gestio girona n11 estiu

8
Nº11 · ESTIU 2012 www.gestiogirona.cat LA PREGUNTA DEL CLIENT No perdem més diners: Estem recuperant l’iva de les factures incobrades? PàG. 3 FISCAL Administradors i gerents de societats mercantils PàG. 4 Amnistia fiscal: què és i com ens hi podem acollir PàG. 5 JURíDIC Encariment de la justícia PàG. 6 Finques: dació en pagament PàG. 7

Upload: grup-gestio

Post on 12-Jul-2016

38 views

Category:

Documents


1 download

DESCRIPTION

Revista Solucions n11

TRANSCRIPT

Page 1: Gestio Girona n11 Estiu

Nº11 · estiu 2012www.gestiogirona.cat

la pregunta del client

No perdem més diners: estem recuperant l’iva de les factures incobrades?pàg. 3

fiscal

Administradors i gerents de societats mercantils pàg. 4

Amnistia fiscal: què és i com ens hi podem acollir pàg. 5

jurídic

encariment de la justícia pàg. 6

Finques: dació en pagament pàg. 7

Page 2: Gestio Girona n11 Estiu

L’editorial del mes de març finalitzava amb aquestes paraules: «No hem d’amagar-ho, ens espera un exercici 2012 molt dur que segurament ens portarà més incre-ments d’impostos i noves retallades».

Certament, la situació tres mesos després és molt decebe-dora i provoca una gran incertesa i inestabilitat tant en el nostre món empresarial com personal. El rescat del sistema bancari espanyol era una notícia que tothom imaginava. Tal com diu el premi Nobel d’Economia del 2008, Paul Krugman: «Espanya es-tava clarament en un bucle de desgràci-es, un procés ben conegut en el qual la preocupació per la solvència dels bancs obliga a vendre actius i això empeny a abaixar-ne el preu i provoca que la gent es preocupi més per la solvència. En aquests casos els governs han de posar fi a aquests processos mitjançant una injecció de capital, però, en aquest cas, el Govern espanyol no ha pogut».

Què passarà amb el rescat? El premi No-bel d’Economia 2011, Thomas Sargent, en unes conferències realitzades el mes de juny, va advertir: «D’acord amb els pre-cedents històrics, un rescat pot motivar que els governs cedeixin part de la seva sobirania. En el cas de l’Estat espanyol no es pot predir què passarà, però, sí que es creu que els estats han de tenir menys sobirania i una política fiscal conjunta».

El Fons Monetari Internacional va emetre no fa gaire un informe sobre el sistema financer espanyol amb les reco-manacions següents:

-Actuar amb rapidesa i restaurar la confiança en el siste-ma financer.-Posar en marxa un pla creïble de suport públic.-Establir estratègies per tractar els actius dolents dels bancs.-Reforçar el control bancari per garantir un compliment eficaç de les normes.

Davant d’aquest escenari el ciutadà es planteja un munt d’incògnites (s’apujaran els impostos? Què passarà amb la feina? Em rebaixaran el sou? Què passarà amb la sa-nitat? I amb l’ensenyament? Em podré jubilar? Hi haurà «corralito»?, etc.). Ara bé, a més de tots aquests dubtes com a ciutadà, l’empresari, com a agent econòmic que és, n’ha d’afegir molts d’altres (problemàtica laboral amb els

treballadors, morositat, disminució de l’activitat econòmica, dificultats de finançament…).

Malgrat que els aspectes esmentats fins ara són descoratjadors, la situació ha de començar a canviar, o, si més no, s’ha de confiar que canviï encara que sigui davant l’obligació de trans-parència d’informació que ens exigeix Europa.

Necessitem una política encaminada al creixement perquè no podem conti-nuar amb més polítiques d’austeritat. I aquest pla de creixement ha de con-sistir precisament en unes finances públiques sanejades, unes reformes estructurals que impulsin el creixe-ment i unes inversions ben focalitza-des (investigació, eficiència energèti-ca, educació, infraestructures...).

Aquesta política de creixement no s’ha de limitar a l’àmbit nacional, sinó que s’ha d’orientar també cap a Europa i ha d’aprofitar plenament el potencial de la Unió Europea. I tampoc no hem d’oblidar que, difícilment trobarem avui un expert capaç de donar una solució que permeti sortir de la crisi sense assumir-ne el cost.

Esperem que aquest cost sigui tan baix com sigui possible i que ben aviat puguem tornar a treballar amb estabilitat i destinar tot el nostre temps a crear nous projectes

“necessitem una política

encaminada al creixement, ja no podem continuar

més amb polítiques d’austeritat”

2

Què passarà ambel rescat del sistema bancari?

EDIToRIAL

DoLoRS CARRERASGerent Grup Gestió Girona

Page 3: Gestio Girona n11 Estiu

3

No perdem més diners: estem recuperant l’iva de les factures incobrades?

LA PREGUNTA DEL CLIENT

MODALitAts

modalitat 1

Client en situació de concurs de creditors

modalitat 2

Factures incobrades(No concurs cred.)

CONDiCiÓ

publicació de la interlocutòria de concurs de creditors al BOe

termini mínim per iniciar el procediment de rectificació des de la data de factura

termini per modificarla base imposable

procés de reclamació exigible

NORMAtiVA ViGeNt

Un mes des de la publicació en el BoE

1 any per a totes les empreses6 mesos per a les empreses amb facturació inferior a 6 milions d’euros

3 mesos després del període anterior

Reclamació judicial o requeriment notarial

L’existència de terminis legals molt estrictes i, en al-guns casos, molt curts, per poder exercir el dret de recuperar l’IVA de les factures incobrades, ocasiona a les empreses perjudicis de tresoreria que poden arri-bar a ser molt importants.

En el número 5 de la revista Solucions, corres-ponent a la temporada d’hivern de 2011, es va fer esment de les novetats introduïdes per Hisenda a efectes de facilitar la recupe-ració de l’IVA ingressat i no cobrat, en casos de clients morosos que reuneixin una sèrie de requisits. Però cal recordar que també hi ha la possibi-litat de recuperar l’IVA de factures incobrades quan el nostre client es

declara en situació de concurs de creditors, situació malauradament freqüent en aquests temps.

En el gràfic resumim les característiques més impor-tants corresponents a les dues maneres de sol·licitar la recuperació de l’IVA.

La morositat continua essent un important problema per a les empreses i les expectatives no semblen indicar una millora en la situació. És un bon mo-ment, doncs, per recordar la

importància de fer un segui-ment exhaustiu de l’estat

de les nostres factures impagades i intentar d’aquesta manera no excedir els rígids ter-minis esmentats

Page 4: Gestio Girona n11 Estiu

Tot sovint en les societats mercantils es dóna el cas d’una persona física que té el càrrec jurídic d’adminis-trador i, al mateix temps, exerceix tasques de caràcter directiu o de gerència. Tenim, en moltes ocasions, la tendència a considerar com a diferents aquestes dues tasques, i, en la majoria dels casos, la retribució que aquesta persona percep es vincula únicament a les tasques de direcció o gerència de la societat. De fet, en molts casos, els estatuts de la soci-etat estableixen que el càrrec d’ad-ministrador és gratuït, i la retribució es canalitza per la via dels serveis laborals relatius a la gerència o di-recció de l’empresa.

No obstant aquesta realitat, el criteri de l’Administració Tributària –refer-mat per diferents consultes tributà-ries recents– és que la retribució percebuda per un gerent o director que, alhora, és administrador d’una societat, correspon efectivament i exclusivament a les tasques d’administrador, per la íntima connexió que existeix entre ambdues tasques. Així, en aquells casos en què, estatutàriament, el càrrec d’administrador si-gui gratuït, la retribució percebuda no constituirà des-pesa deduïble a l’impost de societats, atès que no hi

ha base documental per acreditar que tingui dret a percebre retribució per la seva feina.

També cal afegir que aquest tipus de retribució haurà d’estar sotmesa, en qualsevol cas, a una retenció del 42%, tal com estableix la Llei de l’IRPF relativa als

membres de l’òrgan d’administració de les societats mercantils.

Aquest criteri i el fet que els admi-nistradors directius, d’acord amb la seva responsabilitat, acostumen a tenir una retribució molt per da-munt de la mitjana de la resta del personal, obre les portes a l’Admi-nistració per practicar liquidacions per quantitats importants, tant a l’IRPF, per la part de les retenci-ons, com a l’impost de societats, i

incrementar el resultat fiscal en la quantitat de les esmentades retribucions. És per això que resulta molt convenient assessorar-se sobre la situació concreta de la nostra empresa en aquest aspecte (revisió dels estatuts socials i de la retribució per-cebuda), a fi de poder prendre les decisions opor-tunes per minimitzar les contingències fiscals que se’n puguin derivar

4 àREA CoNSULToRIA FISCAL

administradors i gerents de societats mercantils. cal revisar el tractament de la retribució

“Cal afegir que aquest tipus de retribució haurà

d’estar sotmesa, en qualsevol cas, a una retenció del 42%,

tal com estableix la Llei de l’iRPF”

Page 5: Gestio Girona n11 Estiu

El concepte d’amnistia fiscal consisteix en exceptuar de tributació, així com de sancions i interessos, les rendes procedents de béns o drets no declarats en períodes anteriors, i aflorades posteriorment de ma-nera voluntària, és a dir, sense requeriment previ de l’Administració.

Per tant, en primer lloc podem dir que, estrictament parlant, no es tracta d’una amnistia, ja que si bé no s’aplicaran sancions ni interes-sos als béns declarats, no se’ls ex-ceptua totalment de tributació, sinó que se’ls estableix un tipus reduït, consistent en un 10% sobre el valor d’adquisició dels béns o drets que es vulguin regularitzar, amb un ter-mini per efectuar la regularització que finalitzarà el proper 30 de no-vembre de 2012.

No obstant això, fins al passat 4 de juny no es va publicar l’ordre ministerial que aprova el formulari (model 750) que permet declarar aquests béns i drets, i que, al ma-teix temps ha aclarit alguns dubtes que havien sorgit arran de la mesu-ra, com ara:

-Impostos afectats per l’amnistia: només l’IRPF, l’impost sobre societats i l’impost so-bre la renda de no residents.

-Valoració dels béns per declarar: per regla ge-neral, serà el seu valor d’adquisició. Ex-cepcionalment, si s’han declarat parci-alment rendes derivades d’un bé o dret, ara només s’haurà de declarar la part del valor d’adquisició del bé que proporci-onalment correspongui a les rendes no declarades.

-Diners en efectiu: un dels dubtes que havien sorgit en aquest tema era la manera d’acreditar la propietat del diner en efectiu amb

anterioritat al 31 de desembre de 2010. L’ordre mi-nisterial estableix que els diners en efectiu diposi-tats en un compte bancari abans de presentar la de-claració es consideraran adquirits amb anterioritat al 31 de desembre de 2010, i són, en qualsevol cas, susceptibles de regularització.

-La declaració tindrà caràcter re-servat i s’haurà de presentar obli-gatòriament a través d’Internet.

-La declaració adjunta diversos fulls auxiliars per informar de les dades relatives als béns i drets de-clarats. No obstant això, juntament amb la declaració (també a través d’Internet) es poden aportar els documents que aclareixin o justifi-quin la relació de béns declarada.

Tot i tractar-se d’una mesura enca-minada a alliberar de responsabili-tat els declarants que regularitzin la seva situació tributària, no es troba exempta de dubtes, sobretot pel que fa a la possible incidència de la regularització en altres impostos, o pel fet que l’Administració pugui fer servir la informació facilitada per creuar dades i endurir així el segui-ment futur als mateixos declarants.

La repercussió que poden tenir aquests aspectes no es pot avançar, i, per altra banda, l’actual legislació no ha deixat tampoc les portes tancades

5

amnistia fiscal, què és i com ens hi podem acollir?

àREA CoNSULToRIA FISCAL

“no es tracta d’una amnistia, ja que si bé no s’aplicaran

sancions ni interessos als béns declarats, no se’ls

exceptua totalment de tributació”

Page 6: Gestio Girona n11 Estiu

L’1 de maig d’enguany va entrar en vigor la Llei 5/2012, aprovada pel Parlament de Catalunya, que regula, entre altres aspectes, una nova taxa per po-der litigar. En efecte, ara cal pagar per interposar de-mandes de judicis ordinaris, per presentar sol·licitud de concursos de creditors, per recórrer en apel·lació i cassació, etc. En queda exempta la jurisdicció penal i la social així com també la justícia gratuïta (aquells que tenen dret a advocat d’ofici).

Hem de recordar que la justícia ja està actualment subjecta a la taxa estatal (model 696).

Per això, des de Grup Gestió Girona Advocats consi-derem que la incorporació d’aquesta nova taxa de la Generalitat genera una doble imposició. És a dir, la taxa autonòmica recau sobre uns serveis que la taxa estatal ja grava.

Alguns dels imports són els següents:

6 àREA jURíDICA

astrid21: integració laboral de treballadors/es amb discapacitat

encariment de la justícia

àREA SoCIAL

El passat 25 d’abril, Grup Gestió Girona va formalitzar un conveni de col·laboració de pràctiques en empre-ses amb la Fundació Astrid 21.

La Fundació vol millorar la qualitat de vida de les persones amb síndrome de Down i amb altres discapacitats intel-lectuals apostant per la seva inserció la-boral a l’empresa ordinària.

Les empreses poden col·laborar en la formació d’aquest col·lectiu fent possi-ble que facin les pràctiques necessàries incloses en l’acció formativa.

Compromesos amb aquesta funció social, Grup Gestió Girona ha incorporat una persona a les seves oficines

de Girona perquè realitzi les pràctiques. Aquesta ex-periència ens ha permès destacar la vàlua d’aquests treballadors en la realització de les tasques que se’ls

encomanen, i sobretot reconèixer la im-portància del seguiment que fan els tu-tors de la Fundació Astrid 21.

Així mateix, cal recordar que hi ha tam-bé l’opció de poder contractar el treba-llador.

Per col·laborar en el projecte formatiu que impulsa Astrid 21 o contractar di-

rectament un treballador, poden posar-se en contacte amb la Fundació al telèfon 972 234 019 o per cor-reu electrònic a l’adreça [email protected]

JuRisDiCCiÓ CiViL

JuRisDiCCiÓ CONteNCiOsA ADMiNistRAtiVA

Quota fixa

Quota fixa

Monitori superior a 3.000 € 60 €

Judicis verbals superiors a 3.000 € 60 €

Judicis ordinaris 120 €

Recursos d’apel·lació i cassació 120 €

Judicis canviaris superiors a 3.000 € 90 €

execució de títols extrajudicials superiors a 3.000 € 120 €

execució de títols judicials superiors a 6.000 €

120 €

Concurs de creditors 120 €

Recursos abreujats superiors a 3.000 €

90 €

Recursos ordinaris superiors a 3.000 € 120 €

Recurs d’apel·lació i cassació 120 €

Page 7: Gestio Girona n11 Estiu

Ha entrat en vigor el Reial decret llei 6/2012, de 9 de març, que estableix uns mecanismes per reestructu-rar el deute hipotecari d’aquells que pateixen dificul-tats extraordinàries per satisfer-ne el pagament. Per poder gaudir d’aquesta reestructuració, s’han de donar aquests requisits:

1) Que l’entitat de crèdit estigui subscrita al Codi de bones pràctiques (es tracta d’una adhesió voluntària de les entitats de crèdit).

2) Que el deutor es trobi en una situació de llindar de l’exclusió. La definició de llindar de l’exclusió ha d’in-cloure els següents punts:

• Que cap membre de la unitat familiar tingui rendes derivades del treball o d’activitats econòmiques.

• Que la quota hipotecària sigui superior al 60% dels ingressos nets.

• Que es tracti d’un préstec o crèdit amb garantia hipo-tecaria i que recaigui sobre l’únic habitatge propietat del deutor, i que no tingui altres garanties reals o personals.

3) Que la finca gravada pel banc no estigui en procedi-ment d’execució i s’hagi iniciat la subhasta.

El Codi de bones pràctiques preveu tres fases d’actuació:

A. Reestructuració del deute Aquesta reestructuració es concretaria en els punts se-güents:- Carència en l’amortització de capital de 4 anys. Durant el termini de carència, es reduiria el tipus d’interès apli-cable a euríbor +0,25%.- Ampliació del termini d’amortització fins a un total de 40 anys comptats des de la concessió del préstec.

B. Mesures complementàriesEn cas que les mesures anteriors resultin inviables, els deutors tindran l’opció de sol·licitar un quitament del capital pendent d’amortització que l’entitat podrà ac-ceptar o rebutjar.Es considerarà inviable la reestructuració que suposi una quota hipotecària mensual superior al 60% dels ingressos conjunts de la unitat familiar.

C. Mesures substitutives de l’execució hipotecària: la dació en pagamentSi cap de les dues fases anterior dóna resultat, els deutors podran sol·licitar, i les entitats hauran d’acceptar, la dació en pagament com a mesura alliberadora definitiva del deute.El deutor podrà continuar en l’habitatge com a arrendatari durant dos anys i pagar una renda anual del 3% de l’import total del deute en el moment de la dació. L’impagament de la renda meritarà un interès per demora del 20%

FiNs AL 20.7.2012:

–Ingrés de les retencions practicades (MoD. 111, 115, 123)

–Pagament a compte de la renda (MoD. 130, 131)

–Impost sobre el valor afegit (MoD. 303, 340)

–Declaració recapitulativa d’operacions intracomunitàries (MoD. 349)

FiNs AL 25.7.2012:

–Declaració de l’impost de societats (MoD. 200, 220)

FiNs AL 20.9.2012:

–Grans empreses (MoD. 111,

115, 123, 303 ), corresponent a juliol i agost–Règim de devolució mensual de l’IVA (MoD. 303 I 340) de juliol i agost–Declaració recapitulativa d’operacions intracomunitàries, si s’escau, de juliol i agost

FiNs AL 22.10.2012:

–Ingrés de les retencions practicades (MoD. 111, 115, 123)

–Pagament a compte de l’impost sobre la renda (MoD.

130, 131) –Pagament a compte de l’impost de societats (MoD. 202)

–Impost sobre el valor afegit (MoD. 303, 340)

–Declaració recapitulativa d’operacions intracomunitàries (MoD. 349)

7

finques: dació en pagament

Agenda properes obligacions fiscals

àREA jURíDICA

Nota: aQUEstEs sóN aLgUNEs DE LEs obLIgaCIoNs QUE D’UNa maNERa gENERaLItzaDa aFECtEN més CoNtRIbUENts. N’hI ha D’aL-tREs, PERò, PER Raó D’EsPaI, No FIgUREN EN aQUEsta agENDa.

Page 8: Gestio Girona n11 Estiu

sERVEIs INtEgRaLsEN ASSESSoRAMENT I GESTIó D’EMPRESES

per a més informació www.gestiogirona.cat

De conformitat amb el que disposa la Llei Orgànica 15/1999, de 13 de desembre, de Protecció de Dades de Caràcter Personal (LOPD), l’informem que les seves dades són incorporades en fitxers titularitat de Grup Gestió Girona. Per exercir els drets d’accés, rectificació, cancel·lació i oposició que contempla la Llei, pot dirigir-se mitjançant carta escrita per correu a C. Ultònia, 2 17002 Girona. Ref. Protecció de dades.

2 figueresav . Salvador dalí 1317600 figuerest 972 678 126f 972 678 129

3 olotC. del pare Roca 1017800 olott 972 271 413f 972 218 601

4 sant feliu de guíxolsCarretera de girona 9417220 Sant feliu de guíxolst 972 821 545f 972 218 601

8 rosesav. Jaume i 2517480 Rosest 972 459 325 f 972 255 163

7 lloret de marRbla. Romà Barnés 1417310 lloret de mart 972 362 627f 972 373 189

6 L’estARtitC. platja 4217258 l’Estartitt 972 751 411f 972 751 643

5 Palamóspasseig del mar 2 17230 palamóst 972 601 246f 972 601 246

1 gironaC. ultònia 2 17002 gironat 972 205 004f 972 218 [email protected]

Assessoria

LABoRAL, DRET HIPoTERCARI I GESToRIA

Jurídic

SoCIETARI, CIVIL MERCANTIL, TRIBUTARI, I CoNTENCIóS

Auditoria

ANàLISI, VALoRACIó I oRGANITzACIó D’EMPRESES

Consultoria

FISCAL, CoMPTABLE I LIQUIDACIoNS TRIBUTàRIES

Assegurances

PER A EMPRESES, PERSoNALS I PATRIMoNIALS