ojd-pgd: 11.158 exemplars publicació setmanal| redacció: 93 … · 2019. 4. 25. · ojd-pgd:...
TRANSCRIPT
OJD-PGD: 11.158 exemplars - publicació setmanal | redacció: 93 458 87 80 - [email protected] | anuncia’t: 686 429 517- [email protected]
10 anys
25/4/2019 · Núm. 294 · linianord.cat L’únic setmanari del Barcelonès Nordlínianord
“El PSC ha dedecidir en quinbàndol està:té una crisid’identitatmolt gran”Dolors Sabater
pàgs16 i 17
Exalcaldessa i candidata deLa Badalona Valenta
pàgs 8, 9 i 10
FITA HISTÒRICA pàg 24
Es compleixen 25 anysde la Copa d’Europa de la Penya a Tel-Aviv
SANTA COLOMA pàg 20
Les entitats aposten per la gestió pública de l’aigua
ROSES I LLIBRES pàg 3
Sant Jordi venç la pluja i la gent omple els carrers
26-M: BADALONA pàg 17
JuntsxCat, Badalona enComú i Cs expliquen les seves propostes electorals
100 DIES DESPRÉS pàg 18
L’Open Arms, amb Òscar Campsal capdavant, torna al mar però no podrà rescatar nàufrags
Crisi a la candidatura municipaldels comuns de Sant Adrià
El regidor Gregorio Camacho (ICV-EUiA) es desmarca de Sant Adrià en Comú i encapçalarà una nova llista pàg 21
3 |
línianord.cat25 d’abril del 2019En Portada
TRADICIÓ4La pluja va estar apunt d’aigualir la festa però SantJordi va tornar a omplir de cul-tura i roses els carrers de Cata-lunya un any més. Els municipisdel Barcelonès Nord, com cadaany, no van ser una excepció. Di-marts milers de persones vanacomiadar la setmana santa i esvan donar una treva de les cam-panyes electorals a les diversesparadetes dels comerciants i en-titats de Badalona, Santa Coloma,Sant Adrià, Montgat i Tiana.
BADALONA LITERÀRIABadalona va avançar la festa i vaaprofitar el dilluns sant per co-mençar les activitats de SantJordi. L’Ajuntament va celebrarun acte institucional a la Casa dela Vila per agrair la feina dels lli-breters i escriptors badalonins,que després van participar en
una signatura de llibres conjun-ta. Alguns dels noms més desta-cats van ser els de Toni Soler,Oriol Ràfols, Maria Carme Roca,Cristina Benítez, Bea Ruiz i Síl-via Soler. De fet, El Fibló de Síl-via Soler va ser un dels llibresmés venuts a l’edició d’enguanyde Sant Jordi a Badalona, junta-ment amb El Fill de l’Italià deRafael Nadal i Jo Júlia de San-tiago Posteguillo.Un dels barris que va tenir
més moviment el dia de Sant Jor-di va ser Sant Roc, que va orga-nitzar diferents tallers, conta-contes i activitats per als més pe-tits a la biblioteca i al centre cívicdel barri. A més, els alumnes desecundària de les escoles del ba-rri van celebrar al Teatre Blas In-fante les actuacions artístiques iel lliurament de premis delsJocs Florals, mentre que els de
primària ho van fer a la plaçaSant Elies.
EL QUIJOTE, A SANTA COLOMA Santa Coloma, per la seva ban-da, va optar per recordar undels clàssics de la literatura es-panyola: el Quijote de la Man-cha. El centre cultural gallec Ai-riños de Nosa Galicia va orga-
nitzar una lectura pública de lanovel·la de Cervantes en tresidiomes: castellà, català i gallec.Les activitats literàries colo-
menques continuaran aquest cap
de setmana amb una nova ediciódel programa Paraula de SantaColoma, en el qual participarandiverses escriptores i escriptorsdel municipi que presentaran lesseves obres literàries més re-cents. Dins d’aquest cicle d’acti-vitats, el poeta Jordi Valls pre-sentarà avui el seu llibre Pollo ala biblioteca Can Sisteré. Les ac-tivitats d’aquest programa literariseguiran fins a finals de maig.
SANT ADRIÀ EN IMATGESAlbert Martínez, tècnic de l’ArxiuMunicipal de Sant Adrià, va pre-sentar el seu llibre De poble a ciu-tat. Imatges de Sant Adrià de Be-sòs, en el qual recupera més de700 imatges per reconstruir lamemòria històrica del municipi.L’Ajuntament va aprofitar SantJordi per fer un acte de presen-tació a la Biblioteca de Sant Adrià.
El llibre de Martínez s’haelaborat a partir del fons docu-mental de l’Arxiu Municipal i in-clou un ampli ventall de mate-rials com postals, dibuixos,anuncis, programes de mà i unadiversitat d’imatges que demos-tren la transformació de SantAdrià des de principis del segleXX fins als anys 70.
MONTGAT I TIANAA Tiana el protagonisme de SantJordi el va tenir la gent gran. ElCasal de la Gent Gran va celebrarla setena edició del seu CertamenLiterari, que va tenir un palma-rès protagonitzat per les dones.A Montgat, en canvi, van in-
tentar espantar la pluja amb mú-sica i sardanes amb l’actuacióde la Cobla de Farners a la plaçade les Mallorquines, el lloc on secelebrava la fira de Sant Jordi.
Sant Jordi venç la pluja» El Barcelonès Nord evita el mal temps i omple els seus carrers d’activitats culturals per Sant Jordi» Badalona reconeix els seus escriptors, Santa Coloma aposta per Cervantes i Sant Adrià per les imatges
A l’esquerra, la Fira de Sant Jordi de Badalona i, a la dreta, la lectura pública del Quijote a Santa Coloma. Fotos: Twitter (@culturaBD i @santapomba)
El Fiblóde Sílvia Solerva ser un dels llibresmés venuts de la diada a Badalona
| 4
línianord.cat Opinió25 d’abril del 2019
Dipòsit Legal: B 43222-2010Difusió controlada
www.liniaxarxa.catPremi Tassis Torrent de Comunicació 2011 Diputació de Barcelona
Editor-Gerent: David Centol i Lozano
Director Editorial: Arnau Nadeu
Cap de Vendes: Marcelo Villanueva
Coordinadora de Producció: Marga Moreno
Webs temàtics: Pere Giménez i Quim Miró
Director Editorial: Arnau Nadeu
Subdirector d’edicions: Albert Ribas
Redacció: Augusto Magaña (Barcelonès Nord
i Baix Maresme), Sònia Garcia (Vallès), Pau
Massip (l’Hospitalet i Baix Llo bregat), Albert Ri-
bas (Barcelona), Pau Arriaga (Esports i Xarxes),
Santi Capellera (Opinió), Anna Utiel, Víctor Ferran,
Lola Surribas i Alex Suárez Producció gràfica:
Eduardo Corria Dept. Comercial: Yolanda Roca,
Lola Gutiérrez, Rosa Bertran i Mauro Favieri (con-
troller) Distribució: Daniel Manuel, Wiliam Her-
nández, Yennil Viteri i Andrés Meca.
Cuando el dirigentecomunista italiano En-
rico Berlinguer murió(1984), el líder neofascista Giorgio Al-mirante acudió, discretamente, a lasede del PCI para rendirle honores.Muere Neus Català, una de las últimassupervivientes de los campos nazis, yhay silencios clamorosos.
El Twitter en paperAquí espiula
Las ideas de extremaderecha de Vox no jus-
tifican su exclusión delos debates. Justificar la censura a unpartido político, por muy repugnanteso equivocados que nos parezcan susplanteamientos, ni sirve para hacerlodesaparecer ni tiene un pase demo-crático.
@iescolar
Ja he llegit les primerescrítiques per part de
gent de Junts per Cata-lunya pel fet que Junqueras faci unaroda de premsa des de la presó, quanen lloc de criticar-ho haurien d’alegrar-se de poder donar veu a qui fins arahan tingut mut i a la gàbia. O hi ha mol-ta por o molta mala llet.
Quan hi ha un Sánc-hez a la presidència del
govern de l’estat espa-nyol i un altre Sánchez a la presó per in-dependentista, el debat dels orígens fa-miliars dels catalans em sembla com-pletament sobrer. Centrem-nos en elconflicte polític entre Catalunya i l'Es-tat espanyol!
@EnricPujol1960@silvia_mur@EnricJuliana
La lupa
Els dies 28 i 29 de setembre de 2018 esvan celebrar unes jornades a Santiago deCompostel·la en les quals es va parlar delfutur de les pensions.Experts de Grècia, Portugal, Irlanda,
Espanya i altres països van explicarcom s’abordava a cada estat respectiu elproblema de les pensions, problema re-sultant de les polítiques austeres impo-sades per Brussel·les, especialment alspaïsos del sud.En tots els casos quedava patent que,
durant els últims anys, els poders fi-nancers, amb la complicitat dels governsde dretes, han intentat retallar els dretsdels pensionistes i jubilats, i condemnara centenars de milers de persones gransa la pobresa.No hem d’oblidar que la
pensió no és un regal deningú, sinó un dret aconse-guit pels treballadors i reco-negut en moltes disposi-cions i normes estatals i eu-ropees. En el cas d’Espanya, amb la reforma
aprovada el 2011, es va augmentar l’e-dat de jubilació als 67 anys i també el pe-ríode a tenir en compte per calcular lespensions fins als 25 anys.La segona reforma, de 2013, va eli-
minar la referència a l’IPC, que fins ales-hores era el que s’utilitzava per revalo-rar les pensions anualment, i es vacrear un nou factor de revalorització i unaltre de sostenibilitat. Aquest últim re-laciona les quanties de les pensionsamb l’esperança de vida del perceptor.A més edat, menys pensió.Ambdues reformes accentuen més la
bretxa de gènere, ja que en ampliar el pe-ríode de cotitzacions necessari per acon-seguir el total de la pensió i no tenir encompte la discriminació d’accés al mer-cat laboral de les dones (entre altres, percuidar la família i en molts casos, les per-sones dependents), ens trobem amb mi-
lers de dones discriminades i condem-nades a viure excloses socialment. Aquestes dues reformes són menys
dràstiques que les que es van aplicar aGrècia, però busquen el mateix, que noés una altra cosa que apostar pels plansprivats de pensions. És cert que encarano estan aplicades en la seva totalitat,però si no hi fem res -i no només els ju-bilats i pensionistes, sinó tota la socie-tat- això s’anirà consolidant i finalments’implementaran. Per això, de fet, a quimés afectaran aquestes reformes serà ales persones en actiu, però amb treballprecari i amb sous de misèria. Els que qüestionen la viabilitat del
sistema públic de pensions i defensen la
necessitat de complementar-lo ambplans privats oculten el risc que correnles pensions privades, com s’ha de-mostrat durant la crisi financera dels úl-tims anys, i obliden que augmenten lesdesigualtats entre els perceptors, ja queno tots els treballadors poden contractarun pla de pensions privat, tenint encompte la inestabilitat laboral i els salarisactuals.Per això cal oposar-se a totes les
mesures que qüestionen la viabilitatde les nostres pensions. El que s’in-tenta fer no és inevitable, ja que hi haaltres alternatives. Les pensions de lespersones grans han de finançar-se,com succeeix amb altres despeses, dela riquesa social, és a dir, dels pres-suposts generals, no només amb elsimpostos específics pagats per la po-blació activa -les contribucions so-cials-, sinó amb els impostos generals.
L’amenaça fonamental a llarg ter-mini, per al sistema públic de pen-sions, són les reformes laborals, la pre-carietat del treball, la depredació sala-rial i el frau fiscal. Sense feina decent pera tots els treballadors, en especial per alsjoves i les dones, és cert que les pensionssón insostenibles. Com també ho és po-der viure amb dignitat.Com s’explica que, en els últims
anys, tot i que s’incrementa el nombred’afiliats a la Seguretat Social els in-gressos són menors?Una explicació la trobem en el fet que
molts treballadors treballen 10 o 12 ho-res diàries, però cotitzen per unes poqueshores, dues o quatre.
Pel que fa a la bretxa degènere, és inadmissible queles dones pensionistes per-cebin un 37% menys queels homes quan han treba-llat, en la majoria dels casos,des dels tretze o catorzeanys. Això sí, sense cap pro-
tecció i sense cotitzacions.Com es pot obligar les persones
més grans de 65 anys a continuar tre-ballant mentre hi ha milers de joves sen-se feina?Com s’explica que, segons tècnics
d’Hisenda (Gestha), a l’Estat espanyol esdefraudi el 25,6% del producte interiorbrut (PIB)?Hi ha solucions, només cal vo-
luntat política. És urgent fer una re-forma fiscal, ja que avui la major partdels ingressos deriva de les rendes deltreball i no de les rendes del capital,com també és necessari dignificar elssalaris i posar fi a la precarietat la-boral.Si, com passa en altres països eu-
ropeus, es prioritzessin treballs i sa-laris dignes, no tindríem cap proble-ma per garantir i sostenir pensionsdignes per a tothom.
Cal oposar-se a totes les mesures que qüestionen la viabilitat de les nostres pensions
per Pedro Jesús Fernández
El futur de les pensionsEls semàfors
Catalunya en ComúLes discrepàncies entre les assembleeslocals i la direcció nacional del partit hanprovocat divisions a les candidatures mu-nicipals. Va passar a Badalona i ha passata Sant Adrià, on ha sorgit una nova llista
dels comuns, Movem Sant Adrià. pàgina 18
FavgramLa Federació d’Associacions de Veïns deSanta Coloma de Gramenet (Favgram)impulsa un pacte social per l’aigua al
municipi. L’objectiu és que els candidatsa l’Ajuntament es comprometin a recu-
perar la gestió pública de l’aigua.pàgina 20
Industrias Sta. ColomaL’equip jugarà el darrer partit d’una tem-porada irregular aquest cap de setmana.Els d’Óscar Redondo no han hagut de patir per mantenir la categoria, però queda la sensació que la plantilla del primer equip tenia més potencial.
pàgina 24
| 6
línianord.cat Envia’ns les teves cartes a: [email protected] d’abril del 2019
Albiol: “Si Pastor fos el meu titella, Badalona funcionaria molt millor”1
2Crit d’alerta del Raval de Santa Coloma pels desnonaments
Els veïns de Badalona posen deures en habitatge als partits polítics
Les entitats gitanes celebren el seu dia a Sant Adrià
Nico Laprovittola serà el pregoner de les Festes de Maig
El + llegit línianord.cat
3
4
5 Les cartes d’opinió es poden enviar a: [email protected]
Línia Nord no comparteix necessàriament les opinions que els signants expressen en aquesta secció ni se’n fa responsable.
A les xarxes
@Faitelson_ESPN: Quien quiera ganar laChampions tendrá que pasar sobre el Bar-celona y sobre Messi. Lo primero puedeser posible. Lo segundo, imposible.
@fantantonio: Puede que Notre Damesea la catedral de Europa que más vapu-leos ha soportado en toda su historia. Aver si sale de este último.
#IncendiNotreDame
@Modgi: Té collons que amb la tempestade merda que ens està caient cada dia, lamillor campanya d'aquestes eleccionsl'hagi fet un partit animalista.
#CampanyaPACMA #MessiÉsDéu
Els guàrdies civils i els policiesnacionals que declaren al ju-dici menteixen, tots ho sabemi ells també.Em crida l’atenció com es
queixen de barricades fetes debales de palla, de cares d’odi,de persones que els feien re-trocedir i que cantaven tot ai-xecant les mans i així fins amoltes altres “agressions” quediuen que van patir. Si no fosperquè estem dins un judici in-just i patim pels presos polí-tics, les seves declaracions ensfarien molt riure. Per una banda, defensant
les escoles hi havia pobles sen-cers, gent de totes les edats itots formant barrera amb lesmans alçades i cantant. Perl’altra, furgonetes i més furgo-netes plenes de policies uni-formats, tots vestits de negre,amb cascos, escuts, porres i al-tres eines de defensa i d’atac. Iresulta que els que tenen porsón els atacants.En fi, no calen gaires co-
mentaris. Si jo fos ells i expli-qués davant les càmeres de te-levisió el que diuen que vapassar i com van patir, tambévoldria que ningú veiés lameva cara. Em faria massa ver-gonya tot plegat.
Les seves caresper Teresa Calveras
Les millorsperles
El monologuista britànic ‘Ian Cognito’ mor en plena actuació i elpúblic riu creient que forma part del show. L’humorista va bro-mejar minuts abans dient “Us imagineu que patiu un atac i us
desperteu parlant gal·lès?”. Fatídicament, va morir mentre seia a lacadira de l’escenari, arrencant per darrera vegada el riure del públic.
Sergio Ramos té una rèplica de l’Últim Sopar de Da Vinci, onel mateix defensa blanc apareix com a Jesucrist, segons ElConfidencial. A l’obra també hi figura la seva dona, Pilar
Rubio, i el seu inseparable company de vestuari, Marcelo. La pe-culiar versió se suma a l’àmplia col·lecció artística del jugador.
La cap del Temps i presentadora d’RTVE, Mònica López, denun-cia a les xarxes socials una carta que li va enviar una espectado-ra criticant el seu físic a l’hora de transmetre les prediccions
meteorològiques. Entre altres, la carta ataca López dient que té lescuixes “molt lletges i grasses” o “un cul massa pronunciat”.
Un aficionat de River Plate es tatua el codi QR que dirigeixal vídeo de la final de la Copa Libertadores 2018, on els‘milionaris’ van superar Boca Juniors, l’eterns rival. L’ale-
gria del tatuat no ha durat gaire, ja que YouTube ha eliminat elvídeo per no complir amb les normes sobre drets d’autor.
Pamela Anderson esclata per la detenció de Julian Assange i afir-ma a les xarxes socials que el Regne Unit “és la puta d’Amèrica”.L’actriu és amiga i admiradora del fundador de Wikileaks, amb
el qual manté una relació molt estreta. Anderson també ha carregatcontra Trump i el govern equatorià, acusant-los de dimonis.
per Alex SuárezAire fresc
El 26 de maig serà la fita mu-nicipal mirant de reüll els re-sultats d’aquest diumenge. Laparticipació en el vot en leseleccions municipals demostraque el sentiment de pertinen-ça d'un ciutadà al seu munici-pi ha esdevingut útil, és a dir,que ha deixat el camp del pursentimentalisme per impul-sar l’acció. Un sentiment depertinença del qual la premsalocal n’és l’abanderada.Quina és la primera missió
d’un periòdic de proximitat enles eleccions del seu munici-pi? En primer lloc, tal com faLínia Nord, respondre a lanecessitat d'informació delsbadalonins, sigui ideològica,partidària o personal delscandidats, produint punts dereferència que recorren elcamp de la informació. De-talls i anàlisi tècnica per per-metre als ciutadans tenir unaidea aproximada amb la qualjustificaran les seves accions.Per descomptat, el nivell d’a-questa informació, imperfec-te, sí, irrita experts i teòricsque jutgen el funcionamentdels mitjans de comunicacióamb l’aliat dels mitjans cien-tífics, en lloc de la vida quo-
tidiana, on la ment juga elsseus judicis i les seves opi-nions i pren decisions, lliure-ment.Fent un seguiment de la in-
formació de Línia Nord ob-servem que els seus periodis-tes i comunicadors han sabutintroduir el joc multimèdiaen la seva acció a favor d’unsentiment de pertinença a laciutat, coneixent quina iden-titat poden aportar. El lectorha de saber que la identitatque Línia Nord BarcelonèsNord -per posar l’exemplenostrat- pugui construir es fa,a més d’amb etiquetes ideolò-giques i partidistes, com és na-tural, amb la personalització iels símbols concrets del seuàmbit. Amb pluralitat i trans-parència. El lector és qui de-cideix el vot, un cop infor-mat, perquè al món dels mit-jans de comunicació el quecausa el sentiment i la identi-ficació no és informació neu-tra ni tècnica, és un punt de re-ferència en què s'adjunten va-lors emocionalment positius onegatius. En altres paraules,‘dreceres’ cap a la controvèrsia,les emocions i els sentimentsdes del periodisme dels fets.
La clau
El vot dels badaloninsper Estanis Alcover i Martí
| 8
línianord.cat 25 d’abril del 2019 Entrevista
Dolors SabaterExalcaldessa i candidata de La Badalona Valenta
“Badalona va servir de trampolí a Albiol i ara és el seu refugi”
Fa gairebé un any que vaperdre aquella qüestió deconfiança que va derivar en
la moció de censura i el seu relleual capdavant de l’Ajuntament. Vaser encertat sotmetre’s a unaqüestió de confiança per aprovaruns pressupostos?Calia fer-ho. Era molt importanttenir un pressupost. Ja s’ha vistque greu que ha sigut passar unany sense aquest pressupost.Però el motiu real de la moció decensura va ser que al baròmetreque es va publicar al maig esconstatava que hi havia una satis-facció important envers les políti-ques que estàvem desenvolupanti que, en canvi, el candidat delPSC era un absolut desconegut. Elmotiu de la moció de censura nova ser la qüestió de confiança.
En tot cas, els hi va aplanar el ter-reny.La pregunta que ens hauríem defer és: com és que el PSC no va fa-cilitar l’aprovació dels pressupostosde 2018 quan eren els mateixosque després ells van presentar el
2019? Quan ells havien facilitat elcanvi de govern per fer fora Albiol...Com és que després van pactaramb el PP?
L’alcalde Pastor va dir que no po-dien seguir donant suport a ungovern “bolcat amb el procés in-dependentista”. Creu que va sermassa protagonista els dies pos-teriors a l’1-O? El que va ser protagonista va serque una ciutat metropolitana de-fensés que, en un referèndum, totsels veïns i veïnes poguessin ex-pressar-se, tant per dir que no, comper no dir res o dir que sí. Qui es vamoure de lloc va ser el PSC, queanys enrere era al pacte pel dret adecidir. La conjuntura els va donarun pretext, però el motiu de lamoció no va ser aquest.
Més enllà de quin va ser el motiureal de la moció de censura, vavaler la pena la seva implicacióen la política nacional, tenint encompte que després va perdre elgovern de la ciutat?Sí, perquè hi ha una cosa molt im-portant: la coherència. Un dels malsmés importants de l’esquerra ésque, quan la dreta comença a es-trènyer fort i hi ha votants que esveuen temptats de canviar de pa-
radigma mental, l’esquerra, en llocde refermar-se amb molta contun-dència en allò que defensa, semblaque doni permís als votants perquèpensin com la dreta.
Sigui com sigui, confia que ambaquesta candidatura conjuntaentre Guanyem i ERC aconse-guiran el suport suficient per nonecessitar el PSC, o volen tornar-se a entendre amb els socialistesper governar?Per poder defensar el projecte deciutat que tenim al cap necessi-tem una àmplia majoria. És evi-
dent que en temes importants,com per exemple recuperar els 4milions i mig que ens havia factu-rat fraudulentament l’empresa deneteja, el PSC no ens va fer costat.
Però és cert que ens vam enten-dre en molts altres temes de polí-tica social. La ciutadania decidiràamb el seu vot si nosaltres tin-drem prou majoria per poder se-guir aquest projecte de ciutat o sinecessitarem pactar amb altresforces polítiques.
Després de tot el que ha passat,vostè i Pastor podrien governarconjuntament?La clau és el que voti la ciutadania.
D’acord, però suposem que fosaquest l’escenari.Jo no tinc ressentiment personal. Laciutat ha perdut tot un any pel seuinterès electoralista.
Pastor se’n riu, fins i tot, del nomde la seva candidatura.L’estil que fan servir és d’una bai-xesa... Tot plegat és molt trist. Peròaixò és un greuge que fan a la ciu-tat, no a mi.
Albiol va afirmar durant l’entre-vista amb Línia Nord que “no técap mena de dubte” que el PSCtornarà a pactar amb les esquer-res. Vostè n’està tan segura?El PSC ha de decidir en quin bàn-dol està. No ho sap. Té una crisi d’i-dentitat molt gran.
Ells diuen que estan al centre ique poden arribar a acords ambtots.Tot té un límit i s’ha de saber quinmodel de ciutat s’està defensant.Com pot dir el senyor Pastor quetant li fa anar amb uns o altres, siel PP de les retallades és el cau-sant de la pobresa de milers deveïns i veïnes...
Albiol també ens va dir que avostè “li faria il·lusió” que ell noes presentés a les eleccions “per-què així tindria alguna possibili-tat de no quedar tan enrere delPP”. Creu que Albiol pot repetir omillorar els resultats del 2015? No ho crec. Ell va abandonar total-ment Badalona. Fins i tot va deixarde venir als plens. Tenia una carrerapolítica a fer, però ha fracassat. L’al-caldia de Badalona li va servir detrampolí i ara és el seu refugi. Hi havotants d’Albiol que, quatre anysdesprés, els ha caigut la bena delsulls i s’han adonat que darrere d’a-quest personatge tan amable hi haun peó d’un PP que és el causantde la majoria de víctimes de les po-lítiques neoliberals que s’han fet al’Estat. Cada vegada ha de recórrermés a les coses que fan que la gentvoti amb l’estómac. Però quin és elseu projecte de ciutat?4
A. Nadeu / A. MagañaFotografia: L. Surribas
“Per defensar elnostre projectede ciutat ens cal una àmpliamajoria”
9 |
línianord.cat25 d’abril del 2019Entrevista
3Últimament no para de pro-metre projectes.Això la gent ja ho ha vist, és unapantalla passada. L’Albiol que co-mença a ensenyar projectes que niestan aprovats, ni tenen pressu-post, ni estan consensuats... ja elconeixem.
Albiol està convençut que gua-nyarà les eleccions municipals.Ell va fer un espot que ho deia moltbé. Aquí hi ha dues possibles can-didatures guanyadores: la que en-capçala ell i la que encapçalo jo.Estem en un escenari de prou com-plexitat política perquè el resultatpugui ser sorprenent. Però les en-questes diuen que la possibilitatque ell no guanyi i que guanyemnosaltres existeix.
Potser aquesta possibilitat seriamés clara si el front ampli d’es-querres que reivindicaven s’ha-gués pogut acabar fent. Creuque aquest fet els debilita o lesesquerres per separat podensumar un millor resultat?L’objectiu és continuar un projectede transformació de la ciutat que vacomençar amb el govern del canviel 2015. Sobre la qüestió concretade si anem tots junts suma o restahi ha diverses teories.
Per què no s’ha pogut fer el frontampli? Des dels comuns tornena parlar de l’independentismecom una de les raons.Jo crec que hi ha un tacticismeelectoralista. Nosaltres actuemsobretot en clau de Badalona.ERC té una estratègia en l’àmbitnacional però l’ha canviat a Bada-lona perquè hi ha una circum-stància especial que fa pensarque és molt millor ajuntar-nosper ser la llista més votada. En
canvi, les altres organitzacionshan primat la clau nacional enlloc de la situació concreta de Ba-dalona. A més, comprar el relatdel PSC de posar l’independen-tisme com a excusa...
Els comuns diuen que anar enuna candidatura independen-tista els pot restar vots.Però és que no es tracta d’una can-didatura independentista, perquè
Guanyem no és una organitzacióindependentista. El que defensemsense matisos és el dret a l’auto-determinació i la República cata-lana. Quan l’esquerra, en comptesde reafirmar-se en això que creu,compra arguments de la dreta,crec que s’equivoca. Ells saben elgovern que vam fer i les políti-ques que vam fer a Badalona.Crec que tot plegat, repeteixo,respon més a la lògica de partit i altacticisme.
Parlant de tacticisme... El diariAra va publicar que els vots queaconsegueixi La Badalona Va-lenta sumaran per a ERC a la Di-putació. És així?A la Diputació, sí. Però a l’AMB su-maran per a Guanyem. Amb aquestacord hem prioritzat recuperar Ba-dalona. Som una ciutat que està
molt abandonada i les entitats su-pramunicipals, com la Diputació il’AMB, han de compensar d’algunamanera aquests greuges.
El 2015, una de les puntes dellança del seu programa electo-ral era la remunicipalització delsserveis privatitzats, com la ne-teja i l’aigua. Som al 2019 i aixòestà lluny de ser una realitat. In-sistiran en aquesta promesa?Sí, però no tenim un mecanismeràpid per arribar i començar amunicipalitzar-ho tot. En el cas del’aigua, per exemple, vam apun-tar-nos a l’associació de munici-pis per la remunicipalització del’aigua. I pel que fa a la neteja,quan vam començar hi havia lacotilla que ens posa la llei que re-gula els règims locals, la cone-guda com a Llei Montoro, quecondiciona molts aspectes, coml’augment de personal. Aquestamunicipalització, de moment, noes pot fer directament, perquè nopots augmentar la plantilla detreballadors i treballadores de l’A-juntament, sinó que s’ha de fer,com a molt, a través d’una em-presa municipal.
Van ser agosarats amb les pro-meses fa quatre anys?Ara som més realistes pel que fa alstempos, les possibilitats i les condi-cions respecte de les expectativesque ens vam crear. Per poder re-municipalitzar necessitàvem conèi-xer profundament els contractes. Elque no farem aquesta vegada és feruna promesa electoral a l’alça, sinóque direm que seguirem treballantper la remunicipalització dels ser-veis, perquè ara tenim més einesper poder-ho fer. Per exemple,tenim clar que la municipalitzacióde les escoles bressol és possible.
Mentre vostè era alcaldessa, desde la PAH i la PAC li van criticarque no s’estava fent prou per so-lucionar el problema de l’habi-tatge. Es va fer tot el possible enaquest àmbit?Diríem que fer tot el possible no varepresentar trobar totes les solu-cions necessàries. Però vam fer mésque el que està fent el govern ac-tual.
També fa menys temps que go-verna.Sí, però el compromís polític del se-nyor Pastor no és el mateix que te-níem nosaltres. En aquests deumesos no s’ha avançat respecte als8 milions d’euros que teníem reser-vats per fer o comprar habitatgepúblic. Dos pisos que els vam dei-xar enllestits per a emergència elsvan adjudicar. Jo entenc que lapressió és molt alta, però és impor-tant tenir pisos d’emergència. Quanva passar l’incendi de Sant Roc notenien ni un sol habitatge i les famí-lies que ho van patir ara ho estanpassant molt malament.
Però què ha passat amb els 8 mi-lions d’euros que cita?A veure... No és que l’Ajuntamenttingui els 8 milions en un calaix.Això és mentida. El que fa que elconsistori pugui pressupostar in-versions és la capacitat que téd’endeutar-se. A mesura que vanecessitant aquests diners, va fentels proveïments per invertir-los. Elque és lamentable és que vaginpassant els mesos i d’aquests 8 mi-lions d’euros, que estan aprovats iconsensuats al ple, no s’hagin co-mençat a executar despeses.
Per què no ho van fer vostès men-tre governaven? Perquè quan nosaltres vam arribar
al govern el 2015, l’Ajuntament deBadalona estava immers en un plad’ajustament. Qui portava les finan-ces municipals era l’Estat. Per poderarribar a tenir aquests 8 milions, vamhaver de treballar, primer, per tenirun pressupost municipal propi. Per-què quan nosaltres vam arribar hihavia un pressupost prorrogat d’Al-biol. Quan vam aconseguir sortir delpla d’ajustament, llavors la Llei Mon-toro ens limitava... El pressupost ésuna hipòtesi sobre els diners quetindràs. Però pot ser que et quediscurt. Per exemple, pots pressupos-tar 10, però pots aconseguir-ne 15si hi ha molt moviment, molta cons-trucció... Doncs aquests 5 de dife-rència no els pots incorporar.
Són per pagar deute.Exacte. I si executes un 90% delpressupost, el 10% que quedatambé és per pagar deute. El 2017nosaltres ja vam aprovar un pressu-post sanejat. Vam fer la millor gestióque es pot fer: vam apujar el pres-supost al mateix temps que redu-
íem el deute. Vam trobar una formad’esquivar les restriccions de la LleiMontoro i, com que havíem eixugattant el deute, immediatament ensvam poder tornar a endeutar. L’ad-ministració pública posa moltes tra-ves per fer polítiques socials.4
“El front amplid’esquerres nos’ha pogut ferper tacticismeelectoralista”
“Nosaltres vam apujar el pressupost i alhora vamreduir el deute“
| 10
línianord.cat 25 d’abril del 2019 Entrevista
3Tenint en compte tots aquestsaspectes, totes aquestes dificul-tats burocràtiques, què es potfer per donar resposta al greuproblema de l’habitatge a Bada-lona?L’administració és lenta, però ho ésencara més si no la poses en marxamai. Durant els tres anys que vaigser alcaldessa va haver-hi moltstemes que no s’havien tractat mai ique nosaltres vam engegar. Comque no estem condicionats per l’e-lectoralisme, vam fer polítiques alservei de la ciutat i vam engegarprojectes sense fer càlculs electo-rals. I amb el tema dels pisos passael mateix. És clar, és molt lent. Peròquan van fer la moció de censura,si en comptes d’aturar tot el quehavíem fet ho haguessin continuat,potser ja hauria donat fruits. Busca-rem solucions, dins de la legalitatperò d’una manera més ràpida,perquè estem en una situació desumma emergència.
Aquesta situació d’emergènciaes veu als serveis socials. L’abrilde 2018 hi havia prop de 90 fa-mílies esperant un habitatge.Com es pot evitar el col·lapsedels serveis socials?A la taula d’emergència li hand’entrar pisos, els posi l’Estat o laGeneralitat. No es pot deixar elsmunicipis abandonats en unaqüestió que no és competènciamunicipal, però de la qual patimles conseqüències de tantes famí-lies afectades.
Des de l’Ajuntament, per tant, noes pot fer res més?Nosaltres podem construir o com-prar habitatge. Però, mentrestant, laGeneralitat, l’Estat i els bancs han deposar pisos per solucionar la llistad’espera. Perquè ells tenen pisos.Nosaltres també ho podríem fer,però quan en tinguem. En tot cas,ho hem de fer totes les administra-cions, no només nosaltres.
Els treballadors dels serveis demanteniment també denuncienuna situació de col·lapse.Totalment.
Hi ha un problema estructural al’Ajuntament?Hi ha un problema estructural que
té a veure amb diverses coses. Nos-altres vam fer un estudi on hi haviauna proposta de professionalitzacióper canviar la manera de funcionardel consistori. L’Ajuntament estàfuncionant com una administraciópública del segle XIX. Molt vertical,sense grups de projectes que tre-ballin de forma horitzontal... Hi hatemes concrets que els tracten, pot-ser, vuit departaments. El cliente-lisme també ha fet molt mal al’Ajuntament. Fa molts anys que noes fan oposicions, no hi ha carreraprofessional, els treballadors nopoden progressar encara que esformin... Les direccions d’àrea i de lagerència de l’empresa municipalhan de ser professionals. No podenestar subjectes al mandat políticamb càrrecs que són de confiançapolítica. Per això volíem implemen-tar un model professional.
Però no ho van poder fer.No, perquè això necessitava majoriaabsoluta i el PSC ens va dir que noens ho aprovaria. És per coses comaquesta que ara tenim molt clar quenecessitem tenir majoria, perquè dela majoria en depenen moltes coses.
A banda de possibles majoriesd’un color o d’un altre, potser elque necessita la ciutat és un pro-jecte compartit a llarg termini.Totalment. El que nosaltres pro-posem és que pactem un modelde ciutat en un consell de ciutat,amb participació de les entitats,del veïnat i de tots els grups mu-nicipals. Hem de saber si aquestaciutat, d’aquí a deu anys, ha detenir un auditori o no, quantes pis-cines més necessita, quantes es-coles, quants mercats... Tot aixòs’hauria de decidir en bloc i pac-tar-ho, perquè encara que canviïnels governs municipals les coseses vagin fent.
Però vostè això ho veu viable, te-nint en compte com està el climapolític a la ciutat? Jo crec que, per responsabilitat po-lítica, hi ha uns mínims que hem deser capaços de pactar. Per tant, siper fer aquesta planificació de ciu-tat comptem amb la participacióde la ciutadania i en surt un com-promís en el qual les entitats i laciutadania s’han posat d’acord, jo
crec que cap partit polític podràtirar-ho enrere. És una necessitatque tenim, perquè si no ens estemquedant enrere. Vagis a la ciutatque vagis t’adones que aquí a Ba-dalona durant molts anys ha pas-sat alguna cosa que no ha passat aaltres ciutats, les quals estan moltmés avançades en temes d’espaipúblic i equipaments. I crec queaixò es deu al fet que aquí hi ha unbloqueig intern per la picabarallaen la manera de planificar la ciutat.
Una de les primeres decisionsque va prendre Pastor quan vaarribar a l’alcaldia va ser reformarel model de la Guàrdia Urbanaque vostè havia implementat.Vostè farà el mateix si recuperal’alcaldia?No l’ha reformat gaire. Ells necessi-taven dir que canviarien la GuàrdiaUrbana, però en realitat la gran in-versió la vam fer nosaltres: cotxesnous, ràdios noves, transmissorsnous, sistema GPS... Ara fan moltapropaganda de les noves places dela Guàrdia Urbana, quan no són peraugmentar el nombre d’agents sinóper suplir els que es jubilen. L’aug-ment el vam fer nosaltres. Nosaltressí que vam crear places noves.
Per tant, no faria un nou canviestructural a la Guàrdia Urbana.Bé, en tot cas, restabliré, si s’ha tocatgaire, el que vam fer nosaltres, per-què era un bon pla de seguretat. Elque passa és que hi ha altres temesque s’han de resoldre, com la mancad’efectius. Però això ells no ho hanresolt. Preguntin les hores extra queestà fent la Guàrdia Urbana.
L’expresident de FAMPAS, DavidGuerrero, es presenta a la sevallista electoral. Tenen algun placoncret per millorar la planifica-ció escolar que exigeixen des dela comunitat educativa?Aquest mandat ha de ser decisiuper desencallar les construccions,lluitar contra la segregació escolar ila manca de places públiques.
Quina serà la seva primera deci-sió si recupera l’alcaldia?Pactar amb l’oposició un canvi demodel de la gestió municipal. Aixòho hem d’afrontar des del primerminut per sortir del col·lapse.<
“El clientelismeha fet molt mala l’Ajuntament:cal un modelprofessional”
“Quan va passarl’incendi deSant Roc no hihavia ni un solpis públic”
“La gran inversióa la GuàrdiaUrbana la vam fernosaltres quangovernàvem”
“L’Ajuntament està funcionant comuna administració del segle XIX”
– Després de tot el que hapassat, vostè i Pastor podriengovernar conjuntament?
– La clau és el que voti la ciutadania.
– D’acord, però suposem queaquest fos l’escenari...
– Jo no tinc ressentimentpersonal.
– Pastor se’n riu, fins i tot, delnom de la seva candidatura...
– És d’una baixesa... És molt trist.
13 |
línianord.cat25 d’abril del 2019
4La Renda Garantida de Ciuta-dania (RGC), aprovada al Parla-ment de Catalunya el juliol de2017, es va crear per millorar laqualitat de vida de les personesmés vulnerables i contribuir a laseva inserció laboral. La seva im-plementació està sent progressi-va i es durà a terme fins a l’abril de2020, quan totes les persones be-neficiàries ja en cobraran el 100%.
Avui, el nombre de beneficia-ris de l’RGC és de 120.500 perso-nes, de les quals un 85% han sig-
nat el compromís del pla d’inser-ció laboral.
Aquesta orientació cap al mer-cat de treball ha fet que 4.024persones hagin trobat feina des dela sol·licitud com a beneficiàries del’RGC i que més de 8.400 personesel darrer mes estiguin cercant fei-na pel fet de percebre l’RGC. L’RGC
ha estat una millora objectiva res-pecte de les anteriors prestacions,tant pel que fa a l’import de la pres-tació –que en tots els casos hacrescut i en alguns ho ha fet de for-ma considerable–, com pel que faal nombre de persones que com-pleixen les condicions per accedir-hi i han passat de no cobrar capprestació a rebre aquest ajut.
En aquest sentit, hi ha hagutun increment del 92% respecte dela població coberta anteriormentper la Renda Mínima d’Inserció (alsetembre 2017, 62.525 personespercebien la RMI) i ha servit perampliar la cobertura dels col·lec-tius més desafavorits millorant laseva qualitat de vida. Un exempled’això són els pensionistes ambpensions més baixes o les perso-nes soles perceptores de subsidisper desocupació (aquestes últimeshan vist incrementat els ingressosen 174 euros respecte al que per-cebien abans).
MÉS BENEFICIARISTot plegat ha provocat que s’hagiaugmentat el nombre de personesque compleixen els requisits entreels sol·licitants. Aquest augments’ha degut principalment a la mi-
llora en la informació del que és larenda garantida entre els possiblesbeneficiaris i al pla de xoc per a laformació sobre l’RGC per a millo-rar l’orientació.
Amb aquestes actuacions s’haaconseguit incrementar el nombre
de resolucions que compleixen elsrequisits. Entre setembre 2017 ijuny de 2018 els complien un 9%,entre juny de 2018 i setembre de2018 un 14%, i des de setembre de2018 fins a març de 2019 s'ha arri-bat a un 30%.
Per tant, la taxa de resolucionsque compleixen els requisits s’hadoblat des del mes de maig de2018. Per últim, també s’ha acon-seguit millorar el temps de res-posta dels expedients de rendagarantida de ciutadania, que ac-tualment ja es tanquen en dosmesos i mig.
120.000 beneficiaris» La Renda Garantida de Ciutadania (RGC) millora la qualitat de vida dels més vulnerables» Fins al dia d’avui 4.000 persones han trobat feina gràcies als plans d’inserció laboral
4Xavier Villarejo, director Socialde la Fundació ARED ens expli-ca el cas de la Tamara, una de lespersones beneficiàries de la Ren-da Garantida de Ciutadania queva seguir un dels cursos de for-mació que va permetre que s’in-serís laboralment de maneraexitosa.
La Tamara és una dona de 28anys, que no tenia habitatge,sense xarxa social i es trobavades de l’any 2007 sense treballar(aturada de llarga durada). No-més tenia una experiència la-boral procedent d’un pla d’ocu-pació com a pintora.
A principis de juliol de l’any2018 va començar la seva for-mació. Per tal de detectar quineseren les seves habilitats i quin ti-pus de feina podia fer millor, esva analitzar i posar al dia el seuperfil professional. Parlant ambella i tenint en compte que li fal-tava formació laboral, que sesentia insegura en relació a tor-nar a treballar i que la seva si-tuació emocional era complexa,
es va apostar per fer-li un acom-panyament individualitzat. Ambaquesta feina propera de se-guiment es van treballar les ba-rreres emocionals i les dificultatsper fer front a una entrevista deselecció.
CONTRACTE LABORALAmb l’acompanyament de laFundació ARED va aconseguiruna contractació laboral, de 6mesos, amb un salari d’uns 1.000euros nets com a personal deneteja, a dins del Programa Tre-ball i Formació de la Renda Ga-rantida de Ciutadania del De-partament de Treball, Afers So-cials i Famílies per a entitatssense ànim de lucre.
La història d’èxit de la Ta-mara demostra que, amb un su-port continuat en les accionsd’orientació professional cap almercat laboral, formació i re-forç de les competències bàsi-ques, es pot treballar i millorarl’autonomia i la capacitat de re-tornar al món laboral.
La història de la Tamara
El 85% de la gent esbeneficia del plad’inserció laboral
Les resolucions favorables s'han doblat des de 2018
Cada unitat familiar rep una quantitat econòmica en funció dels membres que la integren. Fotos i Infografia: Arxiu, Generalitat i Línia
rendagarantida.gencat.cat
Pàgines especials
1
2
3
4
línianord.cat25 d’abril del 2019
17 |
Aquests darrers quatre anys, l’Ajuntament de Badalonaha tingut dos governs municipals diferents. Quin con-sidera que ho ha fet millor?Pel que fa a la gestió, els socialistes, però no per haver fetmeravelles. El govern de Guanyem va expulsar el talent i elsprocessos participatius no arribaven a concretar-se.
Si després del maig formés part del govern municipal,quina seria la primera decisió que s’hauria de prendre?Consensuar objectius clars de ciutat i transformar l’organit-zació municipal per fer-la eficient i que doni respostes realsals problemes reals de la gent. L’Ajuntament ha d’impulsarla creació de riquesa i la millora de la ciutat, no frenar-la. Nisocialistes, ni PP, ni Guanyem se l’han cregut mai.
Què proposa per solucionar el greu problema d’accés al’habitatge que hi ha al municipi?Col·laborar amb la Generalitat en la creació i gestió de l’ha-bitatge públic. Regularitzar les ocupacions il·legals (ni fo-mentar-les, ni inflar la problemàtica). Constituirem un equipque en el mínim temps possible alliberi els pisos ocupats iels posi en lloguer públic. Tots els habitatges de la banca idels fons voltors han de passar a patrimoni públic. Això síque és fer República: fugir de la demagògia i treballar per lajustícia i la igualtat d’oportunitats.
Què hauria de fer el pròxim govern municipal per so-lucionar els problemes que pateixen els centres edu-catius públics de la ciutat?No enganyar! No es poden cedir solars inservibles per cons-truir escoles i després reclamar quan l’Ajuntament no ha fetbé la feina. L’Ajuntament no pot oblidar les seves obliga-cions. Cedirem els terrenys que calgui per fer les escoles ireclamarem a Ensenyament que compleixi. No serem uninterlocutor dòcil per a la Conselleria. Cal millorar les ràtiosde professorat, especialment en les zones de més dificultatssocials. Afrontarem l’absentisme escolar, que castiga leszones més febles socialment.
Guanyem i ERC concorreran a les eleccions conjunta-ment. Si aquesta coalició, finalment, acaba sent la mésvotada, li donaran el seu suport?Els nostres valors són la democràcia i la convivència. Pertant, podem donar suport a un pacte que barri el pas a l’ex-trema dreta. Amb tot, pensem que la llista més votadaserem nosaltres. Esperem que les altres llistes democràti-ques siguin capaces de donar-nos suport.
David Torrents (JxCat)
“Farem un equip que alliberi els pisos ocupats i els posi en lloguer públic: els pisos de la
banca han de ser públics”
Han decidit no sumar-se a la candidatura conjunta ambels partits que formaven l’anterior govern municipal.Quin és el principal motiu d’aquesta decisió?Fa quatre anys, els tres partits de l’anterior govern munici-pal es van presentar per separat. Badalona en Comú Podemés una nova candidatura a on participen persones a títol in-dividual i altres provinents d’ICV, EUiA i Podem. Som la ga-rantia que les diferents sensibilitats d’esquerres ens posemd’acord en un nou govern progressista.
En què es diferenciarà la seva proposta municipal de laque puguin fer Guanyem i ERC conjuntament?Som l’únic espai que defensem una democràcia de quali-tat basant-nos en el diàleg i l’entesa entre totes les forcesprogressistes de Badalona. No posarem en joc un governd’esquerres per picabaralles alienes als problemes de la ciu-tat. Serem la punta de llança d’un pacte per a la modernit-zació i l’eficiència de l’administració de l’Ajuntament deBadalona, per sortir de la paràlisi del govern actual.
Creu que els ciutadans tindran clar amb qui es pre-senta, finalment, Podem?No hi ha cap dubte que Podem Badalona forma part de lanostra candidatura. Sumem perfils de diferents barris de laciutat, diferents experiències, on predominen les dones iles persones joves, moltes amb experiència de govern. Capde nosaltres viu professionalment de la política.
Què s’hauria d’haver fet diferent des de l’anterior go-vern per evitar la moció de censura que el va fer caure?No s’hauria d’haver presentat una qüestió de confiança perpart de l’anterior alcaldessa. En segon lloc, el govern deGuanyem, ERC i ICV-EUiA governava en minoria i necessi-tava el suport del PSC. Els enfrontaments entre Guanyem iel PSC van ser nefastos per aconseguir l’estabilitat que ne-cessitava la ciutat. A causa d’això, no s’han pogut acabarmolts projectes iniciats per l’anterior govern.
Creu que el PSC estarà disposat a tornar a fer possibleun govern d’esquerres si no el lidera Pastor?Això ho han de respondre ells, però recentment han deci-dit pactar amb el PP i Cs per tenir l’alcaldia amb l’únic ob-jectiu de fer campanya electoral utilitzant els recursospúblics. Nosaltres farem tot el possible per convèncer-losque no tornin a pactar amb la dreta. El que tenim clar ésque som l’única garantia per aconseguir un govern pro-gressista, plural i estable.
Aïda Llauradó (Badalona en Comú)
“Els enfrontaments entre Guanyem i PSC van ser nefastos
per aconseguir l’estabilitat que necessitava la ciutat”
Ciutadans va donar suport a la moció de censura queva permetre la investidura del candidat del PSC, ÁlexPastor. Al gener, però, Cs va abandonar la regidoria deldistricte 2. Va ser un error donar suport al PSC?Vam ser clau en el canvi de govern municipal. Hi havia ungovern radical que va abandonar els barris i només es vapreocupar pel procés independentista. I no vam abandonarel nou govern a la seva sort l’endemà, com va fer el PP. Cs vatreballar lleialment amb el PSC en la regidoria del districte2, lluitant, per exemple, per una nova biblioteca a Lloreda.El PSC va aprovar els pressupostos de 2019 amb ERC, Gua-nyem i ICV-EUiA, i no va tenir en compte aquest projecte.Això va motivar, per coherència, la nostra renúncia a la re-gidoria d’aquest districte. El nostre objectiu és fer una polí-tica útil per a Badalona i no ocupar les butaques.
Ha criticat aquesta legislatura que l’Ajuntament té unproblema estructural. Què proposa per solucionar-ho?Ciutadans té un pla per reestructurar l’Ajuntament i acon-seguir que sigui més eficaç en els serveis que presta. El platé en compte que l’optimització dels organismes de gestióde serveis, amb les particularitats d’una administració pú-blica, passen per tres eixos: la consideració de les necessi-tats dels treballadors, l’actualització dels recursos materialsi l’automatització dels processos administratius.
Confia que aquest cop podran aconseguir uns millorsresultats que el 2015, quan van obtenir un regidor?Ciutadans millorarà els seus resultats respecte del 2015,com per cert s’ha demostrat en totes les eleccions ques’han celebrat des d’aquelles eleccions municipals.
Si vostès pugen, és probable que vagi en detriment delPP i que aleshores Albiol tregui pitjors resultats, la qualcosa podria afavorir la candidatura de Sabater...Crec que en les eleccions municipals hi haurà un augmentdel vot constitucionalista, respecte a les de 2015, i PP-PSC-Cs podrien passar de 15 regidors a 16 o 17, ja que la malagestió de Dolors Sabater faria que el vot no independen-tista que va donar suport a Guanyem, pugui anar al PSC oa Cs, com ha passat a les últimes eleccions autonòmiques.
Creu que el PSC tornarà a investir Sabater, si els resul-tats electorals són similars als de fa quatre anys?Caldria preguntar al PSC a qui donarà suport. Però unaltre govern de Dolors Sabater seria una mala notícia perals barris de Badalona.
Juan Miguel López (Cs)
“Hi haurà un augment del votconstitucionalista a les eleccions
i PP-PSC-Cs podrien passar de 15 regidors a 16 o 17”
Badalona - Eleccions municipals 2019
Badalona: parlen els partits» JxCat no descarta pactar per “barrar el pas a la dreta” i els comuns advoquen per “convèncer” el PSC» Ciutadans, en canvi, creu que augmentarà el “vot constitucionalista” per “la mala gestió” de Sabater
línianord.cat 25 d’abril del 2019
| 18
Badalona
SOLIDARITAT4Després de mésde tres mesos bloquejat, l’OpenArms va tornar a navegar di-marts. Ho va fer a les tres de latarda des del port de Barcelona,on feia 100 dies que estava atu-rat després que el 8 de gener elgovern espanyol els denegués elpermís per salpar cap al Medi-terrani central. L’argument va serque Itàlia i Malta no els deixariendesembarcar i que el vaixell noreuneix les condicions necessà-ries per portar els nàufrags finsa Espanya.La bona notícia, que s’havia
confirmat dimecres passat -la in-tenció era sortir divendres però elmal temps no ho va permetre–, téun regust agredolç. I és que l’OpenArms només pot transportar ma-terial humanitari i no podrà fertasques de rescat. D’aquesta manera, doncs, el
vaixell té les illes gregues de Sa-mos i Lesbos com la seva prime-ra destinació, on repartirà bona
part del material humà que trans-porta. Està previst que la traves-sia duri gairebé 10 dies. De totes maneres, Òscar
Camps, el director de ProactivaOpen Arms, va voler deixar clarabans que el vaixell salpés que sies troben en una situació “on hihagi vides en joc” faran prevaldreel dret marítim internacional perdavant de l’autorització del Mi-nisteri de Foment, que només els
permet transportar material hu-manitari.
ONADA DE SUPORTEl bloqueig de l’Open Arms haprovocat que l’entitat hagi rebutuna onada de suports, tant de per-sones anònimes com de famosos.Fa pocs dies, per exemple, es vapoder veure Pep Guardiola ambel jersei de Proactiva Open Armsen una roda de premsa.
L’Open Arms, dimarts, en el moment de salpar. Foto: Miquel Codolar/ACN
L’Open Arms torna al mar peròno podrà rescatar nàufrags
» El vaixell portava 100 dies bloquejat al port de Barcelona» L’ONG badalonina deixa clar que “si hi ha vides en joc”, actuarà
Guanyem i ERC volen dedicarun carrer a Neus Català
MEMÒRIA HISTÒRICA4Guan-yem Badalona i ERC van aprofi-tar l’ofrena floral que van fer dijouspassat al memorial a les víctimesdel franquisme que hi ha al Fòrumper proposar canviar el nom delcarrer General Weyler pel de NeusCatalà, la supervivent del camp deconcentració de Ravensbrück queva morir el 13 d’abril. Durant l’ofrena, Dolors Sa-
bater i Oriol Lladó van dir que por-taran la proposta al Ple de dimarts.
MÀRIUS DÍAZ D’altra banda, la candidatura deGuanyem Badalona en Comú i
ERC-Avancem-Mes van confir-mar ahir que Màrius Díaz, el pri-mer alcalde (PSUC) després de ladictadura, tancarà la llista de lesmunicipals del 26 de maig. A lallista també hi seran EduardoAlessandria, vicepresident d’Òm-niu, i l’exportaveu de la MareaPensionista Francesc Castillo.Per últim, Sabater i Lladó
també han anunciat que, si tor-nen a governar, impulsaran la se-gona fase de construcció de laplaça Trafalgar i presentar unaproposta que contempla treure eltrànsit del carrer Francesc Ley-ret des d’aquest estiu.
Sánchez, des de Badalona:“Mai no hi haurà referèndum”POLÍTICA4El president del go-vern espanyol, Pedro Sánchez, vavisitar Badalona dijous passat enel marc de la campanya electoralde les eleccions espanyoles que secelebraran aquest diumenge. Durant el míting, que es va fer
al Teatre Blas Infante, Sánchez, talcom va recollir l’ACN, va voler avi-sar els líders independentistesque “mai no hi haurà referèndumi mai hi haurà independència”, almateix temps que va afegir que
“no permetrem que es trenquiamb la Constitució i amb l'Esta-tut”. El president espanyol va dirque la seva proposta per Cata-lunya és la mateixa que per a laresta d’Espanya i consisteix a “po-sar a les persones al centre de l’ac-ció política”.L’alcalde Álex Pastor, per la
seva banda, va afirmar que Sán-chez i ell van fer un pas endavant“que ha canviat el rumb d’Es-panya i Badalona”.
Política | ERC tancarà la campanya a la plaça de la PlanaERC tancarà aquest divendres la seva campanya electoral de cara a les eleccions
espanyoles de diumenge amb un acte a la plaça de la Plana, que arrencarà a les setde la tarda. Hi seran, entre altres, Gabriel Rufián, Pere Aragonès i Roger Torrent.
Sabater i Lladó, durant l’ofrena floral al Fòrum. Foto: Twitter (@mariadolorsa)
Pedro Sánchez. Foto: Sílvia Jardí/ACN
Els comuns porten a la sevallista la número dos de PodemPOLÍTICA4Badalona en ComúPodem, la candidatura encap-çalada per Aïda Llauradó, por-tarà a la candidata que va perdreles primàries de Podem, RosaTrenado, com a número dos dela seva llista per les eleccions mu-nicipals de Badalona.Trenado va rebre 140 vots a
les primàries que Podem va cele-brar al febrer, només 16 votsmenys que el candidat que final-ment va guanyar les votacions,Andreu Escobar (156 vots, un52% del total), el qual no anirà ales llistes de Badalona en Comú.
Els comuns han hagut d’arri-bar a un acord electoral amb la di-recció catalana de Podem, desprésque aquesta desautoritzés el guan-yador de les primàries a Badalo-na. Escobar apostava per pre-sentar-se amb Guanyem i ERC iaixí ho van reafirmar en una as-semblea, que no ha estat recone-guda per Podem Catalunya.En un comunicat, Badalona
en Comú Podem ha asseguratque pretenen “concentrar el votd’esquerres a la ciutat” i que tei-xiran “les aliances suficients” pera fer possible els seus objectius.
línianord.cat 25 d’abril del 2019
| 20
Santa Coloma
Cs porta el vicepresidentandalús per fer campanya
POLÍTICA4Ciutadans va cele-brar ahir al Parc Europa un nouacte que va barrejar les cam-panyes electorals de les eleccionsespanyoles d’aquest diumenge ide les municipals del 26 de maig.La formació taronja va portar finsa Santa Coloma el vicepresidentde la Junta d’Andalusia, JuanMarín, que va tenir al costat Ca-rina Mejías, número cinc perBarcelona de la llista al Congrés,i a l’alcaldable Dimas Gragera.“Pedro Sánchez deia que te-
nim una llista negra a Andalusia.Per a llistes d’espera, les que tenim
de dependents sense atendre, llis-tes d’espera de visites mèdiques id’indemnitzacions que pagar perla mala gestió del PSOE”, va as-segurar el vicepresident andalúsdurant l’acte.Per altra banda, Mejías va
afirmar que diumenge enviaranSánchez a l’oposició. “Ens van dirque era impossible guanyar a Ca-talunya i ho vam aconseguir.Ens van dir que era impossiblefer fora el PSOE del govern d’An-dalusia i ho vam aconseguir”, vaassegurar la número cinc perBarcelona al Congrés.
Zambrana (PP) vol millorar la seguretat de la ciutat
POLÍTICA4L’Hotel Ibis de l’a-vinguda Pallaresa va acollir ahiral vespre la presentació oficial delcandidat del PP a l’alcaldia, Da-vid Zambrana. A l’acte també hiva assistir el líder del PP català,Alejandro Fernández. Els populars aspiren a millo-
rar els resultats que van obtenir el2015, quan van aconseguir dos re-gidors. Zambrana va ser confirmatel passat mes de gener com el can-didat dels populars després queLaura Rodera anunciés que re-nunciava a repetir com a cap de fi-les dels populars. Al gener Zam-
brana, tal com va fer ahir, va dei-xar clar que les seves prioritats se-ran “solucionar els problemes deSanta Coloma, com ara la segu-retat, la neteja i el respecte per l’es-pai públic”.Zambrana va anunciar fa una
setmana a Twitter quin seria undels seus objectius si és escollit al-calde: acabar amb les ocupacions.“Amb el PP, als ocupes se’ls hi aca-barà la festa. Se’ls desnonarà en 24hores com a màxim i, si no, tin-dran penes d’entre un i tres anysde presó”, va assenyalar el noucandidat del PP adrianenc.
Eleccions | El Front Republicà fa campanya a la ciutatEl Front Republicà va passar ahir per Santa Coloma per fer un acte de campanya de caraa les eleccions espanyoles de diumenge. Els dos protagonistes de l’acte van ser el núme-
ro 1 de la formació, Albano-Dante Fachin i l’exdiputat de la CUP Antonio Baños.
SOCIETAT4Els veïns i veïnes deSanta Coloma aposten per laremunicipalització de l’aigua.La Federació d’Associacions deVeïns i Veïnes de Santa Colomade Gramenet (Favgram) ha im-pulsat el Pacte Social i Institu-cional per l’aigua al Municipi,juntament amb les entitats Aiguaés Vida, el Moviment Aigua Pú-blica i Democràtica i l’Associacióde Municipis i Entitats per l’Ai-gua Pública.L’objectiu d’aquest pacte és
que el pròxim govern municipalque agafi les regnes de l’Ajunta-ment després de les eleccions delmaig es comprometi a treballarper la implementació d’un mo-del de gestió pública de l’aigua,no només al municipi, sinó en elmarc de l’àrea metropolitana deBarcelona.Des de Favgram esperen que
tots els candidats i candidates al’Ajuntament de Santa Colomas’adhereixin al pacte. Per aquest
motiu, l’entitat veïnal ha orga-nitzat un acte públic de firma deldocument que es farà al riu Be-sòs el pròxim 2 de maig.
UN PACTE SUPRAMUNICIPALPactes d’aquest tipus s’estanpromovent a diversos municipisde Catalunya. Entre les deman-des bàsiques que s’estableixen aldocument es contempla consi-derar que el Dret Humà a l’Aigua
i al Sanejament és un dret uni-versal, inalienable i inviolable detota persona i que, per tant, ha deser garantit en la seva totalitat.A més, demanen també apli-
car “una política d’aigua que pre-servi els ecosistemes aquàtics deles conques que abasteixen el te-rritori”, així com la creació d’unespai de concertació social sobrel’aigua amb l’objectiu de fomen-tar “una nova cultura de l’aigua”.
El Besòs serà l’escenari de la firma del Pacte Social per l’aigua. Foto: Arxiu
Les entitats veïnals aposten per la gestió pública de l’aigua» Quatre associacions demanen la remunicipalització del servei» Impulsen un manifest que es firmarà en un acte el 2 de maig
Santa Coloma commemora el Dia de la Visibilitat Lèsbica
SOCIETAT4L’Ajuntament deSanta Coloma commemora avuiel Dia de la Visibilitat Lèsbicaamb una xerrada al RainbowCafè del Pompeu Lab. L’acte por-ta el nom de “Sí, sí, som així” i secentrarà en les accions per donarvisibilitat a les lesbianes.A la xerrada es parlarà del si-
lenci que envolta a les dones les-bianes, els reptes per conquerirespais i visibilitzar les realitatsafectives-sexuals, crear refe-
rents i lluitar contra els tòpics iels estereotips.El Dia de la Visibilitat Lèsbi-
ca se celebra el 26 d’abril de cadaany i es va commemorar per pri-mer cop a Espanya l’any 2008.
CICLE D’ACTIVITATSL’acte forma part de la progra-mació de la Primavera dels Drets,que continuarà dimarts vinentamb un “conta contes diversos”a la Biblioteca del Fondo.
línianord.cat 25 d’abril del 2019
Sant Adrià
21 |
Wagensberg (ERC) alerta del“perill” d’un pacte PSOE-Cs
POLÍTICA4La plaça de la Vila vaacollir el 14 d’abril un acte d’ERCde la campanya electoral de leseleccions espanyoles que se ce-lebren aquest diumenge. El pro-tagonista va ser el diputat repu-blicà Ruben Wagensberg, que vaalertar del “perill” d’un pacte delPSOE i Ciutadans o del possibletripartit, s’hi va referir com a “tri-fachito”, de PP, Ciutadans i Vox.Wagensberg, impulsor de la
plataforma Volem Acollir, vadenunciar que l’extrema dreta
atia l’odi entre les classes popu-lars “enfrontant les personesper raó del seu origen”. En paral·lel, el diputat d’ERC
també va fer referència al dramadels migrants que creuen el Me-diterrani per arribar a Europa.Wagensberg va denunciar que, enels últims 17 anys, han mort mésde 40.000 persones i es va mos-trar molt crític amb el bloqueigque el govern de Pedro Sánchezha mantingut durant 100 dies alvaixell de Proactiva Open Arms.
POLÍTICA4La cap de llista delPSC per Barcelona a les eleccionsespanyoles d’aquest diumenge,Meritxell Batet, va visitar el pas-sat 16 d’abril Sant Adrià per fercampanya. Durant la seva in-tervenció, la també ministra vaalertar a l’independentisme que“mentre hi hagi un govern so-cialista no es farà un referèndumd’autodeterminació”.En aquesta línia, Batet va fer
referència a l’advertiment quehavia fet hores abans el presi-
dent espanyol, Pedro Sánchez.Sánchez havia avisat que nomésnegociarà la investidura ambERC si renuncia al referèndum.La ministra va acusar ERC devoler “negar el diàleg” amb lanova proposta de referèndumque els republicans han fet enaquesta campanya i va deixarclar que serà “difícil” arribar aun acord d’investidura si man-tenen aquesta condició perquè“el dret a l’autodeterminacióno és legal” a Espanya.
Durant la visita als Encants,la candidata socialista va volercentrar el seu discurs en les po-lítiques socials i va prometreaprovar mesures per lluitar con-tra la pobresa infantil. Per últim, Batet també va re-
cordar que els pressupostosque “la pinça de la dreta i els in-dependentistes” va tombar in-corporaven una partida de 600milions d’euros contra la po-bresa infantil i per crear un in-grés mínim vital.
Una imatge de l’acte del passat 14 d’abril. Foto: Twitter (@SAB_ERC)
Batet veu difícil l’acord amb ERC
Política | MES Sant Adrià es presenta a les eleccions municipalsL’assemblea local de MES Sant Adrià ha decidit presentar-se novament en solitari a les
eleccions municipals del pròxim 26 de maig. La candidatura tornarà a estar encapçalada per Isabel Marcuello. Des del partit afirmen que el seu programa “prioritzarà les persones”.
Batet conversant amb l’alcalde Joan Callau. Foto: Sílvia Jardí/ACN
Els comuns es divideixen a SantAdrià. L’assemblea local d’EnComú Podem va anunciar fa unasetmana que es presentarien a leseleccions municipals amb SantAdrià en Comú. Aquesta setma-na, però, s’ha fet públic que hihaurà una altra candidatura, Mo-vem Sant Adrià-En Comú Guan-yem (MSA), la qual estarà en-capçalada per l’actual regidord’ICV-EUiA, Gregorio Camacho.“No ens vam sentir represen-
tats per l’assemblea”, assenyalaCamacho a Línia Nord. L’assem-blea local d’En Comú Podem vadecidir presentar-se sota la mar-ca de Sant Adrià en Comú (SAC)i sense el paraigua de Catalunya enComú Podem (CECP) en l’àmbitsupramunicipal. Tot i això, lacandidata que va guanyar les pri-
màries dels comuns, Irene Alda-bert, serà la cap de llista de SAC.Camacho explica que el fet
que els vots de SAC no sumessinper CEPC a les administracionssupramunicipals ha estat el prin-cipal motiu que els ha portat apresentar una nova candidatura“amb presses i corrent”. Finalment, seran els vots de
MAS els que sumaran per CEPC,ja que la direcció nacional delpartit ha avalat la seva candida-tura, encara que no hagin celebratprimàries per constituir la llista.
La número 4 a la llista deSAC, Patricia da Silva, afirmaque l’important per ells és “launió de l’esquerra a Sant Adrià”i no per qui sumin els vots enl’àmbit supramunicipal. Da Sil-va subratlla que convocaran unaassemblea per avaluar aquestanova situació electoral.Camacho, però, ha deixat
clar que la seva intenció és “su-mar, no dividir ni restar” i que nodescarten poder arribar a acordsdesprés de les eleccions per for-mar “un govern progressista”.
Una assemblea dels comuns del 2018. Foto: Twitter (@CatEnComuSAB)
Els comuns es trenquen: neix Movem Sant Adrià
» El regidor Gregorio Camacho (ICV-EUiA) encapçalarà una nova llista» En Comú Podem i Sant Adrià en Comú aniran junts a les eleccions
Augusto MagañaSANT ADRIÀ
línianord.cat 25 d’abril del 2019
| 22
Montgat | Tiana
La Festa Major de Sant Jordi arriba al seu equador
MONTGAT4Montgat està cele-brant aquests dies una nova edi-ció de la seva Festa Major deSant Jordi, que va arrencar el pas-sat 13 d’abril i s’allargarà fins al 4de maig.Avui el protagonisme serà per
a les entitats esportives del poble,que seran les encarregades defer la lectura del pregó. El bon am-bient estarà garantit a la plaça dela Vila a partir de dos quarts de setde la tarda, quan es posaran en
marxa els ‘food trucks’ per a totsaquells que vulguin menjar unamica. Una hora més tard comen-çarà l’espectacle de dansa ‘Mulïer’,de la companyia Maduixa, guan-yadora del premi Max al millor es-pectacle de carrer. A les nou delvespre arribarà el torn del pregói, per últim, es projectarà un‘mapping’ de Sant Jordi.Fins al 4 de maig el programa
estarà farcit d’actes, com ara la jor-nada castellera o el ‘Holifest’.
POLÍTICA4Finalment, l’agrupa-ció local d’ICV a Montgat ha de-cidit unir forces amb MES perpresentar una nova candidatura:Montgat Guanya. Aquesta novallista estarà encapçalada per l’ac-tual portaveu de MES, JordiAbad Planas. Als llocs 2 i 4 hi hau-rà, en canvi, les actuals regidoresd’ICV, Emma Ros Martí i Mont-se Sanllehy, respectivament.Tal com va avançar Línia
Nord, els verds s’han desmarcatde Montgat en Comú, la llistaencapçalada pel coordinadorlocal d’EUiA, Daniel FuentesFuentes. Tot i que, en principi,ICV formava part del “grup mo-tor” de la candidatura dels co-muns, finalment aquests vanabandonar-la “pel veto explícitde Podem a què ICV ocupés elsllocs capdavanters”.Des de l’agrupació local dels
verds assenyalen que a MontgatGuanya també hi participen “per-sones independents d’esquerres”i que l’objectiu de la candidaturaés “seguir treballant, des de l’ex-periència i la il·lusió, per un
Montgat sostenible, feminista,social, ecologista i inclusiu”.A més, Montgat Guanya vol
reivindicar “la feina feta pel go-vern del canvi de Montgat, 2015-2019”, del qual tant Abad Planascom Ros Martí i Sanllehy enformaven part. Des d’ICV apun-ten que també volen millorar“allò que sigui possible des de
l’experiència de quatre anys debona feina en condicions moltdifícils”.Finalment, aquesta nova can-
didatura se suma a les altresset que competiran per l’Ajun-tament de Montgat. MontgatGuanya farà la presentació oficialde la seva llista el pròxim 5 demaig als Banys del Carme.
Jordi Abad i Montse Sanllehy formen part del govern. Foto: Twitter (@icvmontgat)
ICV i MES es presentaran juntscom a Montgat Guanya
Tiana busca voluntaris perrecuperar la colla gegantera
GEGANTS4Tiana podria tor-nar a tenir una colla geganteraviva, després de 15 anys sensegaire activitat. Així ho van co-municar dos antics membresde la colla, Toni Campmajor i‘Miguelón’, el passat 17 d’abril alsmicròfons de La Local-RàdioTiana. Aquests dos apassionatsdels gegants van ser part delspioners a la colla, quan es va in-augurar el 1994. L’objectiu prin-
cipal és tornar a fer sortides i ac-tivitats del grup, més enllà delque actualment fa ‘Lo Nostru’per Festa Major. Per aconse-guir-ho, necessiten reunir vo-luntaris, ja que ara només Camp-major i ‘Miguelón’ són membresfixes. La xifra que s’han marcatés de 10 voluntaris per poder ferles sortides amb seguretat, peròtambé demanen la presència degrallers per acompanyar-los.
Tiana | Nou itinerari al Parc de la Serralada de MarinaDes d’aquest mes d’abril es pot explorar un nou itinerari al Parc de la Serraladade Marina. Es diu ‘De Tiana al Turó de Galzeran’ i compta amb una llargadad’uns 7 quilòmetres. El punt més alt és el Turó de Galzeran, de 484 metres.
| 24
Esports
Ningú ho esperava, però va pas-sar. Diumenge passat es vancomplir 25 anys del dia en el qualla Penya va tocar el cel europeu:la consecució de la primera Copad’Europa de la història de l’enti-tat (i del bàsquet català), el 21 d’a-bril de 1994 a La Mà d’Elies deTel-Aviv, contra tot pronòsticvencent l’Olympiakos (59-57).Rafa i Tomàs Jofresa, Jordi
Villacampa (expresident), JuananMorales (actual president) i DaniPérez eren els cinc exponentsdel prolífic planter verd-i-negreque formaven part de la primeraplantilla de la Penya, dirigidaper Zeljko Obradovic (en la pri-mera experiència del tècnic ser-bi fora de l’antiga Iugoslàvia). L’e-quip es completava amb la qua-litat de tres nord-americans, Cor-ny Thompson (autor del triple de-cisiu), Mike Smith i AntonioDawson (que es va perdre la finalde la cita europea) i de peces com
Ferran Martínez, Alfonso Alberto un jove Iván Corrales.El conjunt d’Obradovic va
superar la fase de grups en la ter-cera posició, per darrere de l’EfesPilsen i del Panathinaikos, demanera que en la ronda de quartsva haver d’enfrontar-se al RealMadrid, a qui va derrotar a Mon-tigalà (88-69) i a la capital espa-
nyola (67-71), de manera quel’equip accedia a la Final Four.Convençuts de poder fer his-
tòria i sense la pressió que donael paper de favorit, els d’Obra-dovic també van superar la se-mifinal de la màxima competicióeuropea contra un altre rivald’ACB, el Barça (79-65). La finalcontra el conjunt grec, com se soldir, ja és història. Els del Pireuvan pensar-se que guanyarien
gairebé sense baixar de l’autobúsi van comprovar, de primeramà, que en l’ADN del Joventutno existeix la possibilitat de ren-dir-se. En els minuts finals, pri-mer Villacampa i desprésThompson, van anotar els triplesque capgiraven el marcador idesprés, en quatre segons eterns,primer Milan Tomic i poste-riorment Zarko Paspalj falla-rien els triples que haurien evi-tat la victòria badalonina.
DERBI A LA VISTAUn quart de segle més tard, i enun dels moments més delicats dela temporada, el Divina SegurosJoventut de Carles Duran rebrà,diumenge a dos quarts de vuit delvespre, la visita del líder de la lli-ga, el Barça Lassa d’Svetislav Pe-sic en un nou enfrontament claude cara a consolidar la seva pla-ça de play-off.I és que després dels darrers
resultats (l’equip va jugar ahir aTenerife, després del tancamentde l’edició de Línia Nord), elsverd-i-negres necessiten tornar aencadenar una bona dinàmica.
Villacampa (mig) i Obradovic (dreta), capità i entrenador. Foto: Carla Mas
Quan van ser els millors: 25 anysde la Copa d’Europa de la Penya» L’equip va ser el primer club català que guanyava la competició» Derbi a la vista: els de Carles Duran rebran el Barça diumenge
Final de curs: l’Industrias tanca la lliga contra el Jaén
La lliga 2018-19,un curs irregularmarcat pel canvide casa provisio-
nal, s’acaba demà passat per alprimer equip de l’Industrias San-ta Coloma. El conjunt d’Óscar Re-dondo rebrà el Jaén a l’Olímpicamb un sol objectiu: aconseguirla primera victòria a Badalona enla darrera jornada de la primerade les dues temporades en lesquals l’equip jugarà a l’Olímpic.Els colomencs acabaran la
lliga en l’onzena o la dotzenaposició (depenent del resultat
que aconsegueixin contra els an-dalusos i del que faci el Sala 10Zaragoza contra el Ribera Na-varra al Siglo XXI), mentre que elconjunt de Dani Rodríguez tégairebé assegurada la sisena pla-ça com a punt de partida de caraal play-off.
SENSE RECOMPENSAL’equip no va poder tancar el curslluny de casa amb un triomf i vaperdre dissabte passat a la pistadel Peñíscola (3-2). Pacheco iCorso van marcar els gols colo-mencs en la recta final del matx.
L’Adrianenc rep l’Antequeraen la primera de quatre finals
Quatre partits i lapermanència en joc.L’Handbol Adria-nenc de Lorenzo
Rueda ha pogut carregar piles decara a les quatre finals que l’equiphaurà d’afrontar per aconseguirmantenir-se a Divisió de Plata. Lamés immediata, després de duessetmanes sense lliga en les qualshan pogut preparar la recta final,serà demà passat a dos quarts devuit del vespre a la Verneda con-tra un Antequera que fa prop dedos mesos que no guanya fora decasa seva, el Fernando Argüelles.
Després d’aquest partit, quanja siguem al maig, els partits quefaltaran seran contra el Villa deAranda, a la Verneda contra elPalma del Río i a Bordils.
QUATRE MEDALLES A LLORETL’activitat del sènior torna a po-sar-se en marxa després d’a-questa aturada, però durant laSetmana Santa el club va acon-seguir quatre medalles a la Llo-ret Cup. El club va ser campió dela categoria aleví i cadet mascu-lina, i subcampió infantil en ca-tegoria masculina i femenina.
Badalona | Detecten legionel·la a les dutxes del camp de LloredaEl camp de futbol de Lloreda es queda, temporalment, sense dutxes. Ahir al migdia, l’Ajuntament vaexplicar que, en una revisió rutinària en diferents equipaments de la ciutat, van detectar legionel·laen les instal·lacions d’aigua dels vestidors. Avui està previst que es faci el tractament de desinfecció.
Pau ArriagaBADALONA
Els verd-i-negres vanderrotar l’Olympiakosen un enfrontament històric a Tel-Aviv
25 |
Esports
Partidàs a la vista. ElCF Badalona afron-ta, aquest diumengea les 12 del migdia,un dels darrers qua-
tre exàmens d’aquesta tempora-da. El conjunt de Juanjo Garcíavisitarà la Ciutat Esportiva JoanGamper de Sant Joan Despí perjugar contra un dels seus rivals di-rectes de la meitat alta de la clas-sificació, el Barça B, que suma unpunt més i és dues places per so-bre del Bada (setè) en la classifi-cació. El filial barcelonista, en-trenat per Francesc Xavier Gar-cía Pimienta, va veure interrom-puda la seva bona ratxa de re-sultats diumenge passat contra elValència B (1-0).El Badalona, per la seva ban-
da, voldrà recuperar la punteriacontra els blaugrana, ja que des-prés de dues jornades marcantgols en parelles, divendres passates va quedar sense pólvora. Elconjunt escapulat, una de les
sensacions de la segona volta, in-tentarà acabar la segona voltacom més amunt millor: la quar-ta plaça, que ocupa el Cornellà ique dona dret a jugar el play-off,és a sis punts de distància.
DIVENDRES SANT SENSE GOLSEl partit a Sant Joan Despí arri-ba després que la bona dinàmica
es trenqués divendres passat acasa contra el Conquense (0-0).Iván Agudo, Néstor Albiach iMarc Carbó van tenir les millorsocasions de la primera part, men-tre que Natalio va ser l’armaofensiva més perillosa del Badadesprés del descans. Moralestambé va haver d’intervenir persalvar un gol d’Aguilera.
Un moment del darrer partit disputat al Municipal. Foto: Eloy Molina
Enfrontament directe: el CF Badalona visita el Barça B
Seagull i Sant Gabriel, segon i sisè al final de la temporada
FUTBOL4La temporada 2018-19 ja forma part dels llibresd’història i serà la darrera abansde la creació de la nova PrimeraB. El CE Seagull, que fins a lapenúltima jornada va tenir op-cions de guanyar el títol, va go-lejar diumenge passat el Colle-rense (0-3) per tancar una tem-porada molt més que notable enla segona posició. Només el Zaragoza CFF ha
estat millor que les gavines en elglobal del curs; les de Jordi Fer-rón han rendit de forma gairebéperfecta a casa (11 victòries i dosempats), mentre que les derrotesal camp de l’Europa, de l’AEM ide l’equip aragonès són els únics‘punts negres’ del curs.
Per la seva banda, el Sant Ga-briel no ha pogut acabar entre elscinc millors, de manera que latemporada que ve seguirà en lamateixa categoria; les adrianen-ques, però també tenen motiusper estar més que satisfetes des-prés d’una temporada que co-mençava amb molts canvis i queha acabat amb el Sangra assolintl’objectiu sense patiment.De fet, el millor moment de
l’equip adrianenc va coincidiramb la recta final de la lliga, ambquatre victòries seguides entre lesjornades 21 i 24 que van donarpermís per somiar amb un pos-sible ascens. Finalment, però,les derrotes contra Pardinyes iZaragoza van impedir-ho.
Laura Peña anuncia quedeixa l’Snatt’s Sant Adrià
“Dir adeu mai és fàcili més si ho he de fer delque ha estat i seràsempre el club de la
meva vida”. Amb aquestes pa-raules que comencen una cartaoberta adreçada a la base vilas-sarenca Laura Peña anunciava,dijous passat, que no continuaràa la disciplina de l’Snatt’s SantAdrià la temporada que ve.Peña es va incorporar al plan-
ter de l’FSA quan només tenianou anys, procedent de la UEMataró, i va anar escalant cate-gories fins que es va consolidar alprimer equip en la temporada2015-16. Peña va ser una de lesclaus de l’ascens amb Jordi Viz-
caíno i ha estat una de les juga-dores més utilitzades per FabiánTéllez, Glòria Estopà i César Ane-as en les dues temporades a la Lli-ga Dia de l’entitat lila.En la carta, la base també va
voler donar les gràcies a “la jun-ta, el presi i el Dani (Poza, direc-tor esportiu del club), entrena-dors, fisios, preparadors, pares imares, afició i companyes”.
AYUSO VOL L’ASCENSLa seva companya en la creaciódel joc lila aquest darrer curs,Aina Ayuso, s’ha incorporat alBarça CBS per cobrir dues lesionsgreus del conjunt blaugrana, queafrontarà l’ascens a la Lliga Dia.
» Els de Juanjo García són un punt i dues places per sota del filial» El Bada no va poder enllaçar la tercera victòria contra el Conquense
UBSA i Sant Josep tanquen la fase regular de la lliga EBA
BÀSQUET4L’UBSA i el CB SantJosep jugaran, demà passat, eldarrer partit de la fase regular dela lliga EBA, però aquest no seràel darrer repte per a cap dels dosequips. I és que els de Sant Adriàhan aconseguit classificar-se pera la Final a Quatre que donadret a lluitar per l’ascens a LEBPlata, mentre que els badalo-nins s’hauran de jugar la perma-nència a la lliga EBA en la pro-moció contra un dels equips delgrup C-A de la categoria.Sigui com sigui, abans d’a-
quests partits, el conjunt de Ma-
rio Lousame posarà el punt finalal primer tram d’una temporadaextraordinària amb la seva visi-ta a la pista d’una UE Barberà ques’ha escapat de la zona perillosagràcies a una ratxa de set partitsguanyats de forma consecutiva.El Sampep, per la seva banda,
es jugarà ser dotzè o tretzè (el seurival variaria entre el Calvià o elSalt) en un viatge duríssim al Pla-na Lledó, la pista d’un CB Molletque fins fa poques jornades llui-tava amb l’UBSA per ser segon. Elrival del Sant Josep per la dotze-na plaça és el Martinenc.
Foto: CBA
| 26
Operación Triunfo 2017 ha deixat grans noms d’artistesque cada vegada són més mediàtics, i un d’ells és el
d’Alfred García. El cantant d’El Prat de Llobregat vaarrassar les nits de l’11 i el 12 d’abril a la Sala Barts de
Barcelona, on va fer sonar el seu rock. Les entrades pera l’espectacle es van esgotar en menys de 15 minuts i es
van poder veure cues de fins a 16 hores per assistir-hi. Alfred va presentar ‘1016’, el seu nou àlbum, el tí-
tol del qual fa referència al seu número de càstinga ‘OT’. Alfred García -o simplement Alfred- ha estat
un dels concursants més icònics i seguits d’Ope-ración Triunfo. Al seu bon resultat a l’acadèmia
s’hi va sumar la participació a Eurovisió 2018, ambla seva amiga i companya d’escenaris, Amaia Ro-
mero. El mateix any, va fer de pregoner de la FestaMajor d’El Prat. Ara comença a fer-se un lloc al
complicat món musical, tal com demostra queel seu nou àlbum hagi arribat a ‘disc d’or ‘ poc
temps després de llançar-se.
Què ha aportat Catalunya al món?Aquesta és la pregunta sobre la qualgira aquest llibre, dirigit pel catedràticBorja de Riquer i escrit amb la col·labo-ració d’un centenar d’historiadors i ex-perts. L’obra busca divulgar la històriacatalana de forma rigorosa, amb l’ob-jectiu d’analitzar el passat, entendre elpresent i pensar en el futur del país.
Llibres
Història mundial de CatalunyaBorja de Riquer
Teatre
Amb referències a històries d’amor, laprimavera i els embolics de la vida,Xarim Aresté presenta el seu noudisc. Aquesta vegada hi afegeix nousinstruments, com la trompeta i el sin-tetitzador, i estils com el jazz i el funk.Fins i tot s’ha atrevit amb el polèmic‘autotune’, que sembla omnipresent ala música actual.
Música
La nova sèrie dels creadors de ‘CameraCafé’ transporta l’espectador a l’èpocadels romans, amb una comèdia basa-da en l’humor absurd. El protagonistaés Mani Semproni Galba, interpretatper Julián López. Aquest patrici, filld’un heroi de Roma, haurà d’entrar for-çadament a l’exèrcit després d’un des-afortunat accident amb un senador.
Pelis i sèries
Justo antes de CristoPepón Montero i Juan Maidagán
El nus i altres monsXarim Aresté
Cerveses entre punxesAmb l’arribada de la primavera, cada vegada ve més de gust
aprofitar els vespres per prendre una cervesa i xerrar ambels amics. Això és el que ofereix ‘Fridays Late’, una experièn-cia única a la Casa de les Punxes de Barcelona. Cada darrerdivendres de mes, es podrà gaudir d’un escenari tan únic
com l’obra de Puig i Cadafalch per relaxar-se i desconnectarde la rutina. El pròxim divendres 26 d’abril i el 31 de maig
són les dues últimes cites. A més, l’activitat inclou la visita al’exposició de l’edifici i, per descomptat, pujar a la terrassa
per veure de prop les punxes que donen li donen nom.
A L F R E D G A R C Í A
ÉS FAMÓS PER... Concursar a Operación Triunfo 2017També va ser representant d’Espanya a Eurovisió 2018
Actuar a la Sala Barts de BarcelonaAlfred va omplir la sala i es van veure grans cues
Els seguidors es desfan en elogis pel concertAlfred agraeix l’èxit i diu que aviat anunciarà noves dates
QUÈ HA FET?
La fitxaQUI ÉS?
No t’ho perdis
A LES XARXES...
FamososViu en línia | Sekiro: Shadows Die Twice
Un guerrer ha de rescatar al seu jove amo i venjar-se del seu etern enemic. Amb escenaris propis delJapó feudal, Sekiro s’ha convertit en un fenomen a les xarxes socials per la seva elevada dificultat.
Basada en ‘Greek’ d’Steven Berkoff, l’o-bra explora el mite grec d’Èdip, que na-rra la història d’un jove separat delsseus pares i criat per una altra família.Un endeví li revelarà que matarà el seupare i s’enamorarà de la seva mare, undestí que sembla inevitable. L’obra estàambientada en l’Anglaterra dels anys80, en plena efervescència punk.
Com els grecsJosep Maria Mestres
Viu en línia
27 |
DIUMENGE 28 D’ABRIL19:30 Partir de bàsquet de la vint-i-novena jor-
nada de la lliga Endesa ACB entre el DivinaSeguros Joventut i el FC Barcelona Lassa. / Pa-velló Olímpic.
A PARTIR DE DEMÀTot el dia Les millors fotografies del festival Can-
çó de Ciutat seran exposades durant el prò-xim mes de la mà de Lightangel, duo de fo-tògrafs format per Pedro Justicia i Nieves Ca-rrasco. / Pompeu Lab.
DIUMENGE 28 D’ABRIL13:00 Diumenge es farà una lectura dramatit-
zada de poemes de Miguel Hernández. El ma-teix migdia es farà una visita guiada a la mos-tra Miguel Hernández, poeta del poble. / Jar-dins del Museu Torre Balldovina.
DEMÀ 26 D’ABRIL20:30 Viaje al cuarto de una madre, guanyadora
de tres premis Gaudí, serà la pel·lícula se-leccionada per a la projecció de demà del Ci-cle Gaudí. Les protagonistes són Anna Castilloi Lola Dueñas. / Ateneu Adrianenc.
DIMARTS 30 D’ABRILTarda La darrera proposta d’aquest mes al Po-
lidor serà, com molts dimarts a la tarda, uncurs de guitarra per aprendre a dominar aquestinstrument. Activitat gratuïta. / Centre de pro-ducció cultural i juvenil Polidor.
DEMÀ 26 D’ABRILTarda Nova crida a la solidaritat dels veïns. El
Banc de Sang i Teixits arriba amb una unitatmòbil per organitzar una nova marató de do-nacions entre les cinc de la tarda i les nou dela nit. / Plaça de les Mallorquines.
DISSABTE 27 D’ABRIL11:00 La granja no s'adorm serà el títol de la prò-
xima sessió d’En lletra petita, que coordina-rà Ada Cusidó, per a nens que tinguin fins a3 anys. / Biblioteca Tirant lo Blanc.
DIUMENGE 28 D’ABRIL12:00 Partit de bàsquet corresponent a la vint-
i-sisena jornada del grup 1 del Campionat deCatalunya sots 25 entre el CB Tiana i el Bàs-quet Nou Barris. / Pavelló Jordi Marí.
Fins al 5 de maig, la vila viu de formaintensa la Festa Major de Sant Jordi,que es va posar en marxa el passat dia13. / Diferents carrers i places.
La vila continua vivint la Festa Major de Sant Jordi
Tota la setmana
Amb la producció La cantante calva, lacompanyia Amics del Teatre s’endin-sa per segona vegada en l’anomenatgènere del teatre de l’absurd. / Teatrela Colmena.
Recta final de les funcionsde ‘La cantante calva’
Diumenge 28 d’abril a les 19:00
José Corredor-Matheos i Bernat Puig-dollers seran els encarregats de feraquest recital de poesia de cambra adues veus. Activitat gratuïta. / Bi-blioteca de Lloreda.
Un recital de poesia a duesveus a la biblioteca de Lloreda
Avui 25 d’abril a les 19:00
Aquesta tarda (després de la jornadamatinal) es farà una nova sessió del ta-ller de costura bàsica i creativa. / Es-cola d'Adults Timó.
Sessió doble d’un tallerde costura bàsica i creativa
Avui 25 d’abril a les 16:30
Badalona Montgat TianaSant AdriàSanta Coloma
P R O P O S T E S
| 28
línianord.cat 25 d’abril del 2019 Pròxima edició: 9 de maig