033-044 unidad 3 edb (qxd-6).qxd 3/2/11 13:04 página 33 ...€¦ · enmig de l’acròpoli va fer...

3

33

MITOLOGIA

• Atena. Posidó. Lectura de textos. Dues divinitats

enfrontades.

CULTURA I CIVILITZACIÓ

• La polis en època clàssica: política i societat.

Atenes i Esparta.

Per a estar informat: L’Acròpoli d’Atenes.

LLENGUA

• Del llatí al romanç. Característiques del llatí vulgar.

• Evolució de sons vocàlics (I). Diftongs.

• El camp semàntic de la política.

INVESTIGUES AMB COMPETÈNCIA

• Mostres actuals: Parlant de Medusa… i altres

monstres.

• Anàlisi i comparació: La democràcia: passat

i present.

Pal·las Atena, en unafont situada davant del Par-lament de Viena (Àustria).

COMPETÈNCIES BÀSIQUES

Autonomia i iniciativa personal:

• Treballar de manera cooperativa i flexible mani-

festant adequadament les idees pròpies i valorant

les aportacions dels altres.

Artística i cultural:

• Conèixer l’evolució de la llengua llatina per a valo-

rar els trets comuns i la diversitat lingüística com a

mostra de riquesa cultural.

Tractament de la informació i competèn-

cia digital:

• Utilitzar de manera habitual i autònoma diverses

fonts d’informació (enciclopèdies, premsa, docu-

ments, internet…) valorant críticament les dades

obtingudes.

Social i ciutadana:

• Distingir les semblances i les diferències entre les

formes d’organització sociopolítica gregues i les ac-

tuals.

033-044_Unidad 3_EDB_(qxd-6).qxd 3/2/11 13:04 Página 33

El naixement d’Atena

HEFEST. —¿Què he de fer, Zeus? Aquí em tens, com has ordenat, amb la destral tan esmolada que podria partir lespedres d’un sol cop.

ZEUS. —Perfecte, Hefest. Ara descarrega-la sobre el meu cap i parteix-me’l en dos.

HEFEST. —¿Que em poses a prova per veure si m’he tornat boig? Digues-me el que realment vols de mi.

ZEUS. —Ja t’ho he dit, que em parteixis el crani. Si no em fas cas coneixeràs la meva còlera; i ja saps com les gasto.Vinga, colpeja’m el cap amb tota la teva ànima i no et torbis, perquè tinc uns dolors de part al cervell que m’estanmatant.

HEFEST. —Zeus, vigila no fem una desgràcia, perquè la destral està molt esmolada i el part que provocarà no seràsense sang a l’estil d’Ilitia.

ZEUS. —Tu limita’t a descarregar-la, Hefest, i no tinguis por. Jo ja sé el que em convé.

HEFEST. —D’acord, la descarregaré. Què s’hi pot fer contra una ordre teva! Ep!, ¿que és això? Una noia amb arma-dura! Quin mal tan gros tenies al cap, Zeus! No és estrany que estiguessis de mal humor, si criaves sota la meningeuna noia tan gran i tan ben armada.Tenies un campament militar en comptes d’un cap i nosaltres sense saber-ho.Mira-te-la com salta i balla la dansa pírrica, com sacseja l’escut, branda la llança i entra en trànsit; i el més important detot, en un instant s’ha convertit en una noia bellíssima i en edat de casar-se.Té els ulls verds, és cert, però això enca-ra la fa més maca. Dóna-me-la, doncs, en matrimoni com a pagament pel servei de llevadora.

ZEUS. —Demanes un impossible, Hefest, perquè ella vol ser eternament donzella.Ara bé, jo, personalment no hi tincres en contra.

HEFEST. —És tot el que volia sentir, la resta és cosa meva; ara mateix la raptaré.

ZEUS. —Fes-ho, si és que pots, però sé que pretens un impossible.

Llucià, Diàlegs dels déus.Traducció d’Albert Berrio. Edicions de la Magrana.

Nom grec: Atena, amb el sobrenomPal·las (‘donzella’), en referència a laseva virginitat.

Nom llatí: Minerva.

Naixement: filla de Zeus i Metis.

Atributs: la intel·ligència, les arts i l’ar-tesania, la tàctica militar; l’òliba i l’o-livera…

Llocs de culte: Atenes, on tenia consagrat el Partenó.

Representació: escut, casc i llança; a l’escut, el cap de Medusa, que espantava els seus enemics.

Mites relacionats: episodi del judici de Paris; parti-dària dels grecs en la guerra de Troia; Aracne, la teixi-dora…

ATENA

34

MITOLOGIA

LA SAVIESA

Nom grec: Posidó (‘senyor de la terra’).

Nom llatí: Neptú.

Naixement: fill de Cronos i Rea. El seugermà Zeus li va atorgar el domini delsmars i les aigües.

Atributs: totes les aigües; responsablede les tempestes i els moviments sísmics.

Relacions i descendència: va tenirmoltes relacions i una progènie fecunda. Es va casaramb la nimfa Amfitrite i van tenir Tritó (meitat home, mei-tat peix).

Llocs de culte: a Grècia, l’Àsia Menor, Itàlia…

Representació: el trident, el carro i els dofins; apareix nui amb unes barbes llargues i despentinades.

POSIDÓELS MARS


35

L’autòcton Cècrops, que tenia un cos híbrid d’home i serp, va ser el primer rei de l’Àtica, i

aquesta terra, que abans es deia Acte, va ser anomenada Cecròpia en honor seu. Es diu

que en la seva època els déus van decidir prendre possessió de les ciutats en què cadascú

havia de rebre honors. Posidó va arribar el primer a l’Àtica i donant un cop amb el trident

enmig de l’acròpoli va fer brollar un mar al lloc que ara s’anomena Erectèon. Després hi va

arribar Atena, que havent posat Cècrops com a testimoni de la seva possessió,

va plantar una olivera, que ara es mostra al Pandròsion. En sorgir entre tots

dos déus una disputa pel domini del país, Zeus els va separar i va designar

com a jutges, no Cècrops ni Crànaus com han dit alguns, ni tampoc Erisícton,

sinó els dotze déus. D’acord amb el seu veredicte, el país va ser atorgat a Ate-

na, ja que segons el testimoni de Cècrops ella havia estat la primera a plantar l’o-

livera. Llavors Atena va anomenar la ciutat Atenes, en honor seu; però Posidó,

indignat, va inundar la plana Triàsia i va submergir l’Àtica sota el mar.

Apol·lodor, Biblioteca, 14.

PARAULES DEL NOSTRE LÈXIC

Consulta aquestes paraules en el dic-

cionari, anota el seu significat i relacio-

na-les amb la divinitat corresponent.

ateneu

minerva (d’impremta)

neptunisme

neptúnic

— Consulta una enciclopèdia i respon:

Que és una Posidonia oceanica i per

què és important?

�

Lectura de textos1. Per a comprendre millor el text, consulta un diccionari de la llengua i un de

mitologia; recorda també el que saps sobre les divinitats. A continuació,respon:

• Quina relació de parentiu uneix Zeus i Hefest?

• Qui és Ilítia?

• Què significa el terme pírrica, atribuït a la dansa?

• Quin és el sobrenom d’Atena? Què significa?

• Què fa Zeus amb Metis, la mare d’Atena? Quin altre déu solia fer una cosa

semblant?

2. Respon ara aquestes preguntes sobre el text:

• Què demana Zeus a Hefest?

• N’està convençut, Hefest? Per què?

• Hefest acaba fent el que li demana Zeus?

• Qui apareix llavors?

3. Fixa’t en la descripció d’Atena que fa Hefest. Copia paraules i expressions re-ferides a la deessa.

— En la descripció i les paraules d’Hefest s’aprecia un cert to irònic, per

què?

4. Respon raonadament: creus que Atena consentirà en les pretensions d’He-fest?

5. Extreu del text la informació que es demana.

• Nom del primer rei d’Atenes.

• Divinitats que es disputen la regió de l’Àtica.

• Ofrenes presentades per les divinitats aspirants.

• Decisió de Zeus.

• Resultat del veredicte i conseqüències.

Dues divinitats enfrontades

• ACTUALITAT: Rèplica del Partenó d’A-

tenes amb una còpia de l’estàtua Ate-

na Pàrtenos feta per l’escultor Fídies

al segle V a. C. El temple i l’estàtua es

poden visitar a la pàgina web oficial

d’aquesta singular construcció: www.

nashville.gov/parthenon/

• FILMOGRAFIA: Atena apareix en di-

verses pel·lícules de tema mitològic, per

exemple a: Lluita de titans (1981), de

Desmond Davis, de la qual es va fer una

nova versió l’any 2010 sota la direcció

de Louis Leterrier; Ulisses (1954), de Ma-

rio Camerini, i L’Odissea (1997), d’Andrei

Konchalovsky. Al film Percy Jackson y

el ladrón del rayo, de Chris Columbus

(2010), un noi que descobreix que és fill

de Posidó ha de recuperar el llamp de

Zeus, ajudat per un faune i una filla d’A-

tena.

Font de Neptú. La font de la fotografia és la que hi ha a la plaçaCánovas del Castillo, a Madrid. Però hi ha moltes més fonts dedicades aNeptú; si vols saber on, consulta aquesta adreça electrònica:

http://es.wikipedia.org/wiki/Fuente_de_Neptuno @


36


1.La polis en època clàssica: política i societatLes ciutats estat d’Atenes i Esparta presentaven en l’època clàssica (segle V a. C.)models diferents d’ organització social i política, que fins i tot les van portar a enfrontar-se en una guerra fratricida, l’anomenada guerra del Peloponès (431-404 a. C.). A continuació et presentem un esquema de la societat i del sis-tema de govern d’aquestes dues polis.

1.1. AtenesAtenes, capital de la regió de l’Àtica, a la zona central de la península.

Característiques físiques de la polis

Era un territori autònom que es regia

per una constitució i unes lleis pròpies,

i que gestionava autònomament els

assumptes religiosos, civils i militars.

Territori

• Un nucli urbà, on es concentraven les

famílies dirigents, els artesans i altres

habitants de la ciutat.

• Una zona rural que depenia de la po-

lis i que reunia petits nuclis de po-

blació dedicats a tasques agrope-

cuàries.

Parts

• Acròpoli. Etimològicament significa

‘la part alta de la ciutat’ i solia ser una

antiga ciutadella situada al cim d’un

turó, al voltant del qual creixia la po-

lis, amb carrers sinuosos.

• Muralles. Construcció de caràcter de-

fensiu que protegia la polis o part dels

seus barris dels atacs de pobles in-

vasors o de l’exèrcit d’una altra polis

amb la qual es mantenien diferències.

• Àgora. Element que caracteritzava

millor la polis grega clàssica: era el cen-

tre neuràlgic de la ciutat, on tenien

lloc els actes públics i privats més im-

portants. S’hi situaven els comerços

principals i era el lloc de trobada per

als habitants i els visitants.

ATENES

Societat

La societat atenesa estava dividida entre persones lliures i per-

sones no lliures.

LLIURES

• Polites o ciutadans. Amb plens drets civils, estaven obli-

gats a participar, arribat el cas, en l’esfera militar, en la polí-

tica i en la justícia, a més de pagar els impostos.

• Metecs o estrangers. Eren persones lliures, però sense els drets

civils dels ciutadans, encara que de vegades podien gaudir

d’algun privilegi, a canvi dels serveis prestats.

• Clerucs. Procedien d’una colònia i no disposaven de drets

civils enfront dels ciutadans.

NO LLIURES

• Esclaus. No tenien drets civils, però podien comprar la lli-

bertat o bé accedir-hi per diverses vies, en reconeixement

de la fidelitat i els favors prestats.

Govern Democràcia. Govern del poble.

Òrgans

de govern

• Ekklesía o assemblea popular. Representava el màximòrgan de govern de la ciutat, i hi assistien tots els ciutadanshomes; s’hi prenien decisions legislatives (redactat de lleis),executives (presa de decisions sobre la guerra, discussió detractats i aliances) i judicials (elecció i control de les ma-gistratures, decisió sobre l’exili de qui constituís un perillper a la ciutat…).

• Bulé o assemblea consultiva. Constituïda per cinc-cents ciu-tadans escollits per sorteig, que exercien les funcions durantun any; preparaven els temes que s’havien de tractar al’assemblea popular (formada per ciutadans homes de mésde 18 anys) i s’encarregaven de qüestions financeres.

Magistratures

Les magistratures es triaven per sorteig o per votació i s’exer-cien durant un any; els magistrats rebien una paga o sou.

• Arconts. Nou magistrats triats per sorteig que s’ocupavenprincipalment d’assumptes jurídics i dels cultes oficials.

• Estrategs. Nomenats per l’assemblea popular, s’encarre-gaven de dirigir l’exèrcit i la flota.


La polis grega com a agent colonitzador

Hi va haver diversos factors que van afavorir que diverses ciutats estat gregues

es convertissin en importants metròpolis després de fundar colònies al llarg de les

costes de la Mediterrània i de la Mar Negra.

• En moltes d’aquestes polis, l’economia es basava en el comerç (especialment

marítim), amb l’intercanvi i la venda de productes de primera necessitat, manu-

facturats i de luxe. Per això, la fundació d’assentaments amb finalitats comer-

cials va justificar la creació de colònies, com és el cas d’Emporion (‘comerç’) a la

península Ibèrica.

• L’augment de la població i l’escassetat de territori a la polis va justificar, en altres

casos, l’enviament de colons per a fundar colònies, moltes vegades fetes a imat-

ge de la ciutat estat de la qual provenien.

• Les revolucions i els moviments dissidents amb el sistema de govern d’algunes

polis van provocar l’èxode de persones amb la idea de fundar una nova ciutat ide-

al, allunyada dels vicis de la metròpolis.

37

1.2. EspartaEsparta, polis situada al Peloponès.

L’evolució dels sistemes de govern

Al llarg de la història, les polis gre-

gues van conèixer diferents sistemes

de govern. Cronològicament són

aquests:

• Monarquia. Sistema de govern ini-

cial de les ciutats estat fonamentat en

la figura del basileus (‘rei’), un cabdill

militar que assumia poders religiosos

i judicials.

• Oligarquia. Entre els segles VIII i VI a. C.,

el govern de la polis va recaure en els

eupàtrides, membres de l’aristocrà-

cia que eren prou rics per erigir-se en

dirigents dels destins de la ciutat

estat, valent-se de les assemblees

constituïdes pels representants de

cadascuna de les famílies aristocrà-

tiques.

• Tirania. Als segles VI i V a. C., davant

l’abús de poder dels oligarques i l’o-

posició del demos (el ‘poble’), va

aparèixer la figura del tirà, procedent

de l’aristocràcia, però disposat a fer-

se ressò de les reivindicacions del po-

ble. Per això es van adoptar mesures

populars, com la reorganització ur-

banística amb la construcció d’edifi-

cis que embellien la polis, la reforma

del sistema jurídic i la creació de fes-

tivitats de gran fervor popular.

• Democràcia. La tirania també va de-

generar en revoltes populars i can-

vis de vegades traumàtics per a la po-

blació. El sistema democràtic va

prendre el relleu, basant-se en tres

conceptes bàsics:

ELEUTHERIA. Llibertat.

ISEGORIA. Llibertat de paraula.

ISONOMIA. Igualtat davant la llei.

ESPARTA

Societat

La societat espartana es basava en l’organització militar i

mostrava una societat menys oberta que l’atenesa.

• Espartiates. Ciutadans lliures amb plens drets civils, la

principal ocupació dels quals era la guerra i la participa-

ció en la vida pública.

• Periecs. Estrangers que habitaven al territori d’influència

de la polis i que, si bé eren lliures, no gaudien dels ma-

teixos drets civils que els espartiates. Es dedicaven a ac-

tivitats econòmiques, com el treball al camp, l’artesania

i el comerç.

• Ilotes. Esclaus que vivien en condicions d’explotació

humana i sense cap dret, la qual cosa va provocar revol-

tes importants més d’una vegada.

Govern Diarquia. Govern de dos reis.

Òrgans

de govern

• Gerúsia. Consell d’ancians integrat pels representantsaristocràtics de la societat espartana. Per a ingressar enaquest consell s’havien d’haver complert els 60 anys iser triat per aclamació. El càrrec era vitalici.

• Apel·la. Assemblea en què participaven els espartiateshomes de més de 30 anys.

Magistratures

Les magistratures espartanes estaven concentrades en lafigura dels cinc èfors. Es tractava d’un càrrec anual enquè s’exercia el màxim poder (es controlaven fins i tot elsreis). S’encarregaven d’assumptes militars i polítics.

Soldat actual davant el Parlament.


38


PER A ESTAR INFORMAT: ATENES

Tota la ciutat està consagrada a Atena, igual que tot el territori de l’Àtica –ja que els demos que acostumen a honorar altres déus,

no deixen d’estimar Atena–. Ara bé, la imatge que va ser considerada més sagrada per tothom, molts anys abans que s’unifi-

quessin els demos, és l’estàtua d’Atena que hi ha a l’actual Acròpoli, anomenada llavors polis. La llegenda diu que aquesta

estàtua va caure del cel. No puc afirmar si això va ser així o d’una altra manera, però sí que Calímac va fer un llum d’or per a la

deessa. […] Pel que fa a l’olivera, només es pot explicar que és el senyal de la deessa en la disputa per la possessió del lloc.

També afegeixen que l’olivera va cremar totalment quan el mede va incendiar la ciutat dels atenesos i que, el mateix dia que

es va cremar, va rebrotar fins a una altura de gairebé dos colzes. […] A més de tot el que he enumerat, a l’Acròpoli destaquen

dues ofrenes fetes amb el delme procedent del botí de victòries ateneses: una és l’estàtua de bronze d’Atena, obra de Fídies, feta

amb el botí dels medes que van desembarcar a Marató […]. La punta de la llança i el plomall del casc d’aquesta Atena són vi-

sibles quan un s’hi apropa navegant des de Súnion, i l’altra és un carro de bronze fet amb el delme dels beocis i els calcidis

d’Eubea.

Pausànies, Descripció de Grècia, llibre I.

Descripció d’Atenes feta per Pausànies al segle II d. C.

Temple de doble culte als déus He-fest i Posidó. En l’accés a una deles sales hi havia la font salada queel déu Posidó va fer brollar en aques-ta part de l’Acròpoli, en la disputaamb la deessa Atena sobre el pa-tronatge de la ciutat.

És el lloc erigit en honor de la prin-cesa Pàndrosos, filla del rei atenèsCècrops, on la deessa Atena va fercréixer una olivera en la disputa ambPosidó pel patronatge de la ciutat.

El temple per antonomàsia dedicata la deessa protectora de la ciutat,Atena, amb l’estàtua Atenea Pàrtenosde Fídies. Es va construir en la sego-na meitat del segle V a. C., en l’èpocade Pèricles.

Edificació que servia com a portad’entrada a l’Acròpoli i que conteniauna pinacoteca, de la qual nomésconeixem la descripció dels quadresi les pintures que recullen els textosantics.

Temple dedicat també a la deessaprotectora, amb el sobrenom d’Ate-na Victoriosa.

PER A VISITAR I DESCOBRIR

L’ACRÒPOLI D’ATENES

• www.grecotour.com/atenas/acropolis-

partenon-atenas.htm

• www.artehistoria.jcyl.es/civilizaciones/

videos/227.htm

• www.viajesyfotos.net/satelite/grecia.htm

L’ACRÒPOLI D’ATENES

ERECTÈON

PANDRÒSION

PROPILEUS

PARTENÓ

ATENA NÍKE


1. Relaciona les parts d’una polis grega amb la definició correcta.

PARTS DE LA POLIS DEFINICIó

acròpoli Centre neuràlgic de la ciutat i lloc de trobada de lavida política, cultural i comercial.

muralles Construcció defensiva, generalment aixecada ambgrans blocs de pedra.

àgora Part elevada de la ciutat, on normalment se situa-ven els principals temples de culte de la polis.

2. Col·loca els termes següents al lloc corresponent i completa una taula

com la del model, per a comparar les dues ciutats: Atenes i Esparta.

3. Completa les afirmacions extretes del tractat Política, del filòsof Aristòtil (se-

gle IV a. C.), amb un dels termes sobre política grega proposats a conti-

nuació.

• Una . . . . . . . . . . . . . . . . . existeix quan els lliures exerceixen l’autoritat, i una . . . . . . . . . . . . . . . . . ,quan ho fan els rics, si a més dels primers n’hi ha molts i dels segonspocs, ja que de lliures n’hi ha molts però de rics, pocs.

• La primera . . . . . . . . . . . . . . . . . és la que es funda sobretot en la igualtat; i igualtat,segons la llei d’aquesta . . . . . . . . . . . . . . . . . , consisteix a no sobresortir més els po-bres que els rics, ni tenir l’autoritat els uns o els altres, sinó a ser totsiguals.

• Quant a les formes de . . . . . . . . . . . . . . . . . , una consisteix en el fet que les magistra-tures depenen de rendes tan altes que els pobres no hi tenen accés, tot iser majoria, i qui té aquestes rendes pot accedir al govern.

• La . . . . . . . . . . . . . . . . . del règim lacedemoni sembla que és precisament una de lesmillor subjectes a la llei; però no és sobirana en tots els assumptes, sinóque, quan surt del país en campanya, el rei és cap del que concerneix laguerra; i també les qüestions religioses estan encomanades als reis.

• Una tercera forma de . . . . . . . . . . . . . . . . . serà, per força, la monarquia que irresponsa-blement governa a tots, iguals i superiors, mirant l’interès propi, i no el delsseus súbdits; per tant, és contrària a la voluntat d’aquests, ja que cap perso-na lliure suporta voluntàriament aquest tipus de govern.

oligarquia (2 vegades) - tirania - monarquia - democràcia (3 vegades)

arconts - èfor - metec - ilota - apel·la - bulé - periec - espartiata

politai - gerúsia - ekklesía - democràcia - diarquia

39

D’ATENES O D’ESPARTA?

Consulta diverses fonts d’informació i

anota dades sobre els personatges

següents. Les dades recollides s’han de

referir als apartats que et proposem que

completis.

Personatges:

• Soló

• Pisístrat

• Licurg

• Pausànies

• Pèricles

Informació:

• Època històrica a la qual pertany.

• Ciutat amb què es relaciona.

• Actuació política destacable.

�

ACTIVITATS

ATENES ESPARTA

Societat

Govern

Òrgans de govern

Magistratures

WEBS I PEL·LÍCULES

• Sobre Esparta, la pel·lícula 300 de Zack

Snyder.

• www.culturaclasica.com/index.php?

q=node/1370

Resumeixes i aprens


40

LLENGUA

Distingeixes entre llatí culte i vulgar1. Fixa’t en els significats de cada parella de paraules: una

és clàssica; l’altra, vulgar.

CLÀSSICA VULGAR

magnum (‘gran’) grande (‘gran’)

ludum (‘joc’) iucu (‘burla’)

equum (‘cavall’) caballu (‘ase’)

domum (‘casa’) casa (‘cabanya’)

— Completa les oracions amb la paraula catalana ade-quada i digues de quin terme llatí prové: del culte o delvulgar.

• Aquest quadre és més . . . . . . perquè el petit no m’agra-dava tant.

• Es va comprar una . . . . . . perquè li agradava viure llunyde la contaminació.

• Aquest . . . . . . és un pura sang.

• Em van regalar un . . . . . . de taula per a divertir-me ambels amics.

— Els termes següents són cultismes. Digues de quina pa-raula provenen i escriu oracions que els continguin.

2. Resol els mots encreuats següents amb les paraules quees proposen.

a. Procedeix d’un diminitiu i denomina un animal quefa llana.

b. És un insecte que fa mel. Els que hi treballen són api-cultors.

c. És un cultisme is’oposa al termeescrit.

d. En llatí vulgar sig-nificava ‘pernil’ i la fem servir per areferir-nos a les extremitats delsanimals.

e. Amb aquesta pa-raula es feia re-ferència al cap enel llatí vulgar.

f. En llatí vulgar erafocus i en llatí clàs-sic ignis.

testa - foc - ovella - abella - perna - oral

domèstic - magne - lúdic - equí

Una mica d’història de la llengua

Del llatí al romançA partir de l’evolució de la llengua llatina, introduïdapels romans quan van arribar a la península Ibèrica l’any218 a. C., van néixer les llengües romàniques.

No obstant això, les llengües romàniques no neixen delllatí clàssic o literari, sinó del llatí vulgar; és a dir, dela llengua habitual de la gent del carrer, amb la quales comunicaven a les botigues, en família…

Aquell llatí, combinat amb les llengües dels pobles quehabitaven la Península abans de l’arribada dels romans(cèltics, ibers, fenicis…, pobles preromans), va origi-nar les diferents llengües peninsulars: català, castellà,gallec… Només es va mantenir una llengua de lesque ja existien: el basc.

Algunes característiques del llatí vulgarEn contraposició al llatí clàssic, el llatí vulgar es carac-teritzava, entre altres, per les característiques següents:

• Les cinc declinacions del llatí clàssic es van reduir a dosen el llatí vulgar.

• Alguns sons consonàntics de final de paraula (m, t) es van perdre.

• Es preferia l’ús de preposicions, en lloc dels casos, per a expressar les funcions sintàctiques.

• En el lèxic, abundava l’ús de diminutius (aurícula en lloc d’aures, ‘orella’). El llatí vulgar també incorporava paraules deles llengües dels pobles amb què entrava en contacte (risk en comptes de dives, ‘ric’), etc.

Llengües romàniques. Mapa en què s’aprecia la distribució i l’extensióinicial de les llengües romàniques peninsulars i el basc, llengua no indoeuropea.

AragonèsCatalàProvençalMossàrab

GallecLleonèsCastellàBasc

d

a

c

e

f

b


Continues l’evolució

3. Relaciona el mot llatí amb el català que correspongui.Explica com han evolucionat les vocals destacades.

LLATí CATALÀ

herbam selva

silvam roda

portam serva

cupam fera

servam herba

rotam porta

feram copa

4. Tingues en compte les vocals destacades i escriu la paraulaque en resulta en català.

— Explica breuement l’evolució: segueix les indicacions dela informació del requadre de l’esquerra i el que has aprèssobre la m final i les vocals finals.

Formes famílies de paraules5. Amb l’ajuda d’un diccionari classifica els termes catalans

segons siguin cultismes o termes patrimonials. Després,posa’n algun altre exemple.

Uses el camp semàntic de la política

6. Molts termes del camp semàntic de la política són d’ori-gen grec. Aprèn el significat d’aquests hel·lenismes.

— Explica el significat d’aquestes paraules amb l’ajuda dela informació anterior.

7. Dedueix i resol:

• Si polis significa ‘ciutat’, què és la política? I un policia?

• I si metro- es relaciona amb ‘mare’, què és una metrò-polis?

• Si cosmos denota ‘món’, què significa cosmopolita?

• Si plutos significa ‘riquesa’, qui governa en una plutocràcia?

monarquia - democràcia oligarquia - aristocràcia

-arquia (‘poder, govern’) mono- (‘únic, un de sol’)

-cràcia (‘domini, poder’) oligo- (‘poc’)

demo- (‘poble’) aristo- (‘el millor’)

Ètim Cultisme Patrimonial

amygdalam

operare

duplicare

organum

ametlla - duplicar - obrar - òrgan - operaramigdala - orgue - doblegar

collum - covam - herbam - festam tragoediam - Baeticam - portam - aurum

41

Evolució de les paraules

Evolució fonètica: sons vocàlics (I)En llatí clàssic es distingien deu sons vocàlics, perquèles vocals es pronunciaven de manera que la duradadel so variava i els sons es classificaven en breus i llargs.

El llatí vulgar distingia set sons vocàlics, segons lapronúncia, i en funció del grau d’obertura de la boca, mésgran o més petita, raó per la qual es discriminava entrevocals obertes o vocals tancades, com també passaen el català actual.

Sons vocàlicsFixa’t en aquesta explicació senzilla sobre les vocals ensíl·laba tònica.

DiftongsEn el cas dels diftongs llatins, es van reduir a una vocalquan passar al català. Com segueix.

Llatí Català Evolució

paucum poc El diftong au monoftonga en o.

aedificare edificar El diftong ae monoftonga en e.

poenam pena El diftong oe monoftonga en e.

Llatí Català Evolució

casam, terram,

bonamcasa, terra, bona Es mantenen a, e, o.

nigram, vitam negra, vidaLa i pot esdevenir e,

o es pot mantenir.

maturum, gulam madur, golaLa u pot passar a o,

o es pot mantenir.

A

@


PARLANT DE MEDUSA… I ALTRES MONSTRES

INVESTIGUES AMB COMPETÈNCIA

42

D’una il·lustre bellesa fou ella, i l’esperança gelosa de molts pretendents, i en tota ellano hi havia res tan admirable com els seus cabells. He trobat un que contava haver-lavista.Diuen que en el temple de Minerva,Neptú, senyor del pèlag, la posseí; es va gi-rar la filla de Júpiter i amb l’ègida es va cobrir la casta faç; i perquè això no fos sen-se càstig, va canviar la cabellera de la Gòrgona en abominables rèptils. Encara avui,per esfereir els seus enemics i colpir-los d’esglai, al davant del pit porta les serpsque va fer néixer.

Ovidi, Metamorfosis, llibre IV, versos 794-803.Traducció: Adela M.Trepat i Anna M. de Saavedra. Fundació Bernat Metge.

Mo

nst

res

act

ua

ls

1. Amb l’ajuda d’un diccionari de mitologia i les paraules del requadre, completa la informació sobre Medusa, el monstremarí.

• Era filla de Forcis i Ceto, germana de les . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . , i era l’única mortal.

• Va tenir relacions amb el déu . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . en un temple d’Atena.

• Per aquest motiu, la deessa la va castigar i va convertir la seva cabellera en . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

• Vivia en una cova i es diu que, amb la seva mirada, . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . tothom que se li posés al davant dels ulls.

• L’heroi . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . la va decapitar i va guardar el seu cap en un sac.

• De la sang vessada per Medusa va néixer el cavall alat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . , fruit de la seva unió amb el déu dels mars.

• La deessa Atena duu el cap de Medusa a . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . , per a espantar els enemics amb la seva mirada.

2. En la mitologia grecoromana abunden els éssers fantàstics, de vegades monstruosos, tant benignes com malignes. Lo-calitza els que hi ha al requadre en un diccionari mitològic o a internet. Anota’n les característiques, seguint aquest mo-del (no et preocupis si no pots completar alguna casella).

— Per a completar l’última casella, pots introduir al teu cercador habitual aquestes paraules clau, que et permetran visi-tar diversos enllaços i obtenir informació (sobre pel·lícules, llibres, sèries de televisió…).

• Mitologia clàssica i Harry Potter

• Mitologia clàssica i Les cròniques de Nàrnia

3. Consulta el diccionari i anota el significat (o el sentit figurat) dels noms dels éssers mitològics de les activitats anteriors.

— Apunta en una llista els que no entenguis i pensa si els has sentit alguna vegada, com a marca, publicitat, etc.

— Compara els significats que has trobat amb els significats originaris mitològics i digues per què s’ha establert la relació.

Ésser Descripció física PodersTipus: benigne,

maligne…Relats i films actuals

sirenesCap i pit de dona;

resta del cos d’ocell.

Amb els seus cants

embruixaven els mariners

i causaven naufragis.

Maligne A Harry Potter…

sirenes - au Fènix - unicorn - esfinx - Harpies - centaure - Quimera

Pegàs - Gorgones - Perseu - l’escut - Posidó - serps - petrificava

@


LA DEMOCRÀCIA: PASSAT I PRESENT

5. Formeu equips i elaboreu un treball escrit per a explicar en quèconsisteix la forma de govern actual a Espanya. Podeu incidir enels aspectes següents:

• Forma de govern (monarquia parlamentària) i sistema de govern(democràcia representativa).

• Com es trien els representants del Parlament i el Senat.

• Altres: a quina edat es pot presentar una persona a les elec-cions i quins requisits ha de complir; a quina edat es pot parti-cipar en les eleccions; qui pot anar a votar…

— Recordeu el que heu estudiat en relació amb la democràciaatenesa i l’oligarquia espartana. Anoteu en una taula com-parativa els tres sistemes: l’actual i els dos clàssics. No usoblideu de comentar l’organització social.

4. Completa els enunciats amb les teves paraules, d’acord amb el que hagis entès. Segons Pèricles…

• L’administració de l’Estat està en mans de . . . . . . . . . . .

• Per això es diu democràcia, de demos . . . . . . . . . . i cràcia . . . . . . . . . . .

• Davant la llei, tothom té les mateixes . . . . . . . . . . .

• Per a ser un representant del poble, importa més el . . . . . . . . . . que pertànyer a una classe social determinada.

• Per a qui desitja servir la seva pàtria no són rellevants ni la seva . . . . . . . . . . social ni si és ric o . . . . . . . . . . .

• Ens interessa la llibertat en la vida . . . . . . . . . . , la confiança en les relacions . . . . . . . . . . i el respecte per . . . . . . . . . . dels nostres veïns.

An

àlisi i co

mp

ara

ció

43

FONTS D’INTERÈS

La Constitució espanyola:

—Títol I: Dels drets i deures fonamentals

• Capítol I, article 12

• Capítol II, article 14

Secció I, article 23

—Títol III: De les corts generals

• Capítol I, articles 66 a 69

De vegades, el que un mateix crea es gira en contra seu

A Clístenes (segle VI a. C.) se li atribueix la creació de l’ostracisme. Qualsevol ciutadà, molest o per-

niciós per al desenvolupament polític d’Atenes, podia ser condemnat a l’ostracisme, és a dir,

al desterrament fora de la ciutat per un període de deu anys. Aquest sistema s’anomenava

així perquè s’havia d’escriure el nom del ciutadà en qüestió en un óstrakon, que era un

tros de ceràmica. Si es recollia un nombre determinat de vots, el ciutadà havia de mar-

xar abans de deu dies; un cop havien transcorregut deu anys, hi podia tornar. Clíste-

nes mateix va ser condemnat a l’ostracisme.

L’estrateg Pèricles descriu el govern d’Atenes

Tenim una constitució que no enveja res als altres estats, i abans que mers plagiaris som exem-ple digne d’imitació. L’administració de l’Estat no està en mans de pocs, sinó del poble, i peraixò té el nom de democràcia.En els assumptes privats tothom té davant la llei les mateixes ga-ranties; i és el prestigi particular de cadascú,no la seva adscripció a una classe,sinó el seu mèritpersonal,el que li permet accedir a les magistratures;tampoc la pobresa d’algú,si és capaç de pres-tar un servei a la pàtria,ni la seva fosca condició social, li és cap obstacle.La llibertat és la nostrapauta de govern en la vida pública,i en les nostres relacions quotidianes no hi caben els recels,ni ens és ofensiu que els nostres veïns vulguin viure de la manera que els plagui, sense queal nostre rostre es dibuixi cap aire de retret que,sense ser un càstig,no deixa de ser vexa-tori.

Tucídides, Història, llibre II.


AVALUACIÓ

44

Tria la resposta que s’ajusti més bé a cadascuna d’a-questes afirmacions.

a. Atena era la deessa de…

a) La saviesa, les òlibes i l’escut.

b) La intel·ligència, la tàctica militar i l’artesania.

c) La intel·ligència i la pintura.

b. El temple més emblemàtic consagrat a la deessaAtena era el…

a) Partenó, a Atenes.

b) Partenó, a Esparta.

c) Súnion, a l’Àtica.

c. Els atributs d’Atena i de Posidó són…

a) El casc; el trident.

b) El casc; l’escut.

c) L’ègida; la llança.

d. Posidó és…

a) Pel seu nom, el ‘senyor de la terra’.

b) El déu de les profunditats.

c) Pel seu nom, el ‘senyor de les aigües’.

e. Medusa era un monstre que, amb la seva mirada,…

a) Fulminava.

b) Devorava.

c) Petrificava.

Relaciona cada paraula amb la definició que li cor-respon. Empra dues vegades cada mot.

a) Alguna cosa que sembla possible i veritable però queno ho és.

b) Ésser fabulós amb cap humà, bust de dona, urpesde lleó…

c) Au amb rostre de dona i cos d’au de rapinya.

d) Ésser amb mig cos d’àguila i mig de lleó.

e) Persona cobejosa que aconsegueix el que vol ambardits.

f ) Persona de caràcter enigmàtic.

Defineix els termes següents:

• monarquia • tirania • oligarquia • democràcia

De quina polis parlem? Escriu Atenes o Esparta, segonscorrespongui.

• Polites, metecs i clerucs eren ciutadans lliures d’…

• Els periecs es dedicaven a l’agricultura i l’artesania, idepenien de la polis d’…

• Els èfors tenien un càrrec anual a …

• Els arconts es triaven per sorteig a …

Indica quines afirmacions són certes i quines són fal-ses. Corregeix les falses.

a) L’ostracisme era una pràctica política atenesaque significava el desterrament d’una persona.

b) La bulé era una assemblea consultiva de la socie-tat espartana.

c) La gerúsia era un consell d’ancians a Esparta.

d) Els estrategs eren magistrats d’Atenes encarregatsde l’exèrcit.

e) Soló va ser un legislador d’Esparta al segle VI a. C.

f ) L’àgora era el centre neuràlgic de qualsevol polisgrega.

Explica el significat d’aquests termes, incloent-los enoracions.

Escriu les paraules catalanes procedents de les paraulesllatines següents i indica’n l’evolució.

• aedificare • bonam

• paucum • gulam

Escriu un cultisme i un terme patrimonial relacionatsamb cada ètim.

Indica, en cada cas, si la paraula catalana prové del lla-tí clàssic o del vulgar. Justifica la resposta.

• cavall • domèstic

• casa • joc

9

8

7

cosmopolita - metròpolis - plutocràcia

6

5

4

3

quimera - harpia - esfinx

2

1

Ètim Cultisme Patrimonial

duplicare

amygdalam

operare

organum


033-044 unidad 3 edb (qxd-6).qxd 3/2/11 13:04 página 33 ...€¦ · enmig de l’acròpoli va fer...

Documents