fitxa 3 acròpolis d'atenes (el patenó)

FITXA 3: EL PARTENÓJúlia López ValeraINSTITUT BANÚS

Júlia López Valera

FITXA TÈCNICA

Edifici Partenó

Autors Ictinos (actiu a la segona meitat del s.V a.C.) i Cal·lícrates (actiu al s.V a.C.)

Cronologia Entre el 447 i el 438 a.C.

Tipologia Temple

Materials Marbre de la pedrera del Pentèlic i fusta

Estil clàssic grec

Localització Acròpolis d’Atenes


BIOGRAFIA DELS AUTORS

Sota la supervisió de l’escultor FÍDIES, els dos arquitectes principals del Partenó van ser ICTINOS i CAL·LÍCRATES, dels quals no tenim gaire informació.

Ambdós arquitectes van treballar al segle V a.C, durant l’època esplendorosa de Pèricles, que els va encarregar diverses construccions.

Entre altres obres ICTINOS va ser l’arquitecte del temple dòric d’Apol·lo a Basae, la construcció del qual va començar l’any 430 a.C.

CAL·LÍCRATES va construir el petit i elegant temple jònic d’Atena Niké (448-421 a.C) a l’Acròpoli d’Atenes.


CARACTERÍSTIQUES DE L’ARQUITECTURA GREGA

Arquitravada: estructura dels edificis basada només en línies horitzontals i verticals. Cerca l’harmonia visual. Feta a mesura de l’ésser humà. Rebutja la monumentalitat. Dóna forma artística a l’exterior dels edificis i els classifica en ordres. Materials més utilitzats: pedra i marbre. Tipologia: temples, teatres, àgores, gimnasos i estadis.


DESCRIPCIÓ FORMAL

El Partenó s’erigeix sobre una base de tres graons (estereòbat) que culmina amb un últim graó o plataforma (estilòbat) sobre la qual s’aixequen, sense base, les columnes dòriques: vuit a cada façana frontal, disset a les laterals.El fust, format per tambors superposats, presenta una robustesa sòlida decorada per estries d’aresta viva. Entre el fust i el capitell hi ha una motllura anular anomenada collarí. El capitell està format per dues parts: l’equí en forma de con, damunt el qual hi ha l’àbac quadrangular, ambdós sense cap mena de decoració.


DESCRIPCIÓ FORMAL

L’entaulament presenta les tres seccions horitzontals superposades característiques: al nivell inferior, l’arquitrau, llis i sense ornamentació; al nivell intermedi, el fris, en el qual s’alternen tríglifs i mètopes; i a la part superior la cornisa, decorada als extrems amb unes escultures petites anomenades acroteris.


DESCRIPCIÓ FORMAL

Damunt la cornisa, s’aixecava una coberta de dos aiguavessos, ja desapareguda, que a les façanes oriental i occidental es tancava amb un frontó triangular decorat amb escultures.


DESCRIPCIÓ FORMAL

La blancor del marbre del Pentèlic amb què es va construir contrastava amb la policromia brillant, actualment perduda, de vermells, daurats i blaus amb què estaven decorats els capitells, l’entaulament i el frontó.


DESCRIPCIÓ FORMAL

El Partenó és un temple dòric octàstil i perípter monòpter, perquè tot el perímetre està envoltat per una sola filera de columnes. A l’interior, la planta rectangular de la cel·la està dividida en dues sales diferents, naos i opistòdom, separades per un mur. L’accés a la naos es feia a través del pòrtic oriental hexàstil (6 columnes) que, amb el nom de pronaos, servia d’antesala al recinte sagrat on es guardava la majestuosa estàtua criselefantina (és a dir, feta d’or i vori) de la deessa Atena, obra de Fídies, envoltada per una columnata interior de dos pisos en forma d’”U”. Al costat occidental, un segon pòrtic, també hexàstil, donava accés a l’opistòdom, presidit per quatre columnes jòniques altes, a l’interior del qual es guardava el tresor del temple.


ENTORN I INTEGRACIÓ

El Partenó forma part del complex urbanístic religiós de l’Acròpoli d’Atenes. La façana principal mira a l’est, el punt per on surt el sol, i dóna l’esquena a l’entrada al recinte. La seva majestuositat i la ubicació al punt més alt del turó el converteixen en l’element vertebrador del conjunt d’edificis importants de l’Acròpoli, com ara l’Erectèon (al nord) o els Propileus ( a l’oest).


ENTORN I INTEGRACIÓ


FUNCIÓ, CONTINGUT I SIGNIFICAT

El Partenó va ser el gran temple que els atenesos van oferir a la deessa Atena després de derrotar els perses. La seva construcció, durant l'època de Pèricles, va ser l’inici de la reconstrucció de l’Acròpoli atenesa, destruïda durant les guerres mèdiques.

- segle VI d.C. Temple cristià (Santa Sofía)- segle XIV dedicat a Santa Maria de Cetines- segle XV, convertit en mesquita- segle XVII, convertit en un polvorí

La decoració escultòrica, obra de FÍDIES, ocupava els frontons, en els quals es representaven diversos episodis de la vida de la deessa Atena, com el seu naixement i la lluita amb Posidó per la possessió d’Atenes.



A les mètopes que decoraven el fris exterior s’hi representaven les quatre lluites mitològiques (centauromàquia, la guerra de Troia, l’amazonomàquia i la gigantomàquia). El fris que envoltava la cel·la estava esculpit amb la processó de les Grans Panatenees, celebració en honor de la deessa Atena que es feia cada quatre anys.


MÈTOPES



A l’interior de la naos s’hi guardava la monumental escultura criselefantina, no conservada, de la deessa Atena Pàrtenos, feta també per Fídies.

El Partenó és el millor exemple de la recerca, a través de les matemàtiques, de la perfecció i l’harmonia. En aquest sentit, destaquen les correccions òptiques utilitzades pels arquitectes amb la finalitat d’aconseguir la perfecció visual de la línia recta.

Correccions òptiques: Per evitar lasensació que l'edifici sembli pesat a l'espectador.

En el Partenó tot és equilibri, harmonia de les proporcions, ordre, i construcció racional.

L'amplada de les mètopes disminueix progressivament i de manera quasi imperceptible a partir del centre. Les mètopes dels laterals són més amples.

L'estilobat no és uniforme, sinó que els angles se situen 11 cm. més baix que el mig. El mateix s'esdevé amb l'arquitrau. Aquesta curvatura servia per augmentar l'estabilitat de l'edifici.

L'alçària de l'arquitrau, del fris i de la cornisa és un terç de l'alçària de la columna

Les distàncies que separen les columnes no són iguals; també estan lleugerament inclinades cap al centre i cap a l'interior.

El fust té l’èntasi.


MODELS I INFLUÈNCIES

És una síntesi entre la tradició dòrica (robusta, austera i monumental) i la novetat jònica (més esvelta, decorada i reduïda) que agafà l’ésser humà com a mesura en la recerca de l’harmonia constructiva.Referents són els grans temples de la Magna Grècia (sud d’Itàlia i Sicília). El Partenó es considera la culminació de la perfecció arquitectònica grega i exemple de refinament i esveltesa, i un model de síntesi absoluta entre arquitectura i escultura, com hem vist a l’analitzar els seus marbres. La distribució interior de la cel·la es també una important evolució en el desenvolupament d’aquest espai sagrat.

fitxa 3 acròpolis d'atenes (el patenó)

Education