graus de la facultat de ciències socials de la universitat de valència

SUMARI

FACULTAT DE

CIÈNCIES SOCIALS

CAMPUS DELS TARONGERS

Edifi ci de Departaments Occidental

Av. Els Tarongers, s/n

46022 València

Tel.: 963 828 500

[email protected]

www.uv.es/socials

Impressió

Impremta Máñez

DL: V-1337-2010

Edició

Servei d’Informació-DISE.

Vicerectorat de Relacions

Internacionals i Comunicació.

Universitat de València

Disseny i maquetació

esestudio.es

Assessorament lingüístic

Servei de Política Lingüística.

Universitat de València

3 Què es pot estudiar a la Facultat

de Ciències Socials

4 Grau en Relacions Laborals

i Recursos Humans

6 Grau en Sociologia

8 Grau en Treball Social

10 Què es pot estudiar a la Universitat

de València

12 Claus per a entendre els graus

14 Preguntes més freqüents sobre

els graus

17 Glossari

QUÈ ES POT ESTUDIAR A LA

FACULTAT DE CIÈNCIES SOCIALS

4 5

PERFIL

Les persones titulades en Relacions

Laborals i Recursos Humans estan

capacitades per a aplicar els conei-

xements teòrics, les destreses i les

habilitats en els àmbits professionals

següents: la consultoria i l’assessora-

ment laboral, la gestió i la direcció de

recursos humans, l’organització del

treball i de la gestió i la mediació

d’ocupació en el mercat de treball.

El treball es pot desenvolupar tant

en el sector privat com en el públic.

La formació rebuda les faculta per a

l’aprenentatge autònom de nous

coneixements i tècniques.

REQUISITS D’ACCÉS

¬ Batxillerat amb les PAU superades.

¬ Cicle formatiu de grau superior o

equivalent.

¬ Accés per a majors de 25, 40 i 45 anys.

¬ Titulació universitària.

¬ Batxillerats comunitaris i d’altres

països amb conveni, amb credencial

d’accés.

¬ Estudis no comunitaris homologats

amb les PAU superades.

ITINERARIS

¬ Assessoria Laboral i Empresarial

¬ Intervenció en el Mercat de Treball

i Polítiques Sociolaborals

¬ Recursos Humans

¬ El grau en Relacions Laborals

i Recursos Humans permet col·legiar-se

i exercir professionalment com a graduat

o graduada social.

¬ Els tres itineraris estan vinculats a les

eixides laborals més comunes de la titulació

i es desenvolupen en els àmbits següents:

despatxos professionals de graduats i gra-

duades socials; departaments de recursos

humans o d’administració i direcció de

personal en empreses i administracions

públiques; assessories juridicolaborals;

agències de desenvolupament local;

serveis, departaments i centres vinculats

al sistema autonòmic i nacional de treball,

ocupació i seguretat social; programes

i plans locals, autonòmics i nacionals vincu-

lats a la implantació de polítiques laborals;

centres i agències nacionals i internaci-

onals de cooperació i desenvolupament;

projectes i accions socials integrats en els

diferents sistemes de benestar social, etc.

¬ Per a assolir una major professionalització,

la titulació integra les pràctiques en empre-

ses i institucions i les relaciona amb els

àmbits laborals abans esmentats, fet que

facilita l’ocupació en acabar els estudis.

GRAU EN RELACIONS LABORALS I RECURSOS HUMANS

BRANCA I CIÈNCIES SOCIALS I JURÍDIQUESCENTRE Facultat de Ciències Socials_CRÈDITS 240_CURSOS 4_

El grau en Relacions Laborals i Recursos Humans té per objectiu l’adquisició de la formació necessària per a comprendre d’una forma integrada la complexitat i el caràcter dinàmic i interrelacional del treball humà, atenent les perspectives jurídica, organitzativa, psicològica, sociològica, històrica i econòmica. Així mateix, promou l’esperit crític davant els problemes socials i laborals, la responsabilitat i el sentit ètic per a l’aplicació i la defensa dels drets fonamentals, la igualtat d’oportunitats, la no-discriminació i els valors democràtics.

OPTATIVES / ITINERARIS Crèdits

Assessoria Laboral i EmpresarialTributació de l’empresa 6Gestió comptable 6Dret de la contractació privada 4,5Dret de societats 4,5Ocupació pública i relacions especials de treball 4,5Programes de promoció d’ocupació en els àmbits valencià i local 4,5

Intervenció en el Mercat de Treball i Polítiques Sociolaborals

Sistemes laborals territorials i desenvolupament local 6Ocupació i relacions laborals en el mercat de treball valencià 6Dinàmica sectorial i política econòmica valenciana 4,5Programes de promoció d’ocupació en els àmbits valencià i local 4,5Formació, orientació i intermediació en el mercat laboral 4,5Medi ambient i iniciatives socials en el desenvolupament territorial 4,5

Recursos HumansAuditoria de la funció de recursos humans 6Polítiques, estratègia i direcció de recursos humans 6Direcció de la qualitat i recursos humans 4,5Responsabilitat social corporativa en l’àmbit dels recursos humans 4,5Grups de treball 4,5Tècniques de selecció i desenvolupament de persones 4,5

ASSIGNATURES

FB = Formació bàsica / OB = Obligatòria / OP = Optativa

1r curs Caràcter CrèditsDret sindical FB 6

Economia aplicada FB 6

Elements jurídics bàsics per a les relacions laborals FB 6

Història social i de les relacions laborals contemporànies FB 6

Instruments i tècniques d’informació, estudi i documentació FB 6

Introducció al funcionament de l’empresa FB 6

Psicologia del treball FB 6

Sociologia del treball FB 6

Conducta organitzacional OB 6

Dret del treball I OB 6

2n curs Caràcter CrèditsLa direcció a l’empresa FB 6

Teoria de les relacions laborals FB 6

Anàlisi econòmica de les polítiques sociolaborals OB 6

Confl icte i tècniques de negociació OB 6

Dret del treball II OB 6

Economia del treball OB 6

Estructura de l’organització i el disseny dels llocs de treball OB 6

Intervenció administrativa en les relacions laborals OB 6

Tècniques qualitatives d’investigació social OB 6

Tècniques quantitatives d’investigació social OB 6

3r curs Caràcter CrèditsDirecció estratègica de l’empresa OB 6

Dret de la seguretat social I OB 6

Dret de la seguretat social II OB 6

Dret processal laboral OB 6

La funció de recursos humans OB 6

Marc normatiu i gestió de la prevenció de riscos laborals OB 6

Polítiques sociolaborals, d’ocupació i d’igualtat OB 6

Salut laboral OB 6

Sistemes de relacions laborals OB 6

Tècniques d’auditoria OB 6

4t curs Caràcter CrèditsAssignatures optatives d’un itinerari formatiu OP 30

Pràctiques externes OB 18

Treball de fi de grau OB 12

PLA D’ESTUDIS

Matèries de formació bàsica 60 crèdits (54 de la branca pròpia)

Matèries obligatòries 120 crèdits

Matèries optatives 30 crèdits

Pràctiques escolars obligatòries 18 crèdits

Treball de fi de grau 12 crèdits

Es poden reconèixer fi ns a 6 crèdits per la participació en activitats i gestió universitàries.

6

OPTATIVES Crèdits

Agents, processos i confl ictes polítics en la societat valenciana 6Anàlisi i avaluació de polítiques públiques 6Anàlisi sociològica de la comunicació de masses 6Anàlisi sociològica de la cultura i de les pràctiques culturals 6Anàlisi sociològica de les relacions i els usos lingüístics 6 Anàlisi sociològica del consum 6Anàlisi sociològica dels processos i institucions educatives 6Anàlisi sociològica de l’oci i de l’esport 6Economia del sector públic1 6Formes d’organització administrativa1 4,5Mostratge i inferència estadística 6Sociologia urbana, de l’habitatge i de la planifi cació del territori 6Teoria i fi losofi a política1 4,5

1 Aquestes assignatures optatives cal cursar-les si se segueix la doble titulació de Sociologia i Ciències Polí-tiques i de l’Administració.

ASSIGNATURES


1r curs Caràcter CrèditsEconomia aplicada FB 6

Història política i social contemporània FB 6

Incorporació al grau i introducció als mètodes i tècniques d’investigació social FB 6

Introducció a l’antropologia social FB 6

Introducció a la ciència política FB 6

Introducció a la psicologia social FB 6

Introducció a la sociologia FB 6

Informàtica aplicada a la investigació sociològica OB 9

Socioestadística OB 9

2n curs Caràcter CrèditsAnàlisi demogràfi ca FB 6

Anàlisi sociològica des d’una perspectiva de gènere FB 6

Sociologia del treball FB 6

Estructura i canvi en les societats contemporànies OB 6

Estructura i canvi social OB 6

Estructura política a Espanya i a la Comunitat Valenciana OB 6

Intervenció grupal i comunitària OB 6

La tradició sociològica: les aportacions dels clàssics OB 9

Tècniques quantitatives d’investigació social OB 9

3r curs Caràcter CrèditsAntropologia social de les societats contemporànies OB 6

Desenvolupament, desigualtat i relacions Nord-Sud OB 6

Economia i territori al País Valencià OB 6

Estructura i canvi social a Espanya OB 6

Estructura i canvi social al País Valencià OB 6

Política comparada OB 6

Societat i medi ambient: població i recursos naturals OB 6

Tècniques qualitatives d’investigació social OB 9

Teoria sociològica contemporània OB 9

4t curs Caràcter CrèditsEl mètode de les ciències socials OB 6

Assignatures optatives OP 30

Pràctiques externes OB 18


PLA D’ESTUDIS


Matèries obligatòries 126 crèdits


Pràctiques escolars obligatòries 18 crèdits

Treball de fi de grau 6 rèdits



GRAU EN SOCIOLOGIA

¬ Les assignatures obligatòries poden ser

quadrimestrals (de 6 crèdits) o anuals

(de 9 crèdits).

¬ Una de les característiques del títol és

que requereix coneixements multidis-

ciplinaris que abasten àrees diferents:

economia, història, psicologia, sociologia,

estadística, etc.

¬ Cal tenir en compte que aquest grau té

assignatures vinculades a l’anàlisi

estadística, descriptiva i inferencial.

¬ És convenient que l’estudiantat tinga

una disposició empàtica per a comprendre

l’objecte d’estudi.

¬ Hi ha la possibilitat de cursar el programa

de doble titulació de Sociologia i Ciències

Polítiques i de l’Administració, amb un total

de 300 crèdits.

PERFIL

Gràcies a la seua formació genera-

lista, els graduats i graduades en

Sociologia poden treballar en àmbits

molt diferents, com ara la interven-

ció social, les polítiques públiques, la

investigació, l’organització del treball

o l’educació. Aquesta tasca es pot dur

a terme tant en institucions públiques

com privades, entre les quals desta-

quen les administracions públiques,

els centres d’investigació sociològica,

empreses d’estudis i assessorament o

els instituts d’anàlisi i planifi cació.




equivalent.





d’accés.



El grau en Sociologia proporciona coneixements teòrics i instruments pràctics per a analit-zar de manera objectiva i crítica les característiques de les societats actuals. A més a més, aquesta capacitat d’anàlisi ha d’afavorir el desenvolupament d’estratègies d’acció social que permeten millorar les condicions de vida de les persones que integren aquestes socie-tats (polítiques públiques, dinàmiques empresarials, projectes educatius, centres d’anàlisi i estadística, etc.).

7

8

OPTATIVES / ITINERARIS Crèdits

Igualtat i Benestar SocialAntropologia urbana 4,5Hàbitat, territori i medi ambient 4,5Ideologies i benestar social 4,5Psicologia i sistema sexe-gènere 4,5Treball social amb dones 4,5Treball social en polítiques actives d’ocupació 4,5

Interculturalitat, Cooperació i Exclusió SocialAntropologia dels grups ètnics i culturals 4,5Dret penitenciari 4,5Psicologia social de la inadaptació 4,5Sociologia de la desviació social 4,5Treball social i cooperació internacional al desenvolupament 4,5Treball social, immigració i interculturalitat 4,5

SalutBenestar internacional 4,5Sociologia de la salut 4,5Treball social en drogodependències 4,5Treball social amb persones amb diversitat funcional 4,5Treball social amb persones grans 4,5Treball social en salut mental 4,5

Suport Personal, Educatiu i FamiliarPolítiques socials comparades 4,5Programes d’animació sociocultural 4,5Tècniques de comunicació social 4,5Treball social en contextos educatius 4,5Treball social amb famílies i altres xarxes socials 4,5Treball social amb menors 4,5

ASSIGNATURES


1r curs Caràcter CrèditsActivitat psicològica i comportament humà FB 6

Drets humans: drets socials FB 6

Economia aplicada a les ciències socials FB 6

Història social i política contemporània FB 6

Igualtat de gènere i no-discriminació FB 6

Instruments i tècniques d’informació, organització de l’estudi i documentació FB 6

Introducció a la psicologia social FB 6

Sociologia general FB 6

Fonaments de treball social OB 12

2n curs Caràcter CrèditsAntropologia social FB 6

Educació social: intervenció socioeducativa FB 6

Administració social i sistemes de benestar OB 6

Comunicació professional OB 4,5

Interacció social i comunicació en treball social OB 4,5

Introducció a la política social OB 4,5

Mètodes del treball social: individual, grupal i comunitari OB 6

Models aplicats al treball social OB 6

Prestacions del sistema públic de serveis socials OB 6

Pràctiques I OB 10,5

3r curs Caràcter CrèditsDesenvolupament psicològic en el cicle vital OB 6

Estructura social contemporània OB 6

Introducció al dret de la protecció social OB 6

Investigació en polítiques de benestar social OB 6

Mètodes i tècniques d’investigació social OB 10,5

Política social OB 4,5

Projectes socials OB 6

Salut i treball social OB 4,5

Serveis socials OB 4,5

Tècniques i procediments OB 6

4t curs Caràcter CrèditsInvestigació, diagnòstic i avaluació OB 6

Assignatures optatives OP 27

Pràctiques II OB 21


PLA D’ESTUDIS


Matèries obligatòries 115,5 crèdits


Pràctiques escolars obligatòries 31,5 crèdits

Treball de fi de grau 6 crèdits


GRAU EN TREBALL SOCIAL

El treball social és la disciplina de la qual deriva l’activitat professional corresponent, que té per objectiu la investigació, la intervenció i l’avaluació social davant les necessitats socials per a promoure el canvi, la resolució dels problemes en les relacions humanes i l’enfortiment i la llibertat de la societat per a incrementar el benestar i la cohesió. Per aconseguir-ho, les persones titulades en aquest grau apliquen la metodologia específi ca en què s’integra el treball social de cas, grup i comunitat.


PERFIL

El títol de grau en Treball Social

capacita per a intervenir en contextos

socials i institucionals en què viuen

les persones, les famílies, els grups,

les organitzacions i les comunitats,

mitjançant l’assistència, la mediació,

els processos d’ajuda, l’educació, la

defensa, la negociació en confl ictes

i la transformació i la integració

en aquests contextos. En aquesta

carrera es formen per participar

en la planifi cació, la formulació,

el desenvolupament i l’avaluació de

polítiques, serveis i iniciatives socials,

per contribuir a la ciutadania activa

mitjançant la potenciació de la igualtat

i la garantia dels drets humans i socials;

i per treballar en la prevenció dels

problemes socials.




equivalent.





d’accés.



¬ Les pràctiques externes es fan en dos

moments diferents del procés de formació,

en segon i quart cursos.

¬ En aquest grau s’ofereixen quatre itineraris

que aporten la formació bàsica necessària

per a conèixer el marc d’actuació professio-

nal amb diversos sectors poblacionals.

¬ Els itineraris formatius estan vinculats

a les pràctiques externes, així els diversos

espais i centres de pràctiques van lligats

a l’itinerari que s’ha triat.

¬ És possible vincular el treball de fi de grau

a la temàtica de les pràctiques externes.

ITINERARIS

¬ Igualtat i Benestar Social

¬ Interculturalitat, Cooperació

i Exclusió Social

¬ Salut

¬ Suport Personal, Educatiu i Familiar

9

QUÈ ES POT ESTUDIAR A LA

UNIVERSITAT DE VALÈNCIA

ARTS I HUMANITATS

Grau en Estudis Anglesos

Grau en Estudis Hispànics: Llengua Espanyola i les seues Literatures

Grau en Filologia Catalana

Grau en Filologia Clàssica

Grau en Filosofi a

Grau en Història

Grau en Història de l’Art

Grau en Llengües Modernes i les seues Literatures

Grau en Traducció i Mediació Interlingüística

CIÈNCIES

Grau en Biologia

Grau en Biotecnologia

Grau en Bioquímica i Ciències Biomèdiques

Grau en Ciències Ambientals

Grau en Física

Grau en Matemàtiques

Grau en Química

CIÈNCIES DE LA SALUT

Grau en Ciència i Tecnologia dels Aliments

Grau en Farmàcia

Grau en Fisioteràpia

Grau en Infermeria

Grau en Logopèdia

Grau en Medicina

Grau en Nutrició Humana i Dietètica

Grau en Odontologia

Grau en Òptica i Optometria

Grau en Podologia

Grau en Psicologia

10

CIÈNCIES SOCIALS I JURÍDIQUES

Grau en Administració i Direcció d’Empreses

Grau en Ciències de l’Activitat Física i de l’Esport

Grau en Ciències Polítiques i de l’Administració

Grau en Comunicació Audiovisual

Grau en Criminologia

Grau en Dret

Grau en Economia

Grau en Educació Social

Grau en Finances i Comptabilitat

Grau en Geografi a i Medi Ambient

Grau en Informació i Documentació

Grau en Negocis Internacionals / International BusinessGrau en Mestre/a en Educació Infantil

Grau en Mestre/a en Educació Primària

Grau en Pedagogia

Grau en Periodisme

Grau en Relacions Laborals i Recursos Humans

Grau en Sociologia

Grau en Treball Social

Grau en TurismeENGINYERIA I ARQUITECTURA

ENGINYERIA I ARQUITECTURA

Grau en Enginyeria Electrònica Industrial

Grau en Enginyeria Electrònica de Telecomunicació

Grau en Enginyeria Informàtica

Grau en Enginyeria Multimèdia

Grau en Enginyeria Química

Grau en Enginyeria Telemàtica

11

LA NOVA ORGANITZACIÓ

DELS ESTUDIS

CLAUS

PER A ENTENDRE ELS GRAUS

Batxillerat

Cicles formatius

de grau superior

Majors de 25,

de 40 i de 45 anys

GRAU

MÀSTER

DOCTORAT

12 13

camp. Segons la titulació s’anomenen de

diverses maneres: itinerari, intensifi cació,

menció, etc.

En els graus de llengües i literatures, les

agrupacions de crèdits s’anomenen maior

i minor. El maior són 138 crèdits entre

assignatures obligatòries i optatives d’una

llengua i les seues literatures, i el minor

són 30 crèdits d’assignatures optatives en

una segona llengua de la qual s’han cursat

prèviament 12 crèdits de formació bàsica.

Els itineraris, intensifi cacions, mencions,

maiors i minors són refl ectits en el SET

(Suplement Europeu al Títol).

LES PRÀCTIQUES EXTERNES

Els graus inclouen pràctiques externes en

empreses o institucions. Aquestes poden

ser obligatòries o optatives i es cursen en

la segona meitat del pla. Quan les pràcti-

ques són obligatòries poden tenir fi ns a un

màxim de 60 crèdits ECTS.

EL TREBALL DE FI DE GRAU

El treball de fi de grau és obligatori i pot

tenir entre 6 i 30 crèdits, segons el títol.

Es fa en l’últim curs del grau.

LES LLENGÜES DE DOCÈNCIA

A la Universitat de València hi ha docència

en valencià i en castellà. D’altra banda,

el grau en Negocis Internacionals-

International Business té un grup de

docència en anglès i, a hores d’ara,

hi ha diversos graus que ofereixen una

part de la docència en anglès: ADE,

Dret, Economia, Enginyeria Telemàtica,

Finances i Comptabilitat i Turisme.

EL GRAU

El grau és el primer cicle d’estudis univer-

sitaris i prepara per a l’exercici d’activitats

professionals. Té una durada de 240 crèdits,

llevat d’excepcions com ara Farmàcia i

Odontologia, que en tenen 300, i Medicina,

que en té 360. Els 240 crèdits inclouen tota

la formació teòrica i pràctica i es distri-

bueixen en quatre cursos de 60 crèdits

cadascun.

ELS TÍTOLS DE GRAU SÓN ADSCRITS

A ALGUNA DE LES 5 BRANQUES DE

CONEIXEMENT SEGÜENTS:

¬ Arts i Humanitats¬ Ciències¬ Ciències de la Salut ¬ Ciències Socials i Jurídiques ¬ Enginyeria i Arquitectura

EL NOU MODEL D’APRENENTATGE

I EL CRÈDIT EUROPEU (ECTS)

El model d’ensenyament-aprenentatge

dins l’EEES (Espai Europeu d’Educació

Superior) se centra en l’estudiant.

La unitat de mesura d’aquest model és

el crèdit europeu o crèdit ECTS (European

Credit Transfer System), el valor del qual

oscil·la entre 25 i 30 hores. El còmput

de les hores inclou classes teòriques i pràc-

tiques, hores d’estudi, seminaris, treballs,

projectes i altres activitats acadèmiques

necessàries per a l’avaluació. En la Univer-

sitat de València, el crèdit ECTS equival

a 25 hores, de les quals 10 són de classe

i 15 són de treball autònom de l’estudiant.

LES MATÈRIES

Les matèries serveixen per a estructurar

un pla d’estudis i es concreten en una o

diverses assignatures de les quals es

matricula l’estudiant. Les matèries es mesu-

ren en crèdits i poden ser de tres tipus:

¬ Matèries de formació bàsica

S’han de cursar obligatòriament i es

fan en la primera meitat del pla d’estu-

dis. Cada grau té un mínim de 60 crèdits

de formació bàsica, dels quals almenys

36 són de matèries de la branca de

coneixement del títol i la resta poden ser

de matèries de formació bàsica d’altres

branques.

¬ Matèries obligatòries

S’han de cursar obligatòriament i és la

universitat qui les estableix per a cada

títol de grau.

¬ Matèries optatives

Són un grup d’assignatures de les quals

l’estudiant pot triar quines vol fer. Alguns

graus ofereixen la possibilitat de fer

diferents itineraris o intensifi cacions

curriculars mitjançant l’agrupació

d’assignatures optatives.

Així mateix, es poden reconèixer fi ns a un

màxim de 6 crèdits per la participació en

activitats universitàries, culturals, esportives,

de representació estudiantil, solidàries i de

cooperació.

ITINERARI, INTENSIFICACIÓ,

MAIOR I MINOR

Els itineraris o intensifi cacions curriculars

són agrupacions d’assignatures, general-

ment optatives, que permeten a l’alumnat

una major especialització en un determinat

14

Com s’accedeix als graus des dels cicles

formatius de grau superior?

Per accedir als graus cal fer la preinscripció

amb la nota mitjana del CFGS o equivalent.

També és important saber:

a) Que a partir del curs 2010-2011

es pot accedir a qualsevol grau des

de qualsevol CFGS.

b) Que es pot augmentar la nota mitjana

del CFGS si la família professional a la

qual pertany el cicle està vinculada a

la branca de coneixement del títol de

grau que es vol cursar. Per augmentar

la mitjana es multipliquen les dues

millors qualifi cacions dels mòduls del

CFGS per 0,1 i es poden sumar fi ns a 2

punts a la nota mitjana inicial (excepte

els mòduls de Formació i orientació

laboral, Formació en centres de treball

i Empresa i cultura emprenedora, que

no multipliquen).

Com s’accedeix als graus des del batxillerat?

Per accedir als graus cal superar les PAU

(proves d’accés a la universitat) i cal fer la

preinscripció. És important saber a quina

branca de coneixement està adscrit el títol

que ens interessa en la universitat on volem

estudiar. A més, també és important:

a) Diferenciar entre NAU (nota d’accés

a la universitat) i NAT (nota d’accés

a les titulacions).

NAU = mitjana del batxillerat (60%) +

mitjana de la fase general PAU (40%)

NAT = NAU + [ponderació x M1 fase

específi ca PAU] + [ponderació x M2 fase

específi ca PAU]

Les ponderacions s’apliquen segons

les vinculacions de les matèries de

segon de batxillerat als diferents

graus. Hi ha matèries que multipliquen

la nota aconseguida per 0,1 o per 0,2.

Les matèries M1 i M2 corresponen a

les dues millors qualifi cacions de les

assignatures de modalitat examinades

en la fase específi ca de les PAU una

volta ponderades per 0,1 o 0,2.

b) Sols amb la NAU (entre 5 i 10 punts)

ja es pot accedir a la universitat, però

si es vol augmentar aquesta nota, cal

examinar-se de matèries de modalitat

en la fase específi ca de les PAU i obtenir

una NAT que pot sumar fi ns a 4 punts a

la NAU inicial (es pot arribar fi ns a

14 punts).

c) Segons quines siguen les matèries

de modalitat examinades en la fase

específi ca i la seua vinculació al grau,

es poden obtenir diferents NAT per a

accedir a diferents graus. La NAU té

una validesa indefi nida i la NAT té vali-

desa durant els dos cursos següents

a la seua realització.

PREGUNTES

MÉS FREQÜENTS

És el mateix l’accés que l’admissió

a un grau?

No, cal diferenciar entre accés i admissió.

Per accés s’entén complir els requisits per

a entrar en les universitats (batxillerat i PAU,

CFGS, accés per a majors de 25, 40 i 45 anys,

proves específi ques, etc.). Per admissió

s’entén el procediment que ordena les

sol·licituds de les persones que compleixen

els requisits d’accés (o siga, l’ordenació

segons la nota d’accés dins la preinscripció).

Pot passar que una persona complisca els

requisits per a accedir a la universitat i no

siga admesa en un grau perquè hi ha places

limitades i no té prou nota d’accés.

Es poden aprofi tar crèdits si es canvia

de titulació?

Sí, hi ha diferents maneres d’aprofi tar crè-

dits ja cursats en un altre grau. Una d’elles

és fer servir els crèdits cursats en matèries

de formació bàsica sempre que aquestes

siguen de la mateixa branca de coneixement.

També es pot demanar, segons el cas, el

reconeixement, la transferència o la convali-

dació d’assignatures obligatòries i optatives.

També es pot accedir als graus des de:

¬ Batxillerats comunitaris i d’altres països

amb conveni, amb credencial d’accés.

¬ Estudis no comunitaris homologats amb les PAU superades.



Hi ha graus que tenen proves específi ques

per a accedir-hi?

Sí, hi ha graus que tenen unes proves

específi ques que cal superar per poder

accedir-hi, com és el cas de Ciències de

l’Activitat Física i de l’Esport. A més, els

estudiants que es preinscriguen per la

quota general en el grau de Medicina i en el

d’Odontologia, i no hagen fet prèviament

la prova d’accés, hauran de superar una

prova específi ca addicional. Aquesta prova

inclou l’avaluació de coneixements en les

matèries de biologia, química i física. Més

endavant es poden establir proves per a

altres titulacions. La superació de les proves

és un requisit sense el qual no es pot ser

admès/a en el grau; a banda, cal fer la pre-

inscripció amb la nota d’accés corresponent.

Es poden estudiar dos graus alhora?

Sí, hi ha diverses maneres de fer-ho.

La primera és mitjançant les dobles titula-

cions que ofereix la Universitat. La segona,

a través de graus que tenen un alt nivell de

transversalitat (crèdits comuns) i que per-

meten obtenir dues titulacions aprofi tant

crèdits d’una titulació per a una altra (és el

cas de les enginyeries o de Biotecnologia i

Bioquímica i Ciències Biomèdiques). També

hi ha la possibilitat de demanar la simul-

taneïtat d’estudis entre dues titulacions

sempre que es complisquen els requisits.

15

16

PREGUNTES

MÉS FREQÜENTS GLOSSARI

Grau

Primer cicle d’estudis

universitaris; té una durada

estàndard de 240 crèdits

ECTS, llevat d’excepcions

com Medicina (360 cr.),

Odontologia (300 cr.) i

Farmàcia (300 cr.). Els 240

crèdits es reparteixen en 4

cursos (60 crèdits per curs a

dedicació completa).

Màster

Segon cicle d’estudis

universitaris; té una durada

entre 60 i 120 crèdits ECTS

repartits d’un a dos cursos

a dedicació completa.

Branca de coneixement

Els ensenyaments de grau

s’adscriuen a 5 branques de

coneixement: Arts i Huma-

nitats, Ciències, Ciències de

la Salut, Ciències Socials

i Jurídiques, i Enginyeria i

Arquitectura.

Crèdit ECTS

Unitat de mesura que

equival, en la Universitat de

València, a 25 hores. De les

25 hores, 10 són de classe

i 15 són de treball autònom

de l’estudiant.

Matèria / Assignatura

Hi ha matèries de tres tipus:

de formació bàsica,

obligatòries i optatives.

Les matèries es concreten

en una o diverses assig-

natures de les quals es

matriculen els estudiants.

Itinerari

És una agrupació

d’assignatures, gene-

ralment optatives, que

permet a l’alumnat una

major especialització en un

determinat camp dins el

grau o el màster. És sinònim

d’intensifi cació curricular;

en alguns graus també es

parla de menció.

Maior / Minor

Són agrupacions d’assig-

natures dins dels graus de

llengües i literatures.

El maior són 138 crèdits

entre assignatures obli-

gatòries i optatives d’una

llengua i les seues literatu-

res, i el minor són 30 crèdits

d’assignatures optatives en

una segona llengua de la

qual s’han cursat prèvia-

ment 12 crèdits de formació

bàsica.

SET

Suplement Europeu al Títol.

És un document que afegeix

informació complemen-

tària als títols ofi cials. Els

itineraris, intensifi cacions,

mencions, maiors i minors

fi guren en el SET. El SET

es redacta en valencià,

castellà i anglès.

Pràctiques externes

Són pràctiques laborals en

empreses i institucions que

tenen forma d’assignatura

obligatòria o d’optativa dins

el pla d’estudis. Poden tenir

entre 6 i 60 crèdits ECTS i es

cursen en la segona meitat

del pla.

Treball de fi de grau

En l’últim curs del grau cal

fer un treball que val entre

6 i 30 crèdits ECTS, segons

el títol.

17

Què és el SET (Suplement Europeu al Títol)?

És un document que afegeix informació al

títol: cicle dels estudis, assignatures cursa-

des, qualifi cacions, si s’ha fet un itinerari en

concret, etc. Es demana una volta fi nalitzat

el grau i es redacta en valencià, castellà i

anglès. Serveix per a facilitar la transparèn-

cia i el reconeixement de les titulacions dins

l’Espai Europeu d’Educació Superior.

Es poden reconèixer crèdits fora de les

assignatures de les titulacions ofi cials?

Sí. Es poden reconèixer fi ns a 6 crèdits

del pla d’estudis de grau per la participació

en activitats universitàries, culturals,

esportives, de representació estudiantil,

solidàries i de cooperació.

Hi ha professions que exigeixen tenir

un títol ofi cial per exercir-les?

Sí, l’exercici d’algunes activitats profes-

sionals regulades –infermer/a, mestre/a,

etc.– exigeix tenir un títol de grau en con-

cret. D’altres professions –professor/a de

secundària, advocat/da, etc.– exigeixen un

títol de grau i un de màster ofi cial.

Què es pot estudiar després del grau?

Una vegada acabat el grau, la persona que

vol continuar estudiant ho pot fer matricu-

lant-se en els màsters ofi cials (segon cicle),

molts dels quals tenen continuació en un

doctorat (tercer cicle).

Es pot cursar una part del grau

en una altra universitat?

Sí, la mobilitat és una pràctica recomanable

en la formació universitària. Hi ha diversos

programes que afavoreixen l’estada d’estu-

diants en altres centres d’educació superior

de l’estat i de l’estranger: SICUE, Erasmus,

etc. A més, la Universitat de València ofereix

una sèrie d’intercanvis internacionals

i de programes de cooperació per fomentar

la mobilitat.

18

Vinculació

És la relació que s’estableix

entre les matèries de moda-

litat de segon de batxillerat i

els graus (idoneïtat) i també

entre les famílies professi-

onals dels cicles formatius

de grau superior i les bran-

ques de coneixement dels

graus (adscripció).

Ponderacions

En el cas del batxillerat, les

ponderacions consisteixen a

multiplicar per 0,1 o 0,2 les

dues millors qualifi cacions

de les matèries examinades

en la fase específi ca de les

PAU, sempre que les matè-

ries estiguen vinculades al

grau que es vol estudiar.

En el cas dels cicles for-

matius, les ponderacions

consisteixen a multiplicar

per 0,1 les dues millors

qualifi cacions dels mòduls

del cicle, sempre que la

família professional del cicle

estiga vinculada a la branca

de coneixement del grau.

PAU

Prova d’accés a la univer-

sitat per als alumnes de

batxillerat. La prova és

necessària per a accedir

als graus i s’estructura

en una fase general obliga-

tòria i una fase específi ca

de caràcter voluntari.

Les qualifi cacions dels

exàmens de la fase general

tenen validesa indefi nida,

mentre que les qualifi ca-

cions de les matèries de

la fase específi ca tenen

validesa per als dos cursos

acadèmics següents.

Preinscripció

És el procediment d’admis-

sió que serveix per a ordenar

els estudiants que demanen

plaça en un grau segons la

nota d’accés. Les universi-

tats valencianes públiques

(i els centres adscrits a

aquestes) fan la preinscrip-

ció conjuntament. Hi ha una

preinscripció ordinària (fase

A, al voltant de les PAU de

juny) i una altra d’extraordi-

nària (fase B, al voltant de

les PAU de setembre). En la

fase A s’ofereixen totes les

places dels graus, mentre

que en la fase B sols s’oferei-

xen les que queden després

de resoldre la fase A.

NAU

Nota d’accés a la universitat,

de 5 a 10 punts. Només amb

la NAU ja es pot accedir als

estudis de grau. La NAU

té validesa indefi nida.

NAU = mitjana del batxillerat (60%)

+ mitjana de la fase general

PAU (40%)

NAT

Nota d’accés a les titulaci-

ons, de 5 a 14 punts.

Pot augmentar la NAU fi ns

a 4 punts. Incorpora les

dues millors qualifi caci-

ons de les matèries de la

fase específi ca. Cal, però,

que les matèries estiguen

vinculades al grau que es

vol cursar. Un alumne pot

tenir diverses NAT segons

les matèries de modalitat

examinades i el grau a què

vol accedir. La NAT té vali-

desa durant els dos cursos

acadèmics següents a la

realització dels exàmens.

NAT = NAU + [ponderació x M1

fase específi ca PAU] + [ponderació

x M2 fase específi ca PAU]

Ponderació: 0,1 o 0,2M1 i M2: dues millors qualifi cacions de les matèries superades en la fase específi ca.

GLOSSARI

SERVEI D’INFORMACIÓ - DISE

[email protected]

www.uv.es/dise

www.uv.es/acces

Campus de Blasco Ibáñez

Aulari III, 1r pis

C. Menéndez Pelayo, s/n

46010 València

Tel.: 963 864 040

Campus de Burjassot-Paterna

C. Dr. Moliner, 50

46100 Burjassot

Tel.: 963 544 060

Campus dels Tarongers

Aulari Nord, planta baixa

Av. Els Tarongers, s/n

46022 València

Tel.: 963 828 503

graus de la facultat de ciències socials de la universitat de valència

Documents