GENT DEL MASNOUButlletí Gent del Masnou 3a època núm. 341 abril del 2016

Àngel Guimerà, 14, el Masnou (Ocata) Tel. Fax 93 540 31 57 · genis.oliveras@gmail.com

Recollida del vehicle a domicili · Cotxe de substitució gratuït · Manteniment de motocicletes i vehicles clàssics. Servei ITV 100%

T/ 93.555.69.03www.meslloc.com

FINQUES MESLLOCLLIGOÑA CAYETANO

S a n t M i q u e l , 2 3 - 0 8 3 2 0 e l M a s n o u -

Compravenda - Admin i s t rac ió - ASS. ju r íd ica

Mossèn Jacint Verdaguer, 14 · El Masnou Tels. 93 555 10 60 / 17 61 · Fax 93 555 28 90

www.finquespuig.net · info@finquespuig.net

Finques Puig slF P

A partir de 4 mesosMATRÍCULA PER AL CURS 2016-2017

ENS AGRADARIA SER L'ESCOLA BRESSOL DELS VOSTRES FILLS!

Ventura i Gassol, 29, el Masnou www.petitvailet.com · 93 555 57 11

JORNADA PORTES OBERTES DIJOUS 28 D’ABRIL A LES 18

ElPetit Vailet

Esco la bresso l

HEM

ABAIXAT

PREUS

Butlletí mensual de Gent del Masnou, associa-ció cívico-cultural, recreativa i esportiva inscritaamb el número 7.669 al registre d'associacionsde la Generalitat de Catalunya.

Equip de Redacció:Joan Camps - Joan Casals - Joan Muray -Esteve Pujol

Portada: St Jordi 2016

Disseny i muntatge: Taller de publicitat.

Publicitat: 93 555 80 06

Imprimeix: Jobagraf.

Tiratge: 3.500 exemplars.

Paper ecològic de 90 g.

Edita: Gent del MasnouDipòsit legal B. 29.758-87

GENT DEL MASNOUDr. Agell, 908320 El Masnou93 126 82 20

gentdelmasnou@gmail.com

www.gentdelmasnou.cat

L'entitat Gent del Masnou no es fa responsable,necessàriament, del contingut dels articles signatspels seus col·laboradors.El repartiment dʼaquest butlletí als socis es fa amb elsuport de lʼAjuntament de la Vila.

SumariEDITORIAL.......................................................................................... 3BÚSTIA OBERTA................................................................................ 5EUROPA, LLUNY DE SER UNA FESTA Joan Camps ...................... 6NI CRÍTICA NI ELOGI? Joan Maresma Duran ..................................... 7LʼÚNIC SUPERVIVENT Josep Condeminas ........................................ 8HISTÒRIES DE LA VILA Joan Muray.................................................... 10EL NOM, DEL GRUP RAUXA Esteve Pujol ......................................... 12PARLEM DE LLIBRES Pere Martí Bertran............................................ 14700 ANYS SENSE RAMON LLULL Pere Martí Bertran........................ 14NOVETAT EDITORIAL PER SANT JORDI Pere Martí Bertran............. 15SOM Oriol Lugo ...................................................................................... 16TEATRE CAPITAL Rosa M.Isart ............................................................ 17DITES I PERSONATGES POPULARS (28) Albert Vidal ..................... 18ANECDOTARI MASNOVÍ Joan Maresme Pujadas ............................. 18GAIREBÉ TOT AIXÒ ÉS VERITAT Carles Maristany ........................... 20LA PUNTA DE LA LLENGUA (75) Esteve Pujol .................................. 20GENT DEL MASNOU INFORMA........................................................ 21ARRAN DE SÒL Pledebuit ................................................................ 22LA CUINA DE LʼANTÒNIA ................................................................ 18

Editorial SANT JORDI GLORIÓS

3

--------------------------------------------------CONVOCATÒRIA DE

L’ASSEMBLEA GENERAL

ORDINÀRIA DE L’ANY 2016

diumenge, 17 d’abril de 2016, ales 12 del migdia, al local

social. Més info. pàg 5--------------------------------------------------

--------------------------------------------------FE D’ERRATES

A l’Equip de Redacció del butlletí, lisap greu que els follets d’impremta,sempre entremaliats, van fer de lesseves en el butlletí del mes de març:algun article va sortir sense la degu-da correcció lingüística. Ens sapgreu. La nostra llengua i totes lesllengües es mereixen la màximacura possible en tots els àmbits.En demanem disculpes.

Sant Jordi té una rosa mig desclosa,pintada de vermell i de neguit;Catalunya és el nom d’aquesta rosa,i Sant Jordi la porta sobre el pit.

La rosa li ha contat gràcies i penesi ell se l’estima fins qui sap a on,i amb ella té més sang a dins les venesper plantar cara a tots els dracs del món.

Josep Maria de Segarra (1894-1961)

Arribat el mes d’abril no ens sabem estar de pouar en el rebost delssentits per retrobar paraules que el poeta hi ha deixat gravades enfoc. Rimes i versos que ens parlen d’amor, de coratge i de tendresaper allò que més estimem i que duem clavat al cor. Doncs sí, el mesd’abril és el mes de sant Jordi, patró de la nostra Catalunya, la d’a-bans i la d’avui, la Catalunya il·lusionada que malda i es projectacap a un futur millor, a l’estil d’ara, és clar que sí, amb la gent d’avuimés preparada que mai, oberta a les noves tecnologies i novesmaneres de fer en un món en constant evolució, però colze a colzeamb la gent que ens ha precedit i s’hi ha deixat la pell per obrir camíi arribar on som ara.Tornarem a sortir al carrer a comprar la rosa i el llibre, com cada any,celebrarem la festa major de les olors i de la lletra impresa, torna-rem a ser un paradigma de civilitat i alegria, de cultura i de fermesaen tot allò que ens fa ser com som, ni més ni menys.Li recordarem, al Patró, que ens cal el seu coratge per plantar caraa tots els dracs del món, els propis i els estranys, dracs petits ograns, ferotges o subtils, però dracs al cap i a la fi, els dracs de laincomprensió, de la malastrugança, de la mandra, de la intolerància,de la prepotència, de la submissió, de la insolidaritat, de la por a ladiferència, de la incultura, de l’egoisme i tants altres dracs com usvulgueu imaginar.

Serem lleials al seny i a la guspira.Abrandarem la fe i colgarem la por.Som i serem encara i sempre i novala dolça Catalunya aspra que Déu ens do!

Pere Casaldàliga

Gloriós sant Jordi, feu-nos costat en el combat.

El President

GENT DEL MASNOU

ET CONVIDEM A FER-TE SOCI DE GENT DEL MASNOU

Tu hi sortiràs guanyant i la nostra vila tambéDr. Agell, 9 · 93 126 82 20

gentdelmasnou@gmail.com

www.gentdelmasnou.cat

1 de Maig

FARM

ACÈU

TICS

DEL

MAS

NOU 24 hores al seu servei

-- Abril 2016 --

-- Maig 2016 --

2930

123456789

10111213141516171819

divendresdissabte

diumengedillunsdimartsdimecresdijousdivendresdissabtediumengedillunsdimartsdimecresdijousdivendresdissabtediumengedillunsdimartsdimecresdijous

AymarOcata

OcataFàbregasViayna DominguezAymarOcataFàbregasFàbregasRieraViayna AymarOcataFàbregasRieraRieraRieraAymarOcataDominguez

divendresdissabtediumengedillunsdimartsdimecresdijousdivendresdissabtediumengedillunsdimartsdimecresdijousdivendresdissabtediumengedillunsdimartsdimecresdijousdivendresdissabtediumengedillunsdimartsdimecresdijous

123456789

10111213141516171819202122232425262728

RieraFàbregasFàbregasDominguezAymarOcataRieraFàbregasViayna ViaynaAymarOcataRieraFàbregasViayna DominguezDominguezOcataRieraFàbregasViayna DominguezAymarAymarRieraFàbregasViayna Dominguez

Aymar (Maricel)Almeria, 14 · 93 555 03 81 9.15 - 21 9.15 - 14

Domínguez (Est. Masnou) Enamorats, 2 · 93 555 59 36 8 - 20.30 9 - 13.30

FàbregasNavarra, 68 · 93 555 19 79 9 - 13 i 16.30 - 20 9.30 - 13

OcataJFKennedy, 5 · 93 555 33 08 9 - 20.30 9 - 20.30

Riera (Club nàutic)

J.Llimona, 22 · 93 555 08 55 9 - 20.30 9 - 20.30

Viayna C Prat de la Riba, 23 · 93 555 04 03 9 - 20.30 9 - 14

Horaris de les farmàcies del MasnouDe dilluns a divendres Dissabte

FARMÀCIA DE GUÀRDIALa farmàcia de guàrdia serà oberta 24 hores seguides.

De les 9.30 del matí a les 9.30 de l’endemà.

CARTA OBERTA ALSUSUARIS DE L’AUTOBÚS

URBÀ DEL MASNOU C-19

Voldria explicar, en primerapersona, un fet que va pas-sar a l’autobús urbà quecondueixo, el 13 de febrerd’enguany, després de les 8del vespre.Com a servei públic quesóc, em dec a uns deures ia unes obligacions.Portava les meves perti-nences a bord del vehicle i,poc abans d’acabar la

meva jornada laboral, alnotar que refrescava, voliaposar-me l’abric. Llavorsvaig veure que algú quetenia més fred que jo el vaagafar (amb la cartera a labutxaca). Després delsmaldecaps inicials (empre-nyamenta, denúncia davantels Mossos, etc.) vaig arri-bar a casa a les 3 de lamatinada.Pensava que estava ambgent civilitzada; que valora-va el que es feia per ells,però sempre hi ha qui et fot

el dia a rodar (com vulgar-ment es diu). Penso que,tant els usuaris com els tre-balladors, ens mereixem unmínim de respecte. Encarapuc treballar amb confiançai seguretat.Que aquest fet serveixi d’a-vís i no anar tan confiat pelmón. Vigilem les nostrescoses.

José María Corts BarcelóConductor 4267

----------------------------------------

GOSSOS DESLLIGATSVaig votar Esquerra ambl’esperança que s’implicari-en amb els gossos, tal comdeien en el seu programaelectoral.Doncs no han fet res. Nos-altres solament demanemque ens donin unes horesal matí i unes a la tarda perportar els gossos deslligats.Els gossos conviuen amb

nosaltres i tenen les sevesnecessitats. Els cal córreren llibertat. No crec que hihagi ningú a qui agradésanar sempre lligat pel coll.Tan complicat és canviar lallei local? Hi ha grans ciu-tats, com Barcelona, ques’estan esforçant per fer-ho.Montserrat Valldeperas roig-----------------------------------------

AGRAÏMENTA la revista del mes passatem vau publicar una entre-vista on, una mica persobre, vau remarcar els fetsmés importants de la mevavida. Us ho agraeixo.Moltes gràcies. La mevavida no té res per ressaltar,és d’allò més normal i cor-rent, però és la meva vida.De nou, moltes gràcies!

Joan Maresma i Pujadas

5

CONVOCATÒRIA ASSEMBLEA GENERAL ORDINÀRIA DE SOCIS DE L’ANY 2016

D’acord amb el que disposen els estatuts de Gent del Masnou, a través de la present esconvoca l’Assemblea General Ordinària per al diumenge, dia 17 d’abril del 2016, a les

12 del migdia, al local social del carrer Doctor Josep Agell, 9.

ORDRE DEL DIA 1· Lectura i aprovació, si escau, de l’acta de les Assemblees

Ordinària i Extraordinària de l’any 2015.2· Presentació i aprovació, si escau, de l’estat de comptes de l’exercici 2015. (*)

3· Presentació i aprovació, si escau, del pressupost per al 2016. (*)4· Presentació de la memòria de l’any 2015 i projectes per al 2016

5· Revisió de les quotes de soci6· Suggeriments i preguntes

(*) L’estat de comptes del 2015 i el pressupost del 2016 seran, des del dia 17 de febrer, adisposició de tots els socis al local social per a la consulta i estudi previs.

Cordialment, Joan Casals i Agustí President de Gent del Masnou

Totes les cartes adreçades a la Bústia Oberta encara que es publi-quin amb pseudònim o inicials- cal que portin les dades personalsdels seus autors: nom, cognoms, adreça, núm. del D.N.I. i signatura.L'extensió no excedirà de vint ratlles mecanografiades a doble espai;en cas contrari, la Redacció podrà abreujar-les.Gent del Masnou no es fa responsable del contingut de les cartes;seleccionarà les que siguin d'interès general i no mantindrà corres-pondència amb els seus autors.

6

Especulo esperançat que l’efectePuigdemont hagi transferit discrecio-nalment a l’hermetisme de les cata-cumbes de l’independentisme pacífic,patriòtic i democràtic, la part de lafeina del procés que cal que sigui benfeta, mandat que la majoria de la ciu-tadania ha confiat al Parlament. Nocal astúcia; el que cal és intel·ligènciaen la conveniència de donar instruc-cions i providències ben tèbies i dissi-mulades, de manera que s’aconsegu-eixi l’efecte sense que es noti la cura iassolir que l’Estat Català sigui un fetconsumat. Aquells qui proscriguin laclandestinitat de les catacumbesnegant-nos la legitimitat de l’autode-fensa, que facin memòria històrica deles injustícies, abusos de poder, crimssumaríssims i flagrants saquejos quedes del 1714 s’han perpetrat contraels catalans des de l’hermetisme deles clavegueres de tots els règims quehi ha hagut a l’Estat Espanyol, que,escudats en el dret de conquesta, hanfet llei de l’astuta instrucció secreta deFelip V que el fiscal del Consejo deCastilla, don José Rodrigo Villalpan-do, imposà als corregidors del Prin-cipat de Catalunya el 29 de gener de1716, que deia textualment: ... parececonveniente dar sobre esto instruccio-nes y providencias muy templadas ydisimuladas, de manera que se consi-ga el efecto sin que se note el cuida-do… Així hem arribat a l’intolerableafebliment de la democràcia queencapçala l’actual monarquia, i negar-nos els drets que com a poble ensreconeix el Pacte Internacional delsDrets Civils i Polítics de les NacionsUnides, signat per l’Estat Espanyol.Defensar-se amb fair play davant l’ad-versari que t’escomet traïdorament éspecar d’incaut davant l’agressió pro-vocadora, però en extrema autodefen-sa és excessivament generós i perillo-sament temerari fer-ho quan l’enemics’empara en la instrumentació de l’a-parell institucional. No és estrany quel’estat centralista, temorós de perdreun referèndum a l’escocesa amb ple-nes garanties democràtiques, ens el

negui; més quan el desprestigi acumu-lat pels successius governs corruptesque han liderat el bipartidisme delsúltims 38 anys donaria la majoria devots que forçaria el suport unànime dela comunitat internacional a favor d’unnou Estat Català que decideixi comformar part de la Unió Europea.Remarco l’opció de poder triar perquè,posats a fer, hauríem de ser molt curo-sos de com volem pertànyer a l’inope-rant europeisme que ha acomodattants tecnòcrates i funcionaris en lafaraònica burocràcia que es pren tot eltemps del seu món per perdre’l i noresoldre res. Brussel·les ha acumulattots els vicis imaginables en una orga-nització tal que sobrepassa Parkinsonen la seva “llei” publicada el 1954coneguda com la “piràmide invertida”,que resumia la ineficàcia dels siste-mes amb dos axiomes: el primer, perprogressar, un tecnòcrata necessitamultiplicar subordinats servils, proumediocres que no aspirin a substituir-lo; el segon, els funcionaris servils, perconservar l’estatus de privilegi, escreen treball innecessari uns als altresper mostrar que estan sempre moltatrafegats: viatges d’aquí cap allà i tor-nada, estades hoteleres de cinc estre-lles, bitllets d’avió en classe preferent isobretot reunions, una darrere l’altra,fent-se abraçades i petons entreesplendorosos dinars i sopars festius,tot per convèncer la gran massa socialque es conformi, callada i encalladaen el topall mileurista i que sigui la

misèria la motivació per generar lacompetitivitat que elevi el PIB enriqui-dor de la comunitat europea. Els calinflar les bombolles que accelerin lainflació perquè ells, fent de repartido-ra, mantinguin el seu poder adquisitiui carreguin els seus errors de càlcul ila ineficàcia de la seva gestió a lesespatlles dels més febles. Europa, amb les fronteres plenes defamílies que fugen de la guerra i de lesdictadures que la mateixa UE ha tole-rat i alimentat, ja no és una festa.Alemanya, enmig de l’ofec electoral,ha portat la Merkel a mirar el governd’Ankara per encolomar-li el mort delscamps de concentració retenint sinedie els 2,5 milions de refugiats sirisque ja han arribat a Turquia amb lapromesa incomplerta de pagar-li3.000 milions d’euros dels fons que laUnió Europea encara no ha aprovat. Mentrestant aquí la reina Letícia i elrei Felip V han enviat un escrit de con-dol al seu compi yogui Javier LópezMadrid, implicat en les targetes Blackde Bankia, superant el “Luis, sé fuer-te” de Rajoy a Bárcenas. La jove pare-lla coronada ens ha ensenyat el llautómantenint íntimes amistats perillosesde la cort com les que provocarenl’abdicació de Joan Carles I. Ells i els“compi yongui” de la Zarzuela sóncom són: es coneixen, s’estimen i esrespecten. Tota la resta dels seus súb-dits, per a ells, som “merde!”. In.., Inde..., Independència ja! Queaixò no es pot aguantar.

Joan Camps i Ortiz

EUROPA, LLUNY DE SER UNA FESTA

Després del Carnestoltes va aparèixera Internet una “carta oberta a Brasil”. Lasigna un nord-americà que es diu MarkManson i es pot trobar a la xarxa fàcil-ment. És només escriure a Google“uma carta aberta ao Brasil” i el nom del’autor. Hi trobareu la carta en portuguès–no em sembla gaire complicat llegir-la– i en anglès.Aquest xicot es va estar a Brasil quatreanys i afirma que el problema de Brasilés el brasiler. El text va atraure moltasimpatia –a molts brasilers, els agradapensar que no ho són i que la bronca noels va dirigida– i, naturalment, moltescrítiques.Una crítica ben comuna en aquestscasos és la següent: com és possibleque es faci cas a un text escrit per ungringo que critica Brasil? O, millor dit,els brasilers?Diuen els qui critiquen aquest text –gentque sembla que sap de tot; tothom sapde tot avui dia– que Brasil és com si fosl’únic país del món que té aquestesimperfeccions o tares en el caràcter deles persones. Com si als altres païsosno hi hagués defectes.I jo em pregunto: si el gringo no té res adir sobre els defectes dels brasilers, perquè, quan parla de les virtuts, no sónpocs els nadius que se senten orgullo-sos de la “bellesa del país tropical,beneït per Déu i bonic per naturalesa” talcom diu la cançó de Jorge Ben Jor, que,per cert, viu als Estats Units? No obs-tant, quan el foraster diu alguna cosadolenta, la reacció és que ell no té res adir perquè els estrangers no poden criti-car i no poden piular en territori aliè…Malauradament, aquest any 2016 és

complicat en aquest país que m’aculldes de fa temps. No sé si el punt departida de la incompetència és sentir-secompetent. Els homes bons del Partitdels Treballadors de Lula i Dilma nonecessiten estudiar res de res, nomésvessar la seva missió vers el poble. Pera aquesta gentalla, l’Estat és el pare detot. I per aquesta equació, els dinerspúblics són d’ells, l’empresa pública ésd’ells i robar és desapropiar els calés dela burgesia… No ho sé… Amb totsaquests escàndols de corrupció al paíson s’han equivocat amb tanta obvietat ihan menyspreat les evidències delperill, em sembla que l’única explicacióa tot plegat era el desig de ser desco-berts. Com si el fracàs fos el gran orgulldels revolucionaris masoquistes. El fra-càs construeix una mena de martiri queennobleix ja que el socialisme és avuidia impossible. Aquests lladres delgovern no són ni d’esquerres ni de dre-tes… Són, directament, uns pocavergo-nyes.Escric aquestes ratlles durant la setma-na posterior al diumenge 13 de març. El

diumenge hi va haver un munt de per-sones a les manifestacions per tot elpaís i el missatge era ben clar: ja n’hi haprou de corrupció!El que sí sembla positiu són aquestesinvestigacions tan àmplies contra la cor-rupció i aquestes accions judicials en lesquals no hi ha intocables… És clar que javeurem com acabarà. Potser acabaràamb un oblit de tots i de tot. Però sí que les institucions han de fun-cionar millor. I han de donar exemple enla democràcia. A Corea del Nord i aCuba poc exemple s’hi pot trobar, supo-so. Els qui treballen pel bé comú –siencara existeixen– i els partits políticshan de ser conscients que es trobendavant d’un immens desafiament insti-tucional i econòmic i que han de renun-ciar a mirar a curt termini. Ha arribat elmoment en el qual tothom ha de serresponsable –i els qui s’han equivocatfins al capdamunt han d’assumir laculpa també– i treballar per un Brasilque, fins no fa gaire, era mirat com unexemple d’èxit. Tot i que alguns diuenque era només un miratge…

7

Ni crítica ni elogi?Joan Maresma DuranNi crítica ni elogi?Joan Maresma Duran

8

Adhesió de Gentdel Masnou almanifest d’acolli-ment de refugiatsprocedents deles zones en conflicte bèl·licEl passat mes de març Gent delMasnou, mitjançant el document ques’annexa a continuació, ens vamadherir al manifest impulsat per l’as-sociació Amnistia Internacional,adreçat al govern espanyol per talque faciliti i compleixi les obligacionsinternacionals per a l’acolliment derefugiats procedents de les zones enconflicte bèl·lic, especialmente dones,nens i persones en situación de mésvulnerabilitat.

Vocalia Cívica

Camil Fabra, 58 · Apartat de correus, 2Tel 93 497 70 00 · Fax 93 497 70 10

Per desgràcia els naufragis sempre hanestat inherents a la història de la nave-gació. Afortunadament, gràcies alsavenços tècnics i a una previsió meteo-rològica molt fiable, avui dia els naufra-gis són molt escassos; però en el pas-sat sorprèn la gran quantitat que se’nproduïen, alguns fins i tot envoltats demisteri. Un dels que va tenir una granrepercussió a l’any 1895 va ser el delcreuer de l’Armada Espanyola ReinaRegente, un magnífic i elegant vaixellde 95,50 metres d’eslora i 15,25 metresde mànega, construït a Clydebank,Escòcia, a les drassanes de J&GThompson. En el seu moment era elcreuer més modern de la marina espa-nyola i podia agafar els 20 nusos.Alguns capitans, però, van dir que elvaixell tenia certes deficiències estruc-turals. El capità José de Paredes va ferconstar en un informe que el creueracusava certa inestabilitat, seguramenta causa a la substitució dels quatrecanons de 20 cm (dos a proa i dos apopa) per uns de 24 cm, un sobrepès,que, al seu entendre, era excessiu jaque conferia al vaixell una lenta eleva-ció de la proa i amb mal temps embar-cava aigua. De fet, es va donar l’ordrede canviar els canons; però finalmentaquest canvi, pels motius que fossin, noes va produir.El dia 9 de març de 1895 el Regente,com se l’anomenava popularment,estava fondejat a Cadis i va rebre lainesperada ordre de transportar l’am-

baixada del Sultà del Marroc a Tànger,que a Madrid havia tingut conversesamb el Govern sobre el Tractat de1894, que va posar fi a la contesa ambles kàbiles rifenyes. El viatge fins aTànger no va revestir cap problema,encara que el temps empitjorava permoments. L’endemà, 10 de març, i unavegada desembarcats els hostes mar-roquins, el vaixell es disposà a salparde nou cap a Cadis on tenia previstassistir a la posada en mar del nou cre-uer de l’Armada Carlos V L’ambaixa-dor espanyol a Tànger, en vista del maltemps, va aconsellar al comandant delRegente Francisco Sanz de Andino yMartí que esperés que amainés el tem-poral, però el comandant tenia pressaper arribar a Cadis. A poques milles deTànger el vaixell es va veure sacsejatper un desfermat i virulent temporalcom feia anys que no es veia. Per dir-ho d’una manera moderna direm queera la mare de tots el temporals. ElReina Regente mai no va arribar aCadis. Va desaparèixer sense deixarrastre amb els 412 tripulants a bord. Un

cop va minvar el temporal, van sortirdiversos vaixells en recerca de supervi-vents, infructuosament. El Sheffield, unvaixell anglès que navegava per lazona, va veure un gos que suravasobre una planxa de fusta. Era la mas-cota, el gos de raça Terranova, de l’alfé-rez de navío José Mª EnríquezFernández, que sempre navegava ambell. El mercant anglès va continuar laseva ruta i durant uns mesos el gos vaser l’alegria dels tripulants. Un tempsdesprés el vaixell anglès tenia la ciutatde Sevilla com a destí i, en arribar aSanlúcar de Barrameda, va fondejar enespera de la marea. Inesperadament, elgos manifestà un gran neguit en veureel paratge i sense pensar-ho es va tirara l’aigua, va nedar fins a la costa i es vadirigir directament a la casa dels paresde l’alférez Enríquez, que amb la triste-sa de la pèrdua del fill, van tenir el con-sol d’haver recuperat la seva estimadamascota, veritablement l’únic supervi-vent del Reina Regente. Fonts consultades: La revista Historia y vida i Internet

9

L’ÚNIC SUPERVIVENTJosep Condeminas

25anys• MECÀNICA I ELECTRICITAT DE L’AUTOMÒBIL

• ELECTRICITAT• PNEUMÀTICS• ALINEACIONS • AIRE CONDICIONAT

SALA AUTOMOCIÓ

C/. Xile, 1. Tel 93 540 42 04 / 628 90 85 23 • www.salautomocio.com • El Masnou

Vicenç A. Ballester a l’època que fou capità

La vida d’aquest personatge del cata-lanisme del primer terç del segle XX,tan rica i polièdrica, no ens deixa desorprendre mai, però sempre podemtrobar un capítol curiós de la sevaexistència, com aquest primer de laseva vida laboral, en què, desprésdels estudis corresponents deNàutica, obtingué el títol de pilot i pos-teriorment de capità.Aquesta part de la seva vida fou sem-pre amb vaixells del Masnou. Primeramb el Soberano III i després amb elPronta, que avui anirem desgranant.Va cursar els primers estudis, el queara en diem primària i secundària, encol·legis barcelonins, on vivia, fins queja amb catorze anys passaria alColegio Terrasense, de Terrassa, alqual, pels seus llibres, podem saberquè hi va estudiar: Història Natural,Botànica, Aritmètica, Àlgebra, Francèsi Fitografia Vegetal. Ens consta queaquests estudis foren als anys 1886-87, quan ell comptava catorze/quinzeanys. Després va cursar el batxillerat,segons trobem en un certificat emèsper la Universitat de Barcelona, ambdata de 18 de juny del 1888, signat pelRector d’aleshores.A continuació va cursar els estudis deNàutica fins al 1891, quan ja teniadinou anys. Aquests estudis eren moltamplis, amb coneixements que ana-ven des de geografia fins a astrono-mia, des de matemàtiques fins a idio-mes, des de dibuix a cartografia, etc.Per aquells temps era molt i, a més,després, a la vida de marí, els amplia-rien amb idiomes, molt necessarispels indrets on anessin.El títol capacitant-lo com a pilot de lamarina mercant li fou lliurat pelComandant General de Marina del’Havana (Cuba), amb data de 2 demarç del 1891.Aquell 1891, el trobem ja fent les pràcti-

Joan Muray

Històries de la vila

10

ques de pilot a bord del bergantí/goleta“Soberano 3º”, en un viatge de l’Havanaa Barcelona. Aquest bergantí/goletatenia les característiques següents:34,45 metres de longitud, 8,84 demànega i 4,66 de puntal, i la seva capa-citat era d’unes 346 tones. Aquell pri-mer contacte directe amb la mar vacomençar, com veieu, a Cuba, d’on vasortir el 29 d’abril del 1891 del port del’Havana, en direcció a Barcelona, onarribaria l’11 de juny, després de 44 diesde navegació.Com a pilot en proves per a l’obtenciódel títol, li fou entregat un “Diari denavegació”, degudament autoritzatper les autoritats marítimes del’Havana. Constava de quaranta-vuitfulls en blanc, on el pilot havia d’ano-tar les incidències del viatge.I així ho féu, seguint les pautes d’a-quest tipus de document i les normesestablertes; però, sabent com era enBallester de meticulós, podem asse-gurar que el llibre és d’un detall i pre-cisió excel·lents, per la qual cosa,unida a la pulcritud i bona lletra, es potllegir i interpretar fil per randa com fouaquell el seu primer viatge.

En veurem algunes pàgines, les quepoden ser més significatives, sigui pelseu valor documental o per algun fetrellevant que pogués passar durant latravessia.La primera, força interessant, ja que de-talla amb precisió la sortida de port, càr-rega que duia i temps que feia. Diu així:- Salida del puerto de La Habana parael de Barcelona, con 1500 sacos azú-car centrífugo y una caja tabaco, condoce en todo de tripulación. Caladodel buque = A proa 15 ¼ y a popa 14½ pies ingleses.- Hoy 29 de Abril, estando listos detodo y despachados del 27, vinieron a5 h. práctico y remolcador y a su dis-posición salimos en demanda de fran-quearnos de puntal. Estando frente alMorro, se despidió el Práctico, yluego, habiendo cazado ya todo apa-rejo, largamos el cabo al vapor = Conbrisa fresca y marejada de la mismapasamos la noche a la vista del farodel Morro. Siguiendo lo mismo, llega-mos al mediodía demorándonos lasTorres del Faro del Morro por el SSO;distancia como 14 millas.

Vicente Ballester Camps(signat i rubricat)

Amb aquesta la seva primera anotacióen ruta, podem veure com eren ales-hores els viatges a la marina mercant.Primer, que un viatge entre els portsde l’Havana i Barcelona podia durar44 dies. Això depenia del vent i si feienalguna escala; o sigui, des que deixa-ven el que s’anomena el Morro, unafortificació que hi ha sobre un promon-tori, que es troba a la sortida d’aquestport cubà.Segon, que la mercaderia que duienera, en aquest cas, quasi exclusiva-ment de sucre, 1.500 sacs, i una caixade tabac.Tercer, que la tripulació era de dotzepersones, que normalment anava dis-

...en un principi fou capità–Vicenç A. Ballester, creador de l’estelada –

Plana. Dos dies més tard veieren lescostes de Garraf, i a la quaranta-qua-tre arribaren al port de Barcelona.Ja eren a casa, però tot no sortiriarodó, ja que les autoritats sanitàriesdeterminaren que estiguessin tresdies (72 hores) en observació a l’a-vantport. Ell se’n queixa, i tal com hemfet en la primera pàgina del diari,reproduirem aquesta darrera, on dónamostres del seu caràcter. Diu així:- Al principiar la presente, entablóseventolina al poniente, que fue refres-cando; continuamos, a su favor, endemanda del puerto de Barcelona. A5h. estando ya a poca distancia deldicho puerto, vino el remolcador y apoco el práctico, a la disposición arri-bamos a fondear en el antepuerto.Llegada la Sanidad y visto el cuader-no de Bitácora, se nos imponen tresdías de observación; una friolera ¡72horas!! Cerca de casa y sin poder sal-tar a tierra siquiera. Esas leyes mefastidian lo suficiente para que lo hagaconstar. Y para que se comprenda miaburrimiento, sépase que voy a echar-me en cama y dormir los tres díasimpuestos de observación y… duran-te los cuales nadie, de seguro, nosobservarà, ni mucho menos.

(signat i rubricat)Tal com dèiem, una carrera, segura-

11

Aleshores estaven ja a meitat del viat-ge, i també de l’Oceà Atlàntic.El dia 28 de maig comença les anota-cions dient que aquell dia és “CorpusChristi”.Fins a la trenta-tres singlada, l’1 dejuny, no comenta cap trobada ambaltra embarcació, diu que era unabarca. Pels marins quan es refereix auna barca, i per aquelles latituds, esrefereix a una barca de mitjana, ditaaixí a la costa de llevant, i en altreslatituds coneguda també com a llaüt.Tot i que de dimensions més petitesque la resta de vaixells que feien ladita carrera d’Amèrica, la seva capaci-tat de càrrega era d’unes seixanta/vui-tanta tones.Als dies següents comenta quehagueren de canviar pals, entre ells eltrinquet. A la trenta-vuit passaren per l’estret deGibraltar i feren senyals al far deTarifa. Mentre estaven fent-ho, els vapassar una altra barca de mitjana,aquest cop esmenta que es diu“Eneide” i que era de Gènova, on esdirigia des del port de Pensacola, aFlorida, després de trenta-dos dies denavegació.Al quarantè dia diu que passaven peldavant del minúscul arxipèlag delsColumbrets, davant Castelló de la

tribuïda així: capità, pilot, mestre d’ai-xa, cuiner i la resta els mariners.Després, el diari de navegació trans-corre amb les minses anotacions,quasi de telegrama, usuals, justes iprecises per saber com havia estataquella singladura. Una singlada erael camí que feia la nau en vint-i-quatrehores, però que es comptaven entremitjanit i la mitjanit següent.Tot i aquesta, diguem-ne normalitat,en les anotacions del diari de navega-ció, crec que cal comentar-ne algunessingladures, no sols per entendremillor aquells viatges marítims de famés de cent anys, sinó també per laprecisió del nostre personatge i alhoraper veure que la carrera de Nàuticaera una professió amb risc i tambéamb amplis coneixements, tal com jas’ha esmentat més amunt.Ens diu que els cinc primers dies esti-gueren costejant l’illa de Cuba, i que elsisè albiraren les costes de Florida. Capal tretzè ens parla dels núvols, concre-tament d’estratus, que veu per l’horitzó.Els dies següents comenta els canvisque feien els mariners a les veles delvaixell, segons com bufava el vent.Així com, altre cop, del temps, ja quehi havia trons i llamps a prop, tenint, amés, mar grossa, després de la qualels arribà l’anomenada calma chicha.

Bergantí/goleta «Soberano 3º»

ment, una de les més completes delseu temps, on intervenien tantes ivariades matèries. Quant al caràcter del personatge,només eixit a la darrera pàgina, ja quela resta són de pur tràmit, per demos-trar els coneixements del pilot, comuna mena d’examen per cloure elsestudis nàutics. En aquesta darrerapagina, després de la descripció perti-nent a l’arribada al port de Barcelona,i especialment a la imposició feta perSanitat, ell es rebel·la contra el quecreu una injustícia, segurament certa,ja que en aquell moment no hi haviacap problema sanitari i tampoc novenien d’un lloc conflictiu en aquestaspecte, per tant, deurien obrarnomés rutinàriament, i això és el queel fa sollevar. En tota la seva vida, lesinjustícies el traurien de polleguera. Després d’aquest primer viatge, enpràctiques de pilot, la següent data dequè hi ha constància és d’agost delmateix 1891, al mateix document de laComandància de Marina, però aques-ta vegada de Barcelona, era del 20d’agost, així com també en diaris denavegació. Aquest segon viatge foude Barcelona a Montevideo (Uruguai),amb la pollacra “Pronta”, propietat dela família Maristany «Soberano», delMasnou, per mitjà de la vídua d’und’ells, Teresa Ros, per tant, de la famí-lia del seu cunyat, Juan Ros Casals.Diuen així:- Bergantí/Goleta “Pronta”. - La primera notícia amb aquest vai-xell és la del diari de navegació cor-responent al viatge que féu des de

Barcelona a Arrecife de Lanzarote(Illes Canàries) l’agost del 1891.- La segona és del juny del 1892, quan,trobant-se a Cuba, estampa la seva sig-natura al llibret titulat “Destilería ElInfierno”, de l’Havana.- Després, pel 17 de novembre d’aquellmateix any, bo i estant a l’Uruguai,signa a Montevideo el llibre “Tablas deQuijano”.- Un any i escaig més tard, pel 21 demarç del 1894, rep el certificat perpoder navegar; li fou expedit aBarcelona per les autoritats de Marina. - Al mes següent, l’1 d’abril del 1894,torna a navegar, ara ja de pilot del“Pronta”. El capità del vaixell eraAntoni Isern i Mirambell, del Masnou.- En un document del Registre deMarina referent al bergantí/goleta“Pronta”, al final del qual comenta lavenda del vaixell, venda que féu ennom de la propietària, la senyoraTeresa Ros, del Masnou, el capità delvaixell, Vicenç A. Ballester i Camps.La part del document, referida aaquesta venda, pel seu interès, ja queen Ballester hi figura com a capità, latranscrivim. Diu així:- “Una nota de 29 de mayo de 1895dice lo siguiente: “Según copia eescritura de venta autorizada por elSr.Cónsul General de España enLisboa el 24 de abril último y remitidapor el Excmo. Sr. Capitán General delDepartamento, con oficio de fecha 20de mayo, D. Vicente Ballester yCamps, capitán del bergantín-goleta“Pronta”, en nombre y representaciónde Dª Teresa Ros, dueña de dicho

buque, lo vendió a los Sres. D.Cayetano Domingo Drolhe y D. JuanAugusto de Moura, súbditos portugue-ses residentes en Lisboa, por el preciototal de 3.750 pesetas; dándose en suconsecuencia de baja el buque eneste asiento por haber perdido sunacionalidad española”.Aquest fet dóna fe que el nostre bio-grafiat va arribar a capità de la marinamercant, fet força important, ja quesempre, i a causa dels pocs anys queva navegar, se’l posa només com apilot.De totes formes, sembla ser queaquell 1895 va deixar de navegar perproblemes de salut, segurament algu-na malaltia relacionada amb els ossosdel genoll, que li causarien una coixe-sa de per vida que li impedia caminarcorrectament.Com veiem, va anar entre un i dosanys com a pilot, i la resta ja com acapità, i com a tal figura a l’extensallista de capitans mercants de la mari-na de vela masnovina del vuit-cents,que poc li falta per arribar als vuit-cents capitans.

FONS CONSULTATS- HISTÒRIES DE LA VILA... del Masnou.De Joan Muray. Volums I, II i 3.- VICENÇ A. BALLESTER I CAMPS (1872-1938). CREADOR DE L’ESTELADA. DeJoan Muray. Rafael Dalmau, Editor.Barcelona 2015.

12

Bergantí/goleta «Pronta»

Segell de 1919, amb l’estelada.

13

Esteve Pujol i Pons

Sóc conscient que el títol que he posata aquesta crònica pot ser equívoc;aclareixo que no es tracta pas deposar en discussió el nom del GrupRauxa, de Gent del Masnou, sinó decomentar l’obra de teatre EL NOM,que aquest grup teatral va representara Ca n’Humet al vespre del dissabte 5març i a la tarda de l’endemà, diumen-ge.Confesso d’antuvi –us sóc sincer– quehi vaig arribar enganyat. A la vista dela propaganda que me n’havia arribat,creia ingènuament que aquesta peçade Matthieu Delaporte i Alexandre dela Patillière, en traducció de JordiGalceran, era còmica, d’aquelles queet fan morir de riure. Quin error, quingran error! Ni és còmica ni et fa morirde riure. Aquesta vegada FrancescFàbregas, director del grup i de l’obra,havia escollit una peça dramàtica, deles que fan pensar de debò, de lesque et plantegen qüestions molt fon-des sobre la vida, la societat hipòcrita,els prejudicis perjudicials, les pres-sions irracionals a les persones, elsbloquejos emocionals, els complexoshumiliants o les exaltacions gratuïtesde la personalitat, les agressivitatsdescontrolades, baralles conjugals,desavinences familiars, gelosies iestereotips… i no sé pas quantescoses més. No nego pas que hihagués moments divertits, però sem-pre amb un rerefons amarg, si més noagredolç.És una obra per fer pensar, per treu-re’n conseqüències per a la vida decada dia, per aprendre’n lliçons d’èticai de convivència. Gràcies, GrupRauxa, per haver-nos fet passar unabona estona, tot complint aquell objec-tiu de tot bon teatre: remoure la cons-ciència de l’espectador, que n’ha desortir veient la vida d’una altra mane-ra; ha de punxar l’ànima perquè reac-cioni i millori.Fem un cop d’ull als intèrprets.Esplèndida, totalment convincent laCristina Sagré (Isabel Orteu); el paperli anava com l’anell al dit; el monòleg

ment a la primera part de l’obra, a fi dereduir la feixuguesa dels diàlegsentorn de l’Àdolf? La reiteració pesadadels arguments en pro i en contraallargava gratuïtament l’escena i noaportava res de nou. Em sembla, vaja.Balanç final: molt positiu. Volem conti-nuar gaudint del bon fer del GrupRauxa. Gràcies, Francesc. Gràcies,actors, que heu esmerçat quatremesos d’assajos per a dues represen-tacions: gangues del teatre d’afeccio-nats! Per això precisament teniu tantde mèrit! Gràcies, equip tècnic.Continueu, si us plau.

final, potser el millor moment de l’o-bra?Josep A. Fernàndez “JAF” (Pere Galí),sempre força frenat aquest actor; enels moments en què calia ser incisiuamb una noble agressivitat, més aviatcridava asprament… que no és igual.Paco Celma (Claudi Farré), va donarpoc joc fins que li va arribar l’hora delmonòleg; va arrencar-lo amb unamínima expressivitat, gairebé ambmecànica recitativa, sense gest; però,a mesura que va avançar, va agafaruna expressivitat sòlida, sentida; comun monòleg in crescendo.Josep Ducat (Vicenç Orteu), amb ges-ticulació i expressió boníssimes; és unactor sempre efectiu; ell sol seriacapaç de sostenir tota l’obra.Gemma Mercader (Anna Janssen); lisón molt escaients aquests papers dedona arrauxada, d’alts i baixos emo-cionals, una mica estripada; semprecrida agradablement l’atenció.Per cert, es tractava d’un sopar, peròde menjar, menjar, d’allò que se’n diumenjar, només mitja croqueta i encaragràcies.I una possible crítica: ¿no hauria cal-gut un cop de tisores al text, especial-

EL NOM, DEL GRUP RAUXA

14

Cobejada tant per part dels suposatssalvadors del món, com per l’antago-nista, el malvat Gran K, un alfabetistarenegat que vol trobar en Kamal ambl’única intenció d’impedir que puguiser la baula que salvi el món. Burgas,sempre amb un toc d’humor, ens vaembocant la troca, i ho fa combinantamb encert el realisme més creïble idocumentat (el seu coneixement de lasocietat turca i, sobretot, de l’alema-nya en són una bona mostra) amb lafantasia més desbordant: els fantas-mes, de vegades confosos amb

àngels, es barregen amb una màgianegra tan poderosa que pot aturar eltemps o transformar les persones enanimals d’allò més variats. Tot presen-tat des dels ulls del jove Kamal, quen’és el narrador en primera persona,un noiet de només 13 anys, carregatd’innocència, de bona fe i de remordi-ments (se sent culpable de gairebé totel que passa al seu voltant), que perpostres s’enamora d’una noieta d’ori-gen hindú de la seva classe. No uspenséssiu pas, amb tot el que he dit,que la novel·la sigui un pur entreteni-ment per passar una tarda plujosa, no.L’autor, com és habitual en la sevaobra, enmig d’aquesta trama tanrocambolesca, hi va introduint temesde reflexió: la mort, el racisme,elpaper de la dona, l’homosexualitat...s’hi fan presents amb tota naturalitat. Una bona novel·la, ben resolta, debon llegir que agradarà especialmentals joves i que sens dubte els faràreflexionar. Només hi farem unaobjecció: hauria valgut la pena de revi-sar-la una mica més a fons, almenysdes d’un punt de vista morfosintàctic:alguns mals usos pronominals, perexemple, s’haurien d’haver estalviatals lectors.

(1)Àngel Burgas. Kamal i els alfabetistes.Editorial Edebé (Col·lecció: “Periscopi”,59),Barcelona, 2015. 247 pàgines.

Aventures interculturals iesbojarradesÀngel Burgs (Figueres, 1965) és unprofessor de plàstica que s’ha fet unnom en el món de la literatura juvenil,com a crític i, sobretot, com a escrip-tor. La seva darrera novel·la, Kamal iels alfabetistes (1), ens presenta lahistòria divertida, esbojarrada, trepi-dant, plena de personatges d’allò mésaconseguits i originals, per no direstrafolaris, en què es veu immers unjove alemany d’origen turc, en Kamal,que, sense buscar-ho ni desitjar-ho,es converteix en la clau que ha de sal-var la humanitat d’una catàstrofeimminent, segons una secta otomana,els alfabetistes, el nom dels qualsprové del fet que tots els seus mem-bres porten gravada al cos, de mane-ra natural, una marca que correspon auna lletra de l’antic alfabet turc.Kamal, sense ser-ne conscient, hiporta la lletra F, per la qual cosa esde-vé una peça cobejada del trencaclos-ques en què es converteix la novel·la.

Parlem de llibresPere Martí i Bertran

a commemoració dels 700anys de la mort de Ramon Llull fa, ifarà, que se li dediquin actes diversos,que la premsa en parli, que se n’editinobres... Tot el que es faci crec queserà poc si tenim en compte la magni-tud de la seva persona i, sobretot, dela seva obra i el que va representarper a la nostra cultura. És per això quem’ha semblat que valia la pena dededicar-li aquestes quatre ratlles pura-ment divulgatives, que no tenen altrapretensió que apropar-lo a com mésgent millor i engrescar a llegir alguna

L de les seves obres que tenim més al’abast. Ramon Llull va néixer a la Ciutat deMallorca l’any 1232, en una famílianoble que havia arribat a l’illa amb lestropes del rei Jaume I. Es va casar, vatenir fills i va ocupar diversos càrrecsa la cort, fins que a trenta anys va teniruna conversió radical com ell mateixexplica en una obra dictada a un delsseus deixebles i titulada Vida coetània(1311). A partir d’aquesta conversió,influït per la vida i l’obra de santFrancesc d’Assís, ho abandona tot

700 anys sense Ramon LlullPere Martí i Bertran Professor i escriptor

Com a novetat per al Dia del Llibred’enguany, el passat mes de març vaaparèixer un llibre del nostre col·labo-rador Albert Vidal amb el títol Per quèdiem...? L’origen de 100 dites popu-lars, publicat per Albertí Editors.Algunes de les dites ja les coneixeuperquè han aparegut en aquestamateixa revista Gent del Masnou, enla secció Dites i personatges populars,encara que moltes d’elles han hagutde ser refetes i també ampliades a fid’ajustar-se als requisits i estructurad’un llibre, o sigui que, encara quealgunes ja les coneixeu, aquí hi tro-bareu una nova manera d’explicar-les.A més, cada dita s’acompanya d’unanova il·lustració que la complementa,cent en total.L’equip de Gent del Masnou està con-tent que una secció de la revista hagitranscendit fins a altres àmbits, mésenllà dels locals, i esdevingui un refer-ent sobre el tema a nivell de totCatalunya. El llibre explica com va néixer cadascu-

pressions, frases fetes, sentències,màximes, adagis..., en resum, ditesque han arribat fins a nosaltres comun reflex de la manera de sentir delnostre poble al llarg dels temps i queconstitueixen un fons patrimonial i cul-tural ben nostre.Moltes procedeixen de costums anticsi desusats, altres de rondalles, contesi narracions, i encara d’altres de per-sonatges populars que van deixarbona part de la seva empremtad’aquesta manera.

L’acte de presentació del llibre alManou tindrà lloc al local de Gent delManou el dissabte 16 d’abril en unacte presentat per Esteve Pujol,escriptor i lingüista, i hi assistirà l’edi-tora del llibre, Elisenda Albertí. Enaquest acte, l’autor ens explicarà elcontingut del llibre, les seves raonsque l’han portat a escriure’l, etc., comtambé signarà els exemplars quevulgueu. Esperem trobar-nos-hi tots.

Novetat editorial per Sant Jordi

15

(càrrecs, honors, família, escriptura depoesia amorosa...) i es dedica de pleal que serà el seu nou objectiu primor-dial: difondre la fe cristiana amb totsels mitjans al seu abast. Aquest objec-tiu farà que viatgi per tot el món cone-gut predicant i buscant suports per ala seva causa i, sobretot, escrivintnombroses obres (se’n conversenunes 240) d’allò més diverses (filoso-fia, religió, ciència, literatura...), sem-pre amb l’objectiu de convèncer elsinfidels per la raó i fer arrelar la fe enJesucrist entre els cristians poc practi-

cants, ja que està convençut que ésDéu qui l’inspira. Aquest objectiu éstan clar i obsessiu que fins i tot lesobres literàries el tenen a la base. Ensón bons exemples obres poètiquescom Lo desconhort (1294) o el Cantde Ramon (1300), i narratives com elBlanquerna ( 1283), que inclou elfamós “Llibre d’Amic e Amat”, o elLlibre de meravelles (1289), queinclou el “Llibre de les bèsties”, una deles obres més populars i amb més edi-cions al mercat. L’obra de Llull, a mésde tots els valors religiosos i filosòfics

indiscutibles, té dos mèrits que nopodem deixar de banda i que són d’a-llò més importants per a la culturacatalana: l’escriu majoritàriament encatalà i té una gran preocupació per lallengua i l’estil, amb una clara voluntatliterària, a més de la didàctica. Peraixò se l’ha considerat amb tota la raóun dels pares, si no el pare, de la llen-gua, si més no de la culta, i de la lite-ratura catalanes. Va morir molt granper l’època, a 84 anys, en tornar d’unviatge a Tunis l’any 1316.

na d’aquestes cent dites publicades,expressions que solem dir sense saber-ne, gairebé mai, la procedència, d’onhan sortit i per què s’utilitzen en el nos-tre llenguatge habitual.Refranys, proverbis, locucions, ex-

LA Coral Xabec DEMANA CANTAIRESEt proposem de venir a cantar a la Coral Xabec; hi seràs ben rebut.

Hi tindràs lloc com a tenor o com a baix o bé com a soprano o com a contralt.Anima-t’hi i vine a provar la veu qualsevol dimarts abans de començar l’assaig, o sigui,

una mica abans de dos quarts de deu del vespre.

Qui canta, els seus mals espanta!

16

Ara que s’apropa Sant Jordi, seranmolts els qui regalaran roses a lesseves estimades i moltes les qui lesrebran. La rosa és una flor de granbellesa; tot i que, per gaudir-la, un had’anar amb compte de no punxar-seamb les seves espines. Si alguna vega-da t’ha passat, el dolor és molest; i devegades pot fins i tot quedar-se’n clava-da una d’elles, i és difícil de treure. Hemde fer ús d’unes pinces i de moltapaciència per tal de deslliurar-nos de laincomoditat i del petit dany.Això és el que ens esdevé quan passemper moments difícils o dolorosos. Seriacom si ens haguéssim clavat unes quan-tes espines de diferents roses. Ens dis-cutim amb la parella i no en parlem;tenim problemes amb els nostres fills ifilles i fem com si res; hi ha quelcom queens preocupa i no volem assumir-ho, perposar alguns exemples.Aquestes espines estan ben clavades iens fan mal; però, tot i així, ens hi aca-bem conformant i acomodant.Com pot ser que ens avinguem i ensadaptem a seguir patint? Que no ens famal el que ha passat amb la parella?Que no ens amoïna el que està passantamb els nostres fills? Que el que ens

preocupa ja ha deixat de fer-ho?No és tant que el problema s’hagi elimi-nat, sinó que hem preferit deixar quesegueixi clavat en nosaltres. Estan sotala pell, ben protegits, inaccessibles...Ens pensem que, si no els toquem,aquest dolor ja passarà. Però nomésfem que aguantar i acostumar-nos aportar el patiment per dins.Que bé que ens sentiríem si féssim elpas d’afrontar el problema, de parlar-hoamb amics o familiars que ens pogues-sin escoltar, o d’accedir a un professio-nal de la salut com un psicòleg o psicò-loga. Però això és quelcom que ensgenera tensió anticipada.

I ens diem expressions com: “si ja tenimel problema més o menys controlat”,“no fa falta haver de tocar-lo” o “si gaire-bé no el noto, ni m’afecta”. Aquestspensaments són mecanismes dedefensa, que tracten de protegir-nos.Però en el fons, les espines continuenclavades i seguim patint.Imaginar algú amb unes pinces per po-der arrencar l’espina ens pot causar es-glai. “Quin mal que fa que me la treguin”.La veritat és que treure l’espina, allòque ens preocupa mentalment o emo-cionalment, no és agradable, però síque és sanitós al cap i a la fi.Quan un reconeix el que li passa, enparla, ho comparteix, ho treballa i hoafronta, finalment el problema o la dificul-tat acaba perdent intensitat i desapareix.Quan un agafa les pinces i extreu l’espi-na, aquella espina ja no hi és més. Hadesaparegut per sempre. Hem aconse-guit que no hi hagi la tensió, la preocupa-ció, el dolor de seguir aguantant-la. I elmés important de tot és que al final per-metem que la ferida es pugui guarir.Permetre curar les ferides ens és degran ajut, ja que el mateix cos disposade mecanismes de guarició naturals.Igual que, quan ens fem un tall, la pellacaba recuperant-se i recobrint la inci-sió, amb les ferides emocionals o men-tals ens passa el mateix. Un cop hemtreballat i afrontat el nostre mal, el nos-tre organisme acaba sanant i podemsentir-nos més tranquils, serens, segursi alliberats.Perquè Sant Jordi és una festa per poderviure-la amb plenitud, igual que la vidamateixa, amb més roses que espines.

SomCom ho podem fer perquè siguem tots una mica més feliços i gestionar millor els nostres conflictes...Oriol Lugo Psicòleg Clínic & Coach Executiu i Personal

NOVA WEB: http://owlinstitutpsicologic.com/

L’espina clavada

ASSESSORIA IGLESIAS

FISCAL • LABORAL • COMPTABLE • ASSEGURANCES

• GESTIÓ IMMOBILIÀRIA• GESTIONS DE TRÀNSIT

Sant Miquel, 21, A, baixos • 08320 El MasnouTels. 93 540 40 53 · 39 95 · fax. 93 540 40 53

TALLE

R DE P

UBLIC

ITAT

DISSE

NY GR

ÀFIC

J a u m e I , 1 1 293 555 80 06/16 596 6 0 0 9 2 3 8 1

08320 El Masnou · El MaresmeEn temps difícils una imatge i mil paraules

17

Jordi?

en directe. Gratuït, però cal inscripció prèvia (tel. 93 443 3719, ).Del 13 d’abril a l’1 de maig César & Cleopatra aterra alTeatre Romea. Escrita per Emilio Hernández, amb direccióde Magüi Mira i les actuacions d’Ángela Molina, EmilioGutiérrez Caba, Ernesto Arias i Carolina Yuste, l’obra ensapropa a un Cèsar i una Cleopatra que es retroben el 2015per recuperar conceptes com el poder i el procés de seduc-ció.14 d’abril. Sota laciutat, amb autoria idirecció de LlàtzerGarcia, es potveure al TeatreLliure de Montjuïc(Espai Lliure). Finsa l’1 de maig. MartaAran, Oriol Casals, Muguet Franc, Laura López i AlbertPérez ens apropen a una crònica de les il·lusions perdudesben contemporània i urbana.Fins al 17 d’abril, Vespres de la Beata Verge, d’AntonioTarantino, fa parada al Teatre Akadèmia (c/ Buenos Aires,47-49, prop de la plaça de Francesc Macià). Un dolor(monòleg) d’un pare, amb traducció d’Albert Arribas i direc-ció escènica de Jordi Prat i Coll, en què intervenen OriolGenís i Guillem Gefaell.27 d’abril. A l’ÀtriumTeatre hi arriben PepoBlasco, Vero Cendoya,Patrícia Mendoza, Da-vid Menéndez, Car-mela Poch i Carla To-rres, amb Broken He-art History, un peculiarunivers poètic sobre laidentitat i les nostres eleccions, amb autoria i direcció de ladramaturga finlandesa Saara Turunen. A la rosa o el llibre del dia 24, fica-li a dins dues entradesper anar al teatre. Amor, teatre, vida, sucre, bombó, somriuquasi sempre. I segueix.

Teatre capital(La cartellera barcelonina)Rosa M. Isart (rmisart@hotmail.com)

Dilluns 4 d’abril, a la Biblioteca de Catalunya, a les 19 h (calreservar a o al 93 217 17 70), una nova sessió del CicleEntre Bambolines. Xerrada teatral. Lluís Homar, MarUlldemolins i Joan Carreras ens parlaran de la posada enescena de L’art de la comèdia, d’Eduardo De Filippo, pro-duïda pel TNC. Va, doncs, de processos de creació i de lafeina teatral.Del 6 d’abril al 8 de maig Interior (Intérieur), de Maeterlinck(1862-1949), es representa a La Seca-Espai Brossa.L’home sol davant de l’enig-ma, durant uns 70 minuts.Simbolisme, silenci, frasesinacabades, un món atempo-ral, vida i mort. En l’equipartístic hi trobem els intèr-prets Carles Arquimbau(home gran), Òscar Intente(foraster), Padi Padilla (Ma-ria), Laia de Mendoza (Mar-ta); el director Hermann Bon-nín, Jordi Coca (traductor) iLeo Castro (moviment escènic).Dissabte 9 d’abril. El Centre Cultural Albareda (c/Albareda, 22-24) és un equipament municipal del Poble-sec, situat al costat del Parcde les Tres Xemeneies i elParal·lel. A les 17.30 hi pro-gramen PAU. La vida de PauCasals (Cia. Forani Teatre,fund. 2006: Enric Rovira,Arnau Colom, www.foranitea-tre.com) per a tota la família:titelles i música de violoncel

Classes de iogaEls dimarts de 2/4 de 8 a les 9 del vespre

meditació, respiració i relaxació.

Curs impartit per Ivet Compañó, professora deKundalini-ioga.

Cal portar una estoreta (o matalasset), tovallola,coixí petit, pareo i roba còmoda.

Preu trimestral: socis 70 €, no socis 80 €Inscripcions a GDM Tardes feiners de 6 a 2/4 de 9

Més informació 607 74 74 99 · ivet@latercerapell.comVocalia Recreativa

Fotografia dʼAlba Lajarín

DÒMINOVols jugar al dòmino? Vine-hi.

No en saps? Te n’ensenyarem.Ja en saps? T’ajudarem a

millorar el teu joc.

Socis 7€ - no socis 12€Cada dilluns i dijous de 6 a 1/4 de 9 del vespre.

inscripció a Gent del Masnou de 6 a 1/4 de 9 del vespreVocalia Recreativa

18

Es diu quan alguna cosa fracassa os’espatlla.Segons algunes referències, CanPistraus era un burdell i també casade joc més o menys clandestina, situ-ada pels volts de la muntanya deMontjuïc durant el segle XVIII. Semblaque la ‘tapadora’ del negoci era ques’anunciava com a taverna i casa demenjars. Es deia que se sabia coms’hi entrava però mai com se’n sortiaperquè, entre les dones i el joc, dei-xaven escurat el pobre client ques’aventurava a entrar-hi. A més, si elclient protestava per les trampes ques’hi feien o perquè, senzillament, liprenien els diners que portava, rebiauna bona pallissa.Segons es diu, finalment, els propietaris

de la casa, per escapar de la persecu-ció policial, van fugir a Amèrica i vanobrir un nou establiment amb el mateixnom a la ciutat de Buenos Aires, on vancontinuar amb les seves activitats,aprofitant-se de la gran arribada d’immi-grants, quan el 1756 Ferran VI vaautoritzar novament el tràfic comercialamb Amèrica en fundar-se laCompanyia de Comerç de Barcelona

un any abans. Aquest permís emigra-tori, establert des de 1702 per Felip V iratificat pel rei-arxiduc Carles III el 1706,havia estat prohibit als catalans ran del’ocupació del país des de 1714 per lestropes filipistes.Una dita popular que corria per la ciu-tat de Barcelona en aquella èpocadeia: A Can Pistraus et prenen elsbotons sense desfer-te els traus.

Per què diem... ANAR A CAN PISTRAUS

Dites i personatges populars (28)Albert Vidal

ON HO HAAPRÈS?Un dia, a la botiga de casa, un nanod’uns deu anys, acompanyat de laseva mare, renegava i deia paraulotesa tort i a dret. A la meva mare, a qui nohavia sentit mai una paraula grollera, lidevien fer mal les orelles, es vaescruixir i va insinuar a la mare delnano, dient-li:–Mira, fes que aquest vailet no rene-gui tant, almenys a la botiga de casa.Ella va respondre:–Sí, sra. Filomena, té tota la raó, peròaquest cony de nano no sé on collonsho ha après tot això…!

EL CONTRABAIXD’EN MARFÀAl Masnou hi havia un quintet quatreintegrants del qual eren parents meus.Dos besavis, l’un tocava el piano, enManel Rossell, l’altre el violí, enSalvador Bosch –en Vadoret–; i dosoncles, l’un tocava el violí, en JoanRossell, fill d’en Manel, i en GrauBosch de ca la Gravada, casat ambl’Anna Rossell, filla d’en Manel. L’altremembre era en Marfà, que n’era elcontrabaixista.En el vell Casinet, a principi del segleXX, en Marfà s’hi va deixar l’instru-ment en acabar el ball, pensant que elrecolliria un altre dia per fer una altraactuació. Però van pasar uns dies i enMarfà es va distreure i el contrabaix esva quedar abandonat allà.Un capvespre, al cafè, uns que juga-ven a cartes es van sorprendre per ungran soroll: sentiren una mena d’ex-plosió, un cop sec, com un terratrè-

mol, que venia de la sala.Deixaren les cartes i, amb precaució iuna mica de por, anaren a veure lacausa del seu ensurt. Després demirar i remirar, comprovaren que unacorda del contrabaix d’en Marfà s’ha-via trencat i, com que era en un racód’un lloc tancat, havia ressonat i fet elgran espetec que els va alarmar.

Anecdotari Masnoví Joan Maresma Pujadas

?

19

La punta de la llengua (75) Esteve Pujol i Pons

En la reflexió 63 de LA PUNTA DE LA LLENGUA feia una observació ràpida sobre la utilització de la paraula vespre;ara voldria fer-ne objecte de reflexió.D’un temps ençà els mitjans de comunicació –premsa, ràdio i televisió; TV3 també!– usen i abusen del mot nit encasos en què genuïnament dèiem vespre. La manca d’una paraula paral·lela en castellà fa que s’anomeni nit l’espaide temps des que es fa fosc –des que s’acaba la tarda. D’aquesta estona, al Principat de Catalunya en diem vespre.És per això que ara sentim expressions tan peregrines com les nou de la nit, les onze de la nit, el programa d’aques-ta nit (i resulta que és a quarts de vuit o de nou o de deu!), la pel·lícula d’aquesta nit… en comptes de dir-ne del ves-pre, d’aquest vespre… Com si la paraula vespre hagués desaparegut del nostre diccionari!El diccionari diu: Nit: Part del dia solar compresa entre el vespre i la matinada. / Temps durant el qual no hi haabsolutament claror de dia. Així doncs, o bé la nit correspon a les hores que hi ha entre el vespre i la matinada, obé significa la foscor total, com a oposada al concepte de dia. Parem esment en l’exemple que ens forneix el mateix diccionari: A l’hivern els dies són curts i les nits llargues. Dia init, doncs, són termes oposats; diria que les vint-i-quatre hores estan compostes de dia i nit (hi ha qui fa torns de diai qui fa torns de nit), mentre que els diferents espais de temps s’anomenen successivament matinada, matí, migdia,tarda, vespre i nit; i amb tots els matisos temporals que hi vulgueu afegir: albes, albada, matinada, matí, mig matí, mig-dia, migdiada, migjorn. mitja tarda, capvespre, vesprada, crepuscle, entrada de nit, entrada de fosc, hora foscant, mit-janit, a les petites… És allò d’El dia per treballar i la nit per dormir!

Tal com diuen els rellotges de sol del’amic Esteve Pujol, col·laborador icorrector d’aquest butlletí, “tempusfugit” el temps vola i en fer-se un gran,ho fa a velocitat supersònica.Sembla ahir, que el nostre Presidentde Gent del Masnou, Joan Casals, vistun treball presentat per mi l’any 2002,amb motiu d’una visita cultural a lamasia de Can Teixidor, va fer-me unaproposta (quasi indecorosa) perquè apartir del any 2005 col·laborés amb untreball, article, comentari, conte, anèc-dota, recull o digues-l’hi com vulguis,per adjuntar-ho en aquest butlletí quemensualment sort a la llum i que aramateix tens a les mans. Fou, però, amb la condició que l’amic“Calet” il·lumines la tristor de la pàginaamb un dels seus genials acuditsgràfics per a reforçar-ne el contingut ifer-lo més atraient. Tot s’ha anat acomplint amb més omenys rigidesa però, intentant sempre,salvar els clots de la pàgina i fer-la mesadient, entenedora, arrodonint el contin-gut i cercant el somriure del lector.Gràcies “Calet”! Si tens ocasió fes-hoextensible al senyor Joan Casals. Tot repassant les “pàgines viscudes”veig que amb aquesta ja hem superatel centenari de les posades a la vostre

consideració. El centenari es un número a tenir encompte: seriós. Marca un abans i undesprès, una fita, assoliment a cele-brar. I que aprofito a compartir-ho ambvosaltres, amics lectors. La vostrapaciència i l’encoratjament rebutdurant aquests onze anys per seguirla tasca proposada, mereix unaplaudiment. Gràcies!Al corrector del butlletí l’Esteve Pujol pelseu treball, pàgina rere pàgina, sensedefallir, sense posar mai pe-gues, arro-donint la frase, fent correcta i entenedorallò que no queda prou clar amb unasubtil delicadesa, que sembla que mesque corregir, falsifiqui.

Gràcies amic Esteve! Ja saps que not’ho pagaré mai.... A l’amic Lluis Valls que fa mans imànigues per encabir sempre la nos-tra pàgina en el seu butlletí, la pàginamés buscada i llegida de Gent delMasnou, desprès de les altres mésimportants. Gràcies Lluis, ets un homed’empenta i d’impremta! A la senyora Inge Ortmann per totsconeguda com la meva esposa. Ellaes la primera lectora que tinc ja que“tradueix” l’escrit manual al passar-hoal ordinador per fer-vos-el present.Gràcies Inge!Una abraçada ben forta a tothom!

Carles

20

Gairebé tot això és veritat Carles Maristany

21

ExposicionsFins al 7/4. JOSA. Visions d’una eixuta i agraïda terra, deJoan MurayDel 9/4 al 5/5 Pintures de Josep Igual

Presentació llibre

I n f o r m a

Grup Rauxa de GDMDiumenge amb lletres

24 d’abril a les 7 de la tarda

Vetllada artística, literària, musical...Al teatre de Gent del Masnou

ENTRADA GRATUÏTA

L’enigma V.D.R.

Solució del mes demarç: Començant per la casella 3-a, anem saltantseguint l’ordre numèric.

Enigma d’abril:Divideix la figura en dues parts que tinguin la mateixa forma i la mateixa superfície.

“PER QUÈ DIEM…? L’origen de 100 dites populars”,

d’Albert Vidal.

Dissabte 16 d’abril a les 19 Presentarà l’acte el nostre consoci Esteve Pujol i Pons.

Us heu preguntat mai per què utilitzem expressions comara afluixar la mosca, escampar la boira o passar per la

pedra? Per què ens referim a l’any de la picor o a la quin-ta forca? Per què som de la màniga ampla o fem cam-pana? Doncs si hi veniu en sabreu el perquè… i moltes

més coses.

GENT DEL MASNOU

CAMPANYA DE DONACIÓ DE SANG

Donar-ne una mica és donar molt.

Diumenge 24 dʼabril de 10 a 14, al local social de Gent del Masnou.

Dr. Agell, 9, al costat del cinema La Calàndria

22

Havia fet un gaitó havent dinat, i en despertar-me vaig sen-tir una sensació de pau i tranquil·litat, una serenor i quietudcom d’un temps llunyà, però no en vaig fer cas, vaig pen-sar que era de resultes d’haver fet un bon guilando i la pos-terior becaina.Em vaig dirigir al carrer, concretament al Camí Ral, per ferla passejada diària per tal d’estar en forma, perquè a nos-altres també ens convé.En arribar-hi, el primer que vaig trobar era que una noia emcedia el pas, ja que jo anava per la meva dreta i ella no.Primera sensació bona.A continuació va passar un home amb un gos, i aquest vadeixar el seu present al terra, i el seu amo va i amb unabosseta el recull i el llença a continuació al lloc correspo-nent. Encara no m’havia refet de la impressió, quan passauna senyora, també amb un gos, i aquest aixeca la pota ipixa en un pal, la mestressa es treu d’una bossa una ampo-lla d’aigua i neteja els orins. Eren massa impressions perun sol dia, però vaig seguir endavant.En un xamfrà va aparèixer el morro d’un cotxe, s’atura iamb la mà fa que els qui circulàvem per aquell tros passés-sim. Tanta educació em va sobtar.Continuo i, en passar per davant d’una escola, en sortien lamainada i ho feien tranquil·lament, sense empentes, men-tre es disposaven a endrapar alguna menja que van treurede la motxilla. Trencaren el paper de l’envoltori i cercarenuna paperera per tirar-lo a dins. Vaig quedar astorat.Més endavant venia una bicicleta, però ho feia a poc a poc,i parant si convenia per deixar passar els vianants. Ambrespecte, com si sabés que no es pot circular per la vore-ra, que és l’indret només de persones a peu.Ja feia estona que anava pel carrer i em sobtà que, anantper la meva dreta, encara no havia trobat ningú de front,que tothom circulava per la seva mà, només se saltaven lanorma si volien avançar d’altres vianants que preferienpassejar a pleret. Em vaig aturar per meditar un xic. Podiaser? Sí, era, tot i semblar impossible.En arribar a un sector del poble, proper a l’Ajuntament,direcció a Mataró, una nova sorpresa m’esperava: aquelltram de Camí Ral que sempre està ben difícil de transitar,sobretot perquè hi ha algun comerç que s’allarga més delpermès per les normes municipals i fa que sigui penós pas-sar aquell tros, doncs s’havia enretirat i ocupava forçamenys que abans, amb la qual cosa la circulació era fluida. Tot això no podia ser veritat. I no ho era; era a casa, i un decasa m’havia posat unes ulleres virtuals, com les que espresentaren al MWC de Barcelona. El que havia vist era unmón meravellós, que no es correspon amb el nostre.Apa, bup, bup.

Arran de sòlPledebuit

El Masnou, Sant Felip, 45 · 93 540 97 41Igualada, Rambla Nova, 29 · 93 804 22 25

www.elcullerot.catelcullerot@hotmail.com

De tot per a la cuina

La cuina de l’AntòniaEl Cullerot

Ingredients1/2 quilo de maduixes del Maresme, 150gr de sucre,

1 llimona, 5 fulls de gelatina sense gust200ml de nata líquida per muntar

Com el fem1. Rentem i netegem les maduixes i els

traiem les fulles verdes.2. Triturem les maduixes amb el suc de la

llimona i el sucre fins que en quedi un puré fi.3. Per estovar els fulls de gelatina, els remullem enun bol d’aigua freda. Els hi hem de deixar una estona.4. Muntem la nata, com més freda millor, així ens

costarà menys de muntar-la.5. En un bol aboquem una mica del puré de maduixes

que hem fet abans i l’escalfem sense que arribi abullir o en el microones o en un cassó al foc.

Escorrem els fulls de gelatina i els desfem en aquestpuré ben calent tot remenant-ho.

6. Sense deixar de remenar, anem barrejant la micad’aquest puré amb la gelatina ja desfeta amb la

resta de les maduixes.7. Per anar acabant hi afegim la nata muntada fins

que tot quedi homogeni.8. Podem posar-ho ja en motlles o copes individualso en un motlle gran i deixar-ho refredar a la nevera

durant unes hores fins al moment de servir-lo…

boníssim!!!!!!

Pastís de maduixes naturals

23

Cap a la RepúblicaI n f o r m a c i ó m e n s u a l d e l P r o c é s C o n s t i t u e n t

ANC-Al Masnou Decidim · Ab16 · elmasnou@assemblea.catEspai publicitari contractat. Gent del Masnou no té cap vincle amb el que s’expressi en aquesta pàgina.

Què és un procés constituent?És un conjunt dʼactuacions que culminen en lʼelaboració dʼuna nova Constitució. Quan un pobledecideix constituir-se formalment en Estat, després dʼhaver iniciat un procés dʼindependència,acostuma a posar en marxa un procés constituent.

Oriol Junqueres “El banc centralespanyol presta els diners al 0,05%i Espanya ens el cobra al 0,834%:16 vegades més car”

La Comissió Europea es comprometa protegir el Delta de l'Ebre i fer com-plir la normativa europea al governespanyol.La Comissió Europea ha contestat oficialment,per primera vegada, una denúncia sobre elDelta de l'Ebre amb una menció explícita al cas.L'eurodiputat Ramon Tremosa va denunciar elPla Hidrològic de l'Ebre, aprovat pel Consell deMinistres espanyol el passat 8 de gener.

L'Assemblea es reuneix amb CarlesPuigdemont per exposar-li les líniesde treball dels propers mesos.L'Assemblea Nacional Catalana es reuníamb el president de la Generalitat, el MoltHonorable Carles Puigdemont, en el marcde la ronda de converses protocol·làries queaquests dies està mantenint amb diversesentitats i organitzacions.

Catalunya és la millor regió delsud d'Europa per invertir, segons'Financial Times'.Barcelona lidera les ciutats grans en atrac-tiu d'inversió i fins i tot supera Londres.ARA Barcelona 16/03/16http://www.ara.cat/economia/Catalunya-dEuropa-invertir-Financial-Times_0_1541245984.html

Un informe del congrés dels EUA legitima la DUI a Catalunya amb elprecedent de Kossove.L’ informe remarca que Catalunya cercarà el reconeixement internacional “d'acord amb la vo-luntat del seu poble” i no pas “d'acord amb les disposicions de la Constitució Espanyola”

Reinicia i la Convenció ConstituentCiutadana de Catalunya.Reinicia Catalunya és una plataforma for-mada per 14 entitats fundacionals que treba-lla per al desenvolupament del procés cons-tituent i que vol aplegar totes les iniciatives deles associacions per coordinar, impulsar ipotenciar la política ciutadana per fer un nouEstat. Reinicia Catalunya va presentar el cinc demarç el projecte de la Convenció ConstituentCiutadana de Catalunya (CCCC), que éscom s’anomena provisionalment el procésparticipatiu ciutadà.Us aninem a treballar-hi i a donar impuls al pro-jecte: http://www.reiniciacatalunya.cat

Madrid prohibeix a Puigdemont lallei de pobresa energètica, l'impostsobre dipòsits bancaris i lʼacollidade refugiats.

Sʼimpulsen 40 propostes contrala pobresa.El Parlament ha aprovat 40 propostes peratacar la pobresa a Catalunya. L'aplicacióestarà supervisada per una comissió deseguiment.

A lespastisseries del Masnou

A lespastisseries del Masnou

23 d’abrilSant Jordi El Masnou: Prat de la Riba, 4 · T. 93 555 04 60

Pastisseria Degustació Granja

PASTISSERIA · CONFITERIA

Itàlia, 31 · Tel. 93 555 35 64 · El Masnou

93 555 34 75Navarra, 100 · El Masnoupastisseria@davidpastisser.comwww.davidpastisser.com

MMACE02(Millor Mestre Artesà Xocolaterd’Espanya 02)

Medalla de bronzeMMAPE03(Millor Mestre Artesà Pastisserd’Espanya 03)

Mestre Pastisser

Venda

Online

Pere Grau, 59 · Tel. 93 555 06 61El Masnou

Pastisseriamiquel

23 d’abrilSant Jordi