Butlletí Gent del Masnou 3a època núm. 347, novembre del 2016

GENT DEL MASNOUGENT DEL MASNOU

Àngel Guimerà, 14, el Masnou (Ocata) Tel. Fax 93 540 31 57 · genis.oliveras@gmail.com

Recollida del vehicle a domicili · Cotxe de substitució gratuït · Manteniment de motocicletes i vehicles clàssics. Servei ITV 100%

T/ 93.555.69.03www.meslloc.com

FINQUES MESLLOCLLIGOÑA CAYETANO

S a n t M i q u e l , 2 3 - 0 8 3 2 0 e l M a s n o u -

Compravenda - Admin i s t rac ió - ASS. ju r íd ica

Mossèn Jacint Verdaguer, 14 · El Masnou Tels. 93 555 10 60 / 17 61 · Fax 93 555 28 90

www.finquespuig.net · info@finquespuig.net

Finques Puig slF P

PASTISSERIA · CONFITERIA

Itàlia, 31 · Tel. 93 555 35 64 · El Masnou

Prat de la Riba, 74, 93 555 01 10Ocata

El Masnou

En temps de crisi:una imatge i mil

paraules

TALLER

DE PU

BLICIT

ATDIS

SENY

GRÀF

IC

L l u í s Va l l s M a r í

J a u m e I , 1 1 293 555 80 06/16 5908320 El Masnou · El Maresme

Butlletí mensual de Gent del Masnou, associa-ció cívico-cultural, recreativa i esportiva inscritaamb el número 7.669 al registre d'associacionsde la Generalitat de Catalunya.

Equip de Redacció:Joan Camps - Joan Casals - Joan Muray -Esteve Pujol - Lluís Valls

Portada: Halloween o castanyada?

Disseny i muntatge: Taller de publicitat

Publicitat: 93 555 80 06

Imprimeix: Jobagraf

Tiratge: 3.500 exemplars

Paper ecològic de 90 g

Edita: Gent del MasnouDipòsit legal B. 29.758-87

GENT DEL MASNOUDr. Agell, 908320 El MasnouT. 93 126 82 20gentdelmasnou@gmail.comwww.gentdelmasnou.cat

L'entitat Gent del Masnou no es fa responsable,necessàriament, del contingut dels articles signatspels seus col·laboradors.El repartiment dʼaquest butlletí als socis es fa amb elsuport de lʼAjuntament de la Vila.

Sumari

En l’editorial del mes passat deixàvem com a pendent de saber si el president CarlesPuigdemont superaria o no la moció de confiança a què s’havia de sotmetre en el sidel Parlament. Doncs sí, efectivament i com ja és a bastament conegut, Puigdemontla va superar i, amb renovades forces, el procés segueix endavant amb el suportexplícit dels partits clarament independentistes. Resta per superar, ara, l’aprovaciódels pressupostos, però això ja són figues d’un altre paner i caldrà veure fins a quinpunt són capaços de fusionar les prioritats socials la CUP i JxSí en una proposta com-partida.Aquest 9 de novembre es compliran dos anys d’aquella consulta espectacular del 9Nen què els catalans vam ser cridats a dipositar el vot a les urnes per tal d’expressar-nos sobre el futur de Catalunya com a país independent. Se’ns fa present l’alegriaque vam viure en una jornada plena d’esperança, viscuda des del civisme i esperitdemocràtic, com ha de ser en un país civilitzat, amb una participació nombrosa mal-grat les traves i dificultats que es van haver de superar, de les quals encara cuegenels processos contra l’aleshores President Artur Mas i les Conselleres Ortega i Rigau,veritables sacrificats de tot plegat, als quals s’ha afegit posteriorment F. Homs.S’escolten veus que pregonitzen que el procés s’està desinflant i que en sortirem mal-parats. Amb tots els respectes per aquestes opinions, cal fer-los memòria que la par-tida que estem jugant no és de fireta i que, per tant, cal jugar-la amb tanta fermesacom paciència. Ningú no va dir que seria un camí planer i sense entrebancs, com eltemps ha anat demostrant. D’ençà d’aquelles primeres consultes populars iniciadesel 2009 a Arenys de Munt, no han passat pas tants anys i el tren segueix posat enbona via i amb bones locomotores disposades a seguir el full de ruta que ens ha deportar a l’anunciat i compromès referèndum vinculant, convocat per al mes de setem-bre de l’any vinent. Les locomotores, però, per bones i potents que siguin, no arriba-ran a la fi del trajecte si els vagons no hi col·laborem i fem figa pel camí.Serà aleshores que ens tocarà apostar, sense embuts ni mitges tintes, per quin tren-call volem seguir i acceptar democràticament la veu de la majoria de catalans cridatsa les urnes.Mentrestant, prenem alè, seguim vivint el dia a dia amb tota normalitat des de la feinai l’escola, des de l’esbarjo i la jubilació merescuda i, com dèiem en l’editorial del mespassat, aprofitem la tardor per recuperar el pols amb la natura que, de ben segur, ensoferirà els fruits de la terra i un mapa de colors de totes les tonalitats per a gaudi dela vista i l’esperit.

El PresidentDarrera hora: En tancar l’edició d’aquest Butlletí, la Fiscalia Superior de Catalunya hapresentat la querella criminal contra la Presidenta del Parlament, Carme Forcadell,per haver permès la votació al Ple del Parlament de les conclusions de la Comissiód'Estudi del Procés Constituent el 27 de juliol. Més llenya al foc!

Editorial EL TREN EN BONA VIA

3

“DIUMENGE AMB LLETRES”

GRUP RAUXA DE GENTDEL MASNOU

VETLLADA ARTÍSTICA,LITERÀRIA, MUSICAL.

DIUMENGE 27 DE NOVEMBREA LES 7 DE LA TARDA

ENTRADA GRATUÏTA

EDITORIAL......................................................................................................... 3BÚSTIA OBERTA............................................................................................... 5HALLOWEEN O CASTANYADA? ....................................................................... 6SOBRENATURAL CINISME J. Camps ............................................................. 7OLINDA Joan Maresma Duran .......................................................................... 8PEDALANT PER LES ALTAI Xavi Tarafa ............................................................ 9HISTÒRIES DE LA VILA Joan Muray ..................................................................10EL GAT TEATRE Esteve Pujol .............................................................................12ANECDOTARI MASNOVÍ Joan Maresma Pujadas .......................................... 13GAIREBÉ TOT AIXÒ ÉS VERITAT Carles Maristany .......................................14LA PUNTA DE LA LLENGUA (80) Esteve Pujol .............................................. 15LA PASSIÓ PER EXPLORAR J. Condeminas .....................................................16ARRAN DE SÒL Pledebuit .............................................................................. 17TEATRE CAPITAL Rosa M. Isart .......................................................................17SOM Oriol Lugo .................................................................................................19PARLEM DE LLIBRES Pere Martí Bertran ......................................................... 20DITES POPULARS (33) Albert Vidal ....................................................................20LA CUINA DE LʼANTÒNIA El Cullerot ................................................................. 21GENT DEL MASNOU INFORMA ..................................................................... 22

GENT DEL MASNOU

TotsSants

La Puríssima

FARM

ACÈU

TICS

DEL

MAS

NOU 24 hores al seu servei

-- Novembre 2016 --

-- Desembre 2016 --

2930

123456789

10111213141516171819

dimartsdimecres

dijousdivendresdissabtediumengedillunsdimartsdimecresdijousdivendresdissabtediumengedillunsdimartsdimecresdijousdivendresdissabtediumengedilluns

Viayna Dominguez

AymarFàbregasRieraRieraDominguezDominguezOcataOcataRieraFàbregasFàbregasDominguezAymarOcataRieraFàbregasViayna Viayna Aymar

dimartsdimecresdijousdivendresdissabtediumengedillunsdimartsdimecresdijousdivendresdissabtediumengedillunsdimartsdimecresdijousdivendresdissabtediumengedillunsdimartsdimecresdijousdivendresdissabtediumengedilluns

123456789

10111213141516171819202122232425262728

FàbregasOcataRieraFàbregasViayna ViaynaAymarOcataRieraFàbregasViayna DominguezDominguezOcataRieraFàbregasViayna DominguezAymarAymarRieraFàbregasViayna DominguezAymarOcataOcataFàbregas

Aymar (Maricel)Almeria, 14 · 93 555 03 81 9.15 - 21 9.15 - 14

Domínguez (Est. Masnou) Enamorats, 2 · 93 555 59 36 8 - 20.30 9 - 13.30

FàbregasNavarra, 68 · 93 555 19 79 9 - 13 i 16.30 - 20 9.30 - 13

OcataJFKennedy, 5 · 93 555 33 08 9 - 20.30 9 - 20.30

Riera (Club nàutic)

J.Llimona, 22 · 93 555 08 55 9 - 20.30 9 - 20.30

Viayna C Prat de la Riba, 23 · 93 555 04 03 9 - 20.30 9 - 14

Horaris de les farmàcies del MasnouDe dilluns a divendres Dissabte

FARMÀCIA DE GUÀRDIALa farmàcia de guàrdia serà oberta 24 hores seguides.

De les 9.30 del matí a les 9.30 de l’endemà.

AL MASNOU, NI LLIBRESNI MENJAR

No s’entén que hi hagimunicipis com Premià deMar on els nens tenen elsllibres de text gratis. Aquí, alpoble del Masnou, esdonen uns ajuts miserablesperquè es comprin els lli-bres de segona mà.També es veu que els nens,quan van a l’institut, ja nomengen. Així, als 12 anys,en entrar a l’ESO, se’ls

acaba la beca de menjadoren un moment tan crucialper al seu creixement.Visca els entrepans, doncs,amb les seves deficiències!

M. Valldeperas Roig-----------------------------------------

“LA BONA IMATGE DELA POLICIA TRANSMET

CONFIANÇA AL CIUTADÀ”

Temps enrere vaig comen-tar la vàlua de la policia

5

Les cartes de la Bústia Oberta cal que portin: nom, cognoms, adreça, núm. delDNI i signatura de l’autor i es publicaran amb el nom i cognoms de l’autor o ini-cials. En cap cas no es publicaran cartes amb pseudònim. L'extensió no exce-dirà de 1.500 caràcters, espais inclosos; en cas contrari, la Redacció podràabreujar-les o rebutjar-ne la publicació. Gent del Masnou no es fa responsabledel contingut de les cartes. Seleccionarà les que siguin d'interès general i no man-tindrà correspondència amb els seus autors.

municipal per la seva ho-nestedat i professionalitat,però aquest cop la mevaqueixa demostra que, comen totes les coses, no ésl’entitat sinó les personesles qui avalen el sevei.Protesto pel mal tracte re-but com a persona del po-ble i per la indiferència des-personalitzada del serveid’uns policies municipalsdel Masnou. Em semblamolt bé que els agents deseguretat vetllin per laseguretat dels vilatans,però el que ja no em sem-bla tan be és que cert per-sonal es dediqui, i suposoque entre altres coses, amultar i no aconsellar elsconductors tranquils, perl’interior del poble, per noportar el cinturó de segure-

tat, 100 € de multa primer, i,segon, en demanar-me elcarnet i observar que esta-va caducat des del 2014, iperquè ho diu la llei, posar-me una altra multa, 100 €més i, a més a més, elcotxe immobilitzat perquèen Lluís Valls, home de 62anys i delinqüent habitual,no es pugui endur el vehiclei estigui dos anys méssense renovar el carnet. Jono qüestiono que els agents146 i 150 no estiguessin fentla seva feina ben feta; elque em sembla molt lleig ésque la fessin massa benfeta; encara que sense capmena de criteri.No és això, companys, noés això.

Lluís Valls Marí----------------------------------------

CONFERÈNCIA PROJECCIÓDiumenge 20 de novembre a les 6 de la tarda a la sala d’actes

Pedalant per les AltaiGran serralada asiàticaProjecció comentada d’un viatge ambbicicleta a càrrec del masnoví

Xavi Tarafa

Diumenge 20 de novembre, de 10 a 14, al Camí Ral,davant dels núms.14-15. A partir del dia 2 de novembrepodeu passar pel local social de Gent del Masnou, de 18 a20.30, a fer donació de qualsevol objecte o andròmina quesigui aprofitable per a una venda posterior. Recordem queés indispensable que no siguin objectes de gran volum ique, sobretot, estiguin nets i en bon estat deconservació.La recaptació que se n’obtindrà serà lliurada íntegrament aDISMA.Us agraïm per endavant la col·laboració i generositat.

PETITS ENCANTS A BENEFICI DE DISMA

D’on ve aquesta festaEls celtes celebraven el Samuhinentre l’1 i l’11 (actualment entre TotsSants i Sant Martí). Per la festa deSamuhin s’obrien les portes del món, iels avantpassats tornaven a visitar elsseus descendents, els quals els obse-quiaven per rebre’n la seva benedic-ció. Va ser l’emperador Lluís el Piadósamb la influència dels bisbes de laGàl·lia qui va proposar celebrar lafesta cristiana coincidint amb elSamuhin. Es tractava d’aprofitar unesdeveniment popular per cristia-nitzar-ne el contingut. A casa nostra és tradicional, perTots Sants, torrar castanyes. Es mengen castanyes i panellets fetsd’ametlles i pinyons i també moniatos.Aquests panellets, que antigamenteren oferts als avantpassats, fan lesdelícies de grans i petits per a lespostres, tot regat amb vi dolç (vi bo).L’endemà, el dia de Tots Sants, és diade veneració dels éssers estimats quehan traspassat i, per tant, tothom visi-ta el cementiri per resar i guarnir-ne elrecord amb flors i rams.La carbassa buida amb una espel-ma flamejant, el que se’n diu vul-garment: fer la por. Aquesta pràctica s’havia fet a lescomarques del Ripollès i d’Osona is’exposaven a les nits amb espelmesals marges de camins, o tant a dins deles cases com a fora, per fer por alsmés innocents. També s’havia fet ambnaps. Cal remarcar que el fet de fer-hoamb naps relaciona directamentaquesta pràctica amb els celtes, jaque és així com originàriament es feia.A indrets com Malla i a la Plana de Vichi han perviscut aquestes pràctiques(paganes) de la cultura centreeuro-

pea. Aquesta pràctica, doncs, és tannostra com la castanyada.Halloween té el mateix origen queTots SantsJa ho diu la paraula. Halloween és All-hallow even, o el vespre de tot elsagrat, o sia Tots Sants. Va ser l’emi-gració irlandesa qui la va portar alsEstats Units el segle XIX. Ve de la cul-tura celta, molt abans del cristianisme;a molts llocs d’Europa es posava unaflama dins un nap o una carbassarecordant els esperits dels familiarsmorts. I no només a Europa sinó aÀfrica i Àsia, tots els fruits que podenfer de recipient d’una espelma esde-venen reservoris d’esperits. ACatalunya sempre s’han foradat car-basses per encabir-hi espelmes enmemòria dels difunts en la nit de TotsSants. De molt antic, a la nit de TotsSants es posava una flama de foc dinsuna carbassa, o en el recipient mésmodern, un càntir.

O sigui que l’atmosfera de terror dePort Aventura i la iconografia ameri-cana de gats negres, bruixes, assas-sins i caps tallats té el seu origen enels esperits dels morts de la família,els fantasmes, és clar. És la nit que poden tornar a casaaquells qui van morir.Per això fins i tot se’ls oferien ali-ments, que es posaven davant la car-bassa amb flama i se’ls convidava asopar. I, si no els donaves menjar,l’ànima es podia enfadar i venjar-sede la família. Per cert, un dels ali-ments que se’ls donava era el pa d’àn-ima, en castellà torta de ánima, queestà fet de carbassa! Els forns d’avuidia encara venen pa d’ànima per TotsSants.Els nens americans, i cada cop mésels de casa nostra, que van de casaen casa disfressats com si ells fossinles ànimes, demanant caramels (truco tracte) i amenaçant de fer trapel-leries si no els dónes menjar, estanevocant aquella ofrena alimentària.

Fonts: Article (fragments) de RamonRedorta del dissabte 14 de novembre de2009 publicat a blog (internet) amb el títol“Tots Sants”.

6

Referent a la Portada

Halloween o castanyada?Tots Sants és una festa que es debat entre dues aigües: la tradicionalCastanyada, i l’assimilació del Halloween nord-americà. Si bé, la Castanyadaes manté a casa nostra i entre les zones més rurals i interiors de Catalunyacom a majoritària, entre els joves, i a ciutat, cada cop més creix la simpatia perla festa de Halloween.

Castanyera segons lʼ”auca dels bala-drers de Barcelona”

Rajoy és encara un desconegut, hasigut capaç de treure pit donant ànims aBárcenas amb un sonat Luis, sé fuerte iamagar el cap sota l’ala mentre re-endollava el Soria i la Mato a la nòminapública i al mateix temps aixecava lacamisa d’Albert Ribera pactant amb elC’s la investidura a canvi de la regene-ració política. Però no ens escandalit-zem, que en l’olimpíada del cinismepolític, González és la medalla d’orindiscutible, només cal fer una ullada ala seva trajectòria partint dels cent anysd’honradesa del llegat que va rebre dePablo Iglesias (1850–1925), el qui foufundador del PSOE. L’amnèsia col·lectiva és endèmica,però les hemeroteques constaten quela corrupció és el nucleòtic coincidentde l’ADN que comparteixen PP iPSOE. Els primers van ensenyar elllautó amb el cas Naseiro fins arribar ala Gürtel i les targetes black avui enple escenari judicial i el PSOE es vafer famós pels casos Seat, Siemens,AVE! Expo 92! Fons reservats! LuisRoldán! Juan Guerra! Gabriel Urran-bulo! Carmen Salanueva! Sala, Filesa,Malesa i Time Export! Barrionuevo iVera! I van rematar la feina amb l’exe-crable cas Lasa i Zabala! Ben mirat,fou a la bodeguilla de la Moncloa onFelipe dels bonsais va començar aempastifar-ho tot. Amb aquesta gent tan nefasta nopodem anar enlloc, hauríem de sermolt destralers per fer-ho pitjor en unaCatalunya independent.

Catalunya. He repassat les hemeroteques inten-tant desxifrar la consanguinitat queagermani el fraguisme de Rajoy i l’igle-sisme de González; però, tot i esforçar-me a buscar-li els tres peus al gat, tam-poc no he trobat indicis que avalin elcop de timó manu militari traint lesnobles conviccions socialistes que se lisuposaven al PSOE. És evident queFelipe González és el que és i no elque semblava; fa temps que va arraco-nar la jaqueta de pana amb la qual feiapopulisme lerrouxista demanant signa-tures a la massa obrera per treureEspanya de l’OTAN, un discurs que se’lva embeinar servint les pressions delspoders fàctics de la dreta, i muntar totseguit un circ: el famós referèndum de1986 en el més pur estil franquista, i elmateix Felipe contradient-se a simateix i fent campanya pro OTAN. Vetaquí on l’hem vist ara, perdent l’enteni-ment per investir Mariano Rajoy fins al’extrem de muntar una conxorxa a l’es-til 23F contra Pedro Sánchez, unamaquinació que m’ha fet pensar en elmètode d’afinar calumniosament argu-ments que hem après de JorgeFernández Díaz i el seu col·laboradornecessari Daniel de Alfonso. Però unacosa és ser embrutadís contra elsadversaris polítics i una altra cosa moltdiferent és apunyalar per l’esquena alscoreligionaris malbaratant la confiançade cinc milions i escaig de vots queencara confiaven en un PSOE suposa-dament socialista.

7

Al juny de 2011 escrivia a Gent delMasnou: La meva intuïció perversa emfa sospitar que enmig de les famíliesque avui acumulen el vuitanta per centdel PIB, les sagues dels polítics ja ensón la multitud i, si no posem cura aviata la seva voracitat per quedar-se el tall ideixar-ne els ossos, entre tots plegats,ells i nosaltres, haurem assassinat lagallina dels ous d’or: l’estat del benes-tar; i la nostra generació passarà a lahistòria per haver deixat només merdaper als que quedin. En el mateix escrit precisava: ... ja queels interessos en col·lisió dels queho han de solucionar –referint-me alspolítics– en són la causa nuclear,són el problema.Han passat més de cinc anys i en polí-tica n’hem vistes de tots els colors: cor-rupció a dojo, conspiració, abús depoder, suborns a tort i a dret, punyala-des draperes i traïcions innobles, indig-nitats mafioses i tripijocs de tota mena.La política està farcida de corruptesque actuen com els graffititers, que percada pintada que no és un nyap hand’empastifar mil i una façanes i tot elque troben. Espanya sembla gestiona-da per gossos d’amos indomesticatsque els ensinistren per omplir de merdai pixats les voreres i els portals de laciutadania, mentre els púlpits mediàticsuntats pels fons de rèptils actuen coma ventiladors, rebolcant-se en la por-queria i escampant-la perquè no quediun pam de net.Només ens quedava presenciar el lin-xament públic d’un Pedro Sánchezelegit en el teatre d’unes primàriesindigestes d’un PSOE fraudulent queés al·lèrgic al joc net de la veritabledemocràcia, res a veure amb el dis-curs tronat amb el qual pretenen dissi-mular una acció tan vergonyosa. Comés possible un Felipe González per-dent el cap i anant de cul per regalarla investidura a Rajoy? On s’ha vist,quan el PSOE hauria de semblar, ser iestar als antípodes del PP. En quècoincideixen doncs? Vull suposar queno és únicament per re-imposar-nosper la via del TC les curses de braus a

SOBRENATURAL CINISMEJoan Camps i Ortiz

8

Olinda és el nom d’una petita ciutatbrasilera situada a l’estat dePernambuco, a prop de la sevacapital, Recife, a la regió nord-estdel país.A principi del segle XVII els colonit-zadors portuguesos es referien aaquesta ciutat com a la “petitaLisboa” i es considera una de leslocalitats colonials més benconservades de Brasil.El mite popular diu que el nomd’aquesta ciutat té el seu origen enuna suposada exclamació delnoble portuguès Duarte Coelho,fundador de la ciutat el 1535: “Oh,linda situação para se construiruma vila”... Sembla ser, no obstant,que això no passa d’un sopar deduro i que, com moltes altres loca-litats del nou món, té el seu origenen el vell, en alguna localitat dePortugal: Linda-a-Velha, o Linda-a-Pastora, diuen els entesos.A part de la seva bellesa natural,Olinda és també un dels mésimportants centres culturals deBrasil i va ser declarada el 1982Patrimoni Històric i Cultural de laHumanitat per la Unesco. El seucentre històric, també anomenatCidade Alta, és preservat i no s’hipot fer qualsevol obra des de la

dècada del 30.La ciutat té un traçat irregular. Elsmonuments històrics, que no sónpocs, són realçats per l’abundantvegetació tropical que hi sobreviuentre un nombre important d’esglé-sies, algunes amb una rica orna-mentació barroca. Entre totes, esdestaca l’església de SantFrancesc, el convent franciscà mésantic de Brasil. Les obres es vaniniciar el 1585, però va ser destruïtparcialmente pels holandesos el1631 i refet encara en el segle XVII.El convent té un claustre realmenteespectacular, propici per al descansi la pregària. Sant Francesc consi-derava que el claustre es trobava alcor de cada frare, de manera queno era important el lloc on es troba-va, ja que el claustre era dins seu.Les rajoles –són les originals– vanser posades entre el 1743 i el 1745

i expliquen la vida del sant d’Assís.A la sacristia hi trobem un mobleenorme fet de jacarandá, una fustanoble que ocupa una paret sence-ra d’aquest espai.Als afores de Recife, hi ha el tallerde l’artista Francisco Brennand, un

OlindaJoan Maresma Duran

ceramista nascut el 1927. Va estara Barcelona els anys 50 i va desco-brir el trencadís de Gaudí, que espot apreciar en alguna de les sevesobres. El seu taller es troba a lesterres de l’antic ingeni de São João,propietat de la seva família, moltesobres són a cel obert, en un granjardí realment ben bonic.Sempre és bo sortir de la rutina iveure nous paratges. Llàstima queel món sigui massa gran, l’existèn-cia massa curta i jo no pugui viurede renda…

9

són dràstiques: l’única opció és volar aUlaan-Baatar (a 1200 km) per compraruna roda nova. Em caldrà estar-me aOlgii cinc dies abans de poder agafar elprimer vol amb places disponibles. Quèfem? Per sort duem tot el material dupli-cat i decidim separar-nos. Jo cap a UlanBaatar i en Miquel cap a Xina. Ja enstrobarem pel camí. Són dies de comuni-cació per Whatsapp.Arribo baldat a Bulgan en quatre diesdes d’Olgii. Les pistes mongoles sónmolt dures i a més intento anar ràpidper atrapar en Miquel. Allà m’assabentoque no el duc gaire per endavant per-què ell també ha tingut problemes.L’últim whatsapp seu em desconcer-ta… Ja a Xina, se’n va a Urumqi, lacapital de la regió, uns 500 km fora deruta, perquè on és no està aconseguintcanviar divisa. Amb aquestes notícies,sense saber quan el tornaré a veure, iamb la majoria de serveis d’internetoccidentals (gmail, Whatsapp…) cen-surats a Xina, creuo la frontera. A Xina, les Altai queden lluny, requerienpermisos especials. Són dies esteparison només alguns camells, iurtes kaza-ques i paradetes a peu de carreteratrenquen la monotonia del paisatge.Serà en una d’aquestes paradetes, eltercer dia, on em semblarà veure-hi unabici que reconec: la d‘en Miquel! Quatredies més tard, i després d’haver fet elsdarrers trams en autobús i camionscansats del vent en contra i la monoto-nia del paisatge, arribem a Kazakhstan.

Sí que hi ha frontera, i és oberta, la vaigcreuar fa quatre anys. Hi anem? Qui emparla així és en Miquel en un sopar aBarcelona pel gener. La fronteracomentada és la que connecta Bulgana Mongòlia, amb Takashikent, a Xina. Iestem parlant de donar la volta a lesmuntanyes Altai en bicicleta. Les Altai,la darrera gran serralada asiàtica, lamés septentrional i oriental de totes.Allà on quatre dels cinc grans gegantsasiàtics coincideixen. Tornant de Setmana Santa arrencà-vem. Per davant, quatre mesos per aquatre visats (Rússia, Mongòlia, Xina iKazakhstan). Com obtindríem un visatrus que ens permetés més d’un mesd’estada amb múltiples entrades? Enspermetrien els xinesos entrar al Xinjiangper lliure? Quines valls recórrer?Quines sacrificar? Finalment, l’onze de juliol al vespre,amb quatre visats estampats als passa-ports, ens trobàvem a l’aeroport deBarcelona. Destinació: Novosibirsk, lacapital de Sibèria. Per endavant set set-manes d’aventures.El primer objectiu del viatge seria arri-bar a Mongòlia des de Gorno-Altaisk.Sortiríem cap al llac Teleskoe d’on con-tinuaríem per la vall del riu Txulishman ila collada de Katu-Yarik fins arribar aAktash on prendríem la Chuyskii Trankt,la famosa carretera que connectaNovosibirsk amb Mongòlia. I amb les primeres pedalades, les pri-meres aventures: campaments plensde mosquits, onades al llac Teleskoeque en dificulten la navegació fins a laribera sud, i hores d’empènyer la bici ales rampes inhumanes del Katu–Yarik.Les penúries, però, són proporcionals ala bellesa del paisatge. Rius cabalosos,boscos frondosos, glaceres que es des-pengen de cims de gairebé 4000 m…Amb l’arribada a Mongòlia, però, arri-ben els canvis de plans. Se’ns denegael permís fronterer per recórrer el parcnacional d’Altai Tavan Bogd, frontereramb Xina i Rússia, i no només això:peto la llanta de la roda del darrere.S’han de prendre decisions i algunes

L’onze d’agost començàvem a pedalarper Kazakhstan. Era hora de tornar ales muntanyes. Primer resseguint laribera nord del llac Zaysan, amb lesseves curioses formacions argiloses; idesprés enfilant-nos cap al llacMarqakol, tot contemplant les dunesfossilitzades del desert d’Ak Kum, a l’al-tra banda de la frontera amb Xina.Un cop a Marqakol, la darrera granaventura del viatge: recórrer la carrete-ra dels austríacs, anomenada així per laprocedència centreeuropea dels preso-ners deportats que la van construirdurant la primera guerra mundial.Sabem que serà dura de pedalar.Finalment arriba el moment temut: cre-uar un cabalós riu sense ponts. Per sortel riu es creua tres cops i, dels tresponts, el segon encara existeix i està enbon estat. Arrossegant les bicicletes perla muntanya durant quatre hores, acon-seguim superar el darrer gran obstacledel viatge.Els darrers dies encara ens depararanalguns paisatges espectaculars en elscontraforts nord-occidentals del llacZaysan. Després, la tornada a Rússia i,amb ella, certa monotonia. Optarem pertornar a Novosibirsk en bus i prendre’nsuns dies de descans. Són dies de con-verses per acabar de pair la darreraaventura i planificar-ne de noves.Paraulotes com Putorana, Namíbia,Outback, o Ladakh ocupen les conver-ses. El món és molt gran i els seus pos-sibles viatges, infinits.

PEDALANT PER LES ALTAIXavi Tarafa

De nissaga de capitans de la nostramarina de vela per ambdós costats,ell, però, es va dedicar a les arts, con-cretament a la música, de la qual fouun eminent pianista, compositor i pro-fessor. En aquesta darrera tasca vaesmerçar el temps en la formaciómusical de molts joves de la vila.Fill del capità Agustí Fàbregas iMaristany, de ca l’«Etxem», i de Celes-tina Sensat i Maristany, de ca la «Xa-mi». Nasquè al Masnou el 14 de maigdel 1890 a l’aleshores carrer del Ras-tillo (ara Jaume I) i va morir el 4 de junydel 1928 al barceloní carrer de Casp.El 1916 era professor de l’AcadèmiaGranados, de Barcelona. Aquell any fouel de la mort en naufragi de l’eminentmúsic lleidatà, del traspàs del qualenguany s‘ha commemorat el centena-ri. Aquesta acadèmia fou fundada perEnric Granados l’any 1901 i dirigida apartir del 1920 per Frank Marshall(Mataró 1883-Barcelona 1959).El darrer concert que Enric Granadosféu a Europa, abans de la seva tràgi-

10

Joan Muray

bre del 1926. Del 1922 al 1926, en la seva faceta deprofessor de música, féu concerts defi de curs per als seus alumnes,segons consta en programes de mà.Concerts que es feren a Barcelona, ala Sala Mozart, del carrer de laCanuda, avui desapareguda.Als esmentats programes, hi podemveure els alumnes següents:• Rosa Sanjuan, Rosa Estapé,Joaquima Sust, Salvador Estapé,Rosa Marquet, Josep Martí, MariaRosa Ferrer, Josep Casanova, EulàriaMontfort, Jaume Sampera, MontserratTauler, Carme Civil, Isidra Isern, Maria

ca mort en naufragi, se celebrà alCasino del Masnou.L’any 1926, quan va morir, encaraseguia sent professor d’aquesta pres-tigiosa escola musical barcelonina. Al Masnou va estar vinculat al Casinoi en fou el representant en la comissióque es creà el 1918 per homenatjar elMestre Lluís Millet i Pagès (1867-1941), fundador i director de l’OrfeóCatalà, fill il·lustre del Masnou.Pel mes de febrer del 1925 vaemprendre una gira de concerts delieder per diverses ciutats deCatalunya, amb la cantant Pilar Rufí(1892-1969) que va durar fins a l’octu-

Silveri Fàbregas i Sensat

Portada d’un programa del Casino

SILVERI FÀBREGAS I SENSATEl Masnou 1890 - Barcelona 1928

Pianista, compositor i professor

Històries de la vila

A més de pianista i professor, tambédeixà un bon llegat de composicions,de les quals esmentaré només les quese n’ha pogut constatar l’existència,tals com:

• ALBADA, amb lletra d’Apel·lesMestres.• A UNA NOVA AMIGA, poesia deJosep M. de Sagarra.• CANÇÓ, poesia de Maeterlinch, tra-duïda per Emili Guanyabens.• CANÇÓ DE CAÇA, poesia de J.Uhland, i traducció de Pere J.Bassegoda.• CANÇONS, amb poesia d’Ape-l·lesMestres.• CANÇONS, CANT I PIANO, poesiesfranceses, traduïdes per E. Guanya-bens. Que conté els títols següents:La Carta, Cançó, Nocturn i Minuet.• LA CARTA.• COSES DEL MÓN, Poesia deLudwig Uhland, traducció de Pere J.Bassegoda.• GARDÈNIES, poesia de JosepCarner.• EL GESSAMÍ I LA ROSA, de JosepCarner.• EL PETIT VAILET, cançó popular.• PRELUDI DE PRIMAVERA, d’Apel-les Mestres.• ROMANCE DE ROSA FRESCA:Romance de Fonte-frida.• TARONGERS FLORITS, poesia dePere J. Bassegoda.• TRUCAN ELS JOVES (sic), poesiad’Apel·les Mestres.• VIOLETES DESEMBRALS, poesiade Josep Carner.• I la sardana FLORS DEL MASNOU.

11

Va morir jove, només tenia trenta-vuitanys, i aquell mateix any 1928, pel 27de setembre, el Casino li féu unConcert-Homenatge. De l‘import quees va recollir amb les entrades, se’nféu ofrena a la Casa Benèfica. El con-cert va anar a càrrec de l’eminentsoprano Concepció Badia d’Agustí(Barcelona 1897-1975), una de lessopranos més destacades del segleXX, acompanyada al piano per JosepCaminals i Oliveras (Roda de Ter1900-Barcelona 1979), professor delConservatori Municipal de Barcelona,fundador de l’Acadèmia Caminals,també deixeble de Granados. A la primera part s’interpretaren can-çons de Cornelius, Scarlatti, Schu-man, Schubert, Morera, Millet i La-mote de Grignon. La segona part, l’o-cupà una dissertació de l‘advocat,polític i historiador Ferran Valls i Ta-berner (1888/1942) sobre diversesobres de Silveri Fàbregas, com araGardènies, Cançó de caça, La carta,No perdem temps, A una nova amiga,Romance de Rosa fresca i Coses delmón. L’any 1935 l’Ajuntament del Masnouva dedicar un carrer de la vila a aquestinsigne músic.

FONS CONSULTATS- Biblioteca de Catalunya- Registre Civil del Masnou- Registre Civil de Barcelona- Arxiu-Biblioteca Muray- Llegat García-Vilà- Wiquipedia

Àngels Sanjuan, Mercè Bierge,Francesc Bierge, Madrona Maristany,Montserrat Piquer i Mercè Jover.• En aquest programa, els alumnesforen acompanyats per diferentsmúsics, com ara Lluís Millet i Farga(violoncel), Mercè Bierge (piano),Enric Tolosa (violí) i MadronaMaristany (piano).En altres anys, a més dels qui encaracontinuaven cursos, n’hi trobemaltres, com:• Maria Lluïsa Martí, Carme Llop,Margarida Llop, Glòria Bello, Filo-mena Llobet, Joana Rafel, CarlotaMaristany, Francesc Rosés, Agna Gi-bert, Dignitat Sampera, EsperançaGiró, Josefina Busquets, Anton Jor-dana, Montserrat Millet i Cecília Gui.Fou, però, al Casino del Masnou onparticipà en diversos concerts, acom-panyant al piano eminents figures dela lírica. Vegem quins són:• 28 de setembre del 1919.Homenatge de la vila del Masnou a laPatrona de Catalunya. Concert benè-fic. Hi intervingueren: Maria TeresaGonzález, pianista, Emili Vendrell,tenor, i Segon Pagès i Rosés, pianis-ta; i Silveri Fàbregas en fou el pianistaacompanyant.• 23 de juliol de 1923. Recital de cançons amb Maria Torn,soprano, i Silveri Fàbregas, pianista. • 1 de setembre de 1927. Recital decançons, amb l’eminent contralt,Concepció Callao (Barcelona 1895-1959), també professora de música, iSilveri Fàbregas al piano.

Carrer Silveri Fàbregas, abans d’arribar, pujant per Joan XXIII, a la Plaça 11 de Setembre.

Portada d’un programa de la Sala Mozart

12

Isabel (Cristina Gomila), Tonet (ArnauPeirot) i Carmeta (Clara March).I en un àmbit d’acompanyament, ambpapers més breus, sí, però no pas desimple guarniment, que no n’hi ha pasde comparsa en aquesta obra; totstenen aquell moment de lluïment que

cutibles, Antònia (Teresa Pons), DonRamon (Josep Rossell), Leonor(Montserrat Condeminas), Banús(Joan M. Martí), Puiggròs (JaumeBoadella) i Julivert (Ramon Marimon).Oi que em deixeu dir que la TeresaPons ens va convèncer de debò en elpaper tan dens i matisat que va inter-pretar? Els monòlegs van ser colpi-dors. Els altres, ja ho sabíem d’antuvi,la hi van acompanyar amb dignitattotal; la noblesa sincera de DonRamon, la ingenuïtat decebuda de

Josep Maria de Sagarra tenia, i conti-nua tenint perquè els escriptors no mo-ren mai, una prosa i un vers d’una con-tundència espectacular; sembla queles paraules se li encadenin soles a laploma, que siguin un devessall fluentimparable, riquíssim, agosarat sem-pre; sadolla l’intel·lecte i el sentiment.El dissabte 1 d’octubre al vespre i eldiumenge dia 2 a la tarda, Ca n’Humetsencer va poder-ho comprovar perobra i gràcia del nostre GAT: LaRambla de les floristes, “retrat costu-mista de la Barcelona del darrer terçdel segle XIX i, per damunt de tot, unaoda a la Rambla de les Flors.”Sí, una barreja de sociologia, psicolo-gia i història, que ens van regalar elsactors del GAT sota la mà mestra de laMontserrat Condeminas. És aquellteatre amable, populista si voleu, peròque remou l’espectador des de dintreprecisament perquè li arriba a lesfibres més sensibles, com si ensdecapés les crostes envellides queens rovellen l’ànima; lliçons d’humani-tat repassades dalt de l’escenari.Jordi Abelló va muntar-hi una esce-nografia tan sòbria com lluminosa,amb l’evocació dels platanersbarcelonins i la claror de les parades.No es tracta pas d’una obra de les queanomenem avui dia corals, ja que hidestaquen uns protagonistes indis-

PASSEJADA DEL GAT PER LA RAMBLA DE LES FLORISTESEsteve Pujol i Pons

Leonor, l’egoisme escarmentat deBanús, la humiliació esperpèntica dePuiggròs, la pedanteria insaciable deJulivert. Bravo per tots ells!Com en una costel·lació de segon pla,però no pas menys meritori i treballat,

enriqueix l’argument, complementant-lo o contrastant-lo. Així, Lluïsa(Gemma Mercader), Francisca (ElviraGordo), Consolació (Carme Duran),Laura (Gemma Montoya), Mn.Artigues (Quico Rossell), Carnissera(Paquita Mateu) i Lluís (Xavier Martí).El detall de les flors repartides en sor-tir del teatre, tot un encert.L’acústica de l’Espai Escènic no éscap meravella –tant de bo!–; però pre-cisament per això cal que tots elsactors facin l’esforç de fer arribar eltext amb claredat fins a la fila de daltde tot. Ja està dit.Reconec el mèrit del GAT de fer-nosreviure els nostres clàssics, malgrat lacomplexitat del seu llenguatge i laseva distància relativa en el temps.Ens en tenen anunciades de bones;que continuïn amb el coratge i l’encertcom fins ara.

13

LLUNY DELMASNOUCom a molts pobles de la costa, siguiper falta de llocs de treball, com endiem ara, o per afany d’aventures, quemolt jovent del Masnou anava a lesAmèriques a fer fortuna.Alguns, després de moltes privacions isacrificis, s’arrelaven a la seva novaterra i no tornaven mai més, mentreque d’altres, la gran majoria, tornavenigual de pobres de com se n’havienanat i encara es feia brometa amb ellsdient que “els havia caigut la maleta al’Estret”, volent dir que no portaven niun ral de la seva estada a Amèrica. Toti això, alguns encara n’explicavengrandeses i algun sopar de duro.Pocs, molt pocs, arribaven fets un rics“Indianos”.Com un de tants, en Blai Canerestambé va anar a Amèrica a provar for-tuna i també, com a la majoria en tor-nar, “li va caure la maleta a l’Estret deGibraltar”.Contaven que un dia, vagant mig per-dut pels carrers de Buenos Aires, vaentrar en un cinema, que llavors eramut; això sí, com era costum, la sessiócinematogràfica estava amenitzadaamb música de fons per un piano. Vaentrar-hi com aquell qui diu sensesaber què feien i mig a les palpentess’assegué a la butaca disposat a pas-sar l’estona sense interessar-se gaire

en la pel·lícula i es va mig endormiscar.Tot d’una el va sorprendre la músicaque sonava al piano. Sí, sí!... allò quesonava era el Vals de les Pepones! Esva refregar les orelles i els ulls perdespertar-se i quasi sense respirar vaescoltar amb més atenció. Era clar ievident: eren les notes alegres i airo-ses d’aquell vals típic de les FestesMajors del Masnou i el tocava amb unestil i d’una mena de manera que elpianista per força havia de ser de lavila o, si més no, d’algun poble veí;però era clar o, més ben dit, era fosc ino podia veure on eren el piano i elpianista.I les notes d’aquell vals omplien lasala tot recordant-li tantes coses delseu estimat Masnou. Tot era estirar elcoll, mirant de descobrir d’on sortiaaquella melodia, mentre se li feia un

nus a la gola i, ple d’emoció, una llà-grima d’enyorament se li esmunyiacara avall, tot dient-se per ell mateix,–Déu meu, que és trist ser tan lluny dela Pàtria!Per fi s’acabà la pel·lícula i van encen-dre els llums. Allà, al fons de la sala,prop de la pantalla, va veure el piano iel pianista era en Gabriel Bert, el quetantes vegades els havia fet ballartocant el piano al vell Casinet. En Blai,sense poder esperar, s’enfilà sobre labutaca i es posà a cridar:–Bert, Bert!L’altre, en sentir que el cridaven, s’ai-xecà i en veure en Blai corregué finsque es trobaren al mig de la sala i,emocionats i amb els ulls espurne-jants, s’abraçaren, voltats de l’estra-nyesa del públic, que anava sortintlentament.

Anecdotari MasnovíJoan Maresma Pujadas

LA CORAL XABEC DEMANA CANTAIRESTothom qui hi estigui interessat hi serà ben rebut.

Ens calen veus tant de dones (sopranos i contralts) com d’homes (tenors i baixos). Animeu-vos-hi i veniu a provar la veu qualsevol dimarts abans de començar

l’assaig, o sigui, una mica abans de dos quarts de deu del vespre.

Qui canta, els seus mals espanta!

14

Sempre es recomana començar pelprincipi; però, on és el principi quebusquem? Els fonaments, la primeraparaula, el primer pas?Amics lectors, un cop de mà seria d’a-grair si em dispenséssiu d’un principi.Abans, en el temps d’or de la nostramarina, un cop la nau aparellada iamb la càrrega ben estibada sotacoberta, el rebost proveït de tot elnecessari per a la travessa, es deiaque el vaixell estava a son de mar.Familiars, amics, consignatari, motis-tes embarcaven i sortien de port gau-dint del petit refrigeri que oferia elcapità als seus familiars i hostes agra-int la companyia, i abraçades d’últimahora, ja que forçosament tornarien al’embarcador amb el bot o la llanxa delpràctic. D’això, se’n deia: donar l’empenta. Cop de mà, l’empenta? Si ja he co-mençat… Segueixo?Fa pocs dies des del baixador d’Ocatacontemplava l’edifici del nostre ajunta-ment, ca la Vila. Conserva encara totel seu encant, restaurat, modernitzat;manquen, però, la font d’en Bernacho(senyor secretari), el balcó que es vadespenjar (sense causar danys) i enel torrent la petita finestra del calabós,espai reduït que es trobava dins lasala central. Un lloc fosc, mal ventilat ipitjor il·luminat. Feia cara a tots elsserveis que se li demanaven; cos deguàrdia, magatzem, punt de trobada iuna porta amb espiell que donava a lapresó. Un quartet amb una llitera pro-veïda d’una manta i penso també ambla clàssica comuna.Escales amunt, al front, el despatx delsecretari. Al costat del balcó el delsenyor Sampere i tot seguit el delsenyor Sala.Entrant a l’esquerra el despatx del’Interventor i tot seguit el del senyorAlcalde, al fons la Sala Capitular, quesegueix tan ben decorada i tan malventilada com abans.Nota: tot el descrit, amb el tempstranscorregut pot haver canviat una

mica. En demano disculpes.Dalt de tot de l’edifici, s’hi trobava l’ha-bitatge de l’Agutzil, el senyor JosepSert.Aquí, a l’Agutzil, és on jo volia arribar,abans de presentar-vos el protagonis-ta del fet d’avui: el meu avi, en Carlets. Per posar-nos en situació:El pagament de la Contribució Urbanaes feia un cop a l’any i s’utilitzava l’es-mentada sala fosca de la primeraplanta.Dos cavallets i una post al damunt iuna cadira era tot el mobiliari empratpel recaptador. Sobre la taula o sobrela post, un tinter de vidre, escrivaniaamb la corresponent tinta vermella inegra acompanyats de les caixetesdels rebuts, era de fet tot el necessariper fer efectius els pagaments, això sí,sempre sota la vigilància d’una parellade Guàrdies Civils. El meu avi, a.c.s., va anar a pagar lacontribució que li pertocava per lesseves pertinences escripturades.Va semblar a l’avi que l’import quesatisfeia el contribuent que el prece-dia, propietari important del municipi,comparat amb el seu era minso,menys onerós del que havia ell desatisfer.

Dirigint-se al funcionari va exposar elseu parer, la seva queixa, raonant lespossessions de l’altre vers les seves.El funcionari no volia raonar, ell tansols cobrava. La conversa va augmentar de to. Potser allò de Reclame en otro sitio ypague aquí; !el siguiente!Un cop amb el puny clos donat sobrela taula va fer que la trabuqués.Carpeta, tinters, rebuts i caixonets, totescampat per terra. L’avi, esglaiat,s’ho mirava.La Benemèrita va cridar l’Agutzil i vamanar que obrís la porta del calabós ivan tancar l’avi dins! Quina situació! Tingueu en compte que el calabós eradins la mateixa sala.Que l’Agutzil era cunyat del detingut,casat amb la germana de l’avi, i vivienallà mateix sobre l’Ajuntament.Jo faig càbales i penso: Devia pujarl’Agutzil i devia dir a la seva dona:Posa un grapat més de fideus a l’es-cudella que tenim un convidat a dinar.Un convidat? Sí, tinc tancat a la presóel teu germà… Crec que la sang no vaarribar al torrent, no va passar res.Quan va acabar l’hora del cobrament,el funcionari se’n va anar. El cunyat de l’avi va parlar amb elsCivils i els va “convèncer” que la taulava caure per la poca estabilitat quetenia i que la persona “a la garjola” erade confiar, un bon home, el seu cu-nyat, per a tothom conegut com enCarlets de la barca.

GAIREBÉ TOT AIXÒ ÉS VERITATCarles Maristany

A LA GARJOLA!

15

Sant Miquel, 21, A-baixosTel 93 540 40 53

ASSESSORIA IGLESIASFiscal. LaboralComptabilitat AssegurancesGestió immobiliària i trànsit

CENTRE VETERINARI EL MASNOUUrgències 24h93 555 73 52

Horari de dill. a div. de 10 a 20Diss. de 10 a 14 i de 17 a 20

St. Miquel, 9 el Masnou 93 555 73 52cvmasnou@gmail.com

COMERCIANTS DELCARRER ST. MIQUEL

St. Miquel, 15 · 93 540 06 87elclip2010@gmail.com

El Clipp a p e r e r i a

Material d’escola i d’oficinaFotocòpies b/n, color

Còpies de plànolsManualitats Belles artsSant Miquel, 6.

93 555 15 38matgraumasnou@gmail.com

Reparació en general de

lʼautomòbil.Mecànica Xapa

Electricitat

Sant Miquel, 10 el MasnouTel 93 540 34 36 · Fax 93 540 60 47

info@asm.cat · www.asm.cat

Cada llengua té la seva manera d’anomenar les coses id’escriure els mots, només faltaria. Passa, però, que lesllengües en contacte s’influeixen i no sempre en bon sentit.Recordo algunes paraules que sovint equivoquem a l’horad’escriure-les; un pèl de memòria, uns grams d’esforç i unacullerada d’interès ens podran ajudar a fer-ho bé.abat (abad); ambaixador (embaixador); arrova (arroba);assassí (assessí); assemblea (assamblea); avantatge(aventatge ventatge); avaria (averia); avet (abet); baró(varó); basc (vasc); bava (baba); càmera (càmara); canvicanviar… (cambi cambiar…); cavall (caball); cordovès(cordobès); covard (cobard); davanter (dabanter); ebenebenista (èban ebanista); empar emparar desemparar

(ampar amparar desamparar); escriviu escrivia escri-vint… (escribiu escribia escribint…); escrúpol escrupolós(escrúpul escrupulós); espavilat (espabilat); estendard(estandard): esvelt (esbelt); fava (faba); govern (gobern);grèvol (grèbol); harmonia filharmònic (armonia filarmò-nic); havanera (habanera); haver havia havies… (haberhabia habies…); mòbil (mòvil); monestir (monastir); mun-tanya (montanya); muntar (montar); prova (proba); pu-guem pugueu (pogueu pogueu); rancor (rencor); rave(rabe); recomanar (recomenar); sanefa (senefa, cenefa);savi (sabi); taverna (taberna); tibar… (tivar…); tramunta-na (tramontana); treball (traball, travall); trèvol (trèbol);turmell (tormell); vulguem vulgueu (volguem volgueu).

La punta de la llengua (80) Esteve Pujol i Pons

Ptor. Domènech Farré, 3 El Masnou

610 01 93 65 · 93 555 67 744colors.cat

Col·legiats Dr. A. Claville Ingles

Dr. G. Claville Forch

Sant Miquel, 2893 555 63 64

Descans LlarPuericultura

matalasseria

Sant Miquel, 25,93 540 88 02

Mercat Municipal parada, 41,

93 540 10 61El Masnou

16

Acabada la guerra, amb trenta-quatreanys, va iniciar la seva gran aventuratraslladant-se a Beirut per perfeccio-nar l’àrab. Un any més tard se’n vaanar a Damasc a estudiar la històriadels Drusos, una minoria religiosaheterodoxa islàmica. Dona valenta,tenaç, intel·ligent; parlava nou idiomesa la perfecció i estava fascinada pelmón oriental. A partir d’aquestmoment ja no va parar de viatjar,explorar i investigar. Va travessardeserts, va escalar muntanyes a larecerca d’antics castells àrabs, vaescriure vint-i-quatre llibres on vaplasmar les seves experiències i quees van convertir en autèntics best-sellers, que la van fer famosa.Atrapada per l’aventura, no sempre,però, va ser un camí fàcil, ja que vapatir greus malalties com disenteria,una úlcera de còlon, el xarampió, unaangina de pit, la malària, el dengue...

Gairebé sempre que fem referènciaals grans exploradors i viatgers, acos-tumem a citar noms masculins com,per exemple, Marco Polo, Livingston,Magallanes, James Cook, Stanley,Orellana, Colon..., però, gairebé maino mencionem dones exploradores iviatgeres, que també n’hi va haver,algunes d’espanyoles, com Catalinade Erauso (1592-1650) i l’extreme-nya Juana María de los Doloresde León (1798-1872), totesextraordinàries i, per tant,resulta difícil destacar-neuna, però, per allò que ésmés propera al nostre temps, endestacaria Freya Stark.Sempre he admirat aquellespersones que de ben petitestenen ja clar el que volen sera la seva vida i es consa-gren en cos i ànima aaconseguir-ho; Freya vaser una d’aquestes perso-nes, ja que quan amb tan solsnou anys d’edat va llegir el llibre LESMIL I UNA NITS, la seva lectura la vafascinar de tal manera que va deter-minar que algun dia explorarial’Orient. Filla de pare anglès i mareitaliana, Freya va néixer a París el1893. Quan els pares es van divorciar,la mare es va traslladar a Anglaterraamb les dues filles del matrimoni.Quan Freya tenia dotze anys i durantuna visita a una fàbrica tèxtil, se li vanenganxar els cabells en una de lesmàquines que li va arrancar la partdreta del cuir cabellut, així com l’orellai una cella. L’accident va ser tan brutalque sempre més faria que el pentinatli tapés aquesta part danyada del ros-tre. A Londres va anar a la Universitat,així com també a l’Escola d’EstudisOrientals i Africans. D’alguna maneraja es preparava per a la gran aventu-ra, però la I Guerra Mundial va frenarles seves aspiracions. Durant la con-tesa va servir com a infermera a Itàlia.

Una mala salut de ferro que li va per-metre arribar a viure cent anys. Quanen tenia cinquanta-quatre va semblarque volia posar fi a aquesta agitadavida i es va casar amb un diplomàtici es van traslladar a viure al Carib,però aquest matrimoni tan sols vadurar quatre anys. Alliberada, li va fal-tar temps per anar-se’n a Turquia perseguir els passos d’Alexandre elMagne. Amb vuitanta-un anys encarava escalar i travessar passos del’Himàlaia de 5.000 metres d’altura.Per la seva valuosa contribució al seupaís durant la II Guerra Mundial, elgovern britànic la va honorar amb laCreu de l’Imperi Britànic i el títol deDama de l’Imperi.

Fonts consultades: el llibre Grandesexploradores de la historia de lahumanidad i Internet.

FREYA STARK (1893-1993)

La passió per explorarJosep Condeminas

17

Entri felicitat

Teatre capital(La cartellera barcelonina)Rosa M. Isart (rmisart@hotmail.com)

Rapidet, que s’acaba!Fins al dia 6 de novem-bre Una vida al teatre,de David Mamet, ambinterpretació d’Enric Ma-jó i Dafnis Balduz, es re-presenta a La Seca-Es-pai Brossa. Per viure el teatre des de dins, per saber quèsenten els actors, per saber quina és la passió i quina és lavida. Imprescindible d’anar-hi. (El dilluns i el dimarts, no hi hafunció).La Sala Atrium presenta aquest novembre, fins al diumenge20 de novembre, Amanda T (inspirada en la història d’Aman-da Todd), d’Àlex Mañas(Barcelona,1974).Cons-titueix una tràgica histò-ria, la d’una jove cana-denca que amb quinzeanys es va suïcidar des-prés d’anunciar els seusmotius per la xarxa.L’assetjament, el despit,la necessitat de reconeixement, la solitud, l’èxit exhibit a lesxarxes socials, hi són temes presents. Dos joves actors per aaquest repte: Greta Fernández i Xavi Sáez, que són a esce-na del dimecres al dissabte a les 20.30 i diumenges a les 19.Les excel·lents crítiques rebudes per l’espectacle In memo-riam. La quinta del biberó, amb text i direcció de LluísPasqual (Reus, 1951), ens obliguen a desplaçar-nos abansque no s’acabi (el 13 de novembre) al Teatre Lliure deMontjuïc per viure amb emoció el relat dels combatents de laLleva del Biberó, que van participar en l’ofensiva republicanaa la Batalla de l’Ebre (1938), al front del Segre, etc.Des del 2 de novembre –fins al 4 de desembre– recuperem elnostre dramaturg Benet i Jornet (Barcelona, 1940; 76 anys) através de l’obra Revolta de bruixes (1976) al Teatre Lliure deMontjuïc (al petit Espai Lliure). Amb direcció de Juan CarlosMartel, pugen a escena Chantal Aimée, Clàudia Benito,Raquel Ferri, Àurea Márquez, Xicu Masó, Andrea Ros i JúliaTruyol. Sis dones i un home, sis senyores de la neteja i un vigi-lant nocturn en un món de dolor, amor, vida, dins la nit.Fins al 13 de novembre continua el monòleg -–estrenat aAtenes el 2009– , de Lena Kitsopoulou (n. 1971) (traducció:Joan Sellent), amb direcció de Josep Maria Mestres, i ambinterpretació de MònicaGlaenzel, a la Sala Mun-taner. Crisi, crisis, depres-sió?... Tots en tenim. De talmanera, doncs, entri, si usplau, senyora felicitat...

Arran de sòl

Deveu saber que a molts llocs, vull dir pobles i ciutats,tenen unes rutes turístiques, que poden ser per a estran-gers o per a vilatans, per així ajudar a conèixer el seu patri-moni. El Masnou no és cap excepció, i en té més d’una, iforça interessants.Avui, aquesta meva, sovint, tocada de nassos, no preténemular-les, Déu me’n reguard. No, el que pretenc fer ésuna mena de rutes alternatives que es diu ara, però mésaviat de caràcter crític, un xic àcid potser.Doncs sí, d’aquestes rutes, també se’n pot dir passejades,tombs o com vulgueu. Us les posaré sense cap ordre, talcom ragin, i tampoc voldrà dir que són úniques, només queles que esmentaré són les que em semblen més rellevants.Són les següents:• ...del PIXUM. Aquesta, tot i que n’hi ha per tota la vila, laque em crida més l’atenció és la del tros del c/ Sant Felip,entre rere La Calàndria i rere Can Malet.• ...dels PLÀTANS MALALTS. La podeu fer al llarg de totel Camí Ral i per altres carrers de la vila.• ...de l’HÒSTIA. No em refereixo a cap cosa religiosa, sinóa aquella expressió que ens surt espontàniament. Aquestaruta es pot fer per tot el poble, i dius l’expressió cada copque trepitges merda de ca d’amo marrà. • ...de la CASTANYA. Encara que estem al mes de les cas-tanyes (fruit), no m’hi refereixo; és l’altre tipus de castanya,la que et fot el sol d’estiu als espais, massa, sense arbresque t’aixopluguin i donin bona ombra.• ...dels ENTREBANCS. Aquesta passejada més aviat ésd’interior. La trobareu en carrers que tenen les voreresestretes i, per adobar-ho, hi han plantificat al bell mig elspals de fanals o de l’elèctric. Una desgràcia per a invidents,gent gran, gent amb carros de la compra o amb nadons.• ...de la PREPOTÈNCIA. Pot ser per qualsevol lloc de lavila, però especialment al llarg del Camí Ral. La prepotèn-cia al·ludida és la de molts dels qui van sobre rodes peraquest indret (tot i estar prohibit) i et miren prepotentment,com si tu fossis l’intrús que circula pel lloc.• ...de les PATACADES. Aquesta és com una mena de gim-cana, on el qui fa la passejada ha d’anar sortejant totamena d’obstacles per no rebre patacades, donades espe-cialment per diversos tipus de gent, com: els qui miren elmòbil i no veuen ningú; com els qui, anant en cotxe i sortintd’un carrer o garatge, només miren a un costat i, si tu vénsde l’altre, no et veuen. • ...dels EMBORNALS. Aquesta pot ser també per a invi-dents, ja que del que es tracta és d’ensumar la pudor putre-facta que fan molts d’ells. Bé, ja us he donat un munt d’idees per entretenir-vos quanestigueu desvagats. Penso també que algú pot aprofitar laidea per treballar-la més, i en poden sortir cursets, tallers,comunicacions, etc. Apa, bup, bup

Pledebuit

Et convidem a fer-te socide Gent del Masnou

Dr. Agell, 9 · 93 126 82 20 el Masnou

gentdelmasnou@gmail.comwww.gentdelmasnou.cat

GENT DEL MASNOU

SOL·LICITUD D’ADMISSIÓ DE SOCI

19

A mesura que passen els anys i crei-xem, entenem més coses sobre elsnostres pares. És curiós com comen-cem a tenir una visió més àmplia icomprensiva sobre el perquè de lescoses. Sobre el fet de repetir tantes itantes vegades algunes frases, lesnormes, els consells, els comentaris...Quan som petits ens costa poderapreciar moltes de les situacions i deles accions que els nostres pares fanper a nosaltres. Entenem que sónactes que cauen dins de la normalitat,gairebé els veiem com a obligatorisdins del deure i la responsabilitat deser pares. Al créixer, aquestes obliga-cions i implicacions poden anar-seespaiant i reduint, i sembla que desa-pareguin, tot i que sabem que en elfons sempre hi seran presents, enca-ra que sigui en un nivell mínim. Per alsnostres pares sempre continuaremsent petits, per molt adults que siguemen l’actualitat.I arriba el dia en què comprenem ambtota claredat, guanyem consciència detot allò que el nostre pare i que la nos-tra mare van fer per a nosaltres. A

vegades, també arriba en el momenten què nosaltres passem a realitzar elrol de pares amb els nostres fills/es.Però també hi ha persones que guar-den rancúnia, odi i tristesa envers elsseus pares. Cada família és un món.Hi ha persones que han viscut expe-riències molt negatives amb els seuspares. Tot i això, també m’agrada uti-litzar una expressió que diu: “cada indi-vidu actua de la millor manera que sapi pot en el moment i la situació concre-ta”. I afegeixo: “si aquell individu haguéssabut o hagués pogut actuar d’unamillor manera, no hi ha cap dubte queho hauria fet”. Si els nostres pareshaguessin tingut el coneixement, els

recursos, les eines i les opcions perhaver actuat d’una mi-llor manera,segur que ho haurien fet.La gent es converteix en moltes oca-sions en víctimes dels seus propisentorns. A més a més, una víctimatambé pot acabar convertint les perso-nes del seu voltant en víctimes. Ésimportant també poder obtenir una micade distància i contemplar la vida delsnostres progenitors des d’una visió deno judici. En molts casos, és molt pro-bable que ells hagin patit també depares rígids, autoritaris, situacions difí-cils... Posar-se en el seu lloc és unaforma de poder entendre’ls millor. Depoder estar també en pau amb ells.Perquè a vegades és important poderperdonar aquelles persones que enshan fet mal, no tant per elles, sinó pernosaltres. Per molt mala infància quehàgim passat, mai no és tard perpoder arreglar el nostre passat. Elfamós terapeuta Milton Erickson deia:“Mai no és tard per poder tenir unainfància feliç”.És important pensar que, als pares,només pel fet d’haver-nos donat la vidaja és una raó més que suficient perpoder estar-los agraïts. I penseu quenosaltres també repetim patrons; és peraixò que, si volem donar un bon modelals nostres fills/es i familiars, és vitaldemostrar-ho amb els nostres pares.Donar les gràcies per tot el que hanfet.

DONAR LES GRÀCIES ALS PARES

SomCom ho podem fer perquè siguem tots una mica més feliços i gestionar millorels nostres conflictes...Oriol Lugo Psicòleg Clínic & Coach Executiu i Personal www.oriolugoreal.com

Divendres 18 de novembre, a les 7 del vespre, a la Biblioteca Joan Coromines, del Masnou presentació del llibre

Esforç, prudència i llibertat.Parlant d’educació. D’Esteve Pujol i Pons, premi Joan Profitós d’Assaig Pedagògic 2014(Editorial Fonoll. Juneda, 2016)

El Dr. Ramon M Nogués, catedràtic emèrit de la Unitat d’Antropologia Biològicaa la Facultat de Ciències i a la de Ciències de l’Educació de la UniversitatAutònoma de Barcelona, en farà la presentació. Un llibre que trenca esquemessobre el paper dels pares i dels mestres en l’educació dels infants i joves. Ones gosa parlar del repte i el goig de l’educació amb esperit crític i mirada amorosa.On ens fem preguntes com ara: Com ho podem fer quan al fill, a l’alumne, no li interessaesforçar-se? Què és allò que el motiva a aprendre, a millorar? Com li respectem la llibertat quan l’influïm–forcem?– perquè faci el que creiem que ha de fer? Com podem tenir nosaltres, educadors, esperança,optimisme davant la realitat tantes vegades amargament decebedora?… …

20

Parlem de llibresPere Martí i Bertran

Recuperació de lamemòria històricaFeliu Ventura (Xàtiva, 1976) és profes-sor de llengua i literatura, però sobre-tot és conegut per la seva trajectòriacom a cantant i lletrista. Amb la sevaprimera novel·la, Com un record d’in-fantesa (1), combina amb molt d’en-cert i una total versemblança, dos fetstan tràgics i aparentment tan llunyanscom poden ser els primers mesos dela dictadura de Pinochet, a Xile, i laguerra civil espanyola. La història queens narra és una mostra clara de larecuperació de la memòria històricaque tot afectat, sigui d’on sigui, neces-sita realitzar en un moment o altre dela seva vida. Hi ha una frase, en unacarta escrita per l’avi del protagonista,que n’és una bona síntesi: “ningú hau-ria de morir sense saber on són elsseus” (p. 125). Perquè precisament enla descoberta de desapareguts raubona part de la trama i de la intriga dela novel·la. Una novel·la protagonitza-da per un jove xilè de 25 anys, dibui-

xant d’ofici, Víctor Nahuel Fornells,que a la mort del seu avi, HèctorFornells, un exiliat republicà, fa unviatge des de Santiago de Xile fins alPaís Valencià per escampar les cen-dres de l’avi mort, com havia deixatdit. Aquest viatge, sense ell pensar-s’ho, esdevé iniciàtic, una capbussadatotal en el seu passat, que desconei-xia completament, ja que l’avi l’hihavia amagat per protegir-lo. L’hihavia amagat fins aleshores, ja que ésel mateix avi qui li prepara una sèrie

de pistes, com en els jocs d’infantesa,que el porten a descobrir tant les cau-ses de l‘exili de l’avi com les de la mortdels seus pares, Ángel i Teresa, quefins aleshores estava convençut quehavia sigut a causa d’un accident detràfic. Les descobertes i el contacteamb una parella d’exiliats xilens,amics íntims dels pares, Martina iGaspar, i també amb la seva filla,Violeta, el fan tornar a Xile totalmentcanviat, com si hagués nascut de nouals seus 25 anys. Si afegim a la tramael treball de documentació que el jovexilè fa sobre Ovidi Montllor per a larevista en què treballa; la presènciade la música, tant valenciana comsud-americana; l’enamorament entreVíctor i Violeta; la riquesa i la bellesade molts fragments, plens de poesia; iencara la bona edició a què ens haacostumat Sembra, podeu entendreper què us hem volgut recomanaraquest llibre, que estem segurs queenganxarà tant els lectors joves comels adults.

(1) Feliu Ventura. Com un record d’infante-sa. Editorial Sembra llibres, Carcaixent, 2015. Il·lustracions de DanielOlmo. 142 pàgines.

Es diu per referir-se a alguna cosa depoca importància i també que el pos-sible estalvi que s’obté en algun aferés insignificant respecte al que es pre-tén.La xocolata prové de la planta delcacau i es va conèixer ran del desco-briment d’Amèrica i fou ràpidamentimportada a Europa com una menjaexquisida.Al llarg del segle XVII va començar aposar-se de moda entre les classesbenestants obsequiar els convidatsamb una tassa de xocolata acompa-nyada de melindros o algun altre pas-tisset. D’aquesta manera, de mica enmica, en el segle XVIII la xocolata vaconvertir-se en la beguda gairebé obli-gada en els ambients selectes de l’è-

poca, ja que el seu altíssim preunomés podien pagar-lo els ‘indians’rics que havien fet fortuna a lesAmèriques i ara s’instal·laven engrans i elegants cases, tant aCatalunya com fora, envoltats de luxei de totes les comoditats.Entre les seves pertinences més pre-uades solia haver-hi un lloro, gairebésempre engabiat, com a element exò-tic incorporat a la casa des de l’altrabanda del mar com a record de laseva antiga vida al que se’n deien ‘lescolònies’; i acostumaven a posar-litrossets de xocolata –de la més baixaqualitat que podien trobar– perquèpicotegés.Però quan alguna família anava amenys mirava de dissimular la seva

sovint difícil situació i mantenir lesaparences continuant oferint xocolataals convidats, però suprimint-li la racióal lloro, la qual cosa, òbviament,només representava un estalvi mínimque no podia resoldre el seu problemaeconòmic.Per això, quan algú es trobava ensituació de precarietat es deia que ‘notenia ni per a la xocolata del lloro’. Iaixí ha quedat com a expressió equi-valent a ‘no tenir ni cinc’.

Dites i personatges populars(33)Albert Vidal

PER QUÈ DIEM...que algna cosa és LA XOCOLATA DEL LLORO?

21

El Masnou, Sant Felip, 45 · 93 540 97 41Igualada, Rambla Nova, 29 · 93 804 22 25

www.elcullerot.catelcullerot@hotmail.com

De tot per a la cuina

La cuina de l’Antòniael Cullerot

10% Dteen tots els

productes noacumulables

AVANÇA’T!!

Moniatos cuits amb amanidaIngredients

2 moniatos mitjans, oli d’oliva, sal marina i pebrenegre, mitja llimona, 80 gr de iogurt natural, cúrcuma,

comí, una pastanaga, 6 raves i remoltaxa, una cebavermella petita i una poma, 2 cullerades de llavors de

carbassa o de gira-sol, enciam de roure

1. El forn a 180º. Els moniatos, nets i fregats amb olii una mica de sal de mar i pebre negre. Al forn 40

minuts, o fins que els veieu prou cuits.2. Mentrestant, barregeu la raspadura de la llimona

amb el iogurt, el cumí i la cúrcuma. Ho reserveu.3. Netegeu, fregant, les pastanagues, els raves i la

remolatxa. Peleu la ceba i traieu el cor de la poma. Enaquest ordre, aneu ratllant les pastanagues, els raves,

la ceba vermella, la poma i la remolatxa.4. Barregeu la verdura amb el suc de la llimona i unacullerada d’oli d’oliva i un bon pessic de sal i pebre.

5. Torreu les llavors en una paella.6. Un cop cuits els moniatos, els buideu una mica.

7. Ompliu el forat amb una cullerada abundosa de lasalsa de iogurt, seguida de la verdura ben amanida iles llavors. Ho coroneu amb unes fulles d’enciam.

Com sempre, les receptes es fan al gust de cadascú.Podeu variar les verdures, les llavors… i

fer-les a la vostra mida.

El Masnou, Sant Felip, 45 · 93 540 97 41

Tallers de tardor27 dʼoctubre

Wok amb espaguetis deverdures

17 de novembre Cuina amb olla a presió

1 de desembre Aperitius de Nadal

Dues hores per sessió, preutaller 27€

ExposicionsDel 29/10 al 24/11. Pintures de Teresa Rovira (a benefici de Càritas)Del 26/11 al 22/12. “FORA D’HORA” (Fotografies d’Aleix Boada)

22

I n f o r m a

AMICS I ANTICS ESCOLTES DEL MASNOU

PARLEM DE BOLETSDissabte 12 de novembre de 2016 a les 7 de la tarda:

Conferència i mostra gastronòmica al local social de Gent del MasnouHi parlaran

Sra. M. Hernández, Sr. J.M. Barrachina, Sr. J. RigauModerador: Sr. X. Noguer

----------------------------------------------------------------------------------------

XIX TROBADA ANEM A BUSCAR BOLETSDiumenge 13 de novembre a les 9 del matí a la Plaça dels Cavallets (Marcel·lina Monteys)

Cal portar el dinar (l’esmorzar és a càrrec de l’organització). Els qui ho vulguin poden anar directament al Pla de l’Arròs, a les 9,30 del matí, Sortida en cotxes particulars

Activitat oberta i gratuïta per a tothomHo organitza: Amics i Antics Escoltes del Masnou

Amb la col·laboració de: Gent del Masnou, LaCaixa i Ajuntament del Masnou

Correus electrònics: akelamasnou@gmail.com - akelamasnou@hotmail.com - T. 661 053 623amicsianticsescoltesdelmasnou.weebly.com

Curset trimestral de iogaTardes dimarts de 19,30 a 21 del vespre

meditació, respiració i relaxació.Preu trimestre 70€ socis, 80€ no socis

Inscripcions a GDM Tardes de feiners de 6 a 2/4 de 9

Més informació 607 74 74 99 · ivet@latercerapell.com

CAMPANYA DONACIÓ DESANG

En la darrera campanya celebrada el diumenge 16 d’octubre es van assolir

aquests resultats:38 donants + 2 oferiments

En nom del Banc de Sang i Teixits agraïmuna vegada més la generositat dels

donants. Moltes gràcies.

L’enigma V.D.R.

Resposta a l’enigma del mes d’octubre:Només cal que les cel·les delmig quedin buides, i sumin 9 els extrems.

Enigma de novembre:Mira el dibuix i digues si aquestes línies rectes són paral·leles.

GRUP RAUXA DE GENT DEL MASNOUDiumenge 27 de novembre a les 7 de la tarda

al local social. Vetllada artística, literària, musical...A càrrec del Grup Rauxa de GDM

Entrada gratuïta

GENT DEL MASNOU

Cap a la RepúblicaI n f o r m a c i ó m e n s u a l d e l P r o c é s C o n s t i t u e n t

ANC-Al Masnou Decidim · Nvm16 · elmasnou@assemblea.catEspai publicitari contractat. Gent del Masnou no té cap vincle amb el que s’expressi en aquesta pàgina.

Què és un procés constituent?És un conjunt dʼactuacions que culminen en lʼelaboració dʼuna nova Constitució. Quan un pobledecideix constituir-se formalment en Estat, després dʼhaver iniciat un procés dʼindependència,acostuma a engegar un procés constituent.

El setge judicial al procés no s’aturaEl govern espanyol demana a l’Advocacia queestudiï com actuar contra la proposta de referèn-dum. http://www.ara.cat/politica

El parlament diu sí al referèndum El parlament ha aprovat la resolució queimpulsa un referèndum dʼindependència.per al setembre del 2017 http://www.vilaweb.cat

Penja o renova la teva senyera o estelada. I recorda-ho, no ladespengis! Convida la teva gent també a fer-ho.

Puigdemont anuncia la creacióde 7.000 llocs de treball públicsLes places serviran per regularitzar interins icobrir vacants

La inversió estrangera es dispa-ra un 58% a CatalunyaEl 2015 va ser el segon millor any de la històriaen atracció de recursos, amb més de 4.700milions d'euros. http://www.ara.cat/economia/record-inver-

sio-estrangera-Catalunya-segon-millor-any_0_1544245654.html

Fracassa el buit de Rajoy aPuigdemont: Deu ambaixa-dors escolten a Madrid laproposta del presidentL'interès dels representants de França,Regne Unit, Suècia, Dinamarca, Bèlgica,entre altres, contrasta amb el buit del go-vern espanyol.

Totes aquestes notícies les podeu contrastar o ampliar posant lʼenllaç o el titular de la notícia al buscador de google .

Llum verda del Govern a la lleiper blindar la salut universalLa norma vol garantir l'atenció per a tothom mésenllà de les instruccions aprovades pel CatSalutdes del 2012 DIARI ARA 11/10/2016 17:10

El Parlament inicia la des-connexió de la Hisenda autonòmicaÉs una de les tres lleis de desconnexió, unpilar fonamental i imprescindible del nouEstat. La desconnexió passarà per treslleis importants: les prestacions socials, larecaptació fiscal i la seguretat jurídica.http://elmon.cat/noticia <http://elmon.cat/noticia>

Puigdemont denuncia aParís la indefensió jurídicade Catalunya.“Quin és el futur per a Catalunya dinsdʼEuropa”“El referèndum es pot fer sense canviar laConstitució”. “No és problema jurídic sinóde voluntat política”. http://www.ara.cat/politica

El TC s'amaga i passa elcas Forcadell al TribunalSuperior de Justícia deCatalunya La justícia espanyola toca fons i fa elridícul passant-se la patata calenta d'uncas polític i sense sentit. Carme Forca-dell, ha respost: “Estic convençuda queal Parlament sʼhi ha de poder parlar detot. Sempre defensaré la llibertat i el dretde participació dels diputats/des”.