unita 5. secret aturalesaprojecteseducatius.edelvivescomunitatvalenciana.com/cdn...elaborar oralment...

2

UNITAT 5. Secrets de la naturalesa

PROGRAMACIÓ

Continguts Criteris d’avaluació Estàndards d’aprenentatge avaluables Pàgines del LA Competències clau Avaluació

Estratègies i normes d’interacció oral apreses: escoltar i respectar el torn de paraula: Conversar per telèfon

BL1.1. Participar en diàlegs escoltant i guardant el torn de paraula i expressant les seues experiències per iniciativa pròpia: conversar per telèfon.

BL1.1.1 Participa en situacions de comunicació oral respectant el torn de paraula i les normes i fórmules de cortesia: la conversa telefònica.

97

LA: act. 4 pàg. 97

BL1.2. Captar el sentit global i reconéixer idees principals de la informació verbal i no verbal de textos orals pròxims a la seua experiència, i resumir oralment el contingut.

BL1.2.2. Reconeix, en textos orals, les idees principals i secundàries i algunes dades específiques del contingut de la comunicació.

96-97

LA: act. 1-3 pàg. 97AC: act. 2

Introducció a l’estudi dels elements bàsics dels textos narratius. Comprensió lectora

BL2.1. Llegir en veu alta amb pronunciació correcta i entonació i ritme adequats textos pròxims a la seua experiència.

BL2.1.1. Llig en veu alta diferents tipus de textos apropiats a la seua edat amb velocitat, fluïdesa i entonació adequada.

98 LA: pàg. 98

BL2.2. Interpretar, de manera guiada, textos pròxims a la seua experiència i anticipar i comprovar hipòtesis a través del títol i les il∙lustracions i captar el sentit global del text.

BL2.2.4. Destaca idees principals, secundàries i paraules clau i localitza informació específica que dóna resposta a preguntes plantejades.

99

LA: act. 1-4 pàg. 99

Augmentatius i diminutius. Diminutius BL4.1. Reconéixer, de forma guiada, els elements bàsics del sistema lingüístic adequats al nivell educatiu: els diminutius.

BL4.1.1. Aplica els coneixements sobre els elements bàsics del sistema lingüístic i la gramàtica adequats al nivell educatiu: els diminutius.

100-101

LA: act. 2-3 pàg. 100; act. 1-3 pàg. 101

Demostratius. Els demostratius BL4.1. Reconéixer, de forma guiada, els elements bàsics del sistema lingüístic adequats al nivell educatiu: els demostratius.

BL4.1.1. Aplica els coneixements sobre els elements bàsics del sistema lingüístic i la gramàtica adequats al nivell educatiu: els demostratius.

102-103

LA: act. 1-2 pàg. 102; act. 3-5 pàg. 103

AC: act. 7

Identificació de les estructures bàsiques de la llengua en produccions orals i escrites. Les vocals obertes i tancades

BL4.1. Reconéixer, de forma guiada, els elements bàsics del sistema lingüístic adequats al nivell educatiu: les vocals obertes i tancades (e i o).

BL4.1.1. Aplica els coneixements sobre els elements bàsics del sistema lingüístic, la fonètica i la gramàtica, així com les regles d’ortografia, adequats al nivell educatiu: les vocals obertes i tancades (e i o).

104-105

LA: act. 1-3 pàg. 104; act. 4-6 pàg.

105

Identificació, a través de la lectura i l’audició en l’àmbit escolar dels elements que rimen o marquen el ritme com a trets distintius de poemes i cançons i de les referències al narrador, els personatges, l’espai i el temps en contes i altres relats breus. L’auca

BL5.1. Identificar els elements que diferencien els textos literaris narratius i poètics i captar el sentit d’alguns recursos retòrics.

BL5.1.2. Identifica, utilitzant expressions específiques de la terminologia literària, les característiques i els elements bàsics de contes i altres relats: l’auca.

106 AC: act. 3 i 4

BL5.3. Elaborar oralment i per escrit, de forma col∙laborativa a partir de models, relats breus amb recursos adequats al nivell: l’auca.

BL5.3.2. Elabora oralment i per escrit, contes, microrelats i altres narracions de ficció, així com textos poètics, utilitzant les estratègies de producció oral i escrita: l’auca.

106-107

LA: act. 1 i 2 pàg. 106; act. 3, pàg. 107 LA: act. 4 pàg. 107

Escriptura i reescriptura de textos amb diferents intencions comunicatives. El resum

BL2.2. Interpretar textos propis a la seua experiència, captar el sentit global, destacar les idees principals i resumir-ne el contingut.

BL2.2.3. Destaca idees principals i paraules clau per a escriure un resum del text.

108-109 LA: act. 1 i 2 pàg. 108; act. 3 i 4 pàg.

109

BL3.1. Planificar i escriure textos dels gèneres més habituals del nivell educatiu: el resum.

BL3.1.2. Establix adequadament el propòsit comunicatiu segons el tipus de text escrit: el resum.

109

LA: act. 5 pàg. 109 AC: act. 6

3

SETEMBRE OCTUBRE NOVEMBRE DESEMBRE GENER FEBRER MARÇ ABRIL MAIG JUNY

NOTA: LA: Llibre de l’alumne AC: Avaluació complementària (Proposta didàctica)

Continguts Criteris d’avaluació Estàndards d’aprenentatge avaluables Pàgines del LA Competències clau Avaluació

Estratègies i normes d’interacció oral apreses: escoltar i respectar el torn de paraula: Conversar per telèfon

BL1.1. Participar en diàlegs escoltant i guardant el torn de paraula i expressant les seues experiències per iniciativa pròpia: conversar per telèfon.

BL1.1.1 Participa en situacions de comunicació oral respectant el torn de paraula i les normes i fórmules de cortesia: la conversa telefònica.

97

LA: act. 4 pàg. 97

BL1.2. Captar el sentit global i reconéixer idees principals de la informació verbal i no verbal de textos orals pròxims a la seua experiència, i resumir oralment el contingut.

BL1.2.2. Reconeix, en textos orals, les idees principals i secundàries i algunes dades específiques del contingut de la comunicació.

96-97

LA: act. 1-3 pàg. 97AC: act. 2

Introducció a l’estudi dels elements bàsics dels textos narratius. Comprensió lectora

BL2.1. Llegir en veu alta amb pronunciació correcta i entonació i ritme adequats textos pròxims a la seua experiència.

BL2.1.1. Llig en veu alta diferents tipus de textos apropiats a la seua edat amb velocitat, fluïdesa i entonació adequada.

98 LA: pàg. 98

BL2.2. Interpretar, de manera guiada, textos pròxims a la seua experiència i anticipar i comprovar hipòtesis a través del títol i les il∙lustracions i captar el sentit global del text.

BL2.2.4. Destaca idees principals, secundàries i paraules clau i localitza informació específica que dóna resposta a preguntes plantejades.

99

LA: act. 1-4 pàg. 99

Augmentatius i diminutius. Diminutius BL4.1. Reconéixer, de forma guiada, els elements bàsics del sistema lingüístic adequats al nivell educatiu: els diminutius.

BL4.1.1. Aplica els coneixements sobre els elements bàsics del sistema lingüístic i la gramàtica adequats al nivell educatiu: els diminutius.

100-101

LA: act. 2-3 pàg. 100; act. 1-3 pàg. 101

Demostratius. Els demostratius BL4.1. Reconéixer, de forma guiada, els elements bàsics del sistema lingüístic adequats al nivell educatiu: els demostratius.

BL4.1.1. Aplica els coneixements sobre els elements bàsics del sistema lingüístic i la gramàtica adequats al nivell educatiu: els demostratius.

102-103

LA: act. 1-2 pàg. 102; act. 3-5 pàg. 103

AC: act. 7

Identificació de les estructures bàsiques de la llengua en produccions orals i escrites. Les vocals obertes i tancades

BL4.1. Reconéixer, de forma guiada, els elements bàsics del sistema lingüístic adequats al nivell educatiu: les vocals obertes i tancades (e i o).

BL4.1.1. Aplica els coneixements sobre els elements bàsics del sistema lingüístic, la fonètica i la gramàtica, així com les regles d’ortografia, adequats al nivell educatiu: les vocals obertes i tancades (e i o).

104-105

LA: act. 1-3 pàg. 104; act. 4-6 pàg.

105

Identificació, a través de la lectura i l’audició en l’àmbit escolar dels elements que rimen o marquen el ritme com a trets distintius de poemes i cançons i de les referències al narrador, els personatges, l’espai i el temps en contes i altres relats breus. L’auca

BL5.1. Identificar els elements que diferencien els textos literaris narratius i poètics i captar el sentit d’alguns recursos retòrics.

BL5.1.2. Identifica, utilitzant expressions específiques de la terminologia literària, les característiques i els elements bàsics de contes i altres relats: l’auca.

106 AC: act. 3 i 4

BL5.3. Elaborar oralment i per escrit, de forma col∙laborativa a partir de models, relats breus amb recursos adequats al nivell: l’auca.

BL5.3.2. Elabora oralment i per escrit, contes, microrelats i altres narracions de ficció, així com textos poètics, utilitzant les estratègies de producció oral i escrita: l’auca.

106-107

LA: act. 1 i 2 pàg. 106; act. 3, pàg. 107LA: act. 4 pàg. 107

Escriptura i reescriptura de textos amb diferents intencions comunicatives. El resum

BL2.2. Interpretar textos propis a la seua experiència, captar el sentit global, destacar les idees principals i resumir-ne el contingut.

BL2.2.3. Destaca idees principals i paraules clau per a escriure un resum del text.

108-109 LA: act. 1 i 2 pàg. 108; act. 3 i 4 pàg.

109

BL3.1. Planificar i escriure textos dels gèneres més habituals del nivell educatiu: el resum.

BL3.1.2. Establix adequadament el propòsit comunicatiu segons el tipus de text escrit: el resum.

109

LA: act. 5 pàg. 109AC: act. 6

4

VALENCIÀ: LLENGUA I LITERATURA 2n

UNITAT 5

Què et transmet

esta imatge: por, ira

o tristesa?

Què et transmet

esta imatge:

SECRETS DE LA NATURALESA5 mags,

95

SABER SER

Amb aquesta pregunta busquem treballar les semblances i les diferències que tenim tots els éssers humans. L’objectiu és ser conscient que fins i tot en els fenòmens meteorològics tots tenim molts punts de vista i alguns coincidexien, i els que no coincideixen, els respectem. Hem de subratllar el fet que cal valorar i estimar la naturalesa i sobretot respectar-la perquè és la nostra casa, el lloc on vivim, el nostre entorn.

Es pot continuar la conversa i preguntar pels sentiments que els desperten altres tipus de situacions lligades a l’oratge: el fred, la calor, la neu, un terratrémol, etc.

CONTINGUTS PREVIS

• Determinants demostratius.

• El resum.

SUGGERIMENTS METODOLÒGICS

Començar aquesta unitat preguntant als alumnes quins d’aquests paisatges coneixen i quines activitats hi han realitzat en cas afirmatiu. Tant si és real com si és inventat, els animem perquè expliquen què és el que més els agrada o els crida l’atenció de cada imatge. Relacionar les imatges amb la força i alhora la fragilitat de la naturalesa i com nosaltres, mags transformadors de l’entorn, podem ajudar-la perquè es mostre sempre en el màxim de la seua bellesa. Després, centrar-se en els alumnes i el docent, i verbalitzar els materials que necessiten per a treballar.

En el treball amb els determinants demostratius convé insistir en la diferència d’ús en funció de la distància. Es recomana relacionar-los amb els adverbis de lloc ací, ací i allí, així com practicar la concordança de gènere i nombre amb els substantius als quals acompanyen.

Les principals dificultats poden sorgir a l’hora de diferenciar quins objectes estan lluny i quins estan més o menys prop per a utilitzar segons quins demostratius: este, eixe, aquell i les variants per al femení i el plural.

A continuació, tractar el concepte de classe com a equivalent de grup i ubicar-lo en un context, relacionat amb un entorn, com el de les imatges, i comentar les ocasions en les quals es reuneixen tots els seus membres.

Com que en aquesta unitat es treballa el resum, és important que els xiquets i les xiquetes lligen a casa textos breus i els comenten amb la família; d’aquesta manera també se’ls motiva a gaudir i gaudir de la lectura fora de l’aula i a compartir amb els altres el que lligen.

CONSIDERACIONS PER A LA UNITAT

Resposta oberta.

5


UNITAT 5

Fixa’t en els arbres de la foto.

Estan prop o lluny? Quina paraula usaries: estos

o aquells?

Has anat mai al riu o

al mar? Conta als companys el resum d’un dia

de platja.

SECRETS DE LA NATURALESA5 La naturalesa és la font d’inspiració per a molts artistes. La naturalesa és la font d’inspiració per a molts artistes.

I a vosaltres, mags, què vos inspiren estes imatges?

95

RUTINES I DESTRESSES DE PENSAMENT

Abans de començar a respondre a les preguntes es pot treballar la doble pàgina amb la rutina veig, pense, em pregunte.

Es convida els alumnes a mirar les fotos, a pensar durant dos minuts sobre el que els suggereixen i a llançar posteriorment hipòtesis i preguntes que apuntarem en la pissarra i a les quals donarem resposta entre tota la classe.

INTEL∙LIGÈNCIES MÚLTIPLES

Visual i espacial

Classificar els objectes de la classe segons estiguen lluny, a mitja distància o prop. Parlar dels objectes més enllà de la finestra.

Intrapersonal

Triar una de les imatges i explicar als companys per quin motiu és la millor de les tres.

GAMIFICACIÓ

Al començament de la unitat, es treballarà oralment amb els alumnes per a descobrir entre tots la relació que té el que hi estudiaran amb la missió concreta del curs. Tant en aquesta part com en la resolució de les preguntes vinculades a les imatges, es poden repartir gemmes per algun d’aquests aspectes:

• Relació espontània del contingut amb una experiència o coneixement previ.

• Respecte del torn de paraula.

Se suggereix que les recompenses guanyades ací vagen al cofre de la classe.

SABER FER

Els resums estan presents en cada acte de comunicació, especialment quan ens pregunten sobre el que hem fet a l’escola durant el dia, quan contem una pel∙lícula…

SABER

Es vol posar l’accent que la naturalesa, font de vida i refugi vital és tan sorprenent com variada i això es pot comprovar amb la riquesa de paisatges que presenten les imatges.

Es pot parlar de la naturalesa com l’entorn més proper que tenim i assenyalar quins altres espais tenim a l’abast i podem millorar, com la nostra classe.

APRENENTATGE COOPERATIU

El professor presenta les pàgines amb les quals s’inicia la unitat i anticipa els continguts amb l’estructura parada de tres minuts.

Les preguntes que acompanyen les imatges es poden resoldre amb l’estructura millor entre tots.

Resposta oberta.

Aquells.

6


UNITAT 5

9796 UNITAT 5UNITAT 5

Conversem per telèfon

4

1

•

•

•

•

2

•Fixa’t en els dos telèfons de l’esquerra. Quines coses es poden fer amb l’un i amb l’altre?

•Amb qui sols parlar més per telèfon?

•Sobre quins temes sols parlar?

•Mira ara la xiqueta. Amb qui creus que està parlant? De quina manera estan comunicant-se?

•Quina és la manera de comunicar-te a distància que utilitzes més sovint? Per què?

conversa telefònica,

3


• Verbalitzar les diferències entre els telèfons antics, com els de la imatge 1, i els telèfons que coneixem hui en dia.

• Parlar sobre l’ús que fan els alumnes de telèfons mòbils, tauletes, etc., a casa, amb els familiars. Preguntem: Alguna vegada heu fet una videotrucada?

• Preguntem als alumes: Imagineu que viatgem al passat, quan no hi havia telèfons de cap tipus… Com vos comunicaríeu amb les persones que estan lluny?

• És recomanable utilitzar els elements necessaris perquè s’establisca una conversa telefònica amb els elements bàsics de la comunicació: emissor, receptor i canal. Depenent del nivell dels alumnes, podem Identificar els tres en les imatges.

CONTINGUTS

• La conversa telefònica.

COMPETÈNCIES CLAU

• Competència comunicació lingüística.

• Competència aprendre a aprendre.

• Competència digital.

• Competències socials i cíviques.

ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES

• Plantejar diverses situacions (un company va al cinema, veu una pel∙lícula i la conta simulant una conversa telefònica; un altre conta un acudit que ha sentit dir a uns companys al pati mitjançant una videotrucada, etc.) i demanar als alumnes que expressen si els agrada comunicar-se amb els companys i per quin motiu.

• Explicar maneres de comunicar-nos sense telèfons (una mirada, una ganyota, amb senyals de fum…). Visualitzar el vídeo següent http://link.edelvives.es/uuuro i explicar com es produeix la comunicació.

• Improvisar una conversa telefònica. En primer lloc, un alumne ix davant de la classe amb l’estoig a mode de telèfon. Tanca els ulls i el docent tria un altre alumne perquè faça d’interlocutor. El primer alumne, fent preguntes, endevina qui telefona.

Respostes obertes.


UNITAT 5

AUDICIÓ

DANIELA: Hola, sóc Daniela. Està Aleix?

VEU DE XICA: Sí, ara es posa! Aleeeix, és per a tuuu!!!

ALEIX: Aleix a l’aparell! Qui és?

DANIELA: Ei, Aleix, sóc jo! Pots parlar? És important!

ALEIX: Mmm, espera, que agafe el portàtil i m’amague a l’armari. Ja estic. Què passa?

DANIELA: Esta nit tenim una missió molt important. El senyor Rocatallada s’ha posat en contacte amb mi per explicar-me-la. Resulta que estan desapareixent les estreles de l’univers i cal esbrinar què passa.

ALEIX: De veres? I això vol dir que al final també desapareixerà el Sol, veritat? També és una estrela…

DANIELA: Doncs és el que no sabem. Si això passara, la humanitat estaria perduda. I nosaltres dos, els Superherois Emmascarats, som els únics que podem solucionar-ho.

ALEIX: Per descomptat, cal que salvem l’univers. Alguna cosa em diu, no sé per què… que el malvat Pica-rastells hi té alguna cosa a vore, no creus?

DANIELA: Sí, però per a fer això, necessita l’ajuda d’algú més. No crec que siga capaç de fer-ho ell a soles. Així és que… esta nit no t’oblides res a casa, eh?

ALEIX: Sííí… dona, que només m’ha passat una vegada. Se’m va oblidar el paralitzador de rajos làser, però ho vam poder arreglar després.

DANIELA: Clar, perquè jo portava el meu equip sencer!!! Bé, tant fa. Esta nit, ens veiem al parc, d’acord?

ALEIX: D’acord. Avant, superherois!

DANIELA: Avant!

7


Conversem per telèfon

Per parelles, representeu una conversa telefònica per a quedar per a anar al cine (quin dia, quina hora, quina pel·lícula…).

4

Escolta la conversa que mantenen estos dos personatges.1

Respon a estes preguntes.

•Com es diuen els xiquets que parlen?

•Des d’on parla cadascú?

•En què consistix la seua nova missió?

•Qui pensen que està darrere de la desaparició d’estreles?

2

•

•

•

•

•

En una conversa telefònica, una persona parla amb una altra sobre un tema a través del telèfon. La persona que telefona ha de començar la conversa amb una salutació i preguntant per la persona amb qui vol parlar: Bon dia. Està Marta? o Hola. Volia parlar amb Pau.

Qui són els protagonistes? Marca i completa el nom.3

El∫ superheroi∫ INTEL∙LIGÈNCIES MÚLTIPLES

Lingüisticoverbal

Preguntar als alumnes: Creus que els superherois necessiten telèfon mòbil? O poden comunicar-se amb la ment…? Imagina com serien els telèfons mòbils dels superherois i dibuixa’ls.

Intrapersonal

Preguntar als alumnes: T’agrada parlar per telèfon (amb el mòbil o la tauleta)? Amb qui parles? Has fet alguna videotrucada alguna volta?


El professor explica els continguts de la doble pàgina i les activitats amb l’estructura parada de tres minuts.

Fer l’activitat 4 per parelles i, en acabant, posar les respostes en comú amb tota la classe.

Fer la posada en comú amb l’estructura el nombre.

GAMIFICACIÓ

L’activitat 3 permet que tots la responguen correctament i dóna motius per a recompensar els alumnes si superen el repte inicial.

Daniela i Aleix.

Daniela des de casa, Aleix des de l’armari.

El malvat Pica-rastells.

Estan desapareixent les estreles de l’univers i cal esbrinar què passa.

són Daniela i Aleix.

8


UNITAT 5


Superlectors

Una vegada hi havia un xiquet que es deia Francesc i vivia

en un poble, en una casa de dos plantes.

Francesc tenia quatre anys i un tren de fusta molt bonic, amb unes

vies, un pont llevadís i una locomotora groga amb piles. I una

estació i tot. Hi jugava molt.

També li agradava jugar a pilota; jugar amb avions, vaixells grossos,

tot terrenys, tractors, excavadores, autobusos i trens d’alta velocitat.

Anava cada dia a escola i hi tenia amics. Era un xiquet rialler

i simpàtic.

1

2

3

4

i simpàtic.

Això sí, quan bufava un poc el vent ja hi érem:

Francesc agafava un refredat darrere l’altre.

Quan arribava la tardor i les fulles seques

—de color teula— queien de les branques,

els seus pares ja començaven a patir.

Josep-Francesc Delgado, Mamitis (adaptació)

ABANS DE LLEGIR

• Formular als xiquets les preguntes introductòries a la lectura per a activar els seus coneixements previs sobre els joguets: quins són els seus favorits…

• Conversar sobre les vegades que els alumnes han hagut de quedar-se a casa perquè estaven malalts. Preguntar com s’han sentit i demanar-los que conten alguna experiència.

DURANT LA LECTURA

• Llegir la lectura en veu alta i demanar als alumnes que paren esment a l’entonació i al ritme de lectura amb la finalitat que els prenguen com a referència. A continuació, triar a diversos xiquets perquè lligen el text.

• Escriure en la pissarra les paraules que els alumnes no coneguen i explicar-ne el significat amb l’ajuda d’exemples.

• Comentar les il∙lustracions i relacionar-les amb el contingut de la lectura. Opinar sobre els dibuixos (preguntar-los si agraden, si representen el que diu la lectura…).

• Detenir la lectura de tant en tant i formular preguntes sobre el que han llegit fins a aquest moment per a assegurar la comprensió correcta del text: Quines coses fa el protagonista de la lectura? Què fan els pares? Què feu per a no refredar-vos?

DESPRÉS DE LLEGIR

• Després d’haver llegit el text, demanar als alumnes que en facen un resum oral amb les seues pròpies paraules. Suggerir que seguisquen els paràgrafs i ressaltar la importància que en cadascun d’aquests blocs de paraules hi ha una idea diferent de l’anterior.

• Buscar en el text la resposta a les qüestions següents: La imatge vos recorda alguna experiència pareguda? Quina? Quan va ocórrer?

CONTINGUTS

• Comprensió lectora. Text narratiu breu.

COMPETÈNCIES CLAU


• Competències socials i cíviques.


9


UNITAT 5


Superlectors

Com li diuen al xiquet i quants anys té? Marca.1

A què li agradava jugar a Francesc? Encercla els joguets correctes.2

Quan es refreda Francesc? Ordena les paraules i escriu.3

I tu, et refredes molt sovint? Com et sents quan et passa?4

Li diuen Albert i té 3 anys.

Li diuen Francesc i té 3 anys.

Li diuen Francesc i té 4 anys.

Quan em refrede

quan arriba tardor.E∫ refredala


• Descriure les imatges que il∙lustren el text.

• Escriure un resum o fer un esquema de la redacció sobre quedar-se a casa quan s’està malalt i no es pot fer el que u vol.

• Exposar oralment, davant els companys, el tema i el contingut de la redacció que han fet.


Abans de començar a respondre a les preguntes es pot treballar la doble pàgina amb la rutina veig, pense, em pregunte.

INTEL∙LIGÈNCIES MÚLTIPLES

Cinestèsica i corporal

Dividir la classe en xicotets grups i representar un fragment de la lectura mitjançant mímica i expressió corporal. La resta dels companys haurà d’endevinar de quina part del text es tracta.

GAMIFICACIÓ

A partir del text que encapçala la doble pàgina, i una vegada l’hem llegit amb els alumnes i tots l’han entés, diem aquesta oració: A casa ens podem divertir de mil maneres diferents, per exemple… A continuació, demanem als alumnes que, per grups, facen una llista de jocs a què podem jugar quan estem malalts i hem d’estar a casa, a partir dels exemples que té el text. L’equip que més jocs o idees aporte, obté una recompensa per a l’hora del pati.


Llegir el text amb l’estructura lectura compartida. El professor estableix per endavant els paràgrafs que ha de llegir cada alumne en els diferents equips.

Es refreda quan arriba la tardor.

Resposta oberta.


UNITAT 5

100 101UNITAT 5 UNITAT 5

Els diminutiusDiccionari visual

Observa el dibuix.1 1

Juguem al joc de l’eco. Digues paraules que acaben igual que el que diu l’eco. Fixa’t bé en les pistes que tens a continuació.

2

2

-et -eta3

Escriu el dictat en el quadern.33

pardalet

vareta

barret

olleta

llibret

mag

diminutius-et -eta

eta, eta... vareta

et, et... pardalet


• Demanar que els alumnes reciten embarbussaments o poemes breus amb diminutius:

a. Es posa el barret el pardalet. A les potetes botetes es posa també.

b. Dins l’olleta hi una cebeta, una llimeta/ i una cuixeta de gallineta/ que la bruixa remena/ amb la seua vareta.

• Repartir entre els alumnes targetes amb les paraules MENUT i NORMAL. Seleccionar prèviament paraules escrites, que mostrarem als alumnes, i els diminutius corresponents. Mostrar les paraules, dir-les en veu alta i apegar-les en la pissarra. Els alumnes han de mostrar, en cada cas, la targeta corresponent segons la paraula.

• Localitzar en una sèrie de paraules i en frases breus els diminutius i dibuixar-los per representar el concepte de «més menut del normal».

• Activitats en línia sobre els diminutius:http://link.edelvives.es/qvqed

• Classificar les paraules d’una sèrie segons siguen augmentatius o diminutius.

• Dibuixar seguint instruccions bàsiques. Fer un dibuix amb elements de grandària normal i altres menuts. Intercanviar els dibuixos per a explicar en veu alta, utilitzant diminutius, el que està representat en cada dibuix.

10


• Per motivar els alumnes dir una endevinalla perquè assenyalen la paraula que és la solució. Prèviament, escriure les paraules pardalet i llibret.

Tinc fulles,no sóc arbre.Per a tu paraulesOrdenades jo guarde.Què sóc? (el llibre)

• Escriure la solució aportada pels alumnes en la pissarra. Llegir les dues paraules escrites prèviament i preguntar als alumnes: Amb quina de les paraules té relació la solució de l’endevinalla? Quina diferència hi ha entre les frases: Tinc un llibre i el llibret està en el calaix? Quina de les dues paraules vol dir que el llibre és més menut? Què voldrà dir aleshores pardalet, pardal gran o pardal menut?

CONTINGUTS

• Diminutius.

COMPETÈNCIES CLAU


• Competència logicomatemàtica.

eta: vareta, olleta; et: pardalet, barret, llibret

Tinc un gosset i una gateta. La cadireta és de joguet. He fet un dibuixet d’un peixet de colors. La tauleta de nit és blava.

11

NOTES


UNITAT 5

100 101UNITAT 5 UNITAT 5

Els diminutiusDiccionari visual

1 Observa i relaciona.1

2

Llig el text i copia les paraules que anomenen objectes menuts.2

Afig -et o -eta per a fer diminutius.3

33

gran menut

Sóc Magut el mag. Amb la meua màgia, les paraules menudes

es fan: de peu trac peuet; amb taula faig tauleta. Només he d’usar

la meua vareta!

Els diminutius són paraules que indiquen que una cosa és menuda. Els formem afegint -et o -eta a una paraula: de taula fem tauleta.

, i

pardalgat

papermà

GAMIFICACIÓ

En aquesta doble pàgina tenim l’oportunitat de parlar obertament amb els alumnes sobre la missió que tenen com a mags, al llarg del curs. Podem parlar de quins són els canvis que ja han fet a classe, i fer més canvis amb la vareta màgica, com el mag de la il∙lustració.

La il∙lustració dóna joc perquè transformem la classe usant els diminutius, gràcies a la vareta màgica. Però aneu amb compte de no encollir cap company!


Llegir el text de l’activitat 2 amb l’estructura lectura compartida. Demanem per endavant els objectes que han de transformar en diminutius cada alumne en els diferents equips.

INTEL·LIGÈNCIES MÚLTIPLES


Dividir la classe en xicotets grups i representar un fragment de la lectura mitjançant mímica i expressió corporal. La resta dels companys haurà d’endevinar de quina part del text es tracta.

Lingüisticoverbal

Escriure en la pissarra síl∙labes desordenades de diminutius perquè les copien correctament i les relacionen amb la paraula corresponent. Per exemple: ca-mo-ret-do (mocadoret/mocador).

Logicomatemàtica

Localitzar en una sèrie de paraules i en frases breus els diminutius i escriure les lletres que els diminutius tenen en comú.


En aquesta doble pàgina usarem de model les imatges de l’activitat 1 amb comparem perquè els alumnes diguen en què s’assemblen i en què es diferencien els objectes grans i menuts.

peuet

gatet pardalet

maneta paperet

tauleta vareta


UNITAT 5


Este, eixe i aquell

Observa el dibuix i pinta’l seguint les indicacions.1 3

Usem el demostratiu este per a parlar d’objectes o persones que estan prop de nosaltres, eixe quan estan a una distància intermèdia i aquellquan estan lluny.

Mira l’exemple i inventa dos frases amb una paraula de cada grup.2

4

5

• Pinta este arbre de color verd i marró. Pinta eixe conillet de color groc. Pinta la teulada d’aquella casa de roig.

PROP

LLUNY

Esta taula é∫ molt resistent.

eixe eixa eixo∫ eixe∫

aquell aquella aquell∫ aquelle∫


• Completar frases senzilles amb determinants proposats, utilitzant les pistes que s’inclouran en les frases (referències sobre la distància dels objectes com ací, allà lluny, prop d’ací, lluny d’ací; etc.).

• Localitzar els determinants que expressen que un objecte està prop o lluny de la persona que parla en frases senzilles.

• Completar frases amb determinants proposats i fer, després, un dibuix per a representar la informació del text.

• A partir d’un dibuix, identificar errades en frases senzilles sobre els determinants i escriure les frases correctament.

• Trobar la frase que no pertany a una sèrie amb una característica comuna (tindre determinants que expressen llunyania/proximitat amb la persona que les diu).

• Classificar frases senzilles d’acord amb un criteri relacionat amb el tipus de determinant que inclouen.

• Utilitzar una corda per a dividir un espai de l’aula (la part frontal de l’aula o un racó). La corda farà que els alumnes associen un dels espais amb el concepte de «prop» i un altre amb el de «lluny». Repartir a cada alumne dues cartolines perquè dibuixen un objecte en cada una i indiquen on està situat.

12


• Fer en la pissarra un dibuix semblant al que apareix en l’activitat 1.

• Conversar sobre els elements que hi ha representats. Prendre un element com a referència i, en relació amb aquest, fer preguntes perquè els alumnes identifiquen si els objectes del dibuix estan prop o lluny de l’element de referència.

• Jugar al joc de les frases amb errades: dir frases, utilitzant els determinants de manera errònia. Els alumnes han d’identificar les frases amb errades.

• Corregir les errades, relacionades amb els determinants, sobre les frases escrites en la pissarra.

CONTINGUTS

• Determinants demostratius.

COMPETÈNCIES CLAU


verd i marró

groc

roig

Resposta model:

Eixa jaqueta és de llana.

Aquella palmera està torta.

13

NOTES


UNITAT 5


Este, eixe i aquell

1 Completa les frases. Fixa’t en la pista que et donem.3

esteprop eixe distància intermèdia aquell

lluny.

2

Encercla els errors en els demostratius.4

Escriu les frases amb els errors corregits.5

Esta entrepà està boníssim.

Eixes guitarra sona molt bé.

Aquell jaqueta que portes és calenteta.

•

aquell aquell aquell aquell∫ este este este esta esta esta esto∫

PROP

LLUNY

—Vull llegir llibre.—Per favor, vol∫ donar-me joguet∫, Pau?—Per favor, vol∫ donar-me joguet∫, Pau?—Per favor, vol∫ donar-me

— pilota é∫ de Marc.—Anirem a vore castell.—Han guanyat el torneig jugador∫.—Han guanyat el torneig jugador∫.—Han guanyat el torneig

— cotxe é∫ de mon tiø Remigi.

GAMIFICACIÓ

Aprofitem l’activitat 1 per a recompensar amb gemmes els alumnes que dibuixen adequadament objectes, animals o persones segons es troben lluny o prop, de manera que puguen triar entre una recompensa personal o per al grup.


Utilitzem l’estructura parada de tres minuts per a llegir el requadre blau. Durant eixe temps, cada equip de base pensarà i reflexionarà sobre allò que s’ha explicat en relació amb les activitats que s’han fet, i tots han de preparar dues o tres preguntes o dubtes, que plantejaran després, sobre el tema dels demostratius.



Dividim la classe en tres espais: prop, mitja distància i lluny. Cada alumne agafa l’esmorzar i, des de la porta de l’aula estant, camina fins deixar l’entrepà o la peça de fruita a una de les tres zones. En tornar al lloc completa la frase: El meu esmorçar és este/eixe/aquell entrepà (o l’equivalent en cada cas).

Lingüisticoverbal

Completar frases senzilles amb determinants proposats i fer, després, un dibuix per representar la informació del text.

Logicomatemàtica

Localitzar en una sèrie de paraules i en frases breus els demostratius que acompanyen els objectes situats més lluny i dir com serien, en comparació amb els que estan més a prop.

Visual i espacial

Dibuixar en la pissarra línies a mode de punt de fuga amb tres zones: proximitat, mitja distància i llunyania. Jugar a situar els objectes i fer oracions.

este

estos

Esta

aquell

Aquell

Este entrepà està boníssim.

Eixa guitarra sona molt bé.

Aquella jaqueta que portes és calenteta.

aquells


UNITAT 5


Vocals obertes i tancades

La lletra e pot sonar tancada com en més o oberta en mel.

o o o

Fixa’t en estes paraules.1 4

Encercla els dibuixos de color roig si la e sona com en més i de color verd si sona com en mel.

2

Pinta de roig les paraules que tenen e tancada.3

o o5

o tancada o oberta6

ocell castell pereta

mmé∫é∫é mmeleleo o

14


• Utilitzar una endevinalla per a introduir els dos sons de la vocal e. Les llegim en veu alta i esperem, per a cadascuna, les propostes de solucions possibles dels alumnes:

a. Sóc dolça, molt dolçaAmb cullera me prensGràcies a l’abellaDe la bresca a tu aniré.Quin animalet sóc? (La mel)

b. Una serp de vagonsper un camí de ferro.Viatja de dia, de nit dormEn silenciosa estació.Què és? (El tren)

• Escriure en la pissarra les solucions de les endevinalles anteriors. Encerclar la lletra e i pronunciar-les, exagerant la pronuncia oberta i tancada de la vocal en cada cas perquè els alumnes discriminen almenys de manera intuïtiva el so obert i tancat de la lletra e.

• En aquest diccionari ortogràfic i de pronunciació podeu consultar si es pronuncien obertes o tancades les paraules que hi busqueu: http://link.edelvives.es/uvmrz

CONTINGUTS

• Vocals obertes i tancades: e i o.

COMPETÈNCIES CLAU




• Completar frases senzilles, amb paraules que tenen en comú el mateix so de la e, a partir de les lletres desordenades. Exemple: Hi ha una (resp) en el zoo. (serp)

• Localitzar en una sopa de lletres, o en un text senzill, paraules que responen a un criteri: paraules en què la lletra e sona com en mel; per exemple.

• Apegar en la pissarra el dibuix d’una finestra oberta i un altre dibuix amb una finestra tancada, en dos parts diferents de la pissarra. Dir paraules amb la lletra e, o mostrar les fotografies o dibuixos corresponents, i pronunciar-les perquè els alumnes, per torns, apeguen la paraula o el dibuix en el lloc correcte segons siga el so de la vocal, obert o tancat.

verdverd

verdverd

roig

roig roig roig

roig roig

roig

15


UNITAT 5


Vocals obertes i tancades

e é e

La lletra o pot sonar tancada com en llop o oberta com en foc.

1 Pronuncia estes paraules en veu alta. 4

mésmel.

2

e3

Encercla de roig si la o sona com en llop i de verd si sona com en foc.5

Escriu el nom de cada imatge seguint el codi: o tancada, o oberta.6

é e

llop foc corona font

porta botons colom cassola

sort porc color amor

llop foc

GAMIFICACIÓ

Analitzar les imatges de l’activitat 3 i, a banda de distingir quina paraula es pronuncia amb e/o obertes o tancades, retar els alumnes a descriure els colors de les imatges. Els qui pronuncien bé els noms dels colors, guanyen una recompensa grupal.


Utilitzem l’estructura cooperativa nombres iguals junts per a resoldre l’activitat 5. El docent assigna una tasca als equips, i els membres de cada equip decideixen com s’ha de resoldre, la fan i s’asseguren que tots sàpiguen resoldre-la.


Lingüisticoverbal

Parlar amb els alumnes sobre la seua familiaritat amb els sons oberts i tancats del valencià. Expliquem que la nostra llengua, a l’hora de pronunciar les vocals, en compta set, ja que la e i la o poden ser obertes. En acabant, fer el dictat complementari.

Intrapersonal

Conversar amb els alumnes sobre les seues habilitats lingüístiques a l’hora de saber reproduir els sons oberts de les vocals obertes è i ò.

Interpersonal

Els alumnes que pronuncien aquests sons amb més facilitat poden ajudar la resta a practicar amb les paraules de les activitats exagerant-ne els sons.

• Fer frases col∙lectivament utilitzant les paraules de les dues seccions. Posteriorment, dibuixar junt a cada frase una finestra oberta o tancada segons el so de la e en les paraules.

• Per torns, mostrar només a un alumne la targeta d’una paraula amb o oberta/tancada i el seu dibuix. Demanar que la represente amb gestos o, en cas que necessite ajuda, puga donar alguna pista sobre ella. Escriure la paraula, una vegada l’identifiquen els alumnes i, en grup, pensar si la lletra o té el mateix so que té en la paraula llop o foc.

• Dictat:

Roser està malalta de la gola. Al seu germà li fa mal en el genoll. A ell li agrada el puré de verdures i a ella l’arròs caldós que fa sa mare.

roig

roigroig

roig roig

verd

verdverd

verd

o tancada (roig) o tancada (roig) o oberta (verd)

o oberta (verd) o tancada (roig) o oberta (verd)

verd


UNITAT 5


L’auca

Llig el text.1

Escriu V si és vertader o F si és fals.2

3

auca

Auca de la lluna que canta

Només quan es fa de nit,la lluna parla de fit a fit.

Vol jugar amb les estreles,també balla amb elles.

Ara que el sol no la mira,a la foscor il·lumina.

La lluna juga al veig-veigamb els somnis dels xiquets.

Passeja pel cel tranquili canta només per a mi.

Una cançoneta bellaentona a cau d’orella.

Les frases del text anterior tenen rima.

El text és un resum d’un altre text.

Cada part del text té dos versos.

Taller de paraules

4


• Ordenar les escenes d’una auca senzilla i escriure un títol relacionat.

• Inventar redolins sobre un tema que siga interessant i pròxim als alumnes a partir d’una pauta prèvia:

L’auca de … (l’escola) escriurem

Si entre tots la … (completem)

L’escola és un lloc especial

On hi ha classes diferents

Hi ha també biblioteca

On els llibres mai fan festa…

• Activitat col∙lectiva. Realitzar l’auca de la biblioteca o de la classe a partir del model que es proposa en l’enllaç de la pàgina anterior.

• Aportar informació per a completar un mapa conceptual amb paraules amb rima/sense rima relacionades amb la paraula LLUNA.

• Utilitzar l’esquema de l’auca de l’activitat 1 per a elaborar algunes escenes més amb les paraules que han aportat. Lluna: pruna, una, alguna, llacuna, desdejuna, vacuna, vint-i-una, etc.

16


• Motivar la curiositat dels alumnes repartint-los les il∙lustracions d’un auca senzilla sense text.

• Conversar sobre les diferents escenes i el tipus de text perquè comencen a intuir les característiques bàsiques: Què hi ha representat? Quantes escenes hi ha? Quina escena vos agrada més? Quin és el tema de l’auca? Quin títol posaríeu? L’auca és semblant a un còmic?

• Proposar als alumnes que facen una auca sobre ells mateixos amb només quatre escenes.

• Ací trobareu plantilles per a fer auques senzilles que els més menuts podran completar amb informació personal: http://link.edelvives.es/uzcom

CONTINGUTS

• L’auca.

COMPETÈNCIES CLAU



• Sentit d’iniciativa i esperit emprenedor.

V

F

V

17

NOTES


UNITAT 5


L’auca

1

V F2

Relaciona i forma un redolí per a acabar l’auca de la lluna.3

Una auca és un tipus de text molt original. Està format per dibuixos i redolins (dos versos rimats). Antigament, les auques es llegien al carrer en públic.

Taller de paraules

Seguix l’exemple de l’activitat anterior i inventa un altre redolí per a acabar l’auca. Després, fes-ne un dibuix i llig l’auca completa en veu alta.

4

Quan el sol vol despertar-se,

la lluna torna a amagar-se.

la lluna canta de nou.

la lluna parla amb les estreles.

GAMIFICACIÓ

Utilitzarem l’activitat 3 per a recompensar els alumnes de manera que si la fan, poden fer en equip l’activitat següent, que és més laboriosa. Una vegada feta l’activitat 4 podem jugar a representar l’auca davant de la resta de companys i, com es feia antigament (com podem llegir en el requadre blau) llegir l’auca inventada per a tots els companys. L’equip que millor interprete la lectura de l’auca obtindrà el privilegi de triar una doble recompensa per al grup.


Utilitzem l’estructura U per a tots per a corregir una activitat o totes les de la doble pàgina. Una vegada que els estudiants han acabat l’activitat que han fet en equip el docent recull, a l’atzar, una llibreta o quadern d’exercicis d’un membre de l’equip i el corregeix. La qualificació obtinguda és la mateixa per a tots els membres de l’equip.


Lingüisticoverbal

Preguntar als alumnes quina o quines són les dues imatges que més els han agradat de l’auca i fer que n’expliquen el motiu.

Lingüisticoverbal

Repartir als alumnes un auca senzilla. A banda, repartir frases numerades perquè seleccionen la que correspondria a cada escena de l’auca i n’escriguen el nombre corresponent.

Musical

Completar els redolins d’un auca senzilla, triant una paraula en cada cas d’entre una sèrie de paraules amb rima.


En la secció «Taller de paraules», animem els alumnes a compartir amb tots els membres de l’equip col∙laboratiu el que han fet en la seua auca, de manera que compartisquen opinions i dibuixos. En acabant, utilitzem la destresa de pensament escala de metacognició per a prendre consciència de quins procediments han usat per a elaborar-la.

Resposta oberta.


UNITAT 5


El resum

Llig este text i la informació relacionada.1

Ací tens un resum del text anterior. Indica a quin paràgraf correspon cada frase.

2

En un resum cal explicar breument la informació més important d’un text.

El 1861 s’inventà el primer dispositiu per a comunicar-se amb la veu.

El telègraf va ser el primer telèfon.

La primera cabina pública es va crear a Londres.

4

3

L’illa de l’escriptura

5

•Dels primers telèfons als mòbils actuals

han passat molts anys.

El primer telèfon va ser el telègraf,

que enviava senyals però que no

permetia parlar amb la veu.

L’any 1861, un científic alemany va

crear el primer dispositiu capaç de

transmetre la veu humana per via

elèctrica.

Després es va crear la primera cabina

amb telèfon públic, a Londres, que

funcionava amb monedes.

T’imaginaves que no sempre havíem

pogut conversar amb un telèfon mòbil?


• Fer col∙lectivament el resum d’una història que va passar a classe un dia concret seguint un ordre determinat: anotar les idees dels alumnes, ordenar-les i escriure, entre tots, un text breu.

• Anotar en la pissarra un text informatiu breu i seguir, col∙lectivament, el procés per a elaborar un resum amb la informació més rellevant. Exemple de text inicial:

«La televisió és un aparell que hi ha en cada casa. Actualment, veus els programes de televisió en color i amb gran qualitat. No sempre ha sigut així. Les primeres televisions tenien grans dimensions. Els programes no eren tan variats i eren en blanc i negre.»

• Escriure en la pissarra frases per a resumir un contingut interessant per als alumnes. Demanar que inventen un títol per al resum.

• Repartir als alumnes un text amb informació sobre un contingut pròxim als seus interessos, per exemple, una sèrie de dibuixos animats, un esport de risc que estiga de moda, etc. En acabant, demanar que assenyalen el vocabulari desconegut i, col∙lectivament, tracten de determinar el significat de les paraules. Pot utilitzar-se el diccionari.

• Ací trobareu un índex de làmines per àrees temàtiques: http://link.edelvives.es/axzng

18


• Fer memòria del que hem treballat en les pàgines inicials de la unitat quan parlàvem sobre la importància de saber resumir per a contar als amics i familiras el que hem fet el llarg del dia o per a contar una pel·lícula, una excursió, etc.

• Fixar l’atenció en la imatge que acompanya el text de l’activitat 1 i demanar als alumnes que facen propostes sobre de què creuen que parla el text. Llegir-les i animar els alumnes a que troben en el text la paraula telèfon.

• Llegir el text i formular preguntes sobre l’activitat que han fet. Preguntem: Com sabem quina és la informació més important en el text que hem llegit?

CONTINGUTS

• El resum.

COMPETÈNCIES CLAU



3r paràgraf

1r paràgraf

4t paràgraf

19

NOTES


UNITAT 5


El resum

1

2

resum

Per a fer un resum cal seguir una sèrie d’etapes. Fixa’t i posa-les en ordre. 4

Encercla sobre el text de l’activitat 1 els dos paràgrafs que donen la informació menys important.

3

L’illa de l’escriptura

Llig el text i subratlla’n les idees principals.5

•Inclouries esta informació en un resum? Sí Sí Sí No

Subratllar la informació

més important.

Escriure la informació

subratllada amb poques paraules.

Llegir el text i buscar el significat

de les paraules desconegudes.

Revisar el resum. Hi ha errades?

El text està ordenat?

1

Els telèfons que més utilitzem actualment

són els telèfons mòbils intel·ligents.

El primer telèfon mòbil, molt més gran

i amb una antena metàl·lica, començà

a fabricar-se el 1979 als Estats Units.

Eixe tipus de mòbil només permetia

a les persones comunicar-se amb la veu.

Els telèfons que més utilitzem actualment

GAMIFICACIÓ

Usem l’activitat 2 per a recompensar els alumnes que participen activament en la correcció de l’exercici. Per a ampliar el joc diem una paraula del text en veu alta i juguem a veure qui la troba primer, identificant el paràgraf on es troba.


Llegir el text amb l’estructura lectura compartida i resoldre l’activitat «L’illa de l’escriptura» amb treball per parelles.


Lingüisticoverbal

Llegir entre tots els resum de la pel∙lícula Brave que trobareu en aquest lloc web i resumir-lo encara més: http://link.edelvives.es/vkdvr


Una vegada hem llegit el resum de la pel∙lícula anterior, demanar dos voluntaris perquè isquen davant de la classe un a llegir el que han resumit i l’altre a interpretar amb gestos el que diu el company. Si ho feu amb diferents pel∙lícules podeu jugar a endevinar-les.

Logicomatemàtica

En grup, ordenar els paràgrafs d’un text i relacionar-los amb una idea clau, perquè els alumnes inicien la interiorització de les característiques que diferencien les idees principals de la informació secundària.


Utilitzar la rutina de pensament Comparem per a identificar les paraules que inclou un resum respecte del text original i les que no, per a distingir la informació important de la secundària.

Paràgrafs 1r i 5é

Resposta model:

2

3 4


UNITAT 5

111110

Passa i repassaUNITAT 5UNITAT 5

4Imagina que vols compartir alguna cosa interessant amb un amic que viu lluny. Abans de parlar per telèfon amb ell pensa què vols dir-li. Representeu la conversa per parelles.

1

Jaume i Mireia són uns grans aficionats

a la muntanya. Els agrada passejar

per les serres i gaudir de la naturalesa.

Diumenge passat isqueren d’excursió

a la Serra Calderona. Encara que sempre

seguixen les sendes marcades, Jaume,

que anava davant, es va despistar i agafà

el camí equivocat. Aleshores, Mireia

va traure la brúixola que portava a la

motxilla per si de cas… Així, va poder

orientar-se i tornar al camí que duien,

cap a l’est. Mira que són útils estos

aparells!

Escriu el dictat en el quadern.3

Llig el text i fes-ne un resum.2

•

•

5

Aquell/aquells eixe/eixa estos/este

7

e mel?6Diumenge passat, Jaume i Mireia isqueren

20


• Abans de llegir el text: Observar la fotografia de l’activitat 1. Formular preguntes: Quantes persones hi ha? En quin tipus de lloc es troba? Què està fent?

• Demanar que expliquen si alguna vegada han fet la mateixa activitat que mostra la fotografia.

• Animar els alumnes perquè descriguen les seues experiències personals relacionades amb el món del senderisme i les activitats a l’aire lliure o relacionades amb alguna excursió en què els ocorreguera alguna anècdota especial, com en la lectura.

AVALUACIÓ COMPLEMENTÀRIA

1 Audició.

La classe de segon va anar ahir a visitar un lloc especial. Prop de la plaça està el museu de les curiositats. És un museu nou que té quatre sales. La primera sala mostra animals curiosos, com un llop amb dos cues, que està dissecat. A la segona sala hi ha peixos lletjos i estranys, com el peix gota. A la tercera sala, vam vore una carabasseta de més de 80 centímetres de llargària. A l’última sala hi ha miniatures molt curioses, com el text d’una pàgina de llibre en un gra d’arròs!

2 Comprensió oral.

• On va anar de visita la classe de segon?

a. A la biblioteca. b. A un museu.

c. A vore una obra de teatre.

• Què tenia d’especial el museu?

a. Exposava llibres antics. b. Mostrava quadres antics.

c. Exposava curiositats.

• Quin animal curiós hi havia a la primera sala?

a. Una vaca sense taques. b. Un llop amb dos caps.

c. Un llop amb dos cues.

• Quin nom tenia un dels peixos de la segona sala?

a. Peix estrany. b. Peix gota. c. Peix peixot.

• Com era la carabasseta de la tercera sala?

a. Molt ampla. b. Molt pesada. c. Molt llarga.

3 Preguntar: quina paraula del text que heu escoltat té una o com la de foc?

a. Segona b. Curiosos c. Arròs

Resposta oberta.

El llop està al costat del foc. El botó és redó. El gel i la mel. La dent i el peu.

d’excursió a la Serra Calderona. Jaume agafà un camí equivocat però gràcies a Mireia,

que tenia una brúixola tornaren al camí correcte.

21


UNITAT 5

111110

Passa i repassaUNITAT 5UNITAT 5

Llig l’auca.41

3

2

•Copia el redolí que més t’ha agradat.

•Continua l’auca amb un redolí i fes-ne un dibuix.

Encercla els demostratius correctes per a completar la frase.5

Aquell/aquells gegant va portar eixe/eixa mel tan bona a estos/este castell.

Fixa’t en les paraules. Encercla només les que són diminutius.7

Una nit arribà al castellun gegant per vendre llet.

Sóc molt bo, no tingueu por.Tinc gegant també el meu cor!

En quines paraules la e sona com en mel? Encercla-les.6

verd peu serp dent

llibre sabatota peuot ditet gosseta

4 Preguntar: quina paraula té una o com la de pols?

a. Llop b. Com c. Peixos

5 Preguntar: què hi hauria si el museu tinguera una altra sala?

a. Mobles b. Invents curiosos

c. Instruments musicals

6 Completar el resum del text que han escoltat.

El text tracta d’una visita de la classe de segon. La visita va ser a ….. . El museu estava format per ….. . La primera sala tenia …..; la segona tenia ……; la tercera mostrava ….. . En la quarta hi havia….

7 Preguntar: quines paraules usaríeu per a assenyalar que un peix està lluny?

a. Este peix b. Estos peixos c. Aquell peix

SOLUCIONS AVALUACIÓ COMPLEMENTÀRIA

1 Audició.

2 Comprensió oral:b. A un museu; c. Exposava curiositats;c. Un llop amb dues cues; b. Peix gota; c. Molt llarga.

3 c. Arròs.

4 a. Llop.

5 b. Invents curiosos.

6 El text tracta d’una visita de la classe de segon. La visita va ser al museu de curiositats. El museu estava format per quatres sales. La primera tenia animals curiosos; la segona tenia peixos lletjos i estranys; la tercera mostrava una carabasseta molt llarga. En la quarta hi havia miniatures curioses.

7 c. Aquell peix.


Lingüisticoverbal

Quan acabem de llegir el text sobre Jaume i Mireia, demanem voluntaris per a un resum oral.

Visual i espacial

Subratllar o marcar amb un mateix color (que cada alumne trie el que preferisca) les paraules importants del text perquè els alumnes tinguen present quines paraules han de posar els alumnes en el resum.

Musical

Llegir els dos redolins de l’activitat 4 i inventar una rima diferent per a cada un. Emfasitzar l’ús de la rima i l’entonació a l’hora de llegir els redolins en veu alta.


Llegir el text amb l’estructura lectura compartida i resoldre l’activitat 4 amb treball per parelles.

Resposta lliure.

Resposta lliure.

d’excursió a la Serra Calderona. Jaume agafà un camí equivocat però gràcies a Mireia,

que tenia una brúixola tornaren al camí correcte.

unita 5. secret aturalesaprojecteseducatius.edelvivescomunitatvalenciana.com/cdn...elaborar oralment...

Documents