fitxa 8 discòbol

FITXA 7: EL DISCÒBOLJúlia López ValeraINSTITUT BANÚS

Júlia López Valera

FITXA TÈCNICA

Títol Discòbol

Autor Miró (Elèuteres, actiu entre 480-440 aC)

Cronologia 460 aC

Tipologia Escultura exempta

Materials Original de bronze; còpia romana de marbre

Mides 1,55 m (alt)

Estil Grec clàssic

Tema Ideal anatòmic atlètic

Localització Museu Nazionale Romano (Roma)


És un jove atleta esculpit en el precís moment de llançar el disc.


BIOGRAFIA DE L’AUTOR

MIRÓ va ser un dels escultors més importants de la Grècia clàssica. Segons Plini, fou deixeble d’Agelades, el fonedor d’Argos, i va treballar a Atenes en l’època esplendorosa del govern de Pèricles, a mitjan segle V a. C. Va fer la major part de la seva producció en bronze. La seva obra va destacar pel naturalisme, l’equilibri de les proporcions i el dinamisme de les seves figures.

Podem estudiar les seves escultures gràcies a les còpies en marbre que es van fer a l’època romana.


ESTIL

• Proporció: Policlet va ser el teòric de la proporció amb els escrits que va fer sobre els cànons (proporció matemàtica entre les parts del cos; Dorífor Apoxiòmenos de Lisip del període postclàssic).

• Escultura d’expressió equilibrada. Fídies és qui ho representa millor.

• Té dinamisme. Representa el moviment (per exemple el Discòbol de Miró).

• Flexibilitat en els membres de l'anatomia. Alternança de músculs tensos amb d'altres relaxats. Contraposto (o contraposat).

• Eviten la simetria, a diferencia del període Arcaic. Perd frontalitat.

• Transparència als vestits de dones, els homes segueixen nus.

• El material segueix sent el marbre o el bronze.

• Naturalisme, intent actituds naturals. Braços desenganxats del cos.


DESCRIPCIÓ FORMAL

Miró amb el Discòbol vol distanciar-se definitivament del hieratisme del període arcaic.

Capta el moment en què l’atleta es disposa a iniciar el gir per llançar el disc, el cos es contrau i tots els músculs són en tensió en aquesta extraordinària expressió de moviment pur. El llançador amb el tors girat per aprofitar la seva força i amb el cap tombat per mirar el disc, està totalment concentrat en la seva empresa. Tot el pes recau sobre la cama dreta, que recolza en el peu dret (ferm en el terra) i el cos s’enrosca com una espiral, que recorre dels peus fins al cap.

El jove atleta representat en el moment de màxima tensió: l’instant en què, apunt de llençar el disc, s’inclina cap endavant i tira el braç dret amb el disc cap enrere amb la finalitat d’agafar impuls per poder-lo llançar amb més força; en el moment següent farà un pas endavant, es girarà i deixarà anar el disc, tot impulsant el llançament amb el moviment del cos.

1.- Miró capta un moviment fugaç, un instant immobilitzat . Uneix en un sòl moment l’instant anterior i posterior, i recull un altre moment en què el moviment s’ha aturat; integra, doncs, varis moviments successius, o el que és el mateix, capta el moviment amb tres posicions: anterior, posterior i estàtic.

2.- Representació moviment plenament resolta. S’allunya hieratisme primers temps.

5.- El costat esquerre és angular i obert, i està regit per una ziga-zaga.

3.- Miró excel·lí, sobretot, com a bronzista. A la còpia romana de marbre hi va afegir un tronc per tal de suportar el pes de l’escultura.

4.- Miró rebutja la simetria i la repetició de formes del període arcaic. Es perd frontalitat.

8.- Els cabells són com una mena de casc de rínxols que no es diferencien els uns dels altres.

7.- Certa calma inexpressiva en el rostre. El somriure arcaic és, encara, semblant a l’expressió estereotipada dels Kouroi.

6.- El costat dret és llis i tancat, està regit per una corba contínua.

9.- COMPOSICIÓ plana, figura concebuda per ser vista en un sol pla (frontal). La visió lateral o posterior la fa difícil de reconèixer.


• Un aspecte a destacar és el treball anatòmic, que marca fidelment tots els músculs en tensió que participen en l’esforç de llançar el disc.

• Però, malgrat estar en el moment de màxima tensió, esforç i concentració, alguns elements arcaics segueixen molt presents com el tractament homogeni del cabell (encara són geomètrics), els muscles (part superior i lateral de l’espatlla de l’home) són massa plans (el torç no es correspon a l’acció vigorosa dels braços), i l’expressió de les faccions del rostre poc expressives, encara mostren un cert somriure arcaic (segueix els principis d’immutabilitat clàssica, de rostre inexpressiu).

MOVIMENT I SERENITAT

DISCÒBOL (460-450 aC)MIRÓ (490-430 aC)

• En definitiva, l’anatomia està tractada amb un gran naturalisme, però l’esforç físic no afecta a la serenitat que expressa el rostre, per tant, el rostre no acusa l’esforç que realitza l’atleta.


(1)

• La bellesa de l’obra deriva de la magnífica COMPOSICIÓ geomètrica a base de triangles (línies diagonals) i línies corbes, que accentuen la sensació moviment.

• Composició oberta marcada per dues línies compositives de mitja circumferència, una va des del disc fins al peu esquerre i l’altra des del peu dret fins al cap. Per exemple, el cap, els malucs i els peus formen una mitja circumferència que s'oposa, en un equilibri precari, responsable en gran part de la sensació de moviment, a l'altra mitja circumferència que formen els braços estesos, que descriuen un gran arc: el dret cap enrere per agafar impuls i l'esquerre recolzat sobre el genoll.

(1) Línies compositives del Discòbol.

COMPOSICIÓ

COMPOSICIÓ• A més, el cos forma una línia en ziga-zaga des del disc fins al peu esquerre, que trenca qualsevol harmonia estàtica, seguint un camí que va del disc fins a l'espatlla dreta, d’aquesta al maluc, del maluc al genoll i del genoll al peu aixecat.

• Per mitjà de les diagonals compensades (mentre unes tracen el sentit ascendent, les altres tracen el sentit descendent), Miró aconsegueix un moviment equilibrat.

• De fet, és l'expressió perfecta del moviment. Aquest conjunt de línies aconsegueix donar a l'obra una gran sensació de moviment si l'observem de front.

• A més d'usar complicades formes geomètriques per dinamitzar la figura, Miró aconseguí l'extraordinari ritme del Discòbol recorrent a una fórmula que podia semblar ja caduca (EGIPTE), però que, tal com la féu servir, prengué una nova força.

Discòbol del Museo Nazionale Romano delle Terme

Aquest tipus d’escultures es feia per homenejar als vencedors dels jocs atlètics, però no guardava mai cap versemblança amb l’atleta. Els artistes grecs intentaven plasmar en les seves obres la bellesa ideal.

Visió lateral Visió posterior


TEMÀTICA

Representa un jove atleta, Jacint, que va morir en uns jocs dedicats al déu Apol·lo, en la seva plenitud física. Ideal atlètic de l’època.

Està representat en el moment decisiu del llançament de disc, quan es dóna el màxim desequilibri del cos. És un instant fugaç en que l’atleta es disposa a iniciar el gir per llançar el disc. Aquesta posició fou considerada aleshores com un gran avenç en la tècnica escultòrica. Els escultors, anteriorment, ja havien representat atletes llançant el disc, però generalment els esculpien drets, en el primer temps de l’acció, que consisteix a balancejar l’objecte de dalt a baix.Miró es va arriscar i el va representar en el segon temps de l’acció, és a dir, quan, a més de balancejar el disc, l’atleta fa una volta amb tot el cos girant sobre si mateix. D’aquesta manera afegeix tot el pes del cos a l’esforç muscular que fa al tercer temps, el del llançament.L’elecció d’un atleta com a tema no és estranya. Aquests gaudien d’una gran fama i eren presentats com a models de bellesa ideal. A més, MIRÓ veu en el tema dels atletes la possibilitat d’expressar tota la força del moviment.


ALTRES ESCULTURES DE MIRÓ

Atenea i Marsias

Musei Vaticani


MODELS I INFLUÈNCIES

Trencà canons de l’escultura arcaica, tot i que va partir d’aquests. També fou influït per vasos de ceràmica pintats i estàtues petites de bronze (bàsiques per entendre les grans escultures de marbre), on els artistes tenien més llibertat creativa i més facilitat tècnica, i on solucions que aportaren foren aplicades després en el marbre.

En el Discòbol avançà molt en l’estudi del moviment escultòric. La tensió muscular i la interacció amb l’espai circumdant foren innovacions decisives per el futur de l’escultura.

fitxa 8 discòbol

Education