11

Novembre 2011

PER REFLEXIONAR

Enquesta de Població Activa (EPA)

Tercer trimestre de 2011

Principals resultats:

*El nombre d'ocupants ha baixat a tot l’Estat en 146.800 persones en el tercer trimestre de 2011 i se situa

en 18.156.300. En el darrer any, l’ocupació s’ha reduït en 390.500 persones. La taxa inter-anual de varia-

ció de l’ocupació és del –2,11%.

*El nombre d’aturats ha baixat en 144.700 en aquest trimestre, i es situa en 4.978.300 a tot l’Estat. La taxa

d’atur se situa al 21,52%. La xifra de desocupats s’ha incrementat en 403.600 persones, en els darrers 12

mesos. La taxa d’atur en els homes és del 21,04%, mentre que en les dones és del 22,10%.

*Els assalariats amb contracte indefinit ha baixat en 160.600 i els contractes temporals han augmentat

en 47.700 aquest trimestre. La taxa de temporalitat se situa en el 26,036%, incrementant mig punt res-

pecte al trimestre anterior.

*Per sectors, la Indústria és l’únic sector que ha rebaixat el nombre d’aturats (-23.400), en canvi la Cons-

trucció, ha perdut 26.000 llocs de treball, als Serveis, coincidint amb el final de temporada, s’han perdut

45.900, i l’Agricultura, ha perdut 7.400 llocs de treball.

*Per sexes, l’atur ha afectat més a les dones (78.800 menys) que als homes (-65.800).

*L’atur ha disminuït tant entre els espanyols com entre els immigrants. Malgrat tot, la taxa d’atur dels

estrangers és 13 punts més que la dels espanyols (32,72%).

*El nombre de llars amb tots els seus membres actius en atur ha augmentat en 57.700 respecte al trimes-

tre anterior. El nombre total de llars en aquesta situació és de 1.425.200.

*A Catalunya, el nombre d’aturats ha augmentat de 51.100 persones en aquest trimestre, i arriba a

742.400, que representa al 19,43% (20,32% en els homes i 18,40 en les dones). La taxa d’atur de les per-

sones de 16 a 24 anys s’ha situat en el 43’12%, el que representa un augment de 1’2 punts. En aquests

moments, la població aturada de 16 a 24 anys és de 145.000 persones, el que significa una pujada de

8.200 persones el tercer trimestre de 2011.

PROFETES EN LA VIDA DIÀRIA

Con sempre, estrenem prioritat al moviment d´ACO. Ser Lliures en una societat plural, com en la que per sort vivim, serà el teló de fons sobre el que treballarem durant el curs als nostres grups, a la zona i al moviment. Després d'un any marcat per la crisi i la indignació per moltes situacions que estem vivint, us proposem enguany una mirada profètica d'aquesta realitat. Un profeta de Déu és una persona molesta pel poder. És una persona lliure davant els abusos, les especulacions i l'explotació que cometen els poderosos. Dir les veritat, veure més enllà de l'aparença és un risc que porta les seves conseqüèn-cies. Tot verdader profeta té una missió d’esperança i és un risc que porta les seves conse-qüències. Tot verdader profeta té una missió ètica que va més enllà de la política i de la justícia. Amb ser cristians legalistes no n'hi ha prou. Caldria un procés de descoberta personal; tant és així que l’ACO i els moviments semblants ens esforcem en donar a conèixer Je-sucrist en el món obrer, una realitat molt distanciada d'alguns sectors d'església a qui encara els costa molt reconèixer la dignitat del més pobres i que sovint s'arreglen al costat dels qui tenen poder. Ser profetes és anunciar i treballar per la justícia i denunciar les injustícies. La Mili-tància és una actitud compartida amb la gent de bona fe. Ser profeta implica un arre-lament profund en Déu. Ara, segurament més que mai, es necessiten profetes. El pro-feta és aquell o aquella, que en nom de Déu, ens recorda que espera Ell de nosaltres. Jesús va ser un Home lliure i profundament humà. Va trencar tots els esquemes soci-als i convencionalismes puritans del seu temps i del nostre. Perquè per ell el més im-portant no era quedar bé, sinó ser transparent i conseqüent amb una manera de fer i de ser, sent lliure, acollidor amb tota classe de persones. ¿Quina és la nostra actitud?, en la que combatem la interferència i que vetllem i do-nem esperança a aquells i aquelles que pateixen les conseqüències d'un món injust?. Per tant, hem de ser estímul, lloc de confrontació de la nostra vida amb l'evangeli, dià-leg, qüestionament, suport, acompanyament: empènyer-nos a viure una fe lliure, com-promesa, transformadora del món obrer, dins i fora de l'església. Fer visible una Esglé-sia, no pas perfecta, però sincera en la seva recerca i compromís pel Regne de Déu. Amb consciència que els cristians i cristianes vivim una Església molt plural i que, per tant, hem de conviure amb altres formes d'entendre-la.

11

Novembre 2011

VIDA DELS MOVIMENTS I COL·LECTIUS

11

Novembre 2011

D’assemblea en assemblea!

El MIJAC és un moviment d’infants i preadoles-

cents, un moviment d’ells abans que una organit-

zació creada per a ells. Els nois i noies dels grups

han de ser els veritables protagonistes del seu

moviment.

Aquesta és una de les definicions que trobem en alguns documents del MIJAC sobre el prota-gonisme de l'Infant. Això a la pràctica es con-creta en una doble organització del moviment: la dels infants i la dels animadors i animadores.

Per als animadors el curs va començar el 18 de setembre, amb l’Assemblea diocesana d’animadors. Moment de revisar el curs anterior i plantejar els objectius i reptes per al nous crus; i el compartir i celebrar que som moviment, incloent els testimonis de pas dels nous militants.

I de l’assemblea dels animadors a la dels infants! Serà el proper 20 de novembre (el 20-N) al centre de Roquetes. Allà els infants responsables (de grup, d’economia i de revista) de cada grup de MIJAC s’aplegaran per a escollir els objectius per als propers dos cursos, i triar els infants del CAJIM (els infants que representaran les diòcesis de Barcelona i Terrassa en la coordinació catalano-balear d’infants).

SENTIR, PENSAR I VIURE PER HUMANITZAR EL SISTEMA. – 2011/2013 La GOAC de Barcelona-Sant-Feliu, fidels als objectius i conclusions de la nostra darrera assemblea Gene-ral, seguirem impulsant una dinàmica comunitària, un Quefer Apostòlic Comunitari, que ens ajudi a con-vertir els nostres hàbits personals i comunitaris en vida de comunió amb els més empobrits del Món Obrer. Tot això ho concretarem en els nostres Projectes Personals de Vida Militant, canviant el nostre funciona-ment i estructura organitzativa, proposant espais oberts de reflexió i acció sobre les conseqüències de la crisi que les treballadores i treballadors patim i, col·laborant per impulsar la Pastoral Obrera i l´Acció Ca-tòlica. Germanor Obrera d´Acció Catòlica - HOAC Diòcesi de Barcelona i Sant Feliu

Novembre 2011

11

El passat 16 d’octubre vam celebrar la nostra Assemblea Nacional, on es van presentar els materials del Pla de Curs que treballarem aquest any: “Una militància ben fonamentada per arribar als i les joves de la classe obrera”. Entre altres objectius ens plantegem fer-nos llevat dins la massa enmig dels i les joves de la classe obrera que més pateixen; concretar processos d’acció a nivell personal, federal i nacional perquè transformin les persones i la societat; i saber trobar Jesús en la nostra reflexió des de la vida i l’acció. Després de la Campanya dels últims dos anys, “No siguem tontos: oci actiu en col·lectiu!”, aquest curs en començarem una de nova. Ara estem en fase de sensibilització, recollint la veu dels joves del nostre voltant per descobrir allò que més els preocupa. I d’aquí uns dies gaudirem de les Jorna-des de Formació on aprofundirem en el sentit de la Campanya.

Tres federacions de la JOC formem part de la diòcesi de Barcelona des de que en el Consell celebrat

el juny de 2010, vam reestructurar el nostre moviment en 6 federacions. Les federacions de Nou

Barris, Zona Sud-El Pla i Besòs 4.0, comencem el curs amb la il·lusió de dur a terme accions transfor-

madores en els nostres ambients, a veure si en propers números les podem compartir!

Un nou curs ha començat, també per a la JOC.

11

Novembre 2011

∗ Jornada de Religioses/os en barris obrers i populars, 26 de novembre de 2011, Col·legi Sagrat Cor del Besòs, C/. Lluís Borrassà, 16

∗ Jornada d’Estudi de la POC, 11 de Febrer de 2012, Seminari Conciliar de BCN Diputació, 231

COL·LECTIU DE CAPELLANS OBRERS

Us presentem el quadern 175 de Cristianisme i Justícia, dedicat al Col·lectiu de Capellans Obrers. “El moviment de Capellans Obrers ha estat una de les experiències més importants i originals de l’Església del Segle XX. Aquest quadern vol ser un homenatge als qui van participar d’aquella aventura i van patir la duresa inherent a la vida laboral, la pobresa, l’anonimat, així com l’aïllament i la desconfiança per part de molts dins i fora de l’Església. Un camí com aquest, només podia ser fruit d’una profunda vivència espi-ritual de l’evangeli”.

RELIGIOSES/OS EN BARRIS OBRERES I POPULALRS

El curs passat vam editar el número 7 de la col·lecció EINES DE LA POC, avui us el presen-tem traduït al castellà. Aquest llibret recull 3 Jornades de religioses i religiosos en barris obrers i populars; 3 Jorna-des que tenen un fill conductor en la línia del VEURE, JUTJAR i ACTUAR. El seu contingut és d’una gran riquesa. Us el recomanem!

AGENDA

11

Novembre 2011

Comunicado de las XVII Jornadas de Pastoral Obrera

Organizadas por el Departamento de Pastoral Obrera de la CEAS, de la Conferencia Episcopal, han tenido lugar en Ávila, los días 12 y 13 de noviembre de 2011, las XVII Jornadas Generales de Pastoral Obrera, con participa-ción de ochenta miembros de las Delegaciones y Secretariados Diocesanos de 30 diócesis españolas, y de los Movimientos Apostólicos Obreros, presididos por Mons. Antonio Algora Hernando, Obispo de Ciudad Real y responsable de Pastoral Obrera, de la CEAS, y con la asistencia de Mons. Jesús García Burillo, Obispo de Ávila. Nos convoca, en este treinta aniversario de la publicación de Laborem Exercens, y en el 50 aniversario de Ma-ter et Magistra, la candente situación de desempleo que afecta en nuestro país a cinco millones de personas, y a sus familias, en un contexto de crisis globalizada, producida por una economía deshumanizadora que ha olvi-dado su función de estar al servicio de las personas. Ayudados por la reflexión de Juan Torres López e Ildefonso Camacho Lara, y después de dialogar con repre-sentantes de diversas organizaciones sindicales, cuyo papel queremos valorar y reconocer acogiendo lo que dijera Laborem Exercens (n. 20), así como de tantos militantes cristianos que en ellas realizan su compromiso apostólico para hacer posibles estructuras de solidaridad y justicia en nuestro mundo, hemos compartido ex-periencias de acompañamiento pastoral del mundo obrero y del trabajo que se van realizando en distintas dió-cesis, y hemos querido reflexionar y respondernos a la pregunta: ¿qué podemos y debemos aportar los cristia-nos como Iglesia presente en el mundo del trabajo? La respuesta la ha dado el Papa Benedicto XVI en su reciente viaje pastoral a Alemania "la Iglesia debe abrirse una y otra vez a las preocupaciones del mundo y dedicarse a ellas sin reservas". Esto significa testimoniar, según el Evangelio, con palabras y obras, aquí y ahora, el señorío del amor de Dios... Vivamos como individuos y como co-munidad de la Iglesia la sencillez de un gran amor que, en el mundo, es al mismo tiempo lo más fácil y lo más difícil, porque exige nada más y nada menos que el darse a sí mismo. (Discurso en el Encuentro con católicos comprome-tidos en la Iglesia y en la sociedad en el Konzerthaus de Friburgo de Brisgovia (25 de septiembre de 2011) Vivimos en un mundo afónico y atónito ante la involución de derechos perpetrada en aras de una salida de la crisis que no se ve por ningún lado, y cuando parece que la única salida pasa por recortar (en puestos de traba-jo, en derechos sociales, sindicales, salariales...) sin que nadie se atreva a denunciar cómo se ha llegado hasta aquí y quienes son los responsables. Parece que detrás no hay personas ni vidas truncadas. Y peor, parece que todo nos resulta ajeno. El gran riesgo de este mundo nuestro es volverse sordo e indiferente ante el sufrimien-to de los pobres. El paro y la precariedad son, hoy, un ataque sin precedentes a la dignidad de las personas. La situación econó-mica convierte a las personas en mercancías. La falta de trabajo y la precariedad del mismo atentan contra la dignidad del hombre, creando no sólo situaciones de injusticia y de pobreza, que frecuentemente degeneran en desesperación, criminalidad y violencia, sino también crisis de identidad en las personas. Es urgente, pues, que surjan por doquier medidas eficaces, planteamientos serios y atinados, así como una voluntad inquebrantable y franca que lleve a encontrar caminos para que todos tengan acceso a un trabajo digno, estable y bien remunerado, mediante el cual se santifiquen y participen activamente en el desarrollo de la sociedad. Benedicto XVI (Mensaje al II CONGRESO NACIONAL DE LA FAMILIA EN EL ECUADOR 9-12 NOVIEMBRE 2011) Por eso, en esta situación, como Iglesia nos sentimos llamados a seguir denunciando los mecanismos perver-sos de esta economía que impiden que esté al servicio de las personas y su dignidad. Especialmente debemos rechazar la deshumanización que lleva consigo la situación de desempleo que afecta a tantísimas personas y sus familias. Nos sentimos llamados a testimoniar con nuestras personas y comunidades la vida que por Jesu-cristo nos lleva a poner de manifiesto que otra economía, otra política, otro mundo es posible, siempre que pongamos en el centro de la vida las necesidades de los más pobres.

Ávila, 13 de noviembre de 2011