54. l'escola d'atenes. raffaello sanzio

L'escola d'Atenes

Ignacio Baena Vega 2nB IES Ramon Llull Història de l'art

Raffaello Sanzio

Raffaello Sanzio. L'escola d'AtenesFitxa tècnica

Catalogació

Títol L'escola d'Atenes (La scuola di Atene)

Autor Raffaello Sanzio

Cronologia 1510 - 1511

Estil Renaixement (Cinquecento)

Localització Actual Sala de la Signatura, Vaticà, Roma

Anàlisi Material

Tipologia Pintura al fresc sobre mur

Dimensions 500 × 770 cm

Material Morter de sorra i calç, pigments en aigua, mur.

Tema Filosòfic: Actualització del coneixement clàssic

Raffaello Sanzio. L'escola d'AtenesBiografia

Va néixer en Urbino (Itàlia, el 6 d'abril de 1483).

Estudià a Florència, Siena i Roma, adquirint gran prestigi, que li va concedir el favor del Papa Juli II. Aquest li va encarregar diversos treballs de la decoració del Vaticà: cartrons per a tapissos, grans frescos, retrats, retaules per a altars...

Aquesta obra, en el seu conjunt és molt representativa de l'art de Rafael.

La seva pintura és exemple de bellesa, serenitat i elegància.

També va destacar com un gran arquitecte. És sorprenent el prolífic d'aquest artista, si tenim en compte la curta vida que va gaudir, va morir amb sols 37 anys.

Autoretrat (1506)

Oli sobre taula. 47.5 × 33 cm. Galleria degli Uffizi, Florència.

Raffaello Sanzio. L'escola d'AtenesContext històric

Possible autoretrat de Rafel en la seva adolescència (cap a 1490)

El Papa Juli II va encarregar a Rafael la decoració de les cambres papals (avui dia conegudes com Les Estances de Rafael).

Aquesta obra de Rafael pertany al període del Cinquecento, i coincideix amb la seva estada a Roma, amb la substitució de Florència com a capital artística per aquesta última, cosa que tornarà a l'estat inicial amb el Saqueig de Roma (1527).

En aquesta època ja s'havien consolidat les tècniques pictòriques del Quattrocento, d'aquesta manera les obres demostren una gran perfecció i qualitat, mitjançant la noblesa i harmonia de les formes. També es comencen a introduir temes no religiosos, com és el cas de L'escola d'Atenes, encara que formi part de les estances pontifícies.

Raffaello Sanzio. L'escola d'AtenesContext històric

L'ideari de Juli II (en què raó i fe són capaços de conviure) queda plasmat en les dues obres filosòfiques de Rafael: l'Escola d'Atenes, i La disputa del Sagrament.

La disputa del Sagrament de l’Eucaristia (1509)

Fresc. 500 x 700 cm. Museus Vaticans, Roma

Sepulcre

Rafael Sanzio va ser enterrat en el Panteó de Roma en morir el 6 d'abril de 1520, víctima de la pesta negra que va assolar Europa.

Vista frontal del Panteó d'Agripa a Roma.

Sepulcre de Raffaello en el Panteó.

Raffaello Sanzio. L'escola d'Atenes

Raffaello Sanzio. L'escola d'AtenesDescripció formal

El primer que destaca, al primer cop d'ull del quadre, és l'abundància de personatges i l'efecte de dinamisme que presenten les figures. No responen, doncs, a una composició arbitrària sinó que aquesta fou estudiada minuciosament per Rafael; els moviments, les formes, les postures i la perspectiva han estat tractats amb màxima cura. Tota l'escena ve emmarcada per una enorme estança que comunica gran amplitud i grandiositat.

Raffaello Sanzio. L'escola d'AtenesColor i composició

Els dibuixos, perfectament delimitats i aconseguits, contenen els colors tal vegada massa plans, però lluminosos i vius, transmetent aquesta sensació de cossos en subtil moviment. Aquestes figures plenes de vida (que pareix que es troben a la recerca constant de nous coneixements i inspiracions) contrasten amb la mola que presenta la composició arquitectònica del quadre: una revisió personal de l'arquitectura clàssica (proposada per Bramante), on es plasmen mitjançant la perspectiva lineal (el punt de fuga de la qual suposa el final de la volta de canó) la profunditat i l'amplitud.


1. Zenó de Cítion o Zenó d'Elea2. Epicur3. Desconegut (potser Frederic II de Màntua)4. Boeci, Anaximandre o Empèdocles 5. Averrois6. Pitàgores

7. Alcibíades o Alexandre el Gran8. Antístenes o Xenofont 9. Hipàtia (Francesco Maria della Rovere o l'amant de Rafael, Margarida)

10. Èsquines o Xenofont 11.Parmènides12. Sòcrates13. Heràclit (Miquel Àngel)14. Plató (Leonardo da Vinci)15. Aristòtil

16. Diògenes17. Plotí 18. Euclides o Arquimedes amb estudiants (Bramante)19. Estrabó o Zoroastre (Pietro Bembo) 20. Ptolomeu21. Protògenes (Perugino)R: Apel·les (Rafael)

Personatges

*Els noms entre

parèntesis són

persones reals

coetànies a Rafael que

aquest utilitzà per pintar els filòsofs.

Raffaello Sanzio. L'escola d'AtenesPersonatges

A l'esquerra trobem un ancià que, possiblement, podia ser Zenó de Cítion o d'Elea, seguit d'Epicur, portant branques de parra que simbolitzen la seva filosofia dels plaers de la vida. Darrera Epicur apareix un nen que podria ser Frederic de Màntua. Pitàgores està prenent notes de les relacions geomètriques que apareixen a la pissarra que té en front, té al voltant a qui podria ser Boeci, Anaximandre o Empèdocles, i el filòsof d'Al-Àndalus, Averrois que té un paper important símbolic en l'obra: redescobrir els clàssics occidentals en filosofia. Parmènides també posa atenció en allò que fa Pitàgores i fa anotacions Aquests son els filòsofs teòrics. Finalment, trobem a Hipàtia d'Alexandria, l'única dona; es diu que el Papa no acceptà la seva presència i Rafael l'amagà sota l'aparença del duc d'Urbino. En segon terme,hi trobem un grup de persones parlant amb Sòcrates, mestre de Plató. Ell presenta el seu posat habitual de conversa i interrogació (retòrica i dialèctica); els seus interlocutors podrien ser Alcibíades o Alexandre el Gran i Xenofont o Èsquines.

Raffaello Sanzio. L'escola d'AtenesPersonatges

En la part central, hi trobem Heràclit, tot sol i separat dels altres, escrivint en un bloc de marbre; era reconegut pel seu caràcter pessimista i amb mal geni, és per això que presenta l'aparença física de Miquel Àngel Buonarroti, ja que aquest últim també tenia mal geni. Destaquen les botes que, òbviament, no pertanyen a la indumentària clàssica grega i que es diu que Miquel Àngel solia portar. Parmènides i Heràclit presenten posicions contraposades com a símbol dels seus pensaments filosòfics oposats. Just després, hi ha un ancià estès en les escales, també tot sol, és Diògenes el cínic, rebutjava les possessions materials, els honors i els homenatges. Els grans filòsofs grecs, que ocupen el centre, es troben en actitud de discussió. Els colors de les seves robes són també símbols del seus pensament. El foc (vermell) i l'aire (gris) són elements identificables amb allò llunya al món terrenal, el món de les idees; mentre que l'aigua (blau) i la terra (marró) són mundans, relacionats amb el món físic. D'aquesta forma, i sostenint amb la mà les seves obres més importants (el Timeu i l'Ètica a Nicòmac. I amb l'altra assenyalen els seus objectes d'estudi principals (Plató, el cel i Aristòtil, la Terra). A més, Plató té el rostre de Leonardo da Vinci, demostrant la concepció de gran mestre que es tenia sobre aquest.

Personatges


A la dreta comença el grup dels filòsofs empírics. Arquimedes o Euclides fa una demostració d'un teorema emprant un compàs i té deixebles al voltant que l'observen, la seva aparença física es correspon amb el mentor de Rafael, Bramante. Al costat, Ptolomeu, representant la geografia amb una esfera terrestre, i d'esquena, conversa amb Estrabó o Zoroastre (possiblement amb la cara de Pietro Bembo, codificador de la llengua italiana com a llengua culta), qui representa l'astronomia amb una esfera celestial. I les dues últimes figures que trobem, són Protògenes (representat mitjançant Perugino, el mestre de Rafael), i el propi Rafael que es representa com el pintor grec Apel·les.Per últim, amb una túnica color terra, trobem el personatge identificable amb Plotí, fundador del neoplatonisme. Potser també es trobi aïllat a causa de la seva estranya personalitat. Els dos joves del seu costat, probablement siguin estudiants.


Raffaello Sanzio. L'escola d'AtenesObres

La ninfa Galatea (1512)

Fresc. 295 x 225 cm. Villa Farnesina, Roma

Madonna della rosa (1520)

Pintura sobre llenç, 103 x 84 cm. Museu del Prado. Madrid

Raffaello Sanzio. L'escola d'AtenesObres

Transfiguració (1520)

Oli sobre taula. 405 x 278 cm. Pinacoteca Vaticana, Roma.

Juli II (1512)

Oli sobre taula. 108 x 80,7 cm. National Gallery, Londres

Models i influències


La pintura renaixentista ve marcada per l'harmonia i la bellesa clàssiques, que podem observar com a clares influències d'aquest estil. En concret, Rafael heretà el seu estil més personal del mestre Perugino i el perfeccionà observant les obres de Leonardo i Miquel Àngel. Com a influències posteriors, en la pintura, trobem la Germandat Prerafaelita, que volgué recuperar aquesta senzillesa i profunditat marcada per l'harmonia al darrer terç del segle XIX, rebutjant tota la pintura acadèmica posterior (com el seu nom indica). No tan enfora, però, trobem la producció d'un dels deixebles de Rafael, Giulio Romano, que, no obstant, aplicà més solucions manieristes a la seva obra (per exemple, el Palau del Te a Màntua).

Models i influències: Germandat Prerafaelita


La Germandat Prerafaelita va ser una associació de pintors, poetes i crítics anglesos, fundada en 1848 a Londres per John Everett Millais, Dante Gabriel Rossetti i William Holman Hunt. La Germandat va durar com grup constituït tot just un lustre, però la seva influència es va deixar sentir en la pintura anglesa fins entrat el segle XX.

Els prerafaelites rebutjaven l'art acadèmic predominant en l'Anglaterra del segle XIX, propugnant el retorn al detallisme minuciós i al lluminós colorit dels primitius italians i flamencs, anteriors a Rafael (d'aquí el nom del grup), als quals consideraven més autèntics.

Persèfone de Dante Gabriel Rossetti.

Crist en casa dels seus pares, de John Everett Millais.

Giulio Romano va ser el més prominent alumne de Rafael, les seves innovacions en relació al classicisme de l'alt Renaixement van ajudar a definir l'estil definit com manierisme.

Autoretrat a partir d'un gravat.

Giulio Romano

L'incendi del Borgo. (1514)

Fresc a les Estàncies de Rafel, al Vaticà.

Models i influències: Giulio Romano



L’esposori de la verge (1504)

Oli sobre taula. 170 x 117 cm. Pinacoteca de Brera, Milà.

L’esposori de la Verge (1504)

Oli sobre taula. 170 x 117 cm. Pinacoteca de Brera, Milà.

Models i influències: Perugino

Raffaello Sanzio. L'escola d'AtenesModels i influències: Perugino

Influència en el tipus de perspectiva que utilitza Raffaello en L'escola d'Atenes i en Els Esposoris de la Verge, perspectiva lineal.

Lliurament de les claus a sant Pere (1842)

Fresc, 335 x 550 cm, Capella Sixtina, Vaticà

Raffaello Sanzio. L'escola d'AtenesBibliografia

Fitxa de l'obra de l'Aula Virtual.

www.wikipedia.org

http://www.epdlp.com/pintor.php?id=343

Google Images

http://www.wikipedia.org/

http://www.epdlp.com/pintor.php?id=343


Plató (Leonardo da Vinci)

Rafael

Diògenes

Aristòtil

54. l'escola d'atenes. raffaello sanzio

Education