La desigualtat de sexe en distintes èpoques Avui tenim ací dues entrevistes, entre les quals voreu contrastos, sobretot per la

diferència d’edat i caràcter, ja que anem a entrevistar a una persona major com un

iaio, Juan, i a una estudiant d’universitat que te 20 anys,Maria, la cosina d’Andrea.

Anem a parlar de les desigualtats de gènere a partir de l’any 1951. Juan ens parlarà de

la seua època de joventut, de com es tractava a les dones, i l’estudiant ens parlarà del

dia a dia d’ara, de les desigualtats que encara sofreixen les dones.

Entrevistadora: Ens pots explicar les desigualtats de sexe en general de la teua

època?

J: A aquella època hi havien moltes desigualtats, ja que la dona acabava d’entrar a ser

part del món laboral, per exemple, les dones havien de treballar mentre que els homes

estaven a la guerra, i encara així es posaven a treballar quan havien acabat de criar als

fills o eren majors d’edat; i si no en tenien, es posaven a treballar quan acabaven els

seus estudis.

M: Doncs jo pense que hem avançat cap a davant des del segle vint, ja que en aquella

època estaven mal vistes moltes coses a les dones. Per altra part encara falten per

pol·lir uns assumptes com, per exemple, la nòmina de les dones que sempre, o quasi

sempre, sol ser més baixa a la dels homes. Encara hi ha molts aspectes per

perfeccionar en quant al tema de les desigualtats de sexe.

Entrevistadora: Ens podries explicar les prohibicions o les obligacions que tenen les

dones de la teua època?

J: Doncs, en aquella època, a les dones estava mal vist, per exemple, que portaren

pantalons, o que manaren sobre els homes, havien de fer quasi tot els que el digueren

els homes.

M: Durant el dia a dia de les dones pense que no tenen ninguna obligació a Espanya

com les que tenien abans: com anar sempre amb vestit o falda, o cobrar molt menys

que els homes, etc. A dies d’ara pense que si, algunes desigualtats hi ha i prohibicions

també però es incomparable a l’època del franquisme i la postguerra.

Entrevistadora: Com vius o visqueres les desigualtats a Espanya?

J: Dons jo, al ser un home, podria dir que no vaig viure ninguna desigualtat a aquella

època, encara que vaig vore com moltes dones les vivien dia si dia també.

M: Doncs jo no visc ninguna desigualtat, clar que sempre els homes trauran els seu

punt masclista i diran alguna cosa com “ tu hauries d’estar netejant en casa” o coses

així però són poques les vegades que he escoltat comentaris d’aquesta classe.

Entrevistadora: Com és o era l’estereotip de dona?

J: L’estereotip de dona era d’una dona dolça, intel·ligent, ama de casa, netejadora,

cuida fills i que sempre es preocupava per mantindre la casa en perfectes condicions

per tindre al marit content.

M: A dies d’ara l’estereotip de dona és pot veure des del punt dels homes, que és el de

dona fluixa que deuria de fer-ho tot i guardar temps per a ells, i també el punt de vista

de les dones que es veuen com a dones lluitadores, fortes, intel·ligents i que ho poden

traure tot endavant. Clar està que alguns homes, i estic orgullosa de dir que més que

abans, també tenen un punt de vista feminista de dona lluitadora.