Em van demanar els companys de Parcs que parls sobre collectivitzacions i tot seguit, sobre si era possible collectivitzar l'empresa municipal de parcs i jardins.

No s per qu, aquesta vegada vaig comenar per la RAE, i diu que collectivitzar s transformar lo particular en colectivo.I, s clar, vaig acabar l'article i els anava a dir no, no s possible perqu esteu en una empresa pblica i, per tant, no s collectivizable.

Tot seguit vaig pensar, que aix ells ja ho sabien i que, justament, el que volien era que fossin collectius els parcs i jardins que encara queden darrere de massa cases dels barris benestants de la ciutat. Volien ser, com els seus avis, anarquistes expropiadors i crear roses rojinegres al jard de la teulada de la familia Camb (us dir que existeix, de veritat, que t jardiner propi i que la veiem des de la -encara- teulada de la CGT).Aix que vaig arribar a la conclusi de que aquella era una gran idea per que per aquesta gimnstica revolucionaria no era a mi a qui necesitaven.

Viag tornar al pensament inicial, vaig collocar la definici de la RAE al calaix del paper a reciclar i vaig continuar pensant a veure que els hi podria explicar.

I em va venir al cap l'Abad de Santilln, quan deia alguna cosa semblant a que noms haurem destruit un sistema econmic quan l'haguem substituit per un altre i que aix, el capitalisme noms el superarem quan prou associacions lliures de persones lliures assagin, experimentin, construeixin i facin funcionar altres formes econmiques millors.

Cert, fixeu-vos-hi: lliures, crear, millorar.

En Sinesio Garca Fernndez , veritable nom de l'Abad de Santilln, ho expressava fantsticament. Ser anti...loquesigui est b, per no serveix de res si no ets pro...altrecosa i treballes per construir-la. Podem ser anticapitalistes, est molt b de fet serho, per realment noms quan experimentem i demostrem que hi ha alternatives s quan comencem, de veritat, a construir un altre mn.

Es va comenar pel trueque i el capitalisme el va absorbir; es va inventar la moneda falsa i els policies se la queden; socialistes utpics van crear falansteris i el sistema els va convertir en colnies; es van crear cooperatives i el capitalisme s'ha modificat per deixar-les ser part del mateix sistema; es van crear els soviets i el partit-estat es va casar amb el capitalisme creant la terrible bestia de l'economia centralitzada sense cap mena de llibertat individual ... quina capacitat del capitalisme per adaptar-se.Pero tornem al diccionari, a veure, potser tenia ra: quan varen transformar lo particular en colectivo el capitalisme no va reapropiar ni fagocitar aquelles empreses o granges colectivizades, va treure fusells i canons i instaur repressi i destrucci.

Aquesta s una combinaci letal: persones lliures creant organitzacions lliures a on els diners no son el valor sino una eina o, millor encara, no existeixen.Haurem destruit el capitalisme al sustituir les empreses privades per aquestes noves organitzacions productives lliures.

Doncs s una llstima companyes, pero amb aquesta pensada tan maca mai no podreu collectivitzar l'institut municipal de parcs i jardins, perqu ja s pblic, o sigui de l'estat (versi local en aquest cas) i si no trobem una frmula per substituir-lo com a patr i amo no farem res.Eh voil! Autogestionem. Qu diu la RAE: Sistema de organizacin de una empresa segn el cual los trabajadores participan en todas las decisiones. I perqu veieu que no soc tant iaio, qu diu la wiki: es el uso de cualquier mtodo, habilidad y estrategia a travs de las cuales los partcipes de una actividad pueden guiar el logro de sus objetivos con autonoma en el manejo de los recursos. Se realiza por medio del establecimiento de metas, planificacin, programacin, seguimiento de tareas, autoevaluacin, autointervencin y autodesarrollo Ostia, mama por!, aquesta vegada la Wiki s'ha passat.

Pero veiem la trampa RAE; s la mateixa que ja ens presentaven els alemanys i la seva concertaci, o els japonesos amb els seus cercles de qualitat o modernes teories que ens diuen que implicar al treballador, fer-lo participar es b per la salut del negoci. Atenci, podem participar en les decisions, en totes, per no diu qu de-ci-di-rem. No, altres tindran aquest poder. No, aix no s autogesti.

I els jardiners s que poden lluitar i guanyar a la seva empresa per aconseguir que sigui autogestionada. Coneixen la seva feina, coneixen les plantes amb les que treballan, viuen a la societat i saben les necesitats d'aquesta, viuen a la ciutat i caminen pels barris i saben on fa fred o calor, on bufa un vent que espatega o a on mai entra el sol, estan a peu de carrer i coneixen on hi ha escoles, casals d'avis o solars abandonats, ... coneixen o poden conixer la part burocrtica del control de stocks i la compra de plantes noves, saben reparar eines, ... qu importa que la propietat sigui pblica, realment pblica, si la gesti de totes les decisions s compartida per treballadors i ciutadans!

I pensant aix, vaig trobar que a Frana fa temps que treballen la jardineria com a eina de desenvolupament social i fins i tot existeix la FNJFC, o sigui, la Federaci Nacional de jardins Familiars i Colectius i parlen de poblacions econmicament desafavorides i a les que aquests jardins ajuden a la seva integaci social i cultural. Parlen primer del jard obrer (idea d'un abat) i ms tard del jard familiar (idea de partits poltics a la municipalitat) quan ve la bonana econmica i cal un lloc d'interacci social. Tamb que hi ha empreses d'esquerra ecolgica tornem a l'adaptabilitat del sistema que funcionan fent de la necesitat virtut, com seria el cas de Coloco.

A Montreal no ho han privatitzat, per l'ajuntament fa concursos entre els ciutadans per trobar idees de nous jardins, lloga espais pel conreu o crea cursos d'animador horticultural i posa aquesta part del seu presupost municipal a lliure debat entre els ciutadans.

En fi, no es autogesti, pero acredita que amb els jardins municipals es poden fer ms coses que noms posar flors i que els governs locals fa anys que hi remenen.

I, aleshores, els companys de Parcs en van fer arribar el seu treball al respecte de les coses que es podrien fer si la seva empresa fos de propietat municipal i de gesti compartida treballadors i ciutadans i vaig pensar, perque volen que faci jo un discurs si ells ja tenen tot escrit el que s'ha de fer?: La gesti que proposem est basada en dos vessants clars, d'una banda la participaci de les treballadores i treballadors, tant en la presa de decisions, com en l'organitzaci del treball, i per un altre costat, en la participaci de la ciutadania, en les lnies d'actuaci de l'Institut i de manera ms detallada, en la gesti per barris, assegurant que els processos participatius siguin clars i reals, fent un gran esfor a assegurar els nivells de satisfacci del venat.

Es constituir un comit de seguiment a la gesti de l'organitzaci, ...De la mateixa manera es crearan comissions de control de districte...No es prendrien decisions populistes, ...Un consell d'administraci, far d'enlla entre el comit de seguiment principal i el poder poltic, aquest no tindr carcter decisori.
Perqu aquest sistema d'organitzaci empresarial funcioni ha de contenir valors de gran importncia, els ms rellevants serien:1.- Fomentar la transparncia en la gesti de l'empresa.2.- Fomentar la confiana, l'honestedat i la cooperaci entre persones, entre diferents collectius i nivells de decisi.3.- Fomentar els valors de la solidaritat amb l'entorn social.4.- Estimular processos d'aprenentatge professional i personal basats en el suport mutu, el respecte a la individualitat i la cooperaci. 5.- Fomentar l'aprenentatge en la participaci collectiva i en la resoluci de conflictes.6.- Fomentar la qualitat dels treballs a realitzar i del servei que s'ofereix a la ciutat.7.- Fomentar les bones condicions de treball.8.- Les ordres de treball no sn imposades, sn plantejades, debatudes, compreses i consensuades.

Aquests valors han danar acompanyats de poltiques socials i ambientals com podrien ser:Horts urbansMales herbes i fitosanitriaVivers municipalsCollserola

I a cada punt detallen actuacions i mtodes.

Autogestionar Parcs ser aix tenir una empresa pagada per tots, gestionada per treballadors i ciutadans en reunions obertes on les decisions sn preses collectivament i que serveixi perqu dels parcs, jardins, horts i espais verds se'n facin espais d'utilitats diverses reclamades i utilitzades pels seus beneficiaris.

Companyes, aix ho teniu fet!.Noms cal convencer al Trias,...gran amant de l'autogesti com b sabeu...

gora Juan Andrs Bentez, Raval, Barcelona.7 de mar del 2015