full informatiu 1 2011

CONSELL CONSELL CONSELL ESCOLARESCOLARESCOLAR DEDEDE LESLESLES ILLES ILLES ILLES BALEARSBALEARSBALEARS

El Consell Escolar de les Illes Balears celebra el seu desè aniversari

el 23 de març de 2011

2

CEIB 10 anys de part ic ipació

C O N S E L L E S C O L A R D E L E S I L L E S B A L E A R S

CONSELLERIA D’EDUCACIÓ I CULTURA

GOVERN DE LES ILLES BALEARS

Full Informatiu extraordinari 1/2011

Edició: CEIB 2011

Redacció i maquetació: Secretaria del CEIB

Imprimeix: amadip.esment

PRESENTACIÓ DEL PRESIDENT DEL CEIB 3

CONSEJO ESCOLAR DE LAS ISLAS BALEARES: 10 AÑOS DE EXISTENCIA

Por Carmen Maestro, presidenta del Consejo Escolar del Estado. 4

10 ANYS

Per Bernat Sureda, president (2001-2003) del CEIB 6

QUATRE ANYS DE LLUMS I OMBRES

Per Joan Francesc Romero, president (2003-2007) del CEIB. 7

EL PLE CONSTITUENT 8

HISTÒRIC DE CONSELLERS I CONSELLERES DEL CEIB 9

XVII ENCONTRE A LES ILLES BALEARS DE CONSELLS ESCOLARS

AUTONÒMICS I DE L’ESTAT 12

INFORMES ELABORATS PEL CEIB 13

SESSIONS PLENÀRIES (2001-2010) 18

CONSELLS ESCOLARS INSULARS 22

CONSELLS ESCOLARS MUNICIPALS 25

ASSOCIACIONS D’ALUMNES 27

ASSOCIACIONS DE PARES I MARES D’ALUMNES 28

PARTICIPACIÓ EN ELS CONSELLS ESCOLARS DE CENTRE 29

ENQUESTA SOBRE L’ESCOLA PARTICIPATIVA 30

PUBLICACIONS DEL CEIB (2001 - 2011) 31

SUMARISUMARI

3

LLLa meva tasca en el Consell Escolar de les Illes

Balears començà quatre anys enrere, quan vaig

accedir a la presidència d’aquest òrgan de partici-

pació educativa. Aleshores, però, la institució ja

tenia la seva pròpia història. En el moment de la

meva incorporació, el CEIB comptava amb seu

pròpia i tenia un reglament de funcionament efi-

caç, uns instruments de comunicació efectius i un

currículum, de bona feina feta. Això no obstant, en

un principi no em resultà fàcil entendre la compli-

cada regulació del seu funcionament i, de manera

especial, els procediments de tramitació dels in-

formes, però havíem de reiniciar, amb continuï-

tat, els processos començats i posar-ne d’altres

en marxa, sense cap aturada. I així ho vam fer.

Tot això fou possible, en primer lloc, gràcies a

l’ajut de les vicepresidentes del CEIB, primer Elvira

Badia i després Graciliana Pascual, i sobretot, del

secretari, Mateu Tomàs. Precisament fou el secre-

tari qui va redactar un pla de treball quadriennal

que, revisat amb criteris d’efectivitat, s’ha convertit

en el nostre referent anual de tasques i d’objectius.

Segurament gràcies a la prudència amb què es va

realitzar el pla s’han assolit la majoria dels objec-

tius que s’han anat marcant curs rere curs. Entre

els més destacables no podem deixar de citar el

foment dels consells escolars insulars i munici-

pals, que ha culminat amb la constitució del Con-

sell Escolar de Formentera. Això no obstant, la

iniciativa que més ens ha satisfet i més mèrit ha

donat al CEIB ha estat, sens dubte, l’elaboració i

publicació tres anys seguits de l’Informe anual del

sistema educatiu de les Illes Balears. Ara bé, el

mèrit principal del bon funcionament de CEIB en

aquest període no és sols nostre, és a dir de l’e-

quip que el coordina, sinó també de tot l’equip

de secretaria que ha assolit un nivell insuperable

quant a la eficiència del treball ben fet.

Capítol apart és el de la col·laboració cooperativa

de la Comissió Permanent. Pens que ha estat la

base de l’impuls de la feina i el vertader motor del

CEIB. La seva opinió col·legiada ha marcat el rit-

me de tota la tasca que hem realitzat i, en un te-

ma tan complex com ha estat l’elaboració dels

informes del sistema educatiu, ha aportat infor-

mació i punts de vista convergents que han possi-

bilitat la presa de decisions.

Finalment, i com element base i fonamental, hem

arribat aquí on estam gràcies a la participació i

labor compartida amb tots i cadascun dels mem-

bres del CEIB, que sempre han participat amb

responsabilitat institucional i han proporcionat

un punt de millora a les nostres propostes.

Sé que la participació no és un valor normalitzat

en la nostra societat, però crec que el CEIB és un

exemple de bona participació institucional. Tam-

bé sé que encara queden moltes coses per millo-

rar i vull encoratjar tothom a fer més perquè el

nostre treball sigui valorat i tingut en compte de

manera significativa.

Per acabar, vull dir que voldria -i sé que això no és

un impossible- que, en un futur no massa llunyà,

l’opinió repetidament manifestada pel CEIB es

veiés reflectida en un millor funcionament del

nostre sistema educatiu.

Aquests primers deu anys acaben de finalitzar i

tenim tot allò que hem fet de bo al nostre favor,

però en el mateix moment en comencen, sense

interrupció, altres deu que possibilitaran realitzar

més coses i millors. Desig que siguin profitosos.

Pere J. Carrió VillalongaPere J. Carrió Villalonga

President del CEIBPresident del CEIB

PRESENTACIÓ DEL PRESIDENT DEL CEIBPRESENTACIÓ DEL PRESIDENT DEL CEIB


4


EEste año se cumple el décimo aniversario de la

creación del Consejo Escolar de las Islas Baleares

y hace pocos meses conmemorábamos los 25

años de la aprobación de la LODE, que creó los

Consejos escolares de centro, Autonómicos y del

Estado, que han hecho realidad el mandato de la

Constitución española de 1978 que asignó a los

poderes públicos la obligación de facilitar la par-

ticipación de todos los ciudadanos en la vida

política, económica, cultural y social. Este princi-

pio participativo es uno de los fundamentos de

nuestro Estado social y democrático de derecho

que establece el texto constitucional.

La participación de los sectores sociales en la Ad-

ministración de nuestros días supone no sólo una

medida contemplada a nivel constitucional y le-

gislativo, también se ha convertido en un princi-

pio ineludible de actuación pública en los países

de nuestro entorno. La Administración moderna

ha asistido a la instauración de Consejos de parti-

cipación social en los complejos procesos de to-

ma de decisiones en las sociedades plurales. No

parece prudente ni adecuado el desempeño del

poder público sin que el mismo vaya acompaña-

do de una intensa labor que conecte tal desempe-

ño con los intereses, pareceres y aspiraciones de

los ciudadanos y los grupos que conforman la

sociedad. Esta situación encuentra en el ámbito

educativo un campo especialmente abonado para

su positivo crecimiento, puesto que el sistema

educativo y sus gestores necesitan del estrecho

contacto con la sociedad que es portadora de la

cultura transmitida en las aulas.

Los Consejos Escolares Autonómicos y del Estado

son los máximos órganos consultivos y de partici-

pación de la comunidad escolar de los niveles no

universitarios y actúan en el ámbito de sus com-

petencias propias. En ellos está representada to-

da la comunidad educativa y en ellos se integran

todas las instituciones, entidades y personas inte-

resadas en la mejora del sistema educativo, de

hecho, toda la pluralidad de sensibilidades socia-

les relacionadas con la educación. Esta partici-

pación a través de los Consejos Escolares territo-

riales favorece el tránsito fluido de información e

iniciativas entre la Administración y la sociedad,

función ésta que nuestros Consejos deben propi-

ciar, eliminando los obstáculos que puedan difi-

cultar este objetivo.

Los Consejos territoriales en el campo de la edu-

cación asumen las funciones de ser órganos de

consulta y de participación social. A diferencia de

los Consejos Escolares de centro, no son órganos

de gobierno que deban adoptar finalmente las

CONSEJO ESCOLAR DE LAS ISLAS BALEARES:CONSEJO ESCOLAR DE LAS ISLAS BALEARES:

10 AÑOS DE EXISTENCIA10 AÑOS DE EXISTENCIA Por Carmen Maestro, presidenta del Consejo Escolar del Estado.

5

medidas específicas aplicables en el sistema educa-

tivo, sino que constituyen el cauce mediante el

cual la Administración educativa explora el latido

de la comunidad educativa y percibe con mayor

proximidad las diversas reacciones existentes ante

las medidas normativas y programáticas propues-

tas. La consulta de la Administración a estos Con-

sejos no es sólo una necesidad legal de obligado

cumplimiento, sino que supone una inmejorable

oportunidad para que las Administraciones con-

trasten pareceres e iniciativas de los representantes

de la comunidad educativa.

La elaboración de propuestas en los Consejos y su

posterior elevación a las Administraciones educati-

vas supone asimismo un recurso de primera mag-

nitud para canalizar las relaciones de los sectores

educativos con la Administración. El cercano co-

nocimiento de la realidad educativa y los proble-

mas que de ella se derivan dotan a los sectores so-

ciales presentes en los Consejos territoriales de una

posición privilegiada desde donde sugerir a la Ad-

ministración la aplicación de medidas o la intro-

ducción de cambios normativos que mejoren el

escenario de la educación.

Relacionado con lo anterior, no debemos en modo

alguno olvidar el gran potencial de los Consejos

para asentar y extender nuevas ideas, llevar a cabo

interpretaciones plurales y proponer cambios o

medidas que mejoren la situación real del sistema

educativo. Se debe resaltar su capacidad para re-

elaborar la realidad educativa, sin que resulte pre-

tencioso afirmar su condición de ser cualificados

creadores de opinión, junto con otras instancias

del mundo educativo. En ocasiones los resultados

de este cometido no son percibidos de manera

inmediata, pero no cabe duda que las iniciativas

válidas para el sistema educativo dejan su huella a

medio y largo plazo, pudiendo acabar por incor-

porarse a las agendas políticas para su puesta en

práctica.

Por otra parte, no cabe duda de que los Consejos

educativos se han erigido en la práctica también en

foros de encuentro y debate entre los distintos sec-

tores de la comunidad educativa. El paulatino

acercamiento de posturas y el logro de acuerdos

globales o parciales tienen en los Consejos Escola-

res uno de sus pilares más firmes que conviene se-

guir utilizando en el presente y potenciando en el

futuro. El logro de acuerdos y consensos en su se-

no, por modestos que estos sean, pueden contri-

buir a la estabilidad, eficacia y necesaria mejora

del sistema.

Una vez culminado y consolidado el régimen de

descentralización educativa en nuestro sistema,

todas las Administraciones educativas cuentan con

Consejos Escolares como órganos consultivos y de

participación social para su ámbito de gestión,

que actúan en el ejercicio de sus competencias

propias. La estrecha cooperación entre todos los

Consejos Autonómicos y el Consejo Escolar del

Estado debe seguir siendo el principio básico de

nuestras relaciones, teniendo presente que todos

compartimos extensamente objetivos, funciones,

composición, métodos de trabajo y, en definitiva,

espacios de luz y espacios sombríos. Por ello, con-

viene que los intercambios de iniciativas, pareceres

y proyectos continúen siendo las bases sobre las

que se asiente el trabajo que todos realizamos en

el seno de la Junta de Participación de los Conse-

jos Escolares Autonómicos y del Estado. En la con-

secución de estos objetivos, el Consejo Escolar de

las Islas Baleares ha representado desde su crea-

ción un papel importante con sus valiosas aporta-

ciones. Los XVII Encuentros de Consejos Escolares

celebrados en las Islas Baleares fueron, sin duda,

un sólido ejemplo de ello.

Para terminar, podemos afirmar que nuestro siste-

ma educativo es un referente legal de participación

social para los países que nos rodean. Ahora bien,

la tarea que tenemos por delante es muy ardua y la

conocemos bien todos los implicados: tenemos

que llenar de contenido real a la participación,

porque vivimos en una sociedad muy individualista

con poca tradición participativa. Superar el déficit

de participación exige importantes esfuerzos. Re-

cordemos que el sentido auténtico de la participa-

ción debe ir unido a la capacidad de hacer oír la

voz plural de nuestros componentes, a la corres-

ponsabilidad en la toma de decisiones, a la traspa-

rencia y a los compromisos compartidos.


6


EEn altres ocasions, he manifestat algu-

nes consideracions crítiques sobre la

dinàmica de funcionament dels consells

escolars i, així mateix, sobre les dificultats

que tenen per convertir-se en instàncies

efectives a l'hora fer propostes i abordar

amb originalitat els problemes educatius

que realment preocupen la societat.

Ara, en aquest cas, correspon enviar la

meva felicitació per la feina feta a tots

els que han estat membres del CEIB o

han fet possible el seu funcionament, i

fer memòria dels primers anys.

A finals del 1998, el Parlament de les Illes Balears va aprovar

la Llei 9/1998, de 14 de desembre, de consells escolars de les

Illes Balears. La llei aprovada preveia, a més del consell es-

colar autonòmic, una xarxa de consells escolars insulars i

municipals i fixava les competències i composició del Con-

sell Escolar de les Illes Balears. El Consell Escolar previst en la llei de 1998 encara no s'havia constituït quan les eleccions

del 13 de juny de 1999 donaren pas a un govern de diverses

forces polítiques que, desbancant el Partit Popular, es consti-

tuïren en l’anomenat Pacte de Progrés. Ben aviat, després

de la seva constitució, el nou govern va enviar al Parlament

una modificació de la llei que s'havia aprovat durant el go-

vern del PP. La nova llei es va aprovar a finals del 2000. La

Llei 11/2000, de 13 de desembre de modificació de la Llei

9/1998, de 14 de desembre, de consells escolars de les Illes

Balears, introduïa diversos canvis en la norma que regularia

els òrgans de consulta i participació en la programació ge-

neral de l'ensenyament no universitari de les Illes Balears, de-

finint amb major precisió els temes sobre els que havia de ser

consultat el CEIB. La modificació reestructurava també la

representació dels distints col·lectius: s'incrementava el nom-

bre de representants dels professors i dels pares, es distribuï-

en entre les distintes illes els representants de l'administració

local i es reduïa el nombre de membres triats pel conseller.

La modificació volia evitar els ajornaments en la posada en

funcionament del CEIB i establia un termini de tres mesos per

a la seva constitució.

A principis del 2001, Damià Pons, aleshores conseller d'Edu-

cació i Cultura, em va oferir el càrrec de president del CEIB

que s'havia de constituir. Em vaig sentir molt honorat i vaig

acceptar el càrrec amb molta il·lusió. A mitjans de març del

2001 es publicaren els nomenaments: Amador Alzina Sans en

seria el vicepresident i Macià Garcia Salvà el secretari. La

meva presidència va durar fins que després de les eleccions

de maig del 2003, en les quals el Partit Popular va obtenir la

majoria al Parlament, vaig posar el meu càrrec a disposició

del nou conseller.

L'activitat del Consell Escolar de les Illes Balears es va iniciar

oficialment amb la celebració de l'acte constitutiu, que va

tenir lloc el 23 de març de 2001 a la capella del Consolat de

Mar, seu de la Presidència del Govern. A partir d'aquell mo-

ment, vaig ser molt conscient que no tan sols calia aprovar

el reglament de funcionament intern del Consell Escolar, sinó

també trobar per al nou òrgan un estil i una cultura propis

que fossin prou flexibles per permetre els debats i la confron-

tació d'opinions i, alhora, suficientment estructurat per fer

possible la conformació d'acords i consensos el més amplis

possibles.

L’experiència d'anys de funcionament d'altres consells esco-

lars autonòmics i, especialment, del Consell Escolar de Cata-

lunya -del qual en formaven part alguns bons amics- ens va

ser de molta utilitat per orientar el funcionament de la nova

institució. Entre maig i juny del 2001 es va redactar i aprovar

el reglament de funcionament intern, que va ser publicat en

el BOIB el 29 de setembre de 2001.

Malgrat que al principi el CEIB va tenir una infraestructura

modesta (no disposava de local propi i les reunions es feien

en la mateixa conselleria o en algun centre escolar, i ni el

secretari ni el president tenien dedicació exclusiva), la feina,

des del primer moment, va ser intensa. Dia 1 de gener de

1998, la Comunitat Autònoma de les Illes Balears havia assu-

mit les competències educatives previstes en el seu estatut

d'autonomia. La conselleria d'Educació i Cultura del govern

del Pacte de Progrés va impulsar el desenvolupament de les

competències educatives de la CAIB amb distintes normes.

Entre setembre de 2001 i juny de 2003, el Consell Escolar de

les Illes Balears va fer nombrosos dictàmens sobre els projec-

tes de decret elaborats per la Conselleria d'Educació i Cultu-

ra. Es poden citar, per la seva importància, algunes d'aques-

tes normes: el reglament orgànic de les escoles públiques

d’educació infantil, col·legis públics d’educació primària i

col·legis públics d’educació infantil i primària; el reglament

orgànic dels instituts d’ensenyament secundari; el procedi-

ment per dur a terme l’autonomia de gestió econòmica dels

centres docents públics no universitaris; el decret d’atenció

educativa a l’alumnat amb necessitats educatives espe-

cials; el pla d’ordenació dels centres de primer ci-

cle d’educació infantil (0-3 anys); la proposta de planifica-

ció escolar del municipi de Palma (cursos 2001-2002 a 2004-

2005) i el de Mallorca per al mateix període; el decret de

regulació dels consells escolars insulars i dels consells escolars

municipals de les I lles Balears; la regulació de les as-

sociacions, federacions i confederacions de pares i ma-

res d’alumnes, a més d'un nombre important de currículums

de distints nivells i mòduls de formació professional.

A més de la de complir amb la seva funció consultiva, repre-

sentants del Consell Escolar de les Illes Balears participaren

en aquells any en trobades conjuntes amb altres consells

escolars i, especialment, a les trobades anuals del Consell

Escolar de l'Estat amb els consells escolars autonòmics. A

més de compartir idees sobre distints aspectes del sistema educatiu, en aquelles jornades es varen intercanviar opini-

ons sobre un dels temes que feia uns anys era objecte de

debat. Cada vegada es manifestava amb més força la pe-

tició que els consells escolars autonòmics tinguessin repre-

sentació en el Consell Escolar de l'Estat, una demanada a la

que es va afegir el nostre Consell Escolar. Finalment, aquesta

representació es va incorporar amb la LOE del 2006.

Un altre tema polèmic en què va participar el Consell Esco-

lar de les Illes Balears fou el debat entorn del projecte de llei

de qualitat educativa. El novembre del 2002, el Consell Esco-

lar de les Illes Balears es va pronunciar sobre el projecte de

llei que, finalment, varen aprovar les Corts a finals de l’any.

Aquelles primers anys de funcionament del Consell Escolar,

varen representar una etapa il·lusionant i engrescadora. El

temps dedicat al debat dels distints aspectes dels projectes

que eren sotmesos a la consulta es veia recompensat per

una gran receptivitat del conseller i de tot el seu equip, que

sempre varen tenir molt en compte les opinions consensua-

des pels distints sectors que formaven part del Consell Esco-

lar.

10 ANYS10 ANYS

Per Bernat Sureda, president (2001-2003) del CEIB

7

EEn aquest any 2011 es compleixen

deu anys de la creació i constitució del Consell Escolar de les Illes Bale-ars. Pere Carrió, President actual, fa uns dies, me va pregar que escri-vís “alguna cosa” en referència a les meves experiències durant l'etapa en que jo vaig presidir el CEIB; per incloure en el Butlletí Informatiu que periòdicament editen.

La primera pregunta que me vaig fer, va ser: a qui poden interessar

les meves experiències?. Durant aquests darrers quatre anys no li han interessat a gairebé ningú. I ara? Poden ser d'interès?, ho dubto, però mai se sap. Precisament per això intentaré plasmar-les el millor que pugui.

El CEIB, era un ens jurídic que amb grans esforços es va engegar, gràcies a la voluntat del seu primer President, Bernat Sureda i el seu equip. Vàrem rebre, noltros, el CEIB, amb uns sòlids fonaments, però, amb una curta infraestructura, que vàrem completar durant els quatre anys de mandat. Aconseguirem la independència física de la Conselleria, amb una seu pròpia, però, no així la independència econòmica que exigeix, encara ara, la normativa vigent. El pressupost del CEIB és aprovat anualment pel Parlament Balear, però se gestionava i administrava per la Conselleria; que voluntàriament ho destinava a menesters que no corresponien al CEIB. Les lleis o normatives vigents o es compleixen o es dero-guen i les institucions són les primeres que han de com-plir-les.

Record qualcunes dades que les qualifico d'anecdòti-ques, per no nomenar-les d'una altra forma. Però seria una relació d'ombres que en aquest moment no és oportú relatar. Si hi ha algú interessat a conèixer-les les hi puc transmetre a nivell personal.

L'única cosa que vull expressar en aquest moment són les “llums” que han il·luminat el meu trànsit en la res-ponsabilitat de President. Realment són records molt personals que rellueixen de forma important en la meva memòria i em satisfà reviure'ls.

La satisfacció a conformar un equip reduït, molt pro-fessional, feiner, capacitat, amb alt nivell intel·lectual, lleial fins a la medul·la. Gràcies a aquest equip se va poder exercitar adequadament el nostre mandat. Vull recordar damunt el paper a Joan, Josep Maria, Xisco, els quatre anys i a Lluís, Víctor, Marga i Dany, en dife-rents períodes.

La satisfacció pel nomenament de Consellers propo-sats per jo, Jaume, Miquel, Carme i Jordi, persones de

prestigi dins l'àmbit educatiu, que han aportat la seva saviesa en els informes, en les ponències i en els de-bats; un luxe, sobretot per jo, per haver après d'ells.

La satisfacció en el desenrotllament tant de la Comis-sió Permanent, com la de la resta de Comissions, pel tarannà de tots els seus components que prioritzaven arribar a consensos, abans d'imposar les seves pro-postes, creant un clima exquisit, model desitjable i exportable que reflecteix la veritable democràcia.

La satisfacció del resultat dels Plenaris del CEIB, itine-rants als diferents territoris de les illes, amb el bon acolliment de les autoritats i funcionaris. Plenaris on hi havia debat constructiu, contrast de parers, con-sens i respecte a les propostes minoritàries. Presidir un Plenari, en aquestes circumstàncies, era un plaer personal.

La satisfacció perquè m'ha permès tenir contacte di-recte amb altres Consells Escolar Autonòmics i de l'Estat, coneixent a Presidents i Consellers. Aportar les nostres experiències i enriquir-nos amb les seves. Els “Encontres” anuals, amb un “Lema” concret per a estu-di i debat en tots els Consells de l´Estat, amb la finali-tat de consensuar un document final, per a la seva publicació.

La satisfacció d'haver organitzat un d'aquests “Encontres”, amb seu a les nostres tres Illes ma-jors,amb el Lema de “Els Ensenyaments Artístics”. ense-nyaments, que com sabeu formen part de la meva vida i que com a docent he impartit des de l'any 1974.

La satisfacció d'haver intentat contribuir a la millora de la normativa que emanava del Govern Autonòmic, damunt educació, conduint el debat entre totes les parts pertanyents a la Comunitat Escolar.

La satisfacció de moltes altres coses, que de tant en tant me produeixen plaer recordar-les revivint els mo-ments amb emotivitat.

La satisfacció d'haver rebut de S. M. El Rei, a propos-ta de la Ministra d'Educació, l'Encomana d’Alfons X el Savi; imposada per la Presidenta del Consell Esco-lar de l'Estat, la meva bona amiga Carmen Maestro; en un acte convocat per l'actual President del CEIB, a la Sala d'Exposicions de l'Escola Superior de Dis-seny, centre on continu desenrotllant la meva labor docent. Autoritats, companys, amics i familiars, me varen acompanyar.

Per una vegada m'he permès expressar-me com a per-sona i no com expresident.


QUATRE ANYS DE LLUMS I OMBRESQUATRE ANYS DE LLUMS I OMBRES Per Joan Francesc Romero, president (2003-2007) del CEIB.

8


A) Representants del professorat:

Gabriel Caldentey Ramos (STEI-i)

Vicenç Garcia Fuster (STEI-i)

Onofre Martí Mir (STEI-i)

Joana Torres Yern (STEI-i)

Maria Neus Santaner Pons (STEI-i)

Francesca Rigo Pons (STEI-i)

Andreu Ferrer Gomila (FETE-UGT)

Rafael Pons Campos (USO)

Adolfo Fernández Rodado (ANPE)

Juan Carlos García Martín (FECCOO)

B) Pares i mares d’alumnes:

José Luis Aparicio Bravo (COAPA)

Catalina Esteva Jofre (COAPA)

Jaume March Serra (COAPA)

Joan Melis Nebot (COAPA)

Antoni Pomar Bofill ( COAPA)

Enric Josep Oltra Romero (FEBACC)

Pedro Castro Verger (FEBACC)

C) Alumnes d’ensenyament no universitari.

Clara Margais Abeyà (FAEB)

Emma Monserrat Calbó (FAEB)

Francesc Jaume Méndez (FAEB)

E) Representants de centres privats:

Margalida Moyà Pons (FERE)

Margalida Llabrés Botellas (FERE)

F) Representants proposats per les diferents cen-

trals i organitzacions sindicals:

Miquel Servera Mas (UGT)

G) Representants d’organitzacions patronals:

Magdalena Mateu Gelabert (CECE)

Marta Monfort Miserachs (EiG)

H) Representants de la Conselleria d’Educació i

Cultura:

Catalina Noguera Nicolau (Escoles Mallorquines)

Pere A. Segura Cortès (MRP-Escola d’Estiu de Ma-

llorca)

Mariano Serra Planells (Institut d’Estudis Eivissencs)

J) Representants de l’administració local:

Jordi Llabrés Palmer (Palma)

Isidoro Torres Cardona ( FELIB)

Onofre Bisbal Busquets (FELIB)

Maria Gràcia Muñoz Salvá (FELIB)

Lurdes Costa Torres (FELIB)

K) Representants dels consells insulars:

Josep Portella Coll (Menorca)

Francesca Tur Riera (Eivissa)

Joan Cerdà Rull (Mallorca)

L) Representants de la UIB:

Jaume Sureda Negre

M) Personalitats de prestigi reconegut en el

camp de l’educació:

Bernat Sureda Garcia

Melcior Rosselló Simonet

Antoni Colom Cañellas

Amador Alzina Sans

N) Representants del Col·legi Oficial de Doctors i

Llicenciats de les Illes Balears:

Jaume Cañellas Mut

O) Representants del sector de cooperatives de

treball:

Jacqueline Cardell Calafat

Secretari:

Macià Garcia Salvà

L’activitat del Consell Escolar de les Illes Balears s’inicià oficialment amb la celebració de

l’acte constitutiu, que tingué lloc el 23 de març de 2001 a la capella del Consolat de Mar,

seu de la Presidència del Govern de les Illes Balears. Presidí l’acte el president del Govern, Sr.

Francesc Antich Oliver, i comptà amb la presència del conseller d’Educació i Cultura Sr. Da-

mià Pons i Pons.

Assistiren a l’acte els membres del CEIB nomenats, representants de la Conselleria d’Educació

i Cultura i membres de la comunitat educativa convidats expressament.

El president del Govern signà el nomenament del president del CEIB, Sr. Bernat Sureda Gar-

cia, i del vicepresident, Sr. Amador Alzina Sans, i a continuació el secretari, Sr. Macià Garcia

Salvà, llegí els nomenaments i declarà constituït el Consell Escolar de les Illes Balears, que

aleshores estava format pels següents membres del Ple:

EL PLE CONSTITUENTEL PLE CONSTITUENT

9

SECTOR ORGANITZACIÓ NOMS I LLINATGES 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011

A. A.

STEI-i Gabriel Caldentey Ramos

STEI-i Vicenç Garcia Fuster

STEI-i Onofre Martí Mir

STEI-i Joana Torres Yern

STEI-i M. de les Neus Santaner Pons

STEI-i Francesca Rigo Pons

FETE-UGT Andreu Ferrer Gomila

USO Rafel Pons Campos

ANPE Adolfo Fernández Rodado

FECCOO Juan Carlos García Martín

USO Mª del Pilar Santisteban Corral

STEI-i Edelmiro Fernández Otero

USO Juana González Morcillo

FETE-UGT Francisca Font Carbonell

ANPE Pere J. Mir Martorell

STEI-i Pere Pau Cintes Gener

FECCOO María José Gibert Cabot

FECCOO Carlos Estruch Vidal

FECCOO Raimon Bono Iranzo

FETE-UGT Aina Boyero Llompart

FECCOO Rafel Pons Campos

FECCOO Antonio Baos Relucio

STEI-i Llorenç Caules Coll

USO Margarita F. Munar Castellà

FETE-UGT Bernadí Recio Palou

ANPE Antoni Martorell Cànaves

USO Ismael Alonso Sánchez

B. B.

COAPA José Luis Aparicio Bravo

COAPA Catalina Esteva Jofre

COAPA Jaume March Serra

COAPA Joan Melis Nebot

COAPA Antoni Pomar Bofill

FEBACC Enric Josep Oltra Romero

FEBACC Pedro Castro Verger

COAPA Jaume Català Ferragut

COAPA Fernando Martín Martínez

COAPA Joana Maria Prohens Salom

COAPA Manuela Ocaña Martín

FAIB Arnau Seguí Gornés

CONFAECIB Francisco Picó Estela

COAPA Josep Valero González

CONFAECIB Mª de las Nieves Torrens Sánchez

CONFAECIB Javier Blas Guasp

COAPA Jaume Ribes Seguí

COAPA Antoni Florit Moll

FAIB Juana Cristina Fiol Fluixà

HISTÒRIC DE CONSELLERS I CONSELLERES DEL CEIBHISTÒRIC DE CONSELLERS I CONSELLERES DEL CEIB

Històr ic d e consel lers i consel leres

10



FAEB Clara Margais Abeyà

C. C.

FAEB Jaume Llofriu Pons

FAEB Emma Montserrat Calbó

FAEB Francesc Jaume Méndez

FAEB Maria Fullana Comapany

FAEB Maria Gelabert Oliver

FAEB Josep Mora Serra

E. E.

FERE Margalida Moyà Pons

FERE Margalida Llabrés Botellas

FERE Miquel Balle Palou

FERE Marc González Sabater

F. F.

UGT Miquel Servera Mas

UGT Joana Ma. Alorda Fiol

CCOO Julia Moreno Sánchez

CCOO Rafael Pons Campos

G. G.

CECE Magdalena Mateu Gelabert

EG Marta Monfort Miserachs

EG Bernat J. Alemany Ramis

H. H.

Representants

Conselleria

d'Educació i

Cultura

Catalina Noguera Nicolau

Pere A. Segura Cortès

Mariano Serra Planells

M. Ángel Mansilla Rodríguez

Carmen Oliver Arellano

Jordi Llabrés Palmer

Carmen Moreno Huart

Francesc Arbona Quetglas

Rafaela Sánchez Benítez

Manel Perelló Beau

Alfonso Rodríguez Badal

Maria A. Alarcón Bigas

Elena Navarro Duch

I. I.

Consell Escolar de

Menorca Amador Alzina Sans

Consell Escolar de

Mallorca Marc González Sabater

Consell Escolar d'Ei-

vissa i Formentera Jaume Manuel Ribas

Consell Escolar de

Mallorca Coloma Alícia Ferrer Salas

Consell Escolar d'Ei-

vissa i Formentera Francesca Planells Balanzat

Consell Escolar de

Formentera Esperança Riera Riera

11


K. K.

Consell Insular de

Menorca Josep Portella Coll

Consell Insular d'Eivissa Francesca Tur Riera

Consell Insular de

Mallorca Joan Cerdà Rull

Consell Insular de

Mallorca M. Antònia Vadell Ferrer

Consell Insular de

Menorca Mateu Martínez Martínez

Consell Insular d'Eivissa Carolina Torres Cabañero

Consell Insular de

Mallorca Joan Cerdà Rull

Consell Insular de

Menorca Manel Martí Llufriu

Consell Insular d'Eivissa Marià Torres Torres

Consell Insular de

Mallorca Macià Garcias Salvà

Consell Insular de

Menorca Joan Torres Faner

L. L.

UIB Jaume Sureda Negre

UIB Guillem R. Pérez de Rada

UIB Miquel Oliver Trobat

Bernat Sureda Garcia

M.M.

Melcior Rosselló Simonet

Antoni Colom Canyelles

Amador Alzina Sans

Pilar Benejam Costa

Jaume Oliver Jaume

Miquel Vives Madrigal

Joan Martorell Trobat

J. Francesc Romero Valenzuela

Montserrat Tur Guillem

Joan Melià Garí

Elvira Badia Corbella

Pere J. Carrió Villalonga

Manel Perelló Beau

Graciliana Pascual López

N. N.

Jaume Cañellas Mut

Guillem Estarellas Valls

Ferran Tarongí Vilaseca

O. O. Jacqueline Cardell Calafat

Enric Pozo Mas

Històr ic d e consel lers i consel leres

12


XVII ENCONTRE XVII ENCONTRE AA LESLES ILLES BALEARS ILLES BALEARS DEDE CONSELLS ESCOLARS CONSELLS ESCOLARS

AUTONÒMICS AUTONÒMICS II DEDE L’ESTATL’ESTAT

EEls Consells Escolars Au-

tonòmics i de l’Estat es

reuneixen periòdicament

cada curs escolar i con-

clouen amb la realització

d’unes jornades en matè-

ria educativa, alternant la comunitat autònoma re-

ceptora d’aquestes jornades.

Entre el 18 i el 21 d’abril de 2007 va tenir lloc a les

Illes Balears el XVII Encontre de Consells Escolars

Autonòmics i de l’Estat. El tema de debat proposat

pel CEIB va ser “ Els ensenyaments artístics ”. Fruit

d’aquelles jornades va ser un treballat document del

qual en reproduïm la introducció, on queden reflec-

tides la intenció i justificació del tema a debat:

«Els Consells Escolars Autonòmics i de l'Estat, per la

seva naturalesa intrínseca com a òrgans de consulta

i participació de la comunitat educativa, tenen la

possibilitat de ser impulsors i orientadors de canvis

en l'educació no universitària. Per això, entenem que

poden propiciar una reflexió profunda perquè, des

de la realitat de l'actual situació educativa, s'obrin

camins per acostar-nos a una educació millor per a

tots.

Des de la seva creació, els Consells Escolars Autonò-

mics i de l'Estat s'han distingit per la seva vocació

de servei a la comunitat educativa i per la seva obsti-

nació a fomentar entre ells la comunicació, la refle-

xió i el diàleg. Fruit d'això són els setze encontres

que s'han celebrat fins a la data i que han suposat

excel·lents oportunitats per fer arribar a la comunitat

escolar i a la societat en general valuoses aportaci-

ons sobre temes decisius del nostre sistema educa-

tiu.

En aquesta edició els Consells Escolars Autonòmics i

de l'Estat dirigeixen la seva mirada sobre els ense-

nyaments artístics, un sector educatiu perifèric al

sistema educatiu, poc conegut i escassament valorat

socialment, amb la pretensió de servir de reflexió so-

bre la situació d'aquests ensenyaments i propiciar el

seu reconeixement i millora. Els consells escolars vo-

len subratllar així l'extraordinària importància dels

ensenyaments artístics per al conjunt de valors cog-

nitius, afectius i d'estímul de les capacitats expressi-

ves, creatives i emocionals que aporten a la formació

i al benestar de les persones. Així mateix s’ha de po-

sar de manifest l'enorme contribució de l'educació

artística als valors socials que fomenta essent instru-

ment de socialització, de comunicació, d'inclusió,

de participació i, en definitiva, de cohesió social, al

constituir un llenguatge universal i intercultural que

pot ser vehicle de relació i patrimoni de tots i cadas-

cun dels membres d'una societat. Les arts són tam-

bé un element fonamental per al creixement econò-

mic i social, perquè aquest àmbit contribueix a la

reconversió de sectors productius tradicionals, espe-

cialment en aspectes relacionats amb la producció

cultural, tecnològica, audiovisual i científica. El pre-

sent document pretén, doncs, realitzar un ampli es-

tudi dels ensenyaments artístics en el seu context,

partint per a això de la definició de les dimensions i

objectius d'aquests ensenyaments; descrivint una

extensa panoràmica en relació amb el seu marc legal

i l'entorn europeu i endinsant-se en la problemàtica

particular del seu professorat, del seu alumnat i dels

centres que imparteixen ensenyaments artístics, i fi-

nalment, presentant algunes de les experiències inno-

vadores en aquest camp, la situació d'aquests ense-

nyaments en les comunitats autònomes i la formula-

ció de conclusions i propostes d'actuació».

13

INFORMES ELABORATS PEL CEIBINFORMES ELABORATS PEL CEIB

En aquests deu anys, el CEIB ha lliurat 90 informes a la Conselleria d'Educació i Cultura que, a continuació,

es relacionen classificats per temàtiques. Cal assenyalar que alguns dels projectes normatius sobre els que

el CEIB ha emès informes, per diverses circumstàncies no han arribat a ser publicats per l'administració edu-

cativa.

2. CURRÍCULUM

2.1. ENSENYAMENT OBLIGATORI (educació primària i educació secundària obligatòria)

15.05.04 Decret de currículum d’ESO

18.06.04 Decret de currículum d’educació primària





1. ORDENACIÓ, DESENVOLUPAMENT I REGULACIÓ DELS ENSENYAMENTS

14.06.02 Decret d’estructura i ordenació del batxillerat

11.04.03 Llei d’educació permanent de les persones adultes

05.03.04 Decret d’ordenació general d’ensenyaments

03.06.05 Llei de formació de persones adultes

29.02.08 Decret d’ordenació general dels ensenyaments de l’educació infantil, l’educació primària i ESO

20.02.09 Ordre sobre el desenvolupament de l’educació primària a les Illes Balears

20.02.09 Ordre sobre el desenvolupament de l’educació secundària obligatòria a les Illes Balears

20.02.09 Ordre sobre el desenvolupament del batxillerat a les Illes Balears

03.04.09 Ordre per la qual es regulen els ensenyaments de batxillerat a distància de les Illes Balears

03.04.09 Ordre per la qual es regulen els ensenyaments de batxillerat en règim nocturn a les Illes Balears

17.12.10

Projecte d’Ordre del conseller d’Educació i Cultura, per la qual es regula l’organització i el funcionament

dels ensenyaments per a les persones adultes que condueixen al títol de graduat en educació secundària

obligatòria, a les Illes Balears

Informes e laborats pe l CEIB

14


2.3. FORMACIÓ PROFESSIONAL

26.04.02 Decret de currículum de cicle formatiu de grau superior corresponent al títol de tècnic superior en

animació turística


gestió administrativa


comerç


desenvolupament informàtic

14.02.03 Decret de cicle formatiu de grau superior d’administració de sistemes informàtics

18.06.04 Decret de currículum del cicle d’informàtica

22.09.04 Decret del cicle d’atenció social

2.4. EDUCACIÓ D'ADULTS

17.06.09 Ordre per la qual s’estableix el currículum de l’educació secundària per a persones adultes que con-

dueix a l’obtenció del títol de graduat escolar en educació secundària obligatòria a les Illes Balears

2.5. ENSENYAMENT DE RÈGIM ESPECIAL

16.05.03 Decret de currículum d’estudis superiors de disseny

26.04.06 Decret cicle tècnic esport de muntanya

26.04.06 Decret cicle tècnic esport futbol

07.07.06 Decret de currículum del grau superior de música

24.05.07 Decret de currículums, proves i requisits d’accés als títols de tècnic esportiu i tècnic superior en atletis-

me

24.05.07 Decret de currículum d’ensenyaments de nivell bàsic d’idiomes

14.11.08 Decret de currículum dels nivells intermedi i avançat dels ensenyaments d’idiomes a la Comunitat

Autònoma de les Illes Balears

22.10.10

Projecte d’Ordre del conseller d’Educació i Cultura per la qual s’estableix el desenvolupament curri-

cular dels ensenyaments elementals de música regulats per la Llei orgànica 2/2006, 3 de maig,

d’educació, a les Illes Balears

22.10.10

Projecte d’Ordre del conseller d’Educació i Cultura per la qual s’estableix el desenvolupament curri-

cular dels ensenyaments elementals de dansa regulats per la Llei orgànica 2/2006, 3 de maig,

d’educació, a les Illes Balears

22.10.10

Projecte d’Ordre del conseller d’Educació i Cultura per la qual s’estableix el currículum i l’organització

dels cursos de l’especialitat de musicologia del grau superior dels ensenyament de música a les Illes

Balears que correspon al període d’experimentació de la implantació de l’especialitat

31.01.11 Projecte d’Ordre del conseller d’Educació i Cultura de currículum dels ensenyaments professionals de

música a les Illes Balears

31.01.11 Projecte d’Ordre del conseller d’Educació i Cultura de currículum dels ensenyaments professionals de

dansa a les Illes Balears

15

3. ALUMNAT

3.1. AVALUACIÓ

22.09.04 Ordre d’avaluació d’ESO

14.11.08 Ordre sobre l’avaluació dels aprenentatges de l’alumnat d’educació primària a les Illes Balears

14.11.08 Ordre sobre l’avaluació dels aprenentatges de l’alumnat d’educació secundària obligatòria a les

lles Balears

10.12.08 Ordre sobre l’avaluació dels aprenentatges de l’alumnat d’educació infantil a les Illes Balears

10.12.08 Ordre sobre l’avaluació dels aprenentatges de l’alumnat de batxillerat a les Illes Balears

3.2. ADMISSIÓ I MATRÍCULA

05.03.04 Decret d’admissió d’alumnes

05.03.04 Decret d’admissió d’alumnes. Barem

20.02.06 Ordre de places escolars a centres concertats

16.02.07 Decret d’admissió d’alumnes

29.02.08 Decret d’’admissió d’alumnat als centres sostinguts amb fons públics

3.3. ATENCIÓ A LA DIVERSITAT

26.04.02 Decret d’atenció educativa a l’alumnat amb necessitats educatives especials

20.02.09 Ordre per la qual es regulen els programes de qualificació professional inicial a la Comunitat Autò-

noma de les Illes Balears

31.01.11 Projecte de Decret pel qual es regula l’atenció a la diversitat i l’orientació educativa en els centres

educatius no universitaris sostinguts amb fons públics a les Illes Balears

3.4. CONVIVÈNCIA

12.12.07 Decret de creació de l’Institut per a la Convivència i l’Èxit Escolar

29.01.10 Projecte d'Ordre per la qual s'aproven les bases per a la selecció, el nomenament i el cessament

dels òrgans de govern dels centres docents públics

29.01.10 Avantprojecte de Decret pel qual s'estableixen els drets i deures dels alumnes i les normes de con-

vivència en els centres docents no universitaris sostinguts amb fons públics de les Illes Balears

4. PROFESSORAT

03.06.05 Ordre de titulacions mínimes de professors de l’escola concertada

24.05.07 Decret de consolidació del complement retributiu per exercici del càrrec de director als centres

públics


16


5. PARTICIPACIÓ (alumnes, pares i mares)

08.11.02 Decret de regulació de les associacions, federacions i confederacions de pares i mares d’alumnes

08.11.02 Decret de regulació de les associacions, federacions i confederacions d’alumnes

6. ORGANITZACIÓ, PLANIFICACIÓ, REQUISITS DELS CENTRES

15.02.02 Decret de reglament orgànic de les escoles i dels col·legis públics d’educació infantil i primària

15.02.02 Decret de reglament orgànic dels instituts d’educació secundària

26.04.02 Decret de regulació de procediment d’autonomia de gestió dels centres docents públics no universitaris

13.09.02 Pla d’ordenació dels centres de primer cicle d’educació infantil

13.09.02 Proposta planificació escolar del municipi de Palma (cursos 2001/02 a 2004/05)

14.02.03 Proposta de planificació escolar de Mallorca (Palma exclosa) per als cursos 2002/03 a 2005/06

11.04.03 Decret de regulació del registre de centres docents

16.05.03 Proposta de planificació escolar d’Eivissa i Formentera per als cursos 2002/03 a 2005/06

30.06.05 Decret de lloc de treball de música a Formentera

16.02.07 Decret de regulació dels concerts singulars d’educació secundària postobligatòria

31.10.07 Decret de requisits mínims i els continguts dels centres de primer cicle d’educació infantil

27.06.08 Decret pel qual s’estableix i regula la xarxa d’escoles infantils públiques, i dels serveis per a l’educació

de la primera infància de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears i es crea l’Institut per a l’Educació

de la Primera Infància

18.09.09 Decret pel qual es regulen els centres integrats de formació professional dins l’àmbit de la Comunitat

Autònoma de les Illes Balears

22.10.10 Projecte d’Ordre del conseller d’Educació i Cultura per la qual es regula la jornada de l’horari escolar a

les escoles infantils públiques de primer cicle (0-3)

7. LLENGUA CATALANA

26.04.06 Decret de competència lingüística

31.01.11 Ordre del conseller d’Educació i Cultura per la qual es regula l’homologació dels estudis de llengua

catalana de l’educació secundària obligatòria i del batxillerat amb els certificats de la Direcció Gene-

ral de Política Lingüística i el procediment per a obtenir-la

17

8. PROGRAMES ESPECÍFICS

30.05.08 Ordre d’implantació del Programa de Reutilització i la creació d’un fons de llibres de text i material

didàctic per a l’educació primària

03.04.09 Ordre per la qual es regula la implantació de reutilització i la creació d’un fons de llibres de text i ma-

terial didàctic per a l’educació secundària obligatòria en els centres docents sostinguts amb fons

públics a les Illes Balears

03.04.09 Ordre de regulació del desenvolupament del programa de seccions europees en els centres educa-

tius sostinguts amb fons públics (ESO, batxillerat i FP) a les Illes Balears

16.04.10

Projecte d’Ordre pel qual es regula la implantació de plans estratègics per a la millora dels centres

docents sostinguts amb fons públics que imparteixen els ensenyaments d’educació infantil (2n cicle),

d’educació primària, d’educació secundària obligatòria, de batxillerat o de formació professional a

les Illes Balears

16.04.10 Avantprojecte d’Ordre pel qual es regula l’organització i funcionament a les Illes Balears dels centres

adscrits al conveni entre el Ministeri d’Educació i Ciència i el Consell Britànic (British Council) a Espanya

9. CEIB

02.12.05 Reforma del Reglament del CEIB

02.12.05 Memòria del CEIB 2003



10. ALTRES TEMES

14.02.03 Ordre de bases reguladores de les subvencions en matèria d’educació i cultura

03.12.04 Document base MEC LOCE

Revisant la classificació temàtica dels diversos informes elaborats pel CEIB, es poden comprovar els prin-

cipals eixos que marquen el desplegament normatiu de la nostra comunitat autònoma. Aixi mateix, es fa

palès un fet no gaire positiu en l'àmbit educatiu, com és que alguns aspectes normatius s’han treballat

(informat) en més d’una ocasió al llarg d’aquesta dècada com a conseqüència de canvis en les lleis

orgàniques educatives estatals.


18


2001

23.03 Consolat de Mar (Palma)

03.05 Conselleria d’Educació i Cultura (Palma)

20.06 IES Son Pacs (Palma)


2002


26.04 IES Juníper Serra (Palma)

14.06 Conservatori Professional de Música i Dansa

(Palma)


08.11 CPR d’Inca (Inca)


2003

24.01 Escola d’Hoteleria (Palma)

14.02 CC CIDE (Palma)

11.04 CC CIDE (Palma)



2004



18.06 Restaurant Es Molí des Comte (Palma)

22.09 Restaurant Es Molí des Comte (Palma)

03.12 Consell de Menorca (Maó)

2005

08.04 CEIP Blai Bonet (Santanyí)

03.06 Castell de Bellver (Palma)

09.09 Escola Superior de Disseny (Palma)

02.12 Recinte Firal d’Eivissa i Formentera (Eivissa)

2006


26.04 Centre Cultural Guillem Cifre de Colonya

(Pollença)

07.07 FELIB (Palma)

06.10 FELIB (Palma)

15.12 Claustre de Sant Domingo (Inca)

2007


02.04 FELIB (Palma)

24.05 FELIB (Palma)

31.10 FELIB (Palma)

31.10 FELIB (Palma)


2008



16.05 CC Madre Alberta (Palma)

30.05 Centre Cultural Sa Nostra (Palma)

27.06 FELIB (Palma)

14.11 Centre Cultural La Misericòrdia (Palma)


2009

30.01 Parlament de les Illes Balears (Palma)

20.02 CC Es Liceu (Marratxí)

03.04 Casa de Cultura (Palma)



2010

29.01 Parlament de les Illes Balears (Palma)

04.03 Biblioteca Can Sales (Palma)

16.04 FELIB (Palma)

22.10 FELIB (Palma)

17.12 IES Politècnic (Palma)

SESSIONS PLENÀRIES (2001SESSIONS PLENÀRIES (2001 -- 2010)2010)

El Ple és l’òrgan superior de decisió del CEIB i és integrat per tots els consellers i conselleres, represen-

tants dels diferents sectors, i pel secretari.

D’ençà la constitució del CEIB, s’han celebrat 52 sessions plenàries de caràcter ordinari o extraordinari

en diferents llocs de les Illes Balears.

19

Analitzant aquest mapa es pot observar que un percentatge important dels plens

s’han fet a Mallorca i, més concretament, a Palma. En el futur s’hauria de seguir tre-

ballant en la línia que estableix el Decret legislatiu 112/2001, de 7 de setembre, pel

qual s’aprova la Llei de consells escolars de les Illes Balears quan, en el seu article

13.2 diu que el CEIB es podrà reunir de forma itinerant als diferents territoris insulars de

les Illes Balears.

Tot i que la normativa estableix que el Ple del CEIB ha de reunir-se almenys dues ve-

gades a l’any (Art. 13.1 del Decret legislatiu 112/2001, de 7 de setembre, pel qual

s’aprova la Llei de consells escolars de les Illes Balears), la mitjana anual de sessions

plenàries en aquests deu anys ha superat les 4 sessions anuals, destacant els anys

2002 i 2008 amb 6 sessions i el 2008 amb 7.

Sess ions plenàries (2001 -2010)

22


CONSELLS ESCOLARS INSULARS CONSELLS ESCOLARS INSULARS

Els consells escolars insulars són regulats pel Decret 10/2003, de 14 de febrer, de Regulació dels consells esco-lars insulars i dels consells escolars municipals de les Illes Balears. Respecte dels consells escolars insulars, l’esmentat Decret diu que són els òrgans de consulta i de participació en la programació general de l’ensenyament no universitari dins l’àmbit territorial de cada una de les illes que inte-gren les Illes Balears, d’acord amb el que diposa l’article 15 del Decret Legislatiu 112/2001, de 7 de setembre, pel qual s’aprova la Llei de consells escolars de les Illes Balears (Art. 1). Estan formats per un president, un vicepresident i un nombre màxim de 35 vocals (Art. 2.1) i seran informats i consultats sobre l’elaboració i actualització del mapa escolar de l’illa corresponent; la creació de centres esco-lars i rehabilitació dels existents; les actuacions en matèria de transport escolar i altres serveis escolars; les direc-trius de les actuacions específiques que, per a l’illa corresponent, es puguin programar per promoure la integra-ció dels centres escolars al seu entorn geogràfic, socioeconòmic i cultural; els criteris d’escolarització als centres públics i concertats; l’organització i funcionament dels serveis pedagògics, de formació del professorat i d’innovació educativa existents; el funcionament de les delegacions insulars de l’administració educativa, i qual-sevol altre tema relacionat amb les necessitats i actuacions educatives específiques de l’àmbit territorial de refe-rència (Art. 5). Actualment, estan constituïts tots els consells escolars insulars, després que el 2010 ho va fer el Consell Escolar de Formentera

El Consell Escolar de Menorca (CEM) es va constituir el 21 d'abril de 2004 al saló d’actes del Consell Insular de Menorca. Va presidir l’acte la presidenta del Consell Insular de Menorca, Sra. Joana Barceló Martí, juntament amb el conseller de Cultura i Educació, Sr. Mateu Martínez Martínez i el president i vicepresident del CEM, se-nyors Amador Alzina Sans i Pere Alzina Seguí. També hi va assistir la Comissió Permanent del CEIB presidida pel Sr. Joan Francesc Romero Valenzuela. El Consell Escolar de Menorca el componen 36 persones representant el sector del professorat, el de mares i pa-res, el de l’alumnat, el de PAS, el de l’administració educativa, els consells escolars municipals, les administracions locals, les organitzacions i entitats relacionades amb el món educatiu i el Consell Insular de Menorca. Al llarg d’aquests anys, el Consell Escolar de Menorca ha tractat diversos assumptes dels quals n’han sortit quatre informes. El primer va tractar sobre el projecte de Pla insular d’educació infantil 0-3; el segon van ser aportacions del Consell Escolar de Menorca al document Una educación de calidad para todos; el tercer informe va tractar sobre la intervenció per a la conciliació de la vida familiar, escolar i laboral; finalment, el quart va tractar sobre la Llei orgà-nica d’educació, a petició del Consell Insular de Menorca. També s’han realitzat dos informes sobre la situació educativa a Menorca, el del curs 2004/05 i el del curs 2006/07. En aquests moments estem a punt d’aprovar el corresponent al curs 2007/08. El Consell Escolar de Menorca, conjuntament amb el Departament de Cultura, Patrimoni, Educació i Joventut del Consell Insular de Menorca, organitza les Jornades d’Educació Infantil de les qual se n’han realitzat quatre. Els temes tractats han estat les famílies, l’expressió artística, la interculturalitat i el conte. La participació en aquestes jornades és important, més de cent vuitanta persones, algunes de fora de l’illa, relacionades amb l’educació infan-til. A les terceres jornades varem comptar amb la presència de l’actual ministre d’Educació, el Sr. Àngel Gabilon-do, en aquells moments rector de la Universidad Autónoma de Madrid, que ens delectà amb la conferència La venida de los otros (http://www.menorcatv.com/jornades/).

El 4 de març de 2010 es va aprovar el document Un pacte per l’educació és possible: propostes per encarar el futur, amb l’objectiu principal de millorar la qualitat de l’ensenyament a l’illa de Menorca, mitjançant un gran pacte social per l’educació, i aconseguir una gran mobilització social per millorar les condicions del nostre sistema educatiu. En aquest document es fan una sèrie de propostes que cal consensuar amb tots els estaments implicats. Pensam que aquest gran pacte s’ha de completar amb altres iniciatives que ens demostrin que anem en una direcció ade-quada, i que estam disposats a compartir tot allò que fem de bo i a aprendre tot allò que ens poden aportar. Per aquest motiu proposam com a segon gran objectiu l’organització d’un congrés internacional d’educació a l’illa de Menorca, amb participació d’experts i experiències innovadores d’arreu del món, on també s’expliqui tot allò que hem aconseguit en el nostre àmbit. L’objectiu és dinamitzar i rellançar les experiències innovadores a l’illa, i rebre i acollir les que es porten a terme arreu del món des de diferents perspectives i enfocaments. Podeu veure el contingut del document, així com els dels altres informes, a la web del Consell Escolar de Menorca http://cemenorca.org.

http://cemenorca.org

23

Després de tota una sèrie d’actes preparatoris, dia 23 de març de 2006 es va constituir a la sala de plens del Consell de Mallorca el Consell Escolar de Mallorca, amb la presència de tots els seus membres. No fou, però, fins el 2008 que s’aprovà el seu Reglament d’organització i funcionament que és la norma que marca el funcio-nament i l’organització d’aquest consell escolar, juntament amb la Llei de consells escolars de les Illes Balears i el Decret de regulació dels consells escolars insulars i dels consells escolars municipals de les Illes Balears. Aquest reglament s’aprovà al Ple del Consell Escolar de Mallorca de dia 10 de novembre de 2008 i es publicà al BOIB núm. 165 de dia 25 de novembre de 2008. Actualment la presidenta del Consell Escolar de Mallorca és la Sra. Coloma Ferrer Sales, directora del CEIP Es-cola Graduada, i el vicepresident el Sr. Joan Jaume Sastre, director de l’IES la Ribera.

Als efectes administratius i pressupostaris, el Consell Escolar de Mallorca s’adscriu a la Direcció Insular de Cul-tura del Departament de Cultura i Patrimoni del Consell de Mallorca i està integrat per la presidència, la vicepre-sidència, un secretari i trenta-cinc vocalies ocupades per consellers i distribuïdes en onze grups diferents. Els on-ze grups i el nombre de consellers i conselleres que en formen part és el següent:

GRUP 1. Representants del professorat:

A) Professorat de l’ensenyança pública:

5 representants

B) Professorat de l’ensenyança privada-concertada:

3 representants

GRUP 2. Representants dels pares i mares dels alumnes:

A) Pares i mares de l’escola pública:

3 representants

B) Pares i mares de l’escola concertada:

2 representants

GRUP 3. Representants dels alumnes:

A) Alumnat de l’escola pública:

2 representants

B) Alumnat de l’escola concertada:

1 representant

GRUP 4. Representants de personal d’administració i ser-

veis (PAS):

A) PAS ensenyança pública:

1 representant

B) PAS ensenyança privada-concertada:

1 representant

GRUP 5. Representants del Consell de Mallorca:

5 representants

GRUP 6. Representants de l’administració educativa:

2 representants

GRUP 7. Representants dels ajuntaments de Mallorca:

5 representants

GRUP 8. Representant de la patronal d’ensenyança:

1 representant

GRUP 9. Representant del sindicat majoritari de

l’ensenyança:

1 representant

GRUP10. Representants dels consells escolars municipals:

2 representants

GRUP 11. Representants dels centres públics i privats-

concertats:

A) Centres públics:

2 representants

B) Centres privats-concertats:

1 representant

De les cinc persones que formen part del grup de representants del Consell de Mallorca (grup 5) dues han de ser designades entre personalitats de reconegut prestigi en l’àmbit educatiu de l’illa de Mallorca. Les dues primeres foren el Sr. Joan Ramon Reus i el Sr. Joan Perera Mezquida, i actualment ocupen aquest lloc el Sr. Albert Catalán Fernández i el Sr. Joan Jaume Sastre. El curs passat el Consell Escolar de Mallorca organitzà una jornada sobre els consells escolars municipals a la qual hi assistiren representants municipals de diferents localitats i mancomunitats, així com el president del Con-sell Escolar de les Illes Balears. També val la pena destacar la realització d’una taula rodona sobre menjadors escolars, les conclusions de la qual ens va servir per elaborar un dossier sobre tot allò que fa referència a l’organització i funcionament dels menjadors escolars. Al primer Ple del curs 2009-10, que es celebrà el 6 d’octubre de 2009, s’aprovaren els objectius que es treballa-ran durant el curs. Aquests objectius són: - Elaboració d’un catàleg d’escoletes de 0-3 anys.

- Valoració social de la formació professional.

- Mesures per millorar l’èxit escolar i minvar el fracàs escolar.

Partint de la iniciativa del president del Consell Escolar de les Illes Balears, es van fent tota una sèrie de trobades entre els tres consells escolars insulars que ja estan en funcionament, el de Mallorca, el de Menorca i el d’Eivissa, a les quals s’hi afegirà el de Formentera.

Consel ls esco lars insulars

24


El Consell Escolar Insular d’Eivissa es va constituir el 28 de juliol de 2008, després d’una llarga gestació. Està format per totes les entitats i estaments que tenen a dir en qüestions educatives, des del professorat a les associ-acions de pares i mares d’alumnes, els alumnes mateixos i representants de col·lectius implicats en l’educació de 0 a 18 anys. Després de diverses gestions administratives i de diverses reunions amb els consellers i les conselleres, el primer plenari, encarregat de començar a elaborar el nostre Reglament d’organització i funcionament (ROF) i de mar-car els objectius prioritaris de la nostra tasca tengué lloc el 12 de novembre de 2008. El primer any vam aconseguir aprovar per unanimitat el nostre ROF (que no es va poder aprovar al llarg de la passada legislatura), que també ha passat el tràmit d’aprovació del Consell d’Eivissa, que regeix la nostra feina diària. Així mateix, ha estat constituïda la comissió permanent, formada per deu membres i que s’ha reunit en diverses ocasions amb el primer objectiu d’elaborar l’informe de la situació actual de l’ensenyament a Eivissa. Un dels temes que ens ha ocupat i preocupat al llarg d’aquest temps ha estat el transport escolar, problema en-dèmic a la nostra illa per la tradicional disseminació de la població en el territori. Hem de dir amb satisfacció que una reforma de l’ordre de la Conselleria d’Educació que regeix el transport escolar a la nostra comunitat ha estat recolzada pel CEIB i modificada posteriorment, com a primer pas per arribar a una millora substancial de la mobilitat escolar. Aquest tercer any esperam que sigui el de la nostra consolidació, que puguem arribar a agafar un bon ritme de feina i que les nostres propostes serveixin, com no pot ser d’altra manera, per millorar l’educació d’Eivissa i de la nostra comunitat per extensió. Amb la constitució, a finals del 2010, del Consell Escolar de Formentera, la xar-xa de consells escolars insulars ja està completa.. Tots els membres que formam part d’aquest consell escolar seguim tan il·lusionats com el primer dia, però ara tenim més experiència i la posam a disposició de totes les administracions amb responsabilitats educatives.

El Consell Escolar de Formentera es constituí el 25 de novembre de 2010, en un acte públic celebrat en la sala de plens del Consell de Formentera. L’acte fou presidit per la seva presidenta, Sra. Esperança Riera Riera, junta-ment amb la vicepresidenta i consellera d’Educació i Cultura del Consell de Formentera, Sra. Sonia Cardona Marí, i el president del Consell Escolar de les Illes Balears, Sr. Pere Carrió Villalonga. També hi van assistir la Co-missió Permanent del CEIB, el president del Consell Escolar de Menorca, Sr. Amador Alsina Sans, i la presidenta del Consell Escolar d’Eivissa, Sra. Fanny Planells Balanzat.

El Ple del Consell Escolar de Formentera, en sessió celebrada el 12 de desembre de 2010, estructurà la seva com-posició amb una presidenta, una vicepresidenta i trenta-quatre vocals. La designació dels membres quedà distri-buïda, en nombre i representativitat, de la manera següent:

El Consell Escolar està adscrit a l’àrea d’Educació i Cultura del Consell de Formentera i, com a òrgan de partici-pació de la comunitat educativa, exerceix les seves funcions amb autonomia i independència, amb l’objectiu principal de treballar per assolir l’excel·lència educativa i cobrir les necessitats i drets educatius dels formenterers i formentereres.

7 representants del professorat.

5 representants dels pares i mares.

2 representants dels alumnes.

2 representants del personal d’administració i serveis.

1 representant de l’administració educativa.

10 representants dels consells escolars de centre.

1 representant dels sindicats d’ensenyament.

1 representant de les patronals d’ensenyament.

2 representants d’organitzacions i entitats relaciona-des amb el món educatiu.

1 representant del Consell de Formentera.

Consell Escolar de Formentera

Presidenta: Sra. Esperança Riera Riera.

Vicepresidenta: Sra. Kathrine Wenham.

Secretari: Sr. Vicenç Tur Torres.

25

CONSELLS ESCOLARS MUNICIPALS CONSELLS ESCOLARS MUNICIPALS

MUNICIPIS AMB CONSELL ESCOLAR MUNICIPAL

Nombre de centres escolars

MALLORCA CEIP IES CC C. privats CEE Total

Alcúdia 4 2 1 7

Andratx 3 1 1 5

Capdepera 2 1 3

Felanitx 4 1 1 6

Inca 3 2 6 1 12

Manacor 8 3 4 1 16

Marratxí 5 1 3 2 11

Palma 46 20 45 5 4 120

Sa Pobla 4 2 1 7

Sóller 4 1 2 7

Vilafranca 1 1

Total 84 34 64 5 8 195

MENORCA

Alaior 2 1 1 4

Es Castell 1 1

Ciutadella 5 2 2 9

Ferreries 1 1 1 3

Maó 6 4 3 13

Es Migjorn Gran 1 1

Sant Lluís 2 2

Total 18 8 7 0 0 33

EIVISSA

Eivissa 9 4 2 1 16

Sant Antoni 9 2 2 13

Sant Josep 5 3 1 9

Santa Eulària 8 1 9

Total 31 10 5 1 0 47

FORMENTERA (*)

Total 3 1 0 0 0 4

ILLES BALEARS

Total 136 53 76 6 8 279

Els consells escolars municipals són regulats pel Decret

10/2003, de 14 de febrer, de Regulació dels consells esco-

lars insulars i dels consells escolars municipals de les Illes

Balears.

Respecte dels consells escolars municipals, el Decret diu

que són els òrgans de consulta i de participació dels sec-

tors afectats en la programació de l’ensenyament no

universitari dins el seu àmbit municipal i que en els munici-

pis en què hi hagi un sol centre escolar ha de ser potesta-

tiva la seva constitució (Art. 7).

Els consells escolars municipals estan formats per un presi-

dent, un vicepresident i un nombre màxim de 30 vocals

(Art. 8.1) i seran informats i consultats sobre convenis i

acords de col·laboració amb l’administració educativa

que afectin l’ensenyament dins l’àmbit del municipi; els

serveis educatius complementaris i activitats extraescolars

amb incidència en el funcionament dels centres educa-

tius del municipi; la creació o modificació de centres do-

cents del municipi; els programes i actuacions municipals

relacionats amb la conservació, el manteniment, els usos

extraescolars i la vigilància dels centres docents; les com-

petències educatives que afectin l’ensenyament no uni-

versitari en totes les etapes i modalitats que la legislació

vigent atorgui als municipis; la distribució de l’alumnat

amb necessitats educatives especials entre tots els cen-

tres docents del municipi; la constitució i funcionament

de patronats o instituts municipals d’educació; l’edició i

distribució de materials didàctics per a la promoció dels

valors patrimonials i identitaris específicament relacionats

amb el municipi, i qualsevol altre tema relacionat amb les

necessitats educatives específiques del municipi (Art. 10).

A les Illes Balears estan constituïts 22 consells escolars mu-

nicipals, dels quals 10 a Mallorca, 7 a Menorca, 4 a Eivissa

i 1 a Formentera.

(*) El Consell Escolar de Formentera assumeix la repre-

sentació i les funcions del Consell Escolar Municipal.

Consel ls esco lars municipa ls

26


Municipis amb consell escolar municipal

Municipis on, atenent a la normativa,

hauria d’existir consell escolar municipal

És destacable la situació de Menorca,

amb 7 consells escolars municipals consti-

tuïts tot i que sols són 5 els municipis obli-

gats a tenir-ne.

A Mallorca encara queden per constituir

17 consells escolars municipals, mentre a

Eivissa sols en queda 1.

El Consell Escolar de Formentera assumeix

la representació i les funcions del consell

escolar municipal.

Municipis on hauria d’existir

consell escolar municipal

Consells escolars

municipals constituïts %

Mallorca 27 10 37,04

Menorca 5 7 140,00

Eivissa 5 4 80,00

Formentera 1 1 100,00

Total 39 22 55,26

Mallorca és el territori on el procés de cons-

titució de consells escolars municipals va

més endarrerit respecte de les altres illes.

27

ASSOCIACIONS D’ALUMNESASSOCIACIONS D’ALUMNES

El règim jurídic de les federacions i confederacions d’associacions d’alumnes parteix de la garantia de la

llibertat d’associació d’alumnes prevista a la Llei orgànica 8/1985, de 3 de juliol, reguladora del dret a

l’educació. En el seu desenvolupament s’ha realitzat mitjançant els reials decrets 1533/86 i 1532/86, d’11

de juliol, i els decrets 187/2003 i 188/2003, de 28 de novembre, pels quals es regulen aquestes entitats.

ASSOCIACIONS D’ALUMNES

Illa Curs Centres públics Centres concertats Total

Mallorca

2006/07 8 1 9

2007/08 8 1 9

2008/09 12 1 13

Eivissa

2006/07 2 0 2

2007/08 2 0 2

2008/09 8 0 2

Illes Balears

2006/07 10 1 11

2007/08 10 1 11

2008/09 14 1 15

Els cursos 06/07 i 07/08 les associacions d’alumnes representaren el 13,9% de les que en podrien

existir en centres públics i l’1,2% en centres concertats. El curs 08/09 suposaren el 20,9% de les pos-

sibles associacions en centres públics i l’1,41% en centres concertats. Es pot apreciar un augment en

el nombre d’associacions i esperam que aquesta tendència s’incrementi.

10 10

14

1 11

11 11

15

2006/07 2007/08 2008/09

Illes Balears

Associacions d'alumnes

Centres públics Centres concertats Total

Associacions d ’a lumnes

28


455 445

366

Associacions de pares i mares d'alumnes

2006/07 2007/08 2008/09

El règim jurídic de les federacions i confederacions d’associacions de pares i mares d’alumnes parteix de la garantia de la llibertat d’associació de pares i mares d’alumnes prevista a la Llei orgànica 8/1985, de 3 de juliol, reguladora del dret a l’educació. El seu desenvolupament s’ha fet, primer, mitjançant els reials decrets 1533/86 i 1532/86, d’11 de juliol, i, a hores d’ara, amb els decrets 187/2003 i 188/2003, de 28 de novembre, pels quals es regulen aquestes entitats. La Llei orgànica 8/1985, de 3 de juliol, Reguladora del dret a l’educació (BOE núm, 159 de 4 de juliol) diu al seu article 5 que:

1. Els pares d'alumnes tenen garantida la llibertat d'associació en l'àmbit educatiu. 2. Les associacions de pares d'alumnes assumiran, entre altres, les següents finalitats: a) Assistir als pares o tutors en tot allò que fa a l'educació dels seus fills o pupils. b) Col laborar en les activitats educatives dels centres. c) Promoure la participació dels pares dels alumnes en la gestió del centre. 3. A cada centre docent podran existir associacions de pares d'alumnes integrades pels seus pares o tutors. 4. Les associacions de pares d'alumnes podran utilitzar els locals dels centres docents per a la realització de les activitats que els són pròpies i, a aquest efecte, els directors dels centres facilitaran la integració de les activi-tats en la vida escolar, tenint en compte el seu normal desenvolupament. 5. Les associacions de pares d'alumnes podran promoure federacions i confederacions, d'acord amb el proce-diment establert en la legislació vigent. 6. Reglamentàriament s'establiran, d'acord amb la Llei, les característiques específiques de les associacions de pares d'alumnes.

ASSOCIACIONS DE PARES I MARES D’ALUMNES

2006/07 2007/08 2008/09

Centres d’educació infantil i primària 206 222 199

Escoles d’educació infantil 30 42 8

Centres d’educació infantil 33 21 18

Instituts d’educació secundària 62 56 59

Centres d’educació especial 6 10 3

Centres concertats 107 85 71

Centres privats 4 4 3

Centres d’ensenyaments artístics 3 0 0

Centres de formació professional 3 0 0

Conservatoris professionals de música i dansa 1 0 0

Escoles de música 0 5 5

Total 455 445 366

ASSOCIACIONS DE PARES I MARES D’ALUMNESASSOCIACIONS DE PARES I MARES D’ALUMNES

Les dades corresponents al curs 06/07 eren les de l’any

2004 i s’ha de tenir present que pot haver-hi més d’una

APIMA per centre. Per altra banda, en el llistat actualitzat

de les APIMA sols hi figuren les que estan registrades a la

Conselleria d’Educació i Cultura.

29

PARTICIPACIÓ EN ELS CONSELLS ESCOLARS DE CENTREPARTICIPACIÓ EN ELS CONSELLS ESCOLARS DE CENTRE

La participació dels diferents sectors en els consells escolars de centre està regulada per la Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, d’educació (BOE núm. 106, de 4 de maig). Les eleccions al consell escolar de centre estan regulades en els centres d’educació infantil i primària pel De-

cret 119/2002, de 27 de setembre, pel qual s’aprova el reglament orgànic de les escoles públiques d’educació

infantil, dels col·legis públics d’educació primària, i dels col·legis públics d’educació infantil i primària. (BOIB

núm. 120 de 5 d’octubre).

Les següents ordres i instrucció també regulen l’elecció dels consells escolars: - Ordre del conseller d’Educació i Cultura, de 21 d’octubre de 2002, per la qual es regula l’elecció dels con-sells escolars de les escoles públiques d’educació infantil, dels col·legis públics d’educació primària, dels col·legis públics d’educació infantil i primària, dels instituts d’educació secundària i dels centres públics d’educació especial. (BOIB núm. 129 de 26 d’octubre) - Ordre del conseller d’Educació i Cultura, de 21 d’octubre de 2002, per la qual es regula l’elecció, la renova-ció parcial, la constitució i la designació dels òrgans de govern dels centres docents concertats.(BOIB núm. 129 de 26 d’octubre) - Instrucció 1/2010 de la directora general de Planificació i Centres per a la renovació dels consells escolars de centres docents públics i de centres docents privats concertats.

86,66 86,4884,86

7,06 6,24 7,74

73,3765,54 59,43

Curs 06-07 Curs 07-08 Curs 08-09

Participació en els consells escolars de centre

Professorat Pares/Mares Alumnat

Crida l’atenció que en el període analitzat, que comprèn tres cursos escolars, s’aprecia una tendència a la bai-

xa, encara que sigui poc apreciable, quant a la participació a les eleccions per part dels sectors de professorat

i d’alumnat.

La participació pel que respecta al sector de pares i mares es manté estable, encara que es troba en nivells

molt baixos, fet que hauria de provocar que l’administració educativa planificàs una sèrie de mesures dirigides

a la potenciació de la participació d’aquest sector.

CURS 06-07 CURS 07-08 CURS 08-09

ENSENYAMENT PÚBLIC Cens Votants Participació Cens Votants Participació Cens Votants Participació

Professorat 4.233 3.905 92,25 1.362 1.180 86,64 10.641 9.543 89,68

Pares/Mares 53.333 3.507 6,58 14.302 867 6,06 148.287 11.717 7,90

Alumnat 26.903 18.488 68,72 9.518 6.211 65,26 55.752 29.427 52,78

ENSENYAMENT CONCERTAT Cens Votants Participació Cens Votants Participació Cens Votants Participació

Professorat 2.723 2.123 77,97 36 29 80,56 3.814 2.724 71,42

Pares/Mares 53.810 4.059 7,54 735 72 9,80 68.401 5.045 7,38

Alumnat 13.950 11.485 82,33 124 108 87,10 16.991 13.807 81,26

TOTAL Cens Votants Participació Cens Votants Participació Cens Votants Participació

Professorat 6.956 6.028 86,66 1.398 1.209 86,48 14.455 12.267 84,86

Pares/Mares 107.143 7.566 7,06 15.037 939 6,24 216.688 16.762 7,74

Alumnat 40.853 29.973 73,37 9.642 6.319 65,54 72.743 43.234 59,43

Part ic ipació en e ls consel ls esco lars de centres

30


ENQUESTA SOBRE L’ESCOLA PARTICIPATIVAENQUESTA SOBRE L’ESCOLA PARTICIPATIVA

1.Creus que l'escola ha de ser participativa? 2.Creus que els centres escolars són participatius?

4. Participes o participaries, si poguessis, en la gestió del teu centre escolar?

3. Penses que s'ha fet suficient per fomentar la parti-cipació en els centres escolars?

Són molt participatius

0%

Són bastant participatius

33,4%

Són poc participatius

66,6%

No són participatius

0%

S'ha fet molt0%

S'ha fet suficient

11,1%

S'ha fet poc

77,8%

No s'ha fet res11,1%

Aquesta és una enquesta feta per a copsar l’opinió sobre alguns aspectes de la participació a l’escola. El resultat no és gens sorprenent, ja que assenyala clarament una situació ben transparent des el nostre punt de vista.

En primer lloc, tots els que hi participaren es manifestaren en favor que professorat, pares i mares i alumnat participin en la gestió dels centres escolars.

Per altra banda, l’opinió manifestada sobre si els centres escolars són participatius es divideix únicament en les dues respostes centrals: són bastant participatius (66,6% i ho són poc (33,4 %).

Respecte de si es considera suficient la feina feta per fomentar la participació en els centres esco-lars, l’opinió majoritària del 77,8% és que s’ha fet poc, front a un 11,1 % que creu que s’ha fet suficient i un 11,1 % que considera que no s’ha fet res.

Vull participar-

hi

88,1%

No em fa res

participar-

hi11,9%

No vull participar-

hi

0%

Professorat, pares i mares i alumnat han de

participar en la …

Sols el professorat

ha de participar

en la gestió del centre

0%

Memòries del Consell Escolar de les Illes Balears

Normativa del CEIB Altres Publicacions

Informes del Sistema Educatiu de les Illes Balears

Consell Escolar de les Illes BalearsConsell Escolar de les Illes Balears

C/ Cecili Metel, 11, esc B, 1º D 07003 Palma

Telf. 971 715456 - 971 715870

Fax: 971715761

E-mail: [email protected] http://ceib.caib.es

full informatiu 1 2011

Documents