graus de la facultat de dret de la universitat de valència

FACULTAT

DE DRET

Grau en Ciències Polítiques i de l’Administració Pública

Grau en Criminologia

Grau en Dret

w w w.uv.es/acces

SUMARI

3 Què es pot estudiar a la

Facultat de Dret

4 Grau en Ciències Polítiques

i de l’Administració Pública

6 Grau en Criminologia

8 Grau en Dret

10 Què es pot estudiar a la Universitat

de València

12 Claus per a entendre els graus

14 Preguntes més freqüents sobre

els graus

17 Glossari

Impressió

Impremta Máñez

DL: V-1339-2010

Edició

Servei d’Informació-DISE.

Vicerectorat de Relacions

Internacionals i Comunicació.

Universitat de València

Disseny i maquetació

esestudio.es

Assessorament lingüístic

Servei de Política Lingüística.

Universitat de València

CAMPUS DELS TARONGERS

Edifi ci de Departaments Occidental

Av. Els Tarongers, s/n.

46022 València

Tel.: 963 844 100 (centraleta)

[email protected]

www.uv.es/dret

FACULTAT

DE DRET

QUÈ ES POT ESTUDIAR A LA

FACULTAT DE DRET

4

OPTATIVES Crèdits

Diversitat cultural a Europa i polítiques d’integració 4,5Estructura econòmica d’Espanya i del País Valencià 4,5Fonaments d’anàlisi econòmica 4,5Geopolítica, globalització i qüestió nacional 4,5Govern i gestió per al desenvolupament local 4,5Institucions de dret autonòmic valencià 4,5Introducció a les relacions laborals i la Seguretat Social 4,5Polítiques, economia i dret del medi ambient 4,5Pressupostos i comptabilitat del sector públic 4,5Religió i política en el món contemporani 4,5

ASSIGNATURES

FB = Formació bàsica / OB = Obligatòria / OP = Optativa

1r curs Caràcter CrèditsEconomia política FB 9

Estructura social i sociologia general FB 9

Geografi a humana FB 6

Història contemporània universal FB 9

Fonaments de ciència política i de l’administració I OB 12

Història contemporània d’Espanya i de les institucions juridicopolítiques OB 6

Mètodes i tècniques d’investigació I OB 9

2n curs Caràcter CrèditsDret constitucional FB 9

Història del pensament polític FB 9

Relacions i organitzacions internacionals FB 9

Dret administratiu OB 9

Economia del sector públic OB 6

Fonaments de ciència política i de l’administració II OB 9

Mètodes i tècniques d’investigació II OB 9

3r curs Caràcter CrèditsAnàlisi de polítiques públiques OB 4,5

Cultura, comportament i actors polítics OB 9

Drets humans i cooperació internacional OB 6

Formes d’organització administrativa OB 4,5

Hisenda pública i administració fi nancera OB 9

Institucions i polítiques de la UE OB 6

Política comparada OB 6

Règim de l’ocupació del sector públic OB 6

Sistema polític espanyol OB 9

4t curs Caràcter CrèditsEstat del benestar OB 4,5

Polítiques públiques sectorials OB 4,5

Procediment administratiu OB 4,5

Teoria i fi losofi a política contemporània OB 4,5

Assignatures optatives OP 18

Pràctiques externes OB 18

Treball de fi de grau OB 6

PLA D’ESTUDIS

Matèries de formació bàsica 60 crèdits de la branca pròpia

Matèries obligatòries 138 crèdits

Matèries optatives 18 crèdits

Pràctiques escolars obligatòries 18 crèdits

Treball de fi de grau 6 crèdits

Es poden reconèixer fi ns a 6 crèdits per la participació en activitats i gestió universitàries.

El grau en Ciències Polítiques i de l’Administació Pública proporciona una formació pluri-disciplinària que combina coneixements teòrics i instruments pràctics de diferents camps d’estudi com ara la ciència política, el dret, la història, l’economia, la sociologia, etc. A partir d’aquesta base, el grau ofereix recursos per analitzar els fenòmens polítics i l’orga-nització de les administracions públiques. Alhora, aquesta capacitat d’anàlisi ha d’afavorir el desenvolupament d’estratègies d’actuació en aquest àmbit, sempre des d’una posició professional i ètica sòlida.

BRANCA I CIÈNCIES SOCIALS I JURÍDIQUESCENTRE Facultat de Dret_CRÈDITS 240_CURSOS 4_

GRAU EN CIÈNCIES POLÍTIQUES I DE L’ADMINISTRACIÓ PÚBLICA

¬ Hi ha la possibilitat d’obtenir els dobles

graus en: Ciències Polítiques i de

l’Administració i Dret, i Sociologia

i Ciències Polítiques i de l’Administració.

¬ Per als que prefereixen estudiar a temps

parcial, es proposa una seqüenciació

en 12 quadrimestres amb una mitjana

de 40 crèdits per curs i un total de 6 anys

per a l’obtenció del grau.

¬ Les assignatures obligatòries poden

ser de 12 crèdits, 9,6 o 4,5.

¬ Els 18 crèdits optatius es concentren

en quart curs i es trien entre un total

de 10 assignatures de 4,5 crèdits

cadascuna.

PERFIL

Els graduats i les graduades en

Ciències Polítiques i de l’Administació

Pública poden exercir la seua activitat

professional tant en el sector públic com

en el privat. En el primer, després de

superar una oposició, poden accedir a

funcions variades en el nivell mitjà-alt

de diferents administracions públiques

(internacionals, europees, estatals,

autonòmiques i locals). En l’àmbit privat

poden treballar com a assessors interns

i externs d’empreses, partits polítics,

sindicats, ONG, etc.

REQUISITS D’ACCÉS

¬ Batxillerat amb les PAU superades.

¬ Cicle formatiu de grau superior

o equivalent.

¬ Accés per a majors de 25, 40 i 45 anys.

¬ Titulació universitària.

¬ Batxillerats comunitaris i d’altres

països amb conveni, amb credencial

d’accés.

¬ Estudis no comunitaris homologats

amb les PAU superades

5

6

ASSIGNATURES


1r curs Caràcter CrèditsCriminologia I FB 9

Dret constitucional i administratiu FB 9

Estadística FB 6

Habilitats i destreses FB 6

Introducció a la sociologia FB 6

Mètodes d’investigació en ciències socials I FB 6

Psicologia criminal FB 6

Psicologia general FB 6

Sociologia jurídica FB 6

2n curs Caràcter CrèditsDret penal I OB 9

Dret processal penal I OB 6

Medicina legal OB 6

Mètodes d’investigació en ciències socials II OB 6

Política criminal OB 6

Psiquiatria forense OB 6

Seguretat pública i privada OB 9

Tècniques d’anàlisi criminal OB 6

Transmissions, imatge i so OB 6

3r curs Caràcter CrèditsCriminologia II OB 6

Dret penal de menors OB 6

Dret penal II OB 7,5

Dret penitenciari OB 6

Dret processal penal II OB 6

Mediació OB 6

Policia científi ca OB 7,5

Prevenció i tractament de la delinqüència OB 9

Victimologia OB 6

4t curs Caràcter CrèditsGènere i violència OB 4,5

Investigació criminal OB 4,5

Assignatures optatives OB 30

Pràctiques externes OB 15


PLA D’ESTUDIS

Matèries de formació bàsica 60 crèdits de la branca pròpia

Matèries obligatòries 129 crèdits


Pràctiques escolars obligatòries 15 crèdits



GRAU EN CRIMINOLOGIA


Els estudis de Criminologia tenen per objectiu general la formació de professionals que donen resposta a les necessitats socials de seguretat i de prevenció i control de la delin-qüència. Així, el grau proporciona les eines teòriques i pràctiques necessàries per analitzar la realitat criminal des d’una perspectiva interdisciplinària i alhora integradora (dret, sociologia, psicologia, etc.). Això facilita els instruments per contribuir a la lluita contra el crim des del respecte al marc jurídic establert i des de la confi ança en les polítiques soci-als destinades a prevenir la delinqüència i minimitzar-ne els efectes.

¬ El grau en Criminologia inclou 30 crèdits

optatius que l’alumnat pot triar lliurement

entre l’oferta d’assignatures optatives.

Si es vol obtenir una de les tres mencions

ofertes, cal cursar les assignatures optati-

ves assignades a la menció corresponent:

Menció en Criminologia Aplicada, Menció

en Detectiu Privat/Detectiva Privada

i Menció en Seguretat Pública.

¬ Aquest grau habilita per exercir la professió

de detectiu privat/detectiva privada si

es cursen les assignatures optatives corres-

ponents (pendent de la resolució

del Ministeri de l’Interior).

¬ Hi ha diversos perfi ls de l’administració

pública que inclouen com a mèrit d’accés

estar en possessió del títol de Criminologia,

sobretot en l’administració de justícia i els

cossos i forces de seguretat.

¬ Hi ha la possibilitat d’obtenir el doble grau

en Criminologia i Dret.


parcial, es proposa una seqüenciació en

14 quadrimestres amb una mitjana de 30

crèdits per curs i un total de 7 anys per a

l’obtenció del grau.

PERFIL

Els graduats i les graduades en

Criminologia exerceixen la seua tasca

professional tant en el sector públic

com en el sector privat. Dins el sector

públic, poden treballar en l’adminis-

tració de justícia, en els cossos i forces

de seguretat, en ofi cines d’atenció a

víctimes, en centres penitenciaris,

en centres de menors, etc. En l’àmbit

privat, a més d’oferir assessorament

a diferents empreses, poden exercir

com a detectius/detectives si cursen

l’itinerari corresponent (pendent de la

resolució del Ministeri de l’Interior).




o equivalent.





d’accés.


amb les PAU superades.

ITINERARIS

¬ Menció en Criminologia Aplicada

¬ Menció en Detectiu Privat /

Detectiva Privada

¬ Menció en Seguretat Pública

7

OPTATIVES / ITINERARIS 1 Crèdits

Menció en Detectiu Privat/Detectiva PrivadaDret civil 6Dret laboral 4,5Dret mercantil 6Investigació privada: tècniques i deontologia professional 4,5

Menció en Criminologia AplicadaAnglès tècnic 4,5Delinqüència organitzada 4,5Dret internacional penal 4,5Intervenció social comunitària preventiva 6Psicobiologia de la violència 6Toxicologia aplicada 4,5

Menció en Seguretat PúblicaEstrangeria 6Investigació d’accidents 4,5Mitjans i tècniques d’intervenció 6Seguretat viària 4,5

1 L’alumnat pot triar assignatures de qualsevol itinerari fi ns a arribar als 30 crèdits optatius o fer una de les mencions que s’ofereixen.

8 9

OPTATIVES / ITINERARIS Crèdits

Dret dels NegocisBanca, borsa i assegurances 4,5Dret de la competència 4,5Dret del transport 4,5Introducció a la comptabilitat 4,5

Dret EmpresarialDret penal, econòmic i de l’empresa 4,5Fiscalitat de l’empresa 4,5Prevenció de riscos laborals: règimjurídic i responsabilitats 4,5Seguretat Social 4,5

Dret PolíticDret autonòmic valencià 4,5Dret constitucional comparat 4,5Dret electoral 4,5Teories de la democràcia 4,5

Dret PrivatDret de danys 4,5Dret dels consumidors 4,5Dret notarial i registral 4,5Garanties del crèdit 4,5

Dret PúblicDret del medi ambient 4,5Dret penal polític i de la funció pública 4,5Dret urbanístic 4,5Règim pressupostari dels ens públics 4,5

EconòmicEconomia espanyola i del País Valencià 6Economia europea i institucions internacionals 6Màrqueting 6

Fonaments de l’Ordenament JurídicDret públic romà 4,5Dret romà i la unifi cació del dret europeu 4,5Drets humans 4,5Història dels codis i les constitucions 4,5

Jurídic InternacionalDret del comerç internacional 4,5Dret internacional ambiental 4,5Dret internacional humanitari 4,5Nacionalitat i estrangeria 4,5

JuridicocriminològicDret penal de menors 6Dret penitenciari 6Medicina legal 6

LitigacióADR (Solució extrajurisdiccional dels confl ictes) 4,5Causes matrimonials canòniques 4,5Litigació i teoria de la prova 4,5Procés laboral 4,5

Polítiques PúbliquesAnàlisi de polítiques públiques 4,5Estat del benestar 4,5Formes d’organització administrativa 4,5Polítiques públiques sectorials 4,5

ASSIGNATURES


1r curs Caràcter CrèditsDret civil I FB 6

Dret constitucional I FB 9

Dret eclesiàstic de l’estat FB 6

Dret romà FB 6

Economia política FB 6

Història del dret FB 9

Institucions jurídiques de la UE FB 6

Tècniques i habilitats jurídiques bàsiques FB 6

Teoria del dret FB 6

2n curs Caràcter CrèditsDret administratiu I OB 9

Dret civil II OB 9

Dret constitucional II OB 7,5

Dret del treball I OB 4,5

Dret internacional públic OB 7,5

Dret mercantil I OB 9

Dret penal I OB 9

Dret processal I OB 4,5

3r curs Caràcter CrèditsDret administratiu II OB 7,5

Dret civil III OB 7,5

Dret del treball II OB 9

Dret fi nancer i tributari I OB 6

Dret internacional privat OB 7,5

Dret mercantil II OB 7,5

Dret processal II OB 7,5

Dret penal II OB 7,5

4t curs Caràcter CrèditsDret civil IV OB 6

Dret fi nancer i tributari II OB 6

Dret processal III OB 4,5

Filosofi a del dret OB 4,5

Pràctica tributària OB 4,5

Assignatures optatives OB 18

Pràcticum OB 10,5


GRAU EN DRET

El grau en Dret proporciona una formació jurídica bàsica que comprèn tant els conei-xements teòrics sobre la legislació com les eines metodològiques necessàries per poder interpretar-la i aplicar-la. Així, l’objectiu últim del grau és formar professionals capaços de defensar els drets dels ciutadans i de les ciutadanes dins la societat a la qual pertanyen, d’acord amb el sistema legal establert.


PERFIL

Els graduats i les graduades en Dret

poden exercir professions a les quals

només es pot accedir mitjançant la

possessió del títol de Dret i l’oposició

corresponent. Per tant, aquest grau

és necessari per poder accedir a la

carrera judicial, al cos de secretaris/

secretàries judicials, al ministeri fi scal

i al cos d’advocats/advocades de l’estat.

També és un requisit per accedir a les

professions ofi cials de notari/notària i

registrador/registradora. A més, a partir

del 31 d’octubre de 2011, aquest grau

serà un requisit per accedir a la for-

mació i examen posterior dels títols

professionals d’advocat/advocada i de

procurador/procuradora.




o equivalent.





d’accés.


amb les PAU superades.

¬ L’alumnat completarà la seua formació

amb l’estudi d’un dels onze itineraris que

s’ofereixen segons les seues preferències.

Cadascun dels itineraris està format

per 18 crèdits optatius.

¬ Es pot cursar l’assignatura de Drets humans

en qualsevol dels itineraris, com a assigna-

tura addicional o en substitució d’una altra

amb igual nombre de crèdits, és a dir, 4,5.

¬ Hi ha la possibilitat d’obtenir els dobles

graus en: Administració i Direcció

d’Empreses i Dret, Dret i Ciències Polítiques

i de l’Administració, i Dret i Criminologia.


parcial, es proposa una seqüenciació en

12 quadrimestres amb una mitjana de 40

crèdits per curs i un total de 6 anys per a

l’obtenció del grau.

¬ S’ofereix la possibilitat de cursar algunes

assignatures del grau en anglès.

ITINERARIS

¬ Dret dels Negocis

¬ Dret Empresarial

¬ Dret Polític

¬ Dret Privat

¬ Dret Públic

¬ Econòmic

¬ Fonaments de l’Ordenament Jurídic

¬ Jurídic Internacional

¬ Juridicocriminològic

¬ Litigació

¬ Polítiques Públiques

PLA D’ESTUDIS

Matèries de formació bàsica 60 crèdits

de la branca pròpia

Matèries obligatòries 145,5 crèdits


Pràctiques externes obligatòries 10,5 crèdits



QUÈ ES POT ESTUDIAR A LA

UNIVERSITAT DE VALÈNCIA

ARTS I HUMANITATS

Grau en Estudis Anglesos

Grau en Estudis Hispànics: Llengua Espanyola i les seues Literatures

Grau en Filologia Catalana

Grau en Filologia Clàssica

Grau en Filosofi a

Grau en Història

Grau en Història de l’Art

Grau en Llengües Modernes i les seues Literatures

Grau en Traducció i Mediació Interlingüística

CIÈNCIES

Grau en Biologia

Grau en Biotecnologia

Grau en Bioquímica i Ciències Biomèdiques

Grau en Ciències Ambientals

Grau en Física

Grau en Matemàtiques

Grau en Química

CIÈNCIES DE LA SALUT

Grau en Ciència i Tecnologia dels Aliments

Grau en Farmàcia

Grau en Fisioteràpia

Grau en Infermeria

Grau en Logopèdia

Grau en Medicina

Grau en Nutrició Humana i Dietètica

Grau en Odontologia

Grau en Òptica i Optometria

Grau en Podologia

Grau en Psicologia

10

CIÈNCIES SOCIALS I JURÍDIQUES

Grau en Administració i Direcció d’Empreses

Grau en Ciències de l’Activitat Física i de l’Esport

Grau en Ciències Polítiques i de l’Administració

Grau en Comunicació Audiovisual

Grau en Criminologia

Grau en Dret

Grau en Economia

Grau en Educació Social

Grau en Finances i Comptabilitat

Grau en Geografi a i Medi Ambient

Grau en Informació i Documentació

Grau en Negocis Internacionals / International BusinessGrau en Mestre/a en Educació Infantil

Grau en Mestre/a en Educació Primària

Grau en Pedagogia

Grau en Periodisme

Grau en Relacions Laborals i Recursos Humans

Grau en Sociologia

Grau en Treball Social

Grau en TurismeENGINYERIA I ARQUITECTURA

ENGINYERIA I ARQUITECTURA

Grau en Enginyeria Electrònica Industrial

Grau en Enginyeria Electrònica de Telecomunicació

Grau en Enginyeria Informàtica

Grau en Enginyeria Multimèdia

Grau en Enginyeria Química

Grau en Enginyeria Telemàtica

11

LA NOVA ORGANITZACIÓ

DELS ESTUDIS

CLAUS

PER A ENTENDRE ELS GRAUS

Batxillerat

Cicles formatius

de grau superior

Majors de 25,

de 40 i de 45 anys

GRAU

MÀSTER

DOCTORAT

12 13

camp. Segons la titulació s’anomenen de

diverses maneres: itinerari, intensifi cació,

menció, etc.

En els graus de llengües i literatures, les

agrupacions de crèdits s’anomenen maior

i minor. El maior són 138 crèdits entre

assignatures obligatòries i optatives d’una

llengua i les seues literatures, i el minor

són 30 crèdits d’assignatures optatives en

una segona llengua de la qual s’han cursat

prèviament 12 crèdits de formació bàsica.

Els itineraris, intensifi cacions, mencions,

maiors i minors són refl ectits en el SET

(Suplement Europeu al Títol).

LES PRÀCTIQUES EXTERNES

Els graus inclouen pràctiques externes en

empreses o institucions. Aquestes poden

ser obligatòries o optatives i es cursen en

la segona meitat del pla. Quan les pràcti-

ques són obligatòries poden tenir fi ns a un

màxim de 60 crèdits ECTS.

EL TREBALL DE FI DE GRAU

El treball de fi de grau és obligatori i pot

tenir entre 6 i 30 crèdits, segons el títol.

Es fa en l’últim curs del grau.

LES LLENGÜES DE DOCÈNCIA

A la Universitat de València hi ha docència

en valencià i en castellà. D’altra banda,

el grau en Negocis Internacionals-

International Business té un grup de

docència en anglès i, a hores d’ara,

hi ha diversos graus que ofereixen una

part de la docència en anglès: ADE,

Dret, Economia, Enginyeria Telemàtica,

Finances i Comptabilitat i Turisme.

EL GRAU

El grau és el primer cicle d’estudis univer-

sitaris i prepara per a l’exercici d’activitats

professionals. Té una durada de 240 crèdits,

llevat d’excepcions com ara Farmàcia i

Odontologia, que en tenen 300, i Medicina,

que en té 360. Els 240 crèdits inclouen tota

la formació teòrica i pràctica i es distri-

bueixen en quatre cursos de 60 crèdits

cadascun.

ELS TÍTOLS DE GRAU SÓN ADSCRITS

A ALGUNA DE LES 5 BRANQUES DE

CONEIXEMENT SEGÜENTS:

¬ Arts i Humanitats¬ Ciències¬ Ciències de la Salut ¬ Ciències Socials i Jurídiques ¬ Enginyeria i Arquitectura

EL NOU MODEL D’APRENENTATGE

I EL CRÈDIT EUROPEU (ECTS)

El model d’ensenyament-aprenentatge

dins l’EEES (Espai Europeu d’Educació

Superior) se centra en l’estudiant.

La unitat de mesura d’aquest model és

el crèdit europeu o crèdit ECTS (European

Credit Transfer System), el valor del qual

oscil·la entre 25 i 30 hores. El còmput

de les hores inclou classes teòriques i pràc-

tiques, hores d’estudi, seminaris, treballs,

projectes i altres activitats acadèmiques

necessàries per a l’avaluació. En la Univer-

sitat de València, el crèdit ECTS equival

a 25 hores, de les quals 10 són de classe

i 15 són de treball autònom de l’estudiant.

LES MATÈRIES

Les matèries serveixen per a estructurar

un pla d’estudis i es concreten en una o

diverses assignatures de les quals es

matricula l’estudiant. Les matèries es mesu-

ren en crèdits i poden ser de tres tipus:

¬ Matèries de formació bàsica

S’han de cursar obligatòriament i es

fan en la primera meitat del pla d’estu-

dis. Cada grau té un mínim de 60 crèdits

de formació bàsica, dels quals almenys

36 són de matèries de la branca de

coneixement del títol i la resta poden ser

de matèries de formació bàsica d’altres

branques.

¬ Matèries obligatòries

S’han de cursar obligatòriament i és la

universitat qui les estableix per a cada

títol de grau.

¬ Matèries optatives

Són un grup d’assignatures de les quals

l’estudiant pot triar quines vol fer. Alguns

graus ofereixen la possibilitat de fer

diferents itineraris o intensifi cacions

curriculars mitjançant l’agrupació

d’assignatures optatives.

Així mateix, es poden reconèixer fi ns a un

màxim de 6 crèdits per la participació en

activitats universitàries, culturals, esportives,

de representació estudiantil, solidàries i de

cooperació.

ITINERARI, INTENSIFICACIÓ,

MAIOR I MINOR

Els itineraris o intensifi cacions curriculars

són agrupacions d’assignatures, general-

ment optatives, que permeten a l’alumnat

una major especialització en un determinat

14

Com s’accedeix als graus des dels cicles

formatius de grau superior?

Per accedir als graus cal fer la preinscripció

amb la nota mitjana del CFGS o equivalent.

També és important saber:

a) Que a partir del curs 2010-2011

es pot accedir a qualsevol grau des

de qualsevol CFGS.

b) Que es pot augmentar la nota mitjana

del CFGS si la família professional a la

qual pertany el cicle està vinculada a

la branca de coneixement del títol de

grau que es vol cursar. Per augmentar

la mitjana es multipliquen les dues

millors qualifi cacions dels mòduls del

CFGS per 0,1 i es poden sumar fi ns a 2

punts a la nota mitjana inicial (excepte

els mòduls de Formació i orientació

laboral, Formació en centres de treball

i Empresa i cultura emprenedora, que

no multipliquen).

Com s’accedeix als graus des del batxillerat?

Per accedir als graus cal superar les PAU

(proves d’accés a la universitat) i cal fer la

preinscripció. És important saber a quina

branca de coneixement està adscrit el títol

que ens interessa en la universitat on volem

estudiar. A més, també és important:

a) Diferenciar entre NAU (nota d’accés

a la universitat) i NAT (nota d’accés

a les titulacions).

NAU = mitjana del batxillerat (60%) +

mitjana de la fase general PAU (40%)

NAT = NAU + [ponderació x M1 fase

específi ca PAU] + [ponderació x M2 fase

específi ca PAU]

Les ponderacions s’apliquen segons

les vinculacions de les matèries de

segon de batxillerat als diferents

graus. Hi ha matèries que multipliquen

la nota aconseguida per 0,1 o per 0,2.

Les matèries M1 i M2 corresponen a

les dues millors qualifi cacions de les

assignatures de modalitat examinades

en la fase específi ca de les PAU una

volta ponderades per 0,1 o 0,2.

b) Sols amb la NAU (entre 5 i 10 punts)

ja es pot accedir a la universitat, però

si es vol augmentar aquesta nota, cal

examinar-se de matèries de modalitat

en la fase específi ca de les PAU i obtenir

una NAT que pot sumar fi ns a 4 punts

a la NAU inicial (es pot arribar fi ns a

14 punts).

c) Segons quines siguen les matèries

de modalitat examinades en la fase

específi ca i la seua vinculació al grau,

es poden obtenir diferents NAT per a

accedir a diferents graus. La NAU té

una validesa indefi nida i la NAT té vali-

desa durant els dos cursos següents

a la seua realització.

PREGUNTES

MÉS FREQÜENTS

És el mateix l’accés que l’admissió

a un grau?

No, cal diferenciar entre accés i admissió.

Per accés s’entén complir els requisits per

a entrar en les universitats (batxillerat i PAU,

CFGS, accés per a majors de 25, 40 i 45 anys,

proves específi ques, etc.). Per admissió

s’entén el procediment que ordena les

sol·licituds de les persones que compleixen

els requisits d’accés (o siga, l’ordenació

segons la nota d’accés dins la preinscripció).

Pot passar que una persona complisca els

requisits per a accedir a la universitat i no

siga admesa en un grau perquè hi ha places

limitades i no té prou nota d’accés.

Es poden aprofi tar crèdits si es canvia

de titulació?

Sí, hi ha diferents maneres d’aprofi tar crè-

dits ja cursats en un altre grau. Una d’elles

és fer servir els crèdits cursats en matèries

de formació bàsica sempre que aquestes

siguen de la mateixa branca de coneixement.

També es pot demanar, segons el cas, el

reconeixement, la transferència o la convali-

dació d’assignatures obligatòries i optatives.

També es pot accedir als graus des de:

¬ Batxillerats comunitaris i d’altres països

amb conveni, amb credencial d’accés.

¬ Estudis no comunitaris homologats amb les PAU superades.



Hi ha graus que tenen proves específi ques

per a accedir-hi?

Sí, hi ha graus que tenen unes proves

específi ques que cal superar per poder

accedir-hi, com és el cas de Ciències de

l’Activitat Física i de l’Esport. A més, els

estudiants que es preinscriguen per la

quota general en el grau de Medicina i en el

d’Odontologia, i no hagen fet prèviament

la prova d’accés, hauran de superar una

prova específi ca addicional. Aquesta prova

inclou l’avaluació de coneixements en les

matèries de biologia, química i física. Més

endavant es poden establir proves per a

altres titulacions. La superació de les proves

és un requisit sense el qual no es pot ser

admès/a en el grau; a banda, cal fer la pre-

inscripció amb la nota d’accés corresponent.

Es poden estudiar dos graus alhora?

Sí, hi ha diverses maneres de fer-ho.

La primera és mitjançant les dobles titula-

cions que ofereix la Universitat. La segona,

a través de graus que tenen un alt nivell de

transversalitat (crèdits comuns) i que per-

meten obtenir dues titulacions aprofi tant

crèdits d’una titulació per a una altra (és el

cas de les enginyeries o de Biotecnologia i

Bioquímica i Ciències Biomèdiques). També

hi ha la possibilitat de demanar la simul-

taneïtat d’estudis entre dues titulacions

sempre que es complisquen els requisits.

15

16

Es poden reconèixer crèdits fora de les

assignatures de les titulacions ofi cials?

Sí. Es poden reconèixer fi ns a 6 crèdits

del pla d’estudis de grau per la participació

en activitats universitàries, culturals,

esportives, de representació estudiantil,

solidàries i de cooperació.

Hi ha professions que exigeixen tenir

un títol ofi cial per exercir-les?

Sí, l’exercici d’algunes activitats profes-

sionals regulades –infermer/a, mestre/a,

etc.– exigeix tenir un títol de grau en con-

cret. D’altres professions –professor/a de

secundària, advocat/da, etc.– exigeixen un

títol de grau i un de màster ofi cial.

Què es pot estudiar després del grau?

Una vegada acabat el grau, la persona que

vol continuar estudiant ho pot fer matricu-

lant-se en els màsters ofi cials (segon cicle),

molts dels quals tenen continuació en un

doctorat (tercer cicle).

Es pot cursar una part del grau

en una altra universitat?

Sí, la mobilitat és una pràctica recomanable

en la formació universitària. Hi ha diversos

programes que afavoreixen l’estada d’estu-

diants en altres centres d’educació superior

de l’estat i de l’estranger: SICUE, Erasmus,

etc. A més, la Universitat de València ofereix

una sèrie d’intercanvis internacionals

i de programes de cooperació per fomentar

la mobilitat.

Què és el SET (Suplement Europeu al Títol)?

És un document que afegeix informació al

títol: cicle dels estudis, assignatures cursa-

des, qualifi cacions, si s’ha fet un itinerari en

concret, etc. Es demana una volta fi nalitzat

el grau i es redacta en valencià, castellà i

anglès. Serveix per a facilitar la transparèn-

cia i el reconeixement de les titulacions dins

l’Espai Europeu d’Educació Superior.

PREGUNTES

MÉS FREQÜENTS GLOSSARI

Grau

Primer cicle d’estudis

universitaris; té una durada

estàndard de 240 crèdits

ECTS, llevat d’excepcions

com Medicina (360 cr.),

Odontologia (300 cr.) i

Farmàcia (300 cr.). Els 240

crèdits es reparteixen en 4

cursos (60 crèdits per curs a

dedicació completa).

Màster

Segon cicle d’estudis

universitaris; té una durada

entre 60 i 120 crèdits ECTS

repartits d’un a dos cursos

a dedicació completa.

Branca de coneixement

Els ensenyaments de grau

s’adscriuen a 5 branques de

coneixement: Arts i Huma-

nitats, Ciències, Ciències de

la Salut, Ciències Socials

i Jurídiques, i Enginyeria i

Arquitectura.

Crèdit ECTS

Unitat de mesura que

equival, en la Universitat de

València, a 25 hores. De les

25 hores, 10 són de classe

i 15 són de treball autònom

de l’estudiant.

Matèria / Assignatura

Hi ha matèries de tres tipus:

de formació bàsica,

obligatòries i optatives.

Les matèries es concreten

en una o diverses assig-

natures de les quals es

matriculen els estudiants.

Itinerari

És una agrupació

d’assignatures, gene-

ralment optatives, que

permet a l’alumnat una

major especialització en un

determinat camp dins el

grau o el màster. És sinònim

d’intensifi cació curricular;

en alguns graus també es

parla de menció.

Maior / Minor

Són agrupacions d’assig-

natures dins dels graus de

llengües i literatures.

El maior són 138 crèdits

entre assignatures obli-

gatòries i optatives d’una

llengua i les seues literatu-

res, i el minor són 30 crèdits

d’assignatures optatives en

una segona llengua de la

qual s’han cursat prèvia-

ment 12 crèdits de formació

bàsica.

SET

Suplement Europeu al Títol.

És un document que afegeix

informació complemen-

tària als títols ofi cials. Els

itineraris, intensifi cacions,

mencions, maiors i minors

fi guren en el SET. El SET

es redacta en valencià,

castellà i anglès.

Pràctiques externes

Són pràctiques laborals en

empreses i institucions que

tenen forma d’assignatura

obligatòria o d’optativa dins

el pla d’estudis. Poden tenir

entre 6 i 60 crèdits ECTS i es

cursen en la segona meitat

del pla.

Treball de fi de grau

En l’últim curs del grau cal

fer un treball que val entre

6 i 30 crèdits ECTS, segons

el títol.

17

18

Vinculació

És la relació que s’estableix

entre les matèries de moda-

litat de segon de batxillerat i

els graus (idoneïtat) i també

entre les famílies professi-

onals dels cicles formatius

de grau superior i les bran-

ques de coneixement dels

graus (adscripció).

Ponderacions

En el cas del batxillerat, les

ponderacions consisteixen a

multiplicar per 0,1 o 0,2 les

dues millors qualifi cacions

de les matèries examinades

en la fase específi ca de les

PAU, sempre que les matè-

ries estiguen vinculades al

grau que es vol estudiar.

En el cas dels cicles for-

matius, les ponderacions

consisteixen a multiplicar

per 0,1 les dues millors

qualifi cacions dels mòduls

del cicle, sempre que la

família professional del cicle

estiga vinculada a la branca

de coneixement del grau.

PAU

Prova d’accés a la univer-

sitat per als alumnes de

batxillerat. La prova és

necessària per a accedir

als graus i s’estructura

en una fase general obliga-

tòria i una fase específi ca

de caràcter voluntari.

Les qualifi cacions dels

exàmens de la fase general

tenen validesa indefi nida,

mentre que les qualifi ca-

cions de les matèries de

la fase específi ca tenen

validesa per als dos cursos

acadèmics següents.

Preinscripció

És el procediment d’admis-

sió que serveix per a ordenar

els estudiants que demanen

plaça en un grau segons la

nota d’accés. Les universi-

tats valencianes públiques

(i els centres adscrits a

aquestes) fan la preinscrip-

ció conjuntament. Hi ha una

preinscripció ordinària (fase

A, al voltant de les PAU de

juny) i una altra d’extraordi-

nària (fase B, al voltant de

les PAU de setembre). En la

fase A s’ofereixen totes les

places dels graus, mentre

que en la fase B sols s’oferei-

xen les que queden després

de resoldre la fase A.

NAU

Nota d’accés a la universitat,

de 5 a 10 punts. Només amb

la NAU ja es pot accedir als

estudis de grau. La NAU

té validesa indefi nida.

NAU = mitjana del batxillerat (60%)

+ mitjana de la fase general

PAU (40%)

NAT

Nota d’accés a les titulaci-

ons, de 5 a 14 punts.

Pot augmentar la NAU fi ns

a 4 punts. Incorpora les

dues millors qualifi caci-

ons de les matèries de la

fase específi ca. Cal, però,

que les matèries estiguen

vinculades al grau que es

vol cursar. Un alumne pot

tenir diverses NAT segons

les matèries de modalitat

examinades i el grau a què

vol accedir. La NAT té vali-

desa durant els dos cursos

acadèmics següents a la

realització dels exàmens.

NAT = NAU + [ponderació x M1

fase específi ca PAU] + [ponderació

x M2 fase específi ca PAU]

Ponderació: 0,1 o 0,2M1 i M2: dues millors qualifi cacions de les matèries superades en la fase específi ca.

GLOSSARI

SERVEI D’INFORMACIÓ - DISE

[email protected]

www.uv.es/dise

www.uv.es/acces

Campus de Blasco Ibáñez

Aulari III, 1r pis

C. Menéndez Pelayo, s/n

46010 València

Tel.: 963 864 040

Campus de Burjassot-Paterna

C. Dr. Moliner, 50

46100 Burjassot

Tel.: 963 544 060

Campus dels Tarongers

Aulari Nord, planta baixa

Av. Els Tarongers, s/n

46022 València

Tel.: 963 828 503

graus de la facultat de dret de la universitat de valència

Documents