DIVENDRES · 24 d’agost del 2018. Any XLIII. Núm. 14738 - AVUI / Any XL. Núm. 13608 - EL PUNT

1,20€

1515

27-1

1836

56L

1805

96-1

1355

15w

CONSULTORIA INTEGRALper a pimes i patrimonis familiars

www.pontipujol.com · tel. 93 764 04 69

EUROPA-MÓN P20-21

Compromís per anul·larels judicis franquistesPRESSIÓ · L’independentismecatalà força el PSOE a revocarles sentències contra Companys ila resta de represaliats

VOTS · Sánchez aconsegueixels suports per a l’exhumació deFranco, que es farà senseanunciar la data d’actuació

Pacte per retirar alPP el vet al sostrede despesa al Senat

El president de la Generalitat, Quim Torra, homenatja Pompeu Fabra ■ EFE

NACIONAL P8

Torra reitera el compromís per la República en la clausura de la UCE

Fervor republicà a Prada

Trump augura el caospels judicis contra ell

Europa-Món P24

Vol visitar la mare, que és a l’hospital

Nacional P10

Bassa, pendent d’unpermís penitenciari

Grande-Marlaska hi vol parlarde la “convivència a l’espai públic”

L’Estat acceleraper la Junta deSeguretat del groc

Càrrecselectes de Cses filmentraientllaços grosEn el vídeo s’hi veuun diputat i regidors

P6,7

2 | EL PUNT AVUIDIVENDRES, 24 D’AGOST DEL 2018

en tornats d’unaincursió esti-

uenca a la Provençaque només pot serbreu per definició:sempre en voldríem

més. Encara avui la presència de l’en-senya quadribarrada en escuts i ban-deres ens recorda la història compar-tida, el pas del Comtat de Provençaper les mans del Casal de Barcelonaentre els segles XII i XIII. Aquesta fami-liaritat, però, no es limita als contin-guts de quatre pergamins empolsi-nats, sinó que és viva en el paisatgemediterrani de la vinya i l’olivera, ques’estén també del Rosselló al Baix Se-gura. No és estrany que els nostresnoucentistes trobessin en l’obra deCézanne un punt de referència en elseu afany de definir la mediterraneïtati de circumscriure-hi la catalanitat: elgeni d’Ais de Provença hi veia amb lamateixa llum que nosaltres, definintles formes, marcant els contorns i lesestructures, en contrast amb el difu-minat i la imprecisió d’arrel atlàntica.També em venen al cap les interessan-

tíssimes classes de l’August Rafanell ala Universitat de Girona, quan ens ex-plicava que la frontera entre les cultu-res catalana i occitana era més im-pressionista que cezanniana –que noquedava prou ben definida, vull dir–als inicis de la Renaixença. Això ho téexplicat amb escreix al seu llibre La il-lusió occitana (Quaderns Crema,2006) i parcialment a Notíciesd’abans-d’ahir (Acontravent, 2012), tí-tols que aprofito per recomanar desd’aquí. Avui dia, un cop superat el se-gle XX i la seva força nacionalitzadora icentralitzadora, costa posar a prova lasemblança de les parles de banda ibanda de les Corberes. De tant en tanten trobem rastre en les plaques d’al-guns carrers i en el nom de la barcad’algun pescador. De tornada, quan jacorríem el risc de pensar que tot aixòeren només relíquies, vam parar a Ro-cafort a comprar formatge blau. Unadependenta ens sent parlar català–del Montseny, de València, del’Ebre...– i ens atén en occità, i és tottan normal que comprenc aquells so-miatruites del segle XIX.

B

Keep calmAndreu Pujol

La il·lusióoccitana

Una dependenta ens sentparlar català i ens atén enoccità, i és tot tan normal quecomprenc aquellssomiatruites del segle XIX

o sé si saben que a Mataró te-nim un himne. Mataró! Ahir elsdeia que m’he tornat un colum-

nista vell i costumista. Avui afegeixo: ilocal. Cada dia més, i per força. Abansel diari m’enviava a llocs. Des que l’em-presa i la legislació laboral m’han jubi-lat estic collat a la cadira de l’ordina-dor de casa, des d’on escric aquestescoses. La casa és a Mataró. A Mataró,dic, tenim un himne. Es tracta d’El be-quetero, composició per a banda delmestre Gustau Pascual Falcó de Co-centaina, Alacant. Es tracta d’unausurpació. Quan a final dels anys se-tanta volíem revitalitzar la festa majorens vam trobar que no comptàvemamb cap formació musical que li po-gués donar sonoritat i alegria. La vamanar a buscar a Gaianes, població peti-ta i recòndita de la comarca del Com-tat, a Alacant. Dic “vam”, com si jo hitingués a veure. En Pep Comas ens po-dria explicar per què va ser de Gaianesla banda escollida. Els periodistes lo-cals tenim aquestes coses: diem PepComas com si l’hagués de conèixer tot-hom. A Mataró, tots coneixem en PepComas i els serveis que ha fet per a la

N

ciutat. Va venir la banda de Gaianes,doncs, i com que va sonar a plena sa-tisfacció, els seus serveis van ser recla-mats en anys següents, molts anys se-güents. El bequetero va començar sentuna més de les peces que interpreta-ven, com Paquito el chocolatero, delmateix compositor, o El faller. Finsque un any El bequetero, repetit vint otrenta vegades, va fer ballar els ge-gants en una sortida nocturna i migimprovisada de les figures. Aquellasortida, que des de l’inici va tenir unaparticipació ciutadana multitudinària,s’ha institucionalitzat i El bequetero,de tan insistent, ha cobrat vida a part

i avui no hi ha res festiu a Mataró alllarg de l’any que no comenci o acabiamb la composició del senyor PascualFalcó. És el nostre L’emigrant. Els ma-taronins que són lluny senten El be-quetero i es posen a plorar. La festamajor, Les Santes, compta, com a actesuprem i genuí, amb una missa per aorquestra, cor i solistes que es remun-ta a l’any 1848. La partitura té mo-ments lleugers i alegres. Havia de serEl bequetero i no el Glòria, la nostramúsica. La banda de Gaianes ja no ve.Li ha pres el relleu i el repertori unaformació pròpia. La Principal de la Bis-bal ha convertit aquest any El bequete-ro en una sardana: El bequetero deMataró. Quan la va estrenar, algú esva aixecar de la cadira com si sentísLa Santa Espina.

Casa meva és al centre de la ciutat,on passen la majoria dels actes de lafesta. Des de la cadira, quantes vega-des no he sentit aquest any El bequete-ro, matí, tarda i nit? Quatre-centes?Cinc-centes? Més. Surto al balcó i caçol’article. El risc és passar de local a ca-solà, com James Stewart en cadira derodes a La finestra indiscreta.

“La composicióper a banda s’haconvertit en l’himnede la ciutat

Vuits i nous

‘El bequetero’Manuel Cuyàs

El Punt Avui expressa laseva opinió únicament enels editorials. Els articlesfirmats exposen lesopinions dels seus autors.Punt de Vista

HERMES COMUNICACIONS SAPresident: Joaquim Vidal i Perpinyà.Consell d’Administració: Lídia Vidal i Juventench(vicepresidenta), Eduard Vidal i Juventench, Esteve Colomer i Fonti Joan Vall i Clara.Consell de lectors: Feu-nos arribar les opinions, els suggerimentsi les consultes que desitgeu sobre el nostre projecte editorial i elsnostres productes a conselldelectors@elpuntavui.cat. Tots elscontactes rebran resposta de la direcció.

Direcció Executiva: Joan Vall i Clara(conseller delegat), Xevi Xirgo (InformacióGeneral), Emili Gispert (InformacióEsportiva i local), Toni Muñoz (Serveis),Josep Madrenas (Webs i Sistemes), AlbertParís (Comunicació), Miquel Fuentes(Administració i RH), Lluís Cama(Producció), Concepció Casals (Distribució)i Ricard Forcat.

La vinyetaFer

| Punt de Vista | 3EL PUNT AVUIDIVENDRES, 24 D’AGOST DEL 2018

El govern socialista de PedroSánchez sembla decidit a ti-

rar endavant l’exhumació del cadà-ver del dictador Francisco Francoper poder retirar-lo del Valle de losCaídos. Una mesura que té una re-llevància històrica i política innega-ble però que no ha de servir com adistracció del necessari pla integralde revisió dels crims del franquis-me i de reparació de les víctimesque cal desplegar. Per això cal valo-rar esperançadorament la predis-posició del PSOE a aprovar l’anul-lació dels judicis sumaríssims delfranquisme, començant per la sen-tència a mort del president LluísCompanys. Si es confirmés la deci-sió del govern espanyol seria unagran notícia, malgrat que sigui ar-rencada com a exigència dels inde-pendentistes catalans per votar lamediàtica retirada del dictador del’actual emplaçament honorífic.

L’anul·lació de les sentènciesfranquistes hauria de ser una reali-tat de fa molts anys. Però ni tan solsel govern de Zapatero va tenir el co-ratge d’incloure-ho en la nova llei dememòria històrica. I cal dir que lla-vors, ja en ple segle XXI, gairebétots els partits van claudicar res-pecte a això –només ERC va man-tenir l’exigència que els sumariss’havien d’anul·lar–. Que el PP i Csno avalin aquesta mesura ni l’exhu-mació de Franco mostra els dubtesdemocràtics en què la vella i la novadreta espanyola encara estan ins-tal·lades. Però el PSOE ha de posarfi al titubeig en aquest tema i arasembla que la restitució de les vícti-mes podria ser una realitat, seguintl’exemple del que ja va aprovar aCatalunya el Parlament. Aquestpunt, juntament amb un pla ambi-ciós de fosses per recuperar elscossos de les víctimes indignamententerrades a les cunetes, és quel-com a què els socialistes s’hauriend’abocar sense contemplacions.

ExhumarFranco, i elfranquisme

EDITORIAL

o no sé si Pedro Sánchez ha plan-tejat l’exhumació de Franco pertenir tothom entretingut aquest

estiu i que no ens adonem de comd’atrapat està el seu govern (si és així,tampoc em semblaria tan mala estra-tègia), però la veritat és que és real-ment sensacional, tot aquest serial. I,com reclamava dimecres en aquestmateix espai i ho estan fent, encara ésmés sensacional veure com s’estan re-tratant Ciudadanos i el PP en aquestafer. És sensacional, sentir els argu-ments que fan servir per dir que sí pe-rò que no. Sensacional, veure quantsmalabarismes interns han de fer perno incomodar els seus. Perquè és aixòel que els passa. Que els tenen dins. Dequines formacions són, moltsd’aquests que es passegen pel Valle delos Caídos per honorar allò que és in-honorable? A qui voten, moltsd’aquests signants de la Declaraciónde respeto y desagravio al general

J “És sensacional,ridícul, sentir elsarguments deCiudadanos i del PPper dir que sí peròque no a exhumarFrancisco Franco

Francisco Franco Bahamonde, solda-do de España? La resposta a aquestespreguntes és probablement la claud’algunes de les declaracions que sen-tim aquests dies. Avui, el Consell deMinistres és previst que aprovi el de-cret llei que ha de blindar l’exhumacióde les restes del dictador. Ciudadanosi el PP ja han dit que no ho veien bé,

que no hi donaran suport. Es veu(diuen) que no els agrada que es facivia decret llei, i que la cosa no ha estatprou debatuda. Ha, ha, ha! Els uns vo-len ara crear una comissió per debatrequè ha de ser el Valle de los Caídos (ino fer l’exhumació fins que no hi hagiacord) i els altres ho troben precipitat.Precipitat 43 anys després? Ha, ha,ha. Reclamen consens però no volenconsens. Sí, però no. El PP troba ques’abusa de la fórmula del decret llei(ells, que en van ser uns experts quangovernaven) i Ciudadanos diu que calmés temps i consens. Vaja, que tenenl’oportunitat de posar fi a l’exaltaciódel franquisme (una exaltació que esfa, a més, en un espai públic, ells quevolen tanta neutralitat) i miren cap aun altre costat. S’ha de ser molt bo, se-nyors de Ciudadanos i del PP, per fermalabarismes. I vostès no en saben.Se’ls veu el llautó. I no és que facin riu-re. És que fan el ridícul.

MalabarismesXevi Xirgo / xxirgo@elpuntavui.cat

A la tres

Les cares de la notícia

El llarg periple mèdic que havia de seguir un pa-cient amb sospita de tenir hepatitis C abans deser diagnosticat s’ha escurçat de mesos, en sisetapes diferents, a només tres dies, gràcies al sis-tema de detecció ràpida que ha implantat l’hospi-tal universitari de la Vall d’Hebron.

PRESIDENT DELS EUA

Diagnòstic més ràpid

Malgrat que està vivint un dels moments més de-licats del seu mandat, l’inefable president dels Es-tats Units sembla disposat a pagar el preu que si-gui per evitar l’impeachement. Com, segons asse-gura, va pagar de la seva butxaca el silenci d’unaactriu porno i una model Playboy.

-+=

-+=

El vell caciquismeJavier Tebas

El preu del silenciDonald Trump

-+=

Francisco Rodríguez Frías

El president de la Lliga de Futbol Professional(LFP), antic militant de Fuerza Nueva, ha tornat aignorar els professionals del futbol i, com un vellcacic, ha acordat que es jugarà un partit de lligaals Estats Units. Els futbolistes han amenaçat lapatronal amb una vaga.

PRESIDENT DE LA LFP

LABORATORI PATOLOGIA HEPÀTICA VALL D’HEBRON

De reüllAdela Genís

Ciutadansemprenyats

o sé si els han reconegut. Es poden trobarpràcticament a cada racó del país. Són les

dependentes que et miren amb mala cara si t’hi adrecesen català, és el motorista que dona gas a fons pereixordar els quatre sardanistes i tapar el so de la coblaque hi ha en una plaça en una calorosa nit d’estiu.També és un ciutadà emprenyat el cambrer que ensserveix l’esmorzar un dia de vacances en un indretturístic i llegeix la paraula República (i en fa befa) en unallibreta on dibuixaven els nens. La meva resposta: donar

propina al cambrer xafarder (encaraque sigui de mala educació llegir ocomentar el que escriuen elsclients), continuar comprant vestitsde sevillana a la meva filla i a laneboda (si algun cop m’ho demana)i demostrar a la dependenta maleducada que jo, si vull, també en sé,de parlar castellà, i que, dit de

passada, no hi tinc res en contra. El problema d’aquestsciutadans és que s’han cregut un relat (venut pelspartits unionistes) que no s’ajusta a la realitat. I quan hitopen de cara i veuen que es continuen ballantsardanes, que la gent parla en català o que es pot dir iescriure la paraula República en un paper s’enfaden.Són moments difícils però fins i tot des de l’estrangeradmiren la capacitat pacífica i de resistència de moltscatalans que malden per no caure en provocacionsbarroeres. Perquè l’únic que es busca és fer saltarl’espurna, encara que només en sigui una.

N

El problemaés que s’hancregut unrelat fals,venut pelsunionistes

http://epa.cat/c/v6whhb

Conseller delegat: Joan Vall i Clara.Direcció Comercial: Eva Negre i Maria Àngels Tau-lats (El Punt Avui), Eduard Villacé (Agències), JosepSánchez (L’Esportiu) i Elsa Romero. Webs i Siste-mes: Josep Madrenas (director), Joan Sarola (Siste-mes) i Ramon Buch (Disseny). Recursos Humans:Miquel Fuentes. Administració: Carme Bosch. Pro-ducció i Logística: Lluís Cama. Distribució: Con-cepció Casals.

Accedeix alscontinguts del webEdita: Hermes Comunicacions SA

http://www.elpuntavui.cat972 18 64 00Güell, 68. 17005. Girona

Director: Xevi Xirgo i Teixidor. Vicedirectors: Emili Gispert i Toni Muñoz. Directors adjunts: Joan Rueda, Miquel Riera,Xevi Sala i Ferran Espada.Caps de secció: Toni Brosa (Opinió), Anna Serrano i Carles Sabaté (Nacional), Anna Puig i Jordi Nadal (Comarques Giro-nines), Pilar Esteban (Europa-Món), Jaume Vidal i Xavier Castillón (Cultura), Montse Martínez (Apunts), Pere Gorgoll (Ne-crològiques), Marcela Topor (Catalonia Today), Montse Oliva (delegada a Madrid), Jordi Molins (Disseny), Quim Puigvert(Llengua), Jaume Batchellí (Producció) i Antoni Dalmau i David Brugué (Tancament).

Podràs gaudir per un dia delsavantatges del web amb aquestcodi QR o entrant a

EL PUNT AVUIDIVENDRES, 24 D’AGOST DEL 20184 | Punt de Vista |

1any

L’Ajuntament i el govern pactenaplicar un reforç visible deseguretat i situar obstaclesmòbils i fixos després del’atemptat de la Rambla.

10anys

20anys

Barack Obama tria experiènciaper al seu número dos. Elsenador Joe Biden, de 65 anys,és l’elegit per ser elvicepresident demòcrata.

Boris leltsin ordena un canvi degovern per sorpresa per frenarla crisi a Rússia. Destitueix elprimer ministre, SergueiKirienko, i tot el seu govern.

Més policia Relleu als EUA Crisi a RússiaTal diacomavui fa...

“Podem silenciarel so mil·lenari?

ampanar, no tens campanes,/ que no et sentim repi-car?...”, escrivia el poeta; i a

molts indrets del país es perd l’habitualdringar que emanava de les altivesconstruccions. Silenciosos, els vellscampanars perden gran part del seusentit i, a la vegada, empobreixen l’en-torn, quan el familiar so forma part delpòsit cultural del poble, superant fins itot el propi sentit religiós. Durant se-gles, els vilatans han ordenat el dia adia en funció del toc de la campana i peraixò es consideren un bé d’interès cul-tural.

LA TRADICIÓ DE LES CAMPANES ve de l’an-tigor i és anterior al cristianisme. Sem-bla que prové de la Xina, on ja estan do-cumentades al segle XII aC, quan el seuso representava l’harmonia de l’uni-vers. És Paulí, bisbe de Nola, a la Cam-pània, qui, al segle V, associa l’ús de lescampanes al cristianisme i fins hi donanom en funció de la regió des d’on s’es-tengueren pel món romà. Després, s’or-denen hores i tocs, fins a una trentenade tonalitats diferents, de tal manera

“C que assenyalen el transcurs de la vida ide la mort.

ARA, PERIÒDICAMENT, EN ALGUN RACÓ dela geografia, s’obre el debat sobre el so-roll de les campanes i si pertorben, ono, l’entorn acústic. Debat apassio-nant, ja que hi ha argumentari per a to-tes les interpretacions. Però, al darrergraó hi ha un fet absolut: podem silen-ciar el repic de les campanes i renun-ciar al so mil·lenari?, ens podem per-metre perdre a cada bugada un llençol?

EN EL MEU ARTICLE ANTERIOR parlava delsilenci de les campanes de l’església deSanta Maria, de Badalona, per la pres-sió d’uns nous veïns. Al juny es decretàel silenci nocturn –de deu de la nit a setdel matí– però aviat els veïns es mobi-litzaren per recuperar un so que Dalt la

Vila no vol perdre. En pocs dies el debates feu viu, i el consell pastoral s’esmer-çà a trobar-hi solució. Parlant amb elveïnat, s’ha recuperat, un xic esmorte-ït, el toc de les hores.

MARIA LOURDES I MARIA MERCÈ són lescampanes petites, que toquen hores iquarts, en consonància amb el rellotge,i ara electrificades. Les quatre campa-nes grans substituïren les que es perde-ren en la Guerra Incivil i foren entro-nitzades entre 1946 i 1958, de les qualsla Maria Assumpta, de cara al mar, és lamajor i més esvelta. Les majors fan elstocs festius, de dol o de celebracions. Amés, la parròquia ha format un grup decampaners i campaneres per tenir cu-ra del manteniment viu del campanar ifer-ne escola.

EL CONSELL PASTORAL DE SANTA MARIA,presidit pel rector, ha demostrat seramatent al sentiment històric dels ve-ïns i ho ha fet amb capacitat de diàleg ibones maneres. Una victòria de tots:les campanes han tornat i continuenmarcant el pas del temps.

Jaume Oliveras. Escriptor

Tornen les campanesTribuna

ue Madrid és terrad’oportunitats ho

sap tothom des queCristina Cifuentes vaobtenir un màster dela Rey Juan Carlos

sense anar a classe ni fer un treball i desque Pablo Casado va complir el somniamericà d’estudiar a Harvard sense sor-tir d’Aravaca. A l’espera que Casado ex-pliqui un dia les regates que Aravaca vaguanyar a Yale, el Madrid universitari nos’atura i el curs 2018/2019 oferirà unaopció més: el primer curs per ser in-fluencer professional, a càrrec de l’Autò-noma de Madrid.

L’anglès ho sofistica tot, però el quevol dir influencer és que quan una talPaula Echevarría presumia del seu ma-trimoni de felicitat embriagadora ambun tal David Bustamante –poc abans deseparar-se– a Instagram, el que ella vo-lia era que tu compressis el biquini queexhibia perquè cobrava per lluir-lo. L’Au-tònoma de Madrid, que sap que l’anglèsennobleix qualsevol despropòsit, no hoexplica així, sinó que titula el curs Intelli-gence influencers: Fashion & Beauty, El

curs serà de 500 hores i arrencarà al’octubre.

Formar legions d’influencers és unaactivitat de risc, perquè per cada in-fluencer necessites molts passerellersque comprin el banyador i les ulleresde sol que l’influencer ven a Instagram,però el negoci mou 14 milions d’euros.El que no imaginava l’Autònoma de Ma-drid és que tindria competència deslleialabans d’iniciar el curs, i per part de lafamília reial. En el posat estiuenc de FelipVI i Letícia al Palau de l’Almudaina dePalma, la princesa Elionor (12 anys) valluir un vestit de coll rodó i màniga fran-cesa amb volants de Zara. Quaranta-vuit hores després, el vestit, que costava22,95 euros, s’havia esgotat a ZaraKids. Potser és avançar-se, però l’Autò-noma de Madrid podria dedicar el curssegüent al cas d’uns espanyols que pa-guen una monarquia –i els seus vestits–i que després corren a comprar aquestsvestits. El curs es podria titular Síndro-me d’Estocolm. El cas espanyol. O millordit: Stockholm syndrome. The Spanishcase.

Q

Full de rutaDavid Portabella

Estudiar per a‘influencer’

L’Autònoma de Madrid obreel primer curs universitariper ser ‘influencer’, però nos’imaginava que la casa reialli faria competència deslleialgràcies a la princesa Elionor Humanitat

b Soc vell, però encara con-servo criteri i potser per aixòm’adono que ja n’estic tip detanta controvèrsia de consumdiari llançada des d’emissoresde ràdio i canals de televisió.Tinc una gens estranya sensa-ció que tot el que es diu i sesent i algunes coses que pas-sen, ja havien passat abans,una vegada i una altra. La his-tòria –inclús la maliciosamentescrita– ho corrobora. Em col-peix la gent jove que té capa-citat de descobrir com a nouallò que ja ha estat vist moltabans i, encoratjada, procla-ma solucions singulars, comsi abans mai ningú les haguéspensat. De fet, si el que espensa queda per fer, els pen-saments de poc serveixen.Ells neixen en un món que elspresentem absolutament civi-litzat i emparat per constitu-cions i lleis, però aviat consta-ten l’agitació, la realitat deguerres constants i cruentes,

veuen (veiem tots) un món onels humans estan sumits enles misèries més inhumanes.Trobarem solucions? La reli-gió (catòlica) ens manté enl’eterna caritat i la multiplica-ció de pans i peixos no és fac-tible, dos mil anys d’experièn-cies ho demostren. L’econo-mia social ens n’ofereix d’al-tres, el liberalisme i conse-güentment l’acumulació de ri-quesa, que ningú accepta re-partir potser perquè ningú en-tén que s’hagi de repartir, i elcomunisme, que exhorta adesposseir el “ric” de tot mitjàde producció perquè sigui elpartit, esdevenint govern, quiho controli tot, amb el resultatd’una misèria que perdura finsque el mateix poble se’l potespolsar. Som nosaltres, el de-fecte? Mentrestant, continuamorint gent de gana, de bom-ba, d’ofec, de desesperació, iels espavilats fan oenagés ibeneficis, els polítics són reusimmòbils del seus llastratsidearis, i els governants estan

formats per aquests polítics.MIQUEL OLAYA GALCERANBarcelona

La ministra i lespensionsb El govern de Sánchezestiueja aquest mes amb lleu-geres interrupcions. Com arala del soroll generat per la mi-nistra del ram del treball, mi-gracions i seguretat social, endeclarar fermament que volun sistema de pensions fort.Si amb això vol dir que el sis-tema públic de pensions vi-gent (basat en la reciprocitatgeneracional garantida finsara per les cotitzacions delstreballadors en actiu) no s’en-fonsarà els propers anys i noesdevindrà un objecte de lu-cre per a bancs i fons d’inver-sió, la ministra no s’hauria dequedar en els desitjos volun-tariosos i hauria de posar, comdeien els cupaires, fil a l’agulla.

Començar, com a mínim,apujant el salari mínim a 1.200

euros mensuals, no nomésper justícia social, sinó perquèaquesta és la base mínima so-bre la qual es calculen avui lescotitzacions socials, malgratque el salari percebut pel tre-ballador sigui inferior!

Deslimitar, en segon lloc, lesbases màximes de cotització,establertes avui en 3.751 eu-ros, i fer que banquers, direc-tius de multinacionals, altscàrrecs, tècnics, notaris, regis-tradors i altra mena de gentque percep injustament unaelevada remuneració (genscomuna amb les misèries quepateix el comú del precariat,l’assalariat de baixos i mitjanssous) cotitzin amb el mateixpercentatge que a aquestsdarrers se’ls aplica. Si ho fes-sin, de veritat, no sols dismi-nuiria l’abisme retributiu into-lerable avui existent, sinó queel govern no s’hauria d’endeu-tar encara més per tapar el fo-rat de les pensions públiques.PILAR LAGUNA BOLLOBarcelona

Les cartes adreçades a la Bústia han de portar les dades personals dels seus autors: nom, cognoms, adreça, número de telèfon i número de carnet d’identitat o passaport. Així mateix, cal que no superin els mil caràcters d’extensió.El Punt Avui es reserva el dret de publicar-les i escurçar-les. No es publicaran cartes signades amb pseudònim o amb inicials. Els textos s’han d’adreçar a bustia-catalunya@elpuntavui.cat

El lector escriu

| Punt de Vista | 5EL PUNT AVUIDIVENDRES, 24 D’AGOST DEL 2018

SísifJordiSoler

e fa mesos ger-mina una iniciati-

va que es desplegaràdel tot a la tardor: elCongrés ParticipatiuCatalunya i Futur. As-

pira a la mobilització àmplia, oberta,aplegadora de tota mena de sensibili-tats i expectatives. S’inspira en la fitamemorable del Congrés de CulturaCatalana que del 1975 al 1977 va ser unrevulsiu social de gran abast. Llavorses va atreure cap a la catalanitat activamoltes persones que volien interveniren la reconstrucció del país fent camíal costat dels polítics. Però en aquelltemps, com ara, volíem avançar mésenllà de la política, en els territoris dela llengua i de la consciència nacional

recolzada en trets genuïns de tots elscamps: història, dret, medi natural,economia, literatura, ciència, música,esports, art, arquitectura, mitjans decomunicació. Des dels temps de la Re-naixença, el catalanisme ha pujatgraons d’aquesta naturalesa: I Con-grés Catalanista (1880); Congrés Ca-talà de Jurisconsults (1881); I CongrésUniversitari Català (1903), i la gran fitahistòrica del I Congrés Internacionalde la Llengua Catalana (1906), compa-rable en magnitud amb el de la Culturadel 1975 i amb el de Catalunya i Futur,que accelerarà la desclosa a partir desetembre. L’avenir del país depèn de lapolítica, és clar. Però també de la vo-luntat de la gent en tots els camps dela vida col·lectiva. Només amb una ac-ció participativa i lliure que obri noushoritzons es poden assolir els objecti-us de viure en una democràcia plena,aprofundida i de qualitat humana i so-cial.

D

De set en setJosep Maria Casasús

Futur català

L’avenir del país depèntambé de la voluntat de lagent en tots els camps

Elpidio José Silva, EXMAGISTRAT

“Els jutges tenen por de denunciar la politització de la sevacúpula”

La frase del dia

“La perspectivad’un canvi radical(tant per l’eclosiódel 15-M com pelrenaixement delrepublicanisme aCatalunya) provocaun reaccionarismeviolent, ressentit iautàrquic

es comparacions històriques po-den resultar ser un exercici inte-ressant alhora que un parany in-

tel·lectual. Normalment es fan serviramb funcions didàctiques, a fi de facili-tar la comprensió de processos de grancomplexitat. Tanmateix, a diferènciade la coneguda sentència de GeorgeSantayana, la història no es repeteixmai, perquè les circumstàncies en quèes produeixen els fenòmens són sem-pre singulars. En la situació política ac-tual, marcada pel ressorgiment de la ul-tradreta al carrer, la més absoluta im-punitat policial, una judicatura de re-miniscències inquisitorials, la sensacióque l’aparell de l’estat actua autònoma-ment al marge de la política oficial, lareaparició d’un feixisme desacomple-xat impulsat des de la formació de Rive-ra i la seva imitació de Casado, ens re-meten clarament als temps de finalsdel franquisme, en què la perspectivad’un canvi radical (tant per l’eclosió del15-M com pel renaixement del republi-canisme a Catalunya) provoca un reac-cionarisme violent, ressentit i autàr-quic atiat per la por dels remenadors decireres a perdre l’estatus obtingut vio-lentament durant la guerra civil. Laprincipal diferència és que durant elperíode de la Transició es van produirmés de set-cents morts i tres mil ac-cions violentes (segons els estudis deSophie Baby).

L’ESTRATÈGIA DEL FRANQUISME sociològics’expressa des d’uns mitjans de comu-nicació que promouen un discurs d’odii la resurrecció dels relats polítics deFernández de la Mora i Juan José Linzd’imposar una falsa neutralitat a l’es-pai públic. Això es tradueix en un in-tent de despolititzar la societat en unmoment en què la majoria de catalansimpugnen l’ordre constitucional (queno deixa de ser la continuació del fran-quisme per altres mitjans) i de cons-truir la seva pròpia alternativa, infini-

L tament més atractiva que el d’una mo-narquia terminal.

EL REPUBLICANISME S’HA FET HEGEMÒNICa Catalunya. D’aquí l’obsessió de Cs iPP per promoure i exercir la repressiópolítica a tots els nivells, entre la com-plicitat d’un PSOE paralitzat pel clien-telisme regional i les hipoteques políti-ques concretes durant la Transició, i laimpotència d’una esquerra massacondicionada per una cultura políticaautoritària, també lligada al papercol·laboracionista d’un l’antic comu-nisme que va acabar assumint com apropis els símbols franquistes de ban-dera, himne i monarca. La corrupciósistèmica del règim del 78 ha convertitEspanya en un estat atrapat en la sevapròpia teranyina d’interessos corrup-tes, i que ara només busca desespe-radament trobar cohesió en l’exercici

d’una catalanofòbia tel·lúrica i tribal.Podríem parlar de l’apagada informa-tiva sobre la situació catalana, tanma-teix, i com ens recordava el desapare-gut Francesc Ferrer i Gironès, l’odi iel menyspreu als catalans, per acciói omissió, és un tret identitari d’unaespanyolitat que reflecteix una endè-mica aversió a la diversitat. Aquestsentiment uniformista present en lacultura política hispànica, es fa servirper cohesionar una societat a la voradel col·lapse. Catalunya ha fet una es-mena a la totalitat a l’ordre del 39 (vali-dat mitjançant la Constitució) i això hafet embogir l’estat, amb la inestimablecol·laboració d’una ciutadania acríticai còmplice.

EN POCS MESOS, ESPANYA HA DILAPIDAT elprestigi internacional que havia trigatdècades a obtenir. No només això. Lairracional i irada reacció contra Catalu-nya, no només ha liquidat la democrà-cia (amb l’existència de presos polítics iexiliats, i la normalització de la censu-ra o la repressió de la dissidència), sinóel mínim sentit de la realitat política i ladecència moral. Ha posat en evidèncial’absència d’una intel·lectualitat críti-ca o d’una opinió pública independent(amb escasses i perseguides excep-cions). En altres termes, la corrupciós’ha filtrat, no només a les estructurespolítiques, sinó també en els cors i lesments de milions d’espanyols, i aixòimpossibilita poder trobar una sortidaa un estat a la vora de l’abisme.Assistim, doncs, a un col·lapse de rè-gim. No és cap bona notícia. Aquestasensació de crisi i degradació moral,expressada en certa normalització dela catalanofòbia, entre qui actua i quicalla o consent, explica la perillositatdel moment. La incapacitat d’adminis-trar la modernitat és el punt comú queexplica l’enfonsament dels grans impe-ris o la degradació dels estats. I les ago-nies poden ser lentes i doloroses.

Xavier Díaz. Historiador

Col·lapse de règimTribuna

EL PUNT AVUIDIVENDRES, 24 D’AGOST DEL 20186 |

Així ho sosté elpsicòleg, periodistai educador JaumeFunes, en unaentrevista

La fiscalia nos’oposa al permísextraordinari perl’operació de malucde la seva mare

Bassademana alSuprem veurela seva mare

“Unadolescentprudent serà unadult avorrit”Nacional

Inici de curs amb reunióde la Junta de Seguretat. I,en l’ordre del dia, el debatsobre la col·locació i la reti-rada de símbols en favordels presos polítics i elsexiliats, com pancartes ollaços grocs. El ministre del’Interior, Fernando Gran-de-Marlaska, va contestarahir la carta que li va en-viar el president de la Ge-neralitat, Quim Torra, da-vant la “inacció” de la dele-gació del govern socialistaa Catalunya per posar fi al’escalada de violència perpart de grups violents. I enla resposta li proposa la re-unió de la Junta de Segu-retat amb celeritat, entreel 3 i el 7 de setembre. Tor-ra pot triar el dia. L’únicacondició és que si fos el dia3, sigui en horari de tarda.A més, li adjunta l’ordredel dia. Tal com ja va avan-çar dimecres la secretàriad’Estat de Seguretat, AnaBotella, s’hi tractarà la po-lèmica encesa per Ciuta-dans i el PP sobre la pre-sència de llaços grocs a lavia pública, els que en po-sen i els que en treuen. Ai-xí com l’actuació dels Mos-sos d’Esquadra, que lesdarreres setmanes hanidentificat individus quees dediquen a treureaquesta simbologia –entreells, un guàrdia civil–. Pe-rò aquest punt, en l’ordredel dia, hi apareix eufe-místicament sota el títol“convivència en l’espai pú-blic”. Tot plegat s’englobaen un epígraf general ano-menat “anàlisi general dela seguretat pública a Ca-

talunya” en el qual tambés’hi inclouen aspectes coml’índex de criminalitat, elsuport de les forces i cos-sos de seguretat de l’Estaten circumstàncies extra-ordinàries i la certificaciód’efectius.

El Citco i més temesGrande-Marlaska tambévol parlar amb els repre-sentants de la Generalitatsobre la valoració de l’ame-naça terrorista a Catalu-nya, la violència de gènereo el crim organitzat. Peròdestaca la integració defi-nitiva dels Mossos d’Es-quadra en el Centre d’In-tel·ligència contra el Ter-rorisme i el Crim Organit-zat (Citco). Aquesta ésuna vella petició de la poli-cia catalana, que fa anysque reclama ser en aquestorganisme per estar infor-mada sobre terrorisme. Al’organigrama d’aquest es-tament només hi faltavenels Mossos i en la Junta deSeguretat del juliol del2017 se’n va acordar la in-tegració, però tot plegathavia quedat –fins ara–només en paraules. Altrestemes són la posada enmarxa d’un comitè de co-ordinació policial i de la co-missió de coordinació poli-cial a Catalunya o la inte-gració dels efectius esta-tals en el sistema d’emer-gències del 112. Aquestssón els punts que proposael ministeri, però s’obre alfet que la Generalitat n’hiincorpori de propis.

La trobada es farà aBarcelona, segons es des-prèn de la carta amb datad’ahir, i el ministre de l’In-terior recorda que tant la

convocatòria com l’ordredel dia han de ser “fruit delconsens, de la lleialtat ins-titucional i del respecte re-cíproc a l’exercici de lespròpies competències”. Abanda, li valora que tots elsassumptes preocupen elsciutadans, com la segure-

tat ciutadana o el terroris-me. “És a dir, tot allò quepermet generar un marcde convivència en tot estatque pot anomenar-se dedret”, conclou.

Justament, els llaçosgrocs van tornar a generarpolèmica ahir, tot i que en

un sentit diferent. Un car-tell va aparèixer dins unamarquesina publicitàriadel centre de Barcelonaamb un llaç groc invertit,en forma de soga, i l’acom-panyava una frase ambclara connotació antimo-nàrquica extreta de l’obraEnric IV de William Sha-kespeare: “Si vivim, vivimper trepitjar els caps delsreis.” Aquestes marquesi-nes són propietat del’Ajuntament, tot i que lapublicitat la gestiona unaempresa privada. Enaquest cas, però, la cam-panya no havia estat auto-ritzada. El consistori vaatribuir la col·locació del

cartell a un acte vandàlic,ja que el sistema de tanca-ment estava forçat i en vaordenar la retirada. L’al-caldessa de Barcelona,Ada Colau, va respondreamb humor a les crítiquesque van circular a les xar-xes socials arran de l’apa-rició del cartell. “He fetcreure que estava de va-cances amb la família, pe-rò en realitat a les nits emdedico a apagar peveters,alterar marquesines, pen-jar llaços grocs per desprésdespenjar-los i tornar-los apenjar... I quan arribo a ca-sa em prenc un got de rata-fia i faig un riure maligne”,va ironitzar. ■

CONVOCATÒRIA Grande-Marlaskaproposa a Torra que l’ens es reuneixi laprimera setmana de setembreAGENDA L’ordre del dia inclou “laconvivència en l’espai públic” com aeufemisme del debat sobre el groc

D. Brugué / A. SerranoBARCELONA

Junta de Seguretat

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les frases

“A les nits em dedicoa alterar marquesines,penjar llaços grocs perdesprés despenjar-losi tornar-los a penjar”Ada ColauALCALDESSA DE BARCELONA

“L’ordre del dia hade ser fruit delconsens, de la lleialtatinstitucional i delrespecte recíproc”F. Grande-MarlaskaMINISTRE DE L’INTERIOR

EL PUNT AVUIDIVENDRES, 24 D’AGOST DEL 2018 | Nacional | 7

El termòmetreL’APUNT Quim Torra que l’executiu estatal intervengui contra

les accions de “grups violents” amb presènciad’agents de la policia espanyola i la Guàrdia Civil. Ésclar que al govern de Sánchez l’amoïna el debat sobreel groc, que el PP i Cs fan servir de forma histèrica perdesgastar-lo. La trobada de la junta servirà per deter-minar el seu compromís amb la llibertat d’expressió.Anna Serrano

Dit i fet. El govern espanyol va anunciar que volia deri-var la polèmica sobre la col·locació i retirada de sím-bols en favor dels presos polítics i exiliats a la Junta deSeguretat i ja s’albira la convocatòria. L’ens està pre-vist que es reuneixi la primera setmana de setembre.Així ho demana el ministre de l’Interior al president dela Generalitat. És la resposta a la reclamació prèvia de

exprés

El president del PP, Pablo Ca-sado, va exhibir ahir de nouun discurs reaccionari encontra de Catalunya. Ho vafer referint-se als llaços capper avall de Barcelona. “Aixòno està passant a Veneçuelani a Corea de Nord i tampoces consentiria en cap país de-mocràtic, de manera que elgovern espanyol ha de reac-cionar”, va assegurar. Per ai-xò, va instar l’executiu de Pe-dro Sánchez a fer alguna co-sa, “que surti de les seves va-cances i defensi Espanya per-què a cap país democràtic es

pot entendre que hi hagi unatanca amb una soga dientque cal trepitjar el cap al capde l’Estat”. Casado va qualifi-car d’ignomínia els llaçosgrocs i va insistir que l’Estatposi ordre a Catalunya i, si noés capaç de fer-ho, deixi go-vernar al PP, que “ja ha de-mostrat que va posar ordrequan va fer falta”, vantant-sede l’article 155. Per ell, el go-vern de Torra està instal·laten la il·legalitat i dona instruc-cions als Mossos perquè mul-tin qui treu els llaços per “re-cuperar la concòrdia”.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Casado: “Això no passa ni a Corea”

Una marquesina a laplaça Urquinaona ambel llaç groc girat enforma de soga ■ EFE

Un vídeo datat del 22d’agost a Figueres recullles imatges d’un grupd’una vintena de personestraient llaços grocs de car-rers del municipi. Enaquest cas no es tractad’imatges gravades d’in-cògnit i sense el consenti-ment dels protagonistes,sinó d’un vídeo oficial difósa les xarxes socials de laformació política Ciuta-dans. Enmig dels protago-nistes hi apareixen (entred’altres) càrrecs electes dela demarcació de Girona:Héctor Amelló, diputat alParlament de Catalunyades de l’inici de l’actual le-gislatura i portaveu delgrup de Cs al consistori deFigueres; Miriam Pujola iManuel Vázquez, respec-tivament portaveu i regi-dor de la formació a Giro-na, o José Manuel Álvarez,regidor a Roses. Amb mú-

sica de fons i mirant a cà-mera quan toca amb am-plis somriures de satisfac-ció per la tasca que estanduent a terme, els prota-gonistes recorren dife-rents espais del municipiretirant els símbols en-ganxats a pilones o fanals iacaben llençant-los al con-tenidor groc.

En un comunicat, Ciu-tadans confirmava ahirque aquesta acció formapart de la campanya

#SonDeTodos, en quècàrrecs públics munici-pals i autonòmics, afiliats imilitants de la formaciótaronja “treuen llaçosgrocs de places i carrersbasant-se en la sentènciadel Tribunal Superior deJustícia de Catalunya queinsta a garantir la neutra-litat i el respecte a la plura-litat dels ciutadans”. Laformació també confirmaque es va actuar a la carre-tera que dona accés a la

presó del Puig de les Bas-ses i a la plaça Catalunyade Figueres.

Al vial de la presóLa carretera d’accés alcentre penitenciari delPuig de les Basses, on estàempresonada Dolors Bas-sa fa setmanes –des que laconsellera va ser trasllada-da a aquest centre–, estàabundantment coberta depintades a la calçada illaços als fanals i a les rei-xes del polígon, a banda ibanda del vial, per recla-mar la llibertat dels presospolítics. Amb la datasobreimpresa del 22d’agost, Cs deixa clar quel’operació va tenir lloc elmatí de dimecres passat;o sigui, unes hores abansde la convocatòria de latractorada organitzadaper Unió de Pagesos queva reunir un centenar detractors i uns centenarsde persones al Puig de lesBasses. ■

Els càrrecs electes deCiutadans s’exhibeixentraient llaços grocs

Esteve CarreraFIGUERES

a La formació difon el vídeo d’un grup d’unes vint persones retirant llaços aFigueres a Hi apareixen el diputat Hèctor Amelló i regidors de Girona i Roses

A l’Escala (Alt Empordà), és elsecretari de l’Ajuntament queva ser gravat –en aquest cassense que ell ho sabés, perl’usuari d’un telèfon mòbil–traient els símbols que recla-men l’alliberament dels pre-sos. A les imatges del vídeoque s’ha difós a les xarxes, esveu com el treballador muni-cipal treu un grapat de llaços

Una imatge de la gravació que Ciutadans a difós a les xarxes socials ■ EPA

de les pilones que hi ha da-vant de l’entrada de l’ajunta-ment i els llança a la paperera.El vídeo, abundantment com-partit, ha recollit comentarisironitzant sobre l’eficàcia dela neteja al municipi. Tot i això,a la façana de l’edifici consis-torial continua lluint-hi des defa temps un llaç groc per la lli-bertat dels presos.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

També el secretari de l’Escala

EL PUNT AVUIDIVENDRES, 24 D’AGOST DEL 20188 | Nacional |

El president de la Generali-tat, Quim Torra, va refer-mar ahir que ha vingut per“fer real” la república i queno es desviarà “ni un mil·lí-metre” del seu compromís.Encara més, va clausurar la50a edició de la UniversitatCatalana d’Estiu amb elque ell mateix va anome-nar “la promesa de Prada”.“Els presos sortiran, els exi-liats tornaran i el nostre po-ble serà lliure”, va procla-mar davant un auditori queel va ovacionar.

En un indret simbòlicper l’exili del pare de la llen-gua Pompeu Fabra –coinci-dint amb el 150è aniversaridel seu naixement, ahir vaaprofitar per fer una ofrenafloral a la seva tomba i el vapresentar com “la peça mésessencial d’aquella genera-ció republicana”–, Torra valamentar que avui hi torni ahaver presos i exiliats polí-tics –“quan acabarà tot ai-xò?”, es preguntava– i vadeixar clar que el guia el que

el poble va votar l’1-O i elParlament va declarar el27-O. “Si ens n’oblidem nonomés no serem lleials almandat, sinó tampoc a allòpel qual tantes generacionspassades van lluitar”, vaproclamar. “Som al costatcorrecte de la història, iguanyarem”, va cloure.

El president va insistir ademanar que comenci unamarxa conjunta pels dretscivils i nacionals, tal comhavia proposat la setmanapassada en l’acte que es vafer vora la presó de Lledo-ners amb motiu de l’aniver-sari dels atemptats gihadis-tes. Ahir va voler matisaruna altra afirmació que vafer aquell dia –en el sentitque s’havia “d’atacar” l’Es-tat– que els darrers dies ha-via provocat reaccions ira-des de l’unionisme. “Als ju-dicis, no hi hem d’anar a de-fensar-nos de res, sinó aacusar l’Estat d’aquestafarsa”, va puntualitzarahir, en consonància ambles paraules exactes del lí-der empresonat Jordi Cui-xart, de qui ell havia man-

llevat l’expressió.Torra també va voler

agrair explícitament el dis-curs que minuts abans ha-via pronunciat el nord-ca-talà Nicolau Garcia, vice-president del Consell De-partamental dels PirineusOrientals, que va destacarque la situació a Catalunyano es podrà resoldre fins

que no s’alliberin els pre-sos, puguin tornar els exi-liats i “totes les opcions” es-tiguin sobre la taula de ne-gociació. En aquest sentit,va recordar que la seva ins-titució “dona suport a unasortida pacífica i justa” alprocés sobiranista,“d’acord amb els drets delspobles a decidir el seu fu-

tur”.

El primer en 14 anysTorra va ser el primer pre-sident de la Generalitatque anava a l’UCE des quePasqual Maragall va clau-surar l’edició del 2004.“Necessitem la Universi-tat Catalana d’Estiu”, vareivindicar ahir Torra, que

va donar el seu compromíspel “manteniment” de l’es-deveniment davant “leshumitats insuportables”que la posen en perill. I ésque aprofitant la visita, elrector, Jordi Casassas, i elpresident de la fundaciórectora, JoandomènecRos, amb qui es va reunirabans de l’acte, van recla-mar “una petita ajuda”perquè tenen l’aigua “mésamunt del coll”, desprésque l’edició d’enguany nopogués assegurar el finan-çament fins al juny arrande l’aplicació del 155 i estrobin cada cop més tra-ves per continuar al recin-te on s’ha fet des del pri-mer dia, el liceu Renouvierde Prada, on tenen limita-cions per poder plantejar-se créixer.

A la tardor hi haurà re-unions decisives per sabersi el 2019 hi poden conti-nuar, si bé no es descartahaver de marxar. “Veignúvols a l’horitzó, peròl’UCE continuarà sent ne-cessària”, va dir Casassas,que va recordar que la sevaaspiració continua sent“esdevenir la universitatd’estiu de referència delsPaïsos Catalans”. L’ediciód’enguany, amb una prè-via a Manresa que no esdescarta repetir l’any vi-nent també en altres ciu-tats, va tenir un pressu-post de 503.000 euros icap a 700 matriculats, pera un total de vora 1.500participants, al voltant de5% més que el 2017. ■

a El president reitera que no es desviarà “ni un mil·límetre” i matisa que els líders processats “hand’acusar l’Estat” i no defensar-se a Garanteix el manteniment de la Universitat Catalana d’Estiu

Òscar PalauPRADA

Torra es compromet a Pradaa fer efectiva la república

Torra, entre Ros i Casassas, en la cloenda de la 50a Universitat Catalana d’Estiu ■ J.M.MONTANER

El Ministeri d’Exteriorspresentarà un recurs con-tenciós davant el TSJCcontra el decret de la Ge-neralitat per reobrir lesdelegacions a l’exterior,que es van tancar pel 155.L’Estat recrimina al go-vern català que no ha se-guit els procediments le-gals, que estableixen queles comunitats autòno-mes han de comunicar al’executiu espanyol l’ober-

tura de noves delegacionsperquè emeti un informepreceptiu –que, de fet, noés vinculant–. En aquestcas, el govern no ho va no-tificar perquè entenia queno es tractava d’obrir no-ves delegacions, sinó dereobrir-ne de ja existents.

Segons el ministeri diri-git per Josep Borrell, s’haesperat a presentar el re-curs per donar marge a laGeneralitat a “rectificar” ia complir “el procedimentestablert”. Però el governva restituir els delegats decinc països aquest juliol,alhora que va convocar elsconcursos per nomenar-ne dos més, de maneraque Exteriors ha conside-rat que “no li deixen cap al-

tra opció”. Tot i això, hamatisat que no es qüestio-na que s’obrin delega-cions, sinó que el recursrespon als passos ques’han seguit per fer-ho.

Exteriors retreu que laGeneralitat va comunicarl’obertura de les delega-cions només 24 horesabans de publicar el de-cret, el 26 de juny, de ma-nera que no tenia prou detemps per elaborar els in-formes necessaris. Enconcret, el ministeri haviade redactar-ne un sobrel’adequació de la propostaa les directrius i objectiusde la política exterior,mentre que el d’Hisendas’encarrega d’estudiarl’eficiència en la gestió dels

recursos públics.Davant l’anunci de Bor-

rell, la conselleria d’AccióExterior va avisar ahir queel pla de govern “continuaen marxa” i que el procéses durà a terme “segons elcalendari previst”. Així,preveu tornar a posar en

funcionament les delega-cions del Regne Unit i Ir-landa, Alemanya, els Es-tats Units, Itàlia, Suïssa iFrança, tancades com aconseqüència de l’aplica-ció de l’article 155 per partde l’executiu de MarianoRajoy. “El govern conti-

nua determinat a portar laveu de Catalunya a Europai el món”, va concloure eldepartament. La qüestiója va ser abordada fa preci-sament un mes en una re-unió a Madrid entre Bor-rell i el conseller d’Exte-riors, Ernest Maragall.Aquest va dir aleshoresque era “una qüestió for-mal” i que s’havia compro-mès amb l’Estat que en casd’obrir noves delegacionsho farien saber seguint lanormativa, la qual cosa fapalès que les dues parts noho van interpretar de lamateixa manera.

Aquesta no és la prime-ra vegada que es recorrecontra les delegacions ca-talanes: el govern de Rajoytambé ho va fer quan se’nvan crear arran de l’entra-da en vigor de la llei d’accióexterior del 2014. Alesho-res, el tribunal ho va arxi-var per “pèrdua d’objecte”,perquè les delegacions esvan tancar. ■

a Exteriors diu queno s’oposa a la sevareobertura, sinó alprocediment seguit

RedaccióBARCELONA

L’Estat recorrerà contrales delegacions a l’exterior

El ministre d’Exteriors, Josep Borrell ■ ACN

EL PUNT AVUIDIVENDRES, 24 D’AGOST DEL 201810 | Nacional |

8011

75-1

1928

05L

El Tribunal Suprem ha deresoldre avui si concedeixun permís extraordinari al’exconsellera de Treball iAfers Socials Dolors Bassa,en presó preventiva perhaver impulsat la indepen-dència de Catalunya, perpoder veure la seva mare,Maria Coll, de 86 anys, a laClínica Girona, on ahir a latarda va ser ingressada perser operada del maluc. Lafiscalia del Suprem ja vaanunciar que està a favorde la concessió d’aquestpermís i demana que “hi si-gui conduïda policial-ment”. Aquest trasllat elfaria una patrulla dels Mos-sos.

La petició de l’exconse-llera està regulada en la lleiorgànica general peniten-ciaria, que en el seu article47 exposa que “en cas dedecés o malaltia greu delspares, les parelles, els fills oaltres persones íntima-ment vinculades, de donar

a llum la dona i també perimportants i comprovatsmotius, i amb les mesuresde seguretat adequades, esdonaran permisos de sorti-da, llevat per circumstàn-cies excepcionals”. L’arti-cle 48 d’aquesta llei recullque, en el cas dels presospreventius, ho ha d’apro-var l’autoritat judicial com-petent, que en aquest casés la sala d’enjudiciamentdel Suprem, perquè el jut-ge Pablo Llarena, amb elprocessament per rebel·liódel govern català, va donarper tancada la seva ins-trucció el juliol passat, me-nys per als set exiliats.

Quan va transcendir lapetició de l’exconsellera,Mariano Bergés, advocatde Bassa, va demanar queno es facin concentracionsni a la clínica ni a la presóde Figueres, on va ser tras-lladada el juliol passat desdel penal d’Alcalà Meco, aMadrid, on des del marçpassat estava tancada ambla presidenta del Parla-ment, Carme Forcadell.

“Si finalment el TS confir-ma el permís que hem sol-licitat perquè @dolorsbas-sac visiti la seva mare, la fa-mília prega que no hi hagiconcentracions per res-pectar la seva intimitat ipermetre un desenvolupa-ment normal del permís.És molt important. Grà-cies per la comprensió”, vapiular Bergés.

Certament, les concen-tracions al centre peniten-ciari de Puig de les Bassesen suport de l’exconsellerahan estat constants, com aLledoners i Mas d’Enric, onestan els altres vuit presospolítics. Dimarts passat,més de 3.000 persones vanparticipar en el cinquè so-par al costat de Bassa, alsvoltants de la presó. Ahir,també es va fer una con-centració a la presó de Fi-gueres amb el lema Capdona en l’oblit, per reivin-dicar les sis polítiques enpresó i a l’exili i també l’ac-tivista Tamara Carrasco,que no pot sortir de Vilade-cans. ■

Bassa demana alSuprem poderveure la sevamare a l’hospitala La fiscalia no s’oposa a aquest permís extraordinari idemana que hi sigui conduïda per la policia a La mare del’exconsellera va ser operada del maluc d’urgència ahir

M. PiulachsBARCELONA

Torroella de Montgrí no obli-da la seva veïna, exregidora iexconsellera de Treball em-presonada, i avui, en l’inicide la seva festa major, SantGenís, es farà el lliuramentde la medalla del Montgrí aDolors Bassa, guardó quedestaca la trajectòria delsseus vilatans i que rebrà al-gun familiar. L’acte es farà a

Un cartell de Bassa en un dels sopars que es convoquen al Puig de les Basses ■ QUIM PUIG

l’Espai Ter, a dos quarts devuit del vespre, i hi haurà elpresident del Parlament, Ro-ger Torrent. A banda de l’ho-menatge a Bassa, el lliura-ment esdevindrà un exercicide reafirmació local i nacio-nal i de denúncia de la greurepressió política que viuCatalunya, indica l’organit-zació. Bassa i la seva mare,

Maria Coll, són força estima-des a Torroella i a Llers.Quan va fer cent dies del seuempresonament, Torroellava muntar un acte a la plaçade la Vila i després els con-centrats van anar a casa dela família de Bassa. La mare,emocionada, va ser rebudaamb aplaudiments i un ramde flors grogues.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Medalla del Montgrí per a l ’exregidora i exconsellera

EL PUNT AVUIDIVENDRES, 24 D’AGOST DEL 2018 | Nacional | 11

1793

74-1

1936

96Q

140618-1193708Q

Ajuntament d’Orpí

EDICTEDe l’Ajuntament d’Orpí sobre aprovació de bases reguladores específiques per a la concessiód’ajuts socialsEl Ple de l’Ajuntament d’Orpí, en la sessió de data 23 de juliol de 2018, va adoptar entre d’altresacords aprovar inicialment les BASES REGULADORES ESPECÍFIQUES PER A LA CONCES-SIÓ D’AJUTS SOCIALS EN RÈGIM DE CONCURRÈNCIA COMPETITIVA i sotmetre-les a infor-mació pública per un període de trenta dies.En compliment del tràmit d’informació pública, els acord esmentats i el text de les bases regula-dores es poden consultar a les oficines municipals els dimarts de 12.00 a 14.00 hores i els dijousde 12.00 a 14.00 i de les 18.00 a les 20.00 hores, durant el termini de trenta dies hàbils comptatdes de l’endemà de la darrera publicació del present anunci al Butlletí Oficial de la Província, alDiari Oficial de la Generalitat de Catalunya, en un dels mitjans de comunicació escrita diària i altauler d’anuncis de l’Ajuntament.Les reclamacions i al·legacions es poden presentar davant l’Ajuntament dintre del mateix terminid’informació pública per qualsevol dels mitjans que permet la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del pro-cediment administratiu comú de les administracions públiques.Si no s’hi presenta cap reclamació ni al·legació, les bases de referència esdevindran aprovadesdefinitivament sense cap tràmit ulterior, llevat de la seva publicació, tal com disposen l’article178.1.c) del Decret legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei muni-cipal i de règim local de Catalunya, i l’article 70.2 de la Llei 7/1985, reguladora de les bases derègim local.Recursos procedents contra l’acte:L’acte és de tràmit, no posa fi a la via administrativa i no és susceptible d’impugnació separada.Tanmateix, es podrà interposar qualsevol recurs que es consideri ajustat a dret.Orpí, 1 d’agost de 2018L’alcaldessa, Imma Palet Rubió

L’Assemblea Nacional Ca-talana (ANC) s’implicaràen l’organització de les pri-màries independentistesamb vista a les municipalsper tal de promoure llistesunitàries que competeixinper l’alcaldia. Després queels socis de l’entitat van ra-tificar majoritàriament enconsulta interna la decisiódel secretariat d’impulsarprimàries entre l’indepen-dentisme, la presidenta del’ANC, Elisenda Paluzie,va assegurar ahir que unade les febleses de l’octubreque van frustrar la repú-blica catalana va ser “nodisposar d’alcaldies inde-pendentistes, en particu-lar a Barcelona”, on, recor-da, l’alcaldessa Ada Colauno va parar de demanartot el mes que no es decla-rés la independència.

Tot seguit, però, Palu-zie va voler aclarir el paperde l’entitat en les primà-ries: “L’ANC no es presen-ta a les eleccions munici-pals ni donarà suport acandidats concrets. Aju-darem a fer les primàriesamb l’objectiu que hi hagiel màxim de candidaturesunitàries. Posarem recur-sos materials i humans enl’organització.” Paluzie;Jordi Graupera, l’impul-sor de Primàries Barcelo-na, i Josep Manel Ximenis,promotor de Primàriesper la República, van sig-nar ahir un acord de coor-ganització de les primà-ries a tots els municipis delpaís en què es decideixinfer –a més de Barcelona, jahan sorgit iniciatives lo-cals a Terrassa, Cambrils,Reus i Mataró–. Ximenisva qualificar ahir de “moltimportant” la implicaciódirecta de l’ANC per l’ex-tensió que pot representardel fenomen arreu: “Per-met de superar el desencísque provoca el que els ciu-tadans interpreten com apicabaralles dels partits.”Ximenis i Graupera van

fer ahir mateix una crida ales bases de JxCat, ERC i laCUP perquè participin enles primàries –cal recor-dar que ERC i la CUP jahan rebutjat de fer-ho.

Després de reconèixerque només ha tingut con-tactes informals amb els lí-ders dels partits, Paluzieva deixar clar que el pasendavant fet per l’ANC tél’objectiu d’empènyer-losperquè s’integrin en elprocés. Qui va exteriorit-zar ahir major satisfaccióva ser Jordi Graupera, per

la repercussió que pot re-presentar per a les primà-ries la implicació de l’ANC:“Avui comencem a despre-cintar el sistema de partitsi el búnquer en què s’haconvertit la política catala-na.”

L’impulsor de les primà-ries de Barcelona i previsi-blement futur candidat vatriar ahir paraules duresper als partits: “Això és unarevolta cívica perquè elsciutadans prenguin les ins-titucions i els municipis.Les direccions dels partits

són les que tenen menys in-terès perquè els qüestional’autoritat. Però hi ha unaunitat natural, la de l’1-O, ila pròxima peça que cauràen aquest dòmino són lesbases dels partits perquès’afegeixin al cens.”

Les primàries “obertes,unitàries i transversals”tindran finalment un censconjunt –inclòs el de Bar-celona– que es posarà enmarxa el dilluns 27 d’agosta través del web digitalwww.primariescatalu-nya.cat. ■

L’ANC organitzarà lesprimàries sobiranistesde Barcelona i Catalunyaa L’acord amb Graupera afegeix pressió als partits perquè acceptin llistesunitàries a L’entitat diu que ni s’hi presentarà ni donarà suport a cap candidat

Xavier MiróBARCELONA

A més d’organitzar les primà-ries, l’ANC oferirà a les inicia-tives locals serveis tècnics ilogístics i assessoramentperquè puguin crear l’estruc-tura per portar-les a terme. ABarcelona s’ha acordat deconsensuar el reglamentabans del 15 de setembre id’ampliar la presentació decandidatures fins al 31 d’oc-

Ximenis, Paluzie i Graupera signen l’acord per organitzar les primàries arreu ■ ACN

tubre. L’ANC vol deixar méstemps als partits perquè ma-durin una possible incorpora-ció. Per a la resta de munici-pis, s’acordarà un reglamentgenèric que tingui en comptela singularitat de cada lloc.Les entitats i partits que deci-deixin participar-hi integra-ran una comissió de garan-ties que vetllarà per la trans-

parència i la neutralitat delprocés. En cas que l’ANC noaconsegueixi la integraciódels partits en el procés, Pa-luzie avança que el secreta-riat de l’ANC, junt amb la ter-ritorial de cada municipi, de-cidirà el posicionament, i re-corda que quan el 2015, esvan presentar JxSí i CUP esva demanar el vot per a tots.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

L’ANC no prendrà partit fins que no es facin

El vicepresident d’Òmni-um, Marcel Mauri, va de-fensar ahir que hi ha “mésmotius que mai” per mani-festar-se per la Diada. Endeclaracions a CatalunyaRàdio, Mauri va reconèi-xer que “hi ha gent que se-gur que està cansada”, pe-rò va insistir que “sobrenles raons per sortir al car-rer aquest Onze i els diesque faci falta”. El ritmed’inscripcions a la mani-festació, segons va asse-nyalar, és “similar al d’al-tres anys”, i va fer una cri-

da a fer una “demostracióde mobilització i força”.

Alhora, Mauri va la-mentar que l’Estat utilitzila polèmica dels llaçosgrocs per “intentar ama-gar l’existència de presospolítics i exiliats”. Sobre eldebat dels símbols, va dirque “el problema no és queels posin o els treguin, sinóque algunes de les perso-nes que els treuen utilit-zen la violència”. I va sen-tenciar: “L’espai públic noés un espai de neutralitat,com alguns pretenen, sinóun espai on poden conviu-re tota la diversitat d’opi-nions i idees.” ■

RedaccióBARCELONA

Mauri veu raons desobra per anar a l’Onze