fitxa 1. comprensió lectora 76 fitxa 2. els …...fitxa 1. comprensió lectora 76 fitxa 2. els...

Fitxa 1. Comprensió lectora 76

Fitxa 2. Els conceptes de poema èpic i d’heroi 78

Fitxa 3. El concepte de novel·la 79

Fitxa 4. L’oració simple (III) 80

Fitxa 5. La denotació i la connotació 81

Fitxa 6. Les grafies j, g, tj, tg i x, tx, ig 82

Fitxa 7. Avaluació 83

8

3S2LL CA ADP CURRI TRAMA MEC-08 11/5/12 13:12 Página 75

76 Valencià: Llengua i Literatura 2n ESO

8 ESCOLTAR I PARLAR. LLEGIR I ESCRIURE

Fitxa 1. Comprensió lectora

La tempesta i la calmaSabia la deessa Juno que algun dia els llatins, descendents dels troians, destruirien Cartago, la ferotge i

guerrera ciutat de Líbia, a la qual tant s’estimava. Per això, tractava per tots els mitjans d’impedir que elpríncep troià Enees i els seus, que havien aconseguit escapar-se de Troia en flames, arribaren a Itàlia. Feiauns anys llargs que navegaven per les mars sense poder trobar cap indret on quedar-se. De cop i volta, undia van albirar les costes de Sicília. I amb les veles desplegades, van començar a remar amb totes les forcesper arribar a terra i descansar per fi.

Juno, en veure-ho, exclamà:

—Com és possible que jo, l’esposa de Júpiter, el rei dels déus, no puga acabar amb aquests troians! Són apunt d’arribar a l’illa de Sicília!

I per impedir-ho, decideix d’anar a Eòlia, el país dels núvols, on viuen els vents huracanats. El seu rei, Èol,els té presoners dins d’una muntanya, i allà bramen enfurits. […] I, a l’instant, Èol empeny a una bandaamb la seva llança la muntanya foradada, i en surten lliures, a tota velocitat, els furiosos vents. […] El ventNotos llança contra les penyes tres de les naus. El vent Eure en deixa malparades unes altres tres, desprésd’empènyer-les contra uns esculls. […]. Aquí i allà, es veuen nedant alguns nàufrags al costat de bigues,armes i tresors de Troia.

De cop i volta, Neptú, el déu del mar, des del més profund, on té el palau, sent l’eixordador estrèpit del’onatge. Treu el seu rostre serè per veure què està passant i descobreix la flota d’Enees escampada per lasuperfície del mar, i veu com es desplomen damunt seu el cel i les onades. […] No és Èol qui governa el mar,perquè ell tan sols pot manar sobre els vents a la seva presó! […] Les lleus rodes del carro de Neptú, tirat percavalls veloços, van lliscant sobre el mantell serè del mar. La sola mirada del déu ho encalma tot.

Rosa NAVARRO

L’Eneida explicada als infants, Edebé

� Llig el text i contesta les preguntes:

� Qui no volia que els troians arribaren a Itàlia? Per què?

� Qui és el príncep dels troians?

� Qui és Èol?

� Quin déu apaivaga, finalment, les aigües perquè Enees puga arribar a terra?

� Relaciona les dues columnes tenint en compte les indicacions del text.

Rei dels ventsDéu de la marRei dels déusCasada amb JúpiterPríncep dels troians

JunoEneesÈolNeptúJúpiter


77Valencià: Llengua i Literatura 2n ESO

8 ESCOLTAR I PARLAR. LLEGIR I ESCRIURE

Fitxa 1. Comprensió lectora

� Descriu Juno i Èol amb els elements donats i la informació que s’extrau del text.

� Juno � és i es mostra

� Èol � és i es mostra molt

� Indica quina vinyeta s’acosta més al relat.

� El text pot dividir-se en tres parts. Identifica-les i assenyala-les a continuació:

1a PART: Des de fins a



� Com creus que reaccionaria Juno enfront del que havia fet Neptú? Continua la història segons el teu parer.

poderós llesta l’esposa de Júpiteramb una llança valent lluitadora

el rei dels vents decidida lleial bel·ligerant

��



8 EDUCACIÓ LITERÀRIA

Fitxa 2. Els conceptes de poema èpic i d’heroi

� Llig el text de Robert Graves, que recrea la història de Troia, i contesta les preguntes següents.

� Quins personatges apareixen en el text? Quins, d’entre ells, no són humans?

� Quina resposta donen Apol·lo, Posidó i Èac a Laomedont, l’avar troià?

� Marca amb una creu (X) les característiques del poema èpic que trobes en el text anterior.

S’explica de manera llegendària un passatge.

És una narració escrita en passat.

Es conta una història heroica amb elements reals, fabulosos i llegendaris.

No hi ha personatges secundaris.

� Llig el fragment següent i marca amb una creu (X) les característiques de dos dels grans herois èpics quehi apareixen, Ulisses i Aquil·les.

� Els poemes èpics o epopeies són narracions extenses en vers, que conten una històriaheroica amb una barreja tant d’elements reals com fabulosos i llegendaris (L’Odissead’Homer, L’Eneida de Virgili, La Cançó de Mio Cid —anònima—).

� L’heroi és el protagonista dels poemes èpics, que acompleix una missió col·lectiva i queposseeix una sèrie de qualitats extraordinàries que el fan ser un model a seguir (Ulissesen L’Odissea, Enees en L’Eneida, El Cid en La Cançó de Mio Cid…).

La fundació de TroiaFinalment, un rei troià dit Laomedont va obtenir tot l’ajut que li calia de dos déus importants, Posidó i Apol·lo.

[…] A les ordres del rei, Posidó va construir la gran part de la murada, mentre Apol·lo tocava l’arpa i vigilava elsramats reials. Èac, grec locri, va construir la muralla de la mar. […]

Laomedont va prometre de pagar Apol·lo, Posidó i Èac per llurs treballs, però, avar com era, els va acomiadarbuits de mans. Èac prengué vela cap a Grècia, disgustat; Apol·lo féu emmalaltir els ramats troians; i Posidó esrevenjà enviant a la riba un monstre marí cobert d’escates i encarregat d’empassar-se cada troià que se li posésa l’abast.

Robert GRAVES, La guerra de Troia, Estrella Polar

La rancúnia d’Aquil·les—Saps molt bé com és el perill que ens amenaça —digué, aleshores, Ulisses—. Si res no canvia, potser demà

mateix es decidirà la sort de la guerra. No podrem resistir molt més. Si […] no veniu a ajudar-nos, els troians aca-baran calant foc als vaixells. […]

—A Agamèmnon vaig dir que, abans d’anar-me’n, esperaria a veure com plorava per la seua derrota i això és elque faré. No canviaré d’opinió. Agamèmnon no valora l’esforç dels soldats. Tan sols pensa a atresorar riqueses. I joja n’estic fart. Mentre veníem ací vaig conquistar dotze ciutats per mar i onze per terra. A ell li les vaig lliurar i elsmeus soldats van rebre una recompensa miserable. Fins i tot a mi em llevà el que abans m’havia donat.

HOMER, Ilíada, Bromera

� Ulisses és… valent humil rancuniós posseeix atributs extraordinaris

� Aquil·les és… valent humil rancuniós posseeix atributs extraordinaris



8 EDUCACIÓ LITERÀRIA

Fitxa 3. El concepte de novel·la

� Llig el fragment de la novel·la de Carlos Ruiz Zafón i respon les preguntes de més avall.

El Cementeri dels Llibres Oblidats—Bon dia, Isaac. Aquest és el meu fill Daniel —va anunciar el pare—. Aviat farà onze

anys, i algun dia es farà càrrec de la botiga. Ja té edat de conèixer aquest lloc.

[…] Una penombra blavosa ho cobria tot […] Vam seguir el guardià al llarg d’aquellcorredor palatí i vam arribar a una gran sala circular on una autèntica basílica de tene-bres reposava sota una cúpula ganivetejada per feixos de llum que penjaven de dalt. Unlaberint de passadissos i prestatges farcits de llibres pujava des de la base fins a la cúspi-de, formant un rusc ordit de túnels, escales, plataformes i ponts que deixaven endevinaruna gegantina biblioteca de geometria impossible. Vaig mirar el pare, bocabadat. Ell emva somriure i em va fer l’ullet.

—Daniel, benvingut al Cementeri dels Llibres Oblidats.

Carlos RUIZ ZAFÓN, L’ombra del vent, Planeta� Quins personatges apareixen al text?

� Quins detalls del lloc ens dóna l’autor?

� Llig el text de Ferran Torrent i contesta les qüestions que s’hi plantegen.

� Quines característiques té Butxana?

� Llig aquest extracte del Tirant lo Blanc i contesta les preguntes formulades.

Un amor secret—Donzella —va dir Tirant—, t’agraesc molt tot el que em dius, però vull que sàpies

que jo per res del món no forçaria ni dona ni donzella, encara que perdés la corona del’Imperi grec o la mundana monarquia. ¿Qui pot pensar que jo forçaria aquesta donzellaa qui estime més que la meua pròpia ànima? Abans de veure-la plorar o de fer-li malm’estimaria més lliurar l’ànima a l’enemic.

Joanot MARTORELL, Tirant lo Blanc, Bromera

� Què estaria disposat a perdre Tirant?

� Una novel·la és una narració llarga escrita en prosa de fets imaginaris, amb un argu-ment i uns personatges complexos. A més, per la seua extensió, l’autor pot descriuredetalladament l’espai i el temps en què s’ambienta l’acció.

� Els protagonistes de les novel·les modernes acostumen a ser personatges comunsi, fins i tot, antiherois, és a dir, personatges desproveïts de les qualitats extraordinàriesamb què se sol presentar l’heroi dels relats èpics.

� La primera novel·la en la nostra llengua és el Tirant lo Blanc de Joanot Martorell, unanarració extensa que ja no conté elements meravellosos ni herois amb característiquessobrehumanes en qualitats físiques i morals.

La deixadesa de ButxanaEl paladar de Butxana no exigia excel·lències culinàries. Però, de tant en tant, el detectiu no defugia el plaer de la

bona cuina ni, tampoc, el sabor sec d’un Davidoff. Aquestes incursions alimentàries, que ara prodigava sovint,l’havien menat a un estat de deixadesa física confirmada en els canvis d’estació, quan, d’un any a l’altre, li haviend’eixamplar els pantalons per la cintura. Amb una mica de constància, si fos voluntariós, practicaria l’aeròbic i elvegetarianisme. [...] Ben mirat, ell no era home de sacrificis terrenals.

Ferrant TORRENT, Penja els guants, Butxana, Quaderns Crema



8 CONEIXEMENT DE LA LLENGUA

Fitxa 4. L’oració simple (III)

� Relaciona les columnes per completar les oracions. Després, contesta la pregunta que es formula.

� Quin complement del predicat porten aquestes oracions?

� Totes les oracions següents tenen un atribut. Subratlla’l i substitueix-lo pel pronom escaient.

a) La casa sembla vella �

b) Els companys de classe són tots amics �

c) Enriqueta és la metgessa de capçalera �

d) Aquelles persianes estan trencades �

� Relaciona el subjecte, el verb i els complements predicatius per formar oracions amb sentit.

Tirant s’ha tornat callats.Jaume va arribar cansat.Els xiquets es trobaven marejades.Les hostesses van romandre molt brusc.

� Substitueix els complements predicatius anteriors pel pronom feble escaient.

� Tirant � Els xiquets

� Jaume � Les hostesses

� Indica de quin tipus (CRV, At o C Pred) són els complements del predicat subratllats a les oracions.Després, escriu l’oració amb la substitució pronominal adient.

a) El baló es va quedar desinflat �

b) Isabel i Carme confien amb els seus companys �

c) Pep i Daniel estan sempre contents �

A més del CD i del CI, el predicat pot estar acompanyat d’altres complements, com són:

� El complement de règim verbal (CRV), un sintagma preposicional introduït per unapreposició exigida pel verb (Francesc parla de futbol; Juguem al parxís).

� � La substitució del CRV depén de la preposició: si és de, se substitueix pel pronom en;si és qualsevol altra preposició, se substitueix per hi (Francesc en parla; Juguem-hi).

� L’atribut (At), un sintagma nominal o adjectival que acompanya els verbs copulatius(ser, estar, semblar o paréixer) i completa el significat del subjecte, amb qui concordaen gènere i nombre (La classe és molt divertida; El teu amic era el cantant).

� � La substitució de l’At depén: si és un S Adj o un SN indefinit, se substitueix per ho;si és un SN definit, se substitueix per el, la, els, les (La classe ho és; El teu amic l’era).

� El complement predicatiu (C Pred), un sintagma nominal, adjectival o preposicionalque apareix amb verbs no copulatius i que concorda en gènere i nombre amb el subjecte (Esther camina tranquil·la).

� � La substitució del C Pred es fa sempre amb el pronom hi (Esther hi camina).

a la producció industrial.de les muntanyes.pels seus germans.a les causes justes.en el pitjor.

Marta es preocupa massa…Josep sempre pensa…Cal contribuir…A Julià li agrada parlar…Ara han decidit dedicar-se…



8 LÈXIC

Fitxa 5. La denotació i la connotació

� Relaciona les frases fetes que tenen un sentit figurat amb l’explicació correcta en cada cas.

a) Jugar amb foc. � Fer que algú es tranquil·litze.

b) Pujar els fums al cap. � Ser molt sincer.

c) Baixar del carro. � Sorprendre’s moltíssim.

d) Dur el cor a la mà. � Fer coses perilloses.

e) Quedar-se de pedra. � Creure’s millor que els altres.

� En les oracions següents s’empren paraules amb un valor connotatiu: troba-les i substitueix-les per unes altres amb valor denotatiu.

a) Les teues amigues són unes bledes i no s’atreveixen a res.

b) No m’agrada gens que pegues tantes voltes per a explicar-te.

c) Es pensa que és el pollastre de la colla.

d) S’ha de esprémer el cervell per aprovar els exàmens.

e) Li agrada molt fer teatre per a no vindre als entrenaments.

� Alguns conceptes poden relacionar-se amb un color: completa les oracions següents amb les paraules del requadre.

a) El morat és l’emblema de d) El roig és el símbol de

b) El color verd representa e) El color blanc simbolitza

c) El negre és el color del f) El groc porta tradicionalment

� Escriu dues oracions amb un significat denotatiu i un de connotatiu de les següents paraules.

� La denotació és el sentit propi que té una paraula, és a dir, la que aporta la seua defi-nició de diccionari.

� La connotació, per contra, és el sentit figurat que, per qüestions personals, socialso culturals, adquireix una paraula, que la fa agafar un sentit nou i distint al sentit real.

� Exemple � En Un linx és un animal salvatge, la paraula linx es refereix a un animal: s’usaamb el seu significat denotatiu; en canvi, en El teu germà és un linx, es refereix a una per-sona molt llesta o intel·ligent, per tant, s’utilitza amb un significat connotatiu.

la pau l’esperança dol mala sort la dona la passió

PRIMAVERA

PORC

MÀ

PAPER



8 ORTOGRAFIA

Fitxa 6. Les grafies j, g, tj, tg i x, tx, ig

� Transforma al plural les oracions següents:

Exemple: Vull una taronja per a berenar � Volem unes taronges per a berenar.

a) L’esponja s’ha fet malbé: caldrà comprar-ne alguna altra �

b) Ha fet una pluja molt important aquest matí �

c) M’he fet una neteja de dents en el dentista �

d) L’enveja és molt mala consellera �

� Encercla l’opció que creus correcta de les dues oracions presentades a continuació.

a) He tingut una mala ratxa. / He tingut una mala ratja.

b) El diumenge anirem a la platxa. / El diumenge anirem a la platja.

c) A Sevilla vaig pujar a un carruatge. / A Sevilla vaig pujar a un carruatxe.

d) Se m’ha trencat la butxaca de l’abric. / Se m’ha trencat la butjaca de l’abric.

� Completa les oracions amb la paraula que porta la grafia correcta d’una de les dues que es proposen.

a) Viu com un (burgués / burgés).

b) Té molta ànsia de (vengança / venjança).

c) Li costa (distinguir / distingir) el marró del gris.

d) Em produeix (maretx / mareig) navegar.

e) Té el (genoll / jenoll) trencat.

� Completa les paraules amb g, j, tg, tj, x, tx, o ig segons convinga.

� fa eda � ma estat � estiue ar � an ova

� trepi ar � passe � empa � mi ana

� eniva � despa ar � rello e � gar ola

� rebu � in ectar � ra ar � ardiner

� Les grafies j, g, tg i tj presenten el mateix so encara que segueixen les següents regles:

� � S’escriuen j i tj davant a, o, u (jaciment, pitjor). Cal tindre en compte que s’escriu jdavant dels grups -ecc- i -ect- (injecció, projecte) i les formes verbals de jaure i jeure(jeia, ajeies).

� � S’escriuen g i tg davant de les vocals e, i (gener, massatgista).

� � Els dígrafs tg i tj s’escriuen sempre entre vocals (platja, formatge).

� � S’escriu tg en les paraules acabades en -etge o amb el sufix -atge (coratge).

� Les grafies x, tx, ig també poden presentar el mateix so; segueixen les regles següents:

� � S’escriu x a principi de paraula, entre consonant i vocal i a final de paraula (xampú,panxa, Barx).

� � La grafia x també representa un so més suau a principi de paraula (Xàtiva) i desprésde les vocals i, u (encaixar, rauxa).

� � S’escriu tx entre vocals i a final de paraula si els derivats la porten entre les vocals(cartutx, de cartutxera).

� � S’escriu ig a final de paraula si els derivats tenen g, j, tj o tg entre vocals (boig, debogeria).



8 Fitxa 7. Avaluació

El ciclop—Si vols saber el meu nom —vaig fer jo—, ara te’l diré: em diuen Ningú.

—Molt bé, Ningú. Tu seràs l’últim que jo em menjaré. Aquest és el present que jo et faig com a hoste.

Quan es va adormir, fart de carn i de vi, vam posar l’estaca al caliu, i jo animava els companys que no esfessen arrere. Quan la punta de l’estaca ja quasi treia flames, la vaig dur corrents allà on dormia el ciclop.Ells l’alçaren i li la clavaren dins l’únic ull. Jo, per dalt, m’hi repenjava, la féiem giravoltar, com una barrina[…] sentíem esclafir i xiular l’ull per dins. El monstre va fer un crit horrorós que ens va fer recular de por, esva arrancar l’estaca d’un grapat, tota bruta de sang, i la va llançar. Va obrir els braços, desesperat i cridava abrams els altres ciclops que vivien per les coves properes. Quan els altres van sentir el clam, vingueren de totarreu cap a la cova i, des de fora, li demanaven:

—Digues què et passa. ¿Què tens que crides així de nit i no ens deixes dormir? ¿És que algú et fa violència?

—Ningú me’n fa de violència. Ningú m’ha ferit —acusava ell. […]

—Si algú et demana qui t’ha buidat l’únic ull que tenies, digues que ho ha fet Ulisses, el que ha vençut elstroians, sí, el fill de Laertes el que té el palau a Ítaca.

HOMER, OdisseaTres i Quatre

� Llig amb atenció el text i contesta les preguntes següents.

� Com van deixar cec «Ningú» i els seus companys al ciclop?

� Què contestava el ciclop quan li preguntaven si tenia algun mal?

� Qui era aquell que no tenia por de la força dels ciclops? On vivia?

� Indica quines característiques del poema èpic es troben al text. Raona la teua resposta.



8� Explica quins personatges apareixen en el text i el lloc i l’època —aproximada— on se situa l’acció.

� Assenyala de quin tipus són els complements del predicat d’aquestes oracions extretes del text. Després,substitueix els complements pel pronom feble escaient.

a) Tu seràs l’últim �

Es tracta d’un

b) Va obrir els braços desesperat �

Es tracta d’un

� Al text s’usa un joc de paraules per enganyar el ciclop i que no tinguera ajuda dels altres ciclops. Quin jocde paraules és? Es tracta d’un ús denotatiu o connotatiu de la paraula?

� Tria, al menys, una paraula del text que represente cadascun dels sons que hi ha a la taula.

� Escriu un text explicant què és el que més t’agrada d’una novel·la que et semble interessant.

Fitxa 7. Avaluació

Com gat

GRAFIES <G> I <J>

Com Jordi Com panxa

GRAFIES <X> I <IG>

Com Xàtiva Com roig


fitxa 1. comprensió lectora 76 fitxa 2. els …...fitxa 1. comprensió lectora 76 fitxa 2. els...

Documents