Butlletí Gent del Masnou 3a època núm. 281, novembre del 2010

Exposició i venda: Àngel Guimerà, 14. Taller: Puerto Rico, 28 Tel. Fax: 93 540 31 57 el Masnou

Tallers Masnou. 85 anys al seu servei

23èANIVERSARI

St. Miquel, 24 � Tel. 93 555 69 92 e l Masnou

25% de descomptedel 22 de novembre al 4 de desembre

Tenim un apartat amb un 50% de descompte.

Artesans des de 1948

Joaquim

✴

C/ Barcelona, 9 Tel. 93 555 07 76CE masnovina@masnovina .com -

www.masnovina.com

R E L L O T G E R I A - J O I E R I A

1964 · 46 anys · 2010

AQ UA S TA R

Sant Miquel, 21, A-baixos93 540 40 53El Masnou

Fiscal · LaboralComptabilitat · AssegurancesGestió immobiliària i de trànsit

ASSESSORIA IGLESIAS

Novetats en decoració, productes nacionals i d’importació, cuines, banys,

sanitaris, parquets i complements.

Magatzem de material per a la contruccióJoan XXIII, Camí d’Alella (sobre l’autopista)93 555 81 56 el Masnou

Magatzem i oficines a AlellaRiera Principal, 48-5093 555 97 53 Alella

Exposició de material de decoracióEscultor Llimona, 993 540 37 69 Alella

NOVA EXPOSICIÓUS HI ESPEREM!

Butlletí mensual de Gent del Masnou, associa-ció cívico-cultural, recreativa i esportiva inscritaamb el número 7.669 al registre d'associacionsde la Generalitat de Catalunya.

Equip de Redacció:Joan Casals - Joan Muray - Esteve Pujol

Portada: Miniglaciacions. Foto de J. Muray, quadre d’A. Casals. Fotomuntatge Taller de Publicitat

Disseny i muntatge: Taller de publicitat

Publicitat: 93 555 80 06

Imprimeix: Jobagraf

Tiratge: 3.500 exemplars

Paper ecològic de 90 g

Edita: Gent del MasnouDipòsit legal B. 29.758-87

GENT DEL MASNOUDr. Agell, 908320 El MasnouT. 93 540 39 29gentmas@suport.orgwww.gentdelmasnou.cat

L'entitat Gent del Masnou no es fa responsable,necessàriament, del contingut dels articles signatspels seus col·laboradors.

SumariEDITORIAL ....................................................................................................... 3BÚSTIA OBERTA ............................................................................................. 5ARRAN DE SÒL per Pledebuit......................................................................... 5LES OCASIONS PERDUDES per J. Camps ................................................... 7RASCA I PICA per Ramon Serra ........................................................................ 8BULGÀRIA A VISTA DE BICI per Xavi Tarafa ................................................ 9VIÑA DEL MAR Per Joan Maresma Duran ........................................................ 10HISTÒRIES DE LA VILA per Joan Muray............................................................ 11LA PUNTA DE LA LLENGUA Per Esteve Pujol i Pons ................................... 12GENT DEL MASNOU INFORMA ..................................................................... 13SOPAR DEL 25 ANIVERSARI DE GDM Per Esteve Pujol i Pons .................. 13TEATRE CAPITAL per Rosa M. Isart i M.Josep R. Lucas .................................. 14LA CUINA DE L’ANTÒNIA ......................................................................................... 14

Les properes eleccions al Parlament de Catalunya del 28 de novembre se’ns pre-senten en un marc ben diferent del que hem tingut en anteriors ocasions, a resul-tes d’esdeveniments tan sonats com:La definitiva sentència del TC espanyol, que va acabar d’esmicolar el que queda-va d’un Estatut prèviament ribotejat i escarnit pels qui l’havien de beneir.La immediata i imponent reacció de la societat civil catalana, amb la manifestació-concentració del 10 de juliol passat, mai no vista a Catalunya, amb una gernacióvinguda de tots els racons del país, bo i proclamant: Som una nació i reclamant elDret a Decidir, dret de totes les nacions del món civilitzat, o així hauria de ser.Abans d’aquests esdeveniments, les múltiples consultes populars sobre el Dret aDecidir, que, d’ençà del tret de sortida d’Arenys de Munt, es van escampar arreudel país amb notable èxit de participació, en un context poc propici i amb unamanca de recursos i amb entrebancs institucionals que les van dificultar sobre mane-ra. Només la fermesa de les conviccions i la tossudesa de les plataformes i coordina-dores convocants van fer possible que la societat restés amatent a les consultes i hiparticipés, il·lusionada, tot i saber que el resultat era testimonial i no tenia caràcter vin-culant. Aquestes consultes van contribuir en gran mesura a desballestar el tabú i a ferperdre la por a la paraula “independència” i a les temudes reaccions dels sectorsunionistes més reaccionaris, tant a dins com a fora de Catalunya. Llevat de compta-díssimes excepcions, el comportament cívic va ser exemplar i va prevaler per damuntde tot i així serà en la resta de consultes que encara hi ha pendents.Creiem que aquests tres factors han fet possible un nou escenari electoral impen-sable pocs mesos enrere i han provocat un terratrèmol dins el mapa dels tradicio-nals partits polítics en què ens hem mogut fins fa poc, i han afegit dins l’arc parla-mentari noves propostes sobiranistes sense complexos.Tot i que la precampanya ja ha anat posant cadascú al seu lloc, esperem que lacampanya electoral acabi d’aclarir les prioritats i objectius dels partits i coalicionsque s’hi presenten, per tal que la ciutadania pugui escollir la direcció del vot sensedubtes ni recels, des dels partits que s’anuncien com a sobiranistes per la via ràpi-da, els que opten per fer camí en aquesta direcció però cremant etapes i a marxamés moderada, els federalistes que encara confien en l’encaix amb Espanya, elsunionistes que no volen sentir a parlar de segregacions i tots els istes que acabend’omplir la llarga llista d’opcions a dreta i esquerra.Si sempre hem defensat la necessària participació en les convocatòries electorals–tot i les moltes raons per no fer-ho i els desànims acumulats al llarg de la nostramaldestra democràcia– en la cita electoral del proper 28N hi insistim encara ambmés fermesa: cal anar a votar, perquè hi ha en joc el futur del nostre país, el nos-tre futur, el dels nostres joves i de la mainada que puja.Cadascú, en consciència, que triï la seva opció, la que més s’apropi als seus ideals iesperances i al model de societat i de país on vol viure. El recompte del 28N al ves-pre dirà, inapel·lable, el camí a seguir traçat pels vots que hi haurem dipositat.Som-hi, doncs; i recordem-ho, no s’hi val a badar.

El President

Editorial NO S’HI VAL A BADAR.

3

“DIUMENGE AMBLLETRES”

GRUP RAUXA DE GENTDEL MASNOU

VETLLADA ARTÍSTICA,LITERÀRIA, MUSICAL.

DIUMENGE 28 DE NOVEMBREA LES 7 DE LA TARDA

ENTRADA GRATUÏTA

EL NOSTRE NÚMERO DE

LA RIFA DE NADAL

66612EL TROBAREU ALS

COMERÇOS DEL MASNOU

I AL LOCAL SOCIAL

FARM

ACÈU

TICS

DEL M

ASNO

U

Constitucióespanyola

Immaculada Concepció

TotsSants

Novembre 2010Dies en què les farmàcies del Masnou estan de guàrdia 24 hores al seu servei

Els serveis de guàrdia són de 9 del matí a 9 del matí El dissabte a la tarda està oberta només la farmàcia de guàrdia

AYMAR (Maricel)

DOMINGUEZFÀBREGAS OCATARIERA VIAYNA (M.J.Cardona)

Almeria, 14

Enamorats 2, (Enfront Estació del Masnou)

Navarra, 68

St. Domènec, 1

J.Llimona, 22 (Enfront C.Nàutic)

Prat de la Riba, 23

93 555 03 81

93 555 59 36

93 555 19 79

93 555 33 08

93 555 08 55

93 555 04 03

OcataAymar

FàbregasViayna CDominguezRieraRieraRieraViayna CViayna CDominguezFàbregasOcataOcataFàbregasViayna CDominguezRieraOcataAymarAymar

dillunsdimarts

dimecresdijousdivendresdissabtediumengedillunsdimartsdimecresdijousdivendresdissabtediumengedillunsdimartsdimecresdijousdivendresdissabtediumenge

2930

123456789

10111213141516171819

Desembre 10

dillunsdimartsdimecresdijousdivendresdissabtediumengedillunsdimartsdimecresdijousdivendresdissabtediumengedillunsdimartsdimecresdijousdivendresdissabtediumengedillunsdimartsdimecresdijousdivendresdissabtediumenge

OcataViayna CDominguezAymarOcataFàbregasFàbregasViayna CFàbregasDominguezAymarOcataFàbregasFàbregasDominguezAymarOcataRieraFàbregasViayna CViayna CAymarOcataRieraFàbregasViayna CFàbregasFàbregas

123456789

10111213141516171819202122232425262728

PITJOR DIFÍCILS’acosten unes eleccionscatalanes (28N) decisives peral futur de Catalunya i algunspretenen ficar-nos la por alcos alertant, segons ells, delperill sobiranista.De què hem de tenir por?Rotundament, de no-res, jaque a l’estat espanyol no liimporta el futur del nostrepaís. Solament li interessaque segueixi la nostra solida-ritat per ajudar, diuen, amodernitzar la resta deComunitats? Ja n’hi ha proude preses de pèl!És difícil que Catalunya esti-gui pitjor que ara: El teixit pro-ductiu català es en fase des-tructiva des de fa anys: em-preses i comerços que tan-quen cada dia, sector agrarien caiguda lliure, atur triplicaten tres anys fins al 18%...L’estat no ens ha donat nipersonal ni diners ni com-petències per donar més imillors serveis a la població,malgrat que en els darrersdeu anys han arribat aCatalunya uns 10.000 immi-grants cada any, cosa quecomporta que el dèficit de laGeneralitat s’hagi triplicat enset anys. La sentència del TCha aniquilat qualsevol millora!La solidaritat catalana d’unafamília de quatre membresaugmenta 12.000 euros cadaany de mitjana per mantenir,potser, un 25% de funciona-riat a Extremadura o un 18%a Andalusia i un 15% a laComunitat de Madrid?Amb aquest panorama és

difícil estar pitjor. El 28N hemde triar: sobirania o submis-sió, és a dir, estat propi odecadència.

Pierfranco Fornero i Vallés-----------------------------------------EXALUMNES DE JOAN

BOSCHEl dissabte, dia 2 d’octubreproppassat, un gran nombred’exalumnes de l´AcadèmiaBosch vàrem fer un dinar alrestaurant “Can Bray” deTeià. Amb alguns feia moltsanys que no ens vèiem.La idea va sorgir, espontània-ment, en una conversa al car-rer. De seguida vaig posar fila l’agulla, i amb l’ajut d’amicsi amigues amb els quals nohavia perdut el contacte vamcomençar a fer trucades. L’unho va anar dient a l´altre i ensvam reunir 65 persones –unabona representació. No hivaren faltar la Sra. Paquita,vídua d’en Joan Bosch, igairebé tots els seus fills.Vam conversar distesament.Teníem la necessitat de retro-bar-nos. L’ambient traspuava emoció ialegría. Ens vam quedar ambganes de repetir-ho.Gràcies a tots els que hivàreu assistir i també als queno varen poder venir-hi per-què tenien compromisosfamiliars. Fins a la propera!

Primitiva López---------------------------------------------

JA HI TORNEM A SERSempre és el mateix, quans`acosten eleccions i les

5

Les cartes de la Bústia Oberta cal que portin: nom, cognoms, adreça, núm. delDNI i signatura de l’autor i es publicaran amb el nom i cognoms de l’autor o ini-cials. En cap cas no es publicaran cartes amb pseudònim. L'extensió no exce-dirà de 1.500 caràcters, espais inclosos; en cas contrari, la Redacció podràabreujar-les o rebutjar-ne la publicació. Gent del Masnou no es fa responsabledel contingut de les cartes. Seleccionarà les que siguin d'interès general i no man-tindrà correspondència amb els seus autors.

Arran de sòl

TOTHOM ESCOMBRA CAPA CASA.Això és el que em sembla a mi, un pobre quisso, quan lle-geixo les cartes a la bústia d’aquesta revista. I us en posa-ré un exemple: - del nou edifici municipal, on hi havia Correus, mentre quemembres de l’antic consistori, que, diuen, hi tenien projec-tada una placeta, en diuen– igual que una gran part de la població– el NYAP, els del’actual, que quan eren a l’oposició sembla que també hivolien, ells, més progres, un espai verd, ara, a més de car-regar-se l’espai i no aprofitar l’edifici vell, entre altres nomsvoldrien que –la gran meravella– es conegués com el “petitMACBA”.Com veieu, aquí en teniu un clar exemple. No cal que usn’esmenti cap més, ja que, a més, si seguiu les picabara-lles que surten, mes sí mes també, a la bústia oberta, ja hodeveu haver vist. És ben bé allò d’aquella dita forana quediu que tot és segons el color del vidre amb què es mira (jodiria, amb què es vol veure).I això és ben veritat, ja que, quan una persona o cosa etcau bé, no li veus tant els defectes. Però d’aquí a com ho volen veure els polítics d’un bàndolvers el que fan o diuen els de l’altre, n’hi ha un bon tros.I ara tornem al NYAP, nom amb el qual jo també l’identifico,ja que, a part que el trobo horrorós, és un veritable nyapincrustat on és, al barri vell, entre cases d’arquitectura har-moniosa, on desentona ple.Si estigués ubicat en un lloc de nova urbanització, entrecases més “modernes” o sense suc ni bruc, potser, tot i serple de lleig, no l’hi trobaríem tant com al lloc on és ara.A més d’aquest NYAP, si rondes pels “fòrums locals”, on lagent pot despotricar de gust, pots escoltar cada cosa que,si és que és veritat, n’hi ha per “c....-s’hi”. Es diu que: - hagueren de canviar el pla i eixamplar la zona de via-nants, ja que, un cop fet l’edifici, certs camions no podientombar baixant pel c/ Bonaventura Bassegoda;- que el taulell és de “disseny” i que val un dallonses i partde l’altre;- la gent tampoc no comprèn què hi pinten els quatre palsd’acer inoxidable per a les banderes a l’altre costat del’edifici i si realment hi eren necessaris, no sent l’edificil’Ajuntament, només una dependència;- no escolten o no volen escoltar; que potser, si ho fessin,no els sortirien tants raves, com el de l’altre gran nyap, elde la plaça de l’antic mercat, de l’aparcament del qualencara no es pot fer ús com caldria (vés a saber-ne lesraons).Bé, masnovins, ja veieu com està el pati. A veure si algú hiposa ordre; si no, malauradament tenim mala peça al teler.

Apa, bup, bup.

Per Pledebuit

Segueix a la pàgina 15

i semblava que alguns partits parla-mentaris i altres associacions i plata-formes amb aspiracions de ser-ne hieren presents i, si bé podia ser quealguns van ser-hi arrossegats per lacobdícia de repescar vots perduts oen perill de perdre’ls, el fet és que vantenir la possibilitat d’entendre bé quèels demanava la ciutadania cansadadels seus cants de sirenes, incrèdulade les seves vanes promeses, des-confiada dels seus “duros a quatrepessetes”, avorrida de la cançó enfa-dosa arrogant i desafinada de la parti-tura que propaguen en els seus esce-naris de luxe com si no s’haguessinadonat del missatge significat reivindi-catiu, clar i català, que encapçalava lamultitudinària manifestació.Ara els components del govern ano-menat d’entesa, oblidant-se que enca-ra estan en funcions, ja han posat unpeu i tot el seu cap a la desbandadaper ocupar el lloc estratègic de la trin-xera de la seva orgia particular; ja novolen que els retratin junts i quasi nose saluden. Ja sé que TV3 se sentcondicionada, però ens hauria d’haverestalviat l’encara president Montillaballant sense solta ni volta sobre unatarima, secundat de persones tanserioses i respectables com el conse-ller Nadal i les encara conselleresTura i Geli, tots imitant els millorstemps de l’extint rus Boris Yeltsin i elveneçolà, tan populista ell, Hugo

Chávez. Per balls està la ciutadania!Si TV3 vol omplir minuts, no cal queens repeteixi fins avorrir-nos aquestamena de “NO-DO” que ja ens manté al’abast les 24 hores del dia en el canal3/24; si volen emetre bona informaciópolítica només els cal reposar els pro-grames del Polònia, comèdia percomèdia, millor actors professionalsque aficionats. Jo també tinc un somni que em des-vetlla a les nits, no és el somni d’enCarod ni el de Luther King, més aviatés el malson angoixós i torturant delspessimistes ben informats que sabemdistingir, com a mínim, la diferènciaque hi ha entre un ruixat i una cala-marsada. Vull creure que el clam de latarda del 10 de juliol era prou entene-dor, vull creure que no va ser un somnini un foc d’encenalls, vull creure queel dia 28 d’aquest novembre els quiérem al passeig de Gràcia i tots els quiho van seguir amb convicció per latelevisió, ens aixecarem sense man-dra i anirem tots a votar conseqüent-ment i a favor del que anhelàvem ser iencara no som. Fem-nos memòria:volem ser una Nació i com a tal volemdecidir el nostre futur. Quedar-se acasa és secundar a tots els barrutsque encara sembren cínicament eldesencant per provocar la major abs-tenció de la història, la qual cosa elsabonaria quatre anys més la cadira.

Per Joan Camps i Ortiz

7

Un amic m’ha tramés oportunamentel Powerpoint d’un experiment deldiari Washington Post que m’ha recor-dat aquella anècdota atribuïda aSantiago Rusiñol que, anticipant-seals top-manta de la nostra era, vaintentar vendre duros a quatre pesse-tes i ningú n’hi va comprar cap. Cosasemblant: el dia 4 d’abril de 2007 a lesvuit del mati, un músic ambulant vaposar-se a tocar el violí enmig del’entrada de la parada del metro“L’Enfant Plaza” de Washintong DC idurant tres quarts d’hora va interpretarBach, Schubert, Ponce, Massenet iper acabar va recrear-se de nou ambBach. El reportatge d’aquest fet expli-ca que entre els centenars de perso-nes que van passar-li pel davant,l’atenció major la va rebre d’un nen dequatre anys que volia aturar-se i laseva mare, probablement amb pre-ses, se’l va endur arrossegant-lo. Tot iaixò, aquest anònim trinxeraire encarava fer un pot de xavalla de 32 dòlarsque, en menys d’una hora, pot sem-blar un bon jornal. Però tot havia estatun muntatge experimental, ja que elviolinista era ni més ni menys queJoshua Bell, famós violinista, i haviaestat tocant amb el seu Stradivariusdel 1713, valorat en 3,5 milions dedòlars!... i amb el qual havia interpre-tat una selecció de les partitures mésdifícils mai escrites i això passavaquan dos dies abans en el Teatre deBoston, on havia actuat, havienexhaurit totes les localitats a quasicent dòlars la cadira per sentir-lo. Ésaquí on el mateix reportatge fa unaassenyada reflexió: “Si no podem atu-rar-nos uns segons per escoltar undels millors músics del món quan ensposa a l’abast una de las més boni-ques partitures, ¿quantes coses extra-ordinàries ens deven estar perdentcada dia en no saber apreciar-les?”.Per perdre, el que ens perdrem elscatalans si seguim sense saber bé elque volem fer de casa nostra. El dia10 de juliol un milió i mig de catalansvam sortir al carrer en un clam unitari

LES OCASIONS PERDUDES

8

I precisament la renaixença nacionalpodríem considerar que era un delsaltres eixos vertebradors del viatge.Molts dels monestirs que van mantenir laflama de la cultura búlgara viva sotal’imperi otomà van revifar durant el segleXIX, així com molts pobles i llogarets queencara avui mantenen el seu encant.Dels primers destaca per sobre de tot elmonestir de Sant Joan de Rila, avui plede turistes i en altres temps ple de mon-jos i peregrins tal i com ho demostral’antiga cuina del monestir amb un forncapaç de coure 1500 barres de pa simul-tàniament. El complex arquitectònic ésmonumental. Només dir que el patí inte-rior del recinte, on es troba la torre il’església principal, fa 3200m2 i tot ellestà envoltat pels edificis residencialsdel monestir, que per la vessant exteriorel tanquen de forma emmurallada i eldeixen només accessible per les sevesportes a l’est i l’oest del monestir.L’església mostra un iconostasi més queinteressant i té uns frescos tant exteriorscom interiors que són obra de diversosartistes, entre ells alguns del més repu-tats pintors de l’època, com ZaghariZograf, que també pintà en altresmonestirs, com el de Troyan. Com a ciclista, l’inconvenient de moltsmonestirs, com a Rila, és que s’hi arriba-va després d’una bona pujada, com amolt dels pobles i llogarets de més

Els balcans són una regió que semprem’ha fascinat i ja feia tres anys de lameva darrera incursió. Tocava tornar-hi.Aquest cop vaig optar per visitarBulgària. I, com sempre, amb bicicleta.Però el viatge va començar molt abansdel 24 de juliol, dia que vaig aterrar aSofia. La mera decisió de viatjar a unindret ja t’hi transporta.A la primavera em trobo entre guies ialgun altre llibre per descobrir un país delqual a priori tan sols conec en HristoStoitxkov, la fama del seu iogurt, unescantants conegudes com el misteri deles veus búlgares i dues nocions difusesde la seva història: l’existència del’antiga Tràcia i la seva inclusió dins del’imperi otomà sota el qual restà gairebécinc-cents anys. Aquests punts, junt ambalguns paratges d’interès natural, esta-blirien les bases de la ruta.Definir la ruta en un país amb un bagat-ge cultural tan ampli i alhora amb unaorografia tan complicada no va ser fàcil,però al final va quedar una ruta proudecent, que inclouria la majoria demonuments principals del país.En la seva vessant tràcia vaig poder visi-tar alguns dels túmul famosos, com latomba de Kazanlak, o l’imponent túmuld’Sveshtari d’on em quedarà per sem-pre segellada a la memòria la primeravisió de la cambra sepulcral amb lesseves famoses cariàtides. Per no es-mentar la quantitat de museus amb res-tes de jaciments arqueològics, com elmuseu nacional d’història amb els 6’1kg d’or dels rithons i altres objectesdel’imponent tresor de Panagyurishte.De l’època de dominació romana, enqueden força restes a Plovdiv, ciutatencisadora on no només es podenveure les restes del circ o el teatre romà,sinó tota la complexitat cultural balcàni-ca, conseqüència de la influència otoma-na: la principal mesquita de la ciutat, lesprincipals esglésies ortodoxes i l’esglé-sia armènia disten no més de deu mi-nuts a peu les unes de les altres. Empodria passar hores passejant pels car-rerons empedrats del casc antic dePlovdiv contemplant mansions del’època de la renaixença nacional.

renom, tot i els seus noms impronuncia-bles: Kovachevitsa, Koprivshtitsa, Rozeno Melnik. Si per les carreteres principalsja costava arribar-hi, a sobre al bonciclista li agrada descobrir el territori, i sitroba alguna pista forestal que creua unport de muntanya i que passa per unbosquet i que té pinta de ser… Bé, albon ciclista, li agrada l’aventura i, a vega-des, complicar-se la vida. Així va sercom a molts pobles hi vaig arribar fos-quejant i havent de reservar part del matísegüent per visitar-los. Sort que sempres’hi pot trobar una bona mekhana, otaverna, i sopar de gust gaudint d’untarator, sopa freda a base de iogurt, all icogombre; una amanida shopska, abase de tomàquet, formatge blanc frescanomenat sirene –similar a la fetagrega–, ceba i cogombre; alguna peçade porc cuita amb terrissa; i rematar-hoamb una baklava de postres.I així van transcórrer les etapes: entremonestirs, túmuls tracis, museus i lloga-rets. De vegades sota quaranta graus id’altres entre la fresca i ombres de laserralada balcànica o les Ròdopes isempre acabant el dia menjant en unamekhana. Un dia sol, un altre dia amb unarmeni... i fins i tot un dia amb un búlgarque treballava a València. I dia a dia, copde pedal rere cop de pedal, van passarsis setmanes i vaig tornar a casa amb2700 km més a les cames.

BULGÀRIA A VISTA DE BICIPer Xavi Tarafa

9

sí volien obrir finestres per ventilar la casa, que sí tenien –itenen– fam i set de justícia, el peó dels escacs, humil inecessari per portar quelcom més que por a la gent que honecessita. Valents capellans i monges que s’enfronten a laCúria i que donen de menjar a qui té gana i roba a qui téfred, guareixen les ferides del cos i de l’ànima i, a més amés, ensenyen a pescar, a fer-se la canya o la xarxa i avendre els peixos sobrants.No estic d’acord que el cap d’aquesta gent es presenti aBarcelona com un heroi, quan encara és viu el debat sobreel trist paper d’alguns dels seus membres en casos mésque demostrats de pederàstia. És indignant com aquestPapa fa la viu-viu i diu que li sap molt de greu –només fal-taria–, quan el que hauria de fer és portar-los davant la jus-tícia perquè siguin jutjats pels tribunals dels homes i, si sónculpables, rebin el càstig procedent i, els afectats, lesindemnitzacions pertinents. Potser és això darrer el que lifa més mal. No fer-ho és protegir-los i no el deixa en un bonlloc. Demostra covardia el fet de no aixecar estores i fer netpeti qui peti. Menys pompa i exhibicionisme i una mica mésd’humilitat i sentit comú.Quan sigui a la Sagrada Família, immers en aquest xoumediàtic, recordaré tots els milions de morts pel virus de lasida i com aquest Papa es manté en els seus tretze de con-demnar l’ús del preservatiu, tot i que està demostrada laseva eficàcia, per tal de seguir criminalitzant el sexe quanno es fa amb motius reproductius.La ciència diu, i el Papa disposa el contrari. Sé que tard od’hora baixaran del burro amb el tema del condó i reconei-xeran que és necessari; però aquest home –Benet XVI–haurà fet un ridícul espantós com en el seu moment el vafer el Sant Ofici –Inquisició– humiliant i torturant Galileu.

Cada vegada és més clara la foscor, les tenebres es dissi-pen davant el coneixement i la raó, res de l’antic poder hau-ria de tornar i la lluentor de la sinceritat, de l’amor entreiguals és el camí correcte; potser n’hi ha més, però ambaquest ja em conformo per fer del nostre entorn un llocagradable on viure.Ells ens deien que ens trobàvem en una vall de llàgrimesperquè els interessava que patíssim, que demanéssimajuda per tenir-nos dominats i controlats. La resta ja ésnomés una conseqüència que porta directament al poder,el resultat final de l’equació: Humanitat-Déu-Poder.La por és l’arma llancívola que empra la gent sense cor, aqui ja va bé la foscor més terrible fins i tot enfront del’evidència i de la lluïssor d’un sol matiner, que cada diavenç la fosca. Hi ha qui no voldria veure el trenc d’alba per-què no l’afavoreix; trist destí de gent mesquina, que jugaamb escrits antics i passats de voltes, que cerca complicar-nos l’existència per mantenir la paella agafada pel mànec idir-nos el que és cert i el que no, orbs davant el món real,que ens diu que la terra no és el centre de l’univers i quesegueix tacada per la sang innocent, de la gent que sortiad’aquell camí fressat de mentides, de martingales i potine-ries diverses.No, no tenien dret a malbaratar sang i molt menys edificarla seva església sobre aquest fonaments, ells, que havienestat perseguits també en el seu naixement, es van passarper l’arc del triomf les ensenyances primigènies: la solidari-tat, la bonhomia, el respecte a tots els éssers humans.Van crear exèrcits per expandir la seva fe, però els militarsja sabem per a què serveixen d’ençà del començamentdels temps. Què va fer Hernan Cortés en nom de la reli-gió?, matar, matar i matar; i, un cop sadollat de sang, varobar, robar i robar. Això sí, ho feia en nom de Déu i de laSanta Mare Església.I vinga conquerir terres, tot rampinyant or per omplir-sequelcom més que les butxaques i a qui aixecava el coll perprotestar, cop de destral o foguera, que feia espectacle iacollonia d’allò més.Cada cop que la ciència desmentia les seves creences, ellses mantenien forts per la por de perdre el poder. Que laterra gira al voltant del sol? Doncs ells mataven més gentper heretges, perquè ningú no pot desdir els designis d’unDéu, que no volia sentir el clam dels febles i dels pobres isí la veu d’aquells reietons guarnits amb sedes i maragdes.No ens enganyem, ells no han cedit mai poder; si de casl’han perdut amb l’empenta dels justos –científics, filòsofs ipensadors– de la cultura i de tot allò que esborrés èpoquestèrboles i fes brillar la raó. Han passat segles, però encararemenen la cua i sobretot mantenen un odi ancestral alsexe. Malgrat tot, els segueixen agradant els diners i laseva banca és un exemple més de cobdícia i corrupció.És necessari, però, lloar el treball dels herois, d’aquells que

RASCA I PICAPer Ramon Serra

Catalunya; tant que fins i tot el riu Ebre,al seu pas per Tortosa, que hi té unaamplada (actualment) entre 125 i 150metres, es va glaçar completament id’una forma tan consistent que es vapoder travessar pel damunt del gelsense cap por d’enfonsar-s’hi. Fou ladarrera vegada, per ara, que l’Ebre esva glaçar completament.Abans de continuar, cal fer esment queen aquest mateix segle XIX, tant elMasnou com la comarca o, millor dit, totel territori que abasta l’actual denomina-ció d’origen ALELLA, que és Alella,Argentona, Cabrils, el Masnou, Mon-tgat, Òrrius, Premià de Mar i Premià deDalt, Vilassar de Dalt, Teià i Tiana, vapatir diverses “plagues”.Una d’elles fou la de l’oïdi, el fong ano-menat Uncinula necator, conegut tambécom Oidium tuckeri, que ataca elsbrots, que cessen de créixer, i les fulles,que es cobreixen d’una eflorescènciacendrosa a la cara superior, que les faarrugar i marcir. Els raïms, els cobreixun polsim blanquinós fins a fer-los pan-sir. Va entrar a Europa vers el 1852, alnostre terme el 1853, i delmà conside-rablement la producció de vins.També la de la fil·loxera, insecte de lafamília dels alfídids anomenat Phyllo-xera vastatrix, que parasita en massaels ceps i els provoca la mort. Va apa-rèixer al nostre país cap a la dècadadels 70 del mateix segle; a la nostracomarca, hi va arribar el 1883 quan vatravessar la Tordera; a nosaltres ens vaarribar el 1886. Un cop mortes les vinyes, es tornaren aplantar, però amb ceps americans, cepsimmunes a aquesta plaga. Però no tot havien de ser desgràcies, jaque l’any 1890 fou l’any en quès’implantà el conreu a gran escala de lapatata al Maresme, que ja al segle XXva tenir tanta exportació, tanta, que se lidonà la denominació d’origen, centradaamb el nom de la capital comarcal, és a

Ara que parlar de canvi climàtic és al’ordre del dia, tant que fins i tot qualse-vol variació respecte a anys anteriors jase li atribueix, sense tenir en compte queel clima sofreix variacions o que té perío-des més freds o més càlids, etc., he vol-gut portar a aquestes pàgines d’històrialocal uns canvis que passaren a la nos-tra vila i comarca fa entre cent vint i centvuitanta anys (1), en uns temps, per tant,en els quals, si hi havia un canvi climàtic,no podia ser adjudicat a causes, di-guem-ne, humanes, com ara.Durant tot el segle XIX (2) s’anaren suc-ceint diverses miniglaciacions –quasi espodrien comptabilitzar per dècades-,les quals afectaren especialment elsconreus de cítrics (taronges i llimones)del Masnou i de tota la comarca delMaresme.Les principals dates d’aquestes èpo-ques de freds extrems, tot que n’hihagué d’altres, foren les següents:- Dècada de 1830- “ “ 1850 - “ “ 1880Aquests tres principals períodes, ambfredorades a ratxes, a més de ser moltfreds, foren molt secs, cosa que produíla mort de molts arbres fruiters, espe-cialment els cítrics, com les taronges illimones, un dels conreus més bàsicsen aquell temps a la nostra vila i altrespobles de la comarca, tot i que hi havia,com ara, grans extensions de vinya.Per reblar el clau, a totes aquelles èpo-ques fredes, l’any 1891, les terriblesgelades que hi va haver feren que moltsautors contemporanis anomenessinaquell any com “l’any de la gran gelada”.Perquè us en feu paga, la temperaturamitjana que va donar la ciutat deBarcelona aquell hivern fou de 5,1º C.,un valor inferior als valors mitjans.Però encara no havien acabat els fredsd’aquell segle XIX; encara n’hi hauria unque faria tocar fons, fou el de l’hiverndel 1893. El fred fou molt fort a tot

Per Joan Muray

10

dir Mataro’s Potatoes.El que sí és cert és que aquestes mini-glaciacions ocorregudes durant tot elsegle XIX foren la causa de la pràcticadesaparició del conreu de taronges alMasnou i a tot el Maresme. Conreu quehavia estat pròsper, tant que no solsabastava el propi mercat, inclòs el deBarcelona, sinó que era per al’exportació. Vegem quina era aquestaproducció, època que va abastar i cap aon s’exportaven.Havia començat al segle XVIII, però noen tenim la data més o menys exacta;el que sí que sabem és que al 1771 jadeuria ser tan extens i profitós, que elviatger i acadèmic valencià Antoni Ponçi Piquer (1725-1792) ja ho esmentacom un fet important, referit a les pobla-cions d’Alella, Teià –en aquests hianava inclòs l’actual municipi delMasnou–, Premià, Vilassar (en aquestshi van inclosos els de Mar), Cabrera,Argentona i Mataró.Més endavant, dins el mateix darrer terçdel segle XVIII, l’economista i agrònomanglès Arthur Young (1741-1820) reblael clau elogiant els tarongers per la sevaconsiderable alçària i gran capçada.Ja al segle XIX, l’advocat i polític navar-rès Pascual Madoz (1806-1870), durantel seu periple peninsular, al seu pas perla nostra comarca esmenta la gran pro-ducció de taronges, cinc milions (5.000.000), dels quals dos eren exportats capa França, transport que es feia amb vai-xells –i, a través d’aquesta, a Europa,aquí pels canals amb barcasses–, i tresa diversos punts del país (i l’estat).Però és el polifacètic Víctor Balaguer(1824-1901) qui millor descriu el pan-

Històries de la vila

MINIGLACIACIONS al MASNOU i al MARESME durant el segle XIX

tenim, a més de les dades aportades alcomençament d’aquest escrit, unesnotes fetes pel Dr. Gabriel Barrera,il·lustre teianenc i propietari de terres almateix Teià, que en deixà constància enunes notes manuscrites de diferentsanyades. Són aquestes:- ...1847, començà la collita de taronges.- ...1864, una gelada del 5 de generdeixà les taronges sense suc.- ...1891, el fred ha mort els tarongers.Totes aquestes miniglaciacions, aques-tes fredorades, i també les gran glaça-des, produïren una retirada cap a terresmés meridionals de la línia latitudinal,especialment per a aquesta mena deconreus, que necessiten d’un climamés càlid, línia que va retirar-se deTarragona cap avall.Aquest trasllat de la línia latitudinal cli-màtica sembla ser que no ha tornat apujar.

NOTES1- Fets exposats al meu llibre “Clau 1863”.Katelani 2000. Vilassar de Mar 2006.2- Vegeu pàg. 20-21 del llibre esmentat, onhi ha l’informe que em féu el Dr. MariàBarriendos, doctor en Geografia, especialitat

11

de climatologia històrica.

FONS CONSULTATS- “Clau 1863”. Joan Muray. Katelani 2000.Vilassar de Mar 2006.- “Ahir i Avui del Vi d’Alella”. Ajuntamentd’Alella – Consell Regulador D.O. Alella. ElMasnou 1993.- “Notes Històriques de la Parròquia de SantFeliu d’Alella”. Lluís Galera i Isern i SalvadorArtés i Llovet. Barcelona 1975.- Ajuntament de Tortosa. Biblioteca.- Observatori Meteorològic de l’Ebre.

orama taronger a la nostra terra. Diu: - “...creuàrem la riera d’Alella, que és elcamí que condueix a aquesta pintores-ca població (referint-se al Masnou). Noen podem veure el poble, però sí queés fàcil distingir part dels seus boscs detarongers... viu entre tarongers com larosa entre perfums...”Per encabir tota aquesta gran quantitatde taronges i altres cítrics, al Masnou hiva haver dos magatzems, el primer erade fusta i es trobava davant del MercatMunicipal, i el segon, ja d’obra, fouconstruït el 1863; però a causa de lesminiglaciacions seria utilitzat pocs anys,segurament fins a començament de ladècada dels anys vuitanta d’aquellmateix segle. Ambdós magatzemstenien embarcador propi, on es carre-gava els fruits en senalles, amb lesquals carregaven els vaixells, que feienel transport des del Masnou i altresindrets del Maresme cap als ports nord-catalans de Banyuls, Portvendres iCotlliure, i els occitans de Seta iMarsella (tots dintre l’estat francès).D’aquestes gran fredorades que afecta-ren el nostre territori durant el segle XIX,

Al butlletí del mes passat deia que els catalans fem quand’altres donen, i en vaig posar uns quants exemples.Continuo amb uns quants més.Fer una classe / Fer una conferència Dar una clase /

Dar una conferenciaFer atenció Prestar atenciónFer-se amb algú / No fer-se amb…Tratarse con alguien

/ No tratarse con… / No ser amigo de…Fer-ne un quilo… mitja dotzena… Poner un quilo…

poner media docena…Fer la sensació de… Dar la sensación de…Fer una ullada / Fer un cop d’ull Dar una ojeadaFer un sospir Dar un suspiroFer ous / Pondre ous (no pas *Posar ous… que de tot se sent de vegades!)

Poner huevosFer-ne cinc cèntims de… Fer fàstic Dar asco

Fer enveja Dar envidia… … … … … … … … … … …

Fer com a sinònim de dir (p.ex., i ell li va fer:…)Fer en el sentit de ser propi de… ser adequat… (p.ex.,això fa pagès, això no fa per a tu)Fer en el sentit de mesurar (p.ex., fa tres metres, fa dospams)Fer per… en el sentit d’esforçar-se (p.ex., va fer per tenirpremi)Fer en el sentit de pensar, creure… (p.ex., jo el feia mort,el feia a Amèrica encara…)Fer en el sentit de menjar (ja hem fet = ja hem dinat)Fet i fet = després de tot, comptat i debatutSi fa no fa = més o menys, aproximadamentPel que fa a… = quant a…, respecte a…Fa? = oi?

La punta de la llengua (18)Per Esteve Pujol i Pons

Diumenge 5 de desembre, a les 10 del matí, a la porta de la masia. Inscripcions al local social de Gent del Masnou.Places limitades. No hi seran admeses les persones que no s’hi hagin inscrit prèviament.

Visita cultural a la Masia de “Can Teixidor”

12

Gràcies als Diplomes d’Espanyol com aLlengua Estrangera –els DELE– hepogut visitar diferents ciutats i països.A final de setembre –del 23 al 26– vaigestar a Viña del Mar, a Xile. Va ser unviatge molt ràpid, un llampec. Molteshores de feina, algunes reunions i unamiqueta –ben poc– de turisme. I l’últimasetmana de setembre ben cansat… Es nota el pas dels anys: en el canvid’hora Brasil-Xile, en el temps passat al’avió, en la feina que hi ha abans delviatge… tot i que no em fa l’efecte quetinc ja 40 anys.Com a les altres ocasions en què he viat-jat per Amèrica del Sud, sempre m’hasemblat exquisit el tracte que he rebut.Hi deu fer una mica –o molt– que no sócjo sinó que represento una institució.Sigui com sigui, les persones d’aquestcontinent m’han semblat molt educades,molt agradables, molt gentils. El tracte éssempre de “vostè” i no em sembla mala-ment, al contrari. El taxista que em varecollir a l’aeroport de Santiago i em vaportar a Viña del Mar i a la inversa, sem-pre feia servir la tercera persona, prece-dit d’un don, que em va provocar unsomriure: don Joan aquí, don Joanallà… I aquest don –llegeixo el dicciona-ri– és un tractament de respecte queantigament estava reservat a determina-des personas de classe social elevada ique actualmente tendeix a desaparèi-xer… Li vaig comentar al taxista –Roberto el seu nom; d’avis bascs; mésde 200 km entre anada i tornada perme-ten xerrar de tot i de res– que no feiafalta que em tractés de vostè –al cap i ala fi jo tinc 20 anys menys que ell–, peròla forma verbal va seguir sent la matei-xa… i per part meva també, naturalment:Donde fueres, haz lo que vieres… senseel don, no obstant.Un cop a Viña del Mar, el tractament vaser vacil·lant els primers minuts: el doc-tor Gerardo Vidal –el senyor que em vaconvidar per treballar– va fer servir elvostè; jo també; però vam passar a lasegona persona ràpidament. No ho vafer així la seva secretària ni una altra pro-fessora. La secretària sempre es va diri-

gir al Gerardo com Don Gerardo –a misempre em va tractar de vostè– tot i quefa anys que treballa diàriament amb elcap de Relaciones Internacionales de laUniversidad Adolfo Ibáñez, que és onem va portar la feina.Allà, divendres i dissabte vam treballarsobre la part oral dels exàmens, la partescrita, l’avaluació, els Plans Curricularsi el Marco Común Europeo, documentaquest últim que em sembla força inte-ressant. El curs era per formar examina-dors del DELE, ja que la Universitat repestudiants de diferents parts del món.Els professors que van rebre el curstambé van vacil·lar en el tractament, tot ique molts tenien més anys i alguns erendoctors en Literatura o Lingüística.Finalment és va imposar la segona per-sona… La doctora Juana o don Brunoem van semblar unes eminències benhumils, com els seus companys. Vaig tenir la sort de sopar amb elGerardo cada nit. I de poder parlar unamiqueta d’història, de Xile, d’Espanya,de Grècia i de Roma. Em va ajudar el fetque a mi m’agrada la història i d’haverviscut a l’Hèl·lade uns anys. Reconec,però, que cada dia sóc més ignorant,que entro en una llibreria, xafardejo lli-bres, i no en conec els autors, que emparlen de gent “famosa” –em refereixo a

escriptors, pintors, músics, cineastes…–i jo no la conec, que m’expliquen esde-veniments i no sé quan van ocórrer…A mesura que passen els anys em sentocada vegada més out d’aquest móntambé: Com funciona un telèfon mòbil?Com es fabrica el motor d’un avió?Quins càlculs són necessaris per arribara la lluna? Arribo a la conclusió que elmeu coneixement és com un dit i lameva ignorància de la mida de Xile omés…El diumenge dia 27 em vaig llevar d’horai vaig tenir temps de fer una petita voltaper Viña del Mar i arribar-me aValparaíso amb tren. El centre històricd’aquesta última ciutat va ser declaratPatrimoni de la Humanitat el 2003. Hi haracons ben agradables, bohemis, edificiscolonials ben conservats, cases acolori-des sobre barrancs, funiculars de finaldel segle XIX, que fan encara la sevafeina, mansions transformades en hotelsben polits, carrers ben arreglats, pocsturistes, nadius amables.I em va semblar que Xile es recuperaprou bé del fort terratrèmol del 27 defebrer. Ara falten els miners… i quesiguin vius es considera un miracle i jaho comparen amb l´avió que va caureals majestuosos Andes fa un grapatd’anys.

Viña del Mar- ValparaísoPer Joan Maresma Duran

Valparaíso

Valparaíso

ExposicionsFins al 5/11XII Mostra d’Etiquetes de Vins i Licors. Col·lecció E. López

Del 6 al 26/11. Pintures de Cristina Camarero

Del 27/11 al 17/12Escultures de Ramon Torrents

13

Conferència-projecció“BULGÀRIA A VISTA DE BICI”Diumenge 21 de novembre a les 18 a la sala d’actesA càrrec de Xavier Tarafa

ConferènciaLa síndrome de l’emperadorDissabte 20 de novembre a les 19 a la sala d’actesOrganitza: Dones d’Avui El Masnou

“DIUMENGE AMB LLETRES”GRUP RAUXA DE GENT DEL MASNOU.

VETLLADA ARTÍSTICA,LITERÀRIA, MUSICAL.DIU. 28 DE NOVEMBRE A LES 7 DE LA TARDA.

ENTRADA GRATUÏTA.

L’ENDEVINALLA per V.D.R.

M’agrada trepitjar terrai m’agrada molt lluir,i junt amb ma germanacaminem i ballem sense fi.

Resposta: les sabates

I n f o r m a

Seixanta persones entorn de la taulacelebrant els vint-i-cins anys de vidad’una entitat en una vila no pas gairegran, no passa cada dia.Això va esdevenir al vespre del dissab-te 30 d’octubre al restaurant CellerMarfil, d’Alella.I va ser veritablement de germanor perl’aire que s’hi respirava, per l’alegria i elbon fer de tothom.La Junta presidia discretament el sopar.Entre el president i el vicepresident hivan fer seure Jordi Porta, persona reve-llant a Catalunya per la seva dedicacióa camps tan diversos com l’escoltisme,la joventut universitària, ÒmniumCultural, el Centre UNESCO de Catalu-nya… en tot el que fa a l’associacio-nisme del nostre país.En acabar el sopar, Joan Casals, presi-dent de Gent del Masnou, va resumiren poques paraules el naixement i vidade l’associació, amb agraïments bensincers a tants associats que, des delpagament puntual de la quota fins a laparticipació més activa i desinteressa-da, han aconseguit el gran nombred’activitats que Gent del Masnou ha duta terme durant aquest quart de segle.Jordi Porta ens va parlar de l’associaci-

onisme dintre de la societat civil com aelement dinamitzador de la societat ca-talana; del paper que juguen les asso-ciacions cíviques en una nació senseestat; de la importància transcendentalque hi hagi participació de gent jove enles associacions a fi que no perdin vigo-ria i mantinguin la creativitat i l’empentarenovadores. L’obsequi d’alguns llibresescrits per socis de Gent del Masnou vaservir d’agraïment a la seva presència iparticipació a l’acte.La lectura d’un parell de poesies corres-ponents als butlletins del mes dedesembre dels anys 1986 i 1988, explí-citament dedicades a l’entitat, va cloureformalment el sopar.La conversa amable, distesa, comparti-

da i repartida va continuar encara unabona estona.Esperem i desitgem que d’aquí vint-i-cinc anys més, no sabem qui es torna-ran a reunir no sabem on per festejaramb joia que una associació cívico-cul-tural, fundada l’any 1985, anomenadaGent del Masnou perduri per a bé de lanostra vila en una Catalunya méshumana, més lliure, més culta, mésfeliç, més rica i més plena.Per molts més anys!

SOPAR DE GERMANOR. 25è ANIVERSARI DEL GENT DEL MASNOUPer Esteve Pujol i Pons

Jordi Porta parlant de l’associacionisme

14

Benvolgut professor, doctor escènic Ricard Salvat (1934-2009):el 5 de desembre finalitzen les representacions d’El casamentdels petitsburgesos de Bertolt Brecht (1898-1956) que ha diri-git en Víctor Alvaro, a l’Almeria Teatre (c/ de Sant Lluís, 64,metro: Joanic). Vostè va ser l’introductor del teatre èpic deBrecht al nostre país. Recordi venir a l’homenatge que se li fa eldijous 4 a l’auditori de l’Institut del Teatre (Barcelona), el dill. 22al T. Romea, i els dies 23-24 a la Facultat de Geogra-fia i Històriade la Uni.de Barcelona (“50 Anys de l’EADAG”).El dia 3 comença a exhibir-se La resclosa, de Michel Azama,amb Montse Alcoverro dirigida per Robert Torres, a la NauIvanow, i hi fa temporada fins al 28 de novembre. Tots patimalgun tipus de reixa, oi professor?, física o derivada.Estimat Mestre: dues escapades. La reobertura d’El Molino ().Que comportarà que vulguem aparèixer pel Paral·lel: el festiuespectacle Made in Paral·lel ocupa l’escenari mentre fem unacopa (espectacle i consumició: 38€) o un soparet amb especta-cle (78€).I el Bashir Lazhar, que la directora teatral Magda Puyo (per cert,nominada enguany a millor direcció, per El berenar d’Ulisses, alsPremis Butaca 2010 que es fallen el dimarts 30 de novembre alnou Artèria Paral·lel) pauta, amb traducció de la dramaturgaHelena Tornero, on fa actuar en Pepo Blasco i el compositorJoan Alavedra (van treballar amb vostè a A la jungla de les ciu-tats, de Brecht, el 1998, sí!) a la Sala Beckett (fins al21/11/2010).Benvolgut professor: vostè, que va compartir experiènciessemiescèniques i diàleg amb el tel·lúric Albert Vidal al IIIFestival EntreCultures de Tortosa (2006), sàpiga que justamentara ell actua al Nacional (TNC, sala Tallers), fins al 7 de novem-bre, a Història de Joan, nascut d’un ós. La majoria dels suïcidis són en diumenge, diu el text de la cra-coviana Anna Burzynska (n. 1957), que es representarà a laSala Muntaner fins al 28 de novembre: no és moment de per-dre la vida, sinó de recuperar-la.¿Recorda, professor, que el Raül Maigí el va aprofundidamententrevistar per al volum de Testimonis del segle, de la col·lecciód’assaig Argumenta? Doncs, el divendres 19 i el dissabte 20 denovembre se celebren les II Jornades Argumenta a Vilanova ila Geltrú: xerrades, presentacions, taules rodones durant dosdies, amb grans noms, i tot de franc! Umm, quin plaer! Busqui,si us plau, el díptic de les jornades al web de l’Editorial El Cep ila Nansa (www.elcepilanansa.com). Per cert, el divendres el tan-quen amb una lectura dramatitzada a les 20 h: amb la comè-dia costumista Un terròs de sucre, que va escriure el pintor pai-satgista català Modest Urgell (1839-1919). Interpretada perAlícia Puertas, Míriam Escurriola, Eva Saumell, Anna Zouari,Núria Santander, Mireia Guilella i Mònica van Campen, segura-ment la semiposada en escena se li dedica a vostè: perquè ladirigeix una de les seves exalumnes. Que enyora no trobar-lo ales platees. Encara que no ho digui. M’ho va dir una tarda, entreplors i abraçades.

Salvat(s): ressorgiment

Teatre capital(La cartellera barcelonina)Per Rosa M. Isart (rmisart@hotmail.com) i M. Josep R. Lucas (gràfics)

El Masnou, Sant Felip, 45 · 93 540 97 41Badalona, Canonge Baranera, 75 · 93 384 43 51

Igualada, Rambla Nova, 29 (nova botiga)

elcullerot@hotmail.com

De tot per a la cuina

La cuina de l’Antònia

RECEPTA DE COM FER PASTA FRESCA:INGREDIENTS:

1/2kg de farina, 2 ous, 1 cullerada sopera d’oli oliva, got d’aigua,una mica de sal

PROCEDIMENT:

En un bol, hi podem posar la farina i la sal, batem els ous amb l’oli il’aigua, incorporem-ho a la farina i comencem a amassar-ho. Demica en mica hem d’aconseguir que la massa quedi elàstica, peròferma. Si ens va quedant amb una textura massa humida, hi afe-girem farina i, si queda massa seca, una mica d’aigua, ja que hemde pensar que després s’ha d’estirar amb el corró.

Farem dues receptes diferents:

LASSANYA D’ESPINACS, AMB PINYONS I BOLETSINGREDIENTS:

1/2kg d’espinacs (poden ser congelats), 1 manat d’alls tendres, 50 g de pinyons, bolets de temporada

PROCEDIMENT:

Tallarem els alls tendres a rodanxes molt petites i els sofregirem afoc molt lent. Després hi afegirem els espinacs tallats petits.Mentrestant tallarem els bolets, els sofregirem i els reservarem.Posarem una paella al foc amb els pinyons. El foc ha de ser suau jaque els pinyons s’han d’enrossir, no torrar. Ho ajuntem tot i ja tenimel farcit de la lasanya.

RAVIOLIS DE FORMATGE DE CABRA I TOMÀQUETS SECSINGREDIENTS:

Un rulo de formatge de cabra, tomàquets secs i Parmesà

PROCEDIMENT:

Estirem la pasta sobre una superfície plana, tallem uns talls de for-matge de cabra i els posem sobre la base, separats els talls, uns delsaltres uns 8 cm. Posem uns talls de tomàquet i una mica de parmesàa sobre dels talls de formatge de cabra. Pintem la base amb rovelld’ou, i posem l’altra base a sobre i pressionem suaument. Marquemels raviolis amb un tallagaletes i tallem els raviolis amb el tallador oamb un ganivet.

S e r v e i s i m m o b i l i a r i s e n g e n e r a l

FF PP

FFFinques PPPuig S L

Mossèn Jacint Verdaguer, 14 · El Masnou 93 555 10 60 / 17 61 • info@finquespuig.net

T/ 93.555.69.03www.meslloc.com

FINQUES MESLLOCLLIGOÑA CAYETANO

S a n t M i q u e l , 2 3 - 0 8 3 2 0 e l M a s n o u -

E S P E C I A L I S T E S E N D I A M A N T S

Ens hem traslladat al carrer Pere Grau 14, al costat de Mobles Vilalta.

Pere Grau, 14 · El Masnou · 93 555 64 51

Administració i venda de pisos, cases i rústiques. Propietat

horitzontal. Assessoria jurídica

Visiteu-nos a: finquespuig.net

coses no pinten prou bé, elsdel PSC i companyia, supo-so que escaldats que desde l`any vuitanta no en gua-nyen ni una al Parlament,engeguen la campanyadels suposats finançamentsirregulars de CiU; primer el

cas Banca Catalana, hiseguiren els casos Casino,Turisme, Pallarols i elfamós tres per cent del Sr.Pascual Maragall, i ara elquatre per cent del ja proudesgraciat cas Palau de laMúsica. Tots han acabat en

no res. Fins ara els únicsque han anat a la presó perfinançament indegut hanestat els socialistes, se-nyors Sala i Navarro, i perara els únics polítics impu-tats pels fets de l’Hotel delPalau són regidors del`Ajuntament de Barcelona.Fets no, paraules oi?

Marià Aran i GonzálezEl Masnou

Ve da la pàgina 5

Estem al polígon La Bòbila.Garrofers, 5 (Pont de Teià)

93 540 17 89

MOTORCAS

Venda, lloguer i reparació de

maquinària per a la construc-ció i el bricolatge. Lloguer debastides per a grans i petites

feines, també les montem.Escales, motors, bombes

15

Fem Llum a la INDEPENDÈNCIADissabte 13 de novembre a les 7 de la tarda a la platja, davant l’estació d’Ocata.

Porta la teva torxa, fanal o estriper fer llum i, si no en tens, te’nproporcionarem un.

També hi pots participar des de casa.

Per la llibertat de Catalunya D E C I D E I X

INDEPENDÈNCIConsultes per a la Independència de Catalunya

2010Decidim!llll

Al Masnou