DEstiu Diari d’EstiuJuliol del 2009

D Publicació informativa del BerguedàEdició Festes d’Estiu

Número 23 Any 4Distribució gratuïta

Edita: Bífidus Produccions

UNA FESTA CADA DIA

GUIA PER VIURE TOTES LES CELEBRACIONS DE L’ESTIU AL BERGUEDÀ

BERGA P. 8 a 13 PUIG-REIG P. 14 a 17 BAGÀ P. 18 a 21 LA POBLA P. 22 a 25

GUARDIOLA P. 26 a 29 CASTELLAR DE N’HUG P. 30 a 33 AVIÀ P. 34 a 37

El turisme rural capta un 20% d’estrangers||| PORTADA | Agroturisme al Berguedà | P. 3 a 7 |

Edició FESTA DELSEGAR I BATRE

A L’INTERIORDAvià

DEstiu JULIOL DEL 2009 2

DEstiu JULIOL DEL 2009 3

DPortada||| Agroturisme | PERSPECTIVES >>

Les cases rurals del Berguedà rebran més estrangers. ARXIU

Un 20% dels agroturistes que passaran aquest estiu al Berguedà són estrangersLa central de reserves inicia accions per donar a conèixer les cases als mercats internacionals

Redacció

Aquest estiu, una de cada cinc cases rurals del Berguedà es-tarà ocupada per turistes inter-nacionals. Les accions de pro-moció a l’estranger que ha fet l’Associació d’Agroturisme del Berguedà (ABB) han començat a donar fruits.

Des de principis d’any, la cen-tral de reserves ha intensificat les campanyes en mitjans inter-nacionals, especialment a través d’Internet. “I això s’ha començat a notar en les reserves que re-bem”, assegura el president de l’AAB, Antoni Rovira. De tota manera, l’associació espera que els efectes de la promoció es fa-cin encara més evidents de cara a l’estiu que ve, quan hi haurà hagut més temps d’arribar als clients potencials.

Europa i Amèrica del NordEls mercats objectius de les ca-ses rurals berguedanes són Eu-ropa, els Estats Units i el Cana-dà. Amb l’entrada més intensa de turistes estrangers, els em-presaris de l’agroturisme volen compensar els efectes de la crisi sobre el mercat interior.

De moment, el Berguedà ha pa-rat el cop. Per Nadal i pels ponts de la primavera, l’ocupació de les cases s’ha situat a nivells semblants a l’any passat i, de cara a l’estiu, les perspectives

són bones. El sector preveu arri-bar a ocupacions d’entre el 80% i el 90% els mesos de juliol i agost. Per ara, les cases indepen-dents —aquelles en què els hos-tes no tenen gairebé cap contac-te amb els propietaris — ja han

penjat el cartell de complet. Per a la resta d’allotjaments, l’AAB confia en les reserves d’última hora. Fins ara, no han fallat.

“No hem notat canvis respec-te a anys anterior pel que fa a l’ocupació, perquè seguim a ni-

vells molt semblants, però, en canvi, sí que es detecta menys sobredemanda”, diu Rovira. És a dir, les cases s’omplen, però per poc i no hi ha llistes d’espera.

El sector afronta una tardor molt intensa per preparar-se per les noves distincions que rebran les cases d’agroturisme. A prin-cipis de l’any que ve, es posarà en marxa un sistema d’espigues com les estrelles que tenen els hotels i, així, els turistes podran saber quina categoria té la casa on passaran les vacances.

Espigues en lloc d’estrellesAl setembre, s’iniciarà al Ber-guedà una prova pilot del nou sistema de qualificacions, i s’entregaran als propietaris de les cases uns formularis que hauran d’emplenar, detallant les característiques dels seus es-tabliments.

Segons les prestacions de què disposin, rebran una quantitat o una altra d’espigues. Un cop declarada la categoria, uns ins-pectors determinaran que la de-claració dels propietaris s’ajusti a la realitat.

Està previst que algunes cases de turisme rural facin obres de millora o petites reformes per poder optar a les categories su-periors. “Però tampoc no seran intervencions generalitzades, sinó canvis puntuals”, pronosti-ca Rovira.

Se’n diu coaching o training day, i consisteix per exemple a passar un dia en un entorn rural amb els companys de feina per fomentar el bon am-bient entre els treballadors o per resoldre problemes. S’està començant a fer al Berguedà en cases de turisme rural. I també comencen a ser freqüents les reunions d’alts càrrecs, directius o comercials, que busquen la tranquil·litat fora de l’entorn metropolità, i que contracten els serveis del turisme rural entre setmana.Les cases d’agroturisme ho veuen com una oportunitat d’omplir les habitacions els dies laborables, una missió que, fins ara, els ha resultat, pràcticament impossible. A Casserres, han començat a oferir els serveis de dilluns a divendres les cases La Barraca, Vilanova, i La Cabana, propie-tat de la família Niubò.Els períodes d’entre setma-na són el taló d’Aquil·les de l’agroturisme berguedà. Els establiments s’omplen amb facilitat a l’estiu i durant els ponts, però, en canvi, és complicat desestacionalitzar la demanda.

El ‘coaching’, per als dies de cada dia

LABORABLES

LES CLAUS

DesestacionalitzarPortar turistes fora dels caps de setmana llargs i dels mesos d’estiu és l’assignatura pendent

InternacionalitzarCaptar el mercat estranger és una de les prioritats de l’agroturisme berguedà per tal d’ampliar quota de mercat

PreveureAnticipar les campanyes de promoció i fer-les abans que els turistes estrangers facin les reserves per a l’estiu

DEstiu JULIOL DEL 2009 4

||| Agroturisme | TENDÈNCIES >>Portada

L’ecoturisme, el futur del turisme ruralCONGRÉS

120 establiments de turisme rural de Catalunya compten amb el distintiu de Garantia i Qualitat Ambiental, que vol dir que aposten per un turisme rural sostenible i allotjaments ecològics. El primer Congrés d’Ecoturisme de la Confederació Catalana

d’Agroturisme i Turisme Rural (Concatur) es va fer fa un mes al monestir de Sant Llorenç, a Guardiola de Berguedà. En la sessió el subdirector d’Ordenació Turística de la Ge-neralitat, Joan Domènec Abad, va destacar que el turisme rural és una “aposta estratègi-

ca” del seu departament, pels valors i beneficis que compor-ta per al país. Es vol anar més enllà de l’allotjament turístic i conscienciar als propietaris de les cases rurals que apostin per la sostenibilitat. “És el futur”, segons Pere Oliu, presi-dent de Concatur.

especial perquè “tot està una mica barrejat”.

La majoria de plantes estan identificades perquè els clients sàpiguen que és cada cosa. L’hort es pot dividir en quatre: un hort intel·ligent o urbà, que està elevat i, per tant, evita que sigui necessari acotar-se. Allà, Carreras hi té plantats princi-palment enciams. També hi ha un hort culinari, on es poden trobar diferents tipus de men-tes, sàvies, cibulets i julivert.

Completen la zona agrícola de la casa un hort pedagògic, on es fa la rotació de cultius tal com es feia antigament, i un hort d’herbes aromàtiques de tota mena.

Amb tot això, el Molí del Casó compleix els paràmetres per tenir el distintiu de qualitat ambiental, que es basa en el consum ètic, la integració pai-satgística, la reducció del con-sum d’aigua, l’ús eficient de l’energia i la recollida selectiva.

Aurora Rodríguez

Al Berguedà hi ha molts establiments d’agroturisme, però només tres cases tenen la certificació ecològica. Dues són a Viver i Serrateix i una altra a Bagà. És el Molí del Casó, una casa ecològica on, per co-mençar, l’energia es produeix de manera no contaminant. Hi ha plaques solars que perme-ten escalfar l’aigua sanitària i generar energia per a la calefacció.

A més, produeixen electrici-tat gràcies a l’aigua que fan passar per una turbina. També s’aprofita l’aigua de la pluja per regar l’hort i el jardí.

La propietària del Molí del Casó, Conxita Carreras, comen-ta que no només és ecològica la manera de fer dels propieta-ris de l’establiment, sinó que també s’intenta conscienciar els clients perquè tinguin un comportament ecològic.

Per exemple, es col·loquen cartells demanant als hostes que intentin estalviar aigua o que tanquin les portes per

rendibilitzar al màxim els sistemes de climatització.

En una casa ecològica, l’horticultura també ho ha de ser. Al Molí del Casó, tenen un hort ecològic. Carreras compos-ta les deixalles i ho fa amb uns animalons que es diuen cucs californians. Les bèsties men-gen molt ràpidament i, per tant el compost es produeix en menys temps. Això és necessari perquè l’hort d’aquesta casa és gran. Això sí, també és una

Tres cases rurals del Berguedà tenen la certificació que les acredita com a respectuoses amb el medi

“Els propietaris de la casa tenim un compor-tament ecològic, i el mateix demanem als nostres clients”

“Tenim un hort pecu-liar, en què tot està una mica barrejat. Hi ha des d’herbes aromàtiques fins a enciams”

Conxita CarrerasPropietària del Molí del Casó

LES FRASES

Consciència ecològica

Les cases amb certificació practiquen l’agricultura ecològica. ARXIU

Les plantes aromàtiques, peça clau als horts ecològics. ARXIU

DBerga JULIOL DEL 2009 5

||| Agroturisme | GASTRONOMIA >>Portada

Cal Fuster, a Serrateix, ha deixat de ser un restaurant de pas per ser una casa rural amb gastronomia de qualitat. El mèrit és de Marcel Cardona, un bàrman reconvertit en cuiner

La vedella i el pollastre són de la cooperativa Ramaders de Muntanya, i el conill, l’ànec i els ous, dels pagesos dels voltants. De l’hort familiar, en surten bona part de les horta-lisses que se serveixen a taula, i a la tardor, el Marcel i la seva família van a buscar bolets al Montbordó. “No anunciem cap menú del bolet, perquè depenem molt de com vagi la temporada”, reconeix. Però, en una de bona, la cuina de Cal Fuster s’omple de llenegues i ceps.

La base gastronòmica de

l’hostal és la cuina tradicional de la comarca. Però la forma-ció del Marcel —va estudiar a l’escola gastronòmica Hof-mann de Barcelona — li ha permès introduir a la carta algunes novetats.

“En general, la innovació es troba en la cocció”, detalla. Molts dels plats es couen al buit, cosa que dóna a la carn “una textura especial”.

Així, cuina la mitjana de ve-della, que serveix amb una sala de formatge Idiazábal. I el po-llastre, el farceix amb prunes i pomes saltades a la paella.

“Li donem una mica la volta, desossem la cuixa i el carpó, de manera que el comensal no vegi un cuixot al mig del plat, sinó una petita obra d’art.”

L’experiència gastronòmica es completa amb un allotjament “senzill, tranquil i còmode”. A la primera planta de l’edifici, acaben de posar en marxa sis habitacions, cadascuna dife-rent, i decorades amb mobles antics i materials nobles. Un espai perfecte per trobar la ins-piració i descobrir el Berguedà.

Redacció

Va obrir l’any 1893 com a “tienda de vinos y aguardientes” i, anys més tard, es va conso-lidar com una fonda casolana i un restaurant de pas. Des de fa quatre anys, el cuiner Marcel Cardona l’ha convertit en un punt de referència per a l’agroturisme amb cuina de qualitat.

Cal Fuster, a Serrateix, és un temple de la cuina tradi-cional berguedana amb tocs d’innovació. “Ens basem en els productes autòctons, que són molt humils, però d’alta qua-litat”, explica Marcel Cardona.

El cuiner de Cal Fuster, Marcel Cardona, va regentar durant anys el bar Còmic de Navàs. “Quan vaig fer 40 anys, vaig pensar que necessitava un canvi de vida”, recorda. La seva dona, Estel, va deixar la feina de cartera que tenia, i amb els seus dos fills, va acompanyar el Marcel en la nova aventura. Van restaurar l’edifici i van obrir el nou hostal rural.

L’experiència del bar de nit a Navàs

TRAJECTÒRIA

Marcel Cardona i la seva dona, Estel, a Cal Fuster. ARXIU/CAL FUSTER Cal Fuster és una antiga fonda de pas reconvertida en hostal rural amb bona gastronomia. ARXIU/C.F.

De la fonda de poble a la cuina d’alta volada

JULIOL DEL 2009 6DEstiu ||| Agroturisme | LLOCS D’INTERÈS >>

Una de les 4.000 imatges que el genial fotògraf Joan Ribera va captar de la muntanya màgica del Berguedà projecta un Pedraforca infernal, calorós i estiuenc. ARXIU FAMILIAR RIBERA-SUSO

10 maneres de redescobrir el Berguedà a l’estiu

dels gorgs més espectaculars i saltants d’aigua que deixen amb la boca oberta.

4 L’AIGUA D’ORA

L’Aigua d’Ora o Aiguadora es troba entre les comarques del Berguedà, el Solsonès i el Bages. És afluent del Cardener, i neix a la serra d’Ensija, al terme de Gósol. Creua la carre-tera de Berga a Sant Llorenç de Morunys, un bon lloc per accedir-hi. Amb les pluges de la primavera i el desgel, ha tingut una primavera generosa. Tam-bé és un bon lloc per refrescar-s’hi a les tardes d’estiu i gaudir de l’espectacle de la natura.

5 LA FONT DE L’ADOU

El naixement del Bastareny, un riu afluent del Llobregat, és un indret força desconegut per a molts que val la pena visitar.

Moltes vegades, els turistes que arriben al Berguedà hi busquen només tranquil·litat. S’allotgen en establiments amb una varie-tat de serveis suficient perquè gairebé no hagin de sortir de la casa. Però els que sí que ho fan descobreixen paratges naturals únics i un patrimoni cultural notable.

Dels principals atractius turístics de la comarca, un ràn-quing estiuenc combina racons amagats, espais inèdits i icones clàssiques.

És la imatge més repetida de la comarca, fins al punt que s’ha convertit en el seu símbol: figura a l’escut del Consell Comarcal i a la bandera del Berguedà. Amb gairebé 2.500 metres, la forma característica, amb els dos pollegons, ha fet

que la muntanya fos recone-guda arreu. L’estiu és la millor època per fer-hi senderisme.

2 SERRA DE QUERALT

És el teló de fons de Berga i el lloc des d’on es poden admirar les vistes més perfectes de la ciutat. En aquesta època, és important el trànsit a peu per la drecera o per l’obaga. El res-taurant està inactiu, però és un bon lloc per fer-hi passejades. Des de la plaça del santuari, és recomanable el camí fins a la font del Bou.

3 RIERA DE MERLÈS

Un dels últims afluents del Llobregat conserva encara l’aigua transparent i nítida. Amaga mil racons on fer una capbussada i roques perfectes per pendre el sol. Des de Bo-rredà, s’hi poden veure alguns

Per als visitants i per als autòctons, la comarca té un munt de secrets, que milloren en els mesos de calor

Enclotada entre arbres, al mu-nicipi de Gisclareny, la sortida de l’aigua en superfície té lloc a través d’una cascada. En època de pluges intenses, pràc-ticament no s’hi pot accedir. Però l’estiu és un bon moment per fer-hi cap. Es pot deixar el cotxe ben a prop i l’arribada és còmoda.

6 ESPAI NATURA

L’antic Museu de Ciències Na-turals de Berga, a la plaça del Doctor Saló, acaba d’estrenar obres de millora. Dos anys després de la remodelació in-

tegral, el nou Espai Natura ha reorganitzat l’espai de geologia i l’exposició d’animals verte-brats. S’ha fet un nou disseny que permet que les espècies es puguin observar més bé. Tam-bé s’ha recreat el terreny on so-len moure’s aquestes espècies, i, a més, s’hi han incorporat mostres de plantes premsades i bolets de ceràmica.

7 MUSEU PICASSO

Pablo Ruiz Picasso va arribar a Gósol ara fa 103 anys per recuperar-se d’una malaltia. Acompanyat de la seva parella

Portada

1 EL PEDRAFORCA

JULIOL DEL 2009 7DEstiu ||| Agroturisme | LLOCS D’INTERÈS |

Una de les 4.000 imatges que el genial fotògraf Joan Ribera va captar de la muntanya màgica del Berguedà projecta un Pedraforca infernal, calorós i estiuenc. ARXIU FAMILIAR RIBERA-SUSO

els jardins Artigas conserven tota la vigència, i permeten observar amb detall la relació amb l’aigua de l’obra de Gaudí.

9 ESGLÉSIA DE CAL PONS Les antigues colònies tèxtils de la riba del Llobregat estan recuperant l’esplendor. Ara no és pas per l’eclosió de la in-dústria, sinó pels projectes de recuperació del patrimoni que s’hi estan fent. El més recent és el de l’església de Cal Pons, que dóna a conèixer el paper del catolicisme en la vida dels treballadors i treballadores de

les fàbriques, i dels amos. La capella de Santa Llúcia, el cor i la cripta s’han convertit en un museu.

10 NUCLI ANTIC DE BAGÀ

Cada juliol, Bagà entra a la màquina del temps amb la Setmana Medieval. Però, fora de les festes, un passeig pel nucli antic de la vila també és un plaer i una descoberta. Im-prescindible l’església de Sant Esteve, la plaça Porxada i els carrers estrets de l’entorn.

Maite Flores

d’aleshores, Fernande Olivier, el pintor va entrar en una fase marcada per la influència afri-cana, en què l’ocre va ser el co-lor predominant, segurament inspirat també pels paisatges berguedans. El museu de Gósol és una parada obligada per als amants de l’art, i ara s’acaba d’adherir a una xarxa catalana de centres Picasso.

8 JARDINS ARTIGAS

La petjada d’un altre genial ar-tista català, Antoni Gaudí, s’ha de buscar a La Pobla de Lillet. Projectats fa més de cent anys,

Portada

Amb la col·laboració de: AJUNTAMENT DE BERGADEstiu 8

DBerga La Patum, a la universitatEls cursos d’estiu de la Universitat de Barcelona aterren a Berga per primera vegada amb l’objectiu d’analitzar les festes tradicionals i la cultura d’arrel. P. 11

La ciutat es remulla amb Els EloisLa festa es dóna a conèixer fora de Berga amb un concurs de cartells

Redacció

La festa dels Elois torna a Ber-ga i, aquest any, ho fa amb una novetat. Amb la voluntat de di-fondre la celebració més enllà de la ciutat i de fer-la arribar als més joves, enguany s’ha fet un concurs de joves dissenyadors per elaborar-ne el cartell anun-ciador.

En total, s’han presentat a la convocatòria cinc cartells, una xifra que, segons la regidora de Festes, Rosa Guitart, “està prou bé”, tenint en compte que és el primer any que es fa. El concurs estava destinat a menors de 30 anys i “hi ha hagut el problema que, a la majoria, els ha coinci-dit el moment del concurs amb l’època dels exàmens”, explica Guitart.

Dissenyadora de VilafrancaLa guanyadora ha estat Mònica Castellví, de Vilafranca del Pene-dès, que es va assabentar del con-curs a través de l’escola d’arts i oficis de la seva ciutat. És una de les vies que l’Ajuntament de Berga ha fet servir per informar

del concurs. La regidora de Festes comenta

que, en gran part, s’ha arribat on es volia: “veient que la gua-nyadora és una noia de fora de Berga, queda demostrat que la tasca de difondre la festa s’ha aconseguit”. Segons Guitart, és “curiós” que una persona que no té cap vinculació amb Berga “hagi sabut captar l’essència de la festa dels Elois”.

Una altra novetat és que, per qüestions de previsió, la festa dels Elois d’enguany no pas-sarà per la plaça de Sant Joan, ja que és possible que continuï en obres. Pot ser que els treballs ja hagin acabat el dia de la festa però, per si de cas, l’Ajuntament ha decidit variar la ruta.

Així, el recorregut de dissabte canviarà una mica respecte anys anteriors. Sortirà de l’Hostal del Bou, a La Valldan, i seguirà pel passeig dels Abeuradors, pel car-rer del Bruc, pel carrer Compte Oliba, pel carrer Pio Baroja, per la plaça de la Font del Ros, pel carrer Aurora Bertrana, per la carretera de Sant Fruitós, pel carrer del Roser, i per la ronda

Els rucs i els participants a la festa dels Elois de Berga, a la plaça Santa Magdalena. FOTO VÍDEO LUIGI

||| FESTES |

Dissabte, 25 de juliol12 h Passada del tabaler, amb la banda de l’Escola Municipal de Música19 h Passada del tabaler, el banderer i els administradors19:30 h Sardanes, a la plaça Vi-ladomat amb la Cobla Pirineu22 h Ball a la plaça Viladomat, amb Joan i FermíDiumenge, 26 de juliol 9 h Passada de cavalls, amb sortida de la Font del Ros10 h Benedicció dels animals a la plaça de St. Pere10:45 h Sortida de ca l’Andreu Borras, la núvia, i des de l’antiga Fonda Queralt, el nuvi

Programa d’actes

11:30 h Boda típica de l’Alt Berguedà, a l’església de Sant Francesc. Missa canta-da en honor a sant Eloi amb l’assistència de les autoritats locals, administradors, bande-rer i acompanyants de la bodaEn acabat Ballet d’Adéu a la plaça del Forn13 h Acte de lliurament de les ferradures atorgades als col·laboradors, a la sala de plens de l’Ajuntament17:30 h Raid-ruc a la plaça Vi-ladomat. Inscripcions gratuïtes a la mateixa plaça, mitja hora abans de començar. En acabat, repartiment d’obsequis.

Queralt. Entrarà al nucli antic pel carrer de Sant Antoni, i se-guirà després pel carrer Major fins a la plaça de Santa Magdale-na. La ruta acabarà a la plaça de les Fonts, després de passar pel passeig de la Indústria, la ronda Moreta i la plaça de la Ribera.

Pel mateix motiu, es traslla-darà el ballet d’Adéu. Habitual-ment, es dansa a la plaça de Sant Joan i, per si està en obres, es farà a la plaça del Forn.

Guitart destaca la importàn-cia que els joves participin als Elois, una tradició històrica i de la qual veu “interessant” po-tenciar-ne el valor cultural de l’aigua, amb els animals com a elements centrals.

Amb la col·laboració de: AJUNTAMENT DE BERGADEstiu 2009 9

Segles enrereEl Festival de Música Antiga de Berga es renova i fa una aposta decidida pels concerts més selectes. P. 10

Torna el teatreJosep Maria Pou encapçala el reparti-ment d’‘Els nois d’història’, una de les obres dels Festivals d’Estiu. P. 12 i 13

El circ pren els carrers de BergaPallassos i equilibristes animaran activitats a l’aire lliure que sortiran de l’Espai del Circ

Redacció

Sota el lema Hopa-li al CIRC, Ber-ga es convertirà aquest estiu en l’escenari d’un circ mòbil. Amb la voluntat de potenciar i donar a conèixer l’Espai del Circ, situat a la Plaça Doctor Saló de Berga, l’Ajuntament ha programat per els mesos de juliol i agost qua-tre espectacles gratuïts de circ.

Dues representacions es faran al juliol i dues més a l’agost, i totes tindran el mateix punt de partida, l’Espai del Circ.

Allà es farà la primera inter-venció, en què els assistents podran conèixer la col·lecció de Josep Vinyes, i a partir d’aquí, començarà l’espectacle en què el circ es mourà pels diferents carrers i places de Berga acom-panyat de tots els que vulguin participar-hi. El punt d’arribada serà diferent en cada ocasió, així com també ho serà la com-panyia de circ.

Els espectacles van començar a principis de mes, i les pròximes cites són el diumenges, 19 de ju-liol, i l’1 i el 16 d’agost, sempre a partir de les 7 de la tarda.

Els espectacles els fan alterna-tivament dues companyies. El Circ Petit presenta un espectacle pensat per a tot tipus de públic, bàsicament familiar, i combina humor, malabars i verticalisme. I Tot Circ fa un tast dels arts cir-censes, amb un espectacle que també recorrerà els carrers.

Façana de l’Hospital Vell, on es troba la seu de la Col·lecció del Circ de Josep Vinyes. AITOR CASAFONT

||| ARTS |

Amb activitats com Hopa-li al Circ, l’Ajuntament de Berga pretén acostar-se cada vegada més a la xarxa de Ciutats Ami-gues del Circ. Es tracta d’una de les iniciatives que contem-pla el Pla Integral del Circ de la Generalitat, que persegueix millorar i impulsar el sector. De moment, el projecte està en fase de prova pilot i ja s’hi han adherit municipis com Figueres, La Bisbal d’Empordà, Lleida, Mataró, Pineda de Mar, Reus, Sabadell, Sant Cugat, Tarragona, Tortosa i Vilanova i la Geltrú. Berga, amb l’Espai del Circ, té punts per entrar a formar part d’aquesta xarxa, però sobretot l’ajuda el fet de programar actes com les activitats que es faran durant els mesos de juliol i agost dins el cicle Hopa-li al CIRC.El projecte de Ciutats Ami-gues del Circ és una iniciativa del Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació del Govern i pretén aconseguir una xarxa de ciutats arreu del país que promoguin de manera continuada activitats relacionades amb el circ de qualitat, que vol ser conside-rat al mateix nivell que les altres arts escèniques.

Berga vol ser ciutat amiga del circ

PROJECTE

Una guia de butxaca per no perdre’s cap acte PROMOCIÓ

L’estiu és la millor època de l’any per gaudir del temps lliure. Poder-ho fer sabent en tot moment quines són les activitats que ofereix la ciutat de Berga és el que ha portat el consistori a seguir fent el llibret L’estiu a la butxaca!!!Tal com diu el nom, es trac-ta d’un llibret de butxaca, i l’objectiu és que els bergue-dans el puguin portar a sobre en tot moment per saber qui-nes activitats hi ha previstes.

Classificat pels mesos, s’hi po-den trobar totes les activitats de l’estiu a Berga. La regidora de Cultura, Carme Barniol, explicat que “les activitats s’han programat pensant en totes les edats i tant en la gent de Berga i comarca com en els turistes”.Es llibrets ja es poden trobar a diferents establiments de Berga i també a l’Oficina de Turisme, al carrer dels Àngels número 7.

Amb la col·laboració de: AJUNTAMENT DE BERGADEstiu JULIOL DEL 2009 10Berga

La música antiga fa un salt de qualitat||| MÚSICA |

Berga renova les Trobadories d’en Guillem de Berguedà amb la direcció de músics de renom

Berta Francàs

Seguint amb la idea dels fes-tivals de les Trobadories d’en Guillem de Berguedà, celebrats en els últims anys, aquest cop l’Ajuntament de Berga ha apos-tat per fer un festival de música antiga on es primarà la qualitat

dels concerts. Amb aquesta vo-luntat, durant el mes de juliol, la ciutat acollirà el primer Festi-val de Música Antiga, en el qual s’ha optat per reduir el nombre de concerts, que havia arribat a sis en una mateixa setmana- i passar a oferir més qualitat, de manera que els concerts

queden enguany en tres que es repartiran en tres diumenges diferents.

Segons ha explicat la regido-ra de Cultura, Carme Barniol, es creu que aquests concerts “podran atreure un determinat tipus de públic que entre set-mana no ho tindria tan bé per

assistir-hi” i per aquest motiu s’ha optat per fer-los en diu-menge en comptes de dies entre setmana.

Barniol també ha fet referèn-cia a la qualitat de la direcció ar-tística del festival: “Continuant amb la idea de fer un festival de música antiga, hem buscat dues

persones molt ben considerades a nivell europeu, com són Alba Roca, que és violinista i a més és de Berga, i Xavi Sabata, que és d’Avià i contratenor. Ells dos s’encarregaran de la direcció ar-tística del festival”, explica.

En el tercer dels concerts, a més, es comptarà amb la inter-venció de la violinista bergueda-na Alba Roca.

Divendres al ClaustreA nivell musical, Berga també ha programat els Divendres Mu-sicals al Claustre de Sant Fran-cesc, a càrrec de l’Escola Muni-cipal de Música.

Les entrades dels tres concerts que es faran dins el cicle del pri-mer Festival de Música Antiga es venen a l’Oficina de Turisme i es poden comprar per abona-ments, al preu de 30 euros els tres concerts, o bé separades, per 12 euros cadascuna.

A més, una entrada d’aquestes o un abonament, dóna dret a assistir gratuïtament als Di-vendres Musicals al Claustre de Sant Francesc.

L’Ajuntament de Berga també ha programat els Divendres Musicals al Claustre de Sant Francesc, a càrrec de l’Escola Municipal de Música de Berga. El tret de sortida es va fer amb un concert de l’orquestra de corda, i el seguiran un concert a càrrec de la coral que, diri-gida per Gorka Sierra, inter-pretarà un recull de peces de diferents estils. L’últim dels tres serà a mans de la Big Band de l’Escola de Música.

El Festival de Música Antiga compta amb el suport de l’emissora Catalunya Música i també es contempla la pos-sibilitat que la ràdio pública de la Generalitat enregistri algun dels tres concerts. Les entrades pel certamen es poden comprar a l’Oficina de Turisme (938 211 384) o a la taquilla, a partir d’una hora abans de cada concert. Els abonaments valen 30 euros i el preu d’una sola entrada és de 12 euros.

Concerts de l’Escola Municipal de Música

Catalunya Música hi dóna suport

FORMACIÓ

DIFUSIÓ

Amb la col·laboració de: AJUNTAMENT DE BERGADEstiu JULIOL DEL 2009 11Berga

||| EDUCACIÓ |

Els adolescents estrenen els seus ‘casals’ d’estiuProgramen tallers per a nens però també per a joves

Els joves podran aprendre a fer graffitis i curmetratges. ARXIU

B. F.

Amb la voluntat que els nens i nenes i els joves tinguin durant l’estiu un espai a què destinar el temps lliure, l’Ajuntament de Berga ha organitzat uns tallers d’estiu.

Els tallers també tenen la vo-luntat de ser una alternativa als clàssics casals d’estiu, ja que es faran fora de les escoles on s’acostumen a fer els casals i, a més, hi haurà una branca dels tallers destinada als adoles-cents, una franja d’edat que no s’acostuma a cobrir. El consisto-ri creu que enguany la crisi farà que moltes famílies no marxin de vacances i passin més temps a Berga, i per tant, consideren que és bo poder oferir activitats de lleure.

Els tallers destinats als ado-lescents són diversos, però els més sol·licitats han estat el de curtmetratges i el de grafits, que aniran a càrrec d’especialistes.

Entre els diferents tallers ofer-tats, en destaca com a original un de proposat per alumnes. Es tracta d’un taller en què els jo-ves que han acabat Batxillerat, oferiran la seva ajuda i orienta-ció als alumnes que han de fer el treball de recerca. És una idea que la regidora de Cultura, Car-me Barniol, veu molt positiva: “ens ha sorprès molt, perquè a part que ha sorgit dels mateixos alumnes, ens hem trobat que a l’hora de la veritat hi ha hagut molts voluntaris per voler expli-car la seva experiència”.

Dins del cicle de tallers, tam-bé hi ha la branca destinada als més petits, de 3 a 12 anys, en què els nens i nenes s’agruparan per edats i faran activitats diver-ses: manualitats, tallers de con-tes, de disfresses, o teatre, entre d’altres. Els tallers es faran a les aules del costat del Telecentre i els dirigirà Angelina Vilella. Es tracta d’uns tallers que ja es van fer l’any passat però que en-

guany incrementen les places, que passen de 30 a 70. A més, també se n’ ha ampliat l’horari, que aquest any serà de les 9 del matí a la 1 del migdia. El preu dels tallers és de 30 euros per

setmana, amb descomptes si les inscripcions són de la mateixa família, amb carnet de família nombrosa o si la inscripció es fa per un màxim de quatre se-tmanes.

Festes populars i gestió cultural. És el tema del curs que la Uni-versitat de Barcelona ha orga-nitzat aquest estiu a Berga en el marc dels Juliols de la UB. Els cursos duren 20 hores. La majoria es fan a Barcelona, tot i que la tendència dels darrers anys és celebrar-ne cada cop més en diverses poblacions catalanes. Berga n’és una. L’any passat, ja s’hi va fer un curs, i aquest cop, es repeteix l’experiència, amb la Patum com a excusa i les festes d’arrel de protagonistes.

Les festes d’arrel, als Juliols de la UB

UNIVERSITAT

Amb la col·laboració de: AJUNTAMENT DE BERGADEstiu JULIOL DEL 2009 12Berga

Espectacles variats per a tota la famíliaEls Festivals d’Estiu de Teatre tornen a finals d’estiu amb una programació triple més plural

Redacció

Els Festivals d’Estiu de Teatre arriben enguany a l’edició nú-mero 35 i ho fan apostant per la diversitat en la temàtica de les obres.

La quantitat de les actuacions serà la mateixa que l’any passat,

tres, però, segons ha explicat la regidora de cultura, Carme Bar-niol, aquest any “les obres són totes tres totalment diferents unes de les altres”.

Aquesta diversitat farà que el ventall de públic potencial del Teatre Munciipal sigui molt més ampli i, per tant, es pot dir que

entre les tres obres es cobriran gustos teatrals molt diferents, segons l’Ajuntament.

A més, amb la voluntat d’obrir el teatre a un públic divers, s’ha apostat també per la innovació, i és que la tercera de les obres serà un espectacle de circ. Igual que les altres dues actuacions

—Enfermo imaginario i Els nois d’història—, Oniricus es farà al ma-teix Teatre Municipal de Berga.

Es tracta d’un espectacle de circ a l’estil Cirque du Soleil, però a la catalana, i amb el qual es pretén seguir amb la progra-mació d’activitats relacionades amb el circ, que han de contri-

buir en la potenciació d’aquest a la ciutat de Berga.

Els Festivals d’Estiu de Teatre portaran a Berga cares conegu-des, com Josep Maria Pou o Paco Morán, que es podran veure en-tre finals d’agost i principis de setembre.

Les dates dels Festivals ja es van traslladar cap al final de l’estiu l’any passat per qües-tions d’incompatibilitat amb les companyies teatrals, que moltes no estan de gira durant l’agost, i enguany les represen-tacions se seguiran fent durant la recta final de l’estiu.

Al llarg de les 35 edicions de Festivals d’Estiu de Teatre, el certamen ha obtingut una molt bona resposta per part del públic Berguedà, que segueix aplaudint els Festivals i contri-buint a convertit-lo en tota una tradició.

El Festival, l’organitza l’Ajun-tament de Berga, amb el suport del grup de teatre La Farsa, i és un memorial a la figura de Da-niel Tristany, que va ser funda-dor i drector de la companyia.

||| Escena | FESTIVALS D’ESTIU DE TEATRE >>

La tradició dels Festivals d’Estiu de Teatre es remun-ta a l’any 1967, quan es van començar com a cloenda de la festa dels Elois. Llavors, les representacions es van fer l’aire lliure, a la plaça del Forn. La primera obra que s’hi va representar el vespre del dia dels Elois va ser El casa-ment afortunat, de l’escriptor francès Francis Jammes. Es componia de diversos quadres de costums populars lligats per un fil argumental i va tenir la col·laboració de la Coral de l’Acadèmia Farguell-Menéndez, que després de cada escena, cantava estrofes de lloança de la gent senzilla a sant Josep, amb lletra de Jaume Farguell i música del mestre Font Parera. Encorat-jats per la bona acollida del públic, La Farsa va va conti-nuar aquelles representacions teatrals durant 21 anys com a cloenda de la festa dels Elois. El 1985, però, les obres ja es van començar a fer al Teatre Municipal, i en els tres darrers anys, van anar a càrrec de companyies foranes. Les nits de la festa de Sant Eloi van deixar de tenir representa-cions a partir de 1989.

Uns festivals que van néixer amb Els Elois

HISTÒRIA

Amb la col·laboració de: AJUNTAMENT DE BERGADEstiu JULIOL DEL 2009 13Berga||| Escena | FESTIVALS D’ESTIU DE TEATRE |

En aquest Enfermo imaginario queda ben poc de l’obra origi-nal de Molière: la referència al títol, el nom del protagonista, i la hipocondria. Més aviat es tractava de fer un vestit a

mida de Paco Morán, per tal que l’actor pogués desplegar la vena còmica i fes gaudir al pú-blic amb una comèdia diverti-da, tendra i esbojarrada. L’obra és una màquina ben greixada

per fer oblidar les preocupa-cions, un muntatge rodó. Mo-rán torna després d’un temps allunyat dels escenaris per culpa d’una malaltia i de dos accidents i encarna el paper d’un home hipocondríac que no vol abandonar l’hospital. És un retrobament esperat i esperançat: Morán celebra les noces d’or i ho fa a través d’un text en el qual diu que se sent “com un peix a l’aigua”.Morán es posa a la pell d’Argán, un hipocondríac ex-trem que només se sent segur envoltat de metges i inferme-res. La mala sort fa que li toqui la mateixa habitació d’hospital on va morir el seu únic germà. Aleshores, es descobriran estranyes complicitats entre

metges, infermeres i la filla d’Argán, que amaga males in-tencions econòmiques. Només el malalt del llit del costat és testimoni dels tripijocs d’uns i altres, però no pot dir ni un mot perquè va embenat de cap a peus.

Paco Morán torna als escenaris sense Joan Pera, però amb la comèdia clàssicaHUMOR

Paco Morán, en una escena d’‘Enfermo imaginario’. DAVID RUANO

Autor Pau Miró i Marc Rosich Director Antonio CalvoActors Paco Moran, Norbert Ibero, Neus Quimasó, Rosa Serra, Enric Llort i Enric Boixa-deraLloc Teatre Municipal de BergaData Dissabte, 29 d’agost 22 hAbonaments Oficina de Turis-me de Berga (93 821 13 84)

ENFERMO IMAGINARIO

Els nois d’història d’Alan Ben-net és una comèdia sobre els valors i l’educació de l’individu que qüestiona l’ètica d’algunes escoles angleses que valoren més els resultats que

l’aprenentatge dels seus alum-nes. Però ¿què passa quan el professor amb qui empatitzem i a qui admirem per la seva metodologia es pren llicències èticament no admeses per la

societat però totalment con-sentides pels seus alumnes? La perversió en el comporta-ment de l’educador és el que fa realment interessant la peça. És el motor que genera més preguntes a la nostra cons-ciència és el veritable conflicte que planteja el muntatge i del qual, dramatúrgicament, no se’n deriva cap conseqüència. Bennett obre una porta falsa que serveix d’esquer perquè l’espectador es deixi seduir però després centra el seu interès en el procés formatiu dels alumnes, deixant gairebé com a anecdòtiques les accions d’un magnífic formador de persones que no ha sabut mar-car la línia entre els seus jocs educatius i els seus impulsos personals.

Pou ha sabut convertir el grup de joves intèrprets en una carismàtica classe d’alumnes. Ha fet un grup homogeni i compacte que camina empel-tant de frescor i elegància, i amb molt bones crítiques.

Josep Maria Pou, al capdavant del repartiment de l’èxit teatral de la temporadaCOMÈDIA

Josep M. Pou, al centre, i el repartiment de joves actors. D. RUANO

Autor Alan BennettDirector Josep M. PouActors Josep Minguell, Maife Gil, Jordi Andújar, Nao Albet, Javier Beltrán, Oriol Casals, Alberto Díaz, Xavi Francès, Llo-renç González, Jaume Ulled, Ferran VilajosanaLloc Teatre Municipal de BergaData Dissabte, 5 setembre 22 hAbonaments Oficina de Turis-me de Berga (93 821 13 84)

ELS NOIS D’HISTÒRIA

Des de l’Ateneu de Nou Barris, a Barcelona, Oniricus presen-ta un retrobament amb el món dels somnis on la fusió de la fantasia i de la realitat es reuneixen en la màquina

de somiar, l’invent creat pel Doctor Lazlo. Protagonista de l’escenari, la música d’Oniricus transporta l’espectador a una atmosfera en la qual diversos personatges extravagants

aconsegueixen fer possible l’impossible.Considerant-se un espectacle de teatre-circ, Oniricus integra la dramatúrgia en les dis-ciplines circenses, com ara els aeris, el cable, les teles o l’acrobàcia de terra. Els mateixos elements cir-censes són incorporats a l’escenografia, donant pas a imatges insòlites i oníriques. La representació ha tingut un gran èxit a Barcelona, i ara es troba de gira per diverses localitats catalanes. La parada a Berga té a veure amb els projectes circen-ses que ha desenvolupat l’Ajuntament. A partir de la Col·lecció del Circ de Josep Vinyes, ubicada

a la plaça del Doctor Saló, el consistori ha organitzat una sèrie d’activitats relacionades amb el món del circ. També hi ha previstes representacions al carrer les tardes de diumenge.

El Cirque du Soleil català aterra a Berga després d’haver triomfat a l’Ateneu de Nou BarrisCIRC

Oníricus, una obra de circ que es veurà a Berga. ALBERT CASTAÑER

Autor Brian MongardDirector C Brian MongardActors Ingrid Marín, Adriano De Carvalho Marçal, Joe Moura Goes, Rebecca Pardo Sierra, David Parga García, Brian Mongard i José Maria Baldomà MonesmaLloc Teatre Municipal de BergaData Dissabte, 12 setembre 22 h Abonaments Oficina de Turis-me de Berga (93 821 13 84)

ONIRICUS

Amb la col·laboració de: AJUNTAMENT DE PUIG-REIGDEstiu JULIOL DEL 2009 14

Redacció

És un clàssic dels estius al Ber-guedà. Ja fa 13 anys que Puig-reig es converteix per uns dies en una platja en plena Catalu-nya central. I no és una platja per prendre-hi el sol, sinó per fer-hi esport, per disputar-hi el torneig de volei-platja.

Per convertir el passeig de la Via en l’escenari de la compe-tició fan falta més de 200 tones de sorra, grades supletòries per al públic, dutxes per als parti-cipants, piscines portàtils i, se-gons reconeixen els organitza-dors, “una mica d’imaginació”, fan que el poble canviï de feso-mia per uns dies i sembli una autèntica localitat costanera. Tot plegat fa que el passeig can-viï de nom i passi a anomenar-se passeig Marítim.

250 esportistesEls promotors de la idea es-peren repetir aquest estiu la participació dels últims anys: uns 50 equips per edició, uns 250 esportistes de Puig-reig i de tota la comarca, i centenars d’espectadors observant el de-senvolupament de cada partit.

Aquest any, els partits es dis-putaran entre el dilluns, 13 de juliol, i el dissabte, 18, en dues pistes diferents: la de Tramun-tana i la de Mestral. Per als més

petits, de 3 a 9 anys, s’estableix una categoria espefícia, la de baby-volei.

L’organització assegura que el torneig és “una festa popular”, tot i que, “evidentment, com passa en totes les coses, cada any va augmentant la qualitat i la competitivitat dels equips i els que arriben a les finals són

equips que també han guanyat en campionats d’altres llocs i que ja es preparen setmanes abans de la prova”.

Per fer més atractiva la compe-tició, tots els participants rebran un regal, se sortejarà material esportiu i el divendres, 17, hi haurà un sopar popular. A més, “per no caure en la monotonia,

cada any s’hi introdueixen ele-ments nous, i aquesta vegada, hi haurà altres sorpreses”.

Les inscripcions per al torneig es poden fer trucant a Ribera Esports (938 381 276), a Esports Pujol (938 380 294) o a Josep Velilla (670 204 862), o bé con-sultant el web de l’Ajuntament, www.puig-reig.cat.

Aspecte del passeig de la Via durant el torneig de volei-platja de l’any passat. AJUNTAMENT DE PUIG-REIG

DComarca||| Puig-reig | ESPORT >>

BagàLa vila prepara les festes de la Baronia i la festa major, que serà a l’agost. P. 18 a 21

FESTESMAJORS

Puig-reig es transforma per acollir de nou el popular torneig d’estiu de volei-platja L’organització espera que s’hi inscriguin uns 50 equips, des de nens i nenes de 3 anys fins a adults

Del dimecres, 22 de juliol, al divendres, 24, el passeig de la Riera de la Sala acollirà una nova edició del torneig de bàsquet 3x3. Al carrer, es muntaran diver-ses pistes de bàsquet, l’una al costat de l’altra, per acollir les competicions. Els conjunts participants es dividiran en tres categories d’edat: infantil (fins a 12 anys), júnior (fins a 16) i sènior (a partir de 17). En cadascuna de les catego-ries, es disputarà una lligueta i els millors classificats accedi-ran a la fase final. Els equips estaran compostos per un màxim de cinc perso-nes, amb dues a la banqueta. Tres jugaran i intentaran aconseguir l’objectiu d’arribar als 21 punts (als 11, en el cas dels infantils). Les inscripcions per al torneig es poden fer a Ribera Esports, a Esports Pujol i al Celler el Lluquet. Durant la competició, hi haurà un servei de bar al passeig de la Riera de la Sala. Aquesta és la setena edició del torneig de bàsquet 3x3, que se celebra cada estiu a Puig-reig.

Es disputa el torneig de bàsquet 3x3

COMPETICIÓ

Amb la col·laboració de: AJUNTAMENT DE PUIG-REIGDEstiu JULIOL DEL 2009 15Comarca

Una revetlla cada cap de setmanaLes festes dels carrers, la del Carme i els balls a l’Ametlla atapeeixen l’agenda de Puig-reig

Redacció

A Puig-reig, cada setmana és una festa. Des que comença l’estiu, bona part dels barris i carrers del poble celebren revetlles po-pulars. La primera va ser la del carrer Camí de Sant Marçal, el 27 de juny, i després va venir la de Les Abelles, el 4 de juliol.

Però les festes encara no han acabat. La pròxima no és exac-tament una revetlla, sinó una celebració religiosa tradicional. El dijous, 16 de juliol, tindrà lloc la festa de la Mare de Déu del Carme, a Periques. De bon matí, hi haurà una missa i es cantaran els goigs en honor a la verge. I, després, es repartirà un esmorzar popular.

Les revetelles tornaran el dis-sabte, 18, al carrer Pau Casals. A les 10 de la nit, hi haurà un ball popular a càrrec del trio Sti-llette. L’associació de veïns del carrer Pau Casals, que organit-za la festa, servirà un còctel de revetlla a totes les persones que assisteixin a la revetlla.

Diumenges a l’AmetllaPer als que no en tinguin prou amb els balls dels dissabtes, a l’Ametlla de Merola hi ha festa cada diumenge. A 2/4 de 8 de la tarda, l’antiga colònia tèxtil or-ganitza balls a la fresca. Durant cinc setmanes, passaran per la plaça de l’Església músics de Puig-reig i rodalies. Amenitza-

A l’Ametlla de Merola, es fa un ball cada diumenge a la tarda durant cinc setmanes. CESAROR

El 16 de juliol, se celebra la festa del Carme a Periques. ARXIU

La PoblaEl municipi celebra per pri-mera vegada un carnaval d’estiu. P. 22 a 25

GuardiolaLa Festa Major amplia els actes dedicats als nens i a la gent jove. P. 26 a 29

Castellar El concurs de gossos d’atura reunirà milers de persones al Prat del Castell. P. 30 a 33

AviàGerard Quintana portarà al poble alguns dels himnes de Sopa de Cabra. P. 34 a 37

||| Puig-reig | FESTES >>

FESTA DEL CARME A PERIQUES

Dijous, 16 de juliol

8 h Missa i cantada dels goigs de la Mare de Déu del Carme, amb l’acompanyament del cor parroquialSeguidament Esmorzar, amb pa, embotits i begudes per a tothomOrganitza: Amics del Carme de Periques. Col·labora: Ajunta-ment de Puig-reigREVETLLA DEL CARRER PAU

CASALS

Dissabte, 18 de juliol

22 h Ball, a càrrec del trio Stillette. Hi haurà còctel de revetlla per a tothom. Organitza: Associació de Veïns del carrer Pau CasalsBALLS A LA FRESCA A L’AMETLLA

DE MEROLA

Diumenge, 12 de juliol

19:30 h Ball, amb Joan AltarribaDiumenge, 19 de juliol

19:30 h Ball, amb Jordi BruchDiumenge, 26 de juliol

19:30 h Ball, amb Josep Can-dàligaDiumenge, 2 d’agost

19:30 h Ball, amb l’AndreuDiumenge, 9 d’agost

19:30 h Ball, amb Pep i Maria JoséTots els balls es fan a la plaça de l’Església, i s’ofereix un cava de benvinguda i berenar a tothom. Més info: www.ametlla-demerola.com

Programa d’actes

ran els vespres a l’Ametlla de Mero-la Joan Altarriba, Jordi Bruch, Josep Candàliga, l’Andreu, i Pep i Maria José, que presentaran els temes del seu últim disc, amb què celebren una dècada de trajectòria musical.

Les sessions de ball comencen el dissabte, 12 de juliol, i es faran cada setmana fins el 9 d’agost. A més de la música, els que hi assisteixin po-dran gaudir d’un berenar i d’una copa de cava de benvinguda.

Els actes concrets de totes les ce-lebracions de l’estiu a Puig-reig es poden consultar a l’agenda del web municipal, www.puig-reig.cat, i també a l’espai de l’Ametlla a Inter-net, www.ametllademerola.com.

La coral Polifònica de Puig-reig, coorganitzadora del Festival Internacional. ARXIU/THAIRA MANRESA

La Polifònica de Puig-reig reuneix en un festival corals d’Hongria, Mèxic i Cuba El municipi berguedà i Castellbell i el Vilar, al Bages, conviden formacions vocals de tot el món

Redacció

El Festival Internacional de Cant Coral Catalunya Centre celebra l’edició número 30, i ho fa amb un marcat to llatino-americà. Dues de les tres corals convida-des a Puig-reig i a Castellbell i el Vilar pronenen d’allà. Són el cor Normalista de Puebla, a Mèxic, i el cor Vocal Leo, de l’Havana, a Cuba. La tercera formació, Can-ticum Novum, és de la ciutat hongaresa de Szeged.

El cartell és prou atractiu per-què les previsions siguin op-timistes. “En els últims anys, hem tingut molta gent a tots els concerts, i esperem que con-tinuï sent així aquest cop”, diu el director de la Polifònica, Ra-mon Noguera.

Afinació i pulcritudDels hongaresos, Noguera en destaca que formen un cor “molt tècnic, d’un dels nivells més alts que hi ha ara mateix al món del cant coral, amb molta afinació i molta pulcritud”. Cantincum Novum arriba a Puig-reig amb un repertori molt variat, que va des de la música antiga fins a composicions contemporànies “complicadíssimes”.

El cor mexicà és un vell cone-gut del Festival. Ha passat per

DEstiu JULIOL DEL 2009 16

||| Puig-reig | FESTIVAL INTERNACIONAL DE CANT CORAL CATALUNYA CENTRE >>Comarca Amb la col·laboració de: AJUNTAMENT DE PUIG-REIG

Dels clàssics als populars mexicansCOR NORMALISTA, PUEBLA, MÈXIC

Fundat l’any 1964 pel seu director actual, el cor Nor-malista de Mèxic estava integrat, al principi, per joves estudiants del Benemérito Instituto Normal del Estado. Avui dia, s’ha consolidat com una institució indepen-dent, amb el suport del govern de l’estat de Puebla. El seu repertori va des del gènere clàssic i religiós fins a la música popular nacional i internacional. En 44 anys, el cor ha fet gires per tot el món, i ha participat en festivals, concursos i concerts professionals. Data Dijous, 3 de setembre | 21:30 h

Música antiga i hongaresos d’avuiCANTICUM NOVUM, SZEGED, HONGRIA

El cor de cambra Canticum Novum va ser fundat per Gábor Kovács l’any 2000 amb un grup d’estudiants i d’antics alumnes de la Universitat de Szeged. La base del seu repertori és la música antiga així com temes musicals d’autors hongaresos contemporanis. El cor fa concerts regularment a Hongria i ha actuat a l’estranger en diverses gires per Espanya, Sèrbia i Montenegro i França. Cada any realitza gravacions per la ràdio hongaresa.Data Divendres, 4 de setembre | 21:30 h

Ritme i dansa amb reconeixementsVOCAL LEO, L’HAVANA, CUBA

Fundat l’any 1993, el cor Vocal Leo va néixer a l’Havana com un projecte del professor José Luis Pa-checo, i de Corina Campos Morales. És una agrupació coral d’un estil particular, nou i dinàmic, que combi-na amb harmonia el cant i la dansa sobre la base de la més alta qualitat estètica i vocal. Un conjunt que sorprèn amb les propostes més variades de gènere i imatge escènica. Ha guanyat premis al Concurs Inter-nacional de Cantonigròs, entre altres guardons. Data Dissabte, 5 de setembre | 21:30 h

Puig-reig en diverses ocasions i ha demostrat una gran evolu-ció. “Abans, feien un cant més primitiu, però ara són molt pro-fessionals”, explica el director de la Polifònica, que considera que el cor Normalista de Puebla és “atractiu al 100%, tant pel

seu repertori com per la forma que té de cantar”.

I el cor Vocal Leo de l’Havana arriba a la Catalunya central després d’endur-se un primer premi, l’any passat, al festival internacional de Cantonigròs. És una formació jove, que in-

corpora coreografies a totes les seves cançons. “Fa una música molt rítmica, totes les peces les interpreten a cappella, i són mú-sics molt professionals”, destaca Noguera.

La cita, com sempre, és la pri-mera setmana de setembre.

XXX FESTIVAL INTERNACIONAL

DE CANT CORAL CATALUNYA

CENTRE

Dijous, 3 de setembre

21:30 h Cor Normalista de Pue-bla, MèxicDivendres, 4 de setembre

21:30 h Cor de cambra Can-ticum Novum de Szeged, HongriaDissabte, 5 de setembre

21:30 h Vocal Leo de l’Havana, CubaTots els concerts es fan al pavelló de Puig-reigDiumenge, 6 de setembre

11:30 h Missa cantada, a la par-ròquia de Puig-reig12:30 h Sardanes, a la plaça Nova i recepció de les corals a l’Ajuntament18 h Concert de cloenda, amb les tres corals convidades, la Polifònica de Puig-reig i la capella de música Burés de Castellbell i el Vilar ENTRADES

Preu entrada 10 eurosPreu abonament 25 euros per als tres concertsPreu concert de clausura 10 euros (anticipada) i 13 euros (taquilla)Venda anticipada Esports Pujol, c. Major, 6, Puig-reig (938 380 294)

Programa d’actes

DEstiu JULIOL DEL 2009 17

||| Puig-reig | PARC FLUVIAL |Comarca Amb la col·laboració de: AJUNTAMENT DE PUIG-REIG

Capella de Santa Llúcia, reconstruïda com si fos un retaule gòtic (esquerra) i detall de la intervenció per museïtzar l’església de Cal Pons (dreta). PARC FLUVIAL

L’església i el capellà, el pa de cada dia

Puig-reig ha guanyat una joia turística, que començarà a explotar aquest estiu. A poc a poc, tots els projectes del Parc Fluvial es van fent rea-litat, i l’última incorporació destacada ha estat el centre d’interpretació de l’església de Cal Pons. L’antic temple religiós s’ha convertit en un espai visitable, que permet als visitants fer-se una idea de com l’Església catòlica va influir als treballadors i als amos de les colònies tèxtils del Llobregat.

A l’Ametlla de Merola, ja s’hi pot fer una ruta cultural,aprofitant el valor de l’històric teatre dels Pastorets. A la Torre de l’Amo de Vilado-miu Nou, es pot conèixer la relació que tenien els amos amb els seus empleats. I, ara, a Cal Pons es dóna a conèixer el paper que va tenir l’Església en la consolidació del sistema de la colònia industrial a Catalu-nya, explicat tant des del punt de vista dels treballadors com dels amos de les colònies. Tot

plegat va formant un paquet turístic cada cop més relle-vant al voltant del món de les colònies.

A l’església de Cal Pons, que data de l’any 1887, s’han museïtzat tres espais: el cor, la cripta i la capella. A cada espai hi ha audiovisuals que expli-quen la vida de la societat a les

colònies. Al cor de l’església, s’hi explica la influència de l’Església i l’educació dels nois i noies de la colònia.

A la cripta, s’hi projecta un audiovisual que explica la personalitat i el protagonisme de Pons i Enrich, un dels grans representants del paternalis-me industrial de les colònies.

L’audiovisual té per objectiu donar a entendre el sistema de colònia i les estretes relacions entre els propietaris i el món religiós.

I el tercer espai museïtzat és la capella de Santa Llúcia, una de les sis que hi ha a l’església de Cal Pons. S’ha construït una estructura, com si fos un gran

retaule gòtic, que incorpora pantalles de plasma i imatges retroil·luminades. S’hi projecta un audiovisual que explica la visita del rei Alfons XIII a la colònia Pons l’any 1908.

En conjunt, es tracta d’una intervenció audiovisual innovadora i única en una església on encara s’hi fa culte. El resultat és molt bo, segons l’Ajuntament de Puig-reig, que ha mostrat la seva satisfacció per l’estrena del nou equipa-ment. Tant l’alcalde, Saturnino Domínguez, com la regidora de Cultura, Isabel Corominas, han qualificat el projecte d’una “gran fita”, i “d’un pas més en la recuperació de la colònia”, que també inclourà la rehabili-tació d’altres indrets i edificis de Cal Pons.

El disseny i la producció d’aquest Centre d’Interpretació ha anat a càrrec de l’empresa Transversal Produccions Cul-turals, i ha estat una iniciativa de l’Ajuntament de Puig-reig, propietari de Cal Pons.

Els visitants del Parc Fluvial van créixer un 9% l’any passatAFLUÈNCIA

El Consorci del Parc Fluvial del Llobregat va rebre durant l’any passat, el 2008, 5.746 visitants. Això representa un augment del 8,8% respecte l’any ante-rior, amb prop de 500 visitants més. Segons la tècnica de turisme del Parc Fluvial Eva Soler, aquestes xifres indiquen que “l’oferta continua sent atractiva”.Els principals reclams del Parc que van buscar els turistes van ser la Torre de l’Amo de Viladomiu Nou, amb gairebé

2.000 visites, i la ruta de les Colònies, amb prop d’un miler de persones.Pel que fa al perfil dels vi-sitants, gairebé la meitat provenien del Barcelonès (2.596), però també n’hi van haver d’altres comarques com el Bages, el Vallès Oriental i Occidental i el Baix Llobregat.Això sí, els visitants del Ber-guedà van baixar, amb 1.584 vi-sitants, un descens de gairebé 25% . També, però, han passat pel Parc turistes de la resta

d’Espanya, de França, de Mèxic i d’Alemanya.Per incrementar encara més el nombre de visites, Soler comenta que s’està treballant per millorar la senyalització i fer-ne més promoció. La nova proposta de Cal Pons també hi pot ajudar. La majoria de tu-ristes s’adrecen directament a l’oficina del Parc per demanar informació, amb un 93% del total. La resta, cada cop més, truquen o envien un correu electrònic.

Els turistes que aquest estiu visitin Puig-reig tindran un atractiu més per descobrir. L’església de Cal Pons explica les relacions entre el catolicisme i els empleats de les colònies

L’última representació d’El Rescat de les Cent Donzelles es va fer a la plaça Galceran de Pinós de Bagà l’any 2003, i aquest juliol es reprenen les funcions. ALBA JUEZ

Assajos de cara a la nova representació, aquest mes de juny, a Bagà. JOAN OÑA

El Rescat de les Cent Donzelles torna a Bagà després de sis anys de parèntesiDes d’ara, la representació es farà cada dos anys i alternativament es podrà veure a Vila-seca

Anna Costa

Bagà recupera aquest any l’esce-nificació del Rescat de les cent donzelles” dins dels actes de les festes de la Baronia de Pinós, que se celebren de l’11 al 19 de juliol. Després de sis anys sen-se fer-se per l’esforç econòmic i humà que suposa, s’ha deci-dit recuperar aquest muntatge com un dels actes rellevants de la setmana medieval.

Carles Sánchez, president de Bagà Medieval, ha dit que “era una prioritat” tornar a posar en escena la llegenda del Rescat de les cent donzelles i que es podrà fer gràcies al grup de teatre La Faia i a l’Ajuntament de Bagà. També ha destacat el suport de la gent de Bagà, ja que “des-prés de tants anys, estava molt engrescada perquè es tornés a posar en escena l’obra”.

El muntatge, que mou més de 100 persones, es podrà veure el dissabte, 11 de juliol, a les 10 de la nit, a la plaça Galceran de Pinós. “El lloc d’escenificació no varia perquè tenim un marc ideal, on hi caben fins a 600 persones”, ha apuntat Sánchez. També ha dit que, de novetats, en destaca la incorporació de l’escena de la batalla d’Almeria, que no hi era, la millora dels de-

corats, i vestits nous per alguns personatges.

Funció a Vila-secaEl projecte de recuperar l’obra ha estat possible, també, gràcies a la implicació de l’Ajuntament de Vila-seca (Tarragonès), un municipi agermanat amb Bagà, precisament per la vinculació de les dues viles amb la llegenda medieval, i els dos grups de tea-

tre locals: La Faia de Bagà, i La Tramoia de Vila-seca. Per això, es compartirà la representació entre els dos municipis. Aquest any, s’escenifica Rescat de les cent donzelles a Bagà, i l’any que ve es farà a Vila-seca.

La llegenda del Rescat de les cent donzelles és una de les més anti-gues, i combina la narració his-tòrica amb la fantasia. La posa-da en escena és un espectacle de

dues hores, aproximadament, on es compaginen les diferents arts escèniques (teatre, dansa, cant coral i música), gràcies a la participació de diferents en-titats.

El guió que es posarà en esce-na és original de Josep Serra Ja-ner, amb l’adaptació de Jaume Batista i la música és una obra original que signen Elisard Sala i Lluís Albert.

L’any 1147, Ramon Berenguer IV va organitzar una expedició per conquerir Almeria, ciutat refugi de pirates musulmans, i Galceran de Pinós, fill dels sen-yors de Bagà, va ser l’almirall de la flota. La conquesta va ser un èxit però a Galceran i al cavaller Sancerní els van fer presoners. Pel seu rescat, demanaven reunir 100.000 dobles d’or, 100 cavalls blancs, 100 vaques prenyades, 100 peces de brocat d’or de Tuïr, i 100 donzelles verges. Els Senyors de Pinós van aplegar dobles, brocat, vaques i cavalls, però faltaven les donzelles. Al final van acordar que les famílies fessin donació d’una donzella depe-nent del nombre de filles que tenien. Un cop aconseguit, el seguici se’n va anar a Vila-seca, on s’havia d’embarcar.Mentrestant, les súpliques de Galceran van ser escoltades pels patrons i va ser allibe-rat. Sortint de la presó es va trobar amb la comitiva del rescat, que amb gran sorpresa i alegria ho va celebrar.

100.000 dobles d’or, 100 vaques...

LLEGENDA

DEstiu JULIOL DEL 2009 18

||| Bagà | FESTES DE LA BARONIA DE PINÓS >>Comarca Amb la col·laboració de: AJUNTAMENT DE BAGÀ

El mercat medieval de Bagà tindrà 35 artesans d’oficis tradicionalsGrups de recreació històrica ambientaran la festa i faran viatjar enrere

Anna Costa

Les Festes de la Baronia de Pi-nós, de Bagà, que se celebren de l’11 al 19 de juliol, fan una aposta forta per les demostra-cions d’oficis tradicionals amb l’objectiu d’especialitzar el seu mercat medieval i diferenciar-lo de la resta de propostes similars que es fan a Catalunya. Aquesta és la voluntat de l’organització, Bagà Medieval, i per això hi haurà la presència de 35 oficis artesans.

El dissabte dia 18, es farà mercat nocturn, i l’endemà, el diumenge 19, es podrà veure el mercat durant tot el dia. Els visitants faran un salt en el temps per tornar a l’època medieval, i és que grups de re-creació històrica s’encarreguen d’ambientar la festa i transpor-tar Bagà segles enrere.

I enmig d’aquesta ambienta-ció en destaca la demostració d’oficis artesans. Cada un dels 35 farà un ofici diferent. No hi faltaran, entre d’altres, el cis-teller, el vidrier, el terrisser, el forjador, la filadora, la tenyido-ra de llana, el fuster, el cerer, la teixidora, i l’escrivà. Uns i altres mostraran com treballen, i com eren anys enrere oficis que avui dia ja s’han perdut. Per exem-ple, el forjador Llorenç Pedrals ha explicat que “la plaça Galce-ran de Pinós farà molt goig amb tants artesans treballant cadas-cú el seu material. Els artesans s’han de valorar perquè actual-ment amb la maquinària aques-tes feines s’han perdut molt”.

És de Bagà i participarà com a artesà al Mercat Medieval per segon any consecutiu. En el seu

La música medieval envaeix els carrers i places del nucli antic de Bagà. OFICINA DE TURISME DE BAGÀ

A l’esquerra, una cistellera, i a la dreta, el forjador Llorençs Pedrals demostren els seus oficis. OF. TUR.

cas picarà ferro, i segons ha dit “sgur que hi ha molta gent que no ha vist mai com s’escalfa el ferro i es moldeja”.

L’any passat ja hi va haver nombroses demostracions d’ofi-cis i aquest any es vol potenciar

la iniciativa i consolidar-la. Segons el president de Bagà

Medieval, Carles Sánchez, “és interessant poder veure com es treballava el vidre, el ferro, o el fil, per exemple, per això inten-tem portar com més oficis mi-

llor. En aquest sentit, Bagà és de les úniques localitats catalanes que fan un mercat amb tanta representació d’oficis tradicio-nals”. Dels 35 artesans que hi tindran presència, una dotzena són de Bagà.

Dissabte, 11 de juliol

22 h Rescat de les Cent Don-zelles, a la plaça Galceran de Pinós. Organitza: grup de teatre La Faia i Ajuntament de la Vila de BagàDiumenge, 12 de juliol

18 h Pregó d’obertura de les festes de la Baronia de Pinós 2009, a la plaça Porxada, a càrrec de l’il·lustríssim senyor Josep Poblet i Tous, alcalde de Vila-secaTot seguit Acta de nomenament dels barons de PinósDesprés Concert a càrrec d’Ad LibdiumDimecres, 15 de juliol

22 h Conferència ‘L’última inter-venció arqueològica a l’indret de Sant Sebastià (2008)’, a càrrec de l’arqueòleg Pere Cascante TorrellaDijous, 16 de juliol

22 h Desfilada de models d’època medieval, a la plaça PorxadaDivendres, 17 de juliol

22 h Sopar medieval, a la plaça Porxada. 500 persones vesti-des d’època medieval guadi-ran d’un menú de l’època, un espectacle de foc a càrrec dels diables de Puigcerdà, i danses medievals a càrrec de l’Esbart Cadí de Bagà. Més informació: Oficina de Turisme (938 244 862). Dissabte, 18 de juliol

Diumenge, 19 de juliol

II Fira de demostració d’oficis tradicionalsII Mostra gastronòmica de productors agroalimentaris del BerguedàII Trobada de grups de recrea-ció històricaDissabte, 18 de juliol

De 18 h a 1 h Mercat medieval nocturnDe 10 h a 20 h Mercat medievalMés informació

www.bagamedieval.cominfo@bagamedieval.comTel. Oficina Turisme: 938 244 862

Programa d’actes

Bagà s’endinsa en l’època medieval, i no només progra-ma el Mercat Medieval del 18 i 19 de juliol sinó també altres propostes (vegeu programa adjunt). El mercat és l’acte estrella, amb la demostració d’oficis, una mostra gastronò-mica de productes agroalimen-taris del Berguedà, i grups de recreació històrica. “És una combinació única. No té res a veure amb altres mercats medievals que es fan a Cata-lunya i funciona molt bé”, ha assegurat Carles Sánchez, president de Bagà Medieval,

que és l’entitat organitzadora de les Festes de la Baronia de Pinós.A banda del mercat però, de l’11 al 19 de juliol hi haurà actes diversos, alguns de pes. És el cas de l’escenficicació del “Rescat de les cent donze-lles”, i del sopar medieval. Un extens programa que al llarg d’una setmana es calcula que atraurà unes 20.000 persones a Bagà. Tot i que la màxima concentració s’espera el cap de setmana al Mercat Medieval, altres actes participats seran la representació del “Rescat

de les cent donzelles”, que el dissabte dia 11 la veuran unes 600 persones. També s’espera molta gent a la desfilada de models d’època medieval que es farà el dijous 16 de juliol. I el sopar medieval del diven-dres 17 (amb menú medieval i espectacles) aplegarà a la Plaça Porxada unes 500 persones vestides amb roba medieval. És un dels moments més sin-gulars, segons Carles Sánchez: “és una proposta original i interessant. Cada any hi par-ticipa molta gent, i és un bon entrant de cara al mercat.

La vila espera 20.000 persones a les Festes de la Baronia de PinósAFLUÈNCIA

DEstiu JULIOL DEL 2009 19

||| Bagà | FESTES DE LA BARONIA DE PINÓS |Comarca Amb la col·laboració de: AJUNTAMENT DE BAGÀ

Divendres, 31 de juliol

18 h Pregó i presentació de la Festa Major a càrrec d’en Toni Albà amb el personatge del Rei Joan Carles a la plaça Porxada22 h Espectacle a càrrec del Grup Il·lusió de Bagà 23:30 h Concert alternatiu al Pavelló Municipal amb la col·laboració del Kol·lectiu Alternatiu de Joves de Bagà i la Comissió de FestesDissabte, 1 d’agost

10 h XVIII Cursa Popular. Orga-nitzen: Amics de l’Atletisme de Bagà15:30 h Tir al Plat. Tirada Gene-ral, al Camp de Tir18 h Festa de l’escuma per a la

Programa d’actes provisional

mainada a la plaça Porxada19 h Concert de tarda a càrrec de l’Orquestra La Marina, al Pavelló Municipal19 h Cercavila, a càrrec del Grup de Geganters, pels ca-rrers i places de la vila, aca-bant a la plaça Porxada23 h Ball de festa major a cà-rrec de l’Orquestra La Marina, al Pavelló Municipal03:30 h Disco Mòbil a càrrec dels djs locals Albert Gaona i Marc FreixaDiumenge, 2 d’agost

12 h Sardanes, a càrrec de la Cobla Manresa al carrer del Raval15 h Concurs de truc

19 h Recital, a càrrec de l’Esbart Cadí, al Pavelló Muni-cipal23 h Ball de Festa Major, a càrrec de l’Orquestra Rosaleda, al Pavelló Municipal d’Esports de Bagà03:30 h Disco Mòbil a càrrec dels djs Locals Marc Freixa i Albert GaonaDilluns, 3 d’agost

13 h Sardanes amb la Cobla Pirineu a la plaça Porxada18 h Activitat per la mainada a la plaça Porxada. Màgia a càrrec del Mag Fèlix 22 h Havaneres amb cremat de rom, amb el grup Port Vell a la plaça Porxada

Els gegants faran una cercavila pels carrers i places de la vila de Bagà. OF. TURISME

L’Esbart Cadí de Bagà oferirà un recital durant la Festa Major. OF. TURISME BAGÀ

Les havaneres tornaran a ser protagonistes de la Festa Major de Bagà. ARXIU

Toni Albà, en el paper de Rei, acompanyat d’altres imitadors. ARXIU/TONI ALBÀ

El Rei llegirà el pregó de la Festa Major L’actor Toni Albà donarà la benvinguda a la celebració, que es farà del 31 de juliol al 3 d’agost

Anna Costa

Bagà donarà el tret de sortida a la Festa Major el divendres 31 de juliol, i la festa s’allargarà fins al dilluns 3 d’agost, amb un ampli ventall d’oferta lúdico festiva. S’han programat activitats per a tots els gustos i per a tots els públics. Per exemple, hi haurà concert per a joves, cursa, festa de l’escuma per a la mainada, balls amb orquestres, i sarda-nes, entre d’altres propostes.

De fet, s’ha seguit la mateixa línia que els altres anys, segons ha explicat el regidor de festes de l’Ajuntament de Bagà, Pere Caballero.

Ha dit que “no hi ha novetats destacades, respecte l’any pas-sat el patró de la festa és simi-lar. D’aquesta manera, amb ac-tes variats i per a totes les edats, pensem que la Festa Major fun-ciona bé”.

La Festa Major arrencarà el divendres 31 de juliol a les 6 de la tarda amb la lectura del pregó de la festa, que enguany pronunciarà el rei Joan Carles

I. Per això, “hi haurà una bona moguda a Bagà, amb vigilància i seguretat per tot arreu”, ha dit fent broma el regidor de Festes.

Sí que s’espera però una gran expectació per l’arribada del Rei, caracteritzat per l’actor Toni Albà. El rei Joan Carles de Polònia serà a Bagà, una vila

que comptarà amb un personat-ge famós per donar la benvingu-da a la seva Festa Major.

Actor molt sol·licitatDe fet, el personatge de rei del programa de Polònia, de TV3, és un dels més requerits de Ca-talunya per fer pregons, i Toni

Albà fa anys que es passa els es-tius en ruta, de festa en festa.

El pregó precedirà dos actes més que s’han programat pel di-vendres 31 de juliol, que seran un espectacle a càrrec del Grup Il·lusió, i un concert alternatiu.

La festa continuarà dissabte, 1 d’agost. No es passaran per alt

les activitats esportives, i al matí hi haurà una cursa popular; i a la tarda, tir al plat. I pels més menuts, festa de l’escuma, una activitat sol tenir molt bona ac-ceptació per part dels nens i ne-nes. Les activitats de dissabte no s’acabaran aquí, sinó que tam-bé hi haurà concert de tarda, i paral·lelament els geganters fa-ran una cercavila pels carrers i places de Bagà. I ja a la nit, ball amb l’orquestra La Marina, i per acabar, ben entrada la matina-da, discoteca mòbil.

Les propostes de la nit de dissabte fan pensar que joves i grans no aniran a dormir d’hora, i per això els actes de Festa Major del diumenge, 2 d’agost, no començaran fins les 12 del migdia, amb sardanes.

I a la tarda, hi haurà concurs de truc, i un recital a càrrec de l’Esbart Cadí. I a la nit, un cop més, ball d’orquestra i discoteca mòbil.

La Festa Major de Bagà es tan-carà el dilluns 3 d’agost, amb sardanes al matí, i espectacle de màgia i havaneres, a la tarda

DEstiu JULIOL DEL 2009 20

||| Bagà | FESTA MAJOR |Comarca Amb la col·laboració de: AJUNTAMENT DE BAGÀ

DEstiu JULIOL DEL 2009 21

||| Bagà | DIADES CULTURALS | Comarca

Les Diades Culturals de Bagà programen visites, xerrades i tallers per al mes d’agost La vila té previstes diverses activitats per donar a conèixer el seu patrimoni cultural i natural

Anna Costa

Bagà programa un any més les Diades Culturals. Es fan al mes d’agost i són activitats destina-des a promoure la cultura. Per aquesta edició hi haurà diverses visites, xerrades i tallers.

La programació començarà el 4 d’agost, un cop acabada la Festa Major (es fa del 31 de ju-liol al 3 d’agost), i s’acabarà a fi-nals de mes. La major part dels actes però es concentraran a la primera quinzena, tot i que el calendari detallat de totes les activitats encara s’ha d’acabar d’elaborar (per a més informa-ció es pot trucar a l’Oficina de Turisme de Bagà, al 93 824 48 62).

La primera activitat de les Diades Culturals, el dimarts 4 d’agost, serà una caminada pel Camí de la Serra. El guia serà Es-teve Vivó, que explicarà la flora i la fauna que es pot observar al llarg del recorregut. A banda d’aquesta visita al camí de la Se-rra, durant les Diades Culturals es podrà veure la sala noble del Palau dels Pinós de Bagà amb les pintures ja restaurades. I també es muntarà una visita al nucli antic de Bagà, amb Pere Cascante i Ignasi Camps com a guies.

En l’apartat de xerrades, per al dijous 6 d’agost se n’ha progra-mat una a càrrec del dibuixant Xavier Salomó, que parlarà de la il·lustració del conte infantil. De conferències se’n faran més, i les temàtiques seran variades. La del dimecres 12 d’agost anirà sobre la Fia-faia, la festa que se celebra cada any la nit de Nadal a Bagà i a Sant Julià de Cerdan-

Un moment de les Diades Culturals de l’any passat a la plaça Galceran de Pinós. OFICINA DE TURISME

Tast que es va fer l’any passat durant les Diades Culturals. OF. TUR.

yola. La xerrada la impartirà Xa-vier Pedrals, arxiver de l’Arxiu Comarcal del Berguedà i gran coneixedor de la història i les festes de Bagà. El divendres 14 d’agost es farà una xerrada per explicar el procés de restaura-ció que s’ha fet de les pintures de la sala noble del Palau dels Pinós de Bagà. Anirà a càrrec de Núria Lladó.

Més conferènciesDe xerrades n’hi ha d’altres de previstes, però amb la data per concretar. Una serà sobre les danses tradicionals, de la mà de l’Esbart Cadí de Bagà. I l’altra la impartirà Francesc Riart, que és il·lustrador de temes històrics i que explicarà el personatge de Galceran de Pinós i el cataris-me del Centre Medieval i dels Càtars de Bagà.

I pel que fa als tallers, se’n farà un que té com a objectiu fer un treball de recuperació de ma-terial de cinema de creatius de Bagà. És una idea d’antics mem-bres i fundadors del cine ama-teur de Bagà, i un cop recopilat el material es combinarà amb creatius actuals del muntatge de fotografia i vídeo digital.

Aquesta oferta cultural ja fa estius que es programa dins de les Diades Culturals. D’aquesta manera, Bagà compta amb ac-tivitats diverses els mesos de juliol i agost. A mitjans de ju-liol es fa la Setmana Medieval, entre finals de juliol i principis d’agost la Festa Major, i durant l’agost propostes culturals, ja siguin sortides, tallers, con-ferències, actuacions musicals, sardanes o exposicions. Un am-pli ventall de propostes per a

Amb la col·laboració de: AJUNTAMENT DE BAGÀ

baganesos i visitants. Segons ha explicat Judith Puig, responsa-ble de l’Oficina de Turisme de Bagà, “la voluntat és que Bagà pugui oferir activitats per a tots els gustos, tenint en compte que a l’estiu passa molta gent per la vila”. Ha dit que les Festes de la Baronia de Pinós (Setmana Medieval) són un bon reclam, i també les activitats lúdico festi-ves de la Festa Major, però que no s’han d’oblidar els actes de les Diades Culturals: “són im-portants per fomentar la cultu-ra i per acostar la història de la vila al públic”.

DEstiu JULIOL DEL 2009 22

||| La Pobla de Lillet | TORNEIG INTERNACIONAL D’ESCACS >>Comarca Amb la col·laboració de: AJUNTAMENT DE LA POBLA DE LILLET

La Pobla mou fitxa pels escacsLa plaça de l’Ajuntament es remodela i el terra estrenarà un tauler gegant permanent

Fermí Riu

La Pobla de Lillet celebra del diu-menge, 2, al dilluns, 10 d’agost, el torneig obert internacional d’escacs que, amb els anys, s’ha convertit en un referent espor-tiu però també en un dels prin-cipals atractius turístics i de re-nom de l’Alt Berguedà.

Aquest important Open In-ternacional d’Escacs que des de fa 19 anys organitza el club d’escacs Lillet amb el suport de l’Ajuntament, i que forma part del sisè circuit català d’escacs, acosta a la vall alguns dels mi-llors escaquistes internacionals del moment, que aprofiten els mesos d’estiu per a fer un cir-cuit pels diversos tornejos inter-nacionals que han sobreviscut als anys. El de la Pobla s’ha con-vertit en l’únic referent bergue-dà d’aquest esport.

Les diverses activitats del tor-neig se celebren en diferents llocs de La Pobla, com el Verger, on s’hi disputen les partides simultànies, la Llar d’avis o el saló La Flor, on es concentren les eliminatòries.

El torneig acosta al poble mol-tes persones, a més dels juga-dors, familiars i acompanyants, i és un dels grans atractius es-tiuencs de la vall de Lillet.

Diverses seusEl torneig es comença a dispu-tar el dilluns, 2, pel sistema suís a nou rondes, i acaba el 10 d’agost. Cada dia, es disputarà una ronda a partir de 2/4 de 5 de la tarda al saló La Flor, seu del torneig, situat a la carrete-ra de Ripoll, 11. El darrer dia, la ronda començarà a les 10 del matí.

El ritme de joc serà de 90 mi-

Prop d’un miler de persones van assistir a la partida de l’any passat, en què 75 actors van interpretar les peces del tauler. AJ. LA POBLA

nuts per jugador per a tota la partida, més 30 segons per cada jugada realitzada. El torneig és vàlid per al còmput de punts per a les competicions d’ELO FIDE (internacional), FEDA (es-tatal) i FCE (català), entre altres.

El premi pel guanyador abso-lut és d’un trofeu i 1.200 euros. 800 euros i un trofeu, per al se-gon, i 600 euros i trofeu, per al tercer. També obtenen premi econòmic del quart al desè clas-sificats, així com els guanyadors del diversos trams d’ELO (nivell dels participants depenent de les partides guanyades en la seva trajectòria), i hi ha trofeus per als vencedors de les diverses categories.

Enguany, coincidint amb la celebració de l’Open Interna-cional, s’inaugurarà la remo-delada plaça de l’Ajuntament.

Gràcies als ajuts del Fons Esta-tal d’Inversió Local (FEIL), s’han pogut refer els serveis i el terra, cosa que ha permès instal·lar un tauler d’escacs al mig de la plaça per a la partida vivent medieval, que s’ha convertit en un clàssic de la competició i un dels actes més seguits.

Figures gegantsUna altra de les novetats impor-tants d’aquest any és que, al nou tauler permanent de la plaça de l’Ajuntament, s’hi col·locaran unes figures gegants perquè tot-hom qui vulgui pugui disputar una partida.

Per a inscripcions i per més in-formació sobre el torneig, es pot consultar a Internet la pàgina www.ajedreznd.com/2009/po-blabases.htm o bé trucar als te-lèfons 630625152 i 934736408.

Mil espectadors a la partida viventESPECTACLE

La partida vivent, que s’ha convertit en un dels actes més esperats del torneig, es disputarà el diumenge, 9 d’agost, a la nit, amb la parti-cipació d’uns 75 veïns i veïnes de la Pobla, que viuen amb intensitat i col·laboren amb entusiasme perquè l’activitat sigui un èxit i cada any més reconeguda. L’any passat, l’acte va congregar prop d’un miler d’espectadors.El mateix club escull cada any una de les partides d’escacs històriques i la representa amb els personatges que s’enfronten al tauler de la plaça. Amb l’Ajuntament guar-nit per a l’ocasió, la partida co-

mença amb l’entrada solemne de les figures. Al mig, se situen els reis i les dames, mentre es van situant la resta de figures que participen a la batalla. A una banda, els senyors de Ma-taplana, i a l’altra, els de Pinós, amb la incertesa de saber qui guanyarà la partida, perquè cada any és diferent. S’atura la música i el narrador dona ini-ci a l’acte, amb una explicació i les diverses jugades que se succeeixen fins que la partida acaba. La lluita finalitza i com sem-pre, venç l’esport, l’esforç, la il·lusió i les ganes de fer un bon espectacle i alhora promo-cionar el món dels escacs.

DEstiu JULIOL DEL 2009 23

||| La Pobla de Lillet | CARNAVAL D’ESTIU >>Comarca Amb la col·laboració de: AJUNTAMENT DE LA POBLA DE LILLET

Una solució estesa en països fredsCONTEXT

Els carnavals són per a l’estiu. Els originals i els més famo-sos del món, els del Brasil, es fan en l’època de calor de l’hemisferi sud. Algunes ciutats europees s’han adonat d’aquesta circumstància, i es-tan començant a celebrar car-navals multitudinaris en ple

estiu. El més famós és el del barri de Notting Hill de Lon-dres, que promou la comunitat llatino-americana des del 1965. En l’actualitat, rep cada any més de mig milió de visitants. A Holanda, el Zomer Carnaval també és una festa molt estesa, sobretot a Arnhem i a Rot-

terdam. I, a Berlin, funciona des de fa uns anys el Carnaval de les Cultures, en què cada comunitat d’estrangers desfila amb les seves robes típiques a principis de juny. La Pobla espera que el Car-naval d’estiu arribi, com a mínim, al nivell de l’hivernal.

ho fem ni dissabte ni diumen-ge”, diu el regidor de Joven-tut. “Ho hem passat al juliol perquè, a la segona meitat de l’agost, el temps ja no està per gaires festes d’aquesta mena”, assegura Casanova.

Els actes encara no estan de-finits del tot, perquè els joves es troben ara mateix lligant les activitats. Tot i això, hi podria haver una petita rua o una cercavila lligada amb alguna activitat al parc Xesco Boix, així com animació a càrrec d’alguna formació musical.

Els actes es coneixeran a través de la pàgina web de l’Ajuntament i de l’oficina de turisme de La Pobla, dies abans de la festa, que es preveu que sigui molt animada i molt concorreguda.

“Ens agradaria que aquest carnaval fos tan concorregut com el del febrer, i que es consolidi com un acte impres-cindible del calendari estiuenc de La Pobla de Lillet”, explica el regidor.

Disfressar-se i gaudir de l’estiu, la calor i la natura. Aquest és l’objectiu de la primera edició del Carnaval d’Estiu, que en-guany pren vida, tot i que ve de la festa brasilera que els joves del poble han organitzat en els últims anys.

Aquest cop, s’independitza, agafa data pròpia i es fa gran amb l’objectiu de ser una de les activitats més populars i concorregudes de l’estiu.

Una iniciativa que ve moti-vada per l’empenta del jovent i les ganes de fer alguna cosa dinàmica i festiva. La regidoria de Joventut va plantejar en la darrera reunió amb el jovent de “crear alguna nova activitat, ja que el model anterior estava esgotat”, explica el regidor, Josep Casanova.

De la reunió, en va sortir un grup “que va plantejar fer aquesta festa, aprofitant la inèrcia de l’activitat anterior, ja que encara que faci calor, tothom es pot disfressar, ni que sigui amb poca roba”.

Casanova diu que “el jovent vol fer algun acte que també engresqui els visitants i els tu-ristes que estiuegen a La Pobla i voltants, perquè l’estiu sigui més entretingut”.

El Carnaval d’Estiu se cele-brarà el 24 de juliol, que és divendres. La data s’ha escollit perquè l’Ajuntament no vol contraprogramar cap altra celebració del poble. “Tenim molt clar que hem de respectar les festes de barri; per això, no

La Pobla prepara el primer Carnaval d’Estiu del Ber-guedà. La calor permetrà una festa lleugera de roba

“El jovent vol fer un acte que engresqui els visi-tants i els turistes i que sigui entretingut”

“Ens agradaria que aquest carnaval fos tan concorregut com el del febrer, i que es consolidi com un acte imprescin-dible de l’estiu”

Josep CasanovaRegidor de Joventut

LES FRASES

A disfressar-se en ple juliol

Un vestit impossible al carnaval d’estiu de Londres. ARXIU

Desfilada amb poca roba, l’estiu passat, a Rotterdam. ARXIU

DEstiu JULIOL DEL 2009 24

||| La Pobla de Lillet | CULTURA I PATRIMONI >>Comarca Amb la col·laboració de: AJUNTAMENT DE LA POBLA DE LILLET

Fermí Riu

Aquest estiu, tornen les Passeja-des Musicals al marc incompa-rable dels Jardins Artigas, dis-

La recuperació d’un espai oblidatTRAJECTÒRIA

L’estada de Gaudí data de l’any 1905, quan va ser només dos dies a La Pobla de Lillet, convidat pel propietari de la fàbrica, Joan Artigas i Alart, qui li va demanar com podia enjardinar la zona de la Font de la Magnèsia. Gaudí va fer uns esbossos de com fer el jardí de tipus naturalista amb pedres, aigua i vegetació. Més tard, Gaudí va fer anar alguns dels paletes del Parc Güell a La Pobla per ajudar en la construcció. Els esbossos de Gaudí van des-aparèixer l’any 1939, durant l’incendi de la fàbrica dedica-da al tèxtil. La família Artigas va marxar a Barcelona l’any 1950 i els jardins van quedar

abandonats fins que fa uns anys la càtedra Gaudí, l’escola superior d’arquitectura i la Universitat Politècnica de Ca-talunya van realitzar les inves-tigacions que van adjudicar la paternitat de l’obra al conegut arquitecte, conjuntament amb el Xalet del Catllaràs.En l’actualitat, els Jardins Ar-tigas es poden visitar durant tot l’any. A l’estiu, estan oberts cada dia, de dilluns a diumen-ge, i fora d’aquesta època, cal concertar una visita en grup si s’hi vol accedir els dies de cada dia. L’entrada val 3 euros i hi ha descomptes per a estudiants, jubilats i grans grups. Els nens i nenes no paguen entrada.

Els Jardins Artigas, projectats per Gaudí, es poden visitar de nit i amb bona música. CANAAN

L’espai és un dels principals atractius turístics del poble. CANAAN

Una de les últimes edicions de les Passejades Musicals. AJ. POBLA

Els Jardins Artigas es transformen en un auditori excepcional de música celtaEl grup Fraggle Folk convidarà tots els visitants a fer una passejada de nit per l’obra de Gaudí

senyats per l’arquitecte Antoni Gaudí i recuperats fa uns anys com un dels principals atrac-tius culturals i arquitectònics de La Pobla de Lillet.

El divendres, 14 d’agost, s’hi celebrarà una nova edició de les Passejades, amb l’actuació d’una formació especialitzada en folk Irlandès, anomenada Fraggle Folk. A les 10 de la nit, amb la espectacular il·luminació noc-turna, començaran a sonar les notes de les melodies celtes.

Auditori excepcional Es podran escoltar des de qual-sevol racó dels màgics Jardins Artigas, tot i que, qui ho desitgi podrà gaudir de l’actuació des de les cadires situades a peu d’escenari.

A la mitja part o al final, els assistents podran assaborir una copa de cava mentre continuen

el seu recorregut pels elements característics de l’indret gaudi-nià, com el pont de la Magnèsia, la Glorieta, les fonts amb figures d’animals, com la font del Bou, l’Àliga, el Camí Empedrat, etc.

Caràcter diferentLa regidora de Cultura de La Pobla, Aurora Cardona, diu que “la il·luminació, l’actuació i la nit donen un caràcter diferent als jardins. És una manera de viure-ho molt especial”.

Segons Cardona, “la gent que estiueja a La Pobla o a la comar-ca del Berguedà, igual que els veïns de l’indret, poden gaudir així d’una iniciativa tan sin-gular que els mostra una altra cara d’aquest magnífic indret gaudinià”.

La regidora de Cultura explica que, “des de l’Ajuntament, es fa un esforç important per man-

tenir al detall els jardins”, que atreuen tants visitants. Aquest estiu, hi ha moltes visites pro-gramades, segons els càlculs municipals.

Moltes d’aquestes visites es fan utilitzant el tren per arribar-hi. I el ferrocarril és un altre ele-ment d’èxit que, fins i tot, ha obligat a afegir-hi vagons per poder portar-hi més persones.

Les Passejades Musicals als Jardins Artigas, les organit-za la regidoria de Cultura de l’Ajuntament de La Pobla de Lillet.

Les entrades es poden adqui-rir una estona abans, directa-ment a la taquilla dels Jardins, instal·lada a l’entrada del recin-te, i donen dret a accedir al re-cinte i a escoltar el concert.

DEstiu JULIOL DEL 2009 25

||| La Pobla de Lillet | ALTRES ACTIVITATS |Comarca Amb la col·laboració de: AJUNTAMENT DE LA POBLA DE LILLET

Ball a la plaça del Fort durant la festa del barri. OFICINA DE TURISME

Jocs de cucanya per a nens al barri de Les Coromines. OF. TURISME

Dissabte, 11 de juliol

Festa de La PlanaDiumenge, 12 de juliol

Festa de Sant CristòfolDissabte, 18 de juliol

Festa de la plaça de La MolaDivendres, 24 de juliol

Carnaval d’EstiuDissabte, 25 de juliol

Festa del Barri del FiralDissabte, 1 d’agost

Festa de la plaça del CapdavallDissabte, 8 d’agost

Festa de la plaça del FortDel 2 al 10 d’agost

Torneig Internacional d’EscacsDivendres, 14 d’agost

Passejades Musicals als Jar-dins ArtigasDissabte, 15 d’agost

Festa del barri de Les Coromi-nesDissabte, 22 d’agost

Trobada d’acordionsDiumenge, 6 de setembre

Festa Major de FalgarsDivendres, 11 de setembre

Diada Nacional de Catalunya al Castell de la VilaDissabte, 26, i diumenge, 27 de

setembre

Festa del BoletDel 2 al 5 d’octubre

Festa Major del RoserDimarts, 3 de novembre

Fira

Programa d’actes

F. R.

La Pobla de Lillet, igual que al-tres poblacions, té en els barris una organització veïnal viva que lluita per tenir una bona quali-tat de vida. Això vol dir tenir els espais públics ben cuidats, dis-posar dels serveis necessaris i te-nir una vida cultural i lúdica ac-tiva. Per això, les festes són una peça essencial de la convivència i de la relació entre les persones. I d’aquestes festes no en falten a La Pobla de Lillet. A l’estiu, n’hi ha una bona concentració. Mol-tes de les celebracions compten amb un àpat popular, ball i jocs per a la mainada.

La Pobla convida a desestres-sar-se en plena natura. OF. TUR.

A+La Pobla ofereix un pack turístic de natura i cures personalsSALUT>> Excursions, visites cul-turals i el pack ‘Dessestressa’t a La Pobla’ són algunes de les propostes turístiques que La Pobla de Lillet ofereix als visitants. El ‘Dessestressa’t’ són dos dies de relax a la muntanya amb diversos serveis a càrrec dels especialistes del poble, com massatge corporal, shiatsu capil·lar, reflexologia podal, sauna, solàrium, manicura i altres coses, amb l’opció de triar el forfait de bellesa que més vingui de gust a cada visi-tant. El pack ‘Dessestressa’t’ és una de les iniciatives turísti-ques més singulars del poble.Totes les propostes turístiques es poden consultar a l’Oficina de Turisme de La Pobla de Li-llet, al parc Xesco Boix, sense número. L’atenció telefònica es fa a

través dels números 938 236 146 (telèfon), 938 237 844 (fax) i 687 998 541 (mòbil). Per via electrònica, es pot consultar el web www.poblalillet.cat o bé enviar un correu a tur.lillet@diba.es. L’horari d’atenció al públic de l’1 de juliol al 30 de setembre és de dilluns a diumenge, de 10 h a 14 h i de 16 h a 20 h.

L’Oficina de Turisme proposa quatre rutes per conèixer el patrimoni local

ART>> Les visites culturals se centren en una oferta de quatre recorreguts. La prime-ra és ‘Del Romànic a Gaudí’, amb una visita al Monestir de Santa Maria de Lillet, del segle IX, la Rotonda de Sant Miquel, església romànica circular, i els Jardins Artigas. També s’ofereixen les visites guiades al casc antic, per conèixer el passat medieval de la vila i les èpoques i històries dels barris que la formen. Una altra idea és visitar el San-tuari de Falgars amb un guia. El temple acull la Mare de Déu de Falgars, del segle XV.

I, finalment, hi ha pensat un recorregut per l’obra de Gaudí a la vall de Lillet, que combina diferents serveis personals amb visites als elements gau-dinians de la població. Totes les visites guiades es fan segons la demanda que n’hi ha. També es fan excursions al voltant del poble fins a indrets com el roc de la Lluna, el roc del Catllaràs, Fontanals i altres punts, circuits amb bicicleta de muntanya, passe-jades per camins, trekking i altres activitats. L’Oficina de Turisme centralitza tota la informació.

Una festa a cada barri durant els mesos d’estiu

DEstiu JULIOL DEL 2009 26

||| Guardiola de Berguedà | FESTA MAJOR >>Comarca

Havaneres, l’any passat al barri Bastareny davant d’un nombrós públic. AJ. GUARDIOLA

Els més petits entren en contacte amb el món del tir amb arc, l’any passat. AJ. G.

La trobada de puntaires va reunir l’any passat gent de tota la comarca. AJ. GUARDIOLA

Una cobla berguedana interpreta sardanes durant la Festa Major del 2008. AJ. G.

La Festa Major de Guardiola, més plural La celebració tindrà més actes i mirarà d’acostar-se més als nens i nenes, i als joves i adolescents

Anna Costa

Guardiola de Berguedà ho té tot a punt per tornar a celebrar amb tots els honors el seu pa-tró, Sant Llorenç. La Festa Major se celebrarà entre el divendres, 7 d’agost, i el dilluns, 10, amb un programa d’actes atapeït,

que segueix les línies de l’any passat, però que també incorpo-ra algunes novetats.

“El propòsit de l’Ajuntament és que tothom trobi algun acte al seu gust, i que tothom vis-qui la Festa Major, des dels més grans fins als més petits”, expli-ca el regidor de Cultura i tinent

d’alcalde, Josep Lara. Segons diu, la festa d’aquest any “és més plural i més diversa”.

Nens i jovesAixò s’ha aconseguit gràcies a l’ampliació dels actes destinats als més petits, i als joves i ado-lescents. Per al públic infantil,

s’ha programat un taller de circ, a més de l’habitual fes-ta de l’ecuma. I, per als joves, s’amplia el concert de divendres que, aquesta vegada, comptarà amb cinc grups de pop i rock de la comarca. A més, es mantenen les sessions de ball discoteca les nits de divendres i dissabte.

A més dels actes per al pú-blic més jove, Guardiola man-té l’aposta per la Festa Major clàssica, amb balls al pavelló que comptaran amb l’actuació de les orquestres Montgrins i Montecarlo. Això, sense deixar de banda una intensa agenda d’activitats esportives.

Amb la col·laboració de: AJUNTAMENT DE GUARDIOLA

Divendres, 7 d’agost

17 h Iniciació al tir amb arc, al carrer de l’Estació. Acte gra-tuït. Organitza: Club d’Arquers de Brocà18 h Gimcana infantil, al carrer de l’Estació. Organitza: Grup d’Esplai Penyes Altes20 h Torneig d’handbol22:30 h XLV Nits Musicals, a l’església del monestir de Sant Llorenç. Concert de Toti Soler. Organitza: Comissió Nits Musicals22 h A prendre la fresca0 h Concert jove, amb els grups Maffia, Galigan, D-Kapitors, Soldout i Escak i mat

Seguidament DiscotecaDissabte, 8 d’agost

De 9 h a 14 h Fira del col·leccionisme, al Centre Cívic. Organitza: Amics del Col·leccionisme9 h Torneig de petanca, al camp de futbol9 h IX Cronoescalada ciclista, de Guardiola a Sant Julià de Cerdanyola. Organitza: Asso-ciació ciclista de Guardiola de Berguedà11:30 h XXXVII Final del curset de natació, a la piscina muni-cipal 15 h Concurs de botifarra, al bar Avellaner, amb dos pernils

de premi17 h Festa de l’escuma, amb el grup Xip-XapDe 16 h a 19 h VII Torneig de fut-bol sala, al pati de les escoles. Organitza: UD Guardiola de Berguedà19:30 h Concert, amb l’orquestra Montgrins22:15 h Focs d’artifici, a la zona del camp de futbol, a càrrec de la Pirotècnia Igual23:30 h Ball, al pavelló, amb l’Orquestra MontgrinsA continuació Ball discotecaDiumenge, 9 d’agost

10 h XXII Tres hores de resis-tència en vespinos. Organitza:

Amics del Motor de Guardiola de Berguedà15 h Concurs de truc, a la pisci-na, amb dos pernils de premi17 h Futbol, al remodelat camp de futbol. Partit de veterans entre el Guardiola i el Girone-lla. Després, partit d’infantils entre el Guardiola i el Berga. Organitza: Veterans de Guar-diola de Berguedà17 h X Trobada de puntaires, al carrer de l’Estació18 h Trobada d’acordions, al carrer de l’Estació23:30 h Ball, al pavelló, amb la prestigiosa Orquestra Monte-carlo

Dilluns, 10 d’agost

12 h Missa solemne, a l’església del monestir de Sant LlorençA continuació Sardanes, al pa-ratge de Sant Llorenç, amb la Cobla Pirineu16:30 h Taller de circ, al barri Bastareny, amb la companyia Brotguai18 h Projecció del vídeo de les colònies del Grup d’Esplai Penyes Altes, al centre cívic. 19 h Sardanes, a la plaça de l’Estació, amb la Cobla Pirineu22 h Havaneres, al barri Bas-tareny, amb el grup Cavall Bernat. Repartiment de rom cremat. Entrada gratuïta

Programa d’actes

El públic adult té la diversió assegurada en la pròxima fes-ta major deGuardiola de Berguedà. Els amants de la música i del ball estaran satisfets per partida do-ble, perquè hi ha dues sessions de ball al pavelló mu-nicipal. La primera serà el divendres, 7 d’agost, a 2/4 de 12 de la nit, i anirà a càrrec de cobla-orquestra Montgrins

que, abans, ja haurà ofert un concert.La formació arriba a Guardiola en plena celebració del seu 125è aniversari. La degana de les orquestres de Catalunya ha rebut en aquest temps la creu de Sant Jordi de la Genera-litat i el Premi Nacional de Música. Dissabte, 8 d’agost, a la mateixa hora, actuarà l’orquestra Montecarlo.

Encara pel que fa a la música, un dels actes més multitudina-ris de la Festa Major es preveu

que sigui la canta-

da d’havaneres, que tancarà la Festa Major, dilluns, 10, a les 10 de la nit al barri Bastareny. I tampoc no hi faltaran les sardanes, que sonaran a Sant Llorenç el dia del patró. Per als aficionats als jocs de carta, hi haurà concursos de truc i de botifarra, diven-dres i dissabte, al bar Ave-llaner i al bar de la piscina. I també destaca la Fira del Col·leccionisme, que es farà dissabte al matí al centre cívic, i la missa a Sant Llorenç el dia del patró.FOTO: ORQUESTRA MONTGRINS

Hi ha actes per a cada col·lectiu i també hi ha acti-vitats pensades per gaudir en grup amb tota la família, des dels més grans fins als més petits. Un del punts àlgids de la Festa Major de Guardiola serà, com cada any, el castell de focs d’artifici, que esclatarà dissabte, 8 d’agost, a 1/4 d’11 de la nit, i anirà a càrrec de la Pirotècnia Igual.

I, en els quatre dies de celebracions, també hi haurà temps per posar-se en forma. La festa conté una agenda plena de cites esportives de totes les disciplines. Segura-ment, la més sigular és les prova de resis-tència de tres hores en vespino, que organitzen els Amics del Motor de Guardiola. Els que tinguin ganes de

pedalar podran inscriure’s en la cronoescalada de Guardiola fins a Sant Julià de Cerdanyola, que enguany ja arriba a la no-

vena edició.Per als que busquin esports més tran-quils, hi ha previst un torneig de petanca i també una prova de tir amb arc. Els que

mai no hagin provat sort amb l’arc i les fletxes podran fer-ho, gràcies a una activitat del Club d’Arquers de Brocà. I, eviden-tment, tampoc no faltaran el futbol i el futbol sala.FOTO: CASTELL DE FOCS ARTIFICIALS

DEstiu JULIOL DEL 2009 27

||| Guardiola de Berguedà | FESTA MAJOR >>Comarca Amb la col·laboració de: AJUNTAMENT DE GUARDIOLA

De la Festa de l’Escuma a un taller de circINFANTIL

El concert de la Festa Major es multiplica per cincJUVENIL

La Festa Major de Guardiola es rejoveneix i fa una aposta doble pel públic més jove. Els nens i nenes que tan bé s’ho passen amb la gimca-na del grup d’esplai i amb la Festa de l’Escuma tindran ocasió de participar, també, en un taller de circ. Són les tres propostes princi-pals pensant en els més petits de la casa. La Festa de l’Escuma és un clàssic de la Festa Major de Guardiola i cada any deixa estampes imborrables. Aques-ta vegada, es farà el dissabte, 8 d’agost, a partir de les 5 de la tarda, a la pista del camp de futbol. El grup infantil Xip-Xap serà l’encarregat d’animar la festa. Tot i que està especial-ment dirigida als nens i nenes, el grup assegura que s’hi pot apuntar públic de totes les edats. “Des dels 3 fins als 99

anys”, asseguren els compo-nents de la companyia. Mentre els participants

s’empastifen, el grup d’animació proposarà una tarda de jocs, participació, música, danses i “una muntan-ya d’escuma per jugar, remullar-se i refrescar-se”. I destaca de

manera especial la gran remullada amb què els empastifats s’esbandiran, un cop acabi una hora de festa. Fins l’any passat, la Festa de l’Escuma i la gimcana eren els únics actes de la Festa Major de Guardiola dirigits en especial al públic infantil. Aquest

2009, se n’hi afegeix un atre. És un taller de circ, que es farà el dilluns, 10 d’agost, a 2/4 de 5 de la tarda al barri Bastareny. El durà a terme la companyia Brotguai, un grup gironí amb espectacles pensats per a pú-blic infantil i de petit format. Amb el taller que faran a Guar-diola, Brotguai pretén “acostar els nens al món del circ, amb el trapezi, el cable i el monoci-cle”, entre d’altres elements. La companyia promet animació i diversió.FOTO: ESPECTACLE DEL GRUP

BROTGUAI (ESQUERRA) I FESTA DE

L’ESCUMA DE L’ANY PASSAT A GUAR-

DIOLA (SOTA).

El concert jove amb què cada any comença la Festa Major de Guardiola tindrà aquest any més convidats que mai. En total, cinc formacions de rock i de pop del Berguedà i roda-lies participaran en el recital, que començarà divendres, 7 d’agost, a les 12 de la nit al pavelló municipal d’esports. Encetaran la nit dos grups de l’Alt Berguedà. El primer serà Maffia, una banda de punk-rock creada ara fa poc més d’un any. Els components del grup es diuen Joan Esteve, Ni-colàs, Jordi i Aleix, i disposen de cançons pròpies i d’algunes versions.

Tot seguit, pujaran a l’escenari els membres de Galigan, una banda amb arrels a Bagà i a Gisclareny, que deu el nom a una casa ubicada en aquest últim municipi. Fan rock i metal. Els més vetarans de la nit seran els Dkapitors, un grup originat el 2000, i format definitivament tres anys més tard a Viladomiu Nou. Es mouen entre els estils del pop, el rock

i el metal, han editat un disc i estan treballant en el segon. Els berguedans Sold Out! van néixer el 2005, i un any més tard van fer el primer concert al bar El Casino de Berga dins del cicle Sònica. També arri-ben a Guardiola amb un disc a les espatlles. I tancaran el concert jove els vuit components d’Eskac i Mat, també de Berga. Amb una formació amb secció de vents, tocaran peces de rock, ska i reggae. Són un dels grups més de moda de l’escena musical del Berguedà. FOTOS: ESKAC I MAT (DALT) I DKAPI-

TORS (BAIX)

Les millors orquestres sonaran al pavellóADULTS

Per posar-se en forma i gaudir en grupESPORTS I FAMÍLIA

DEstiu JULIOL DEL 2009 28

||| Guardiola de Berguedà | FESTA MAJOR >>Comarca

Part del monestir de Sant Llorenç, després de les obres de restauració. ARXIU/CARME SELLÉS

Les Nits Musicals tornen a Sant Llorenç amb un repertori d’autors contemporanisDos-cents espectadors podran gaudir de tres concerts estivals des de la doble platea del monestir

Redacció

La música tornarà a ressonar a les parets de l’emblemàtic mo-nestir de Sant Llorenç. Seran tres nits d’estiu d’una selecció de primer nivell, que aposta, sobretot per autors contem-poranis. L’Orquestr@ Bergue-dà portarà a Guardiola la gira Concerts Verds, mesos després d’enregistrar l’obra de Salvador Brotons que commemora els incendis del 1994. Toti Soler, el guitarrista d’Ovidi Montllor, presentarà el seu estil de com-posició, que ha batejat com a ‘guitarra catalana’. I tancarà el cicle un quartet de saxos amb el nom suggerent d’Afrodisax.

Uns 200 espectadors podran gaudir dels concerts des de les dues plantes del monestir. Una té visió directa sobre l’escenari, i l’altra requereix una transmis-sió audiovisual en un projector.

Però els uns i els altres notaran “l’excel·lent sonoritat de Sant Llorenç, que és un monestir em-blemàtic”, assegura el regidor de Cultura de Guardiola, Josep Lara.

Restauració i obres pendentsAquest 2009, les Nits Musicals de Sant Llorenç celebren 45 anys de vida en més bona forma que mai. L’any passat, es van es-trenar les obres de restauració del temple, que li han tornat l’esplendor d’altres èpoques.

En els dotze mesos que fa que el monestir torna a ser visitable, desenes de persones l’han vol-gut veure en les visites guiades que s’hi organitzen, i d’altres l’han convertit en l’escenari de les seves celebracions religioses, especialment bodes i batejos.

Però Sant Llorenç encara té algunes assignatures pendents. “La més urgent és la climatitza-

Amb la col·laboració de: AJUNTAMENT DE GUARDIOLA

Consciència ecològicaORQUESTR@ BERGUEDÀ

L’Orquestr@ Berguedà és una formació de cambra de 15 músics. Va néixer ara fa vuit anys per unir música, educació i conscienciació ecològica. Interpreten peces des de barroques fins a contemporànies, i aquest es-tiu, han programat una nova edició del cicle Concerts Verds, que destina els beneficis a la preservació del medi. Passejaran per tota la comarca la música de Salvador Brotons que van eregistrar fa un any per commemorar els incendis del 1994.Data Divendres, 31 de juliol | 22:30 h

Recital de guitarra catalanaTOTI SOLER

Toti Soler és reconegut sobretot per haver estar du-rant 26 anys el guitarrista d’Ovidi Montllor. Amb ell, va fer concerts per tot el món, i en destaca especial-ment el mític recital al teatre Olympia de París. Nas-cut a Vilassar de Dalt l’any 1949, Soler ha passat per la música clàssica i per la contemporània, i fins i tot ha flirtejat amb el flamenc. A Guardiola, presentarà l’espectacle ‘Guitarra catalana’, acompanyat de Lluís Cartes a la percussió i de Marc Prat al contrabaix.Data Divendres, 7 d’agost | 22:30 h

Saxos de quatre en quatreAFRODISAX

Afrodisax és un quartet de saxofonistes formats al Conservatori de Barcelona. Ha enregistrat bandes sonores per a curtmetratges, televisió i ràdio. Han editat el CD Català contemporani, que recull obres de compositors actuals, com Brotons, Boliart, Charles, Guitó, Gregori i Garcia Demestres. També han posat música a un espectacle de dansa. Han rebut el premi de l’Associació Catalana de Compositors i de la Fun-dació de Música Contemporània. Data Divendres, 14 d’agost | 22:30 h

ció, perquè, sense calefacció, és molt difícil que es pugui fer ser-vir el monestir a l’hivern, tenint en compte les temperatures de Guardiola”, considera Lara. I, més endavant, caldrà reformar l’antiga casa de colònies, que té la missió de convertir-se en un

hotel musical. A l’Orquestr@ Berguedà, li agradaria establir-hi la seva seu permanent, i fer-hi trobades de formació per a músics de tot el país.

Per això, faran falta molts di-ners, i Lara és conscient que “no és el millor moment perquè la

Diputació de Barcelona hi faci les inversions que hi hauria de fer”. Però creu que val la pena fer un esforç per acabar la feina que s’hi ha començat. De mo-ment, les Nits Musicals demos-tren que Sant Llorenç és un pa-ratge excepcional.

DEstiu JULIOL DEL 2009 29

||| Guardiola de Berguedà | FESTA MAJOR |Comarca Amb la col·laboració de: AJUNTAMENT DE GUARDIOLA

Guardiola estrena la remodelació del camp de futbolUn equip de la categoria infantil fa renéixer l’esport de competició

Partit de futbol durant la Festa Major de Guardiola, l’any passat. AJUNTAMENT DE GUARDIOLA

Maite Flores

De molt joves, van formar un equip de futbol que ha resultat ser un petit dream team de Guar-diola. Han obtingut resultats excel·lents en les competicions escolars i, ara, tenen ganes de provar sort en la categoria in-fantil.

Nois de 13 i 14 anys que fa anys que juguen junts amb l’equip de l’escola faran reviure l’esport de competició a Guardiola de Ber-guedà. Han decidit fundar un club de futbol al poble, i com-petir contra la resta d’equips de la seva edat que hi ha repartits per tota la comarca. Per això, han demanat a l’Ajuntament que arregli el camp de futbol, i el consistori s’ha posat a treba-llar-hi.

Per la Festa Major, hauran

d’estar enllestides les obres de reforma del camp, que, actual-ment, està molt deixat, perquè no l’utilitza cap equip.

En concret, se substiuirà la capa superficial de sorra per una de nova, es compactarà el sòl i s’anivellarà, i s’hi posaran herbicides per evitar que hi tor-nin a créixer les males herbes.

Els treballs han de començar en els pròxims dies i és previst que estiguin llestos en tres se-tmanes, per tal que es puguin estrenar per la Festa Major de Guardiola.

Només per la Festa Major“Fins ara, el camp estava gai-rebé abandonat, perquè no hi havia ningú que el fes servir”, reconeix el tinent d’alcalde, Jo-sep Lara. Dies abans de la Festa Major, s’hi feia una actuació de

manteniment perquè s’hi po-gués disputar un partit, però, al llarg de l’any, no es tornava a utilitzar, i s’anava degradant. “Ara, s’ha creat la necessitat de posar-lo al dia un altre cop, i l’Ajuntament ho farà de gust”, explica el regidor.

Tradicionalment, per la Festa Major, es disputa un partit de futbol de veterans, però, aques-ta vegada, se n’hi afegirà un altre, que disputarà l’equip in-fantil de Guardiola. Els veterans s’enfrontaran al Gironella, men-tre que els nois es mesuraran

al Berga, un dels seus pròxims rivals en la competició que co-mençarà al setembre.

La doble sessió de futbol co-mençarà al camp remodelat el pròxim diumenge, 9 d’agost, a les 5 de la tarda. A l’espera que es constitueixi el nou club, l’acte l’organitza l’associació de Veterans de Guardiola.

A més de futbol, la Festa Ma-jor de Guardiola està plena d’activitats esportives, que in-clouen ciclisme, tir amb arc, motociclisme, petanca, futbol sala i handbol.

Per constituir el club de fut-bol, els pares i mares dels ju-gadors han redactat uns esta-tuts nous, amb la col·laboració de l’Ajuntament. Així, neix una flamant entitat esportiva a Guardiola de Buerguedà que, de moment, competirà amb un sol equip, a la categoria in-fantilm, i s’enfrontarà a altres equips de la comarca.

Estatuts nous per al club esportiu

CONSTITUCIÓ

||| MOTOR |

Una trobada recent de ‘bikers’ a Guardiola. JOKERS MC NORDESTE

Els ‘bikers’ rugeixen al BerguedàGuardiola acull per tercera vegada una multitudinària trobada de motos

Redacció

L’organització Jokers MC Nor-deste tornarà a portar més de 200 motos a Guardiola en una trobada prevista per al primer cap de setmana de setembre.

“Seran tres dies de concerts, rutes, motors calents, activitats i bon ambient des del matí fins a la nit”, asseguren els organit-zadors. “I amb la garantia que són gent que s’obre al poble i a la societat que els acull”, con-sidera el tinent d’alcalde, Josep Lara.

Prova d’això és que, aquest any, han organitzat la primera guerra de bandes del Berguedà. Cinc grups de rock competiran

Divendres, 4 de setembre

21 h ‘Guerra de bandes’, amb grups del Berguedà. Actuació d’un fakir i rom crematDissabte, 5 de setembre

9 h Esmorzar i castell inflable12:30 h Sortida a La Pobla i Bagà16 h Activitats (curses de lents, de barrils, llançament de troncs, pulsos, etc.)20:30 h Baixada amb torxes des d’El Jou21:30 h Final de la ‘guerra de bandes’0 h Concert: Las Furias1:30 h Fakir2 h Concert: Motorhome Rock03:30 h Sex showDiumenge, 6 de setembre

9 h Esmorzar12 h Sortida a Sant Julià de Cerdanyola13 h Concert: Neurotyc Hell14 h Mongetes amb cansalada

Programa d’actes

per agradar als bikers, i el que guanyi tindrà vuit concerts as-segurats en sales de tot el país. “Cada dia és més difícil tirar en-davant els somnis i les il·lusions i, per això, volem aportar espe-rança i oportunitats als grups novells”, expliquen els organit-zadors de la trobada.

A més dels grups berguedans, hi haurà formacions convida-des, i l’actuació d’un fakir. Tam-bé destaquen les proves sobre la moto que faran els participants el dissabte a la tarda, i la baixa-da amb torxes des d’El Jou. Du-rant els tres dies d’activitats, hi haurà sortides per tot l’Alt Ber-guedà, i àpats multitudinaris a Guardiola.

DEstiu JULIOL DEL 2009 30

||| Castellar de n’Hug | CONCURS DE GOSSOS D’ATURA >>Comarca Amb la col·laboració de: AJUNTAMENT DE CASTELLAR DE N’HUG

Monument en homenatge als gossos d’atura, a l’entrada del poble de Castellar de n’Hug. OFICINA DE TURISME

Els gossos d’atura tornen a aixecar una gran expectació a Castellar de n’HugL’Ajuntament espera la visita de milers de persones al Prat del Castell per veure la competició

Redacció

Els restaurants tornaran a fer ple, les zones d’aparcament es tornaran a quedar petites, i el Prat del Castell tornarà a aco-llir un públic multitudinari per presenciar en directe la prova més especial del Campionat de Gossos d’Atura dels Països Cata-lans.

Castellar de n’Hug ho té tot a punt per viure el dia més intens, el pròxim diumenge, 30 d’agost. Desenes de pastors d’arreu de Catalunya, el País Basc i França, entre d’altres, posaran a prova les seves habilitats amb els gos-sos i un grup d’ovelles del poble. També un pastor local, Josep Ar-mengou i Casals, prendrà part en la competició, i intentarà re-validar el primer lloc obtingut l’any 2003.

La nissaga de la ColomaL’any passat, el pastor de l’Es-tartit Jordi Muxach es va impo-sar a Castellar de n’Hug amb la gossa Kiss, néta de la famosa Coloma. Era el primer any que competia, i la gossa es va impo-sar als altres 16 pastors que es van presentar al concurs.

El tinent d’alcalde de Castellar de n’Hug, Salvador Juncà, asse-gura que tot el poble es bolca en l’organització i que, “d’un any per l’altre, queda tot a punt, perquè ja són molts concursos els que hem viscut, i tenim mol-ta experiència”.

Cada gos té cinc minuts per-què el pastor el condueixi cap a un carreró delimitat amb ban-deroles. Després, ha de menar el ramat d’ovelles cap a un cercle. En acabar, ha de fer passar el ra-

mat per un portell, i per últim, aplegar el ramat dins d’un ple-tiu i, un cop a dins, fer-lo sortir.

Els membres del jurat són, en gran part, veterinaris, així com responsables de l’organització de les associacions locals. Nor-malment, el jurat consta de cinc components i un secretari.

“Els veterinaris ens encarre-guem de certificar el bon estat de salut dels gossos concur-sants, així com de comprovar la seva cartilla de vacunacions i que aquests estiguin identifi-cats amb un microxip”, explica

la veterinària oficial de la Fede-ració de Concursos de Gossos d’Atura dels Països Catalans, Maribel Martínez.

Animals en zelEls veterinaris han de tenir moltes coses en compte, fins i tot, l’estat sexual dels animals. “Si en alguna ocasió hi ha una gossa participant que estigui en zel, surt a concursar en darrer lloc per evitar així que els mas-cles es distreguin del seu treball per l’olor que deixa la gossa”, explica Martínez.

Des de fa anys, l’organització premia els pastors que porten a concurs gossos de la raça gos d’atura català. Només per par-ticipar, reben 150 euros de gra-tificació i, si acaben una prova del campionat en primer lloc, se n’enduen 600 més.

La majoria de participants op-ten per la raça border collie, que acostuma a ser més efectiva i obedient. Alguns concursants són pastors professionals i al-tres entrenen els gossos només per participar als concursos que s’organitzen cada estiu.

El concurs de gossos d’atura de Castellar de n’Hug se ce-lebra invariablement l’últim diumenge del mes d’agost. Aquest any, serà el dia 30. Les proves es començaran a disputar a les 11 del matí al Prat del Castell. L’organització preveu que la final i l’entrega de premis s’acabin pels volts de l’hora de dinar.

L’últim diumenge del mes d’agost

DATA

DEstiu JULIOL DEL 2009 31

||| Castellar de n’Hug | CONCURS DE GOSSOS D’ATURA >>Comarca Amb la col·laboració de: AJUNTAMENT DE CASTELLAR DE N’HUG

La ‘Champions’ dels pastors també aixeca passions

El Campionat de Gossos d’Atura dels Països Catalans compren sis proves, i cadascuna és puntuable per a la classificació final. La de Castellar és determinant per al resultat de la lliga

vacances. Fins a principis de setembre, gairebé cada setma-na hi ha una prova. Després de l’estrena, vénen Canillo (Andorra), Prades (Baix Camp), Llavorsí (Pallars Sobirà), Caste-llar de n’Hug (Berguedà) i Ribes de Freser (Ripollès).

Així, la prova de Castellar es troba a la recta final del campionat, en un moment de màxima exigència. Els pastors arriben al Prat del Castell amb els gossos en plena forma i la classificació encarrilada. Però els punts que hi ha en joc al Berguedà són determinants per

al resultat final de la competi-ció. Després de Castellar, no-més hi ha una atra oportunitat per corregir el tret i intentar guanyar el campionat a la foto finish.

De totes les proves de la lliga, la de Castellar de n’Hug és la degana. Es va començar a disputar l’any 1962.

A poc a poc, s’hi van anar afegint la resta de municipis. L’any 1988, es va celebrar el primer concurs a Prades, i aquell mateix any tots els pobles van signar els estatuts per constituir la Ferederació de

Concursos de Gossos d’Atura dels Països Catalans, que orga-nitza el campionat.

En aquests més de vint anys, la federació ha impulsat la promoció del gos d’atura català, amb premis extra per als pastors que els presenten a concurs.

Tot i això, té uns criteris de puntuació unificats amb la resta de competicions que se celebren arreu de l’Estat, especialment al País Basc i a Navarra.

Aurora Rodríguez

Això és com la Champions. Només hi arriben els millors de cada país, i la competició és molt dura. Qui hagi vist només la prova de Castellar de n’Hug potser no s’haurà adonat que tot plegat forma part d’una lliga amb guanyadors i perde-dors, amb vencendors i amb derrotats, amb herois i amb fracassos monumentals.

Benvinguts al Campionat de Gossos d’Atura dels Països Catalans. L’invent consta de sis proves, que comencen a Osseja (Cerdanya francesa) a mitjans de juliol. I no hi ha

Hi ha algunes normes que serveixen per a tots els con-cursos. Els gossos tenen un temps màxim per fer la prova; si el superen, queden desqua-lificats. No poden mossegar les ovelles, només les poden empényer. El jurat valora el treball del gos i la compene-tració amb el pastor, i expulsa els animals que desobeeixen als amos reiteradament.

Normes unificades en totes les proves

BASES

La competició de Llavorsí (Pallars Sobirà) és la quarta de la temporada. MARTA LLUVICH/ACNEl concurs de Canillo (Andorra), el segon. MARKUS PUCKNICK/ACN

DEstiu JULIOL DEL 2009 32

||| Castellar de n’Hug | FESTA DEL TURISME >>Comarca Amb la col·laboració de: AJUNTAMENT DE CASTELLAR DE N’HUG

Un estiu ple de festes a CastellarLa Comissió de Festes programa dotzenes d’activitats per als mesos d’agost i de setembre

El poble de Castellar de n’Hug viu l’estiu amb desenes d’actes cada setmana per animar la temporada turística. DÍDAC VILES

Les fonts del Llobregat, amb un gran cabal d’aigua. OFICINA TURISME El ball cerdà es dansa per la Festa Major de Sant Miquel. OF. TUR.

Ricard Codina

Des de Sant Joan fins a la Festa Major de Sant Miquel, a finals de setembre, Castellar de n’Hug viu una de les èpoques més in-tenses de l’any. Amb el poble ple de turistes i d’estiuejants, es multipliquen les festes a l’aire lliure i al local de les associa-cions.

Cada setmana, hi ha diverses activitats per fer. Destaca la Fes-ta del Turisme, que se celebra

els dies 14 i 15 d’agost, coinci-dint amb el dissabte festiu i la vigília. S’ha programat un cam-pionat de karaoke per a totes les edats, i també les actuacions del grup d’havaneres Port Vell i un ball, a càrrec del músic Josep Sàez.

Balls d’estiu i karaokeEl karaoke es repetirà la set-mana següent i les sessions de ball es multiplicaran al llarg de l’agost, amb la presència a Cas-

tellar de n’Hug de Joan Altarri-ba i Joan i Fermí, entre d’altres.

També farà parada al poble l’Orquestr@ Berguedà, una for-mació de cambra que, aquest es-tiu, té programades nombroses actuacions arreu de la comarca. A Castellar de n’Hug, hi serà el dia 9 d’agost per celebrar les Nits Musicals del Comte Arnau.

Per als amants de l’esport, s’han organitzat partits de fut-bol sala entre els veïns del poble i els estiuejants, en la categoria

absoluta i en la juvenil. I també hi ha previstes algunes cami-nades fins al Santuari de Mont-grony, fins a Puinés, i fins al Roc Vermell.

Les celebracions d’estiu acaba-ran amb la Festa Major de Sant Miquel, que tindrà lloc entre els dies 25 i 29 de setembre. Hi haurà una cercavila, una missa cantada, i el popular ball cerdà. A més, es faran balls de nit, una sessió de discoteca, i balls amb orquestres de renom.

Dissabte, 11 de juliol

Aplec al santuari de Mont-grony, amb esmorzar popular ofert per l’Ajuntament de Castellar de n’HugDissabte, 8 d’agost

23 h Gran ball amb Joan Altar-ribaDiumenge, 9 d’agost

19 h Nits musicals Comte Ar-nau, amb l’Orquestr@ Bergue-dàDimecres, 12 d’agost

9 h Caminada per col·locar la senyera a PuinésDivendres, 14 d’agost

22:30 h Karaoke per a totes les edats, al local de les associa-cionsDissabte, 15 d’agost

17 h Cantada d’havaneres amb el grup Port Vell. Hi haurà rom cremat per a tots els assistents23 h Gran ball, amb Josep SàezDiumenge, 16 d’agost

18 h Jocs i animació (globus, pintacares i altres) per a la mainada i per a tothom, amb el pallasso Disco BabyDimecres, 19 d’agost

08:30 h Caminada popular al santuari de Montgrony. Sortida des de la plaça MajorDivendres, 21 d’agost

17 h Festa al barri de l’Erola. Jocs per als nens i nenes i xocolatada per a tots els assis-tents22:30 h Final del karaoke, amb obsequi per al millor i la millor cantant, al local de les associa-cionsDissabte, 22 d’agost

9 h Sortida cap al Roc Vermell10 h Col·locació de la senyera i cant dels Segadors. Esmorzar amb coca i xocolata18 h Partit de futbol sala entre els equips de Castellar de n’Hug i els estiuejants23 h Gran ball amb Joan i FermíDiumenge, 23 d’agost

18 h Partit de futbol sala juvenil entre els equips de Castellar de n’Hug i els estiuejants22:30 h Actuació del Mag Mayans, al local de les associa-cionsDilluns, 7 de setembre

Primera cursa de muntanya de Castellar de n’Hug amb la presència de Kilian Jornet, campió del món de curses de muntanyaDivendres, 11 de setembre

Diada Nacional de CatalunyaDissabte i diumenge, 19 i 20 de

setembre

15ena. Volta a la Cerdanya Ruta de l’Ermità

Programa d’actes

El Museu del Ciment estrena un servei d’audioguies teatralitzadesEls aparells són fàcils de fer servir i es presenten en tres idiomes diferents

Anna Costa

El Museu del Ciment Asland de Castellar de n’Hug estrena aquest estiu un nou sistema d’audioguies. Són uns aparells fàcils de fer servir i pensats per a tot tipus de visites, des de nens i nenes, passant per gent gran i per turistes interessats en el pa-trimoni industrial.

Els que facin servir el nou siste-ma de visites amb audioguia po-dran sentir les veus teatralitza-des dels dos màxims impulsors de l’antiga fàbrica de ciment As-land: l’empresari Eusebi Güell i l’arquitecte Rafael Gustavino.

Güell va introduir a Catalunya la fabricació de ciment artificial amb la creació de l’empresa As-land. La fàbrica de Castellar de n’Hug, la va dissenyar Gustavi-no, l’home que, després, cons-truiria 1000 voltes catalanes a Amèrica.

Amb ells i amb altres protago-nistes de la història de la fàbri-ca, s’ha elaborat un discurs so-nor, que pretén sorprendre els visitants. “Si paren bé l’orella podran descobrir com es pro-duïa ciment a principis del segle passat, i conèixer les anècdotes més divertides de la fàbrica i els seus treballadors”, expliquen els responsables del museu.

L’objectiu és que, a través de les audioguies, els visitants

Aspecte exterior del Museu del Ciment Asland de Castellar de n’Hug, que estrena audioguies. ARXIU

||| 1 | La històriaLa fàbrica de ciment Asland, situada al Clot del Moro, al municipi de Castellar de n’Hug, es va tancar ara fa uns trenta anys. Les restes avui visibles encara posen de manifest l’espectacularitat d’un dels conjunts fabrils més increïbles de la industrialització catala-na, emmarcat en un singular entorn natural. La fàbrica ha iniciat un nou recorregut, convertint-se en el Museu del Ciment Asland de Castellar de n’Hug, gràcies a un centre d’interpretació i a un itinerari extern per les ruïnes indus-trials de la fàbrica.És el primer conjunt industrial cimenter de Catalunya, inte-grat al Sistema del Museu de la Ciència i la Tècnica de Catalun-ya (mNACTEC).||| 2 | El museuL’antiga fàbrica Asland del Clot del Moro va funcionar de 1904 fins a 1975. Els darrers propie-taris, Lafarge-Asland, van ven-dre la propietat al Govern per un preu simbòlic de 498.000, ara fa tretze anys. La primera fase del Museu del Ciment es va inaugurar el 21 de setembre del 2002. El juny de 2005, la fàbrica i el seu entorn van ser declarats bé cultural d’interès nacional, en la categoria de monument històric.La visita al museu permet entendre l’impressionant conjunt de les restes d’aquest complex industrial aixecat per un grup d’industrials que avui es considerarien visionaris tenint en compte les dificultats tècniques i de transport per bastir-hi una fàbrica d’aquesta importància. La planta va sub-ministrar ciment en moments de fort creixement de la socie-tat industrial, necessitada tant de noves infraestructures com d’habitatges i de nous espais de producció.||| 3 | AslandEusebi Güell va ser un per-sonatge molt destacat de la burgesia catalana, vinculat gairebé a tots els sectors de l’economia: bancs, compan-yies ferroviàries, d’acer i de tabac, farineres, molins de pa, vinicultura, transport marítim, mineria i tèxtil. L’any 1901, Güell i altres socis van fundar a Barcelona la societat cimente-ra Companyia General d’Asfalts i Pòrland, SA (Asland) i inicien la construcció de la fàbrica de ciment al Clot del Moro, un edifici industrial excepcio-nal dissenyat per l’arquitecte Rafael Guastavino, i inaugurat l’any 1904.

Ahir i avui d’una fàbrica pionera

Evolució

s’apropin al procés de fabricació i descobriment del ciment Pòrt-land, un element que va arribar a ser el material constructiu més important del segle XX. Amb l’aparell a la mà, es podran passejar per les galeries i els grans espais industrials que en-cara queden de l’antiga fàbrica. El servei d’audioguia s’ofereix en 3 idiomes (català, castellà i

anglès) i dura uns 30 minuts, però els més curiosos tindran la possibilitat d’aprofundir en els temes que més els interessin a través del centre d’interpretació del museu.

Recorreguts amb guiaTot i la novetat de les audio-guies, el Museu del Ciment Asland de Castellar de n’Hug

continua oferint visites amb guia presencial per l’edifici. Les visites guiades ofereixen un re-corregut amb informació didàc-tica i entretinguda pel centre d’interpretació, situat a l’antiga sala on s’ensacaven els sacs de ciment, i es complementa amb la visita excepcional a l’exterior per veure les ruïnes de la fàbri-ca Asland.

El grup de Manresa Els Convidats actua al recinte el 25 de juliolMÚSICA

El que un dia va ser una pionera fàbrica de ciment i, ara, un museu es convertirà el pròxim dissabte, 25 de juliol, en una sala de concerts. El grup de Manresa Els Convidats hi presentarà el seu últim disc, El millor dels somnis. Serà a les 10 de la nit. El treball és el sisè que publica la banda bagenca en els seus

15 anys d’història, que ja es considera “una de les propos-tes més sòlides que hi ha a l’escenari musical del país”. Segons el grup, els dotze temes del nou disc “de les ganes de viure, de l’amor, de la poesia que podem trobar a les grans ciutats i, també, del desamor, indissociablement unit a la condició humana, melodies

que entren a la primera i lle-tres que van més enllà del que el grup ha fet mai”. Els Convidats són Àfrica Pérez, veu; Jordi Ribot, guitarra i veus; Fèlix Serra, baix; Xavier Serrano, teclats i veus, i Santi Carcasona; bateria. Al Museu del Ciment Asland, la forma-ció s’acompanyarà, en directe, amb el guitarrista Albert Faz.

Les entrades per al concert va-len 10 euros, i donen dret a fer una visita nocturna al museu. Per a més informació, es pot consultar la seu del Museu del Ciment, al paratge del Clot del Moro, s/n, al telèfon 93 825 70 37, o bé a l’adreça de correu electrònic museuciment@mnactec.com. FOTO: ARXIU/ELS

CONVIDATS

DEstiu JULIOL DEL 2009 33

||| Castellar de n’Hug | PATRIMONI |Comarca Amb la col·laboració de: AJUNTAMENT DE CASTELLAR DE N’HUG

El correfoc de la Festa Major d’Avià, amb la colla de diables del poble i les seves bèsties, en una imatge del Concurs de Fotografia d’Avià. DOMÈNECH LÓPEZ ALIÓ

Avià prepara la Festa Major més potentDesenes d’actes configuren un programa atepeït en què destaquen la música, el foc i la diversió

Maite Flores

Avià prepara una de les festes majors més tardanes de la co-marca. Arribarà, com cada any, a final d’agost, com a preludi de la festivitat de Sant Lleïr, que és el 27 d’agost.

Ja una setmana abans del gros dels actes, es començaran a es-calfar motors per a la Festa Ma-jor, amb tres competicions es-portives. El dissabte, 22 d’agost, es farà una nova edició del tor-neig de bàsquet 3x3 a la plaça de l’Ateneu. I, l’endemà, els més matiners podran gaudir del tor-neig social de botxes i de la cur-sa d’orientació, que organitzen les entitats esportives d’Avià.

El Serni i la Laieta, els gegants del municipi, anunciaran l’inici de les festes el divendres, 28, amb una cercavila que recorrerà els principals carrers del poble, a partir de 2/4 de 7 de la tarda. La primera nit de la Festa Major serà completa. Començarà a les 10 amb un festival pirotècnic que es podrà veure des de tot el poble i, especialment, des de l’aparcament de l’Ateneu. Des-prés, hi haurà doble sessió de música. Per als nostàlgics dels anys 60, 70 i 80, l’Ajuntament d’Avià ha preparat un concert de Los Pasantes, un grup de qua-tre advocats de Barcelona recon-vertits en músics que han rebut el reconeixement del públic na-

cional i internacional. I els més joves podran gaudir d’una llar-ga nit de música amb tres pro-postes diferents: el grup de ska i reggae Eskac i Mat, de Berga, i la banda Autoput, especialista en versions de rock. La matinada acabarà amb una sessió de ball discoteca a la plaça del Padró.

Música nostàlgicaL’endemà, dissabte, 29, la mú-sica també intentarà convèncer tots els gustos. Per als amants de les festes majors clàssiques, hi haurà havaneres, i per als jo-ves, el gran concert de la Festa Major d’Avià arriba aquest any amb aires de nostàlgia. Gerard Quintana portarà a l’Ateneu

alguns dels himnes de Sopa de Cabra i repassarà els èxits prin-cipals de la seva carrera en so-litari. Darrere seu, animaran la nit els Strombers, de Cardona, que presenten nou disc.

Abans, hi haurà hagut alguns dels actes més característics de la Festa Major d’Avià: el cor-refoc, a 2/4 de 10, i la baixada d’andròmines que es comple-menta amb una cursa de cadi-res d’oficina, com l’any passat.

El gran ball de la Festa Major serà l’endemà, diumenge, 30, amb dues formacions: la recone-guda orquestra Glacé i el grup de Santpedor De Gala, que pro-met interpretar cançons clàssi-ques i altres de més modernes.

Les celebracions acabaran el dilluns, 31, festiu a Avià. La clau-sura serà cosa de l’Agrupació Teatral Avianesa, que ha pre-parat una nova sessió de rialles amb l’obra Taxi compartit.

No faltaran a la festa els actes esportius. N’hi haurà de tot ti-pus: des de les activitats infan-tils fins al partit de futbol que, aquest any, combina solters i casats dels dos sexes.

En general, la Festa Major d’Avià presenta actes per a tots els paladars i per a tots els seg-ments d’edat. Serà una traca final importantíssima per a les festes d’estiu al Berguedà, i ofe-rirà la programació més àmplia i completa dels últims anys.

DEstiu JULIOL DEL 2009 34

||| Avià | FESTA MAJOR >>Comarca Amb la col·laboració de: AJUNTAMENT D’AVIÀ

A+Premis per a les andròmines i les cadires d’oficina

DIVERSIÓ>> La baixada d’andròmines és un clàssic de la Festa Major d’Avià i un dels actes més caracterís-tics. Des que va recuperar, ara fa dos anys, no ha parat de guanyar adeptes. Aques-ta vegada, per premiar l’esforç dels participants i la seva fidelitat, hi haurà premis en metàl·lic per als tres millors. També es repeteix la cursa de cadires d’oficina, la gran sorpresa de la Festa Major de l’any passat. Aquesta vegada, l’organització ha establert dues mànegues: una crono individual i una cursa col·lectiva. El recorre-gut serà el mateix que el 2008. Les cadires sortiran de la plaça de l’Ateneu i es des-plaçaran per la baixada que porta fins a l’escola. Els que hi participin hauran d’anar ben protegits per no pren-dre mal en cas de caure.

El concurs de pintura celebra tres dècades

La coral cantarà la missa major de diumenge

ART>> Els participants po-dran segellar les teles del 25 al 29 d’agost a l’Ajuntament, i el mateix dia 29 es reco-lliran les seves obres. Les obres s’exposaran a la sala gran de l’Ateneu des del diumenge, 30 d’agost, a partir de les 6 de la tarda. Enguany, el concurs com-pleix tres dècades de vida pintant el poble.

TRADICIÓ>> La coral Santa Maria d’Avià participarà en la celebració en honor a Sant Lleïr, que es farà diu-menge, 30 d’agost, a les 12 a l’església parroquial. Com a acte religiós, també hi haurà una missa vespertina el dia abans, dissabte, a les 8 del vespre.

Dissabte, 22 d’agost

Des del migdia V Torneig de bàsquet 3x3, a la plaça de l’Ateneu. Inscripcions fins el 28 d’agost: Jesús (615 985 901) i Albert (618 833 096)Diumenge, 23 d’agost

8 h XXII Torneig social de botxes, a les instal·lacions esportives. Programes a part i a www.avia.cat10 h V Cursa d’orientació, a l’escola. Inscripcions anticipa-des a orientaciobergueda@gmail.com o el mateix dia a partir de les 9 del matí.Divendres, 28 d’agost

18:30 h Cercavila amb el grup de geganters, acompanyats pels grallers i la banda munici-pal d’Avià. Recorregut: Ateneu, av. Pau Casals, pl. Padró, c. Portal, c. Abat Oliba, pl. Abat Oliba, c. Gran Via, c. Indústria, rda. Queralt, c. Sardana, c. Sant Isidre, av. Pau Casals, i pl. Ateneu22 h Festival pirotècnic, a l’aparcament de la piscina municipal, a càrrec de Làzaro Martínez i Isabel Vilanova. S’aconsella veure els focs des de l’aparcament de la plaça de l’Ateneu22:30 h Actuació de Los Pasan-tes, una de les millors bandes de versions dels anys 60, 70 i 80, a la plaça de l’Ateneu0:30 h Concert del grup bergue-dà Eskac i Mat, a la plaça del PadróSeguidament Concert d’Autoput, la banda de versions del mo-mentPer acabar Discoteca mòbil fins a la matinadaDissabte, 29 d’agost

18 h Recollida de quadres del XXX Concurs de pintura, al vestíbul de la sala de l’Ateneu, fins a les 20 h. Inscripcions i segellament del 25 al 29 d’agost a l’Ajuntament en horari d’oficina. Bases a part i a www.avia.cat18 h Baixada d’andròmines.

Sortida de Cal Tauler, reco-rrent l’avinguda Pau Casals fins a l’aparcament de la piscina municipal. Tres pre-mis en metàl·lic. Inscripcions a Cal Tauler des de les 17 h. Bases a part i a www.avia.cat. Imprescindible que no quedi cap cotxe aparcat a la zona del recorregut. L’organització no es farà responsable dels danys que puguin ocasionar les andròmines19 h II Cursa de cadires d’oficina. Sortida de l’Ateneu i arribada a l’aparcament de la piscina. Es faran dues màne-gues: crono individual i cursa col·lectiva. Premi: material d’oficina Vilà. Inscripcions a la plaça de l’Ateneu des de les 18 h. Per participar a la cursa, cal anar ben protegit20 h Partit de futbol de casats i solteres contra solteres i casa-ts, al camp de futbol municipal20 h Missa vespertina de vigília, a l’església parroquial21:30 h Correfoc, amb la colla de diables d’Avià i el seu bestiari. Sortida de la plaça de l’Església fins a l’Ateneu, reco-rrent el nucli antic. Imprescin-dible que no quedi cap cotxe aparcat a la zona del recorre-gut. L’organització no es farà responsable dels danys que pugui ocasionar el correfoc23 h Havaneres, a la plaça del Padró, amb el grup Arpallots Havaneres Band, de Mallorca0 h Doble concert, amb Gerard Quintana i Strombers, a la sala de l’Ateneu (llegiu la pàgina 28) En acabar Discoteca mòbil fins a la matinadaDiumenge, 30 d’agost

12 h Missa major, en honor a Sant Lleïr, cantada per la Coral Santa Maria d’Avià12:30 h Sardanes, a càrrec de la Cobla Pirineu, a la plaça Padró17:30 h Partit de futbol Memo-rial Alfons Gonfaus, al camp de futbol municipal

18 h Concert de Festa Major, a càrrec de l’Orquestra Glacé, a la carpa de l’Ateneu19 h Entrega de premis del XXX Concurs de pintura18:30 h Ball de tarda-nit, a càrrec de l’Orquestra Glacé i el grup De GalaDilluns, 31 d’agost

9:30 h Esmorzar amb coca i xocolata, al camp de futbol. Cal portar got, tovalló i gana10 h Concurs de dibuix infantil. Els nens i nenes han de recollir la làmina entre el 24 i el 30 d’agost a la llibreria Avinguda 44 d’Avià, i portar el dibuix fet el dilluns al matí al camp de futbol. Hi haurà premis per als primers classificats de cada ca-tegoria i records per a tothom10 h Activitats esportives per a nens i nenes de totes les edats: camp de futbol inflable 3x3, inflable terrestre botty atle-tisme, inflable terrestre pista rugby, circuit de cars ecològics, globus aerostàtic de Caixa Manresa (de 10 a 12 h)12 h Missa en sufragi dels difunts del poble, a l’església parroquial17 h Exposició i entrega de premis del concurs de dibuix infantil17:30 h Festa de l’escuma21:30 h Teatre, a l’Ateneu: Taxi compartit, a càrrec de l’Agrupació Teatral Avianesa. Entrada: 8 euros. Venda d’entrades: dissabte, 22 d’agost, de 18 h a 20 h, al vestíbul de l’Ateneu, i els dies 24, 26, 27 i 28, a les oficines de l’Ajuntament, de 8 h a 15 h. Si no s’han esgotat, el mateix dia de la funció també es vendran entradesEngalanament de carrers

L’Ajuntament gratificarà els carrers que decideixin decorar-se: menys de 50 m, 90 € i 6 ampolles cava; fins a 100 m, 150 € i 12 ampolles; fins a 200 m, 240 € i 18 ampolles, i més de 200, 270 € i 24 ampolles

Programa d’actes

DEstiu JULIOL DEL 2009 35

||| Avià | FESTA MAJOR >>Comarca Amb la col·laboració de: AJUNTAMENT D’AVIÀ

DEstiu JULIOL DEL 2009 36

||| Avià | FESTA MAJOR >>Comarca Amb la col·laboració de: AJUNTAMENT D’AVIÀ

MÉS MÚSICA A LA FESTA MAJOR D’AVIÀ

Actuacions

Gerard Quintana recupera himnes de Sopa de Cabra. M. GLOBAL

Redacció

El cantant Gerard Quintana re-cuperarà algunes de les cançons més emblemàtiques de l’època de Sopa de Cabra. Serà en un concert doble a l’Ateneu d’Avià, en què també actuarà el grup de Cardona Strombers.

Quintana cantarà acompanyat de la seva banda, i presentarà l’espectacle Cançons urgents per una crisi, un recopilatori dels seus temes més compromesos. Segons Quintana, “les cançons són urgents perquè estem en un punt en què hem de corre-gir la història, perquè el que se’ns ofereix és un pedaç per a un globus amb mil forats”. A més de cançons de Sopa, Quin-tana també recuperarà les peces més rellevants de la seva disco-grafia en solitari. “És un recital que se situa en un d’aquests moments en què les vergonyes del poder queden al descobert i en què l’esperit de sacrifici de l’individu autònom es posa a prova”, opina el cantant.

En una entrevista a Ràdio Ber-ga, Quintana ha dit que li fa “molta il·lusió” tornar al Ber-guedà. “Hi havíem actuat amb Sopa de Cabra, i és un lloc on

conservo molts amics. Sempre em preguntava si hi tornaria a tocar alguna dia, i per això ara em fa molta gràcia el concert d’Avià”, explica.

25 anys de músicaDesprés de gairebé 25 anys de carrera, Quintana creu que “ja era hora de recuperar temes que fa anys que no sonen”.

Al febrer, l’exlíder de Sopa de Cabra ja va fer un avanç de les seves cançons urgents en un con-cert del cicle Barnasants a Bar-celona. Ara, el repertori girarà per tot el país, i farà escala a Girona, Palma, Alcoi i Madrid, entre d’altres ciutats. Del tour, en sortirà un disc, que es preveu que es posi a la venda el pròxim mes de novembre.

“És un projecte molt especial per a mi en què canviaré les regles del joc, amb l’ajut de di-versos amics i col·laboradors”, explica Quintana, que ja va pu-blicar un fanzine titulat No hi ha crisi, el que hi ha és molt de morro, en l’anterior etapa de recessió econòmica. Ara, admet que se li fa difícil cantar sobre qualsevol altra cosa, i també assegura que la crisi li ha donat un impuls creatiu.

Sopa de Cabra reviu per una nit a AviàGerard Quintana porta a l’Ateneu ‘Cançons urgents per a una crisi’, en què interpreta alguns himnes de la banda

Strombers portarà a Avià les cançons del seu nou disc, Extraterrestres. El treball és un catàleg de tots els estils mu-sicals amb què els cardonins han experimentat última-ment: rock, ska i rumbes, però també valsos i havaneres. El grup liderat per Ferran Gallart considera que és “un retaule musical realitzat amb una acurada producció i amb detalls d’indubtable qualitat”.

Strombers presenta‘Extraterrestres’

CONCERT

Data Dissabte, 29 d’agostHora 0 h Lloc Ateneu d’AviàPreu 13 € (anticipada) o 16 € (taquilla)Venda anticipada d’entrades Fins el 28 d’agost a l’Ajuntament, bar Ateneu, perruqueria Janina i pisci-nes (Avià), bar Cal Negre, Rock&Classics i De Cine, antic Born12 (Berga), Font del Balç (Gironella), i roba i esports Gemma Noguera (Bagà)

GERARD QUINTANA + BANDAi STROMBERS

Quatre advocats de Bar-celona —d’aquí, el nom del grup— es van unir el 1996 per compartir la seva altra passió: la músi-ca. Des de llavors, han fet 400 actuacions en llocs tan mítics com el pub The Cavern, a Liverpool. Se’ls considera un dels millors grups de versions del país, i van dels Beat-les a la Movida.

LOS PASANTESDV. 28 AGO | 22:30 h | PL. ATENEU

Autoput (foto) és la banda de moda, i un dels grans atractius de la Festa Major d’Avià. Fa versions d’històrics del rock, com The Police, Bon Jovi, AC/DC, James Brown i Lenny Kravitz, entre molts d’altres. A la plaça del Padró, l’acompanyarà Eskac i Mat, un grup berguedà especialitzat en ska i reggae.

AUTOPUTESKAC I MATDV. 28 AGO | 0:30 h | PL. PADRÓ

ALTRES CONCERTS PER AL PÚBLIC JOVE I BALLS D’ENVELAT

Amb la col·laboració de: AJUNTAMENT D’AVIÀDEstiu JULIOL DEL 2009 37

||| Avià | FESTA MAJOR |Comarca

Imatge promocional de ‘Taxi compartit’. AGRUPACIÓ TEATRAL AVIANESA

Autor Ray CooneyMuntatge Agrupació Teatral AvianesaAdaptació i direcció Joan Cunill i Jaume FígulsAjudant de direcció Isabel ArriolaActors Montse Pedrals (Mari), Teresa Santmartí (Bàrbara), Jordi Giménez (Sergent Car-bon), Joan Cunill (Juli Garcia), Jaume Fíguls (Terenci Pagès), Teresa Muntada (periodista), Lluís Albets (detectiu ‘macarri-lla’), Lluís Yun (Charly Franc)Lloc Ateneu d’AviàData Dilluns, 31 d’agostHora 21:30 hPreu 8 € (Més info: pàg. 35)

TAXI COMPARTIT

El grup de teatre d’Avià torna a la comèdia amb ‘Taxi compartit’Un text anglès ple d’embolics promet rialles garantides

Anna Costa

L’Agrupació Teatral Avianesa torna a apostar per la comè-dia clàssica amb Taxi compartit, l’obra que el públic avianès des-cobrirà el pròxim dilluns, 31 d’agost, a 2/4 de 10 de la nit.

El text és obra del dramaturg anglès Ray Cooney, reconegut mestre de la comèdia, i l’han adaptat per al grup de teatre d’Avià Joan Cunill i Jaume Fí-guls.

El protagonista de la història és el taxista Juli (Joan Cunill), que manté dues dones (Montse

Pedrals i Teresa Santmartí) en dos domicilis diferents sense que una sàpiga res de l’altra. El castell de cartes es comença a enfonsar a partir d’un inci-dent que el porta a l’hospital, i les mentides es fan cada vega-da més grosses. Els seus veïns Terenci (Jaume Fíguls) i Charly (Lluís Yun) no hi ajuden gaire, i dos policies (Jordi Giménez i Lluís Albets) intenten esbrinar la veritat. Es veuen involucrats en situacions cada cop més in-versemblants i, per si fos poc, una periodista (Teresa Munta-da), és testimoni dels embolics.

Amb el títol original de Run for your wife (Corre per la teva dona), l’obra de Cooney es va represen-tar durant nou anys al West End de Londres, i va acabar sent la comèdia més exitosa de l’autor.

Gira per CatalunyaL’obra es va estrenar al maig a Navarcles i, al juny, va ser a la Festa Major de Vilada. A la tardor, després de la represen-tació a Avià, es reprendran les funcions en altres municipis catalans. L’obra forma part del catàleg de la Federació Catalana de Grups de Teatre Amateurs.

El grup bagenc De Gala (foto) portarà a Avià l’espectacle Balla rient, amb Laia Bosch, Herenia i David Casas. Animaran la tarda de diumenge a la carpa instal·lada a la plaça de l’Ateneu, conjuntament amb l’orquestra Glacé. Els dos grups interpretaran la música de ball de sempre i la més actual.

ORQUESTRA GLACÉGRUP DE GALADG. 30 AGO | 18:30 h | CARPA ATENEU

JULIOL DEL 2009 38DEstiu

DOpinióBanyadorDit de la persona que enga-nya el seu cònjuge o parella amb un multimilionari durant els mesos d’estiu. Diuen que li fot el salt i s’està posant la banya d’or

Platja Para-solDurant l’agost, bram dels clients amb poca paciència quan s’afarten en un restau-rant vora mar i un plat triga més del normal. Cambrer, el plat ja!

A l’estiu, acció consistent en deixar tancat el teu pare dins del cotxe a les 12 del migdia amb un cartró al parabrisa. He aparcat el cotxe amb el pare sol a dins

FÍGULSPÈDIAPer Jaume

Fíguls

Editorials

Projecció internacional per al turisme berguedà

L’Associació d’Agroturisme del Berguedà ha començat una feina admirable: buscar oportunitats a través d’Internet per captar turistes internacionals. Les prime-

res gestions han donat fruits incipients, i aquest mateix estiu ja sentirem més idiomes estrangers als establiments turístics de la comarca. És, sens dubte, una bona iniciativa, que caldrà completar, perquè massa vegades hi ha hagut intents sem-blants que han acabat fracassant per falta de consistència i de continuïtat. Si es consolida, el Berguedà començarà a treure profit d’algunes potencialitats que, fins ara, han passat inadvertides. No és poca cosa disposar de l’entorn natural que té la comarca, estant com està a tot just una hora d’una de les ciutats amb més atractiu turístic del món, Barcelona, i d’una zona de sol i platja per on passen milions de visitants.

Número 23. Any 4. Maig del 2009Edita Bífidus Produccions SL. Ap. Co-rreus, 30. 08600 Berga. T. 938210562Coordinació general Jaume FígulsRedacció Anna Costa, Ricard Codi-na, Quim Espelt, Maite Flores, Berta Francàs, Albert Garcia, Fermí Riu, Aurora Rodríguez, Alba Sanclimens

Direcció d’art Emma CostaMaquetació Xavi RosiñolDepartament comercial Raquel Pelfort, Anna Pons, Dolors SànchezImpressió CreaBústia a bústia UnipostDistribució 17.000 exemplarsDipòsit legal B.53607-2006

Una agenda completa per gaudir al màxim de l’estiu

Per segon any consecutiu, Bífidus Produccions, l’empresa que elabora els programes i els anuncis de Ràdio Berga, ha publicat aquest DEstiu que teniu a les mans.

La publicació pretén donar a conèixer mútuament les cele-bracions i les activitats que s’organitzen als diferents muni-cipis de la comarca. Estem de costat, però, a vegades, no ens veiem. Per això, té sentit fer arribar a cada casa la cartellera teatral, la programació musical o els actes de la festa major del municipi veí. És un esforç en la línia de fer comarca, co-mençant per les oportunitats econòmiques i passant per les possibilitats d’oci.

El recull d’activitats que aquí es publica demostra que el Berguedà és una comarca viva, que es mou, i que té una ofer-ta cultural àmplia i digna. A vegades, no en som prou cons-cients, però és evident que aquesta comarca val la pena.

D Publicació Informativa del Berguedà

Antigament, viatjar era cosa d’aventurers. No obstant, avui dia, qui més

qui menys pot permetre’s el luxe de fer-ho. Però, ¿què ens empeny a sortir de casa amb quatre coses a sobre amb la intenció de marxar durant una temporada?

Les vacances són una gran ocasió per fugir de la rutina que la resta de l’any no deixa gairebé ni respirar. Tan sols uns horaris més relaxats ja permeten esqui-var-la, però hi ha qui prefereix anar més enllà, canviant també l’entorn al qual la quotidianitat l’ha acostumat.

Viatjar és una manera de conèixer nous indrets, noves cultures, nous paisatges... i, si es fa amb conscièn-cia i sensibilitza-ció, ens aporta moltes més coses: es tracta d’un bon mètode per a conèixer maneres de viure

i de pensar —en definitiva, realitats— diferents. Diferèn-cies que potser fins i tot ens poden ajudar a qüestionar la nostra societat i millorar la vida diària.

La destinació... ja és una altra història. Platja o mun-tanya? Això és cosa de gustos. La massificació de la costa contrasta amb la tranquil·litat de les zones rurals, que també es van encomanant de mica en mica del que, si se n’abusa, pot arribar a deixar de ser tan beneficiós com en un principi

semblava. Avui dia, i com que el turisme és un bon negoci, hi ha gent per tot arreu.

De vegades, però, sembla ser que el que importa és marxar ben lluny. Ep, però no cal córrer! Sovint oblidem que potser el que tenim més a prop ens és tan desconegut com el que hi ha més enllà de fronteres, mars i muntanyes. I també és bonic conèixer allò que trepitgem, no?

Però, si per algun motiu ens hem de quedar a casa, no cal pas patir-hi. Qui no es conso-

la és perquè no vol, que es diu: el munt d’activitats que es poden dur a terme aquesta temporada, gau-dint de la fresca de les nits, per exemple, és ampli. Però també és ja una altra història.

Això sí, que tothom es prepari, que més endavant tocarà mirar àl-bums de fotos!

Marta Casadesús estudia enginyeria tècnica química a la Universitat Politècni-ca de Catalunya

Marta Casadesús

Viatgem!Ara viatja gairebé tothom. La majoria opta per fugir de la rutina a l’altra punta del món, però quedar-se a prop també està molt bé

JULIOL DEL 2009 39DEstiu