graus de la facultat de geografia i història de la universitat de valència

FACULTAT DE

GEOGRAFIA I HISTÒRIA

Grau en Geografi a i Medi Ambient

Grau en Història

Grau en Història de l’Art

Grau en Informació i Documentació

w w w.uv.es/acces

FACULTAT DE

GEOGRAFIA I HISTÒRIA

CAMPUS DE BLASCO IBÁÑEZ

Av. Blasco Ibáñez, 28

46010 València

Tel.: 963 864 723

fac.geografi [email protected]

www.uv.es/geohist

Impressió

Impremta Máñez

DL: V-1346-2010

Edició

Servei d’Informació-DISE.

Vicerectorat de Relacions

Internacionals i Comunicació.

Universitat de València

Disseny i maquetació

esestudio.es

Assessorament lingüístic

Servei de Política Lingüística.

Universitat de València

3 Què es pot estudiar a la Facultat

de Geografi a i Història

4 Grau en Geografi a i Medi Ambient

6 Grau en Història

8 Grau en Història de l’Art

10 Grau en Informació i Documentació

12 Què es pot estudiar a la Universitat

de València

14 Claus per a entendre els graus

17 Preguntes més freqüents sobre

els graus

20 Glossari

SUMARIQUÈ ES POT ESTUDIAR A LA

FACULTAT DE GEOGRAFIA I HISTÒRIA

4 5

PLA D’ESTUDIS

Matèries de formació bàsica 60 crèdits (30 de la branca pròpia)

Matèries obligatòries 138 crèdits

Matèries optatives (inclouen pràctiques externes) 30 crèdits

Treball de fi de grau 12 crèdits

Es poden reconèixer fi ns a 6 crèdits per la participació en activitats i gestió universitàries.

OPTATIVES / ITINERARIS Crèdits

Planifi cació i Medi Ambient Canvis ambientals: escales i processos 6Desenvolupament local sostenible 6Espais naturals protegits 6La construcció del paisatge 6Planifi cació d’espais urbans i rurals 6Teledetecció aèria i espacial 6Turisme i medi ambient 6Pràctiques externes 6

Geografi a, Història i Història de l’ArtGeografi a regional del món 6Història de l’art I 6Història de l’art II 6Història I 6Història II 6

ASSIGNATURES

FB = Formació bàsica / OB = Obligatòria / OP = Optativa

1r curs Caràcter CrèditsCartografi a I FB 6

Geografi a d’Europa FB 6

Història contemporània universal FB 6

Història general d’Espanya FB 6

Introducció a la geografi a i el medi ambient FB 6

Introducció a la geografi a física FB 6

Introducció a la geografi a humana FB 6

Principis d’economia ambiental FB 6

Climatologia OB 6

Geografi a de la població OB 6

2n curs Caràcter CrèditsEstadística FB 6

Introducció al dret: territori, urbanisme i medi ambient FB 6

Cartografi a II OB 6

Espais rurals OB 6

Espais urbans OB 6

Geografi a d’Espanya OB 6

Geografi a del País Valencià I OB 6

Geomorfologia I: la formació del relleu OB 6

Geomorfologia II: processos, formes i sistemes OB 6

Sistemes d’informació geogràfi ca I OB 6

3r curs Caràcter CrèditsActivitat productiva i medi ambient OB 6

Anàlisi integral del medi natural OB 6

Biogeografi a OB 6

Desenvolupament i medi ambient al sud-est d’Àsia OB 6

Geografi a econòmica OB 6

Geografi a i medi ambient a l’Àfrica OB 6

Hidrologia OB 6

Mètodes i instruments de planifi cació OB 6

Ordenació del territori OB 6

Sistemes d’informació geogràfi ca II OB 6

4t curs Caràcter CrèditsAvaluació ambiental OB 6

Pràctiques de camp per a l’anàlisi territorial i mediambiental OB 6

Riscos ambientals OB 6

Assignatures optatives OP 30

Treball de fi de grau OB 12

GRAU EN GEOGRAFIA I MEDI AMBIENT

El grau en Geografi a i Medi Ambient proporciona una formació generalista que habilita per a desenvolupar una activitat professional relacionada amb la gestió territorial i medi-ambiental, amb capacitat per aplicar els seus coneixement a totes les escales d’anàlisi.

BRANCA I CIÈNCIES SOCIALS I JURÍDIQUESCENTRE Facultat de Geografi a i Història_CRÈDITS 240_CURSOS 4_

PERFIL

Aquest grau ofereix la formació bàsica

necessària per a assolir els perfi ls

professionals següents:

¬ Recerca, educació i divulgació

geogràfi ques.

¬ Tecnologies de la informació geogràfi ca.

¬ Medi físic, recursos naturals

i medi ambient.

¬ Planifi cació i gestió territorials.

¬ Anàlisi territorial de la població

i demografi a.

¬ Desenvolupament regional i local.

REQUISITS D’ACCÉS

¬ Batxillerat amb les PAU superades.

¬ Cicle formatiu de grau superior

o equivalent.

¬ Accés per a majors de 25, 40 i 45 anys.

¬ Titulació universitària.

¬ Batxillerats comunitaris i d’altres

països amb conveni, amb credencial

d’accés.

¬ Estudis no comunitaris homologats

amb les PAU superades.

ITINERARIS

¬ Planifi cació i Medi Ambient

¬ Geografi a, Història i Història de l’Art

¬ Es requereix curiositat i interès pels fenò-

mens geogràfi cs i mediambientals, i per

plantejar-se preguntes i cercar explicacions

sobre aquests fenòmens dins el context

científi c. Es recomana familiaritat amb la

geografi a i el medi ambient i capacitat per

a mantenir un ritme continu d’estudi.

¬ Les matèries teòriques inclouen pràctiques

de pissarra i amb ordinadors, comentaris de

textos, de gràfi ques i de mapes, i activitats

complementàries que faciliten l’estudi i la

comprensió i contribueixen a l’avaluació

global.

¬ Dins de l’optativitat, l’estudiantat pot realit-

zar pràctiques externes (6 crèdits), cosa que

els permet acostar-se a algun dels àmbits

professionals de la Geografi a com ara la

gestió territorial i mediambiental.

¬ Els graus en Geografi a i Medi Ambient,

Història, i Història de l’Art tenen un itinerari

comú en 4t curs. Aquest itinerari està for-

mat per 30 crèdits optatius i s’adreça a qui

pense realitzar el màster en Professor/a

d’Educació Secundària.

6 7

PLA D’ESTUDIS






OPTATIVES / ITINERARI Crèdits

Arqueologia de la península Ibèrica 6El món mediterrani i el món atlàntic a l’edat moderna 6Història contemporània dels Estats Units d’Amèrica 6Història de l’escriptura llatina 6Història de l’Espanya recent 6Història de les societats d’Àsia i d’Àfrica a l’edat contemporània 6Història del món islàmic medieval 6Historia econòmica i social de l’edat mitjana 6Poder i societat al món modern 6Prehistòria de l’art 6Religió i màgia al món antic 6Pràctiques externes 6

Pràctiques en Geografi a, Història i Història de l’ArtGeografi a I 6Geografi a II 6Història de l’art I 6Història de l’art II 6Temes pràctics d’història 6

ASSIGNATURES


1r curs Caràcter CrèditsAnàlisi i interpretació de la imatge FB 6

Geografi a FB 6

Història d’Amèrica FB 6

Història del món actual FB 6

Història del pensament FB 6

Història dels orígens d’Europa FB 6

Introducció a la història FB 6

Introducció a la història de l’art FB 6

Introducció a la història del País Valencià FB 6

Retòrica FB 6

2n curs Caràcter CrèditsHistòria antiga universal I OB 6

Història antiga universal II OB 6

Història contemporània universal I OB 6

Historia contemporània universal II OB 6

Història moderna universal I OB 6

Història moderna universal II OB 6

L’expansió i la consolidació d’Europa (segles XI-XV) OB 6

La formació d’Europa (segles V-XI) OB 6

Prehistòria universal antiga OB 6

Prehistòria universal recent OB 6

3r curs Caràcter CrèditsHistòria antiga d’Espanya OB 6

Història contemporània d’Espanya I OB 6

Història contemporània d’Espanya II OB 6

Història moderna d’Espanya I OB 6

Història moderna d’Espanya II OB 6

La Corona d’Aragó a l’edat mitjana (segles XII-XV) OB 6

La península Ibèrica a l’edat mitjana (segles V-XV) OB 6

Metodologia arqueològica OB 6

Metodologia i historiografi a OB 6

Prehistòria de la península Ibèrica OB 6

4t curs Caràcter CrèditsArqueologia del Mediterrani OB 6

Dones i homes en la història OB 6

Paleografi a i diplomàtica OB 6



GRAU EN HISTÒRIA

L’estudi de la història proporciona un coneixement crític del passat de la humanitat que permet comprendre el present. Així mateix, contribueix a generar una estima pel passat i pel patrimoni històric, cultural, artístic i arqueològic, a més de servir també al reconeixe-ment de la diversitat de cultures i civilitzacions, cosa que fomenta el respecte pels valors i per les tradicions culturals foranes i pel desenvolupament de la consciència cívica. A més, aquesta carrera proporciona un coneixement bàsic dels mètodes, de les tècniques i dels instruments d’anàlisis propis de l’historiador i la historiadora.

BRANCA I ARTS I HUMANITATSCENTRE Facultat de Geografi a i Història_CRÈDITS 240_CURSOS 4_

PERFIL

La persona graduada en Història té

un conjunt de sabers i competències

que l’encamina a l’ocupació profes-

sional en l’ensenyament de la història,

les prospeccions, les excavacions i els

estudis arqueològics, la investigació

històrica, el treball en museus, arxius,

biblioteques i centres de documentació,

la gestió del patrimoni històric i l’asses-

sorament cultural en els àmbits públic

i privat.




o equivalent.





d’accés.



ITINERARI

¬ Pràctiques en Geografi a, Història

i Història del l’Art

¬ Es requereix curiositat i interès pels

esdeveniments històrics, i per plantejar-se

preguntes i cercar explicacions sobre

aquests esdeveniments dins un context

científi c. Es recomana tenir familiaritat

amb la història i capacitat per a mantenir

un ritme continu d’estudi.


de pissarra, comentaris de textos històrics

i activitats complementàries que faciliten

l’estudi i la comprensió i contribueixen a

l’avaluació global.

¬ Dins de l’optativitat, l’estudiantat pot

realitzar pràctiques externes (6 crèdits),

cosa que el permet acostar-se a algun

dels àmbits professionals de la història.

¬ El grau en Història comparteix amb el grau

en Història de l’Art 42 crèdits de formació

bàsica.

¬ Els graus en Història, Història de l’Art i

Geografi a i Medi Ambient tenen un itinerari





8 9

PLA D’ESTUDIS






OPTATIVES / ITINERARI Crèdits

Anàlisi tècnica i valoració dels béns culturals 6Arquitectura industrial 6Història de l’art espanyol contemporani 6Història de l’art espanyol de l’edat moderna 6Història de l’art iberoamericà 6Història de l’art medieval hispànic 6Història de l’art precolombí 6Història de l’urbanisme europeu 6Història de les arts decoratives europees 6Història de les arts gràfi ques 6Història del cinema espanyol 6Pràctiques externes 6

Geografi a i HistòriaGeografi a I 6Geografi a II 6Història I 6Història II 6Història III 6

ASSIGNATURES


1r curs Caràcter CrèditsAnàlisi i interpretació de la imatge FB 6

Història del món actual FB 6

Història del pensament FB 6

Història dels orígens d’Europa FB 6

Introducció a la història FB 6

Introducció a la història de l’art FB 6

Retòrica FB 6

Història de l’art d’Egipte i del Pròxim Orient OB 6

Història de l’art grec OB 6

Història de l’art romà OB 6

2n curs Caràcter CrèditsFonts de la història de l’art FB 6

Tècniques i conservació de béns immobles FB 6

Tècniques i conservació de béns mobles FB 6

Història de l’art a l’alta edat mitjana i el Romànic OB 6

Història de l’art al segle XVIII OB 6

Història de l’art barroc al segle XVII OB 6

Història de l’art bizantí i islàmic OB 6

Història de l’art del Renaixement OB 6

Història de l’art gòtic OB 6

Història de les idees estètiques OB 6

3r curs Caràcter CrèditsHistòria de l’art al segle XIX OB 6

Història de l’art al segle XX OB 6

Història de l’art i professionalització OB 6

Història de l’art valencià I OB 6

Història de l’art valencià II OB 6

Història de la fotografi a OB 6

Història del cinema i altres mitjans audiovisuals fi ns al 1930 OB 6

Història i gestió del patrimoni artístic OB 6

Historiografi a artística OB 6

Museologia i museografi a OB 6

4t curs Caràcter CrèditsArt actual OB 6

Història de la música OB 6

Història del cinema i altres mitjans audiovisuals des de 1930 OB 6



GRAU EN HISTÒRIA DE L’ART

L’objectiu fonamental del grau en Història de l’Art és proporcionar una formació gene-ralista a través d’un coneixement global i crític de totes les àrees relacionades amb la producció artística, les seues diferents manifestacions al llarg de la història i la recep-ció per la societat. Això comporta preparar l’estudiantat per a una pràctica professional a través d’una formació específi ca en història de l’art que el capacite per integrar-se al mercat laboral.

BRANCA I ARTS I HUMANITATSCENTRE Facultat de Geografi a i Història_CRÈDITS 240_CURSOS 4_

PERFIL

La formació generalista adquirida a

través del grau en Història de l’Art

abasta els perfi ls professionals

següents:

¬ Protecció i gestió del patrimoni

historicoartístic.

¬ Treball en museus i exposicions.

¬ Treball en empreses de mercat

artístic: galeries, antiquaris

i subhastes.

¬ Ensenyament no universitari.

¬ Ensenyament universitari

i investigació.




o equivalent.





d’accés.



ITINERARI

¬ Geografi a i Història

¬ Es requereix curiositat i interès pels

esdeveniments històrics i artístics i per

plantejar-se preguntes i cercar explicacions

sobre la producció artística dins el context

científi c. Es recomana tenir familiaritat

amb la història de l’art i capacitat per a

mantenir un ritme continu d’estudi.

¬ Les matèries teòriques inclouen

pràctiques de pissarra, comentaris de

textos i d’imatges de manifestacions artís-

tiques i activitats complementàries que

faciliten l’estudi i la comprensió i contribu-

eixen a l’avaluació global.

¬ Dins de l’optativitat, l’estudiantat pot realit-

zar pràctiques externes (6 crèdits), cosa

que el permet acostar-se a algun dels

àmbits professionals de la història de l‘art.

¬ El grau en Història de l’Art comparteix amb

el grau en Història 42 crèdits de formació

bàsica.

¬ Els graus en Història de l’Art, Història i

Geografi a i Medi Ambient tenen un itinerari





10 11

PLA D’ESTUDIS



Matèries optatives 30 crèdits

Pràctiques externes obligatòries 12 crèdits



OPTATIVES Crèdits

Accés obert a la documentació científi ca 6Alfabetització informacional 6Arxius de l’administració pública 6Catalogació de recursos electrònics 6Fonaments de programació 6Gènesi del procés documental 6Interacció persona-ordinador 6Serveis d’informació avançats en internet 6

ASSIGNATURES


1r curs Caràcter CrèditsGestió d’organitzacions FB 6

Historia de la producció documental i bibliogràfi ca FB 6

Història de la transmissió i la conservació dels textos FB 6

Informàtica I FB 6

Informàtica II FB 6

Introducció a informació i documentació FB 6

Introducció a l’anàlisi estadística i processament de dades FB 6

Introducció a les ciències del comportament FB 6

Regulació d’organitzacions FB 6

Unitats i sistemes d’informació documental FB 6

2n curs Caràcter CrèditsArquitectura de la informació en el web OB 6

Arxivística I OB 6

Arxivística II OB 6

Automatització de centres OB 6

Catalogació automatitzada OB 6

Catalogació general OB 6

Fonts d’informació especialitzades OB 6

Fonts, recursos i serveis d’informació OB 6

Gestió de recursos en unitats d’informació OB 6

Sistemes de representació de la informació i del coneixement OB 6

3r curs Caràcter CrèditsAvaluació de sistemes d’informació OB 6

Bases de dades OB 6

Bibliometria OB 6

Descripció de documents d’arxiu OB 6

Estudis de conducta informativa i necessitats d’informació OB 6

Llenguatges documentals OB 6

Sistemes de gestió documental OB 6

Tècniques d’indexació i resum OB 6

Tècniques d’investigació en documentació OB 6

Tècniques historiogràfi ques d’investigació documental OB 6

4t curs Caràcter CrèditsHistòria del llibre OB 6


Pràctiques externes OB 12


GRAU EN INFORMACIÓ I DOCUMENTACIÓ

La persona graduada en Informació i Documentació coneix els principis teòrics i les tèc-niques necessàries per cercar, organitzar i avaluar la informació, a més de comprendre com planifi car els sistemes, les unitats i els serveis dedicats a la informació. També aplica i utilitza les tecnologies de la informació i coneix els processos de producció i difusió de la informació.

BRANCA I CIÈNCIES SOCIALS I JURÍDIQUESCENTRE Facultat de Geografi a i Història_CRÈDITS 240_CURSOS 4_

PERFIL

Aquest grau forma professionals

capaços de seleccionar, gestionar,

organitzar i preservar la informació

i la documentació perquè puga ser

utilitzada pels usuaris en la presa de

decisions, independentment del lloc on

estiga dipositada físicament o del format

i del suport. El centre o servei des del

qual gestiona i serveix aquesta infor-

mació a la resta de la comunitat pot ser

una biblioteca, un centre d’informació

i documentació, un arxiu o una empresa

de gestors de continguts, etc., tant

en l’àmbit de les administracions

públiques, com en el sector privat.




o equivalent.





d’accés.



¬ Es requereix curiositat i interès per

qüestions relacionades amb la informació,

la documentació i el coneixement cultural

i per plantejar-se preguntes i cercar expli-

cacions sobre aquests temes. Es recomana

tenir familiaritat amb les noves tecnologies

i la difusió de la informació, i capacitat per

a mantenir un ritme continu d’estudi.


de pissarra i amb ordinadors, comentaris

de textos i de gràfi ques, i activitats com-

plementàries que faciliten l’estudi i la

comprensió i contribueixen a l’avaluació

global.

¬ L’estudiantat realitza pràctiques exter-

nes obligatòries (12 crèdits), cosa que els

permet acostar-se a algun dels següents

camps professionals: biblioteques, centres

d’informació i documentació, arxius, tant

en l’àmbit de les administracions públiques

com en el sector privat, etc.

QUÈ ES POT ESTUDIAR A LA

UNIVERSITAT DE VALÈNCIA

ARTS I HUMANITATS

Grau en Estudis Anglesos

Grau en Estudis Hispànics: Llengua Espanyola i les seues Literatures

Grau en Filologia Catalana

Grau en Filologia Clàssica

Grau en Filosofi a

Grau en Història

Grau en Història de l’Art

Grau en Llengües Modernes i les seues Literatures

Grau en Traducció i Mediació Interlingüística

CIÈNCIES

Grau en Biologia

Grau en Biotecnologia

Grau en Bioquímica i Ciències Biomèdiques

Grau en Ciències Ambientals

Grau en Física

Grau en Matemàtiques

Grau en Química

CIÈNCIES DE LA SALUT

Grau en Ciència i Tecnologia dels Aliments

Grau en Farmàcia

Grau en Fisioteràpia

Grau en Infermeria

Grau en Logopèdia

Grau en Medicina

Grau en Nutrició Humana i Dietètica

Grau en Odontologia

Grau en Òptica i Optometria

Grau en Podologia

Grau en Psicologia

12

CIÈNCIES SOCIALS I JURÍDIQUES

Grau en Administració i Direcció d’Empreses

Grau en Ciències de l’Activitat Física i de l’Esport

Grau en Ciències Polítiques i de l’Administració

Grau en Comunicació Audiovisual

Grau en Criminologia

Grau en Dret

Grau en Economia

Grau en Educació Social

Grau en Finances i Comptabilitat

Grau en Geografi a i Medi Ambient

Grau en Informació i Documentació

Grau en Negocis Internacionals / International BusinessGrau en Mestre/a en Educació Infantil

Grau en Mestre/a en Educació Primària

Grau en Pedagogia

Grau en Periodisme

Grau en Relacions Laborals i Recursos Humans

Grau en Sociologia

Grau en Treball Social

Grau en TurismeENGINYERIA I ARQUITECTURA

ENGINYERIA I ARQUITECTURA

Grau en Enginyeria Electrònica Industrial

Grau en Enginyeria Electrònica de Telecomunicació

Grau en Enginyeria Informàtica

Grau en Enginyeria Multimèdia

Grau en Enginyeria Química

Grau en Enginyeria Telemàtica

13

LA NOVA ORGANITZACIÓ

DELS ESTUDIS

CLAUS

PER A ENTENDRE ELS GRAUS

Batxillerat

Cicles formatius

de grau superior

Majors de 25,

de 40 i de 45 anys

GRAU

MÀSTER

DOCTORAT

EL GRAU

El grau és el primer cicle d’estudis univer-

sitaris i prepara per a l’exercici d’activitats

professionals. Té una durada de 240 crèdits,

llevat d’excepcions com ara Farmàcia i

Odontologia, que en tenen 300, i Medicina,

que en té 360. Els 240 crèdits inclouen tota

la formació teòrica i pràctica i es distri-

bueixen en quatre cursos de 60 crèdits

cadascun.

ELS TÍTOLS DE GRAU SÓN ADSCRITS

A ALGUNA DE LES 5 BRANQUES DE

CONEIXEMENT SEGÜENTS:

¬ Arts i Humanitats¬ Ciències¬ Ciències de la Salut ¬ Ciències Socials i Jurídiques ¬ Enginyeria i Arquitectura

EL NOU MODEL D’APRENENTATGE

I EL CRÈDIT EUROPEU (ECTS)

El model d’ensenyament-aprenentatge

dins l’EEES (Espai Europeu d’Educació

Superior) se centra en l’estudiant.

La unitat de mesura d’aquest model és

el crèdit europeu o crèdit ECTS (European

Credit Transfer System), el valor del qual

oscil·la entre 25 i 30 hores. El còmput

de les hores inclou classes teòriques i pràc-

tiques, hores d’estudi, seminaris, treballs,

projectes i altres activitats acadèmiques

necessàries per a l’avaluació. En la Univer-

sitat de València, el crèdit ECTS equival

a 25 hores, de les quals 10 són de classe

i 15 són de treball autònom de l’estudiant.

14

Així mateix, es poden reconèixer fi ns a un

màxim de 6 crèdits per la participació en

activitats universitàries, culturals, esportives,

de representació estudiantil, solidàries i de

cooperació.

ITINERARI, INTENSIFICACIÓ,

MAIOR I MINOR

Els itineraris o intensifi cacions curriculars

són agrupacions d’assignatures, general-

ment optatives, que permeten a l’alumnat

una major especialització en un determinat

camp. Segons la titulació s’anomenen de

diverses maneres: itinerari, intensifi cació,

menció, etc.

En els graus de llengües i literatures, les

agrupacions de crèdits s’anomenen maior

i minor. El maior són 138 crèdits entre

assignatures obligatòries i optatives d’una

llengua i les seues literatures, i el minor

són 30 crèdits d’assignatures optatives en

una segona llengua de la qual s’han cursat

prèviament 12 crèdits de formació bàsica.

Els itineraris, intensifi cacions, mencions,

maiors i minors són refl ectits en el SET

(Suplement Europeu al Títol).

LES MATÈRIES

Les matèries serveixen per a estructurar

un pla d’estudis i es concreten en una o

diverses assignatures de les quals es

matricula l’estudiant. Les matèries es mesu-

ren en crèdits i poden ser de tres tipus:

¬ Matèries de formació bàsica

S’han de cursar obligatòriament i es

fan en la primera meitat del pla d’estu-

dis. Cada grau té un mínim de 60 crèdits

de formació bàsica, dels quals almenys

36 són de matèries de la branca de

coneixement del títol i la resta poden ser

de matèries de formació bàsica d’altres

branques.

¬ Matèries obligatòries

S’han de cursar obligatòriament i és la

universitat qui les estableix per a cada

títol de grau.

¬ Matèries optatives

Són un grup d’assignatures de les quals

l’estudiant pot triar quines vol fer. Alguns

graus ofereixen la possibilitat de fer

diferents itineraris o intensifi cacions

curriculars mitjançant l’agrupació

d’assignatures optatives.

15

CLAUS

PER A ENTENDRE ELS GRAUS

16 17

PREGUNTES

MÉS FREQÜENTS

LES PRÀCTIQUES EXTERNES

Els graus inclouen pràctiques externes en

empreses o institucions. Aquestes poden

ser obligatòries o optatives i es cursen en

la segona meitat del pla. Quan les pràcti-

ques són obligatòries poden tenir fi ns a un

màxim de 60 crèdits ECTS.

EL TREBALL DE FI DE GRAU

El treball de fi de grau és obligatori i pot

tenir entre 6 i 30 crèdits, segons el títol.

Es fa en l’últim curs del grau.

LES LLENGÜES DE DOCÈNCIA

A la Universitat de València hi ha docència

en valencià i en castellà. D’altra banda,

el grau en Negocis Internacionals-

International Business té un grup de

docència en anglès i, a hores d’ara,

hi ha diversos graus que ofereixen una

part de la docència en anglès: ADE,

Dret, Economia, Enginyeria Telemàtica,

Finances i Comptabilitat i Turisme.

Com s’accedeix als graus des del batxillerat?

Per accedir als graus cal superar les PAU

(proves d’accés a la universitat) i cal fer la

preinscripció. És important saber a quina

branca de coneixement està adscrit el títol

que ens interessa en la universitat on volem

estudiar. A més, també és important:

a) Diferenciar entre NAU (nota d’accés

a la universitat) i NAT (nota d’accés

a les titulacions).

NAU = mitjana del batxillerat (60%) +

mitjana de la fase general PAU (40%)

NAT = NAU + [ponderació x M1 fase

específi ca PAU] + [ponderació x M2 fase

específi ca PAU]

Les ponderacions s’apliquen segons

les vinculacions de les matèries de

segon de batxillerat als diferents

graus. Hi ha matèries que multipliquen

la nota aconseguida per 0,1 o per 0,2.

Les matèries M1 i M2 corresponen a

les dues millors qualifi cacions de les

assignatures de modalitat examinades

en la fase específi ca de les PAU una

volta ponderades per 0,1 o 0,2.

b) Sols amb la NAU (entre 5 i 10 punts)

ja es pot accedir a la universitat, però

si es vol augmentar aquesta nota, cal

examinar-se de matèries de modalitat

en la fase específi ca de les PAU i obtenir

una NAT que pot sumar fi ns a 4 punts

a la NAU inicial (es pot arribar fi ns a

14 punts).

c) Segons quines siguen les matèries

de modalitat examinades en la fase

específi ca i la seua vinculació al grau,

es poden obtenir diferents NAT per a

accedir a diferents graus. La NAU té

una validesa indefi nida i la NAT té vali-

desa durant els dos cursos següents

a la seua realització.

Com s’accedeix als graus des dels cicles

formatius de grau superior?

Per accedir als graus cal fer la preinscripció

amb la nota mitjana del CFGS o equivalent.

També és important saber:

a) Que a partir del curs 2010-2011

es pot accedir a qualsevol grau des

de qualsevol CFGS.

b) Que es pot augmentar la nota mitjana

del CFGS si la família professional a la

qual pertany el cicle està vinculada a

la branca de coneixement del títol de

grau que es vol cursar. Per augmentar

la mitjana es multipliquen les dues

millors qualifi cacions dels mòduls del

CFGS per 0,1 i es poden sumar fi ns a 2

punts a la nota mitjana inicial (excepte

els mòduls de Formació i orientació

laboral, Formació en centres de treball

i Empresa i cultura emprenedora, que

no multipliquen).

PREGUNTES

MÉS FREQÜENTS

18 19

També es pot accedir als graus des de:

¬ Batxillerats comunitaris i d’altres països

amb conveni, amb credencial d’accés.

¬ Estudis no comunitaris homologats amb les PAU superades.



Hi ha graus que tenen proves específi ques

per a accedir-hi?

Sí, hi ha graus que tenen unes proves

específi ques que cal superar per poder

accedir-hi, com és el cas de Ciències de

l’Activitat Física i de l’Esport. A més, els

estudiants que es preinscriguen per la

quota general en el grau de Medicina i en el

d’Odontologia, i no hagen fet prèviament

la prova d’accés, hauran de superar una

prova específi ca addicional. Aquesta prova

inclou l’avaluació de coneixements en les

matèries de biologia, química i física. Més

endavant es poden establir proves per a

altres titulacions. La superació de les proves

és un requisit sense el qual no es pot ser

admès/a en el grau; a banda, cal fer la pre-

inscripció amb la nota d’accés corresponent.

Es poden estudiar dos graus alhora?

Sí, hi ha diverses maneres de fer-ho.

La primera és mitjançant les dobles titula-

cions que ofereix la Universitat. La segona,

a través de graus que tenen un alt nivell de

transversalitat (crèdits comuns) i que per-

meten obtenir dues titulacions aprofi tant

crèdits d’una titulació per a una altra (és el

cas de les enginyeries o de Biotecnologia i

Bioquímica i Ciències Biomèdiques). També

hi ha la possibilitat de demanar la simul-

taneïtat d’estudis entre dues titulacions

sempre que es complisquen els requisits.

És el mateix l’accés que l’admissió

a un grau?

No, cal diferenciar entre accés i admissió.

Per accés s’entén complir els requisits

per a entrar en les universitats (batxillerat

i PAU, CFGS, accés per a majors de 25, 40

i 45 anys, proves específi ques, etc.). Per

admissió s’entén el procediment que ordena

les sol·licituds de les persones que complei-

xen els requisits d’accés (o siga, l’ordenació

segons la nota d’accés dins la preinscripció).

Pot passar que una persona complisca els

requisits per a accedir a la universitat i no

siga admesa en un grau perquè hi ha places

limitades i no té prou nota d’accés.

Es poden aprofi tar crèdits si es canvia

de titulació?

Sí, hi ha diferents maneres d’aprofi tar crè-

dits ja cursats en un altre grau. Una d’elles

és fer servir els crèdits cursats en matèries

de formació bàsica sempre que aquestes

siguen de la mateixa branca de coneixement.

També es pot demanar, segons el cas, el

reconeixement, la transferència o la convali-

dació d’assignatures obligatòries i optatives.

Es poden reconèixer crèdits fora de les

assignatures de les titulacions ofi cials?

Sí. Es poden reconèixer fi ns a 6 crèdits

del pla d’estudis de grau per la participació

en activitats universitàries, culturals,

esportives, de representació estudiantil,

solidàries i de cooperació.

Hi ha professions que exigeixen tenir

un títol ofi cial per exercir-les?

Sí, l’exercici d’algunes activitats profes-

sionals regulades –infermer/a, mestre/a,

etc.– exigeix tenir un títol de grau en con-

cret. D’altres professions –professor/a de

secundària, advocat/da, etc.– exigeixen un

títol de grau i un de màster ofi cial.

Què es pot estudiar després del grau?

Una vegada acabat el grau, la persona que

vol continuar estudiant ho pot fer matricu-

lant-se en els màsters ofi cials (segon cicle),

molts dels quals tenen continuació en un

doctorat (tercer cicle).

Es pot cursar una part del grau

en una altra universitat?

Sí, la mobilitat és una pràctica recomanable

en la formació universitària. Hi ha diversos

programes que afavoreixen l’estada d’estu-

diants en altres centres d’educació superior

de l’estat i de l’estranger: SICUE, Erasmus,

etc. A més, la Universitat de València ofereix

una sèrie d’intercanvis internacionals

i de programes de cooperació per fomentar

la mobilitat.

Què és el SET (Suplement Europeu al Títol)?

És un document que afegeix informació al

títol: cicle dels estudis, assignatures cursa-

des, qualifi cacions, si s’ha fet un itinerari en

concret, etc. Es demana una volta fi nalitzat

el grau i es redacta en valencià, castellà i

anglès. Serveix per a facilitar la transparèn-

cia i el reconeixement de les titulacions dins

l’Espai Europeu d’Educació Superior.

GLOSSARI

20 21

Maior / Minor

Són agrupacions d’assig-

natures dins dels graus de

llengües i literatures.

El maior són 138 crèdits

entre assignatures obligatò-

ries i optatives d’una llengua

i les seues literatures, i el

minor són 30 crèdits d’as-

signatures optatives en una

segona llengua de la qual

s’han cursat prèviament 12

crèdits de formació bàsica.

SET

Suplement Europeu al Títol.

És un document que afegeix

informació complemen-

tària als títols ofi cials. Els

itineraris, intensifi cacions,

mencions, maiors i minors

fi guren en el SET. El SET

es redacta en valencià,

castellà i anglès.

Pràctiques externes

Són pràctiques laborals en

empreses i institucions que

tenen forma d’assignatura

Grau

Primer cicle d’estudis

universitaris; té una durada

estàndard de 240 crèdits

ECTS, llevat d’excepcions

com Medicina (360 cr.),

Odontologia (300 cr.) i

Farmàcia (300 cr.). Els 240

crèdits es reparteixen en 4

cursos (60 crèdits per curs a

dedicació completa).

Màster

Segon cicle d’estudis

universitaris; té una durada

entre 60 i 120 crèdits ECTS

repartits d’un a dos cursos

a dedicació completa.

Branca de coneixement

Els ensenyaments de grau

s’adscriuen a 5 branques de

coneixement: Arts i Huma-

nitats, Ciències, Ciències de

la Salut, Ciències Socials

i Jurídiques, i Enginyeria i

Arquitectura.

Crèdit ECTS

Unitat de mesura que

equival, en la Universitat de

València, a 25 hores. De les

25 hores, 10 són de classe

i 15 són de treball autònom

de l’estudiant.

Matèria / Assignatura

Hi ha matèries de tres tipus:

de formació bàsica,

obligatòries i optatives.

Les matèries es concreten

en una o diverses assig-

natures de les quals es

matriculen els estudiants.

Itinerari

És una agrupació

d’assignatures, gene-

ralment optatives, que

permet a l’alumnat una

major especialització en un

determinat camp dins el

grau o el màster. És sinònim

d’intensifi cació curricular;

en alguns graus també es

parla de menció.

obligatòria o d’optativa dins

el pla d’estudis. Poden tenir

entre 6 i 60 crèdits ECTS i es

cursen en la segona meitat

del pla.

Treball de fi de grau

En l’últim curs del grau cal

fer un treball que val entre

6 i 30 crèdits ECTS, segons

el títol.

Vinculació

És la relació que s’estableix

entre les matèries de moda-

litat de segon de batxillerat i

els graus (idoneïtat) i també

entre les famílies professi-

onals dels cicles formatius

de grau superior i les bran-

ques de coneixement dels

graus (adscripció).

Ponderacions

En el cas del batxillerat, les

ponderacions consisteixen a

multiplicar per 0,1 o 0,2 les

dues millors qualifi cacions

de les matèries examinades

en la fase específi ca de les

PAU, sempre que les matè-

ries estiguen vinculades al

grau que es vol estudiar.

En el cas dels cicles for-

matius, les ponderacions

consisteixen a multiplicar

per 0,1 les dues millors

qualifi cacions dels mòduls

del cicle, sempre que la

família professional del cicle

estiga vinculada a la branca

de coneixement del grau.

PAU

Prova d’accés a la univer-

sitat per als alumnes de

batxillerat. La prova és

necessària per a accedir

als graus i s’estructura

en una fase general obliga-

tòria i una fase específi ca

de caràcter voluntari.

Les qualifi cacions dels

exàmens de la fase general

tenen validesa indefi nida,

mentre que les qualifi ca-

cions de les matèries de

la fase específi ca tenen

validesa per als dos cursos

acadèmics següents.

Preinscripció

És el procediment d’admis-

sió que serveix per a ordenar

els estudiants que demanen

plaça en un grau segons la

nota d’accés. Les universi-

tats valencianes públiques

(i els centres adscrits a

aquestes) fan la preinscrip-

ció conjuntament. Hi ha una

preinscripció ordinària (fase

A, al voltant de les PAU de

juny) i una altra d’extraordi-

nària (fase B, al voltant de

les PAU de setembre). En la

fase A s’ofereixen totes les

places dels graus, mentre

que en la fase B sols s’oferei-

xen les que queden després

de resoldre la fase A.

GLOSSARI

NAU

Nota d’accés a la universitat,

de 5 a 10 punts. Només amb

la NAU ja es pot accedir als

estudis de grau. La NAU

té validesa indefi nida.

NAU = mitjana del batxillerat (60%)

+ mitjana de la fase general

PAU (40%)

NAT

Nota d’accés a les titulaci-

ons, de 5 a 14 punts.

Pot augmentar la NAU fi ns

a 4 punts. Incorpora les

dues millors qualifi caci-

ons de les matèries de la

fase específi ca. Cal, però,

que les matèries estiguen

vinculades al grau que es

vol cursar. Un alumne pot

tenir diverses NAT segons

les matèries de modalitat

examinades i el grau a què

vol accedir. La NAT té vali-

desa durant els dos cursos

acadèmics següents a la

realització dels exàmens.

NAT = NAU + [ponderació x M1

fase específi ca PAU] + [ponderació

x M2 fase específi ca PAU]

Ponderació: 0,1 o 0,2M1 i M2: dues millors qualifi cacions de les matèries superades en la fase específi ca.

22

SERVEI D’INFORMACIÓ - DISE

[email protected]

www.uv.es/dise

www.uv.es/acces

Campus de Blasco Ibáñez

Aulari III, 1r pis

C. Menéndez Pelayo, s/n

46010 València

Tel.: 963 864 040

Campus de Burjassot-Paterna

C. Dr. Moliner, 50

46100 Burjassot

Tel.: 963 544 060

Campus dels Tarongers

Aulari Nord, planta baixa

Av. Els Tarongers, s/n

46022 València

Tel.: 963 828 503

graus de la facultat de geografia i història de la universitat de valència

Documents