UD 09. Metrologia i normalitzaci

IntroducciObjectius Didctics

Abans de comenar...

ContingutsMesures i unitatsSistemes d'unitats

Exactitud, precisi i apreciaci. ErrorsPrecisi i apreciaci

Quantificaci d'errors: error absolut i error relatiu

UD 09. Metrologia i normalitzaci

Continguts (II)Instruments de mesura

Instruments per mesurar longitudsCintes, metres i regles d'acer

Peu de rei o calibrePrincipi de funcionament

Lectura del peu de rei en millmetres

Mesures amb el peu de rei

Micrmetre o plmerPrincipi de funcionament

Apreciaci del micrmetre o plmer

Lectura del micrmetre (amb tambor de 50 divisions)

Classes de micrmetres

UD 09. Metrologia i normalitzaci

Continguts (III)Instruments de comparaci i verificaciGalgues

Bloc patr

ComparadorsLectura del comparador

Calibradors passa-no passa

Instruments de mesura angularGonimetreLectura del gonimetre

UD 09. Metrologia i normalitzaci

Continguts (IV)NormalitzaciLa normalitzaci i la certificaci

Normes i sistemes de normes

Normes ISO de Qualitat

Tolerncies i ajustatgesTolerncies

Ajustatges

UD 09. Metrologia i normalitzaci

Continguts (V)Sistema ISO de tolerncies dimensionalsQualitat de la tolerncia

Posici de la tolerncia

Sistema ISO d'ajustatgesSistema forat-baseSistema eix-base

Operacions amb tolerncies

UD 09. Metrologia i normalitzaci

Objectius didcticsDescriure el concepte de mesura i entendre les seves implicacions

Identificar i entendre el funcionament dels principals instruments de mesura

Entendre el concepte d'error de mesuraPatrons i calibratge

Valorar la importncia de la Normalitzaci

Conixer el concepte ISO i entendre les seves implicacions

UD 09. Metrologia i normalitzaci

Abans de comenarSabem qu s un patr?

Recordem qu s la tolerncia?Per exemple d'una resistncia

Coneixem ISO?Ens resulta familiar: ISO9001, ISO14001?

Sabem qu s un peu de rei?

UD 09. Mesures i unitats

IntroducciMesurar: comparar una magnitud amb una altra presa com a unitatMagnitud: tot all que es pot mesurar

Mesurament: acci de fer la mesura (comparar amb unitat)

Mida o mesura: resultat d'aquest procs

MetrotcniaMetrologia aplicada a l'activitat industrial

UD 09. Mesures i unitats

Sistemes d'unitatsTota mesura t tres partsMagnitud, valor i unitatsTemperatura: 10C

Per posar tothom d'acord en quines unitats emprar: SITot i aix: es fa servir el sistema Britnic Gravitatori

A mecnica: se sol emprar el millmetreSistema britnic: polzades (24,4mm)

D'altres unitats del sistema britnic: F, peus, bitius (energia)...

UD 09. Exactitud, precisi i apreciaci, errors

IntroducciSempre tenim errors associats a la mesuraErrades humanes, de mtode, dels instruments de mesura...

ExactitudGrau d'aproximaci al valor real o convencionalConvencional: el de referncia en construir una pea, per exemple

Com que no s possible conixer el valor real (totes les mesures tenen error)Prenem com a valor real la mitjana aritmtica

UD 09. Exactitud, precisi i apreciaci, errors

Precisi i apreciaciPrecisi: capacitat d'un instrument de donar els resultats amb molta exactitud

ApreciaciMnima fracci de la unitat que es pugui llegir en un instrumentPeu de rei (dcimes de mm), regle (mm)El peu de rei t una apreciaci

ExempleTermmetre molt ben construt per noms llegeix grausPotser s molt precs, per t poca apreciaci

Tamb s possible el cas contrari

UD 09. Exactitud, precisi i apreciaci, errors

Error absolut i error relatiuAbsolut: diferncia entre valor obtingut a la mesura (Xi) i valor convencional (Xo)

Relatiu: quocient entre valor absolut i el convencionalResponen a les frmules:

L'error relatiu es pot expressar tamb de forma percentualMultipliquem per cent el valor de la frmula

UD 09. Instruments de mesura

Mesurament directePodem llegir el valor de la mesura directament de l'aparellIndirecte: hem de fe operacions (gruix de got: per resta)

Mesurament per comparaciDiferncia entre mesura desconeguda i d'altra de coneguda (patr)Escaire de 90 comparem amb angle real entre envans

Mesurament per verificaciVeure si est entre valors establerts

UD 09. Mesura de longituds

Peu de reiPermet mesurar dcimes de millmetre

Consta de dues partsRegle fixGraduat, habitualment, en divisions d'un millmetre

Regle mbil o nniusAqu hi llegim les dcimes

Com: regle de 9 mm en 10 partsEs va desplaant 0,1mm cada cop envers el regle fix

ApreciaciValor divisi ms petita regle fix / nombre divisions nnius

UD 09. Mesura de longituds

Peu de rei (II)Per fer mesuresQuan la part decimal s zero:Nnius coincideix amb nombre sencer de part fixa:

UD 09. Mesura de longituds

Peu de rei (III)Per fer mesures (II)Quan la part decimal no s zero:Nnius no coincideix amb nombre sencer de part fixa:

El zero del nnius est entre dos valors sencers del fixAgafem el decimal del valor del nnius que coincideixi amb un sencer (20,4 mm en l'exemple de la imatge)

UD 09. Mesura de longituds

Micrmetre o plmerMesures amb ms apreciaci que amb peu de reiArribem fins a centsimes de millmetre (0,01mm)

FuncionamentCargol femella (de circular a lineal)La pea a mesurar: entre topall fix i part mbil (que t un sensor)

Sensor: a partir d'una pressi determinada, relliscaT un embragatge

Mesura: Part fixa: femella (amb apreciacions de 1 i 0,5mm)

Part mbil: caragol amb sensor: tambor giratori de 50 divisions

UD 09. Mesura de longituds

Micrmetre o plmer (II)MesuresNombre enter o a la meitat de dos nombres entersEl zero del tambor coincideix amb les divisions superiors (enter) o inferior (la meitat de dos nombres enters)En aquest cas: 10mm i 10,5mm respectivament

UD 09. Mesura de longituds

Micrmetre o plmer (III)Mesures (II)No s enter ni la meitat de dos entersMirem si estem per sobre o per sota de la meitat del nombre enterL'anomenarem punt de referncia

Sumem el valor que llegim al tambor al punt de refernciaAquest cas: 10,40mm i 10,90mm respectivament

UD 09. Comparaci i verificaci

GalguesInstruments de mesura fixaServeixen de patr o mesura de refernciaImatge a pgina 262

Bloc patrPea prismtica amb secci quadrada o rectangularError mxim de 0,05m

ComparadorsEns dna diferencia dimensional entre dues peces

UD 09. Comparaci i verificaci

Comparadors (II)

UD 09. Comparaci i verificaci

Calibradors passa-no passaPer verificar pecesVeure si estan dins de marge d'error permsExemple: recollida de peres

N'hi ha per a forats i per a eixos

UD 09. Instruments: mesura d'angles

GonimetreRegle que gira solidari a corona circularPot girar al voltant d'un disc central que cont un nnius

Regleta fixa

Apreciaci del gonimetre: habitualment 5'

Lectura gonimetrePart decimalcoincideix amb sencer

0 35'

UD 09. Instruments: mesura d'angles

Gonimetre (II)Lectura gonimetre

UD 09. Normalitzaci

DefinicionsNormalitzaci: Prescripcions tcniquesEspecifiquen, unifiquen i simplifiquenAspectes referents als processos industrials

Certificaci: Acci duta a terme per entitat indep reconegudaDna fe d'empresa, producte... compleix norma o espec. tcnica

A qu afecta la Normalitzaci?Formes, composicions, dimensions, propietats...

Terminologia i simbologia

Mtodes de clcul, assaig

UD 09. Normalitzaci

Normes i sistemes de normesResponsable d'elaboraci a Espanya: AENORFa les normes UNE

A nivell internacional: ISOFormada per 155 pasos

A nivell europeu: CENFa normes EN

Normes d'electrnica i telecomunicacions: IEEE

UD 09. Tolerncies i ajustatges

Tolerncias una quantitat dimensional

Interval de dimensions entre les quals s'ha de fabricar una pea

Veiem un exemple: 10 s la cota nominal o de referncia

+0,035 s la desviaci superior pel que fa a la cota nominal

-0,040 s la desviaci inferiorCota mxima = cota nominal + desviaci superior

Cota mnima = cota nominal + desviaci inferior

Valor de la tolerncia = cota mxima cota mnima = desviaci superior desviaci inferior

UD 09. Tolerncies i ajustatges

Tolerncia (II)Quan parlem de forats: es representa per ds i dl

Quan parlem d'eixos: ds' i dl'

Veiem els exemples de la pgina 271

AjustatgesUna pea que encaixa en una altraAmb una relaci dimensional prviament definida

Ajustatges amb jocGaranteix que les peces llisquen entre s

Dimetre mnim forat > Dimetre mxim de l'eix

UD 09. Tolerncies i ajustatges

Ajustatges (II)Ajustatges amb serratgeNo deixen moure les peces un cop muntades

Dimetre mnim de l'eix >Dimetre mxim forat

Ajustatges indeterminatsNo es pot saber si lliscaran o quedaran fixades

Les cotes lmit es creuen

UD 09. Tolerncies i ajustatges

Ajustatges (III)A partir de l'anterior definim (els valors' parlen d'eixos):Joc mxim: JM = ds di'

Joc mnim: Jm = di ds'

Serratge mxim: SM = ds' di

Serratge mnim: Sm = di' ds

Tolerncia de l'ajustatge: Ta = Te + TfSuma de tolerncies de l'eix i del forat

Fem l'exemple 7 de la pgina 273

UD 09. Sistema ISO de tolerncies

Parlem de tolerncies dimensionals

Qualitat en tolernciaInforma del grau de perfecci de la pea

Aquest coincideix amb la tolernciaDefinits qualitats de tolerncia: del 01 al 18

Com ms petit el nmero: ms exigent la qualitatExpressats en millsimes de millmetre

Varien per cada dimensi de la pea

Posici de la tolernciaS'expressa amb lletres

UD 09. Sistema ISO de tolerncies

Posici de la tolerncia (II)Ex: 35 H7 o 25 g6Veiem qu vol dirExemple 8 pg. 278

UD 09. Sistema ISO d'ajustatges

IntroHi ha moltssimes combinacions de tolerncies forat-eix

S'agafa un sistema com a referncia

El ms emprat: forat-baseAgafa com a referncia la posici H del forat

Aleshores en funci de la lletra de l'eixDe la a a la h: amb joc

De la j a la n: incertesa

De la p a la z: amb serratge

Exemple 9 pgina 279

UD 09. Operacions amb tolerncies

Tractarem de trobar tolerncies de pecesA partir de valors coneguts, en trobarem de desconeguts

Veiem un exempleHem de calcular L

Aplicarem: