REVISTA D'INFORMACIO CULTURAL I LOCAL DE V A L L F O G O N A DE BALAGUER, LA RÁPITA, L'HOSTALNOUI LACODOSA

F E B R E R 2012E LX O P Núm. 77 P R E U 1,50€

EDITAEl Xop - Apt. de correus 1 Vallfogona de Balaguer

DIRECCIÓ Lourdes Cardona

CONSELL DE REDACCIÓÀngels Cannarasa, Antonieta Gázquez, Esther Piqué, Meritxell Rosselló, Montse Montoliu i Teresa Balasch.

COL.LABOREN EN AQUEST N°: Lourdes Cardona, Associació de la Lluita contra el Cáncer, Gemma Badia, Ángels Camarasa, Puntaires de Vallfogona, Cansallebres Vallfogona, ZER El Zonc, Escola de La Rápita, CEP Vallfogona, Juli Garcia, CF Veterans Vallfogona, Antonieta Gázquez, Esther Piqué, Laura Rubio, Rosa Abad, Enric Milla, Dolors Mateu, La Padrina, Coral Vallfogonina, Meritxell Serret, Oriol Solaní i O scar Elernando.

DISSENY, COM POSICIÓI MAQUETACIÓ

creaciógráficadissenygrá ficcarre rsa n tllu ís , 7 0 b a ixo s 2 5 60 0 b alagu er te l./fax973 4 4 5 0 16 m òbil625 39 77 39 w w w .creacio gra fica .co m in fo @ cre ac io gra fica .co m

Q2 EDITORIAL 2 7 ALIMENTACIO

0 4 VALLFOGONA AL DIAASSOCIACIÓ DE JOVES RECULL PREMSA

2 8 MODA 1 COMPLEMENTS

2 9 SALUT

/ ) 0 ENTREVISTAVICENT GATNAU 1 PROFITÓS

1 0 INNOVACIÓ ALS FOGONS ARRELS

3 7 EL RACÓ DE L'ENÔLEG

7 0 SOCIETATSOPAR VEÍNS PAU CASALS ASSOCIACIÓ LLUITA CÁNCER PREGÓ DE FESTES PUNTAIRES VALLFOGONA CANSALLEBRES DES DEL'ESCOLA ESCOLA LA RÁPITA CEP VALLFOGONA ESCALA EN HI-FI LA MARATÓ DE TV3 CF VETERANS VALLFOGONA CORAL VALLFOGONINA FESTA COMIAT HOSTAL NOU BALL, PÓQUER A L'ESTIU 1 NADAL REIS MAGS D'ORIENT

3 2 ABC CUINA

O O DITES D'AHIR 1 DAVUI? INFORMACIO MUNICIPAL

2 4 LA NOSTRA POESIA

1 * DESGRANANT L'ACTUALITAT

2 8 EL CARRER OPINA

3 7 CARTA AL DIRECTOR

I f í PER PERDRE 0 0 EL TEMPS3 9 AL SEU SERVEI

| Estrenem pàgina web\

Sumari

www.wix.com/revistaxop/revista

Busca’ns al Facebook i uneix-te a la riostra página

i estarás al dia de les novetats de la revista

Si us voleu anunciar en propers números de la revista o

col.laborar-hi, truqueu al 605 585 806 envieu un correu electronic a

revistaxop@gmail.com

r f .V

CORRECCIO Montse Olivart

DIPÔSIT LEGAL L-136-1992.

La revista El Xop sortirá els mesos de març, juny, setembre i desembre. Recordeu que si voleu publicar un article l'heu d'adreçar a EL XOP, apartat de correus, 1, a la Secretaria de l'Ajuntament o a l’adreça electrónica: revlstaxop@gmail.com sempre durant els darrers 25 dies del mes anterior a la publicació.

El Xop, és una publicació plural. La direcció respecta la llibertat d'expressió deis comentaristes i no es fa responsable deis criteris exposats en els articles firmats ja que són d'excluslva responsabilitat deis autors i no necesarláment l'opinió d'aquesta revista.

G enera litä t de C a ta lu n ya D e p a rta m e n t de C u ltu ra

H IN S T IT U T D'ESTUDIS

ILERDENCSFundació Pública de la Diputació de Lleida

AJUNTAMENT DE VALLFOGONA DE BALAGUER

Editorial2012, un any am b futur?

Encetem un nou any, el 2012, l’any de la fi del món segons el calendari maia. Si bé el món encara gira -sinó aquesta revista ja no hauria vist la llum- i esperem que no arribem mai a comprovar si es fa realitat aquesta profecia -de la qual també en va parlar Nostradamus.

Fins i tot si fem cas omis d’aquestes creences, ningú no negará que el nou any no pinta gaire bé. La greu situació econòmica mundial i la crisi financera que l’han provocada encara no han tocat fons i potser sigui enguany quan ho fem. Tant de bo! Perqué un deis anhels que encapçalen els desitjos de la majoria de nosaltres és veure el final del túnel en qué ens trobem i començar a remuntar d'una vegada per totes.

No sabem si realment el 2012 será l’any de la fi del món -esperem que no-, però per a molts ho será. Ho será perqué será un any que passarà a la historia -e l temps dirá si tenim o no raó- per ser un deis més durs arreu d ’Occident, on els governs hauran de fer mans i mánigues per calmar els mercats i superar la crisi de l’euro, gaire d ’economia i som incapaqos de fer una acurada anàlisi de la situació a fi de predir qué ens espera, però tal com hem acabat el 2011 no podem pas esperar que aquest 2012 sigui millor. Tot i que és el que més ens a g ra d a r la , creguln-nos.Tenim nou g o v e r n a n t r e c e n t e s trena t, el senyor Rajoy, i un nou gabinet econom ie per reflotar la situació que, no ho dubtin pas, passa per demanar esforqos ais més humils, a la classe treballadora, que és la que més pateix la crisi. En són una bona prova l’anunci de l’augment de l’IRPF i LIBI anunciats pel nou Executiu abans d’acomiadar l’any. Per qué no reclamen més sacrificis ais que més tenen, que al cap i a la fi són els que més es van enriqulr en l’època de les vaques magres?

Sigui com sigui, Mariano Rajoy seguirà els passos de Rodríguez Zapatero ¡ seguirà les directrius que marqui Europa per evitar patir la mateixa sort que Grècia o Portugal. Els mercats seguirán assetjant-nos.

Aquí a Catalunya, que sempre havia presumit de ser el motor d ’Espanya, la cosa no pinta millor. El govern de Mas ja va acabar el 2011 amb l’anunci d ’una nova retallada del sou deis treballadors

publics, l ’ increment d ’algunes taxes i la creacló de noves -com l'euro de les

receptes mèdiques o la taxa tu rís tica - per recaptar el

necessari a fi d’evitar que el vaixell, que está força tocat,

s ’enfonsi. A més, el govern va retenir ais

seus empleats l’IRPF d'una paga extra que encara no havia cobrat i va ajornar el pagam ent a prove'ídors... No podem pas ser optimistes perqué to t p le g a t fa m o lta , m o lta pudor.Donaríem el que fos per albirar, de lluny, qué ens

espera els propers mesos: augm ent

d ’ im postos? Més retallades? Supressió

de prestacions socials? L’estatdel benestartrontolla

i la salut mental de la nostra societat está ferida de mort: els

que encara tenen feina temen perdre-la, els que ja l’han perduda

tremolen només de pensar que esgotaran el subsidi d ’atur, els que ja no perceben ni un

sol euro no es volen ni imaginar com se les empescaran per continuar endavant... No queda gaire espai per a l’optimisme. Així que... sí, és fácil de pensar que els maies potser tenien raó amb les seves predlccions. Potser el que van predir sigui la fi d’una era, la del capitalisme pur i dur, enlloc de la fi del món. Esperem analitzar-ho l’any vinent.

Vallfogona

Vallfogona ja té a sso c la c ió de joves

Vallfogona compta des del passât mes d’agost amb la seva associaciô de joves, nascuda amb la

voluntat d 'aplegar sota un mateix sostre el jovent del municipi d ’entre 14 i 26 anys. Amb l’arribada del nou

Ajuntament es va materialitzar una idea que es venia gestant des de feia mesos, l’objectiu de la quai és substituir els antics quintos i participar activament en la vida del poble.

Aixi ens ho explica en Didac Borda, président de l’Associaciô * f , de Joves de Vallfogona, en una trobada al local que els ha cedit el consistori damunt de la llar d’infants municipal. £ “Sabem que temps enrere el jovent del poble es reunia en un local però ara feia molt de temps que no teniem on aplegar-nos i sempre haviem d’anar a casa d’algü” , comenta en Didac, que puntualitza que l’espai que ells ocupen cada tarda a partir de les set i durant el cap de setmana és obert a tothom. De fet, l’Ajuntament posa aquest espai -que compta amb una televisió o zona wi-fi, entre altres comoditats- a disposiciô de totes les entitats locals, ja que per fer-ne üs tan sols cal omplir una sol-licitud. De moment, però, els joves i els infants de l’activitat Berenem i juguem son els que ja en gaudeixen.

Tanmateix, l’objectiu d’aquesta nova entitat municipal no és tan sols ludic, sino que l’associació juvenil

ha col-laborat en les activitats que tenen Hoc al nostre municipi. Per les festes de Sant Miquel, per

exemple, els joves van organitzar un torneig de pòquer i van vendre

banderes per guarnir els balcons amb l ’escut locai; també van participar activament en l’escala en hi-fi que va posar punt final a les activitats d’estiu, aixi com en les activitats de Nadal.Sigui com sigui, la fita no és altra que implicar el jovent en la vida associativa del municipi.

BOND/4

La Fundació Alicia premia una recepta de cuina de Dolors Mateu

Tomaquets fa rciti de cuscús i gambes ès la recepta premiada

I RE0ACCIÔI HE IDA

La comeguda cuinera i blocaire de Vallfogona de Balaguer D o­lors Mateu, coMáboradora del Bondia.cat, no para d'acumular

ARXIU

( SPORTS: DEPORTES

éxlts. El darrer ve de mans de part de la Fundació Alicia, que ha premiat una de les seves re­ceptes.

Tomáquets de Montserrat farcits de cuscús i garufees és

la recepta que aquesta entitat Vinculada a l'Obra Social de C atalunyaCaixa ha volgut dis- tingir entre les noves propostes que recentment s'ltan incorpo­rât al receptari Alimentació CX.

La fundació sosté que "hem premiat aquesta recepta per­qué es tracta d'una proposta gastronómica rica en vitamines i minerais, peí seu continguts en verdures fresques. A mes a mes, és una manera excel lent d'aprofitar els me sos d'estiu per consumir els tomàquets, que es troben en el seu punt ôptim, i assaborir les diferents varietats que en podem trobar al mercat". Aquest és només el darrer reconeixemertt que ha rebut aquesta cuinera autodi­dacta lleidatana. ■

SEGRE .com

El Va,,f°90na encaixa un dur correctiu a casaM IQUFI TORRA OES I VALLEOGONA DE BALAGUER

s s - s s i f f i j s r ' ei *

obra mdAlva°rer i and^spr | f bdar ? ínuts 11 de percoi-lectiva. pocs minuts desor« °U "I"18'’ Una Ju9ada anotaría el o-2 per a, Miralca^ res ser¡a Ma Chachi qui

S " ! «k pLas; r d es van -mitjana. Passar peí domini de la zona

Falta d'encert paittdÇhlr w'9!>s" per uno pilot;: divida,, ,1. «uiTT"

A la rspr^Sci, qI Vatlfoon h

Un dUr™ U V^ o g o n a , que no ba t(ngutgalre fortuna # """ ^ ° -gaire fortuna en aquest Intel de Lllga.

BONDIA f c a t

3 alumnes de la UdL elaboren un nou producte làctic a base de quefir, mel i ilavors garrapinyades

Lleida cintat - Societal

Escrit per Bondia.cat

Dimarts 21, Juny de 2011 13:00

del quarts de cinc■mu pov ----de la tarda quan

5 de mitja hora, i

Tres alumnes de la UdL, Laura Rubio, Aida Serra i Alba Barbero, i unestudiant de Psicoloqia de la Universität Oberta de Catalunya, Xavier Gallati; han dissenyat un nou producte lache re: en fibra a base de quefir, mel i Ilavors garrapinyades de Ili, sèsam, carabassa i qira-soi.

Sota el nom Kiff, els estudiante que han dut a ternie aquest projette pretenen combinar textures i aromes diferente, tot barrejant els sabors tradicionals amb l’aspecte funcional i saludable de l'aliment. Amb el procès de fennentació que s'aplica al producte, es potencien ds seus beneficis per a la salut, a través de les actions probiòbques i prebiòtiques.

El lespecte al medi també ha estât un dds punte que s'Iwt tinqut en compte en d desenvolupament dd producte, duent a ternie un procès tecnologie de résidus zero. El seu envàs és de plàstk sostenible fabneat a través de fonte alternatives al petroli com són l'etanol de canya de sucre o d midó de patata.

Producte guardonat

El producte, que es presenta sota l'eslòqan Kiff: Un beso de kéfir, lia quanyat el tercer premi de l'edició 2011 d'ÉcoTrophélia, celebrada recentment a Valèicia. Aqueste quardons, diriqits a l'estudiantat universitari, valoren d carácter innovador deis aliments que es presenten a la vegada que també incideixen en els aspectes mediambientals del seu procès d'elaboracíó. Els premis estan promoquts per la Federaci Espanyola d'industries de l'Alimentació amb la col'iabotació dd Ministeri de Cièicia i Innovació i el Ministeri de Medi Ambient i Medi Rural i Mari.

...i a c t iv i t a t s a i s c e n t r e s e d u c a -

BON DIA

ac

tiyol »te a da a oles » de com 5 de

I a CTWITAT D'ESTIU

50 nens i joves a l'escala hi*fi de Vallfogona

IíSSS&a«»*«“»Una cinquantina Bat­ea d'infants i joves de Vallfogona de Balagu« van participar dissabte alvespreenunanovaedroode l'escala en hi-ö, q«eo r g a n i t r a 1 A ju n t .u n e n t

en acabar les actxvitat* d'estiu del municipi. ■

■ " ■ E .« ,« :

\ « e r m i m id i PRESENT;

Production PaysBre

aneton

Un bâtiment « très » économe en paille

Amateurs de vaches nickel

s'abstenir. Les éleveurs qui

restaient dubitatifs en découvrant

des vaches pataugeant dans la ¡y

gadoue d'un parc d'hivernage

expérimenté à la station

expérimentale de Trèvarez ne

seront pas davantage convaincus

par la litière « profonde » mise en œuvre dans certains élevages espagnols.

Objectif de ces éleveurs qui optent pour ce genre de litière accumulée

réduire l’apport de paille de . 85 %. C’est-à-dire que les 10 kg quotidiens

recommandés en aire paillée traditionnelle sont réduits à peau de chagrin En

un passage, les vaches enfouissent la paille sous leurs sabots. Une heure

après le paillage, on ne volt plus brin de paille. .. Pas sûr que cette technique

vulgarisée en Espagne soit transposable en Bretagne. L’hygrométrie

ambiante de notre région rendrait probablement son efficacité aléatoire

Niveau de celiules m aîtrisé

Jaume Torra, éleveur de 380 vaches à Vallfogona de Balaguer province de

l’Értda en Catalogne, met en œuvre cette technique de litière accumulée pour

son troupeau de 380 vaches à 10 300 kg de lait (305 jours) « L’objectif est

de maintenir du fumier sur 40 cm d’épaisseur minimum », explique-t-il. Pour

favoriser l’absorption, le séchage et l'activité biologique de la litière, il réalise

un passage de herse rotative deux à trois fois par semaine. « Au besoin,

quand la couche de fumier diminue trop par piétinement et décomposition, je

racle faire d'exercice sur faire paillée », poursuit-if en indiquant qu'il n'a pas

curé sa stabulation « depuis deux ans » Un véritable bouillon de culture

penseront la plupart des éleveurs bretons conditionnés à l’hygiène et à la

propreté. « Le troupeau tourne à 175 000 leucocytes de moyenne », dévoile

l'éieveur Et de préciser encore que la fertilité est à 42 % en 1re IA et que

(’intervalle vêlage insémination fécondante est de 144 jours « Cette année,

la fertilité a été moins bonne au cœur de l’été qui s'est révélé

particulièrement chaud ».

Litière dite profonde

Le système de litière profonde est très semblable au système de litière

biomaftrisée qui. lui fait le plus souvent référence à l’utilisation d’un produit

enzymatique ajouté au mélange de litière et de déjections et dont le but est

d’intensifier l’activité microbienne En litière profonde - mise en œuvre à

l’origine en production porcine - l’épaisseur de la litière peut atteindre 60 à 90

cm. mais il n’y a aucun ajout de produit enzymatique Les spécialistes de la

technique recommandent de procéder au brassage de la litière pour

maintenir un bon apport d’oxygène nécessaire au processus de compostage

Cependant, il a été montré que ce brassage accroît de façon considérable

l'émission de gaz azotés. Dans le cas plus particulier de la litière

biomaftnsée, l’élevage débute sur un mélange de litière et de déjections

d’environ 20 cm, avec du produit enzymatique La litière est ensuite

emmenée jusqu’à 70 cm, puis brassée pour répartir et enfouir les déjections

de 1 à 2 fois par semaine. Tous les ans, les 20 premiers centimètres sont

rafraîchis alors que la litière n’est entièrement renouvelée que tous les 3 ou 4

ans. Didier Le Du

la Mañana

4 à -

El norte de Lleida, Vallfogona y Golmés, los lugares más seguros

Lie ida - Redacción 2011-07-15

Más de un 5 0 % de los robos asegurados en C ataluña el año 20 10 fueron en hogares, y un 2 2 % en com ercios. Así lo indica la M em oria Social del Seguro en Cataluña 20 10 , que tam b ién apunta que la ciudad de Barcelona acum ula el 8 0 % de los sin iestros por robo el conjunto del país. Por el contrario , las poblaciones más seguras según el estud io son Caldes de M ontbui, en la provincia de Barcelona, 8 t#8 2 0 3 ;8 t# 8 2 0 3 ;L la fra n c , en la de Gtrona, la zona norte de la ciudad de Lleida, y M aspujols en Tarragona. El podium de lugares más seguros de Lleida lo co m p leta Vallfogona de Balaguer y Golmés.

Publicidad á l l n f i n m e i n f c

Contra lo que se pensaba, la Navidad es la época del año con más riesgo de su fr ir un robo, con un 9,08% de posibilidades en el mes de d iciem bre y un 8 ,78% en enero, desbancando el verano. El lunes es el día más probable de su frir un robo.En el año 2010 el total de siniestros comunicados, enviados por entidades con una cuota de mercado estim ada del 44% , superó los600.000 en el con jun to del estado español,98 .000 de ellos en Cataluña. De estos, 8 de cada 10 se produjeron en la ciudad de Barcelona,& #8203 ;& #8203 ;bás icam ente porque es la provincia con una m ayor tasa de seguros. Por tipo, el 56% de los robos fueron a hogares y otro 22,3% en comercios.Según la mem oria, los m unicipios con más baja siniestralídad de robos son, en la provincia de Barcelona, & #8203;& #8203 ;C a ldes de Montbui, la Zona Franca en L'Hospitalet de Llobregat, y Pallejá. El podio en la provincia de Girona en copan Llafranc, La Cellera de Ter, y La Jonquera. La parte norte de la ciudad de Lleida, Vallfogona de Balaguer, y Golmés, son los municipios más seguros en la provincia de Lleida, y en la de Tarragona lo son Maspujols, Valldossera y Xerta. En cuanto a la época del año con más robos, la m emoria constata que, en contra de los que se puede pensar htica no es el verano.

t

el PeriódicoSEGRE .com

RX1Ü

- T - t e sa ld a r e ls deu tes am b laLa Unión ofereix sa

■ ' Ae> 2 empi*eseSÍS S IO de 2 oda un

^S d .o tó A

REFORMA DE LA DI5PEN5ACtÓN DE MEDICINAS

La vida sigue igualLos vecinos de VáBfogona de Balaguer no notarán el cambio, porque el farmacéutico siempre ha atendido las urgencias a todas horas

Miércoles, 7 de sepúembre del 2011

Com entario# (0) Votos; +0 «é - 0 f 4 Me gasta

A fvtontse Soteona no le preocupa que la farmacia de su pueblo, Vaitfogona de Balaguer (Hoguera), no haga guardias. «¡Nunca he comprado aquí por la noche! Si he tenido que ir al médico de noche a Balaguer. he ido allí a la farmacia», explica en la puerta

Más información

150 farmacias efe

Taqs: Sociedad

Edición impresa

Ela recuerda bien cuando se instaló la oficina, hace 26 años, en este pueblo de unos 1.600 habitantes, y lo que supuso para mucha gente «Estábamos muy contentos, porque nos daba la tranquilidad de poder comprar las medicinas en el pueblo».

Los tiempos de la lencería

Versión en .PDF

página 31 «fe la sección d Sociedad de la edición impresa del día 07 de

e de 2011

ario pasado- medicinas o

Antes de elfo, fvtontse y la mayoría de sus vecinos recurrían a una tienda de lencería del pueblo para encargar tos medicamentos «Había un matrimonio que vendía lencería, pañuelos, de todo un poco. Las medicinas que nos recetaba el médico se las pedíamos por la manana y nos los traían por la tarde de Térmens o de Lleida». recuerda Y explica que Laura Amó. la tendera, y su marido -fallecido el

no les cobraban por ello «Para ellos también era negocio, porque al ir a encargar las al recogerlas muchas veces acababas comprando algo en su tienda», apunta

VER ARCHIVO (.PDF)

Eran otros tiempos, no tocto el mundo tenia coche y era más complicado ir a poblaciones más grandes. «Era diferente. El único problema era que tenias que esperarte hasta la tarde para empezar a

medicarte», recuerda Montse

Hace 20 años, Josep Aiguabetla compró la farmacia a su hermana En todo este tiempo, como muchos farmacéuticos de pueblo, ha atendido fuera del horano cuando se le ha pedido si era una urgencia. «Si te conviene lo llamas. Es un servicio que hace desde siempre». Asi lo cuenta Mana Aítísent, que

acaba de comprar las medicinas que le ha recetado el médico del pueblo El consultorio está en la misma cale que la farmacia.

Hasta los domingos

En estas dos décadas, soto una vez ha tenido que levantarse en mitad de la noche para vender medicinas estando de guardia. Sin estarlo, algunas veces más, aunque tampoco muchas, «unas 15 o 20». Y seguirá haciéndolo, pero su último guardia fue en julo. Espera no tener que hacer ninguna más.

La alcaldesa. Mana Sarret (CiU). está convencida de que la eliminación de la guardia no va a tener ninguna incidencia en Vaitfogona y que el servicio farmacéutico seguirá estando garantizado: «Continuará todo como hasta ahora, igual. Seguro que Josep. como ha hecho siempre, segura ofreciéndose a despachar cuando haga falta. Incluso muchos domingos abre sí alguien se lo

pide»

Vicent Gatnau Profitós per Àngels Camarasa

Constructor am b estil propi

Passejant pels carrers de l’Hostal Nou, segurament us heu fixât amb moites de les cases que Vicent Gatnau va construir. Algunes amb la seva empremta personal, amb l’arquitectura reflectida a la façana i altres que guarden a més al seu in te r io r les obres realitzades, amb el seu estil propi. Destaquen les escales d ’obra que semblen volar a l’aire i els focs a te r r a , construits amb paciència i dedicació, buscant i estudiant tots els détails.

Destacarem una de les parts més conegudes del Vicent Gatnau, la de constructor.

El Vicent Gatnau Profitós va n é ix e r l ’ any 1 9 2 7 , actualment té 84 anys i recordant fites i anècdotes, revivim aquells moments. És un bon narrador i el temps, corn amb totes les persones entrevistades de la seva generado, es queda curt -de ben segur ens quedaran molts temes per recordar.

En esclatar la guerra ens van requisar el bar i vam haver de marxar de Balaguer corn la majoria d’habitants.

A quina edat va començar en el mon de la construccié?Tenia 13 anys, quan vam tornar, després de la guerra. El padrí i l ’oncle van construir el mur del riu de B a la g u e r i a llí va ig començar, ajudant.

Pregunta.- Abans de la guerra els seus pares regentaven un café?Resposta.- Era un dels més grans de Balaguer, al carrer d’Avall (on antigament hi havia Cal Davi).Nosaltres érem els unies, en aquell temps a la ciutat, que te n ie m ca fe te ra elèctrica i el café era molt bo. Cada dues hores els altres cafeters en venien a buscar per servir-ne als seus clients, per exemple Cal Torrons (actualment botiga Artfang).

I després?Abans de fer el servei militar a Mataró (Barcelona), vaig treballar d’encarregat per a una empresa de construcció suïssa durant 2 anys a València i després em van traslladar a Barcelona (eren els constructors de l’Expo de Barcelona de l ’any 1929).En tornar de la mili em vaig posar a treballar pel meu compte. A causa de la feina, durant molt temps, vaig arribar a tenir a la meves o rd res més de 1 3 0 treballadors.

Eren temps de moltes construccions!S’anava construint i planificant la ciutat i es comengaven a fer els primers blocs de pisos. Per suposat encara no hi havia ascensors!E n t r e l e s

m o l t í s s i m e s c o n s tru c c io n s , destacaría les esca lina te s de Santa Maria de Balaguer, molts blocs de pisos, cases, xalets... de la comarca, de Barcelona capital i provincia.

Eren temps de moites construccions!S ’anava c o n s tru in t i planificant la c iu tat i es començaven a fer els primers blocs de pisos. Per suposat encara no hi havia ascensors! Entre les m o ltiss im e s construccions, destacaria les escalinates de Santa Maria de Balaguer, molts blocs de pisos, cases, xalets... de la comarca, de Barcelona capital i provincia.

Recordo, que vostè va innovar amb la construccio d’habitatges, donant un toc personal a les seves façanes, oi?A moites de les cases i xalets els donava el meu segell personal, incorporant a la façana peces de marbre, formant sanefes verticals, treba llan t amb diversos materials, també combinant d i f e r e n t s f o r m e s d ’estructures, unes amb tomb rodo i rectes, corn casa meva (vegeu-ne un exemple a les imatges).

I les escales ?Vaig investigar un sistema d’escales, realitzades amb obra, enganxant unes rajoles petites que tallava a mida per donar la form a de l’escala. Un model d ’escala sospesa a l’aire que dins d’un forât amb forma de triangle, només s’aguantava per très punts.

Crée que van venir d’algun estudi d’arquitectura a assessorar-se. És cert?Fa anys la Universität de Madrid se’n va assabentar i els va interessar el sistema de treballar aquest model d’escala. I actualment, uns 5 anys enrere, van venir d’un estudi d ’a rqu itectes de Barcelona a buscar-me per construir-ne una i els i vaig dir que no.

Aquí a l’hostal Nou, quan van venir a viure-hi?L’any 1972 ja teniem el xalet constru it. Al principi vaig donar una paga i senyal a l’administrador dels terrenys del castell, el senyor Missé, per un pati bastant a prop d’aquest, encara que no era el que jo volia. Per diverses circumstàncies al final vaig tenir aquest terreny, i vaig construir-hi el xalet, que amb els anys s’ha ampliat. Recordo que va ser un dissabte que em va dir si encara hi estava intéressât i en confirmar- li que si, ja em va dir que era meu. Durant tôt el diumenge vaig fer el plànol fins a les dues de la matinada, perqué dilluns a primera hora el pogués portar a Lleida, i l ’a rqu itecte el firm és.

Al principi, com s’hi va trobar la seva familia a l’Hostal Nou?Bé, la zona era molt tranquil-la i ens hi vam instal-lar amb la meva dona Paquita, les meves filles -la Tresina, la Rosa Mari, la Sara i el meu fill Jaume, que també és constructor. Després de parlar i explicar-me moites més coses anem cap a l’hivernacle que té al costat de casa i em sorprenc en veure uns tarongers farcits de taronges grans, naturals amb una olor que feia anys que no olorava i altres arbres de tarongines petites com olives. -S’han de menjar amb la pell, em diu el senyor Gatnau. Li faig cas i sincerament son molt sa bo roses.

Ens hem centrât en el Vicent encara que personalment també tinc un gran afecte per la Paquita, una dona alta, molt simpática i agradable. Com sempre, ens falta espai i com se sol dir continuará...

I WkrÆ: SocietatSopar dels veins del carrer de Pau Casals per Gemma Badia

El passai estiu, els veïns del carrer de Pau Casais, com cada any, varen fer el popular sopar de carrer, el quai, entre tots fan possible any rere any. En aquest ültim hi varen assistir una quarantena de veïns, de totes les edats, des dels més petits als més grans. Entre tots varen fer que aquest sopar que els va unir per una estona fos possible, tots ells posaren la seva voluntat i les seves mans per a deixar-ho tôt llest i poder gaudir després d ’un bon àpat en germanor.Per tant, després d ’uns quants anys seguits d’estar vivint aquesta experiència animem la resta d ’habitants del poble que tornin a fer sopars de carrer, tal i

com ja es feien fa uns anys..

Associacíó de la Llulta contra el Cancer

INFORME CAMPANYA 2011L’Associaciô de la Lluita contra el Cáncer a Vallfogona, un any més i amb la col-laborado de tôt el poblé i el suport de diferents entitats i firmes comerciáis, va organitzar el ja tradicional dinar de germanor “ PRODUCTES DEL PORC, CASSOLA TÍPICA A VALLFOGONA” el passât dia 6 de desembre de 2011 La recaptacié total neta ha estât de 10.614 €, entregáis a I’ASSOCIACÍÓ ESPANYOLA CONTRA EL CÁNCER DE LLEIDA per tal de continuar desenvolupant totes les activitats i prestacions que, gratuites per a tothom, ofereix l'Associacié a Lleida i comarques.Un any més, des de l’Associacié a Vallfogona, volem fer un agraïment a totes les persones col-laboradores, entitats, comerços, empreses,

GRÀCIES una vegada més per la vostra coMaboracié !Adreça de l’Associacié a Lleida:ASSOCIACÍÓ ESPANYOLA CONTRA EL CÁNCERC/Pallars, 25Tel. 973 23 81 4825004 LLEIDA

Pregó de testes - Sant Miguel - Vallfogona 2011

g>envolc,uts veins de VaHÍQ^o^xa , _ rxosrtra t e s t * M ajor.C o m cada an^ Quan comença la ^ r á & r z r r S u p e rio r de -PerAouesrt an* ens proposa-t ais* u/ pa r la rem e n^ I t a c i ' l Vesco,a Salvad o r Esp riu .

Al prim er momen-t us Kem de p e ^ ^ e sp ré ^ v é re m no-tarver^on^a per si no Ko feiem p n uar els nos-tres sentim entsïorxja nervis i satisfácelo de poder m anifes-tar eis nosxre*pel po&le.

, is aue per a * J Z Z S £ ¡ T O 3 &ens esrtem fen rt j r a n s a g * jus,<=*nrt |a ¡ d s amics.activi-tarts f antasrtiQues. £ s a d rxos-tra Tame-é pensem dueEl poe-le es com un -tro s mes de ca de +o±- piscina, poliesportiu,-tenim s o r t due V a ilfo^ona -tin^ui ^oh tes aotivrtarts

so rtid es per a -tertes les edarts.

E n re su ir ens ab ad an a oueperaue ens resurta ^a ire& e p e rfe c te pel c a r re r ex efs íiW cs .co n e ire s a t o t f o i r : ens saluden

A ikÍ Que aQuí ens te n iu ! >ue M o tesno podrir e v ita r e sta r co r-tent , nosattres vo ldríe ir Que a iro^ S T p ^ ^ r ^ í ^ f e n t e n e M Prou U com funciona la política.

A profiteM ta rrtó per reco rd ar ais Padrins Que afluirán la paca Per a nosalrtres la durt*alla, e u ro s en s e,as-tarem .

% £ ¿ £ W ^ a W d eKaurá de re c a r n i r e t e ja r

T a r r e é ens aaradaria x o e a r Men^s esccxrB raries pel r>etQue es facin , enlloc

de dei*ar-les mit* parades.

P e r a l'escola, Que ja ens^ ¡f e iS ^ d e 't r l ^ i W u e ir c o n tin u a r ap renen t en catala.

p e r o to r n e r r a I’ avui i a I 1 j J ^ ^ d i f e r e r t s a o tiv ita tsc a rre r a caud ir deis ? ° r “ ^ ^ Ss i c o n te n te s Que es fa c in proc,ramades; ja due es't<- fV? r &v ta M a jo r- sardanes, espeertaeles, rtanrtes coses al poisle per a Pesrta m a j o r la' llorv, a^ ssadd, concerts ame. cantons velfes i £0&l»da«es, ser , pertards.la -tallada del * o p , la disco moe.il i f in s t -cox,

La fe s ta M a jo r cada anv ^ ¿ ^ « n a fe

S e s t e e “ I n s ï u r i t o t l’an , pe r f e r ^ ¿ ra n

f « i f ^ ^ ^ S S í a^ i i^ Q u e l f t l e f 1 t “ r s o ^ s “ aude«in a ir * aouesta Pesrta m a jo r rtan esperada.

6>ona Pesrta i e>on p ro fir t

..........

Punta ires de V a llfogona

L'Associaciô de Puntaires de Vallfogona va ser una vegada més l'encarregada d'organitzar la XTrobada de puntaires el passai 4 de setembre amb la col-laboraciô de l'A juntam ent. Les puntaires vallfogonines van exposar els seus treballs a la sala d'actes del consistori. Un any més va tenir lloc la rifa amb diversos régals obsequiats pels col-laboradors (botigues, empreses...). Davant l'Ajuntament es van reunir puntaires de pobles d 'arreu de les terres de Lleida, Tarragona i Barcelona exhibint els seus dissenys de puntes de coixi. Totes les participants van rebre un record de la jornada.

Cansallebres VallfogonaTot va començar aquest estiu passât quan un grup de Cansallebres es va reunir per tal de formar aquesta unió atlètica. El motiu va ser que tots anem a curses populars de la zona de forma independent i vam pensar per qué no formem un grup i així representar el poblé. En aquesta reunió es va dedicir que no era mala idea i es va ficar fil a l’agulla per tal de tirar endavant la inicitiva fins que per la Cursa de Sant Silvestre de Lleida es va produir el debut oficial dels Cansallebres Vallfogona. Integrants: Manel Martínez, Joan Jordi Clop, Oriol Clop, Alex Gavà, Joan Tèrmens, Jordi Puigfel, Jordi Sarret, Jaume Torra, Jordi Orrit, Ivan Tarragona, Lluis A lbert Vilaginés, Francese Puig, Jordi Rubio, Joan Oms. I amb futures incorporacions de: Julián García, Narcis Baldomà, Albert Rubio, lo Stapinul (Gica) i tothom que s’animi a fer una m iqueta d ’esport.

Patrocinai per C. Camarasa

Des de l'e sco la p zerajonc

Uns dies després, els més petits de tota la ZER vam fer una escapadeta a Ull de Bosc (Gimenells), per clausurar el projecte “ Esquirols” que haviem estât fent i aprendre tot observant els animais que hi tenen.

Els grans no volien ser menys, aixi que amb un cop d ’autocar es van plantar a Cardona per descobrir el castell i les mines de sal. Ens van agradar tant que en tornar vam fer uns treballs d ’allô més “salats” !

Quin trimestre mes actiu que hem tingut a l’escola! A primers d’octubre vam anar a trobar la tardor al riu, entorn que coneixem be perque el visitem cada curs. Vam aprofitar el mati per observar els canvis en la natura, i de passada recollir mostres per seguir treballant a la classe.

El 21 de desembre vam fer la tradicional Festa de Nadal, on vam cantar nádales i vam recitar poesies. Els companys de 6é van fer els honors de presentar la Festa, amb uns barrets molt origináis. I l’endemá, abans de marxar de vacances, no ens podíem oblidar de fer cagar la Soca. Com que la portávem ben alimentada es va portar molt bé amb nosaltres. I aixó que la vam picar ben fort!No volem acabar sense donar les grácies a l’AMPA, a l’Ajuntament, i a totes les famílies que heu col-laborat en totes aqüestes activitats.

Per la Castanyada, i com no podia ser d ’altra manera, vam passar-nos-ho pipa fent danses, i atipant-nos de castanyes i panellets.

Aquest curs vam celebrar novament la Setmana de Prevenciô de Résidus, durant la quai vam fer diverses activitats per reutilitzar objectes que llençariem a les escombraries.l com que uns dies després l’AMPA va organitzar unes jornades esportives per col-laborar amb La Maratô de TV3, vam tenir una idea que fusionava totes dues activitats: fer peces de bijuteria amb materials récupérais per tal de vendre-les a favor de La Maratô. Van ser un èxit, a tothom els van agradar molt.

I no ens n’hem adonat, que ja som a la vigilia de Nadal! Un mati molt fred ens va venir a trobar la Soca al pati, i cada dia li posàvem esmorzar. També ens vam engrescar a fer un arbre de Nadal una mica especial, perqué está fet amb llaunes de begudes.

El passai dia 9 de novembre els nens i nenes acompanyats dels mestres de l’escola de La Rápita vam anar a Balaguer per tal de viure un dia de Festa Major. El present curs, l’escola treballa en el projecte Festes i Costums, projecte en el mare del qual hi ha previstes tot un seguit d’activitats ludicoculturals que ens han de permetre endinsar la quitxalla en el coneixement de les tradicions més properes. El motor principal d’aquest projecte és partir de la convicció que 1’escola ha d ’estar amelada a l’entorn i ha d ’ajudar a viure la cultura del país per aconseguir que els infants esdevinguin eiements actius de les manifestacions de la cultura catalana. Conèixer, participar i mostrar interés en activitats socials i culturáis locáis i de l’entorn será l ’eix de treball a través del qual treballarem diferents dinàmiques i activitats festives. El treball previst a la unitat didáctica es va iniciar a l’escola i va ser conèixer els gegants de la capitai de la nostra comarca (els del nostre municipi ja els coneixem dels cursos passats) i els llocs d ’interès historie i cultural per tal de preparar el recorregut a peu.

El dia de Festa Major a Balaguer s’inicià amb el primer punt de trabada a l’estació de tren i, seguidament, nens i professorat vàrem gaudir d’un esmorzar de germanor en un deis pares de la ciutat. La rua per la ciutat es va completar amb una agradable passejada pels carrers del case antic de la ciutat. Una de les parades obligades fou davant de l ’emblemàtica Reguereta on vàrem tenir l’oportunitat de rememorar les tradicions balaguerines de la historia col-lectiva.

A la plaga de Sant Salvador, la colla gegantera ens va ter viure un dels moments més emocionants de la sortida: vam escoltar atentament les explicacions del cap de colla, com fan ballar els gegants i a més ens van deixar col-locar a dins la “Pageseta” per tal de fer-li pessigolles i convertir-nos per uns instants en geganters de veritat.

Quina emoció! Que divertit! Allucinanti

Sortida a Balaguer per Escola de La Rápita

Tota la colla!

Els mestres i les mestres ens expliquen la historia de la Reguereta

El recorregut peí case antic va finalitzar en la Plaça del Mercadal. El grup d’animació infantil que va actuar ens va fer jugar i riure. Els gegants i capgrossos van bailar per a nosaltres i finalment la Cobla va enlairar els nostres peus tô t ballant una sardana al Mercadal. El sol ens va acompanyar en una matí festiu i inoblidable. No va faltar el dinar de Festa Major, on els canelons van protagonitzar una vetllada distesa i animada al restaurant. Després, el descans, el joc al pare, i finalment vam gaudir d’un espectacle de gran qualitat i molt divertit al Teatre Municipal de Balaguer: i fins i to t hi vam poder actuar!Durant la setmana posterior a la sortida, un dossier de Festa Major ens va ajudar a consolidar els objectius que ens havíem proposât: conèixer i gaudir. La realització d’un mural col-lectiu per al qual vam fer una selecció de fotografíes, dissenyar la retolació del mateix i redactar els comentaris, ens va permetre treballar de manera cooperativa i finalitzar la unitat didáctica. Jn dia de Festa Maior inoblidable!

per CEP Vallfogona

PRESIDENT: ESTANIS ORRIT, COORDINADOR: RICARD BLANCH, TRESORER: JOSEP M. GIMBERT

Entrenadora: Núria Córdoba Delegades: Maria i Carla Boladeres

Cláudia Sorribes, Dúnía Campabadal, Ariadna Marin, Marc Larrègula, Arnau Córdoba, Aya Snoussi, Ares Cortes, Anna Garanto, Aleix Torrades, Daniel Sánchez, Gérard Flores, Aleix Cases

Entrenador: Jordi BaróDelegáis: Maria Prats i Driss Belmanoun

Eudald A bella , Mihai Stase, Marc G aba ldón, Ismael Vázquez, Joan Alias, Sergi Terés, George Stase, Kamal Snoussi, Marc Aleu, Oussama Belmanoum

r Entrenadores: Cristina Rubies i Sara Pujol Delegat: Xavier Real

Mansata Manneh, Ester Llobera, Carla Casals, Júlia Pascual, C láudia Real, Maricel González, Patricia Vázquez, Laura Agelet, Naila Blanch

Entrenadora: Ivet Blanch Delegat: Ricard BlanchJoana Torreguitart, Aida Cotés, Gabriela Gradinaru, Mariam Snoussi, Helena Larrègula, Naila Blanch, Laura Agelet, Mariona Oms, Sara Snoussi

Entrenador: Miquel Tribó Delegat: Santi Torné

Carla Castells, Mireia Querol, A lba R ipoll, Clara Miret, C laudia Real, Cinta Tonré, Laura González, Isabel Miret, Iris Tribó

Entrenadors: Amanda Gallano i Kenneth Pérez Delegada: Rosa Bonet

Carla Castells, Noèlia Llobera, Ellsabet Telia, Alba Babot, Judit Telia, Iris Tribó, Andrea Argelich, Maria Miró, Mireia Agelet, Mireia Giné

Delegat: Salvador Pons

Marla Pons, Marina Esteve, Julia Marti, Ariadna Telia, Noèlia Llobera, Claudia Pons, Maria Monesma, Anna Aiguabella, Caria Boladeres

Entrenador: Xavier Castellana Delegats: Vlcent Colom I Pere Espona

Lala Garrofé, Anna Real, Júlia Soldevila, Júlia Marti, Ariadna Telia, C laudia Pons, Mireia Rubies, Júlia Muntal, Núria Prats, Elna Colom, Marla Boladeres, Mercè Telia

Entrenadors: David Segarra i Xavier Castellana Delegat: Wenceslao Cortada

Sónla Cortada, Sara Pujol, G em m a Forns, G eorglna Sarret, Maria Agelet, Anna Angel, Cristina Rubies, Silvia Solsona, Amanda Galiano, Gemma Pedra, Eva Pedra

CADET MASCULIA

Entrenadors: Kenneth Pérez i Amanda Galiano Delegat: Joan Casals

Jordi Casals, Pau Ros, Alelx Rius, Arnau Pujol, Genis Borda, David Relg, Ramón G uard ia , Arnau Mateu

Entrenador: Kenneth Pérez Delegat: Antonio Miró

David Vázquez, Pau Badia, Manei Planes, Edgar Cotés, Eric Raimat, Albert Miró, Gérard Soldevila

Entrenador: Ricard Porta Delegat: Jordi Vilaspasa

Dani Blstuer, Andreu Voltes, Ferran Gomls, Jordi Baró, Francesc Ramirez, J. Antonio Robles, Gérard Prat, Aleix Ariño

Entrenador: Ricard Blanch Delegat: Andreu Rlus

A. MAteu, Xavier Castellana, David Robles, Jordi Vilanova, Gérard Rlus, F. Josep Pascual, Abdelilah Sahtout, Kenneth Pérez, Sergi Sammarini, Ricard Porta, D idac Borda, Josep Oms

L’esperit solidari del nostre poble s’ha fet sentir un cop més, no tan sols amb el tradicional Dinar del Càncer, que cada any omple de gom a gom el po liesportiu municipal. Aixi doncs, amb les mateixes ganes d’ajudar els altres el passat 26 de novembre el municipi va acollir diverses activitats sota el lema “Vallfogona es mou amb La Marató” , que enguany anava destinada a recaptar fons per als tra n s p la n ta m e n t i la regeneració de te ix its . Aixi doncs, Vallfogona va aco llir una xocolatada solidària, organitzada per LAMPA; una tarda de bàsquet, que va organitzar el CEP de Vallfogona, amb un partii de pares contra mares i dos de lliga; una tómbola esportiva; venda de bijuteria feta pels nens de l’Escola Salvador Espriu amb material reciclat; i un bingo a la Llar de Jubilats. En total, el nostre municipi va recaptar 820 euros en favor de La Marató.

per CF Veterans Vallfogona CF Veterans Va llfogona

TEMPORADA 201 1-2012L’equip de vétérans del Vallfogona de Balaguer es presenta en la seva tercera temporada en la 2a categoria del Torneig Telègrafs amb l’objectiu de l’ascens, però sobretot amb la finalltat de gaudir del fútbol, amb la filosofia de cuidar la pilota, el toc, i sortir després del partit satisfets, tant si es guanya corn si es perd. Aquest equip créât per un grup d’amics i exjugadors de catégories regionals pretén per davant de tot divertir-se i sentir el fútbol corn un complément a la vida diària. Però el millor de tot és la unió del vestidor i... aquells sopars dels dijous en acabar l’entrenament i aquelles rialles... En fi, en aixô consisteix l’equip de Vétérans de Vallfogona de Balaguer.

Si la Coral Vallfogonlna canta, l'alegrla s'escampa,... I aixi segueix, amb la força, amb la ¡Musió i amb la perseverança de sempre.

p e r Junta de la Coral Vallfogonina

Fent un petit repàs del trimestre, us fem saber que en els darrers mesos hem anat a cantar a diferents poblacions, concretament a Àger, a Menàrguens i a Lleida.Les vigilies de Nadal, a Vallfogona, vam tenir la satisfacciô de comptar amb un “gran” public amb experiència i molt agraït, el de la llar de jubilats.Els espectadors, no cal dir que d’hàbit sobrat per la müsica, va correspondre amb el seu reconeixement cap a l’esforç que assaig rere assaig, consolida la Coral Vallfogonina i es va fent un nom d’àmbit intercomarcal.

Finalment, com a colofó del trimestre, la tradicional Missa solemne del Gall la qual és, per a nosaltres, un dels dos eixos de la tem porada . En els propers mesos esperem poder formar part de Tacompanyament en festes fam ilia rs — casam ents, com unions, a n iv e rs a r is ...— i acabarem amb el segon gran esdeveniment: la Trabada. Aquest acte comptará, com sempre, amb la preséncia d ’altres grups corals de la temporada acompanyats pels veins i les veines que vulgueu fer-nos l’honor d’assistir-hi.Sentiu-vos-hi convidats!

Festa comiat de la comissió de festesL'Hostal Nou i La Codosa

L'Ali Patxà i un Nadal pie d'activitats

Balls, póquer I escacs a I'estiu

Alimentadoper Laura Rubio Piqué B e n e flc is ¡ r isco s de l 'a lc o h o l

L’alcohol és una de les paradoxes de la medicina.

S’investiguen els seus beneficis però adverteixen deis seus riscos.

En quantitats moderades, resulta saludable, admetem, però en les quantitats que en pren bona part de la població resulta perjudicial.El difícil equilibri entre beneficis i riscos es remunta a l’antiguitat.

El Charaka Samhita, el text més antic de la medicina ayurvédica india, ja assenyalava que “el vi és la primera de totes les coses que porta alegría; l’excés de vi és la primera de totes les coses que porta a la pérdua de la inteMigéncia i de la memoria”, i recomanava el vi “pres com a medicina i no per intoxicar-se”.

Quin es el limit? Hi hauna gran confusio sobre quin es el nivell de c o n su m a d e q u a t d ’alcohol per a una persona. Depen de si es home o dona. De si pesa mes o menys. De com tingui la tensio arterial. De si te danyats el fetge o el cor. De com tingui el gen ADHiC, que esta involucrat en la m e ta b o litz a c io de I’alcohol i del qual hi ha dues versions, I’una que protegeix i I’altra que fa mes vulnerable la persona. Davant de tantes variables en joc, les recomanacions de I'lnstitut Nacional d ’Abus d ’Alcohol i Alcoholisme dels Estats Units estableixen un limit maxim de catorze begudes alcoholiques per setmana per a homes i set en dones. Aixo equival a una mitjana de dues begudes diaries en homes i una en dones. Pero son recomanacions prou flexibles perque, en dies excepcionals, es pugui elevar el limit. Una beguda, en aquest cas, equival a una llauna de cervesa, una copa de 150 mil-lilitres de vi o un combinat amb 40 mil-lilitres d’una beguda d’alta graduacio. Els tres aporten aproximadament entre 15 i 20 grams d'alcohol pur. La diferencia entre sexes es deu al fet que els homes normalment metabolitzen I’alcohol amb mes eficiencia que les dones.

B e n e fic is de l c o n s u m m o d e ra t R isco s d 'u n c o n s u m e xce ss iu

A hores d’ara ja no hi ha cap dubte que el consum d ’una petita quantita t d ’alcohol al dia és saludable per al cor i les artéries. Més de cent estudis a llarg termini han detecta t que el consum m ode ra t d 'a lc o h o l redue ix significativament el rise de patir infarts, embolies i malaltia vascular perifèrica.Els m o tius : l ’a lcoho l amb moderació ajuda a elevar els nivel Is de colesterol “ bo” i elimina el “ d o le n t” , cosa que ajuda a mantenir les artéries en bon estât; té un efecte anticoagulant, que redueix el rise que es form in trombes que desencadenin un infart o una embolia; i finalment perqué ajuda a regular el nivell de sucre a la sang, m illorant la Sensibilität a la insulina.Malgrat tots aquests beneficis, no hi ha cap societat mèdica de prestigi que recomani beure alcohol per raons de salut.

Sense arribar a l’alcoholisme, el consum excessiu d’alcohol pot ocasionar danys a la salut que, en alguns casos, arriben a ser mortals. El fetge, l’organ responsable de metabolitzar-lo, després d’anys de sobrecárrega, és el que té més números d’emmalaltir. Menys coneguts són els danys al cor i les artéries. L’alcohol a dosis altes eleva la tensió arterial, augmenta el nivell de greixos indesitjables en sang i incrementa el risc d ’arítmies, de cardiomiopatia i mort sobtada. L'alcohol a més és hipercaloric, amb la qual cosa contribueix a l’excés de pes. Les calories de l’alcohol, com les del sucre, són “calories buides” , és a dir, calories desprovéídes de valor nutritiu. Cal tenir en compte que l’alcohol aporta gairebé el doble de calories que el sucre. Un altre sistema afectat peí consum excessiu d’alcohol és el sistema nervios, ocasionant danys estructuráis com ara la reducció de la mida del cervell, i danys funcionáis, com la pérdua de reflexos i de memoria.Per tant, com que és fácil excedir-se en el consum d’alcohol, les recomanacions es resumeixen en el següent: si no beveu, continueu sense beure; si beveu una o dues copes al dia, podeu continuar així, i si beveu més de dues copes al dia, intenteu reduir-ne el consum.

Moda i compléments

Llenceria: Bellesa interior

“Per sentir-se guapa per fora, és important cuidar l’interior amb peces cômodes, atractives i funcionáis“

Segons els experts, les vendes de lle n c e r ia

femenina han augmentai aquests últims anys. L’èxit de séries de televisié corn Sexe a Nova York i Dones desesperades han influït en el fe t que moites dones d’entre 40 i 50 anys en siguin unes de les p rinc ipá is consumidores.També, l ’oferta és molt extensa i variada per a les més joves i aixô permet una infinitat de possibilitats a l’hora de fer combinacions, a més de l’increment de comerços especialitzats en roba in tim a, amb preus molt assequibles

(Oysho, W om en’secret, Intimissimi, Calzedonia...).Fins arribar a aquesta democratització de la roba femenina, cal recordar tots els tabús i repressions que ha sofert la indumentária femenina.

L’HOMO SAPIENSEls primers habitants de la terra utilitzaven pells d’animals per protegir- se del fred, sense diferenciar entre roba interior i exterior. Fins a la civilització egipcia, no es va començar a utilitzar una mena de “taparrabos” . Les dones de l ’ lm peri Romá, especialment les atletes, portaven a la part del pit el strophium (banda de lli de forma rectangular que creuava el bust per subjectar-lo), i a la part inferior el lisimiun. Els homes utilitzaven el subligacullum, tapant la part inferior (recordem el vestit deis gladiadors).

A l’Edat Mitjana apareix el cinturó de castedat, una braga que es tancava amb clau i assegurava la fidelitat de la dona.La preocupació per la higiene i el canvi important de la dona dins la societat ha e vo lu c io n a t co n s ta n tm e n t. Donant un gran sait amb el temps, ens situarem a l’era contemporánia, ais anys 90.

LA COTILLA I LA MÚSICAMadonna ais anys 90 es va coronar com a reina del pop i la cotilla d’estructura metal-litzada amb dos pies daurats -obra de Jean Paul Gaultier- va revolucionar el món deis estilistes.Famoses com Dita Von Teese, Beyoncé, Rihanna, Lady G aga... a c tu a lm e n t l ’ han posa t de m oda. Justillo, corpinyo, cartó de pit, cota, cotilla, són alguns deis noms per descriure aquest objecte de tortura i també de seducció, que antigament modelava i ajustava la figura fem enina ais dictàm ens de la moda.

BODY SHAPER (faixa photoshop)Actualment existeixen un conjunt de peces destinades a fer veritables miracles, modelant la figura femenina. Eslips curts o fins ais genolls que eleven, reafirmen, tornejant els glutis... Bodis que dissimulen i amaguen per aconseguir que la roba ajustada quedi com un guant, són les noves faixes adaptables, sense costures, que redueixen una o dues talles.(Antigament eren les clássiques faixes i cotilles amb reforqos que comprimien i eren bastant incomodes; a més es confeccionaven a mida).

COTILLERIA DE LUXELa firma catalana de llenceria Andrés Sardá, de prestigi mundial, porta més d’un segle dedicada a la indùstria textil. Aquesta empresa antigament fabricava mantellines. Quan ja no van ser obligatòries a l’església, per aprofitar les blondes i puntes que tenien en estoc, van destinar­les a la confecció de roba interior.A principis deis anys 60, es va consolidar com una de les primeres firmes mundials dedicada a la moda íntima i al bany. Per aquella época al món no es parlava de “moda íntima” , sinó que s’utilitzava l’expressió “corsetería, c o tille r ia ” i anava m o lt unida a “ o rtopéd ia ” . Van ser els primers a incorporar elasticitat a les puntes i blondes, confeccionar peces amb fils de cotó, productes amb licra i tota aquesta innovació només es podia fer

amb productes procedents del mercat mundial, com Franga i Sui'ssa. Cal destacar les campanyes publicitàries realitzades pel m ític fo tó g ra f David

Ham ilton que amb les fotografíes de les models purament femenines, van consolidar mundialment les marques: Risk, University i Andrés Sardá.El classicisme junt amb el bon gust deis primers anys han donat pas a un disseny innovador, so fis tica i i elegant i és actualment punt de referencia dins el món de la llence ria .

LLENCERIA A LA VISTAAquests ültims anys els dissenyadors han imposât lluir la llenceria al carrer. L’estela de Madonna i les premonicions de Yves S a in t-L a u re n t o de Christian Dior referents a les transparèneies s’han fe t rea lita t i la gran diversitat de puntes , blondes i peces de roba intimes aconsegueixen crear un efecte “cool” . És el moment perfecte per lluir i deixar la llenceria a la vista insinuant-se sota les bruses i vestits .

BELLESA INTERIOR, de quin grup de dona ets?Cal destacar très grups de dones relacionades amb la roba interior: les que busquen peces bàsiques i esportives, les que es decanten per e s ta m p a ts i co lo rs divertits i les dones a qui agrada la llenceria fma de blondes i puntes.

SUPERSTICIONSAcabar i començar l’any amb roba interior vermella dona sort. En canvi, als països orientais la roba interior és de color groc.

RECICLEM I VALOREMÉs una in iciativa per reciclar roba intima, més c o n c re ta m e n t els sosten idors. Algunes botigues accepten els sostenidors vells i et donen 3€ bescanviables per la compra d’uns altres de nous. Què es fan amb els utilitzats? Son reciclats i utilitzats per fer plafons aillants i acüstics. Segons l’empresa del reciclatge, la seva filosofia o eslogan és “a la natura res no es créa ni es destrueix, sinô que tôt es transforma”.

Salutper Rosa Abad Badia L e S i O I I S I T I U S C U l a r S

En tôt treball muscular están implicats els teixits tous. Els teixits tous són els músculs, els tendons, els lligaments i les fáscies. Les fáscies són una mena de xarxa que envolta tots els músculs, ossos i órgans, i connecten tot el eos entre si.

MúsculsEls músculs són els encarregats de moure el eos, tenen la capacitat de contreure's i relaxar-se diverses vegades, per aconseguir el moviment, per exemple: estirar una cama.

La seva lesió més típica és la contractura muscular. Sovint trobem les contractures a l'espatlla, com a bonys que provoquen dolor, un bon massatge les pot alleugerir.

En una ruptura fibril-lar es trenca el múscul, com una pega de roba esqueixada. És més dolorós, acostuma a aparéixer un hematoma, fa falta descans, cuidar-se i tornar a l'activitat física controlada. Una vegada recuperáis és important fer estiraments, per recuperar la flexibilitat de la zona.

Com que els m úscu ls están m o lt vascularitzats, és a dir, reben molta sang i amb ella molts nutrients es recuperen amb més facilitat.

TendonsLa funció deis tendons és unir els músculs amb els ossos.Si un tendó treballa més del que pot, amb tensió i/o moviments repetitius es pot lesionar i/o inflamar. En aquests casos, la prevenció és molt important, un massatge de tant en tan t i, p rincipa lm ent haver estira t la musculatura després de fer l'esforç físic. Després de fer esport, cal fer sempre 5 minuts d'estiraments.

LligamentsEls lligaments donen estab ilita t a les articulacions, són com a bandes que s'uneixen ais ossos i recobreixen l'a rticu lac ió .

Gran part de les lésions lligamentoses són per accidents, cosa difícil de prevenir. Exemples: un esquinç de turmell en una caiguda, ruptura deis lligaments creuats del genoll esquiant...

Tant lligaments com tendons tenen una recuperació lenta, ja que están poc vascularitzats, reben poca sang, per la qual cosa hem d'activar la circulació de la zona:

- Fred: aplicant 10 minuts de gel a la zona, sempre amb una tovallola o drap de roba, mai directament a la pell perqué no es cremi.

- Fred/calor:a) Amb 2 bosses de gel de

la farmácia: primer em poso 5 minuts de gel i després l'escalfo al microones i em poso 5 minuts de calor. Després agafo Paîtra bossa de gel que tenia al congelador i l'aplico a la zona durant 5 minuts més, aquesta també l'escalfo al microones i la poso 5 minuts.

b) Amb 2 galledes d'aigua: una amb aigua molt freda i l'altra amb aigua molt calenta. Poso el peu o la mà 1 minut amb aigua freda, 3 minuts amb aigua calenta, 1 minut amb freda ... durant uns 15 m inuts aproximadament. Sempre començo i acabo amb aigua freda.

Així augmenta el bombeig de sang aportant nutrients i oxigen al te ix it lesionat, i arrossegant els productes de rebuig de la zona.

ReposEs tendeix a immobilitzar només ossos trencats i processos molt aguts i dolorosos. La resta de lesions musculars i/o tendinoses no s'immobilitzen, cal fer vida normal pero vigilant els moviments que provoquen dolor. S'ha d'evitar el dolor perqué ens avisa que el te ix it es pot tornar a lesionar. Per tornar a fer esport, s'aconsella un retorn progressiu, ja que la musculatura s'ha atrofiat.

CONSELLS

- Moure's

- Hidratar-se

- Una bona alimentació

- Estiraments després de

l'exercici físic

nnovacio ais

Cornet de "kikos" am b llengua de vedella, crema de calgots i esponja de café

La recepta d’avui potser és una mica més complicada que de costum, pero a la vegada creativa i económica, ja que amb els temps que corren és d’agrair. Es tracta d’un aperitiu original i que utilitza un producte en desús a les nostres llars: “la llengua de vedella”, pero boníssim. Espero que us agradi.

MASSA DE CORNETIngredients:50 g. de mantega pomada, 85 g. de sucre Ilustre, 15 g. de glucosa, 60 g. de sue de taronja, 30 g. de farina tamisada i 15 g. de “Mister Corn” o un altre, picats.

Elaboració:1. Barrejar amb una espátula la mantega pomada, la glucosa a 50°, el sucre Ilustre, el sue i la farina, deixar reposar a la nevera 6 hores i remoure la barreja abans d’utilitzar.2. Estendre sobre un “silpat” (paper de forn) una cullerada petita, fins donar una forma circular d’uns 9 cm de diámetre.3. Escampar el cercle amb els trossos de blat de moro.4. Coure al forn a 160° durant 10 minuts fins que s’enrosseixi i caramelitzi. 5. Extreure del forn i donar­li forma de cornet de 2 cm. de diámetre.6. Deixar refredar.7. Omplir en el moment de servir.

LLENGUA DE VEDELLA CREMA DE CALÇOTS ESPONJA DE CAFEIngrédients:1 llengua de vedella (1,6 kg), 1 ceba, 2 grans d'all, 1 pastanaga, 1 porro, 3 litres d'aigua , pebre negre, pebre rosa en gra i sal.

Elaboraciô:1. Bullir durant dues hores i mitja a foc lent tots els ingredients.2. Un cop cuita la llengua retirar la pell i l'excès de greix.Picar a trossos molt petits com si es tractés d'un tàrtar (hem de tenir en compte que d'una llengua surten unes 30 racions).

Ingredients:165 g. de calgots, 60 mi. d'aigua, 30 mi. d'oli d'oliva i 2 g. de sai.

Elaboració:1. Coure els calgots de forma tradicional2. Treure la pell cremada i la tija verda superior. 3. Triturar a la termomix la resta d'ingredients.4. Reservar en calent per al moment d’emplatar.

Ingredients:36 g. de sucre i 50 g. de grans de café.

Elaboració:1. Envasar els ingredients durant 1 setmana en una carmanyola, perqué el sucre agafi íaroma del café. 2. Separar el sucre del café.3. Escalfar la máquina de cotó de sucre i tirar amb la cullera dosificadora el sucre. Reservar per a emplatar.

MUNTATGEOmplir el cornet amb una mica de crema de calgots calenta, després la llengua de vedella picada calenta i per últim el cotó de café.Servir en un rec ip ien t apte per al cornet.

ArrelsNAIXEMENTS 201122/0172011 ACHRAF BELMAMOUN 30/0172011 WILA LOZANO FERNÁNDEZ 17 /02 /2011 IREK MASLANKA PERALES 0 2 /03 /2011 JOAN MÁSICH PIQUÉ 31703/2011 ARES TORRA CASALS 1 5 /04 /2011 EMMA DURAN VERA 17 /04 /2011 ABRIL PUIGFEL FLORES 1 9 /04 /2011 DENISA ELENA STEFANUTIU 0 5 /05 /2011 DANIELA CASTRO LÓPEZ 20 /0 6 /2 0 1 1 INGRID SOLÉ RICART 14 /07 /2011 MARTÍ PUIG PÉREZ 19 /07 /2011 JANA PROFITÓS JUANGRAN 26 /07 /2011 JÚLIA-LARA MOLINS LIMA 12 /08 /2011 LENA GARCÍA ARENAS 2 5 /08 /2011 MARTINA HERMOSO GESA 2 6 /08 /2011 ALBA ÁFRICA FLORES CASERO 01709/2011 JÚLIA VIDAL JOVAL 01709/2011 PAULA VIDAL JOVAL 2 7 /09 /2011 PAU A OMS FARRÉ 04 /1 0 /2 0 1 1 MARIA ARES RUBIO CARDONA 13 /10 /2011 RADU ALEX GIURGIU 2 3 /10 /2011 MARTINA SERRET MASCARILLA 02 /1 1 /2 0 1 1 ANAIS ABELA RÚBIES 23/1172011 GELU JUNIOR IGNAT

per Antonieta Gázquez i Esther Piqué

DEFUNCIONS 201128/0172011 MARIA RUBIO FÁBREGAS 14 /02 /2011 PEPITA ABAT PANAVERA 26 /0 2 /2 0 1 1 GREGORI LINUESA MOYA 17 /03 /2011 CARMEN MOLINS FREIXES 01705/2011 ANTONIA BORDA TORRENT 02 /0 5 /2 0 1 1 BENJAMIN SIMÓ ROCA 21705/2011 CASIMIRA PASCUAL MENTUY 2 5 /0 5 /2 0 1 1 MARIA NORAI FONT 0 8 /0 6 /2 0 1 1 TERESA MAJOS MATEU 16 /06 /2011 LORENZO SEGARRA PAPELL 0 7 /0 7 /2 0 1 1 JOSEP MANUEL SANTACREU ,14 /08 /2011 HERMENEGILDO RUBIO RUBIO 16 /08 /2011 JUAN GÁZQUEZ MORENO 2 4 /0 9 /2 0 1 1 HERMENEGILDO RUBIO ABELLA 16 /10 /2011 CÁNDIDA BELLART MATEU 29/1172011 NURI LLOVET PAÜLS 30/1172011 JOSÉ SARRET PONS 1 3 /12 /2011 MANUEL LLORET CAPDEVILA

MATRIMONIS 20111 9 /03 /2011 JOSÉ ANTONIO REIXACS BARÓ - TERESA CLARISÓ SOLSONA 0 7 /0 4 /2 0 1 1 JORDI FARRÉ TORRA - CARMEN SOLE MANTAS 0 4 /0 6 /2 0 1 1 IOAN FLORIN BORZA - IOLANDA BETBESE VASCO , 17 /06 /2011 FRANCISCO JAVIER RAMÍREZ RUIZ - CRISTINA Al GE PUJAL 2 5 /0 6 /2 0 1 1 CARLOS CAMACHO RUBIO - CECÍLIA PIQUE MAJOS 3 1 /0 8 /2 0 1 1 LORENZO RUBIO BOLADERES - EVA M. ARAGONES GONZALEZ 19/1172011 MIGUEL ÁNGEL GONZALVO ORTÍZ - MARIA EUGENIA MALARET

El racó de\

per Diana Mejia

I G n O I G QEls vins D. O. Costers

Celler Comalats, ubicada a 1’Ametlla de Segarra és una bodega que elabora tots els seus vins en écologie.A destacar el vi Comalats sense sulfits , un vi per a q u e I I e s persones a qui fa ràpidam ent mal de cap el vi.Amb 14,5° amb aromes intensos on predominen les fruités roges i le s f lo r s s ilvestres, en boca s’expressa d e f o r m a s o rp re n e n t i s e n s e astringène ies.

Celler Sauvella és unade les bodegues més s ingu la rs de la D.O. Ubicada a Orcau, al Pallars Jussá, elabora un vi ecológic de muntanya fet p e r u n a f a m i l i a neerlandesa amb només una producció de 5.000 bo te lles ;en podríem destacar els elaborats amb les varietats brocada i sumoll, uns vins amb molt de carácter....

sauvellaPremium W ine

from the Pyrenees

Celler Batlliu és labodega més recent, un pro jecte de 5 pallaresos ubicats a Sort que elaboraran vi d ’alta muntanya i dic elaboraran, perqué encara no están al mercat els seus vins, pero la cosa promet. Ja veieu que tenim molt per escollir a la nos t r a D.O. Us recom ano anar a v i s i t a r aq ü e s t e s bodegues i consumir amb moderació vins de proximitat , fem créixer l ’economia local i de territo ri. Salut i bon any 2012 acompanyat de bons vins.

Fa uns dies es va inaugurar a la poblaciô de Ponts “Gesvinic", que és un centre de turisme enolôgic de la Catalunya interior. Crée que és important fer ressô de noticies corn aquesta, ja que és una forma de poder conèixer el que s’està fent a les nostres terres.Aquest centre dedicat al mon del vi compta amb una sala tècnica de tast i un club de vins, on no tan sols els professionals hi tenim cabuda sinô que també els divendres i dissabtes de 20.00 a 21.30 hores podreu fer una visita sensorial pels vins de costers per 25€. En els ültims anys la D.O. Costers ha expérimentât una gran evoluciô, podriem contar ràpidament 29 bodegues, aixô significa centenars de vins diferents; per aquest motiu, avui parlarem d ’algunes d’elles molt poc conegudes pero no per aixô de menys qualitat.

L'ABC: L'Aprenentatge

Basic de la Cuina

Continuem amb les nocions bàsiques dels productes que tenim al nostre abast emprats per a l’elaboraciô dels nostres àpats de cada dia. Es tracta de saber una mica de cada aliment i de les possibilitats que tenen a la cuina. Parlarem dels ous, concretament de corn interpretar el codi que porten imprès els de compra.

ELS OUSEls ous més consumits son els de gallina. Els que els consumeixen casolans tenen una bona sort ja que saben d’on provenen, són frescos... però els que hem de comprar-los hem pogut veure que porten impresos a la closca una sèrie de números1 Metres, que poden ser aquests, per exemple: 3 ES 462324F

Qué signifiquen els digits impresos ais ous?El primer número es refereix a la forma de cria i per tant cree que és el més im portant per saber com són les condicions en qué viuen les gallines:

0= producció ecològica, les gallines es mouen amb llibertat i un 80% de la seva alimentació prové de ¡’agricultura ecològica.1= De corral = també amb llibertat, essent la densitat de fora del galliner inferior a 4m2 cada una.2 = En naus densament poblades, fins a 12 gallines per m2. Si fa calor moites moren d ’asfíxia. No están en gábies, però mai surten a exterior. Se’ls talla el bec perqué no s’agredeixin mútuament. 3= En gàbies on les gallines viuen amuntegades en un espai per a cada una de 600 cm2 (menys que la superficie d’un foli de paper). Se’ls talla el bec i en aixafar els filferros del sòl es produeixen ferides i malformacions a les potes.

L'Ou per Dolors Mateuhttp://blogdecuina. blogspot. com

RECEPTES AMB OUS

OU D 'ÀNEC SOBRE LUT DE CEBA I CEPS AM B LLONGANISSA I TÒ FO NA

Ingrédients per a 4 persones:3 cebes grans4 ous d'ànecuns ceps deshidratats (boletus edulis)3-4 pams de llonganissa vinagre, sal, sal Maldon oli d'oliva verge extra tofona negra (tuber melanosporum)

Cal posar en aigua els ceps perquè s'hidratin, minim mitja hora. Escôrrer.En una paella amb oli saltegeu els ceps. Reservar.

Cal tallar la ceba en juliana i en el mateix oli dels ceps ofegats amb una mica de sal, als 10 minuts, cal afegir un pareil de cullerades d'aigua i deixar coure fins que tingui un color daurat, trigarà uns 30-35 minuts, més o menys. Afegir els ceps réservais i ofegar tôt junt, rectificar de sal. Reservar.

Per als medailons de llonganissa, tallar-la en rodanxes, treure la panxa i aplanar la carn amb el dors del ganivet pressionant. Fer la llonganissa a la mateixa paella, amb oli, al vostre gust al punt de cocciô.

Per la 'ou poché, posar 1 litre d'aigua en un cassé juntament amb un raig de vinagre, quan bulli posar l'ou, que haurem trencat en un plat, deixar coure uns 3 minuts. Treure amb una escum adora, escôrrer i assecar sobre un drap net.

Muntar el plat posant una base de la ceba daurada i ceps, de banda els medailons de llonganissa, a sobre l'ou poché. Ratlleu sobre el conjunt amb una mica de tofona negra i sal Maldon.

PASTÍS DE CARBASSO I FORMATGE

Ingredients per a 4 persones:2 carbassons petits 1 ceba mitjana1 all picadet sal, pebre negre3 ousrajoli de llet uns pinyonstal l s de fo rm a tge cremós

dolorss

Els següents dig its ens indiquen: El país, el codi del productor (2), codi de la provincia (3), codi del municipi, explotació ramadera dins del municipi.

Cal posar el carbassó i la ceba tallats en lamines primes amb una mica d'oli i introduir-los al microones durant uns 8 minuts. Afegir pebre,sal i uns pinyons, barrejar. Cal batre 3 ous amb una mica de llet. En un motile de silicona, cal posar capes de les verdures alternades amb talls de formatge fins a omplir el recipient, abocar llavors la barreja d'ous i llet. Introduir en el forn preescalfat a 200° durant uns 20-30 minuts, o fins que qualli.

per La Padrina

Dites d'ahir... d'avui?

Benvolgut lector/lectora,

Des d’aquest racé de la revista volem recordar aquelles expressions i dites que hem sentit dir ais vostres pares i padrins, i que formen part de la nostra riquesa lingüística i cultural. Si saps alguna dita o expressió i vols donar-la a conéixer, envía­la a la revista.

Pagar justos per pecadors: Pagar les conseqüéncies sense tenir-ne culpa.

Posar més llenya al foc: Dir o fer coses que no ajuden a posar pau.

Anar curt d’armilla: Que no es té diners.

Morta la cuca, mort el veri:Voi dir que quan ja no existeix la causa, desapareix I1 efecte o l'accio d'aquella.

Per sant Miquel, la migdiada se’n va al cel:EI dia es va escurçant.

El febrer de cap o de cua l’ha de fer:Fa gelades quan ja han començat a fiorir els arbres.

Amb raó o sense raó, posen el pobre a la presó.

Fes bé i no facis mal, que altre sermó no et cal.

La Mengua no té ossos i en trenca de molt grossos.

Qui no sap riure, no sap viure.

Viure i no prosperar no és d’envejar.

Et costará un ull de la cara: Valdrá molts diners.

Pel broc gros, tal corn raja:Quan es ciïuen les coses sense tacte, sense diplomàcia.

• /

nrormacio MunicipaEls servéis al web de l'Ajuntament ajuntament

Tôt sovint desconeixem bona part deis s e r v é i s que l es d i v e r s e s administracions posen al servei deis ciutadans. Sabíeu que el nostre municipi forma part de l’ATM de Lleida i que podem emprar el transport públic en condicions avantatjoses? Esteu al corrent que podem consultar els horaris de tren o autobús accedint al web de l’Ajuntament de Vallfogona ()? Sabíeu que en uns quants clics podem fer tota mena de tràmits a l’Organisme Autônom de Gestió i Recaptació de Tributs Locáis de la Diputació de Lleida? Dones tot aixo i molt més és el que ens facilita la página web de la corporació local, a banda, de tota mena d’informació sobre el municipi i l’Ajuntament.

K p .r t .o p .o o c .u t .d .r .

i:*! muO'öPS _if ir cuiturB * festes1 hísend* _ _——1 medí «fnbtercfc —,í rnmfC -

! tarntetMW»'

L w i turism* ____as*oc»eo°n*«sports

' *•_/ tauletl ded íctes

urban.sme ! obres 'i serve»* ...

BH|| { tràmits __-.plie c.rtog'**'Pu€

Ajuntament * presentaci«)

Presentactó ée ralead*3Organigram*Grups Pottos Pta de governResana«* eiectótaisPressupesta*!™ »«*»1* Escjure 3 tiÉcaVJe Bust« de suggersmenis cónsulesCridesCirculars i documents

« P conseS comarcal t§ t * ta Noguera

de l'alcaltiia

Senvíngu » a » pàgina Web Se f

EL6CCK3HS MÜNICPALS 2011

MAMA SARRET PUUAI*AtcaWessaOaVrtHooaaaMBaaoaer

Generalität de Catalunya

AjunUment de Vallfogona-

CONTACTE

VAtLfOGOMA RÂMO 10Î.9TLF 9T3A3 226«

C**

Accès telemática

ORGAHtSMt AVtÓHORp£ "^^vSTAÍlXOPTRAHSROR3 WBLC DEt5®OTSS.OCW5

tràm its t e lem a t ics

Sagtet 1 &*n®itaí \ T um «. Balaaíl<K - toi* et* ie w « s î*

* zoo* Aa.nt.meai Se ''.Mo*»» Oe B..H«

La nostra poesia

L 'H o rta D au ra da

Per què no véns amb mi? Vull ensenyar-te l’horta húmida del mati.

Tots els arbres fruiters ens allarguen els braços com infants juganers.

El verd té mil colors, la terra mil rialles, i les flors mil olors.

I l’aigua del braçal, font d’argentada vida regant cada bancal.

Pie d’una nova Hum, el camp per totes bandes escampa dolç perfum.

Vull que vinguis amb mi, veuràs rends de l’horta daurada del mati.

Veurem el presseguer,el perer, la pomera Joan Baptista Xuriguerai l’ombra del noguer. (Menàrguens, 1908- Barcelona, 1987)

S ill Generalität de Catalunya W Departament d’Agricultura, Ramaderia Pesca, Alimentació 1 Medi NaturalEscola de Capacitació Agrària Vallfogona de Balaguer

PROGRAM A DE FO RM ACIÓ 2012 A L 'EC A VALLFO G O N A DE BALAGUER

CURSOS HORES IN ICI LLOC

M P10- PR O D U C C IÓ DE CARN DE BOVÍ UF2 42 g en e r ECA

M P02- FO N AM EN TS ZO O T É C N IC S I U F 1 , 3, 4, 45 g en er ECA

BENESTAR AN IM AL EN EXPLOTACIO NS PO RC IO NES 20 feb re r ECA

BÁSIC DE SEGURETAT I PREVENCIÓ DE RISCS LABORALS 30 fe b re r ECA

MOLINS D'OLI 21 m arg ECA

BENESTAR ANIMAL DURANT EL TRANSPORT 20 abril ECA

BENESTAR ANIMAL EN EXPLOTACIONS BOVINES 20 abril ECA

BENESTAR ANIMAL EN EXPLOTACIONS AVÍCOLES 20 m aig ECA

BENESTAR ANIMAL EN EXPLOTACIONS CUNÍCULES 20 m aig ECA

MP02- FONAMENTS ZOOTÉCNICS II. UF2, 5, 6. (Semipresencial) 42 se te m b re ECA

MP10- PRODUCCIÓ PORCINA. UF1 42 o c tu b re ECA

SEMINARIS, JORNALES I VISITES TÈCNIQUES

GESTIÓ TÉCNICO ECO NÓM ICA DE CUNICULTURA CONREUS EN LES ZONES DE NOUS REGADIUS

FRUCTICULTURA EN ZONES ALTES REFORMA DE LA PAC

BENESTAR ANIM AL I INSTAL.LACIONS PORCINES

Finca l'Empalme s/n 25680 Vallfogona de Balaguer Teléfon: 973 44 36 50 - Fax: 973 44 53 02 - e-mail: aecaval.daam@ gencat.cat - http://www.gencat.cat/daam/ecas

per Meiitxell Serret

Desqranant 'actualitat

Qui p a g a m ana?

Amb tota aquesta crisi económica, i sobretot amb la del deute, sembla que s’estiguin capgirant les “ liéis” que fins no fa massa regien la nostra convivéncia. Sense anar a buscar massa lluny, aquella frase mítica de “qui paga mana” , tan nostrada d’altra banda, sembla que hagi perdut tot el poder i la força d’antuvi. I de raons per dir-ho no en falten.Per començar hi ha els casos deis “servidors públics” manaires que s’han valgut del seu lloc i del poder de representació que se’ls va donar per estafar-nos a tots els contribuents, és a dir, ais que paguem. El gran consol que ens queda és veure’ls desfilar pels bancs deis acusats, encara que la veritat és que “cabreja” un pèl veure que tant els polítics corruptes com els seus col-laboradors fan mans i mánigues per passar el mort al del costat, com és el cas del Sr. Matas; o bé fan veure que alió no va amb ells, com és el cas del Sr. Camps, que després de tants anys prodigant el seu somriure i posât de triomfador, internacionalitzant València amb inversions i esdeveniments multimilionaris, acaba a la portada deis diaris amb una fotografía en la qual de poc hi va que no plora i a més amb la defensa proclamant-lo “hombre racanillo, austero y que siempre preguntaba los precios” .L’altre gran protagonista de les últimes setmanes és el que havia de ser el gendre reial “perfecte” , i to t i que caldrá esperar a veure com reacciona quan li arribi el moment, per ara no sembla que tingui massa bones cartes ni se li veuen ganes de passar voluntáriament per l’adregador.

I no oblidem el cas del “super” Sr. Millet, del qual escandalitza intuir com de ben travada tenia la seva trama, perqué ja és més que públic i notori que va malversar diner públic i sembla que se n’està sortint millor i tot que l’Urdangarin... Confiem que algún dia n’acabem de treure tot l’entrellat i es visibilità que rep el cástig que mereix. El que està ciar és que s’ha d’acabar amb la idea que alió que és públic no és de ningú, i que si es fa malbé no passa res...perqué sí que passa i ens empobrim tots una mica. Però la cosa no s’acaba aquí. Igualment d’escandalós és el cas deis bancs i caixes que s’han hagut d’intervenir amb diner públic, és a dir, d ’aquell que proveím amb els nostres impostos, i han aprofitat per j ub i l a r d i r ec t i us amb compensacions m ilionáries (i d’euros!). No sé qué indigna més, si el fet que puguin fer servir els nostres diners per a premiar la seva jubilació, o el fet que premiín unes persones que tenen responsabilitat en la crisi de les entitats financeres d ’aquest país i en la crisi del deute de les families, enlloc de fer-los assumir aquella responsabilitat.

L’altre gran cas que menysté o anul-la directament la “ Ilei” del qui paga mana és el de les “ infalibles” agències privades que es dediquen a qualificar la solvència dels països i Estats. Sembla ta lm ent que aquests il-lustres amb el do de la infal-libilitat, des del seus despatxos i servint a vés a saber quins interessos, poden manar més que els propis représentants escollits per nosaltres, que paguem, i sense que es preocupin per a dir com ho hem de fer per a continuar a pesar de les retallades que proclamen ni, el que és pitjor, si quan direm que ja hem retallat prou els semblarà bé. No se sap si riure o plorar en veure que uns analistes (que vés a saber qui son i quines capacitats tenen), pel fet de posar una A+ o una A-, volen i poden fer trontollar països sencers. Aixô com a minim resulta escandalós i, pensant-ho bé, insu ltant. Amb tot, no perdem l’esperança!I confiem que aquest 2012, entre molts canvis, porti el de tornar a donar sentit a la frase de “qui paga mana” en el sen tit que els contribuents tornem a percebre que no se’ns menysté, i que puguem veure que aquells que se l’han saltat o la menystenen perden qualsevol mena d’influència. Però en aixô, com en tot, també ens haurem de fervaldre i fer-nos sentir si cal.

E

CarrersHi ha uns quants carrers del poble que necessiten un bon repàs d’asfalt, ja que cada dia estan més trinxats.Aquests són els següents: el carrer del Nord, el carrer de Bellcaire, el carrer de Saulons i segurament algun altre.També el que demanen els veins és que quan es faci, esperem que sigui aviat, s’hi posin ressalts per a aquells que no saben que dins del poble no es pot córrer tant com ho fan.

Ara es tracta de voreres, dones n’hi ha un pareli de les quais els veins es queixen per no poder-hi passar quan arriben a certa altura. Una és al carrer de les Escoles, es veu que alguns la fan servir de magatzem i hi posen tot el que no necessiten amb urgència, i corn que ningú es queixa, nosaltres fern del carrer un rebost. A veure si comencem a pensar en allò que es fa, més que res per no molestar els altres. Qué passaria si això ho fes tothom?I l’altra és al carrer de l'Estació; hi ha un tros de vorera que està piena d’herbes i els caminants les han d’esquivar al seu pas per allí. Aqüestes coses són fàcils d’arreglar, oi?

CO NTENIDO RSSi ja hi tornem a ser, altra vegada parlant de les escombraries. Aquesta vegada són els del passeig de Sant Jordi; els veïns que ho volen fer bé estan cansats dels que ho fan m alament del to t. En aquell privilégiât carrer, en poc temps hi ha anat a viure el doble de gent de la que eren i corn que hi ha pocs contenidors, s’omplen de pressa i els que els troben plens, en lloc de caminar deu passes més prefereixen deixar-ho a terra i si fa pudor i mania o els gossos ho destrossen, ja s’ho faran o ja vindrà un o altre a netejar-ho que per això hi són. Si us plau una mica de civisme!

Carta al director

per José Carlos Monge (La contracrònica - Diari Segre 10-1011)

EM E t NOK DEL PAPE "

. U , ¿e, ba-5^ & F * '" * 5 P ° a < 0 K - e p ^ e ^ ^ 5' ^ ^

n o j* tnJJrun~ > « r T T t « o ■»

E llC O f"* - O oC D C O ì

t r o p •»«p * 1*5 1 . * tó , l * ^eJL$ v ^ r e - S m le-S t c ìn x & d 'S 0 - 5

^ [o ^ J Ì ^ ¿ S lé L V L o ^ ^ 5 ^ 5

7 J 7 0!C ltJ A f e ^ X e - 5 — W o 5 ^

t is n ^ s o * ^

i *~ e p P P P *•££%&*d s «H* * * £ ò W -

^ ‘ E , V ( * * * • * - t P P P P ^ -f p e lt io o - j ^ s t P f*E c i ^ ^

Per perdre el temos

per Oscar Hernando

E sca la n u m è ricaAmb l'ajuda de la clau (sota la doble fletxa), cal col.locar en cada esglaô de c in c q u a d ra ts la x ifra que correspongui de les deu que II donem, tenint en compte que la suma de les columnes ha de donar com a résultat el numéro de la clau; li ragalem també la primera,

17875 26127

35851 49577

52462 61619

75418 84334

93743 08286

M lssa tg e en c lauHaurà de decobrir el m issatge que es troba amagat en la successib de consonants, utilitzant per això la clau que sindica:

CU\U: Necessari = KWXWZZPSJ

8

$ $ 4 2

8

1 8

9 8 2 5 6 5 8 1 4 7 8 8

WT ZWXBWN

MW Y'WHJL XGKZJZLWJH P

XGKXEKLSPS-ZW

WY KWXWZZPSJ

PCPKZ

M'JKJXJPS Y'PXNJRJLPL

S o luc ió

T=L, R = B, T=N , D=M , L=Y, X=H , 0 = G , B=C , V=REL SECRET DE L'ÈXIT CONSISTEIX A CONCENTRAR-SE EL NECESSARI ABANS D'INICIAR L'ACTIVITAT

Al seu serveiwww.vallfogona.net

Ajuntament de Vallfogona de BalaguerMajor, 29Tel. 973 43 20 08Fax 973 43 2180

\Casa del Metge Major, 1Tel. 973 43 23 60

Collegi Salvador Espriu Plaga Sant Miquel, 4 Tel. 973 43 22 14

Regidoría d'esportsMajor, 29Tel. 973 43 20 97

Farmàcia Tel. 973 43 21 51

Funerària Borràs Tel. 973 43 22 84

Ràdio Vallfogona Major, 29 Tel. 973 43 22 68

ATS Practicant Tel. 973 43 23 60

Llar d’Infants Escoles, 2 Tel. 973 43 22 75

Poliesportiu Tel. 973 43 22 00

Casa Parroquial Tel. 973 43 20 63

Funerària Torné Tel. 973 43 20 13

Escola C. Agrària Tel. 973 44 36 50

Servéis Assistència SocialTots els dijous de 10.00 h a 12.00 h a l'Ajuntament de Vallfogona

CDÆssSSSSgOHLT

CD T 3

CO

CD

Sortides Arribades Sortides ArribadesBALAGUER LLEIDA LLEIDA BALAGUER06.20 (De di. a dv.) 06.49 05.50 (De di a dv.) 06.1308.00 08.30 07.15 07.4409.50 10.19 09.10 09.3912.25 12.45 11.45 12.1414.16 14,46 13.45 14.1916.00 16.29 15.15 15.4418.30 18.59 17.50 18.1919.25 19.55 20.30 20.59

BALAGUER LA POBLA LA POBLA BALAGUER09.39 11.00 06.40 08.0014.19 15.40 12.56 14.1620.59 22.20 18.05 19.25

SERVEIS BALAGUER

Ajuntament Tel. 973445200

Alsina Graells Tel. 973445476Bombers Tel. 973445080CAP I ITel. 973446028

CAP I I - Demanar hora Tel. 902111444

- Consell Comarcal Tel. 973448933

- CorreusTel. 973445826

- Creu RojaTel. 973445796

- Guardia Urbana Tel. 973450000

- IN Seguretat Social Tel. 973450408

Urgéncies088

Jutjat, núm. 1 Tel. 9?3451353

Jutjat, núm. 2 Tel. 9 /’3451162

Mossos d’Esauadra Tel. 973457700

RENFETel. 973445503

Teatre Municipal Tel. 973445252

Horaris d’autobúsSort. Balaguer Destinació

07.40h Lleida (De di. a dv. feiners)07.41h Lleida (diari)08.20h Lleida (lectius)09.05h Lleida (feiners)09.15h Lleida (feiners)10.50h Lleida (De di. a dv. feiners)12.00h Lleida (De di. a dv. feiners)13.10h Lleida (De di. a dv. feiners)13.30h Lleida (lectius)13.55h Lleida (feiners)13.59h Lleida (diari)14.45h Lleida (De di. a dv. feiners)15.15h Lleida (lectius)ló.OOh Lleida (dc.i dv.lectius i feiners no lectius)18.00h Lleida (lectius)19.00b Lleida (DI. dm. i dj. lectius)19.10h Lleida (de di. a dv. feiners)09.50h Ponts (diari)16.35h Ponts (diari)13.35h Tiurana-Solsona (feiners)19.50h Tiurana-Solsona (de di. a dv.feiners)13.17h Agramunt-Cervera (de di. a dv.feiners)19.47h Agramunt-Cervera (de di. a dv.feiners)08.40b Almenar (de di. a dv. feiners)12.00h Almenar (dissabtes)12.45h Almenar (dissabtes)15.15h Almenar (de di. a dv. feiners)12.30h Albesa (dissabtes)08.30h Vilanova de la Sal (dissabtes)13.15h Vilanova de la Sal (dissabtes)06.10h Tárrega (feiners)07.10h Tárrega (feiners)07.50h Tárrega (de di. a dv. feiners)12.00h Tárrega (feiners)15.00h Tárrega (feiners)19.30h Tárrega (feiners)06.40h Mollerussa (de di. a dv. feiners)19.00h Mollerussa (de di. a dv. deiners)17.15h Alfarrás (dv. feiners)18.58h Barcelona (diumenges)

Sort. Lleida Destinació

07.00h Balaguer (De di. a dv. feiners)07.45h Balaguer (De di. a dv. feiners)09.10h Balaguer (feiners)09.15h Balaguer (diari)09.30h Balaguer (diumenges)lO.OOh Balaguer (De di. a dv. feiners)ll. lO h Balaguer (De di. a dv. feiners)11.30h Balaguer (De di. a dv. feiners)12.30h Balaguer (feiners)13.00h Balaguer (feiners)14.10h Balaguer (De di. a dv. feiners)15.30h Balaguer (lectius)ló.OOh Balaguer (diari)18.30h Balaguer (De di. a dv. feiners)19.00h Balaguer (De di. a dv. feiners)19.30h Balaguer (De di. a dv. feiners)20.00h Balaguer (De di. a dv. feiners)07.00h La Passarel.la (de di. a dv. fora curs escolar)08.30h La Passarel.la (de di. a dv. fora curs escolar)09.10h La Passarel.la (feiners fins a la Pobla)lO.OOh La Passarel.la (de di. a dv. fora curs escolar)ll.OOh La Passarel.la (diari)15.00h La Passarel.la (lectius)16.45h La Passarel.la (feiners)18.30h La Passarel.la (lectius)

R E S T A U R A N TBALAGUER, 10-12 125680 VALLFOGONA | LA NOGUERA | LIE IDA

ladida@restaurantladida.com | www.restaurantladida.com

PEIX FRESC I CONGELAT POLLASTRES A L’AST QUEVIURES

&C / MAJOR, 6 7

TEL. 6 5 0 7 3 7 7 8 3 2 5 6 8 0 VALLFOGONA DE BALAGUER

, • INSTAL-LACIONSIrvfonvva’-t s e n s e c o iw p r o iw s . r e fo r m e s

-REPARACIO N S• INSTAL-LACIONS DE G RAN JES• VIVENDES• MANTENIMENT

Marc Balasch Moreno * LO CALS COM ERCIALS ...

Escoles, 10 • 25680 Vallfogona (Lleida) • Tel. 973 43 21 02 • Mobil 651 997 653 marc-electrlcitat@hotmall.com

Mercè Solani Vera CI Major 40 Vallfogona de Balaguer

Lleida 25680

www.eldien.comT I Tel. 9 73 0 5 30 1 4 / 6 53 8 3 80 1 0

O b ert: Divendres Nit, Dissabtes i Diumenges migdia Festius i vigilie,s ( prèvia reserva )

( arta, mentis de grup. per empollar, catering, xecs regal .... i

GastrA s s e s s o r a m e n t

" a s s e s s o r s d 'e m p r e s a "

in fo ffigastroasesoram iento.com

w w w .Q asfroAsesoram ienfo.com¿ f i r ? Webs 2.0 . Social Media Market &C.<mniurity Manager

O f ursos. Sessions. Sluiw cookings, Reestrueiurado. Nous Productes —

-4£>- OiSirilWldors olickils (1c: Power Toctil, WineTablet I Player Vision Z

id . 653838 010 c /EstaciO 28 Vallfogona ________________

6 A M T W F <H 0U S eSilvia Sabaté I BrlchDiplomada en Dietética I Nutricio

Assessorament setmanal gratuít Dletes adaptables a cada persona

Productes naturals

C/ BARCELONA, 7 BAIXOS - 25600 BALAGUER TEL. 973 44 98 99

EXCAVACIONS GUILLA S.A.Josep Guilla Oliva

c. Rafael de Casanoves, 9 -25617 HOSTAL NOU ■ BALAGUER

TelTFax 973 44 7015 ■ Mobil 609 98 39 41 ■ 609 96 39 42

e-maílt excguilla@eguilla.com

PERRUQUERIAUNISEX

Tenesa ClaPisó

CAMARASAMERC HA N DIS ING I PUBLICITAT TEXTIL

E-mail: angelscamarasa@ hotmail.com • tel y fax 973 44 75 71 - móvil 679 24 36 37

-

Carrer Major, 2 Telèfon 973 432037

VALLFOGONA DE BALAGUER www.calfarre.com

CONSULTA FISIOTERAPEUTA - 0STE0PATA

Rosa Abad Badia

Pau Casals, 2A • 25680 Vallfogona de Balaguer

Visites concertades - Tel. 619 70 33 66

c d rm eP E R R U Q U E R I A U N I S E X

P L . S A N T M I Q U E L , 3

TEL. 973 43 23 38256 8 0 V A L L F O G O N A (L L E ID A )

• V v i hCREUSBRASERtA - RESTAURANT

Tel. 973 43 21 07