graus de la facultat de ciències biològiques de la universitat de valència

w w w.uv.es/acces

Grau en Biologia

Grau en Bioquímica

i Ciències Biomèdiques

Grau en Biotecnologia

Grau en Ciències Ambientals

FACULTAT

DE CIÈNCIES

BIOLÒGIQUES

SUMARI

Impressió

Impremta Máñez

DL: V-1252-2010

Edició

Servei d’Informació - DISE.

Vicerectorat de Relacions

Internacionals i Comunicació.

Universitat de València

Disseny i maquetació

esestudio.es

Assessorament lingüístic

Servei de Política Lingüística.

Universitat de València

3 Què es pot estudiar a la Facultat

de Ciències Biològiques

4 Grau en Biologia

6 Grau en Bioquímica

i Ciències Biomèdiques

8 Grau en Biotecnologia

10 Grau en Ciències Ambientals

12 Què es pot estudiar a la Universitat

de València

14 Claus per a entendre els graus

17 Preguntes més freqüents sobre

els graus

20 Glossari

QUÈ ES POT ESTUDIAR A LA

FACULTAT DE CIÈNCIES BIOLÒGIQUES

CAMPUS DE BURJASSOT-PATERNA

C. Dr. Moliner, 50

46100 Burjassot

Tel.: 963 544 300, ext. 72292

[email protected]

www.uv.es/biologia

FACULTAT

DE CIÈNCIES

BIOLÒGIQUES

4 5

PERFIL

El grau en Biologia cobreix una

àmplia parcel·la de l’estudi de la

vida dins de les ciències bàsiques

i ofereix una formació que permet

adquirir competències i habilitats sobre

els processos biològics, la diversitat i

el funcionament dels organismes vius,

com també sobre les comunitats i els

ecosistemes. Aquesta formació permet

incorporar-se al món de l’empresa,

la gestió, la recerca, la docència, la con-

servació dels recursos biològics

i el món sanitari.

REQUISITS D’ACCÉS

¬ Batxillerat amb les PAU superades.

¬ Cicle formatiu de grau superior o equivalent.

¬ Accés per a majors de 25, 40 i 45 anys.

¬ Titulació universitària.

¬ Batxillerats comunitaris

i d’altres països amb conveni,

amb credencial d’accés.

¬ Estudis no comunitaris homologats

amb les PAU superades.

ITINERARIS

¬ Complements de Biodiversitat

i Conservació

¬ Fonaments de Biologia Sanitària

¬ Per a estudiar Biologia és recomanable

tenir coneixements previs de matemàti-

ques, química, biologia, física i geologia.

¬ La realització conjunta de pràctiques

de camp i de laboratori en diverses assig-

natures dóna a l’alumnat una visió completa

dels nivells d’organització dels éssers vius.

¬ L’optativitat s’organitza en dos itineraris

o blocs temàtics que estan connectats

amb dues de les eixides professionals

més habituals: la conservació de la biodi-

versitat i l’orientació sanitària i biomèdica.

¬ Per a fer el treball de fi de grau cal haver

superat les assignatures dels tres primers

cursos. El treball de fi de grau pot ser un

treball d’investigació o un treball científi c

de caràcter teòric; també pot estar vinculat

a les pràctiques externes obligatòries.

L’objectiu d’aquest títol és la formació de professionals en l’àmbit de la biologia amb una base àmplia i generalista de coneixements i amb una formació experimental sòlida que garantisca l’adquisició de les competències necessàries per a l’exercici professional. Atès el caràcter científi c dels estudis de biologia, se’n considera un objectiu prioritari l’adquisi-ció d’una actitud científi ca en la interpretació del nostre entorn, que genere professionals amb una visió general del paper de la ciència en la societat actual.

BRANCA I CIÈNCIES CENTRE Facultat de Ciències Biològiques_CRÈDITS 240_CURSOS 4_

GRAU ENBIOLOGIA

OPTATIVES Crèdits

Complements de Biodiversitat i Conservació Biogeografi a 5Biologia de la conservació 10Biologia marina 5Etologia 5Geobotànica 5

Fonaments de Biologia SanitàriaBioquímica clínica 5Endocrinologia i reproducció 5Genètica humana 5Immunologia 5Neurobiologia 5Patògens i malalties 5

ASSIGNATURES

FB = Formació bàsica / OB = Obligatòria / OP = Optativa

1r curs Caràcter CrèditsBiologia FB 6

Biologia, universitat i societat FB 6

Eines bàsiques en la biologia FB 6

Estructura de la cèl·lula FB 6

Física FB 6

Geologia FB 6

L’arbre de la vida FB 6

Matemàtiques I FB 6

Matemàtiques II FB 6

Química FB 6

2n curs Caràcter CrèditsBiologia cel·lular i tissular OB 5

Biologia del desenvolupament OB 4,5

Bioquímica OB 10

Botànica OB 10

Genètica OB 10

Mètodes moleculars en biologia OB 6

Processos i mecanismes evolutius OB 4,5

Zoologia OB 10

3r curs Caràcter CrèditsEcologia OB 10

Experimentació integrada en biologia OB 8

Fisiologia animal OB 10

Fisiologia vegetal OB 10

Microbiologia OB 10

Paleontologia OB 6

Principals transicions evolutives OB 6

4t curs Caràcter CrèditsAssignatures optatives OP 30

Pràctiques externes OB 15

Treball de fi de grau OB 15

PLA D’ESTUDIS

Matèries de formació bàsica 60 crèdits de la branca pròpia

Matèries obligatòries 120 crèdits

Matèries optatives 30 crèdits

Pràctiques externes obligatòries 15 crèdits

Treball de fi de grau 15 crèdits

Es poden reconèixer fi ns a 6 crèdits per la participació en activitats i gestió universitàries.

PERFIL

Aquest grau forma per a l’exercici

professional en l’àmbit de les ciències

biomèdiques, tant en l’entorn científi c

bàsic, com en el sanitari, l’hospitalari

i el farmacèutic, per tal de satisfer la

demanda i adaptar-se als progressos que

aquesta disciplina ha experimentat en

els darrers anys. Les persones titulades

en Bioquímica i Ciències Biomèdiques

poden desenvolupar la seua activitat en la

recerca bàsica i/o biomèdica, en centres

de recerca i en empreses del sector

farmacèutic i biotecnològic. També, com a

especialistes hospitalaris en bioquímica

clínica, en microbiologia i parasitologia,

en immunologia, etc. I treballen, entre

altres camps professionals, en el desen-

volupament de nous fàrmacs, de mètodes

de diagnòstic i de tractaments.











¬ Per a estudiar Bioquímica i Ciències

Biomèdiques és recomanable tenir

coneixements previs de matemàtiques,

química, biologia i física.

¬ Les pràctiques de laboratori es fan

en grups reduïts i les TIC són l’eina

habitual en l’ensenyament.

¬ Aquest grau i el grau en Biotecnologia

tenen un elevat nivell de transversalitat

(crèdits comuns). Comparteixen els 60

crèdits de formació bàsica i, a més, els

titulats i titulades en Bioquímica i Ciències

Biomèdiques poden demanar el reconeixe-

ment d’un total de 148 crèdits per al grau

en Biotecnologia.

OPTATIVES Crèdits

Bioinformàtica 4,5Biologia de sistemes 4,5Biologia molecular de plantes 4,5Evolució molecular i bioquímica 6Farmacologia molecular 4,5Fisiologia i bioquímica de microorganismes 4,5Parasitologia molecular sanitària 4,5Patogènesi microbiana 6Pràctiques externes 12

ASSIGNATURES



Diversitat biològica FB 12

Física FB 6

Història i aspectes socials de les biociències moleculars FB 6

Incorporació a l’experimentació i a les tecnologies de la informació, la comunicació i l’aprenentatge FB 6



Química FB 6

Química de biomolècules FB 6

2n curs Caràcter CrèditsBioenergètica OB 4,5

Biosíntesi de macromolècules i la seua regulació OB 9

Dinàmica intracel·lular i senyalització OB 6

Estructura de molècules i enzimologia OB 7,5

Fisiologia vegetal OB 6

Genètica i citogenètica OB 9

Mètodes en bioquímica OB 12

Organització de la cèl·lula OB 6

3r curs Caràcter CrèditsEnginyeria genètica OB 6

Fisiologia humana OB 7,5

Genètica del desenvolupament OB 4,5

Genòmica OB 4,5

Histologia funcional OB 4,5

Metabolisme i regulació OB 7,5

Microbiologia OB 9

Regulació de la proliferació i destí cel·lular OB 7,5

Tècniques d’anàlisi cel·lular OB 4,5

Tècniques d’anàlisi genètica OB 4,5

4t curs Caràcter CrèditsBioquímica clínica i patologia molecular OB 6

Genètica humana OB 6

Immunologia i immunopatologia OB 6

Neurobiologia i neuropatologia OB 6

Assignatures optatives OB 24


PLA D’ESTUDIS

Matèries de formació bàsica 60 crèdits de la branca pròpia


Matèries optatives (inclouen pràctiques externes) 24 crèdits



La bioquímica és la ciència que estudia les reaccions químiques i les interaccions que es donen en organismes vius, que inclou l’estudi i l’estructura de proteïnes, carbohidrats, lípids, àcids nucleics i altres molècules presents en les cèl·lules. L’objectiu d’aquesta titu-lació és dotar l’estudiantat de les eines conceptuals i les tècniques per poder entendre i utilitzar, des del punt de vista molecular, els processos de transformació que els éssers vius duen a terme per a realitzar les seues funcions i la regulació integrada d’aquests processos. Es pretén també que l’alumnat aplique aquests coneixements a la comprensió i la resolució dels problemes relacionats amb la salut i la malaltia humanes.


GRAU ENBIOQUÍMICA I CIÈNCIES BIOMÈDIQUES

76

98

PERFIL

El grau en Biotecnologia està direc-

tament relacionat amb la formació de

professionals per al sector R+D+I per

la seua vinculació amb el desenvolupa-

ment tecnològic i innovador en l’àmbit

de la biologia i les ciències biomèdiques.

A més de la investigació i la docència,

aquests estudis tenen projecció profes-

sional en empreses públiques i privades

relacionades amb la medicina, l’agricul-

tura, l’ús no alimentari de cultius i altres

productes (com ara plàstics biodegrada-

bles, olis vegetals o biocombustibles) i el

medi ambient, entre altres.











¬ Per a estudiar Biotecnologia és reco-

manable tenir coneixements previs de

matemàtiques, química, biologia i física.

¬ El graduat o graduada en Biotecnologia uti-

litza la biologia per a millorar la qualitat de

vida de les persones mitjançant la tècnica.

Per tant cal que tinga interès per matèries

científi ques i tecnològiques.

¬ Aquest grau i el grau en Bioquímica i Cièn-

cies Biomèdiques tenen un elevat nivell de

transversalitat (crèdits comuns). Compar-

teixen els 60 crèdits de formació bàsica i,

a més, els titulats i titulades en Biotecnolo-

gia poden demanar el reconeixement d’un

total de 148 crèdits per al grau en Bioquí-

mica i Ciències Biomèdiques.

¬ El seu àmbit d’estudi està entre la biologia,

la bioquímica i l’enginyeria química i té,

a més, una gran repercussió en camps

com la medicina, la farmacologia,

la microbiologia, l’agricultura o la ciència

dels aliments, entre altres.

La biotecnologia és el conjunt de disciplines que té per objectiu l’estudi dels éssers vius o parts dels éssers vius per tal d’obtenir-ne béns i serveis utilitzant tècniques d’enginyeria genètica per a modifi car i transferir gens d’un organisme a un altre. L’objectiu d’aquest títol és que l’estudiantat adquirisca les eines conceptuals, manuals i tècniques per a millorar processos industrials i desenvolupar-ne de nous basant-se en el coneixement i la millora de les transformacions dels éssers vius i amb aplicacions en diverses àrees com ara, la quí-mica, l’agricultura, la sanitat, etc.


GRAU ENBIOTECNOLOGIA

OPTATIVES Crèdits

Bioinformàtica 4,5Biologia de sistemes 6Biologia molecular de plantes 4,5Bioprocessos industrials 4,5Biotecnologia ambiental 4,5Biotecnologia d’aliments 6Biotecnologia vegetal 6Control microbiològic de processos industrials 4,5Enginyeria dels processos en biotecnologia ambiental 4,5Obtenció biotecnològica de productes d’interès industrial i sanitari 6Tècniques moleculars en millora genètica 4,5 Tecnologia de proteïnes 4,5

ASSIGNATURES



Diversitat biològica FB 12

Física FB 6

Història i aspectes socials de les biociències moleculars FB 6

Incorporació a l’experimentació i a les tecnologies de la informació, comunicació i aprenentatge FB 6



Química FB 6

Química de biomolècules FB 6

2n curs Caràcter CrèditsBiologia animal OB 6

Biologia cel·lular OB 6

Biologia vegetal OB 6

Bioquímica OB 9

Genètica OB 6

Introducció a l’enginyeria bioquímica OB 4,5

Mètodes en bioquímica i biologia molecular OB 12

Microbiologia OB 6

Pràctiques integrades de mètodes OB 4,5

3r curs Caràcter CrèditsAspectes legals de les biociències moleculars OB 4,5

Biologia molecular OB 6

Bioreactors OB 6

Genètica molecular OB 4,5

Immunologia: mètodes immunològics OB 4,5

Metabolisme i regulació OB 6

Mètodes en biologia molecular i enginyeria genètica OB 4,5

Obtenció d’organismes transgènics OB 4,5

Operacions bàsiques en processos biotecnològics OB 6

Pràctiques integrades de mètodes

en biologia cel·lular i molecular OB 4,5

Tecnologies cel·lulars OB 4,5

Tecnologies d’anàlisi molecular integrat OB 4,5

4t curs Caràcter CrèditsEconomia i gestió d’empreses OB 6

Assignatures optatives OP 30



PLA D’ESTUDIS

Matèries de formació bàsica 60 crèdits (48 de la branca pròpia)






1110

PERFIL

El perfi l està orientat a la formació de

professionals amb una visió multidis-

ciplinària i global de la problemàtica

ambiental, enfocada des de diversos

sectors del coneixement. Els ensenya-

ments impartits formen en els aspectes

científi cs, tècnics, socials, econòmics

i jurídics del medi.

El grau forma professionals, des de la

perspectiva de la sostenibilitat, per a la

conservació i la gestió del medi natural,

els recursos naturals, la planifi cació

territorial, l’avaluació de l’impacte ambi-

ental, la gestió i qualitat ambiental en

les empreses i administracions, la quali-

tat ambiental en relació amb la salut,

i la comunicació i l’educació ambientals.











MÒDULS O BLOCS TEMÀTICS

¬ Avaluació i Gestió del Medi Natural

¬ Gestió i Tecnologia Ambiental

¬ Per a estudiar Ciències Ambientals és

recomanable tenir coneixements pre-

vis de biologia, geologia, física, química,

matemàtiques, ciències de la terra i medi-

ambientals.

¬ La persona titulada en Ciències Ambientals

que exerceix professionalment activitats

relacionades amb aquesta disciplina rep el

nom d’ambientòleg o ambientòloga o cientí-

fi c o científi ca ambiental.

¬ L’optativitat s’organitza en dos blocs

temàtics que estan connectats amb dues

de les eixides professionals més habituals.

No obstant això, l’estudiantat pot dissenyar

el seu propi currículum triant assignatures

de qualsevol dels blocs fi ns a obtenir

els 30 crèdits optatius.

OPTATIVES Crèdits

Avaluació i Gestió del Medi NaturalAvaluació ambiental estratègica 4,5Casos pràctics d’avaluació ambiental 4,5Estudi integrat del medi natural 7,5Explotació i control de poblacions naturals 4,5Gestió d’espais protegits 4,5Indicadors i monitoratge ambiental 4,5

Gestió i Tecnologia AmbientalGestió ambiental en l’empresa 6Gestió energètica. Energies renovables 6Prevenció de la contaminació industrial 6Tècniques d’anàlisi en química ambiental 6Tractament d’emissions i residus 6

ASSIGNATURES



Botànica FB 6

Física FB 6

Geologia FB 6



Química FB 6

Societat, població i territori FB 6

Zoologia FB 6

Incorporació als estudis de ciències ambientals OB 6

2n curs Caràcter CrèditsDret ambiental i administració pública FB 6

Avaluació de la contaminació OB 6

Ecologia OB 9

Edafologia OB 4,5

Fonaments d’enginyeria ambiental OB 4,5

Geografi a física OB 4,5

Hidrologia continental i marina OB 4,5

Meteorologia i climatologia OB 4,5

Microbiologia ambiental OB 6

Sistemes d’informació geogràfi ca OB 6

Toxicologia ambiental i salut pública OB 4,5

3r curs Caràcter CrèditsAvaluació de l’impacte ambiental OB 9

Economia i medi ambient OB 6

Elaboració i gestió de projectes OB 4,5

Gestió i conservació d’espècies i hàbitats OB 6

Gestió i conservació de sòls i aigües OB 6

Ordenació del territori OB 9

Rehabilitació i restauració ambiental OB 4,5

Sistemes integrats de gestió OB 6

Tecnologies per al control de la contaminació OB 9

4t curs Caràcter CrèditsInterpretació i educació ambiental OB 6

Assignatures optatives OP 30



PLA D’ESTUDIS

Matèries de formació bàsica 60 crèdits (48 de la branca pròpia)






El grau en Ciències Ambientals proposa uns estudis amb un marcat contingut multidisci-plinari que atorga la formació adequada per a abordar els problemes ambientals des de diversos àmbits del coneixement. Els futurs graduats i graduades han de tenir coneixe-ments sobre els aspectes teòrics i pràctics de les ciències naturals i socials, i també sobre les eines necessàries per posar els coneixements en pràctica.


GRAU EN CIÈNCIES AMBIENTALS

QUÈ ES POT ESTUDIAR A LA

UNIVERSITAT DE VALÈNCIA

ARTS I HUMANITATS

Grau en Estudis Anglesos

Grau en Estudis Hispànics: Llengua Espanyola i les seues Literatures

Grau en Filologia Catalana

Grau en Filologia Clàssica

Grau en Filosofi a

Grau en Història

Grau en Història de l’Art

Grau en Llengües Modernes i les seues Literatures

Grau en Traducció i Mediació Interlingüística

CIÈNCIES

Grau en Biologia

Grau en Biotecnologia

Grau en Bioquímica i Ciències Biomèdiques

Grau en Ciències Ambientals

Grau en Física

Grau en Matemàtiques

Grau en Química

CIÈNCIES DE LA SALUT

Grau en Ciència i Tecnologia dels Aliments

Grau en Farmàcia

Grau en Fisioteràpia

Grau en Infermeria

Grau en Logopèdia

Grau en Medicina

Grau en Nutrició Humana i Dietètica

Grau en Odontologia

Grau en Òptica i Optometria

Grau en Podologia

Grau en Psicologia

12

CIÈNCIES SOCIALS I JURÍDIQUES

Grau en Administració i Direcció d’Empreses

Grau en Ciències de l’Activitat Física i de l’Esport

Grau en Ciències Polítiques i de l’Administració

Grau en Comunicació Audiovisual

Grau en Criminologia

Grau en Dret

Grau en Economia

Grau en Educació Social

Grau en Finances i Comptabilitat

Grau en Geografi a i Medi Ambient

Grau en Informació i Documentació

Grau en Negocis Internacionals / International BusinessGrau en Mestre/a en Educació Infantil

Grau en Mestre/a en Educació Primària

Grau en Pedagogia

Grau en Periodisme

Grau en Relacions Laborals i Recursos Humans

Grau en Sociologia

Grau en Treball Social

Grau en TurismeENGINYERIA I ARQUITECTURA

ENGINYERIA I ARQUITECTURA

Grau en Enginyeria Electrònica Industrial

Grau en Enginyeria Electrònica de Telecomunicació

Grau en Enginyeria Informàtica

Grau en Enginyeria Multimèdia

Grau en Enginyeria Química

Grau en Enginyeria Telemàtica

13

LA NOVA ORGANITZACIÓ

DELS ESTUDIS

CLAUS

PER A ENTENDRE ELS GRAUS

Batxillerat

Cicles formatius

de grau superior

Majors de 25,

de 40 i de 45 anys

GRAU

MÀSTER

DOCTORAT

EL GRAU

El grau és el primer cicle d’estudis univer-

sitaris i prepara per a l’exercici d’activitats

professionals. Té una durada de 240 crèdits,

llevat d’excepcions com ara Farmàcia i

Odontologia, que en tenen 300, i Medicina,

que en té 360. Els 240 crèdits inclouen tota

la formació teòrica i pràctica i es distri-

bueixen en quatre cursos de 60 crèdits

cadascun.

ELS TÍTOLS DE GRAU SÓN ADSCRITS

A ALGUNA DE LES 5 BRANQUES DE

CONEIXEMENT SEGÜENTS:

¬ Arts i Humanitats¬ Ciències¬ Ciències de la Salut ¬ Ciències Socials i Jurídiques ¬ Enginyeria i Arquitectura

EL NOU MODEL D’APRENENTATGE

I EL CRÈDIT EUROPEU (ECTS)

El model d’ensenyament-aprenentatge

dins l’EEES (Espai Europeu d’Educació

Superior) se centra en l’estudiant.

La unitat de mesura d’aquest model és

el crèdit europeu o crèdit ECTS (European

Credit Transfer System), el valor del qual

oscil·la entre 25 i 30 hores. El còmput

de les hores inclou classes teòriques i pràc-

tiques, hores d’estudi, seminaris, treballs,

projectes i altres activitats acadèmiques

necessàries per a l’avaluació. En la Univer-

sitat de València, el crèdit ECTS equival

a 25 hores, de les quals 10 són de classe

i 15 són de treball autònom de l’estudiant.

14

Així mateix, es poden reconèixer fi ns a un

màxim de 6 crèdits per la participació en

activitats universitàries, culturals, esportives,

de representació estudiantil, solidàries i de

cooperació.

ITINERARI, INTENSIFICACIÓ,

MAIOR I MINOR

Els itineraris o intensifi cacions curriculars

són agrupacions d’assignatures, general-

ment optatives, que permeten a l’alumnat

una major especialització en un determinat

camp. Segons la titulació s’anomenen de

diverses maneres: itinerari, intensifi cació,

menció, etc.

En els graus de llengües i literatures, les

agrupacions de crèdits s’anomenen maior

i minor. El maior són 138 crèdits entre

assignatures obligatòries i optatives d’una

llengua i les seues literatures, i el minor

són 30 crèdits d’assignatures optatives en

una segona llengua de la qual s’han cursat

prèviament 12 crèdits de formació bàsica.

Els itineraris, intensifi cacions, mencions,

maiors i minors són refl ectits en el SET

(Suplement Europeu al Títol).

LES MATÈRIES

Les matèries serveixen per a estructurar

un pla d’estudis i es concreten en una o

diverses assignatures de les quals es

matricula l’estudiant. Les matèries es mesu-

ren en crèdits i poden ser de tres tipus:

¬ Matèries de formació bàsica

S’han de cursar obligatòriament i es

fan en la primera meitat del pla d’estu-

dis. Cada grau té un mínim de 60 crèdits

de formació bàsica, dels quals almenys

36 són de matèries de la branca de

coneixement del títol i la resta poden ser

de matèries de formació bàsica d’altres

branques.

¬ Matèries obligatòries

S’han de cursar obligatòriament i és la

universitat qui les estableix per a cada

títol de grau.

¬ Matèries optatives

Són un grup d’assignatures de les quals

l’estudiant pot triar quines vol fer. Alguns

graus ofereixen la possibilitat de fer

diferents itineraris o intensifi cacions

curriculars mitjançant l’agrupació

d’assignatures optatives.

15

CLAUS

PER A ENTENDRE ELS GRAUS

16

Com s’accedeix als graus des dels cicles

formatius de grau superior?

Per accedir als graus cal fer la preinscripció

amb la nota mitjana del CFGS o equivalent.

També és important saber:

a) Que a partir del curs 2010-2011

es pot accedir a qualsevol grau des

de qualsevol CFGS.

b) Que es pot augmentar la nota mitjana

del CFGS si la família professional a la

qual pertany el cicle està vinculada a

la branca de coneixement del títol de

grau que es vol cursar. Per augmentar

la mitjana es multipliquen les dues

millors qualifi cacions dels mòduls del

CFGS per 0,1 i es poden sumar fi ns a 2

punts a la nota mitjana inicial (excepte

els mòduls de Formació i orientació

laboral, Formació en centres de treball

i Empresa i cultura emprenedora, que

no multipliquen).

Com s’accedeix als graus des del batxillerat?

Per accedir als graus cal superar les PAU

(proves d’accés a la universitat) i cal fer la

preinscripció. És important saber a quina

branca de coneixement està adscrit el títol

que ens interessa en la universitat on volem

estudiar. A més, també és important:

a) Diferenciar entre NAU (nota d’accés

a la universitat) i NAT (nota d’accés

a les titulacions).

NAU = mitjana del batxillerat (60%) +

mitjana de la fase general PAU (40%)

NAT = NAU + [ponderació x M1 fase

específi ca PAU] + [ponderació x M2 fase

específi ca PAU]

Les ponderacions s’apliquen segons

les vinculacions de les matèries de

segon de batxillerat als diferents

graus. Hi ha matèries que multipliquen

la nota aconseguida per 0,1 o per 0,2.

Les matèries M1 i M2 corresponen a

les dues millors qualifi cacions de les

assignatures de modalitat examinades

en la fase específi ca de les PAU una

volta ponderades per 0,1 o 0,2.

b) Sols amb la NAU (entre 5 i 10 punts)

ja es pot accedir a la universitat, però

si es vol augmentar aquesta nota, cal

examinar-se de matèries de modalitat

en la fase específi ca de les PAU i obtenir

una NAT que pot sumar fi ns a 4 punts

a la NAU inicial (es pot arribar fi ns a

14 punts).

c) Segons quines siguen les matèries

de modalitat examinades en la fase

específi ca i la seua vinculació al grau,

es poden obtenir diferents NAT per a

accedir a diferents graus. La NAU té

una validesa indefi nida i la NAT té vali-

desa durant els dos cursos següents

a la seua realització.

17

PREGUNTES

MÉS FREQÜENTS

LES PRÀCTIQUES EXTERNES

Els graus inclouen pràctiques externes en

empreses o institucions. Aquestes poden

ser obligatòries o optatives i es cursen en

la segona meitat del pla. Quan les pràcti-

ques són obligatòries poden tenir fi ns a un

màxim de 60 crèdits ECTS.

EL TREBALL DE FI DE GRAU

El treball de fi de grau és obligatori i pot

tenir entre 6 i 30 crèdits, segons el títol.

Es fa en l’últim curs del grau.

LES LLENGÜES DE DOCÈNCIA

A la Universitat de València hi ha docència

en valencià i en castellà. D’altra banda,

el grau en Negocis Internacionals-

International Business té un grup de

docència en anglès i, a hores d’ara,

hi ha diversos graus que ofereixen una

part de la docència en anglès: ADE,

Dret, Economia, Enginyeria Telemàtica,

Finances i Comptabilitat i Turisme.

PREGUNTES

MÉS FREQÜENTS

18 19

També es pot accedir als graus des de:

¬ Batxillerats comunitaris i d’altres països

amb conveni, amb credencial d’accés.

¬ Estudis no comunitaris homologats amb les PAU superades.



Hi ha graus que tenen proves específi ques

per a accedir-hi?

Sí, hi ha graus que tenen unes proves

específi ques que cal superar per poder

accedir-hi, com és el cas de Ciències de

l’Activitat Física i de l’Esport. A més, els

estudiants que es preinscriguen per la

quota general en el grau de Medicina i en el

d’Odontologia, i no hagen fet prèviament

la prova d’accés, hauran de superar una

prova específi ca addicional. Aquesta prova

inclou l’avaluació de coneixements en les

matèries de biologia, química i física. Més

endavant es poden establir proves per a

altres titulacions. La superació de les proves

és un requisit sense el qual no es pot ser

admès/a en el grau; a banda, cal fer la pre-

inscripció amb la nota d’accés corresponent.

Es poden estudiar dos graus alhora?

Sí, hi ha diverses maneres de fer-ho.

La primera és mitjançant les dobles titula-

cions que ofereix la Universitat. La segona,

a través de graus que tenen un alt nivell de

transversalitat (crèdits comuns) i que per-

meten obtenir dues titulacions aprofi tant

crèdits d’una titulació per a una altra (és el

cas de les enginyeries o de Biotecnologia i

Bioquímica i Ciències Biomèdiques). També

hi ha la possibilitat de demanar la simul-

taneïtat d’estudis entre dues titulacions

sempre que es complisquen els requisits.

És el mateix l’accés que l’admissió

a un grau?

No, cal diferenciar entre accés i admissió.

Per accés s’entén complir els requisits

per a entrar en les universitats (batxillerat

i PAU, CFGS, accés per a majors de 25, 40

i 45 anys, proves específi ques, etc.). Per

admissió s’entén el procediment que ordena

les sol·licituds de les persones que complei-

xen els requisits d’accés (o siga, l’ordenació

segons la nota d’accés dins la preinscripció).

Pot passar que una persona complisca els

requisits per a accedir a la universitat i no

siga admesa en un grau perquè hi ha places

limitades i no té prou nota d’accés.

Es poden aprofi tar crèdits si es canvia

de titulació?

Sí, hi ha diferents maneres d’aprofi tar crè-

dits ja cursats en un altre grau. Una d’elles

és fer servir els crèdits cursats en matèries

de formació bàsica sempre que aquestes

siguen de la mateixa branca de coneixement.

També es pot demanar, segons el cas, el

reconeixement, la transferència o la convali-

dació d’assignatures obligatòries i optatives.

Es poden reconèixer crèdits fora de les

assignatures de les titulacions ofi cials?

Sí. Es poden reconèixer fi ns a 6 crèdits

del pla d’estudis de grau per la participació

en activitats universitàries, culturals,

esportives, de representació estudiantil,

solidàries i de cooperació.

Hi ha professions que exigeixen tenir

un títol ofi cial per exercir-les?

Sí, l’exercici d’algunes activitats profes-

sionals regulades –infermer/a, mestre/a,

etc.– exigeix tenir un títol de grau en con-

cret. D’altres professions –professor/a de

secundària, advocat/da, etc.– exigeixen un

títol de grau i un de màster ofi cial.

Què es pot estudiar després del grau?

Una vegada acabat el grau, la persona que

vol continuar estudiant ho pot fer matricu-

lant-se en els màsters ofi cials (segon cicle),

molts dels quals tenen continuació en un

doctorat (tercer cicle).

Es pot cursar una part del grau

en una altra universitat?

Sí, la mobilitat és una pràctica recomanable

en la formació universitària. Hi ha diversos

programes que afavoreixen l’estada d’estu-

diants en altres centres d’educació superior

de l’estat i de l’estranger: SICUE, Erasmus,

etc. A més, la Universitat de València ofereix

una sèrie d’intercanvis internacionals

i de programes de cooperació per fomentar

la mobilitat.

Què és el SET (Suplement Europeu al Títol)?

És un document que afegeix informació al

títol: cicle dels estudis, assignatures cursa-

des, qualifi cacions, si s’ha fet un itinerari en

concret, etc. Es demana una volta fi nalitzat

el grau i es redacta en valencià, castellà i

anglès. Serveix per a facilitar la transparèn-

cia i el reconeixement de les titulacions dins

l’Espai Europeu d’Educació Superior.

GLOSSARI

20 21

Maior / Minor

Són agrupacions d’assig-

natures dins dels graus de

llengües i literatures.

El maior són 138 crèdits

entre assignatures obligatò-

ries i optatives d’una llengua

i les seues literatures, i el

minor són 30 crèdits d’as-

signatures optatives en una

segona llengua de la qual

s’han cursat prèviament 12

crèdits de formació bàsica.

SET

Suplement Europeu al Títol.

És un document que afegeix

informació complemen-

tària als títols ofi cials. Els

itineraris, intensifi cacions,

mencions, maiors i minors

fi guren en el SET. El SET

es redacta en valencià,

castellà i anglès.

Pràctiques externes

Són pràctiques laborals en

empreses i institucions que

tenen forma d’assignatura

Grau

Primer cicle d’estudis

universitaris; té una durada

estàndard de 240 crèdits

ECTS, llevat d’excepcions

com Medicina (360 cr.),

Odontologia (300 cr.) i

Farmàcia (300 cr.). Els 240

crèdits es reparteixen en 4

cursos (60 crèdits per curs a

dedicació completa).

Màster

Segon cicle d’estudis

universitaris; té una durada

entre 60 i 120 crèdits ECTS

repartits d’un a dos cursos

a dedicació completa.

Branca de coneixement

Els ensenyaments de grau

s’adscriuen a 5 branques de

coneixement: Arts i Huma-

nitats, Ciències, Ciències de

la Salut, Ciències Socials

i Jurídiques, i Enginyeria i

Arquitectura.

Crèdit ECTS

Unitat de mesura que

equival, en la Universitat de

València, a 25 hores. De les

25 hores, 10 són de classe

i 15 són de treball autònom

de l’estudiant.

Matèria / Assignatura

Hi ha matèries de tres tipus:

de formació bàsica,

obligatòries i optatives.

Les matèries es concreten

en una o diverses assig-

natures de les quals es

matriculen els estudiants.

Itinerari

És una agrupació

d’assignatures, gene-

ralment optatives, que

permet a l’alumnat una

major especialització en un

determinat camp dins el

grau o el màster. És sinònim

d’intensifi cació curricular;

en alguns graus també es

parla de menció.

obligatòria o d’optativa dins

el pla d’estudis. Poden tenir

entre 6 i 60 crèdits ECTS i es

cursen en la segona meitat

del pla.

Treball de fi de grau

En l’últim curs del grau cal

fer un treball que val entre

6 i 30 crèdits ECTS, segons

el títol.

Vinculació

És la relació que s’estableix

entre les matèries de moda-

litat de segon de batxillerat i

els graus (idoneïtat) i també

entre les famílies professi-

onals dels cicles formatius

de grau superior i les bran-

ques de coneixement dels

graus (adscripció).

Ponderacions

En el cas del batxillerat, les

ponderacions consisteixen a

multiplicar per 0,1 o 0,2 les

dues millors qualifi cacions

de les matèries examinades

en la fase específi ca de les

PAU, sempre que les matè-

ries estiguen vinculades al

grau que es vol estudiar.

En el cas dels cicles for-

matius, les ponderacions

consisteixen a multiplicar

per 0,1 les dues millors

qualifi cacions dels mòduls

del cicle, sempre que la

família professional del cicle

estiga vinculada a la branca

de coneixement del grau.

PAU

Prova d’accés a la univer-

sitat per als alumnes de

batxillerat. La prova és

necessària per a accedir

als graus i s’estructura

en una fase general obliga-

tòria i una fase específi ca

de caràcter voluntari.

Les qualifi cacions dels

exàmens de la fase general

tenen validesa indefi nida,

mentre que les qualifi ca-

cions de les matèries de

la fase específi ca tenen

validesa per als dos cursos

acadèmics següents.

Preinscripció

És el procediment d’admis-

sió que serveix per a ordenar

els estudiants que demanen

plaça en un grau segons la

nota d’accés. Les universi-

tats valencianes públiques

(i els centres adscrits a

aquestes) fan la preinscrip-

ció conjuntament. Hi ha una

preinscripció ordinària (fase

A, al voltant de les PAU de

juny) i una altra d’extraordi-

nària (fase B, al voltant de

les PAU de setembre). En la

fase A s’ofereixen totes les

places dels graus, mentre

que en la fase B sols s’oferei-

xen les que queden després

de resoldre la fase A.

GLOSSARI

NAU

Nota d’accés a la universitat,

de 5 a 10 punts. Només amb

la NAU ja es pot accedir als

estudis de grau. La NAU

té validesa indefi nida.

NAU = mitjana del batxillerat (60%)

+ mitjana de la fase general

PAU (40%)

NAT

Nota d’accés a les titulaci-

ons, de 5 a 14 punts.

Pot augmentar la NAU fi ns

a 4 punts. Incorpora les

dues millors qualifi caci-

ons de les matèries de la

fase específi ca. Cal, però,

que les matèries estiguen

vinculades al grau que es

vol cursar. Un alumne pot

tenir diverses NAT segons

les matèries de modalitat

examinades i el grau a què

vol accedir. La NAT té vali-

desa durant els dos cursos

acadèmics següents a la

realització dels exàmens.

NAT = NAU + [ponderació x M1

fase específi ca PAU] + [ponderació

x M2 fase específi ca PAU]

Ponderació: 0,1 o 0,2M1 i M2: dues millors qualifi cacions de les matèries superades en la fase específi ca.

22

SERVEI D’INFORMACIÓ - DISE

[email protected]

www.uv.es/dise

www.uv.es/acces

Campus de Blasco Ibáñez

Aulari III, 1r pis

C. Menéndez Pelayo, s/n

46010 València

Tel.: 963 864 040

Campus de Burjassot-Paterna

C. Dr. Moliner, 50

46100 Burjassot

Tel.: 963 544 060

Campus dels Tarongers

Aulari Nord, planta baixa

Av. Els Tarongers, s/n

46022 València

Tel.: 963 828 503

graus de la facultat de ciències biològiques de la universitat de valència

Documents