Butlletí Gent del Masnou 3a època núm. 287, maig del 2011

GENT DEL MASNOU

Exposició i venda:Àngel Guimerà, 14.

Taller: Puerto Rico, 28 93 540 31 57 el Masnou Tallers Masnou. 88 anys al seu servei

TALLERS MASNOU1923-2011

88ANYS

E S P E C I A L I S T E S E N D I A M A N T S E S P E C I A L I S T E S E N D I A M A N T S

Ens hem traslladat al carrer Pere Grau 14, al costat de Mobles Vilalta

Pere Grau, 14 · El Masnou · 93 555 64 51

T/ 93.555.69.03www.meslloc.com

FINQUES MESLLOCLLIGOÑA CAYETANO

S a n t M i q u e l , 2 3 - 0 8 3 2 0 e l M a s n o u -

Compravenda - Admin is t rac ió - ASS. jur íd i ca

Mossèn Jacint Verdaguer, 14 · El Masnou Tels. 93 555 10 60 / 17 61 · Fax 93 555 28 90

www.finquespuig.net · info@finquespuig.net

Finques Puig slF P

Butlletí mensual de Gent del Masnou, associa-ció cívico-cultural, recreativa i esportiva inscritaamb el número 7.669 al registre d'associacionsde la Generalitat de Catalunya.

Equip de Redacció:Joan Casals - Joan Muray - Esteve Pujol

Portada: Barca de mitjana avarada a la platja del Masnouentre final del segle IXX i principi del XX

Correcció: Esteve Pujol i Pons

Publicitat: 93 555 80 06

Imprimeix: Jobagraf

Tiratge: 3.500 exemplars

Paper ecològic de 90 g

Edita: Gent del MasnouDipòsit legal B. 29.758-87

GENT DEL MASNOUDr. Agell, 908320 El Masnou93 126 82 20gentmas@suport.orgwww.gentdelmasnou.cat

L'entitat Gent del Masnou no es fa responsable,necessàriament, del contingut dels articles signatspels seus col·laboradors.

SumariEDITORIAL........................................................................................... 3BÚSTIA OBERTA................................................................................. 5LA CRISI PER A PÀRVULS per Joan Camps..................................... 7EL COSTAO D’ITACOATIARA per Joan Maresma Duran................... 9TEATRE CAPITAL per Rosa M.Isart i M.Josep R. Lucas........................ 10A CONTRACOR per Ramon Serra ........................................................ 11HISTÒRIES DE LA VILA per Joan Muray............................................... 12ALBERT MANENT I SEGIMONT per Joan Muray.................................. 15CORAL XABEC per Enric Badal i Esteve Pujol..................................... 16LA PUNTA DE LA LLENGUA (24) per Esteve Pujol ............................. 16ANNA Ma. JANER I ANGLARILL per Ma Pilar Adín .............................17QUI ÉS AQUEST PERSONATGE? per Antoni Josep Ferrero ............17ARRAN DE SÒL per Pledebuit............................................................ 18PARLEM DE LLIBRES per Jordi Martí Bertran...................................18GAIREBÉ TOT AIXÒ ÈS VERITAT per Carles Maristany ..................... .19ELS VAIXELLS FANTASMES per Josep Condeminas....................... 20GENT DEL MASNOU INFORMA.........................................................22

Una vegada més les urnes tornen a reclamar la nostra presència en una novacontesa electoral: les eleccions municipals d’aquest 22 de maig, que està alcaure.Sortosament, perquè aquest simple gest democràtic de poder dipositar el nos-tre vot, significa la consolidació i normalitat d’un sistema que, amb totes lesdeficiències i retrets que li vulguem aplicar (que no són pocs) ens permetexpressar, lliurement, les nostres preferències i la confiança o malfiança quefem als partits o coalicions que s’hi presenten, un cop sospesats els seus pro-grames i propostes.Les eleccions municipals, per la seva proximitat als problemas o necessitatstangibles, ens brinden una oportunitat d’intervenció que cal no menystenir ja queafecten el model de poble que se’ns ofereix avui i en un futur proper i, tot i lesnombroses coincidències entre els diferents programes, cada partit té el seutarannà i marca una manera de fer i unes prioritats d’acord amb el seu imagina-ri polític, que ens poden semblar més o menys escaients i que fan que el nos-tre vot s’adreci a una banda o altra, segons el cas.Quan diem que les eleccions municipals s’ocupen dels problemes o necessitatstangibles ens referim, entre d’altres, a equipaments públics, neteja, benestarsocial, manteniment de l’arbrat i conservació de l’enjardinat municipal, mancad’espais d’aparcament, contenció de la despesa de l’administració municipal entotes les vessants, formació de joves i desocupació laboral, resolución definitivadels enquistats parc Vallmora i edifici de l’antic Casinet, desencallar la promocióde l’estampadora (Can Xala), seguretat ciutadana, eradicació dels focus okupesi del tràfic de droga en determinades zones de la vila, impostos municipals, cen-tre cívic i cultural, transport urbà i mobilitat viària, replantejament de les voreresper a vianants i eliminació de les barreres arquitectòniques, conversió de la N-II, potenciar el civisme i la convivència entre les diferents comunitats locals, pro-moció de l’habitatge social, cooperació amb els pobles veïns d’Alella i Teià permancomunar serveis, i un llarg etcètera qe no cabria en aquest limitat espai edi-torial. En bona part d’aquest llistat de demandes socials hi ha aspectes que requerei-xen un esforç econòmic important i tots sabem que, actualment, les coses noestan per tirar coets i que caldrà retallar i reconduir els resultats d’una llarga tem-porada d’excessives alegries, però estem convençuts que amb imaginació i unaclara voluntat de servei i austeritat es podran encarrilar i contribuiran a fer delnostre poble un espai més agradable i just per a tots els qui hi vivim i contribuïmamb els nostres impostos, que és del que es tracta i desitgem.Per tot això i perquè tots plegats en podem sortir beneficiats o perjudicats, ésrecomanable que no deixem perdre l’oportunitat de participar, d’anar a votaraquella llista que ens faci més patxoca o que ens sembli més solvent perendreçar la nostra vila i per fer net d’antigues mancances.El 22 de maig el nostre vot pot ser cabdal. Aprofitem-lo.

El President

Editorial EL 22M

3

ProjecciócomentadaDissabte 14 de maig a les19 a Gent del Masnou.Projecció comentada de

diapositives d’un viatge alVietnam, Cambodja i Laos,a càrrec de Roger Canal iSoler, biòleg, veterinari i

fotògraf.

Donació de sangDiumenge 15 de maig,

de 10 a 14, al local social.de Gent del Masnou

Donar-ne una mica ésdonar molt

Maig 2011Dies en què les farmàcies del Masnou estan de guàrdia

FARM

ACÈU

TICS

DEL

MAS

NOU 24 hores al seu servei

Els serveis de guàrdia són de 9:30 del matí a 9:30 del matí El dissabte a la tarda està oberta només la farmàcia de guàrdia

AYMAR (Maricel)

DOMINGUEZFÀBREGAS OCATARIERA VIAYNA (M.J.Cardona)

Almeria, 14

Enamorats 2, (Enfront Estació del Masnou)

Navarra, 68

St. Domènec, 1

J.Llimona, 22 (Enfront C.Nàutic)

Prat de la Riba, 23

93 555 03 81

93 555 59 36

93 555 19 79

93 555 33 08

93 555 08 55

93 555 04 03

1de MaigFesta

del Treball

2a. PasquaFesta local

OcataFàbregasViayna C

DominguezAymarOcataRieraRieraViayna CDominguezAymarOcataRieraFàbregasFàbregasFàbregasAymarOcataRieraDominguezViayna C

diumengedillunsdimarts

dimecresdijousdivendresdissabtediumengedillunsdimartsdimecresdijousdivendresdissabtediumengedillunsdimartsdimecresdijousdivendresdissabte

293031

123456789

101112131415161718

Juny 11

diumengedillunsdimartsdimecresdijousdivendresdissabtediumengedillunsdimartsdimecresdijousdivendresdissabtediumengedillunsdimartsdimecresdijousdivendresdissabtediumengedillunsdimartsdimecresdijousdivendresdissabte

FàbregasDominguezAymarOcataViayna CFàbregasRieraRieraAymarOcataRieraAymarViayna CDominguezDominguezOcataRieraFàbregasViayna CDominguezAymarAymarRieraFàbregasViayna CDominguezAymarOcata

123456789

10111213141516171819202122232425262728

ENCEGATS PER L’ODIDe l’odi contra l’estrangerse’n diu xenofòbia, i en con-tra d’altres ètnies o grupsés racisme. Suposo quetambé hi deu haver un motdel dirigit contra els naturalsd’un lloc per part dels qui hihan emigrat; però deixem-ho amb odi.Aquesta introducció ve acap arran del que vaigescoltar el dimarts, 1 demarç, a l’anar a fotografiarLES QUATRE COLUMNESCATALANES a Montjuïc.M’hi dirigia quan pel meucostat passaren tres ho-mes, que, pel que es veu,devia fer temps que no ana-ven per aquells verals deMontjuïc. Un d’ells, enveure les columnes va dir:¿QUÉ HASEN ETTASCUATRO MIERDAS AHÍ?Un segon li va dir: DISENQUE ES SU BANDERA. Iell mateix es respon dient:QUÉ COÑO BANDERA NINA, SI NO HAN TENÍONUNCA BANDERA NIREINO. I per reblar el clau,el tercer, que deuria seraragonès, va dir: EL REINOFUE EL DE ARAGÓN Y LABANDERA LA ARAGONESA.No cal fer cap més comen-tari, només que la sevaignorància era majúscula o,com a mínim, el seu res-pecte per la terra que els vaacollir era absent del tot.I com a cloenda només unareflexió. Deu ser molt trist,moltíssim, haver de viure

en un lloc on et trobes tanmalament. Oh i això que nohi ha cap barrera que elsimpedeixi marxar a terreson serien més feliços,sense haver de viure ambaquest odi, aquesta rancú-nia, aquesta agror. Recordo una frase que uti-litzava una senyora andalu-sa quan escoltava motscontra la terra que l’haviaacollida. Primer els miravaels peus tot fent una volta alseu entorn, després elsdeia: NO VEO CADENASQUE TE ATEN, ¿POR QUÉNO TE VAS?

Joan Muray-----------------------------------------

EL 22 DE MAIG A VOTARTingueu present a l’horad`exercir el vot:L’1.300.000 euros de des-viació (40% del pressupostinicial de l’obra) en la cons-trucció del Mercat Vell.Les noves oficines munici-pals (conegudes com elnyap) en un edifici de novaplanta, totalment inneces-sari, quan ja n’hi havia unaltre que es podia haveradequat, sense tenir encompte la plaça projectadaen el lloc ocupat per l’anticedifici de correus. La recuperació amb un costde més 970.000 € dels ter-renys de l’antiga casernade la Guàrdia Civil, quan elpoble en el seu dia els hihavia posat gratuïtament. Ique es pretenen vendre pel

mateix import, un coprequalificats com a urbanit-zables, tot i que, en el casde generar plusvàlues, el50% d’aquestes haurien deser per al “Ministerio delInterior”.La no realització del projec-te estrella de la legislatura,el Parc Vallmora, per defec-tes greus en la seva redac-ció, tot i que es van pagarels honoraris correspo-nents, i més tard es vaindemnitzar l’empresa adju-dicatària en 47.000 €; totplegat més d’un centenarde milers d’euros llençats.L`augment desmesurat delspressupostos, més d’un68% (un cop disminuïda lainflació) entre el 2003 i el2010, quan la població hoha fet en el 6%, no justifica,ni de bon tros, els serveis iprestacions rebuts pelsmasnovins.L’increment exagerat de lesdespeses de personal, queocupa gairebé la meitatdels comptes municipals ique s’ha mantingut fins i tota l’any 2011.La impossibilitat de fernoves inversions per haversuperat el límit d’endeuta-ment permès per la llei, quearriba ja al 86% de la des-pesa corrent.Després de dos plans desanejament exigits per laintervenció de la Genera-litat, s’han renegociat dosanys de carència per tornarel deute dels exercicis 2007i 2008; i el més probable ésque passi el mateix en elssegüents 2009 i 2010. Aixòvol dir que pagaran els quivinguin darrere, i més car.Això és el que han donat desi els vuit anys de governsdel PSC, IC i ERC, ajudatsúltimament pels ex del PP,que ara es diuen GIM, quetornen a prometre “flors ivioles”, quan per sortir del

forat s’haurà de suar “sang illàgrimes”.

Marià Aran-----------------------------------------

ELECCIONS MUNICIPALSEl mes de novembre de2009 vaig enviar-li unacarta denunciant la mort dela majoria d’arbres del pas-seig marítim per falta de regi atenció.Després de la meva carta,l’única actuació feta perl’Ajuntament va ser tallarels arbres morts, i així finsara, que miraculosamenthan reposat tots els arbresdel passeig –n’he comptatsfins a 90–; i no només això,també han posat nousbancs i jocs infantils.Després de gairebé vuitanys de no fer cas de lesmoltes denúncies i de notenir cap cura del passeig,ara és quan se’n recorden... DEU SER PERQUÈ ARRI-BEN LES ELECCIONS,DEU SER...!Quina manera de malmetreels recursos de tots els ciu-tadans: no cuidant el patri-moni municipal prou bé ihaver de reposar-lo de nouamb el cost afegit que aixòté i que, per cert, m’agra-daria molt que es fes públic. També he vist que estanfent les obres de la 2a fasedels “Jardins del PaïsosCatalans”, amb un pressu-post de 395.000 euros (66milions de pessetes) i, laveritat, no sé si ara ésnecessari gastar aquestsdiners. Més, tenint encompte que tota la vida elsnens han jugat en parcs ocarrers de terra, i aquestespai complia perfectamentla funció de joc i esbarjo delnens sense necessitat defer un nou parc de disseny. Em pregunto qui pagaràtotes aquestes disbauxes...

55

Les cartes de la Bústia Oberta cal que portin: nom, cognoms, adreça, núm. delDNI i signatura de l’autor i es publicaran amb el nom i cognoms de l’autor o ini-cials. En cap cas no es publicaran cartes amb pseudònim. L'extensió no exce-dirà de 1.500 caràcters, espais inclosos; en cas contrari, la Redacció podràabreujar-les o rebutjar-ne la publicació. Gent del Masnou no es fa responsabledel contingut de les cartes. Seleccionarà les que siguin d'interès general i no man-tindrà correspondència amb els seus autors.

6

I per últim, ara que jasabem tots que la festa s’haacabat, crec que seria degran interès per a tots elsvotants conèixer les verita-bles dades financeres delnostre Ajuntament. Si mésno, agrairia conèixer cincdades comparatives delanys 2003/2011:

1.- Nombre de persones ennòmina de l’Ajuntament(Fixes + Interines)2.- % nòmines sobre el totald’ingressos3.- Saldos a caixa i bancs icrèdits pendents de paga-ment4.- Factures de proveïdorspendents de pagament5.- Inversions realitzades oen curs i pendents de paga-ment.Ben atentament,

Albert Bellido Quesada-----------------------------------------

ESTACIÓ D’OCATAJa fa temps vaig veure unrètol molt gran a l’estaciód’Ocata, on deia que el Mi-nisteri de Foment remodela-ria l’estació. Vaig pensar queja era hora que aquesta esta-ció d’Ocata fos semblant ales altres que hi ha en el Ma-resme.Posteriorment vaig veure quel’estació de Sant Andreu deLlavaneres i la de Monsolíses feien noves totalment, pertant vaig pensar que, encaraque hi havia dificultats pel pocespai que hi ha, els tècnicscorresponents trobarien lafórmula per poder ampliar, simés no, les escales i el pasper poder anar a compra elbitllet del tren. A l’hora de ferles obres resulta que noméscanvien i allarguen les rajolesde les andanes, que segura-ment està estudiat que sónmés segures. No hi tinc capobjecció.

Però jo em pregunto, el pasper anar a comprar els bitlletsi les escales corresponents,estan dintre la legalitat per serun pas d’un servei públic moltconcorregut com és l’estaciód’Ocata? Si jo obris un esta-bliment obert al públic,l’Ajuntament del Masnou o laGeneralitat de Catalunya o elmateix Ministeri de Fomentem donarien l’autoritzaciócorresponent si tingués unesescales amb l’amplada quetenen les escales de l’estaciód’Ocata? De ben segur queno. I per què ells ho poden feri jo, o qualsevol altre, no?També voldria saber sil’Ajuntament del Masnou hafet algun tipus de gestió sobreaquest tema, ja que l’hem deconsiderar, sobretot els quefem servir aquest servei, quehi ha una inseguretat i unperill de qualsevol accident,no solament per l’amplada deles escales, sinó també per

estar al costat d’una N-II moltperillosa.Crec que seria bo que es fesun replantejament total d’a-questa estació, i no solamentper evitar perills o esperarque passi un accident, sinóper millorar unes instal·la-cions que fem servir milers depersones durant la setmana.El Masnou necessita la reno-vació total d’aquesta estació.També voldria incidir quequan la persona que ha devendre els bitllets no hi és perdiferents causes, ni tan solshi ha un expenedor de bitlletsautomàtic, o sigui que t’hasde colar a l’estació d’Ocata; ia l’estació on baixis, tret del’estació de plaça Catalunya,on sí hi ha una atenció alpúblic –a la resta d’estacionsno hi és– m’he vist amb lavergonyosa actuació d’haver-me de colar per poder sortirde l’estació.

Francesc Fàbregas Cardona

39è Aplec de la Sardana al MasnouL'Agrupació Sardanista El Masnou vol donar les gràcies a tota la gent que ha vingut i ha participat en el 39è Aplec de la Sardana que vam celebrar en el Pati del Casino el dia 27 de març.Al matí es va celebrar dins el Teatre per la pluja; el Dinar de Germanor ja el vam poder fer fora i l'Aplec continuà al pati. Tot i així l'assistència de sardanistes, socis i public en general va ser molt participativa.

La ballada de sardanes que teníem programada per al dia 22 de maig amb la Cobla Vila d'Olesa, s'ajorna fins aldia 12 de juny.

Entrega del pernil que es va sortejarpels comerços que s’han anunciat ala revista de l’Aplec i que va tocar ala Perruqueria Juani.

7

La conjuntura econòmica ha descarnatles castes discriminades que componenla societat civil i la flagrant contradicciódel marc daurat igualitari que predica eldogma constitucional del 78, la llei d’orque ensenya el llautó quan des del’altiplà de Madrid ens la llegeixen ape-galosament, quan és un text farcit decíniques, sarcàstiques i hipòcrites con-tradiccions. Només cal fer lectura del’article 14, o potser ens ho hem de creu-re allò que diu que tots som igualsdavant la llei? Pitjor encara, l’article 15que afirma: tots tenim el dret al tre-ball... i, per riure, també a la remunera-ció suficient.El ventall de la societat civil és una ollade subordinacions que a cop d’ull vandes dels qui no tenen un lloc on cauremorts, o sigui, els qui ni d’estàtues a laRambla els volen, fins a aquells que hau-rien de menjar més de dos-cents àpatsal dia per gastar el sou de cinc minuts,com els Alierta: aquests personatgesque des de la seva torre d’ivori dicten elsaturats que calen a la Telefonica i simi-lars per seguir vivint ells de la bicoca delservei públic que gestionen al seu antullsacrificant els usuaris mitjançant la línies1004 mal anomenades d’atenció alclient, la màquina infernal que pregunta ino entén el que li diuen o l’operador decarn i ossos que, en no saber què dir, etposa música o falques de publicitat, unatropa assalariada prescindible per ferperdre el temps a l’usuari i mantenir elmonopoli del l’amo i senyor de les comu-nicacions d’Espanya. En aquest mateixsac hi podríem posar bancs i caixesd’estalvi, però aquests es mereixen unescrit monogràfic per a després de l’estiuquan hagin aixecat les catifes i puguemavaluar la porqueria que hi guarden.Matisant i sense sarcasmes, la discrimi-nació és encara més injusta que dramà-tica, ja que compon una llista infinita desegments, dels quals anomenaré nomésuna desena:

1. Els grans vividors de la política que,fent-t’ho malament, s’acullen al celibatde l’eròtica del poder per a una jubila-ció daurada de per vida.

subsidi esgotat.Davant d’aquesta desigualtat taninjusta, els salvadors de la pàtria vanfent la puta i l’alcavota, sotmesos almandat partidista de la campanyaelectoral de torn: ara són les munici-pals, abans eren les inventades perposar un tramvia a la diagonal fenttrampes, o aprofitant-se, en pro o encontra, de l’impuls de les consultesque els patriotes de bona fe vancomençar a Arenys de Munt.Mentrestant, tement perdre el tàlemde les prebendes que els brindava elpoder, els sindicats han començat aatiar el conflicte social en el segmentde la funció pública. Ho fan, com quiprem pólvora en un barril, posantpiquets informatius davant el Governde la Generalitat ignorant el comptede la vella que sentencia que si elsdiners que tens són els dits d’una mà,no pots comptar amb els de l’altre màsense anar a fiar. Em quedo perplex veient els metgesde la funció pública manipulats demanera tan insensata, quan els supo-sem avesats a la diagnosi del seny ique, escridassant, s’han posat a ferxivarri al costat dels pancartistesd’ofici a qui, a força d’ajudar a tancarempreses, tant els fot omplir més labóta de trilita buscant el brètol que hiposi la metxa. Pel que fa a qui potencendre el llumí, la classe mèdica hohauria de saber també, ja que dels quiels sobra o els falta un bull, n’hi hamés a fora que dins disposats a fer-hoexplotar tot sense cap solta ni volta.

Per Joan Camps i Ortiz

LA CRISI PER A PÀRVULS

2. Els qui segueixen naixent amb laflor al cul: la vintena de famílies privi-legiades, prínceps i monarques queprediquen la indivisibilitat. 3. Els empresaris, rendistes, esportis-tes d’elit, les màfies; tots aquells a quil’enginyeria del blanqueig permet eva-dir la riquesa acumulada cap a paradi-sos fiscals o emmascarar-la ambempreses interposades.4. Els delinqüents de l’especulaciófraudulenta i la corrupció política:només la minoria encausats, però totsplegats vivint encara a cos de rei.5. Els morosos d’hipoteca que, haventescoltat els subtils enganys i cants desirena de les entitats de crèdit, ara estroben amb el cul a l’aire.6. Els treballadors que han acceptatretallades salarials de l’empresa priva-da per mantenir precàriament el llocde treball i els de la funció pública, aqui han escapçat el salari, però que,per ser qui són, tenen blindat el lloc detreball sense adonar-se que fa anysque cada euro del seu salari anava depet a l’endeutament que ens ha posata la cua de Grècia i de Portugal.7. Els qui sense aspiracions segueixeningressant com abans, sense sentir capefecte de la crisi, però que tenen l’ai alcor, amb perill de perdre la feina.8. Els mileuristes de nòmina, vull dirque paguen impostos, seguits dels quicobren amb el diner negre del’economia submergida.9. Els pobres de solemnitat que viuende caritat.10. Els caps familiars a l’atur i amb el

Pg. de la Riera, 86 93 540 06 01

Teià

Pg. de la Riera, 77 93 540 46 37677 70 45 90

Teià

Pg. de la Riera, 130 93 555 35 18

Teià

Menús diarisCarta selecta

FLORS I PLANTES

ORNAMENTS

FLORALS

RESTAURANTEnric

Fórmules magistralsAnàlisis preventives

HomeopatiaPlantes medicinals

Dietètica infantilDermofarmàcia

Teià, diumenge 8 de maig

PORTES AUTOMÀTIQUES iMANUALS

Port esportiu el Masnou, local 77 · 93 540 72 40 (Hores convingudes) · El MasnouP. Buvisa. C/ Indústria 14 • 93 555 93 88 · • Teià

DEMANEU INFORMACIÓ

• Portes de garatge i barris, manuals i automàtiques• Automatització de tot tipus de portes i persianes• Receptors i emissores • Cèl·lules fotoelèctriques • Detectors magnètics • Instal·lació, manteniment i reparacions

Enric, sl

TERRA, FOC, METALL

FICOEM 2011

Adriana93 555 76 40

CLUB DE TENNISBARCELONA-TEIÀ

Ramon llull, 12 Teià93 555 37 00

www.teia.net/etbt

9

Per Joan Maresma Duran

La platja d’Itacoatiara és a Niterói, unaciutat al davant de Rio de Janeiro, al’altra banda de la Badia de Guanabara.En la meva opinió és la més bonica deles praias oceânicas d’aquesta ciutat.Un lloc no gaire gran, una miquetaallunyat, i que, malauradament, quan fabon temps s’omple, principalment desurfistes.Un dia del passat carnestoltes vamestar per allí. El millor, com gairebé sempre, és arri-bar-hi d’hora. La idea era pujar alcostão amb un grup d’amics carioques.En aquesta zona es troba el Parque daSerra da Tiririca, un parc natural on espoden fer diferents caminades, onencara es troben espais salvatges alcostat de la regió metropolitana de Riode Janeiro i on, amb una miqueta desort, es poden contemplar diferents ani-mals, principalment ocells.Era una intenció de fa temps pujar alMorro de Tucum o Costão. La paraulamorro la podem traduir com turó; icostão, la podem traduir com pendentben fort.Després de quasi una hora amb cotxe,vam a arribar a la platja. I vam entrar alparc. La primera part de la pujada ésper un caminet, un sender, una trilhahumida i fangosa, de vegetació espes-sa que no deixa passar la llum del sol.Després d’uns deu minuts de pujada,s’arriba a un collet on existeixen dife-rents bifurcacions. I nosaltres vam tirarpel dret. Per pujar al costão no hi ha camí.Simplement és anar seguint la roca. Ipujar, pujar i pujar fins que s’arriba alcim. Sort que el dia era mig cobert i elsnúvols disminuïen la calor, tot i que unsquants ens vam cremar una miqueta.La primera part de la roca és complica-da. El calçat rellisca pel fang anterior i eldesnivell és ben fort. Tothom haviad’anar amb compte i pujar gairebéescalant. Però passada aquesta, lapujada és més suau, tot i que el pen-dent és de Déu n’hi do. Dues noies esvan quedar enrere després d’haversuperat aquest primer tram.

Desgraciadament, ningú no havia fet elcim abans i no els podíem dir ques’havia acabat el tros més difícil…En arribar al capdamunt d’aquesta for-mació rocosa, que té uns 350m d’a-lçada, la vista és espectacular: una visióprivilegiada de la bonica platja d’Itacoa-tiara i, al fons, la ciutat de Rio, amb el Pade Sucre i el Corcovado sorgint impo-nents sobre cidade maravilhosa. Després de les fotografies de rigor, depicar una miqueta i beure molta aiguainiciem la baixada. Sembla mentida quehaguem pujat tant i que mantingueml’equilibri sobre la roca nua… Ajuda, imolt, que la roca és seca i el calçattambé. Em sorprèn la vegetació quesurt a la roca: cactus i bromèlies, quelluiten per sobreviure en un ambient

ben advers.Ja a la platja; temps per entrar al fredoceà. Les onades són altes, divertides,fortes. Em recorda el Masnou de lameva adolescència, tot i que laMediterrània és un bassal al costat dela immensitat de l’Atlàntic i les onadesde fa més de vint anys són més aviatpoca cosa comparades amb aquestes.Dinar peix fresc a la veïna platjad’Itaipu. Un lloc ben popular i senzill.Menjar bo i a preu ben raonable. I torna-da cap a la gran ciutat.Un dia ben agradable, amb bona com-panyia, amb bona gent. Un dia d’esforç,de rialles, de relax. De vegades tenimllocs al costat de casa que no acabemd’apreciar com es mereixen. Requiescat in pace, tia Dolors.

El Costão d’Itacoatiara

10

Exercicis de vol

Teatre capital(La cartellera barcelonina)Per Rosa M. Isart (rmisart@hotmail.com) i M. Josep R. Lucas (gràfics)

El dimecres 4 de maig ens desplacem a la Sala Flyhard, quepresenta la lectura dramatitzada del text Autolesió, de PattySantos (Barcelona, 1987), sobre el retrobament de dues ger-manes amb una passió comuna: la fotografia.L’endemà, el dia 5, la comèdia en cinc actes de Molière Elmisantrop (1666) neix −per fer-hi temporada− al TeatreNacional (TNC, Sala Gran, del 5 de maig al 19 de juny del2011), ara a partir d’una traducció de Sergi Belbel, que dirigeixGeorges Lavaudant.Del 12 al 14 de maig el cafè-concert El Molino inaugura el seuprimer Festival Internacional El Molino BurlesqueBarcelona. Seran tres dies d’actuacions (circ, striptease, cant,acrobàcia, contorsionisme, etc.) amb música en directe i gla-mur, picardia, exuberància, sàtira i sensualitat a càrrecd’artistes internacionals i locals d’aquest gènere, com aral’estrella nord-americana Catherine D’Lish, les anglesesBanbury Cross i Leonie Soprano, o l’hongaresa MelittaHoneycup (www.elmolinobcn.com/burlesque).Fins al 15 de maig Rafael Amargo ens mostrarà el seu granart a l’Artèria Paral·lel (av. del Paral·lel, 62), a través de l’es-pectacle Solo y Amargo. També fins al diumege 15 el muntat-ge La avería, de F. Dürrenmatt, amb direcció de Blanca

Portillo, aterra breument al Teatre Romea.Només un dia, el dimarts 17, Amor hermètic, amb Fina Rius, idirecció de Teresa Vilardell, torna a escena; aquest cop a laBiblioteca Sagrada Família (c/ Provença, 480, Barcelona) peraproximar-nos a la figura excelsa de Salvador Espriu.Fins al 28 de maig El Teatre més Petit del Món (c/Encarnació, 25; barri de Gràcia) que encapçala el compositor ipianista Luis de Arquer, cada dissabte al vespre una bella vàl-vula per desconnectar: el recital pianís-tic Només piano. A final de mes, del 26al 29 de maig, una nova creació deLluïsa Cunillé pujarà als escenaris delTeatre Lliure de Gràcia.El canvi de mes, el marcarà l’adéu-siaud’Àlex Rigola al Lliure i l’estrena d’Unahistòria catalana del nostre prolífic dra-maturg i director teatral JordiCasanovas, que es representarà de l’1 al 26 de juny al TNC(Sala Tallers). Continuem a l’estació de la primavera. Les sangsexaltades podran obligar-nos a dir el mateix que Arnau (oAlceste), l’enamorat d’Adelais (o Célimène), a l’inici de l’ActeSegon d’El misantrop, que adaptà en vers Joan Oliver per al’editorial Aymà: «No us renyo pas encara, pro us dic que emfastigueja/veure que amb l’un i amb l’altre el vostre cor feste-ja./Teniu massa galants, senyora, i això és/el que el meu senti-ment no pot aguantar més.» (1973:64). I també el mateix quediu Arnau a l’escena I de l’Acte Primer: «la raça dels humansés una mala raça.» (1973:51).

Luis de Arquer

St. Miquel, 15 · 93 555 64 24elclip2010@gmail.com

El Clipp a p e r e r i aMaterial d’escola id’oficinaFotocòpies b/n, colorCòpies de plànolsManualitats Belles arts

Sant Miquel, 21, A-baixosTel 93 540 40 53

ASSESSORIA IGLESIASFiscal. LaboralComptabilitat AssegurancesGestió immobiliària i trànsit

Sant Miquel, 6.93 555 15 38

CENTRE VETERINARI EL MASNOUUrgències 24h93 555 73 52

Horari de dill. a diiv.de 9 a 21Diss. de 10 a 13,30 i de 16 a 20

St. Miquel, 9 el Masnou93 555 73 52cvmasnou@gmail.com

D I S S E N Y E N C R I S TA L L

✦

Més de 50 any enl’artesania del vidre

Sant Miquel, 24 El Masnou 93 555 69 92

Joaquim

93 555 69 03www.meslloc.com

Finques

MesllocLLIGOÑA CAYETANO

S a n t M i q u e l , 2 3e l M a s n o u

Sant Miquel, 10-1293 540 34 36

Mecànica en general. Pre ITVXapa/Pintura. Electricitat amb

màquina de diagnosi

OFERTA AIRE CONDICIONAT 75€

Reparació iventa de productesinformàtics

St. Miquel 12 · 93 555 93 27El Masnou

www.pccoste.com

COMERCIANTS DEL CARRER ST. MIQUEL

Sant Miquel, 15. El MasnouTel. 93 540 10 25

Mestres Villà, 33. El MasnouTel. 93 555 02 40

NÚRIA FLOi n t e r i o r i s m e

Projectes i rehabilitació

de la llar.

NO

M D

EL P

ERSO

NAT

GE

DES

CO

NEG

UT

DE

FEBR

ER: A

LEIX

REN

YÉC

ON

CU

RSA

NT

GU

ANYA

DO

R: R

OSE

R L

LUÍS

VEN

TEJO

93

55

5 8

0 0

6 •

66

0 0

9 2

3 8

1

�Ta

ller d

e Pu

blic

itat

imp

re

ss

ió

i d

iss

en

y

En te

mps

de c

risi:

una

imat

ge i

mil

par

aule

s

Corria com foll dut per una força sobrehumana, als seuspeus les llambordes lluïen amb la llum de la lluna i lessabates lliscaven com les d’una ballarina sobre el parquetde la sala d’assaig. En aturar-se carrer enllà, la respiracióprofunda motivada per l’esforç el féu adonar que no estavaen una bona forma física. Minuts més tard seguia palplan-tat en el mateix lloc i amb la ment blanca, terriblement allu-nyada dels greus problemes que el perseguien.Les forces del mal volen liquidar-me i ni tan sols sé qui sóni què volen; però sé que em vigilen a totes hores i no tinclloc on amagar-me, ni valor per enfrontar-m’hi. Maleït destí,a bones hores busques venjança, quan sóc vell i feble i, perdescomptat, presa fàcil dels remordiments. No hauria detenir por, però trobo a faltar el poder d’antany, quan feia idesfeia a voluntat i tothom em respectava...

– Mentida!– Un altre cop tu?, dóna la cara.– Encara no saps qui sóc? – Deixa de perseguir-me

Espantat per la veu, aturà un taxi i es féu portar a casaseva. L’home que conduïa encetà una conversa estúpidasobre polítics de fireta que ell va rebutjar amb un: Vol fer elfavor de callar i portar-me on li he dit? Amb un renec quegairebé no va sentir ni el seu bigoti, l’home de la xerrame-ca va deixar d’arreglar el món. En el decurs del llarg trajec-te va començar a ploure i era tan gran el silenci dins el vehi-cle que el repicar de les gotes sonava com una oberturapotent d’òpera clàssica.L’home que sentia veus fitava aquells carrers conegutsamb la deixadesa del costum. En un moment, el taxi s’aturàen un semàfor i una persona alta abillada amb un abric depell negra s’entaforà dins a la velocitat del llamp i digué:

– Tu, taxista, porta’ns a l’infern i no facis preguntes per-què ja en saps el camí.Veient el panorama, l’home vell que sentia veus va ensor-rar-se encara més en aquell greixós seient, ben atemoritper la determinació d’aquella aparició. Uns segons méstard el conductor va girar-se, però ara ja no era aquellhome del bigoti, aquella cara era una mena de màscaraamb unes curtes banyetes vermelles. Va parlar amb l’homede l’abric en una llengua que ell no havia sentit mai i, ente-nent la seva situació, es va pixar a sobre.Cagat de por i mullat de pixum i amb la mirada feridora delseu acompanyant, va comprendre que la seva fi era a propi que no seria agradable.

– Bé, ja saps què t’espera, oi?– Sí, sou diables i veniu a matar-me.– Així m’agrada, que entenguis les coses ràpidament.

Un nou silenci s’allargà per una estona. El cotxe ja era forade la ciutat i s’endinsà per una fosca carretera de munta-nya. L’home de l’abric féu un somriure i deixà anar:

– En tots aquests anys ens has perseguit en nom de lateva religió; deies que feies exorcismes per alliberar la gent

i perquè t’ho manava el teu cap, però en el fons tambét’agradava matar. Vas fer mal als nostres i ara és hora depagar els deutes. Tothom té un hora per néixer i una permorir, però tot es fa segons un ritus; el problema greu ésque nosaltres som immortals i tu no, la teva religió venvides eternes, però tu saps que és mentida. Mira’tl’entrecuix i sabràs que no tens esperança perquè no potsni controlar el teu cos.

Amb brusquedat va ser foragitat del cotxe; i el reu, fet unmar de llàgrimes, implorava per la seva vida, renegava deles seves creences i s’oferia a seguir les del cantó fosc. Elsdiables el miraven en silenci escoltant la renúncia d’aquellhome quan de cop i volta la terra s’esquerdà sota els seuspeus i l’antic exorcista desaparegué en un abisme profund.Poc després l’escletxa es tancà i els dos diables estengue-ren les ales i van començar a volar cel enllà.

A contracorPer Ramon Serra i Roca

11

CRUÏLLA CARRETERAD’ALELLA i ESTACIÓAquesta cruïlla de la carreteraN-II (que aleshores es deia de“Madrid a Francia”) amb lad’Alella era força diferent al’actual, no sols de forma, sinóde trànsit.A primer terme podem veure laparet que la separava de la rierad’Alella, la carretera de llambor-des i la tanca amb reixa de l’hortde “can Mumbrú”, una casasenyorívola envoltada d’horta,de la qual es cuidaven els maso-vers. Aquesta finca arribava finsal carrer Miquel Biada, desprésvenia la tanca i la imponentporta, els únics vestigis que que-daven d’una altra gran finca, ladels Millet “de la torre”. A conti-nuació venia la de ca l’Humet, laque havia estat casa de PauEstapé “Xala”, propietari de lafàbrica del mateix nom.A mà dreta veiem l’estació delMasnou, amb la via morta i lesdues altres vies. La via morta,que no ho era ja que en sortiadurant el dia algun tren que nai-xia al Masnou i que anava fins aBarcelona, a l’estació deFrança.Després de l’estació hi haviaaltres dependències, com elsmagatzems i vies de la càrrega idescàrrega, molt actives enaquells anys. I a continuació lescinc cases que hi havia fins al1967 enmig de carretera i via.Tot i que hi veieu una màquinafumejant, el ferrocarril ja eraelèctric des del 1948, any delcentenari del ferrocarril deBarcelona a Mataró.A dalt a la dreta podem veure la

Per Joan Muray

Històries de la vila

Garrofer de l’Indià. Foto Teresita Torres

12

fàbrica de “can Xala”, en aquellsanys era “Ballvé, S.A.”. I mésendavant es veuen els frondo-sos arbres de les finques de canFàbregas i can Genové al turóde la Roca de Xeix (SeixantaEscales).

EL GARROFER DE L’INDIÀSi al passat mes us parlàvem

El seu nom li prové, com el delpi, que estava en terres propie-tat de la família Bertran, de “cal’Indià”, família de capitans iarmadors masnovins, la casaque hi ha al xamfrà de la plaçaJaume Bertran amb el carrer(torrent Xic) Bonaventura Bas-segoda.El garrofer, junt al pi, fou lloc desortides i berenars, estava daltd’un cim que dominava, primerboscs de pins, després campsde garrofers i vinyes. Com a ladel pi, també hi veiem terres deconreu i vinyes; però, si a la delpi hi veiem el Masnou central, enaquesta el que millor es veu ésla urbanització de Califòrnia, sol-cada per la línia que forma lacarretera de Teià, ara secundà-ria, que rep el nom d’avingudadels Senyors Cusí i Furtunet(farmacèutics i propietaris ales-hores del Laboratoris Cusí), i untros del veïnat d’Ocata, amb elserè mar de fons.Aquest arbre singular tenia alseu costat el “pi de l’Indià”, i com

IMATGES... amb HISTÒRIA–DE MITJAN SEGLE XX– (III)Seguint amb la sèrie de fotografies...amb història, encetada enguany, seguirem aquest mes ambuna nova entrega. Com en anteriors ocasions, són imatges captades per Teresita Torres, la fotò-grafa pionera al Masnou dels anys cinquanta. Les triades per a aquest mes són les següents:

Cruïlla de la ctra. d’Alella i l’estació. Foto Teresita Torres

del pi, aquest ho fem del nomenys cèlebre “garrofer del’Indià”, que, tot i estar en terresdel terme de Teià com el pi, éstan recordat com ell.

ell va tenir una fi natural, peròtràgica, fou cremat per un llamp.Després, però, encara va rebro-tar, ja que aquest tipus d’arbreresisteix un xic el foc, però maimés fou el que havia estat. Araal seu lloc, com deia al mes pas-sat, hi ha una vinya nova i unaurbanització feta en terres dels“pinetons”.

LA FONDA DE L’APEADERUEl seu nom correcte (en castellà,però) era el de “Fonda delApeadero”, per estar a prop delbaixador d’Ocata, però popular-ment el poble en deia l’apea-deru.Es trobava a l’actual carrer deBarcelona, entre can Cot i canFernández. Per als actuals mas-novins direm que en Cot era unsenyor que venia i arranjavaràdios (aleshores no hi haviaTV), que tenia el local on abanshi havia hagut el fotògraf Sendrai anteriorment una botiga ano-menada El Siglo. I els Fernán-dez eren els de les Gasoses delmateix nom, que tenien la fàbri-ca i habitatge al costat. De lesgasoses (gaseosas a l’etiqueta)la gent en deia “gracioses”. Araal lloc de la fonda hi ha un blocde pisos amb una autoescola iuna geladeria als baixos.Al rètol de sobre la porta de lafonda, hi podeu veure que deiaFonda, Comidas y Hospedajes,que era la seva funció. Enaquells anys n’hi havia d’altres,de fondes, que tenien hostes, jaque els transports no eren comara, i treballadors d’empreses,viatjants o altra gent, quan ana-ven pel món havien de fer nit ones trobessin.

L’AJUNTAMENT DE FESTAMAJOREn aquesta imatge de la mateixaèpoca, el primer que veiem és,com en totes les que hi ha lacarretera, el minso trànsit que hihavia, tot i que ja havien ins-tal·lat semàfors per poder pas-sar els vianants cap a l’estació.

cia en festes recordava el seupassat mariner. De passadatambé era una forma econòmicade guarnir un tros de passeig idemostrar que era festa; peròencara s’hi pot intuir una altracosa, que, estant aleshores enplena dictadura i havent deposar, si us plau per força, labandera de l’estat, d’aquesta

13

Fonda de l’Apeaderu Foto Teresita Torres

L’Ajuntamet de Festa Major. Foto Teresita Torres

Diem que l’Ajuntament està deFesta Major per les banderolesamb què guarnien el tros deCamí Ral entre ells i el Casino.Aquestes banderes són les desenyals marítims, on cadascunad’elles representa una lletra, iaixí els marins podien donarmissatges quan les hissaven.Aquí al Masnou, la seva presèn-

forma quedaven bé sense ofen-dre ningú. Com podeu veure, adalt de la Casa de la Vila ja hihavia d’haver, a més de la ban-dera de l’estat, les de Falange idel Requetè. Ni la nostra ni la dela vila, que no existia, hi eren perenlloc.També podem veure que,només amb petits canvis, hihavia les mateixes institucions icomerços d’aquest sector delpoble. El Casino només teniamés cadires i algunes ombrel-les al carrer. El bar que hi haviadesprés de l’Ajuntament es deiaaleshores Bar Julio. La pastisse-ria de can Matalí hi era tal comara, però amb diferent decora-ció. L’estanc era pràcticamentcom ara, amb petits canvis.L’altre bar d’aquest sector ales-hores es deia Bar Rosés “canPortolles”, nom de la mateixafamília que el regenta actual-ment. I el quiosc de premsa eramolt més petit que l’actual i por-tat per una altra família.

EL CARRER DE SANT FELIP Aquest carrer, per les cases quehi veiem a la part alta, poc hacanviat, per sort; però no es potdir el mateix de la part de baix,on ara bona part són blocs depisos.Des del lloc on feren la fotogra-fia, davant de can Gibernau, icap a ponent, els anys quarantael carrer restava tancat per l’hortde can Casas i can Malet. I al’època de què parlem, els cin-quanta, ja obert, hi feren lescases de la part de muntanya;però on ara hi ha comerços alsbaixos del bloc de pisos, hi vahaver una cèlebre bolera, moltde moda en aquells anys. L’altregran bloc de pisos del costat demar, amb el pas subterrani peranar al port, era ocupat per lamasia de can Casas, documen-tada des del segle XVI i enderro-cada el 1975.Aquest carrer, junt al de PereGrau, i els de més amunt, comMestres Villà, Jaume I i, potser,

Fontanills, de mar a muntanya, ides del c/ Dr. Agell fins, més omenys, al de la Mare de Déu deMontserrat, formaven part delque fou el primer eixample delMasnou, i del món. En aquest deSant Felip, reflex de la resta,podem veure que només hihavia un cotxe en tot el carrer icap senyal de trànsit ni semà-fors, un carrer molt tranquil i quefins i tot sembla més ample queara.

L’ERMITA DE LA CISAAquesta imatge, tot i que nomasnovina, l’hem posada per laseva forta vinculació amb la nos-tra vila, no sols pel seu passatmariner, sinó també per l’aplecque s’hi celebra el primer demaig, i al qual abans tants mas-novins anaven a peu, amb carroo tartana, amb tren fins a

Premià, i algun ja amb algunmitjà motoritzat.Anem a pams.El lloc on està ubicat és dins elterme de Premià de Dalt, però atocar al límit amb Vilassar deDalt.Vegem primer què ens ofereix lavista. Al bell mig l’ermita de laMare de Déu de la Cisa, santua-ri mariner del Baix Maresme. Alseu costat hi ha la casa delsermitans, ara un restaurant. Mésavall hi podem veure la granmasia de la Cisa, un casalotamb molts segles a les sevesteulades, en la qual vivien diver-ses famílies.A l’entorn de la masia i l’ermita,a més de les terres de conreu, hihavia gran quantitat de garro-fers, que per la romeria de maigservien d’improvisada “estança”per a les famílies que hi assis-tien i on feien l’arrossada o cos-tellada, alhora que per preser-var-se del sol de maig. A les ter-res de conreu de la masia, alssegles XVIII i XIX hi hagué granscamps de tarongers, dels qualss’exportava cap a l’àrea deBarcelona, així com en vaixellscap al ports nord-catalans i occi-tans del sud de l’estat francès,cap a Europa.A l’esquerra de la imatge podemveure encara dempeus el pi cen-tenari de la Cisa, i a mà dreta elbrancatge d’un dels múltiplesgarrofers que hi havia. A l’època

14

Carrer St Felip. Foto Teresita Torres

Ermita de la Cisa Foto Teresita Torres

que fou feta la fotografia, ja escomençaven a remoure les ter-res per urbanitzar aquest parat-ge maresmenc, aplanant camps,obrint carrers i talant arbres imés arbres, fins que el cimentha acabat engolint el santuari.Quant al tema dels exvots,aquest santuari, de profundesarrels marineres, fou un lloc elculte del qual era invocat pelshomes de mar quan, enmig delsperills que havien d’afrontar peraquests mars de Déu (i oceans),s’encomanaven a la Mare deDéu de la Cisa; i quan tornaven,els qui ho feien, complien la

seva promesa portant en rome-ria el seu exvot, normalment unquadre; quadre que a voltes pin-taven ells mateixos o es feien ferper un professional, en el quales representava el motiu de laseva sol·licitud a la divinitat.En un recompte que es féu ambmotiu del mil·lenari de la Cisal’any 1995, es varen comptabilit-zar 186 exvots, dels quals 91(noranta-un) –en masnoví nau-ranta-un– eren del Masnou, fetque demostra la puixança de lanostra marina de vela del vuit-cents. La majoria d’aquestsexvots es cremaren, se’n va per-

dre la pista o foren venuts durantla guerra de 1936-39. Actual-ment se’n conserven uns quantsal seu museu.

Amb aquestes imatges d’untemps que, per passat i perquèla ment tendeix a oblidar els fetsmés lletjos i aberrants, encaraque siguin els foscos (o negres)de les dictadures, i a complau-re’s a recordar els que ens sem-blen més bonics, romàntics ocom voleu dir-los, acabemaquesta tercera entregad’imatges... amb història.

15

Al passat mes d’abril, tan bon punt ensvam assabentar que havia estat conce-dit el premi de enguany al nostre amic icol·laborador Albert MANENT i SEGI-MON, tenint ja el butlletí a punt de tan-car, només poguérem posar una notade felicitació per la concessió d’aquestimportant guardó. Aquest mes, però, ens estendrem mési posarem una petita glossa d’aquestgran historiador i escriptor, que, alhoraque ha fet importants aportacions a lanostra cultura, no ha dubtat ni unmoment quan li hem demanat unacol·laboració.

ALBERT MANENT i SEGIMON va néi-xer a Premià de Dalt l’any 1930, essentel seu pare l’eminent poeta i escriptorMarià Manent i Cisa, al qual també fouconcedit l’any 1985 el mateix guardó.Fer una glosa de totes les activitatsdutes a terme per aquest incansabledinamitzador cultural és força difícil, jaque n’ha fetes tantes i en tants diversosàmbits i de temps, que ens ocuparia, noaquest butlletí, sinó tot un llibre i deforça gruix.I si de les activitats seria prou feixuc,què no dir del gran, i variat, tema delsseus llibres?

Jo recomanaria que els qui vulgueusaber tot el que ha fet, totes aquellescoses d’on ell fou l’ànima, que o bé homireu a l’Enciclopèdia o a Internet i, cre-ieu-me, us portarà molt de temps i que-dareu ben sorpresos. Per la seva trajectòria com a home delletres ha rebut, a part del d’ara, diver-sos guardons, com el Josep Pla el1988, el Ramon Llull el 1995, i el 2003va rebre la medalla al Mèrit Cultural del’Ajuntament de Barcelona.També ha ocupat diversos càrrecs, comdirector general de Difusió Cultural, finsal 1988. Després fou assessor en qües-tions culturals i històriques del presidentde la Generalitat de Catalunya. Directordel Centre d’Història Contemporània,que en fou nomenat l’any 2000.Per cloure aquesta petita mostra sobreaquest gran home, remarcar que el

Premi d’Honor de les Lletres Catalanesno és un guardó com els altres, és unpremi que es dóna, no sols per la impor-tància de l’obra feta per un autor, sinótambé pel seu comportament cívic coma català; d’aquí que no hagi estat con-cedit només per l’obra feta i la sevaimportància.

FELICITATS, AMIC MANENT!

“PREMI D’HONOR DE LES LLETRES CATALANES 2011”ALBERT MANENT i SEGIMONPer Joan MurayVocal de Cultura

Cròniques

16

CONCERT DE LA CORAL XABEC DE GENT DEL MASNOU A LAPARRÒQUIA DE SANT JOAN DE VILASSAR DE MARPer Enric Badal i Esteve Pujol

La punta de la llengua (24) Per Esteve Pujol i Pons

Anirem fixant-nos en paraules o expressions on podem tenir confusió o dubtes quan les escrivim; algunes fins i tot lespronunciem diferent; i així continuo el tema dels dos mesos passats.SOBRETOT = principalment, prioritàriament (sobretot, no arribis tard) En castellà: sobre todo, principlamenteSOBRE TOT = per sobre la resta (sobre tot el que hem dit, recorda…) En castellà: sobre todo (lo dicho…)APART = el diem a fora del discurs (va fer un apart en veu baixa) En castellà: un aparteA PART = a més de, fora de (a part del que t’he dit, tingues en compte…) En castellà: además de, aparteNI = tampoc no (No ho va dir el nen ni la nena) En castellà: niN’HI = d’això aquí, d’això així (va posar peres al cistell = n’hi va posar) En castellà: no n’hi ha equivalènciaMEL = substància dolça elaborada per les abelles (pa amb mel) En castellà: mielME’L = p.ex., el llibre, el caramel… + a mi (me’l donen, me’l compres) En castellà: me loTEL = pel·lícula fina (el tel de la llet, un tel de ceba) En castellà: binza, membranaTE’L = p.ex., el llibre, el caramel… + a tu (te’l donen, te’l compres) En castellà: te lo

Va ser el dissabte 2 d’abril a les 8del vespre.Responíem a la invitació del cor parro-quial de Sant Joan de Vilassar per fer-hi una cantada; un altre dia en podremfer una altra de conjunta amb ells,segur que sí.Les dues primeres obres que vaminterpretar eren creació del composi-tor belga i organista de la Madeleinede París Gabriel Fauré: Cantique deJean Racine, que es basa en unhimne del breviari romà adreçat aJesucrist, i ens aporta una serena paucristiana. Després el Madrigal ens vafer viure –amb un diàleg constantentre baixos, tenors, contralts i sopra-nos– les contradiccions de l’ena-morament i l’amor entre homes idones: Estimem tant com puguemperquè tenim comptats els diesd’estimar. L’acompanyament ambl’orgue barroc de la parròquia vadonar un relleu especialísssim aaquestes dues peces; la BàrbaraLlacay era qui ens hi acompanyava.Tot seguit, del també organistaTheodor Dubois, vam tenir el plaerd’escoltar de mans de la nostra direc-tora Montserrat Llagostera el bonicOffertoire per a orgue sol.

Érem vora el mar i gràcies al mar exis-teixen les tres cançons que vam can-tar a continuació. Del mar, com a pontentre cultures, en sorgiren les havane-res. Seguint el ritme de les onesencalmades, totes elles canten l’amor,la nostàlgia de Catalunya, el recorddel Carib, i algunes, la guerra i la mort.La reina del placer fou recollida perXavier Montsalvatge. L’il·lustre com-positor català és també l’autor dePunto de habanera –amb text deNéstor Luján. I la darrera, molt cone-guda, és obra d’Ortega Monasterio,amb l’arranjament per a coral deFrancesc Vila.Els maresmencs, de tant mirar el mar,ens l’hem fet ben nostre; és que ensha servit de paisatge i de terrer, defont de vida, d’eina de comerç, desomni d’aventura, de nostàlgia i depromesa.La remor de les onades i els murmurisd’amors d’ultramar ens van bressolarel cor en aquell capvespre d’abril.

Mozart, el músic sempre genial, vacompondre uns nocturns amb unagràcia i un encant, i segons com ambuna espurna de malícia, que encaraens embadaleixen.

Només una pinzellada sobre cada undels que vam cantar:Due pupille amabili: Els teus ulls, esti-mada, són tan amorosos que emfaran morir d’amor.Se lontan, ben mio, tu sei: Vull ser alteu costat, estimada, ben a prop teu.Ecco quel fiero istante: Com podriaviure lluny de tu, Nice estimada? Seriaterrible.Luci care: Ulls de la meva estimada,doneu consol al meu cor; ho sou totper a mi.Più non si trovano: No hi ha constàn-cia ni fidelitat entre els amants, enca-ra que ho dissimulin amb paraules fal-ses.Una barreja dolcíssima de sentimentsamorosos i d’ironia punxant, compodeu veure.No hi podia faltar la propina, sempreesperada: Cànon de la pau. I tantafalta que ens fa!I encara tots plegats, cantaires ipúblic, vam cantar altra vegada Elmeu avi. Començava a fer-se foscquan sortíem de l’església; portàvemuna mica més de llum a dintre… comsempre que algú canta. I la nostraCoral Xabec continua cantant.

17

La diòcesi d’Urgell es prepara ja per celebrar la beatificaciód’aquesta fundadora catalana. L’arquebisbe d’Urgell i coprín-cep d’Andorra, Joan-Enric Vives i Sicília, concelebraràaquesta Eucaristia juntament amb els bisbes de les diòcesiscatalanes i dels països on és present l’Institut de Germanesde la Sagrada Família d’Urgell. Estimar-te i servir-te sempre i en tot és el lema triat per a labeatificació d’Anna Maria Janer. La Superiora General del’Institut, Irma Beretta Castro, motiva l’elecció d’aquest lema:“El compromís d’estimar i servir els homes i les dones del seutemps, veient en ells la imatge de Jesucrist, va ser el distintiude la vida i l’obra de la Mare Janer”. “Un distintiu –ha afegit–que religioses i laics vinculats al seu carisma han intentat fervida al llarg del temps i fins als nostres dies. Per això aquestlema acompanyarà el nostre pelegrinatge fins a la beatificació”.Actualment l’Institut de Germanes de la Sagrada Famíliad’Urgell és present a onze països: Espanya, Andorra, Itàlia,Argentina, Paraguai, Uruguai, Xile, Colòmbia, Mèxic, Perú iGuinea Equa-torial. Es tracta d’una presència que es desen-volupa en diversos camps d’acció: escoles, hospitals i resi-dències, missions, parròquies, temps lliure i altres apostolatscompatibles amb el carisma. Anna Maria Janer Anglarill va néixer el 18 de desembre de1800 a Cervera (bisbat de Solsona) i va morir l’11 de generde 1885 a Talarn (bisbat d’Urgell). El 1859 va fundar l’Institutde Germa-nes de la Sagrada Família d’Urgell a la Seud’Urgell (bisbat d’Urgell). Les seves restes mortals descan-sen a la capella de la Residència Sagrada Família de la Seud’Urgell des de 1961. El passat 10 de desembre el Papa Benet XVI va autoritzar lapromulgació del decret de miracle. Aquesta aprovació vadonar via lliure a la seva propera beatificació. Des de 1951estava introduïda la seva causa de canonització.

Per a qualsevol consulta:Gna. M. Pilar Adín Carreras, postuladora i periodistaCorreu:prensabeatificacion@gmail.comT.: 93 787 15 88 - 93 787 01 16 - 645325379

INSTITUT DE GERMANES DE LA SAGRADAFAMÍLIA D’URGELLNota de premsaVaticà - Barcelona, 14 de febrer de 2011

Anna Ma. Janer Anglarill seràbeatificada el 8 d’octubre a lacatedral de la Seu d’Urgell.Serà la primera dona beatificada des del segleXII a CatalunyaLa Secretaria d’Estat del Vaticà ha autoritzat la beatifica-ció d’Anna Maria Janer, fundadora de les Germanes de laSagrada Família d’Urgell. El Cardenal Angelo Amato, pre-fecte de la Congregació per les Causes dels Sants, presi-dirà la celebració en representació del Papa Benet XVI.La catedral de la Seu d’Urgell acollirà aquesta beatifica-ció el dissabte 8 d’octubre de 2011.

EL PERSONATGE DESCONEGUT DE L ‘ABRIL ERA :

Pere Verdaguer i JoanolaI LA GUANYADORA DEL CONCURS FOU:

Ma. Antònia Bonamusa i Bonet

Amb aquest article-concurs convidem a participar tots els lector,d’acord amb les bases següents: Cal endevinar de quin personatgeestem parlant i comunicar-ho a la redacció del Butlletí mitjançantcorreu electrònic (gentmas@suport.org) o per correu ordinari (c/Dr. Agell,9, 08320 el Masnou) indicant el nom del personatge i dades personals.Entre els encertants sortejarem cada mes un CD del llibre virtual *Gaia2148. i un exemplar de la “Rondalla Còsmica”. Avans del 20 decada mes, com a màxim.

CONCURSQui és aquest personatge?Per Antoni Josep Ferrero i Balaguer

CONCURS

Fou un poeta i novel·lista català. Com a curiositat, sabemque va néixer a la Nit de la Castanyada, igual que el seuavi matern, cosa que els ancians del seu poble deien queera cosa de bruixeria.Va anar a viure a Barcelona cap als anys setanta, on exer-cí de professor de català en un institut de batxillerat.Treballà a l’Hospitalet de Llobregat i va fer una gran pro-ducció de literatura infantil, rescatada pòstumament. Fruit del seu viatge als USA, ara fa trenta-quatre anys,sorgí una novel·la que presenta una visió crítica i divertidadel món dels negocis i de la societat consumista d’aquellpaís. I dos anys més tard guanyà un premi de poesia, i elmateix any li fou publicada la seva novel·la més famosa.Passats quatre anys, li fou traduïda al castellà per unafamosa escriptora.Era un gran admirador d’un famós escriptor de literaturainfantil, del qual elaborà la biografia, publicada després deson traspàs. Poc abans de morir publicà un recull de poe-mes, dels més cèlebres de l’autor. En aquesta obra hi tro-bem una important influència d’un poeta gallec, que fou undels seus referents més destacats. Però la seva vida es va estroncar en plena joventut: unmes de juliol. Fou com a conseqüència d’una sobtada atu-rada cardíaca mentre es preparava un te a casa seva.Probablement provocada pels efectes d’un atropellamentque havia patit mesos abans. És considerat com a granrenovador de la novel·la juvenil per la seva aportació aaquest gènere. Tanmateix, actualment és un escriptor obli-dat i la major part de la seva obra està, malauradament,ben oblidada.

mesquerfestaportagallina tarongesNova Yorktarda

18

Més que psicolitera-tura juvenil

En Joan Portell va fer una crí-tica a la revista Faristol (núm.67, juny 2010, p. 37 ) de lanovel·la La pluja als llavis (1),de l’Eulàlia Canal, en què pre-sentava l’obra com un produc-te típic de la psicoliteraturajuvenil i se’n lamentava. Aparer meu no en té res, o només les aparences: els perso-natges són molt elaborats psicològicament (l’evolució de lamare, sempre des del punt de vista de la Jana, la protago-nista, n’és un exemple magnífic); literàriament està cuida-da fins a l’extrem que ratlla la prosa poètica en moltsmoments (només cal mirar la metàfora dels colors que apa-reix al primer capítol i al darrer; però hi podríem afegir la dela bombeta fosa, la de la barca, la de volar...); la poesia queho domina tot (la que la Jana escriu al seu diari és un ele-ment de salvació i va lligada als set cels d’en Sisa); el fan-tasma del pare quan era jove (com en Joan diu a la crítica,però que l’autora no especifica en cap moment, ja que hodeixa obert, com tantes altres coses a l’obra) podem inter-pretar que només és una veu interior, una necessitat de laJana per sortir del pou, un “fantasma” si voleu que ella escrea (i per això en podrà prescindir quan ja no el necessi-tarà)... I podria seguir amb altres aspectes del llibre, que ésvalent per parlar d’un tema tan complex, com pot ser lamort del pare, d’una manera nova i rigorosa. Perquè eltema de l’obra ens pot semblar que és la mort d’un éssermolt estimat, però en el fons jo diria que és la necessitat illibertat d’elecció en tot allò que ens permet de ser nosal-tres mateixos: la Nicole tria la seva vida sense deixar-secondicionar per prejudicis, l’Alexis tria el que vol fer (la Janaes lamenta que el noi hagi de treballar en un bar però ell hotroba enriquidor) i la Jana finalment tria el seu destí. Encarapodria citar la importància de l’art (pare i Nicole i Alexis...),o detalls com els jocs amb els noms (el mag Gic i el seuconill, quina troballa!). Paro perquè no tinc més espai, peròen podria seguir dient meravelles, del llibre. Un llibre quepotser costarà que entri en els circuits escolars, perquè éstant o més per a adults que per a joves. Però jo crec que labona LIJ necessita obres tan elaborades, pensades, com-plexes com aquesta i no la psicoliteratura a què estemmassa acostumats i que denuncia en Joan Portell amb totala raó, però amb una obra equivocada o potser llegida enun mal moment o amb presses. Llegiu-la i de ben segurque buscareu altres títols de l’Eulàlia Canal, si és el primerque en llegiu.

(1). Eulàlia Canal. La pluja als llavis. Ed. Barcanova, Barcelona,2010 (Col·lecció “Antaviana Nova”, 162), 128 pàgines.

Parlem de llibresPer Pere Martí i Bertran

Arran de sòlPer Pledebuit

M’he contagiat, sí. Però no del que us penseu, d’un refre-dat o d’una al·lèrgia. No, del que he agafat el virus ha estatdel caire literari o efecte-conte que conté d’un temps ençàaquesta revista.Hi he pensat, perquè jo penso, sabeu?, i m’he dit, per quèno, per què no els expliques un conte i deixes tranqui·les,per un mes, les ments pensants; aquest mes ja tenen proufeina?Però no sé si ho aconseguiré, no sóc gaire contista, mésaviat sóc crític de mena. I, com que tinc llargues orelles quesaben escoltar, a més sóc del gènere animal, i no sóc pasun ase, fets que em capaciten per entendre diversos par-lars animals, doncs fa uns dies, quan volia inspirar-me perfer el conte, estava rumiant-lo tot prenent el sol sota unespalmeres (que encara no havien estat atacades perl’escarabat morrut) i vaig escoltar la conversa dels seushabitants, uns lloros d’aquests argentins que han arribatamb la globalització. Estaven enfurismats. Us contaré elque deien, fil per randa, com si fos un conte. Deien:Noi, d’un temps ençà en aquesta palmera no s’hi pot viuretranquil. I l’altre (que hi era de visita) li deia, doncs què uspassa? Res (contestava el primer), que hi ha una llorita queva de sàvia i “mandona”, però que és més ruca que unaceba, i que les etziba com els pets els ases, sense to ni so,només en interès propi. A més, a la pobra, de tant en tantse li creuen els cables, i apa, a dir rucades, a ficar-se on nohauria, posar metzina on hi ha pau, i el que és pitjor, que esmenja el coco del seu lloro, que és el cap de la palmera, i,vulgues que no, ho fa anar tot de corcoll.El lloro visitant va dir: I no podríeu tallar-li les ales com vul-garment es diu? Home sí que ho podriem fer, però i alpobre lloro, que és un bonàs, què li passaria, potser enca-ra li faria més la guitza; i, a més, la palmera en sortiria mal-parada. Com pots veure, si ho fem, rebria la col·lectivitatque s’hi aixopluga. Amb el que em dius, només hi veig una solució, la separa-ció de la parella. Si, tu ja ho dius; però hi ha un problema,que no hi ha més cec que el qui no hi vol veure, i aquestpobre lloro bonàs, això no ho contemplarà mai.L’altra solució, tot i que també molt dràstica, seria portar aaquesta palmera un escarabat morrut i que tot se n’anés enorris. Però aquesta fórmula no m’agrada gens, ja que finsara aquesta palmera havia aixoplugat tota mena de bestio-les, era com un paradís, i que per culpa només d’una llori-ta se’n vagi tot a pastar fang… I això que diuen que per unfrare no es perd un convent.Oi que no me n’he sortit? Em sembla que no, això semblamés una tragèdia grega, d’aquelles on les gelosies estan aflor de pell. I el pitjor de tot és que ni, com a mínim, se’n pot despendreuna moralitat.Apa, bup, bup.

19

Del transport amb carros a l’era espa-cial, molts ja l’hem passat viscuda isegueix colpint-nos d’admiració. Coses a les quals ara no donem capimportància perquè son fàcilmentassequibles, per la seva abundor opopularitat, bé per la seva fàcil elabo-ració, han esdevingut d’un ús diari pera la majoria. Alló que era anys enrere tan sols privi-legi d’unes poques famílies benes-tants, són ara, gràcies a Déu, a l’abastde gairebé tothom.De molt petit recordo com era la cuinade casa: el damunter proveït de dosfogons per cremar-hi llenya o carbóamb una porteta de ferro colat i unmecanisme per regular l’entradad’aire, accionat amb un pom de llautódel qual penjava el clàssic ventall.Seguia l’aigüera de granit tot emmar-cat amb tres fileres de rajoles verme-lles i, penjat de la paret sobre la pica,l’escorreplats.La carbonera amb els pertinents esca-rabats en un racó de la cuina.Al costat de la porta de l’eixida hihavia la porta de la comuna; i la fines-treta protegida amb la tela mosquiteradonava ja a fora. Els safaretjos públicseren situats enfront del mercat entre lavia i la platja. A la cuina conservàvem un llum degas, de camiseta; a la resta de la casala llum elèctrica ja donava bon servei,encara que la instal·lació antiga degas es feia present amb els tubets deplom i la carcassa dels llums amb tuli-pes de vidre, que van ser aprofitatsper penjar-hi les bombetes.L’aigua, si no un bé escàs, sí era difí-cil de conduir-la a casa. Algunes gau-dien de pou propi, altres el tenien mit-ger compartit amb el veí. Nosaltresteníem aigua de mina (tot un luxe) dela nomenada “Murot Patrana”. Lesfonts públiques de l’ajuntament erend’ús i visita diària obligada per a moltsque, proveïts amb una galleda a cadamà, subvenien les necessitats de la

família amb el preciós líquid. El braser amb la terregada i el carbo-net emprats com a combustible, que,tot escalfant l’ambient, eren sovintcausa de dolosos averanys si no estenia cura de ventilar adequadamentl’habitació. Al finir la guerra civil, el trenta-nou, elpare va treure els dos fogons i vamuntar-hi una cuina econòmica de lesque portaven xemeneia amb registreper regular-ne la tirada i un dipòsit deferro colat per escalfar l’aigua corrent.Tot guarnit amb tub de llautó fins al’aigüera; la instal·lació feia goig deveure i la mare n’estava molt cofoia. Per suplir els llumins, que llavorsescassejaven, el pare va fer amb laresistència d’una planxa dos trossosde fulla de serra muntats sobre unsuport de fusta, i un rascador metàl·licamb mànec isolant que portava a dinsuna petita metxa de cotó sempre apunt dins d’un recipient amb gasolina. Llavors els llumins es podien bescan-viar per pells de conill, que anavenmolt buscades. El pellaire, que passa-va tot sovint pels carrers amb la sevabicicleta buscant-les, en donava unacapseta per una pell de color gris idues si la pell era ben blanca.Si la família disposava de proumenesters, tenia almenys dos brasers

a casa. L’un situat al menjador i l’altreromania a l’habitació de la plantabaixa, si aquesta disposava de sala id’alcova, peça aquesta que quedavaseparada de la sala per unes portescorredores amb vidres bisellats itranslúcids. Certament la sensaciód’intimitat era paral·lela a la de claus-trofòbia (opinió molt personal).Aquesta sala donava peu a ser el llocpreferit destinat a les visites. La fines-tra donava arran de la vorera i lesmestresses podien “retallar” tots elsvianants que passaven pel davant iaixí poder intercanviar totes les xafar-deries del poble.Una xicra de xocolata desfeta ambmelindros, una tasseta de cafè ambpastes seques era el més adient perperllongar la tarda fins a fer-se benfosc, tot jugant a la brisca, al subhas-tat o al set i mig a cèntim la partida.Era també el lloc més adient per fer-himitja, ganxet, randes de coixí o passarel rosari. També fer-hi la migdiadaassegut al balancí.Més d’una família tenia piano. “ParaElisa”, peça que jo havia escoltat mésd’una vegada interpretada amb “vir-tuosisme” per amigues meves, ensentir-la ara em recorda boniques vet-llades de la meva infantesa. Quintemps aquell!

GAIREBÉ TOT AIXÒ ÉS VERITATPer Carles Maristany

AQUELL TEMPS

Suposo que ja entrats en el segle XXIi en plena era de la informàtica i de laconquesta de l‘espai, fer referència alsvaixells fantasmes resulta ja un ana-cronisme o faules del passat que janingú no creu; però, si més no, durantmolts anys aquestes histories vancaptivar i tenir molta credibilitat dintrede l‘ambient marí. La mitologia marinasobre aquests fenòmens és abundanti fascinant. Potser una de les llegen-des més populars sigui la de“l’Holandès errant”, segons la qual enel segle XVII el capità Vanderdeckeuva proferir el jurament impiu de doblarel Cap de Bona Esperança durant unaviolenta tempesta, encara que haguésde lluitar contra el vent fins al “JudiciFinal”.Possiblement, la divulgació i la popu-laritat d’aquesta llegenda, la va pro-porcionar el llibre de títol “El vaixellfantasma”, que va escriure el capitàde la Reial Marina Britànica FrederickMarryat el 1839. Llibre totalmentseriós i elaborat mitjançant informesnavals i testimonis reals d’aquestsfenòmens. El mateix fill del capitàholandès, Philip Vanderdeckeu, expli-ca que ell i la seva tripulació, naveganten una mar en calma, van veurel’espectre del vaixell patern lluitantcontra una violenta tempesta. Segonsels mateixos testimonis, podien veureles onades estavellar-se contra laproa i el cruixir de les estructures de lanau, fins que, sobtadament, la visió vadesaparèixer. L’escriptor anglèstambé descriu els testimonis del vai-xell “Vrow Katerina”, que també vanveure el vaixell del holandès lluitantcontra una tempesta. Un altre testimo-ni afirmava haver vist el vaixell emer-gint lentament del fons del mar finsfer-se totalment visible i desaparèixerpocs minuts després.S’ha de dir que el fenomen no està cir-cumscrit exclusivament a la mar. Al’any 1928, en el Marroc, un equip decineastes francesos van observar enel cel el pas de tota una flota de vai-xells amb el velam desplegat i endirecció cap al Sàhara. Més tard, la

consulta de documents històrics varevelar que el model de vaixells quehavien vist eren del segle XIV i quepertanyien a les armades d’Espanya iPortugal en missió d’escortar un vai-xell turc a través de l‘Atlàntic. Encaraque avui dia aquests fenòmens de vai-xells fantasmes estan passats demoda, i semblen més propis de men-talitats innocents, no és prou motiuperquè actualment no es puguin pro-duir. De fet, a Nova Escòcia, personessoles i també en grup han vist un mis-teriós vaixell envoltat d’un halo incan-descent.Hi ha moltes teories sobre aquestesaparicions; però, per no fer-me pesatamb intricades explicacions, sols cita-ré el que va dir el filòsof i atomista

grec Demòcrit d’Abdera, i és quel’univers és un tot compacte en quètots els àtoms estan units. La reflexiód’una cosa sobre una altra constitueixla cèl·lula de memòria elemental de lamatèria, o sigui, com una fotografiasotmesa a una doble exposició, cosaque produeix una superposiciód’imatges. D’aquests fenòmens, endiuen “reverberacions del passat” ique, per causes que s’ignoren, de tanten tant apareixen reflectides a l’espai.No sé si m’he explicat prou bé; peròjo, de veritat, l‘únic fenomen fantasmadel qual sóc testimoni real i que“reverbera” cada any és el de la decla-ració de renda.Font consultada: el llibre “Beyond the timebarrier”, d’Andrew Tomas.

20

ELS VAIXELLS FANTASMESPer Josep Condeminas

A les nits Fem comandes a domicili Alella, el Masnou, Teià i Premià de Mar. De dimarts a diumenge de 20 a 22:30/23h.

Comanda mínima 15€

95 555 78 94

Prat de la Riba 98 ( Camí Ral Ocata) el Masnouwww.frankfurtparera.com · frankfurtparera@hotmail.com

Ventura i Gassol, 29 el Masnou93 555 57 11

CENTRE D’ENSENYAMENT INFANTIL

A partir de 4 mesos

Ens complau dirigir-nos a vosaltres per

informar-vos que posem la nostra escola infantil a la vostra

disposició i perquè us volem fer saber que el nostre desig és

ajudar a cuidar i educar els vostres fills.

OBERTA LA MATRICULA PEL CURS 2011-2012

22

ExposicionsFins al 20/5“El món de les papallones”, de Joan CondalDel 21/5 al 10/6“Escultures” de Sílvia Laborda i “Pintures” d’Isidre Vendrell

I n f o r m a

GENT DEL MASNOU

L’ENDEVINALLA per V.D.R.Tinc un capó molt petitet,un solo peu, que amb punta acaba,el meu cos és llarg i prim;no m'endevines encara?

Resposta: l’agulla de cap

Diumenge 22 de maig a les 11 delmatí visita a l’Observatori Fabra deBarcelonaCentre històrico-científic, situat en la muntanya delTibidabo, dedicat a l’astronomia, la metereologia i lasismologia.

Ens trobarem davant el cementiri per sortir a les10.15Sortida amb vehicles propis i compartits.Preu de la visita: socis 2 €; no socis 3 €Inscripcions a Gent del Masnou

Dissabte 18 de juny tot el dia.Ruta guiada amb autocar pels es-cenaris de la sèrie de TV La Riera.Us convidem a conèixer els nostres paisatges, la nostracultura i gastronomia.

Sortirem del Masnou a les 8.30 del matí. Visitarem lespoblacions d’Arenys de Mar, Sant Pol de Mar i Mataró.Al matí coneixerem la subhasta de peix, pujarem alcementiri d’Arenys i gaudirem de les vistes des del’ermita de Sant Pau.Visitarem la fonda de “Can Riera” i presenciarem l’elaboraciód’un plat del receptari de la sèrie per l’Escola Universitàriad’Hostaleria. Dinarem al restaurant del seu hotel.A la tarda passejarem pels carrers del casc antic deMataró; acabarem al CAT de Teià, on farem un tast devins de la D.O. Alella. Arribada aprox. a les 7 de la tarda al Masnou.

Preu: socis 36 € no socis 37 € ; tot inclòsInscripcions fins al 4 de juny a Gent del Masnou

Laborables de 6 a 8.30 del vespreVocalia Recreativa

Diumenge amb lletresDium. 29 de maig a les 7 de la tarda

Vetllada artística, literària, musical...A càrrec del Grup Rauxa de Gent del Masnou

ENTRADA GRATUÏTA

Per a un estudi sobre els presidentde la Casa Benèfica del Masnou,

preguem a tothom que tingui una fotografia delspresidents següents que és posi en contacte ambGent del Masnou o la mateixa Casa Benèfica i ensho faci saber.

Moltes gràcies.Són aquests: Victoriano PAGÈS i FÀBREGASJosep MARTÍ i CASALSBonaventura FERRER i FERRERJosep SAMPERA i SAMPERAAntoni ANTICH i PORTELLASalvador ORTA i MILLET

AVÍS

El Txi Kung combina el moviment del cos,l’atenció de la ment i la respiració i ens aju-den a desbloquejar les articulacions, enfortirels tendons i els òrgans interns.

Preu: socis 45 €. no socis 55 €.Informació i inscripcions: Gent del MasnouCada tarda laborable de 18 a 20.

Vocalia Recreativa

Txi KungGent del MasnouTots els dimarts

de maig a junyde 6:30 a 7:30

.

Projecció comentadaDissabte 14 de maig a les 19 a Gent del Masnou.Projecció comentada de diapositives d’un viatge alVietnam, Cambodja i Laos, a càrrec de Roger Canal iSoler, biòleg, veterinari i fotògraf.

Donació de sangDiumenge 15 de maig, de 10 a 14, al local social.

XII Fira Comerciali Gastronòmica del

MasnouDiumenge 29 de maig de 2011 a la plaça

dels Cavallets

✦

Sant Miquel, 24 · El Masnou93 555 69 92

Joaquim

A r t e s a n s d e s d e1 9 4 8

Galeria d’art en cristall

De tot per a la cuina

TALLERS DE CUINA ICURSETS TOT L’ANY

El MasnouSant Felip, 45. 93 540 97 41

BadalonaCanonge Baranera, 75. 93 384 43 51

IgualadaRbl. Nova29 93 804 22 25

elcullerot@hotmail.comEXPOSICIÓ I VENDA

Navarra, 14 · 93 555 37 78 El Masnou

Especialistes en aparadors

Fabricació pròpia

MASNOU,SL

ALUMINIOS

S E R R A L L E R I A D ’ A L U M I N I

Finestres abatiblesPortes i finestres lacades en

tots els colors i imitacions de fusta

Tanques i vidres de seguretat per a tot tipus

de portes i finestres

Sant Miquel, 10-1293 540 34 36

Mecànica en general. Pre ITVXapa/Pintura. Electricitat amb

màquina de diagnosi

OFERTA AIRE CONDICIONAT 75€

Reparació i venta de productes

informàticsSt. Miquel 12 · 93 555 93 27

El Masnouwww.pccoste.com

Almeria, 11 93 540 89 55

www.bellafarma.com

el Masnou

Consulta de dietista

Dermofarmàcia Cosmètica Ortopèdia

Alimentació infantil i

especial

PA

RA

FA

RM

ÀC

IAPORTES AUTOMÀTIQUES

i MANUALS

Port esportiu el Masnou, local 77 · 93 540 72 40 (Hores convingudes) · El Masnou

P. Buvisa. C/ Indústria 14 • 93 555 93 88 · • Teià

DEMANEU INFORMACIÓ

Enric, sl

www.automatismesenric.com

Pl. Ramon i Cajal, 1.93 540 75 88

de dilluns a divendres de 9,30 a 13 i de 17 a 20 dissabte de 10 a 13

AMICS I ANTICS ESCOLTES DEL MASNOUXIII ACAMPADA ESTEL·LAR

El dissabte 28 i diumenge 29 de Maig farem la nostra acampada estel·lar al càmping ElVedado a Vallromanes (ctra. del Masnou a Granollers Km 7 93 752 90 26). Preu adult: 24€.

Nens menors de deu anys:15 €. Esmorzar i dinar a càrrec del’organització. Podeu retirar el comprovant a Catalunya Caixa, passeig de Romà Fabra núm. 11 del

Masnou. 93 540 38 53 · Núm. compte: 2013 - 0768 - 74 - 0200503468Activitat oberta a tothom.