GENT DEL MASNOUButlletí Gent del Masnou 3a. època núm. 359, gener del 2018

Àngel Guimerà, 14, el Masnou (Ocata) Tel. Fax 93 540 31 57 · genis.oliveras@gmail.com

Recollida del vehicle a domicili · Cotxe de substitució gratuït · Manteniment de motocicletes i vehicles clàssics. Servei ITV 100%

T/ 93.555.69.03www.meslloc.com

FINQUES MESLLOCLLIGOÑA CAYETANO

S a n t M i q u e l , 2 3 - 0 8 3 2 0 e l M a s n o u -

Compravenda - Admin i s t rac ió - ASS. ju r íd ica

Mossèn Jacint Verdaguer, 14 · El Masnou Tels. 93 555 10 60 / 17 61 · Fax 93 555 28 90

www.finquespuig.net · info@finquespuig.net

Finques Puig slF P

ATENCIÓ, NADONS MASNOVINS NASCUTS EL 2017!

CONVOCATÒRIA PER A LA FOTOGRAFIA DE NADONS:EL DIUMENGE, DIA 14 DE GENER DEL 2018,

A 2/4 DE 12 (11.30) DEL MIGDIA.La fotografia es farà, com de costum, a les

escalinates de Bell-Resguard.

Informació: 660 09 23 81 - 93 555 16 59 - 93 555 21 13

Butlletí mensual de Gent del Masnou, associa-ció cívico-cultural, recreativa i esportiva inscritaamb el número 7.669 al registre d'associacionsde la Generalitat de Catalunya.

Equip de Redacció:Joan Camps - Joan Casals - Joan Muray -Esteve Pujol

Portada: 2018 brut, trencat, observat, amb estel brillant i persistent.

Correcció: Esteve Pujol

Disseny i muntatge: Taller de publicitat.

Publicitat: 93 555 80 06

Imprimeix: Jobagraf.

Tiratge: 3.500 exemplars.

Paper ecològic de 90 g.

Edita: Gent del MasnouDipòsit legal B. 29.758-87

GENT DEL MASNOUDr. Agell, 908320 El Masnou93 126 82 20

gentdelmasnou@gmail.com

www.gentdelmasnou.cat

L'entitat Gent del Masnou no es fa responsable,necessàriament, del contingut dels articles signatspels seus col·laboradors.El repartiment d’aquest butlletí als socis es fa amb elsuport de l’Ajuntament de la Vila.

SumariEDITORIAL.................................................................................................. 3BÚSTIA OBERTA........................................................................................ 5EFEMÈRIDES DE LʼANY 2018 Joan Muray................................................ 7BAJANADES 155 O MÉS Joan Camps ..................................................... 9MACAPÁ Joan Maresma ............................................................................ 10FER DʼAVIS Pep Parés ............................................................................... 11HISTÒRIES DE LA VILA Joan Muray..........................................................12EL TRÀGIC DESTÍ DE LES DOS BOUTY Josep Condeminas ................. 14DITES I PERSONATGES POPULARS (42) Albert Vidal............................. 15POESIA DE JOSEP VENDRELL ...............................................................15SOM Oriol Lugo ..........................................................................................16PARLEM DE LLIBRES Pere Martí Bertran ................................................. 17LA PUNTA DE LA LLENGUA (92) Esteve Pujol ........................................ 1750 FETS HISTÒRICS DE CATALUNYA Jaume Clotet i Lluís Valls ............18 GAIREBÉ TOT AIXÒ ÉS VERITAT Carles Maristany.................................. 18GENT DEL MASNOU INFORMA ............................................................... 20ARRAN DE SÒL Pledebuit.......................................................................... 21LA CUINA DE LʼANTÒNIA El Cullerot ....................................................... 21

Després del 21-D

3

EditorialPel seu interès i perquè coincidim força en el seu contingut, repro-duïm un extracte de l’article-anàlisi del catedràtic de la universitat dePrinceton (EUA) Carles Boix publicat al diari digital Vilaweb desprésde les eleccions del 21-D:“A les eleccions del 21-D, l’independentisme ha resistit i s’ha conso-lidat. L’unionisme ha tocat sostre. En primer lloc, l’independentismeha resistit malgrat les condicions terriblement adverses del moment:líders empresonats i exiliats; mitjans de comunicació en contra (totsels espanyols, pràcticament tots els editats a Catalunya); una situa-ció d’amenaça permanent (judicial, policial i econòmica) a les nos-tres idees i accions. Ha resistit perquè té una idea-motor potent(això que algú ha anomenat ‘nostàlgia de futur’, la construcció d’unpaís lliure i també millor) i una xarxa social vibrant que desborda, enel contacte personal quotidià i en l’ús de noves tecnologies,… En segon lloc, s’ha consolidat. Hi havia la possibilitat que, amb eldesconcert d’octubre, un sector de l’independentisme, el més‘moderat’, es quedés a casa i erosionés els 2 milions i escaig devots de l’1-O. Hi ha hagut petits moviments als marges: algunsmoderats del 27-S han fugit (això explicaria la lleugera caiguda aSarrià, per exemple). La immensa majoria, però, ha estat fidel a simateixa i a la independència, …En tercer lloc, l’unionisme ha tocat sostre. Si no ha guanyat amb tota favor, no ho podrà fer en el futur. El 21-D ha enterrat el ‘mite’ (realels anys vuitanta) de l’abstenció asimètrica. La demografia els va encontra. I, sobretot, la política els va en contra: ni poden ni volen ofe-rir res. L’increment continuat de l’independentisme en convocatòriarere convocatòria confirma aquestes tendències de fons.Encara no hem sobrepassat al 50% del vot i això ens obliga a serhonestos: la ratificació de la declaració no ha arribat encara.Mentrestant, però, ja podem restablir el govern de les institucions acasa. I, a fora, forçar la negociació, que, al meu entendre, hauria deportar a la caiguda del govern espanyol i la implicació d’Europa.”Com acostumem a fer en cada contesa electoral, reproduïm elsprincipals resultats de les eleccions del 21-D a la nostra vila:Cens: 17.611, Participació: 14.949 (84,88%); ERC 3.895 (26,14%);JxCat 3.853 (25,95%): C’s 2.948 (19,78%); PSC 1.550 (10,40%);CatComú-Podem 1.115 (7,48%); CUP 864 (5,80%); PP 443(2,97%).Amb molta feina i expectatives al davant, us desitgem un Bon Any2018.

El President

GENT DEL MASNOU

T’AGRADARIACANTAR EN UNA

CORAL?Vols venir a cantar a la Coral

Xabec? Hi tens lloc com atenor, baix, soprano o contralt.

Vine a Gent del Masnou aprovar la veu qualsevoldimarts a 2/4 de 10 del

vespre.Qui canta, els seus

mals espanta!

CORAL XABECEn el recapte voluntari realitzat al

Concert de Nadal de la CoralXabec del passat 23/12 a la

Parròquia de Sant Pere, es vanrecollir 465 euros, quantitat arepartir a parts iguals entre la

Marató de TV3 i CàritasParroquial. Agraïm sincerament la

generositat dels donants.

Cap dʼAny

Reis

Trobada nadons del 17

FARM

ACÈU

TICS

DEL

MAS

NOU 24 hores al seu servei

-- Gener 2018 --

-- Febrer 2018 --

293031

123456789

101112131415161718

dillunsdimartsdimecres

dijousdivendresdissabtediumengedillunsdimartsdimecresdijousdivendresdissabtediumengedillunsdimartsdimecresdijousdivendresdissabtediumenge

DominguezOcataRiera

FàbregasViamarDominguezDominguezOcataRieraFàbregasViamarDominguezAymarAymarRieraFàbregasViamarDominguezAymarOcataOcata

dillunsdimartsdimecresdijousdivendresdissabtediumengedillunsdimartsdimecresdijousdivendresdissabtediumengedillunsdimartsdimecresdijousdivendresdissabtediumengedillunsdimartsdimecresdijousdivendresdissabtediumenge

123456789

10111213141516171819202122232425262728

RieraFàbregasViamarDominguezOcataOcataOcataFàbregasRieraFàbregasViamarOcataAymarAymarViamarDominguezAymarOcataRieraFàbregasFàbregasDominguezAymarOcataRieraFàbregasViamarViamar

Aymar (Maricel)Almeria, 14 · 93 555 03 81 9.15 - 21 9.15 - 14

Domínguez (Est. Masnou) Enamorats, 2 · 93 555 59 36 8 - 20.30 9 - 13.30

FàbregasNavarra, 68 · 93 555 19 79 9 - 13 i 16.30 - 20 9.30 - 13

OcataJFKennedy, 5 · 93 555 33 08 9 - 20.30 9 - 20.30

Riera (Club nàutic)

J.Llimona, 22 · 93 555 08 55 9 - 20.30 9 - 20.30

Viamar Prat de la Riba, 23 · 93 555 04 03 9 - 20.30 9 - 14

Horaris de les farmàcies del MasnouDe dilluns a divendres Dissabte

FARMÀCIA DE GUÀRDIALa farmàcia de guàrdia serà oberta 24 hores seguides.

De les 9.30 del matí a les 9.30 de l’endemà.

Bon Any

5

Les cartes de la Bústia Oberta cal que portin: nom, cognoms, adreça, núm. delDNI i signatura de l’autor i es publicaran amb el nom i cognoms de l’autor o ini-cials. En cap cas no es publicaran cartes amb pseudònim. L'extensió no exce-dirà de 1.500 caràcters, espais inclosos; en cas contrari, la Redacció podràabreujar-les o rebutjar-ne la publicació. Gent del Masnou no es fa responsabledel contingut de les cartes. Seleccionarà les que siguin d'interès general i no man-tindrà correspondència amb els seus autors.

A JOSEP VENDRELLPoc més es pot afegir a l’InMemoriam de JosepVendrell i Torras que li vandedicar Joan Casals iJaume Boadella, aparegutal nostre butlletí del passatdesembre.Jo només voldria dir el moltque em gratificaven sempreles seves converses demolts temes, que eren com-prensives i compassivesamb tothom. Feia bona ladita: «Respecta tots elspobles, estima el teu», ja

que els seus pensamentsrespiraven una profundacatalanitat.Quan Casals va llegir el seuescrit a les exèquies vaigveure moltes llàgrimes re-lliscar galtes avall. Lesmeves les primeres, tal eral’estima que Josep desper-tava entre tots.Voldria acabar amb unesparaules de Joan Comellas,també bon amic d’enJosep, que va escriurearran de la mort del seumestre en música, Cristòfor

Taltabull, i que penso li sónmolt adients també per aell: «Que totes les arpes delcel li cantin per tota l’eterni-tat i que així sigui».

Emili Llinàs i Fortuny-----------------------------------------

SOS A LES MINES D’AIGUA

Cap al 1800 els senyors be-nestants del poble del Mas-nou van veure que el pobleestava farcit de vies plenesd’aigües subterrà-nies i esvan unir per construir lesmines. D’aquesta manerales van canalitzar i les por-taren cap a les seves ca-ses. En aquella època vanfer uns túnels i uns pousamb trams que són verita-bles meravelles construc-tives.Amb el temps tot això s’haanat perdent. De les 24mines comptabilitzades a la

vila només en queden 4 devives. La resta es van anarmalmetent a mesura que esconstruïen els pisos i lescases actuals. Es vandonar permisos d’obres aconstructors sense escrú-pols que, en trobar els pous,els omplien de runes i elsdeixaven cecs. Com que esva implantar la Sorea, esvan anar abandonant lesmines perquè arreglar-lescostava molts diners. Ara ja només som unsquants amics que anempagant una quota de con-servació perquè no s’acabide perdre aquest bé cultu-ral. Cada vegada els costospugen més. I jo em pregun-to, fins quan ho podremsuportar?

M. Valldeperas Roig-----------------------------------------

PER A CAP D’ANY I REISLLIBRES EDUCATIUS D’ESTEVE PUJOL I PONSValors per a la convivència. Parramón Ediciones 2002 (reflexió, contes, activitats…) (*)Eduquem persones. Reflexions d’un mestre a l’inici del segle XXI. Editorial Mediterrània 2004Valors per créixer. Parramón Ediciones 2009 (reflexió, contes, activitats…) (*)El Gran Llibre dels Contes amb Valors. Parramón Ediciones 2009 (26 contes sobre valors) (*)Pensaments d’un educador. Edicions Saragossa 2011 (Premi d’Assaig Pedagògic. Santa Llúcia 09)El Gran Llibre de les Emocions. Parramón Paidotribo 2012 (20 contes sobre emocions) (*)Esforç, prudència i llibertat. Parlant d’educació. Editorial Fonoll. Juneda 2016 premi Joan Profitós(*) També hi ha edicions en castellà i en altres idiomes.

EL 2018 POT SER UN BON ANY PER AFER-TE SOCI DE GENT DEL MASNOU

Dr. Agell, 9 · 93 126 82 20 el MasnouCONSULTA’NS A:

www.gentdelmasnou.cat gentdelmasnou@gmail.com

De les pastisseries del Masnou

El Masnou: Prat de la Riba, 4 · T. 93 555 04 60

Pastisseria Degustació Granja

PASTISSERIA · CONFITERIA

Itàlia, 31 · Tel. 93 555 35 64 · El Masnou

93 555 34 75Navarra, 100 · El Masnoupastisseria@davidpastisser.comwww.davidpastisser.com

MMACE02(Millor Mestre Artesà Xocolaterd’Espanya 02)

Medalla de bronzeMMAPE03(Millor Mestre Artesà Pastisserd’Espanya 03)

Mestre Pastisser

Venda

Online

Pere Grau, 59 · Tel. 93 555 06 61El Masnou

Pastisseriamiquel

6 i 17 de gener tortells, de Reis i de Sant Antoni… i tambéborregos

EFEMÈRIDES DEL 2018Joan MurayVocal de Cultura

7

colzat en un pedrís on hi ha l’escut deCatalunya.

1868 -150 aniversari del Congrés deSocietats Obreres. Se celebra a Bar-celona amb uns cent representants de61 societats. L’Associació Internacio-nal dels Treballadors havia estat crea-da a Londres el 1864.

1868-150 aniversari del naixement dePompeu Fabra i Poch (Barcelona1868-Prada de Conflent 1948). Filòlegcatalà conegut com a «seny ordena-dor de la llengua catalana». Entre lesmoltes obres que ens va deixar,sobresurt per la seva importància elDiccionari General de la LlenguaCatalana.

1918 - 100 anys de «D’Ací D’Allà» iels senyals identitaris de l’art del segleXX. Era una publicació vinculada a laLliga i sortia mensualment. Entre elsseus directors primerencs hi havia:Josep Carner i Josep M. Folch i Torres.

1918 - 100 anys de la petició d’au-tonomia per part de la Mancomunitatde Catalunya i els partits polítics na-cionalistes. Puig i Cadafalch, presi-dent de la Mancomunitat, i els parla-mentaris es traslladaren a Madrid perdemanar-la, pe-rò, quan sen’assabenta-ren les dipu-tacions caste-llanes, expres-saren la sevaoposició i s’himanifestarenen contra.

1918 - 100 anys d’una epidèmia degrip a Barcelona, que va afectar cent-cinquanta mil persones.

DEL MASNOU1343 - 675 aniversari del primer docu-ment sobre la masia de Can Teixidor,tot i que hi ha vestigis arqueològicsque demostren el seu passat com avil·la romana.

1818 - 200 anys de la creació delcementiri vell, que estava ubicat aldarrere de la parròquia de Sant Pere ipart dels terrenys de la Casa Benè-fica. El 1867 es va fer l’actual.

1818 - 200 aniversari de la Parròquiade Sant Pere. Aquell any de 1818 s’in-dependitzà de lade Sant Martí deTeià. El 1770 esva posar la prime-ra pedra de l’e-difici. El 1783 esva beneir. I es vafinir l’obra de laseva construccióel 1819.

1918 - 100 anys de la mort de PauEstapé i Maristany (1845-1918),industrial, polític i mecenes. Les em-preses que tenia eren «Can Xala» alMasnou i «Aguas Xala» a Caldes deMalavella. Fou alcalde del Masnou ifundador de la Casa Benèfica.

1918 - 100 anys de la mort d’AntoniSunyol i Pla. Pilot, capità, empresari ipolític. Fou el representant delMasnou a les Bases de Manresa de1892 i president de la Unió Cata-lanista. Va escriure a la revista encatalà «L’Aureneta», publicada aBuenos Aires. A l’Argentina va fundarel Centre Català i el Montepío de laMare de Déu de Montserrat.

1968 - 50 anys de la mort del senyor

Joaquim Cusí i Fur-tunet (Llers, Alt Em-pordà 1879-Barce-lona 1968). Funda-dor dels LaboratorisCusí i de Monce-limar. A més fou alcalde del Masnou del1930 al 1931.

DE CATALUNYA1218 - 700 aniversaride l’Orde de la Mercè.Creada en temps delcomte-rei Jaume I elConqueridor, per Ra-mon de Penyafort. Elseu objectiu era laredempció de captius.

1418 - 600 aniversari de la Revoltacontra consellers i funcionaris caste-llans d’Alfons IV (segon comte-rei dela dinastia de Trastàmara). Aquests -servidors seguien la tendència caste-llanitzadora de l’anterior monarca,Fernando I, pare seu. Fins i totaquests monarques s’adreçaven a lesCorts en llengua castellana.

1818 - 200 aniversari de la primerasocietat de diligències i missatgeries.Feia un servei de Barcelona a Valèn-cia, dos per setmana al preu de dinouduros a l’interior del carruatge i quinzea l’exterior.

1843 - 175 anys de «Lo VerdaderCatalà» i el seu afany regenerador.Fou una pu-blicació delsprimers tempsde la Renaixen-ça, però duràpoc temps. Alprimer númerohi havia el di-buix d’un pa-gès vestit defesta, bo i re-

Escut de l’Orde de la Mercè

Jose

p C

arne

r

Jose

p M

Fol

ch i

Torr

es

Eduquem per al futur

Jornada de Portes Obertes dissabte 3 de febrer del 2018

d’11 a 1 de migdiaFra Juníper Serra, 46 el Masnou · 93 555 49 50 · www.escolaberganti.org

BON ANY 2018

93 555 06 61

HOTEL TORINO93 555 23 1393 540 35 76

Comerciants del carrer Pere Grau

Pastisseriamiquel

NOVETATS PRADELLMARIA

PRADELL

93 555 41 01

P E R R U Q U E R I A U N I S E X CENTRE MÈDIC PERE GRAU

93 555 35 78

Veient els resultats de les eleccions del21 de desembre, no sembla que el cri-teri dels catalans amb dret a vot hagivariat gaire del panorama sociopolíticanticipat en el referèndum de l’1 d’oc-tubre, declarat il·legal. Malgrat que elpoder del senyor Rajoy dirigint les càr-regues policials contra els col·legiselectorals no va poder evitar el re-compte de vots de l’1 d’octubre, hem dereconèixer el seu mèrit en l’intent deconsiderar aquells resultats un frau dellei als quals no calia donar cap credibi-litat. Certament que Rajoy no volia elplebiscit acordat de l’1-O per conside-rar-lo inconstitucional i antidemocràtic iamb el 155, com qui, no agradant-li elcafè se’n pren dues tasses, ens va ator-gar la segona volta: un cafè exprés a laGeorge Clooney: el plebiscit del 21-Dque, d’acord amb el senyor Millo, seriala panacea de l’excelsa i immaculadaconstitucionalitat democràtica.Els catalans som acostumats que enobrir el període electoral automàtica-ment s’obre la veda perquè cada partitpugui extremar el discurs, si no mentintcompulsivament dient-les de l’alçadad’un campanar. Evidentment que ens famolt de respecte tenir líders socials ipolítics a la presó o exiliats, però vetaquí la Soraya elevant Rajoy als altarsper haver deca-pitat l’independentisme.Només ens faltava al senyor Iceta ba-llant al so de la música PSOE i tenir untaloner com l’exministre Borrell cantantla necessitat de desinfectar Catalunyade l’independentisme; i, si fem cas al’exitós senyor Albiol, candidat pre-dilecte de Rajoy, prometent-nos acabaramb TV3 i evitar l’adoctrinament del’ensenyament a l’escola pública su-mant-se a l’aspiració fundacional deCiutadans, obcecats a carregar-se laimmersió lingüística i els seus valorsd’integració. Doncs ja ho hem vist: el poti-poti armatentre PP, PSC i C’s ha mostrat el sostrede l’unionisme català, que tots plegatssumen la minoria que ja sumaven l’1d’octubre. Amb els resultats obtingutshauríem de felicitar-los per robar-se elsvots, ja que, a força de desacreditar el

BAJANADES 155 O MÉSJoan Camps i Ortiz

9

dret a decidir dels catalans, han afavoritel vot independentista. Gràcies, XavierGarcia Albiol! Gràcies, Vicenç IcetaLlorens! Gràcies, Inés ArrimadesGarcía! Sense l’encert del vostre atrac-tiu discurs unionista l’independentismeno seria majoria absoluta al Parlament.Ara amb un pam de seny i sabent-neels resultat, us cal refer els estralls del155 i restituir el govern destituït sensenecessitat de desinfectar res.Aclarir també a aquells qui, sent perde-dors volen cantar victòria, clamant queel sistema electoral proporcional els haperjudicats: Senyora Inés Arrimades,no es queixi! No està prou contentad’haver aturat el PSC i deixat en ridículel PP? El seu discurs festiu per haverestat el partit més votat, vostè i el se-nyor Albert Rivera Díaz l’han llençatintel·ligentment en castellà. Trobo quehan fet molt bé! En realitat aquesteseleccions no han afavorit l’unionisme aCatalunya; però sent la formació mésvotada han assolit la potencialitat depoder fer fora el PP i assumir el governde Madrid. Fins i tot a mi em faria goigde veure’ls ben aviat governant elsespanyols de parla exclusivamentcastellana ansiosos de parlar anglès.Em resisteixo ser autocrític, ja que,sent simpatitzant dels tres partitsindependentistes que sumen lamajoria del parlament, presentar-seper separat en unes eleccions clara-ment plebiscitàries m’han fet sentir

incòmode, ja que aquesta vegada caliacomptar clarament els catalans quevolem la república independent i els quivolen continuar sotmesos al règim cons-titucional espanyol, no hi havia més. Jahem vist la factura que ha pagat el dis-curs gris de Xavier Domènech Sampereen voler anar a la missa i a la processódefensant Catalunya en Comú Podem;per mantenir l’equidistància han deixatde ser un partit frontissa indispensableper formar govern perdent tres esconsdels onze que tenien. I assenyalar laCUP, a qui la seva honrosa i respectablecohe-rència ha deixat amb quatresescons dels deu aconseguits. Ens cal entendre que, el pal de paller del’independentisme, l’han liderat l’ANC iÒMNIUM des del 2012, organitzacionsque han fet possibles totes les mani-festacions de la societat civil, i més quemenys, la majoria simpatitzants o ambcarnet de partit hem estat sensibles iser part d’aquesta unitat, però en totmoment hem patit l’instint fratricida deJunts pel Sí, aquestes ganes demostrar qui pixava més llarg o, pitjorencara, esperant asseguts a la portadel partit, esperant l’enterrament oautodestrucció de l’altre. Crec queaquesta vegada ERC i Junts perCatalunya, en no voler anar junts, hancreat una bossa innecessària d’inde-cisos en no poder definir amb claredaton era el vot útil. Sortosament la unitats’ha repartit equitativament.

10

MacapáJoan Maresma Duran

Macapá és la capital de l’estat brasileranomenat Amapá. Té una població d’u-nes 400.000 persones i és l’única capi-tal brasilera que no està connectadaamb les altres per carretera. Només s’hipot arribar en avió o en vaixell. El suddel municipi està tallat per la línia imagi-nària de l’equador i és a la riba delgegantí delta del riu Amazones. El mesde novembre vam tenir la sort de poderestar-hi un cap de setmana llarg.Diuen que l’origen del nom ve de la llen-gua tupí, com a variació de “macapa-ba”, que vol dir “lloc de moltes baca-bas”, una palmera nativa de la regió. Elprimer nom que va tenir, no obstant, vaser el d’Adelantado de Nueva Andalu-zia, i sembla ser que li va posar aquestapomposa denominació el navegant cas-tellà Francisco de Orellana, que va serper aquests indrets a mitjan segle XVI. La capital del mig del món –també ésconeguda així– va néixer al voltant de laFortaleza de São José do Macapá, ins-pirada en els models de l’enginyer fran-cès Sebastien le Preste, conegut com aMarquès de Vauban –apareix al llibreVictus de l’escriptor Albert SánchezPiñol. Va ser construïda entre el 1764 iel 1782 i és a la llista per ser declaradaPatrimoni Mundial. No sé si ho aconse-guirà… El lloc és molt bonic i molt inte-ressant... Però es troba una miquetadeixat, malauradament...L’altre punt turístic és el Marco Zero, unrellotge de sol que marca la línia de l’e-quador i que assenyala l’equinocci deprimavera –al març– i el de la tardor –a

l’octubre. Aquest país és molt gran i nohem d’oblidar que aquesta ciutat estroba a l’hemisferi nord. I que jo visc rela-tivament a prop del tròpic de Capricorn.

l’Ebre o el Tajo a la península.L’Amazones és una altra història, una

altra realitat. Un riu en el qual hi hamoments en què no es veu l’altra riba,que té onades, que és ple de vida mal-grat tot. Un riu on hi ha illes i on nave-guen vaixells de càrrega que arriben ales 100.000 tones o creuers que s’en-dinsen fins a Manaus, ciutat a més de1.700 km de la desembocadura….Vam estar en una illa, a l’ilha deSantana… Ens van portar tot passejantfins a un arbre gegantí i vam dinar acasa d’una família que era completa:els avis, els fills, els nets… I els turis-tes... Un munt de gent al voltant d’unataula on hi havia servits menjars exqui-sits: peixos d’aigua dolça dels quals norecordo el nom, fruites estranyes, ama-nides abundants... A un nen li vaig pre-guntar com anava a l’escola… I em varespondre que en barca… Una existèn-cia totalment diferent. No sé si millor.Potser tenim tendència a suposar queel que no fem o el que fan els altres ésmillor… Millor respecte a no sé què… Oveure que la quitxalla és a prop delsavis i aquesta imatge no la veig sovint ala gran ciutat, o veure que ningú no feiaservir el mòbil… Possiblement la cober-tura no era gaire bona… Persones queem fa l’efecte que tenen una vida moltmés simple i, probablement, més salu-dable. O no… També penso en elsmosquits colossals, en la calor asfixianti la xafogor densa, en la botiga de que-viures que és ben lluny, que a l’illa no hiha dentista… És difícil tenir-ho tot…

Bon any 2018

PD. El pare en fa 94 el dia 19. Moltes felici-tats

El que em va agradar més va ser elpasseig d’un dia que vam tenir la sortde fer al riu Amazones. Vaig llegir que elcabal mitjà del riu és d’uns 230.000metres cúbics per segon. És una xifraque no s’acaba d’entendre. Penso enrius com el Besòs o el Llobregat o elTer. Rius que considerava a prop quanera infant. Podem pensar també en

11

Quan ja tens uns quants anys aparei-xen a la família uns éssers diminutsanomenats nets.Ells et fan reviure la teva pròpia infante-sa i la dels teus fills, que sempre diemque van créixer massa ràpid, sensequasi adonar-nos-en, sobretot enaquells moments de la nostra existèn-cia on la feina i la passió pel que fèiemens deixava poc marge per gaudir-los.Els nets arriben en l’etapa méstranquil·la de la vida. Dedicant-los elnostre temps, fruint-lo amb ells, semblaque compensem el que vam regatejarals propis fills. Però no és només això...Els nets ens ofereixen una triple visiósobre tot el que fem plegats: el plaerde reviure vivències ja oblidades,d’observar com les descobreixen, i elde compartir-les. La seva ingenuïtat,transparència i candor et dona tonesde tendresa. I estic convençut queaixò ens fa millors persones, als avis.Només cal veure que diferent que ésanar al teatre amb els néts o sense.Ells dos asseguts a les butaques,absorts i amb la mirada fixada a l’es-cenari, gaudint de la fantasia que s’hirecrea... Quin privilegi veure’ls xuclatsper la trama dels personatges.L’altre dia en un espectacle de màgia.La veritat, ens passem més tempsmirant-los a ells que a l’escenari.Encara que fer màgia és enganyar els

sentits, crear il·lusions no deixa de sersempre impressionant. El net gran emmirava sorprès, sense explicar-secom ho feia el mag. I, amb un somriu-re de complicitat, entre tots dos acor-dàvem deixar-ho així: és màgia!Fa unes setmanes anàrem al Jambo-ree, la sala de jazz clàssica de Barcelo-na, a la sessió de les 8 del vespre ambel net gran d’11 anys. Estudia bateria iper això vaig optar per anar a escoltarun trio dirigit per un percussionista: dosamericans (piano i bateria) i un japonès(contrabaix). No va ser un concert fàcil,però estar a dos metres dels músics hocanviava tot. No només es fixava en elso que creaven sinó en la complicitatque vessaven les seves mirades o enels solos de cada instrument. Observar-lo era tot un espectacle. Ho vam rema-tar amb una bona pizza perquè el dia

fos complet. No és pas que vulguem fer els nets comnosaltres, però segur que ens sentenmés autèntics quan compartim amb ellsles coses que realment ens agraden.Quan dormen a casa l’hora dels con-tes és especial. Saben que me’lsinvento i per això trien el tema. Moltsovint són de l’Àliga Veloç, un cap indique em permet explicar acció i natura,evitant els personatges bons-rebons iels dolents-redolents i fent-los méscomplexos, com la vida mateixa, finsque s’adormen.Les xerrades al llit, agafats de les mans,produeixen un benestar calmat i pro-fund. Tot i estar a les fosques, visualit-zes, més que mai, la tendresa i l’estima-ció que et desperten. La família conti-nua sent la més generosa cruïlla d’a-mors de què disposem tots plegats.

Fer d’Avis Pep Parés

Resposta a l’enigma de la pàg 21:

Resposta fàcil Distànci A-C 28,3 Km.

Resposta difícilDistànci A-C 27,3 Km.

C

120º

A

C

A

SOLIDARITAT CONTRA LES AGRESSIONS DE L’ESTAT

transferència per Internethttp://caixadesolidaritat. cat

Per banc ES78 2100 5000 5102 0017 2439ES41 3025 0002 4514 3338 9791

Pel justificant i certificat fiscal, cal indicar: el concepte, el nom complet, el NIF i el correu electrònic.

12

d’aleshores. Allà hi romandrien fins a lamajoria d’edat i els ensenyarien un ofici.La fundació va estar activa del 1934 al1940; acollí 11 alumnes, 7 nois i 4noies, que vivien acompanyats pel mat-rimoni Forteza i una serventa. Elsprimers passos per aconseguiralumnes fou amb l’Hospici, però resultàimpossible, ja que les monges que elregentaven no van permetre que ensortís cap, especialment per ser edu-cats en una escola laica.Aleshores es van dirigir als alcaldes ireberen el primer alumne el 3 de juliolde 1934, que tenia 12 anys i era deRoses. Després en va arribar un de 9anys de Pineda .La fundació seguia aquestes normes:primer anaven a les dutxes i lavabos arentar-se; després, els nens anaven alscamps per tenir-ne i cura i a cuidar elsanimals, vaques i porcs, i les nenes esquedaven a casa arreglant-la i repas-sant la roba. Després de dinar anaventots junts, nens i nenes, a classe.El dilluns i el dijous tenien classe de

francès, que els donava el Sr. Cusí i laseva filla Josefina. El dimarts i el diven-dres la tenien de música. A mig matífeien una hora de descans i dinaven ados quarts de dues. Ho feien tots junts,els nens i els cuidadors, així com algunconvidat que hi hagués.Els festius podien sortien, a Barcelona, aespectacles, o a veure futbol. Tota lamainada tenia una llibreta d’estalvi, queDon Joaquim anava omplint de tant entant. Totes les despeses del centreanaven a càrrec del Sr. Cusí.Per l’agost del 1934 reberen la visita delConseller de Governació de laGeneralitat, Josep Dencàs i Puigdollers(Vic 1900-Tànger, Marroc 1966), quefeu elogis a la premsa de com era con-duïda la fundació. I que volia ampliar elseu radi d’acció, fet pel qual haviaadquirit uns terrenys a Lleida (2).El dia 25 de juliol de 1935 els alumnesde la fundació van rebre la visita del«Quartet de Corda de Barcelona», for-mat per Martí Cabús, direcció i violí,Joan Farrerons, violí, Claudi Agell,

Entre les moltes activitats, profession-als i humanístiques, que va dur a termeJoaquim Cusí i Furtunet (Llers, AltEmpordà 1879-Barcelona 1968) al llargde la seva vida, una de molt remarcablefou la Fundació Moncelimar, que establía tocar dels Laboratoris Cusí, a l’altrecostat del torrent de l’Hoguera, ja enterme de Montgat.L’any 1925 els Laboratoris Cusí (ales-hores i durant molts anys es digueren:Laboratorios del Norte de España), vacrear el 1933 aquesta fundació human-itària, que duraria fins a l’any 1940.Anem a pams i expliquem el que ja estàescrit (1), així com el que he pogutesbrinar sobre ella i la seva finalitat.Corria l’any 1933 i el Sr. Joaquim Cusíestava preocupat per com estava lasituació social i va decidir crear aquestafundació d’ajut per a la mainada desval-guda. Ho feu juntament amb el Dr.Josep Torrubia, metge aleshores delMasnou, que havia estat deixeble deFerrer i Guàrdia a l’Escola Modernal’any 1901. També hi col·laborà amb lacreació de la fundació el Sr. Pere Graui Pagès, jutge de la vila i industrial.Don Joaquim comprar una finca deMontgat, a tocar dels laboratoris. Era lafinca de Ca l’Antonet, que tenia 9 ha.,que tenia tres edificis, i hi van construirescola per a 18 nens i nenes. Els requisits per ser admesos a la fun-dació eren els següents: tenir entre 8 i 9anys, ser físicament i intel·lectualmentnormals i ser orfes, per així donar-losuna educació amb la millor pedagogia

Joan MurayHistòries de la vila

MONCELIMAR – 1933-1940 La fundació humanitària de Joaquim Cusí

Fundació Moncelimar, al terme de Montgat (antiga masia de Ca n’Antonet)

Al Menjador de la Fundació i a la terrassa fent classe de dubuix natural

13

viola, i Santos Sagrera, violoncel. Elsoferiren un concert de música deBeethoven, que fou molt aplaudit pelsconcurrents. El director d’aquest quartettambé havia dirigit l’Orfeó Masnoví (3).Als estatuts de la fundació hi havia unaclàusula que deia que els nens a ellaacollits es convertirien en copropietarisde la finca. Tenia la idea que quan fos-sin grans es poguessin quedar a lafinca, i fins i tot casar-se i tenir cura d’al-tres nens. Don Joaquim els visitava doso tres cops cada dia, i els seus nens,com els anomenava, li demostraven elseu afecte. El dissabte dinava amb ells,un dinar alegre d’excel·lent humor. L’educació era laica i racionalista, se-gons els esquemes de l’Escola Mo-derna de Ferrer i Guàrdia. Don Joaquimera un ferm creient de la importància del’educació i formació dels infants encontacte amb la natura, per aconseguiruna transformació de la societat.Després de la guerra, la institució es vadissoldre, i no se sap què fou delsmenuts que hi estaven acollits.Segurament foren traslladats a algunorfenat del règim franquista. El Dr. Torrubia va haver de marxar al’exili; i se sap que durant la SegonaGuerra Mundial va regentar l’HospitalVarsòvia a Tolosa de Llenguadoc (estatfrancès). Aquest hospital funcionava deforma totalment altruista per assistir elsferits de guerra al sud de l’estat. Hi hauna llista de vint-i-dues persones que hicol·laboraren, entre ells un altre mas-noví, també a l’exili, el qui fou Jutge,Pere Grau i Pagès.Al Masnou, fins fa pocs anys hi va viureun d’aquells darrers nens, que s’haviacasat amb una masnovina. Era VicençAja; i d’ell es conta una anècdota queva protagonitzar amb el Sr. Cusí, forçaanys després de la guerra, i quanaquest ja havia tornat de l’exili, i enVicenç tenia una parada al mercat de

Santa Caterina. Es veu que un dia s’en-fadaren i estigueren un temps distanci-ats, fins que Don Joaquim, que ales-shores vivia a Barcelona, se’n va anaral mercat i, dirigint-se a en Vicenç, vadir-li: Què hem de fer!, i va quedar ren-ovada l’amistat. Aquesta fundació totalment altruista fou

fica, que finança amb l’arrendament delsterrenys ubicats al terme de Montgat.

NOTES1. El treball fet per Francesca Niubó Prats,Martí Pujol Forn i Maria Rosa BuhigasCardó. Museu Cusí de Farmàcia. ReialAcadèmia de Farmàcia de Catalunya. A Rev.Soc. Catalana Hist. Farm. 12 (32):18-24(2017) ISSN 1887-908X.2. Aquest fet no s’ha pogut comprovar.3. Aquest orfeó, el primer a la nostra vila, foufundat l’any 1928 i va durar fins als anys1933/34, i fou dirigit pels mestres Cabús iJaume Sampera.4. Informes que es conserven a l’ArxiuMunicipal del Masnou.5. Es troba encara dempeus, però forçamalmesa. Està a tocar dels edificis de l’anti-ga fàbrica Ventura (la que té una mena decastell de totxana).

Bibliografia• Joaquim Cusí i Furtunet. Farmacèutic. 1879-1968. Emília Marfà i Farreras. 2000• Revista Societat Catalana d’Història de laFarmàcia. La Fundació Moncelimar. De FrancescaNiubó Prats, Martí Pujol Forn i Maria Rosa BuhigasCardó.• Recordant Joaquim Cusí i Furtunet. RamonAsensio i Cardell. Gent del Masnou, 249. Gener2008.• Fites no farmacèutiques i farmacèutiques de lavida d’en Joaquim Cusí i Furtunet. 1879-1968.Publicació especial núm. 3. Societat Catalanad’Història de la Farmàcia. Barcelona 2013.• Montgat. Imatges per a la memòria. Àlbum de144 cromos de la memòria històrica del poble.• Sobre el Ilmo. Señor Don Joaquín Cusí Furtunet.Conf. del Excmo. Sr. D. David Martín Hernández.Académico de Número de la Real Academia deFarmacia. Instituto de España. Madrid. 2000. • Històries de la Vila... del Masnou. Volum II, JoanMuray. Katelani 2000. Vilassar de Mar 2005.• Històries de la Vila... del Masnou. Volum III. JoanMuray. Katelani 2000. Vilassar de Mar 2015.• Hemeroteca de La Vanguardia. 16/8/1934 i25/7/1935.• Testimonio gráfico. Textos y documentos.Universitat de València.• L’exili mèdic català a França (1939-1949).Gimbernat 2006.• https://facebook.com.../montgatimatges/73162894021

Vista des del turó de Montgat. La casa que es veu més avall del campanar, és Ca n’Antonet. Oli deprincipis del segle XX, de Dolors Millet i Villà.

Dr. Josep Torrubia, quan era director de l’Hos-pital Varsòvia, a França, durant l’exili.

Joaquim Cusí i Furtunet, fundador de la institu-ció i dels Laboratoris Cusí.

utilitzada en contra dels seus promotorspel nou règim. Segons uns informes decaps de la Falange al Masnou (4), ambdata 4 de gener del 1940, es diu que elSr. Cusí tenia amistat amb el Dr.Torrubia i amb el comerciant Pere Grau,persones considerades perilloses, quel’havien ajudat en la creació de la insti-tució, i que els seus principis esbasaven en les idees racionalistes deFerrer i Guàrdia, i per tant els nens inenes vivien junts, idea totalment con-trària per al règim.Juntament amb la Fundació Monceli-mar, el règim franquista també s’apo-derà d’una altra finca propera, anome-nada Torra-Balari (5), que dedicaren al’«Hogar Infantil», depenent també del’«Auxilio Social», regentat per la Falange.Actualment, la Fundació Moncelimarpertany a la Universitat de Barcelona; laseva finalitat, l’educació i la recerca cientí-

14

Tot i que l’attrezzo de les pel·lículesacostuma a ser de duració limitada alrodatge i després normalment es des-trueix, el vaixell de la versió de 1962es va construir amb tota fidelitat,segons els plànols de l’Almirallatanglès, amb materials de primeraqualitat, com el casc, fet de roureamericà, i abillat perfectament per a lanavegació. De fet, i a fi d’incorporar-se al rodatge, va navegar des deNova Escòcia fins a Tahití. A lesseqüències finals de la pel·lícula, elsamotinats cremen el vaixell i els pro-ductors ho volien fer amb la rèplica,un autèntic disbarat. Molts del perso-nal de rodatge, Marlon Brando entreells, van intercedir perquè no es por-tés a cap la crema, una sàvia decisió,ja que, acabada la pel·lícula, es vaconstituir la HMS Bounty Organi-

De la mateixa manera que fins ara elnaufragi més universal ha estat el deltransatlàntic Titànic, sens dubte elmotí més cèlebre ha estat el del vai-xell de l’Armada anglesa HMS Bounty.Així doncs, no és d’estranyar que lesdues tragèdies fascinessin la literatu-ra i el cinema. Tot i que, de la Bounty,normalment se’n ressenyen tres ver-sions cinematogràfiques, en realitaten van ser cinc. Una primera versiómuda, australiana, de 1916, i unasegona, també australiana, amb unjove i desconegut actor de nom ErrolFlynn que posteriorment es faria moltfamós. Las dues totalment oblidades,amb la qual cosa, la primera mésrepresentativa va ser la de l’any 1935,per a molts la millor versió, amb uncarismàtic Charles Laughton al paperdel despòtic capità Bligh, i un joveClark Gable. Després vindria la versióde 1962 a càrrec de Marlon Brando iTrevor Howard, també molt digna, ifinalment, la de 1984 amb AnthonyHopkins i Mel Gibson, la versió mésfidel a la realitat, encara que lapel·lícula va ser rebuda amb certaindiferència, potser perquè el públic jaconeixia sobradament la història. Però abans de continuar amb el cine-ma, millor serà rebobinar fins a l’any1783, any en què es va construir elvaixell original, un transport de nomBethia i que a l’any 1787 l’Armadaanglesa va comprar, reformar i armaramb la finalitat específica que viatgésa Tahití, la Polinèsia, per recollir espè-cimens del denominat Arbre del Pa, itransportar-los al Carib per a la sevaplantació. Un fruit amb gran quantitatde varietats, estès profusament pelSud-est asiàtic. Un arbre de fruitsabundants i de fàcil arrelament; unautèntic Mannà, ja que se n’aprofitavatot, el fruit, el tronc i les fulles. Tothomque hagi llegit el llibre o vist la pel·lícu-la recordarà les terribles vicissitudsdel viatge, la brutal disciplina a bord,el despotisme del capità Bligh amb latripulació, cosa que finalment provo-caria el motí encapçalat per l’oficialFletcher Christian.

zation, que va utilitzar el vaixell com amuseu i per efectuar tours turístics.Una de les seves estades va ser alMoll de la Fusta del port de Barcelona.A l’any 2012 va iniciar la que seria laseva última singladura, ja que va sersorprès per l’huracà Sandy i va nau-fragar davant de les costes deCarolina del Nord. Dels dotze mem-bres de la tripulació van perdre la vidael capità i una dona, ClaudeneChristian, una descendent del capdels amotinats de 1788, FletcherChristian. Com a cosa curiosa, a l’any1957 es van trobar les restes de l’au-tèntica Bounty a l’actualment denomi-nada Bounty Bay, a l‘illa de Pitcairn,últim refugi dels amotinats. Una vega-da més s’havia complert el tràgic destíde la Bounty.Font consultada: Internet.

EL TRÀGIC DESTÍ DELS DOS BOUNTYJosep Condeminas

15

Poesies de Josep VendrellEl passat novembre ens va deixar Josep Vendrell i Torres,home ben conegut dels masnovins. Soci de Gent delMasnou des de l’inici i també poeta fecund i finíssim. Enconservem un abundós aplec de poesies, gairebé totesinèdites i que en aquest butlletí n’anirem publicant.Ens ha semblant escaient de reproduir-ne precisament araaquesta, ben adient pel seu traspàs recent. Quina antitèticabarreja d’humanitat sincera i de fe pregona!

Equip de redacció

GERMANA MORT

Quin parentiu ens lliga… impertinent!Inoportuna sempre, en tot moment,

descarada,pocavergonya i desconsiderada;

lladre a l’aguait;freda, insensible, de traïdora besada.

Implacable, cruel, dominadora; de tot allò existent: devastadora.

Qui et mou, qui et mana?O Mort! Mala germana!

Filla bastarda del fruit dolent que ha violat la vida.Sense l’un i l’altre, tu ets inexistent.

Quin odi t’ha mogut?Quin orgull precedeix la teva mala fama?

O Mort! Mala germana!Qui és el qui renega de la llum amb tal neguit

que tot ho vol transformar en negra nit?

Tanmateix ets innocent per ser, del tot, sense ànima i esperit,

mancada de voluntat i de coneixement.Però, del gra de blat mort, en surt la frondosa espiga.

Qui tasta la teva lluita i el teu combat i és destruït, reneix amb més vitalitat.

Si la llavor és bona,es fa més gran, més noble la persona.

Ah! Qui et tasta té més gana de viure i de gaudir.

O Mort! Bona germana!Vine de pressa o a poc a poc, però vine!Que en tu ja veig l’estel que m’encamina

i em marca el nord.El desig d’arribar-hi es fa més fort.

Amb tu..., el com i el perquè d’aquesta vida

ja arriben al seu bon port.Bona companya!Germana Mort!

Josep Vendrell

Dites i personatges populars(42)Albert Vidal

PER QUÈ DIEM...que algú es juga els quartos?La paraula quarto pot tenir diversos significats, des d’unaciutat a la regió de la Campània, prop de Nàpols, a Itàlia,fins a un pastís amb forma rectangular, típic de Mallorca,elaborat amb pols de midó, ous i sucre, que solacompanyar-se amb xocolata.La frase de la qual parlem aquí, però, es refereix a laparaula quartos com a sinònim de diners. L’accepció prové del castellà i té el seu origen en unamoneda que s’encunyà al regne de Castella des del segleXV fins al XIX. El seu valor era de quatre maravedisos,possi-blement la moneda més popular durant molt anys jaque el maravedís –també conegut com a morabatí–començà a encunyar-se per ordre d’Alfons VIII en aquellregne cap a 1172 i també, poc després, al regne de Lleóper ordre de Ferran II. El seu nom era la forçadacristianització de la paraula àrab eamila que, justament,significa moneda almoràvit, la dinastía marroquina formadaper àrabs be-rebers del Sàhara al segle XI i cridada perl’emir d’Isbiliva (l’actual Sevilla) perquè l’ajudessin contraAlfons VI de Castella; comandats per Yússuf ibn Taixfin, laseva ferocitat llegendària aviat els va fer guanyar les placesde Màlaga, Granada, Sevilla, Almeria, Badajoz, València,Lleida, Saragossa, Mallorca i d’altres.El maravedís portava una petita creu, el nom del rei en llatíi altres caràcters en àrab a fi de facilitar l’important comerçamb els mecaders musulmans. Pel que fa al quarto, era una moneda anomenada pobra, és adir, d’aram amb molt poca plata, fins al punt que un ral (el queserien vint-i-cinc cèntims actuals) equivalia a vuit quartos i mig. Van encunyar-se monedes amb aquest valor a diferents indretsde l’extensa geografía hispana de l’època com Granada,Filipines, Mèxic, Cuba i també a la Seca de Barcelona el 1808,durant la Guerra de la Independència, el 1823 per la JuntaSuperior del Principat de Catalunya i al llarg de la dècada de1836 a 1846 en el regnat d’Isabel II; també hi ha exemplars de1840 procedents de la Seca de Berga i que es corresponen apoc després de la fi de la Primera Guerra Carlina.Els quartos eren la moneda més utilitzada en la compra dequeviures i en altres despeses habituals donat el seu relatiupoc valor. I també era la moneda més emprada en les apostesde joc. D’aquí la frase jugar-se els quartos.Alguns estudiosos apunten que també pot referir-se al fet dejugar-se el contingut d’una habitació de la casa –d’un quarto–,però és poc probable i, en qualsevol cas, no és una informaciódegudament documentada.

Cara i creu dʼunamoneda de 6 Quar-tos acunyada a Cata-luña el 1837 en el reg-nat dʼIsabel ll.

16

Els hàbits no són res més que un con-junt d’accions o pautes que hem inte-rioritzat i normalitzat en el nostre dia adia. No hi hem de pensar gaire, sor-geixen de nosaltres amb facilitat. Et preguntaràs potser per què parlod’hàbits i no de propòsits?- Doncs perquè els propòsits no ser-veixen de res sense uns bons hàbitsque els acompanyin.M’agradaria preguntar-te:- Quants propòsits del 2017 has com-plert?-...Ara deixa’m formular-ho diferent:- Quins són els teus bons i malshàbits?Tots en tenim: des de fumar, anar algimnàs, aprendre idiomes, menjar sa,veure una sèrie abans de dormir, llevar-te a la mateixa hora, esmorzar ambcafè, anar a comprar al mateix super-mercat, desplaçar-te a la feina ambcotxe, marxar els caps de setmana...El problema recau en el fet que unpropòsit és un desig. I, si aquest anhelno es materialitza en un conjunt d’ac-

cions o conductes repetitives i contí-nues (hàbits), es queda en una ideaintangible (que no es compleix).Tothom tenim hàbits més adaptatiusque d’altres, l’important és que apren-guis que si realment vols fer canvis ala teva vida, has d’enfocar-te en quinshàbits vols aprendre (incorporar) iquins hàbits vols desaprendre (elimi-nar i transformar).- Agafa paper i llapis. - Escriu!Quan ho tinguis clar, llavors passem ala segona fase... Aquesta consisteix adissenyar un pla. Qualsevol hàbitconsta de dos elements: repetició ireforç. Així és com el nostre cervellcrea les connexions necessàries per-què existeixi l’automatització (elsfamosos 21 dies; tot i que ara s’hadescobert que són més aviat 66 dies). Una tècnica senzilla és la de comprar-se un calendari de paret. Un calenda-ri ben gran que puguis penjar en unlloc visible de casa teva. A dalt escriusel títol de l’hàbit que vols instaurar enels mesos concrets:

MÉS ENLLÀ DELS PROPÒSITS:

ELS HÀBITS

SomCom ho podem fer perquè siguem tots una mica més feliços i gestionar millorels nostres conflictes...Oriol Lugo RealPsicòleg & Coach Executiu i Personal. Expert en Teràpies Neurocientífiques www.oriolugoreal.com

--------------------------------------------------GENER 2018

ANAR AL GIMNÀS--------------------------------------------------El primer cop que ho aconsegueixisfes una creu o una rodona en el diaque sigui i d’un color cridaner (verd,groc, blau...). Així cada dia (o els diesque t’hagis marcat) aniràs posant lamateixa marca fins a completar lesprimeres setmanes. El fet de marcarel calendari ja és un reforç (tot i això,també pots buscar altres premis queet motivin). El fet de veure cada dia aquest calen-dari t’obligarà a fer els esforçosnecessaris, fins a arribar a un punt enel qual ja no caldrà mirar el calendari.Com deia Aristòtil: “Som el que femdia a dia. De manera que l’excel·lèn-cia no és un acte, sinó un hàbit”.

Feliç 2018!

TEIXITS - MERCERIA - TALLER D’ARRANJAMENTSISABEL I NEUSTenim idees i bases perquè facis la tevapròpia disfressa. Atreveix-t’hi!

Teixits i maquillatge, Complements.

Fontanills, 2 · 93 540 26 19 el Masnou

EN VENDAPARTICIPACIÓ DE PLUMA D’AIGUA

AL MASNOU (MINA CRESTA)

Condicions a convenirContacte:

618 69 61 39, MercèHorari: dilluns a divendres

de 10 a 13 i de 17 a 19

Advocats

8 de febrer carnaval

17

No coneixia de res Montserrat Ribas(Barcelona, 1929), tot i que havia publi-cat un parell d’obres autobiogràfiques,però el títol i el subtítol d’aquesta sevadarrera obra, també clarament autobio-gràfica, em van cridar l’atenció i m’hivaig endinsar (1). Vaig constatar que estractava d’un llibre de memòries d’infan-tesa (els records de l’autora comencenquan té 6 anys i acaben amb 9), con-cretament dels tres anys de guerra civil,escrites des de la vellesa, amb vuitantaanys fets. De seguida em va enganxar,tot i no ser una obra que puguem quali-ficar de literària i malgrat algunes defi-ciències lingüístiques, per diversesraons. En primer lloc, perquè era lavisió i les vivències de la guerra des delpunt de vista d’una família burgesacatalana que l’any 1936 mateix deixa elpaís per incorporar-se a l’Espanyainsurrecta després de passar una tem-porada voltant per Europa. Era, doncs,una visió dels vencedors, almenys teò-ricament. He de reconèixer que des d’a-quest punt de vista no n’havia llegit dellibres de memòries, ja que semprem’havien interessat més les del bàndolrepublicà. En segon lloc, per la sinceri-tat de l’autora, anunciada des de les pri-meres pàgines, però ben real. Tant ésaixí que la innocència de la nena, enmolts moments tens la sensació que

encara l’ha mantinguda l’àvia. Enpoden ser exemples les referènciessovintejades a qualificar la seva exposi-ció d’apolítica (p. 44 per exemple); otambé la insistència en la seva mancade memòria (escrivint unes memòries!),que sovint la porta a reconèixer quemolts dels seus records els exposa “deforma, potser, una mica desordenada”(p. 131) o “sense ordre ni concert” (p.169); o encara les vivències que la fansentir “nacional”, però catalana (p. 122,per exemple): llegeixen, ella i els seusgermans, “Flechas y Pelayos”; admirael general Moscardó i la seva gesta por-tada al cinema i tot; esperen amb il·lusióla caiguda de Barcelona per poder-hi

tornar; etc. etc. etc. En tercer lloc,també fruit d’aquesta sinceritat, perquèdeixa ben clar que la guerra per a ella,com per a tants altres infants, va seruna aventura que la va treure de lamonotonia de la vida ordenada i repeti-tiva que feia a Barcelona: “com deia enles primeres línies, em va pesar més lajoia que la tristesa.” (p. 203) En quartlloc per la quantitat d’anècdotes queexplica (sobre l’educació, sobre els pri-mers contactes amb la mort, sobre elsjocs o el cinema, sobre els canvis lin-güístics de moltes famílies...), ja quesón un bon reflex, i em sembla que benrealista, de la vida quotidiana d’aquellsanys. I en cinquè lloc, perquè, com depassada, fa algunes reflexions d’allòmés interessants: sobre el desencísd’alguns nacionals, com del mateixpare de la protagonista (p. 197) o d’ellamateixa en adonar-se de la repressióbrutal del català a la postguerra (p. 195-96 i 202); sobre la falsa pau que es vaimposar a partir del 1939: “Tot plegat farumiar i pensar com l’odi engendra odi ila pau que pensàvem que havíemaconseguit va ser tenyida per la sang iel patiment de tanta gent.” (p. 193); etc.No és pas casualitat que les sevesmemòries acabin amb una frase que vallegir en un poblet de la Noguera: “A totsels caiguts d’una guerra que no haviad’haver estat mai”. (1) Montserrat Ribas i Piera. Els altresexiliats. La guerra civil vista per una nena.Publicacions de l’Abadia de Montserrat,Barcelona, 2016. 207 pàgines.

Parlem de llibresAugust Garcia i Orri

Més que la guerra civil amb ulls de nena

Els verbs tenen un mode anomenat participi, ques’anomena així perquè participa del verb i de l’adjectiu; ésun adjectiu amb masculí (pintat, estimat, reduït, mogut…),femení (pintada, estimada, reduïda, moguda…) i pluralmasculí i femení (pintats, pintades, estimats, estimades,reduïts, reduïdes, moguts, mogudes…). Hi ha, però,alguns participis que fàcilment diem de forma incorrecta;us n’apunto uns quants dels més habituals:AFAVORIT AFAVORESCUT; APAREGUT APARESCUT;BATUT BATIT; COBERT COBRIT; COMBATUTCOMBATIT; CONCEBUT CONCEBIT; CONCLÒSCONCLOÏT; CONEGUT CONESCUT; COMPAREGUTCOMPARESCUT; COMPLAGUT COMPLASCUT;

CREUAT CRUSAT; DESCLÒS DESCLOÏT; EMPÈSEMPENYUT; HAGUT HABUT; IMPRÈS IMPRIMIT;INCLÒS INCLOÏT; MÒLT MOLGUT; OFERT OFERIT;MORT MORIT; OBERT OBRIT; PERTANGUTPERTANESCUT: PLANYUT PLANGUT: REBUTRECIBIT; RECLÒS RECLOÏT; SABUT SAPIGUT;SOFERT SOFRIT; VENUT VENGUT…Només n’hi ha cinc de correctes que acaben amb–SCUT: CRESCUT (de créixer), MERESCUT (demerèixer), NASCUT (de nàixer o néixer), PASCUT (depéixer) i VISCUT (de viure) i els seus compostos corres-ponents. Tots els altres acabats en –SCUT no són pasacceptables.

La punta de la llengua (92) Esteve Pujol i Pons

18

La conquesta de ValènciaMentre Jaume I conqueria Mallorca, elnoble aragonès Balasc d’Alagó conque-ria Balansiya i més tard ja controlavaMorella. L’acció era molt significativadoncs posava en evidència el momentde feblesa de l’emirat i de la dinastiaalmohada. El moment era l’adequat i amés el rei Jaume volia prendre la inicia-tiva als aragonesos dels quals descon-fiava per falta de lleialtat. A més tenial’exèrcit de Mallorca per a llançar unaoperació d’envergadura contra els emi-rats valencians.València era un objectiu cobejat de feiatemps pels catalans, de fet ja s’havienfet incursions però mai havien quallat.En aquesta situació els reis catalans icastellans, i per no fer-se nosa entre elsdiferents regnes hispànics, havien acor-dat de repartir-se la reconquesta.Catalunya i Aragó reconquerien elMediterrani i el llevant i Castella la restade l’interior. L’empresa però no era fàcil

ni tan ràpida com les illes. L’emiratvalencià requeria un tracte especial:l’extensió, la força militar dels almo-hades i la continuïtat territorial ambaltres zones musulmanes feien pre-veure una llarga i complicada lluita.Seguint el protocol, Jaume I ho vaexposar a les corts, a Montsó, l’any1232 també amb títol de creuadabeneïda per Roma.L’any següent, el 1233, forcesconvinades d’Aragó i Catalunya ata-caven i conquerien Borriana a l’estiu.Moltes poblacions com Castelló oPeníscola que quedaven entre Cata-

lunya i els nous territoris conquerits méstard, s’anaren rendint davant la superio-ritat dels atacants. En una segona fase de la campanyaconqueridora, el 1235, les hosts deJaume I van prendre les viles de Cullerai Alzira en una estratègia d’encercla-ment de la ben fortificada València i, afinals del mateix any, el rei va conquerirel Puig, un punt estratègic per a la con-questa de la capital. Un cop conquerit i fortificat el Puig elsegüent pas era l’assalt de València,cosa que el rei va voler verificar altrecop amb les corts catalanes. Els fetsperò es van precipitar quan a meitat del1237 l’emir valencià Zayan ibnMardanis va llançar un atac furiós per arecuperar el Puig. L’assalt es va repel·líperò les forces catalanes quedaren forçamermades i això aturava el ritme de laconquesta. Durant la resta d’aquell anyel rei es va dedicar a fortificar més l’in-dret, a enfortir-ne de nous i a buscarreforços a Catalunya i Aragó. Zayan vafer diverses propostes de pau que el reiva rebutjar i per contra Jaume I sí queva fer pactes amb cabdills islàmics quees convertiren al cristianisme jurantlleialtat al rei per a salvar la vida i lahisenda.El 23 d’abril del 1238 es va iniciar elsetge formal de la ciutat de València.Desesperats els musulmans van bus-car reforços de l’exterior i una expedicióarribada de Tunis va intentar, senseèxit, trencar el setge cristià. El reiJaume però no tenia pressa i va aprofi-tar el bon temps per a rebre reforços deCatalunya i Aragó, fins i tot altres ca-vallers d’Europa es desplaçaven cap aValència per a rebre els favors esperi-tuals de lluitar en una creuada.Finalment Zayan va capitular i, desprésd’unes breus negociacions, Jaume Ientrava triomfal a la ciutat. Tot i que enl’acord de capitulació es preveia unpassadís de seguretat pels musulmantsque volguessin fugir de la ciutat, grupsd’almogàvers van atacar, robar i feresclaus a molts refugiats. La caigudade València va ser un cop definitiu i suc-

No conèixer el nostre passat ens fa ignorants de la nostra història. Intentarem explicar els fets i, per fer-ho, extractem el llibre de Jaume Clotet“50 moments imprescindibles de la Història de Catalunya”. Tothom ha desaber per què fem el que fem i diem el que diem. Capítols anteriors: Abril17 (1)Els ibers, (2)Arriben els grecs. Maig17 (3)La romanització,(4)Indíbil i Mandoni. Juny17(5)Terra de Gots, (6)La invasió musulmana. Juliol-agost17(7)El Pare de la pàtria, (8) La primera independència. Setembre17 (9) Pau i treva, (10) Elsprimers textos en català. Octubre17 (11) La unió dinàstica entre Catalunya i Aragó, (12) Laconquesta de Tortosa i Lleida. Novembre17 (no editat). Desembre17 (13)La batalla delMuret. (14)La conquesta de Mallorca

Continuem.

50 moments imprescindibles de la història de CatalunyaDe Jaume Clotet Editorial Columna. Barcelona 2014Resumit del llibre per Lluís Valls

"Aur! Aur! Desperta ferro!Deus aia!

...Veyentnos sols venir, los pobles ja flamejen:

veyentnos sols passar, son bech los corbs netejen.La guerra y lo saqueig, no hi ha mellors plahers.

Avant, almugavers! Que avisin als fossers!La veu del somatent nos crida ja a la guerra.

Fadigues, plujes, neus, calors resistirem,y si'ns abat la sòn, pendrèra per llit la terra,y si'ns rendeix la fam carn crua menjarem!

Desperta ferro! Avant! Depressa com lo llampcayèm sobre son camp!

Almugavers, avant! Anem allí a fer carn!Les feres tenen fam!"

Jaume I el Conqueridor

19

cessivament va anar caient tot l’emirat.El 1244 es rendia Dènia i Xàtiva i la dar-rera plaça al 1245, la capitulació deBiar. A diferència de Mallorca en larepoblació de València i els seus terri-toris es va permetre a una part de lapoblació musulmana de quedar-se alnou regne però per evitar aldarulls se’lsva remetre cap a les muntanyes on hivan ser fins tota l’edat mitjana. A lesplanes i la costa s’hi van establir colonsprocedents sobretot de Catalunya, peròtambé d’Aragó, Castella, Navarra iOccitània. Malgrat les facilitats ofertesals nous colons l’atracció a viure-hisempre va ser feble per dues raons: elterritori era immens i encara el veieninsegur. L’any 1272 la població cristianaera només un 15 per cent del total, aixòexplica l’èxit de diverses revoltes sar-raïnes que es produïren durant lesdècades següents.

El testament de Jaume IEl testament del rei Jaume no va seruna feina fàcil. El nombre de fills i elsbéns a repartir es van anar alterant totala vida. Per aquesta raó Jaume I va fersis testaments tots ells complementatsamb clàusules i disposicions per arepartir tots els seus dominis. Si bé se lipot retreure aquesta divisió del regne,cal tenir en compte que era així com esfeia en el seu temps. El monarca vatenir com a mínim setze descendentsdels seus tres matrimonis i relacionsamb vuit amants conegudes. Deu erenfills i sis filles i al final de la seva vidatenia prou terres, propietats i recursosper a satisfer tothom.Alfons fou el seu primer fill i únic delprimer matrimoni amb Elionor deCastella de la qual es va divorciar el1229 amb el consentiment del Papa alpreu de fer hereu de la corona al seu fillAlfons. Posteriorment es casà ambViolant d’Hongria que va ser la dona dela seva vida i amb qui tingué deu fillsque foren els hereus importants delsseus regnes i dominis. El matrimoni vadurar, fins a la mort de Violant, 16 anys.La conquesta de Mallorca i Valènciavan ser providencials pel rei Jaumedoncs satisfeia a Alfons i deixava tam-bé herència al primer fill amb Violant aqui van batejar amb el nom de Pere.

Aragó i Catalunya eren per a Alfons iValència, Mallorca i Montpeller per aPere. Però aquest repartiment, equi-tatiu pel monarca, no va satisfer aAlfons que es va enemistar greumentamb el seu pare i a més la reina Violantva entrar en el conflicte reclamant unapart pel seu segon fill Jaume exigint untracte igual a Alfons i Pere. Jaume I vamodificar el testament d’una maneraabsoluta. A Alfons li deixava Aragó iValència, a Pere li atorgava Catalunya ia Jaume li cedia Mallorca i Montpeller.Però aquesta distribució beneficiava aAlfons en detriment de Pere fet queagreujava les disputes familiars.La mort inesperada d’Alfons l’any 1260donava un tomb i desbloquejava lasituació. Altre cop el rei refeia el testa-ment; Pere rebia Catalunya, Aragó iValència, mentre que Jaume es queda-va amb les Balears, el Rosselló i la ciu-tat de Montpeller. Aquesta resolucióque a ulls del rei satisfeia totes les partsva tornar a crear conflicte amb l’infantPere doncs considerava que havia derebre la pràctica totalitat de l’herènciaper ser el fill primogènit. Per fer palesala seva disconformitat Pere va signar undocument juntament amb noblesaragonesos, valenciants i catalans. Iratel monarca va enviar a València unadelegació per obligar a Pere i compro-metre’s per escrit a respectar el seugermà. A contracor, Pere va acceptarperò internament no ho va acceptar maipensant que a la més mínima posariaMallorca sota el seus dominis. Aquestaocasió li arribà quan ja era rei l’any 1279que, aprofitant la seva superioritat mili-tar, manifestà públicament que peracontentar la voluntat del seu pare, el

rei Jaume II de Mallorca havia d’obeir-lo”així com frare major”, Pere el va obligara un contracte de vassallatge i l’acord,tot i que reconeixia al Regne deMallorca, li treia competències fona-mentals i l’obligava a ser feudetari delRegne d’Aragó.Encara que el rei Jaume va dividir elsseus dominis entre els fills també eraconscient que aquesta no era la decisióòptima. En aquest sentit va establir enl’últim testament que els regnes deValència i Mallorca, en un futur, no po-dien ser dividits i que els seus hereusels havien de llegar íntegrament alsseus descendents. Havent dotat el rangde regnes a València i Mallorca els vaseparar de Catalunya provocant unesconseqüències que han perviscut finsals nostres dies. Aquesta separació vafer que hi hagués una acceptació ge-neral de formar part d’una mateixanació en regnes separats el que mar-caria profundament l’evolució històrica ipolítica dels Països Catalans.

Placa amb la cita apòcrifa de Jaume I, situada a lʼAjuntament de Planes (el Comtat- València)

Testament de Jaume l

Catalunya

Regne deValència

RegnedʼAragó

ComtatRibagorça

Rosselló

Mallorca

Corona dʼAragó. Herència de Pere lllCorona de Mallorca. Herència de Jaume de Mallorca

20

Anys enrere, l’edatmarcava la diferèn-cia que es donavaen l’ensenyança entre nens i nenes. Esdonava per fet que les nenes, si sabienllegir i escriure sense fer faltes d’orto-grafia, ja en tenien prou. Els nois, si elspares volien que tinguessin ofici o béestudis, allargaven aquests darrers a fide poder accedir a l’escola industrial obé a la d’arts i oficis. Elles aprenien a cosir: fer vores, sorgirmitjons, apedaçar llençols o bé panta-lons, clavar botons, allargar mànigues oescurçar pantalons i faldilles, tota unafeina que, en contraure matrimoni,tenien assegurada de per vida.Les classes socials que no requeriend’un sou per subsistir feien que la filla, amés, aprengués el francès, rebés clas-ses de solfeig i piano; també el que lla-vors prevalia era estudiar i “fer elcomerç”. Si la nena ja tenia això, serie-tat, modes i un bonic somriure, podiacol·locar-se en qualsevol despatx, ofici-na, magatzem o botiga per portar els lli-bres, vendre de cara al públic o ser finsi tot l’encarregada de l’establiment finsal matrimoni… La nostra filla Angelika, en acabar laPrimària, va voler aprendre a cosir. Jodiria: “cosir en serio”. A Badalona unaAcademia de Corte y Confección impar-tia les classes adients sobre aquestaespecialitat. Va seguir-les fins que, fini-des amb aprofitament, un diploma lanomenava “Profesora”. Ja podia esta-blir-se i fer-ne classes. Mai no va exer-cir, però li va servir per entrar a treballara la Lufthansa com a empleada en lasecció d’uniformes del personal decabina femení i masculí. L’escrit d’avui m’ha sigut narrat per lanostra filla, que li fou contat per unacompanya de cosir, la qual en tinguéconeixement per l’àvia materna i que hova fer de “pe a pa” sense estalviardetalls a la seva estimada neta.

Traslladem-nos, doncs, als anys 40! Ushi animeu? La història ha passat de generació engeneració i pot ser que s’hagin omès oafegit detalls. Comencem?Som en el menjador. La llar de foc estàapagada, el pare no vol que s’encenguifins a Santa Llúcia, però el tuf del braseri l’escalforeta donen fe que l’àvia ja l’haencès. La pantalla del llum que penja fins propdel nostre cap, sostinguda pel contra-pès, fa que entre la mare i jo claregi unsector ben il·luminat per poder cosirsense esforçar la vista. La mare m’aju-da a tallar llençols i coixineres de lapeça de roba que el padrí m’ha compratper a l’aixovar que estem preparant. Lallum ens encercla i, més enllà, la foscorque ens rodeja fan que el lloc i elmoment siguin adients per a certes con-fidències. Intercanviem una mirada.Què vols saber?La mare m’endevina el pensament. Vullfer-te una pregunta, mama.Soc tota orelles; jo també, fa vint-i-tresanys vaig fer a la teva àvia un munt depreguntes per ordenar els meus dubtes.Bé, doncs, vull saber el que seria mésadient per a la nit de noces: un pijama obé una camisa de dormir? I per acabar-ho d’adobar: curta, llarga, transparent,escotada, llisa, frunzida, coll camiser ode “barco”; tu, què m’aconselles, mare? Vols que et sigui franca o bé una res-posta per quedar bé i salvar la situació? Mira, filla, per ser breu, tot parlant demare a filla, jo escolliria una “bufanda”,teixida amb llana de catxemira per lafinor, més aviat curteta i d’un color suau,indefinit ja que no es fa necessari el jocamb cap altra peça.La noia es mira la mare amb els ullsben oberts, desconcertada. Per quèuna bufanda, mare? Jo vaig escollir una camisa, la que emva semblar millor per a aquesta nit tanassenyalada; i el teu pare, com aquellqui no fa res, amb molta delicadesa vacomençar arremangant-la cap amunt ijo l’ajudava, sí, sí, quan la camisa pelmeu pes i contacte amb el llençol esresistia, fins que va quedar voltant-me

al coll com una bufanda. Del tec, la família i els amics convidatsvan sortir-ne molt contents i satisfets.Uns parlaments molt emotius per partdels assistents més assenyats i el clàs-sic ball, que vam obrir, com és costum,el meu marit i jo va posar punt i final ala festa de noces.Res de taxi. Les dues famílies teniencotxe, de segona mà, però en tenien iens acompanyaren fins al port.El comiat fou breu. Petonets a la riba; jaa bord, mocadors des de la coberta. El“Jaime I” ja feia fum. Tres tocs de sire-na, això es mou, ja naveguem!La cabina ens rep amb una llum tamisa-da per un petit ull de bou…La nit és curta i, quan em desperto, lacamisa de dormir penja al final de la lli-tera feta un farcell.Em vesteixo; el meu marit fa veure queencara dorm, però un ull mig entreobertel posa en evidència. Faig veure que nome n’he adonat i li faig un petó. Vesteix-te; ja es veu la catedral de Palma.Fem les maletes, tenim gana i entrem albar. L’olor del cafè obre els narius. Uncafè amb llet servit en una tassa grossade porcellana blanca amb el logotip“Jaime I” i tres ensaïmades, dues denormals i una de cabell d’àngel, porta-des a bord el dia abans, però boníssi-mes, ens posen a to.Després… tres dies d’estada a Palma,un dia a Sóller i tres a Valldemossadonen fi a l’estada a Mallorca i al nostreviatge de noces.Vas ser feliç, mare? Molt feliç i tu molt puntual! Vas néixernou mesos després. Això vol dir quevas venir amb el pare i vas tornar ambmi. La bufanda i tota la resta han satisfet iaclarit els teus dubtes?Així acabava la deliciosa narració de l’à-via de l’amiga de la nostra filla Angelika.La mare… l’àvia… qui en té una, no sapel que té.

GAIREBÉ TOT AIXÒ ÉS VERITATCarles Maristany

LA BUFANDA

El Jaime I

21

ExposicionsFins a l’11/1: VIII Mostra de maquetisme nàutic. Escola deMaquetisme del MasnouDel 13/1 al 8/2: Homenatge a Tomàs Bases (dibuixant)

I N F O R M A

L’enigma V.D.R.

Quatre pobles estan situats enels vèrtexs d’un quadrat de 10km. cada costat. Volen fer unaxarxa de carreteres que elsuneixi. Quin és el traçat més curt per unir-los?

Resposta a la pàg 11

GENT DEL MASNOU

CAMPANYA DE DONACIÓ DE SANG

Donar-ne una mica és donar molt.Diumenge 21 de gener de 10 a 14, al local social

de Gent del Masnou.Dr. Agell, 9, al costat del cinema La Calàndria

Classes de iogaEls dimarts de 2/4 de 8 a les 9 del vespre, meditació, respiració i relaxació.

Curs impartit per Ivet Compañó, professora de Kundalini-ioga. Cal portar una estoreta (o matalasset), tovallola, coixí petit, pareo i roba còmoda.

Preu trimestral: socis 70 €, no socis 80 €Inscripcions a GDM Tardes feiners de 6 a 2/4 de 9. Més informació 607 74 74 99 · ivet@latercerapell.com

Vocalia Recreativa

CURSETS DE GAITA

Informació a Gent del MasnouDr. Agell, 9 · 93 126 82 20

Inscripcions a GDM Tardes feiners de 6 a 2/4 de 9.gentdelmasnou@gmail.com • www.gentdelmasnou.cat

22

El Masnou, Sant Felip, 45 · 93 540 97 41Igualada, Rambla Nova, 29 · 93 804 22 25

www.elcullerot.catelcullerot@hotmail.com

De tot per a la cuina

Ingredients100gr de mantega sense sal, 200gr de sucre, 3 ous, 100gr de mascarpone, 125ml de cava,

170gr de farina, 5gr de llevat

Per fer el Cake:Escalfeu el forn per dalt i baix a 180º.

Greixeu el motlle. Tamiseu la farina amb el lle-vat. Barregeu el sucre amb la mantega durant uns2 minuts fins que quedi esponjosa, tot posant-hiel mascarpone. Afegiu-hi els ous d’un en un men-tre els aneu batent. A velocitat baixa o amb unallengua hi aneu tirant el cava i la farina perquè

s’integri a la massa. Poseu la barreja en el motllei cap al centre del forn, sobre la reixa, uns 40

minuts, o fins que, punxant el cake amb un palet,en surti net. Traieu-lo del forn i que es refredi.

Per fer l’almívar:

Escalfeu 50gr de sucre amb 80ml de cava en unpot a mig foc fins que bulli durant un minut.

Pinteu el cake i deixeu-lo refredar.Per fer el Glassejat:

Bateu la resta de sucre glaç amb uns 20ml de cava omés, si hi cal, i cobriu el cake amb el glassejat.

Si el feu abans de Reis, i amb un gotet de miste-la, pot ser un bon ressopó per Ses Majestats.GRO

CArran de sòlPer Pledebuit

Bundt Cake al cava

La cuina de l’AntòniaEl Cullerot

Està groc i el cap se li infla, era una dita que corria per lanostra vila anys ha, ara en desús. Potser, fins i tot, pocs ladeuen recordar. No se sap exactament què vol dir, ni si esreferia a algú; però, vaja, el que sí que és segur és que noera cap premonició.Millor, ja que sembla que el groc, tot i estar de «moda» encerts sectors del nostre país, sembla que causa enuig enuns altres, i no diré qui, ja que potser ficarien a la presó finsi tot aquest pobre quisso. Posats a cercar dites sobre aquest color, no n’he trobadesgaires, per no dir poquíssimes. Només dues, aquestes:«Estar groc com la cera» (deu ser la d’abella, ja que la sin-tètica és blanca), i «Val més estar un ratet roig que tot l’anygroc».Aquesta segona ja té més suc, tot i que per a alguns aixòde roig tampoc no els cau gaire bé. Bé, que s’hi posinfulles; això sí, grogues de la tardor.Tan bonic que és el groc, tant en la natura com en la moda;si no recordeu aquell to cremós que tenen els flams i, ésclar, la crema. I aquell regust àcid de les llimones. I aquelldolç i cremós gust de la mel. I a qui no agrada una truitaben grogueta?I aquelles pintures de Van Gogh i Gaughuin. És clar quetambé hi ha coses no gaire agradables amb aquest color,com la icterícia, que abans es deia el fel sobreeixit.Si es comença a prohibir aquest color, què farem amb totsaquells ciutadans de països asiàtics que conviuen ambnosaltres i que tantes botigues tenen? I com marcarem les carreteres quan hi ha obres? I de quincolor pintaran les bústies que hi ha pels carrers? Ah, tambéhi ha ambulàncies d’aquest color.I encara hi ha una cosa també d’aquest color i que, percert, agrada a pràcticament a tothom, i que a molts elsencanta emmagatzemar, fins i tot en guarden els bancs ales seves caixes fortes. Aquest metall, abans, servia pervalorar el diner: com més en tenia un estat, més valor teniala seva moneda. També en deien el vil metall, però tothomen volia. És l’única cosa que, dels béns rebuts en unaherència, no fa fàstic a ningú. Ara, entre que fan els bitllets com xurros, sense entrar envaloracions, i que molta gent ja fa servir el diner de plàstic,tot això deu haver quedat en no-res.Certes banderes, si els treien el groc, com quedarien?, d’unroig intens. El fotut és que dues d’elles, l’una més properaque l’altra, serien iguals. No, això no!Bé, nois, plego, ja que de tant parlar d’aquest color, el ques’hi està quedant, de moment, sense que el cap se m’inflisóc jo. Apa, bup, bup.

Espai publicitari contractat. Gent del Masnou no té cap vincle amb el que s’expressi en aquesta pàgina.

Penja o renova la teva senyera o estelada. I recorda-ho, no la despengis! Convida la teva gent també a fer-ho.Podeu ampliar o contrastar aquesta informació posant el concepte de la noticia al buscador de google

27 de novembre: A petició del PP i C’s la JuntaElectoral espanyola prohibeix el color groc en l’enllume-nat de Nadal de Barcelona, així com la pancarta del’Ajuntament que reclama l’alliberament dels presospolítics. Una Rebel·lió de color groc esclata arreureclamant la llibertat dels Presos Polítics.-------------------------------------------------------------------------30 de novembre: Puigdemont rep a Brussel·les, labandera catalana republicana, confeccionada a Orà(Algèria) a la postguerra del 1941. Ha estat cuidada comun tresor per diferents persones que l’han protegida finsara. La bandera adquireix novament tot el seu sentit coma conseqüència del règim espanyol sobre Catalunya. -------------------------------------------------------------------------2 desembre: Per recollir fons pels presos polítics l'ANCreuneix 50.000 persones al Concert per la Llibertat.Missatges de suport d’institucions i personatges públicslocals i estrangers. -------------------------------------------------------------------------* El president de la Generalitat ha exigit al ‘tripartitdel 155’ que “treguin les seves mans” de les delega-cions de la Generalitat a l’exterior. -------------------------------------------------------------------------3 desembre: A Barcelona 10.000 músics i cantairesinterpreten Els Segadors per la llibertat.-------------------------------------------------------------------------4 desembre: Surten de la presó amb fiança de 100.000€tots els consellers empresonats excepte Oriol Junqueras,Joaquim Forn, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart. Un grupd’eurodiputats denuncia que l’estat espanyol els impedeixvisitar els presos polítics catalans.-------------------------------------------------------------------------5 desembre: S’inicia la campanya amb la presènciadels consellers exempresonats.

* Jordi Cuixart: “no perdrem l’esperança com a so-cietat pacífica, avui tenim més força que mai”.

* El Tribunal Suprem espanyol retira l’ordre interna-cional de detenció contra el President i els consellers al’exili. -------------------------------------------------------------------------6 desembre: Oriol Junqueras: Això no va de banderessortiré d'aquí amb el puny alçat i la mà estesa a tothom.-------------------------------------------------------------------------7 desembre: Amb el lema “Europa, desperta’t!” milersde catalans ocupen els carrers de Brussel·les i denun-cien la manca de democràcia de l’estat espanyol.

Per desició de la Junta electoral espanyola TV3 noméspodrà informar, sobre la manifestació, durant un minuten cada bloc del 3-24. Tot i això ha estat sancionadaperquè s’ha considerat que hi va dedicar massa espai.

*Puigdemont, a Juncker: ‘Havíeu vist mai enlloc delmón una manifestació com aquesta per a donar suport acriminals?’---------------------------------------------------------------------------10 de desembre: Romeva: "Tornarem a la foscor delfranquisme si guanyen els constitucionalistes"---------------------------------------------------------------------------11 desembre: El Suprem demana investigar a CDC, elPDECat, ERC, l'ANC, Òmnium i l'AMI.

* David Fernandez: “fa molt temps que hem deixat deser súbdits”.---------------------------------------------------------------------------13 de desembre: El síndic de greuges veu "inadmissi-ble" que no hi hagi "igualtat de condicions" entre els can-didats del 21-D.---------------------------------------------------------------------------18 desembre: El govern espanyol obre expedient i elsaplica sancions a Sànchez i Junqueras per haver difósàudios des del centre penitenciari.---------------------------------------------------------------------------14 desembre: Llarena denega a Sànchez el permís persortir de la presó a fer campanya.---------------------------------------------------------------------------15 desembre: Jordi Sànchez: "Només la victòria dePuigdemont mostrarà al món la insubornable voluntat deCatalunya".

* Les urnes de l'1-O són omnipresents en els actes decampanya de la CUP.---------------------------------------------------------------------------Catalunya endavant!21 desembre: Eleccions del 155. L’independentismeguanya per majoria, supera el sostre dels dos milions devots i continua guanyant suport

* Pep Guardiola, Lluís Llach, Anna Gabriel, AgustíAlcoberro, entre molts altres, assenyalats de rebel·lia alʼinforme de la Guàrdia Civil. També els 11S des del 2013

Cap a la RepúblicaUn poble en marxa ni se suspèn ni s'atura.

ANC-Al Masnou Decidim · Gnr18 · elmasnou@assemblea.cat

Av. Joan XXIII, 28 Tel. 93 555 53 03

Jaume EstraguésEquilibrat electrònic Alineació de direcció

Garrofers, 5 (pont de Teià) Tel. 93 540 17 89

Correu electrònic:jimenezconstruccions@telefonica.net

VENDA, LLOGUER I REPARACIÓ DEMAQUINÀRIA I ESTRIS PER A LACONSTRUCCIÓ I EL BRICOLATGE

Som al polígon La Bòbila

MIQUELVINARDELLI BOLART .

INSTAL·LACIONS D’AIGUA, GAS IELECTRICITAT

Girona, 35-37, 3r. 3a.93 555 45 01 · 93 555 36 91

TALLER

DE PU

BLICIT

ATDIS

SENY

GRÀF

IC

L l u í s Va l l s M a r í

Francesc Macià 29660 09 23 81-555 16 5908320 El Masnou · El Maresme

660 48 19 54 /660 48 19 56yesoshelio.cat / yesoshelio@gmail.com

E l M a s n o u

Obres i reformes en general

607 947 004

ConstruccionsJiménez

609 34 56 90 - 93 555 24 91 - Xavi Fusterserveisintegralsxl@gmail.com

Rehabilitació de la vivenda 100%Pintura decorativa en general

Neteges de comunitats i particularsInstal·lacions dʼalumini

OFICIS DEL MASNOU DESITGEN A TOTA LA POBLACIÓ MOLT

BON ANY 2018

AntonioREPARACIÓ DEL CALÇAT

Francesc Macià 87 (al davant de l’escola Ferrer i Guàrdia)

93 540 75 88Canvi de cremalleres en botes, bosses,

motxilles, jaquetes i pantalons.Venda de productes especialitzats

•Decoració en general

•Interior i exterior•Allisat d’estucats

607 08 20 25 el Masnou

EMPRESA INSTAL·LADORA

Instal·lacions Segarra slAigua, gas, electricitat, energia

solar, aire condicionat, calefacció,vivenda intel·ligent, porters

electrònics, regatge per aspersió

serv

ei

tècn

ic93 555 12 52www.germans-segarra.catinfo@germans-setgarra.cat

LʼENDOLLESPECIALISTES

EN IL·LUMINACIÓ

Reparació en general de lʼautomòbil.

Mecànica - Xapa Electricitat - Neumàtics

Sant Miquel, 10 el Masnou · Tel 93 540 34 36

info@asm.cat · www.asm.cat

YESOS HELIO

scpG U I X A I R E S

QUALSEVOL TIPUS DE TREBALLS AMB GUIX O ESCAIOLA

AILLAMENTS TÈRMICS I ACÚSTICSFem pressupostos