una nova vila, càstig imposat perla princesa Garidaina a la seva supèrbiadels revoltats.

24. Qui assoleix l’objectiu de la

Companyia del Portador? Com

l’aconsegueix?

En un descans de l’expedició,mentre intenta compondre algunsversos, Guiamon sent una veu queli indica quin és el lloc més adientper a la nova ciutat. Aquesta veutambé li descriu fil per randa comha de ser la nova vila.

144

ANNEX 2. Qui sóc i per què escric

Digueu-me Guiamon d’Adià, poeta del’Època Fosca, membre de la Companyiadel Portador, enamorat de Nàroa, laDama d’Aigua i Preceptor d’Arís deMontcarrà. O Lluís Arquer, perdigueril·lustrat, decebut i solitari que llegeixnovel·les de lladres i serenos i escoltamúsica clàssica, mentre busca panys queno trenquin les claus de vidre. O EnricVidal, pinxo d’avaria, engalipat per uns ialtres que roman malferit a bord d’unallanxa, a les envistes d’Eivissa. O JordiEsmel, professor de llengua i literaturacatalanes i líder independentista queesmola pacient l’eina per quan vingui unaltre juny. O Humphrey-Jaume, mite enblanc-i-negre de les pantalles delscinemes barcelonins dels cinquantes quevan engolir-me, una tarda a tres quarts dequatre i em van fer conèixer un món querevisito sovint. Digueu-me, finalment,Ofèlia Dracs, dama polimorfa i un pèlesbojarrada que va fugir un dia de laresclosida societat literària barceloninacap a l’horitzó de llibertat d’un NovaYork en tecnicolor i amb perfums deJohnny Walker.

De moment. Si tot va bé, d’aquí uns anyspodreu anomenar-me, també, AnnaVerdú, guionista de televisió que cerca laresposta del milió de dòlars en un mónshares i prime times post-moderns. OGuillem Gussi, professor exiliat que tornaa Mallorca, obsedit pel vol petri d’unaàguila imperial que li recorda quarantaanys de malson. I tot un reguitzell denoms que em deuen ballar perl’inconscient i que, tard o d’horaconeixeré/coneixereu.

Neixo cada cop a la impensada, desprésd’una lectura de Tolkien, amanida ambecos del Tirant, o, per encàrrec d’unarevista, com a traducció lúdica del LewArcher de Ross Macdonald, o potser, demica en mica, en record d’un actor

francès de tercera fila que m’haviaimpressionat en una pel·lícula detestable(Soît belle et tais-toi), o com homenatgeal George Smiley de John Le Carré operquè un dia vaig decidir que les donesde les meves històries s’havien de dirAnna (o Aina, o Garidaina) o perquè trioper cognom el primer substantiu d’unanovel·la que tinc a la tauleta de nit. Però,sobretot, neixo cada vegada per lanecessitat d’explicar-me aquelles histò-ries que no he trobat en els altres i quem’he de contar a mi mateix per passar lesllargues matinades d’estiu i d’hivern, aBarcelona o a Mallorca, a la Cerdanya oallí on em portin els vents de l’atzar.

Neixo d’un paisatge i d’una idea, d’unalectura i d’un sentiment, d’una olor id’una llum, del so d’una paraula o del’harmonia d’una música. De primer sócel gra de sorra que s’esmuny entre lesvalves de l’ostra i que l’obliguen asegregar el nàcar de la perla. O el bessóde la flor que s’engreixa fins a convertir-se en ametlló i més tard en ametlla. O latija d’arrel que s’anirà envoltant de telsfins a formar la ceba. Fins quem’engreixo de paraules i esdevinc el joque comença i acaba cada cop que algúpasseja els ulls pels viaranys de la lletraimpresa que m’empresona i em dóna alède vida que em cal per existir.

Quan tot just era Humphrey-Jaume ianava al col·legi sota la vigilància del’avi, volia contar aventis als companys.M’inspirava en les pel·lícules que haviavist el diumenge a les matinals delscinemes d’estrena, amb mon pare i mamare, quan les sales feien aquella olor dedesinfectant, del vellut arnat de lesbutaques i de la humitat que s’amagavarere les motllures daurades; o els dijous ala tarda, a les sales de patacada del barri,encatifades de pipes, amb la ferum depixats que s’escapava dels urinaris, lacatipèn de pinrés a l’hivern o el cant del’aixella als estius d’abans del sistemaCarrier. O prenia paisatges, aventures i

145

accions dels tebeos (El Cachorro i RedDixon i Diego Valor i Tres hombesbuenos) que comprava al quiosc de lasenyora Prudència, al xamfrà de la plaçaCanuda, abans que hi trobessin lestombes dels primers barcelonins il’enjardinessin. O manllevava herois iparaules de les novel·les que canviava,tres per un duro, al Mercat de SantAntoni, amb els dits negrellosos de lapols dels llibres i la curiositat perdescobrir què s’amagava rere les portadesllampants i una mica rebregades: ElCoyote i Zane Grey i Karl May i,sobretot, aquells lladres i serenos deMolino, del Séptimo Círculo, de la SerieNaranja de l’Hachette d’Argentina quevan parlar castellà (o argentí) fins que, alsdisset anys i per la màgia de l’alquimistaPedrolo van començar a xamullar comvós o com jo. Perquè abans que la lletrahi va haver la paraula, l’onomatopeia i elgest. Un bon dia, però, que necessitavadiners per anar a veure una pel·lícula delladres i serenos que feien al cine Rondasque el meu avi encara anomenavaWalkíria, vaig escriure i dibuixar una deles aventis que havia contat amb mésèxit, en vaig fer cinc còpies manuals i lesvaig vendre als meus amics per dos rals.M’hi vaig passar tota una santa nit almenjador de casa, amb l’excusa depreparar un examen d’història d’Espanya.Tenia dotze anys.

L’any següent, en un examen de ciènciesnaturals, vaig respondre a la preguntaFormación de la estalactitas y de lasestalagmitas amb una narració que

recollia la visita que cada any per la festamajor fan els fadrins de Bor, a laCerdanya, a les Tutes de la Fou, unescoves naturals que foraden la falda delMoixeró, obviant els elements científicsque desconeixia –i desconec encara. Emvan posar un sobresaliente i vaigdescobrir que la narrativa servia perengalipar els altres.

Temps després, quan vaig començar atreballar d’aprenent d’oficinista a unaempresa de compra a crèdit, vaig invertirles hores extres en l’adquisició d’unaOlivetti Studio 44 que encara conservo.D’aquella màquina van sortir unanovel·la inacabada en castellà, una altrad’acabada i perduda, alguns contes queem van fer guanyar algun premiet local iels primers articles que vaig publicar a larevista de l’associació d’exalumnes delCol·legi Condal, on havia estudiat unbatxillerat que no m’ha servit de res.

I després van venir el grup de teatre ElCamaleó, la revista Presència, el primerllibre, el servei militar i un llarg etcètera,ple de reportatges, articles, traduccions,contes, novel·les, guions... Però aquestaja és una altra història.

Suposo que escric per això: perengalipar-me a mi i als altres i per poderanar al cine els dijous a la tarda, aveure’n una de lladres i serenos.

Jaume Fuster

89

ANNEX 3. Jaume Fuster, sessió contínua

Jaume Fuster i Guillemó; flash, flash: decara i de perfil. Barcelona, 1945. Casat.Escriptor. De complexió grassa, alçadamitjana, barba completa, problemes depeus plans, fuma amb pipa i resideixentre Mallorca i Barcelona. A casa sevasempre tenen gos.

Ja tenim la fitxa sumarial d’un autor denovel·la de gènere. Ara haurem de tirarendarrere i endavant, fer un escorcollminuciós, prendre nota de les circums-tàncies, per completar-ne l’expedient, iveurem que no tot és tan clar ni tansimple, que ja té origen i unes evolucions,sovint complexes i fins i tot contra-dictòries.

Temperament? Bonhomiós, però obstinat,tenaç i, de vegades, sever i tot. Ràpid enla feina. Extravertit? Podríem dir que sí,però hi ha un no sé què de reserva i demurrieria en el seu tarannà.

Però, no, hem de començar pelcomençament. Sí, va néixer a Barcelona,en un piset vell d’una família humil albarri del Raval; una escaleta fosca iestreta, amb veïns de tota la vida. Uncarrer estret, ple de botigues, amb trànsiti cridòria de repartidors. Eren els anys dela postguerra. On va formar-se per ser unhome de profit el dia de demà? AlCol·legi Condal, dels «hermanos» de LaSalle, que el castigaven si parlava encatalà i li feien cantar el «Cara al sol» i la«Salve Regina».

Què n’havia de sortir, d’un noi així? Unaprenent de comerç, un escrivent, potsermés endavant un botiguer o un home denegoci. Doncs, res d’això: un escriptor,un periodista, un traductor de literatura,un guionista de serials de sèries detelevisió, un home d’acció, estimulat perla política i la cultura. Com va poderproduir-se el desviament? Ell diu quegràcies a les «fugides»; les fugides

externes, a la Cerdanya, d’on ésoriginària la mare: hi passava vacances is’hi va deixar impressionar pel paisatge,pel coneixement de les coses rurals, lanatura, la vida dels pagesos i, sobretot, lariquesa de la llengua; les fugides internes,a Barcelona: per una banda, lesincursions al mercat dominical del llibrevell, de Sant Antoni, amb el pare, que eraaddicte a la novel·la de lladres i serenos,però ell tirava més cap a la novel·lahistòrica de Rafael Sabatini o lesaventures de Karl May; a més a més, lessessions als cinemes de la barriada, elsdiumenges a la tarda: per sis rals, el mónsencer, un heroi, la felicitat Abans delfoc; Tarda, sessió contínua, 3,45; Collitade sang; Les cartes d’Hèrcules Poirot,arreu hi ha petjada de la Cerdanya i de lacosa cinematogràfica, però d’això ja enparlarem més endavant.

El primer llibre publicat va ser, cap alsvint anys, una Breu història del teatrecatalà que l’editorial Bruguera vaencarregar-li. Hi havia un bon fonament:a la mateixa associació Comtal havia fetamistat amb els germans Luchetti, ambels Teixidor, amb en Jordi Bordas, i totsplegats havien engegat el grup de teatreEl Camaleó. La colla El Camaleó aviat esva sentir encotillada pel convencio-nalisme de la Societat Comtal i va anar aparar a l’estudi de La Pipironda, ja unamena de professionals d’avantguarda. Hiva conèixer gent de l’escena i de la lletra:Víctor Mora, Xavier Fàbregas, RodríguezMéndez, el cineasta Jordi Baiona, l’OvidiMontllor. Anys més tard, ell mateixparticiparia com a actor a El retaule delflautista, de Jordi Teixidor, i a Preguntesi respostes sobre la vida i la mort deFrancesc Lairet..., de Maria AurèliaCapmany i Xavier Romeu, dos gransèxits de l’escena catalana progressistad’aquell temps.

90

Fonamentalment, novel·lista de gènere

Però l’expedient no és fet per concebreJaume Fuster i Guillemó, de quaranta-vuit anys, casat amb la també escriptoraMaria Antònia Oliver, com a home deteatre, sinó per provar de demostrar si és,tal com tothom creu, un novel·lista degènere.

Primera novel·la: Abans del foc, unesquema d’acció política (o d’acció ipolítica) sobre els sentiments i lesfebleses de la revolta dels joves del 68,amb alguns trets d’ingenuïtat literària,però amb la perspicàcia d’una visiócrítica d’anticipació i d’una anàlisibastant ajustada de la força de l’estrat deprocedència en els protagonistes, totamanit amb una dosi d’experimentacióformal, pertinent. Hi comença el projecte,mai no abandonat, de reflectir el seutemps, des del mateix instant en què lahistòria es produeix, a cop calent. Totseguit ve el De mica en mica s’omple lapica, que els anys han anat convertint enun dels best-seller catalans. Aquí JaumeFuster ja entra de cara a la novel·la negra,sense oblidar-se, però, d’encarrilar-laexplícitament segons els seus principisideològics (hi ha, doncs, matèria social).La influència dels clàssics del gènere(Chandler, Hammett, Hadley Chase,Millar) hi és reconeguda i, en algunsmoments, homenatjada.

Amb Tarda, sessió contínua, 3,45 JaumeFuster ja fa professió de fe. Relatada enforma de guió cinematogràfic, carrega lestintes de l’acció, la sàtira i el retrat detipus socials de la marginació i el móndel poder, amb els ulls de l’autor semprecoprotagonitzant l’acció. Aquí l’home-natge a les fons del gènere és tan granque Fuster hi aplica un mena de tècnicade collage, vehicle d’ironia i d’evocaciósentimental.

Les cartes d’Hèrcules Poirot, obraconcebuda com a guió de televisió,

universalitza l’homenatge als clàssics delgènere i s’hi cenyeix en ortodòxia decànons, al mateix temps que elabora unaidealització de la memòria personal del’autor en el record de la Cerdanya. Peraltra banda, hi anuncia allò que seran Lesclaus de vidre, aquesta gran col·lecció denarracions d’enigma i intel·ligència en laqual el nostre autor estrena protagonista,Lluís Arquer (evocació sorneguera delLew Archer, de Ross Macdonald), i jugaamb el lector a compartir-hi lesinvestigacions.

Lluís Arquer reapareixerà en unanovel·la, Sota el signe de Sagitari, comtambé ha reaparegut el detectiu EnricVidal de De mica en mica... (endurit perdeu anys de brega) a La coronavalenciana. En aquesta altra novel·lal’heroi ja representa una lluita individuali bruta, en diríem desesperada, en elstermes que el joc del gènere d’acció icrim permet el significat d’aquestaexpressió. La corona valenciana comptaamb l’al·licient d’una gran càrregad’aventura, en el periple País Valencià-Illes Balears i Pitiüses.

Podríem afegir encara a aquest cicle unaaltra novel·la almenys: Per quan vinguiun altre juny. Aquí Fuster decanta latrama cap al subgènere d’espionatge,però no abandona el transfons polític isociològic que sempre, en graus i matisosdiversos, és al rerefons o a primera filadels seus arguments.

La trilogia gòtica

Sense pretendre batre tota l’obranarrativa de Jaume Fuster, avui ja moltextensa, sí que és imprescindible detractar-ne «l’altra cara», és a dir la carade la ficció mitològica, o si voleu, d’unanova mena de novel·la gòtica, fortamentimpres-sionada per la revitalització quen’ha fet Tolkien.

91

Hem de tornar, doncs, enrere, perquèFuster comença aquest cicle el 1983, és adir a mig fer del cicle negre, mal suposantque aquest fos avui clos. Ho fa amb L’illade les Tres Taronges. Aquí Fuster fa untrencament radical: del realisme, ellocalisme, la contemporaneïtat il’experiència personal que imposa elgènere negre, transcendeix a l’altreextrem, a la imaginació pura.

L’autor hi trasllada la matèria neo-artusiana a un clima i un ambient proper:la nostra Mediterrània. Els ingredientsclàssics prenen la forma d’una profeciasobre el destí del soldat de fortuna Roger,l’amor de la princesa Garidaina, filla delrei de Montcarrà i la revolta popular queels «agermanats» sostenen contra el reid’aquesta illa.

L’anell de ferro prossegueix la trilogia,amb un suport densíssim de record, desaviesa tradicional i d’element merave-llós, en una estructura formal complexa.Ara, el soldat Roger d’Adià, victoriós igenerós a l’epopeia de Montcarrà, hauràd’enfrontar-se a l’ambició dels ponentinscontra el Món Conegut, que volensotmetre i destruir. Malgrat el granartifici imaginari de la novel·la, elsreferents ideològics de l’autor hitrasllueixen.

Finalment, Jaume Fuster ha clos el cicleamb El Jardí de les Palmeres. Encompleta també, cal dir-ho, la geografia,ja que, si la primera novel·la de la trilogiapassava en una illa que ens evocaMallorca, la segona ocorre en una terraque ens fa pensar en el Principat, i ensporta a un ambient que té totes lescaracterístiques del País Valencià. Ara,tal com manen els cànons de la novel·labizantina, els protagonistes han de morir,Roger i Garidaina acompleixen aquestdestí, però el seu fill, Aris, continual’epopeia, a la recerca del secret del’aigua. És, en tot el seu pes, una novel·lade conclusió. I es produeix el cas que, si

amb la primera obra de la trilogia, Fusterquedava finalista del premi Ramon Llull,amb El Jardí de les Palmeres l’haguanyat.

Joan Rendé i Masdéu

l’illa de les tres taronges jaume...

Documents