fitxa 4 acròpolis d'atenes (erectèon)

16
FITXA 3: ERECTEON Júlia López Valera INSTITUT BANÚS

Upload: julia-valera

Post on 21-Jun-2015

173 views

Category:

Education


3 download

DESCRIPTION

Presentació destinada a l'alumnat de 2n de Batxillerat de la matèria d'Història de l'Art

TRANSCRIPT

Page 1: Fitxa 4 acròpolis d'atenes (erectèon)

FITXA 3: ERECTEONJúlia López ValeraINSTITUT BANÚS

Page 2: Fitxa 4 acròpolis d'atenes (erectèon)

Júlia López Valera

Edifici Erectèon

Autor Mnèsicles o Fílocles (segons diferents fonts)

Cronologia 421- 406 AcEstil Grec clàssicTipologia Arquitectura jònicaMaterial Marbre del PentèlicSistema constructiu ArquitravatDimensions Edifici principal, 11’63 m (ample) x 22’76 m (llarg)

Tema Temple religiós Localització Acròpoli d’Atenes (Grècia)

Page 3: Fitxa 4 acròpolis d'atenes (erectèon)

Júlia López Valera

BIOGRAFIA DE L’AUTOR

La construcció ha estat atribuïda majoritàriament a MNÈSICLES, un arquitecte important de l’Atenes de Pericles autor també dels Propileus (437-432 a.C.) de l’Acròpoli.

Page 4: Fitxa 4 acròpolis d'atenes (erectèon)

Júlia López Valera

DESCRIPCIÓ FORMAL

L’edifici presenta quatre façanes diferents amb pòrtics de columnes i amb l’entrada principal orientada cap a l’est. Al pòrtic est hi ha sis esveltes columnes d’ordre jònic, igual que les quatre columnes adossades del pòrtic oest i les sis (quatre en la vista frontal i les altres als laterals) que aguanten el pòrtic nord. En canvi, al petit pòrtic sud, el fust de les columnes és substituït per sis figures femenines (cariàtides) de gran bellesa i naturalisme, tant en els rostres (molt deteriorats) com en els plecs dels vestits.

Page 5: Fitxa 4 acròpolis d'atenes (erectèon)

Júlia López Valera

DESCRIPCIÓ FORMAL

Les columnes suporten en tots els casos un entaulament amb un arquitrau de tres franges i amb el fris i la cornisa corresponents. El santuari tenia originàriament frontó i coberta a dues aigües, mentre que el pòrtic nord i el de les cariàtides presenten uns coberta plana o amb llinda.

La planta del temple s’adapta al terreny i a la necessitat de respectar antics recintes de culte. L’eix principal el conforma un espai rectangular creat per la unió del santuari d’Atena amb el temple dedicat a Posidó i Erecteu. El santuari consta d’un

pòrtic hexàstil i una cel·la interior amb un altar; el temple de Posidó i Erecteu consta d’un vestíbul que distribueix les dues cel·les destinades al culte. El pòrtic d’aquest temple està desplaçat a la façana lateral, al nord, per tal de respectar el lloc on creixia la llegendària olivera d’Atena.

Page 6: Fitxa 4 acròpolis d'atenes (erectèon)

Júlia López Valera

Page 7: Fitxa 4 acròpolis d'atenes (erectèon)

Júlia López Valera

DESCRIPCIÓ FORMAL

Finalment, i perpendicular al pòrtic nord, hi ha el pòrtic presidit per les cariàtides, pel qual s’accedeix a una escala que baixa fins a la tomba de Cècrops, primer rei de l’Àtica.

Page 8: Fitxa 4 acròpolis d'atenes (erectèon)

Júlia López Valera

ENTORN I INTEGRACIÓ

L’Erectèon està construït al costat nord del Partenó, sobre l’indret en el qual, segons la llegenda, es troba la roca on Posidó va fer brollar una font d’aigua salada. El temple s’adapta perfectament al cingle irregular de l’Acròpoli d’Atenes i es relaciona harmònicament amb els altres edificis.

Page 9: Fitxa 4 acròpolis d'atenes (erectèon)

Júlia López Valera

FUNCIÓ, CONTINGUT I SIGNIFICAT

L’Erècteon era un temple dedicat a Atena, Posidó, Cècrops i Erecteu , considerat aquest últim el fundador de les Panatenees, les festivitats més importants d’Atenes, que se celebraven en honor de la deessa Atena.

Segons la mitologia grega, Zeus va promoure una competició divina per escollir el déu protector de la ciutat. Hi van participar Posidó, que va clavar el seu trident a la roca i en va fer brollar aigua salada, i Atena, que va fer néixer una olivera d’entre les roques. Cècrops, primer rei de l’Àtica, va donar la victòria a la deessa, en honor de la qual la polis va adoptar el nom d’Atenes.

Page 10: Fitxa 4 acròpolis d'atenes (erectèon)

Júlia López Valera

FUNCIÓ, CONTINGUT I SIGNIFICAT

Les figures femenines del pòrtic sud reben el nom de cariàtides, en memòria de les dones de Cària (a l’Àsia Menor), agafades com a esclaves pels grecs per haver ajudat els perses durant les guerres mèdiques (499-449 a.C.) i guarden el lloc on es troba la tomba de Cècrops.

Page 11: Fitxa 4 acròpolis d'atenes (erectèon)

Júlia López Valera

Page 12: Fitxa 4 acròpolis d'atenes (erectèon)

Júlia López Valera

MODELS I INFLUÈNCIES

L’Erectèon segueix la tipologia i la praxi constructiva típica dels temples grecs i és el màxim exponent de l’arquitectura d’ordre jònic. Tot i així, la seva particular morfologia el converteix en un edifici extremament singular en l’arquitectura grega.Les cariàtides sembla que es van inspirar en una columna coronada per un grup de tres dones trobades prop del santuari del Delfos i atribuïda a l’escultor àtic Cal·límac al segle V a.C:Nombroses estàtues, tant d’època romana com renaixentistes i neoclàssiques, han seguit el model de les cariàtides de l’Erectèon.

Page 13: Fitxa 4 acròpolis d'atenes (erectèon)

Júlia López Valera

PÒRTIC NORD

Page 14: Fitxa 4 acròpolis d'atenes (erectèon)

Júlia López Valera

PÒRTIC EST

Page 15: Fitxa 4 acròpolis d'atenes (erectèon)

Júlia López Valera

PÒRTIC OEST

Page 16: Fitxa 4 acròpolis d'atenes (erectèon)

Júlia López Valera