ecod'eii: normalització i verificació comptable. legislació fiscal

Economia de l’empresa Segon de Batxillerat

11 Joel Duran Moreno

Unitat 3. NORMALITZACIÓ I VERIFICACIÓ COMPTABLE. LEGISLACIÓ

FISCAL.

3.1 El pla general de comptabilitat. Normalització comptable.

El pla general de comptabilitat és el text legal que estableix el marc tècnic de la

normalització comptable i té com a finalitat fonamental aconseguir que la informació

econòmica i financera de les empreses sigui fiable i comparable. Per garantir la fiabilitat

de la informació econòmica s’utilitzen diverses tècniques d’auditoria.

A Espanya es va crear el primer PGC l’any 1973 amb un caràcter d’aplicació voluntària.

Al 1990 un segon un segon pla adaptat a les normes legals comunes a tots els estats

membres de la unió europea.

Actualment el PGC és d’aplicació obligatòria per a totes les empreses sigui quina sigui la

forma jurídica. Al 2007 es va aprovar el nou PGC (NPGC). Aquest canvi va adoptar un

conjunt de mesures per normalitzar-se a escala internacional. El NPGC s’estructura en

cinc parts:

Marc conceptual [d’aplicació obligatòria]

Normes de registre i valoració per a pimes [d’aplicació obligatòria]

Comptes anuals [d’aplicació obligatòria]

Quadre de comptes [d’aplicació voluntària]

Definicions i relacions comptables [d’aplicació voluntària]

3.1.1 Marc Conceptual

Hi trobarem els principis i les regles generals que ens han de permetre confeccionar i

interpretar la informació comptable, com per exemple, els requisits de la informació i

els criteris per al reconeixement, el registre i la valoració dels elements patrimonials.

A més hi destaca:

Prioritat en quan a l’objectiu de la imatge fidel, clara, comprensiva i útil per als

usuaris de la informació financera

Prioritat del fons respecte de la forma de les operacions

En el marc global hi destaquen ser parts:

Els comptes anuals

Han de ser comprensibles i útils per als usuaris que els utilitzen, amb l’objectiu

de prendre decisions econòmiques. Cal que mostrin la imatge fidel del patrimoni,

de la situació financera i dels resultats de la empresa.



El comptes anuals de les pimes comprenen:

1. El balanç

2. El compte de pèrdues i guanys

3. L’estat de canvis del patrimoni net

4. La memòria

Requisits de la informació que cal incloure en els comptes anuals

La informació que aquí apareix ha de ser rellevant, fiable, integra i clara, i s’ha de

poder comparar amb diferents períodes (exercicis econòmics, dintre del temps)

i entre empreses del seu sector (dintre de l’espai).

Principis comptables

Els principis comptables bàsics que prevalen amb l’objectiu de regir el registre i

la valoració dels elements integrants dels comptes anuals són sis:

1. Empresa en funcionament: Els estats financers es preparen prenent com

a base que l’activitat de l’empresa continuarà en un futur previsible, de

manera que l’aplicació de la normativa no va encaminada a determinar

el seu valor de liquidació.

2. Data del fet o meritació: Implica el registre comptable de les transaccions

i altres esdeveniments empresarials, atenent el corrent real que els

origina (quan succeeixen) i no al corrent monetari (quan es paguen o es

cobra.

3. Uniformitat: Estableix l’obligatorietat de mantenir en el temps un criteri

adoptat per l’empresa dins de les alternatives permeses. Únicament es

pot modificar si s’alteren els supòsits que van conduir a la seva adopció;

en aquest cas, cal fer constar en la memòria la incidència qualitativa i

quantitativa d’aquest canvi.

4. Prudència: Implica la inclusió d’un cert grau de precaució en les

estimacions fetes en les condicions d’incertesa d’esdeveniments i

circumstàncies. En concret, indica l’obligació de comptabilitzar

únicament els beneficis fins al tancament del exercici, mentre que els

riscos de pèrdua, amb origen en l’exercici o en un altre anterior, s’han de

comptabilitzar tant aviat com sigui possible.

5. No-compensació: Prohibeix la compensació de les partides d’actiu amb

les de passiu, i les de despeses amb les d’ingressos; a més, s’han de

valorar de manera separada els elements integrants dels comptes anuals.

6. Importància relativa: permet la no-aplicació estricta d’algun principi o

criteri comptable quan la incidència quantitativa i qualitativa sigui

d’escassa rellevància.

Elements dels comptes anuals

Definim els elements que formen part del balanç i del compte de pèrdues i

guanys que són els actius, els passius i el patrimoni net; i els ingressos i les

despeses.



Criteris de registre dels elements dels comptes anuals

Procés pel qual els diferents elements s’incorporen en el balanç de pèrdues i

guanys, o en l’estat de canvis en el patrimoni net.

Principis i normes de comptabilitat generalment acceptats

Es consideren principis i normes de comptabilitat generalment acceptats

establerts en:

El codi de comerç i legislació mercantil

Pla General de Comptabilitat de Pimes

Pla General de Comptabilitat en adaptacions sectorials

Les normes establides per l’Institut de Comptabilitat i l’Auditoria de

Comptes

Altres normes de la legislació que siguin específicament aplicables

3.1.2 Normes de registre i valoració

La segona part del PGC conté les normes de registre i valoració dels diferents elements

patrimonials i transaccions.

3.1.3 Comptes anuals

En aquesta part es recullen les normes d’elaboració dels comptes anuals com els models

dels comptes anuals de les petites i mitjanes empreses.

3.1.4 Quadre de comptes

El quadre de comptes conté els grups, subgrups, comptes i subcomptes degudament

codificats i amb un títol que n’indica el contingut

3.1.5 Definicions i relacions comptables

Grup 1: Finançament bàsic

Compren els recursos propis de l’empresa i els seu finançament aliè a llarg

termini. Conegut com a passiu no corrent.

Exemple de comptes d’aquest grup:

1. 100 Capital Social

2. 170 Deutes a ll/t amb entitats de crèdit

Grup 2: Actiu no corrent

Compren els elements del patrimoni de l’empresa destinats a servir de manera

perdurable incloses les inversions financeres el venciment de els quals sigui en

un termini superior a un any.



Exemple de comptes d’aquest grup:

1. 206 Aplicacions Informàtiques

2. 211 Construccions

3. 252 Crèdits a ll/t.

Grup 3: Existències

Son mercaderies, matèries primeres i altres aprovisionaments, productes en

curs, productes semi acabats i acabats, subproductes, residus i materials

recuperats.

Per exemple:

1. 300 Mercaderies A

2. 327 Envasos

Grup 4: Creditors i deutors per operacions comercials

Son comptes actius i passius que s’originen en el tràfic de l’empresa.

Es poden diferenciar dos tipus d’activitats de tràfic: les activitats de tràfic

principals, compra i venda dels bens inclosos en el grup 3, i les altres activitats

de tràfic¸ resta d’activitats ordinàries.

A més, s’inclouen tots els comptes relacionats amb l’administració publica.

Per exemple:

1. 400 Proveïdors

2. 430 Clients

3. 4752 Hisenda Pública, creditora per impost sobre societats

Grup 5: Comptes financers

Aquest grup compren els deutes i els crèdits per operacions alienes al tràfic, és a

dir, que no són activitats econòmiques habituals per a l’empresa.

Per exemple:

1. 532 Proveïdors d’immobilitzat a curt termini

2. 570 Caixa

Grup 6: Compres i despeses

Per exemple:

1. 600 Compra de mercaderies

2. 640 Sous i Salaris

Grup 7: Vendes i ingressos

Per exemple:

1. 700 Vendes de Mercaderies

2. 752 Ingressos per arrendaments



3.2 Verificació comptable

Les persones que s’encarreguen de dur a terme la comptabilitat a les empreses tenen

una certa llibertat a l’hora d’aplicar les normes del PGC. Això fa que, d’altra banda, les

persones que necessiten la informació desconfiïn de la seva veracitat. Per això, hi ha

alguns mecanismes que garanteixen que les dades que es reflecteixen a la comptabilitat.

La verificació comptable es materialitza mitjançant l’auditoria.

3.2.1 L’auditoria financera

Consisteix a analitzar si les anotacions plasmades en els documents comptables

descriuen correctament els fets que els han produït. A més, té com a objectiu primordial

elaborar un informe sobre la fiabilitat de la informació analitzada.

L’auditoria ha de ser realitzada per un auditor de comptes i la informació del seu informe

es destina a tota persona que tingui relació amb l’empresa per qualsevol motiu i que en

necessitin informació, com directius, propietaris i accionistes. Malgrat això, l’informe cal

dipositar-ho en el Registre Mercantil, al igual que els comptes anuals.

No totes les empreses estan obligades a fer una auditoria. El codi de comerç diu que tot

empresari esta obligat a fer-ne sempre que un jutjat competent ho cregui convenient.

La llei de SA’s estableix que han de ser auditades les societat quan aquestes no puguin

presentar els comptes anuals de les pimes, per la qual han de presentar el model general

o quan ho sol·licitin els accionistes, el 5% del capital de la societat.

Les auditories es poden classificar de diverses maneres, Segons la seva procedència:

Externa: Consisteix en una revisió dels comptes anuals feta per professionals

independents a l’empresa.

Interna: Realitzada per personal de l’empresa que verifica l’existència,

compliment i eficàcia dels processos interns de l’empresa (feina de controller).

Un altre forma es segons el contingut o finalitat de l’auditoria:

Operativa: Revisar procediments portats a terme per l’organització de l’empresa

per analitzar l’eficàcia i l’eficiència de l’estructura global. Això s’anomena control

intern de l’empresa.

Ecoauditoria: Controlar l’impacte mediambiental de l’empresa.



3.3 Legislació Mercantil

3.3.1 El codi de comerç

Per definició, el dret mercantil es aquell que regula l’activitat econòmica que es duu a

terme en una empresa.

És el principal marc legislatiu de les operacions mercantils a Espanya. Aquest codi dedica

una de les seccions, titulada “De la comptabilitat de l’empresari”, a detallar les principals

obligacions comptables de l’empresari. Vegem-ho:

ART 25.1: L’empresari ha de portar una comptabilitat ordenada, adequada a l’activitat

de l’empresa, que permeti un seguiment cronològic, com també fer periòdicament

balanços i inventaris.

ART 25.2: La comptabilitat l’han de portar directament els empresaris o les persones

adequadament autoritzades, però la responsabilitat sempre serà de l’empresari.

ART 26.1: Les societats mercantils també han de portar un llibre d’actes on constin tots

els acords presos.

3.3.2 Llibres de comptabilitat. Legislació.

Els llibres de comptabilitat serveixen bàsicament per registrar i anotar els fets

comptables que han succeït a l’empresa al llarg d’un període comptable.

Els llibres obligatoris:

Llibre diari: S’anoten cronològicament tots els fets comptables que tenen lloc a

l’empresa de forma periòdica.

El llibre d’actes, si es tracta d’una societat mercantil

Llibre d’inventaris i comptes anuals, en el qual s’inclouen:

El balanç inicial

El balanços trimestrals de comprovació (sumes i saldos)

Comptes anuals (balanç de situació, compte de pèrdues i guanys, estats

de canvis de Patrimoni Net i la memòria)

3.3.2.1 El llibre diari

La finalitat del llibre diari és la de poder registrar i ordenar cronològicament tots els fets

comptables que s’esdevenen a l’empresa i que en modifiquen el patrimoni. N’hi ha dos

models:

Model americà (el que fem nosaltres):

Deure Concepte Haver

... ... ...

... ... ...



Model italià:

3.3.2.2 Llibre d’inventaris i comptes anuals

Aquest llibre reuneix els inventaris que es fan a l’empresa, els balanços, el compte de

pèrdues i guanys i la memòria.

1. S’obre el llibre amb el balanç inicial, en el que consta de manera detallada tots

els bens, drets i obligacions de l’empresa, i també l’inventari inicial.

2. Almenys trimestralment, els balanços de comprovació de sumes i saldos.

3. Finalment, es fa l’inventari de tancament d’exercici i el balanç de situació final,

on es torna a detallar el patrimoni de l’empresa, i els comptes anuals que formen

una unitat que comprèn el balanç

3.3.2.3 Llibre d’actes

Aquest llibre pot estar format per un o diversos llibres i s’hi anoten com a mínim els

acords presos en les juntes generals i especials d’accionistes.

3.3.2.4 Altres llibres

A part dels llibre obligatoris, les empreses poden dur els llibres voluntaris. Actualment,

els llibres no obligatoris són el llibre major i els llibres auxiliars.

El llibre major, és molt important tècnicament per poder dur d’una manera fiable la

comptabilitat, per la qual cosa la majoria d’empreses l’utilitzen.

Els llibres auxiliars no tenen tanta importància com el llibre major, però hi ha empreses

que els utilitzen. La finalitat es poder registrar operacions de la mateixa naturalesa. No

hi ha un model oficial ja que cada empresa pot utilitzar el que s’adeqüi millor a les seves

necessitats.

Data Concepte Deure Haver

... ... ...

... ... ...



3.4 Legislació Fiscal

Està formada bàsicament per la Llei general tributària, que estableix el marc general per

al desenvolupament dels diferents tributs i les diferents normes tributàries.

Els tributs es poden classificar en: Taxes, contribucions especials i impostos:

Taxes: Prestacions de diners fetes a un ens públic com a contraprestació d’un

servei (matricula universitària).

Contribucions Especials: graven l’augment de valor dels béns i son diners

ingressats per un particular a un ens públic però que proporcionen un benefici

per a la col·lectivitats (enllumenat públic).

Impostos: pagaments exigits per les administracions públiques sense que hi hagi

una contraprestació directa per al contribuent, és a dir, no se sap quina

destinació tindran els diners.

Taxes IRPF

TRIBUTS Contribucions Especials Directes

Impostos Impost de Societats

Indirectes IVA

Els impostos es classifiquen en:

a) Impostos Directes: recauen directament sobre les persones o sobre les empreses:

- Impost sobre la renda de les persones físiques (IRPF): recau sobre les persones

que han obtingut rendes procedents del seu treball, del seu capital o d’altres fonts.

- Impost de Societats (IS): que és el que paguen les societats mercantils

- Impost sobre activitats econòmiques (IAE): que es paga en concepte de l’exercici

d’activitats empresarials, professionals o artístiques.

b) Impostos Indirectes: son els que es paguen quan s’adquireix un producte o s’utilitza

un servei:

- Impost sobre transmissions patrimonials: que han de pagar els particulars que

compren algun bé a altres particulars.

- Impost sobre el valor afegit (IVA): que s’ha de pagar en la majoria de les transaccions

econòmiques.

- Impostos especials: recauen sobre productes de consum específics i graven la

fabricació, la importació i la introducció en l’àmbit territorial. (Alcohol, hidrocarburs i

tabac)



Elements que componen un impost:

Fet imposable: Situacions a les quals s’aplica la norma tributaria (l’obtenció de

la renda, compra de béns, etc...)

Base imposable: és la quantitat sobre la qual s’aplica el tipus impositiu, i

normalment s’expressa en diners (total d’una factura, etc...)

Base liquidable: és la quantitat que resulta d restar a la base imposable les

quantitats que la llei permet a cada tribut. Possible deducció de l’impost.

Tipus impositiu: és el percentatge que s’aplica a la base liquidable o, si s’escau,

a la base imposable. Si l’impost és proporcional, el tipus és únic o constant,

independentment de la quantitat de a base (ex. IVA). Si l’impost es progressiu, el

percentatge que s’aplica a la base augmenta a mesura que augmenta la base (ex.

IRPF).

Quota tributària: és el resultat d’aplicar a la base el tipus impositiu i podria ser

la quantitat que caldria ingressar si no hi haguessin bonificacions per deduir-hi o

recàrrecs per sumar.

Deute tributari: és la quantitat final que s’ha d’ingressar, resultat de restar

bonificacions o sumar-hi recàrrecs a la quota tributària.

Contribuent: Persona física o jurídica sobre la qual recau l’impost.

Subjecte passiu: és la persona natural o jurídica que queda obligada a complir

les prestacions tributàries.

3.4.1 Impost sobre la renda de persones físiques (IRPF)

Tribut de caràcter personal, progressiu i directe que té com a objectiu gravar la totalitat

dels rendiments dels factors de producció (treball, capital, etc...). Aquest impost està

dividit en cinc parts:

1. Rendiments de treball (per compte d’altri)

2. Rendiments de capital immobiliari (habitatges)

3. Rendiments de capital mobiliari (interessos bancaris)

4. Rendiments d’activitats econòmiques (per compte propi)

5. Guanys i pèrdues patrimonials

Amb els rendiments sobre activitats econòmiques fem referència a aquells que deriven

del treball personal i del capital, conjuntament o per separat, i tenen com a finalitat

intervenir en la producció o la distribució de béns i serveis.

Per tant, el contribuent en presentar la declaració de la renda ha d’incloure els beneficis

obtinguts per la seva activitat en aquest apartat. Per saber-ho hi ha dos mètodes:

Estimació directa: on es calcula el benefici restant dels seus ingressos les

despeses necessàries per obtenir-los, i ha de portar els llibres de registres de

vendes i ingressos, de compres i despeses i el de béns d’inversions.

Estimació objectiva.



3.4.2 Impost sobre activitats econòmiques (IAE)

Impost municipal. L’IAE és un tribut directe i de caràcter real que té com a objecte

l’exercici en el territori nacional d’una activitat empresarial, professional o artística.

Hi ha una normativa que eximeix de pagar l’IAE tots els empresaris que facturin menys

d’un milió d’euros l’any. Aquesta reforma beneficia, bàsicament, els petits empresaris i

treballadors autònoms. També eximeix de pagar aquest impost les empreses en el seu

primer any de vida i se’n bonifica el 50% durant els cinc anys següents.

3.4.3 Impost sobre el valor afegit (IVA)

Quan els productes ens arriben als consumidors han sofert una sèrie de

transformacions, així doncs, de la matèria inicial al producte final hi ha hagut una sèrie

de passos que han incrementat el valor. El valor afegit és la diferència entre el valor dels

béns produïts i el cost de les matèries primeres.

L’IVA és un tribut de naturalesa indirecta que recau sobre el consum i grava les

operacions següents;

Els lliuraments de bens i les prestacions de serveis efectuats per empresaris i

professionals.

Les adquisicions intracomunitàries de béns..

Importacions de béns fetes per empresaris, professionals o particulars.

L’àmbit d’actuació és l’estat peninsular i balears. A més, no totes les operacions

comporten el pagament d’IVA com ara l’ensenyament o la sanitat, i també algunes

despeses com el pagament de salaris.

En el cas d’aquest impost, les empreses fan d’intermediaris entre els seus proveïdors i

els seus clients, és a dir, fan de recaptadors i ingressen en el Tresor Públic la diferència

entre el que han transferit i el que han suportat i així qui realment suporta l’impost és

el consumidor.

El funcionament és el següent:

IVA transferit – IVA suportat = IVA ingressar o tornar (Quan es ven) (Quan es compra) (A Hisenda) (Per Part d’hisenda)

Subjecte passiu de l’IVA són les empreses, que ingressen l’IVA a hisenda pública, i el

contribuent és el consumidor que suporta l’IVA sense poder-lo deduir.

Tipus impositius de l’IVA:

Tipus super reduït 4%

Tipus reduït 10%

Tipus general 21%



3.4.3.1 Comptabilització de l’IVA

Ho veurem amb un exemple pràctic:

1000 210

Compra de Mercaderies HP IVA Suportat (21%)

A Proveïdors 1210

2420 Clients A Venda de Mercaderies A HP IVA Transferit (21%)

2000 420

420 HP IVA Transferit A HP IVA Suportat 210

HP, creditora per IVA 210

1er Trimestre:

IVA Transferit = 420

IVA Suportat= 210 -

210 Positiu, ingressar a hisenda

3.4.4 Impost de Societats (IS)

Tribut de caràcter directe i personal que grava la renda de les societats. S’aplica sobre

els beneficis que ha obtingut la empresa, per tant i la empresa no té beneficis no s’aplica

l’impost.

Cal remarcar que el tipus impositiu general és del 30%.

ecod'eii: normalització i verificació comptable. legislació fiscal

Education