28344_Portada_PGC catala 22/4/08 13:30 Pgina 1

TTOL DE LA PUBLICACI:Guia prctica dinterpretaci del nou Pla General Comptable

AUTOR:Sr. Francesc Gmez Valls (professor UAB)

COLLABORADORA: Srta. Sira Sala Moreno

DATA DE LEDICI: Mar 2008

EDITA: Cambra de Comer i Indstria de Terrassa

DL: B-19786-2008

Prohibida la reproducci total o parcial del material i els continguts publicats en el present manual, ja sigui en mitjans escrits, electrnics o de qualsevol tipus. Tots els drets reservats a Cambra Oficial de Comer i Industria de Terrassa Copyright 2008.

ndex

0. Presentaci 3

1. Introducci i panorama normatiu 4

2. El marc conceptual de la comptabilitat 5

3. Els comptes anuals 7

4. Principals novetats en normes de valoraci 14

5. Primera implantaci 18

6. PGC PIMES enfront de PGC 20

Annex 21

Glossari 29

Guia prctica dinterpretaci del nou Pla General Comptable 3

Presentaci

Aquest document t com a objectiu servir de guia per conixer els principals canvis que introdueix la nova regulaci comptable basada en el nou Pla General de Comptabilitat i que afectaran totes les empreses a partir de l1 de gener de 2008.

En aquest sentit, aquest document sestructura en 6 apartats:

1. Introducci i panorama normatiu

2. Marc conceptual de la comptabilitat

3. Els comptes anuals

4. Principals novetats en normes de valoraci

5. Primera implantaci

6. El PGC PIMES respecte del PGC

A lapartat 1 sexposen el marc normatiu vigent a partir de l1 de gener de 2008 i els criteris que sestableixen per aplicar les diferents versions del Pla General de Comptabilitat (PGC, PGC PIMES i criteris per a microe-mpreses).

A lapartat 2 es detallen els aspectes ms importants del marc conceptual de la comptabilitat. Es tracta duna srie de conceptes fonamentals que sustenten el conjunt de normes de valoraci de les diverses ope-racions i transaccions empresarials.

A lapartat 3 es detallen els documents que, segons el nou PGC, integren els comptes anuals. Shi afegeixen els requisits per formular els models abreujats i shi exposen les normes per a la seva elaboraci. En aquest apartat sinclou tamb el concepte de parts vincula-des.

Lapartat 4 inclou les principals novetats en normes de registre i valoraci. A efectes daquesta guia shan incls les novetats ms destacables que inclou el nou PGC. Sn:

Immobilitzat material

Immobilitzat intangible

Despeses destabliment i constituci

Arrendament financer

Actius no corrents mantinguts per a la venda

Instruments financers

Moneda estrangera

Impost sobre beneficis

Vendes i prestacions de serveis i descomptes vinculats

Provisions i contingncies

A lapartat 5 sha incls un resum de les normes de primera implantaci del nou PGC.

Finalment, i per tal que lusuari de la guia pugui valorar la convenincia dadoptar el PGC PIMES (si compleix els requisits), sinclou un apartat 6 amb un resum de les principals diferncies que hi ha entre el PGC PIMES i el PGC. Aquest apartat tamb t com a objectiu deta-llar les principals simplificacions que introdueix el PGC PIMES respecte del PGC.

Tamb sinclou un annex amb els formats abreujats de balan, prdues i guanys, estat de canvis en el patri-moni net; tamb sinclou lestat de fluxos defectiu.

4 Guia prctica dinterpretaci del nou Pla General Comptable

1. Introducci i panorama nor-matiu

1.1. Marc normatiu i entrada en vigor

Amb laprovaci i la publicaci del nou Pla General de Comptabilitat (Reial decret 1514/07) i el Pla Ge-neral per a petites i mitjanes empreses (Reial decret 1515/07) les empreses espanyoles tenen un nou marc normatiu en matria de comptabilitat que ha entrat en vigor per als exercicis que sinicin a partir de l1 de gener de 2008.

El nou PGC s el desenvolupament reglamentari en matria de comptes anuals individuals de la legislaci mercantil. Legislaci mercantil modificada a travs de la Llei 16/2007, de 4 de juliol, de reforma i adaptaci de la legislaci mercantil en matria comptable per a la seva harmonitzaci internacional amb base a la normativa de la Uni Europea.

El nou PGC t una estructura molt similar a la del PGC 90 amb la finalitat de mantenir la tradici comptable en tots aquells aspectes que no shan de veure alterats per la introducci de nous conceptes. En concret, es divideix en les parts segents:

1. Marc conceptual de la comptabilitat

2. Normes de registre i valoraci

3. Comptes anuals

4. Quadre de comptes

5. Definicions i relacions comptables

El nou PGC ser daplicaci obligatria per a totes les empreses, sigui quina sigui la seva forma jurdica, in-dividual o societria, sense perjudici daquelles em-preses que puguin aplicar el PGC PIMES.

No obstant aix, no tindran carcter vinculant els mo-viments comptables inclosos a la cinquena part del nou PGC i els aspectes relatius a la numeraci i deno-minaci de comptes inclosos a la quarta part, excepte en aquells aspectes que continguin criteris de registre i valoraci.

Pel que fa al quadre de comptes, el nou PGC mant lestructura dels grups 1 a 7 (amb alguns canvis de codificacions) i incorpora dos nous grups, el 8 i el 9, per donar cabuda a despeses i ingressos que, se-gons les normes de valoraci, simputaran al patrimoni net abans dafectar el resultat de lexercici. Es tracta doperacions on lingrs o la despesa es reconeixen en el patrimoni net en un exercici (sense passar de moment per PiG) i en exercicis posteriors, segons el tractament de loperaci, es traspassen al compte de prdues i guanys.

Per tant, el grup 9 del PGC de 1990 utilitzat per moltes empreses per desenvolupar la comptabilitat interna,

ha de quedar alliberat per donar entrada a les noves relacions comptables establertes en el grup 9. Les em-preses que optin per dur una comptabilitat analtica podran utilitzar el grup 0.

Cal tenir en compte que, com sexposa a lapartat 6, la versi PGC PIMES no inclou els grups 8 i 9, ja que seliminen o simplifiquen les operacions de reconeixe-ment dingressos i despeses imputats al patrimoni.

1.2 Qui pot aplicar el PGC PIMES?

Val a dir que laplicaci del PGC PIMES s voluntria. En aquest sentit, la norma estableix que podran apli-car el PGC PIMES totes les empreses, sigui quina sigui la seva forma jurdica, individual o societria, que du-rant dos exercicis consecutius reuneixin, a la data de tancament de cadascun, almenys dues de les circums-tncies segents:

a) Que el total de partides de lactiu no superi els 2,85 milions deuros.

b) Que limport net de la seva xifra anual de ne-goci no superi els 5,7 milions deuros.

c) Que la mitjana de treballadors empleats du-rant lexercici no sigui superior a 50.

Les empreses perdran la facultat daplicar el PGC PI-MES si, durant dos exercicis consecutius, deixen de re-unir, a la data de tancament de cadascun, dues de les circumstncies esmentades en el pargraf anterior.

En lexercici social de la seva constituci o transfor-maci, les empreses podran aplicar el PGC PIMES si reuneixen al tancament daquell exercici almenys dues de les tres circumstncies esmentades.

Si lempresa forma part dun grup dempreses en els termes que sestableixen a la norma delaboraci de comptes anuals 11a.- Empreses de grup, multigrup i associades, continguda a la tercera part del PGC PI-MES, per a la quantificaci dels imports es tindr en compte la suma dels actius, limport net de la xifra de negoci i la mitjana de treballadors del conjunt de les entitats que formen el grup.

En cap cas no podran aplicar el PGC PIMES les em-preses que es trobin en alguna de les circumstncies segents:

a) Que hagin ems valors admesos a negociaci en mercats regulats o sistemes multilaterals de negociaci, de qualsevol Estat membre de la UE.

b) Que formin part dun grup de societats que formuli o hauria dhaver formulat comptes anuals consolidats.

c) Que la seva moneda funcional no sigui leuro.

d) Que es tracti dentitats financeres que capten fons del pblic i nassumeixen obligacions i

Guia prctica dinterpretaci del nou Pla General Comptable 5

dentitats que assumeixen la gesti de les an-teriors.

Quan una empresa inclosa en lmbit daplicaci del PGC PIMES prengui una decisi sobre si segueix aquest pla o el PGC, lhaur de mantenir com a mnim du-rant tres exercicis, excepte que amb anterioritat al transcurs daquest perode lempresa perdi la facultat daplicar el PGC PIMES.

Quan una empresa que compleixi els requisits esta-blerts anteriorment opti per laplicaci del PGC PIMES, lhaur daplicar de forma completa.

No obstant aix, no tindran carcter vinculant els mo-viments comptables inclosos a la cinquena part del PGC PIMES i els aspectes relatius a la denominaci de comptes inclosos a la quarta part, excepte en aquells aspectes que continguin criteris de registre o valo-raci.

1.3. Quines entitats poden aplicar els criteris es-pecfics per a microempreses?

El Reial decret 1515/07 que aprova el PGC PIMES es-tableix uns criteris de valoraci i registre comptable ms simplificats per a les entitats de dimensions molt redudes.

En aquest sentit, sentn per una entitat de dimen-sions redudes aquelles empreses que hagin optat per aplicar el PGC PIMES i durant dos anys consecutius compleixin, a la data de tancament de cadascun, al-menys dues de les condicions segents:

a) Que el total de partides de lactiu no superi el mili deuros.

b) Que limport net de la seva xifra anual de ne-goci no superi els 2 milions deuros.

c) Que la mitjana de treballadors empleats du-rant lexercici no sigui superior a 10.

Les empreses perdran la facultat daplicar les normes per a microempreses si, durant dos exercicis conse-cutius, deixen de reunir, a la data de tancament de cadascun, dues de les circumstncies esmentades en el pargraf anterior.

En lexercici social de la seva constituci o transfor-maci, les empreses podran aplicar els criteris per a microempreses si reuneixen al tancament daquell exercici almenys dues de les tres circumstncies es-mentades.

Si lempresa forma part dun grup dempreses en els termes que sestableixen a la norma delaboraci de comptes anuals 11a.- Empreses de grup, multigrup i associades, continguda a la tercera part del PGC PI-MES, per a la quantificaci dels imports es tindr en compte la suma dels actius, limport net de la xifra de negoci i la mitjana de treballadors del conjunt de les entitats que formen el grup.

Noms en aquestes circumstncies, quan procedeixi considerar el criteris especfics per a microempreses, el total actiu shaur dincrementar amb limport dels compromisos financers pendents derivats dels acords darrendament financer i altres de naturalesa similar.

2. El marc conceptual de la comp-tabilitat

El Marc conceptual de la comptabilitat s el conjunt de fonaments, principis i conceptes bsics el compli-ment dels quals, a travs dun procs lgic i deductiu, condueix al reconeixement i la valoraci dels elements dels comptes anuals. La seva incorporaci al PGC i, com a conseqncia, la seva atribuci a la categoria de norma jurdica, t com a objectiu garantir el rigor i la coherncia del posterior procs delaboraci de les normes de registre i valoraci, aix com la posterior interpretaci i integraci del dret comptable.

El Marc conceptual de la comptabilitat recull els do-cuments que integren els comptes anuals, i tamb els requisits, principis i criteris comptables de reco-neixement i valoraci, que han de fer que els comptes anuals mostrin la imatge fidel del patrimoni, de la si-tuaci financera i dels resultats de lempresa.

Els principis comptables del nou PGC sn:

Empresa en funcionament

Meritaci

Uniformitat

Prudncia

No compensaci

Importncia relativa

Els elements dels comptes anuals i la seva definici sn:

Actius: bns, drets i altres recursos contro-lats econmicament per lempresa, resultants desdeveniments passats, dels quals sespera que lempresa nobtingui beneficis o rendi-ments econmics en el futur.

Passius: obligacions actuals sorgides com a conseqncia de successos passats, per a lextinci dels quals lempresa espera desprendres de recursos que puguin produir beneficis o rendiments econmics en el futur. En aquest sentit, sentenen incloses les pro-visions.

Patrimoni net: constitueix la part residual dels actius de lempresa, un cop deduts tots els passius. Inclou les aportacions realitzades, ja sigui en el moment de la seva constituci o en altres de posteriors, pels seus socis o propie-

6 Guia prctica dinterpretaci del nou Pla General Comptable

taris, que no tinguin la consideraci de pas-sius, i tamb els resultats acumulats o altres variacions que lafectin.

Ingressos: increments en el patrimoni net de lempresa durant lexercici, sia en forma dentrades sia daugments en el valor dels ac-tius, o de disminuci dels passius, sempre que no tinguin el seu origen en aportacions, mo-netries o no, dels socis o propietaris.

Despeses: decrements en el patrimoni net de lempresa durant lexercici, sia en forma de sortides sia de disminucions en el valor dels actius, o de reconeixement o augment del va-lor dels passius, sempre que no tinguin el seu origen en distribucions, monetries o no, als socis o propietaris, com a tals.

Els ingressos i les despeses de lexercici simputaran al compte de prdues i guanys i formaran part del re-sultat, excepte quan calgui imputar-los directament al patrimoni net. En aquest cas es presentaran en lestat que mostri els canvis en el patrimoni net, dacord amb el que es preveu a la segona part daquest Pla General de Comptabilitat o en una norma que el desenvolupi.

Pel que fa als criteris de registre o reconeixement comptable dels elements dels comptes anuals:

El registre o reconeixement comptable s el procs pel qual sincorporen al balan, el compte de prdues i guanys o lestat de canvis en el patrimoni net, els diferents elements dels comptes anuals, dacord amb el que disposen les normes de registre relatives a ca-dascun dells, incloses a la segona part del PGC.

El registre dels elements ser procedent quan, al ma-teix temps que es compleixi la definici daquests inclosa a lapartat anterior, es compleixin tamb els criteris de probabilitat en lobtenci o cessi de recur-sos que incorporin beneficis o rendiments econmics, i el seu valor es pugui determinar de manera fiable. En concret:

1. Els actius shan de reconixer en el ba-lan quan sigui probable que en el futur se nobtinguin beneficis o rendiments econmics per a lempresa, i sempre que es puguin valo-rar amb fiabilitat. El reconeixement comptable dun actiu implica tamb el reconeixement simultani dun passiu, la disminuci dun altre actiu o el reconeixement dun ingrs o altres increments en el patrimoni net.

2. Els passius shan de reconixer en el balan quan sigui probable que, al seu venciment i per liquidar lobligaci, shagin de lliurar o cedir recursos que incorporin beneficis o ren-diments econmics futurs, i sempre que es pu-guin valorar amb fiabilitat. El reconeixement comptable dun passiu implica tamb el reco-neixement simultani dun actiu, la disminuci

dun altre passiu o el reconeixement duna despesa o altres decrements en el patrimoni net.

3. El reconeixement dun ingrs t lloc com a conseqncia dun increment dels recursos de lempresa, i sempre que la seva quantia es pugui determinar amb fiabilitat. Per tant, aix comporta el reconeixement simultani o lincrement dun actiu, o la desaparici o disminuci dun passiu i, de vegades, el reco-neixement duna despesa.

4. El reconeixement duna despesa t lloc com a conseqncia duna disminuci dels recursos de lempresa, i sempre que la seva quantia es pugui valorar o estimar amb fiabilitat. Per tant, comporta el reconeixement simultani o lincrement dun passiu, o la desaparici o dis-minuci dun actiu i, de vegades, el reconeixe-ment dun ingrs o duna partida de patrimoni net.

Es registraran en el perode a qu es refereixin els comptes anuals, els ingressos i les despeses meritats durant el perode i, en els casos en qu sigui perti-nent, sestablir una correlaci entre tots dos que en cap cas podr comportar el registre dactius o passius que no satisfacin la seva definici.

I finalment, pel que fa a la valoraci dels elements dels comptes anuals, sestableix que la valoraci s el procs pel qual sassigna un valor monetari a cadascun dels elements integrants dels comptes anuals, dacord amb el que es disposa a les normes de valoraci re-latives a cadascun dells, incloses a la segona part daquest Pla General de Comptabilitat.

Amb aquesta finalitat, el nou PGC estableix els se-gents criteris de valoraci:

Cost histric o cost

Valor raonable

Valor net realitzable

Valor actual

Valor en s

Costos de venda

Cost amortitzat

Cost de transacci atribut a un actiu o passiu financer

Valor comptable o en llibres

Valor residual

Aquests criteris saplicaran segons el que indiqui la norma de valoraci de cada element.

La novetat principal s el valor raonable que, amb el nou PGC, sutilitzar no tan sols per comptabilitzar

Guia prctica dinterpretaci del nou Pla General Comptable 7

correccions valoratives sin tamb per registrar els ajustos de valor per damunt del preu dadquisici en alguns elements patrimonials, com sn ara determi-nats instruments financers i altres elements als quals sapliquin les regles de la comptabilitat de cobertu-res.

3. Els comptes anuals

3.1. Documents que integren els comptes anuals

La tercera part del nou PGC recull tant les normes delaboraci dels comptes anuals com els models nor-mals i abreujats dels documents que els conformen, incls el contingut de la memria. En aquest sentit sestableix que els documents que formen els comptes anuals sn:

El balan

El compte de prdues i guanys

Lestat de canvis en el patrimoni net

Lestat de fluxos defectiu

La memria

Quan es puguin formular el balan, lestat de canvis en el patrimoni net i la memria en model abreujat, lestat de fluxos defectiu no ser obligatori. Pel que fa a les condicions que shan de complir per formular models abreujats, vegeu el punt 3.4 daquesta guia.

3.2. Formulaci de comptes anuals

Els comptes anuals selaboraran amb una periodicitat de dotze mesos, excepte en els casos de constituci, modificaci de la data de tancament de lexercici so-cial o dissoluci.

Els comptes anuals els hauran de formular lempresari o els administradors, que respondran de la seva veraci-tat, en el termini mxim de tres mesos, comptats des del tancament de lexercici. Amb aquesta finalitat, els comptes anuals expressaran la data en qu shaguessin formulat i hauran de ser signats per lempresari, per tots els socis illimitadament responsables dels deu-tes socials, o per tots els administradors de la so-cietat; si falts la signatura dalgun dells, sinclour una indicaci expressa de la causa a cadascun dels documents on falti.

Els comptes anuals selaboraran expressant els seus valors en euros; no obstant aix, els valors es podran expressar en milers o milions deuros quan la magnitud de les xifres aix ho aconselli, i aquesta circumstncia shaur dindicar en els comptes anuals.

3.3. Estructura dels comptes anuals

Els comptes anuals de les societats annimes, incloses les laborals, de les societats de responsabilitat limita-

da, incloses les laborals, de les societats en comandita per accions i de les societats cooperatives, shauran dadaptar al model normal. Les societats collectives i comanditries simples, quan a la data de tancament de lexercici tots els socis collectius siguin societats espanyoles o estrangeres, tamb shauran dadaptar al model normal.

3.4. Comptes anuals abreujats

1. Les societats podran utilitzar els models de comp-tes anuals abreujats en els casos segents:

a) Balan, estat de canvis en el patrimoni net i me-mria abreujats: les societats que, a la data de tan-cament de lexercici, es trobin almenys en dues de les circumstncies segents:

Que el total de les partides de lactiu no superi els dos milions vuit-cents cinquanta mil euros. En aquest sentit, sentendr per total actiu el total que apareix en el model del balan.

Que limport net de la seva xifra anual de ne- goci no superi els cinc milions set-cents mil euros.

Que la mitjana de treballadors empleats du- rant lexercici no sigui superior a 50.

b) Compte de prdues i guanys abreujat: les societats que, a la data de tancament de lexercici, es trobin almenys en dues de les circumstncies segents:

Que el total de les partides de lactiu no su- peri els onze milions quatre-cents mil euros. En aquest sentit, sentendr per total actiu el total que apareix en el model del balan.

Que limport net de la seva xifra anual de ne- goci no superi els vint-i-dos milions vuit-cents mil euros.

Que la mitjana de treballadors empleats du- rant lexercici no sigui superior a 250.

Quan a la data de tancament de lexercici una societat passi a complir dues de les circumstncies indicades, o b deixi de complir-les, aquesta situaci noms pro-duir efectes pel que fa al que sindica en aquest apar-tat si es repeteix durant dos exercicis consecutius.

2. Les empreses amb una altra forma societria no es-mentada en la norma anterior, aix com els empresaris individuals, estaran obligats a formular, com a mnim, els comptes anuals abreujats.

3. Les societats els valors de les quals estiguin ad-mesos a negociaci en un mercat regulat de qualsevol Estat membre de la Uni Europea no podran formular comptes anuals abreujats.

4. El que sestableix a les normes segents per als mo-dels normals shaur dadequar a les caracterstiques prpies dels models abreujats.

8 Guia prctica dinterpretaci del nou Pla General Comptable

5. El contingut de la memria abreujada que sinclou a la secci relativa als models abreujats a la terce-ra part del Pla General de Comptabilitat t carcter dinformaci mnima que les empreses que la puguin utilitzar hauran demplenar. A ms, sempre que aques-tes empreses realitzin operacions la informaci en memria de les quals estigui regulada en el mdul normal dels comptes anuals i no en labreujat, hauran dincloure aquesta informaci a la memria abreuja-da.

3.5. Normes comunes al balan, el compte de PiG, lestat de canvis en el patrimoni net i lestat de fluxos defectiu

Sense perjudici del que disposen les normes par-ticulars, el balan, el compte de prdues i guanys, lestat de canvis en el patrimoni net i lestat de fluxos defectiu es formularan tenint en compte les normes segents:

1. A cada partida shauran dindicar, a ms de les xifres de lexercici que es tanca, les co-rresponents a lexercici immediatament ante-rior. En aquest sentit, quan unes i altres no siguin comparables, sia perqu shagi produt una modificaci en lestructura, sia perqu hi hagi hagut un canvi de criteri comptable o reparaci derror, shaur dadaptar lexercici precedent, a efectes de la seva presentaci en lexercici al qual es refereixen els comptes anuals, i informar-ne detalladament a la me-mria.

2. No es podran modificar els criteris de compta-bilitzaci dun exercici a un altre, si no s en casos excepcionals que sindicaran i justifica-ran a la memria.

3. No shi inclouran aquelles partides a les quals no correspongui cap import en lexercici ni en el precedent.

4. No es podr modificar lestructura dun exercici a un altre, si no s en casos excepcionals que sindicaran a la memria.

5. Es podran afegir noves partides a les previstes en els models normals i abreujats, sempre que el seu contingut no estigui previst en les exis-tents.

6. Es podr fer una subdivisi ms detallada de les partides que apareixen en els models, tant en el normal com en labreujat.

7. Es podran agrupar les partides precedides de xifres rabs en el balan i lestat de canvis en el patrimoni net, o de lletres en el compte de prdues i guanys i lestat de fluxos defectiu si noms representen un import irrellevant per mostrar la imatge fidel o si aix safavoreix la claredat.

8. Quan escaigui, cada partida contindr una referncia creuada amb la informaci corres-ponent dins de la memria.

9. Els crdits i els deutes amb empreses del grup i associades, i tamb els ingressos i les despe-ses que sen derivin, figuraran en les partides corresponents, amb separaci de les que no corresponguin a empreses del grup o associa-des, respectivament. En tot cas, a les partides referents a empreses associades tamb shi inclouran les relacions amb empreses multi-grup.

10. Dacord amb el que disposa la norma de regis-tre i valoraci relativa a negocis conjunts, les empreses que participin en un o ms negocis conjunts que no tinguin personalitat jurdica (unions temporals dempreses, comunitats de bns, etc.) hauran de presentar aquesta in-formaci integrant a cada partida dels models dels diferents estats financers les quantitats corresponents als negocis conjunts en el quals participin, i informant sobre el seu desglossa-ment a la memria.

3.6. Principals novetats del balan i normes per a la seva elaboraci

El balan es constitueix com un estat central sobre la situaci econmicofinancera de lempresa que informa de la gesti que est duent a terme lempresa amb els recursos de qu disposa.

Les principals novetats que presenta el balan del nou PGC es poden resumir en:

Els elements patrimonials del balan shan classificat en actiu, passiu i patrimoni net. Aquesta classificaci t com a objectiu acla-rir que el patrimoni net de les empreses est constitut pels tradicionals fons propis i per altres partides que, dacord amb els nous cri-teris, poden aparixer en els balanos de les empreses. Aquestes noves partides que inte-gren el patrimoni net es refereixen a ingressos i despeses que simputen directament al patri-moni net i que en anys posteriors passaran al compte de prdues i guanys (en sn exemples els ajustos per valor raonable i les subvencions no reintegrables).

Els actius es classifiquen en no corrents i corrents, en comptes dimmobilitzats i circu-lants.

Amb lobjectiu dexpressar de manera ms cla- ra la gesti dels recursos, el nou PGC disposa que els actius no corrents mantinguts per a la venda (elements de limmobilitzat mate-rial, inversions immobiliries i participacions en empreses del grup, multigrup i associa-

Guia prctica dinterpretaci del nou Pla General Comptable 9

des, lalienaci dels quals es preveu dins dels dotze mesos segents) i els grups alienables delements mantinguts per a la venda (actius i passius que sespera alienar en dotze mesos) sinclouran en una partida especfica de lactiu i passiu corrent.

La presentaci en el patrimoni dels fons apor- tats pels socis o propietaris sefectuar de ma-nera neta segons el capital aportat. Per tant, en cas daportacions pendents, sindicaran en el patrimoni amb signe negatiu com una mi-noraci de la xifra de capital escripturat. En el mateix sentit, les accions prpies tamb figu-raran en el patrimoni net com a minoraci de la xifra de fons propis.

A ms, el PGC estableix una srie de normes que cal tenir en compte sobre lelaboraci i presentaci del balan. Aquestes normes es recullen a la tercera part del nou PGC. Les principals sn:

a) Pel que fa a lestructuraci de lactiu

1. Lactiu es classificar en actiu corrent i actiu no corrent.

2. Lactiu corrent estar format per:

Els actius vinculats al cicle normal dexplotaci que lempresa espera vendre, consumir o rea-litzar en el transcurs del cicle. Generalment el cicle dexplotaci no superar un any. Si no es pot identificar clarament, sentendr que s dun any.

Aquells actius diferents als anteriors el ven- ciment, lalienaci o la realitzaci dels quals sespera que es produeixi en el termini mxim dun any. Els actius financers no corrents es reclassificaran en corrents per la part que correspongui.

Els actius financers mantinguts per a la nego- ciaci, excepte els derivats financers el ter-mini de liquidaci dels quals sigui superior a un any.

Lefectiu i altres actius lquids equivalents que siguin intercanviats o usats per cancellar un passiu almenys dins de lany segent a la data de tancament de lexercici.

3. Lactiu no corrent estar format pels altres elements de lactiu diferents als esmentats anteriorment.

4. El passiu corrent comprendr:

Les obligacions relacionades amb el cicle nor- mal dexplotaci.

Les obligacions que vencin o sextingeixin en el termini mxim dun any; en concret aque-lles per a les quals lempresa no disposi dun dret incondicional a diferir el seu pagament

en aquest termini. Els passius no corrents es reclassificaran en corrents per la part que co-rrespongui.

Els passius financers mantinguts per negociar, excepte els derivats financers el termini de li-quidaci dels quals sigui superior a un any.

5. El passiu no corrent inclour els altres elements del passiu diferents dels anteriors.

b) Sobre la compensaci de partides

1. Un actiu i un passiu financer i els actius i passius per impostos podran aparixer pel seu valor net en el balan si compleixen alhora aquestes condicions:

a) que lempresa tingui el dret exigible de com-pensar els imports reconeguts, i

b) que tingui la intenci de liquidar limport pel valor net, o de realitzar lactiu i cancellar el passiu simultniament.

2. Les correccions valoratives per deteriorament i les amortitzacions acumulades minoraran la partida dactiu corresponent.

c) En relaci amb la classificaci dels diferents ele-ments de lactiu i el passiu

1. Si lempresa t despeses dinvestigaci activades es crear una partida Investigaci dins de A.I Immo-bilitzat intangible (actiu del balan).

2. Aquells terrenys o construccions destinats a ob-tenir ingressos (per arrendament o per lalienaci si sn possessi de lempresa), fora de lactivitat normal de lempresa, sinclouran a A.III Inversions immobi-liries.

3. Si hi ha existncies de producci de cicle superior a un any, les partides B.II de lactiu 3. Productes en curs i 4. Productes acabats es desglossaran per separar les de cicle curt i les de cicle llarg.

4. Si es tenen crdits amb clients per vendes i pres-tacions de serveis amb venciment superior a un any, la partida B.III de lactiu es desglossar per separar clients a llarg termini i a curt termini. Si el venciment s superior al cicle dexportaci, es crear a A.VII de lactiu no corrent Deutors comercials no corrents.

5. El capital social, i si s el cas la prima demissi, figuraran a A-1.I Capital i a A-1.II Prima demissi si est inscrita al Registre Mercantil. En cas contrari, en el moment de formular els comptes anuals apa-reixeran a la partida 5 Altres passius financers o 3 Altres deutes a curt termini dintre de C.III Deutes a curt termini en el passiu corrent.

6. Els socis per desemborsaments no exigits figuraran a A-1.I.2 Capital no exigit o minoraran limport de Deute amb caracterstiques especials segons quina sigui la qualificaci comptable de les seves aporta-cions.

10 Guia prctica dinterpretaci del nou Pla General Comptable

7. Si lempresa adquireix els seus propis instruments de patrimoni, senregistraran dins del Patrimoni net.

a) Si sn valors del seu capital aniran a A-1IV Accions i participacions en patrimoni pr-pies i es mostraran amb signe negatiu.

b) Si no, minoraran A-1.IX Altres instruments de patrimoni net.

8. Si t elements patrimonials classificats com a Ac-tius (passius) no corrents mantinguts per a la venda els canvis de valoraci dels quals es registren direc-tament en el patrimoni net i es crear Actius no co-rrents i passius vinculats, mantinguts per a la venda dins dA-2 Ajustos per canvi de valor del patrimoni net.

9. Si, excepcionalment, la moneda o les monedes fun-cionals fossin diferents de leuro, les variacions de valor senregistraran a Diferncia de conversi dins dA-2 Ajustos per canvis de valor del patrimoni net.

10. Les subvencions, donacions i llegats no reintegrables que no siguin atorgats per socis o pro-pietaris, pendents dimputar a resultats, formaran part del patrimoni net i senregistraran a A-3 Subvencions, donacions i llegats rebuts. Les rebudes per socis o propietaris formaran part del patrimoni net, dins dels fons propis, a Altres aportacions de socis.

11. Igual que per als crdits amb clients, amb la di-ferncia que si el termini s superior al cicle normal dexplotaci, al passiu corrent es crear B-VI Credi-tors comercials no corrents.

3.7. Compte de prdues i guanys

El compte de prdues i guanys recull el resultat de lexercici, format pels ingressos i les despeses del pe-rode en qesti, excepte quan procedeixi la seva im-putaci directa al patrimoni net dacord amb el que es preveu a les normes de registre i valoraci.

Les principals novetats sobre el nou compte de pr-dues i guanys sn:

Es passa dun model de doble columna (des- peses/ingressos) a un model vertical en forma de llista.

Desapareix el resultat extraordinari. La major part doperacions que abans tenien la conside-raci de despesa/ingrs extraordinari passen a formar part del resultat dexplotaci.

En el model normal dels comptes de prdues i guanys se separa el resultat de les operacions continuades del resultat de les activitats in-terrompudes.

Aquesta ltima separaci no es contempla en el model de prdues i guanys abreujat del PGC ni en el model de prdues i guanys incls al PGC PIMES.

A ms, el PGC estableix una srie de normes que cal tenir en compte sobre lelaboraci i presentaci del compte de prdues i guanys. Aquestes normes es recu-llen a la tercera part del nou PGC. Les principals sn:

1. Els ingressos i les despeses es classificaran segons la seva naturalesa.

2. Limport corresponent a les vendes, prestacions de serveis i altres ingressos dexplotaci es reflectir en el compte de prdues i guanys pel seu import net de devolucions i descomptes.

3. La partida 4.c)* Treballs realitzats per altres em-preses recull els imports corresponents a activitats realitzades per altres empreses en el procs produc-tiu.

4. Les subvencions, donacions i llegats rebuts que financin actius o despeses que sincorporin al cicle normal dexplotaci es reflectiran a la partida 5.b)* Subvencions dexplotaci incorporades al resultat de lexercici, mentre que les subvencions, donacions i llegats que financin actius de limmobilitzat intangi-ble, material o inversions immobiliries simputaran a resultats, dacord amb la norma de registre i va-loraci, a travs de la partida 9 Imputaci de sub-vencions dimmobilitzat no financer i altres. Les sub-vencions, donacions i llegats concedits per cancellar deutes que satorguin sense una finalitat especfica simputaran igualment a la partida 9 Imputaci de subvencions dimmobilitzat no financer i altres. Si es financs una despesa o un actiu de naturalesa fi-nancera, lingrs corresponent sinclour en el resultat financer i, en cas que sigui significativa, shi incor-porar la corresponent partida amb la denominaci Imputaci de subvencions, donacions i llegats de carcter financer.

5. La partida 10 Excessos de provisions recull les reversions de provisions de lexercici, amb lexcepci de les corresponents al personal que es reflecteixen a la partida 6 Despeses de personal, i les derivades doperacions comercials, que es reflecteixen a la par-tida 7.c)*.

6. Si sescau, les despeses associades a una reestruc-turaci es registraran a les corresponents partides se-gons la seva naturalesa, i sinformar del seu import global a la memria dels comptes anuals. Quan siguin significatius, a ms, sinformar dels imports inclosos a cadascuna de les partides.

7. En cas que lempresa presenti ingressos o despeses de carcter excepcional i una quantia significativa, per exemple els produts per inundacions, incendis, multes o sancions, es crear una partida amb la de-nominaci Altres resultats, que formar part del re-sultat de lexplotaci, i ninformar detalladament a la memria.

8. A la partida 14.a)* Variaci de valor raonable en instruments financers, cartera de negociaci i altres

Guia prctica dinterpretaci del nou Pla General Comptable 11

es reflectiran els canvis en el valor raonable dels ins-truments financers inclosos a les categories dActius (passius) financers mantinguts per negociar i Altres actius (passius) financers a valor raonable amb canvis en el compte de prdues i guanys en els termes que sindiquen a la norma de registre i valoraci relativa a instruments financers. I limport dels interessos me-ritats calculats segons el mtode de tipus dinters efectiu, aix com el dels dividends meritats a cobrar, es podr imputar a les partides que correspongui, se-gons la seva naturalesa.

9. A la partida 18* Resultat de lexercici procedent doperacions interrompudes net dimpostos del model normal de compte de prdues i guanys, lempresa re-gistrar un import nic que inclogui:

El resultat desprs dimpostos de les activitats interrompudes;

i el resultat desprs dimpostos reconegut per la valoraci a valor raonable menys els costos de venda, o b per alienaci o disposici per altres mitjans dels actius o grups alienables delements que constitueixin lactivitat inte-rrompuda.

10. Lempresa presentar en aquesta partida 18 limport de lexercici anterior corresponent a les ac-tivitats que tinguin el carcter dinterrompudes a la data de tancament de lexercici al qual corresponen els comptes anuals. Una activitat interrompuda s aquell component duna empresa que ha estat alienat o se nha disposat per una altra via, o b que ha estat clas-sificat com a mantingut per a la venda, i:

a) Representi una lnia de negoci o una rea geo-grfica de lexplotaci que sigui significativa i es pugui considerar separada de la resta;

b) Formi part dun pla individual i coordinat per alienar o disposar per una altra via duna lnia de negoci o duna rea geogrfica de lexplotaci que sigui significativa i es pugui considerar separada de la resta; o

c) Sigui una empresa dependent adquirida exclu-sivament amb la finalitat de vendre-la.

3.8. Estat de canvis en el patrimoni net

La incorporaci de lestat de canvis en el patrimoni s sens dubte una de les grans novetats del nou PGC.

Aquest estat financer t un doble objectiu. Duna banda, informar del total dingressos i despeses de lexercici inclosos els que tenen el seu origen en ope-racions de patrimoni i, daltra banda, informar sobre la variaci de les partides de patrimoni net en relaci amb lexercici anterior.

Per aquest motiu aquest document t dues parts di-ferenciades:

a) Lestat dingressos i despeses reconeguts; i

b) Lestat total de canvis en el patrimoni net.

La primera part, Estat dingressos i despeses recone-guts recull els canvis del patrimoni net derivats de:

a) El resultat de lexercici del compte de prdues i guanys.

b) Els ingressos i les despeses que, segons el que exigeixen les normes de registre i valoraci, shagin dimputar directament al patrimoni net de lempresa.

c) Les transferncies realitzades al compte de prdues i guanys segons el que disposa el Pla General de Comptabilitat.

Aquesta part es formular tenint en compte que:

Els imports relatius als ingressos i les despeses imputats directament al patrimoni net i les transferncies al compte de prdues i guanys es registraran pel seu import brut, i es mos-trar en una partida separada el seu correspo-nent efecte impositiu.

Si hi ha un element patrimonial classificat com a Actius no corrents mantinguts per a la venda o com a Passius vinculats amb actius no corrents mantinguts per a la venda que impliqui que la seva valoraci produeixi can-vis que shagin de registrar directament en el patrimoni net (per exemple, actius financers disponibles per a la venda), es crear un ep-graf especfic Actius no corrents i passius vin-culats, mantinguts per a la venda dins de les agrupacions B. Ingressos i despeses imputats directament al patrimoni net i C. Transfern-cies al compte de prdues i guanys.

Si, excepcionalment, la moneda o les mone- des funcionals de lempresa sn diferents de leuro, les variacions de valor derivades de la conversi a la moneda de presentaci dels comptes anuals es registraran en el patrimoni net, per a la qual cosa es crear un epgraf es-pecfic Diferncies de conversi dins de les agrupacions B. Ingressos i despeses imputats directament al patrimoni net i C. Trans-ferncies al compte de prdues i guanys. En aquests epgrafs figuraran els canvis de valor dels instruments de cobertura dinversi neta dun negoci a lestranger que, dacord amb el que disposen les normes de registre i valora-ci, shagin dimputar a patrimoni net.

La segona, anomenada Estat total de canvis en el patrimoni net, informa de tots els canvis que hi hagi hagut en el patrimoni net derivats de:

a) El saldo total dels ingressos i les despeses re-coneguts.

* del model normal de PiG.

12 Guia prctica dinterpretaci del nou Pla General Comptable

b) Les variacions originades en el patrimoni net per operacions amb els socis o propietaris de lempresa quan actun com a tals.

c) Les altres variacions que es produeixin en el patrimoni net.

d) Tamb sinformar dels ajustos al patrimoni net deguts a canvis en els criteris comptables i correccions derrors.

A ms, per a la formulaci daquesta part, es tindran en compte els aspectes segents:

Quan durant lexercici a qu es refereixin els comptes anuals es trobi un error que corres-pongui a un exercici anterior al comparatiu, se ninformar a la memria, i sinclour el corresponent ajust a lepgraf A.II de lEstat total de canvis en el patrimoni net, de tal ma-nera que el patrimoni inicial daquest exercici comparatiu ser objecte de modificaci per tal de recollir la rectificaci de lerror. En cas que lerror correspongui a lexercici compa-ratiu, aquest ajust sinclour a lepgraf C.II de lEstat total de canvis en el patrimoni net. Saplicaran les mateixes regles pel que fa als canvis de criteri comptable.

El resultat corresponent a un exercici es tras- passar a lexercici segent a la columna de resultats dexercicis anteriors.

Laplicaci que en un exercici es faci del resul- tat de lexercici anterior, es reflectir a:

La partida 4 Distribuci de dividends de -lepgraf B.II o D.II Operacions amb socis o propietaris.

Lepgraf B.III o D.III Altres variacions del -patrimoni net, per a les altres aplicacions que suposin reclassificacions de partides de patrimoni net.

3.9. Estat de fluxos defectiu

Lestat de fluxos defectiu s lltima gran novetat en matria de documents que integren els comptes anuals.

Aquest document t com a objectiu presentar la ca-pacitat de generar efectiu que t lempresa, aix com lorigen i la utilitzaci dels actius monetaris represen-tatius defectiu i altres actius lquids equivalents, i classifica els moviments per activitats, tot indicant la valoraci neta daquesta magnitud en lexercici.

Per tal de simplificar les obligacions comptables, aquest document no s obligatori per a les entitats que puguin formular un balan abreujat en el con-text del PGC ni per a les entitats que apliquen el PGC PIMES.

Sentn per efectiu i altres actius lquids equivalents

els que figuren com a tals a lepgraf B.VII de lactiu del balan, s a dir, la tresoreria dipositada a la caixa de lempresa, els dipsits bancaris a la vista i els ins-truments financers que siguin convertibles en efectiu i que, en el moment de la seva adquisici, el seu ven-ciment no sigui superior a tres mesos, sempre que no hi hagi risc significatiu de canvis de valor i formin part de la poltica de gesti normal de la tresoreria de lempresa.

Igualment, pel que fa a lestat de fluxos defectiu, es podran incloure com a component de lefectiu els des-coberts ocasionals quan formin part integrant de la gesti de lefectiu de lempresa.

Aquest document es formular separant els fluxos defectiu de lexercici en tres rees, que sn:

Fluxos defectiu de les activitats dexplotaci

Fluxos defectiu de les activitats dinversi

Fluxos defectiu de les activitats de finana- ment.

Per elaborar lestat de fluxos defectiu caldr seguir les pautes segents:

1. Els fluxos defectiu procedents de les activitats dexplotaci sn fonamentalment els ocasionats per les activitats que constitueixen la principal font dingressos de lempresa, aix com per altres activitats que no es puguin qualificar com a inversi o finana-ment.

2. La variaci del flux defectiu ocasionada per aques-tes activitats es mostrar pel seu import net, a excep-ci dels fluxos defectiu corresponents a interessos, dividends percebuts i impostos sobre beneficis, dels quals se ninformar per separat.

En aquest sentit, el resultat de lexercici abans dimpostos ser objecte de correcci per tal deliminar-ne les despeses i els ingressos que no hagin produt un moviment defectiu i incorporar-hi les transaccions dexercicis anteriors cobrades o pagades en lactual, tot classificant per separat els conceptes segents:

a) Els ajustos per eliminar:

Correccions valoratives, com sn ara les amor- titzacions, prdues per deteriorament de valor, o els resultats sorgits per laplicaci del valor raonable, i tamb les variacions en les provi-sions.

Operacions que hagin de ser classificades com a activitats dinversi o finanament, com sn ara els resultats per alienaci dimmobilitzat o dinstruments financers.

Remuneraci dactius financers i passius fi- nancers els fluxos defectiu dels quals shagin de mostrar per separat dacord amb el que es preveu a lapartat c) segent.

Guia prctica dinterpretaci del nou Pla General Comptable 13

El descompte de paper comercial, o la bestreta per qualsevol altre tipus dacord, de limport de les vendes a clients es tractar, pel que fa a lestat de fluxos defectiu, com un cobrament a clients que sha avanat en el temps.

b) Els canvis en el capital corrent que tinguin el seu origen en una diferncia en el temps entre el corrent real de bns i serveis de les activitats dexplotaci i el seu corrent monetari.

c) Els fluxos defectiu per interessos, inclosos els comptabilitzats com a major valor dels actius, i cobra-ments de dividends.

d) Els fluxos defectiu per impost sobre beneficis.

3. Els fluxos defectiu per activitats dinversi sn els pagaments que tenen el seu origen en ladquisici dactius no corrents i altres actius no inclosos en lefectiu i altres actius lquids equivalents, com sn ara immobilitzats intangibles, materials, inversions immobiliries o inversions financeres, i tamb els co-braments procedents de la seva alienaci o de la seva amortitzaci al venciment.

4. Els fluxos defectiu per activitats de finanament inclouen els cobraments procedents de ladquisici per tercers de ttols valors emesos per lempresa o de recursos concedits per entitats financeres o tercers, en forma de prstecs o altres instruments de finana-ment, aix com els pagaments realitzats per amortit-zaci o devoluci de les quantitats que hagin aportat. Tamb constaran com a fluxos defectiu per activitats de finanament els pagaments a favor dels accionistes en concepte de dividends.

5. Els cobraments i els pagaments procedents dactius financers, i tamb els corresponents als passius fi-nancers de rotaci elevada es podran mostrar nets, sempre que se ninformi a la memria. Es considerar que el perode de rotaci s elevat quan el termini entre la data dadquisici i la de venciment no superi els sis mesos.

6. Els fluxos procedents de transaccions en moneda estrangera es convertiran a la moneda funcional al ti-pus de canvi vigent en la data en qu shagi produt cada flux en qesti, i es podr utilitzar una mitja-na ponderada representativa del tipus de canvi del perode en aquells casos en qu hi hagi un volum ele-vat de transaccions efectuades. Si entre lefectiu i al-tres actius lquids equivalents hi ha actius denominats en moneda estrangera, sinformar a lestat de fluxos defectiu de lefecte que la variaci dels tipus de canvi hagi tingut en aquesta rbrica.

7. Lempresa ha dinformar de qualsevol import signi-ficatiu dels seus saldos defectiu i altres actius lquids equivalents a lefectiu que no estiguin disponibles per ser utilitzats.

8. Quan hi hagi una cobertura comptable, els fluxos de

linstrument de cobertura sincorporaran a la mateixa partida que els de la partida coberta, i aquest efecte sindicar a la memria.

9. En el cas doperacions interrompudes, es detallaran a la nota corresponent de la memria els fluxos de les diverses activitats.

10. Pel que fa a les transaccions no monetries, a la memria sinformar de les operacions dinversi i fi-nanament significatives que, pel fet de no haver do-nat lloc a variacions defectiu, no hagin estat incloses a lestat de fluxos defectiu (per exemple, conversi de deute en instruments de patrimoni o adquisici dun actiu mitjanant un arrendament financer).

11. En cas que hi hagi una operaci dinversi que impliqui una contraprestaci que sigui una part en efectiu o actius lquids equivalents i una altra part en altres elements, caldr informar sobre la part no monetria independentment de la informaci sobre lactivitat en efectiu o equivalents que shagi incls a lestat de fluxos defectiu.

12. La variaci defectiu i altres lquids equivalents ocasionada per ladquisici o alienaci dun conjunt dactius i passius que conformin un negoci o lnia dactivitat sinclour, si sescau, com a nica parti-da a les activitats dinversi, a lepgraf dinversions i desinversions, segons el que correspongui, i es crear una partida especfica amb la denominaci Unitat de negoci.

13. Quan lempresa tingui deute amb caractersti-ques especials, els fluxos defectiu que sen derivin sinclouran com a fluxos defectiu de les activitats de finanament, en una partida especfica anomena-da Deutes amb caracterstiques especials dins de lepgraf 10 Cobraments i pagaments per instruments de passiu financer.

3.10. Memria

La memria adquireix ms importncia, ja que exigeix un volum ms gran dinformaci que ajudi a interpre-tar la informaci continguda en els comptes anuals. En relaci amb el contingut de la memria, el nou PGC ha suprimit el quadre de finanament.

La memria es formular tenint en compte les normes segents:

1. El model de la memria recull la informaci mnima que cal emplenar; no obstant aix, no caldr emplenar els apartats on es demani informaci que no sigui significativa.

2. Shaur dindicar qualsevol altra informaci no inclosa en el model de la memria per que sigui necessria per permetre el coneixement de la situaci i lactivitat de lempresa durant lexercici, per facilitar la comprensi dels comptes anuals objecte de presentaci, i per

14 Guia prctica dinterpretaci del nou Pla General Comptable

tal que reflecteixin la imatge fidel del patri-moni, de la situaci financera i dels resultats de lempresa; en concret, shi inclouran dades qualitatives corresponents a la situaci de lexercici anterior quan aix sigui significatiu.

A ms, sincorporar a la memria qualsevol informaci que una altra normativa exigeixi incloure en aquest document dels comptes anuals.

3. La informaci quantitativa requerida a la memria shaur de referir a lexercici al qual corresponguin els comptes anuals, aix com a lexercici anterior sobre el qual sofereix infor-maci comparativa, si no s que una norma comptable indica especficament el contrari.

4. El que sestableix a la memria en relaci amb les empreses associades shaur dentendre tamb referit a les empreses multigrup.

3.11. Altres consideracions incloses a la tercera part del PGC

Una de les novetats ms rellevants del nou PGC s lexigncia de subministrar dins de la memria infor-maci doperacions amb parts vinculades.

En aquest sentit, a la tercera part del PGC sestableixen les segents definicions i consideracions:

1. Una part es considera vinculada a una altra quan una delles, o un conjunt que actua en concert, exerceix o t la possibilitat dexercir directament o indirectament, o en virtut de pactes o acords entre accionistes o partcips, el control sobre una altra o una influncia significativa en la presa de decisions financeres i dexplotaci de laltra.

2. En tot cas, es consideraran parts vinculades:

a) Les empreses que tinguin la consideraci dempresa del grup, associada o multigrup, en el sentit indicat en la norma tretzena delaboraci dels comptes anuals.

No obstant aix, una empresa estar exempta dincloure la informaci recollida a lapartat de la memria relatiu a les operacions amb parts vinculades quan la primera estigui controla-da o influda de manera significativa per una Administraci pblica estatal, autonmica o local i laltra empresa tamb estigui contro-lada o influda de manera significativa per la mateixa Administraci pblica, sempre que no hi hagi indicis dinfluncia entre les dues. Sentendr que hi ha aquesta influncia, entre altres casos, quan les operacions no es reali-tzin en condicions normals de mercat (si no s que aquestes condicions estan imposades per una regulaci especfica).

b) Les persones fsiques que posseeixin directa-

ment o indirectament alguna participaci en els drets de vot de lempresa, o en la seva en-titat dominant, de manera que puguin exercir sobre una o laltra una influncia significativa. Tamb shi inclouen els familiars propers de les persones fsiques esmentades.

c) El personal clau de la companyia o de la seva dominant, i sentn com a tal les persones fsiques amb autoritat i responsabilitat so-bre la planificaci, direcci i control de les activitats de lempresa, sia directament sia indirectament, entre les quals sinclouen els administradors i els directius. Tamb shi in-clouen els familiars propers de les persones fsiques esmentades.

d) Les empreses sobre les que qualsevol de les persones esmentades en els punts anteriors b) i c) pugui exercir una influncia significativa.

e) Les empreses que comparteixin algun conseller o directiu amb lempresa, excepte quan aquest no exerceixi una influncia significativa en les poltiques financera i dexplotaci de les dues.

f) Les persones que tinguin la consideraci de familiars propers del representant de ladministrador de lempresa, quan aquest sigui una persona jurdica. Els plans de pensions per als empleats de la mateixa empresa o dalguna altra que hi estigui vinculada.

3. A efectes daquesta norma, sentendran com a fami-liars propers aquells que podrien exercir influncia en, o ser influts per, la persona en qesti en les seves decisions relacionades amb lempresa. Inclouen:

a) El cnjuge o persona amb una relaci dafectivitat anloga;

b) Els ascendents, descendents i germans i els respectius cnjuges o persones amb una rela-ci dafectivitat anloga.

c) Els ascendents, descendents i germans del cn-juge o persona amb una relaci dafectivitat anloga; i

d) Les persones al seu crrec o a crrec del cn-juge o persona amb una relaci dafectivitat anloga.

4. Principals novetats en normes de valoraci

La segona part del nou PGC inclou les normes de re-gistre i valoraci. Amb els canvis introduts es pre-tn, duna banda, harmonitzar la norma espanyola en gran mesura amb els criteris continguts a les NIC/NIIF

Guia prctica dinterpretaci del nou Pla General Comptable 15

adoptades mitjanant reglaments de la UE i, daltra banda, agrupar al PGC els criteris que des de 1990 shan introdut en les successives adaptacions secto-rials i pronunciaments de lICAC.

A continuaci es presenten les novetats principals pel que fa a les normes de valoraci que tenen una afectaci generalitzada en el context de lempresa es-panyola.

4.1 En relaci amb limmobilitzat material

Pel que fa a limmobilitzat material es mant el preu dadquisici com a concepte base per valorar aquests actius en el moment inicial. Tanmateix, el concepte de preu dadquisici incorpora algunes novetats. Sn:

Forma part del preu dadquisici el valor ac- tual de les obligacions derivades del desman-tellament, la retirada o la rehabilitaci del lloc on es troben els actius. La provisi que sha de comptabilitzar com a contrapartida de limmobilitzat sactualitzar cada any per lefecte financer ocasionat pel descompte, sense perjudici de la revisi de limport inicial que pugui ocasionar una nova estimaci del cost daquestes tasques, o del tipus de des-compte aplicat. En ambds casos, a linici de lexercici en qu es produeixi, lajust motivar una revisi tant del valor de lactiu com de la provisi.

Lobligaci de capitalitzar les despeses fi- nanceres en qu shagi incorregut a causa de ladquisici o construcci dactius fins a la data en qu estiguin en condicions dentrar en funcio-nament, sempre que els actius necessitin un perode de temps superior a un any per estar en condicions ds.

Una segona novetat en la valoraci dels immobilitzats s la que es refereix a la comptabilitzaci de permutes dimmobilitzat material. La norma diferencia entre les permutes de carcter comercial i les que no ho sn, i identifica les primeres per lindici que els fluxos de caixa esperats de lactiu rebut difereixen significa-tivament dels del lliurat, sia perqu la configuraci dels fluxos difereix sia perqu el valor subjectiu per a lempresa del b rebut s ms alt que el lliurat. La norma disposa que, quan la permuta tingui carcter comercial, shaur de comptabilitzar el corresponent resultat sempre que es pugui obtenir un valor fiable del valor raonable de lelement lliurat o, si sescau, del rebut.

Pel que fa a la valoraci posterior, el nou PGC no in-trodueix grans canvis, ni en el criteri de valoraci de limmobilitzat material ni en el criteri per registrar lamortitzaci dels bns, ni en la comptabilitzaci dels deterioraments de valor. No obstant aix, sintrodueix el concepte dunitat generadora defectiu, definida com a grup identificable ms petit dactius que genera

entrades defectiu, i aquest concepte serveix de base per calcular el deteriorament del valor daquest grup dactius, sempre que aquest deteriorament no es pugui calcular element per element.

4.2 Pel que fa a limmobilitzat intangible

Pel que fa a limmobilitzat intangible, a ms dels cri-teris de reconeixement de tot actiu (estar controlat per lempresa, complir els requisits de probabilitat i gaudir duna valoraci fiable), sexigeix que lactiu si-gui identificable, per ser separable o per haver sorgit de drets legals o contractuals.

En relaci amb els actius intangibles, el nou PGC in-trodueix la previsi que puguin tenir una vida til in-definida, i aleshores no samortitzen, sense perjudici que si es comprova que el seu valor sha deteriorat, es registrar la prdua corresponent.

Es destaca el fons de comer, que no ser objecte damortitzaci, i shaur de sotmetre, almenys un cop lany, a un test de deteriorament. En cas que daquesta comprovaci resulti una correcci valorativa, tindr carcter irreversible.

4.3. Sobre les despeses destabliment i constitu-ci

Les despeses de primer establiment shauran de regis-trar al compte de prdues i guanys com a despeses de lexercici en qu shagin incorregut. En canvi, les des-peses de constituci i ampliaci de capital simputaran directament al patrimoni net de lempresa sense passar pel compte de prdues i guanys. Amb carcter general sutilitzar el compte 113 Reserves voluntries per registrar les despeses vinculades al capital.

4.4. Sobre els contractes darrendament financer (arrendament financer enfront de arrendament operatiu)

Una altra qesti que cal destacar del nou PGC s el tema dels contractes darrendament financer. Determi-nats contractes darrendament o altres operacions de naturalesa similar shan convertit en els ltims anys en frmules de finanament habitual de les empreses espanyoles. Aix doncs, juntament amb els contractes darrendament financer en sentit estricte, han proli-ferat una altra srie de contractes que sota la forma darrendaments operatius, en substncia, des dun punt de vista econmic, sn assimilables als primers.

Per aquest motiu, la norma darrendaments del nou PGC t com a objectiu precisar el tractament compta-ble daquestes operacions.

En aquest sentit, per qualificar un arrendament de financer o operatiu shauran de tenir en compte els aspectes segents:

a) Un arrendament es qualificar com a finan-cer quan de les condicions econmiques

16 Guia prctica dinterpretaci del nou Pla General Comptable

dun acord darrendament es dedueixi que es transfereixen substancialment tots els riscos i beneficis inherents a la propietat de lactiu objecte del contracte.

b) En un acord darrendament dun actiu amb op-ci de compra, es donar per suposat que es transfereixen substancialment tots els riscos i beneficis inherents a la propietat, quan no hi hagi dubtes raonables que sexercitar aquesta opci.

c) Si no es demostra el contrari, tamb se supo-sar aquesta transferncia, encara que no hi hagi opci de compra, en els casos segents entre daltres:

Contractes en els quals el termini de larrendament coincideixi amb la major part de la vida econmica de lactiu, i sempre que de les condicions pactades es desprengui la racionalitat econmica del manteniment de la cessi ds. El termini darrendament s el perode no revocable per al qual larrendatari ha contractat larrendament de lactiu, jun-tament amb qualsevol perode addicional en el qual aquest tingui dret a continuar amb larrendament, amb o sense pagament addi-cional, sempre que a linici de larrendament es tingui la certesa raonable que larrendatari exercitar aquesta opci.

En aquells casos en qu, al comenament de larrendament, el valor actual dels pagaments mnims acordats per a larrendament suposi la prctica totalitat del valor raonable de lactiu arrendat.

Quan larrendatari pugui cancellar el contrac- te darrendament i les prdues que hagi patit larrendador a causa de la cancellaci siguin assumides per larrendatari.

Quan les caracterstiques especials dels actius objecte de larrendament facin que la seva uti-litat quedi restringida a larrendatari.

Larrendatari t la possibilitat de prorrogar larrendament durant un segon perode, amb uns pagaments per arrendament que siguin substancialment inferiors als habituals del mercat.

Larrendament financer es comptabilitzar de la forma segent:

a) Larrendatari, en el moment inicial, registrar un actiu dacord amb la seva naturalesa, se-gons si es tracta dun element de limmobilitzat material o de lintangible, i un passiu financer pel mateix import, que ser el menor entre el valor raonable de lactiu arrendat i el valor ac-tual a linici de larrendament dels pagaments

mnims acordats, entre els quals sinclou el pagament per lopci de compra quan no hi hagi dubtes raonables sobre el seu exercici.

b) Per al clcul del valor actual, sutilitzar el ti-pus dinters implcit del contracte i, si aquest no es pot determinar, el tipus dinters de larrendatari per a operacions similars.

c) La crrega financera total es distribuir al llarg del termini de larrendament i simputar al compte de prdues i guanys de lexercici en qu es meriti; saplicar el mtode del tipus dinters efectiu.

Per tant, lelement afectat apareixer a limmobilitzat classificat segons la seva naturalesa i no apareixeran a lactiu els interessos diferits, ni en el passiu els inte-ressos no meritats. Els interessos de loperaci saniran reconeixent al compte de prdues i guanys a mesura que es vagin meritant dacord amb el contracte signat i segons el mtode del tipus dinters efectiu.

4.5. Pel que fa a la segregaci dactius no corrents en actius corrents

Una novetat del nou PGC s la qualificaci dactius no corrents i grups alienables delements mantinguts per a la venda quan compleixin una srie de requi-sits. Aquests requisits se centren en el fet que aquests actius estiguin a la venda de forma immediata i que tinguin una probabilitat de venda elevada.

En aquests casos, aquests actius no samortitzen i pas-sen a mostrar-se en el balan dins de lactiu corrent, ja que es preveu recuperar el seu valor en llibres a travs de la seva alienaci i no mitjanant el seu s en lactivitat ordinria de lempresa.

Aquests actius es reclassificaran a comptes del subgrup 58 Actius no corrents mantinguts per a la venda i ac-tius i passius associats.

4.6. Sobre el tractament i la valoraci dels instru-ments financers

Aquest tema s un dels principals canvis del nou PGC.

El canvi consisteix en el fet que el nou text no esta-bleix la valoraci dels actius i passius financers des de la perspectiva de la seva naturalesa, rendiment fix o variable, sin tenint en compte la gesti que lempresa espera realitzar amb aquests elements patrimonials.

En aquest sentit, lempresa haur de decidir on classi-fica els actius financers. Amb aquesta finalitat el nou PGC estableix les categories segents:

Prstecs i partides a cobrar: en aquesta cate- goria sinclouran els crdits per operacions co-mercials i els crdits per operacions no comer-cials. Aquests ltims es refereixen a aquells actius financers que, no sent instruments de

Guia prctica dinterpretaci del nou Pla General Comptable 17

patrimoni ni derivats, no tinguin origen co-mercial, el cobrament del qual sn de quantia determinada o determinable i que no es nego-cien en un mercat actiu.

Inversions mantingudes fins al venciment: es poden incloure en aquesta categoria els valors representatius de deute, amb una data de ven-ciment fixada, cobraments de quantia deter-minada o determinable, que es negocien en un mercat actiu i que lempresa tingui la intenci efectiva i la capacitat de conservar-los fins al venciment.

Actius financers per negociar: sinclouran en aquesta categoria els actius financers que soriginin o sadquireixin amb el propsit de vendrels a curt termini. Tamb sinclouran els derivats especulatius.

Altres actius financers a valor raonable amb canvis a PiG: sinclouran bsicament els actius financers hbrids (veure definici dinstrument financers hbrid en el glossari de conceptes).

Inversions en el patrimoni dempreses del grup, multigrup i associades (veure la seva de-finici en el glossari de conceptes).

Actius financers disponibles per a la seva ven- da: en aquesta categoria sinclouran els valors representatius de deute i instruments de patri-

moni daltres empreses que no shagin classifi-cat en cap de les categories anteriors.

A efectes de valoracions, constitueix un canvi molt destacable lobligatorietat de valorar a valor raonable els actius financers a la cartera de negociaci, aix com els actius disponibles per a la venda. En aquest sentit, sha de tenir en compte que les variacions de valor shauran de registrar:

Per a la cartera de negociaci: directament al compte de PiG. Per fer-ho, sutilitzaran els comptes 663 Prdues per valoraci dinstruments financers pel seu valor raonable i 763 Beneficis per valoraci dinstruments fi-nancers pel seu valor raonable.

Per als actius financers disponibles per a la venda: directament al patrimoni net, i simputaran al compte de PiG quan es pro-dueixi la baixa o el deteriorament de la inver-si. Per a aquestes operacions sutilitzaran els comptes del subgrup 8 i 9.

Els comptes del grup 8 i 9 vinculats als ajustos i trans-ferncies dels actius financers disponibles per a la venda es regularitzen a final del perode amb el comp-te 133 Ajustos per canvi de valoraci. Aquest compte figurar en el patrimoni de lentitat (amb signe positiu o negatiu segons el seu saldo) fins que salieni o es redueixi, si sescau, el valor de linstrument financer.

TIPUS DE CARTERA VALORACI POSTERIOR

Prstecs i partides a cobrar (inversions creditcies) A cost amortitzat

Inversions mantingudes fins al venciment A cost amortitzat

Actius financers mantinguts per negociarA valor raonable (sense deduir cap cost de transacci al qual es pugui incrrer per la seva venda)

Altres actius financers a valor raonable amb canvis a PiGA valor raonable (sense deduir cap cost de transacci al qual es pugui incrrer per la seva venda)

Inversions en el patrimoni dempreses del grup, multigrup i associades

Al cost

Actius financers disponibles per a la vendaA valor raonable (excepte els instruments de capital -accions- el valor raonable dels quals no es pugui estimar de manera fiable)

4.7. Pel que fa a la moneda estrangera

La principal novetat pel que fa a la moneda estrangera s el canvi de criteri en el tractament de les difern-cies de canvi positives en partides monetries (tre-soreria, prstecs a cobrar, deutes i partides a pagar i inversions en valors representatius de deute).

El nou PGC estableix que tant les diferncies negatives com les positives es registraran en el compte de PiG en el moment de tancar lexercici.

4.8. Comptabilitzaci de limpost sobre beneficis

La comptabilitzaci de limpost sobre beneficis suposa un canvi de model en el registre comptable de limpost sobre beneficis. Sabandona el model que obligava a buscar les diferncies en el compte de resultats i es passa al model de balan.

Aquest model es basa en la diferent valoraci que pu-guin tenir els elements del balan a efectes compta-bles i fiscals. Aquestes diferncies sanomenen tem-porries.

18 Guia prctica dinterpretaci del nou Pla General Comptable

Les principals caracterstiques del model de balan sn:

a) Les diferncies temporries sn les derivades de la diferent valoraci comptable i fiscal, atribuda als actius, passius i determinats instruments de patrimoni propi de lempresa, en la mesura en qu tinguin incidncia en la crrega fiscal futura.

b) Limpost corrent s la quantitat que satisf lempresa com a conseqncia de les liquida-cions fiscals de limpost o els impostos sobre el benefici relatives a un exercici. Les deduc-cions i altres avantatges fiscals en la quota de limpost, excloses les retencions i els pa-gaments a compte, donaran lloc a un menor import de limpost corrent.

c) Valoraci dels actius i passius per impost corrent i diferit:

Els actius i passius per impost corrent es va- loraran per les quantitats que sespera pagar o recuperar de les autoritats fiscals, dacord amb la normativa vigent aprovada i pendent de publicaci en la data de tancament de lexercici.

Els actius i passius per impost diferit es valo- raran segons els tipus de gravamen esperats en el moment de la seva reversi, segons la normativa vigent o aprovada i pendent de pu-blicaci a la data de tancament de lexercici.

d) La despesa per impost sobre beneficis de lexercici inclour la part relativa a la despesa o ingrs per limpost corrent i la part corres-ponent a la despesa o ingrs per limpost di-ferit.

La despesa o lingrs per impost corrent es correspondr amb la cancellaci de les re-tencions i els pagaments a compte, aix com amb el reconeixement dels passius i actius per impost corrent.

La despesa o lingrs per impost diferit es correspondr amb el reconeixement i la cancellaci dels passius i actius per impos-tos diferits.

e) La despesa o lingrs tant per impost corrent com diferit sinscriur al compte de PiG. No obstant aix, si t relaci amb una transac-ci o un succs que shagus reconegut di-rectament en una partida de patrimoni net, es reconeixer com a crrec o abonament en aquesta partida.

4.9. Pel que fa al tractament de les vendes i pres-tacions de serveis i descomptes vinculats

La norma que regula el tractament comptable dels in-

gressos per venda i prestacions de serveis inclou un nou criteri per comptabilitzar les permutes de bns o serveis per operacions de trfic, de manera que en el preu dadquisici es reconeixeran els resultats positius en aquestes operacions, sempre que els bns o serveis permutats no siguin de naturalesa i valor similars.

Una altra qesti que cal tenir en compte en les ope-racions comercials s la incorporaci dels descomptes per pagament immediat concedits als clients, tant si apareixen a la factura com si no, com un component ms (amb signe negatiu) de limport net de la xifra de negoci, de manera que queden exclosos del marge fi-nancer de lempresa. En el mateix sentit, els descomp-tes per pagament immediat concedits pels provedors, apareguin o no a la factura, es comptabilitzaran com a minoraci de la partida daprovisionament.

4.10. Sobre les provisions i contingncies

En relaci amb les provisions de passiu, sexigeix: que tota provisi ha de respondre a una obligaci actual derivada dun succs passat, la cancellaci del qual origini probablement una sortida de recursos i el seu import es pugui mesurar amb fiabilitat.

5. Primera implantaci

La disposici transitria primera del Reial Decret 1514/07 estableix que els criteris continguts al PGC shauran daplicar de manera retroactiva amb les ex-cepcions que sindiquen a les disposicions transitries segona i tercera del mateix Reial decret.

Amb aquesta finalitat, el balan dinici de lexercici en el qual sapliqui per primera vegada el PGC selaborar dacord amb les normes segents:

a) Shauran de registrar tots aquells actius i pas-sius que el PGC obligui a reconixer.

b) Shauran de donar de baixa tots els actius i passius el reconeixement dels quals no estigui perms pel PGC.

c) Shauran de reclassificar els elements patri-monials en sintonia amb les definicions i els criteris inclosos al PGC.

d) Lempresa podr optar per valorar tots els ele-ments patrimonials que shagin dincloure en el balan dinici dacord amb els principis i les normes vigents amb anterioritat a lentrada en vigor de la Llei 16/07, de 4 de juliol, de re-forma i adaptaci de la legislaci mercantil en matria comptable per a la seva harmonitzaci internacional amb base a la normativa de la Uni Europea, excepte els instruments finan-cers que es valorin pel seu valor raonable.

Si lempresa decideix no fer s de lopci anterior, va-lorar tots els seus elements patrimonials dacord amb

Guia prctica dinterpretaci del nou Pla General Comptable 19

les noves normes.

La contrapartida dels ajustos que shagin de realitzar per donar compliment a la primera aplicaci ser una partida de reserves, amb les excepcions previstes a les disposicions del Reial Decret i excepte quan, dacord amb els criteris inclosos a la segona part del PGC, shagin dutilitzar altres partides.

Finalment, caldr tenir en compte que la disposici transitria quarta estableix que:

Els comptes anuals corresponents a lexercici que sinici a partir de lentrada en vigor del PGC es consideraran comptes anuals inicials, per la qual cosa en aquests comptes no shi reflectiran xifres comparatives.

A la memria dels primers comptes anuals es crear un apartat amb la denominaci Aspec-tes derivats de la transici a les noves nor-mes comptables, on sinclour una explicaci de les principals diferncies entre els criteris comptables aplicats en lexercici anterior i els actuals, aix com la quantificaci de limpacte que produeix aquesta variaci de criteris comptables en el patrimoni net de lempresa. En concret, sinclour una conciliaci referida a la data del balan dinici.

6. PGC PIMES enfront de PGC

El PGC PIMES presenta una estructura idntica al PGC, per ha redut els seus continguts en les operacions que les petites i mitjanes empreses realitzen menys sovint, i ha simplificat alguns aspectes puntuals.

En concret, el PGC PIMES es divideix en les parts se-gents:

1. Marc conceptual de la comptabilitat

2. Normes de registre i valoraci per a petites i mitjanes empreses

3. Comptes anuals

4. Quadre de comptes

5. Definicions i relacions comptables

El marc conceptual de la comptabilitat presenta una estructura idntica i un contingut molt similar al del PGC.

Pel que fa als comptes anuals, les empreses que adop-tin el PGC PIMES hauran de formular 4 estats finan-cers. Sn:

El balan

El compte de prdues i guanys

Lestat de canvis en el patrimoni net

La memria

El PGC PIMES no exigeix a aquestes empreses que pre-sentin lestat de fluxos defectiu. Aquest estat es po-dr presentar de forma voluntria, i aleshores shaur delaborar dacord amb el que estableix el PGC gene-ral.

Pel que fa al balan, el compte de prdues i guanys i la memria, el seu contingut i la seva estructura sn molt similars als dels models abreujats del PGC.

Les principals diferncies entre el PGC PIMES i el PGC se centren en dos temes concrets. Duna banda, la possibilitat dimputar determinats ingressos i despe-ses al patrimoni net, i, daltra banda, la simplificaci dalgunes normes de valoraci.

Pel que fa a la possibilitat dimputar ingressos i des-peses al patrimoni net, cal destacar els aspectes se-gents:

El PGC PIMES limita aquesta imputaci dingressos i despeses nicament a operacions com subvencions o les possibles operacions de cobertura que realitzi una PIME. En aquest sentit, el PGC PIMES no contempla la possibi-litat de revalorar els actius financers via patri-moni ja que ha eliminat la cartera de disponi-ble per a la venda.

El PGC PIMES no contempla els grups 8 i 9 del PGC. La imputaci dingressos i despe-ses al patrimoni (per a les subvencions no reintegrables) es realitza directament contra els comptes afectats.

Pel que fa a les normes de valoraci, les principals simplificacions que incorpora el PGC PIMES sn:

1. La utilitzaci del valor raonable queda ms restrin-gida al PGC PIMES que al PGC, ja que no es contempla la categoria dels actius financers disponibles per a la venda. Al PGC PIMES la utilitzaci del valor raonable noms ser necessria per:

Registrar els ajustos de valor per sobre del preu dadquisici a la cartera dactius finan-cers mantinguts per negociar i actius financers hbrids.

Registrar operacions de permutes comercials.

2. El PGC PIMES noms inclou 3 categories en relaci amb els actius financers:

Aquestes categories sn:

20 Guia prctica dinterpretaci del nou Pla General Comptable

Aquesta simplificaci de carteres (en comparaci amb el PGC) respon fonamentalment a una necessitat de simplificar les operacions vinculades als actius finan-cers, tenint en compte que lactivitat daquestes em-preses no rau en la gesti daquests actius.

3. A la categoria dactius financers a cost amortitzat sofereix lopci de registrar en el compte de prdues i guanys els costos directes de la transacci (que tamb es poden considerar com a major valor de lactiu, que s el rgim previst al PGC) la qual cosa simplificar la determinaci posterior del cost amortitzat.

4. Igual que en els actius financers a cost amortitzat, sha introdut en els passius financers a cost amor-titzat lopci de dur al compte de prdues i guanys les despeses directament atribubles a la transacci, aix com les comissions, en el moment del seu reco-

TIPUS DE CARTERA VALORACI POSTERIOR

Actius financers a cost amortitzat (inversions creditcies) A cost amortitzat

Actius financers mantinguts per negociarA valor raonable (sense deduir cap cost de transacci al qual es pugui incrrer per la seva venda)

Actius financers a cost:Instruments de patrimoni en empreses del grup, multi- grup i associadesAltres instruments de patrimoni

Preu dadquisici menys correccions valoratives

neixement inicial (sense la necessitat de periodificar aquestes despeses durant la vida del passiu financer), la qual cosa suposa, sens dubte, una facilitat tant en el registre de loperaci en el moment inicial com en el registre de les diferents amortitzacions del deute.

5. Les subvencions no reintegrables tenen la conside-raci dingrs que va directament al patrimoni net. Per al seu registre, el PGC PIMES preveu la utilitzaci di-recta de comptes del subgrup 13 descomptant lefecte impositiu que es derivi de loperaci. La diferncia en relaci amb el PGC s el fet que el PGC PIMES no con-templa la utilitzaci en el moment inicial de comptes del grup 9 per registrar lingrs per subvenci, i el porta directament a comptes patrimonials del subgrup 13.

Guia prctica dinterpretaci del nou Pla General Comptable 21

Annex

22 Guia prctica dinterpretaci del nou Pla General Comptable

Guia prctica dinterpretaci del nou Pla General Comptable 23

Models de comptes anuals abreujats

1. Balan de situaci abreujat

BALAN DE SITUACI AL TANCAMENT DE LEXERCICI 200XNOTA DE LA MEMRIA

200X 200X-1NM. COMPTES ACTIU

A) ACTIU NO CORRENT

20,(280),(290) I. Immobilitzat intangible

21, (281), (291), 23 II. Immobilitzat material

22, (282) ,(292) III. Inversions immobiliries

2403, 2404, 2413, 2414, 2423, 2424, (2493), (2494), (293), (2943), (2944), (2953), (2954)

IV. Inversions en empreses del grup i as-sociades a llarg termini

2405, 2415, 2425, (2495), 250, 251, 252, 253,254, 255, 257, 258, (259), 26, (2945), (2955),(297), (298)

V. Inversions financeres a llarg termini

474 VI. Actius per impost diferit

B) ACTIU CORRENT

580,581,582,583,584, (599)I. Actius no corrents mantinguts per a la venda

30, 31,32, 33, 34, 35, 36, (39), 407 II. Existncies

III. Deutors comercials i altres comptes per cobrar

430, 431, 432, 433, 434, 435, 436, (437), (490), (493)

1. Clients per vendes i prestacions de serveis

55802. Accionistes (socis) per desemborsa-ments exigits

44, 460, 470, 471,472, 5531, 5533, 544 3. Altres deutors

5303, 5304, 5313, 5314, 5323, 5324, 5333, 5334, 5343,5344,5353,5354,(5393), (5394), 5523, 5524, (593), (5943), (5944), (5953), (5954)

IV. Inversions en empreses del grup i as-sociades a curt termini

5305, 5315, 5325, 5345, 5355,(5395), 540, 541, 542, 543, 545, 546, 547, 548, (549), 551, 5525, 5590, 5593, 565, 566, (5945), (5955), (597), (598)

V. Inversions financeres a curt termini

480,567 VI. Periodificacions a curt termini

57VII. Efectiu i altres actius lquids equi-valents

TOTAL ACTIU (A + B)

24 Guia prctica dinterpretaci del nou Pla General Comptable

NM. COMPTES PATRIMONI NET I PASSIU NOTA DE LA MEMRIA

200X 200X-1 A) PATRIMONI NET

A-1) Fons propis

I. Capital

100,101,102 1. Capital escripturat

(1030), (1040) 2. (Capital no exigit)

110 II. Prima demissi

112, 113, 114, 115, 119 III. Reserves

(108),(109) IV. (Accions i participacions en patrimoni prpies)

120, (121) V. Resultats dexercicis anteriors

118 VI. Altres aportacions de socis

129 VII. Resultat de lexercici

(557) VIII. (Dividend a compte)

111 IX. Altres instruments de patrimoni net

133,1340, 137 A-2) Ajustos per canvis de valor

130,131,132 A-3) Subvencions, donacions i llegats rebuts

B) PASSIU NO CORRENT

14 I. Provisions a llarg termini

II Deutes a llarg termini

1605, 170 1. Deute amb entitats de crdit

1625, 174 2. Creditors per arrendament financer

1615, 1635, 171, 172, 173, 175, 176, 177, 178, 179, 180, 185, 189

3. Altres deutes a llarg termini

1603, 1604, 1613, 1614, 1623, 1624, 1633, 1634

III. Deutes amb empreses del grup i associades a llarg termini

479 IV. Passius per impost diferit

181 V. Periodificacions a llarg termini

C) PASSIU CORRENT

585, 586, 587, 588, 589I. Passius vinculats a actius no corrents mantinguts per a la venda

499, 529 II. Provisions a curt termini

III. Deutes a curt termini

5105, 520, 527 1. Deutes amb entitats de crdit

5125,5124 2. Creditors per arrendament financer

(1034), (1044), (190), (192), 194, 500, 501, 505, 506, 509, 5115, 5135, 5145, 521, 522, 523, 525, 526,528, 551, 5525, 5530, 5532, 555, 5565, 5566, 5595, 5598, 560, 561, 569

3. Altres deutes a curt termini

5103, 5104, 5113, 5114, 5123, 5124, 5133, 5134, 5143, 5144, 5523, 5524, 5563,5564

IV. Deutes amb empreses del grup i associades a curt termini

V. Creditors comercials i altres comptes a pagar

400,401, 403, 404, 405, (406) 1. Provedors

41, 438, 465, 466, 475, 476, 477 2. Altres creditors

485, 568 VI. Periodificacions a curt termini

TOTAL PATRIMONI NET I PASSIU (A + B + C)

Guia prctica dinterpretaci del nou Pla General Comptable 25

2. Compte de prdues i guanys abreujat

NM. COMPTESNOTA DE

MEMRIA200X 200X-1

700, 701, 702, 703, 704, 705, (706), (708), (709)

1. Import net de la xifra de negoci

71*, (6930), 79302. Variaci dexistncies de productes acabats i en curs de fabricaci

73 3. Treballs realitzats per lempresa per al seu actiu

(600), (601), (602), (607), 608, 609, 61*, (6931), (6932), (6933), 606, 7931, 7932, 7933

4. Aprovisionaments

740, 747, 75 5. Altres ingressos dexplotaci

(64), 7950, 7957 6. Despeses de personal

(62), (631), (634), 636, 639, (65), (694), (695), 794, 7954

7. Altres despeses dexplotaci

(68) 8. Amortitzaci de limmobilitzat

7469. Imputaci de subvencions dimmobilitzat no fi-nancer i altres

7951, 7952, 7955, 7956 10. Excs de provisions

(670), (671), (672), (690), (691), (692), 770, 771, 772, 790, 791, 792

11. Deteriorament i resultat per alienacions de limmobilitzat

A) RESULTAT DEXPLOTACI (1+2+3+4+5+6+7+8+9+10+11)

760, 761, 762, 767, 769 12. Ingressos financers

(660), (661), (662), (664), (665), (669)

13. Despeses financeres

(663), 76314. Variaci de valor raonable en instruments finan-cers

(668), 768 15. Diferncies de canvi

(666), (667), (673), (675), (696), (697), (698), (699), 766, 773, 775, 796, 797, 798 , 799

16. Deteriorament i resultat per alienacions dinstruments financers

B) RESULTAT FINANCER (12+13+14+15+16)

C) RESULTAT ABANS DIMPOSTOS (A+B)

6300*, 6301*, (633), 638 17. Impost sobre beneficis

D) RESULTAT DE LEXERCICI (C+17)

* Pot ser amb signe positiu o negatiu

26 Guia prctica dinterpretaci del nou Pla General Comptable

3. Estat de canvis en el patrimoni net

a) Estat abreujat dingressos i despeses reconeguts corresponents a lexercici acabat el ... de 200X

NM. COMPTESNOTA A LA

MEMRIA200X 200X-1

A) RESULTAT DEL COMPTE DE PRDUES I GUANYS

B) INGRESSOS I DESPESES IMPUTATS DIRECTAMENT AL PATRIMONI NET:

(800), (89), 900, 991, 992

I. Per valoraci dinstruments financers

910, (810) II. Per cobertures de fluxos defectiu

94 III. Subvencions, donacions i llegats rebuts

(85),95 IV. Per guanys i prdues actuarials i altres ajustos

(8300)*, 8301*, (833), 834, 835, 838

V. Efecte impositiu

Total ingressos i despeses imputats directament al patrimoni net (I+II+III+IV+V)

C) TRANSFERNCIES AL COMPTE DE PRDUES I GUANYS

(802),902,993,994 VI. Per valoraci dinstruments financers

(812), 912 VII. Per cobertures de fluxos defectiu

(84) VIII. Subvencions, donacions i llegats rebuts

8301*,(836) ,(837) IX. Efecte impositiu (de les transferncies)

Total transferncies al compte de prdues i guanys (VI + VII + VIII + IX)

TOTAL INGRESSOS I DESPESES RECONEGUTS (A+B+C)

* Pot ser amb signe positiu o negatiu

Guia prctica dinterpretaci del nou Pla General Comptable 27

b) E

stat

abr

euja

t to

tal d

e ca

nvis

en

el p

atrim

oni n

et c

orre

spon

ent

a le

xerc

ici a

caba

t el

. d

e 20

0x

CAPI

TAL

PRIM

A

EMIS

SI

RESE

RVES

(ACC

IONS

I PA

RTIC

.

PRP

IES)

RESU

LTAT

EXER

CICI

S

ANTE

RIOR

S

ALTR

ES

APOR

T.

SOCI

S

RESU

L-

TAT

DE

LEX

ERCI

CI

(DIV

IDEN

D

A CO

MPT

E

LLIU

RAT)

ALTR

ES

INST

R. D

E

PATR

IM.

AJUS

T PE

R

CANV

I

VALO

R

SUBV

ENCI

ONS,

DONA

CION

S I

LLEG

ATS

TOTA

LES

CRIP

-

TURA

TNO

EXI

GIT

C. S

ALDO

FIN

AL A

NY X

-1

I. A

just

os p

er c

anvi

s de

crit

eri X

-1

II. A

just

os p

er e

rrors

any

X-1

D. S

ALDO

AJU

STAT

, INI

CI A

NY X

I. T

otal

ing

ress

os i

des

pese

s re

co-

negu

ts

II.

Oper

acio

ns a

mb

soci

s o

prop

ie-

taris

1. A

ugm

ent

capi

tal

2. (

-) R

educ

ci

capi

tal

3. A

ltres

ope

raci