V A L L F O G O N A

DESEMBRE 2005

Q ja rw d

Sus vSÍ(a¡estades' OIS ' r't t 98 * 7\M/eS ^ tuHJOS,

Queridos Reyes Magos, me pido:Sctt ^ < v i / ^ [v f i .L d .^ xv r \ ^

tc i u L a /w v L i/y v ík

X l 1/VaJ> a*\ a . ____________________

/W '_ í l /V y . LKá . l A ' V J ____

\ nj\ i llh d i-____ ¡a \ ¡W fr_d— i g m j ) *y flU

VI ATR1Productes farmacéutics

S

VIATRIS Pharmaceuticals, S.A.U.Ctra. Comarcal 13 Km.26 Tel. 973 43 20 52 Fax 973 43 20 9225680 VALLFOGONA DE BALAGUER (Lleida)

untany

BE¡¡BBEEEDEE

EEEEEBBBEEE

Editorial

Societat

Imatges

Contes de neu

Moda i Complements

Matemàtica Facial

Societat i Cultura

Els animals

Cartes al xop

Per perdre el temps

Al servei de

Vallfogona, aposta pels joves!

Expliquem la tradició del Xop ais nens i nenes

Sortim... fem un tomb

El Racó de la intènda

Informació Municipal

CEIP Salvador Espriu

Carla Boladeres

Mirela Rubles

Noemi Ruiz

Estries

Vallfogona Ràdio

I Festa de la Multlculturalitat

Poesia - Francisco Alias

Centre d'Esplai Santa Maria

El Passaport

Trangènics

Columnes Verticals

Sudoku

EDITAEl Xop - Apt. de correus 1 Vallfogona de Balaguer

DIRECCIÓ Dfdac Mateo

SOTSDIRECCIÓM erita li Rosselló i Mercè A. Solis

CONSELL DE REDACCIÓ Ma Àngels Camarasa, Antonieta Gàzquez, Esther Piqué, Anna Feliu.

COL.LABOREN EN AQUEST N°: Dídac Mateo, TDIC Vallfogona, Cristina Colllles, Txell Rosselló, M. Àngels Solfs, Esther Piqué, Antonieta Gàzquez, Claustre Mestres de CEIP Salvador Espriu, Carla Boladeres, Mireia Rubies, Angels Camarasa, Maribel Mateo, Raquel Jordan, Joan, Francisco Alias, CE Santa Maria, Carme Cortada, Associació La Bassa Roja, Oscar Hernando i Montse Montoliu.

DISSENY, COMPOSICIO I MAQUETACIÓ

creaciógràficadissenygràfic

c a rre rs a n tllu la , 7 0 b a lx a a 2 5 6 0 0 b a la g u e r

te l. / fa x 9 7 3 4 4 SO 16 w w w .c re a c la g ra f lc a .c o m ln fo @ c re a c lo g ra flc a .c o m

CORRECCIÔ Montse Olivart

DIPOSIT LEGAL L-136-1992.

La revista El Xop sortlrà els mesos de març, juny, setembre i desembre. Recordeu que si voleu publicar un article l'heu d'adreçar a EL XOP, apartat de correus, 1, o a la Secretaria de I'Ajuntament, sempre durant els darrers 25 dies del mes anterior a la publicaciô.

El Xop, és una publicaciô plural.La direcciô respecta la llibertat d'expressiô dels comentaristes i no es fa responsable dels criteris exposais en els articles firmats ja que sôn d'exclusiva responsabilitat dels autors i no necesariàment I'opimo d'aquesta revista.

iH 11 V i Generalitat de Catalunya Departam ent de Cultura

IN S T IT U TD'ESTUDISILERDENCS

Fundado PtiWicu dr lu Dipulacid Jr Lluid«

Ajuntament de Vallfogona

Il.lusions i ¡ntencions Dídac Mateo

“Els nens i nenes han de comprendre el seu entorn. S ’han d ’implicar en activitats i vivéncies que els portin a conèixer les principáis tradicions, festes i costums de Catalunya. I el Nadal n ’és una. Cal intentar desvetllar interés i curiositat en els infants per conèixer els costums i tradicions del seu entorn cultural immédiat Aprofitant el tema del Nadal, convé intentar fer comprendre ais nens i nenes que només s ’ha de consumir alió que és necessari i no comprar en excès”.

Així comença la Unitat 3 de la Program ado Didáctica d’una empresa que es dedica a fer llibres de text destinats ais nostres escolars. En concret, destina aquesta programado a nens i nenes de 3 anys.M alauradam ent no he troba t cap ed ito ria l especialitzada en llibres escolars que repeteixi aquest m issatge m entre dura l ’e sco la rita t obligatoria fins ais 16 anys. I és que 3 anys és una edat tendra, innocent... innocua mercantilment parlant. Una edat no mercantil. Edat que no treu la son ais grans animadors del Nadal. Carrefurs, Talls a l'anglesa I etcéteres ja han collat ais adults (etimológicament els que ja están acabats de fer) i els han educat en el consum... Socialment a través de la publicitat, psicológicament deixant un regust de mala consciéncia ais pares que no compleixen amb la carta ais reis i folklóricament amb dates assenyalades en números vermeils (en sentit ampli del concepte: festiu i monetari).

Dit això, i perqué no se'm titlli de <avinagrado izquierdista> (lam entado que feia un sociòleg denunciant que era l’etiqueta que li imposaven alguns contertulis quan s'acabaven els arguments), delxo la reflexló sociològica I m'endinso en la folklórica i histórica del fet per tal de completar una Programado Didáctica per a majors de 3 anys. Que cadascú decideixi després de llegir les meves conjectures fins a quin punt qui llegeix i qui escriu aqüestes línies están acabats de fer. Com a estri de mesura usaré un extret de la pàgina web de la nostra administrado educativa ca ta lana sobre les fe s te s nada lenques :

- 6 de desembre, Sant Nicolau: Sant venerat al centre Europa; els emigrants van porta r la tradic ió a nord-am érica on la influència anglesa li va canviar el nom pel de Santa Claus o Papa N oel i es va transformar en la festa del consumisme per exce l léncia , sent aquest personatge l'encarregat de portar tots els regáis la nit del 24 de desembre; abans però tothom ha d'haver fet la carta amb totes les comandes. Segons una Ilegenda, un pare molt pobre va posar en venda a les seves filies; en saber-ho el Sant, va anar a la nit davant de la finestra d'aquella casa, i va posar una bossa d'or a les sabates de cada nena... i així va comengar la tradició de posar les sabates o els mitjons a la finestra i trobar r e g á i s I ' e n d e m à . A les contrades de l'Urgell, la mainada es disfressa i desfila fent una recapta pel poblé.Seguidament va a la plaga on es mata un

gali. Per acabar la festa es cou el gali i es menja amb to t a llò que han recaptat.

- 13 de desembre, Santa Llúcia: Patrona de les modistes i protectora de la vista. La Fira de Santa Llúcia es considerada el preludi de les festes del Nadal, és per això que es posen a la venda els primers avets i arbres de Nadal, les figueres del Pessebre, i to ta l'o rn a m e n ta c ió de les fes tes nadalenques.

- 21 de desembre: En aquesta jornada i degut a la situado del sol respecte a la terra, es produeix el dia més curt de l'any i la nit més llarga; comenga l'estació de l'hivern.

- 24 de desembre: es tria el dia de Santa Llúcia, i durant aquests dies se ¡'abriga, se li dona de menjar i de vegades se l'adorna, se 'l disfressa i pinta. Resulta una festa familiar i casolana. Al punt de la mitjanit es celebra entre la comunitat cristiana la litúrgia de la Missa del Gali.

editvriat- Nadal: festa d ’origen pagà dedicada al solstici d'hivern. Les autoritats cristianes li van donar un caire religiös, així va quedar la festa del solstici d'estiu com la Festa de Sant Joan, etc. Aixi, pel Nadal naixia Jesús. És tipie fer un gran dinar familiar, amb una "Escudella i Carn d'olla", "Pollastre farcit", no falta el cava, els fruits secs i els torrons. També es fa un llarg sobretaula on es reciten poemes, es canten i amb un ambient tendre i distés tothom es parla, es retroben les families i es comuniquen en torn de l'arbre o del pessebre. Es desitja pau, félicitât i jo ia a tot el món. Fins i tot moites guerres han fet festa en aquest dia (resulta ironie).

- 26 de desembre, Sant Esteve: centrât entorn del dinar; s'aprofiten les restes del dinar d'ahir per fer canetons. Els convidáis ja no són només els fam iliars sinó que també vénen amies... com més gent millor. La so b re ta u la s 'a lla rg a i la ta rda s'enfosqueix aviat. La gent amb la panxa plena, amb tants dies seguits de festa, amb l'escalfor de la llar i les poques hores de sol... tot plegat amb Tesgotament fa que aquest dia es vagi a dorm ir d'hora.

- 28 de desembre, Els Sants Innocents...es p lantes Hufes o ninots de diaris retallats i la premsa aprofita per donar algunes noticies falses i disbauxades que posen a prova l'enginy i la imaginació.

- 31 de desembre, ¡'home dels nassos:s ’explica a la mainada que avui surt una persona que té tants nassos com dies queden per acabar l'any. A molts nens i nenes els costa entendre el joc de paraules i la situació d 'espai - temps, fent que imaginin un personatge estrafolari... Es solen preparar sopars molt sofisticáis i elaborats, s'organitzen balls de festa, es prepara el ra'fm...

- 1 de gener, (Ninou): Ninou vol d ir el primer dia de l'any i és una deformado del llatí "Annum Novum" Any Nou, vida nova En aquesta diada es sol fer revisió de com ha anat tot l'any i es fan els plans, intencions i programes de les coses que es voten fer en aquest any que comenga avui. També es fa un dinar familiar, sovint a base de pollastre farcit o xai al forn.La gent en trobar-se peí carrer es desitgen "Bon any" i es sol fer la broma de dir "Mira! Des de l'any passat que no ens véiem"

- 5 de gener, cavalcada de Reis: La mainada s'aplega pels carrers on ha de passar la comitiva; a molt llocs els nens i nenes porten un fanalets que iI luminen el recorregut... La carta ais Reis0 ais Patges Reials és plena d'illusions, amb Ilistes de joguines i regáis per a tota la familia, amb pe tites confessions de do len teries i malifetes, a ixí com declaracions de bones intencions. De vegades els més petits, forçats una mica pels pares, avis, i la societat en general, es veuen obligats a donar la pipa (pipo o xumet)

- 6 de gener, Diada de Reis: És el dia de lamainada per excel léncia, que des de primera hora del matí ja són llevats pels nervis i la il lusió de descobrir que és el que els han deixat. A la majoria de les cases tot són rialles, somriures1 visques... es veuen les places i carrers plens de nens i nenes amb joguines noves: bicicletes, pilotes, cotxets i jocs de tota mena. No falta mai la joguina de moda que durant aquest dies ens han bombardejat amb anuncis continus pels mitjans de comunicació per tal de que sigui consumida i demanada. El d inar ja és l'últim d'aquestes diades, i es nota en tothom un cert em bafam ent i amb ganes de to rna r a la normalitat. És tipie el tortell de Reis, dintre del qual hi ha una fava amagada i al mig del tortell es troba una corona ben retallada i daurada. Aquell qui troba la fava és anomenat el "Rei o Reina de la fava" en representació deis Reis d'Orient i és qui portará la corona i presidirá la festa.

editorialLlegits els fets (i les sensaclons que Intuelx el folclorista que ha redactat aquest text institucional), com que també són uns dies carregats d’intencions, també a la web podem trobar págines plenes de conseils anímics. A tall d’exemple he triat 2 extrets d’homilies de membres de dues congregacions istes, l’una consagrada a Jesús I l’altra a María. Només vull afegir que qui es sentí acabat després de llegir- ho tingui présent el que em va dir el <avinagrado>: quan més nobles són els propósits, més difícil és ser coherent.

Enmig de tantes testes... no hem de permetre que les llums, per més noves i modernes que siguin, ens enlluernin; que els aparadors, ben farcits de colonies, corbates i dolgos, ens facin caure en el parany de la insubstancialitat. El carrer no reflexa en absolut el misteri que commemorem. En tot cas, l'única cosa que podem salvar és el rostre, els ulls innocents de les nenes i nens... En aquests dies dedicats a la Sagrada Familia, podríem fer una reflexió sobre el rol de la familia cristiana. Avui, en la nostra cultura, no s'entén que I'amor també implica sacrifici, donació (no conquesta!)sense interessos, renuncia a si mateix, servei. La idea de félicitât reduïda al plaer és totalment fal lag, per la seva hipocresía, la seva buidesa, peí seu hedonisme epidérmic... No ens deixem enganyar pels nostres mitjans de comunicado (TV., revistes...). Que les nostres famílies siguin l'escola on aprenguem a estimar, servir, créixer, donar-nos, que siguin escoles de solidaritat, altruisme i fraternitat; que les nostres famílies ens ajudin a obrir els ulls per saber veure el nostre món com la gran familia de Déu, el pare comú de tots nosaltres.

a l

0M (i 1011 V I* P O U R CJUÉ C A P B i> t « S N IU P M I O M I v m C M W

f iç rrrç \ &

.'o C C ?

í '

■¿fe

u n

B t R l R I I T R l

! •

m u i w i o u i m i t i n i » nK B I I U l n i M i «BMC

Circulem pels camins d'un mon injust, on més d'un terg de la Humanitat viu en la miséria, en un vehicle que és com una illa de la abundáncia. No cal fer gaire quilometres en qualsevol direcció per descobrir fam i destrucció. Es a dir injusticia. Des del nostre observatori privilégiât ens diem que poc podem fer per canviar les estructures, per capgirar Tordre internacional, per in flu ir en la redistribució de la riquesa. Peró potser totes aqüestes disquisicions que autojustifiquen la nostra passivitat s'esmicolen quan sentim a Joan que per preparar la vinguda del Messies, "qui en tingui dos que en doni un", qui tingui menjar o habitatge, cultura i esperanga que la comparteixi.

I per acabar la meva reflexió (adulta?), delxo el vinagre i amaneixo el text amb un toe de pebre (de flema anglesa) extret d’un e-mail que m’envià un col lega consultor sobre la prevenció de riscos laboráis (perqué, no ho oblidem, no tots els dies de desem bre són festa i tam bé s ’han de compaginar amb la feina):

Aixó s i que deuen ser festes de Nadal! ROSPA són les sigles de la Real Societat Británica per a la Prevenció d'Accidents. La seva feina és informar deis riscos que hom pot trobar a la llar, a la feina, al carrer... No sé si ha estât un excès de zel o qué, peró la RoSPA ha emés un comunicat en el qual avisa deis riscos vinculats a les festes de Nadal d'empresa. Sobretot d ’aquelles que abans d ’anar al Restaurant on han encomanat el sopar d ’empresa, comencen a escalfar motors al mateix Hoc de treball... Hoc on fan els primers brindis... Dones bé, entre els riscos habituais la RoSPA avisa, per exemple, que bailar sobre les taules és perillos perqué es poden esfondrar, ja que no están pensades per a aquesta fundó. Tanmateix, el més cridaner deis avisos és un que diu que s ’ha de resistir la temptació de fotocopiar parts de la teva anatomía. Si el vidre es trenca tindrás un Nadal amb vidres a llocs dolorosos... Ja ho veus! Hom no pot negar Teficácia i minuciositat deis servéis de prevenció de riscos laboráis británics.Bon Nadal i Feliç Ninou.

s o c ie t a l

Vallfogona de Balaguer, aposta pels joves !!

El Projecte TDIC (TècnicDinamitzador InformadorCompartii) JOVE, és unp ro jec te adrega t aisa ju n ta m e n ts de laN o g u e ra p e r a l OBJECTIUS DEL TDIC A VALLFOGONAdesenvolupament de lesp o lít iq u e s locá is dejoventut, impulsat des del - Dotar de recursos humans al municipi deConsell Comarcal de la Vallfogona per tal de comptar amb un suportNoguera i la Secretaria a l'hora de planificar i elaborar els plansGeneral de Joventut. locáis de joventut. Un tècnic TDIC estará

unes hores a la setmana al municipi.El projecte pretén apropar-se ais joves d’una forma - Potenciar canals de participado social iviva, dinàmica i continuada cultural de la joventut que facllitin latant en l’espai com en el participado deis joves assoclats i deistemps i esdevenir un collectius, alxí com la participado d'aquellsreferent clau al municipi joves que no están associats, i afavoreixinen matèria de joventut, per la integrado d’aquests grups no només ental d ’afavorir l’equilibri les assoclaclons, les entltats, les actlvltatsterritorial de la comarca en i els espais que tenen destinats d’unaaquest sentit. manera específica, sinó en tots aquells que

formen part deis teixits socials i de la vidaEl projecte TDIC JOVE a del municipi.Vallfogona de Balaguer voidotar d'estratègies i de - Crear un espai de referéncia, decontingut una dinamització trobada.. .un equipament que treballi a favorsociocultural que permeti de la relacló, la creado, la difusió, laactivar i donar significat a formado, l’assessorament, etc.les polítiques de joventutdel municipi i afavorir i - Promoure un programa d’acció planificatcoordinar les ja existents amb la partlclpacló de la joventut delde manera conjunta entre municipi de Vallfogona 1 que englobi totsel Conseil Comarcal i els elxos del Pía Nacional de joventut, jal 'A ju n t a m e n t de siguin subvencions i ajudes, informadoVallfogona. d’infinitat de temes...

L ’ A ju n ta m e n t deVallfogona de Balaguer Concretant aquests objectius, Vallfogonas’ha adherit al projecte de Balaguer gaudlrà d ’un espai deapostant d ’una manera referéncia per ais joves, d’un tècnic declara per la seva gent jove. joventut i d’un conjunt de projectes, servéis

1 activitats.

s o d e t a t

COM FAREM TOT AIXÒ?

Bàsicament es traballa de la metodologia pròpia del Pia Nacional de Joventut, utilitzant sobretot les següents estratègies:

- La formado i l’orientació. Tocant i treballant de manera transversal totes les àrees i els temes que més afecten i/o interessen els joves: cursos i técniques, voluntariat, feina, salut, justicia, viatges, allotjaments, etc.

- La difusió de la informació: Reflectint les propostes que circulen pels municipls i per la comarca, mitjangant campanyes informatives per a la millora de la qualltat de vida, difonent produccions i informació en general sobre qualsevol consulta i/o tema d’interès, etc.

- El suport a les iniciatives. Donant suport a joves creadors i suport a les assoclacions i entitats.

El nou servei promourá i adaptará els projectes i els programes del Servei Comarcal al municipi, i en creará de nous segons les necessitats I les demandes del poblé de Vallfogona de Balaguer (deis seus joves, i de les diferents associacions i entitats, tot d inam itzan t els ja ex is ten ts).

Un projecte que comença amb molta força, pensant que el jove és el motor i futur de la nostra societat, una societat que hem de crear amb valors, amb iniciatives, amb entusiasme, per aixô no hem d’escatimar esforços pels nostres joves, els joves de Vallfogona de Balaguer.

j i ü i j - j L \ £ i j - v r

LLAVORS NETEJAADOBS DE LLAVORS

Tel. 973 432195 C/ Estado, 33Tel. mobil 630 257060 25680 VALLFOGONA DE B.

s & ç îe t a t

Expliquem la tradició del Xop ais nens i nenes Cristina Colilles i Rubio

Aquesta activitat es va fer el 28-09-05 pels nens i nenes davant el xop amb una petita representado teatral.

Us hem portat aqui davant el xop per a explicar-vos perqué es talla un xop de balx al riu per la festa major de maig i es planta davant les escoles per la festa de setembre. Aquesta tradició fa molt de temps que es practica. Ja ho feien els vostres avis i els avis deis vostres avis i per aixó es tant important seguir-la fent i que vosaltres quant tingueu prou forga ajudeu a fer-la, perqué els vostres filis i els filis deis vostres filis puguln seguir gaudint-la. Abans d’anar a buscar el xop, el jovent ha de robar un carro per a poder transportar-lo un cop tallat. Els propietaris de carros solen amagar-los perqué no els hi trobin peró el jovent sempre troba la manera d’agafar-ne un. Unes hores abans es va a triar el xop. Ha de ser recte i de 30m. d'algada aproximadament, aixó vol dir 17 homes un sobre el altre. La mateixa nit es reparteix llonganissa per agafar forga. Llavors comenga la feina dura: es puja a l'arbre I se li Miguen unes cordes; llavors baixa el que s'hi ha emparrat i comencen a tallar-lo amb destral.

Costa molt de tallar-lo perqué la fusta es dura. Quan cau, la direcció es pot controlar amb les cordes perqué no calgui dam unt de la gent que s'ho mira.

Després, a bragos, el transporten fins el carro i tots junts el porten fins al davant de les escoles.

Flquen una senyera i el pugen amb ajuda de molta gent. Llavors una vegada plantat comenga la festa major.

Aquesta festa es feia ais seus principis en un sentit de ritual I ofrena a la natura perqué les collltes fossin prosperes, el pañis es fes molt gran i els cereals abundosos. Quant passa l'estlu I les collltes ja són recol lectades, es fa la festa de Sant Miquel peí setembre que és quan es talla el xop del davant de les escoles. També es Miguen unes cordes d’una manera molt peculiar, perqué no es puja a l’arbre. Aqüestes cordes ajuden a controlar la caiguda del arbre.

Val a dir que aquest any l'arbre, al estar tant sec, no es va poder ni ta lla r perqué va caure abans.

GREFACSAGREIXOS I FARINES DE CARN, S.A.

Ctra. C-13, km 25'7 • Apartat de correus 85 25600 BALAGUER (Lleida) • Tel. 973 432 075

soçietatSortim... fern un tomb Txell Rosselló

MUSEU DE JOGUETSI AUTOMATS

Col.lecció Mayoral - Verdú.

En M a y o r a l , u n apassionat deis autómats ha recorregut bona part d ’E uropa per a d q u ir ir n i n o t s , j o g u e t s i autóm ats; ara, després de m o l t t e m p s , ha aconseguit fe r realitat el seu somni: exposar-los al publie.

Ens va fe r d ’a m fitr ió durant la visita al museu i ens va e x p l i c a r la historia de les peces que hi trobem a I’ in te rio r.

Per a nosaltres el museu serveix per fer un viatge en el te m p s ,i e ls m és petits queden bocabadats pensant en les joguines que tenien els seus pares o més aviat els expliquem que no, que nosaltres no en teníem tantes ni de bon tros.

Alhora el museu está fet amb un gust exquisit: la casa que l'acull, ja per si so la val la pena, cada j o g u i n a e s t á acom panyada per una cita que li fa referéncia: a q u í en t e n i m u ns exemples:

“La vida no es lo que uno viv ió sino lo que uno recu e rda y com o la recu e rda para c o n ta r la .”

G.García M árquez..

“Els que saben volar,potser en Hoc de sum ir-se en la tristesa, s ’alcen i per e lls és un cel de lucidesa extensa des d ’ on es veu l’ahir.i l’avenir del m ón”

Aguilar-Amats.

Per fina litza r la visita hi ha una petita botiga, i et passen una enquesta: "D igue ’ns qué et sembla el museu?"

Val m olt la pena , i és aquí mateix, aprofitem -ho.

società^

COM ARRIBAR-HI

Fins a Tárrega, i des de Tárrega fins a Verdú 5km.

HORARI

D’O ctubre a Maig

Dimarts a dissabte de 10a 14 h

16 a 19 h

Diumenges i festius d’11 a 14 h.

Dies de tancam ent dilluns no festius,25/12,26/12, 1/01, I 6/01.

La VALLFOGONINA és una Cooperativa que dóna solucions a les demandes deis socis i per aixó ofereix aquests servéis:

• COMERCIALITZACIÓ DE LLET.

• PRODUCTES VETERINARIS.

• ALIMENTACIÓ PETITS ANIMALS.

• FERRETERIA.

• ARTICLES NETEJA.

• AGROBOTIGA.TELÉFON: 973 432 125 - FAX 973 432 261 • VENDA DE GAS-OIL25680 - VALLFOGONAe-mail: administracio@vallfogonina.com

_____________________ m il

COOPERATIVAVALLFOGONINA"La nostra Cooperativa"

societatEl Racó de la infancia Txell Rosselló ¡ M. Ángels Solís

L'EDUCACIO UN GRAN DEBAT?

La paraula educacio ens porta moltes connotacions i gairebé sempre positives. Tot i els avengos deis nostres temps, sembla que els valors van perdent importancia, i tothom té dret a dir-ne la seva.Ara aviat portaran a debat la nova llei d'educació la LOE, (Llei orgánica d'educació) i sembla necessarí i just modificar i adaptar la llei ais nous temps.Aquesta llei té unes directrius:

També des d’ aquí volem fer referencia a la nova propaganda institucional que ha engegat la G enera lita t de Catalunya: “H¡ ha coses que jo no puc ensenyar”.Pensem que aquest anunci parla per si sol, tan sois que hi reflexionem i el posem en práctica: els valors están en mans de tots.

Dins de l'etapa d’Educació Infantil s ’iniciará l ’aprenentatge de Mengua estrangera a P-5. També lectoescriptura, habilitats númeriques i noves tecnologies.

A l’ESO es cursará l’assignatura d’ educado per a la ciutadania, i es prestará una especial atenció a la igualtat entre homes i dones.

També un gran repte será la instauració de la 2allengua estrangera.

De totes maneres esperem i desitgem que les Neis que impliquin temes sobre educado no siguin liéis de partit, perqué l’educació és quelcom més que una legislatura; és importantissim perqué en definitiva els joves- adolescents són el futur del nostre país , per aixó hem d’aconseguir que estiguin molt b e n p r e p a r a t s t a n t académicament com a nivell de persona.

•q » i

Posa't les piles Esther Piqué i Antonieta Gàzquez

La Generalitat juntament amb els ajuntaments catalans agrupats en el consorci Localret han fet (amb 233’8 milions d’euros) la principal inversiô de l P la d ire c to r d 'in f r a s tr u c tu re s de telecomunicacions del departament d’Universitats, Recerca i Societat de la Informaciô.

- Finalitat: finançar a les families l ’a dq u is ic ió de equ ipam ent informàtic i la connexió a Internet de Banda Ampia a les liars per a im pu lsa r el seu l is corn a instrument educatiu.

El Pla s’ha proposât aconseguir que el 2008 el 100% de les llars tinguin accès a Internet amb banda ampia de corn a minim 2Mb i que el 80% arribi ais 10Mb, i també que el 90% de les empreses de més de 10 treballadors disposin de connexions de 100Mb.Celebrem els 10 anys de l’arribada d ’Internet a Lleida.

La Paeria va donar a conèixer les xifres següents: un 59’ 1 % de les llars lle idatanes compten actualment amb connexió a Internet i un 75% tenen almenys un ordinador. Amb la posada en marxa de la televisió digital terrestre, la Paeria tam bé am plia rá la seva oferta de serve is telemàtics.

Altres dades d ’interès les ofereix el M inisteri d ’industria, Turisme i Comerç (, i podeu ampliar la informado demanant-la al seu correu electrônic: En el seu catàleg de “Servicios de la Sociedad de la In fo rm a c ió n ” exposa el se gü e n t:

- B é n é fic ia is : res iden ts en territori espanyol que tinguin al seu càrrec alumnes matricutats en centres d ’ensenyament de règim no universitari (general o e sp e c ia l) tan p ub lics corn concertats.

- In v e rs io n s f in a n ç a b le s : l ’adqu is ic ió d ’o rd inador i la connexió de banda ampia a Internet durant un any. Amb un import màxim de 1.000€ (1.200€ en el cas de les fa m ilie s nombrases).

- Caractéristiques del crédit: tipus d’interès dei 0%; devolucions en 36mesos, sense comissions ni g a ra n tie s a d d ic io n a ls (n i h ip o te c à r ie s ni d in e ra ls ) .

E n t i t a t s de c r é d i t col laboradores: per resolució de 8 d’agost de 2005 del Secretan d ’Estat de Telecomunicacions i per a la Societat de la Informado, es realitza una convocatoria per a seleccionar tres entitats de c ré d it i e s ta b lir amb e lles convenís de col laboració. Han estât elegides les propostes presentades per les següents e n tita ts : La C a ixa (C a ixa d ' Es t a l v i s i Pens i ons de B arce lona); V.T.E. C .E.C.A. (Cajas Hogares Conectados) i el Banco Español de C réd ito.

infyrmacié municipalPrograma d'hivern

• ACTIVITATS NADALENQUES INFANTILS:Dies 22,23,27,28,29 i 30 DesembreHora: 11:00 — 13:00h Elaborado d’un centre de taulaJocs populars Fanatets per rebre els RRMM Estéis decoratius Narrado de contes

• C0L.LAB0RACIÓ EN LA 12a. CARAVANA CATALANA D'AJUT HUMANITARI AL POBLE SAHARAUÍ.

Recollida a l’Ajuntament de : Sabó, gel i xampú.Fins el 4 de Gener

• ÒPERA AL GRAN TEATRE DEL LICEU AMB LA REPRESENTACIÓ DE L'OBRA: IDOMENEO DE WOLFGANG AMADEUS MOZART

Òpera en tres actes.Direcció musical : Sebastian Weigle.Idomeneo = Roberto Saccà Idamante = Maite BeaumontArgument= Idomeneo, rei de Creta, en el viatge de retorn de la Guerra de Troia amb la seva ilota pateix una terrible tempesta que és a punt de fer naufragar el vaixell. Per aplacar la furia de Neptu, promet immolar la primera persona que trobi en arribar a l’illa. I és, precisament, el seu fili Idamante, princep valent i generós, que tracta amb magnanimitat els presoners troians i estima Mia, filla de Priam, rei de Troia, enviada per Idomeneo a Creta entre els presoners. D’altra banda, trobem a l’illa Elettra, filla d’Agamèmnon, que després de la mort venjadora de la seva mare Clitemnestra s’ha refugiat a Creta, on s’ha enamorat amb passió d’Idamante.

Dia : 25 de Mar$ a les 20:30hSortida amb autocar de Vallfogona de Balaguer a les 18:00h cap a Barcelona.El nombre d’entrades en reserva a la nostra d lsp os ic ió és de 25 que s ’han de con firm ar abans del dia 11 de Gener. Les inscripcions es realitzaran a l ’Ajuntament i seguiran un rigorós ordre d’inscripció.Preu: 58 €

in/ormaci® municipal

■ Diumenge, 1 de Gener, a les 13:30h arribada del Patge Reial, ALÍ PATXÁ . El Patge ha informat

que recollirá les cartes de tots els vilatans de Vallfogona, grans i petits, i els hi lliurará ais RRMM

perqué preparin els regáis i desigs mágics que vulgueu rebre aquests dies. I no us oblideu de

demanar PAU i AMOR perqué així en vindran carregats i no ens en faltará en tot l’Any.

■ Divendres, 5 de Gener, a les 18:00h cavalcada de RRMM a La Rápita i.seguidament cap a

Vallfogona.

RECORDEU QUE EL MILLOR REGAL ÉS EL SOMRIURE QUE POGUEU COMPARTIR .QUE NO S’ESGOTI!!!

Generalität de Catalunya Departament d 'Agricu ltura Ramaderia i Pesca

ESCOLA DE CAPACITACIO AGRARIA DE VALLFOGONA DE BALAGUER

• TÉCNIC EN EXPLOTACIONS RAMADERES

INFORMAT:Finca l'Empalme, s/n • 25680 Vallfogona de BalaguerTel. 973 44 36 50 - Fax 973 44 53 02 • a/e: aecaval.darp@gencat.net

societatCEIP Salvador Espriu

Ens dirigim a tots els lectors i lectores de la revista “El Xop” prim eram ent per desitjar-vos unes Bones testes de Nadal i que l’any 2006 sigui pie de Pau i Salut.

També us volem explicar com várem celebrar la festa de la Castanyada aquest curs.Tots els alumnes i mestres de la ZER El Jone ens vam reunir a l’escola de La Rápita, on várem fer una exposició de diferents fruits de la tardor del nostre entorn, previament cada classe havia treballat el seu fruit. Cada nen/a va realitzar un dossier amb tots els fruits de l’exposició.A con tinuac ió es van realitzar uns treballs de plástica fets amb castanyes. Després várem diñar tots junts i vam fer un tomb peí poblé. Quan vam tornar de fer el tomb ja havien torrat les castanyes, les vam menjar, vam bailar danses i a l’acabar tothom va tornar a la seva escola.Va ser un dia molt divertit.

El CEIP Salvador Espriu de Vallfogona de Balaguer en un acte que es va celebrar a Igualada el dia 14 de desembre va rebre la renovació del d is tin tiu d’Escola Verda per tot el seguit d’activitats que hem rea litzat dins d ’aquest projecte.

Claustre M estres CEIP Salvador Espriu

¿matees

imatfes

neu Carla Boladeres

Era un dia

d 'h ivern i al

despertar-me

vaig m irar per la finestra i tot

estava nevat,

em vaig vestir

esm orzarràpidament

Li vaig demanar a la mare si podia

anara jugar i em va dir que sí

Al carrer vaig tronar una amiga:

- Hola Anna, com estás?

- Jo molt contenta perqué ha nevat,

-A n e m a fe ru n n in o t de neu

juntes?

• Posa*li una

pastanaga de

- Si i un barret

de llana.

- Que bonic ens

ha quedat. oi?

Després de passar el

d ia jugan t d in s ifo ra

de casa de l'Anna,

vam demanar ais

dorm ir. Tots van dir

Vam anar a buscar el nlnot de neu al ca rre r i el vamson ens costava d 'arrlbar i

col.locar damunt d un trineu de neu i el vam arrosegar

fins a casa de l'Anna, però quan vam en tra r el ninot

dins de casa el ninot es va desfer del calor que feía

dins de casa.

vam comengar a parlar:

■Que deu fer el ninot de neu?

Segur que té fred.

Podríem anar a buscar-lo!

ELS TRES GERMANS A LA NEU. • •

♦ ' ’ ♦

• • *

:J* *‘, - v *

. \ r \T f

HI HA VIA UNA VE G AD A TR ES G E RM AN S QUE HO FEIEN TOTS JUNTS.

UN DIA VAN AN AR A LA NEU

..!U

LA C R IS T IN A , LA M É S G R A N R E L L IS C A V A A M 8 EL TR1NEU.

LA M IR E IA ,LA M IT JA N A VA FER U N N M O Í O fEL R OC, EL M É S P E T IT VA A N A R A ES Q U IAR .

PERÒ EL ROC NO SABIA ESQUIAR GAIRE VA CAURE RODOLANT.I VA XOCAR CONTRA UN AR!

LA CRISTINA I LA MIREIA COMENTAR I

■ M O e l TROBAVEN e n l l o i LA MIREIA VA PUJAR DAMUNT 0 MUNTANYA I EL VA VEURE

AL COSTAI D UN ARDRL

l ) I TOTS TRES VAN ANAR CAP A CASA TOTS CONTENTS —

Noemi Ruiz. gemmòloga especializada Àngels Camarasa ¡ Santesmases

L’ofici de la joieria és fascinant, és un ofici on vius rodejat de metalls nobles com l’or; i passen per les teves mans pedres precioses com els diamants,

robis, safirs... o d ’altres com l’acer i la plata, destinades a transm etre estimació.

Noemí Ruiz Requena és una jove gemmòloga que des de l’any 1990 viu a La Codosa amb els seus pares i germans. Ara, per aqüestes dates de Nadal, celebra el primer aniversari de la seva botiga - taller a Balaguer, dedicada a tot tipus de joies i gemmes, on n'hi podem trobar d'espectaculars, amb brillants de diferents colors i materials preciosos, passant per les firmes de moda com Armani, Dona Karan... Chimento o Antonelli, fins arribar a les de disseny propi, realitzades per la propia Noemí al seu taller.

D’on et ve l ’a fic ió per la jo ie ria ?Quan estud iava COU, vaig fe r l’assignatura de geologia i em va atreure tant el tema, que em vaig interessar i informar per tot aquest món, decidint-me a estudiar aquesta camera.

Quins estudis has cursat?A l'escola Industriai de Barcelona vaig estudiar durant quatre anys joieria i després a la Universität de Barcelona gem m ologia, també quatre anys, especialitzant-me en diamants i pedres precioses. Tots aquests titols tenen convalidado europea per traballar a nivell internacional.

Què vas fer una vegada acabats els estudis?Un cop acabats els estudis, als matins traballava en un taller dissenyant i fent joies i, a la tarda, despatxava a la botiga de la joieria. Va ser una experiència molt enriquidora.

Amb quin m ateria l t ’ a g r a d a m é s treballar?Sens dubte l’or groc.

I a m b p e d r e s precioses?Amb els diamants amb totes les seves va rie ta ts, co lors i talles.

Exactament què és la g e m m o l o g i a ?Es la ciència que estudia les pedres precioses (gemmes).

Qui na va ser la primera joia que vas dissenyar?Un anell.Recordo que vaig fondre un anell que em van regalar ais 18 anys juntament amb le s a r ra c a d e s , medalla, polsera i altres joies d'or de la prim era com unié.

On trobes la inspiració per ais teus dissenys?Amb l'ambient de treball i amb funció del material que tinc a les mans. Els dissenys, están inspiráis amb formes orgániques, relacionats amb la natura.

També fas treba lls per encárrec?Els encárrecs personalitzats és una de les meves preferéncies, ja que a vegades em porten pedres que tenen un valor sentimental o que el Client ha comprat a algún país exótic i és una manera de regalar-les.D’aquesta manera es pot fer un disseny

m &da i comptent en isCree que fins i to t has dissenyat jo ies per a nùvia...Si, hi ha alguns casos que a la nùvia, segons el vestii li faig el d isseny i l’e laboració de les jo ies mes adients, com arracades, collarets i altres complements.

Quin és el com plem ent mes so l-lic ita t?L ’anell de promesa, ja que és un detall que, a part de tenir un va lo r sim bólic, es busca que perduri al tem ps. Els b rillan ts són e ls mes so llic ita ts .

Com estás al dia de les noves tendèneies?És in té ressant ass is tir a F ires i M ostres de jo ie r ia pe r e s ta r al co rre n t de les noves tendèneies en aquest sector. Alemanya, Basilea (Suïssa), Itàlia son els capdavanters en aquest tema.

Per on caminen les tendèneies en jo ieria?G enera lm ent el que m ana és el pressupost. Avui dia trobem altres alternatives per substituir la plata corn pot ser Tacer que resulta més

assequ ib le i es tè ticam en t dona m olt bons ré s u lta ts . Tam bé am b les tu rm a lin e s , a m e tis te s , qua rs ru t ila n t.. . es poden con fecc ionar to ts tipus de jo ie s segons els dictàmens de la moda, i sempre amb una bona qualitat.

Quan adquirim una joia, que és el prim er que hem de mirar?Primerament l’estètica, que és el que ens entra per la v is ta , és el m és im portan t, ja que d ’a ques ta m anera la po rta rem am b m és comoditat.Si és un com plem ent que es porta cada dia, a leshores conta m olt el d isseny i la textura, que t ’hi sentis identificat. Per les testes i grans ocasions, podem optar per joies mes atrevides amb color i forma.També és molt im portant quan adquirim una gemma que sigui en un Hoc de confiança, i que dem anem la garantía i el certificat de qualitat de la pedra.

Manera de guardar les joies?Sobretot tenir-les separades, que no es toquin les unes amb les altres, perquè es ratllen, cal evitar que pedres de d iferent duresa convisquin en el mateix jo ie r o saquet.

Cal guardar-les amb bosses de textura suau o joiers amb departaments.També aconsello netejar-les de tant en tant, ja que algunes son de procedència orgànica, corn les perles, corals, épais, turqueses...; es necessari que estiguin ben hidratades, o sigui, mullar-les, ja que perden el seu color.En el cas, de les perles, la lluentor, i moites vegades comentem “ que semblen mortes ", i es per falta d ’ hidrataciô.

rnodu i ç(»mp?eme#ts

CURIOSITATS

A l’era de la tecnología també podem

trobar m ôbils de luxe, fets a ma,

que es fabriquen només per encárrec.

Són auténtiques joies, realitzades

amb or groc de 18 quilats, or blanc,

acer o platí.

Els móbils fabricats amb or groc i

ap licac ions de d iam ants són

a u te n tiq u es peces de luxe.

CONSULTA FISIOTERAPEUTA - OSTEOPATA

Rosa Abad Badia• QUÈ ÉS L'OSTEOPATIA? • QUE TRACTA?

És un sistema de - Mais d'esquena: lumbàlgies, ciàtiques, hernies discals, fuetada cervical,medicina manual global que torticoli, dorsàlgies, dolor muscular, dolor tensional...posa una especial atenciô a - Dolor articular i muscular localitzat: peu, turmell, genoll, maluc, espatlles...restructura i problèmes - Contractures muscularsmecànics del cos.

- Alteracions digestives: mala digestió, estrenyiment...- Alteracions hepátiques i biliars: vesícula pesada...- Alteracions uroginecològiques: incontinència urinària, regles doloroses...

• A QUI ES RECOMANA EL - Alteracions respiratóries.TRACTAMENT?A nadons, nens, adults, avis, - Cefalees (mal de cap), migranyes, mareigs, vertigens, neurálgies, sinusitis,embarassades. problèmes d'oclusió i ATM.

Pau Casais, 2A • 25680 Vallfogona de Balaguer

Visites concertades - Tei. 6197033 66

m i

moda i complementsEstries Maribel Mateo i Raquel Jordan

Entre el 50 i el 90% de les d o n e s e m b a ra s s a d e s desenvolupen estries. Per descom pta t l’em barás no es Túnica causa i tam poc és a q u e s t un p ro b le m a fem ení, e ls hom es tam bé tenen estries.

QUE ICO M SON LES ESTRIES?

Las es tries són el re su lta i del trencam en t de le s f ib re s e là s t iq u e s de la p e li. Q uan la peli s ’estira les fib res am b m enys e lastic ita t es trenquen creant m arques a les que anom enem estries. Al p rinc ip i són de co lo r rosaci, desprès ve rm ellós i fina lm en t b lanques. La peli al e s tira r-se no fa mal, pe rò a lg u n e s ve g a d e s po t p ro d u ir una sensació d ’a rdor lleuger o picor.Les estries són més com unes a l’abdom en, pe rò ta m b é a p a re ixe n a les cu ixe s , les natges (pom pis), a is m alucs, al bust y a is bragos.

QUE PRODUEIX LES ESTRIES?

Las ca use s de les e s trie s són v a r ia d e s . La p e ll s ’e s tira per acom odar l’augm ent en volum del eos. Pero enca ra que la pell és m olt e lástica, té un límit.

Quan h¡ ha una pérdua d ’elasticitat i c o lla g e n o es tiram ent excessiu de la pell les es tries apare ixen. La pérdua de col lagen i elasticitat en la pe ll causa e s trie s , lín ies d ’express ió , pérdua del to de la pell i arrugues.

CAUSES COMUNES DE L'APARICIO DE LES ESTRIES

C anvis sobta ts de pes.Si guanyem pes ràp idam ent la pell es veu forgada a acom odar- lo. Per aquesta raó les estries són mol com unes duran t l’em barás.C anvis horm onals.El cas més comú és quan les nenes arriben a la pubertat i el bust contenga a créixer.Heréncia.Aquesta és la causa més comú, la nostra d isposic ió genètica. Per descom pta t, perqué es desenvo lup in es necessita com b ina r aquesta am b a lguna de les a ltres. La sa lu t genera l de la pell.Una peli seca com binada am b una a lim en tació pobra que no proveeix tots e ls nutrients a la peli fa que aquesta sigui més propensa a desenvo lupar estries.G rup étnic.Les persones de descendéncia africana tendeixen a teñir m enys estries.D esenvo lupam ent rápid deis m úsculs.A quest és el cas deis fís ico - cu lturis tes. Els m úsculs creixen molt, m olt rápid i la pell es trenca creant estries.

moda i cométemenosES PODEN PREVENIR?

La majoria deis dermatólegs asseguren que no es poden p reven ir quan ex is te ix l’estirament de la pell, per exemple durant l’embarás.

No obstant totes les altres causes es poden prevenir.

CONSELLS PRÁCTICS

Evita baixar I pujar de pes rápldament.Les d ietes yo-yo no funcionen perqué el pes que es p e rd es recupera.Al recupera r-se ens exposem a crear estries.

M a n te n lu la p e ll hidratada.Les pells seques són més susceptibles a les estries.

Les cremes o olis rics en vltamines A y E són recomanables.

Hidrata la pell per dins. L’aigua és un element vital, si no prens aigua suficient, cap crema et podrá hidratar.

Menja saludablem ent per tal que la teva pell estigui saludable.

Manzanaversus"Pera"

Sobre le cinture

Bajo le cinture

* A d a m

TRACTAMENT PER A LES ESTRIES

Les estríes són difícils d'eliminar, però en l'actualitat comptem amb diversos tractaments eficagos. Alguns eliminen les estries i d'altres milloren la seva aparenga.Per a obtenir millors resultats es recomana tractar-les quan comencen i encara están vermelloses. A continuació us pressento algunes receptes casolanes d'aromaterapia:

Lavanda y P e titg ra in : Els o ils e sse n c ia ls de lavanda I petitgrain ajuden a que la peli sigui més elàstica. R eco rda que e ls o lis essencials mal s'apllquen directament sobre la peli. A 230 grams d’oli d’ametlles (o un a ltre oli lleuger), afegeix-li 10 gotes deis olis abans esmentats. Amb els dits fes un massatge a la peli.

Lavanda, Taronja i Gerani: U n a a l t r a r e c e p ta d 'a ro m a te ra p ia és la següent: oli essencial de lavanda, taronja i gerani. 6 gotes de cadascun deis olis essencials barrejats en 25 mi d’oli base, ja siguí d’ametlles, coco o jojoba i 25 mi d ’oli de germen de blat.

És molt important

m antenir la peli

humitejada durant

l’embaràs per tal

de p reven ir les

estries. Fes un

massatge amb oli

v e g e ta l p u r ,

p re fe r ib le m e n t

una barreja d'olis

d’ametlles dolces

i germen de blat.

àrids daniel, s.a.

- Formigons' • . . .- Arids Rentats, naturals i artificials

- Tubs i prefabricats de formigó

PLANTA ARIDS, FORMIGO I OFICINES: Afores - VALLFOGONA DE BALAGUER

Tels. 973 432 199 - 973 432 243 Fax: 973 432 213 E-mail: aridsdaniel@aridsdaniel.com

s&cietat i cutturaDes del cor de la vila Joan

VALLFOGONA RADIO

Bones fes tes pa rroqu ia ... Sem bla ser que la boira encongeix les ganes d'explicar coses... i gebra la tinta del bolígraf... Però unes parauletes si que us les voldria dir... Continuem sense poder deixar de banda el tema de la ràdio digital perqué ara que ja s’ha iniciat la posada en marxa deis canals de televisió TDT és el moment en el qual menys es parla de la RDT (la ràdio digital). Se’n parla menys... Per qué será será (com canta la cangó)?L’any 2007 el sistem a de radiodlfusió DRM (Ràdio Digital M u n d ia l) es M a n g a rá oficialm ent a tot el món. El motiu de triar aquesta data: l’any 2008 es celebren els JJ.OO. (Jocs O lím pics) de Pequín. És l’any en que s ’ha previst l'apagada analògica de la FM, OM i OC.La Ràdio D ig ita l M undia l només necessita un nombre reduít de re-emissors repartits en un nombre molt petit de pa'ísos. Això, a la práctica, aparen tm ent, im p lica una amenaga d'obsolescéncia de les rádios locáis FM. Però també, a la práctica, ofereix u n a o p o r t u n i t a t de desenvolupament mitjangant la cooperació transfronterera (és un altre deis vértex de la globalització: la de les ones), ja que caldrá p lanificar les freqüéncies.

Quant a les oportunitats, la m ultlculturalitat es farà més p re s e n t . Q u a n t a le s amenaces, sorgiran les ràdios (al ¡guai que ja succeeix amb les televisions) temàtiques i la imposició operativa de la DRM s o b re e l m ón de la comunicació locai, fins al punt d ’ a c a b a r se n t un v a lo r testimonial el d'aquella dita que resa: “va voler ser i no el van deixar... va morir mentre ho intentava” .

K i i

SQCÌetat icultura

I mentre ho intentava... va arribar l’època nadalenca Ara p repa rem lai tot va anar millor i va tocar la lotería de la ràdio. p r o g r a m a c i óA q u e s t any ju g u e m al nùm ero 31064 . ambientada amb laUn número bonic, no? Com les mùsiques boniques! mùsica nadalenca;

amb un program aD’altra banda les testes majors i les tires de tota especial de nadalesla comarca (o gairebé tota) han omplert d’alegria com és habitual elsfestiva les ones de la ràdio. d ies 25 i 26 de

desembre (que tambéJuntament amb la de Vilanova de Meià (per cert cree que será delpassada per una torrencial cataracta d’aigua) hem vostre gust).tancat el cercle: en total (entre la capitai, pobles,llocs i llogarrets) 31 testes. I per aquest any, des

de les ones nomésI enguany donem la benvinguda a Ivars de Noguera em queda des itja ri també (de fora de la comarca) a Guimerà i la seva m o l t a p a u ,festa medieval. tranquil litat, bon rotilo

i més m ú s i que sTambé els plens de l'ajuntament, les conferències, boniques.les sessions de cinema, els dinar populars (coml’organitzat per l’associació contra el cáncer), els Bon Nadal i Millor Anyballs de cap de setmana i altres han estat anunciats Nou.a la ràdio. El Joan de la Ràdio.

gona Ràdio107.9 FM

Tel. 973 43 22 68

E t

s&çietat i cattura

CATALUNYA, CUBA , MARROC, PERÚ, ROMANIA, EQUADOR...

Atots aquells que varen fer possible aquesta trabada de Nacions, moites gràcies.La gent del poble de Vallfogona que aquell dia es va convertir en cuiner, cantant, col laborador, participant, va fer possible una jornada on compartir significava conèixer, aprendre i relacionar-se.A través del menjar, Mengua universal, vàrem in tercanviar somriures, paraules, cants i música.

Des de la regidoría de Cultura i Festes, Gràcies.

I Festa de la M ulticu ltu ra lita t

ILI t&

71ai >• :

L

1® Festa de les Cultures

1“ Festa de les Cultures

BULGARIA

M

1° Festa de les Cultures

E3

I*

1° Festa de les Cultures 1° Festa de les Cultures

w çîetat iPoesia Francisco Alias

EL MÉDICO DEL PUEBLO

El doctor Ramón Segarra, bien puede estar orgulloso;

por su talante y saber, en Vallfogona es famoso.

Tiene fuerza y poder al alcance de su mano.

¡Que se va de vacaciones, y nadie se pone malo!La consulta está vacía.

¿Qué les pasa a los pacientes? ¿Se habrán puesto todos buenos,

(se pregunta mucha gente)?Yo no me puedo explicar y no es que sea deseado,

que el mismo día que viene, todo Dios se pone malo.

El uno que la cabeza.El otro que si el lumbago.

Otros que si la rodilla.Y otros que si la mano.El estrés, la ansiedad, el hígado, los riñones, el corazón, la columna,

el estómago y los pulmones. Todo esto se acumula

a lo largo de unos días.

Y el doctor Ramón Segarra lo soluciona en dos días.

Es un médico rural, pero salta a la vista que tiene capacidad para ser especialista.El paciente necesita

un poquito de sonrisa; no cura como la ciencia,

pero ayuda a ir más deprisa. El dúo que hoy formáis,

el médico y la enfermera, sólo con una sonrisa,

la gente se os pone buena. La sala está abarrotada.Y eso bien lo sabe Dios,

que muchos días he contado muchos más de veintidós.

Siga por ese camino, sin descanso ni fatiga,

que algún día conseguirá, encaramarse a la cima. Así que señor Ramón, así es mi despedida: deseándole salud...

y que salve muchas vidas.

¿ocietat i culturaPoesia Francisco Alias

EN TU TIERRA YO NACI

En tu tierra yo nací y me siento almeriense.

Aunque estoy lejos de ahí, me dan rencores de muerte

de que te traten así.Hoy la imagen de Almería recorre el mundo entero, sin que nadie se alucine

hablando de la paliza que dieron a Juan Martínez.

¿Qué delito cometió por consumir cocaína, para darle el palizón,

que en la flor de la vida, lo echaron al panteón?

¿Dónde estaban esos lobos? ¿De dónde vino esa jauría, que con esos malos modos,

mataron a Juan Martínez, en Roquetas de Almería?Ya lo pagarán con creces,

adorada tierra mía; porque tú no te mereces

lo que ha pasado en Roquetas, y antes el caso Almería.

Estuviste marginada por la izquierda y la derecha.

Toda España te llamaba tierra de las tres cosechas.

Pero tú no te enfadabas. Has podido demostrar que tienes sabiduría,

valor, poder y energía.Y que eres como las demás,

que más listas se creían. Los mocos es la honradez,

el esparto la riqueza, las lagañas sensatez.

Es lo que tenemos y podemos ofrecer.

Soy turrero y almeriense, soy andaluz y español. Soy leridano señores.

¿Qué más puedo pedir yo, que tenga mejores dones?

societal i culturaCentre d'Esplai Santa Maria

QUISOM ?

Des del 1991, ais diferents locáis cedits per la Parroquia de Santa Maria, l'Ajuntament de Balaguer i l'Ajuntament de Vallfogona de Balaguer, ha tingut la seva seu el Centre d'Esplai Santa Maria. El Centre aplega infants, adolescents i joves per a viure el temps lliure d'una forma diferent, amb sentit, cercant com a últim objectiu l'educació en el lleure en una línia católica i sense afany de lucre.

CE Santa Maria

Comptem amb un equip de monitors titulats que, de manera voluntària i mitjançant activitats (j°cs> tallers, sortides,...) voi transmetre valors cristians i actituds per tal que el nen desenvolupi totes les seves capacitats. El CE Santa Maria està federat a la Fundació d'Esplais Santa Maria de Nuria (FEMN), que agrupa els centres d'esplai de la diòcesi de l'Urgell.

QUÉ FEM?

ACTIVITATS D'HIVERN

Activitats al localLa tarda de dissabte és la nostra aliada. De les 16:30 a les 18:30 h., junts portem a terme les activitats programades per a cada trimestre. Les nostres activitats es desenvolupen tant a la seu del centre com ais espais que ens ofereix el nostre entorn. Situais a l'Hostal Nou, disposem d'un local per les activitats interiors i grans espais de zona verda al nostre vo ltan t per les ac tiv ita ts exteriors. Durant dues hores setmanals, podrás gaudir d'un seguit d'activitats, jocs, cançons, tallers, excursions, teatre, animació, gresca i xerinola... alhora que retrobarem companys, amics i monitors amb els que hem compartit tantes estones a les colonies i els dissabtes deis darrers anys.Podrás conèixer més nens de Balaguer i Vallfogona de Balaguer amb els quals compartirás estones que no oblidaràs mai.A més a més tindrás el privilegi d'aprendre a crear una revista. Una revista de tirada trimestral on podrás llegir tots els articles, noticies, etc. relacionades amb l’esplai.

ACTIVITATS D'ESTIU

ColoniesA l'estiu, i com darreres activitats del curs, organitzem colonies per tots els nens i nenes.Excursions, tallers, müsica, jocs i molta diversiô en 15 dies que s'aprofiten al maxim per a continuar amb la tasca feta durant el curs i per a conèixer nous amics envoltats de la natura.

Trobada de centresCada dos anys i a finals d'estiu, es fa la trobada de centres de la FEMN. Aquesta trobada aplega a tots els centres del bisbat d'Urgell.Durant tot un dia es realitzem jocs, tallers, concerts, espectacles, balls i danses per a que els nens i nenes s'ho passin d'allô més bé i coneguin nens de la seva edat d'altres llocs.

SEU. CORREU I SECRETARIA: TEL. INFORMACIÓ: 690 315 035

Centre d'Esplai Santa Maria Centre d'Esplai Santa MariaFrancesc Maciá, s/n - Hostal Nou Cardenal Benlloch, 28 WEB: www.cesantamaria.org25680 Vallfogona de Balaguer (Llelda) 25600 Balaguer (Lleida) Adrega electrónica: ¡nfo@cesantamaria.org

eù animaisEl passaport d'animals de companvia________ Carme Cortada i Pallisé

Des del passai 1 d’octubre de 2004, és obligatori l’ùs del Passaport per ais gossos, gats, furons i altres animais de companyia que viatgin entre països de la Unió Europea.

En cap cas, el passaport substitueix el carnet o “cartilla” sanitària.

-Ambdós documents conviuran de la mateixa forma que nosaltres fem anar el DNI i el passaport.- El passaport s’expedirà per un veterinari col-legiat quan el client li ho sol liciti.- Per poder sol-licitar el passaport, cal que el gos estigui identificat amb el microxip i dugui la vacuna contra la rabia. En cas de no ser així, el veterinari pot ficar el microxip, vacunar i després procedir a expedir el passaport.

El fet que la Unió Europea obligui a expedir passaports a les nostres mascotes es deu principalment a controlar la disseminació de malalties dins els països membres.El comerç de gossos dels països de l'Est cap a casa nostra és elevat i aixô pot fer que malalties avui extingides a Catalunya tornin a emergir.

Durant el passai mes d’agost van aparèixer tres casos de ràbia en persones al sud de França. Tots ells havien estât mossegats per un gos en una mateixa comarca perô en llocs diferents. El gos pertanyia a un grup de joves que estaven de vacances a la regió i cada dia deien nit en pobles diferents. El gos, no estava ni identificat ni vacunat.

Fets com aquests, ens han de fer entendre que no podem aixecar la guàrdia, i cal tenir les mascotes ben identificades i cavunades.

Transgènics: El que no s'explica al pagès Associació La Bassa Roja

Un transgènic és aquell organisme modificat genèticament, portador de material genètic provinent d'espècies no emparentades i que li ha estat transferit mitjangant enginyeria genètica. Actualment es cultiven transgènics en soja, pañis, cotó i colza. Només són 2 les propietats deis organismes modificats genèticament sembrats a gran escala:- La tolerancia a l'herbicida glifosat en soja pañis, colza i cotó.- La resistència a insectes a través de la secreció de la toxina insecticida Bt, en pañis i cotó.- Les 2 propietats anteriors simultániament, en pañis i cotó.

Per qué ens oposem ais transgènics? Diferents estudis científics han constatat que ja s'han donat casos de resistències a antibiótics i d'afectació a la biodiversitat. Per exemple al pañis Bt 176, varietat que coneixeu com a Compa CB i comercialitzada per Syngenta, se li ha afegit una bactéria que conté informació per a produir una toxina capag de matar insectes, i a més també se li ha afegit un gen que li proporciona tolerancia a un herbicida, i a més té un tercer gen que aporta resistència a l'antibiótic ampicilina. El 2004 l'Agènda Europea de Seguretat Alimentària, i també l'espanyola, han emés un informe que recomana la retirada de les llavors Bt-176 en adonar-se que hi ha estudis que demostren que la resistència a aquest antibiótic es transfereix a bactéries resistents a antibiótics, i a més, te una protecció incompleta davant una segona generado de "taladre", el que crea una resistència d'aquest insecte a la toxina Bt, i per tant, genera un "supertaladre". Estem a fináis de 2005 i aqüestes llavors no han estat retirades.A aixó hem de sumar-hi el fet que, a la práctica , els pagesos solen fer servir més herbicida amb la seguretat que no mataran el seu cultiu. Només 14 paísos a tot el món cultiven varietats comerciáis de cultius transgènics, entre ells, a casa nostra. A nivell d'Europa, només a Espanya i a Romania es cultiven transgènics. Les multinacionals que venen transgènics han arribat a dir que grades a elles s'acabarà la fam al món. Nosaltres pensem que aixó no és així: la fam no es deu a una productivitat baixa de l'agricultura tradicional, sinó al fet que molts pagesos no poden accedir ais recursos per produir: terra i aigua.

A nivell de tot el món, tots els transgènics són venut per 5 empreses: Monsanto, Singenta, Bayer Cropscience, Dupont (amb les seves filiáis Pioneer i Hibreed), i Dow. Per tant, pensem que si l'agricultura biotecnològica arriba a imposar-se a gran escala, l'alimentació mundial acabará controlada per aqüestes poques empreses. Estudis de l’IRTA conclouen que el rendiment mitjà del pañis no augmenta amb plantes trnasgèniques, ni a nivell de gra ni de farratge. S'ha constatat així mateix que en termes en qué conviuen pañis transgènic amb convencional, la contaminado d'aquest últim és inevitable per pol.linització creuada. Aixó fa que es redueixi drasticament la llibertat del consumidor a triar productes lliures de transgènics, i la deis pagesos per produir-los.

A Espanya es parla que hi ha 60.000 ha de pañis transgènic, a més d'un nombre desconegut de camps experimentáis repartits pel territori. A nivell polític, el MAPA té aturat un decret per la pressió de diferents entitats, que si s'acaba aprovant, permetrá una contaminació del 0'9 % deis productes alimentaris, fins i tot els ecológics.

A nivell catalá, el Tripartii es nega a fer públics els resultats deis experiments. S'ha permés cultivar 17.000 ha de pañis GM, i s'ha fet públic un decret de coexisténcia que le g itim a la con ta m in a c ió tra nsg è n ica . Encara que la Ilei obliga l'etiquetatge de productes modificats genèticament des d'abril de 2.004, la realitat a fináis del 2005 és que cap companyia està etiquetant correctament els seus productes.

A Catalunya cada any entren a més milers de tones de soja modificada genèticament, que s'utilitza per fer xocolata, derivats de la llet, iogurt, etc. Pel que fa a la carn i a la llet, deis animals que mengen pañis o soja modificada genèticament no han de portar cap e tique ta tge que ho in fo rm i al consum idor.

A Europa hi ha 100 regions que s'han declarat Lliures de Transgènics. A Espanya, només Astúries i Euskadi. A Catalunya, a part de plataformes ecologistes i de defensa deis consumidors, des del sector pagès només Assemblea Pagesa s'oposa frontalment als transgènics.Entre tots s'ha constitui't la Plataforma Transgènics

Fora. Unió de Pagesos per una banda cara al públic diu que defensa la declarado de Catalunya com a lliure de transgènics, però al mateix temps ha proposat a tots els partits polítics el decret de coexisténcia.

per perire et tempiColumnes verticals Oscar Hernando

Es tracia de collocar totes les columnes en ordre, de manera que quan les traslladis correctament s’obtindrà un text del llibre "TEMPS DE VIDRE" de Josep Riera. (Totes les columnes s’han de traslladar completes VERTICALMENT).

Instruccions del joc: Es donen les identificacions de les paraules que fan la base de la columna i dues columnes ja ordenades. Definicions: per ordre d’aparició a l’ultima linia:1 - Aire en moviment.2 - Estripat, esquinqat.3 - Preposició.4 - Lleida es "ferma".Atenció: totes les paraules, van separades per quadrats negres.

S S\s E EQ A AT L iL A RN EE V NM A NIR A A

AiM

SL■S

AT

E EE 1U N

■E

Solucions

■SU|PU9 BJJ9} ap }B3BJJBdS9 }U9A |B B3UB|q B|9A Bun 0103 SLU||qnS S96}B|A gp

uanBau sa s||n s|9 ‘jubj uà iubj gp ‘saw oN ■najd x |9 ibu j |B }B|q |9 \ B jo q j b 9Jdtu9S bss|lu b i

■}U9S iq iu‘}B39d un,p B3S9,| qiUB BUIWB3U9,S 9nb 6|S9p ||9A |9 !

‘ 9-inEJ uo uaqBs su|W B3 S|9 S}0_l'S91U ¡BUI BSSBd OU B f ‘ BJV

S1VD Iiy3A S3NIAimOD

6 p Z £ 8 S L 9 ll e 9 L Z 9 6 8 P9 L 8 P 6 l Z 8 £S l 6 Z P L 8 £ 9P 9 8 8 9 6 l Z L8 Z L l 9 £ 9 P 6L 8 l 9 £ P 9 6 ZZ 6 P 9 l 8 £ L 9e S 9 6 L Z P l 8

n»oans

P 9 8 £ 6 l 9 Z Zl Z Z 9 8 8 P £ 6£ 9 6 Z P Z l 8 8Z 8 8 P £ 9 6 l Z9 L £ l Z 6 8 P 86 P l 8 L 8 Z 9 £Z l 9 6 8 £ 9 Z P5 6 P Z l Z £ 8 98 £ Z 8 9 P Z 6 l

Sudoku

1 4 6 5 2 86 8 9 5

5 8 63 2 5 8 95 8 2 3 67 6 4 5 28 1 4 9 3

3 22 1 9 3 4

1 2 1 9 55 3 4 2

9 4 5 89 5 3 1 7 2 8

2 9 5 3 66 8 7 2 5

5 1 9 4 74 8 9 2 5 3 1

6 5 8 3 4 9

Deshidratados d'Alfals, s.a.

CTRA. C-13, KM. 26 VALLFOGONA DE BALAGUER (Lleida)

Tel. 973 43 20 07 Fax 973 43 22 50

a t seu serveiAjuntament de Vallfogona de BalaguerMajor, 29Tel. 973 43 20 08

Bombers - Balaguer Tel. 973 44 50 80

Creu Roja Tel. 973 44 57 96

Casa del Metge Major, 1Tel. 973 43 23 60

Collegi Salvador Espriu Plaga Sant Miquel, 4 Tel. 973 43 22 14

Llar de Jubilats Escoles, 2 Tel. 973 43 22 75

Regidoría d'esportsMajor, 29T e l 973 43 20 97

Farmàcia Tel. 973 43 2151

Funerària Borràs Tel. 973 43 22 84

ATS Practicant Tel. 973 43 2114

Ràdio Vallfogona Major, 29 Tel. 973 43 22 68

Escola C. Agrària Tel. 973 44 36 50

Poliesportiu Tel. 973 43 22 00

Casa Parroquial Tel. 973 43 20 63

Funerària Torné Tel. 973 43 20 13

Serveis Assistència SocialTots els dimarts de 9.30 h a 11.30 h a l'Ajuntament de Vallfogona

Alsina GraellsBalaguerTel. 973 44 54 76

Correus- Balaguer Tel. 973 44 58 26

CAP Balaguer

UrgènciesTel. 973 44 7714

CAP Balaguer Administració Tel. 973 44 60 28

CAP Balaguer Servei Ambulàncies 902 45 09 02

Mossos d'EsquadraBalaguerTel. 973 45 04 50

Horari d'AutobusosSortida de Lleida destinació Seu d'Urgell de dilluns a diumenge - 09.15 -16.00

de dilluns a divendres - 20.00 de dilluns a divendres i diumenge -10.00

Agramunt de dilluns a dissabte -13.30de dilluns a divendres -19.00

Solsona divendres -16.00dilluns, dimarts, dijous i divendres 13.15

Andorra de dilluns a divendres - 20.00de dilluns a divendres i diumenge -10.00

Vielha de dilluns a diumenge - 09.00 -17.00de dilluns a divendres - 20.00

Sortida de Balaguer destinació Lleidade dilluns a diumenge -17.55de dilluns a dissabte - 07.45 - 07.48 - 07.56 - 09.15de dilluns a divendres -13.30 -15.18dimarts, dimecres i divendres -17.55dilluns, dijous i divendres - 08.00divendres i diumenge -10.45

Horari de Trens

Sortida de Balaguer destinació Lleida09.25 - diari14.15 - diari 21.15-d iari

Sortida de Lleida destinació Balaguer08.25 - diari 14.47 - diari20.15 - diari

Sortida de Lleida destinació Balaguer de dilluns a diumenge - 09.15 -16.00 de dilluns a dissabte -11.00 -12.30 -16.30 de dilluns a divendres -13.15 -14.45 -18.30 -19.00

2 0 0 6GENER

dl dt de dj dv ds dm1

2 3 4 5 6 7 89 10 11 12 13 14 15

16 17 18 19 20 21 2223 24 25 26 27 28 2930 31

ABRILdl dt de dj dv ds dm

1 23 4 5 6 7 8 9

10 11 12 13 14 15 1617 18 19 20 21 22 2324 25 26 27 28 29 30

FEBRERdl dt de dj dv ds dm

1 2 3 4 56 7 8 9 10 11 12

13 14 15 16 17 18 1920 21 22 23 24 25 2627 28

MAIGdl dt de dj dv ds dm1 2 3 4 5 6 78 9 10 11 12 13 14

15 16 17 18 19 20 2122 23 24 25 26 27 2829 30 31

MARCdl dt de dj dv ds dm

1 2 3 4 56 7 8 9 10 11 12

13 14 15 16 17 18 1920 21 22 23 24 25 2627 28 29 30 31

J UNYdl dt de dj dv ds dm

1 2 3 45 6 7 8 9 10 11

12 13 14 15 16 17 1819 20 21 22 23 24 2526 27 28 29 30

JULIOLdl dt de dj dv ds dm

1 23 4 5 6 7 8 9

10 11 12 13 14 15 1617 18 19 20 21 22 2324 25 26 27 28 29 3031

OCTU BREdl dt de dj dv ds dm

12 3 4 5 6 7 89 10 11 12 13 14 15

16 17 18 19 20 21 2223 24 25 26 27 28 2930 31

AGOSTdl dt de dj dv ds dm

1 2 3 4 5 67 8 9 10 11 12 13

14 15 16 17 18 19 2021 22 23 24 25 26 2728 29 30 31

NOV EMBREdl dt de dj dv ds dm

1 2 3 4 56 7 8 9 10 11 12

13 14 15 16 17 18 1920 21 22 23 24 25 2627 28 29 30

SETEMBREdl dt de dj dv ds dm

1 2 34 5 6 7 8 9 10

11 12 13 14 15 16 1718 19 20 21 22 23 2425 26 27 28 29 30

DESEMBREdl dt de dj dv ds dm

1 2 34 5 6 7 8 9 10

11 12 13 14 15 16 1718 19 20 21 22 23 2425 26 27 28 29 30 31