linianord 11

baix llobregat 10 de març de 2014 · Núm.11 línianord

redacció: [email protected] - 93 624 25 17 | anuncia’t: 619 13 66 88 - [email protected] | administració: [email protected]

“Sóc partidari decrear la comarca delBaix Llobregat Nordo el Montserratí”Entrevista a Joan-Päul UdinaAlcalde d’Esparreguera (CiU)

pàgs 6 i 7

Els avis amb rendes baixes no pagaran ni brossa ni aigua

AbreraEl municipi finalmenttindrà la reivindicadatercera escola. pàg 11

EsparregueraLa Passió representa una part del seu espectacle a Olot. pàg 10

Comerç pàg 14El mercat d’Olesa va oferirtastets per Carnestoltes

Esports pàg 15Compte enrere per a la 1a Marató de Montserrat.

InfraestructuresMartorell connectarà el Congost amb el nucli antic. pàg 8

Agenda NacionalCarod-Rovira presentaa Martorell el seu llibre ‘2014’. pàg 8

A Sant Andreu de la Barca

Per a publicitat: [email protected] - 619 13 66 88| 2 línianord 10 març 2014

3 | En Portada línianord10 març 2014

Marxa contra l’atur» Una manifestació recorre durant sis dies 116 quilòmetres per reclamar el dret a una feina digna

» L’alcalde de Martorell, Salvador Esteve, va rebre els aturats, que van llegir-li el manifest de la protesta

Passant per Martorell i Esparre-guera, amb origen a Castelldefelsi recorrent Sant Boi de Llobregat,Viladecans i Gavà. I d'aquí a i SantJoan Despí, entre altres. Aquestaha estat la ruta de la Marxa con-tra l’atur, que durant sis dies ha re-corregut a peu gairebé tots els mu-nicipis del Baix Llobregat (en to-tal, s’han fet 116 quilòmetres),fins a arribar al Parlament de Ca-talunya. L’objectiu de la protesta:reclamar el dret a una feina dignai que s’apliqui la renda garantidaciutadana.

El passat dissabte 22 de febrer,membres d’associacions d’atu-rats, entitats cíviques, sindicats iformacions polítiques van parti-cipar en aquesta iniciativa per se-gon any consecutiu.

La manifestació va arribar elpassat dijous 27 de febrer a les sisde la tarda davant del Parlamentde Catalunya. Allà es va llegir elmanifest de la protesta, amb l’ob-jectiu de “fer saber a la represen-tació política el patiment de lespersones més vulnerables i quemés estan patint les conseqüènciesde la crisi i les retallades dels go-verns”, expliquen els organitza-dors, que van entregar una cartaamb les seves reivindicacions alsgrups parlamentaris.

Una delegació dels manifes-tants es va reunir amb la presi-denta del Parlament, Núria de Gis-pert, i els dos vicepresidents, AnnaSimó i Lluís Corominas, als quevan lliurar el manifest de la Mar-xa. També es van trobar amb re-presentants de tots els grups par-lamentaris. La gran absència va serla del president del Govern cata-là, Artur Mas, que no va assistir ala rebuda de la delegació.

NO A LES RETALLADESEls manifestants van mostrar elseu desacord amb les retalladesdels governs català i espanyol,que, segons les associacions d'a-turats, estan “desmantellant” l’ac-tual estat del benestar.

Neus MàrmolMARTORELL

Un grup d’aturats que van participar en la marxa, que va passar per Martorell i altres municipis del Baix Llobregat Nord. Foto: Assemblea d’aturats

REDACCIÓ4La Marxa contral’atur va arribar el passat di-lluns 24 de febrer a Martorell, ones va fer l’entrega del manifestper a una ocupació digna a l’al-calde, Salvador Esteve.

Esteve va voler rebre els atu-rats que van passar pel munici-pi per escoltar les seves propos-tes i reivindicacions.

Els manifestants van passarla nit a Martorell i l’endemà vanvisitar les instal·lacions de laplanta de Seat al municipi.

Els manifestants fan nit a Martorell i visiten Seat

Comarca| 4

línianord 10 març 2014

El Consell Comarcal no se suma ala Taula pel dret a decidir al Baix » L’ens supramunicipal ha rebutjat adherir-se al projecte sobiranista

del Baix Llobregat amb els vots en contra del PSC, PP i PxC

El Consorci de Turisme estrena pàgina de Facebook

TURISME4El Consorci de Tu-risme del Baix Llobregat haestrenat recentment una pàgi-na a Facebook.

L’objectiu d’iniciar-se enaquesta xarxa social és teniruna plataforma més de difusióde les activitats i dels recursosi atractius dels quals compta lacomarca. A la pàgina de Face-book del Consorci s’hi poden

trobar propostes turístiquesque es poden fer als diversosmunicipis de la comarca delBaix Llobregat.

El canal de Facebook s’uneixa altres plataformes socials quedes del Consorci ja s’estan uti-litzant des de fa temps, com ésel canal de Twitter, el mailingde la guia de l’oci i la mateixapàgina web.

Un estudi mesura l’impactede la crisi al Baix Llobregat

ECONOMIA4L’Observatori Co-marcal del Baix Llobregat ha fetpúblic recentment un estudisobre l’impacte de la crisi a lacomarca. L’informe mesura laincidència de la recessió compa-rant els valors actuals, correspo-nents al 2013, amb els del mateixperíode del 2008, consideratl’any d’inici de la crisi.

Segons l’estudi, que consi-dera d’igual manera tots elsindicadors i compara la inci-dència amb les altres comar-ques pertanyents a l’Àmbit Te-rritorial Metropolità (ATM), el

Baix Llobregat és la segona co-marca on la crisi ha tingut ma-jor incidència, per darrere delVallès Oriental.

Pel que fa a l’atur, el BaixLlobregat és la segona comar-ca on més augmenta el nombrede persones aturades registra-des de llarga durada. A més,respecte a la contractació, hadisminuït un 22%. També bai-xen un 10% les contractacionsde joves menors de 25 anys,mentre que les contractacionsde persones majors de 45 anysaugmenten en un 4%.

El Consell Comarcal finalmentno s’adherirà a la Taula pelDret a Decidir del Baix Llo-bregat després que en el darrerple de l’ens supramunicipal,celebrat a mitjans de febrer, esrebutgés la moció presentadaper ERC, ICV-EUiA-EPM i CiU,amb els vots en contra del PSC,PP i PxC. La diferència entreuna postura i l’altra ha estat no-més de tres vots.

La moció presentada pelspartits partidaris del dret a de-cidir deia que “el Baix Llobre-gat és una comarca de més de

800.000 habitants, d’orígensdiversos, tots ells catalans, quehan de fer sentir la seva veu afavor del dret a votar, un dretque va lligat també amb la vo-luntat de la millora del benes-tar social i la qualitat de vida dela ciutadania”. Al text, les ins-titucions i entitats adherides ala Taula pel Dret a Decidir(TPDD) del Baix Llobregat escomprometien “a endegar ini-ciatives per tal de promoure laconscienciació ciutadana i ferpedagogia per l’exercici del Dreta Decidir dels catalans i les ca-talanes”.

Disset ajuntaments ja s’ha-vien adherit a la Taula abans deldarrer ple del Consell Comarcal.Els municipis adherits eren El

Prat de Llobregat, Sant Feliu deLlobregat, Sant Vicenç delsHorts, Molins de Rei, Sant JustDesvern, Vallirana, Corbera,Cervelló, Torrelles, Sant EsteveSesrovires, Begues, Santa Co-loma de Cervelló, La Palma,Sant Climent de Llobregat, Coll-bató, El Papiol i Pallejà.

ADHESIÓ AL PACTE NACIONALLa Taula pel Dret a Decidir delBaix Llobregat es va constituirel passat 18 de desembre de2013 a la seu comarcal de laUnió General de Treballadors(UGT) a Cornellà. Aleshores, esva aprovar l’adhesió al Manifestdel Pacte Nacional pel Dret aDecidir, elaborat al Parlamentde Catalunya.

Participants en la constitució de la TPDD del Baix Llobregat, el desembre. Foto: Reagrupament

Seguretat | 23 denunciats en un control d’alcoholèmiaDurant un control d’alcoholèmia i consum d’estupefaents a la N-340 que

els Mossos d’Esquadra i la Policia Local de diversos municipis llobregatins van realitzar durant la matinada del diumenge 16 de febrer, van haver-hi vint-i-tres

denunciats. En total, es van fer 179 proves de detecció alcohòlica i/o de drogues.

RedaccióBAIX LLOBREGAT

La Colònia Güell és un dels destins més turístics de la comarca. Foto: OBLL

5 | Envia’ns les teves cartes d’opinió a: [email protected] línianord10 març 2014

línianord

publicitat 619 13 66 88

Les cartes d’opinió es poden enviar a: [email protected]

redacció:[email protected] publicitat: [email protected]ó: [email protected]

amb el suport de:

Dipòsit legal: BP.12314-2013

Actualitat a la xarxa

Un diari plural Un diari participatiu

@monicapunti: Feina a fer el #DiadelaDona:'Una de cada tres dones europees ha estatvíctima d'una agressió sexual o física'.#stopviolènciadegènere.

@nuriaingles: Regalem a en Monago un"cuadernillo de matemáticas básicas". Compot governar la incultura i l'estultícia? #ba-lancesfiscals, #balancesmonago.

@omnium: Manifest #somescola 10F: Noconsentirem que es rebenti el sistema educatiu català. Ens hi juguem el futur.L’escola en català.

Potser el títol és una mica con-tundent tenint en compte quesom on som… El fet és que la cosaes posa interessant. Fa uns dies elpresident Mas ens anunciava quesi la consulta no es podia dur aterme, hauria de convocar elec-cions anticipades i plebiscitàries.No és el que vol -Déu lo guard!-però, si no hi ha cap més remei…

Calia enganyar/distreure elscatalans amb estatut(et)s, mar-tingales fiscals i consultes? No,perquè sempre ens han dit queels catalans som una societat ma-dura. És a dir, cornuts i per pagarel beure a part dels espanyols i apart d'alguns dels mateixos denosaltres.

Així doncs, sembla ser quehem entès tots plegat què cal fer.Ens ho han dit per activa i perpassiva i els darrers a adonar-nos-en hem estat els catalans. De totesmaneres, és normal perquè els ca-talans ho veiem des d’un punt devista emocional i sentimental i ésdes del punt de vista racional ques’han d’encarar aquests temes. Enaquest sentit, al final, ens veuremabocats a una Declaració Unilate-ral d’Independència (DUI), ensagradi o no ens agradi.

4La DUI s’albiraper Carles Costa

Les persones tenim moltescares o facetes i hauríem detenir-ne dues ben destacades.Una d’aquestes seria la de sub-misos, dòcils, obedients; comxais o coloms. L’altra, la d’in-submisos, rebels, astuts, crítics;com llops o serps.

Submisos a tot allò positiu icreatiu de tots i per a tots. Obe-dients a la consciència. Dòcils ala “silenciosa i suau veu de laVida”, a la que pertanyem. Enqualsevol situació (bona o do-lenta), i malgrat tot, com a ex-pressió de confiança bàsica quela vida es mereix i ens demana.Deixant-nos ensenyar per unaeducació democràtica, quecerca treure el bo i millor quetots tenim. Bons minyons ambels pares quan ja són grans.Amb memòria per recordar elsorígens i la identitat. Cooperanten xarxa, amb actitud positiva,per construir el bé comú i pre-servar el que és de tots.

Insubmisos a tot allò nega-tiu i destructiu del bé comú o lamajoria. Crítics amb el quediuen pels altaveus o ens mos-tren per les pantalles. Reticents

a uniformes, modes o el quèdiran. Astuts per no donar unxec en blanc a la feina i per nodonar per suposat que els nos-tres estalvis (minsos o no),estan en bones mans. Esquerpsamb la doble moral de bonapart de la dreta i amb el sovintdogmatisme de l’esquerra. Re-bels a una educació autoritàriaque “busca obrers o soldatsobedients”. Combatius amb lacorrupció i els abusos autorita-ris. Contestataris amb que la ri-quesa estigui en mans de pocs.

No hi ha muntanyes nomésamb solei o només amb obaga.No hi ha dia sense nit. No hi hamonedes només amb una cara.Les dues són necessàries perser. Així, les persones, per ser-ho, vivim amb moltes cares,però amb dues ben marcades;doncs si no seríem mesells, rí-gids, frígids o panxes conten-tes. “Si només vas on et diuen,no arribes enlloc”.

Com xais o com llops; depe-nent d’on, de què, de com iquan. Amb tan sols una carano seríem humans i el mónseria inhabitable.

#AraMésQueMai#DiaDeLaDona

4Submissió, insubmissióper Joan-Andreu Macià

#BalancesMonago

En la meva infantesa em solienexplicar un relat sobre un influ-ent personatge del judaismed'origen català, nascut a Barce-lona. El seu nom era SalomonBen Aderet.

L'any 1256, Salomon BenAderet comença a dirigir com arabí els jueus que habitaven aBarcelona. Aquesta era una co-munitat molt pròspera, tant enel vessant econòmic com en elcultural, i el llegat històric és im-mesurable tal com podem apre-ciar en les més del total de10.000 responses que el rabí vaescriure, en la seva majoria enla que era la seva llengua ma-terna, el català.

De petit em fascinava unrelat de la seva vida, sobre unadona coneguda com "la boja delveïnat". Un dia ella va anar aveure el rabí, a queixar-se sobreel mal comportament del seumarit, amb l'exigència d'un im-minent divorci i ser remune-rada amb una manutenció.

El rabí va cridar el seu espòsi li va requerir que alliberés ladona del calvari al qual estavasotmesa. Però el marit amb certsarcasme li va replicar: “Potserdonaràs credibilitat a les parau-les de la meva dona? No sapsque està boja?”

El rabí li va respondre ambuna frase la qual jo atresorocom una gran saviesa rabínica:“La teva dona potser pot estarboja, però els bojos tambésaben el que volen d'ells matei-xos, ja que manifesten el seu

propi interès i ho fan amb vehe-mència, i fan sortir a la llum laveritat”.

Aquest relat va fer que en elmeu primer viatge a Barcelonabusqués entre els carrerons delCall jueu la casa on el rabí Salo-mon Ben Aderet havia viscut, iconèixer el lloc on va dictaminar"que els bojos també saben vet-llar pels seus propis interessos."

El cert és que no la vaig tro-bar, la casa, però avui, quan ca-mino pels carrers del Call, lesseves pedres em murmurenhistòries que desperten el meuinesgotable interès pel tema.

Em relaten la història delpoble jueu, la forma en què hansabut integrar-se en la societat,els camins pels quals li ha tocatcaminar buscant vetllar per in-teressos en comú de la nostracultura i del lloc on ens ha tocatviure.

Avui sóc rabí a Barcelona.Són temps en què Catalunyaestà immersa en un profunddebat del qual escoltem el seuressò constantment, als carrers,sobretaules de restaurants o alscafès de mig matí. Són els sonsque clamen una voluntat devoler fer les coses per nosaltresmateixos sense dependre d'al-tres. I entre tots poder viure mi-llor i en harmonia.

I llavors em repeteixo unavegada i una altra: si el boig tédrets... Tots hem i podem fer es-coltar la nostra voluntat. El dià-leg trenca barreres i marcafronteres il·limitades.

per David Liebershon (Rabí de Jabad Lubavitch)

4Abans i avui

| 6Entrevistalínianord 10 març 2014

“Sóc partidari de crear la comarca delBaix Llobregat Nord o el Montserratí”

Quines són les principals pre-ocupacions de Joan-Paül Udinacom a alcalde d’Esparreguera?El que ens preocupa és si seremcapaços de portar a terme les in-versions amb agilitat i rapidesa.Perquè el problema més gran del’administració pública és que eltema de la contractació és súperlent i gens àgil. I un tema quetenim pendent (perquè l’oposi-ció no ho ha deixat tirar enda-vant) és crear un departamentde compres, que permetriatreure un estalvi que podríemreinvertir, que és el que ha de ferl’Ajuntament d’Esparreguera:invertir en el poble.

Com afecta la reforma local delgovern espanyol a Esparre-guera?Posa una escotilla als ajunta-ments. Volen controlar-ho tot,

volen saber per què ens volemgastar les coses i en què ens lesvolem gastar.

Amb aquesta reforma, el poderde l’Ajuntament ha quedat rele-gat a un segon terme?El poder local ha quedat sota vi-gilància. Podem seguir decidint,però sota l’ull del Gran Her-mano (el govern espanyol). Jopuc entendre la preocupació delgovern d’un Estat perquè elsseus ajuntaments tinguin unavida econòmica sana, però ésque aquests vigilen fins i tot elsque la tenim sana, cosa que no tégaire sentit.

Com es gestiona un Ajuntamenttan fragmentat (format per tresforces polítiques al govern i ambcinc partits més a l’oposició) i go-vernant en coalició? Com afectala presa de decisions? Afecta en el sentit en què entemes cabdals que necessitenmajoria al ple, en moltes oca-sions, no s’ha pogut guanyar. Un

clar exemple és el pressupost del2013, que va ser prorrogat del2012, i en l’actualitat encara notenim el del 2014 aprovat per-què tampoc hem aconseguit lamajoria per aprovar-lo. Es potgovernar i les decisions es podenprendre, però sí que alenteixmolt la via administrativa.

En el pressupost del 2014 aquins àmbits van destinades lesgrans partides de l’Ajuntament?No hi ha grans partides. Precisa-ment, el que hem fet durant elsdarrers dos anys és endreçar elpressupost de despeses per tald’adequar-les a la realitat de lavila. Aquest any hi ha un Plad’inversions que s’ha pogut ferper poder gastar el que hem es-talviat durant els dos últims ex-ercicis, gràcies al decret llei deldesembre de 2013 de Rajoy. Ésmolt important perquè és unpressupost d’inversions que estroba entre els 4,5 i els cinc mi-lions d’euros, després de dosanys en què la màxima inversió

ha estat de 600.000 o 700.000euros.Quines són les principals mesu-res de l’Ajuntament per fer fronta la crisi? L’Ajuntament no ha apujat elsimpostos i manté els serveis.Com més serveis, més ajudem ala població a tenir una vida comcal sense haver de gastar. Man-tenim les escoles bressol i l’es-cola de música, per exemple. Sino ho féssim, el ciutadà pagariamés fent-ho per un privat. Mal-auradament, no podem crearllocs de treball i els plans d’ocu-pació que podem dur a termesón molt petits.

Els comerciants reben ajuts? Perquè darrerament veiem tants lo-cals que obren i altres que tan-quen tan sovint?Això és perquè la gent pensa queobrir una botiga és un negocisegur i això, en època de crisi, noés segur gairebé mai. La gent nofa el previ estudi de si el negocique vol obrir serà o no serà ne-

goci. Per això es veu aquesta es-pècie de guadiana que apareix idesapareix. Des de l’Ajuntamentdonem facilitats. A diferènciad’altres mandats, ara, si volsobrir un negoci a Esparreguera,només has de pagar uns 300euros. Abans havies de pagar unavantprojecte que valia mil i picoeuros i després pagar-ne uns milmés.

Per què s’ha trigat tant a obrir laBiblioteca L’Ateneu? Ha trigat tant a obrir perquè esva iniciar una obra molt granamb un pressupost original demés de 4 milions d’euros sensepreveure com es finançaria.També va tenir la desgràcia queva començar just abans que ini-ciés la crisi econòmica. Després,quan l’obra ja estava acabada,coincidint amb el final de l’ante-rior mandat, ens vam trobar queno es podia inaugurar perquèningú va pensar que les bibliote-ques necessiten molta electrici-tat. No existia el projecte per

Text i fotografies:Neus Màrmol

Joan-Paül UdinaAlcalde d’Esparreguera (CiU)

7 | Entrevista línianord10 març 2014

connectar-la a la xarxa elèctrica.Aquests dos anys i mig els hemdedicat a buscar els diners perfer el projecte d’estació transfor-madora.

Es va forçar l’obertura per lesfestes de Santa Eulàlia, tot i queno estava del tot condicionada?Es va forçar l’obertura pel com-promís que teníem amb la Dipu-tació de mantenir la bibliotecatancada només dos mesos. Te-níem la promesa de la compa-nyia elèctrica de què tindríem laconnexió feta a finals de gener iara encara no està feta.

Quin és l’estat de les relacionsentre vostès i la plataforma ciu-tadana Esparreguera Actua?Tem que els ciutadans cada ve-gada més demanin explicacionsals seus representants?Si alguna cosa té l’administraciópública és que és molt transpa-rent, avui dia. Tot es fa públic.Aquesta entitat no ha fet pregun-tes concretes a aquest Ajunta-ment. No hi ha cap explicacióque demani Esparreguera Actuaque no es pugui donar o no s’hagidonat. Una altra cosa és que ellsno sàpiguen on trobar-la, peròels ciutadans poden preguntar elque vulguin.

Creu que fa falta més debat ciu-tadà i més comunicació entreAjuntament i ciutadans? Els ciutadans són els que han de

participar i, si l’Ajuntament no elshi permet, tenim un problema.En aquest Ajuntament, maiposem pegues per a la participa-ció ciutadana. Ja hi ha una sèriede temes on ja és obligatòria laparticipació ciutadana com, perexemple, el nou POUM. Algunspartits polítics utilitzen la dema-gògia de demanar que els pressu-postos es facin participatius, peròaixò és absolutament inviable. Siels pressupostos municipals es

fessin amb comissions veïnals,ens convertiríem en una assem-blea. Si els ciutadans o platafor-mes com Esparreguera Actuatenen preocupació per com es fanels pressupostos, que es presen-tin a les eleccions, que surtin es-collits regidors i els facin ells.Això és democràcia.

Què passarà amb l’aeri?L’aeri és un problema que hau-rem d’atacar al pròxim mandat

perquè haurem tingut prou pa-ciència amb la Generalitat i ambFerrocarrils que, en un principi,el van tancar per un any, peròdesprés a causa de la manca depressupost, no es pot tornar aobrir. Si l’aeri no es torna a enge-gar, el que haurem de fer és des-muntar-lo. No podem teniraquell monstre allà per sempremés. Si no és viable, no és viablei haurà estat un error del passat.

Està previst una millora deltransport públic a Esparregueraper connectar amb Barcelona iIgualada? Quin és el model quevol l’alcalde?Monbus (Hispano Igualadina)no funciona com l’Ajuntamentvoldria. La Generalitat hi estàmolt a sobre i hi fa un seguimentmolt estricte, però no hem d’o-blidar que el servei d’autobúsque passa per Esparreguera ésuna concessió de la Generalitat,no de l’Ajuntament. Per tant, elconsistori es pot queixar de totperò no pot decidir res. Tot i així,el regidor de Mobilitat ha anat ala Conselleria i s’ha reunit ambels propietaris de Monbus per-què també s’ocupen del busurbà.

Hi ha municipis que han deciditmultar les entitats bancàries quetinguin pisos buits. Ho farà Es-parreguera?Esparreguera va aprovar a l’úl-tim ple una moció de la PAH on

es demana tot això i a partir d’a-quí s’iniciaran totes les accions,no per poder multar, sinó perquèes posin pisos en lloguer i nos’arribi a multar. Tot i això, josempre poso en dubte queaquestes mesures contra elsgrans bancs siguin efectives,però això no vol dir que no s’hagide provar.

A la comarca hi ha un debatobert sobre l’organització terri-torial. Vostè és partidari de lacreació del Baix Llobregat Nordamb Martorell com a capital(com proposa Salvador Esteve)?La meva postura i la del meu par-tit (CiU) és que a Esparreguera liinteressaria molt formar partd’una comarca que se li podriadir Baix Llobregat Nord, tot i queper a mi es podria dir Montser-ratí (englobaria els pobles que hiha de Martorell cap amunt). Sitinguéssim una comarca pròpia,podríem tenir molts més serveismancomunats i treure-li un pro-fit que ara no li traiem.

Què diferencia el Baix LlobregatNord del Sud?La primera diferència és que alspobles del Baix Llobregat sud els

alcaldes miren cap a Barcelona.Aquí, quan surto al carrer, mirocap a Montserrat. Primer, per-què és més maca i, segona, per-què és una cosa que portem a lasang. Som una plana als peus deMontserrat que tenim un caràc-ter, un microclima, una econo-mia basada en el nostre entorn.Gavà té unes problemàtiquesque no tenen res a veure amb Es-parreguera. L’agrupació comar-cal ha de ser natural.

El procés sobiranista que ha em-près el Govern de la Generalitatha reforçat les seves relacionsamb Esquerra en l’àmbit local? No, perquè els sobiranistes hosom i quan sortim al carrer tam-

poc preguntem de quin partit ésel del costat. El que ha reforçat lesrelacions és el fet de compartirgovern. Les discrepàncies entreCiU i ERC en l’àmbit local sónmolt reduïdes. Tenen a veuremés aviat en com resoldríem elsproblemes, no en quins són elsproblemes.

En l’àmbit local, els colors políticsqueden en un segon terme,doncs?CiU a Esparreguera sempre actuaen funció del criteri del col·lectiuesparreguerí. Mai apliquem doc-trines que vinguin del partit. Al-tres partits, com el PP, presentenals plens mocions que els hanpassat directament del partit.

Si no es fa la consulta, quina és lasolució per a Catalunya? Està afavor d’unes eleccions plebiscità-ries?Si no es fes la consulta, cosa queseria un autèntic drama demo-cràtic, l’única manera d’aixafartal aberració democràtica és ambmés democràcia. I quina és l’al-tra opció demòcrata? Les elec-cions plebiscitàries.

Es presentarà com a candidat ales pròximes eleccions munici-pals?Jo estic disposat a continuar al’alcaldia d’Esparreguera, peròfalta que el partit hi estigui d’a-cord.

“Amb la reforma de l’administració local,

tot ha quedat sota els ulls del ‘Gran Hermano’, que és el govern espanyol”

“A la Biblioteca, es

va iniciar una obra

amb un pressupost

de 4 milions d’euros

que no se sabia com

es finançaria”

“Si no s’acaba fent

la consulta serà un

drama democràtic.

Unes eleccions

plebiscitàries són la

solució a Catalunya”

“Si els pressupostos

municipals es fessin

amb comissions

veïnals, ens

convertiríem en

una assemblea”

Martorell| 8


El municipi connectaràel Congost amb el nucli antic

» Les obres s’inclouen en el projecte de reconversió de l’antiga N-II» Tindran una durada de sis mesos i costaran 214.859,58 euros

Carod-Rovira presenta a Martorell el seu llibre ‘2014’

POLÍTICA4Josep-Lluís Carod-Rovira va presentar el darrer di-jous 20 de febrer el seu llibre,titulat 2014, a l’Auditori delCentre Cultural de Martorell.

A l’acte hi van intervenir, amés de l’autor del llibre, AlbertSàez, director adjunt d’El Pe-riódico de Catalunya, i Lluís Pa-gès, director de Pagès editors.

A 2014, Carod-Rovira hi ex-plica el pas de l’independen-tisme emocional, minoritari, al’independentisme polític, ma-joritari.

L'antiga Escola Montserratacollirà un institut d'ESO

EDUCACIÓ4El departamentd'Ensenyament de la Genera-litat de Catalunya finalmentha acceptat la proposta fetaper l’Ajuntament de Martorelld’allotjar el nou Institut d’ESOa l’antiga Escola Montserrat, apartir del curs 2014-15.

Tot i l’acollida de l’institut al’antiga escola, l’Ajuntamentde Martorell no es planteja ni eltancament ni la transforma-ció de cap escola d’infantil i pri-mària actualment existent almunicipi, segons han informatfonts municipals als mitjans.

La idea inicial de la conse-

lleria d’Ensenyament era ubicarun nou institut a les depen-dències de l’actual Escola Vi-cente Aleixandre. Poc després,però, representants de l’Ajun-tament es van reunir amb el di-rector general de Centres Pú-blics de la Generalitat, AntoniLlobet, per oferir les dependèn-cies de l’antiga Escola Montserratcom a alternativa.

Segons ha afirmat el primertinent d’alcalde de l’Ajunta-ment de Martorell, Xavier Fo-nollosa, “la Generalitat ha vistamb bons ulls la proposta i hadecidit fer marxa enrere”.

Ja s’han iniciat a Martorell lesobres de construcció que co-municaran la zona del Congost(el polígon industrial i comer-cial que limita amb la poblacióveïna de Sant Andreu de laBarca), amb el nucli urbà deMartorell. Així ho ha comunicatrecentment l’Ajuntament delmunicipi, que ha projectat laconstrucció de la vorera queconnectarà les dues zones.

Les obres, que s’inclouenen el projecte de reconversió de

l’antiga N-II que executa l’A-juntament de Martorell, tin-dran una durada de sis mesos.El cost de les obres és de214.859,58 euros, segons hainformat recentment el con-sistori martorellenc en un co-municat oficial.

El regidor de PlanificacióUrbanística i Serveis Urbans del’Ajuntament de Martorell, Xa-vier Fonollosa, ha explicat queles obres es faran en dues fases:“La primera serà l'execució dela vorera del costat muntanya ila segona, l'enllumenat i la jar-dineria”.

Les obres seguiran el mateixcriteri que en els anteriors

trams executats en la recon-versió de la N-II.

CONNECTATS PER UNA VORERAEl nucli antic de Martorell i elpolígon del Congost, que deli-mita amb Sant Andreu de laBarca, estaran connectat peruna vorera que comunicarà eltram comprès entre el carrer delMur, la N-II, al terme munici-pal de Martorell, i el polígon delCongost.

El tram seguirà tenint un ca-rril per sentit de circulació, s'a-justarà la velocitat a les carac-terístiques de la nova via urba-na i s’instal·larà una nova líniad'enllumenat públic.

Les obres connectaran el Congost amb el nucli antic de Martorell. Foto: Arxiu

Societat | La ‘sommelier’ Montse Pascual, finalista de ‘La Nariz de Oro’La sommelier Montse Pascual de l’enoteca Divins de Martorell s’ha convertit en finalista de La Nariz de

Oro, la competició que organitza anualment la revista Vino+gastronomía. Pascual va superar les semifinals celebrades a Barcelona el passat 18 de febrer. La martorellenca va ser una de les 7 participantsque va encertar la identitat d’un vi servit en copa negra i de fer-ne la fitxa completa de manera encertada.

Neus MàrmolMARTORELL

9 |


Sant Andreu de la Barca

Les persones més grans de 65anys amb rendes insuficients deSant Andreu de la Barca estaranexemptes de pagar els rebuts del’aigua i de brossa i tindrandescomptes del 20% en els del’aigua i de l’IBI, segons ha in-format recentment el consisto-ri mitjançant un comunicat.

Aquest ajut, destinat a lagent gran del municipi amb di-ficultats econòmiques, serà pe-riòdic i s'haurà de demanarcada any.

Les persones interessadeshavien de presentar la docu-mentació que acrediti la seva si-tuació socioeconòmica a l’A-juntament fins al passat 5 demarç, on es decidirà si com-pleixen els requisits per bene-ficiar-se de l’ajut. Vista aèria de Sant Andreu de la Barca. Foto: Arxiu

La gent gran amb rendes baixesno pagarà ni brossa ni aigua

» Es poden beneficiar els majors de 65 anys amb rendes insuficients» L'ajut municipal serà periòdic i s'haurà de demanar cada any

L'institut El Palau rep alumnesde set països d’Europa

EDUCACIÓ4L’institut El Palaude Sant Andreu de la Barca harebut recentment alumnes iprofessors de set països d’Eu-ropa. Ho ha fet en el marc delprojecte The Amazing Game ofAncient European Trails, queforma part del programa Co-menius de la Unió Europea i tél’objectiu de crear vincles es-colars a tota Europa i millorarl’ensenyament.

Del 17 al 21 de febrer, l’ins-

titut ha rebut 36 alumnes i 21 professors de Bèlgica, GranBretanya, Itàlia, Romania, Po-lònia, Turquia i Grècia. Tots ells han intercanviat experiències ihan treballat en conjunt. Tam-bé han fet diferents visites d’es-tudi relacionades amb el temadel joc. Gràcies al programa Co-menius, alumnat i professoratd’El Palau visitaran també elsinstituts partners que formenpart del projecte.

IGUALTAT4Sant Andreu de laBarca ha organitzat durant unasetmana tot un conjunt d’acti-vitats per a commemorar el 8de març, el Dia Internacionalde les Dones. Les activitatss’han desenvolupat de l’1 al 8 demarç i han comptat amb laparticipació dels col·lectius dedones del municipi. El progra-ma ha estat organitzat per laRegidora de Polítiques d’I-gualtat de l’Ajuntament de SantAndreu.

El primer dia, es va fer unaexcursió a Camprodon, a càrrecde l’Associació de Dones del Pa-lau. El dilluns 3 de març es vainaugurar l’exposició de tre-balls realitzats per les dones del’Associació de Dones Inde-pendents, que s’ha pogut visi-tar fins al Dia Internacionalde les Dones, el 8 de març, alvestíbul del Teatre Núria Es-pert.

El dimarts 4 de març es vaoferir un taller de respiració i

relaxació gratuït, a càrrec d’Al-ba Montoliu. Dimecres es va ferun taller de risoteràpia (tambégratuït), a la sala de conferèn-cies d’Escoles Velles. El 6 demarç es van lliurar els diplomesdels cursos d’ informàtica 2013i es va fer la conferència ElCamí cap a la igualtat: ahir iavui, al teatre Núria Espert. El7 de març es va fer una xerra-da sobre la llei de l’avortamenti el 8 de març es va fer la re-presentació de l’obra teatral

Medi ambient | Estalviar energia a les escolesL’Ajuntament ha signat un conveni amb totes les escoles de la ciutat

per tal de promoure l’estalvi energètic. L’acord estableix que el consistori retornarà als centres un 50% d’aquest estalvi per tal que

ho inverteixin en millores relacionades amb l’objecte del conveni.

RedaccióSANT ANDREU DE LA BARCA

Celebracions pel Dia de la Dona

Esparreguera| 10


LLENGUA4Ja ha arrencat l’on-zena edició del Voluntariat per lallengua. El nou programa es vainaugurar el passat dimarts 18 defebrer, amb una cinquantenad’assistents, en el marc dels ac-tes culturals organitzats per la fes-ta major d’hivern.

Segons ha informat el con-sistori esparreguerí en un co-municat, l’edició d’enguany delVoluntariat per la llenguacomp-

tarà amb un nombre importantde novetats que el Servei Local deCatalà d’Esparreguera ha prepa-rat per a voluntaris i aprenents.

Durant l’edició d’enguany esfarà, per exemple un taller d’es-criptura creativa, hi haurà elClub de lectura fàcil i el progra-ma s’estendrà també a la Resi-dència Municipal de Can Come-lles, amb la participació activadels avis residents.

Durant el cap de setmana del 15i 16 de febrer, la Passió d’Espa-rreguera es va representar a Olot,fruit d’una iniciativa d’intercan-vi cultural per donar a conèixerl’espectacle esparreguerí a la ca-pital de la Garrotxa. Els consis-toris d’Esparreguera i d’Olot,l’Associació de Comerciants d’O-lot (ACO), el Consell de Comerçd’Artesania i moda de la Gene-ralitat i la Passió van col·laborarper organitzar aquestes jornadesculturals.

Les escenes que s’hi van re-presentar van ser el comiat, elbraseret, el desesper de SantPere i Maria Coneix la sentència.

Els clients dels comerços ad-herits a l’ACO, van rebre des-comptes per assistir a alguna deles representacions d’enguany. Una de les escenes de la Passió d’Esparreguera. Foto: La Passió

La Passió representa una partdel seu espectacle a Olot

RedaccióESPARREGUERA

Comença una nova edició del‘Voluntariat per la llengua’

El municipi d’Olesa de Montse-rrat és un dels set ajuntamentsde la zona nord del Baix Llobre-gat (juntament amb Abrera,Collbató, Esparreguera, Marto-rell, Sant Andreu de la Barca iSant Esteve Sesrovires) que uni-rà esforços per a la formació i as-sistència tècnica a persones em-prenedores i empreses.

Els tècnics de Promoció Eco-nòmica dels municipis esmen-tats estan elaborant un projectesupramunicipal que situarà elMolí Empresa de Martorell coma pulmó de la formació del BaixLlobregat Nord.

El projecte està impulsat perla Diputació de Barcelona, queofereix ajuts econòmics per alscentres locals de serveis d’em-preses. El programa inclou ses-sions de coaching, assessora-

ment, consolidació empresariali networking, entre altres.

El termini de presentació deles propostes a la Diputació performar part del projecte d’in-centivació a l’emprenedoria i a

l’empresa local finalitzarà el prò-xim dijous, 20 de març.

A finals de maig, la Diputacióde Barcelona comunicarà lespropostes acceptades que po-dran rebre els ajuts.

Participants en un programa de formació. Foto: Gencat

Olesa formarà a personesemprenedores i empreses

SUCCESSOS4Els Mossos d'Es-quadra han detingut recentmentdos homes acusats de cometre 18atracaments a diverses entitatsbancàries, una d’elles ubicada almunicipi d’Olesa de Montse-rrat.

Els atracadors van assaltar elsbancs, per separat, armats ambganivets, a diverses localitatscatalanes. En total, van aconse-guir un botí d'uns 35.000 euros.

Segons han informat elsMossos, els atracaments es vanperpetrar també, a més d’Olesa,a altres localitats del Baix Llo-bregat i de la província de Bar-celona, així com a Constantí(Tarragonès). També es va co-metre una temptativa de robatoriamb violència en una entitatbancària de Reus.

Els dos homes, un d’ells, veídel Prat de Llobregat i l’altre dela ciutat de Barcelona, van serdetinguts el passat dilluns 10 defebrer pels agents de seguretatnacionals.

Detenen doshomes acusatsd’atracar 18 bancs

Aposta pel lloguersocial dels pisosbuits dels bancs

HABITATGE4El Ple de l’Ajun-tament d’Olesa ha refermat la in-tenció, ja manifestada per l'equipde Govern del Bloc Olesà, d'in-tentar que les entitats bancàriesamb pisos buits apostin per ocu-par-los mitjançant un lloguer so-cial si no volen arribar a ser mul-tades. Ho ha fet aprovant unamoció presentada per la Plata-forma d'Afectats per la Hipote-ca (PAH) del Baix LlobregatNord, que proposa un seguit demesures i instruments admi-nistratius que facin possibleaquest objectiu.

Medi ambient | Objectiu: ‘Residu Zero’ L'Assemblea del Procés Constituent d'Olesa ha plantejat un canvi en la

gestió dels residus al municipi, mitjançant la possible implantació del sistema de recollida porta a porta i el sistema de dipòsit, devolució i retorn,

per fer-ne una gestió més eficient i avançar cap l'objectiu del Residu Zero.

RedaccióOLESA DE MONTSERRAT

Agenda Nacional | Campanya ‘Signa un vot’Els pròxims dies 22 i 23 de març tindrà lloc a Esparreguera la segona campanya massiva

de recollida de signatures Signa un vot per la independència. Hi haurà una mesa permanent a la plaça de la Pagesia, que anirà acompanyada d'una exposició sobre el

procés sobiranista. Hi haurà meses itinerants també a altres indrets del municipi.

Olesa de Montserratlínianord10 març 2014

11 |


Abrera

El municipi finalment tindràla reivindicada tercera escolaENSENYAMENT4Abrera tin-drà una tercera escola i es cons-truirà en el decurs d’aquestany. Així ho ha anunciat re-centment la Generalitat de Ca-talunya, que ha dit que lesobres de construcció de la ter-cera escola de primària delmunicipi començaran el quarttrimestre d’aquest any. Segonsel Govern català, es preveu quela nova escola abrerenca ja pu-gui entrar en funcionament pelcurs 2015-2016.

Durant molt de temps,l’AMPA de l’Escola d’Abrera,l’Ajuntament d’Abrera i l’equip

directiu han organitzat nom-brosos actes reivindicatius is’han reunit amb representantsde l’Ajuntament d’Abrera i laGeneralitat de Catalunya perreclamar la construcció “ur-gent i necessària” de la terceraescola al municipi. Gràcies a lapressió dels pares i mares i a laseva intensa activitat reivindi-cativa, Abrera ara podrà gaudird’una nova escola.

L’escola Abrera està pro-jectada per a una línia d’en-senyament d’infantil i primàriaamb capacitat per a 225 alum-nes des de P3 fins a 6è curs.

L’Ajuntament d’Abrera ha apro-vat recentment al ple una mo-ció presentada per la Platafor-ma d’Afectats per la Hipoteca(PAH) del Baix Llobregat Norden la qual es proposen mesuresper evitar que hi hagi habitat-ges buits de forma injustificadai que se sancionin les entitats fi-nanceres i les grans empresespropietàries d’immobles per-manentment desocupats.

Aquesta iniciativa, a la quals’hi han sumat altres municipisde la zona, com Esparreguera,té l’objectiu de fomentar i ga-rantir la funció social de l’ha-bitatge i penalitzar-ne l’ús “an-tisocial” que suposa disposard’un parc d’habitatges buits.

D’aquesta manera, els mem-bres de la PAH del Baix Llo-bregat Nord demanen mesuresper garantir el dret a l’habitat-ge, a més de l’aprovació d’un Pla

Municipal d’Habitatge per evi-tar la desocupació permanent iinjustificada de pisos. La Pla-taforma també demana que esduguin a terme programesd’inspecció en tots aquells im-mobles desocupats propietat

d’entitats financeres. Si els pi-sos no s’ocupen i romanenbuits, la PAH del Baix Llobre-gat Nord demana les correspo-nents sancions a les entitatsbancàries que en siguin pro-pietàries.

Cartell d’un acte de la PAH del Baix Llobregat Nord. Foto: PAH

Abrera també multarà elsbancs amb pisos desocupats

Ajuts | Nova convocatòria per adjudicar horts socialsAbrera ha publicat fa poc les bases d’una nova convocatòria púbica per a l’atorgament

de concessions temporals d’un total de vuit horts socials disponibles en aquests moments als terrenys de la Masia de Can Morral del Riu. Aquests espais estan destinats

als veïns d’Abrera per al conreu hortícola de productes per al consum familiar.

RedaccióABRERA

| 12


Sant Esteve Sesrovires12 |

LLENGUA4La carretera B-224,al seu pas pel terme municipal deSant Esteve Sesrovires, va regis-trar en un dia (a mitjans de fe-brer) dos accidents de trànsit. Elsnous sinistres eleven a cinc elnombre d’accidents en aquestavia des que va començar l’any, se-gons han informat fonts muni-cipals a diversos mitjans.

El primer accident va pro-duir-se a l’alçada del quilòmetre

23, quan un camió va envair elsentit contrari de la via per on cir-culava una furgoneta. Hi van re-sultar ferides tres persones quevan ser traslladades a l’Hospitalde Martorell.

El segon sinistre es va produirel mateix dia, pocs minuts des-prés, al quilòmetre 21, i s’hi vanveure implicats un camió i un tu-risme. Els tres ocupants dels ve-hicles van resultar il·lesos.

Durant el ple municipal cele-brat a mitjans de febrer, l’Ajun-tament de Sant Esteve Sesroviresva aprovar per unanimitat un pa-quet de mesures dirigides a des-encallar definitivament la situa-ció dels 43 habitatges de la pro-moció d’A Migdia que restenpendents d’adjudicar i actual-ment es troben en mans de la So-cietat de Gestió d'Actius Proce-dents de la Reestructuració Ban-cària (SAREB).

Els habitatges formen partd’una promoció de 75 pisos quees va iniciar el 2006 amb un con-veni entre l’Ajuntament de SantEsteve Sesrovires i l’entitat sen-se ànim de lucre Proviure SL (delGrup Caixa Catalunya).

L'acord establia que les duesparts nomenarien un interlocu-

tor, i que els drets i deures deri-vats del conveni només podienser cedits a altres entitats delGrup Caixa Catalunya de caràc-ter beneficosocial, com ProviureSL. Malgrat això, a finals de2012 Proviure va traspassar elspisos a la SAREB, però 43 habi-tatges van quedar pendents d'ad-judicació.

El consistori va demanar mo-dificar el règim de propietat delshabitatges, prioritzant el llogueri l’arrendament amb opció acompra.

El consistori sesrovirenc haqualificat la situació de “lamen-table i inadmissible” i exigeixuna solució per als pisos quequeden per adjudicar.

Ajuntament de Sant Esteve Sesrovires. Foto: Pobles de Catalunya

St Esteve exigeix l'adjudicacióde 43 habitatges protegits

RedaccióSANT ESTEVE SESROVIRES

Es registren dos accidents de trànsit a la B-224 en un dia

Ja s’ha posat en marxa el ConsellAssessor Urbanístic Municipal(CAUM), integrat per ciutadansde Collbató i representants mu-nicipals, amb l’objectiu de ga-rantir que el Pla d’OrdenacióUrbanística Municipal (POUM),que es redactarà d’aquí poc,aplegui les inquietuds i necessi-tats de la població.

Quan la redacció del POUMes trobi en una fase més avan-çada, durant els pròxims mesos,tots els collbatonins i collbato-nines estaran també convidats afer-hi les seves aportacions is’establirà un procés de partici-pació, segons han informat fontsmunicipals.

El CAUM compta amb lapresència d’un assessor urba-nístic. Aquest consell té fun-cions consultives i de coordina-

ció de les actuacions a desenvo-lupar entorn del Pla per tal de ga-rantir la presència dels repre-sentants municipals i del teixitassociatiu collbatoní.

El POUM de Collbató és el

pla que establirà el model de mu-nicipi en termes de mobilitat, ha-bitatge, revitalització econòmica,usos del sòl, infraestructures,xarxa d’equipaments i patrimo-ni, entre altres àmbits.

Collbató decidirà el seu model de municipi. Foto: Arxiu

Els collbatonins participaranen l’elaboració del POUM

URBANISME4El passat 11 defebrer, diverses entitats esporti-ves i veïnals de Collbató es vanreunir per fer les seves aporta-cions al Pla Director de la Bici-cleta (que s’integrarà al pròximPla General).

El Pla projecta un nou traçatper a l’ús de la bicicleta al mu-nicipi. D’aquesta manera, es cre-arà una xarxa de carril-bici en-tre els principals equipamentsdel municipi.

L’objectiu de la Regidoria deSostenibilitat de l’Ajuntamentde Collbató és fomentar l’ús dela bicicleta i millorar la circula-ció d’aquest mitjà de transport almunicipi.

Collbató traça uncarril-bici entre els equipaments

Les Coves i l’Alzinade Collbató, juntesen atraure turisme

TURISME4l’espai de nutriciófísic, mental, emocional i tambéespiritual L’Alzina de Collbató iles Coves del Salnitre s’han unitper a promocionar les visites ales coves collbatonines.

En concret, el centre ofereixactivitats destinades a les per-sones que vulguin promoure elseu propi creixement personal -a través de la participació en ta-llers com els de mandales a lanatura, ioga o herbes remeieres-combinant-lo amb la visita ales Coves del Salnitre.

Igualtat | Dia Internacional de les Dones Collbató ha organitzat diverses activitats per commemorar el Dia Internacional de les Dones. El

passat 24 de febrer, per exemple, es va fer el taller de creixement personal Caminem cap a laigualtat. També s’han fet xerrades i s’ha inaugurat el local de l’associació de dones. El moment

culminant va ser el sopar de dones del 8 de març, que incloïa una representació teatral.

RedaccióCOLLBATÓ

Educació | Preinscripció al curs escolarL’Àrea d’Educació de l’Ajuntament de Sant Esteve Sesrovires ja ha

publicat la informació de la preinscripció i matrícula per al pròxim curs escolar 2014-2015, corresponent al segon cicle d'educació infantil i d’ESO.

El període de presentació de les sol·licituds és de l'11 al 21 de març.

Collbatólínianord10 març 2014

13 |


Comarca

La Diputació de Barcelona estàimpulsant el Pla de ReactivacióEconòmica, dotat amb 40 mi-lions d’euros, l’objectiu del qualés afavorir la realització d’in-versions que dinamitzin a curttermini l’activitat econòmica idesenvolupin actuacions que in-cideixin directament en el man-teniment i creació d’ocupació al’àmbit local.

D’aquesta manera es preténpal·liar els efectes negatius de lamanca d’actuació dels governslocals a causa de la crisi econò-mica que ha provocat un incre-ment de la taxa d’atur i el pro-gressiu empobriment de moltesfamílies.

Les inversions que s’incenti-vin en el marc d’aquest pla tam-bé s’articulen amb la voluntat deprocurar un desenvolupamenteconòmic sostenible i territo-

rialment equilibrat, tot afavorintaquells municipis més petits oque es trobin més allunyats delnucli metropolità, sense perdrede vista les necessitats de cada te-rritori i l’orientació dels ens lo-cals cap a la millora de la quali-tat de vida de les persones.

Durant l’acte de presentaciódel Pla de Reactivació Econò-mica, el president de la Diputa-ció de Barcelona, Salvador Es-teve, va explicar que l’objectiu dela corporació és “dinamitzar leseconomies locals i generar ocu-pació de proximitat, amb la vo-

luntat de donar una empentamés als governs locals i aixípal·liar els efectes de la crisi”.

Un objectiu que va compar-tir Ferran Civil, vicepresidentprimer de la Diputació i res-ponsable de l’àrea de Desenvo-lupament Econòmic, el qual vadetallar que, en el cas de l’àmbitd’actuació centrat en els Plans lo-cals d’ocupació, aquests “no re-quereixen cofinançament perpart dels ens locals destinatarisi, per tant, la Diputació de Bar-celona cobreix el 100% de lesdespeses elegibles”.

Per la seva banda, el vice-president tercer de la Diputaciói responsable de les àrees deTerritori i Sostenibilitat i Coo-peració Local, Joaquim Ferrer,va recalcar que les altres dues lí-nies d’actuació també responena la necessitat de crear un im-pacte social i econòmic “ja quegeneraran més de 600 actua-cions i això significarà que entre700 i 3.000 persones trobaranfeina a empreses locals”.

40 milions per reactivar l’economia» La Diputació de Barcelona impulsa el Pla de Reactivació Econòmica per fomentar l’ocupació» Fins a 3.000 persones podran trobar feina a través d’aquest pla centrat en l’àmbit local


Precedents | Pla d’Urgència SocialLa Diputació també va posar en marxa fa mesos un Pla d’Urgència Social per atendre aquelles

persones que estan patint més greument les conseqüències de la crisi. Concretament, hi va destinaruna partida de 30 milions d’euros que han servit i serviran per fer front a situacions d’urgència i de

risc d’exclusió social i assegurar que els Ajuntaments les puguin cobrir degudament.

ECONOMIA4 Els 40 milionsd’euros es distribuiran en tresgrans àmbits. Concretament, 20milions serviran per finançarPlans locals d’ocupació que pro-moguin la contractació laboralde persones aturades per a la re-alització d’actuacions de caràctertemporal i d’interès general.

En segon lloc, 10 milions es-taran destinats a la reforma, re-

habilitació, restauració i mante-niment d’elements constitutiusdel patrimoni singular del terri-tori. I en tercer i últim lloc, els 10milions restants serviran per fo-mentar el manteniment i la mi-llora dels camins dels ens localsde la província de Barcelona pertal de garantir l’adequada con-nexió entre nuclis urbans i pro-curar l’accés als indrets d’interès.

Tres grans àmbits d’actuació

Salvador Esteve:

“Volem donar una

empenta més als

governs locals”

Ferran Civil (esquerra), Salvador Esteve (centre) i Joaquim Ferrer (dreta), presentant el Pla de Reactivació Econòmica. Foto: Diputació de Barcelona

Comerç| 14


Comença la preinscripció escolar» A partir del pròxim 11 de març s’obre el període de preinscripció escolar per al curs vinent» És un requisit indispensable per poder-se matricular després als centres públics i concertats

Com cada any, arriba el momentde fer la preinscripció dels alum-nes al centre educatiu per poder re-alitzar els estudis corresponents decara al curs 2014-2015. Enguanyel procés comença l’11 de març.

La preinscripció és el procés pelqual se sol·licita una plaça escolaren centres públics o concertats delServei d'Educació de Catalunya detots els nivells educatius, des de lesllars d’infants fins a la formacióprofessional de grau superior.Aquest procés comprèn també lamatriculació, que és la culminacióde tot el procés, un cop s’ha fet ladesignació definitiva del centreon estudiarà l’alumne.

Les sol·licituds de preinscrip-ció les poden presentar o bé les fa-mílies, en el cas d’infants o jovesmenors d’edat, o els mateixosalumnes quan són majors d’edat.

QUÈ CAL FER?Per dur a terme la preinscripció,primer s’ha d’escollir el centreeducatiu. Per fer-ho, cal conèixer

l’oferta educativa de la zona, és adir, quines escoles o instituts hi ha,les seves zones d’influència i els ni-vells que imparteixen. Uns diesabans del període de preinscrip-cions, els centres solen organitzarvisites o jornades de portes ober-tes per donar a conèixer el seu pro-jecte educatiu. També cal tenir pre-sent quins són els criteris de prio-ritat en l’admissió de l’alumnat.

Un cop escollit el centre, calpresentar una única sol·licitud es-pecificant per odre de preferènciaels centres on es volen cursar els es-tudis. Aquesta sol·licitud, conjun-tament amb la documentació ne-cessària, s’ha de presentar prefe-rentment al centre demanat en pri-mera opció o a l’oficina municipald’escolarització.

La documentació que cal pre-sentar és l’original i la fotocòpiadel llibre de família o altres do-cuments relatius a la filiació, i l’o-riginal i la fotocòpia del DNI de lapersona sol·licitant (alumne ma-jor de divuit anys, mare, pare o tu-tor) o de la targeta de residènciaon consta el NIE, si es tracta depersones estrangeres. Les dadesd’identificació o filiació per a in-fants estrangers poden acreditar-

se amb el document d’identitat,el passaport o el llibre de famíliadel país d’origen.

Un cop publicades les llistesd’admesos s’haurà de consultarquin centre ha resultat assignat acada alumne i formalitzar la ma-trícula. La publicació de les llis-tes amb els estudiants admesos,per al segon cicle d’educació in-fantil, primària i secundària, esfarà efectiva el 15 de maig.

CALENDARIEl període per fer la preinscripcióvaria en funció del tipus d’ensen-yament. De l’11 al 21 de març es po-drà dur a terme la preinscripció enels ensenyaments de segon cicled’educació infantil, de primària i desecundària obligatòria. Per altrabanda, del 13 al 23 de maig es po-drà fer la del batxillerat i cicles for-matius de grau mitjà de formacióprofessional i d’arts plàstiques i dis-

seny. Pel que fa a les llars d’infants,cal consultar-ho amb l’ajunta-ment del municipi on es resideix.

Es poden consultar les dates depreinscripció per a la resta dels en-senyaments o qualsevol informa-ció sobre el procés de preinscrip-ció a la web gencat.cat/preins-cripció, als centres educatius, a lesoficines municipals d’escolarit-zació, als ajuntaments o a travésdel telèfon 012.

Tota la informació sobre la preinscripció escolar es pot consultar a gencat.cat/preinscripcio. Foto: Arxiu


Olesa ha impulsat una iniciati-va comercial per potenciar laparticipació d’establiments enles festes populars. Per exem-ple, durant la celebració delCarnestoltes, el Mercat Muni-cipal ha participat activamentde la festa. Així, mentre elsolesans i olesanes assistien alball de nit a la plaça de Cata-lunya, el Mercat Municipal ofe-ria tastets dels seus productesa preus populars. Les petites de-gustacions han estat elaboradespels mateixos paradistes i ambproductes de mercat.

La iniciativa pretenia oferirun servei de menjar i beure apreus populars durant la cele-bració del ball de carnestoltesamb l’objectiu principal de po-tenciar el Mercat entre els jovesd’Olesa de Montserrat. Edifici del Mercat Municipal d’Olesa. Foto: Arxiu

El mercat olesà va obrir la nit deCarnestoltes per oferir ‘tastets’

ESPARREGUERA4La ratafiaanomenada Avi Guillem, ela-borada a Esparreguera, ha es-tat la guanyadora de la medallad’or del primer concurs de ra-tafia de marca de Catalunya.

El certamen va aplegar ra-tafies d’arreu del país i es va ce-lebrar en el marc de la 17a Firai Festa de la botifarra dolça, or-ganitzada per l’Ajuntament deVilobí d’Onyar. L’edició d’en-guany de l’esdeveniment habatut tots els rècords d’assis-tència, amb uns 10.000 visi-tants.

La ratafia Avi Guillem estàelaborada seguint el procés demaceració de les millors noustendres del Palau d’Anglesola idiferents plantes aromàtiques.En la seva elaboració s’utilitzentècniques artesanals i és enve-llida en bótes de roure.

A més de la ratafia, Avi Gui-llem també elabora la Crema deRatafia i el Bombó de Ratafia(amb cacau).

Una ratafia feta a Esparreguera, la millor del país

El mercat d’Abreradóna 300 euros alBanc d’Aliments

ABRERA4El Mercat Munici-pal d’Abrera ha atorgat un totalde 62 xecs per valor de cinc eu-ros cadascun (en total, sumen310 euros) al Banc dels Ali-ments de la Creu Roja per a lesfamílies més necessitades.

Aquesta quantitat s’ha acon-seguit gràcies a la venda de ca-lendaris solidaris per Nadal.Els diners es destinaran a ali-ments bàsics per a les famíliesderivades del departamentd’Acció Social de l’Ajuntament.

Esparreguera | El Centre La Fulla, al Mercat MedievalEl Centre Obert La Fulla va participar en el Mercat Medieval, celebrat a Esparreguera

a finals de febrer, amb un estand que mostrava els treballs realitzats pels infants iadolescents amb la col·laboració de les seves famílies. Van vendre punts de llibre,

bosses d’olor, carteres, penjadors, entre altres manualitats fetes pels mateixos joves.

Neus MàrmolOLESA DE MONTSERRAT

15 |

Esportslínianord 10 març 2014

AGENDA [email protected]

Olesa solucionarà les goteresde la pista annexa al pavelló

OLESA4La pista annexa al pa-velló Salvador Boada té goteresels dies de pluja. Per tal de solu-cionar aquest inconvenient, la re-gidoria d’Esports de l’Ajunta-ment d’Olesa ja treballa per tald’evitar que la instal·lació s’i-nundi quan plou.

Les goteres a la coberta de lainstal·lació i l'entrada d'aigua pellateral provoquen que la pista es-tigui impracticable i això com-

porta seriosos problemes perpoder realitzar-hi esport quan laclimatologia no acompanya.

El regidor d'esports de l'A-juntament, Pere Oleart, dife-rencia dos problemes existentsen el cobriment de la instal·lació.Per un costat, la reparació de lesgoteres aparegudes al sostre i,per l'altre, el cobriment de lazona lateral per on entra aigua endies de pluja.

Més de 200 nens participen al torneig del Torrent de LlopsMARTORELL4El Complex Es-portiu Torrent de Llops va aco-llir la setmana passada un tor-neig de futbol de categoria ben-jamí on van participar-hi unavintena de clubs, set dels qualsconjunts de la pedrera del ClubFutbol Martorell, i un total de200 infants.

El Can Anglada i l’Òdenavan proclamar-se campions d’a-quest torneig de futbol. En ca-tegoria benjamí 2005, l’Òdena

va superar a la final la Unió Es-portiva Castelldefels per 2 gols a0, després d’eliminar a semifi-nals l’Abrera per 1 gol a 4.

D'altra banda, en la catego-ria benjamí de l’any 2004, el CanAnglada va guanyar a la final elGranollers als penals, desprésd'acabar el partit en empat a ungol. Aquest torneig de futbolinfantil va estar organitzat pel CFMartorell, amb la col·laboracióde l’Ajuntament.

La muntanya de Montserratcomptarà amb la seva primeraMarató, que tindrà lloc el pròxim11 de maig conjuntament amb latradicional Cursa de l’Alba.Aquesta marató formarà part deles Sky Runner National Series,on també estan programadescurses com la Zegama-Aizkorrio la SkyRace Vallibierna. Defet, aquesta Marató de Montse-rrat obrirà enguany la modalitatSky Series.

La Cursa de l’Alba, una de lesproves clàssiques del calendariatlètic català, tindrà lloc tambéel diumenge 11 de maig i cele-brarà el seu 27è aniversari d’e-xistència. Les inscripcions perparticipar en les dues competi-cions estan obertes des del pas-sat 29 de gener, i estan limitadesenguany a 300 participants perprova. Els organitzadors pre-veuen que la primera edició de

la Marató de Montserrat tinguitant d’èxit com la Cursa de l’Al-ba, ja que per primer cop unacompetició d’aquestes caracte-rístiques recorrerà la cèlebremuntanya de Montserrat.

Les dues curses pugen l’em-blemàtic cim del Sant Jeroni,que amb 1.236 metres és el punt

més alt de la Muntanya deMontserrat. La Cursa de l’Albaté una distància de 24 quilòme-tres i un desnivell positiu de1.100 metres, mentre que laMarató de Montserrat té la clàs-sica distància de qualsevol ma-rató de 42 quilòmetres i un des-nivell positiu de 2.550 metres.

La Cursa de l’Alba és un referent de l’atletisme català. Foto: 4000 Peus

Compte enrere per a la primeraMarató de Montserrat

Martorell | Obren les inscripcions per a la Marxa de la PrimaveraLa regidoria d’Esports de l’Ajuntament va obrir a principis d’aquesta setmana les

inscripcions per a la 22a edició de la Marxa de la Primavera, que tindrà lloc a la serra d’Ataix el pròxim diumenge 23 de març a partir de les 10 del matí. El recorregut començarà al

Pavelló Esportiu Municipal i tindrà una distància total de 6,5 quilòmetres.

RedaccióCOLLBATÓ

FINS AL 16 DE MARÇCONSULTAR PROGRAMA Setmana Intercultural

de la Solidaritat 2014 a Sant Andreu de la Bar-ca. Amb diversos tallers, fires i activitats.

DISSABTE 15 DE MARÇMATÍ I TARDA Curs de primers auxilis. Lloc: Sala

Portals (Collbató).

DIMARTS 18 DE MARÇ09:00 a 15:00 CERCA'M. Fira de l'ensenyament

de Martorell.Al Centre Cultural. Organitza:Ajuntament de Martorell.

DIMECRES 19 DE MARÇ18:00Visita comentada a l'exposició Petjades so-

bre paper. L'Enrajolada. Casa Museu Santa-cana (Martorell).

DIJOUS 27 DE MARÇ17:30Hora del conte: Joana de les paraules cla-

res, amb Cesca Mestres. Lloc: Biblioteca Mu-nicipal L'Ateneu (Esparreguera).

DIUMENGE 16 DE MARÇ08:00 Sortida a Beget de l'Esplai d'Avis de

Buenos Aires (Martorell).

CULTURA INFANTIL ESPORTSEXPOSICIONSTALLERS

Projecció del llargmetratge Kérity i lacasa dels contes, de Dominique Mon-féry, Henri Heidsieck (França, 2009).80', doblada al català. Per a nens i ne-nes de 5 a 9 anys. Lloc: Ateneu Mul-tiespais de Can Carreras (Martorell).

EL MEU PRIMER FESTIVALDiumenge 23 de març

12:00

Concert a l'Ateneu de Martorell, a càrrecde Toni Largo y Los Argonautas. Horarii lloc: 21:00, a l’Ateneu Multiespais de CanCarreras.

PASSEJADA A CERDANYOLA

Passejada a Cerdanyola. Preu: 1 eurosolidari. Organitza: Ajuntament deCollbató. Consultar horari.

Cafè Tertúlia: Especial Dia de la Dona.Organitza: Departament d'Igualtat.Regidoria de Benestar Social. Lloc:La Teixidora (Cal Mané), Olesa de M.

CAFÈ TERTÚLIA "Dijous 13 de març

18:00

Dimecres 12 de març

TONI LAGO Y LOS ARGONAUTASDivendres 14 de març

| 16 línianord 10 març 2014 Pròxima edició: 9 d’abril

linianord 11

Documents