----¿

Amb la col'laboració de:

ú¡a,

@Aiuntament

de Caletla'nr.renmoruR 5.t.

Gabrie

la Dall

a-Cort

e Cab

allero

\

+éu

DONES ¡CALELLA

Montserrat Casuts i Or

Julia Liquete í Qarín

Teresa Teíxidó i Estanry

lir¡,1¡ .r¡r u(,r.)r:/nn:llr¡ ¡ {

;.)q 'u()r.)r?11r¡s.lrrr¡ 'ol'r:r¡r: r ¡

:0llr, l, lto¡.)l:l)lt¡r.)l

ix)l(vlrrl rrglí)rrl1l;¡¡r Á [)trl)l¡trr¡il¡,ro)[)lfl rrl]rl so[)o'l 'soploorroo f]3r.uo1u rrolq 1s 'enb uÁ softrqr.rl solso:ol sp .rousr.rr Io sa ou 'salqISIAuI)lCrlJrroc ts tslcrrB^ola.r .rlnql.rlv"'

's"A11€u.ro1l?

J€uorlsanc 'aBSlAoJ ts €ptu1lsop,¡d else op sISIIguts Isp sgntsJl ts

rp tsrrrJoJ tsun .rod arldo elluraedV 's€/saJolcal sns rraos seualnboln's s€I ap alerd ¿od sonllceloc;¿ed soslruoJdruoc s¡euaF 'OCIJq oI ouroc ltsl '(sISIrc) u9lc?nllsl €un uoc ugIcBIaJ rra oJorrgF epI J€zTItsrrB € soptullsop se.re[hur1xa1 ap uglccnpo.rd u1 .relcldsnvtlFls sol ap oFr€I oI ts l€crsl¿lsdI stp¡ualsos selnrd s€I rrgrlsoncanb sIsIJc s?.rÍlo ap s€.rolouro¡d

ad rm ap s rclruguoca ,ñ sec11¡1odolrruJnp olgs ou so.refhru s€I op

;gJ s€I uo .r€srrorl g g.rtnn.tfpuocop'sruo-l Ia .r1."lrrasa.rd actld a¡¡

Edita: Area de la Dona@ Ajuntament de Calella

Disseny i realització:Publintur, S.A.

Impressió:Gráfiques Ponent

N" de dipósit legal: B,5 L847 -98

No és permesa la reproducció totalo parcial del contingut d'aquestllibre sense el consentiment delspropietaris del copyright.

Aquest llibre s'ha imprés en paperecoldgic.

aoo.a.r-¡4!g4g¡

.atr¡o

IvGab

riela

Dalla-C

orte C

aball

ero

ones iCalellaAquest llibre s'ha fet sense afany de lucre.

Les possibles edicions i els seus guanys aniran destinats a les necessitats

d'alguna associació de dones que en el seu moment determinésl'Administració.

En aquest llibre trobareu a faltar la bibliografia; la nostra referéncia ha

estat la memória col.lectiva i les aportacions personals que hem recollit al

llarg de dos anys i escaig.

Agraiments:

a I'lnstitut Catalá de la Dona,

a I'Ajuntament de Calella,

a Miquel Tur i Carrasco,

gerent de I'empresa Termotur, S.L., pel seu continuat suport,

a Montserrat Brugués i Medardo, autora del nostre anagrama, i

a les dones que han aportat les seves biografies.

Gabrie

la Dall

a-Cort

e Cab

allero

El que ajuda,

el que fa costat,

I'indiferent,

i fins i tot el que s'oposa,

fan créixer les nostres ganes d'anar

endavant

A totes les dones

Gabrie

la Dall

a-Cort

e Cab

allero

DONES i CALELLA. pág 7

resentac¡ó| 'obra que presentem "Dones i Calella" que ha elaborat I'Area de

Llu Oonu de I'Ajuntament de Calella constitueix un notable esforq

per donar a conéixer el treball, la vida i l'obra de les dones d'aques-ta carismática vila del nostre país. Dones que han estat significativesen diferents ámbits, -des de l'anonimat de la privacitat fins als

ámbits públics lligats a la presa de decisions-, peró l'obra de les

quals, sovint, ha estat poc valorada i prácticament desconeguda.La manca de reconeixement social de les contribucions de

les dones, que ha estat la tdnica general fins fa poques décades, ha

tingut repercussions importants: ha relegat les dones al silenci i ha

empobrit la societat tot obviant les seves aportacions.Donar a conéixer, avui, les contribucions de les dones d'ahir

té, doncs, un doble significat: el de recuperar el paper históric de

les dones i el de reforgar el seu paper present i futur dins una socie-

tat que va canviant i modificant-se.Les dones són, possiblement, un dels col.lectius que, amb

més intensitat, han viscut els canvis esdevinguts a la nostra socie-

tat i que, alhora, més s'ha transformat, modificant els seus papers

i funcions socials en un període de temps notablement curt, incor-porant-se activament als ámbits públics de la societat i posant en

qüestió, amb el seu rol, les estructures socials i les funcions que,d'antuvi, havien desenvolupat.

Eines com aquest llibre "Dones i Calella" són valuosos, nonomés peltreball de recerca, investigació i divulgació, sinó perqué,

a més, incorpora la perspectiva de génere, contribuint a donar aconéixer les aportacions de les dones. Així, des d'un plantejamentmultidisciplinar, des de dlverses visions, ens aproxima a una pers-

pectiva més rica i plural dels fets del passat i del present, i ens per-met projectar un futur més plural i més igualitari.

Joaquima Alemany i Roca

presidenta de I'lnstitut Catalá de la DonaGabrie

la Dall

a-Cort

e Cab

allero

DONES ¡ CALELLA - pig 9

nts históricsf alella es troba a la part septentrional de la comarca del Mares-t:-me, envoltada pels termes de Sant Pol, Pineda i Sant Cebriá.

Segons alguns historiadors el seu nom primitiu fou Calela o Cale-

ta, perqué tenia una petita cala.

Els seus habitants antigament es dedicaren a I'agricultura i

a la pesca, peró cap al'any 1758 a Calella ja hi havia un77T" de

persones que es dedicaven a I'artesania. lany 1784 comptavaamb sis fábriques de mitges i mitjons. Així, durant molts anys,

Calella i la seva gent visqueren de les fábriques téxtils i, en elles,

dones i homes es guanyaven el seu pa i el dels seus fills. No era

estrany veure, a les sis del matí, els carrers plens de gent, elles i

ells, que anaven a treballar. Peró, si bé aixó és natural en els

homes, ja no ho era tant en les dones que, a més, han de portarla casa i tenir cura dels fills. Calella en aquest aspecte fou una veri-

table pionera europea, una capdavantera en un afer que ara s'ha

convertit en natural, perd que fins a principi de segle es donava en

comptades poblacions maresmenques.

Durant els anys 20 i escaig, en una fábrica calellenca hi vahaver una vaga ocasionada perqué els estris de neteja anaven acárrec de les dones que hi treballaven. L'any 1932 es va lluitar per-qué no es pagava el subsidi de maternitat. Durant aquests anys es

formala CÍvica Femenina, molt influenciada per I'església. Perd un

dels triomfs més importants és, sense cap mena de dubte, el dretal vot, que s'obté l'any 1933. De tota manera, la dona segueix

marginada amb uns sous molt inferiors als dels homes.

Durant la guerra, la dona calellenca ajuda els combatents

del front fent roba, sofreix I'escassetat i fa estraperlo, fins que pel

maig del 1937, unes 200 dones fan vaga demanant pa ioli. Pos-

teriorment es creen els menjadors infantils, en els quals la dona téun paper rellevant, servint les taules i fent la neteja.

Durant la postguerra la dona calellenca serveix a I'AuxilioSocial i, sobretot, en la Sección Femenina, on fa una acció moltmeritdria d'ensenyament, de cuina i planxa. Quant a I'ensenya-ment, els col.legis a Calella són abans i després de la guerra, sepa-

Gabrie

la Dall

a-Cort

e Cab

allero

DONES i CALELLA. pig l0

rats; o sigu¡, uns de nens ialtres de nenes, idurant la guerra són

mixtos.Durant aquests anys, el procés de l'alliberament de la dona

fa una regressió i torna d'alguna manera a haver-hi unes barreres

que fan que la dona hagi de lluitar com a comenqament de segle;

la dona, doncs, és obligada a ser feble, frágil i submisa, per la qual

cosa li costará molt poder obrir-se camí i seran comptades les qui

ho aconseguiran.Calella actualment és una ciutat plana, amb carrers ben

traEats. Té una platja amplíssima, un far, unes torretes i uns pins

que li donen ombra. Peró, tot i que aixó és molt engrescador, jo

diria que el que li dóna carácter és el que fou durant molts anys:

la seva indústria téxtil; encara que ara hagi evolucionat cap al sec-

tor turístic, més que per convenciment, per exigéncies de la vida

moderna.Actualment la dona calellenca s'ha obert camí en molts

ámbits, peró no obstant aixd, encara avui en el treball i en els cer-

cles del poder, la dona es troba molt per sota de les seves possibi-

litats. Per aixd, la lluita de les dones ha estat constant i activa i ha

configurat d'alguna manera les diferents característiques de tota la

societat catalana i calellenca en particular. Calella, doncs, no seria

el que és si no hagués pogut comptar amb el treball i el dinamis-

me de les seves dones.

El llibre que teniu a les mans vol ser una petita mostra del

que és i ha representat la dona a Calella. És per aixó que creiem

que la dona d'abans, i també la d'ara, es mereix un reconeixe-

ment. Perd si bé totes i cadascuna s'ho mereixen, voldríem desta-

car-ne unes quantes que, a la nostra manera d'entendre, han

sobresortit en la seva trajectória, en llurs afeccions o, simplement,

en el seu ámbit familiar. Som conscients que aixó será solament

una petita mostra en la qual segurament no hi seran totes, ni pot-

ser, a judici d'algú, les més rellevants, peró haurem obert un camí

per on podran seguir altres persones, i aixó val aquest esforEl

nostres naonsCom justifiquem el nostre llibre?Perqué la participació de les dones en la societat i en el treball és

tan antiga com la histdria i no ho és tant la seva valoració equipa-rada al llarg del temps.Hi trobareu les grans absents, que són a la nostra realitat; les anó-nimes, que són a la memdria de tots i les que han aportat el seu

apunt biográfic.Tothom ens ha recolzat.

Per qué hem fet aquest recull?Perqué volem deixar en la memória col.lectiva la preséncia d'a-quelles dones que, havent viscut les diferents etapes d'aquest segle

en la nostra ciutat, han destacat no per fer el seu treball, que totesI'han fet, sinó perqué amb ell varen tenir una projecció social o

obriren nous camins...

Raons temporalsEl segle XX té en el nostre paÍs tres etapes ben diferenciades, quehan marcat també la vida de les dones.

El primer terE correspon a la revolució industrial; el segon está mar-cat per l'esforg i el treball vers la reconstrucció, amb noves técni-ques, nous reptes i noves feines. I els últims quaranta anys són el

plantejament obert de I'equiparació tecnológica i social de les

dones.

Caminem cap al nou segle amb l'alliberació de la dona -segonsalguns estudiosos, aquest és el fet que caracteritza prácticament el

nostre temps- la necessitat del reconeixement dels seus absolutsdrets en igualtat d'esforg: amb l'esperit de la "Conferéncia de

P,equin", i amb la il.lusió d'aconseguir amb tot aixó un millor equi-libri social.

Raons humanesCalella té la característica de ser diferent. És un poble d'assenta-ments i de fácil absorció de moviments migratoris; alllarg d'aquest

Gabrie

la Dall

a-Cort

e Cab

allero

DONES i CALELLA - pig l2 DONES ¡ CALELLA - pág l3

segle ha rebut sobre els seus estrats naturals diverses correntshumanes, gallecs pel ferrocarril, andalusos per I'exposició, extre-menys per la construcció, europeus amb el turisme -marcats pels

alemanys- i, en I'actualitat, varietat d'immigrants de diferentsétnies africanes. Aquest conjunt li confereix característiques espe-

cials, reflectides en la seva societat i també en les seves dones.

Raons socialsLes coses que han fet les dones les han fet junt amb els homes, la

vida és compartida. Ells han estat unes vegades al costat, d'altreshan estat indiferents o col.laboradors, o s'hi han oposat, la qualcosa estimulá I'esforg d'elles. Ho trobareu reflectit en els apuntsbiográfics que us oferim.En algun lloc hem llegit... que en ser una mica més lliures les dones,

són una mica més lliures els homes.

otivac¡ó del llibre¡ a idea original sorgí en les primeres trobades de I'Area de laLOon", en qué coincidírem que, tot i essent part molt activa del

teixit social i cultural de les seves comunitats, la tasca de la donamolt sovint queda diluida per la prdpia societat. És per aixó que ens

proposárem rescatar de la memdria col.lectiva un seguit de dones

de les quals deixem constáncia en el llibre.

No és aquest un llibre de dones il.lustres per la seva profes-

sió o reconeixement social, perd sí que ho són per la seva qualitathumana. En aquest llibre podreu trobar dones que coneixeu o

n'heu sentit a parlar. Són dones properes, que han estat o estan

encara entre nosaltres. En fullejar-lo veureu que les seves biogra-fies estan agrupades en diferents capítols, perd en totes destacarí-em el coratge dins de la seva própia vida.

La dona andnima no és qui no té nom, sinó qui ha passat

treballant en silenci, sense dir res.

Temps llunyans a la nostra societat...Les dones eren utilitzades com a moneda de canvi en els

enllaEos matrimonials. La finalitat era aconseguir més avantatjosesposicions socials o económiques, prescindint dels sentiments.

Ells marxaven afer fortuna, elles mantenien la memória i el

patrimoni familiar.Trobarem la sensibilitat en el grup d'art i artistes, unes per la

seva dedicació al teatre, altres a la música, altres a les dues coses i,

fins itot, les que tenen un amor per I'art en general.

Les benefactores són aquelles que han tingut un sentitgenerós i just en af avorir la societat.

Tenim el grup de dones que s'han compromés amb la socie-

tat del seu temps, desafiant usos i costums.

Les dones emprenedores són les que han estat capaces de

tirar projectes endavant partint del seu propi esforg.

Les dones polítiques són aquelles que han entés que les

dones han de participar en llocs de responsabilitat, on es prenen

decisions importants que acaben per afectar tota la societat.El grup d'escriptores són les que deixen constáncia de

I

Gabrie

la Dall

a-Cort

e Cab

allero

I oo*r, i .ALELLA. pig r4

vivéncies i sentiments que perduren.Les esportistes són les que, sense deixar la seva condicíó feme-

nina, han sabut competir en terrenys marcats molt temps pels homes.Les missioneres, sempre sorpréÁents, són capaces de deixar

tot alld seu per un món de tots.El grup de pioneres que, trencant motlles, inicien un nou

camí que ha facilitat el pas a altres dones per accedir a un món finsaleshores vetat.

El coratge especial de les fundadores que han creat i tiratendavant obres socials a favor dels altres, molt sovint sense recursos.

El grup de dones i societat són les que han sobredimensio-nat la seva professió, deixant a la societat un record agrait.

Obrint camí són les que han sabut, a més a més de ser pio-neres, aprofitar la primera oportunitat d'iniciar un món plural.

Les voluntáries són aquelles agrupacions de dones queacceptem com alld més normal peró que, amb la seva tasca, arri-ben a fer treballs que no valorem prou (tot i que en aquestsmoments les administracions i la societat són conscients de laimportáncia d'aquests moviments).

l, per acabar, a igualtat d'oportunitats hi ha aquelles donesque han aconseguit fites dins l'administració, concorrent i guan-yant oposicions per a determinats cárrecs i, en molts casos, per pri-mera vegada en aquest col.lectiu arriben algunes a llocs impor-tants.

En llegir aquestes biografies d'époques no molt llunyanestrobareu legislacions derogades, injustícies socials i costums i usosque avui ens semblen increibles. Voldríem recalcar aquests fets,perqué les noves generacions valorin l'evolució d'aquesta societat.

DONES¡.O.rr.O-r'r'' I

nónimes iabsents[a dona anónima no és qui no té nom, sinó qui ha

passat teballant en silenci, sense dir res.

Gabrie

la Dall

a-Cort

e Cab

allero

I Elndnimes iabsents

DONES i CALELLA - pág l7

I a dona anónima no és qui no tél-nom, sinó qui ha passat treba-llant en silenci, sense dir res.

Tots sabem que grácies al seu esforE

s'han fet moltes coses. La donaanónima...

- És aquella que, soltera,casada, vídua, separada o repudia-da, ha dut endavant una família,més un treball, algun malalt, els

seus pares vells o els seus oncles ogermans sols, els seus fllls discapaci-tats o accidentats...

- És aquella que ha lluitat perun ideal polític, social, religiós, artís-tic, de somni; a vegades sense ser

compresa.

- És aquella que, estrangeraen el país, i molt jove, ha fet d'intér-pret en consultes médiques, sense

ser del seu abast, a parents arribatsde terres llunyanes.

- És aquella que ha hagut de

mercadejar amb el seu cos per treu-re uns fills endavant i així poder evi-tar alld per a ells, ensenyant-los ladignitat.

- És aquella que, nascuda el

segle passat, aprengué de lletra,ajudava les veines, les aconsellava,

fins i tot escrivia les cartes dels seus

promesos.

- És aquella que, amb més de

mig segle de vida, estudia i aconse-gueix graduar-se.

- És aquella que, autodidac-ta, assumeix i amb domini realitzaobres permanents.

- És aquella que, voluntáriad'una o més ONC luda a dur-lesendavant.

- És aquella que organitzaactes a favor del poble.

- És aquella que vetlla de nitper cuidar la salut dels altres.

- És aquella que en temps deguerra veu marxar els seus -a vega-des per a no tornar-, es defensasola, ho fa tot i sap esperar.

- És aquella que afronta la

mort d'un fill i segueix endavant.- És aquella que, mare d'a-

dopció, dignifica l'ésser humá i

organitza una família.- És aquella que, seguint el

seu marit, de diferent raEa o país, vaperdent les seves arrels.

- És aquella que ha sofert les

ires polítiques, religioses o socials

dels pobles.

- És aquella que, evacuadacom a "niña de guerra", ha conti-nuat la seva vida en altres terres i

altra família.- És aquella que, maltracta-

da, calla.

- És aquella a qui els seus fillsla fan sofri¡ perqué desvien les seves

actituds i destrocen les seves vides.- És aquella que en solitud iGab

riela

Dalla-C

orte C

aball

ero

DONES i CALELLA - pig l8 DONES ¡ CALELLA - pig l9

abséncia dels homes porta enda-vant una economia agrícola; s'en-fronta al camp ¡ el treballa.

- És aquella que en altres

époques va anar a servir tan sols pel

menjar.

- És aquella que veu marxarla barca cada dia amb I'esperanEa

del retorn i de la bona pesca.

- És aquella que, jove i benpreparada, lluita per la seva vida i,de vegades, ha d'acceptar tasques

alternatives amb salaris baixos i

contractes curts.- És aquella que, en certes

époques visqué rellogada amb dret a

cuina per aconseguir una nova vida.- És aquella que en el temps

de "l'estraperlo" pagá el pa a preu

d'or, ja que el canviá per les sevesjoies o les de la seva mare.

- És aquella que, tot i queobrí nous camins en el treball, el seu

cap li diu: les dones a la cuina.- És aquella que es dedica a

I'ensenyament i treballa amb les

noves generacions.- És aquella que dedica tot el

seu temps als altres.

- És aquella que... tots conei-xem, que és aquí; que amb la sevapreséncia i esforg ha construit partde la nostra societat.

Totes les persones tenenquelcom d'andnimes, precisament laseva millor intimitat, i no ho tenenmenys les dones; volem, reconegudaaq uesta q ualitat, retre'ls homenatge:en les que pensem, les dels perfils

que hem apuntat i les altres, les més

andnimes encara, que són les quecadascú de vosaltres coneixeu deprop i de veritat.

Per altra banda, les grans

absents per a nosaltres són aquelles

dones que no són anónimes, per-qué es coneixen públicament i la

seva labor ha transcendit el límit delquotidiá ni són biografiades, perquéaquest recull tan sols vol represen-

tar que hem connectat amb la

societat perqué en sortissin uns fetsconcrets, els quals donaran vida al

conjunt. Són, diem, les gransabsents, part important del motorfemení de la nostra societat. Tot-hom les coneix.

rtac¡ó i in croa,

Temps llunyans a la nostra societat..

Les dones eren utilitrades com a moneda de canvi enels enllagos matrimonials. [a finalitat era aconseguirmés avantatioses posicions socials o económiques,

prescindint dels senümenb.

Ells manaven a fer foÉuna, elles mantenien lamemdria i el patrimonifamiliar.

l\nónimes iabsents

Gabrie

la Dall

a-Cort

e Cab

allero

Gabriella Dalla Corte

7 abriella Dalla Corte nasqué a

U I'nrgentina. Té trenta anys i és

estudiant de doctorat en histdria.

Arribá a Calella fa uns quants anys,

atreta per la importáncia del nostreMuseu Arxiu.

Estudiá catalá fins aconseguirel nivell C i poder investigar millorconeixent I'idioma.

Vingué amb la intenció d'estu-

diar les dones i la seva influéncia en la

societat d'altres temps; precisament

les de Calella, que, com primer sospita

i després descobreix i a més a més

troba en documents, han tingutimportáncia com a impulsores sobre-

tot del comerg catalá i calellenc dels

I

I

DONESiCALELLA-pág2l I

segles XVlll i XIX i en la seva expansió

en altres terres, mantenint les famílies

mentre els homes marxaven a comer-

ciar, elaborant, embalant i enviantmatéries primeres o anant-se'n ambells. És l'época de la difusió dels cog-

noms catalans en forma de marques.

En la investigació troba que

estem a punt d'editar un llibre sobre

les nostres dones i ens ofereixaquestes quatre biografies, que si

bé ultrapassen I'espai i el temps que

ens havíem fixat per a aquest tre-ball, val la pena ressenyar-les com aaportació important i, sobretot,com a suport del llibre.

Les dones foren pioneres en el

comerE de Calella.

La dona en les economies familiarsde Calella, Galícia i América1750/1850.

Caterina Citart. Julita Costas i Soler.

Josepa Placies i Martorell. MariaAlsina i Costas. Dones de la matrí-cula del mar.Gab

riela

Dalla-C

orte C

aball

ero

DONES ¡ CALELLA. pig 22 DONES ¡ CALELLA. pis 23

Galícia i América (17 5Ol 1850)

La lectura dels documentsdel passat de Calella dóna a unapersona interessada en la sevahistória la possibilitat de trobar les

seves dones en moltes referénciesdocumentals. Les dones sabienescriure, comerciaven, actuaven enjudicis, estaven inscrites en la Matr!cula del Mar, portaven les seves

cases i enviaven, pel seu compte,mercaderies a América i Calícia. Lesdones comerciants naixien en famí-lies dedicades als negocis i creixienamb els seus germans i cosins en uncontext del parentiu marcat pelscicles comercials. Moltes dones tre-ballaven en el comerg i la producciói la seva activitat estava inserida enI'economia familia4 encara que elshomes fossin invariablement elscaps visibles.

Els historiadors que han estu-diat la formació del capital comer-cial de l'antiga Villa de Calellaescassament han analitzat I'actua-ció de les dones. S'han referit a les

vídues que reemplagaven els seusmarits quan aquests morien. Se sap

molt poc de les dones que es que-daven a Calella mentre els seus

marits se n'anaven durant mesos i

anys, dones que es feien cárrec deldesafiament del negoci familiar.

Per comenqar aquest llibreque parla de les dones de Calella,

he triat alguns casos representatiusde dones que s'han perdut en lamemória histórica i col.lectiva delshabitants de la ciutat de Calella. Les

dones em van oferir algunes dadesperqué van deixar notes i cartes. Ladificultat de la meva feina es trobaen el fet que no existeixen fontsdocumentals homogenis sobredones semblants a les que es con-serven sobre els homes. Les donesapareixen de tant en tant als llibresparticulars de les companyiescomercials i als registres oficials deltráfic. Els documents utilitzats són,segons el meu parer, més "subjec-tius": correspondéncia privada, ins-cripcions, papers personals decomptes de metges o sabaters. Sónfragments d'históries de vida enplural perqué, encara que hi hagicoincidéncies entre les dones,aquestes no eren totes iguals i no es

pot parlar que hi hagi hagut "untipus de dona" o que es puguiescriure una histdria universal de "ladona".

Els relats permeten recordarles dones de diferents generacions.Les seves vides van acompanyar elcreixement de la localitat i van ferde Calella una de les árees més pui-xants en el comerg amb Calícia i

América durant la segona meitat delsegles XVlll i principi del XtX.Comengar per aquest període histó-

ric té com a objectiu enllaEar la

história actual de Calella amb un

passat recent que encara batega.

Aquest treball és part de la

investigació que vaig desenvoluparper redactar la meva tesi doctoral,"Vida y muerte de una Aveniura en

el Río de la Plata, Jaime Alsina i Ver-jés, 1770/1836, Historia, Derecho y

res de capitals: la mare d'en Quirze,Júlia Oliver; la seva germanaMarianna Oliver, Maria Colomer i

Rabassa, Rosa March i les vídues

Marianna Casalins i Buch, MariannaBohigas i Oliver i Caterina Citarttambé van tenir un lloc molt desta-cat com a accionistes.

Lactuació de Caterina Citarten el negoci mercantil va ser garan-

tida pel sistema legal catalá, que

permetia a les dones controlar el

seu propi capital. Peró també la

seva condició de vídua, que li vapermetre ser responsable del man-teniment de I'economia familiar. La

importáncia numérica i social de les

dones vídues de Calella va ser

assenyalada per Maria Teresa Morai Vila en el seu pioner treball sobre

I'estructura socioeconómica de la

Caterina Gitartmitjan del segle XVlll, una de

les estratégies productives i

comercials més importants en el

desenvolupament de Catalunya, i

específicament de Calella, es va

localitzar a les árees costaneres

occidentals de Calícia. En poc

temps, les costes gallegues es van

veure envardes per catalans que

emigraven dels seus pobles. Al

Ferrol, a la Corunya, va arribar

Quirze Oliver i Flaquer l'any 1776.

Quirze va ser un jove de Calellaprovinent d'una família de pagesos

que tenia vinyes.

Quirze va ser administradord'una companyia dedicada al pro-

cessament de la sardina que va fun-cionar entre els anys 1766 i 1774'z.

A la companyia van participar mol-tes dones de Calella com a inverso-

familia en la disolución del orden

colonial", sota la direcció de la Doc-

tora Pilar Carcía )ordán, catedrática

del Departament d'AntropologiaCultural, Histdria d'América i Africa,

Universitat de Barcelona (1998). Vull

agrair al Director del Museu-Arxiu de

Calella la seva predisposició durant la

recol.lecció del corpus documental.

llportació i investigació i investigació

Gabrie

la Dall

a-Cort

e Cab

allero

DONES ¡ CALELLA - pig 24 DONES ¡ CALELLA - pág 25

vila de Calella durant el segle XVlll.Lautora va analitzar dues fontscadastrals, una de l'any 1737 i l'al-tra de I'any 1758. En la primera fontel nombre de vídues propietáries deterres i cases era de 40, és a dir, el

14'71% de la població activa. El

segon document, aixecat vint-i-unanys després, va comptabtlitzar 89dones, el29'18% de la població..

Peró el fet que les vídues s'a-costumessin rápidament al seu nouestatus familiar i al seu flamant rolen I'empresa es devia a la seva pre-paració prévia en la vida comercial i

productiva. Moltes dones participa-ven en el comerq i en la producciódes de molt petites. I podien fer-secárrec de les exigéncies de I'empre-sa perqué coneixien el funciona-ment del negoci comercial.

La importáncia de CaterinaCitart no es va reduir a la seva con-dició d'inversora de la companyia

de Calícia, sinó que va tenir unpaper molt important en la consti-tució del matrimoni de Quirze ambuna noia de Calella, .losepa Placies i

Martorell. Després d'una llargatemporada al Ferrol, Quirze va tor-nar a Calella, decidit a casar-se ambJosepa. Va parlar amb CaterinaCitart i li va demanar que parlésamb la Josepa per convéncer-la decasar-se amb ell. Quirze pensavaque el matrimoni consolidaria,paral.lelament, les seves relacionsamb I'oncle de Josepa, el patróMiquel Martorell, que s'encarrega-va del transport dels productes.

De mans de Quize, Caterinava rebre unes tisores i xocolata com aregal per haver parlat amb Josepa. Ella

va aconseguir establir els criteris dels

capítols matrimonials de la parella,

perqué eren les dones que reforEaven

les xarxes socials, de parentiu i els vin-cles d'amistat de la gent.

| "t"na Placies i Martorell

El26 d'abril de 1773 )osepa Pla-Lcies i Martorell va donar la seva

paraula de casament a Quirze. Viviaamb la seva mare, Maria Martorell,que poc abans havia quedat víduadel negociant Josep Placies. Per aJosepa i Quirze, la consolidació dels

llaEos matrimonials ajudava a

enllaEar interessos individuals. En

aquest context s'expliquen els

regals que Quirze va donar a la seva

promesa per donar-li paraula de

casament:"Abril 30 de '1773: Entregue

a la dita losepha Placies y Marto-rell en señal de promesa una tum-baga de or que me costava compra-da de lansa 7 lliures 10 sous; Maitx8: unas sabatas y unas xinellasvalor 'l lliura '1 0 sous; unas sivellasde plata per las sabatas de valor 3

lliures 1'l sous 3 diners; Maitx 30:unas cintas de seda de valor 1 sous;que aporte de Barcelona con mas

unas arrecadas de or ab set pedrasbioladas a cada una de valor 28lliures; uns butons de or per a lacoll de la Camisa ab 8 pedras Bio-ladas en cada un buton de valor '1 'l

lliures 'l 5 sous; dos parells butonsde plata per los punys valor'l'l sous

3 diners; una agulla de plata per los

Cabells valor 'l lliure 2 sous; 6diners; unas mitjas de seda blavafetas a la agulla valor 3 lliures 'l'1

sous 3 diners; unas mitjas de fil de

cero fetas ala agulla valor 'l 8 sous 9diners... "o

Josepa i Quirze es van casar

el 15 de maig de 1774. La dona vaaportar un dot en diners i dues cai-

xes amb roba, i se'n va anar a viurea casa dels Oliver. Josepa sabia lle-gir i escriure i durant molt de tempses va encarregar de controlar lacorrespondéncia comercial i els

diners i de portar endavant els trá-mits mercantils a Calella, ajudant el

seu marit.

Una tarda, Quirze va decidirtornar al Ferrol amb altres pilots i

comerciants de Calella per conti-nuar amb la companyia. Perd quanva comunicar la decisió al seu pare

es va produir entre ells una discus-

sió que va acabar amb la rupturafamiliar. El pare li va dir que, si dei-xava Calella, havia de "treure"Josepa de la llar. La dona va anar a

viure amb la seva mare durantI'abséncia del seu marit.

Dos mesos després de casar-

se, Josepa va quedar embarassada.

Va tenir la seva filla, Marianna,

¡

I

'Arkiu Historic Municipal de Calella del Museu Arxiu (MAMC), Fons Alsina, Capsa 1, No

1105: Companyia de l'administrador Quirze Oliver a Calícia.

'Mora i Vila, M.T. (1990) societat, economia. Calella 1737 ¡ 1758, prem¡s lluro, Mataró,págs. 61 /62 i 118/119.

portac¡ó i invest@ció portació i investigació

Gabrie

la Dall

a-Cort

e Cab

allero

DONES ¡ CALELLA - pig 26

durant l'abséncia d'en Quirze. Amitjan de l'any 1776 Josepa va anara Calícia per treballar amb el seu

marit i va deixar Marianna amb la

seva mare, Maria Martorell. La

memdria escrita de Calella sobreaquest cas es perd en aquellaépoca.

"MAMC, Fons Alsina, Capsa 1, N' 1105

Francesc Oliver f

Francesc Galup flaA ñ*¡| | 'tzzqz

A Marianna AAOMiquel Francesc Mar¡aMartorell * Martorellf rvriquel L/ l¿l

i+o, segoneslnupctes

Flaquer ¡L,) rútia

JosepPlac¡es

*A

I

Ramon

aMoreu ,\ t*,r \J Boh¡gas

'/ \ certrudis fA ,

I

--¡-------tO A* O O crarich I

úlarianna Qu¡rze josepa tvl-a¡a 2\ f r*r.J lJit;t", ilii[il ] *I nrneu f ercÉs I mrnrrurn

¿\ none * nel¡c¡ós B

Q oorur ! rot*o .É

f .otr*.,o", * ro., $

l*ou,'trrol ' '-----r----o

Marianna Oliver ¡ Flaque\ 1775

J rlita Costas i Soler

¡l canvi económic de CalellaLdurant la segona meitat delsegle XVlll es pot descriure mit-janEant I'experiéncia productiva,comercial i familiar de Júlia Costas i

Soler que l'any 1738 es va casar

amb el corder Josep Alsina i Coy.

Josep va ser un dels accionistes de

la companyia de Quirze Oliver al

Ferrol i va ser educat com a comer-ciant pel germá de la seva mare,que tenia una botiga a Calella'.

Júlia Costas i Soler també era

filla i germana de comerciants. El

seu pare, Joan Costas, era rande¡ és

a dir, feia fils que comercialitzava i

també habilitava les dones de la vilaamb matéria primera6. La seva

DONES ¡ CALELLA - pig 27

mare, Cecília Soler i Buch, provenia

d'una família de corders.

Quan Júlia es va casar amb

en Josep Alsina, uns dels seus inte-ressos principals va ser la producció

de vi, que va ser una de les fontsprincipals de I'enriquiment delshabitants de Calella.

Júlia i Josep es van convertiren propietaris d'una llar prdpia i d'undels cinc cellers en els quals els habi-tants de Ia vila guardaven el vi i I'ai-guardent. Van organitzar, en la seva

própia casa, uns telers amb els quals

van fabricar mitges per enviar a laresta de la Península i a América.

Entre 1759 i 1782 )úlia vatenir onze fills i filles. Va desheretar

el seu primogénit Joan dient que

tenia una actitud dolenta en relació

als béns familiars i que descuidavaels telers. Amb el seu marit vademanar a la Reial Audiéncia de

Barcelona I'exclusió de Joan de lallar, assegurant que el fill no voliatreballar'. Joan va interposar unjudici contra la seva mare que vadurar disset anys fins que el Rei

Ferran Vll va absoldre Júlia'. El

fadristern Francisco Alsina i Costas,germá de Joan, va heretar tots els

béns quan va morir el seu pare

Josep.

l-enriquiment de la família es

va fer evident a final del segle XVlllquan els Alsina, amb altres accion¡s-

tes de Calella, van decidir fundar lacompanyia mercantil Alsina, Marchi Cona amb seu a Calella i a la ciu-tat mexicana deYeracruzo. Allí es vaestablir el marit de Maria Alsina i

Costas, que era la filla més gran de

Júlia. Maria es va quedar a la vilaportant endavant la seva part dels

negocis mercantils.

"MAMC, Fons Alsina, Caixa 14, sig.255

'Archivo de la Corona de Aragón (ACA), Real Audiencia, Consultas de la Real Audiencia,

Año 1766, Reg. 806. Barcelona, 1B/O2/1766, folio 54

'ACA, Real Audiencia, Carlos lV- del 14/12/1788 al 20/03/1808; Expedientes Remitidos a

la Real Audiencia. Vistos en el Acuerdo; Josep Alsina i Coy de Calella, con el hijo: excesos,

inobediencia, separación, 1 I / 10/ 1790. Barcelona; Registro 1210, pág. 6aB8MAMC, Fons Alsina, Capsa 19, N" 214. Francesc Alsina i Sivilla

eAquesta companyia va ser analitzada per LLOVET, ). (1986) Alsina, March i Cona (1794-

1809), Premi lluro 1985, Mataró.

iinvest@ció

Gabrie

la Dall

a-Cort

e Cab

allero

DONES i CALELLA - pág 28 DONES ¡ CALELLA - pig 29

M ariaAlsina ¡ Costas

M :[1-:l'ffJ":?:H :iffffj jal conreu, la producció i la comercla-

lilzació del vi i l'aiguardent. Aprofitantel constant tráfic que mobilitzavamercaderies del Maresme, els Alsina

també es van dedicar a la producció

téxtil, especialment a la fabricació de

mitges de seda i cotó.

Molt aviat, Maria va tenir unaparticipació important en el comerE

amb Arnérica.lany 1784 es va casar

amb el peixeter .losep Cona, que es

va convertir en un dels membres

principals de la companyia Alsina,

March i Cona. Josep es va establir aVeracruz més de tretze anys i durantaquell temps va ser Maria qui va

controlar el celler construrt a casa

seva, que es trobava al carrer de

Jovara, el més llarg de Calella'..

La situació socioecondmicade la vila era próspera. Un empadro-

nament fet I'any 1805 va comptabi-litzar I'existéncia de 773 homes de

més de setze anys, la meitat dels

quals estaven relacionats, d'unamanera o altra, amb el comerg i lanavegació". El document, peró, no

diu res de les dones com la Maria,que participaven pel seu compteenviant mercaderies a América. La

memória escrita de Calella, conser-

vada al seu Museu-Arxiu i al Fons

Alsina, conté comptes individualsque fan referéncia a la qualitat de

Maria com a comerciant, peró on

apareix el seu germá Francesc com aresponsable visible del tráfic.

Durant la llarga absénciad'en Josep, la Maria va fer front al

manteniment de la llar i, el que és

més important, a la malaltia i la

mort de la seva filla. Quan en .losep

va tornar de Veracruz ho va fer ambmolt pocs diners propis.

'.MAMC, Fons Alsina, Capsa 19, Núm. 311, Capítols matrimonials fets i firmats entre Josep

Cona Mallol i March, jove pescador de la vila de Calella, i Maria Alsina i Costas, donzella de

Calella. 18 de Desembre de 1784; Capsa No'13, Any 1797: N" 6051 . Carla enviada per

Miquel March (Calella) a Francesc Alsina i Costas (Barcelona), 01/03/1797.

"MAMC, "Empadronamiento y específica relación de todos los hombres, indistintamente

desde la edad de 16 años cunplidos en adelante que se hallan avecindados actualmente en

esta Villa de Calella, con expresión de los nombres, apellidos y calse de cada uno de ellos,

formado en cumplimiento de lo mandado por el Muy Sr. Cobernador de Cerona. Villa de

Calella, 2 de Enero de 1805."''MAMC, Padrón de la Villa de Calella del Corregimiento de Cerona en el Principado de

Cataluña, 18'18.

Pere Soler,L

Pere Buch I

Magdatena GironésQ A *

o--.1 Mar¡a Bucha*o

Mar¡a Euchi G¡ronés

Teresa lsidro Itl-! p^r¡... .!.

I xenru

! euerrrn

f .orr*.,o".f encts

f nrrrcrós

I monr

¡J conorn

.9

l\QuirzeSoler i

Buch

U UULJ t(l\Máiiá Francesca Teresa Cecilia Soler Joan

i Buch Costas

(J ^!Magdalenaf Mar¡a Buch

L>-l +1soo

,*

Josepi Goy

At^-I Francesc Nr

f1*Alsina 1773 1774

' tf"t__-rA

rosep coma

Joan+desheredat

I8lf,"j

L-I

AAAA O,oan Pere JoseP N¡colás Júlia Costas

* isgl"t---^1734

AntonSivilla i

S¡v¡lla¡ Nadal

D ones de la matrícula del marIt\ ones com Maria Alsina i Costas

U -qu" van participar activamenten la vida comercial, economica i

social de la Villa de Calella- no van

ser casos aillats. Durant I'any 1B1 8

es va aixecar el Padró de la localitat,

en el qual es va consignar el total de

veins amb "llar oberta" i que va ser

de 476. Els homes van representar

el76% de la població empadrona-

dai el 24%" restant van ser dones, la

gran majoria vÍdues1'?. El padró va

comptar un total de 65 donesi 127

homes inscrits a la Matrícula del

Mar.27 d'aquelles dones eren pro-

pietáries de barraques a Calella. Les

dones amb "casa oberta", matricu-lades i propietáries de barraques

vivien als següents carrers:

La )ovara: matriculades:

Caterina Calup; Angela Feliu i

Cener, Certrudis lsern; i les Vídues

llportació i investigació llporació i invest@ció

Gabrie

la Dall

a-Cort

e Cab

allero

DONES ¡ CALELLA - pi8 3lDONES i CALELLA - pig 30

de Juan Pont; de Quirico Rogueta;

de Tomás Cener; de Josep Planas.

Dones amb barraques: vídues de

Juan Colomer; de Cener. Matricula-des amb barraca: Maria Rico; There-sa Moreu; vídues de Ramon Mayol;de Manuel Dalmau; de Valls; de

Josep Planas. Dones amb "casa

oberta": vídua de Francesc Cener;

Narcisa Casalins; Josefa Buch i Bru-

net; Theresa Lleonart; Paula Alsina i

Citarh Theresa Ceri; Maria Costa;

Certrudis Casalins; Catalina Comas.

De la Pansa (des de l'any1920 carrer de les Escoles Pies):

Dona Matriculada: vídua de Josep

Mandri. Dones amb "casa oberta":vídua de Juan Castellan.

Del Marqués de Llupiá:dones amb barraca: Josefa Alberti;vídues d'lsidro Verdura; de .losep

Pla; de Quirizo Feliu; de Josep Soler.

Dona "amb casa oberta": vídua de

Ramon Sabater.

D'en Batlle (vulgarment,

carrer dels Capellans): dones matri-culades: Julita Bonell; Maria Coll i

Mallol; vídues de Josep Calup; de

.luan Calup; de Francesc Llorens.

Dones amb "casa oberta": MariaCateura; vídues de Cabriel March i

Raull; de Francesc Baptista; de Juan

Vilaró; de Joan Verjés i Basart.

De les Creus: dones matricu-lades: María Llorens; Francisca Bori;

Maria Sagrera. Dona amb "casa

oberta" : Angela Llorens.

De la Carretera (en 1878,

carrer de Sant Josep): dones matri-culades: Theresa Feliu; Theresa Cla-rens; Catarina Calup; vídues dePedro Barrera; de Josep Cateura; de

Buenaventura Oliver; de JoaquinMuller; de Ramon Diviu; de Juan

Patiteu; de Juan Passot; de Juan

Cuandia; de Antonio Cardó; deFelix March; de Josep Rossell. Dona

amb barraca: vídua de Cosme Villa.

Matriculada amb barraca: vídua de

Buenaventura Caradell. Dones amb" casa oberta" : Benita Rossell;

vídues de Manuel Feliu; de MiquelFeliu; de Jaime Maresma.

De Sant Jaume: Dones ambbarraques: Mariana Ricos; BertolinaVerdura; vídua de Antonio Adroher.Dona amb "casa oberta": vídua de

Pedro Ferrer.

De Sant Joan: Dones matricu-lades: Cristina Alsina; Maria Vilaró;María Oliver; vídues de Josep Vilaró;

de Buenaventura Bolivart; de Juan

Buhigas; de Antonio Parerai de Fran-

cesc Coll. Dona amb barraca: Tecla

Mares. Matriculades amb barraca:

vídues de Francesc Serra i de Domin-go Forest. Dona amb "casa oberta":vídua de Francesc Mata.

De Sant Pere: Matriculadesamb barraca: vídues de Buenaven-

tura lsern i de Francesc lsern. Dona

amb "casa oberta": vídua de Fran-

cesc Mata.Carrer de I'Església: Dones

matriculades: Catalina Llorens; Rosa

Reynals; Maria Terradas; Catalina

Bofill; vídua de Miquel Clavera.

Dona amb barraca'. vídua de Fran-

cesc Casas. Matrícula amb barraca:

vídues de Jaume Josep i de Juan

Bosch. Dona amb "casa oberta":

Maria Pitolt.De la Bruguera: Dones matri-

culades: Julita Pont; Mariana CamP-

desuñer; vídues de Miquel Cranell;

de .losep Llorens; de Fernando 5olé;

de Josep lsern. Dones amb "casa

oberta": vídues de Miquel Vergés i

de Mariano Bonaplata.

Arrabales: Dones matricula-

des: Maria lsern; vídua de Pedro

Añó. Matriculada amb barraca:

Maria Mojas. Dones amb "casa

oberta": Cecília Buch; Caterina

Crous; Maria Clarich; Maria Estolt.

Foranis: Dona amb "casa

oberta": vídua d'lsidro Ferrer.

De Mar (1947, carrer de

Francesc Bartrina): Dones amb

"casa oberta": rita Rabassa; vídua

de Joan Docet.De Romaní: Dona amb "casa

oberta": vídua de Domingo de

Caralt.A mitjan del segle XIX els

habitants de la vila de Calella escol-

taven totes les tardes dels estius un

pregoner que els recordava una dis-

posició municipal: els homes i els

nens havien de prendre el sol i ban-

yar-se separats de les dones. La

separació f ísica implicava,paral.lelament, una definida ocupa-

ció de l'espai de la costa mediterrá-

nia. Moltes dones que havien

crescut i que compartien quotidia-

nament les seves vides amb els

homes havien de conformar-se,durant els mesos de calor, amb una

petita part de la platja establerta per

I'Ajuntament.El costum d'apartar els

homes i els nens de les dones va ser

comú a d'altres poblacions costane-

res de la comarca del Maresme. Les

autoritats estaven interessades a

marcar normes de conducta entre

els sexes d'acord amb un criteri de

moralitat. La persisténcia dels pre-

gons permet intuir que la separació

no era completament respectada

per la gent que gaudia juntament

del sol, I'aigua i la sorra.

llporació i investigació

Gabrie

la Dall

a-Cort

e Cab

allero

I

DONES ¡ CALELLA - pág t74

Presentac¡ó ... ..

Les nostres raons ....Mot¡vació del llibre

Anonimes i absents..........

.11

.13

.15

¿l3ll'áii"Ji,i,"?'ilfálil: )7

Ad i art¡stes ..........33Núria Aznar i Catá.... .35Assumpció Batiste i Oriol.....,.........................................36M. Rosa Brunet i AngladaM. Eulália Feliu iTorrent..

Benefactores....Policiana Teixidó i Feliu...

Dones i societat.

..37

..38

Alícia Lluís i Serra.................. .40

lsabel Viñas i Clavera..

.57

.59

67

Dones Compromeses .........Elda-rtztargoI A;r;ti H ;;'i;.Joana Cod¡na i Llorens........

616365

Cecília Clavell i Bragulat.Angela Dalemus i CalvetDelfina Dolz i Antó........Consuelo ooringret i Ei;;J;;..Margaret Marwood MorganPepita Passols i Xapellí ...-....

.-/ I

Concepció Vila i Riu..........Pepita Vives I Artau ............

Emprenedores..Ester Buch i Cutiller...........Joaquima Puigvert i Roca..............

Escriptores... ....Elionór Bayo i Casals......Maria Cardona i CodinaPepita Callart i Mallol ........... .................87Maria Teresa Mora i Vi|a...... RR

.76

.77

.78

.79

.80

.82

.83

.85

........89.. 90

Concepció Organ i Valverde ...Teresa Teixidó i Estany

Montserrat Candini i Puig.................

DONES ¡ CALELLA - pág 175

Esportistes......L atletisme femení calellenc .... ... ...............Aida Benet i Monforte.....M. Teresa Pons i MarmilicTánia Puig i PozueloSusi Salvañá i Rothe.

...........................105

...........................107

Preséncia Vedruna a I'Hospital de Calella

Casal de Nostra Senyora de FátimaFundació de la Congregació deles Cermanes Josefines a Calella. ...

919394

..96

.,98100

Pilar Vivas i Llorens

Obrint Camí..........

. 122

123L escoltisme femení...........Encarna Flores i Villalobos.

..125

Júlia LiqLrete i Carín .............Carme Nualart i Xiberta..........Carme Nualart i Xiberta.......... .............137Núria Ribé i Fusté

La Creu Roja: les voiuntáries.......Associació de Dames de Lluita contra el Cáncer .

..161

..163

..165

..167Amics i voluntaris de I'hospital.Voluntáries Olímpiques

Dones i igualtat d'oportunitats ........Maria Olea Hernández i Hernández .lvlana utga Hernanoez I HernanoezMercé Oliva Mena r Cerdá

.169

.171

.172

.173Gab

riela

Dalla-C

orte C

aball

ero