graus de la facultat de medicina i odontologia de la universitat de valència
DESCRIPTION
Graus de la Facultat de Medicina i Odontologia de la Universitat de ValènciaTRANSCRIPT
FACULTAT
DE MEDICINA
I ODONTOLOGIA
Grau en Medicina
Grau en Odontologia
w w w.uv.es/acces
FACULTAT
DE MEDICINA
I ODONTOLOGIA
CAMPUS DE BLASCO IBÁÑEZ
Av. Blasco Ibáñez, 15
46010 València
Tel.: 963 864 100 (centraleta)
www.uv.es/mediodont
Impressió
Impremta Máñez
DL: V-1345-2010
Edició
Servei d’Informació-DISE.
Vicerectorat de Relacions
Internacionals i Comunicació.
Universitat de València
Disseny i maquetació
esestudio.es
Assessorament lingüístic
Servei de Política Lingüística.
Universitat de València
3 Què es pot estudiar a la Facultat
de Medicina i Odontologia
4 Grau en Medicina
6 Grau en Odontologia
8 Què es pot estudiar a la Universitat
de València
10 Claus per a entendre els graus
13 Preguntes més freqüents sobre
els graus
16 Glossari
SUMARIQUÈ ES POT ESTUDIAR A LA
FACULTAT DE MEDICINA I ODONTOLOGIA
4 5
PLA D’ESTUDIS
Matèries de formació bàsica 60 crèdits de la branca pròpia
Matèries obligatòries 213 crèdits
Matèries optatives 27 crèdits
Pràctiques tutelades obligatòries 54 crèdits
Treball de fi de grau 6 crèdits
Es poden reconèixer fi ns a 6 crèdits per la participació en activitats i gestió universitàries.
PRÀCTIQUES TUTELADES Crèdits
Cirurgia general i especialitats quirúrgiques 12 Medicina interna i especialitats mèdiques 14 Obstetrícia i ginecologia 7 Pediatria i les seues especialitats 7 Psiquiatria 7 Urgències i emergències 7
OPTATIVES Crèdits
Alimentació i dietètica 4,5Anatomia clínica 4,5Anglès mèdic 4,5Bases microbiològiques del tractament antimicrobià 4,5Bases moleculars de la patologia 4,5Cirurgia plàstica maxil·lofacial 4,5Drogodependències 4,5Farmacoepidemiologia 4,5Fisiologia de l’envelliment 4,5Fisiologia de l’exercici físic i l’esport 4,5Introducció a la investigació biomèdica 4,5Noves tecnologies en biomedicina 4,5Odontologia per a metges 4,5Planifi cació sanitària i gestió clínica 4,5Producció, publicació i difusió de resultats de recerca 4,5Riscos laborals i toxicologia ambiental 4,5Salut, malaltia i cultura 4,5Terapèutica gènica i cel·lular 4,5
1r curs Caràcter CrèditsAnatomia dels aparells i dels sistemes FB 6
Anatomia general FB 6
Biologia FB 6
Bioquímica i biologia molecular FB 6
Estadística FB 6
Fisiologia general FB 6
Fisiologia mèdica I FB 6
Comunicació OB 4,5
Embriologia OB 4,5
Histologia general OB 4,5
Universitat, salut i societat OB 4,5
2n curs Caràcter CrèditsHistòria de la medicina i documentació FB 6
Integració bioquímica i bioquímica clínica FB 6
Psicologia mèdica FB 6
Epidemiologia i medicina preventiva OB 4,5
Ètica mèdica OB 4,5
Fisiologia mèdica II OB 6
Fisiologia mèdica III OB 6
Histologia especial OB 4,5
Microbiologia i parasitologia mèdiques OB 6
Neuroanatomia OB 6
Assignatura optativa OP 4,5
3r curs Caràcter CrèditsAnatomia patològica especial OB 4,5
Anatomia patològica general OB 4,5
Farmacologia general d’òrgans i sistemes OB 4,5
Immunologia i immunopatologia1 OB 4,5
Oftalmologia1 OB 4,5
Otorrinolaringologia1 OB 4,5
Patologia de l’aparell circulatori OB 6
Patologia general i semiologia OB 6
Procediments diagnòstics
i terapèutics quirúrgics OB 6
Radiologia general OB 6
Assignatures optatives OP 9
4t curs Caràcter CrèditsDermatologia1 OB 4,5
Hematologia1 OB 4,5
Nefrologia i urologia OB 6
Oncologia i genètica mèdica OB 6
Patologia de l’aparell digestiu OB 6
Patologia de l’aparell locomotor OB 6
Patologia de l’aparell respiratori OB 6
Psiquiatria OB 6
Radiologia clínica, medicina física
i rehabilitació OB 6
5è curs Caràcter CrèditsAssignatures optatives OP 9
Atenció primària i geriatria1 OB 6
Endocrinologia i nutrició I OB 4,5
Endocrinologia i nutrició II OB 4,5
Farmacologia clínica OB 4,5
Malalties infeccioses i microbiologia clínica1 OB 4,5
Medicina legal i salut pública OB 4,5
Obstetrícia i ginecologia OB 6
Patologia del sistema nerviós OB 6
Pediatria I OB 4,5
Pediatria II OB 4,5
Urgències, emergències mèdiques i toxicologia clínica OB 6
Assignatura optativa OP 4,5
6è curs Caràcter CrèditsPràctiques tutelades OB 54
Treball de fi de grau OB 6
1 Aquestes assignatures inclouen pràctiques clíniques.
GRAU EN MEDICINA
La medicina és una de les professions més antigues de la humanitat, i dóna resposta a la realitat de la malaltia: intenta guarir-la o alleugerir-la, busca els millors instruments de pre-venció i procura afavorir la salut de les persones. El grau en Medicina, per tant, proporciona una formació integral que permet conèixer adequadament les ciències i les tècniques associ-ades a la prevenció, el diagnòstic i el tractament de la malaltia. Això demana un coneixement profund de les característiques biològiques de l’ésser humà i de la importància de la relació amb l’entorn físic i social. Finalment, resulta imprescindible adquirir una experiència clínica adequada que prepare l’estudiantat per a l’exercici posterior de la professió.
BRANCA I CIÈNCIES DE LA SALUTCENTRE Facultat de Medicina i Odontologia_CRÈDITS 360_CURSOS 6_
PERFIL
La medicina és una professió sani-
tària, regulada i col·legiada, amb
un camp d’actuació delimitat. Així,
els graduats i graduades en Medicina
podran desplegar la seua trajectòria
en els àmbits següents: assistència
mèdica, gestió sanitària, indústria
farmacèutica, docència i recerca.
REQUISITS D’ACCÉS
¬ Batxillerat amb les PAU superades.
¬ Cicle formatiu de grau superior
o equivalent.
¬ Accés per a majors de 25, 40 i 45 anys.
¬ Titulació universitària.
¬ Batxillerats comunitaris i d’altre
països amb conveni, amb credencial
d’accés.
¬ Estudis no comunitaris homologats
amb les PAU superades.
Hi haurà una prova específi ca per a aquells estudiants que entren per la quota general i no provinguen de les PAU o no tinguen la credencial d’accés. Aquesta prova inclou l’avalu-ació de coneixements en les matèries de biologia, química i física els programes de les quals estaran accessibles en el web del centre.
¬ Per a estudiar Medicina és recomanable
tenir coneixements previs de biologia,
química i física.
¬ En sisè, l’alumnat dedica el curs a fer pràc-
tiques tutelades a hospitals universitaris.
En col·laboració amb diferents serveis, han
de participar activament en la resolució de
casos clínics reals. Això els permet adquirir
els coneixements pràctics necessaris per a
l’exercici autònom de la professió.
¬ A més de les pràctiques tutelades, a partir
de tercer l’estudiantat ha de realitzar pràc-
tiques clíniques en algunes assignatures
que apareixen marcades a la llista.
¬ Els hospitals vinculats a la Facultat de
Medicina i Odontologia són els següents:
Hospital Clínic Universitari, Hospital Univer-
sitari La Fe, Hospital General Universitari
i Hospital Universitari Doctor Peset.
¬ Durant la carrera s’ofereixen 18 assigna-
tures optatives, de les quals cal cursar-ne
6. Totes es poden cursar indistintament en
tercer, quart o cinquè cursos, llevat d’unes
en concret que corresponen a segon curs.
¬ Aquest grau habilita per a l’exercici profes-
sional de metge/metgessa.
ASSIGNATURES
FB = Formació bàsica / OB = Obligatòria / OP = Optativa
6 7
PLA D’ESTUDIS
Matèries de formació bàsica 60 crèdits (36 crèdits de la branca pròpia)
Matèries obligatòries 187,5 crèdits
Matèries optatives 22,5 crèdits
Pràctiques clíniques obligatòries 24 crèdits
Treball de fi de grau 6 crèdits
Es poden reconèixer fi ns a 6 crèdits per la participació en activitats i gestió universitàries.
OPTATIVES Crèdits Curs
Bioètica 4,5 2nDescobrint l’oftalmologia 4,5 2nSensibilitat orofacial 4,5 2nAssistència odontològica a pacients discapacitats 6 3r,4t,5èCariologia clínica avançada 6 3r,4t,5èCirurgia d’implants 6 3r,4t,5èGestió i màrqueting en la clínica dental 6 3r,4t,5èHistòria de l’odontologia i antropologia dental 6 3r,4t,5èIntroducció a la investigació en odontologia,publicació i difusió de resultats 6 3r,4t,5èPròtesi mixta i pròtesi sobre implants 6 3r,4t,5èTècniques avançades de diagnòstic de la patologia dental i cervicofacial 6 3r,4t,5è
ASSIGNATURES
FB = Formació bàsica / OB = Obligatòria / OP = Optativa
1r curs Caràcter CrèditsAnatomia humana FB 6
Bioestadística i salut pública FB 6
Biologia FB 6
Biomaterials, ergonomia i radiologia I FB 6
Bioquímica FB 6
Fisiologia humana FB 6
Histologia FB 6
Microbiologia i immunologia FB 6
Psicologia i comunicació FB 6
Documentació, professionalisme i odontologia forense OB 6
2n curs Caràcter CrèditsBiomaterials, ergonomia i radiologia II FB 6
Anatomia patològica OB 6
Anglès OB 4,5
Farmacologia, anestèsia i reanimació OB 9
Manifestacions orals de les malalties sistèmiques OB 4,5
Patologia mèdica general i pediatria OB 9
Patologia quirúrgica OB 6
Salut, societat, cultura OB 4,5
Assignatures optatives OP 10,5
3r curs Caràcter CrèditsCirurgia bucal OB 12
Medicina bucal OB 12
Odontologia preventiva i comunitària I OB 6
Patologia dental, odontologia conservadora i endodòncia I OB 12
Periodòncia I OB 6
Pròtesi dental I OB 12
4t curs Caràcter CrèditsOdontopediatria OB 12
Ortodòncia I OB 12
Patologia dental, odontologia conservadora i endodòncia II OB 12
Periodòncia II OB 6
Pròtesi dental II OB 12
Assignatura optativa OP 6
5è curs Caràcter CrèditsGerodontolgia OB 6
Odontologia en pacients especials OB 6
Odontologia preventiva i comunitària II OB 6
Ortodòncia II OB 6
Assignatura optativa OP 6
Pràctiques clíniques OB 24
Treball de fi de grau OB 6
GRAU EN ODONTOLOGIA
Els estudis en Odontologia proporcionen al futur i futura dentista els coneixements i habi-litats necessaris per a prevenir, diagnosticar i tractar els problemes de salut relacionats amb les dents, els maxil·lars, la boca i els teixits bucals. A més, s’inculca la importància de la formació continuada, imprescindible per a incorporar a la pràctica clínica diària els avenços científi cs i tècnics relacionats amb l’odontologia. Alhora, es treballa la comunica-ció amb el pacient, les característiques del qual cal tenir en compte per fer-lo partícip de les decisions terapèutiques.
BRANCA I CIÈNCIES DE LA SALUTCENTRE Facultat de Medicina i Odontologia_CRÈDITS 300_CURSOS 5_
PERFIL
Segons les diferents normes regu-
ladores de la professió de dentista,
capacita per a dur a terme totes
les fases del procés de curació de les
malalties bucals, és a dir, prevenir,
diagnosticar i tractar qualsevol anoma-
lia relativa a la cavitat oral. Igualment,
entre les seues competències hi ha
prescriure els medicaments i productes
sanitaris que pertoquen dins del seu
àmbit d’actuació.
REQUISITS D’ACCÉS
¬ Batxillerat amb les PAU superades.
¬ Cicle formatiu de grau superior
o equivalent.
¬ Accés per a majors de 25, 40 i 45 anys.
¬ Titulació universitària.
¬ Batxillerats comunitaris i d’altres
països amb conveni, amb credencial
d’accés.
¬ Estudis no comunitaris homologats
amb les PAU superades.
Hi haurà una prova específi ca per a aquells estudiants que entren per la quota general i no provinguen de les PAU o no tinguen la credencial d’accés. Aquesta prova inclou l’avalu-ació de coneixements en les matèries de biologia, química i física els programes de les quals estaran accessibles en el web del centre.
¬ Per a estudiar Odontologia és recomana-
ble tenir coneixements previs de biologia,
química i física.
¬ Durant la carrera s’ofereixen 11 assigna-
tures optatives, de les quals cal cursar-ne
4. Totes es poden cursar indistintament en
tercer, quart o cinquè cursos, llevat d’unes
en concret que corresponen a segon curs.
¬ En cinquè curs, l’alumnat ha de fer pràcti-
ques tutelades, que els permeten adquirir
els coneixements pràctics necessaris per a
l’exercici autònom de la professió.
¬ Les pràctiques tutelades consisteixen en
la participació activa en serveis sanitaris
davant casos clínics reals.
¬ Els hospitals vinculats a la Facultat de
Medicina i Odontologia són els següents:
Hospital Clínic Universitari, Hospital Univer-
sitari La Fe, Hospital General Universitari
i Hospital Universitari Doctor Peset. A més,
la Universitat de València té una Clínica
Odontològica pròpia on l’estudiantat es
forma en l’atenció a pacients externs.
¬ Aquest grau habilita per a l’exercici profes-
sional d’odontòleg/odontòloga.
QUÈ ES POT ESTUDIAR A LA
UNIVERSITAT DE VALÈNCIA
ARTS I HUMANITATS
Grau en Estudis Anglesos
Grau en Estudis Hispànics: Llengua Espanyola i les seues Literatures
Grau en Filologia Catalana
Grau en Filologia Clàssica
Grau en Filosofi a
Grau en Història
Grau en Història de l’Art
Grau en Llengües Modernes i les seues Literatures
Grau en Traducció i Mediació Interlingüística
CIÈNCIES
Grau en Biologia
Grau en Biotecnologia
Grau en Bioquímica i Ciències Biomèdiques
Grau en Ciències Ambientals
Grau en Física
Grau en Matemàtiques
Grau en Química
CIÈNCIES DE LA SALUT
Grau en Ciència i Tecnologia dels Aliments
Grau en Farmàcia
Grau en Fisioteràpia
Grau en Infermeria
Grau en Logopèdia
Grau en Medicina
Grau en Nutrició Humana i Dietètica
Grau en Odontologia
Grau en Òptica i Optometria
Grau en Podologia
Grau en Psicologia
8
CIÈNCIES SOCIALS I JURÍDIQUES
Grau en Administració i Direcció d’Empreses
Grau en Ciències de l’Activitat Física i de l’Esport
Grau en Ciències Polítiques i de l’Administració
Grau en Comunicació Audiovisual
Grau en Criminologia
Grau en Dret
Grau en Economia
Grau en Educació Social
Grau en Finances i Comptabilitat
Grau en Geografi a i Medi Ambient
Grau en Informació i Documentació
Grau en Negocis Internacionals / International BusinessGrau en Mestre/a en Educació Infantil
Grau en Mestre/a en Educació Primària
Grau en Pedagogia
Grau en Periodisme
Grau en Relacions Laborals i Recursos Humans
Grau en Sociologia
Grau en Treball Social
Grau en TurismeENGINYERIA I ARQUITECTURA
ENGINYERIA I ARQUITECTURA
Grau en Enginyeria Electrònica Industrial
Grau en Enginyeria Electrònica de Telecomunicació
Grau en Enginyeria Informàtica
Grau en Enginyeria Multimèdia
Grau en Enginyeria Química
Grau en Enginyeria Telemàtica
9
LA NOVA ORGANITZACIÓ
DELS ESTUDIS
CLAUS
PER A ENTENDRE ELS GRAUS
Batxillerat
Cicles formatius
de grau superior
Majors de 25,
de 40 i de 45 anys
GRAU
MÀSTER
DOCTORAT
EL GRAU
El grau és el primer cicle d’estudis univer-
sitaris i prepara per a l’exercici d’activitats
professionals. Té una durada de 240 crèdits,
llevat d’excepcions com ara Farmàcia i
Odontologia, que en tenen 300, i Medicina,
que en té 360. Els 240 crèdits inclouen tota
la formació teòrica i pràctica i es distri-
bueixen en quatre cursos de 60 crèdits
cadascun.
ELS TÍTOLS DE GRAU SÓN ADSCRITS
A ALGUNA DE LES 5 BRANQUES DE
CONEIXEMENT SEGÜENTS:
¬ Arts i Humanitats¬ Ciències¬ Ciències de la Salut ¬ Ciències Socials i Jurídiques ¬ Enginyeria i Arquitectura
EL NOU MODEL D’APRENENTATGE
I EL CRÈDIT EUROPEU (ECTS)
El model d’ensenyament-aprenentatge
dins l’EEES (Espai Europeu d’Educació
Superior) se centra en l’estudiant.
La unitat de mesura d’aquest model és
el crèdit europeu o crèdit ECTS (European
Credit Transfer System), el valor del qual
oscil·la entre 25 i 30 hores. El còmput
de les hores inclou classes teòriques i pràc-
tiques, hores d’estudi, seminaris, treballs,
projectes i altres activitats acadèmiques
necessàries per a l’avaluació. En la Univer-
sitat de València, el crèdit ECTS equival
a 25 hores, de les quals 10 són de classe
i 15 són de treball autònom de l’estudiant.
10
Així mateix, es poden reconèixer fi ns a un
màxim de 6 crèdits per la participació en
activitats universitàries, culturals, esportives,
de representació estudiantil, solidàries i de
cooperació.
ITINERARI, INTENSIFICACIÓ,
MAIOR I MINOR
Els itineraris o intensifi cacions curriculars
són agrupacions d’assignatures, general-
ment optatives, que permeten a l’alumnat
una major especialització en un determinat
camp. Segons la titulació s’anomenen de
diverses maneres: itinerari, intensifi cació,
menció, etc.
En els graus de llengües i literatures, les
agrupacions de crèdits s’anomenen maior
i minor. El maior són 138 crèdits entre
assignatures obligatòries i optatives d’una
llengua i les seues literatures, i el minor
són 30 crèdits d’assignatures optatives en
una segona llengua de la qual s’han cursat
prèviament 12 crèdits de formació bàsica.
Els itineraris, intensifi cacions, mencions,
maiors i minors són refl ectits en el SET
(Suplement Europeu al Títol).
LES MATÈRIES
Les matèries serveixen per a estructurar
un pla d’estudis i es concreten en una o
diverses assignatures de les quals es
matricula l’estudiant. Les matèries es mesu-
ren en crèdits i poden ser de tres tipus:
¬ Matèries de formació bàsica
S’han de cursar obligatòriament i es
fan en la primera meitat del pla d’estu-
dis. Cada grau té un mínim de 60 crèdits
de formació bàsica, dels quals almenys
36 són de matèries de la branca de
coneixement del títol i la resta poden ser
de matèries de formació bàsica d’altres
branques.
¬ Matèries obligatòries
S’han de cursar obligatòriament i és la
universitat qui les estableix per a cada
títol de grau.
¬ Matèries optatives
Són un grup d’assignatures de les quals
l’estudiant pot triar quines vol fer. Alguns
graus ofereixen la possibilitat de fer
diferents itineraris o intensifi cacions
curriculars mitjançant l’agrupació
d’assignatures optatives.
11
CLAUS
PER A ENTENDRE ELS GRAUS
12
Com s’accedeix als graus des dels cicles
formatius de grau superior?
Per accedir als graus cal fer la preinscripció
amb la nota mitjana del CFGS o equivalent.
També és important saber:
a) Que a partir del curs 2010-2011
es pot accedir a qualsevol grau des
de qualsevol CFGS.
b) Que es pot augmentar la nota mitjana
del CFGS si la família professional a la
qual pertany el cicle està vinculada a
la branca de coneixement del títol de
grau que es vol cursar. Per augmentar
la mitjana es multipliquen les dues
millors qualifi cacions dels mòduls del
CFGS per 0,1 i es poden sumar fi ns a 2
punts a la nota mitjana inicial (excepte
els mòduls de Formació i orientació
laboral, Formació en centres de treball
i Empresa i cultura emprenedora, que
no multipliquen).
Com s’accedeix als graus des del batxillerat?
Per accedir als graus cal superar les PAU
(proves d’accés a la universitat) i cal fer la
preinscripció. És important saber a quina
branca de coneixement està adscrit el títol
que ens interessa en la universitat on volem
estudiar. A més, també és important:
a) Diferenciar entre NAU (nota d’accés
a la universitat) i NAT (nota d’accés
a les titulacions).
NAU = mitjana del batxillerat (60%) +
mitjana de la fase general PAU (40%)
NAT = NAU + [ponderació x M1 fase
específi ca PAU] + [ponderació x M2 fase
específi ca PAU]
Les ponderacions s’apliquen segons
les vinculacions de les matèries de
segon de batxillerat als diferents
graus. Hi ha matèries que multipliquen
la nota aconseguida per 0,1 o per 0,2.
Les matèries M1 i M2 corresponen a
les dues millors qualifi cacions de les
assignatures de modalitat examinades
en la fase específi ca de les PAU una
volta ponderades per 0,1 o 0,2.
b) Sols amb la NAU (entre 5 i 10 punts)
ja es pot accedir a la universitat, però
si es vol augmentar aquesta nota, cal
examinar-se de matèries de modalitat
en la fase específi ca de les PAU i obtenir
una NAT que pot sumar fi ns a 4 punts
a la NAU inicial (es pot arribar fi ns a
14 punts).
c) Segons quines siguen les matèries
de modalitat examinades en la fase
específi ca i la seua vinculació al grau,
es poden obtenir diferents NAT per a
accedir a diferents graus. La NAU té
una validesa indefi nida i la NAT té vali-
desa durant els dos cursos següents
a la seua realització.
13
PREGUNTES
MÉS FREQÜENTS
LES PRÀCTIQUES EXTERNES
Els graus inclouen pràctiques externes en
empreses o institucions. Aquestes poden
ser obligatòries o optatives i es cursen en
la segona meitat del pla. Quan les pràcti-
ques són obligatòries poden tenir fi ns a un
màxim de 60 crèdits ECTS.
EL TREBALL DE FI DE GRAU
El treball de fi de grau és obligatori i pot
tenir entre 6 i 30 crèdits, segons el títol.
Es fa en l’últim curs del grau.
LES LLENGÜES DE DOCÈNCIA
A la Universitat de València hi ha docència
en valencià i en castellà. D’altra banda,
el grau en Negocis Internacionals-
International Business té un grup de
docència en anglès i, a hores d’ara,
hi ha diversos graus que ofereixen una
part de la docència en anglès: ADE,
Dret, Economia, Enginyeria Telemàtica,
Finances i Comptabilitat i Turisme.
PREGUNTES
MÉS FREQÜENTS
És el mateix l’accés que l’admissió
a un grau?
No, cal diferenciar entre accés i admissió.
Per accés s’entén complir els requisits per
a entrar en les universitats (batxillerat i PAU,
CFGS, accés per a majors de 25, 40 i 45 anys,
proves específi ques, etc.). Per admissió
s’entén el procediment que ordena les
sol·licituds de les persones que compleixen
els requisits d’accés (o siga, l’ordenació
segons la nota d’accés dins la preinscripció).
Pot passar que una persona complisca els
requisits per a accedir a la universitat i no
siga admesa en un grau perquè hi ha places
limitades i no té prou nota d’accés.
Es poden aprofi tar crèdits si es canvia
de titulació?
Sí, hi ha diferents maneres d’aprofi tar crè-
dits ja cursats en un altre grau. Una d’elles
és fer servir els crèdits cursats en matèries
de formació bàsica sempre que aquestes
siguen de la mateixa branca de coneixement.
També es pot demanar, segons el cas, el
reconeixement, la transferència o la convali-
dació d’assignatures obligatòries i optatives.
També es pot accedir als graus des de:
¬ Batxillerats comunitaris i d’altres països
amb conveni, amb credencial d’accés.
¬ Estudis no comunitaris homologats amb les PAU superades.
¬ Accés per a majors de 25, 40 i 45 anys.
¬ Titulació universitària.
Hi ha graus que tenen proves específi ques
per a accedir-hi?
Sí, hi ha graus que tenen unes proves
específi ques que cal superar per poder
accedir-hi, com és el cas de Ciències de
l’Activitat Física i de l’Esport. A més, els
estudiants que es preinscriguen per la
quota general en el grau de Medicina i en el
d’Odontologia, i no hagen fet prèviament
la prova d’accés, hauran de superar una
prova específi ca addicional. Aquesta prova
inclou l’avaluació de coneixements en les
matèries de biologia, química i física. Més
endavant es poden establir proves per a
altres titulacions. La superació de les proves
és un requisit sense el qual no es pot ser
admès/a en el grau; a banda, cal fer la pre-
inscripció amb la nota d’accés corresponent.
Es poden estudiar dos graus alhora?
Sí, hi ha diverses maneres de fer-ho.
La primera és mitjançant les dobles titula-
cions que ofereix la Universitat. La segona,
a través de graus que tenen un alt nivell de
transversalitat (crèdits comuns) i que per-
meten obtenir dues titulacions aprofi tant
crèdits d’una titulació per a una altra (és el
cas de les enginyeries o de Biotecnologia i
Bioquímica i Ciències Biomèdiques). També
hi ha la possibilitat de demanar la simul-
taneïtat d’estudis entre dues titulacions
sempre que es complisquen els requisits.
14
Es poden reconèixer crèdits fora de les
assignatures de les titulacions ofi cials?
Sí. Es poden reconèixer fi ns a 6 crèdits
del pla d’estudis de grau per la participació
en activitats universitàries, culturals,
esportives, de representació estudiantil,
solidàries i de cooperació.
Hi ha professions que exigeixen tenir
un títol ofi cial per exercir-les?
Sí, l’exercici d’algunes activitats profes-
sionals regulades –infermer/a, mestre/a,
etc.– exigeix tenir un títol de grau en con-
cret. D’altres professions –professor/a de
secundària, advocat/da, etc.– exigeixen un
títol de grau i un de màster ofi cial.
Què es pot estudiar després del grau?
Una vegada acabat el grau, la persona que
vol continuar estudiant ho pot fer matricu-
lant-se en els màsters ofi cials (segon cicle),
molts dels quals tenen continuació en un
doctorat (tercer cicle).
Es pot cursar una part del grau
en una altra universitat?
Sí, la mobilitat és una pràctica recomanable
en la formació universitària. Hi ha diversos
programes que afavoreixen l’estada d’estu-
diants en altres centres d’educació superior
de l’estat i de l’estranger: SICUE, Erasmus,
etc. A més, la Universitat de València ofereix
una sèrie d’intercanvis internacionals
i de programes de cooperació per fomentar
la mobilitat.
Què és el SET (Suplement Europeu al Títol)?
És un document que afegeix informació al
títol: cicle dels estudis, assignatures cursa-
des, qualifi cacions, si s’ha fet un itinerari en
concret, etc. Es demana una volta fi nalitzat
el grau i es redacta en valencià, castellà i
anglès. Serveix per a facilitar la transparèn-
cia i el reconeixement de les titulacions dins
l’Espai Europeu d’Educació Superior.
15
GLOSSARI
Grau
Primer cicle d’estudis
universitaris; té una durada
estàndard de 240 crèdits
ECTS, llevat d’excepcions
com Medicina (360 cr.),
Odontologia (300 cr.) i
Farmàcia (300 cr.). Els 240
crèdits es reparteixen en 4
cursos (60 crèdits per curs a
dedicació completa).
Màster
Segon cicle d’estudis
universitaris; té una durada
entre 60 i 120 crèdits ECTS
repartits d’un a dos cursos
a dedicació completa.
Branca de coneixement
Els ensenyaments de grau
s’adscriuen a 5 branques de
coneixement: Arts i Huma-
nitats, Ciències, Ciències de
la Salut, Ciències Socials
i Jurídiques, i Enginyeria i
Arquitectura.
Crèdit ECTS
Unitat de mesura que
equival, en la Universitat de
València, a 25 hores. De les
25 hores, 10 són de classe
i 15 són de treball autònom
de l’estudiant.
Matèria / Assignatura
Hi ha matèries de tres tipus:
de formació bàsica,
obligatòries i optatives.
Les matèries es concreten
en una o diverses assig-
natures de les quals es
matriculen els estudiants.
Itinerari
És una agrupació
d’assignatures, gene-
ralment optatives, que
permet a l’alumnat una
major especialització en un
determinat camp dins el
grau o el màster. És sinònim
d’intensifi cació curricular;
en alguns graus també es
parla de menció.
Maior / Minor
Són agrupacions d’assig-
natures dins dels graus de
llengües i literatures.
El maior són 138 crèdits
entre assignatures obligatò-
ries i optatives d’una llengua
i les seues literatures, i el
minor són 30 crèdits d’as-
signatures optatives en una
segona llengua de la qual
s’han cursat prèviament 12
crèdits de formació bàsica.
SET
Suplement Europeu al Títol.
És un document que afegeix
informació complemen-
tària als títols ofi cials. Els
itineraris, intensifi cacions,
mencions, maiors i minors
fi guren en el SET. El SET
es redacta en valencià,
castellà i anglès.
Pràctiques externes
Són pràctiques laborals en
empreses i institucions que
tenen forma d’assignatura
16
obligatòria o d’optativa dins
el pla d’estudis. Poden tenir
entre 6 i 60 crèdits ECTS i es
cursen en la segona meitat
del pla.
Treball de fi de grau
En l’últim curs del grau cal
fer un treball que val entre
6 i 30 crèdits ECTS, segons
el títol.
Vinculació
És la relació que s’estableix
entre les matèries de moda-
litat de segon de batxillerat i
els graus (idoneïtat) i també
entre les famílies professi-
onals dels cicles formatius
de grau superior i les bran-
ques de coneixement dels
graus (adscripció).
Ponderacions
En el cas del batxillerat, les
ponderacions consisteixen a
multiplicar per 0,1 o 0,2 les
dues millors qualifi cacions
de les matèries examinades
en la fase específi ca de les
PAU, sempre que les matè-
ries estiguen vinculades al
grau que es vol estudiar.
En el cas dels cicles for-
matius, les ponderacions
consisteixen a multiplicar
per 0,1 les dues millors
qualifi cacions dels mòduls
del cicle, sempre que la
família professional del cicle
estiga vinculada a la branca
de coneixement del grau.
PAU
Prova d’accés a la univer-
sitat per als alumnes de
batxillerat. La prova és
necessària per a accedir
als graus i s’estructura
en una fase general obliga-
tòria i una fase específi ca
de caràcter voluntari.
Les qualifi cacions dels
exàmens de la fase general
tenen validesa indefi nida,
mentre que les qualifi ca-
cions de les matèries de
la fase específi ca tenen
validesa per als dos cursos
acadèmics següents.
Preinscripció
És el procediment d’admis-
sió que serveix per a ordenar
els estudiants que demanen
plaça en un grau segons la
nota d’accés. Les universi-
tats valencianes públiques
(i els centres adscrits a
aquestes) fan la preinscrip-
ció conjuntament. Hi ha una
preinscripció ordinària (fase
A, al voltant de les PAU de
juny) i una altra d’extraordi-
nària (fase B, al voltant de
les PAU de setembre). En la
fase A s’ofereixen totes les
places dels graus, mentre
que en la fase B sols s’oferei-
xen les que queden després
de resoldre la fase A.
17
GLOSSARI
NAU
Nota d’accés a la universitat,
de 5 a 10 punts. Només amb
la NAU ja es pot accedir als
estudis de grau. La NAU
té validesa indefi nida.
NAU = mitjana del batxillerat (60%)
+ mitjana de la fase general
PAU (40%)
NAT
Nota d’accés a les titulaci-
ons, de 5 a 14 punts.
Pot augmentar la NAU fi ns
a 4 punts. Incorpora les
dues millors qualifi caci-
ons de les matèries de la
fase específi ca. Cal, però,
que les matèries estiguen
vinculades al grau que es
vol cursar. Un alumne pot
tenir diverses NAT segons
les matèries de modalitat
examinades i el grau a què
vol accedir. La NAT té vali-
desa durant els dos cursos
acadèmics següents a la
realització dels exàmens.
NAT = NAU + [ponderació x M1
fase específi ca PAU] + [ponderació
x M2 fase específi ca PAU]
Ponderació: 0,1 o 0,2M1 i M2: dues millors qualifi cacions de les matèries superades en la fase específi ca.
18
SERVEI D’INFORMACIÓ - DISE
www.uv.es/dise
www.uv.es/acces
Campus de Blasco Ibáñez
Aulari III, 1r pis
C. Menéndez Pelayo, s/n
46010 València
Tel.: 963 864 040
Campus de Burjassot-Paterna
C. Dr. Moliner, 50
46100 Burjassot
Tel.: 963 544 060
Campus dels Tarongers
Aulari Nord, planta baixa
Av. Els Tarongers, s/n
46022 València
Tel.: 963 828 503