pla d'actuacions urgents en normalitzaciÓ
TRANSCRIPT
PLA D’ACTUACIONS URGENTS
EN
NORMALITZACIÓ LINGÜÍSTICA
A LES
ILLES BALEARS Document de treball
2001
2
TAULA
1. Introducció: Una convocatòria a tota la societat ............................................................. 5
1.1. Objectiu del Pla .................................................................................................. 7
1.2. Llengua pròpia, cohesió social i diversitat cultural ............................................. 8
1.3. La intervenció institucional en el procés de normalització lingüística ................ 9
1.4. Implicació social ............................................................................................... 11
1.5. Criteris de prioritat ............................................................................................ 13
2. Ús institucional .............................................................................................................. 16
2.1. Aprofundiment de les mesures de normalització lingüística a l’Administració
autonòmica i local ................................................................................................... 17
2.2. Normalització lingüística de l’Administració estatal ......................................... 25
2.3. Normalització de l’activitat notarial ................................................................... 29
3. Difusió del coneixement de la llengua catalana ............................................................ 31
3.1. Cursos presencials de català ........................................................................... 33
3.2. Autoaprenentatge ............................................................................................ 39
3.3. Ensenyament amb tutors ................................................................................. 45
3.4. Formació de professorat i assessors docents ................................................. 45
3.5. Avaluació dels coneixements de llengua catalana .......................................... 46
4. Població d’incorporació recent ...................................................................................... 47
4.1. Població d’origen comunitari ............................................................................ 47
4.2. Població d’origen extracomunitari .................................................................... 50
5. Dinamització lingüística en l’àmbit de les relacions laborals ......................................... 55
5.1. Formació .......................................................................................................... 55
5.2. Suport a la normalització lingüística interna dels sindicats i organitzacions
empresarials ........................................................................................................... 56
6. Normalització lingüística de la xarxa sanitària .............................................................. 58
6.1. Formació .......................................................................................................... 58
6.2. Edició de materials ........................................................................................... 58
6.3. Creació del servei lingüístic a l’Hospital de Son Dureta .................................. 59
6.4. Disponibilitat lingüística en tots els punts d’assistència sanitària .................... 59
7. Altres serveis públics .................................................................................................... 61
3
7.1. Transports ........................................................................................................ 61
7.2. Comunicacions ................................................................................................ 61
7.3. Altres ............................................................................................................... 62
8. Relacions comercials i financeres ................................................................................. 63
8.1. Informació especialitzada sobre la llengua en les relacions comercials
comercials i financeres ........................................................................................... 63
8.2. Mercats municipals .......................................................................................... 64
8.3. Comerços ......................................................................................................... 64
8.4. Restauració ...................................................................................................... 66
8.5. Entitats financeres ........................................................................................... 67
9. Mitjans de comunicació ................................................................................................. 68
9.1. Mitjans propis ................................................................................................... 69
9.2. Mitjans mixts (iniciativa institucional i privada) ................................................. 70
9.3. Recepció de mitjans audiovisuals en català d’altres comunitats ..................... 70
9.4. Mitjans audiovisuals estatals ........................................................................... 70
9.5. Mitjans audiovisuals locals ............................................................................... 71
9.6. Premsa ............................................................................................................ 72
9.7. Patrocini institucionals de programes .............................................................. 73
9.8. Conveni amb el conjunt dels mitjans ............................................................... 73
10. Joventut ....................................................................................................................... 74
10.1. Increment de la valoració dels coneixements de llengua catalana ................ 75
10.2. Activitats de lleure .......................................................................................... 77
10.3. Programes intensius per fomentar la comunicació en català ........................ 79
11. Lleure .......................................................................................................................... 80
11.1. Esports ........................................................................................................... 81
11.2. Cinema ........................................................................................................... 82
11.3. Teatre ............................................................................................................. 84
11.4. Música ............................................................................................................ 85
11.5 Informacions cultural i de normalització .......................................................... 86
11.6. Altres activitats ............................................................................................... 87
12. Activitats de reforç del prestigi de la llengua catalana i d’increment de la presència
en diferents àmbits de la societat ........................................................................... 88
12.1. Difusió de coneixements sobre la realitat lingüística de les Illes Balears ...... 90
12.2. Actualització lingüística .................................................................................. 93
12.3. Programes de mitjans de comunicació i noves tecnologies .......................... 94
4
12.4. Foment d’hàbits favorables a la NL, campanyes publicitàries i projecció
social ...................................................................................................................... 96
13. Projecció exterior del coneixement de la realitat lingüística de les Illes Balears ........ 99
13.1. Activitats d’informació sobre la realitat de les Illes Balears ........................... 99
13.2. Difusió de la realitat lingüística de les Illes Balears mitjançant plataformes
especialitzades d’abast internacional ................................................................... 101
13.3. Increment de la presència de la llengua catalana en els establiments
turístics ................................................................................................................. 102
14. Anàlisi i estudi de la realitat sociolingüística ............................................................. 105
14.1. Recollida d’informació sobre la realitat sociolingüística ............................... 105
14.2. Programa Mossèn Alcover ........................................................................... 107
14.3. Beques per a l’estudi de toponímia menor de les Illes Balears ................... 107
14.4. Conveni amb l’IEC ....................................................................................... 107
ANNEX: Distribució de la població nascuda fora de les Illes Balears. ............................ 108
5
1. INTRODUCCIÓ: UNA CONVOCATÒRIA A TOTA LA SOCIETAT.
L’any 1983, mitjançant l’Estatut d’Autonomia (Llei Orgànica 2/1983 de 25 de
febrer), la llengua catalana rebia el reconeixement legal de llengua oficial, com
a llengua pròpia de les Illes Balears. Tres anys després, amb l’aprovació de la
Llei de Normalització Lingüística (Llei 3/1986 de 29 d’abril), la doble
consideració és represa i s’hi explica la diferent naturalesa de l’oficialitat del
català i del castellà: “l’oficialitat de la llengua catalana es basa en un estatut de
territorialitat, amb el propòsit de mantenir la primacia de cada llengua en el seu
territori històric. L’oficialitat del castellà, establerta per la Constitució a tot
l’Estat, es basa en un estatut personal, a fi d’emparar els drets lingüístics dels
ciutadans, encara que la seva llengua no sigui la pròpia del territori”.
D’aquesta manera, formalment se superava –en part– un període de prop
de tres segles en què la llengua catalana havia estat prohibida i marginada dels
usos oficials i de la majoria dels àmbits d’ús formal de les Illes Balears.
Aquest reconeixement tenia com a objectiu l’inici de la recuperació de l’ús
social de la llengua catalana. Però, després d’haver passat una dècada i mitja,
si bé podem trobar-la en àmbits en què abans havia estat prohibida, la llengua
catalana continua patint una situació marginal en molts d’indrets i funcions de la
nostra societat, la qual cosa posa en perill la seva continuïtat com a llengua
pròpia de les Illes Balears.
Les causes d’aquesta situació són diverses:
a. el dèficit acumulat procedent del període de prohibicions,
b. les dificultats de trencar les inèrcies dels comportaments socials,
c. el manteniment d’un desequilibri legal entre les diverses llengües de
l’estat,
d. l’escassa implicació que mantenen els poders estatals en la recuperació
de la llengua,
e. els canvis demogràfics ràpids i profunds experimentats a partir dels anys
seixanta i accentuats durant la darrera dècada,
f. les conseqüències culturals i socials de la indústria turística intensiva,
6
g. la dependència –cada vegada més forta– de grans dinàmiques
socioeconòmiques, polítiques i comunicatives, que difícilment es poden
modificar substancialment des de les Illes Balears.
Encara que hi ha diferències segons l’indret de referència, la baixa
presència social de la llengua catalana en l’actualitat es pot constatar des de
diversos punts de vista. Ho és quantitativament (n’hi ha prou d’analitzar la
presència que té en els mitjans de comunicació audiovisual i escrita, en les
relacions comercials, en la publicitat, en l’administració pública i privada, en el
camp judicial, etc.) i ho és des d’una observació qualitativa (encara en molt
pocs casos és la llengua de relació entre els estrangers que resideixen a les
Illes i la població autòctona i tampoc és freqüent com a llengua de relació i
llengua de transmissió als fills en els matrimonis lingüísticament mixts; el grau
de bilingüització real i potencial dels catalanoparlants és molt superior al dels
castellanoparlants; en poques ocasions passa a ser llengua de convergència
en els contactes heterolingües o d’interpel·lació a desconeguts, etc.).
En aquestes circumstàncies és evident la necessitat d’aplicar, amb
urgència, una política de planificació lingüística ambiciosa i coherent amb
l’objectiu d’aconseguir que la llengua catalana recuperi les funcions de llengua
pròpia de la nostra societat, que li correspon per lògica històrica i social i per
reconeixement legal.
És, per tant, molt positiu que les institucions de les Illes Balears vulguin
assumir la necessitat d’impulsar un pla intensiu d’actuacions per a la
normalització lingüística, amb la participació de totes les àrees de govern, i que
convoquin a participar-hi activament les altres administracions, les
organitzacions civils i els moviments socials, els que històricament han estat al
costat d’aquesta reivindicació i els que s’hi sumaran per primera vegada a partir
de l’inici d’aquest Pla.
Aquest compromís general i imprescindible a favor de la normalització
lingüística s’aconseguirà si és possible il·lusionar-hi amplis sectors de la nostra
societat; la qual cosa es pot fer superant la lectura d’aquest procés com una
simple voluntat de recuperar els usos socials d’una determinada llengua i
s’assumeix com una proposta que, a part d’incloure aquest objectiu, pretén ser
l’expressió d’una voluntat de convivència entre tots els ciutadans de les Illes
Balears, amb independència del seu origen territorial, lingüístic i cultural.
7
1.1. Objectiu del Pla
L’objectiu lingüístic d’aquest Pla és, a part de facilitar que progressivament
tots els ciutadans de les Illes Balears puguin adquirir coneixements suficients
de llengua catalana per poder utilitzar-la amb normalitat, que aquesta recobri
les funcions de llengua pròpia; per tant, el repte és fer-la avançar en la
recuperació de les funcions que corresponen a les llengües de les societats
lingüísticament normalitzades:
• Llengua de comunicació pública habitual entre els ciutadans.
• Llengua de transmissió dels pares i mares autòctons als fills.
• Llengua de confluència de les persones que viuen en el territori propi,
sigui quina sigui la seva procedència geogràfica i lingüística.
• Llengua pròpia, i per tant prioritària, de les institucions.
• Vehicle d’accés als coneixements científics, culturals i lingüístics.
• Factor de cohesió social i d’identificació col·lectiva.
• Consideració de patrimoni comú.
Aquest objectiu de fer de la llengua catalana l’idioma comú, és compatible
amb la necessitat de capacitar totes les persones en el coneixement de
diverses llengües, perquè la normalitat lingüística d’una comunitat no exclou la
possibilitat del plurilingüisme dels seus membres.
Alhora, és fonamental considerar la complexitat de la societat illenca actual,
deguda a les característiques de la indústria turística (la principal activitat
econòmica) i, sobretot, a la procedència multicultural d’una part important dels
seus habitants, perquè la planificació tengui en compte el punt de partida de
coneixements lingüístics d’un sector considerable de la població i els seus
lligams de tot tipus amb la llengua i la cultura d’origen (afectius, competencials,
d’hàbits, etc.).
8
1.2. Llengua pròpia, cohesió social i diversitat cultural
Amb els canvis demogràfics experimentats al llarg dels darrers anys, la
societat de les Illes Balears ha vist com s’accentuava gradualment la
composició multicultural de les persones que s’hi instal·laven. Aquesta serà,
sens dubte, una tendència creixent, que cal enfocar de manera adequada i
positiva perquè representi una multiplicació de les potencialitats comunicatives
del conjunt de la societat, perquè es mantengui la cohesió social i perquè quedi
assegurada la continuïtat de la llengua i la cultura pròpies d’aquestes illes, com
un referent assumit i compartit per tothom.
Aquest és un objectiu important d’aquest Pla, i una responsabilitat que
implica tothom, al marge de tendències polítiques i ideològiques i al marge del
sector social i cultural de pertinença; es tracta d’una qüestió que ha de
comprometre totes les institucions –públiques i privades– i tota la societat.
En aquest context, és decisiu per a la cohesió social que la nostra
llengua i la nostra cultura es converteixin progressivament en elements comuns
percebuts com a propis per tots els ciutadans, amb independència de les seves
llengües i cultures d’origen, que han de ser reconegudes i respectades. Els
actius i les possibilitats econòmiques i culturals de la societat de les Illes
Balears s’han d’enriquir de l’aportació que, en un marc d’interculturalitat oberta i
integradora, facin els nous illencs. La nostra concepció de la relació intercultural
no pot entendre el multiculturalisme com una simple juxtaposició de reductes
socials aïllats entre si, formats per persones de cultures i llengües diferents.
Sense elements vertebradors que assegurin compartir els elements
imprescindibles que permeten l’existència d’una comunitat; pot passar que en
poc temps es converteixi en una societat cada cop més descohesionada i
atomitzada.
Des d’aquesta perspectiva, el conjunt de la societat de les Illes Balears
ha d’assumir un doble compromís:
a) El compromís de la societat de les Balears amb la diversitat cultural.
La població autòctona ha fet i ha de continuar fent un esforç especial d’acollida
de les persones que, procedents d’altres llengües i cultures, s’hi desplacen com
a treballadors a la recerca d’un lloc de feina, com a residents o com a visitants
ocasionals. Aquesta voluntat s’ha de manifestar en l’adequació de determinats
9
serveis públics i privats a la diversitat lingüística i cultural, en la millora de
l’aprenentatge de llengües i en l’establiment, per als nous ciutadans, de vies
fàcils i adequades per a l’aprenentatge i adquisició de la llengua catalana i
l’aproximació al coneixement de la cultura pròpia de les Illes Balears.
b) El compromís recíproc dels nous ciutadans amb la voluntat
d’assegurar la continuïtat de la llengua i cultura pròpies de les Balears. La
convivència intercultural equitativa comporta, naturalment, un esforç
d’aproximació i d’adaptació a la cultura pròpia de les Balears per part d’aquells
que hi arriben. És evident que, l’aportació dels nous ciutadans, pot enriquir la
nostra llengua i la nostra cultura; però no seria admissible que les
circumstàncies massives en què es produeix la incorporació dels nous
ciutadans posin en perill la continuïtat de la llengua i la cultura de les Illes.
Aquest doble compromís de convivència no es pot fonamentar sols en
un reconeixement recíproc passiu entre la cultura i la llengua pròpia i les
cultures i llengües incorporades darrerament a la nostra societat; sinó que hem
de proposar-nos un coneixement recíproc actiu. És en aquest marc en què
sembla possible, encara que no estigui exempt de dificultats, trobar una àmplia
implicació social en el Pla. És evident que un major coneixement de les
diferents cultures actualment presents a les Illes Balears pot ajudar a viure
millor en comprensió, cooperació i tolerància i, per tant, pot facilitar un procés
d’integració adequat a les necessitats de la nostra comunitat.
La cohesió social i el futur de la nostra identitat no són únicament
responsabilitat dels poders públics, sinó també dels mitjans de comunicació,
dels responsables educatius, de totes les empreses i professionals, de totes les
associacions cíviques i de cadascun dels ciutadans.
1.3. La intervenció institucional en el procés de normalització lingüística
La manca d’aplicació de bona part de les disposicions legals existents en
matèria lingüística, fa que la planificació lingüística es trobi en un estadi tan
endarrerit que, en aquests moments, des del Govern de les Illes Balears no
s’hagi considerat prioritària de manera immediata cap modificació substancial
del marc legal general, perquè hi ha molt de terreny per recórrer i molt de
desplegament legislatiu i aplicacions pendents. Com a punt de partida, per tant,
10
la planificació lingüística a curt termini es pot centrar en l’aprofitament màxim
marc legal existent, amb el desenvolupament legislatiu pertinent perquè l’estat i
les altres institucions incrementin el reconeixement d’oficialitat de la llengua
catalana i s’involucrin en un increment substancial dels recursos humans i
materials per treure un rendiment òptim de la legislació vigent. Això no vol dir
que no s’hagi d’aprofitar la modificació de legislació que afecta altres àrees de
govern per avançar en els aspectes lingüístics que puguin incloure-s’hi (p.e. la
nova llei de comerç).
En el procés de recuperació de la normalitat lingüística de societats com la
de les Illes Balears, tan negativament interferides pel passat immediat i per
factors externs, és imprescindible involucrar-hi tots els sectors socials; però,
alhora, és innegable que l’èxit d’aquest objectiu exigeix que les institucions
públiques encapçalin el procés. Per això, el Govern de les Illes Balears no es
pot limitar a fer d’observador del procés de substitució, sinó que ha d’explicitar i
posar en pràctica el compromís decidit de capgirar-lo i d’obrir el camí cap a la
normalització, tant en el sentit de servir de referent per la coherència de les
seves actuacions lingüístiques (pels usos institucionals i per l’actitud personal
dels alts càrrecs) com pel fet de simplificar l’accés de tots els ciutadans al
domini i a l’ús, receptius i productius, de la llengua catalana a través de
l’aplicació d’un marc jurídic que garanteixi, a tots els àmbits, l’exercici dels drets
lingüístics de tots els ciutadans i a través de la regulació i foment d’un entorn
social que faciliti el desenvolupament normal dels catalanoparlants i la
integració progressiva dels no catalanoparlants. De fet, la major part de la
societat espera que les institucions facin aquesta funció capdavantera, més
avançada que la que bona part dels ciutadans estan disposats a assumir des
del punt de vista individual o del que el seu comportament com a usuaris
permetria deduir.
En una situació com la de les Illes Balears, les institucions públiques han de
divulgar els objectius del procés de normalització i els procediments a seguir
per assolir la situació que es considera desitjable i a la qual progressivament és
necessari aproximar-se amb el ritme que les característiques de la societat
permeten.
11
1.4. Implicació social
La llengua catalana és i ha de continuar essent patrimoni de tots els
ciutadans de les Illes Balears; això fa imprescindible la seva col·laboració amb
la finalitat d’avançar en el procés de normalització lingüística. La preservació de
l’ús de la llengua catalana és un factor que, per les funcions que –com a
llengua pròpia– li corresponen, actuarà en benefici de totes les persones que
viuen a les Illes Balears. Per això, cal obrir aquesta participació a tots els
ciutadans, amb independència de la seva procedència social, territorial i
lingüística i de la seva filiació ideològica. Les possibilitats de participar en
aquest procés han de ser múltiples a partir d’una base comuna, que és
l’objectiu d’assegurar l’expansió del coneixement i l’ús de la llengua catalana
entre tots els ciutadans i en tots els àmbits. Seria un error creure que és
possible la normalització lingüística únicament amb la intervenció unilateral de
les institucions
La convicció en la rendibilitat d’un projecte de normalització compartit per
amplis sectors de la societat, fa que les actuacions en planificació lingüística
que s’han de promoure des del Govern de les Illes Balears fomentin la
participació del major nombre possible de ciutadans, al marge de l’edat, la
formació acadèmica o la professió. Alhora, cal considerar la complexitat de la
societat illenca, a causa de les característiques de la principal activitat
econòmica i de la procedència d’una part important dels seus habitants, perquè
la planificació tengui en compte la funció que han de desenvolupar, de manera
transitòria o permanent, la llengua catalana i les altres llengües (la presència en
el sistema educatiu, els mitjans de comunicació, les relacions laborals, els usos
institucionals, etc.).
En les actuacions concretes del Pla s’ha de cercar al màxim la concertació
entre els diversos sectors socioculturals que s’hi relacionen i la implicació fins
on calgui de les institucions públiques.
El compromís social en la planificació lingüística s’ha de vehicular a través
de totes les vies possibles, entre les quals cal destacar:
• La coordinació institucional a tots els nivells (conselleries, consells insulars,
ajuntaments, administració perifèrica, universitat, etc.)
12
• La creació del Consell Social de la Llengua Catalana, com a fòrum de
confluència, de debat i reflexió dels sectors més representatius de la
societat i els més implicats en el procés de recuperació de la llengua pròpia
de les Illes Balears.
• L’establiment d’acords de realització d’activitats de normalització lingüística
amb empreses privades (mitjans de comunicació, finances, transport,
alimentació, restauració, lleure...), col·legis professionals, sindicats,
associacions culturals i juvenils, ONG, associacions d’immigrants, cases
regionals, etc.
• La realització d’actuacions a partir de la coordinació de diverses
organitzacions de la societat civil que tenen àrees d’incidència coincidents o
complementàries.
• L’acollida, per part de l’Administració, de les propostes de procedència
individual que tenguin per finalitat l’expansió de l’ús de la llengua catalana.
• La publicació i difusió dels projectes i activitats de normalització lingüística
promoguts des de les institucions de les Illes Balears.
En el procés de normalització lingüística tothom hi pot contribuir, amb
diferents graus d’intensitat segons el tarannà, la formació, la disponibilitat o la
percepció de la realitat que cadascú tengui; per això es farà un esforç per
promoure projectes participatius i il·lusionadors, per obrir els accessos a la
normalització al major nombre possible de persones, mitjançant accions
basades també en la concertació intercultural promogudes per entitats
arrelades en la realitat de les Illes Balears i altres entitats o col·lectius vinculats
als ciutadans d’incorporació recent.
En aquest sentit, serà bo que de des de les institucions es promogui la
consolidació d’organitzacions que fomentin el voluntariat lingüístic com a forma
de col·laborar en el procés de normalització i d’aplicar els compromisos cívics
personals.
La participació i implicació ciutadana, a través de les institucions públiques,
de les entitats civils i associacions o a nivell individual, assegurarà la
consolidació social de la planificació lingüística i n’incrementarà l’efectivitat; per
això, caldrà fer entenedores a tots els ciutadans les disposicions i mesures de
13
política lingüística que s’adoptin, facilitar l’accés a la comprensió de la finalitat
de les accions que es realitzin, i resoldre definitivament els problemes que
s’originen a causa dels prejudicis sobre l’origen de la llengua, les
denominacions, l’abast territorial, el model estàndard i la variació geogràfica,
etc.
1.5. Criteris de prioritat
La situació actual, amb l’alt grau de complexitat i el gran nombre
d’actuacions necessàries que suposa, exigeix que en el disseny de les
activitats a fer i mesures a prendre s’hagin de tenir en compte dos aspectes: la
prioritat i el rendiment. Aquesta realitat implica que el Pla d’actuacions urgents
no pot ser altra cosa que un pla de normalització global, que no s’ha de limitar
als anys que resten d’aquesta legislatura; és a dir, en línies generals, l’inici de
noves vies i l’aprofundiment i intensificació de les línies d’acció que s’han duit
endavant durant la primera meitat de l’actual legislatura, amb uns mitjans i
recursos que s’han mostrat clarament insuficients.
El procés de normalització lingüística d’una societat depèn de molts de
factors i n’afecta tots els membres; per això, la planificació lingüística ha
d’incidir sobre múltiples aspectes que s’interrelacionen de forma més o menys
directa: des de la generalització del coneixement de la llengua que es pretén
normalitzar fins a l’actuació sobre la percepció social majoritària de la situació
lingüística, moltes de vegades fonamentada en prejudicis fortament arrelats.
Tot i així, és necessari establir criteris i àrees de prioritat. En el nostre cas, a
part de les activitats que tenen un abast universal (totes les àrees geogràfiques
i tots els sectors socials) i les que tenen com a objectiu consolidar i enfortir l’ús
del català entre la població que la té com a primera llengua –amb l’articulació
de mecanismes que els garanteixin plenes possibilitats reals d’ús en qualsevol
indret de les Illes Balears—, les prioritats s’estableixen des de diversos punts
de vista:
a) territorial: els indrets on la llengua catalana té una presència social més
reduïda o està més exposada a la regressió: l’illa d’Eivissa, Calvià, l’Arenal,
determinades barriades de Palma, altres zones turístiques de Mallorca, etc.
14
b) origen cultural: els col·lectius que, per la importància relativa i les afinitats
internes, exigeixen el disseny d’actuacions específiques. La implicació
d’aquests col·lectius en el Pla es veurà facilitada si s’estableixen línies de
col·laboració basades en projectes interculturals de normalització lingüística
amb les organitzacions que els cohesionen (cases regionals, associacions
d’estrangers, per exemple), els organismes oficials amb què tenen lligams
de relació (consolats, en els casos dels estrangers) o les entitats que hi
tenen contactes freqüents (ONG, mitjans de comunicació propis, etc.).
c) grup d’edat: la població infantil i juvenil, per la facilitat d’adquisició de
llengües i hàbits nous que els dóna l’edat i d’accés a través de l’escola i les
activitats extraescolars, és un dels sectors que esdevenen preferents a
l’hora de determinar prioritats en la selecció de les actuacions. A més,
l’evolució de la situació de la llengua catalana i de la nostra cultura depèn
en gran mesura de la consolidació que assoleixi entre la joventut.
d) activitat laboral: la població laboralment activa és també un altre dels
eixos prioritaris d’actuació, principalment en aquells casos en què el seu
comportament lingüístic té efectes multiplicadors en el conjunt de la societat
(comunicadors, ensenyants, personal que atén el públic o encarregat de les
comunicacions escrites o orals, etc.). En aquest sentit, a part dels continguts
lingüístics en la formació inicial, és necessari intervenir en la formació
ocupacional i en el suport formatiu dels aturats. La col·laboració amb les
administracions públiques i amb les empreses en la preparació lingüística
del seu personal pot ser una línia destacada, com la cooperació amb
sindicats, patronals, etc.
És evident que el tractament d’aquestes prioritats implica una major
intensitat en les actuacions de tipus general i el disseny d’accions específiques
en col·laboració amb les organitzacions que tenen una incidència major sobre
els destinataris. En aquest sentit l’objectiu de les actuacions del Govern de les
Illes Balears no ha de ser el rendiment mediàtic immediat, sinó l’actuació sobre
15
els factors bàsics que determinen l’evolució sociolingüística, encara que els
resultats s’evidenciïn a més llarg termini.
16
2. ÚS INSTITUCIONAL
Els criteris de l’ús institucional de les llengües oficials per part del Govern
de les Illes Balears s’estableixen en el Decret 100/1990, que regula l’ús de les
llengües oficials a l’Administració de la CAIB, i les concrecions que se’n fan a
través de la Comissió Interdepartamental de Política Lingüística. Els consells
insulars disposen dels reglaments d’ús, que tenen una finalitat semblant. Una
part considerable d’ajuntaments també s’han dotat de reglaments d’ús.
Entre els aspectes prioritaris a resoldre de manera immediata s’ha de
destacar la necessitat que en cap administració pública (tant autonòmica com
estatal) ni per cap funcionari, els catalanoparlants siguin marginats o violentats
pel fet d’expressar-s’hi en llengua catalana. En aquest sentit, s’hauran d’iniciar
accions perquè la llengua catalana incrementi la seva presència en entorns tan
endarrerits com les notaries, els registres oficials, els procediments judicials,
etc. L’administració pública ha d’adequar el seu funcionament a l’objectiu
general de la normalització lingüística de la nostra societat.
La llengua catalana ha de ser la llengua d’ús prioritari en les relacions de les
institucions públiques amb el ciutadà, tant en les relacions personals com en
les escrites o les que siguin per mitjà de comunicació audiovisual o per Internet.
Aquesta prioritat no invalida la possibilitat d’una oferta raonable de serveis en
què el català és acompanyat per altres llengües quan les circumstàncies
sociolingüístiques o la finalitat d’aquests serveis ho facin recomanable.
Perquè l’Administració pugui actuar de manera natural en llengua catalana
és necessari que tot el personal que hi treballi sigui capaç d’usar-la sense
dificultats, tant per escrit com oralment, i que sigui la llengua d’ús per defecte.
Per això, els requisits per a l’accés a la funció pública i per a la promoció
interna han de concordar amb les necessitats dels llocs de treball, amb
l’objectiu de poder actuar amb normalitat en llengua catalana
També s’han de preparar tots els recursos informàtics perquè s’hi pugui
treballar en català (en la interfície d’usuari i en les sortides d’impressora) i faci
possible l’ús d’aquesta llengua. Amb la mateixa finalitat, l’administració pública
ha de facilitar un servei suficient d’assessorament lingüístic per incrementar la
qualitat lingüística dels treballs dels seus funcionaris.
17
S’ha d’oferir, des de l’administració pública, formació continuada i
assessorament als responsables polítics i tècnics del Govern i de la resta
d’institucions que tenen al seu càrrec la planificació lingüística.
2.1. Aprofundiment de les mesures de normalització lingüística a l’Administració autonòmica i local.
L’ús de la llengua catalana en l’administració del Govern de les Illes
Balears, els consells insulars i els serveis de titularitat pública que en depenen
s’ha incrementat de manera considerable durant els darrers anys; així i tot,
encara queden diversos aspectes que cal millorar de manera urgent, per la
considerable transcendència que tenen en el sentit d’actuar de referent social
o pels efectes multiplicadors que suposen sobre la societat.
Els ajuntaments han d’assumir el compromís i la part de responsabilitat que
els correspon en la planificació per a la normalització lingüística. Aquesta
responsabilitat es concreta en la coherència d’actuacions i impuls de la
normalització lingüística en les seves àrees de competència.
Són sobretot d’especial interès i necessitat les actuacions dels ajuntaments
en què el creixement demogràfic és més alt, tant pel que suposa d’augment de
la complexitat de la seva població, constituïda per ciutadans de diversa
procedència, i la fragilitat que hi sol tenir la continuïtat de la llengua catalana,
com pels majors recursos econòmics de què solen disposar aquests municipis
(Palma, Calvià, Eivissa, zones costaneres de Mallorca i Formentera).
A part de la necessitat d’incidir en les accions destinades a incrementar l’ús
de la llengua catalana en les relacions socials de tota la població, les
institucions públiques han d’assumir el compromís d’actuar amb coherència
amb els objectius de normalització lingüística pel que fa al funcionament intern i
a la projecció social com a administració pública. Així, és imprescindible el
compliment de les normes lingüístiques que recullen els seus reglaments d’ús
lingüístic o documents similars.
• Cal incrementar la presència del català en la documentació de funcionament
de l’administració:
- Material de sortida dels sistemes informàtics.
- Impresos, certificats... a disposició del públic.
18
- Documentació de circulació interna.
• S’ha de prioritzar la instal·lació en les xarxes informàtiques del Govern, els
consells insulars i els ajuntaments del programari en català que és
disponible en aquesta llengua.
• En la publicitat i promoció de les activitats i productes que compten amb la
col·laboració o el patrocini de les institucions de les Illes Balears s’ha
d’assegurar la presència de la llengua catalana, com a mínim, en igualtat de
condicions que la resta de llengües que hi puguin aparèixer.
• Les institucions de les Illes Balears ha de fer valer els seus drets com a
clients per exigir als proveïdors l’ús de la llengua en les seves relacions
comercials (factures, albarans, comandes...) i com a llengua de
funcionament o d’instruccions dels productes que s’adquireixin.
• En els àmbits de relació amb la població estrangera, tant si és dins com fora
del territori de les Illes Balears, és necessari incrementar les possibilitats de
contacte amb el català (escrit i parlat), com a recurs per a la difusió del
coneixement de la nostra realitat lingüística. En aquests àmbits també s’ha
de donar al català el tracte que li correspon com a llengua pròpia, fent-la
present en tots els usos, amb independència que pugui anar acompanyada
d’altres llengües (al marge del respecte que s’ha de tenir en relació amb les
persones que vénen de fora de les Illes, també s’ha de considerar el
benefici –informatiu, de reconeixement extern i de consolidació social–, que
pot donar el respecte per la llengua pròpia de les Illes Balears i de les seves
institucions):
- Publicitat, material informatiu i locucions en actes públics: En tots els
casos hi ha d’haver la llengua catalana; amb les altres llengües que les
circumstàncies facin recomanable fer-ne ús.
- Intervencions dels alts càrrecs en congressos, fòrums, presentacions,
encontres internacionals celebrats a les Illes Balears: Les intervencions
s’han de fer en català i recórrer a la traducció simultània en els casos en
què calgui. També s’ha de donar la possibilitat que tothom que hi
intervengui, i vulgui, pugui parlar en català.
Per poder dur a terme –i en condicions adequades– aquests objectius, les
administracions públiques han de dotar-se d’una estructura de personal
destinat a la normalització lingüística suficient per permetre la funció
19
dinamitzadora, directora i de model de referència que correspon al Govern de
les Illes Balears, els consells insulars i els ajuntaments.
Com a actuacions immediates a fer en l’àrea de l’administració pública es
proposen les següents:
2.1.1. Aplicació del reglament d’ús lingüístic.
En el cas dels ajuntaments que encara no en disposen, elaboració del
reglament d’ús lingüístic. El Govern, els consells insulars i la majoria
d’ajuntaments ja tenen els seus reglaments aprovats.
2.1.2. Tractament del català com a llengua pròpia de l’Administració.
Aquesta consideració de llengua pròpia que ha de rebre el català de les
institucions públiques de les llles Balears, ha de suposar un tractament prioritari
en totes les activitats i accions promogudes des de les administracions
públiques, organismes que en depenen, empreses públiques i concessionàries
de serveis públics o en aquelles en què hi col·laboren.
2.1.3. Determinar el perfil lingüístic dels llocs de feina de l’Administració.
Definir tots els llocs de feina tenint en compte els requisits lingüístics dels
qui els han d’ocupar per adequar-se a les necessitats comunicatives de
l’Administració i, d’acord amb aquests perfils, establir criteris lingüístics per a la
contractació de personal nou i per a la promoció interna.
2.1.4. Formació continuada del personal de l’Administració.
Cal mantenir l’oferta de formació en el coneixement i l’ús de la llengua
catalana del personal que treballa a les institucions públiques de les Illes
Balears, durant un temps raonable i mentre no es disposi d’una plantilla
adequada. El cost d’aquesta formació, com a norma general, ha de ser assumit
per les institucions a què pertany el personal que no s’adequa a les necessitats
del lloc de feina que ocupen.
2.1.5. Creació de llocs de feina destinats a l’assessorament lingüístic.
Dotació de llocs de feina destinats a l’assessorament lingüístic (tant des
del punt de vista de normativa gramatical com en l’aspecte de planificació i
20
dinamització) i assignació de personal degudament capacitat suficients per
donar resposta a les necessitats dels diversos organismes. En el cas dels
ajuntaments de poblacions petites, l’assessorament lingüístic pot anar a càrrec
de persones compartides amb altres ajuntaments o de persones que realitzen
altres activitats compatibles amb l’assessorament lingüístic, sempre que
tenguin la formació adequada; també hi ha la possibilitat de recórrer a la
col·laboració amb altres ajuntaments que tenguin servei d’assessorament
lingüístic estable o, per a usos puntuals, al Punt d’Informació sobre la Llengua
Catalana (PICat).
2.1.6. Adequació dels recursos de la Direcció General de Política Lingüística
als seus objectius.
En el cas de la Direcció General de Política Lingüística del Govern de les
Illes Balears, dotació d’una estructura de personal adequada per donar
resposta a les necessitats d’assessorament i planificació lingüística.
2.1.7. Dotació de recursos informàtics en llengua catalana a la xarxa de les
administracions.
En aquest apartat és convenient disposar d’accés a traductors
automàtics del català cap a altres llengües (castellà, anglès, alemany,
francès...) i en sentit contrari. També cal mantenir actualitzat tot el programari
disponible en català (correctors, altres traductors, navegadors, etc.). L’ús de
programari en català per part de l’administració, a part de ser necessari per la
consideració que el català té com a llengua pròpia, té efectes exemplificadors
per a les altres administracions i la resta de la societat i, a més, possibilita
l’increment de l’oferta de productes d’aquesta classe en el mercat.
2.1.8. Formació continuada i coordinació d’assessors lingüístics
Des de la DGPL s’ha d’assumir l’organització de reunions de coordinació
entre els assessors de les diverses administracions de les Illes Balears i de
cursos de formació. La línia d’actuacions que se segueix és l’organització d’un
cicle de cursos anuals i la celebració d’una o dues reunions de coordinació. En
l’organització d’aquestes activitats formatives dels assessors és convenient la
coordinació amb les xarxes d’assessorament d’altres àrees del domini
21
lingüístic. Per dur-se a terme aquesta activitat amb l’efectivitat adequada és
necessari que les diverses àrees del Govern, dels consells insulars, els
ajuntaments i les altres institucions públiques perquè hi col·laborin en
l’organització i deixant-t’hi participar els seus assessors.
2.1.9. Llista de distribució dels assessors lingüístics.
Com a element de coordinació permanent dels assessors lingüístics de
totes les institucions de les Illes es compta amb una llista de distribució
comuna; és necessari potenciar-la i estudiar la possibilitat de crear una intranet
d’assessorament lingüístic que faciliti la informació i l’accés a recursos
lingüístics (criteris d’estil, formularis, terminologia, toponímia, etc.) i afavorir que
la informació no s’origini sols des de la DGPL, sinó que en proporcionin tots els
assessors que formen part de la xarxa.
2.1.10. Elaboració d’un llibre d’estil per a l’Administració de les Illes Balears.
Amb la finalitat d'unificar criteris a l’hora d’elaborar documents
administratius i facilitar l’ús de la llengua per part dels funcionaris encarregats
de redactar-los i la coherència d’actuació dels assessors lingüístics, és
necessari elaborar una guia dels aspectes essencials de la llengua de
l’administració a les Illes Balears, que a més de ser accessible en paper també
ho ha de ser per via electrònica.
2.1.11. Anàlisi i estudi de la situació sociolingüística.
Des de les distintes institucions s’hauria de promoure l’anàlisi de l’ús del
català en el seu funcionament i participar en l’estudi de la situació
sociolingüística dels àmbits i sectors socials en què tenen competències.
L’objectiu d’aquests estudis és ser referent per a la determinació de prioritats
en les actuacions i elaboració de plans generals o particulars de normalització
lingüística.
2.1.12. Edició en llengua catalana de la documentació administrativa.
Assegurar que tota la documentació administrativa (impresos, rebuts,
fulls informatius, factures, certificats, etc.) sigui a disposició del públic en català
per defecte.
22
2.1.13. Assegurar el dret dels ciutadans d’adreçar-se, oralment i per escrit, a
l’administració en qualsevol de les dues llengües oficials i a ser-hi
atesos.
Els ciutadans tenen el dret de ser atesos amb les mateixes condicions
pels empleats de les administracions públiques amb independència de la
llengua oficial que utilitzin per adreçar-s’hi. Les diverses administracions han de
garantir l’exercici d’aquest dret també en les explotacions privades de serveis
ubicats a espais o edificis públics (bars, piscines, serveis de fotocòpies, etc.).
2.1.14. Ús del català en la retolació.
La retolació de les vies públiques, espais, edificis i dependències regits
per institucions públiques o per organismes que en depenen ha de ser en
català.
2.1.15. Normalització de l’ús del català en l’edició de materials.
La llengua catalana ha de ser la llengua en què, prioritàriament, s’editi el
material informatiu, normatiu, didàctic, programes de festes, calendaris i altres
materials semblants.
2.1.16. Establiment de criteris lingüístics en activitats de col·laboració.
En les actuacions que s’impulsen, directament o de forma indirecta, des
de les institucions públiques i en les quals participen altres organitzacions i
entitats de tot tipus (sobretot les que impliquen patrocini o subvenció), és
necessari determinar quins requisits lingüístics s’han de complir en la
documentació que es generi, en el desenvolupament de les mateixes activitats
o en actuacions paral·leles.
2.1.17. Exigència de requisits d’ús del català als proveïdors.
Cal aprofitar que les institucions actuen també com a consumidors i
clients per exigir als proveïdors que totes les relacions que aquesta activitat
genera amb l’empresa privada siguin en català (elaboració d’estudis, compra
de serveis, productes, etc.). Això, a causa del volum de negoci que es genera
al voltant de les institucions, a més de servir de referent de l’actuació dels
23
ciutadans, fa més probable l’adaptació de les actuacions lingüístiques dels
proveïdors al procés de normalització lingüística.
2.1.18. Ús del català en les relacions amb l’Administració de Justícia i els
procediments notarials.
La decisió coordinada de les administracions autonòmica, insular i local
d’usar el català en tots els procediments relacionats amb l’àrea de la justícia o
amb la notarial, seria una garantia prou sòlida de l’ús d’aquesta llengua en
sectors simbòlicament molt valuosos, que es troben encara en un estadi molt
endarrerir.
En determinades actuacions de les corporacions locals, i sobretot tenint
en compte les característiques demogràfiques del municipi, és convenient
cercar vies de col·laboració amb altres ajuntaments o de cooperació amb els
consells insulars i el Govern, a partir d’iniciatives pròpies o de propostes de les
altres institucions. En aquest sentit, poden ser actuacions concretes de
col·laboració entre la DGPL i les administracions locals:
2.1.19. Pla coordinador de normalització lingüística a les Administracions
locals.
Els resultats obtinguts fins ara recomanen continuar, amb algunes
modificacions, aquest Pla coordinador iniciat el 2000, amb l’objectiu
d’incrementar la normalització lingüística en les administracions locals i en les
diverses àrees que en depenen. Des de la DGPL s’estableixen convenis amb
els ajuntaments a partir d’unes línies prioritàries d’actuació, que varien segons
el punt de partida de cada ajuntament. Entre les activitats que s’hi poden
incloure hi ha les següents: normalització mitjançant substitució de retolacions
de carrers, vies públiques, dependències municipals; anàlisi i estudi de la
situació sociolingüística de l’administració local i del conjunt del municipi; reforç
de l’assessorament lingüístic; oferta de formació lingüística d’adults
(especialment la de la població no catalanoparlant); organització d’activitats de
reforçament lingüístic dels infants i adolescents d’origen immigrant; organització
d’activitats de lleure en què siguin importants els components afavoridors de les
relacions d’interculturalitat integradora, etc.
24
2.1.20. Pla de normalització de la toponímia.
Els canvis produïts en el tipus d’economia de les Illes Balears, que ha
reduït notablement l’activitat agrícola i el contacte quotidià de moltes de
persones amb el món rural, el canvi de propietaris d’una gran part del territori i
els canvis de residència de molts illencs, fa que estigui en perill de desaparició
una bona part del patrimoni toponímic de les Illes Balears. Amb la finalitat de
frenar aquest procés de desaparició de moltes de les denominacions
tradicionals de molts dels nostres indrets, és necessari realitzar una sèrie
d’actuacions que hi col·laborin.
2.1.20.1. Regulació de la denominació dels nuclis de població i de les entitats
locals menors.
Amb la finalitat de desplegar l’article 14 de la LNL és convenient la
publicació d’una ordre que reguli la denominació i el canvi de denominació dels
nuclis de població i de les entitats locals menors.
Igualment, el temps transcorregut des de la publicació del Decret de
Toponímia (1988; ampliat el 1990) fa recomanable fer-ne una actualització que
l’ampliï i introdueixi les modificacions pertinents per adaptar-lo a les necessitats
actuals.
2.1.20.2. Foment de la retolació de camins rurals i d’indrets d’especial interès
toponímic.
Com a mesura per donar a conèixer la toponímia tradicional i pròpia dels
diversos indrets del nostre territori a les persones que els freqüenten o als nous
propietaris de finques pròximes, per evitar que es perdi o sigui substituïda per
formes incorrectes o, innecessàriament, per noves propostes, s’obrirà una línia
de col·laboració amb els ajuntaments per a la retolació dels camins rurals i els
indrets d’especial interès d’acord amb les denominacions tradicionals i
l’adequació a la normativa lingüística vigent en matèria de toponímia.
2.1.20.3. Promoció de l’estudi de la toponímia menor de les Illes Balears.
Vg. 14.3.
25
2.2. Normalització lingüística de l’Administració estatal.
L’adequació del marc legal a les necessitats que es desprenen del procés
de normalització lingüística és imprescindible; sense oblidar que el model
constitucional vigent no defineix una situació igualitària entre els parlants de les
llengües de l’estat. Per això, caldrà que, així com es produeixin avanços en l’ús
social, es revisi el marc legal amb la finalitat d’arribar a un model igualitari, a
una situació en què el poder estatal reconegui l’existència de la llengua
catalana i no limiti, en cap cas, els drets (passius i actius) dels catalanoparlants
en les relacions amb els organismes estatals.
L’estat, capdavanter i principal responsable de la regressió de l’ús de la
llengua catalana a les Illes Balears, ha d’assumir la seva responsabilitat en el
procés de recuperació lingüística, tant des del punt de vista del compliment dels
deures democràtics d’un estat plurilingüe com en el sentit de destinar-hi
recursos materials.
Serà necessari plantejar que l’administració de l’estat ubicada a les Illes
Balears adeqüi les seves actuacions lingüístiques als criteris marcats per la Llei
de Normalització Lingüística i a les actuacions que du endavant l’autonòmica i
local.
En aquest sentit, des del Govern de les Illes Balears, s’han de cercar
fórmules de col·laboració amb l’Administració de l’estat perquè incorpori l’ús de
la llengua catalana en les mateixes condicions que la resta de l’administració.
Seran necessàries actuacions de la Delegació del Govern central en relació
amb l’exigència de coneixements suficients de llengua catalana, de manera
molt especial pel seu caràcter coercitiu, entre els representants de les forces de
seguretat (policia i guàrdia civil) perquè puguin respectar el dret dels ciutadans
a usar la llengua oficial que desitgin. Els ciutadans de les Illes Balears han de
poder establir totes les relacions amb l’Administració perifèrica de l’estat
(Agència Tributària, Delegació de l’Institut Nacional d’Estadística, Direcció
General de Comerç, Direcció Provincial de Treball i Seguretat Social, Direcció
Provincial de l’Institut Nacional de la Seguretat Social, Direcció Provincial de
l’Institut Social de la Marina, Correus i Telègrafs, Direcció de l’INEM,
Prefectura de Trànsit, etc.) amb la llengua oficial que desitgin sense que això
els suposi cap dificultat ni endarreriments en els tràmits; en una primera fase és
26
convenient que aquest dret s’enunciï públicament (mitjançant rètols, fulls
informatius o qualsevol altre mitjà eficaç, en totes les dependències de
l’Administració de l’estat obertes al públic.
Entre les actuacions concretes que cal fer en aquest àmbit es poden
esmentar:
2.2.1. Distribució de l’edició del BOE en català a tots els subscriptors de les
Illes Balears. Mitjançant un conveni amb el Ministeri de Presidència s’ha de fer arribar
l’edició en català del BOE, que es du a terme mitjançant un conveni entre la
Generalitat de Catalunya i el Ministeri, a tots els subscriptors de les Illes
Balears.
Posteriorment, les edicions en català també hauran de ser assequibles a
través d’Internet i d’edicions en CD-ROM.
2.2.2. Informació i formació sobre la realitat cultural i lingüística de les Illes
Balears a les forces de seguretat.
La necessitat que aquest sector de l’administració de l’estat conegui els
drets lingüístics dels ciutadans de les Illes Balears i els respecti en les seves
actuacions, fa necessari arribar a establir acords amb la Delegació de Govern
que asseguri aquesta preparació, ja sigui mitjançant formació lingüística a
través de classes o autoaprenentatge o una política de distribució de personal,
que garanteixi als ciutadans la possibilitat d’utilitzar el català quan s’hi
relaciona, i mitjançant la distribució de material que expliqui la situació
sociolingüística de la nostra comunitat.
2.2.3. Administració de Justícia.
Una especial atenció exigeix l’Administració de Justícia, no sols per la
seva transcendència real, sinó també pel valor simbòlic que representa. En
aquest cas serà necessari col·laborar amb el Tribunal Superior de Justícia, el
Ministeri de Justícia, l’Audiència Provincial, la Fiscalia, el Col·legi d’Advocats,
etc. per fer avançar la presència de la llengua catalana en aquest àmbit. Així
mateix, en una situació d’endarreriment semblant i d’urgència d’actuacions es
27
troba la llengua catalana en les àrees dels registres públics, notaries, la
publicació de legislació, etc.
2.2.3.1. Creació d’un servei lingüístic ubicat a les dependències del Ministeri de
Justícia a les Illes Balears.
Mitjançant un conveni amb el Ministeri de Justícia, s’ha de crear un
servei lingüístic ubicat als jutjats que s’especialitzi en el llenguatge jurídic i en la
planificació en aquest àmbit.
2.2.3.2. Retolació en català de les dependències del Ministeri de Justícia.
El Ministeri de Justícia ha d’incloure la llengua catalana en la nova
retolació d’edificis i dependències que en depenen, d’acord amb els criteris que
estableix la LNL, i ha de substituir progressivament els rètols existents que no
s’hi adeqüen.
2.2.3.3. Incrementar la presència del català en la documentació judicial.
El procés d’incorporació progressiva del català també es durà a terme en
la documentació: carpetes d’actuació judicial, sobres, segells, etc. Es posarà a
disposició dels administratius i jutges models de documents, plantilles,
formularis, programari informàtic i bibliografia que faciliti l’ús del català
2.2.3.4. Campanya informativa dels drets dels ciutadans en les seves relacions
amb l’Administració de Justícia.
Edició de cartells i tríptics informatius sobre els drets lingüístics dels
ciutadans en les relacions amb l’Administració de Justícia, per divulgar entre el
personal que hi treballa i la població en general que els ciutadans ha de poder
ser atesos en qualsevol de les dues llengües oficials.
2.2.3.5. Assegurar la disponibilitat lingüística en tots els Jutjats.
Des del Ministeri de Justícia cal assegurar que, a l’atenció al públic de
tots els jutjats, s’hi pugui accedir en qualsevol de les dues llengües oficials i hi
puguin ser informats.
28
2.2.3.6. Edició en paper i en CD-ROM de models dels principals documents
dels Jutjats de Pau.
Aquest material s’ha de distribuir a tots els Jutjats de Pau dels municipis
de les Illes Balears.
2.2.3.7. Promoció d’edicions de documents jurídics en català.
La col·laboració entre la DGPL i el Ministeri de Justícia s’ha de
manifestar també en l'edició regular de documents que facilitin el procés de
normalització lingüística en tots els procediments administratius i en les
relacions que s’estableixen amb els ciutadans.
2.2.3.8. Cursos per al personal de l’Administració de Justícia.
A part dels cursos de llengua catalana que es fan habitualment des de
l’IBAP, s’ha d’estudiar la conveniència de fer una proposta de cursos i de
materials específics per al personal que tengui unes necessitats específiques.
2.2.3.9. Ensenyament de llenguatge jurídic en català a la UIB.
Des dels estudis de Dret de la UIB s’hauria d’oferir formació específica
de coneixements de llenguatge jurídic, amb la finalitat que els llicenciats en dret
tenguessin uns coneixements suficients de llengua catalana que els permetés
estat en disposició de poder usar la llengua catalana en les seves activitats
professionals.
2.2.3.10. Actuació en llengua catalana de les institucions públiques davant
l’Administració de Justícia.
Les actuacions en català en l’àmbit de la Justícia pot adquirir una
dimensió realment important si es complementen totes les accions que hem
esmentat fins ara amb l'increment de la demanda provinent de la relació amb
aquesta Administració de les administracions local, insular i autonòmica i dels
organismes que en depenen. Es tracta de catalitzar per la via de la demanda
institucional l'ús progressiu de la llengua catalana en aquest àmbit. Per
rendibilitzar aquesta possibilitat, s’ha de preveure aquest ús en els reglaments
o decrets de regulació de l'ús de la llengua de les institucions públiques i
29
l’actuació coordinada de les tres administracions per assegurar que aquesta
relació en llengua catalana prevista en els reglaments es produeix realment.
2.3. Normalització de l’activitat notarial.
2.3.1. Suport a la traducció automàtica.
Mitjançant un conveni, el Govern de les Illes Balears posarà a disposició
dels notaris a través del Col·legi de les Illes Balears l’accés a les eines de
traducció automàtica de què disposa i hi col·laborarà perquè comptin amb el
suport d’un assessor lingüístic per treure millor rendiment d’aquests serveis.
2.3.2. Campanya informativa sobre els drets lingüístics dels ciutadans.
Elaboració de fulls informatius sobre els drets lingüístics dels ciutadans
en les gestions notarials i distribució de cartells en què s’informi d’aquests drets
a totes les notaries de les Illes Balears.
2.3.3. Edició en paper i en CD-ROM de documents notarials bàsics en català.
L’objectiu d’aquesta acció és facilitar als notaris de les Illes Balears la
producció de documents en llengua catalana i assegurar l’exercici del dret dels
ciutadans a disposar-ne en llengua catalana.
2.3.4. Formació dels empleats de les notaries.
Per fer més assequible, en els casos en què és necessari, l’accés del
personal que treballa a les notaries al coneixement de la llengua catalana, es
promourà una oferta de cursos específics, la qual s’explica en la secció
següent.
2.3.5. Actuació en llengua catalana de les institucions públiques en les
relacions notarials.
Les actuacions en català en l’àmbit notarial poden adquirir una dimensió
realment important si les accions que hem esmentat fins ara es complementen
amb una demanda creixent de l’ús d’aquesta llengua provinent de la relació
amb els procediments notarials per part de les administracions local, insular i
autonòmica i dels organismes que en depenen. Es tracta d’accelerar, des de la
30
demanda institucional, l'ús progressiu de la llengua catalana en aquest àmbit.
Per rendibilitzar aquesta possibilitat, s’ha de preveure aquest ús en els
reglaments o decrets de regulació de l'ús de la llengua de les institucions
públiques i l’actuació coordinada de les tres administracions per assegurar que
aquesta relació en llengua catalana prevista en els reglaments es produeix
realment.
31
3. DIFUSIÓ DEL CONEIXEMENT DE LA LLENGUA CATALANA
En el cas del procés de normalització lingüística de la societat de les Illes
Balears, en què hi ha involucrades persones de procedència idiomàtica diversa,
és necessari incidir sobre els mecanismes que faciliten l’aprenentatge i
l’adquisició del català, perquè arribi a ser part del cabal lingüístic de tota la
població.
El sistema escolar és l’àmbit que tradicionalment s’ha considerat propi per a
l’aprenentatge generalitzat de la llengua, però no podem oblidar que també pot
ser un entorn adequat perquè hi funcionin els mecanismes d’adquisició; en
determinades zones de les Illes Balears l’únic a què, en l’actualitat, tenen accés
els infants en edat escolar. Per això, cal fer possible, de manera immediata,
l’expansió i l’eficàcia de l’ensenyament en llengua catalana, que ha d’afectar
tota la població en edat escolar. És essencial poder exigir als docents
coneixements lingüístics i culturals previs suficients en el cas de les noves
incorporacions al sistema escolar, que s’han d’adquirir durant la carrera o, en
les especialitats no tan directament destinades a la docència, mitjançant
opcions de formació pedagògica que constin com a requisits per incorporar-se
al sistema educatiu de les Illes Balears.
La forta incidència d’incorporacions tardanes al sistema educatiu de les Illes
Balears i la diversitat de procedència geogràfica, cultural i social que presenten,
a causa de l’alt índex d’immigració que continua arribant, fa necessari disposar
de recursos humans i materials suficients per preveure actuacions d’acollida
d’aquests alumnes, amb la finalitat de facilitar la seva incorporació i de reduir
les dificultats que suposen en el desenvolupament normal de l’activitat escolar.
La formació de l’alumnat s’ha de complementar amb l’organització
d’activitats extraescolars destinades, com a objectiu prioritari, a incrementar o
posar en pràctica els coneixements lingüístics, però també aquests
coneixements poden consolidar-se mitjançant la coherència lingüística en el
plantejament d’activitats que, organitzades des de qualsevol institució, no tenen
el fet lingüístic com a prioritari (activitats esportives, certàmens relatius a altres
matèries, etc.).
A part del sistema escolar, cal possibilitar l’aprenentatge de la llengua
catalana fora de l’educació regular. Per això, cal mantenir línies de formació
32
destinades al personal de les administracions públiques, coordinar i ampliar les
ofertes que es fan des de diverses entitats, ajuntaments, consells insulars i
Govern, tant per al seu personal com per a la resta de persones adultes,
preparar ofertes específiques per a determinats col·lectius (estrangers,
membres de col·legis professionals i de sindicats, professions destinades a
l’atenció o a la comunicació amb el públic, etc.).
En les circumstàncies actuals és prioritari dispensar un esment especial a
l’acollida de població estrangera, amb la finalitat de facilitar-los la integració a
través de l’adquisició de les dues llengües oficials.
Les col·laboracions per a l’organització d’aquests cursos han de ser de les
diverses organitzacions implicades: conselleries del Govern, consells insulars,
ajuntaments, associacions de veïns, ONG, organitzacions de l’església,
associacions de pares i mares d’alumnes, associacions d’immigrants, etc.
L’increment de l’ús social i de la presència ambiental de la llengua catalana
és essencial per afavorir-ne l’adquisició a les persones d’origen no
catalanoparlant, a través del contacte en situacions d’ús. En aquest sentit, és
necessari fomentar la millora dels comportaments lingüístics dels
catalanoparlants en les comunicacions amb persones d’altres llengües, amb la
finalitat d’incrementar el grau de lleialtat lingüística, i afavorir l’accés (físic o
mediàtic) a àmbits i situacions normalitzats, sobretot a les persones que
resideixen en les zones amb una proporció més elevada de població d’origen
immigrant.
La rendibilitat formativa en qualsevol llengua augmenta si es disposa de
materials didàctics idonis i es parteix d’ofertes i mètodes adequats a les
necessitats dels aprenents. Amb aquest objectiu, s’ha de fomentar l’aparició i
difusió de materials, en suport divers, adequats a la tipologia dels aprenents
(catalanoparlants i no catalanoparlants, estrangers de diferent procedència
lingüística, adults amb formació prèvia o objectius diversos, etc.) i, amb la
finalitat de diversificar les vies d’accés a l’aprenentatge de la llengua, la
combinació d’ofertes de classes tradicionals amb altres sistemes com
l’autoaprenentatge mitjançant centres especials o mitjançant recursos
(audiovisuals, informàtics, etc.) utilitzables de forma individualitzada. En l’expansió del coneixement de la llengua catalana, a més de fer
incidència en l’aspecte quantitatiu (l’augment del nombre de persones que el
33
poden usar), és necessari fixar objectius en el camp qualitatiu; per això, a part
d’activitats i publicacions destinades a millorar la qualitat escrita i oral de la
llengua catalana usada –naturalment des de la perspectiva de les Illes Balears–
també s’haurà de fomentar que aquest aspecte sigui tengut en compte –per
l’efecte multiplicador en els comportaments socials– a l’hora de seleccionar
personal que ha d’ocupar llocs d’especial ascendència sobre el model de
llengua per a l’ús públic.
3.1. Cursos presencials de català. 3.1.1. Cursos generals.
Es tracta de coordinar i completar l’oferta de cursos de llengua catalana
genèrics per a catalanoparlants i per a no catalanoparlants que s’ofereixen des
de distintes institucions (ajuntaments, sobretot), organismes i entitats. S’ha
d’ampliar l’oferta en els casos en què aquesta és insuficient o en els casos en
què és inexistent. Caldrà la col·laboració en el finançament d’ajuntaments i
consells insulars i, en l’organització, d’entitats que facilitin l’accés als sectors en
què més destinataris pot haver-hi. La localització d’aquests cursos variarà
segons el grau d’implicació dels ajuntaments i de les institucions i entitats amb
les quals sigui convenient col·laborar i segons la resposta d’inscripcions.
En aquest camp, s’hauria de posar en comú l’oferta feta per institucions,
associacions, etc., amb la finalitat de fer-ne una de global de tots els cursos, la
qual cosa podria fer més rendibles els recursos humans i materials que s’hi
destinen.
És convenient que, per assegurar més compromís de continuïtat, hi hagi
una quota d’inscripció a aquests cursos, encara que, en els casos que s’estimi
oportú, es mogui entre els marges del preu simbòlic.
3.1.1.1. Cursos generals per a no catalanoparlants
L’ampliació, aproximada, d’aquests cursos consistirà en una oferta de 42
cursos més de 80 hores durant els anys 2002 i 2003. Es prioritzarà la ubicació
d’aquests cursos en els municipis amb una proporció més elevada de persones
no catalanoparlants. La proposta inicial d’aquests 42 cursos podria distribuir-se
de la següent manera, encara que variaran segons el grau de participació dels
34
ajuntaments o dels consells insulars: Barriades de Palma (6); Calvià (3); Santa
Eulària (3); Andratx (1); Llucmajor (2); Sóller (1); Pollença (1); Eivissa (2); Sant
Antoni de Portmany (2); Sant Josep de sa Talaia (2); Formentera (1); Alaró (1);
Artà (1); Alcúdia (1); Felanitx (1); Inca (1); Manacor (1); Marratxí (1); Sa Pobla
(1); Sant Llorenç des Cardassar (1); Santa Margalida (1); Santanyí (1); Son
Servera (1); Capdepera (1); Alaior (1); Ciutadella (1); Es Castell (1); Maó (1);
Sant Joan de Labritja (1).
El cost d’aquests cursos s’hauria d’assumir entre el Govern i els
ajuntaments corresponents. Per a la seva realització serà positiu, sobretot en
els municipis més grans, comptar amb la col·laboració d’associacions de veïns,
AMPAS, cases regionals, que haurien d’assumir la promoció i organització dels
cursos entre els seus membres.
3.1.1.2. Cursos generals per a catalanoparlants.
Durant els anys 2002 i 2003 la proposta és ampliar els actuals,
aproximadament, a 50 cursos de 80 hores. La localització d’aquests cursos
variarà segons la distribució de l’oferta existent, el grau d’implicació dels
ajuntaments i de les institucions i entitats amb les quals sigui convenient
col·laborar i la resposta d’inscripcions.
El pressupost previst hauria de ser compartit per la DGPL i els
ajuntaments corresponents. Es preveu la col·laboració d’associacions de veïns,
AMPAS, associacions culturals, sindicats, etc. en l’organització dels cursos i
perquè en facin difusió entre els seus membres.
3.1.2. Cursos específics per a estrangers no catalanoparlants amb
escolarització normal.
L’objectiu de l’organització d’aquests cursos, que haurien d’oferir
continguts lingüístics i culturals, és fer una oferta que la població estrangera
pugui percebre com a especialment adreçada a ells (tant com a destinataris
com per la metodologia), a més el professorat hauria de tenir coneixements
d’anglès o d’altres llengües estrangeres.
Durant els anys 2002 i 2003 s’oferiran, aproximadament, 46 cursos de
40 hores. La localització d’aquests cursos variarà segons la distribució de
l’oferta existent, el grau d’implicació dels ajuntaments i de les institucions i
35
entitats amb les quals sigui convenient col·laborar i la resposta d’inscripcions.
Els col·laboradors per a la realització dels cursos haurien de ser els
ajuntaments (per fer-ne la promoció a l’àmbit municipal i la cessió del local, en
els casos en què sigui necessari), i, els consells insulars, les associacions
d’estrangers, els consolats i les publicacions específiques adreçades a aquest
sector, que haurien de cooperar en la difusió i la publicitat de l’oferta.
La distribució inicial de l’oferta dels 46 cursos podria ser la següent:
Palma (6), Calvià (3), Santa Eulària (2), Andratx (2), Llucmajor (2), Sóller (2),
Pollença (2); Eivissa (2); Sant Antoni de Portmany (2); Sant Josep de sa Talaia
(2); Formentera (2); Alaró (1); Alcúdia (1); Felanitx (1); Inca (1); Manacor (1);
Marratxí (1); Muro (1); Sa Pobla (1); Sant Llorenç des Cardassar (1); Santa
Margalida (1); Santanyí (1); Son Servera (1); Capdepera (1); Alaior (1);
Ciutadella (1); Es Castell (1); Maó (1); Sant Lluís (1); Sant Joan de Labritja (1).
3.1.3. Cursos específics per a estrangers no catalanoparlants amb
escolarització nul·la o baixa.
La particularitat d’aquesta oferta és que va adreçada, en general, a
persones amb una formació acadèmica nul·la o escassa i, sovint, amb una
difícil situació econòmica o laboral.
Aquesta activitat, per tant, no tindrà el format habitual dels cursos de
llengua, sinó que s’adequarà en tots els casos a les possibilitats i limitacions
dels assistents. El professorat haurà de tenir una formació prèvia específica o
experiència en el tracte amb aquests col·lectius i una gran aptitud per a la
relació i la dinàmica de grups; no serà imprescindible, en canvi, que la seva
formació acadèmica sigui de llicenciat en filologia catalana o equivalent, sinó
que serà suficient que tengui uns coneixements mitjans de llengua catalana.
Durant els anys 2002 i 2003 s’oferiran al voltant de 30 activitats d’aquesta
classe. Segons la demanda que hi hagi d’activitats d’aquest tipus, es podran
separar els assistents en dos grups, segons si parlen o no una llengua
romànica.
La distribució provisional de les 30 activitats podria ser la següent: Palma
(4), Calvià (1), Santa Eulària (1), Andratx (1), Llucmajor (1), Pollença (1);
Eivissa (2); Sant Antoni de Portmany (1); Formentera (1); Alaró (1); Alcúdia (1);
Felanitx (1); Inca (1); Manacor (1); Muro (1); Sa Pobla (1); Sant Llorenç des
36
Cardassar (1); Santa Margalida (1); Santanyí (1); Son Servera (1); Capdepera
(1); Alaior (1); Ciutadella (1); Es Castell (1); Maó (1); Sant Lluís (1).
Es procurarà la col·laboració d’entitats que tenguin relació amb aquests
col·lectius i la dels ajuntaments. La inscripció a les activitats hauria de ser
nul·la, estrictament simbòlica, o assumida per organitzacions col·laboradores.
En l’organització dels cursos es procurarà comptar amb la col·laboració
d’associacions de veïns, sindicats, consolats, AMPAS, ONG, etc. per a la
difusió d’aquesta oferta.
De manera experimental, s’oferirà formació de català i castellà alhora i
en la mateixa classe per a col·lectius d’immigrants que no coneguin cap de les
dues llengües oficials; aquestes classes necessitaran el complement de
material didàctic específic. Els resultats d’aquesta experiència en decidirà la
continuïtat i expansió. Durant l’any 2002 s’oferiran 3 cursos experimentals i
durant el 2003, si l’avaluació ha estat positiva es podrà incrementar fins on
calgui per satisfer la demanda i ho permetin els recursos humans i materials
disponibles.
3.1.4. Cursos específics per a empleats no catalanoparlants de diverses àrees
de l’activitat laboral.
La finalitat d’aquests cursos és afavorir l’extensió del coneixement de la
llengua catalana entre els treballadors no catalanoparlants, en la línia de donar
suport a l’aplicació d’accions adreçades específicament als sectors de l’activitat
laboral que són objecte de programes de normalització concrets, com per
exemple l’aplicació de la nova llei de comerç, el pla per a l’Administració de
Justícia, els acords amb els sindicats, etc. També es preveu que, en alguns
casos, s’elabori material didàctic específic per a aquests sectors
3.1.4.1. Empleats de comerç que atenen el públic.
Durant els anys 2002 i 2003 es preveu l’organització de 14 cursos de 50
hores de durada. Bàsicament l’oferta se centrarà a Palma i a Eivissa, encara
que també se’n podran oferir a altres indrets en què hi hagi una demanda
raonable.
37
Per a la realització d’aquests cursos s’elaborarà material didàctic graduat
en dos nivells, especialment dedicat a les relacions que s’estableixen a l’àmbit
del comerç.
3.1.4.2. Treballadors d’hoteleria i turisme.
Durant els anys 2002 i 2003 s’impartiran, aproximadament, 20 cursos de
40 hores.
S’elaborarà material específic en dos nivells, que formarà part de l’oferta
global del curs.
Els cursos es faran a través d’una oferta oberta a tota la població i
mitjançant ofertes específiques fetes per ajuntaments, empreses hoteleres,
sindicats, etc.
3.1.4.3. Treballadors de l’Administració.
Aquests cursos són organitzats per l’IBAP i el cost és assumit pel mateix
organisme amb la col·laboració de les administracions en què s’imparteixen.
3.1.4.4. Treballadors de l’Administració de Justícia.
A través de l’IBAP, es preveu l’organització de cursos suficients durant el
trienni 2001-2003 per poder donar resposta a les necessitats d’aquest sector.
La col·laboració del Ministeri de Justícia serà necessària per poder disposar
d’espais per impartir els cursos i per assumir el cost del material fungible i la del
Consell General del Poder Judicial perquè autoritzin la realització del curs.
3.1.4.5. Treballadors de les Notaries.
En principi s’oferiran quatre cursos anuals que es faran a Mallorca,
Menorca i Eivissa. El cost hauria de ser compartit entre la DGPL, el Col·legi de
Notaris. El Col·legi de Notaris també col·laborarà en la difusió de l’oferta dels
cursos i proporcionarà el local on es realitzaran.
3.1.4.6. Treballadors de Sanitat.
38
Durant els anys 2002 i 2003 s’oferiran al voltant de 20 cursos de 40
hores (distribuïts entre Palma, Manacor, Eivissa i Menorca).
El cost d’aquesta activitat econòmica, hauria de ser assumit per la
DGPL, la Conselleria de Sanitat, Insalud, i altres organitzacions. En cas que es
pugui disposar d’un servei d’assessorament lingüístic destinat específicament a
l’àrea de la sanitat, aquest serà l’encarregat de coordinar els cursos.
3.1.5. Cursos específics per a empleats catalanoparlants de diverses àrees de
l’activitat laboral. Els destinataris d’aquests cursos són persones amb coneixements orals
suficients de llengua catalana que treballen en sectors laborals en què
interessa intervenir de manera prioritària des de la planificació lingüística per fer
que l’ús del català s’incrementi en la documentació escrita.
3.1.5.1. Treballadors de l’Administració.
Els cursos són organitzats i finançats per l’IBAP i les administracions
amb què convenien col·laboracions.
3.1.5.2. Treballadors de les organitzacions sindicals i empresarials.
S’ha previst la realització d’uns 10 cursos de 40 hores durant el 2002 i el
2003.
El cost d’aquests cursos hauria de ser assumit pels sindicats i patronals
organitzadores, la Conselleria de Treball i la DGPL.
Els cursos s’organitzaran amb la col·laboració de les organitzacions
esmentades, que cediran els locals per fer els cursos i s’encarregaran de la
coordinació i la difusió de l’oferta.
3.1.5.3. Treballadors de l’Administració de Justícia.
Durant l’any 2002 i el 2003 s’oferiran 10 cursos de 40 hores.
El cost s’ha de compartir a parts iguals entre l’IBAP i la DGPL.
Es comptarà amb la col·laboració del Ministeri de Justícia que cedirà els
espais per impartir les classes i el material fungible.
39
3.1.5.4. Treballadors de les Notaries.
Durant el 2002 i el 2003 s’oferiran 10 cursos de 40 hores. El pressupost
es repartirà a parts iguals entre la DGPL i el Col·legi de Notaris.
3.2. Autoaprenentatge. 3.2.1. Centres d’autoaprenentatge (Cd’A) Els Cd’A, a part de ser una oferta que permet que els alumnes adaptin el
procés d’aprenentatge a les seves necessitats (horàries, de nivell o de ritme, de
continguts, etc.), també poden ser un indret especialment indicat per aprofitar
les activitats de grups de conversa perquè les persones no catalanoparlants es
puguin interrelacionar amb catalanoparlants, la qual cosa, a més d’oferir un
suport a la seva integració, seria una activitat d’interculturalitat positiva per a
ambdós col·lectius.
3.2.1.1. Coordinació de la xarxa.
La coordinació de la xarxa es fa, actualment, a través del Consorci per al
Foment de la Llengua Catalana i la Projecció Exterior de la Cultura de les Illes
Balears, el qual ha encarregat aquesta funció al Centre de Serveis Lingüístics.
Les tasques de coordinació inclouen la direcció de l’obertura dels centres
(distribució de l’espai que s’hi destina, selecció de mobiliari i recursos
informàtics i audiovisuals, tria del material didàctic i del personal encarregat) i el
manteniment (gestió de les relacions laborals amb el personal que se
n’encarrega, actualització dels recursos materials i didàctics, etc.).
El cost d’aquesta coordinació s’assumeix completament per la DGPL a
través del Consorci.
3.2.1.2. Cd’A del Centre de Serveis Lingüístics.
Aquest Cd’A s’ubica a Palma, en els locals del Centre de Serveis
Lingüístics, i actua com a coordinador de tots els altres. Des de l’any 2000, és
patrocinat a parts iguals pel Consell de Mallorca i la DGPL.
40
3.2.1.3. Cd’A de la Casa de Cultura
Aquest Cd’A, que té un espai assignat a la Casa de Cultura (Palma), va
ser creat per l’anterior DG de Cultura i Política Lingüística. L’espai de què
disposa és inadequat per a un centre d’autoaprenentatge, bàsicament per les
reduïdes dimensions que no permet la formació de grups de treball ni
l’assistència simultània de gaire persones. S’ha previst que a principis del curs
2001-2002 es traslladi a l’IES Aurora Picornell.
Des de l’any 2000 és gestionat pel Centre de Serveis Lingüístics. El
manteniment d’aquest centre és a càrrec de la DGPL, a través del Consorci.
3.2.1.4. Cd’A d’Eivissa.
S’ubica a l’edifici del Consell Insular d’Eivissa i Formentera i va ser
inaugurat a principis del 2001. El pressupost anual es distribueix entre la DGPL,
el Consell i l’Ajuntament d’Eivissa.
3.2.1.5. Nous Cd’A.
S’ha previst que, durant l’exercici actual i el del 2002, segons la
disponibilitat pressupostària i d’espais adequats s’obrin set nous centres
d’autoaprenentatge a partir de col·laboracions diverses. Una possible ubicació i
seqüenciació de l’ordre d’obertura d’aquests centres pot ser la següent, encara
que podria variar tenint en compte el nivell de prioritat que considerin que té les
diverses institucions que hi ha de participar i el ritme de la gestió a fer.
a. Cd’A de la UIB (Palma)
L’obertura s’ha previst inicialment per al darrer trimestre de l’any 2001. El
cost seria serà assumit per la DGPL; la UIB hi aportarà l’espai, el manteniment
de l’espai i l’aportació de becaris que col·laborin en la gestió i elaboració de
materials i permetin una major franja horària d’atenció al públic.
b. Cd’A de Calvià.
Inicialment la previsió d’obertura seria entre els mesos d’octubre i desembre
del 2001. L’espai, i el manteniment que en deriva, ha de ser assumit per
l’Ajuntament. El cost d’obertura i de manteniment serà assumit per l’Ajuntament
i la DGPL.
41
c. Cd’A de Formentera.
L’obertura es preveu entre els mesos d’octubre i desembre del 2001.
L’espai d’ubicació és aportat per l’ajuntament i es fa càrrec del seu
manteniment. El cost d’obertura i el manteniment de personal i materials del
centre es reparteixen entre l’Ajuntament de Formentera, el Consell Insular i la
DGPL. Així i tot, en aquest cas és possible que, més que un Cd’A, sigui
preferible obrir un punt d’autoaprenentatge (v. 3.2.2.) ampliat.
d. Cd’A de Ciutadella
L’obertura es podria fer a partir del primer trimestre de l’any 2002. El cost
d’obertura i de manteniment de personal i materials s’hauria de distribuir entre
la DGPL, el Consell Insular i l’Ajuntament; l’Ajuntament, a més, hi aportaria
l’espai i les despeses de manteniment.
e. Cd’A de Sant Antoni.
L’obertura podria fer-se el mes de juny del 2002. El cost inicial i el
manteniment de personal i materials didàctics i d’infraestructura es repartiran
entre la DGPL, l’Ajuntament i el Consell Insular; el manteniment de l’espai serà
a càrrec de l’Ajuntament.
f. Cd’A de Maó
L’obertura es podria fer a partir del començament del curs 2002-2003. El
cost d’obertura i de manteniment de personal i materials es distribuiria entre la
DGPL, el Consell Insular i l’Ajuntament; l’Ajuntament hi aportaria l’espai i les
despeses de manteniment.
g. Cd’A de l’Escola Oficial d’Idiomes (Palma).
L’obertura es podria fer a començaments del curs 2002-2003. El cost
d’obertura, de personal i de manteniment es repartirà a parts iguals entre el
Consell Insular i la DGPL.
42
3.2.2. Punts d’autoaprenentatge. Els punts d’autoaprenentatge (Pd’A) se situaran, bàsicament, en espais
que compartiran amb altres activitats; principalment seran biblioteques o llocs
de feina en què hi hagi un elevat nombre de persones a les quals la formació
en llengua catalana és un objectiu prioritari (per exemple, hospitals). Hi haurà
d’haver el principal material d’autoaprenentatge bibliogràfic i en suport
audiovisual de què es pugui disposar; a més hi haurà d’haver, com a mínim, un
accés a Internet. No hi haurà personal especialitzat en autoaprenentatge de
manera permanent, sinó que serà el mateix personal que té cura de l’espai que
actuarà de suport. Així i tot, un especialista en autoaprenentatge passarà com a
mínim un cop per setmana pels Pd’A per resoldre dubtes dels usuaris, corregir
redaccions escrites sobre paper; el correu electrònic també podrà ser usat per
posar-se en contacte amb assessors dels Cd’A i es potenciarà la creació
d’aplicacions informàtiques que permetin fer exercicis, dictats i redaccions a
través d’Internet, amb correcció automàtica o assistida.
La proposta inicial d’ubicació dels Pd’A, sempre que hi hagi acord amb
els ajuntaments o les organitzacions que hi participin, és la següent: Palma (5
punts), Santa Eulària o Sant Antoni (segons on s’ubiqui el Cd’A; 1 p.), Andratx
(1 p.), Llucmajor (1 p.), Sóller (1 p), Pollença (1 p.), Sant Josep de sa Talaia (1
p.), Inca (1 p.), Manacor (1 p.), Alcúdia (1 p.), Felanitx (1 p.), Marratxí (1 p.),
Son Servera (1 p.), Sant Llorenç (1 p.).
La DGPL contribuirà als Pd’A amb l’aportació del 70% del cost del
material i del tècnic especialista; els ajuntaments cediran l’espai per a la
instal·lació, la col·laboració de la persona que se n’encarrega (bàsicament la
persona encarregada de la biblioteca), i el 30% del cost.
Durant el curs 2001-2002 s’obriran 8 Pd’A (distribuïts entre Palma,
Eivissa i la resta de Mallorca) i durant el curs 2002-2003 , la resta.
43
3.2.3. Materials d’autoaprenentatge i de suport. 3.2.3.1. CD-ROM.
Elaboració i promoció de materials en CD-ROM que permetin
l’autoaprenentatge del català, tant per a catalanoparlants com per a no
catalanoparlants.
Durant part del 2000 i del 2001 s’ha elaborat el CD-ROM A l’abast, que
és un material bàsic d’introducció al coneixement del català per a no
catalanoparlants; les llengües de partida són el castellà, l’anglès, el francès i
l’alemany. Durant el 2002 i el 2003 s’haurien de promoure materials semblants.
Els tres CD-ROM que formen el curs Diàleg multimèdia és un material
per a no catalanoparlants elaborat pel CNL de Barcelona, que és objecte d’una
versió localitzada per a les Illes Balears a càrrec del Consorci. Les llengües
d’explicació per als aprenents són el castellà, el francès, l’anglès i l’alemany.
Durant el 2003 s’hauria d’iniciar alguna proposta semblant, com per exemple un
curs multimèdia de nivell elemental.
3.2.3.2. Lèxics amb imatges per a estrangers que s’instal·len a les Balears.
Lèxic ordenat per àrees d’interès bàsiques per a les persones no
catalanoparlants que passen a residir a les Illes Balears. L’edició podria ser
compartida per la DGPL i altres institucions o organitzacions. La distribució
seria a través de la venda en llibreries i el repartiment gratuït en els casos en
què es consideri oportú.
3.2.3.3. Material audiovisual en suport senzill per a immigrants.
Elaboració de material audiovisual d’autoaprenentatge per a immigrants
amb poca formació acadèmica, que combini texts i àudio en suport de casset o
CD.
3.2.3.4. Lèxic amb imatges per a turistes.
Edició d’un lèxic il·lustrat amb els termes de més interès per als visitants
de les Illes Balears.
44
3.2.3.5. Altres materials didàctics.
Suport a l’edició de materials didàctics per a l’ensenyament del català
especialment orientats a aprenents fora del sistema escolar regular.
3.2.4. Ensenyament a distància.
3.2.4.1. Internet.
Des de començaments del 2001 es pot accedir a través d’Internet al
programa d’autoaprenentatge PELC (Programa per a l’Ensenyament de la
Llengua Catalana). En aquests moments és a l’abast tot el nivell elemental i
part del nivell mitjà. Fan falta els nivells superior i llindar i, posteriorment,
incrementar el nombre d’exercicis de diferents tipus (dictats, exercicis de
gramàtica, etc.). També s’ha de millorar donant la possibilitat de gestionar una
part d’usuaris perquè els professors dels centres escolars que l’usin puguin
tenir accés a controlar el treball dels seus alumnes.
A part de la feina d’introduir continguts i exercicis que poden fer
professors en comissió de serveis, cal preveure un pressupost per al
manteniment i ampliació informàtics i treballs didàctics específics, que assumirà
completament la DGPL.
3.2.4.2. Mitjans de comunicació.
Els mitjans de comunicació són també una via que s’ha d’aprofitar per
estendre l’oferta d’aprenentatge de català a les persones que puguin seguir-la.
Es pot combinar l’oferta televisiva amb l’oferta radiofònica. A part de noves
iniciatives que s’hagin de prendre en aquest sentit, ja hi ha algunes
experiències recents que han donat bon resultat.
Durant part del 2000 i del 2001 s’ha emès el curs Digui digui per la
programació en alemany de Canal 4. A pesar de ser un producte que té
bastants d’anys, pensam que és bo mantenir aquesta oferta, mentre no n’hi
hagi una altra d’alternativa, i seria aconsellable poder-la fer arribar a les altres
Illes, sobretot a Eivissa, mitjançant les televisions insulars.
A través de l’emissora de ràdio Insel Radio durant part del 2000 i del
2001 s’han emès diàriament uns microespais de 3 o 4 minuts, adreçats a
residents de parla alemanya, d’introducció a l’aprenentatge del català i al
45
coneixement d’aspectes culturals de les Illes Balears. Seria interessant
mantenir-los en els propers exercicis i lligar-hi, com ja s’ha fet, l’organització
d’altres activitats. Podria ser exportable a altres Illes, o que ho fos en forma de
CD.
Una proposta semblant, adreçada als castellanoparlants, es fa, de
manera rotativa, a través de les emissores de la Cadena SER a Mallorca. El
microespai es titula Si tu vols, cap problema. És convenient mantenir aquest
programa, o altres de semblants, en els següents exercicis pressupostaris.
La possibilitat de recuperació dels cursos de català per ràdio que
tradicionalment havia ofert Ràdio ECCA, ha de ser tinguda en compte amb
l’objectiu d’incrementar les vies possibles d’aprenentatge a distància.
3.3. Ensenyament amb tutors.
Es tracta d’una oferta nova adreçada a adults, complementària del PELC,
del qual se’n beneficia, que permet l’autoaprenentatge assistit per un tutor, que,
a través del web i del correu electrònic, proposa exercicis als alumnes i, un cop
corregits, els els retorna. Més que d’un recurs per a iniciar-se en l’aprenentatge
és per reforçar-lo.
En període de proves, s’hi destinaria una persona que, si fos possible,
també reforçaria l’elaboració d’exercicis per al PELC o la correcció i traducció
de documents del Consorci o la DGPL. Segons el nivell de resposta es podria
ampliar amb altres persones.
En estar enllestit el curs en CD-ROM Diàleg multimèdia, s’oferiran, a través
dels centres d’autoaprenentatge, sessions de reforç per a grups guiades per la
persona encarregada del centre o un professor de suport.
3.4. Formació de professorat i assessors docents.
Es tracta de programar una formació destinada a les persones que han de
fer classes de català per a sectors específics o que han de donar suport a
altres activitats de formació (cursos per a estrangers, immigrants, empleats de
comerços, etc.). El pressupost d’aquestes activitats haurien de ser assumides,
a parts iguals per la DGPL i la Conselleria de Treball.
46
3.5. Avaluació dels coneixements de llengua catalana.
3.5.1. Convocatòries ordinàries.
La Junta Avaluadora és l’organisme de què disposa el Govern de les
Illes Balears per avaluar i certificar els coneixements de llengua catalana fora
de l’ensenyament regular i d’establir les equivalències amb títols i certificats
d’altres institucions. Fan part de la JAC representants de la Conselleria
d’Educació, la Conselleria d’Interior, els consells insulars, l’Ajuntament de
Palma, la Universitat de les Illes Balears, l’Obra Cultural Balear i l’Escola
Municipal de Mallorquí de Manacor. Habitualment es fan dues convocatòries
anuals de proves dels cinc nivells que certifica la JAC.
3.5.2. Convocatòries extraordinàries Durant l’any 2001, a part de les dues convocatòries ordinàries anuals, se
n’han fet dues d’extraordinàries per poder donar més opcions d’acreditació de
coneixements a les persones que es volen presentar a les oposicions
convocades pel Govern de les Illes Balears. Paral·lelament, durant l’any 2000 i
el 2001 s’ha realitzat un estudi per a l’anivellament dels certificats de la JAC
amb els estudis regulars d’ESO i de Batxillerat.
3.5.3. Actualització de certificats i proposta de creació de nous Es proposarà la creació d’un certificat de llengua oral destinat a garantir
el correcte domini del català parlat amb la finalitat de servir de referent per a les
persones que treballen o tenen previst treballar en locució a mitjans de
comunicació o posant veu a anuncis i doblatges. Així mateix es farà un estudi
per analitzar la necessitat d’actualitzar les proves i els nivells de tots els
certificats.
47
4. POBLACIÓ D’INCORPORACIÓ RECENT
Entre els factors que han intervengut en el passat sobre la situació
sociolingüística de les Illes Balears i a què ens hem referit, un dels més
importants ha estat el fort increment de població nascuda fora que s’hi instal·la
de manera més o menys estable o definitiva. Entre aquesta població, els
darrers anys ha experimentat un creixement espectacular el contingent format
per ciutadans procedents de l’Europa occidental que representen una
immigració de descans o de treballadors del sector turístic i empresaris que es
dediquen majoritàriament al turisme o a donar serveis a les colònies de
residents, als quals s’ha d’afegir un considerable nombre de teletreballadors,
cosa que els permet restar bastant al marge de la relació amb la població
autòctona. Per altra part, l’auge de la construcció dels darrers anys, causada
per fortes inversions privades i públiques, ha provocat dos fluxos immigratoris
bàsics: s’ha revifat el flux immigratori peninsular i han arribat nous immigrants
laborals procedents del Magrib, centre d’Àfrica, Amèrica del Sud i d’altres
indrets.
Tant en un cas com l’altre, la situació sociolingüística de les Illes Balears ha
fet que, molt majoritàriament, la llengua que aquesta població ha optat per
emprar hagi estat el castellà, tant si era la seva primera llengua com si l’han
haguda d’aprendre en instal·lar-se a la nostra comunitat. En els darrers anys, la
incidència de factors (econòmics, mediàtics, culturals, etc.) que procedeixen de
fora de l’àmbit de les Illes Balears i els canvis produïts en els mitjans de
transport, comunicació i del procés de globalització, suposa una major dificultat,
i una menor necessitat, d’integració dels immigrants i una major descohesió
social dels autòctons.
La integració d’aquests nous ciutadans ha de ser un dels objectius
prioritaris de les administracions, però també tots els membres de la comunitat,
en la mesura de les seves possibilitats, hi han de col·laborar de manera activa.
4.1. Població d’origen comunitari
En aquest àmbit els objectius de les actuacions del Pla són fer arribar
informació de la realitat lingüística i cultural al col·lectiu, incrementar les vies
48
d’aprenentatge del català, adequant-les a les seves necessitats i oferir activitats
que puguin motivar la seva voluntat d’integració a la nostra societat. La
diversitat i pluralitat d’actuacions és inevitable per satisfer els diferents
interessos d’integració d’aquesta població: oferta de cursos presencials, al
costat de formació a distància i de recursos d’autoaprenentatge, la difusió de
materials descriptius, legals i informatius, la publicitació d’exemples d’integració
i d’activitats culturals i de lleure destinades a facilitar el contacte amb la llengua
catalana, etc.
L’efectivitat d’aquestes accions s’incrementaran si és possible comptar
amb la col·laboració de les associacions d’estrangers, els mitjans de
comunicació en llengües estrangeres, els ajuntaments i els consolats.
4.1.1.Formació. 4.1.1.1. Cursos Vegeu les activitats del capítol 2 dedicades a la població immigrant.
4.1.1.2. Grups de conversa.
Activitats diverses i trobades entre persones amb inquietuds comunes
que vulguin practicar l’ús de la llengua catalana amb la finalitat de millorar la
seva qualitat i fluïdesa lingüística.
4.1.1.3. Lèxics plurilingües amb imatges
Veg. la referència al capítol 2.
4.1.2. Materials informatius.
A les diverses àrees de les administracions que atenen la població
d’origen immigrant o que aquesta hi té un contacte freqüent, hi han de trobar
informació sobre la situació lingüística (social i legal) de les Illes Balears,
l’oferta de formació lingüística a través de cursos o materials
d’autoaprenentatge, les activitats d’acollida lingüística i social, etc.
49
4.1.2.1 Edició de catàlegs multilingües de recursos per a l’aprenentatge del
català.
La finalitat d’aquests catàlegs es facilitar l’accés de la informació sobre
recursos per a l’aprenentatge del català als nous ciutadans de les Illes Balears,
amb independència de l’organisme que els ofereix i contínuament actualitzada,
mitjançant edicions periòdiques i la informació a la xarxa.
4.1.2.2. Edició de materials que ajudin a difondre les dimensions
demogràfiques i culturals del català.
Aquesta difusió hauria de ser interna (la població de les Illes) i externa.
Un exemple d’aquesta línia de treball és l’edició conjunta amb la
Generalitat de Catalunya de l’opuscle El català, llengua d’Europa i que recull
informació sobre el català i la compara amb altres llengües europees. Se n’han
fet diverses versions: català, castellà, anglès, francès i alemany. La finalitat és
distribuir-la entre la població autòctona i estrangera i fer-la arribar a institucions
estatals i europees. També serà accessible per Internet.
També ho seria l’edició plurilingüe de la Carta Europea de les Llengües
regionals o minoritàries i de la Declaració Universal de Drets Lingüístics. Edició
en català sobre paper dels dos documents esmentats i en CD-ROM en les
versions catalana, castellana, alemanya, francesa, anglesa, àrab i berber. La
finalitat és distribuir aquests documents entre la població autòctona i la població
estrangera. També serà accessible des d’Internet.
4.1.3. Activitats de dinamització.
4.1.3.1. Difusió d’exemples d’integració a través dels mitjans de comunicació.
Durant part de l’any 2000 i el 2001 ha estat el programa de TV Gent
d’Aquí (emès pel Canal 4, TEF i TV de Menorca). És convenient poder donar
continuïtat a programes d’aquestes característiques els pròxims anys.
4.1.3.2. Projecció de pel·lícules en català subtitulades en llengües estrangeres.
Aquesta activitat s’ha de promocionar lligada a l’oferta de cursos de
formació adreçada als residents estrangers i als mitjans de comunicació
específics per a aquesta població.
50
4.2. Població d’origen extracomunitari Els objectius en relació amb aquest col·lectiu són els mateixos, amb la
particularitat de la major problemàtica que hi sol haver en molts de casos a
causa de les diferències en el nivell de formació acadèmica, la precarietat
laboral i, en determinats casos, la major distància pel que fa a referents
culturals, costums, etc.
Davant la nova immigració, que sovint suposa posar en contacte
persones que parlen llengües que els autòctons no entenen i que no entenen
les llengües oficials de les Illes Balears, sembla obvi que facilitar l’aprenentatge
de les llengües del lloc que els acull és un pas important per facilitar que la
convivència sigui més fàcil; encara que la competència lingüística pot no ser
considerada un dels drets prioritaris, és evident que aquesta és necessària per
poder exercir-los.
De vegades la formació acadèmica d’immigrants d’aquest origen és alta;
en aquests casos, si no cal tractament especial per qüestions lingüístiques,
s’han de poder incorporar als cursos generals.
En els casos en què sigui necessari i possible cal relacionar el procés
d’integració lingüística amb el procés d’integració social, laboral, etc.
Per actuar en aquest sector de la població és convenient comptar amb la
col·laboració dels ajuntaments i arribar a acords de col·laboració amb les
associacions d’immigrants, institucions i organismes que hi estan en major
contacte, ONG, etc.
4.2.1 Formació.
Veg. les referències a aquestes activitats en el capítol 2.
4.2.2. Dinamització. 4.2.2.1. Acolliment inicial.
Oferta d’acolliment inicial que permeti intervenir al costat de l’immigrant
per conèixer la seva formació lingüística i acadèmica per poder-lo orientar millor
51
en la tria de recursos i procediments per integrar-se. En aquesta oferta hi
haurien de col·laborar ajuntaments, sindicats, ONG, associacions, etc. Les vies
per fer arribar aquestes informacions han de ser diverses: centres de formació i
informació per a immigrants, els serveis socials dels municipis, etc.
4.2.2.2. Formació inicial per a mediadors.
A causa de les dimensions i les característiques dels canvis demogràfics
produïts els darrers anys a les Illes Balears, la figura de mediador cada vegada
serà més necessària i les seves actuacions poden ser determinants del sentit
en què es produeixi la integració de les persones que s’estableixen a les Illes
Balears.
En aquest aspecte, s’ha d’oferir formació a les persones que es
dediquen o s’hagin de dedicar a actuar de mediadors, tant si són autòctons
com si són de la mateixa cultura dels nous ciutadans; aquesta formació ha de
permetre que, tant uns com els altres, adquireixin coneixements sobre la
llengua i la cultura dels immigrants o sobre la llengua catalana i la cultura de les
Illes Balears, segons la procedència del mediador.
4.2.2.3. Activitats prelingüístiques per a adults.
Activitats diverses d’introducció al coneixement de la llengua oral.
Cursos preliminars, d’iniciació a la llengua oral, de cuina tradicional, visites
guiades a la ciutat, grups de conversa, excursions a l’illa corresponent,
organització de festes tradicionals de les Illes, incorporació d’activitats en
llengua catalana a les celebracions vinculades a les tradicions de les terres
d’origen, etc.. Activitats centrades sobretot a Palma, Eivissa i Calvià. Cal
comptar amb la col·laboració dels ajuntaments, consells Insulars (per poder fer
front al pressupost) i, per a l’organització de les activitats i difusió, de les
associacions de veïns, cases regionals, ONG...
4.2.2.4. Formació lingüística i cultural d’animadors d’esplai i de monitors
d’esport.
Les activitats relacionades amb l’àmbit de l’esplai i l’esport infantil i
juvenil són un factor molt important en el procés d’integració lingüística dels
infants i adolescents fills de no catalanoparlants. Si el català hi té una presència
52
important i els monitors tenen una actitud coherent amb aquest objectiu, poden
transformar-se en un ajut importantíssim en el seu procés d’integració i
d’adquisició d’hàbits favorables; però si hi és absent o hi té una presència
marginal, poden esdevenir un instrument que anul·li els efectes positius que hi
hagi pogut tenir l’escolarització.
En aquest camp, és necessària la coordinació i col·laboració de totes les
institucions i entitats que estan relacionades amb l’organització i gestió
d’activitats d’esplai i esport destinades als sectors juvenils perquè entre els
seus objectius incloguin també el de facilitar la integració cultural i lingüística
dels joves no catalanoparlants. També és convenient l’oferta de formació inicial
i continuada per a monitors d’esplai i d’activitats esportives.
4.2.2.5. Ludoteques.
La proposta és l’obertura de diverses ludoteques entre el 2001-2003 a
les localitats i zones amb un alt nombre de no catalanoparlants, per oferir lleure
fora de l’escola als infants que tenen poc contacte ambiental amb la llengua
catalana. Les localitats candidates d’entrada a l’acollida de ludoteques són les
que tenen un nivell de població al·lòctona superior. L’objectiu és que serveixin
de suport lingüístic per a infants amb necessitats d’aprenentatge lingüístic. Les
activitats que s’hi impulsarien serien bàsicament participatives en les quals l’ús
del català fos essencial.
En aquesta activitat es necessitaria la col·laboració dels ajuntaments i
consells insulars per a la disposició de locals i perquè assumeixin una part del
pressupost.
4.2.2.6. Activitats teatrals.
L’activitat teatral és un factor que facilita enormement la integració
lingüística. Per això, al marge que als centres escolars es recorri a reforçar
l’aprenentatge del català amb propostes d’aquest tipus, a les poblacions i
barriades en què hi ha una proporció alta de persones (infants, joves i adults)
d’origen no catalanoparlant seria convenient promocionar l’oferta de cursets de
dramatització i muntatges teatrals en què l’objectiu lingüístic fos tengut en
compte. Aquestes activitats s’haurien de fomentar amb la col·laboració
53
d’associacions existents: juvenils, culturals, de veïns, de pares i mares
d’alumnes, d’immigrants, cases regionals...
4.2.2.7. Promoció de l’assistència al cinema infantil i el teatre en català entre
els fills dels immigrants.
Fer arribar ofertes especials als fills d’aquest sector de població per a
l’assistència al cinema i del teatre infantil en català a través d’associacions de
veïns, cases regionals, ONG, AMPAS, llars d’acollida, etc. Cal comptar amb la
col·laboració de les empreses exhibidores de cinema i els gestors de les sales
teatrals.
Aquesta activitat ha de centrar-se especialment a Palma, Eivissa i
Calvià.
4.2.2.8. Organització de sessions escolars de cinema i teatre infantil en català.
Promoció de l’assistència al cinema en català entre els centres escolars,
especialment entre els que tenen una alta proporció d’infants d’origen
immigrant (Palma, Eivissa i Calvià). Per a l’èxit d’aquesta iniciativa cal comptar
amb la col·laboració dels equips docents dels centres.
4.2.2.9. Jornades Llengua i acolliment sociocultural.
Jornades de formació i intercanvi d’experiències entre persones que
treballen en l’acolliment de col·lectius de nova immigració per donar a conèixer
els procediments de tipus sociocultural, els recursos i materials didàctics i de
suport que poden afavorir la tasca d’ensenyament de la llengua a les persones
amb pocs recursos de lectoescriptura. L’assistència hauria d’estar oberta a
treballadors d’aquesta àrea, voluntaris, monitors i immigrants interessats a
col·laborar a facilitar la integració de les persones que s’han incorporat
recentment a les Illes Balears.
4.2.2.10. Jornada a favor de la integració lingüística.
Durant el 2001 es pot vincular a l’Any Europeu de les Llengües. Amb
aquest motiu del Dia Europeu de les Llengües, s’organitza una festa amb la
finalitat de concentrar infants menors de 12 anys nascuts fora de territori de
llengua catalana que han après a parlar en català; entre les diverses activitats
54
que hi haurà cal comptar amb la interpretació de cançons infantils d’arreu del
món que seran interpretades, parcialment en la llengua original i en català, per
un grup d’infants de procedències diverses. També es repartirà material de
promoció entre els assistents.
55
5. DINAMITZACIÓ LINGÜÍSTICA EN L’ÀMBIT DE LES RELACIONS LABORALS.
Les actuacions en aquest àmbit tenen com a objectiu incrementar la
presència de català en l’ús de les organitzacions sindicals i empresarials i en
les relacions laborals, fomentar l’expansió de coneixements de llengua catalana
entre els treballadors i empresaris i promoure el compromís actiu d’aquest
sector amb el procés de normalització lingüística de les Illes Balears.
El punt de partida pot ser l’establiment de convenis amb les
organitzacions sindicals, patronals i amb empreses, mitjançant els quals es
duguin a terme estudis sobre l’ús del català en el funcionament d’aquestes
organitzacions i en les relacions laborals, accions de dinamització lingüística
entre els associats i la població en general, la creació de serveis lingüístics en
les organitzacions més representatives, l’assessorament lingüístic general i de
llenguatges específics per part dels serveis del Govern, la col·laboració en
l’organització i la promoció de cursos de llengua catalana generals i específics
per als administratius, els empleats o els afiliats o associats, l’edició en català
de convenis col·lectius, contractes de treball i altres documents bàsics, l’edició
de materials que contribueixin a incrementar els coneixements de llengua
catalana i a difondre la importància de la integració lingüística de les persones
que s’incorporen al món laboral de les Illes Balears.
També es donarà suport a la celebració de jornades de treball promogudes
per les organitzacions més representatives amb la finalitat de fer participar els
seus membres en el procés de normalització lingüística de les Illes Balears.
En aquest camp seria interessant lligar la necessitat d’avançar en la
normalització amb programes per combatre les desigualtats laborals que poden
anar associades a diferències culturals (sectors d’immigrants no qualificats).
5.1. Formació. Veg. la referència a cursos en el capítol 2.
56
5.2. Suport a la normalització lingüística interna dels sindicats i organitzacions empresarials.
5.2.1. Suport a la traducció dels principals documents.
Oferta de col·laboració en la traducció de convenis, publicacions i altres
documents sindicals i empresarials.
5.2.2. Assessorament lingüístic a les organitzacions sindicals i empresarials.
Des de la DGPL s’oferirà informació sobre recursos editorials,
informàtics i en línia que faciliten l’ús de la llengua catalana en les tasques
administratives, sobre les ofertes per a l’aprenentatge del català, les
convocatòries d’ajuts a la normalització lingüística en la retolació, etiquetatge
de productes, webs, etc.
5.2.3. Creació de suport a l’assessorament lingüístics de les organitzacions
sindicals i empresarials.
Durant el període 2001-2003 es donarà suport a la creació de serveis
d’assessorament lingüístic als sindicats i organitzacions empresarials amb més
representació a les Illes Balears.
Les funcions d’aquests serveis seran bàsicament donar suport a la
traducció i correcció de documents i webs, coordinar l’oferta de formació que
ofereix l’organització (immigrants, persones sense feina, empleats del sindicat,
etc.).
5.2.4. Jornades de dinamització dels sindicats.
Durant el 2001 se celebraran a Mallorca les Jornades de Llengua i
Treball de la UGT, en les quals hi participen els sindicats de Catalunya, País
Valencià i Illes Balears i, a Eivissa, durant el 2002, les Jornades
d’Ensenyament i Normalització lingüística de les federacions de CCOO de
Catalunya, País Valencià i Illes Balears. Altres anys es podrà donar suport a la
realització d’activitats semblants per part d’altres organitzacions sindicals i
empresarials.
57
5.2.5. Publicacions.
Foment de publicacions, editades pels sindicats i les patronals o per la
DGPL, i de materials destinats a promoure la normalització lingüística en el
sector laboral i empresarial.
5.2.6. Ajuts als diversos moviments sindicals i empresarials.
Ajuts per a la retolació exterior i interior dels locals i dependències dels
sindicats i seus de les organitzacions empresarials.
58
6. NORMALITZACIÓ LINGÜÍSTICA DE LA XARXA SANITÀRIA Els drets dels ciutadans a poder usar la llengua pròpia del territori on
viuen adquireix un significat especial quan es tracta de situacions en què es
relaciona amb el sector sanitari. La xarxa sanitària pública de les Illes Balears
ha de fer possible que qualsevol ciutadà que s’expressi en una de les dues
llengües oficials pugui ser, sense haver de canviar mai de llengua, atès amb les
mateixes condicions que els qui usin l’altra, i si ho necessiten o desitgen amb
aquesta mateixa llengua. A més, en centres en què hi acudeixin amb
freqüència persones estrangeres desconeixedores del català i del castellà
també s’ha d’assegurar la presència d’intèrprets de les llengües més habituals
que puguin actuar de pont lingüístic entre aquestes persones i els treballadors
dels centres sanitaris.
6.1. Formació 6.1.1. Aprenentatge de llengua catalana en els centres de formació inicial.
Una de les tasques de l’Administració és fer possible que en la formació
de professionals que han de treballar en el seu àmbit de competències,
aquesta inclogui els coneixements que aquests han de tenir per poder disposar
de professionals amb un perfil adaptat a les necessitats específiques de la
societat en què han de treballar. En el nostre cas, la formació sanitària que
s’imparteix a les Illes Balears (auxiliars de clínica, infermeria, etc.) hauria de
contenir els crèdits suficients de llengua catalana per poder garantir que els qui
tenguin aquest títol puguin exercir la seva professió fent ús d’aquesta llengua.
6.1.2. Cursos de català per a empleats de la Sanitat no catalanoparlants.
Vg. capítol 2.
6.2. Edició de materials.
Edició de materials que facilitin l’ús de la llengua catalana en els centres
hospitalaris i l’atenció mèdica plurilingüe, en els casos en què és més
necessari.
59
Durant el curs 2001-2002, per exemple, s’editarà la Guia de la conversa
mèdica; és una guia plurilingüe (català-castellà-francès-anglès-alemany) de les
frases i terminologia més freqüent en l’atenció mèdica. En aquesta edició es
col·labora amb la Universitat de Barcelona, que ja havia editat un material
semblant.
6.3. Creació del servei lingüístic de Sanitat.
Des d’IB-SALUT s’ha d’estructurar un servei lingüístic que pugui
impulsar i coordinar la normalització lingüística a tota l’àrea de sanitat i donar
resposta a les necessitats que hi pugui haver en aquest àmbit.
A part d’una unitat central, serà necessari ubicar unitats de normalització
lingüística als centres més emblemàtics i de dimensions més grans (Son
Dureta, Eivissa, Manacor i Son Llàtzer, per exemple). El caràcter central, públic
i emblemàtic de l’Hospital de Son Dureta fa que es consideri necessari iniciar-hi
les accions per estructurar un servei lingüístic que doni suport a la xarxa
sanitària de les Illes Balears.
En els centres més grans, tenint en compte l’elevat nombre de
treballadors, seria convenient que, a part de l’oferta de cursos presencials que
cal oferir-hi, s’hi instal·lassin punts d’autoaprenentatge (veg. capítol e),
coordinats pel mateix servei lingüístic.
6.4. Disponibilitat lingüística en tots els punts d’assistència sanitària.
Els ciutadans han de poder ser atesos en qualsevol punt de la xarxa
sanitària de les Illes Balears amb independència de la llengua oficial que
utilitzin, la qual cosa serà possible si les persones que hi treballen en tenen
coneixements suficients. La manera de donar compliment a aquesta exigència
és oferir formació lingüística als treballadors en actiu i introduir requisits
lingüístics per a l’accés als llocs de feina de la xarxa sanitària.
A més, en els centres sanitaris en què sigui freqüent atendre persones
estrangeres, visitants ocasionals o nous residents, cal poder assegurar-los
l’atenció amb una llengua en què puguin comunicar-se; aquesta garantia
60
lingüística, naturalment, s’ha d’ajustar a criteris de racionalitat (temporalitat,
llengües més freqüents, etc.). A part de fer un cens dels coneixements
lingüístics del personal dels centres sanitaris, per poder garantir aquesta
disponibilitat en llengües estrangeres es pot fer una crida al voluntariat social (a
través de consolats, associacions d’estrangers o immigrants, particulars, etc.) a
fi de disposar d’un fitxer de persones disponibles que amb la seva presència o
a través de sistemes telefònics d’interpretació puguin col·laborar en la solució
de problemes de comunicació en l’àmbit sanitari.
61
7. ALTRES SERVEIS PÚBLICS.
La presència del català en tots els serveis públics de les Illes Balears és
un dels factors indispensables en el procés de normalització lingüística, tant per
la capacitat d’incidir-hi que tenen els poders públics, com pels efectes
quantitatius i qualitatius que suposa sobre el conjunt de la societat.
Amb aquest objectiu, des de les administracions públiques s’han d’oferir
vies de col·laboració amb les principals organitzacions que estructuren aquesta
àrea de la vida pública.
Entre les diverses accions concretes que es poden fer, cal esmentar i
donar prioritat a les següents.
7.1. Transports.
El català s’ha d’incorporar en les àrees dels transports públics que encara
no en fan ús, tant de les empreses privades com de les empreses públiques.
Conjuntament, si és possible, amb els Govern de Catalunya i el Govern del
País Valencià, s’ha d’intervenir davant les companyies aèries i navals que
cobreixen els transports regulars entre les Illes i entre les Illes i aquests
territoris perquè incorporin la llengua catalana, de manera preferent, en la
retolació i la locució dels mitjans de transport que s’hi destinen i en la
documentació que lliuren als passatgers.
Unes accions semblants s’han de fer en els aeroports i ports situats a
territoris de parla catalana.
En els transports interiors de les Illes, caldrà establir acords amb les
empreses propietàries i dictar normes que facin que la llengua catalana sigui
preferent en les indicacions escrites i orals de les estacions i dels vehicles, el
bitlletatge i que les indicacions dels noms de localitat i altres llocs d’origen o de
destinació es corresponguin amb la normativa vigent sobre toponímia.
7.2. Comunicacions.
Els serveis de comunicacions han de modificar el seu funcionament
lingüístic amb la finalitat de donar a la llengua catalana la presència que li
62
correspon com a llengua pròpia i oficial de les Illes Balears. En aquest sentit,
hauran d’assegurar l’atenció als clients en qualsevol de les dues llengües
oficials i incorporar el català a les comunicacions escrites adreçades al públic
en general o als clients en particular.
Amb la col·laboració de les institucions de València i de Catalunya s’ha
d’intervenir davant empreses com Telefònica o similars per garantir que els
serveis de veu d’atenció al públic permetin l’ús de la llengua catalana i davant
fabricants de telèfons mòbils i altres aparells semblants perquè incorporin el
català com a llengua d’interfície amb l’usuari.
7.3. Altres.
Des de les administracions públiques s’han d’establir vies de col·laboració i
normativa perquè les estacions de servei, les empreses que subministren gas,
electricitat, aigua, etc., incorporin de manera regular la llengua catalana en els
comunicacions orals i escrites que estableixen amb els consumidors.
63
8. RELACIONS COMERCIALS I FINANCERES
Amb la finalitat immediata de garantir els drets dels ciutadans de les Illes
Balears a usar el català en les relacions comercials i financeres, a ser-hi atesos
i d’incrementar la normalització en l’entorn ciutadà, és necessari el foment de
l’ús del català en la retolació exterior i interior dels establiments comercials i de
serveis públics, en l’administració privada, l’atenció al públic, l’etiquetatge de
productes, la documentació i els serveis que ofereixen els professionals
liberals.
La campanya “El comerç obert a la nostra llengua” s’ha d’estendre a tots els
professionals i establiments de les Illes Balears i s’han d’assegurar els recursos
necessaris per donar suport tècnic a tots els que adopten l’ús normal del català
(sense subordinació a altres llengües).
Aquest objectiu s’aconseguirà amb la combinació de diverses vies: impuls
promocional, convenis i acords amb empreses i associacions empresarials i
professionals, regulació legal des del punt de vista dels drets dels consumidors
mitjançant la llei de comerç i l’estatut del consumidor, orientacions tècniques,
facilitació de l’ús del català mitjançant les noves tecnologies, oferta de formació
i ajuts específics i publicitació de recursos.
8.1. Informació especialitzada sobre la llengua en les relacions
comercials i financeres. Una mesura que, aplicada des de les diverses administracions que
intervenen en el procés, pot ser de gran ajuda per incrementar la presència de
la llengua catalana en aquests àmbits, és assegurar que, en iniciar-se els
tràmits administratius per obrir nous establiments comercials o empreses de
fabricació de productes, els propietaris reben informació detallada de la
normativa lingüística que els afecta i dels avantatges i els ajuts i assessorament
que poden tenir de les administracions.
64
8.2. Mercats municipals.
8.2.1. Retolació. Increment de la dotació econòmica de la convocatòria d’ajuts a la
retolació dels mercats municipals que es farà durant els anys 2001 i 2002, la
qual complementa els ajuts dels Consells Insulars, sempre que sigui un
col·lectiu de llocs de venda els que fan la retolació en català; també es compta
amb la col·laboració de la Vicepresidència i Conselleria d’Economia, Comerç i
Indústria.
També cal comptar amb la cooperació de les associacions per a la
difusió i coordinació de les sol·licituds conjuntes.
8.2.2. Etiquetatge, pales de preus... Ajuts a la normalització de pales de preus, etiquetes, bosses de compra,
etc. Seria convenient la col·laboració amb altres departaments del Govern
relacionades amb aquesta àrea. També poden ser complementats amb ajuts
dels consells insulars. Per a la difusió i coordinació de l’activitat cal comptar
amb la cooperació de les associacions.
8.3. Comerços. 8.3.1. Cartells de rebaixes, ofertes, etc.
Manteniment de la campanya que consisteix en l'elaboració i distribució
de 8 models de cartells de rebaixes i semblants a les botigues de les Illes
Balears en els períodes d’estiu i d’hivern. Els cartells, cada vegada, són de
dibuixants, pintors i grafistes diferents.
8.3.2. Retolació de grups, cadenes, etc.
És una convocatòria d’ajuts a la retolació de comerços i establiments
públics que es farà durant els anys 2001 i 2002 (es pot plantejar una pròrroga
per a l’any 2003), que complementa els ajuts dels Consells Insulars, sempre
que sigui un col·lectiu de botigues, una cadena, una zona, etc. els que fan la
retolació en català; també hi hauria de participar la Vicepresidència i
Conselleria d’Economia, Comerç i Indústria.
65
També cal comptar amb la cooperació de les associacions per a la
difusió i coordinació de les sol·licituds conjuntes.
8.3.3. Acords amb les grans superfícies.
Establiment de convenis amb les grans superfícies instal·lades a les Illes
perquè assegurin la disponibilitat lingüística dels seus empleats i la presència
del català en la retolació externa i interna, en l’etiquetatge dels productes propis
en condicions mai inferiors a les altres llengües i l’increment de l’ús del català
en les campanyes publicitàries.
8.3.4. Fira de productes etiquetats en català.
Mostra, amb possibilitats de tast i venda, dels productes, sobretot
alimentaris, que usen el català en l’etiquetatge, com a mínim amb la mateixa
presència que la resta de llengües. En aquesta mostra serà necessària la
col·laboració dels fabricants i distribuïdors dels productes que formaran part de
la mostra i de la Vicepresidència que col·laborarà en l’organització i el patrocini.
La proposta inicial seria fer-la cada dos anys i començar-la l’any 2002, en el
marc de la fira Alimenta.
8.3.5. Base de dades de productes etiquetats en català.
Manteniment i actualització de la base de dades i publicitat dels
productes etiquetats en català.
8.3.6. Promoció de productes etiquetats en català.
Elaboració de catàlegs dels productes etiquetats en català i suport a la
promoció de les empreses o organitzacions que en vulguin fer
comercialitzacions específiques.
8.3.7. Cursos de formació
Vg. les referències al capítol 2.
66
8.4. Restauració.
8.4.1. Retolació de grups i cadenes de restaurants.
És una convocatòria d’ajuts a la retolació en català de restaurants.
L’objectiu és complementar els ajuts dels Consells Insulars, sempre que sigui
un col·lectiu de restaurants, una cadena, una zona, etc. els que fan la retolació
en català.
També cal comptar amb la cooperació de les associacions empresarials
per a la difusió i coordinació de les sol·licituds conjuntes.
8.4.2. WEB per a l’elaboració de cartes en català.
A finals de l’any 2000 es va iniciar la construcció d’una pàgina web que
ha de permetre l’elaboració de cartes de restaurant plurilingües i
personalitzades per cada usuari. Hi podran accedir tant els restauradors com el
personal dels serveis lingüístics o els impressors.
A finals del 2001 serà accessible al públic en general. Seria convenient
que aquesta pàgina fos patrocinada conjuntament per la DGPL, la Conselleria
de Turisme i els consells insulars.
8.4.3. Edicions.
Edició de materials relacionats amb els lèxics i la normalització
lingüística del sector de la restauració.
8.4.4. Publicitat.
Elaboració d’una campanya de publicitat per fomentar la normalització
lingüística a la restauració. Seria preferible que a la campanya hi participàs
també la Conselleria de Turisme.
8.4.5. Cursos de formació.
Vg. el capítol 2.
67
8.5. Entitats financeres
Establir convenis amb les entitats financeres perquè a les seves oficines
estigui garantida la disponibilitat lingüística dels empleats i hi hagi en llengua
catalana la documentació d’ús més freqüent. Igualment s’ha de cercar el
compromís d’aquestes entitats a usar el català en les campanyes publicitàries i
a patrocinar activitats i accions de promoció de la llengua catalana en la
societat de les Illes Balears.
68
9. MITJANS DE COMUNICACIÓ
L’alt grau de penetració dels mitjans de comunicació audiovisuals en la
vida quotidiana de la majoria de ciutadans, els converteix en un factor essencial
en la construcció social de la realitat. Actualment, els mitjans de comunicació
determinen, en bona part, els elements referencials i d’identificació de la
col·lectivitat sobre la qual actuen, de tal manera que, en determinats casos,
poden suplantar els propis per altres d’aliens. D’aquesta manera, en situacions
de conflicte lingüístic, els mitjans de comunicació de masses esdevenen
clarament determinants –i mai neutres– en el sentit del procés, perquè aporten
material lingüístic a l’entorn i perquè esdevenen model de llengua i d’hàbits per
a la majoria dels ciutadans.
Els mitjans de comunicació poden esdevenir també un indret d’impuls a
les relacions d’interculturalitat a què es fa referència al llarg d’aquest document;
tant els mitjans d’abast general com els dedicats a col·lectius culturals
específics. La difusió d’exemples positius d’adopció del català en l’ús personal,
familiar, professional o empresarial (combinat amb el multilingüisme) pot ser un
dels objectius. L’ús normal de la conversa bilingüe (usar el català amb les
persones entrevistades, quan aquestes l’entenen) també pot ser una aportació
molt útil per part dels mitjans audiovisuals.
Les institucions, com a principals i imprescindibles factors d’impuls del
procés de normalització lingüística i cultural, en situacions com la de les Illes
Balears, han de fer possible l’existència d’uns mitjans de comunicació
audiovisuals adequats a aquest objectiu. L’adequació es manifesta, entre altres
formes, amb la referència prioritària als fets i esdeveniments socials i culturals
propis de l’espai territorial que ocupa la comunitat que es pretén cohesionar i
amb l’ús d’un model de llengua coherent amb la tradició formal i amb la
diversitat de situacions que reprodueixen els mitjans de comunicació.
La manera d’aconseguir aquests mitjans no és única, sinó que
n’existeixen diverses vies. Per una banda, la possibilitat de disposar d’una
xarxa institucional pròpia; a l’altre extrem hi hauria la política comunicativa que
es limita a concedir subvencions o a patrocinar alguns programes concrets en
emissores privades o en les institucionals que depenen d’organismes aliens al
69
control propi i que emeten la major part de la programació en una llengua
diferent de la del territori.
Entre aquestes dues opcions, en què es manifesta el grau de voluntat
normalitzadora cultural i lingüística dels governs que les promocionen, n’hi pot
haver d’altres que van des de fórmules mixtes de control privat i institucional
compartit, fins a acords (amb desconnexions temporals incloses) amb mitjans
de comunicació institucionals d’altres comunitats que comparteixen llengua i
cultura.
És necessari establir la tria més adequada entre aquestes opcions, tenint
en compte, evidentment, el cost econòmic i, també, quina pot garantir millor un
adient nivell de qualitat (lingüística i de programació) adequat a l’objectiu de
normalització i constituir-se en una oferta comunicativa sòlida, que sigui capaç
de superar eventuals variacions en la composició del govern.
Sens dubte, d’aquesta tria dependrà en gran part l’evolució positiva o
negativa de la situació sociolingüística en què està immersa la societat de les
Illes Balears.
Mentrestant, s’ha de fomentar la presència del català en els mitjans de
comunicació existents i l’aparició de nous mitjans en què la llengua catalana
esdevengui l’eina prioritària de comunicació. En aquest sentit, de manera
immediata, s’assegurarà suport a la premsa en català i es potenciarà la
producció de programes en català a les ràdios i a les televisions i la difusió, a
tot el territori illenc, de les produccions realitzades en altres territoris de l’àmbit
lingüístic català. Igualment s’ha de facilitar l’increment de punts de difusió dels
mitjans escrits en català i l’accés dels ciutadans de les Illes Balears a tots
aquests mitjans.
9.1. Mitjans propis. Des del punt de vista de la normalització lingüística és evident la necessitat
que el Govern i altres institucions de les Illes Balears disposin de mitjans propis
de comunicació audiovisuals (ràdio i/o televisió), per la incidència que té en el
procés de recuperació lingüística la presència de la llengua catalana en l’oferta
de programació accessible des de les Illes i per poder incidir sobre la qualitat
dels productes que ofereixen i sobre la qualitat del model de llengua formal que
s’ha de difondre a través d’aquests mitjans.
70
Abans d’acabar aquesta legislatura és necessari haver avançat de manera
significativa en aquest camp, no sols en el sentit de tenir clar quin és el model
audiovisual que el Govern impulsarà, sinó també en el sentit de presentar ja
algunes realitzacions concretes.
9.2. Mitjans mixts (iniciativa institucional i privada). En els casos en què calgui, es poden cercar fórmules mixtes de participació
privada i institucional per poder suplir les deficiències en mitjans de
comunicació que hi hagi en alguns àmbits. En aquest sentit, es disposa de
l’exemple de Somràdio, que emet 24 hores de música en un mitjà
completament en català i on la presència de la música interpretada en aquesta
llengua és netament superior a la que té en altres mitjans. En aquest sentit, cal
garantir la continuïtat de Somràdio o d’un altre producte de característiques
semblants.
9.3. Recepció de mitjans audiovisuals en català d’altres comunitats.
Des del Govern de les Illes Balears, cal assegurar la recepció a totes les
Illes dels mitjans de comunicació audiovisuals en llengua catalana pertanyents
a altres comunitats autònomes. El Govern ha emprès accions per fer que a
Menorca, a Eivissa i a Formentera puguin rebre, com a mínim, les mateixes
emissores de ràdio i de televisió de Catalunya i del País Valencià que es poden
sintonitzar a Mallorca. En aquest mateix sentit, s’actua per fer que la qualitat de
recepció a les Illes de tots aquests mitjans sigui l’adequada.
9.4. Mitjans audiovisuals estatals. En aquest camp, és necessari que TVE a les Balears incrementi la
programació feta des de les Illes i possibiliti la recepció de la programació en
català que fa a altres comunitats autònomes, principalment en els moments en
què des de les Illes no se n’emet.
Així mateix, cal reclamar que RNE incrementi la programació en català des
de les Illes Balears i la recuperació de Ràdio 4 per a la programació en català
durant tot el dia.
És necessari que, aquests increments de programacions no es basin
exclusivament en l’aportació pressupostària del Govern de les Illes Balears,
71
sinó que l’estat, a través dels pressuposts de RTVE, ha d’assumir bona part
aquesta ampliació.
9.5. Mitjans audiovisuals locals. 9.5.1. Televisions d’abast insular.
S’ha de col·laborar amb aquests mitjans perquè puguin assolir un
increment progressiu de la presència de la llengua catalana i una millora
qualitativa en la seva programació; així mateix cal fomentar l’expansió de
col·laboracions entre elles amb la finalitat de produir programació d’abast
interinsular.
9.5.2. Televisions i ràdios d’abast local.
En aquest camp cal establir una línia d’ajuts perquè les televisions locals
puguin millorar la seva infraestructura i afavorir la producció de programació per
distribuir entre aquests mitjans.
9.5.3. Desconnexions locals en català d’emissores d’abast estatal.
Cal fomentar que a totes les emissores, encara que siguin d’abast
estatal, les desconnexions locals tenguin el català com a llengua de
comunicació.
En aquest sentit es fa la desconnexió de 3 hores diàries a la Cadena 100
de Menorca.
Aquesta proposta o altres de similars són necessàries, com a mínim,
mentre no hi hagi una oferta, institucional o no, en català, que cobreixi les
fórmules més corrents.
9.5.4. Doblatge de productes audiovisuals perquè les televisions d’abast insular
puguin programar-los.
La desproporcionalitat entre el cost dels doblatges i el rendiment que des
de les Illes Balears se’n pot treure, a més de la lògica lingüística, fa que en la
majoria de casos caldrà aprofitar els doblatges que es fan a altres indrets del
territori de llengua catalana. En tot cas, des de les Illes Balears, en les
circumstàncies actuals, en què no hi ha una televisió pròpia que tengui un
72
elevat índex d’audiència que justifiqui la despesa dels doblatges convencionals,
serà convenient fomentar els doblatges de documentals, en què la simplicitat
de veus que solen intervenir fa que el cost de doblar-los sigui raonable en
relació amb l’explotació que se’n pot fer. Cal no perdre de vista que és
convenient tenir productes d’aquesta mena que utilitzin el català des de la
perspectiva de les Balears, amb la finalitat de promocionar, a través de la
televisió un model de llengua vàlid a les nostres Illes. Per això, convé fer a
partir d’ara algunes experiències en aquest sentit, controlant amb esment la
qualitat lingüística i tècnica dels resultats.
9.6. Premsa. 9.6.1. Ajuts genèrics a la premsa en català editada a les Illes Balears.
L’ajut genèric, des del punt de vista de la normalització, és
imprescindible perquè permet visualitzar que l’ajut es fonamenta únicament en
la tria lingüística que han fet els editors i, a més, en els mitjans escrits és on
més costa obrir mercat per les dificultats que suposa la manca de formació
acadèmica de bona part de la població de les Illes Balears.
9.6.2. Distribució compensada de la publicitat institucional en els mitjans en
català i del patrocini de productes informatius.
El tractament en la distribució de la publicitat institucional en els mitjans
de comunicació ha de tenir en compte com a factor de discriminació positiva el
fet que hi hagi mitjans que utilitzin de forma exclusiva o majoritària la llengua
catalana o que participin de manera decidida a donar suport a l’aplicació
d’aquest Pla i a l’expansió de les relacions interculturals.
Paral·lelament, el patrocini de productes informatius de la premsa de les
Illes Balears ha de tenir com a requisit l’ús de la llengua catalana en les
condicions que com a llengua pròpia de la nostra comunitat li corresponen.
9.6.3. Exposició itinerant de les publicacions en català.
Exposició permanentment actualitzada de les publicacions periòdiques
(diaris, setmanaris i altres revistes) en català. L’exposició ha de poder recórrer
pels municipis que la sol·licitin, ja siguin ajuntaments com altres associacions
73
de tipus cultural o social. Ha de comptar amb la col·laboració dels ajuntaments
que sol·licitin l’exposició que haurien d’assumir part de les despeses (transport,
publicitat local, espai i vigilància) i de les associacions de premsa en català (en
l’actualització de l’exposició.
9.6.4. Col·laboracions amb publicacions d’especial interès per a la
normalització lingüística. És bo donar suport específic, de manera més o menys puntual a
publicacions en català que tenen un valor especial, pel seu prestigi, per cobrir
una àrea en què no hi ha oferta, o per altres circumstàncies especials. N’és un
exemple el conveni de col·laboració amb Enciclopèdia Catalana, mitjançant el
qual es dóna suport a El Correu de la Unesco, es disposa d’espai per
transmetre els missatges publicitaris que interessa i se n’assegura la distribució
pels centres escolars d’ensenyament mitjà.
9.6.5. Ajuts per a la millora de la infraestructura de les publicacions que s’editen
en català a les Illes Balears per empreses sense ànim de lucre.
A part dels ajuts genèrics a què es poden acollir, aquesta és una altra via
de col·laboració que ha de permetre l’actualització de la infraestructura i els
recursos materials.
9.7. Patrocini institucional de programes. Els programes de ràdio i de televisió i els suplements o pàgines especials
patrocinades per les institucions de les Illes Balears han de ser en llengua
catalana o, en tot cas i segons la seva especificitat, el català n’ha de ser la
llengua bàsica.
9.8. Conveni amb el conjunt de mitjans. Amb els mitjans de comunicació que hi estiguin disposats, s’hauria d’establir
un conveni de col·laboració en matèria de normalització lingüística que
preveiés un tracte especial a la publicitat institucional que té per objectiu
difondre activitats o accions concretes de normalització lingüística (cinema,
cursos de català per a estrangers, aparició de productes i edicions noves,
suport a productes i serveis en català, etc.).
74
10. JOVENTUT
És evident que el sistema escolar és una de les principals eines per a la
intervenció en el sector juvenil; per tant, l’escola ha de tenir, entre els seus
objectius afavorir el procés de la normalització lingüística, tant en el sentit
d’assegurar l’aprenentatge del català a tots els alumnes com en la creació
d’actituds favorables al seu ús. Amb aquest objectiu cal aprofundir en la
implantació de mitjans especials per a l’acolliment d’alumnes que s’incorporen
tardanament en el sistema escolar de les Illes (tallers de llengua, grups
d’acollida, etc.) i de la diversitat en els centres educatius; programes d’educació
intercultural; cooperació amb les associacions de pares i amb entitats d’esport i
lleure en l’organització de programes participatius i lingüísticament intensius de
relacions interculturals (coneixement de l’entorn, tallers de periodisme, ràdio,
vídeo, teatre o cançó, jocs de llengua, intercanvis, etc.). Tot allò que pugui
activar la competència latent, en català i en altres llengües. Així i tot, en aquest
Pla no detallarem les activitats escolars, sinó que únicament farem referència a
activitats extraescolars o paraescolars que tenguin com a finalitat primera la
consolidació dels seus objectius.
És evident, també, que en qualsevol pla de normalització lingüística que
vulgui assegurar la seva pervivència en el futur, és imprescindible donar un
especial relleu a les accions destinades al sector juvenil, perquè, aquest, en
poc temps, es converteix en peça essencial en la continuïtat social i
generacional de la llengua catalana: s’integra en el món laboral, assoleix
posicions de direcció i decideix quina llengua transmet als fills.
El comportament lingüístic d’una part molt àmplia d’aquest sector
presenta un dèficit considerable pel que fa a l’ús del català. A pesar d’haver-hi
estat escolaritzats i d’haver nascut en una etapa en què ja tenia el tracte de
llengua oficial, l’entorn social ha condicionat que la seva resposta sigui més
favorable a la llengua castellana, probablement per la seva funció, entre els
joves, de llengua no marcada i perquè les cohorts de joves són més
vulnerables a les influències externes i a convertir-se en vehicle de canvi, per la
manca d’hàbits ocupacionals, els pocs lligams a de la tradició i els pocs
interessos creats.
75
La proposta d’accions específiques per a aquest sector, a part de les que
estan contingudes en altres apartats del pla, se centra a potenciar l’avaluació
positiva i lúdica dels coneixements de llengua catalana i l’oferta d’activitats de
lleure en llengua catalana adequades (música, programes de televisió, edició
de còmics, etc.).
10.1. Increment de la valoració dels coneixements de llengua catalana.
L’increment progressiu de la valoració dels coneixements de llengua
catalana entre els joves ha de ser un dels objectius de les institucions públiques
de les Illes Balears. Aquest objectiu es pot aconseguir si, al costat de la
progressiva incorporació dels coneixements del català com a requisit i mèrit en
l’oferta laboral, també és valorat en altres aspectes de les activitats de la
joventut; per tant, si es promouen activitats en què aquests coneixements
siguin un element central de promoció i s’atreu a participar-hi, de manera
individual o formant part d’equips, de joves de diferents procedència lingüística,
i es fa una oferta àmplia de recursos i de lleure (programes als mitjans de
comunicació, activitats esportives, concerts, difusió de la cultura tradicional,
certàmens i concursos, etc.) en què la nostra llengua ocupa el lloc que li
correspon com a llengua pròpia de les Illes Balears i hi és incentivada com a
llengua d’intercanvi i de creació.
La coherència en l’ús de la llengua catalana i en la presència adequada
d’aquesta llengua en les diferents activitats que, des de les institucions
públiques, es fan adreçades als joves pot ser un factor clarament favorable a la
normalització lingüística del sector juvenil, tan decisiu per al futur de la nostra
llengua.
10.1.1. Programes concurs als mitjans de comunicació.
10.1.1.1. Programes adreçats als joves en general.
En aquests programes hi han de poder participar joves a partir de 18
anys i han de premiar el bon domini de la llengua catalana a través de proves
lúdiques. L’entorn del programa ha de permetre difondre informació i
coneixements sobre la llengua catalana, a través de les preguntes o amb els
76
premis. Un referent d’aquest tipus de programa pot ser Llenguardaix, que s’ha
fet durant els anys 2000 i 2001; l’ha produït Telenova i s’ha emès un pic per
setmana a totes les Illes en col·laboració amb la Televisió d’Eivissa i
Formentera i la Televisió de Menorca.
És bo que el patrocini no sigui exclusiu de la DGPL, sinó que s’ha de
cercar la col·laboració per a premis o per a altres aspectes entre empreses i
institucions.
10.1.1.2. Programes adreçats a estudiants d’ensenyament mitjà.
En aquests programes s’ha de fomentar la participació de joves
adolescents a través dels centres escolars en què estudien. El tipus de proves
que es fan tenen per finalitat valorar els coneixements de llengua catalana i la
resta de coneixements acadèmics, al costat d’altres que tracten de continguts
més generals. Per altra banda és bo posar en contacte estudiants de les
diverses illes. Perquè aquests programes tenguin els recursos necessaris per
poder ser competitius és convenient que en el patrocini i en l’atorgament de
premis hi participin diverses institucions i empreses privades.
El programa Banc de dades ha obert una línia en aquest sentit, que
convé continuar. És un programa concurs adreçat a la participació d’equips que
representen centres escolars d’ensenyament mitjà. Es produeix a Canal 4 i
s’emet en directe a totes les Illes en col·laboració amb Televisió d’Eivissa i
Formentera i la Televisió de Menorca. Durant el 2001 se n’han fet 15
programes.
10.1.2. Certàmens, concursos i encontres.
10.1.2.1 Jocs de llengua.
Concurs de coneixements lingüístics a partir de propostes lúdiques i la
incorporació de noves tecnologies. Adreçat a estudiants de 3r i 4t d’ESO i a
estudiants de Batxillerat. Hi participen alumnes de centres escolars de totes les
Illes. Es fan amb la col·laboració de la Universitat de les Illes Balears.
10.1.2.2. El Cangur.
Certamen de coneixements de matemàtiques coordinat a les Illes
Balears pel Departament de Matemàtiques de la UIB. La participació de la
77
DGPL és per donar suport a l’ús del català com a llengua d’aquestes proves; en
la dotació de premis també hi participen empreses privades.
10.1.2.3. Encontre d’audiovisuals.
Jornada d’encontre entre estudiants d’ESO i de Batxillerat en què
treballen i fan pràctiques en relació amb diversos mitjans de comunicació
(premsa, ràdio, televisió, etc.). Se celebra a Alcúdia i hi participen altres
institucions.
10.1.2.4. Scrabble als instituts.
A través del Voluntariat Lingüístic de la UIB s’ofereix als centres escolars
la possibilitat d’organitzar una competició d’Scrabble entre els seus alumnes;
des de la DGPL també s’ha posat a disposició dels centres escolars un tauler
gegant i vint capses d’Scrabble als centres de professors de Palma, Menorca,
Eivissa i Formentera.
10.2. Activitats de lleure 10.2.1. Activitats musicals.
Una de les línies d’actuació en aquest àmbit és donar suport institucional
a la realització de concerts musicals en què la llengua catalana hi ocupa un lloc
destacat, tant com a llengua de promoció com d’interpretació.
En són exemple alguns iniciatives ja realitzades com Rock&Llengua,
concerts de grups de rock que interpreten en català (se n’ha fet edicions a
Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera), Sònic rock, que es realitza a Felanitx,
el concert de Músics de Mallorca per la Llengua.
10.2.2. Activitats de dinamització lingüística explícita.
Es tracta de les activitats dins la línia de l’Acampallengua o el
Correllengua, en el patrocini de les quals hi participen diverses institucions.
10.2.3. Edicions de còmics.
Continuar en la línia de patrocini de la revista infantil Esquitx, i la
publicació anual de còmic per a adolescents Còmic clip, i altres de semblants.
78
La col·laboració suposa l’adquisició d’exemplars suficients per poder
distribuir per a centres escolars i per poder donar premis a activitats adreçades
als infants i els joves. En tots els casos es fomenta que aquestes publicacions
s’obrin a la col·laboració d’altres institucions i empreses.
10.2.4. Programes infantils a la televisió d’Eivissa i Formentera.
La situació sociolingüística d’Eivissa explica que en particular es vegi la
necessitat de potenciar determinades activitats de forma exclusiva; n’és un
exemple, el patrocini ja iniciat de l’emissió de programes infantils en català.
10.2.5. Difusió de materials que facilitin el coneixement de la tradició popular.
L’objectiu és facilitar l’expansió del coneixement dels mites i referents
culturals de la tradició popular illenca.
Durant el curs 2001-2002 es concretarà en el repartiment d’un CD amb
una rondalla a tots els escolars de 2n curs de Primària o de 3r i una guia al
professorat perquè puguin treure’n aplicacions didàctiques.
Durant el 2002 i el 2003 es faran accions semblants.
10.2.6. Suport a la difusió de la música de les Illes Balears entre els joves.
Durant el 2001 s’ha patrocinat un número especial d’Enderrock i de Folk
i l’edició d’un CD amb una mostra dels intèrprets actuals. És convenient
mantenir aquest tipus d’accions.
10.2.7. Jornada de cançons tradicionals des de les escoles de les Illes Balears.
Aquesta activitat té com a objectiu que els estudiants de les Illes Balears,
a través de l’escola, aprenguin una sèrie de cançons tradicionals que puguin
continuar essent patrimoni compartit per tots i referent comú, a pesar de la forta
pressió en contra que la tendència globalitzadora exerceix sobre les cultures
nacionals.
A final de curs escolar hi haurà una festa on es concentraran estudiants
de totes les escoles que hi han participat i interpretaran conjuntament les
cançons que s’hagin seleccionat prèviament.
79
10.2.7. Foment de les tècniques del glossat entre la població jove.
Tenint en compte les experiències positives d’incentivació del glosat que
s’han produït darrerament, sobretot a Menorca i a Mallorca, és recomanable
introduir l’aprenentatge de les tècniques del glosat a les escoles de les illes
Balears, ja que és una manera de mantenir aquesta tradició, de recuperar
gloses i cançons populars i tradicionals i de fomentar l’aprenentatge de la
llengua catalana d’una manera lúdica. El seu caràcter globalitzador fa que es
pugui aprendre la llengua a partir de la situació amb què es troba cada nin; des
del lèxic, la sintaxi, la morfologia, els recursos literaris i lingüístics, així com tot
el bagatge cultural que envolta els glosats.
Així mateix, cal incidir en la difusió dels combats de glosadors arreu dels
pobles de les illes Balears. Com en d’altres indrets geogràfics d'arreu del món
que han aconseguit recobrar l’art d’improvisar, s’haurien de promoure sessions
de glosat en les programacions de festes i celebracions.
10.2.8. Altres publicacions.
Suport a la difusió de publicacions destinades, o que puguin tenir-hi
especial interès, als sectors de joves. Aquesta acció es pot fer mitjançant
l’adquisició de publicacions d’aquest tipus o de compra de subscripcions i la
posterior distribució a centres escolars o la utilització com a premis de
certàmens i concursos juvenils.
10.3. Programes intensius per fomentar la comunicació en català.
Organització d’estades i campaments lúdics, esportius, etc. adreçades a
infants no catalanoparlants (d’entre 8 i 12 anys) que els proporcionin
oportunitats d’exercitar les seves habilitats lingüístiques en un entorn estimulant
i d’alta presència d’ús de la llengua catalana. Serà necessària la cooperació
amb ajuntaments com a receptors d’aquestes activitats, d’escoles que actuïn
d’intermediaris amb els pares i mares i organitzacions juvenils i culturals que
programin les activitats, etc.
80
11. LLEURE
El temps que el conjunt de la població dedica al lleure, de cada vegada
representa una proporció més elevada en la quotidianitat dels ciutadans; per
això, si aquest sector presenta un grau elevat de normalitat, des del punt de
vista lingüístic, pot ser un factor essencial en el procés d’integració de la
població nascuda fora de les Illes Balears o, en cas contrari, accentuar el
procés de regressió social de la nostra llengua.
En conseqüència, l’oferta d’activitats de lleure en què la llengua catalana
ocupi les funcions comunicatives és altament positiva perquè, mitjançant una
oferta àmplia, permet arribar d’una manera prou atractiva a tots els sectors
socials (joves, adults, autòctons, immigrants, etc.) i reforçar els factors de
fidelitat lingüística entre els catalanoparlants i el procés d’adquisició entre els
qui no la tenen com a primera llengua. En l’àrea dels esports, sobretot en
relació amb les activitats de pràctica d’esports que es fan adreçades als infants
fora de l’àmbit escolar, és necessari intervenir-hi per la forta ascendència que
aquesta activitat pot tenir sobre el seu comportament lingüístic; per això, les
institucions que hi donen suport hi han d’establir criteris d’ús lingüístic, per
evitar que aquestes mateixes activitats suposin un importat factor contrari a la
normalització lingüística.
En aquest sentit cal incidir en moviments i col·lectius d’esplai i esportius
perquè actuïn tenint en compte la seva funció en el procés de normalització
lingüística i cultural. D’altra banda, des de les institucions públiques,
l’organització d’activitats de lleure (colònies, intercanvis, excursions, trobades,
espectacles, etc.) planificades des del punt de vista lingüístic i de manera
explícita pot ser un gran ajut per afavorir l’adquisició de la llengua i la integració
de les persones procedents de fora de les Illes Balears. En aquest sentit, la
insistència en el món infantil i juvenil és essencial, però no s’han de deixar
desateses les altres edats.
La col·laboració de les administracions en la celebració regular de
manifestacions festives o de lleure pròpies de determinats sectors i
organitzades per associacions esportives, culturals, veïnals, etc. s’ha de lligar a
la necessitat de promoure-hi les relacions interculturals amb la presència de la
llengua catalana que li correspon com a llengua pròpia de les Illes Balears.
81
Caldrà intensificar les actuacions, amb la participació d’altres comunitats
de llengua catalana quan sigui convenient, per incrementar la presència del
català en el cinema, el vídeo, els jocs de taula, les activitats i espectacles
esportius i culturals, el llibre, els còmics, la música, etc. Aquest impuls haurà de
combinar la producció pròpia amb l’adaptació de produccions foranes.
A part de l’organització d’activitats emmarcables en aquest àmbit, és
necessari establir mecanismes que facin accessible i difonguin l’oferta de
productes i d’activitats d’aquesta classe i que ajudin a les organitzacions que es
plantegin els mateixos objectius.
11.1. Esports
Les accions possibles en el camp esportiu, són múltiples, des de
l’establiment de convenis amb clubs i federacions perquè iniciïn processos de
normalització amb l’assessorament i l’ajut institucional, fins a la promoció de
publicacions especialitzades en català i lèxics i vocabularis específics, la
formació lingüística dels seus administratius o entrenadors i monitors
(principalment els qui es dediquen a fomentar l’esport entre els infants i
adolescents) o el suport a les retransmissions esportives en llengua catalana.
11.1.1. Assessorament lingüístic a clubs i federacions.
En aquesta activitat s’ha de comptar amb la col·laboració, a part de clubs
i federacions, de la Conselleria de Benestar Social i els consells insulars (en
algun cas es pot reforçar aquesta cooperació amb els ajuntaments).
11.1.2. Retolació d’espais i dependències.
Convocatòria d’ajuts per a la retolació dels espais i les dependències
dels clubs i les federacions esportives. En aquesta acció, se cercarà la
col·laboració dels ajuntaments i els clubs.
11.1.3. Formació d’administratius i monitors esportius.
La necessitat d’aquesta formació parteix de la constatació de la
importància que té el comportament lingüístic dels responsables de la formació
esportiva en el procés de normalització lingüística, sobretot entre els joves.
82
Aquesta formació ha de dotar aquests responsables, juntament amb els
administratius, dels recursos necessaris per poder actuar usant la llengua
catalana. Aquesta formació hauria de ser assumida a parts iguals per la DGPL,
la Conselleria de Benestar Social i consells insulars.
11.1.4. Edició de lèxics esportius i altres publicacions.
Aquesta activitat s’hauria de fer conjuntament amb la Direcció General
d’Esports de la Conselleria de Benestar Social i amb els consells insulars.
L’edició de lèxics esportius podria vehicular-se a través de clubs emblemàtics
en l’esport de referència o amb les diverses federacions.
11.1.5. Ajuts a la normalització de clubs esportius i federacions.
Mitjançant una convocatòria d’ajuts promoure l’avanç de la normalització
en la documentació administrativa, les fitxes, els carnets, etc. El cost d’aquesta
acció hauria de ser compartit amb la Direcció General d’Esports de la
Conselleria de Benestar Social i els consells insulars.
11.1.6. Retransmissions esportives.
11.1.6.1. Retransmissions dels partits del Mallorca.
És bo oferir aquestes retransmissions per lligar l’ús del català a elements
lúdics i d’entreteniment de màxima repercussió social en sectors poc exposats
a l’ús de la nostra llengua fora de les relacions quotidianes. Actualment es fan a
través de Cadena 100 de Mallorca, en col·laboració amb el Consell Insular de
Mallorca.
11.1.6.2. Altres retransmissions i programes esportius.
A través de Ràdio Nacional es manté una programació en català per
seguir el futbol regional de les Illes Balears i, també, els partits del Mallorca.
11.2. Cinema.
Tot i l’increment de l’oferta de cinema en català que hi ha hagut els
darrers anys, gràcies a diverses accions institucionals i a la col·laboració de
83
determinats empresaris, és una àrea en què la presència de la nostra llengua
encara té un pes relatiu baix.
El fet que l’oferta actual pugui créixer i fins i tot mantenir-se, dependrà
del suport que hi doni el públic i de la voluntat d’implicació de les diverses
administracions i de la seva capacitat per incidir sobre les empreses de
distribució i d’exhibició.
11.2.1. Doblatge de pel·lícules i suport a les empreses exhibidores.
S’ha signat un conveni amb el Departament de Cultura de la Generalitat
de Catalunya amb la finalitat de col·laborar en el doblatge de pel·lícules i poder
disposar, com a mínim. d’una còpia en català de cada una de les pel·lícules de
què existeix versió en català. La possibilitat final d’exhibir la còpia en català
depèn de la col·laboració i la disponibilitat dels propietaris de les sales de
cinema, per la qual cosa és necessari incentivar l’exhibició de pel·lícules
mitjançant el suport institucional, amb ajudes a la publicitat o ajuts genèrics a la
projecció.
11.2.2. Certamen de curtmetratges.
El certamen, iniciat el 2001, té com a objectiu promocionar els
curtmetratges que es fan en català a qualsevol indret de llengua catalana. A
part dels premis, també es possibilita l’emissió de les pel·lícules a través de
televisions locals. La projecció de les cintes guanyadores es fa a diferents
indrets de les Illes Balears.
11.2.3. Subtitulació de pel·lícules.
Tenint en compte que, des de les Illes Balears, no és possible en
aquests moments pensar en doblatges de pel·lícules, és convenient estudiar la
possibilitat d’iniciar una línia de foment de la subtitulació.
11.2.4. Promoció del cinema en català i cinema a la fresca.
Amb aquesta acció es fomenta la projecció de cinema en català a les
sales comercials a través de col·laboracions amb la promoció. Els consells
insulars de Mallorca i d’Eivissa i Formentera tenen una línia d’ajuts genèrics a
la projecció de pel·lícules en català.
84
L’oferta de cinema a la fresca, que es fa en col·laboració amb Sa Nostra
i els ajuntaments i que es mantendrà els propers anys, pretén promoure el
cinema en català seguint aquesta línia d’actuacions.
11.2.5. Cicle de cinema en llengües europees (subtitulat en català).
Aquest cicle es fa amb motiu de l’Any Europeu de les Llengües. Les
projeccions es faran a les quatre Illes. Es comptarà amb la col·laboració dels
ajuntaments corresponents, en el patrocini, l’aportació de la sala de projecció i
la promoció local.
11.2.6. Pàgina web de cinema en català a les Illes Balears.
La pàgina web es va penjar a la xarxa el 2000 i s’actualitza constantment
la relació de films projectats i prevists a les Illes Balears, les fitxes descriptives i
la llista de subscriptors, que reben al seu correu electrònic informació sobre les
novetats al voltant d’aquesta qüestió.
11.3. Teatre
L’impuls que, des de les institucions s’ha donat al teatre de producció
pròpia a les Illes Balears, a les representacions per totes les Illes i a les
activitats de formació (circuits teatrals, nous espais de representació,
coproduccions, beques d’estudi, ajuts a la projecció exterior, etc.), ha fet
possible que, actualment, comenci a haver-hi una oferta molt important de
teatre en català, tant des del punt de vista qualitatiu com quantitatiu. Aquesta
presència elevada de la llengua catalana en l’activitat teatral, comparat amb
altres àmbits de lleure, explica que sigui un àmbit en què el Pla d’actuacions
urgents no ha de fer res més que reiterar el que la dinàmica social i de les
àrees de cultura de les diverses institucions ja determinen prou encertadament,
a la vista dels resultats que, darrerament, se n’obtenen.
És clara, per tant, la necessitat de mantenir aquesta línia d’actuacions i
d’incrementar-la, per la incidència que té sobre l’ús i el prestigi de la llengua
catalana; no sols des de la perspectiva cultural, sinó també per al procés
general de normalització lingüística.
85
11.4. Música
La producció musical en llengua catalana a les Illes Balears té un nivell
considerablement alt, sobretot si el comparam amb altres àmbits de la societat.
Això no obstant, i a pesar d’alguns canvis relativament importants que s’han
produït darrerament, la gran majoria dels intèrprets encara no disposen de les
vies de difusió necessàries per poder arribar en les condicions desitjables al
conjunt de la societat de les Illes Balears i per projectar-se a l’exterior
(presència en els mitjans de comunicació, distribució discogràfica, espais
permanents de presentació, etc.).
Des de les institucions públiques s’han d’afavorir i potenciar les diverses
vies de difusió i popularització de la música en llengua catalana (ajuts a la
producció discogràfica, contractació de grups i intèrprets per a programes de
festes i de celebracions, establiment de circuits estables de promoció dels nous
intèrprets, ajuts als desplaçaments entre illes i la projecció exterior, etc.).
11.4.1. Circuit de música en català a les Illes Balears.
El circuit pretén aprofitar les diferents sales i teatres que hi ha pels
diversos pobles i ciutats de les Illes. L’objectiu és que siguin concerts de petit
format.
En el pressupost hi haurien d’intervenir, a part de la DGPL, els
ajuntaments i els consells insulars.
11.4.2. Pàgina web de músics illencs que interpreten en català.
És una pàgina en què hi ha informació sobre tots els intèrprets i grups
que canten en català i una mostra de la seva música. Serà pública a partir del
segon semestre del 2001. L’associació de Músics de Mallorca per la Llengua
col·laborarà en l’actualització de la informació.
11.4.3. Catàleg de cantants i grups musicals de les Illes Balears que interpreten
en llengua catalana.
Edició d’un catàleg d’intèrprets en actiu de les Illes Balears que canten
en català; a part del text també hi haurà un CD amb una peça de tots els grups
86
i cantants del catàleg. Es fa en col·laboració amb l’associació de Músics de
Mallorca per la Llengua, la data prevista d’aparició és el mes d’octubre.
La finalitat és promocionar aquests grups dins i fora de les Illes Balears.
11.5. Informacions cultural i de normalització. El suport a la producció cultural i d’oferta de lleure en llengua catalana
ha d’anar acompanyada d’accions per facilitar que el coneixement d’aquesta
producció arribi als seus potencials destinataris de la nostra comunitat i de
l’exterior.
Per això, a part de les mesures que hem vist en els apartats anteriors
referides a diverses àrees, és necessari que les institucions donin suport a la
realització d’accions que fomentin aquest coneixement en altre àrees com la
producció videogràfica, les publicacions periòdiques de lleure o entreteniment,
el llibre, el disc, els jocs, etc. (edició de catàlegs, mostres, presència a internet,
espais especialitzats en els mitjans de comunicació...).
11.5.1. Temps d’Oci
Producció i emissió d’aquest microespai amb informacions sobre
l’agenda de cinema, teatre, concerts, novetats discogràfiques i editorials, etc.,
que s’emet des de finals de 1999 per diverses ràdios locals i en algunes de les
programacions patrocinades per la DGPL.
11.5.2. Edició de catàlegs.
Edició i actualització de catàlegs de vídeos, llibres, jocs i altres productes
en català. Algunes d’aquestes accions s’han fet en col·laboració amb la DGPL
de Catalunya.
11.5.3. Internet.
Aprofitament de la xarxa i els webs de les institucions per donar difusió a
la producció cultural i de lleure que es produeix en català.
87
11.5.4. Suport a la difusió publicitària.
La col·laboració amb les empreses i organitzacions que elaboren
productes culturals i de lleure pot fer-se efectiva amb el suport a campanyes de
publicitat que donin a conèixer i promocionin aquests productes entre la
població.
11.5.5. Plataformes indirectes de difusió.
Des de les institucions i altres organitzacions, es pot fer una tasca
efectiva de difusió de la producció cultural i de lleure en llengua catalana de
manera indirecta; incorporant aquest productes com a premis o obsequis
d’activitats diverses, o incorporant-los com a contingut d’activitats de jocs o
informatives, etc.
11.6. Altres activitats
Convocatòria d’ajuts a associacions que promoguin activitats de lleure
orientades a la promoció de l’ús del català i accions interculturals concertades
de normalització lingüística entre diversos sectors socials (joves, immigrants,
associacions de veïns, etc.).
88
12. ACTIVITATS DE REFORÇ DEL PRESTIGI SOCIAL DE LA LLENGUA CATALANA I D’INCREMENT DE LA PRESÈNCIA EN DIFERENTS ÀMBITS DE LA SOCIETAT.
A part de fomentar, entre els ciutadans de les Illes Balears, el domini oral i
escrit de la llengua catalana i l’increment de la seva presència social en totes
les manifestacions possibles, la normalització lingüística exigeix l’expansió de
coneixements sobre aspectes socials i històrics de la llengua, sobretot al voltant
d’aquells que han provocat la majoria dels prejudicis que han estat utilitzats per
frenar l’avanç cap a la normalitat lingüística de la nostra societat.
El Govern de les Illes Balears, en col·laboració amb les altres institucions,
ha d’afrontar la resolució dels problemes que s’han generat a causa de la
manca i de la tergiversació d’informació que han tengut els ciutadans de les
Illes Balears sobre qüestions relatives a la seva llengua. Així és necessari que
es potenciïn canals que puguin transmetre aquestes continguts (edició de
materials divulgatius en suports diversos –opuscles, tríptics, CD-ROM, vídeos,
etc.–, producció d’espais per a la televisió o la ràdio, suport a la organització de
conferències, congressos i jornades amb aquests objectius, exposicions, etc.) i
que es creïn situacions d’exposició directa a situacions reals que ho evidenciïn,
i d’aquesta manera s’acceleri el procés, ja iniciat, de retrocés social dels
prejudicis lingüística que encara perviuen (els límits de la identitat i nom de la
llengua, la simplificació entorn dels exclusivismes i les generalitzacions morfològiques i lèxiques, les relacions entre les variants col·loquials i cultes, les implicacions de la normalització de l’ús social i del codi, la normalització i el
plurilingüisme individual, l’abast de les col·laboracions en matèria lingüística i
cultural amb institucions dels altres territoris de parla catalana, etc.).
A part de la necessitat que els usos lingüístics de les institucions i els seus
representants siguin coherents amb l’objectiu de recuperar l’ús normalitzat de la
llengua catalana a les Illes Balears i siguin un referent per al conjunt de la
societat, és necessari divulgar models de pràctiques i comportaments adequats
que ajudin a avançar en el procés de normalització; en situacions de contacte
entre persones heterolingües, actituds a favor de la integració de les persones
que s’estableixen a les Illes Balears, comportaments en matrimonis mixts,
compatibilitat dels registres col·loquials i formals, etc.
89
La normalitat lingüística implica la capacitat dels parlants d’accedir a totes
les funcions lingüístiques de la seva comunitat en la llengua pròpia. En els
àmbits de la ciència, el dret, la tecnologia, etc., la llengua catalana ha de poder
donar resposta a totes les necessitats dels especialistes i, a aquests, els ha
d’arribar la informació necessària perquè puguin desenvolupar les seves
activitats professionals en català.
En aquest sentit, en col·laboració amb la Universitat de les Illes Balears i els
altres centres especialitzats d’àmbit català, s’ha de mantenir l’impuls de la
recerca en el camp de la terminologia.
Perquè el domini de la terminologia específica pugui adquirir-se de manera
natural, juntament amb els nous conceptes, és essencial l’increment del català
com a llengua vehicular en l’ensenyament universitari i d’especialitat.
Mentrestant, a través del Gabinet de Terminologia ubicat a la UIB, caldrà
reforçar les activitats d’assessorament puntual, la publicació i difusió de
vocabularis i diccionaris terminològics i d’obres d’especialitat en català, i
l’organització de cursos i activitats de formació adreçats als assessors
lingüístics i als especialistes de les diverses disciplines.
La presència del català en l’àmbit de les noves tecnologies, a part de ser
important pels efectes que té en la difusió de la terminologia que s’hi associa i
per assegurar el dret de poder treballar-hi en llengua catalana, és prioritària
perquè, que tengui una presència alta a Internet que les obres emblemàtiques
de la nostra cultura estiguin informatitzades o siguin accessibles a través de les
noves tecnologies, és un ajut important a la difusió social del prestigi de la
nostra llengua i de la consideració del català com a llengua de futur.
Des de les institucions també cal promoure l’actualització de la llengua
catalana en relació amb les noves necessitats de comunicació que originen els
avanços tecnològics i el progrés social. La divulgació de la normativa i dels
canvis que s’hi produeixen, la publicació de diccionaris plurilingües, l’elaboració
de diccionaris i lèxics especialitzats, la creació de serveis d’assessorament i
d’investigació en aquests camps, etc. són exemples de possibles actuacions a
compartir entre les diverses institucions.
També és un factor de reforçament del prestigi d’una llengua entre els seus
parlants, comprovar que, fora de l’àrea de les institucions públiques, la llengua
90
és utilitzada per les grans empreses, entitats financeres, etc.; per la qual cosa,
caldrà fomentar el creixement de l’ús del català en aquests àmbits.
12.1. Difusió de coneixements sobre la realitat lingüística de les Illes
Balears. 12.1.1. Exposicions sobre la llengua catalana i la pluralitat lingüística.
Una de les vies per donar a conèixer aspectes diversos de la llengua
catalana (demografia, extensió, aspectes de la història, variació i unitat
dialectal, posició en relació amb altres llengües, etc.) és el muntatge
d’exposicions obertes als escolars i al públic en general.
L’exposició Segells plurals, organitzada per l'Organització pel
Multilingüisme i el CNL de Catalunya, és un exemple d’exposició que és positiu
potenciar i fer conèixer a la població de les Illes Balears. Aquesta exposició va
recórrer les Illes Balears (Formentera, Eivissa, Palma, Inca, Manacor, Alaior)
amb la col·laboració dels ajuntaments i els consells insulars, que participaren
en les despeses de trasllats i publicitat. És previst continuar amb activitats
semblants referides a documents oficials i altres elements que poden tenir un
valor emblemàtic en l’explicitació de la diversitat lingüística de l’estat.
A finals de l’any 2001, i amb motiu de la celebració de l’Any Europeu de
les Llengües, s’ha previst inaugurar, amb la col·laboració de la DGPL i
organitzada per l’Obra Social de la Caixa d’Estalvis de Balears Sa Nostra, una
exposició itinerant sobre la diversitat lingüística.
12.1.2. Vídeos amb continguts didàctics sobre aspectes de llengua i normativa.
Sèrie de 13 vídeos de 15’ que tracten temes monogràfics sobre la
llengua catalana, sobretot aquells que són a la base o l’objectiu dels prejudicis
que hi ha sobre la llengua catalana. La finalitat és que inicialment es puguin
emetre per les televisions locals i després passin a ser material didàctic per
distribuir als centres escolars, centres d’autoaprenentatge, etc.
91
12.1.3. CD amb música interpretada en diversos dialectes de la llengua
catalana.
Amb motiu de l’Any Alcover fer un recull de cançons interpretades per
cantants de totes les terres de parla catalana que mostrin, alhora, la diversitat i
la unitat lingüística. S’oferirà a les administracions de la resta del domini
lingüístic per si volen sumar-se al patrocini i ampliar el tiratge.
12.1.4. Sèrie de TV sobre la Lletra de Convit.
Producció d’una sèrie de TV amb motiu de la commemoració de l’Any
Alcover, que farà un recorregut pels distints territoris de parla catalana. En
aquesta iniciativa hi haurien d’intervenir institucions de diversos territoris de
parla catalana. Després podria ser aprofitat com a material didàctic.
12.1.5. Conferències de responsables polítics de NL i especialistes en
sociolingüística.
Amb motiu de l’AEL, cicle de conferències que es faran arreu de les Illes
Balears sobre les perspectives de la normalització del català en el marc
europeu i en l’època de la globalització.
12.1.6. Congrés Internacional sobre Antoni M. Alcover.
Col·laboració amb la UIB en el patrocini del Congrés que se celebra amb
motiu del centenari de la publicació de la Lletra de Convit.
12.1.7. Sèrie d’articles sobre l’Any Alcover.
Publicació d’una sèrie d’articles fets per encàrrec sobre l’Any Alcover i
publicar-los a diverses publicacions de la Premsa Forana.
12.1.8. Conferències sobre l’AEL.
Comanar diverses conferències que s’impartiran a diversos indrets de
les Illes; es comptarà en la col·laboració d’ajuntaments i consells insulars que
es faran càrrec de la publicitació a nivell local.
92
12.1.9. PICat.
La Conselleria d’Educació i Cultura, mitjançant el Consorci per al Foment
de la Llengua Catalana i la Projecció Exterior de la Cultura de les Illes Balears,
posarà en funcionament un servei que permeti orientar els ciutadans que volen
saber qualsevol informació sobre la llengua catalana (oferta de cursos,
convocatòries d’exàmens, ajuts per a la normalització, assessorament de
correcció i traducció de texts, aspectes demolingüístics, legislació, etc.). Els
consells insulars i l’Ajuntament de Palma consten com a principals
col·laboradors del PICat a través dels respectius serveis d’assessorament
lingüístic. La participació en aquest punt d’informació és oberta també a altres
institucions i organitzacions que disposin de servei lingüístic.
12.1.10. CD-ROM: Joc de l’Any Europeu de les Llengües.
Elaboració d’un joc en CD-ROM que utilitzi com a elements de referència
dades i recursos sobre la diversitat de les llengües, equivalències, etc.
12.1.11. Microespais de ràdio sobre les llengües europees.
Elaboració de 25 microespais radiofònics de 5-6 minuts de durada que
expliquin la situació de 25 llengües que són pròpies de territoris de la Unió
Europea seguides d’una cançó amb la llengua en qüestió. S’emetran per les
ràdios locals.
12.1.12. Celebracions del Dia Europeu de les Llengües.
Diverses activitats de celebració del Dia Europeu de les Llengües, al
voltant del dia 26 de setembre. Entre aquestes activitats, hi haurà una festa
musical amb interpretacions de cançons en català i en diverses llengües del
món amb persones de procedència geogràfica diversa
12.1.13. Anunci de TV sobre l’AEL
Anunci de TV per emetre al voltant de l’AEL i la normalització del català
perquè s’emeti al voltant del dia 26 de setembre.
12.1.14. Setmana del llibre en català.
93
Col·laboració amb el Gremi de Llibreters per a l’organització de la
Setmana del Llibre en Català; fins ara només s’ha fet a Mallorca (on la part
important del patrocini ha recaigut sobre el Consell Insular) però la proposta
seria ampliar-la a Menorca i Eivissa, també amb la col·laboració dels consells
insulars i dels ajuntaments.
12.1.15. Edició de materials que promouen el coneixement de la llengua
catalana en el marc de la comunitat pròpia o en el marc europeu.
Es tracta de difondre materials en la línia de la carpeta de l’Any Europeu
de les Llengües, de la qual es va fer una adaptació i traducció al català,
juntament amb la Generalitat de Catalunya. A més s’hi ha incorporat un catàleg
d’escoles oficials i centres de les Illes Balears on s’ensenyen idiomes
estrangers com a segones llengües.
També es troba en aquesta línia l’edició de la Llei de Normalització
Lingüística, la Carta Europea de les Llengües Regionals i Minoritàries i la
Declaració Universal de Drets Lingüístics, de la qual es feren 3.200 exemplars
feta en motiu de l’Any Europeu de les Llengües.
12.1.16. Creació de la Comissió Interdepartamental de l’Any Europeu de les
Llengües.
L’operativitat d’aquesta comissió se situa entre el març del 2001 i del
2002 i té com a objectiu coordinar totes les activitats que, des del Govern de les
Illes Balears, es fan amb aquest motiu o que hi tenen una relació molt directa.
12.2. Actualització lingüística. 12.2.1. Manteniment dels Gabinets de Terminologia i d’Onomàstica.
Mitjançant el conveni amb la UIB manteniment del Gabinet de
Terminologia i del Gabinet d’Onomàstica, com a centres d’investigació i de
difusió de temes relacionats amb aquestes matèries.
94
12.2.2. Edicions
12.2.2.1. Vocabulari de gentilicis estrangers.
En col·laboració amb el Gabinet d’Onomàstica i la Universitat de les Illes
Balears.
12.2.2.2. Transcripció i normativització toponímica.
Document, elaborat per la Comissió Tecnicolingüística del Departament
de Filologia Catalana i Lingüística General de la UIB, que actualitza els criteris
a seguir a l’hora de transcriure els topònims de les Illes Balears. El document
ha estat aprovat per la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans.
12.2.2.3. Diccionari d’Història d’Art.
Conjuntament amb el Gabinet de Terminologia i la Universitat de les Illes
Balears.
12.2.2.4. Diccionari de la construcció.
Diccionari elaborat pel Gabinet de Terminologia; l’edició es farà amb la
col·laboració de la Universitat de les Illes Balears i se cercarà també la d’altres
institucions.
12.2.2.5. Diccionari d’Hoteleria i Turisme.
Elaborat pel TERMCAT, amb la col·laboració del Departament
d’Indústria de la Generalitat de Catalunya, el Govern d’Andorra i la Conselleria
de Turisme del Govern de les Illes Balears.
12.3. Programes de mitjans de comunicació i noves tecnologies. 12.3.1. Mitjans de comunicació.
12.3.1.1. Programa de TV sobre difusió d’activitats i coneixements lingüístics.
Sembla oportú promoure l’emissió d’un programa que tengui per finalitat
la difusió popular de coneixements sobre la llengua catalana (tant aspectes
normatius, com d’història de la llengua, etc.), resposta de dubtes dels
95
espectadors, notícies d’actualitat sobre aquests temes i informacions culturals i
socials d’àmbit general.
12.3.1.2. Programes de ràdio setmanals o diaris de divulgació de coneixements
sobre la llengua catalana o de foment d’actituds favorables a l’ús de la llengua
catalana.
Dins aquesta línia, en són exemple, el programa setmanal “Parlem de
llengua”, que condueix Pere Melis a la COPE de Menorca; els microespais dins
la línia del que es fa actualment a diverses emissores de la Cadena Ser, que se
titula Si tu vols, cap problema, o un de semblant, Cada dia una
expressió/paraula més; el programa setmanal Punt de Trobada d’informacions i
coneixements lingüístics, conduït per Josep Grimalt i Carles Marín a Onda
Cero.
12.3.2. Noves tecnologies.
12.3.2.1. Informatització del DCVB
Conveni entre l’Institut d’Estudis Catalans, el Departament de Cultura de
la Generalitat de Catalunya i la Conselleria d’Educació i Cultura de les Illes
Balears per a la informatització del Diccionari Català-Valencià-Balear. Aquesta
projecte finalitzarà durant l’any 2002.
12.3.2.2. Suport a l’aparició i difusió pública de programari en llengua catalana.
A part de promoure (com es veu en altres seccions del document) la
creació de productes vinculats a les noves tecnologies, tant per a la difusió
d’informacions com per al suport a l’ensenyament lingüístic, des de les
institucions públiques s’ha d’adoptar el programari en català, sempre que
n’existeixi la versió, en el funcionament de l’administració pública i en els
centres d’educació, s’ha de promoure la presència al mercat de programes que
permetin utilitzar la llengua catalana o que hi tenguin la interfície i donar suport
a la difusió pública d’aquest programari.
Són exemple d’algunes actuacions en aquest sentit, la distribució
gratuïta d’aplicacions informàtiques en català, l’edició de catàlegs que els
96
publicitin, el suport a la realització de versions en català de determinats
productes, etc.
12.3.2.3. Foment de la presència de la llengua catalana a Internet.
A més del compromís de totes les institucions públiques i organismes
que en depenen d’utilitzar la llengua catalana a les pàgines d’Internet que
produeixen, s’han de cercar altres vies d’incrementar-ne la presència a la
xarxa: inclusió d’aquest ús en els convenis que s’estableixen amb empreses i
organitzacions, assessorament lingüístic a les entitats que en sol·licitin amb
aquesta finalitat, línies d’ajut, premis a les millors webs en català, etc
12.4. Foment d’hàbits favorables a la NL, campanyes publicitàries i projecció social.
12.4.1. La transmissió lingüística en els matrimonis mixts.
El comportament dels matrimonis formats per un membre
catalanoparlant i un de no catalanoparlant en la transmissió als seus fills serà
un factor essencial en la determinació del sentit que pot prendre el procés de
normalització lingüística. Per això és important aconseguir frenar la tendència
predominant que fa que ambdós cònjuges s’adrecin en castellà als fills. Com a
mesura prioritària s’ha de promoure que el membre catalanoparlant mantengui
la seva llengua, com a mínim, amb els fills; la qual cosa passa per demostrar
que la socialització dels infants en un medi familiar bilingüe no té efectes
negatius en la seva capacitat lingüística, sinó més bé positives.
12.4.1.1. Congrés/Jornades sobre la transmissió lingüística en els matrimonis
mixts.
És necessari difondre coneixements, estudis i experiències sobre els
efectes en la capacitat lingüística dels infants que té la tria de la llengua o
llengües que elegeixen els matrimonis heterolingües per adreçar-se als fills. La
realització d’unes jornades o un simposi sobre aquest tema, amb la
participació, a través de ponències, de figures de primera línia en aquest camp i
altres aportacions mitjançant comunicacions és una via adequada per afavorir
aquest objectiu.
97
La proposta seria que aquestes jornades es puguin celebrar durant el
segon trimestre de l’any 2002.
12.4.1.2. Campanya per a la transmissió del català en els matrimonis mixts.
Aquesta campanya té per finalitat capgirar la tendència d’una part dels
catalanoparlants que, encara que usin la seva llengua de forma habitual, deixen
de transmetre-la als seus descendents, sobretot quan formen part de
matrimonis mixts.
Aquesta campanya es podria situar a finals del segon semestre del
2002.
12.4.2. Donem la nostra llengua al futur.
Aprofitar l’espot de televisió en versió cinematogràfica per projectar-lo a
les sessions del cinema a la fresca.
Reemetre l’anunci per les televisions locals en motiu de l’Any Europeu
de les Llengües, al voltant de dia 26 de setembre.
Usar les banderoles per instal·lar a totes les activitats organitzades per la
DGPL.
Publicar l’anunci a revistes en què la publicitat hagi de ser atemporal.
12.4.3. Foment de la lectura en català.
Campanya basada en breus catàlegs de publicacions de llibres de
viatges, cuina, salut, ciències, traduccions d’obres literàries universals, etc.
També hi ha d’haver suport d’anuncis de premsa, sobretot al voltant de la
setmana del llibre en català, la fira del llibre, Sant Jordi i les festes de Nadal.
12.4.4. Normalització de noms i llinatges.
Aprofitar aquesta campanya per mantenir anuncis en els casos en què
calgui fer publicitat atemporal.
12.4.5. Any Europeu de les Llengües.
Publicitat a premsa o a tanques, al voltant del dia de l’AEL, 26 de
setembre, amb els lemes: “El català, riquesa d’Europa. Any Europeu de les
98
Llengües”, “La nostra llengua, riquesa d’Europa. Any Europeu de les Llengües
2001”.
12.4.6. Integració lingüística dels nous residents.
La manca d’adopció del català per part dels nous residents és, en part, a
causa del desinterès que exterioritza un sector important de catalanoparlants,
de la poca presència pública i no sols fruit d’una actitud reticent dels que hi
arriben, encara que també, en determinats casos, també ho sigui. Aquesta
campanya ha de tenir per objecte trencar aquesta inèrcia, per la qual cosa el
repte inicial que ha de presentar als nouvinguts ha de ser assolible fàcilment,
com, per exemple, que aprenguin i usin les frases més habituals de salutació.
El lema podria ser “Compartiu la llengua de la terra on viviu: cada dia una
paraula/frase més”. A part de la publicitat convenient, s’hauria de reforçar amb
algun programa de televisió o de ràdio, espai a la premsa, etc. que oferís, a
diari, aquesta nova paraula. Podria fer-se en col·laboració amb la Conselleria
de Benestar Social i els consells insulars.
12.4.7. Suport a esdeveniments de projecció social de la llengua.
Suport a la celebració d’actes organitzats per institucions diferents que
tenguin per finalitat fomentar la projecció social de la llengua catalana.
12.4.8. Distincions a persones i organitzacions que actuen a favor de la
normalització lingüística.
Lliurament anual de distincions a les empreses, organitzacions i
persones que contribueixen, a partir de l’adopció de pràctiques favorables, a la
normalització lingüística de les Illes Balears.
99
13. PROJECCIÓ EXTERIOR DEL CONEIXEMENT DE LA REALITAT LINGÜÍSTICA DE LES ILLES BALEARS.
A part de difondre el coneixement sobre la realitat sociolingüística a l’interior
de la nostra comunitat, s’ha de fomentar fora del territori de les Illes Balears
amb l’objectiu que sigui més fàcil que, tant els visitants ocasionals com els
residents, arribin amb informació suficient sobre aquest aspecte de la societat
illenca per millorar les seves actituds envers la nostra llengua i cultura i, en el
cas dels residents, la seva voluntat d’integració.
El coneixement de la realitat lingüística i cultural de les Illes Balears fora de
la nostra comunitat és un requisit per assolir la plena normalitat de la llengua
catalana, perquè facilita el seu reconeixement per part de les institucions
estatals i europees i estimula i reforça el compromís amb la normalització dels
ciutadans que hi resideixen.
Un dels mecanismes que es poden utilitzar per assolir aquests objectius és
el d’aprofitar la presència dels turistes estrangers per difondre la nostra realitat
lingüística i cultural a l’estranger (d’alguna manera es pot parlar de fer projecció
exterior usant el potencial turístic de les Illes). D’aquesta manera, a part
d’afavorir l’adhesió de la població de les Illes, ja sigui entre els treballadors dels
sectors turístics (en veure que en aquest camp també és present) o de la
població en general, es potencia com un element de diferenciació de l’oferta
turística de les Illes Balears i s’explicita la consideració cap al turisme interior
del territori de parla catalana.
Els instruments per assolir aquests objectius seran l’elaboració i
distribució de materials (de manera gratuïta o com a productes de venda) a les
zones i establiments turístics, la col·laboració de les empreses, establiments i
institucions que es relacionen de manera més directa amb l’activitat turística.
13.1. Creació de l’Institut Ramon Llull.
Amb la finalitat de sumar esforços entre les comunitats que compartim la
llengua catalana com a llengua pròpia en la projecció exterior de la nostra
llengua i cultura, es crearà l’Institut Ramon Llull, inicialment pel Govern de les
100
Illes Balears i la Generalitat de Catalunya, encara amb la voluntat que s’hi
incorporin els governs dels altres territoris de parla catalana, amb la
col·laboració de l’estat mitjançant l’Instituto Cervantes.
Les funcions que es proposa l’IRL són les de promoure a l’exterior
l’ensenyament del català a universitats estrangeres, als casals catalans i a les
cases balears, els mètodes d’ensenyament, especialment en l’àmbit de les
noves tecnologies, i l’administració de les proves de coneixement de català, la
promoció de diccionaris d’equivalències a les llengües de més difusió
internacional i els autors literaris, mitjançant la traducció a llengües estrangeres
de les seves obres, l’edició d’històries de la literatura catalana, i la seva difusió
mitjançant les noves tecnologies i Internet. 13.2. Activitats d’informació sobre la realitat de les Illes Balears.
La informació que s’hauria de difondre en actuacions com aquestes serà
bàsica sobre aspectes de llengua lligada a aspectes d’història i cultura.
13.2.1. DVD Què són les Illes Balears.
DVD de divulgació: Què són les Illes Balears (esbós sobre història,
cultura, llengua, economia, població, clima, paisatge...). Versions en diverses
llengües; recórrer en alguns casos a fragments de texts orals –declaracions,
cançons, etc.– en català amb subtitulació a les altres llengües.
13.2.2. Tríptic de benvinguda del president.
Tríptic de benvinguda del president en nom de les Illes Balears, a l’abast
dels visitants a les recepcions dels hotels o a les habitacions dels hotels.
Aquests tríptics serien plurilingües (sempre amb la versió en català), amb
informació, entre altres temes, sobre la llengua.
13.2.3. Mapa o material equivalent amb informació lingüística
Mapes de les Illes o material equivalent (indicació de festes i fires
principals, de cada municipi, informacions d’interès, frases comunicatives de
nivell llindar). Versions trilingües: català-dues altres (alemany, anglès, castellà,
francès). 3 versions: Mallorca, Menorca i Eivissa-Formentera; a part del mapa
101
central, hi ha d’haver, més reduït, el mapa de l’arxipèlag. Distribució a hotels,
aeroports, oficines d’informació turística...
13.2.4. Llibre i CD de poemes que parlen de les Illes.
Llibret de poemes que parlen de les illes (entre 10 i 20); versions
bilingües; acompanyat d’un CD amb els poemes cantats o recitats. Regal i
venda com a objecte de record. Seria convenient la col·laboració de diverses
institucions el finançament i la distribució d’aquest producte.
13.2.5. Campanya publicitària.
Campanya publicitària a les zones turístiques d’informació sobre les Illes
(plurilingüe): La llengua de les Illes Balears, llengua d’Europa. Seria positiva la
col·laboració del Govern, els consells insulars i altres organitzacions
relacionades amb el turisme.
13.2.6. Activitats de lleure de difusió de la realitat lingüística.
Oferta d’excursions, visites guiades, etc. per al foment del coneixement
del patrimoni i d’aspectes de cultura, tradicions i llengua (preparació i edició de
material informatiu). Convendria comptar amb la col·laboració d’IBATUR i dels
consells insulars.
13.3. Difusió de la realitat lingüística de les Illes Balears mitjançant
plataformes especialitzades d’abast internacional.
Les activitats incloses en aquesta secció, a part de servir per difondre a
l’exterior la realitat lingüística i cultural, també poden incidir positivament en la
percepció que els ciutadans de les Illes Balears en tenen, i, per tant, reforçar la
identificació amb aquests dos aspectes i l’adhesió al procés de la seva
recuperació social.
13.3.1. Promoció d’encontres internacionals a les Illes Balears, amb la finalitat
de promoure el coneixement de la realitat sociolingüística fora del territori illenc.
En la línia de l’encontre dels diaris europeus en llengües minoritàries
celebrat a Palma els dies 22 i 21 d’abril de 2001. En el patrocini hi participà la
102
Conselleria d’Educació i Cultura, a través de la Direcció General de Política
Lingüística, la Conselleria de Presidència i la Generalitat de Catalunya.
També ho és la celebració del II Fòrum de la Diversitat, organitzat per
l’Oficina Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries (EBLUL), se
celebrarà el mes de febrer del 2002.
13.3.2. Participació de les Illes Balears en certàmens i exposicions lingüístiques
internacionals.
A principis del 2001 s’ha participat en l’Expolingua de Madrid amb un
estand dedicat a la llengua catalana, compartit amb la DGPL de Catalunya.
Es participarà a l’Expolingua de Berlín amb un estand dedicat a la
llengua catalana, compartit també amb la DGPL de Catalunya (novembre
2001).
També s’acudirà a l’Expolingua de París amb un estand dedicat a la
llengua catalana, compartit igualment amb la DGPL de Catalunya.
13.3.3. Participació en el Congrés Europeu sobre planificació lingüística
(Andorra)
Participació amb el patrocini i l’organització, juntament amb el Govern
d’Andorra, la Generalitat de Catalunya, i amb l’aportació de ponències i
comunicacions.
13.3.4. III Congrés Internacional d’Ensenyament de Català a Adults (Vic)
Coorganització, amb la Generalitat de Catalunya, del III Congrés
Internacional d’Ensenyament de Català a Adults (Vic), que se celebrarà el mes
de setembre del 2002.
13.3.5. Lectorat de Sheffield.
Patrocini d’aquest lectorat a través de la Universitat de les Illes Balears.
13.3.6. Nous lectorats
Obertura de nous lectorats a universitats estrangeres, dins el marc de
l’IRL.
103
13.3.7. Campus universitari internacional de llengua catalana.
L’oferta d’aquesta activitat va adreçada a estudiants d’universitats
situades fora del nostre domini lingüístic que estudien català. L’activitat es durà
a terme entre els mesos de juliol i agost i tendrà una durada aproximada de
quinze dies. El programa consisteix en classes de llengua i activitats culturals.
El nombre de places que s’oferiran seran 30; a partir de l’acollida de les
primeres jornades es plantejarà la continuïtat en properes convocatòries i la
possibilitat d’ampliar-ne el nombre de places.
13.4. Increment de la presència de la llengua catalana en els establiments turístics
L’objectiu d’aquesta acció és fer créixer la presència de la llengua catalana
en els hotels i establiments freqüentats per turistes amb la finalitat, a part de
garantir els drets del turisme interior, de fer avinent l’existència del català com a
llengua pròpia de les Illes Balears a les persones que ens visiten procedents de
fora del domini lingüístic.
13.4.1. Retolació i indicacions.
Accions, coordinades entre la DGPL i la Conselleria de Turisme, per
incrementar la presència en totes les indicacions obligatòries i lliures (retolació
interna i externa, informacions de darrere la porta, etc.), juntament amb les
altres llengües que es consideri oportú. Convocatòria d’ajuts al canvi de
retolació, conveni amb les empreses que fan les indicacions sobre les mesures
de seguretat, etc.
13.4.2. Etiquetatge de productes d’higiene personal d’habitació gratuïts.
Promoció que en els productes identificatius dels hotels (sabons,
xampús, pintes, etc.), quan tenen text escrit, hi aparegui, entre altres llengües
(si cal), el català. Aquesta acció podria fer-se conjuntament amb la
col·laboració de diverses institucions.
13.4.3. Normalització de tiquets, entrades...
104
Promoure que en els tiquets d’entrades, rebuts, etc. de llocs freqüentats
per turistes s’incorpori progressivament el català. Amb la col·laboració de la
DGPL, la Conselleria de Turisme i els ajuntaments corresponents oferir ajuts
per als nous clixés i l’edició d’aquests materials.
13.4.4. Normalització de les llistes de preus.
Assegurar la presència de retolació en català, juntament amb les
llengües que es consideri oportú, en les llistes de preus de bars, cafeteries i
cartes de restaurants. En aquesta acció seria convenient la col·laboració de la
DGPL i la Conselleria de Turisme.
13.4.5. Promoure una denominació adequada d’espais turístics.
Promoure que, en els casos pertinents, la denominació d’espais, sales,
etc. dels hotels facin referència a toponímia, llegendes, etc. de les Illes, en
compte de referències alienes. Campanya de difusió entre el sector per la
Conselleria de Turisme, els consells insulars i els ajuntaments.
13.4.6. Assessorament lingüístic.
Assessorament lingüístic als hotels que vulguin usar la llengua catalana
en el seu funcionament. Aquest assessorament s’oferirà des del Consorci, que
posarà un assessor destinat específicament a aquesta funció.
13.4.7. Ofertes de lleure amb contingut lingüístic.
Oferta d’activitats prelingüístiques de coneixements de català a turistes
(com a part de l’animació dels hotels). Aquesta activitat es concretarà en la
formació dels monitors; inicialment es faria un curs experimental i l’elaboració
de materials. Aquesta oferta es podria fer conjuntament entre la DGPL, la
Conselleria de Turisme i els consells insulars.
105
14. ANÀLISI I ESTUDI DE LA REALITAT SOCIOLINGÜÍSTICA.
L’anàlisi de la situació sociolingüística actual és una de les prioritats del
Govern de les Illes Balears, amb la finalitat de poder dissenyar més eficaçment
els programes d’actuacions, de disposar de referències per a l’avaluació dels
canvis que es produeixin al llarg dels anys a causa de la política lingüística
aplicada i dels canvis de tipus demogràfic que puguin produir-se. Per això, cal
establir mecanismes que permetin conèixer amb prou matisos la situació
sociolingüística de les Illes Balears i que permetin diagnosticar la idoneïtat de
les mesures preses; aquest coneixement s’ha de referir a dades globals de tota
la societat, però també interessaran dades sectorials en aquells casos en què
s’hagi de fer incidència especial en algun sector.
Així mateix, des de les institucions públiques s’han de fomentar els treballs
de recerca i estudi aprofundit de la llengua catalana, principalment des de les
perspectiva de les Illes Balears, en els aspectes històric, normatiu, de variació
dialectal, etc.
14.1. Recollida d’informació i anàlisi sobre la realitat sociolingüística. 14.1.1. Incorporació de la pregunta lingüística al Cens de Població del 2001.
En col·laboració amb l’IBAE.
14.1.2. Aplicació de l’Ofercat
Aplicació de l’Ofercat, per mesurar la presència del català en els
diversos municipis. És una eina elaborada pel Consorci per la Normalització
Lingüística de Catalunya, que també utilitzarem a les Illes Balears; durant el
2001 comença la fase d’experimentació, i s’aplicarà a Calvià i a Ciutadella.
Caldrà la col·laboració dels ajuntaments per a la recollida de dades i per a
l’assumpció d’una part de les despeses d’aplicació en el seu municipi.
14.1.3. Aplicació de l’Indlocal
Aplicació de l’Indlocal, per a l’anàlisi de l’ús del català als municipis per
mesurar el grau de normalització lingüística en l’ús institucional que fan els
106
ajuntaments. Per a l’aplicació d’aquesta eina de mesura es necessita la
col·laboració dels ajuntaments perquè facilitin la recollida d’informació dels
tècnics encarregats per la DGPL.
14.1.4. Aplicació de l’Indexplà
Aplicació de l’Indexplà per a l’anàlisi de l’ús del català a les conselleries i
a les empreses i altres organitzacions amb els quals s’estableixen convenis de
col·laboració en matèria de normalització lingüística. Aquest instrument de
mesura va ser elaborat pel CNL de Catalunya, que l’ha cedit a la DGPL de les
Illes Balears. Per a l’aplicació de l’Indexplà és necessària la col·laboració de les
organitzacions analitzades.
14.1.5. Mapa sociolingüístic.
Treballs diversos d’anàlisi i recollida de dades per a l’elaboració del
mapa sociolingüístic.
14.1.6. Beques per a l’estudi de la realitat sociolingüística de les Illes Balears.
Convocatòria d’ajuts per a l’estudi de la realitat sociolingüística de les
Illes Balears en diversos àmbits. La convocatòria es farà amb la col·laboració
de la UIB.
14.1.7. Congrés Els objectius de la normalització lingüística de la llengua
catalana.
La finalitat d’aquest congrés és debatre quina situació social de la
llengua catalana s’ha d’aspirar a assolir a mitjan termini, tenint en compte la
complexitat social que genera la mobilitat de la població, l’economia actual, la
tendència al plurilingüisme dels individus i, en general, el procés de
globalització.
Aquest congrés, hauria de comptar amb la participació a través de
conferències o de ponències de sociolingüistes de prestigi internacional i es
completaria amb comunicacions obertes. La data de celebració se situa
provisionalment a finals de l’any 2002; durant el 2003 se’n publicarien les actes.
107
14.2. Programa Mossèn Alcover
Programa de suport a la investigació universitària en temes relacionats amb
la història de la llengua, la variació dialectal, l’anàlisi de la parla, la toponímia, la
situació de la llengua catalana, etc. Durant el 2001 es farà una proposta
d’ampliació de les institucions que patrocinen aquest programa, que canviaria
el nom per Càtedra Alcover-Moll-Villangómez als consells insulars i
l’Ajuntament de Palma, amb la finalitat de disposar de més recursos.
14.3. Beques per a l’estudi de toponímia menor de les Illes Balears Convocatòria d’ajuts per a l’estudi de la toponímia menor de les Illes
Balears. La finalitat d’aquesta acció és fomentar la recollida i elaboració
d’informació científica perquè pugui ser útil a les institucions i organitzacions
preocupades per la protecció del patrimoni onomàstic.
14.4. Conveni amb l’IEC
Conveni de col·laboració en el funcionament ordinari de l’Institut d’Estudis
Catalans i, sobretot, en les activitats a les Illes Balears.