32. escola d'atenes. raffaello sanzio

32. L'escola d'Atenes

Alumne: Ignacio Baena Vega 2nB (2010-11) Revisió alumna: Concepció Géne Cerdó 2nB (2014-15)

Professora: M Assumpció Granero Cueves IES Ramon Llull Història de l'art

Raffaello Sanzio

Raffaello Sanzio. L'escola d'Atenes Fitxa tècnica

Catalogació

Títol L'escola d'Atenes (La scuola di Atene)

Autor Raffaello Sanzio

Cronologia 1510 - 1511

Estil Renaixement (Cinquecento)

Localització actual Sala de la Signatura, Vaticà, Roma

Anàlisi formal

Tipologia Pintura al fresc sobre mur

Dimensions 500 × 770 cm

Material Morter de sorra i calç, pigments en aigua, mur.

Tema Filosòfic: Actualització del coneixement clàssic

1. Inserció en el context històric

1. Biografia i obra

2. Estil

2. Anàlisi tècnica i formal

1. Temàtica i funció de l’obra

2. Descripció formal

3. Interpretació. Aspectes iconogràfics

4. Justificació de l’estil. Models i influències

1- Inserció en el context històric

1.1- Biografia i obra

Raffaello Sanzio. L'escola d'Atenes 1.1.1- Biografia

Va néixer a Urbino (Itàlia, el 6 d'abril de 1483). Estudià a Florència, Siena i Roma, adquirint gran prestigi, que li va concedir el favor del Papa Juli II. Aquest li va encarregar diversos treballs de la decoració del Vaticà: cartrons per a tapissos, grans frescos, retrats, retaules per a altars... L’obra del Vaticà, en el seu conjunt és molt representativa de l'art de Rafael i expressa els ideals artístics del Renaixement.

La seva pintura és exemple de bellesa, serenitat i elegància. També va destacar com un gran arquitecte. És sorprenent el prolífic d'aquest artista, si tenim en compte la curta vida que va gaudir, va morir amb sols 37 anys.

Autoretrat (1506)

Oli sobre taula. 47.5 × 33 cm. Galleria degli Uffizi, Florència.

Sepulcre

Rafael Sanzio va ser enterrat en el Panteó de Roma en morir el 6 d'abril de 1520, víctima de la pesta negra que va assolar Europa.

Vista frontal del Panteó d'Agripa a Roma.

Sepulcre de Raffaello en el Panteó.

Raffaello Sanzio. L'escola d'Atenes


Rafael fou deixeble del mestre Il Perugino (a Umbria), qui l'avesà a representar l'harmonia i la serenitat per sobre de la realitat observable, fet patent en l'obra del pintor. Més tard interioritza l'estil de Leonardo i Miquel Àngel, durant el seu aprenentatge a Florència; i finalment consolidà el seu estil en l'últim període a Roma. Segons l'historiador de l'art Giorgio Vasari, aquestes són les principals etapes de la seva producció pictòrica, ja que també dugué a terme altres projectes arquitectònics, retrats dels seus mecenes, gravats o el famosos Cartons de Rafael, que havien de servir com a models per a tapissos (avui dia es troben al Victoria and Albert Museum).

Rafael Sanzio Tremp sobre fusta (57x42 cm) Galleria degli Uffizi, Florència

Retrat de Pietro Perugino (1504)

Autoretrat

Pietro Perugino

Leonardo da Vinci Miquel Àngel

1.1.2- Obres

Raffaello Sanzio. L'escola d'Atenes 1.1.2- Obres

Transfiguració (1520)

Oli sobre taula. 405 x 278 cm. Pinacoteca Vaticana, Roma.

Madonna de la Prada (1505)


La ninfa Galatea (1512)

Fresc. 295 x 225 cm. Villa Farnesina, Roma

Madonna della rosa (1520)

Pintura sobre llenç, 103 x 84 cm. Museu del Prado. Madrid

1.1.2- Obres

Juli II a més de Stanza della Segnatura li encarrega la decoració DE 3 ESTANCES MÉS: A.- L'Estança d'Heliodor, amb històries que glorifiquen el pontífex i il·lustren la protecció de Déu a l'Església. 1.- Expulsió d'Heliodor: 2.- Alliberament de sant Pere. 3.- Trobada d'Atila i Lleó Magne. 4.- Missa de Bolsena. B.- Estança de l'Incendi del Borgo. C.- Estança de Constantí.


Rafaello Sanzio Retrat de Juli II (1511-12)

Oli sobre taula (108 x 80’7 cm) National Gallery, Londres

Rafaello Sanzio Expulsió d’Heliodoro del temple (1511-12)

Fresc (base de 7’50 metres) Stanza di Eliodoro, Palau Pontifici, Vaticà

1.- Expulsió d'Heliodor: Representa a l'esquerra al Papa i el seu seguici totalment estàtic. En el centre apareix una successió de voltes que donen profunditat. A l'altre costat els saquejadors, que formen una escena totalment moguda.

Estança d'Heliodor:

2.- Alliberament de sant Pere: Apareixen tres escenes. En el centre de la composició trobem la presó on estava empresonat sant Pere, destacant l'enreixat que permet veure el sant i els soldats adormits junt al fulgurant àngel que alliberarà a l'apòstol. En la zona de la dreta es presenta la continuació de la història i se’ns mostra a sant Pere junt a l'àngel ascendint per les escales de la presó, mentre que en la zona contraria s’observa els soldats despertant-se sobresaltats davant la fuga. 3.- Trobada d'Atila i Lleó Magne: Representa el moment en què Lleó Magne va a parlar amb Atila que està apunt de prendre Roma. Després de la conversa Atila retira el seu exèrcit. A l'esquerra el Papa i el seu seguici. A la dreta l'exèrcit tumultuós. Al fons el paisatge de Roma. 4.- Missa de Bolsena: Per salvar la desigualtat dels costats Rafael va utilitzar l'escala. A la paret es recull el miracle que va ocorre a Bolsena, quan un sacerdot bohemi va dubtar de la transsubstanciació; en el moment de celebrar missa a l'altar de Santa Cristina va brollar sang de l'Hòstia sagrada.


Trobada d'Atila i Lleó Magne.

Alliberament de St Pere

Rafaello Sanzio L’incendi del Borgo (1514)

Fresc (base de 6’70 metres) Stanza dell'Incendio di Borgo, Palau Pontifici, Vaticà

Estança de l'Incendi del Borgo: Rafael representa miracles realitzats per Papes anomenats Lleó, en honor a Lleó X, i en aquesta sala hi ha molta col·laboració dels seus ajudants. Incendi del Borgo: Incendi extingit miraculosament per un Papa anomenat Lleó. Escena de terror, moviment, angoixa, desig de fugir. Hi ha elements clàssics referents a l'incendi de Troia, ja que apareix Enees que porta el seu pare. En el centre un espai on es veu al Papa en el balcó donant la benedicció.

Rafaello Sanzio La Batalla d’Ostia (1514-15) Fresc (base de 7’70 metres)

Stanza dell'Incendio di Borgo, Palau Pontifici, Vaticà

Rafaello Sanzio La Batalla del Pont Milvi (detall, 1520-24)

Fresc Stanza di Constantino, Palau Pontifici, Vaticà

Estança de Constantí: Rafael va definir les escenes i la realització final va ser duta a terme pels seus ajudants. Figures en moviment. Lleó X surt retratat dues vegades (com bisbe i com Papa) perquè Juli II va morir.

Raffaello Sanzio. Stanza di Constantino

1- Inserció en el context històric

1.2- Context històric

La societat del segle XV estava evolucionant per deixar enrere la dura i llarga Edat Mitjana. Els canvis que conduïren l’Europa medieval cap a l’Europa moderna foren entre d’altres:

•El ressorgiment del comerç i de la vida urbana i amb ell l’aparició d’un nou grup social: la burgesia, que esdevindrà imprescindible pel desenvolupament de l’art que acompanya aquesta època de canvis (l’art renaixentista).

•Amb la disgregació del feudalisme s’aniran consolidant poderoses monarquies que més endavant seran les grans potències europees.

•L’ampliació del mapa comercial gràcies als recents descobriments.

•La difusió de la filosofia clàssica gràcies al desenvolupament de les Universitats i a l’aparició de l’impremta.

•Etc.

1.2- Renaixement


El Renaixement és un corrent artístic que sorgeix a Itàlia el segle XV i s'estén per tot Europa el segle XVI. Motivat per la voluntat d’elaborar un art nou i d’allunyar-se de l’art posterior.

La consagració de la primavera, Botticelli. Florència, Uffici, 1478

1.2- Renaixement


Està fonamentat en

un retorn als criteris estètics de

l’antiguitat clàssica grega i romana.

l’exaltació de la naturalesa com a model

i en el nou sentit de l’home, aportat per la filosofia humanista


1.2- Renaixement

David, Miquel Àngel. 1501-1504 La creació d’Adam, Capella Sixtina, 1534-1541 El naixement de Venus, Botticelli. 1484-1486

Etapes del Renaixement:

1. Primer Renaixement o Quattrocento: tot el segle XV.

2. Alt Renaixement o Cinquecento: primer terç del segle XVI.

3. Manierisme i difusió del Renaixement a la resta d’Europa.

El lliurament de les claus a Sant Pere, Perugino 1481 L’Escola d’Atenes, Raffaello Sanzio, 1509 El rapte d’Europa, Veronese. 1580


1.2- Renaixement


1.2.- Renaixement

Els màxims exponents del Cinquecento pictòric són Leonardo da Vinci, Michelangelo Buonarroti i Raffaello Sanzio. La pintura del Cinquecento es caracteritza principalment per: •L’avanç en el tractament de la llum (la perspectiva aèria o sfumato de Leonardo). •Claredat i simplificació de les composicions. •Figures idealitzades, de gran bellesa i perfecció La Gioconda, Leonardo da Vinci.

2- Anàlisi tècnica i formal

2.1- Temàtica i funció de l’obra


2.1.- Temàtica i funció

Possible autoretrat de Rafel en la seva adolescència (cap a 1490)

El Papa Juli II va encarregar a Rafael la decoració de les cambres papals (avui dia conegudes com Les Estances de Rafael). Aquesta obra de Rafael pertany al període del Cinquecento, i coincideix amb la seva estada a Roma, amb la substitució de Florència com a capital artística per aquesta última, cosa que tornarà a l'estat inicial amb el Saqueig de Roma (1527).

En aquesta època ja s'havien consolidat les tècniques pictòriques del Quattrocento, d'aquesta manera les obres demostren una gran perfecció i qualitat, mitjançant la noblesa i harmonia de les formes. També es comencen a introduir temes no religiosos, com és el cas de L'escola d'Atenes, encara que formi part de les estances pontifícies.

Raffaello Sanzio. L'escola d'Atenes Fitxa tècnica

Catalogació

Títol L'escola d'Atenes (La scuola di Atene)

Autor Raffaello Sanzio

Cronologia 1510 - 1511

Estil Renaixement (Cinquecento)

Localització actual Sala de la Signatura, Vaticà, Roma

Anàlisi formal

Tipologia Pintura al fresc sobre mur

Dimensions 500 × 770 cm

Material Morter de sorra i calç, pigments en aigua, mur.

Tema Filosòfic: Actualització del coneixement clàssic


L'ideari de Juli II (en què raó i fe són capaços de conviure) queda plasmat en les dues obres filosòfiques de Rafael: l'Escola d'Atenes, que representa els grans

filòsofs de l'antiguitat i La disputa del Sagrament, que representa els teòlegs terrenals.

La disputa del Sagrament de l’Eucaristia (1509)

Fresc. 500 x 700 cm. Museus Vaticans, Roma

2.1.- Temàtica i funció

El Papa Juli II prescindí dels altres pintors i, a partir de 1508, Rafael dirigí la decoració de les 4 estances, la més important per les pintures murals, és la Stanza della Segnatura, on hi havia la biblioteca privada del papa i on signava els documents oficials. En la decoració de les 4 estances, encarregades per Juli II, crea un món de meravellosa harmonia, on motius de tradició clàssica es fonen amb episodis de la cristiandat.


Entre 1508 i 1512 (etapa romana) va realitzar els frescos de l’STANZA DE LA SEGNATURA del Vaticà, en què va elaborar composicions d’una monumentalitat classicista com: A) L’Escola d’Atenes: món de la Filosofia (a la Veritat s’arriba mitjançant el pensament). B) La disputa del Sagrament: món de la Religió (també mitjançant la Revelació Divina interpretada per la Teologia). C) El Parnàs: món de la Poesia (a la Bellesa s’arriba mitjançant l’Art). D) El Bé és representat per la Justícia (lleis canòniques i civils i les Virtuts).

Raffaello Sanzio. L'escola d'Atenes PROGRAMA ICONOGRÀFIC DE LA VOLTA I LES PARETS LATERALS

(pretén visualitzar els 3 atributs principals de Déu: Veritat, Bé i Bellesa)

Decoració de la volta de l’Estança de la Signatura. Vaticà.

Vista del'Escola d'Atenes, en la paret dreta

A.- La influència dels seus contemporanis és molt perceptible en el fresc de L’Escola d’Atenes. Al·legoria de la FILOSOFIA, en la qual es representa l’escola de la filosofia grega i se subordina a un marc arquitectònic de reminiscències clàssiques romanes.

Vista parcial amb l'Escola d'Atenes, en la paret dreta

La Disputa del Sagrament de l’Eucaristia (1509)

B.- La Disputa del Sagrament: Al·legoria de la TEOLOGIA. Ampli escenari on discuteixen acaloradament pontificis, cardenals i prelats. COMPOSICIÓ de dos semicercles superposats (esfera terrestre i celeste). L'eix central es troba en la sagristia. En la part superior, els personatges coneguts (Moisès, Sant Pere...) i la dèisi. A sota hi ha els no creients, que dubten.

El Parnàs (1510-1511)

C.- El Parnàs: Al·legoria de la POESIA. Paisatge on es representa a Apol·lo envoltat de 9 muses, 9 poetes antics i 9 contemporanis de Rafael

Les Virtuts (1511): La Fortalesa, la Prudència i la Temprança

D.- Gregori IX i Justinià promulgant els seus codis: Al·legoria de la JURISPRUDÈNCIA (no foto).

Sobre les portes Les Virtuts, i enfront el Parnàs.

D.- Gregori IX i Justinià promulgant els seus codis: Al·legoria de la JURISPRUDÈNCIA (no foto).

2- Anàlisi tècnica i formal

2.2- Descripció formal

FITXA 32 1v (2007, setembre); 2v (2009, setembre)

Representa l’escola de la Filosofia grega i les Ciències

(a la Veritat mitjançant el pensament).

Raffaello Sanzio. L'escola d'Atenes 2.2- Descripció formal

No responen, doncs, a una composició arbitrària sinó que aquesta fou estudiada minuciosament per Rafael; els moviments, les formes, les postures i la perspectiva han estat tractats amb màxima cura. Tota l'escena ve emmarcada per una enorme estança que comunica gran amplitud i grandiositat.

El primer que destaca, al primer cop d'ull del quadre, és l'abundància de personatges i l'efecte de dinamisme, que presenten les figures.

El TEMA és l'evocació del temple de la saviesa a través dels homes il·lustres del passat, que estan lligats amb els contemporanis de Rafael, perquè alguns dels personatges s’identifiquen amb artistes del Renaixement: Plató té el rostre de Leonardo da Vinci, Heràclit el de Miguel Ángel, Euclides el de Bramante i, fins i tot, el mateix Rafael es retrata en companyia de Sodoma (pintor amic seu).

RITME: Elevat nombre de personatges que es mouen amb elegància, i en els que es nota la força expressiva dels seus gestos i la seva psicologia, per exemple, els dos personatges centrals representen Aristòtil, assenyalant cap al terra, i Plató, que assenyala cap al cel, indicant la seva teoria del món de les idees, amb el rostre identificat com de Leonardo.

Raffaello Sanzio. L'escola d'Atenes 2.2.-Tema i ritme

Raffaello Sanzio. L'escola d'Atenes 2.2.- Color i composició

Els dibuixos, perfectament delimitats i aconseguits, contenen els colors tal vegada massa plans, però lluminosos i vius, transmetent aquesta sensació de cossos en subtil moviment. Aquestes figures plenes de vida (que pareix que es troben a la recerca constant de nous coneixements i inspiracions) contrasten amb la mola que presenta la composició arquitectònica del quadre: una revisió personal de l'arquitectura clàssica (proposada per Bramante), on es plasmen mitjançant la perspectiva lineal (el punt de fuga de la qual suposa el final de la volta de canó) la profunditat i l'amplitud.

Els filòsofs i savis de l'Antiguitat estan disposat a l'interior d'un edifici de grans proporcions.

COMPOSICIÓ: Esquema de línies de perspectiva i d’organització circular.

La línia central i els grups dels costats avançats, augmenten la sensació de perspectiva. Els personatges presenten moviment, encara que pausat.

Les postures, que adquireixen els personatges, poden ser complexes i denoten un important estudi de l'anatomia.

3- Interpretació. Aspectes iconogràfics


1. Zenó de Cítion o Zenó d'Elea 2. Epicur 3. Desconegut (potser Frederic II de Màntua) 4. Boeci, Anaximandre o Empèdocles 5. Averrois 6. Pitàgores

7. Alcibíades o Alexandre el Gran 8. Antístenes o Xenofont 9. Hipàtia (Francesco Maria della Rovere o l'amant de Rafael, Margarida)

10. Èsquines o Xenofont 11.Parmènides 12. Sòcrates 13. Heràclit (Miquel Àngel) 14. Plató (Leonardo da Vinci) 15. Aristòtil

16. Diògenes 17. Plotí 18. Euclides o Arquimedes amb estudiants (Bramante) 19. Estrabó o Zoroastre (Pietro Bembo) 20. Ptolomeu 21. Protògenes (Perugino) R: Apel·les (Rafael)

3.- Interpretació. Aspectes iconogràfics

*Els noms entre

parèntesis són

persones reals

coetànies a Rafael que

aquest utilitzà per pintar els filòsofs.

Els experts no es posen

d'acord amb la identificació

dels personatges, però la més

comuna és la següent

(d'esquerra a dreta):


En primer pla i d’esquerra a dreta, trobem un ancià que, possiblement, podia ser Zenó de Cítion o d'Elea, seguit d'Epicur, portant branques de parra que simbolitzen la seva filosofia dels plaers de la vida. Darrera Epicur apareix un nen de cabells arrissats, que podria ser Frederic de Màntua, que en aquell temps es trobava a la cort del Papa. .

Zenó de Cítion /Zenó d'Elea

Epicur

Frederic de

Màntua


Pitàgores

Averrois

Detall primer pla esquerra

Pitàgores està prenent notes de les relacions geomètriques, que apareixen a la pissarra que té en front (és l'epogdoon, la teoria sobre les relacions entre l'harmonia de la MÚSICA i les MATEMÀTIQUES).

Frederic de

Màntua

Parmènides

Averrois

Pitàgores


Al voltant de Pitàgores podria ser Boeci, Anaximandre o Empèdocles, i el filòsof d'Al-Àndalus, Averrois, que té un paper important simbòlic en l'obra: redescobrir els clàssics occidentals en filosofia. Parmènides també posa atenció en allò que fa Pitàgores i fa anotacions. Aquests són els FILÒSOFS TEÒRICS.

Parmènides

Boeci, Anaximandre o Empèdocles

Frederic de

Màntua

Pitàgores

Averrois


Parmènides

Frederic de

Màntua

Averrois


Pitàgores

Parmènides

Hipàtia d'Alexandria, duc

d’Urbino (Francesco Maria della Rovere)

Averrois

Pitàgores


Parmènides Hipàtia

d'Alexandria, duc d’Urbino (Francesco Maria della Rovere)

Hipàtia d'Alexandria

Finalment, trobem a Hipàtia d'Alexandria, l'única dona; es diu que el Papa no acceptà la seva presència i Rafael l'amagà sota l'aparença del duc d'Urbino, Francesco Maria della Rovere, també hoste del Papa, a qui Rafael ja havia retratat anteriorment i que guarda similituds amb el rostre efeminat que presenta.


Frederic de

Màntua

Parmènides



d’Urbino (Francesco Maria della Rovere)

Averrois

Frederic de

Màntua

En segon terme, hi trobem un grup de persones conversant amb Sòcrates, mestre de Plató. Sòcrates presenta el seu posat habitual de conversa i interrogació (RETÒRICA i DIALÈCTICA); els seus interlocutors podrien ser el cap atenenc Alcibíades o Alexandre el Gran (el que porta un casc amb un perfil de cabdill militar) i Xenofont o Èsquines. A l'esquerra del tot, entra un jove exaltat a l'habitació, a qui criden l'atenció, tot manifestant la necessitat de tranquil·litat per a la meditació a les zones d'estudi.

Alcibíades / Alexandre el Gran

Sòcrates Alcibíades /

Alexandre el Gran

Xenofont o Èsquines Un jove exaltat entra

Heràclit (Miquel Àngel)

Parmènides

Zenó de Cítion /Zenó

d'Elea

Epicur

Averrois

Frederic de Màntua

Pitàgores



d'Urbino: Francesco Maria

della Rovere


Sòcrates

Un jove exaltat entra Xenofont o Èsquines

Plató (Leonardo)

Centrat i davant, hi trobem Heràclit, tot sol i separat dels altres, escrivint sobre un bloc de marbre.

L'escola d'Atenes

Heràclit (Miquel Àngel). Detall central, en primer pla


Heràclit era reconegut pel seu caràcter pessimista i amb mal geni, és per això que presenta l'aparença física de Miquel Àngel, ja que aquest últim també tenia mal geni (en aquella època es trobava pintant la Capella Sixtina). Destaquen les botes que, òbviament, no pertanyen a la indumentària clàssica grega i que, es diu, Buonarroti solia portar. Heràclit (Miquel Àngel). Detall central, davant

Heràclit (Miquel Àngel). Detall central, davant

Heràclit (Miquel Àngel)

Parmènides

Parmènides i Heràclit presenten posicions contraposades, símbol dels seus pensaments filosòfics oposats.


Just després, hi ha un ancià estès en les escales, també tot sol, és Diògenes el cínic, de personalitat enigmàtica, rebutjava les possessions materials, els honors i els homenatges; es diu que vivia amb allò necessari, dins una bota i al carrer, i el seu únic objecte material era un bol de fusta amb el que bevia aigua (el podem trobar vora ell, en un graó sobre les robes que l'envolten), fins que va veure un nen bevent aigua d'una font amb les mans i també es desféu del bol.

Diògenes el cínic


Diògenes el cínic

En el centre (ideal de la perspectiva de tota composició) d’aquest grandiós escenari, inspirat en el projecte de Donato Bramante per a la nova Basílica de sant Pere, enquadrats en el cel de fons i dins el darrer arc de mig punt, es mouen el filòsofs grecs més cèlebres, Plató i Aristòtil, que es troben en actitud de discussió, mentre caminen tranquil·lament vestits amb una toga romana.


Plató Aristòtil



Els colors de les seves robes són, també, símbols del seus pensament. El vermell (foc) i el gris (aire) de Plató són elements eteris, identificables amb allò llunya al món terrenal, el món de les idees; mentre que el blau (aigua) i el marró (terra) d’Aristòtil són mundans, relacionats amb el món físic.

Plató

Aristòtil

Plató (amb el rostre de Leonardo da Vinci) i Aristòtil

Tot dos sostenen amb la mà les seves obres més importants (el Timeu, que parla sobre l'origen del món, i l'Ètica a Nicòmac, que parla del comportament humà, respectivament).

I amb l'altra mà assenyalen els seus objectes d'estudi principals (Plató, el cel i Aristòtil, la Terra), deixant palès el pensament oposat que sostingueren els filòsofs més importants de l'Antiguitat (racionalisme i empirisme).

A més, Plató té el rostre de Leonardo da Vinci, demostrant la concepció de gran mestre que es tenia sobre aquest, que havia visitat el Vaticà recentment.

Plató amb el rostre de Leonardo da Vinci

Plató (amb el rostre de Leonardo da Vinci) Aristòtil


A la dreta comença el grup dels FILÒSOFS EMPÍRICS. Arquimedes o Euclides fa una demostració d'un teorema emprant un compàs (GEOMETRIA) i té quatre deixebles al voltant que l'observen, la seva aparença física es correspon amb el mentor de Rafael, Bramante, qui l'havia recomanat al Papa i qui havia fet distints projectes arquitectònics, com les pròpies sales que ara Rafael pintava.

Arquimedes / Euclides (Bramante)



Zoroastre

Ptolomeu

Detall del grup d'Euclides (possible retrat de Bramante)

Al costat d’Euclides, Ptolomeu, d'esquena i amb el globus terraqui, que representa la GEOGRAFIA, conversa amb Estrabó o Zoroastre (possiblement amb la cara de Pietro Bembo, codificador de la llengua italiana com a llengua culta), qui representa l'ASTRONOMIA amb una esfera celestial.

Estrabó / Zoroastre

Quatre deixebles

Cal destacar que la corona de Ptolomeu va ser copiada per Rafael d'unes monedes de la dinastia Ptolemaica (governadora d'Egipte, fundada per Ptolomeu I Sóter, general d'Alexandre el Gran).


Ptolomeu

Zoroastre

I les dues últimes figures que trobem, del grup de la dreta, són Protògenes (representat mitjançant Perugino, el mestre de Rafael), i el propi Rafael, que s’autoretrata amb gorra negra, formant part del quadre i mirant cap a l’espectador, i que es representa com el pintor grec Apel·les.

Protògenes (Perugino)

Rafael (pintor grec

Apel·les)


(ASTRONOMIA, Pietro Bembo)

Ptolomeu (GEOGRAFIA)

Apel·les (Rafael)


Rafael (pintor grec

Apel·les)

Rafael, amb gorra negra, mira cap a l’espectador.

Autoretrat (1506)

Oli sobre taula. 47.5 × 33 cm. Galleria degli Uffizi, Florència.

Rafael (pintor grec

Apel·les) Protògenes (Perugino)

Rafael (pintor grec

Apel·les) Protògenes (Perugino)



Autoretrat Pietro Perugino

Per últim, a la dreta i en segon pla, amb una túnica color terra, trobem el personatge identificable amb Plotí, fundador del neoplatonisme. Potser també es trobi aïllat a causa de la seva estranya personalitat. Els dos joves del seu costat, probablement siguin estudiants.

Plotí / segons altres Protàgoras



Ptolomeu

Detall del grup d'Euclides (possible retrat de Bramante)


Quatre deixebles

Plotí (neoplatonisme) / segons altres Protàgoras

Dos estudiants

Dos estudiants


Quatre deixebles

Ptolomeu

Rafael (pintor grec

Apel·les)


Dos estudiants



Dos estudiants




Ptolomeu

Quatre deixebles

Rafael (pintor grec

Apel·les)


Plotí (neoplatonisme) /

A la part superior de la cúpula hi ha un medalló amb l'aforisme “Causarum cognitio” (EL CONEIXEMENT DE LES CAUSES).

La configuració de l’arquitectura del temple de la Saviesa, amb les fornícules d’Apol·lo i Pal·las Atena, com un espai renaixentista, i la representació dels savis de l’Antiguitat, identificats amb homes contemporanis a Rafael, remarca la idea de continuïtat entre el present i el món antic.

4- Justificació de l’estil. Models i influències

4.- Models i influències


La pintura renaixentista ve marcada per l'harmonia i la bellesa clàssiques, que podem observar com a clares influències d'aquest estil. En concret, Rafael heretà el seu estil més personal del mestre Perugino i el perfeccionà observant les obres de Leonardo i Miquel Àngel.

Com a influències posteriors, en la pintura, trobem la Germandat Prerafaelita, que volgué recuperar aquesta senzillesa i profunditat marcada per l'harmonia, al darrer terç del segle XIX, rebutjant tota la pintura acadèmica posterior (com el seu nom indica). No tan enfora, però, trobem la producció d'un dels deixebles de Rafael, Giulio Romano que, no obstant, aplicà més solucions manieristes a la seva obra (per exemple, el Palau del Te a Màntua).



Leonardo da Vinci

Miquel Àngel

4.- Influències: Germandat Prerafaelita


Els prerafaelites rebutjaven l'art acadèmic predominant en l'Anglaterra del segle XIX, propugnant el retorn al detallisme minuciós i al lluminós colorit dels primitius italians i flamencs, anteriors a Rafael (d'aquí el nom del grup), als quals consideraven més autèntics.

Persèfone de Dante Gabriel Rossetti.

Crist en casa dels seus pares, de John Everett Millais.

La Germandat Prerafaelita va ser una associació de pintors, poetes i crítics anglesos, fundada en 1848 a Londres per John Everett Millais, Dante Gabriel Rossetti i William Holman Hunt. La Germandat va durar com grup constituït tot just un lustre, però la seva influència es va deixar sentir en la pintura anglesa fins entrat el segle XX.

Ophelia, de John Everett Millais.

Raffaello Sanzio. L'escola d'Atenes 4.- Influències: Germandat Prerafaelita

Giulio Romano va ser el més prominent alumne de Rafael, les seves innovacions en relació al classicisme de l'alt Renaixement van ajudar a definir l'estil definit com manierisme.

Autoretrat a partir d'un gravat.

Giulio Romano

L'incendi del Borgo. (1514)

Fresc a les Estàncies de Rafael, al Vaticà.

4.- Influències: Giulio Romano


Giulio Romano, deixeble de Rafael, aplicà solucions més manieristes a la seva obra (per exemple, el Palau del Te a Màntua).

Autoretrat a partir d'un gravat.

Giulio Romano

Palau del Te a Màntua.

4.- Influències: Giulio Romano



L’esposori de la verge (1504)

Oli sobre taula. 170 x 117 cm. Pinacoteca de Brera, Milà.

L’esposori de la Verge (1504)

Oli sobre taula. 170 x 117 cm. Pinacoteca de Brera, Milà.

4.- Models: Perugino

Raffaello Sanzio. L'escola d'Atenes 4.- Models: Perugino

Influència en el tipus de perspectiva que utilitza Raffaello en L'escola d'Atenes i en Els Esposoris de la Verge, perspectiva lineal amb punt de fuga.

Lliurament de les claus a sant Pere (1842)

Fresc, 335 x 550 cm, Capella Sixtina, Vaticà

Jean Auguste Dominique Ingres, Apotheosis of Homer, 1827 (Atenes?)


Plató (Leonardo da Vinci)

Rafael

Diògenes

Aristòtil

Raffaello Sanzio. L'escola d'Atenes 5.- Bibliografia

Fitxa de l'obra de l'Aula Virtual: Maria Assumpció Granero. www.wikipedia.org http://www.epdlp.com/pintor.php?id=343 Història de l’art. Batxillerat, ed. Columna, Pedro Medina, Barcelona 2006 Google Images

http://www.wikipedia.org/

http://www.wikipedia.org/

http://www.epdlp.com/pintor.php?id=343

http://www.epdlp.com/pintor.php?id=343

32. escola d'atenes. raffaello sanzio

Education