3.1.2. planejament urbanÍstic i usos del sÒl aspectes ... · els sistemes urbans l’alt penedès...

MEMÒRIA DESCRIPTIVA. Planejament urbanístic i usos del sòl

DIPUTACIÓ DE BARCELONA. Servei de Medi Ambient Auditoria Ambiental Municipal de Vilafranca del Pened 41

3.1.2. PLANEJAMENT URBANÍSTIC I USOS DEL SÒL Dintre d'aquest capítol es tracten els aspectes de planejament general de l’àmbit territorial comarcal, de la Regió Metropolitana de Barcelona i de Catalunya, que afecten al municipi de Vilafranca del Penedès a nivell territorial intermunicipal i intercomarcal. Una valoració del planejament urbanístic vigent i una referència als espais verds urbans, com a aspecte concret a considerar entre els usos del sòl. Aspectes territorials i de planejament directriu Els sistemes urbans L’Alt Penedès és una comarca interior situada a la depressió Pre-litoral Catalana, entre el massís de l’Ordal i del Garraf i la barrera muntanyosa de les serres de Mediona, Puigdres i Ancosa. Els seus límits físics no són gaire definits, ja que no s’ajusten a determinats accidents geogràfics. Es troba envoltat per les comarques de l’Anoia, l’Alt Camp, el Baix Penedès i el Garraf. Amb aquestes dues últimes comarques formaria la regió natural del Penedès. A nivell municipal la comarca de l’Alt Penedès té una extensió de 592,42 Km2, i agrupa a 27 municipis, amb una població de 74.566 habitants (IEC 1998). Aquesta població es concentra bàsicament a l’entorn de 4 municipis de la plana, la capital Vilafranca del Penedès, Santa Margarida i els Monjos, Sant Sadurní d’Anoia i Gelida, on habiten el 62,46% de la població. La resta de la població es distribueix en municipis de nuclis dispersos i en masies. El sistema urbà de l’Alt Penedès té una estructura comarcal repartida en diferents nuclis. Així Vilafranca del Penedès, conjuntament amb Santa Margarida i els Monjos, és la principal centralitat de la comarca, mentre que en un altre ordre Sant Sadurní d’Anoia i Gelida exerceixen de nuclis d’atracció a menor escala. Es tracta de nuclis situats linealment a la part sud de la depressió Pre-litoral, situades al voltant de l’eix de comunicacions d’accés des del sud a la ciutat central. En l’ordre humà, coincideix amb el cercle estricte del mercat de Vilafranca del Penedès, capital de comarca i centre aglutinador del principal comerç. En relació a l’economia, l’alt Penedès és una comarca urbana i rural, i alhora, és industrial i agrària, mantenint un creixement econòmic equilibrat. En aquest context, i des del punt de vista territorial i sòcio-econòmic, l’Alt Penedès té entitat pròpia dins el conjunt territorial de la Regió Metropolitana de Barcelona (RMB).


DIPUTACIÓ DE BARCELONA. Servei de Medi Ambient Auditoria Ambiental Municipal de Vilafranca del Pened

42

Taula P1. Usos del sòl a Vilafranca del Penedès

Classes d’ús

Alt Penedès (1995)

Regió Metropolitana de Barcelona (1995)

Vilafranca del

Penedès (1995)

Sòl urbà 2.740 ha. 4,62 % 50.394,00 ha 15,58% 275,30 ha 14,03%

Sòl urbanitzable 1.534 ha. 2,59 % 28.897,00 ha 8,93% 436,43 ha 22,23%

Sòl no urbanitzable 54.967 ha 92,79 % 244.262,00 ha 75,49% 1.251,27 ha 63,74%

TOTAL 59.241 ha 100,00 % 323.553 ha 100,00 % 1.963 ha 100,00 % Font: elaboració pròpia. Planejament directriu en relació a Vilafranca del Penedès El planejament directriu té com a objectiu bàsic d’establir les directrius i pautes bàsiques per a l’ordenació integral o sectorial de grans àmbits territorials, i esdevé l’obligat marc de coherència per als plans de rang inferior (Carceller i Pérez 1994). El Pla Territorial General de Catalunya, el Pla Parcial de la Regió Metropolitana i el Pla d’Espais d’Interès Natural són els plans directrius que s’avaluen en aquest apartat. El Pla de Carreteres s’avalua en el capítol de mobilitat. Si bé existeixen altres elements de planejament directriu, com el pla de sanejament, aquí ens centrarem només en els més relacionats amb el territori. Pla Territorial General de Catalunya El Pla Territorial General de Catalunya (PTGC), aprovat per la Llei 1/95, té com a objectius definir l’equilibri territorial d’interès general per a Catalunya, i orientar les accions a emprendre per crear les condicions adequades que atreguin l’activitat econòmica als espais idonis. El Pla preveu una població de 7,5 milions de persones per a l’any 2026. Aquest creixement es donarà, principalment, a les ciutats que seran el punt bàsic de desenvolupament. El Pla estableix vuit categories de sistemes segons la seva funció: • Sistema central de l’àmbit metropolità de Barcelona • Sistema d’expansió i articulació del sistema central metropolità • Sistema de reequilibri metropolità • Sistema d’articulació entre Àrees funcionals i Territorials • Sistema de reeequilibri territorial • Sistema d’articulació i desenvolupament • Sistema costaner • Sistema d’articulació interior-costa



La comarca de l’Alt Penedès pertany al sistema de reequilibri metropolità. Concretament, el sistema Vilafranca del Penedès i Sant Sadurní d’Anoia està dins el nivell 2. En aquest nivell hi ha els sistemes que tenen un potencial intermedi de reequilibri territorial global i basats en sistemes urbans de pes també intermedi que en alguns casos centralitzen àmbits territorials amplis. A nivell general el PTGC es basa en el pla de carreteres per definir una xarxa viària en teranyina sobreposada al territori, i delimita com a sòl útil per urbanitzar aquell que té un pendent inferior al 20%, que representa cap al 50% del territori de Catalunya. El Pla també defineix sis àmbits funcionals, les Àrees Funcionals Territorials són les següents: • L’AFT Metropolitana. • L’AFT de les comarques Gironines. • L’AFT del camp de Tarragona. • L’AFT de les terres de l’Ebre. • L’AFT de les comarques centrals. • L’AFT de les comarques de Lleida. L’Alt Penedès pertany a l’AFT Metropolitana, amb això es potencia la funció de reequilibri i descongestió de l’àrea metropolitana. També es defineixen les Àrees Bàsiques Territorials que engloben diferents municipis i en les quals hi ha un mínim d’equipaments i serveis. Pel que fa als transports, el Pla proposa per la comarca de l’Alt Penedès, el següent: • Es marca el nou eix Vilafranca-Vilanova que, alhora, serà la sortida al mar des del Bages

i l’Anoia. • Un metro regional que relligui el territori de l’àmbit metropolità Mataró-Granollers-

Sabadell-Terrassa-Martorell-Vilafranca-Vilanova. • Es fa una reserva de sòl per als itineraris Vilafranca-Vilanova. • Xarxa d’alta velocitat, el TAV. • Una nova via que uneixi Vilafranca del Penedès amb Santa Coloma de Queralt i fins a

les Borges Blanques. El PTGC defineix unes condicions per les quals un espai pot ser objecte de protecció: - Valors intrínsecs: paisatgístics, ambientals, edafològics, d’equilibri ecològic i d’interès

científic i didàctic-educatiu. - Valor agrícola o forestal. - Per la seva capacitat reguladora en la relació home/natura i la seva utilització com a

espais de lleure.



44

- Pels valors culturals que hi són coneguts. - Pels criteris de legislacions sectorials. Els aspectes ambientals queden poc recollits en el PTGC i en general té poc nivell de concreció, cosa que impedeix una anàlisi dels efectes en l’escala local, o fins i tot comarcal. Aquesta manca de concreció ambiental fa que tampoc es defineixi un sistema d’espais lliures. Actualment s’està redactant el Pla Territorial Parcial d’aquest àmbit, o Pla Territorial Metropolità de Barcelona, que definirà amb més detall que el PTGC l’ordenació conjunta d’aquest territori. Pla Territorial Metropolità de Barcelona (Regió I) Instruments del Planejament Territorial Els instruments concrets proposats pel Pla Territorial Metropolità són els següents: a) Espais oberts-illes metropolitanes. És l’instrument fonamental que constitueix una

nova classificació del sòl des d’un punt de vista ecològic i urbà per a preservar determinats terrenys i reconduir i reduir la dispersió. El sistema d’espais oberts està constituït per massissos muntanyosos, lleres fluvials, zona litoral, boscos i àrees agrícoles d’especial interès. No està absolutament lliure d’edificacions i usos, però és clarament “no- ciutat”. Les illes metropolitanes, són espais compactes, llocs de concentració de la vida essencialment urbana, instruments en contra de la dispersió desurbanitzadora i ecològicament agressiva. A l’horitzó de l'any 2026, el 90% de la població es preveu a les illes, que ocupen en superfície, el 20% de l’espai metropolità.

b) Sistema de vies segregades. El sistema està constituït per una xarxa completa,

homogènia i ortogonal d’autopistes. c) Sistema de vies cíviques. Són les arterioles de la mobilitat viària, la transició de les

autopistes als carrers urbans. d) Sistema ferroviari. Suport del transport col·lectiu d’infrastructura fixa, constitueix el

complement indispensable de la mobilitat viària.



El sistema ferroviari es compon de 4 subsistemes: metro (a la conurbació central), rodalies (corona amb més del 80% de la població metropolitana), regional- interregional (tren convencional) i alta velocitat.

e) Grans infrastructures del transport. Són essencialment el Port i l’Aeroport de

Barcelona. f) Corredors de serveis. Les vies cíviques es complementen en tots els casos amb uns

corredors paral·lels, també de domini públic, destinats al trànsit de vianants i bicicletes, però també a constituir l’esquelet de les xarxes bàsiques de serveis (aigua, gas i electricitat).

g) Àrees dinamitzadores. Les estacions ferroviàries de correspondència de diferents

línies constitueixen punts molt singulars del territori. La superposició de bona accessibilitat, amplis aparcaments, facilitats de connexió ferroviària i relativa proximitat als centres urbans converteix els voltants de les grans estacions en espais cobejats per a la implantació de comerços, oficines, institucions culturals i centres d’oci.

h) La normativa vigent.

Figura P1. Illa Metropolitana de Vilafranca del Penedès



46

Classificació del sòl. Espais oberts i illes metropolitanes El conjunt d’espais oberts ocupa el 80% de l’espai metropolità. Aquests es descomponen en un 7% de sòl urbà, un 5% de sòl urbanitzable i una ocupació per usos periurbans del 2,5%. La part “artificialitzada” (no forestal, ni agrícola convencional, ni fluvial, ni costanera), representa a finals de 1996 un 15% del total d’espais oberts. Les illes metropolitanes ocupen un 20% del territori metropolità. Aquestes es descomponen en un 48% de sòl urbà, un 25% de sòl urbanitzable i una ocupació per usos periurbans del 4,4%. La suma dels anteriors percentatges representa a finals de 1996 un 78% de sòl “artificialitzat” en el conjunt de les illes metropolitanes. Les xifres resulten del planejament urbanístic vigent i de les situacions de fet. La diferència quantitativa substancial entre un 15% d’artificialització al conjunt d’espais oberts i un 78% a les illes metropolitana defineix dos territoris qualitativament diferents i aquesta nova classificació en base a valors ambientals és el requisit previ i l’essència del Pla Territorial Metropolità de Barcelona.

Figura P2. Espais oberts en el context territorial de Vilafranca del Penedès



Protecció del medi natural i del espais febles En el nivell més alt de protecció dins del conjunt d’espais oberts es recullen els espais d’interès natural, els quals incorporen tots els territoris inclosos en el PEIN (Pla d'Espais d'Interès Natural), aprovat definitivament pel Consell de Govern el 14 de novembre de 1992 i assumit pel Pla Territorial General de Catalunya. Aquests espais d'interès natural presenten una superfície de 63.224 ha (el 19,5% de l’àmbit territorial metropolità), més aquells altres espais naturals que, sense estar dins els límits del PEIN, estan regulats per anteriors plans especials del medi físic i del paisatge . Un segon nivell de protecció inclou els espais d’interès forestal, la finalitat dels quals es establir l’ordenament dels terrenys forestals, assegurar-ne la conservació, garantir la producció de primeres matèries, aprofitar adequadament els recursos naturals renovables i mantenir les condicions que permetin un ús recreatiu i cultural. En un altre nivell es proposa la protecció dels espais d’interès agrícola, el manteniment i la promoció dels quals es considera d'interès col·lectiu. En concret, els Espais Principals d'Interès Agrícola del Pla del Penedès ocupen una superfície aproximada de 31.073 ha. El quart grup de terrenys necessitats de protecció està constituït pels espais lligats al bon funcionament del sistema hidrològic. El cinquè conjunt d’espais del medi natural a protegir i, quan sigui possible, a recuperar és el sector costaner, la franja del litoral més immediata al mar, que comprèn la zona marítimo- terrestre de domini públic més les servituds. També es consideren dintre del capítol de protecció del medi natural, els llocs d'interès paisatgístic i els punts singulars.

Els separadors connectors El Pla Territorial Metropolità proposa la delimitació d'uns separadors, espais destinats a garantir el trencament de la taca d'oli. Completar trames inacabades pot ser en alguns casos una bona solució per integrar o per estructurar, sense enganxar-les, es proposa una solució semblant a la dels separadors però rebaixant la rotunditat del tall, i reforçant el caràcter de connector, concebut com una eina capaç de mantenir separades físicament i amb claredat dues trames urbanes, però al mateix temps permetent un tipus de relació no generador de continuïtats físiques. Aquest producte de caire híbrid, separador-connector, actuarà com a filtre, al permetre amb més o menys intensitat el pas de determinades interaccions (esporàdiques, lúdiques o culturals), i en canvi barrar les relacions compactadores. En tot cas s'integren en el conjunt d’espais oberts.



48

Els filtres, pertanyen al conjunt d'espais oberts, fet que els dóna la característica comuna més important. L'edificabilitat, permesa en casos excepcionals, serà sempre mínima. Els usos seran sempre de caràcter periurbà. El control del seu desenvolupament ha de ser molt estricte.

Figura P3. Els filtres separadors-connectors de Vilafranca del Penedès

Àrees dinamitzadores Les Àrees Dinamitzadores són centres integrats d’oficines, de grans superfícies comercials i petit comerç especialitzat, d’instal.lacions culturals, de lleure i altres equipaments, de centres de recerca, de serveis econòmic i financers, de grans aparcaments. Són el que anomenen “mini- ciutats” especialitzades i ben organitzades. Funcionen com a districtes urbans complementaris als centres actuals, però més relacionats amb la infrastructura metropolitana de transport. Són sempre punts “nodals” de la xarxa ferroviària . El mapa de centralitats actual està format pels elements següents: a) Un sistema històric articulat entorn del centre d’activitats de Barcelona i dels centres

tradicionals de les principals ciutats metropolitanes. b) Les àrees de nova centralitat del municipi de Barcelona. c) Altres centres del continu urbà central. d) Altres centres a la primera corona. e) Nous centres en desenvolupament a la segona corona de ciutats.



El conjunt d’Àrees Dinamitzadores proposades pel Pla Territorial Metropolità de Barcelona complementa les anteriors actuacions i reforça el comportament policèntric del sistema urbà metropolità tot establint un vincle directe entre aquestes àrees d’equipament i d’activitats direccionals i els nous intercanviadors ferroviaris o intermodals. L’estructura general de localització de les Àrees Dinamitzadores proposades està formada per les següents zones: - Una gran zona central entre el Llobregat i el Besòs-Ripoll que concentra 3 milions

d’habitants, el 70% de la població de l’Àrea Metropolitana. - Un conjunt d’àrees dinamitzadores recolzades sobre les capitals comarcals com és el

cas de Vilafranca del Penedès, i sobre altres centres d’agrupacions urbanes situades a distàncies entre 15 i 35 km de Barcelona, amb previsions importants de creixement demogràfic, del parc d’habitatges i de nou sòl. I on les principals estacions ferroviàries que concentren ja actualment un nombre de viatges superior a un milió de passatgers/any són les àrees de Vilanova i la Geltrú, Vilafranca del Penedès, Martorell, Mollet, Granollers, Mataró, Sant Celoni, Tordera, a més les de Cardedeu-Llinars, Arenys i Calella-Pineda.

Figura P4. Àrea dinamitzadora de Vilafranca del Penedès



50

Necessitats i previsions pel que fa a la correcció de tendències. Directriu del Pla Territorial General de Catalunya D'acord amb l'objectiu genèric de reequilibrar el territori de Catalunya, el Pla Territorial General prescriu una correcció del pes demogràfic de l'Àrea Metropolitana de Barcelona que es vol rebaixar del 70% (1996) sobre una població a Catalunya de 6,0 milions d'habitants al 63% amb població previsible de 7,5 milions d'habitants a l'any 2026. L'aplicació de la prescripció anterior suposa la hipòtesi d'una població metropolitana de 4,7 milions d'habitants a l 'any 2026 enfront dels 4,2 milions de l'any 1996 i dels 5,3 milions previsibles segons l’extrapolació feta de les tendències dels darrers anys. Aquesta correcció voluntarista significa "desviar" cap a la resta de Catalunya un escreix de 0,5 milions d’habitants. Correspon al PTMB orientar de forma interactiva i coherent amb les condicions territorials la distribució dels 4,7 milions d'habitants (any 2026) entre les diferents parts del territori metropolità, potenciant les comarques perimetrals. En base al topall de 4,7 milions d'habitants per a l'Àrea Metropolitana a l'any 2026 (o potser millor, a efectes d'adequació a l'objectiu bàsic de reequilibri, en base al topall de 63% de la població efectiva de Catalunya), correspon al PTMB formular hipòtesis per a la distribució voluntarista de la població a les diferents comarques i illes metropolitanes. Aquesta distribució s'haurà d'ajustar de forma interactiva a les respectives situacions de fet i a les capacitats d'acollida segons el règim jurídic i sempre d'acord amb els paràmetres urbanístics municipals. Així doncs la distribució objectiu per a l'any 2026 de la població assignada a la Comarca de l’alta Penedès es resumeix en els quadres següents:

Taula P2. Distribució de la població a la Comarca de l’alt Penedès assignada per l’any 2026

SUPERFÍCIE

POBLACIÓ ANY

2026

DENSITAT

Total 59.277 ha. 105.000 hab. 1,8 hab/ha.

ILLES METROPOLITANES

3.141 ha. 51.431 hab. 16,4 hab/ha

ESPAIS OBERTS 56.136 ha. 53.569 hab. 1,0 hab/ha

Les necessitats de més habitatges provenen de tres causes fonamentals: a) Creixement de població, 500.000 nous habitants, sumats els provinents del

creixement vegetatiu i de la migració, la component menys ajustable en el temps. b) Disminució del nivell mitjà d'ocupació dels habitatges per una composició familiar

amb tendència a reduir-se de 3,1 components a l'any 1996 fins a 2,6 a l'any 2026.



c) L'efecte combinat d'aquests factors dona com a resultat una necessitat primària de 458.202 habitatges addicionals, diferència d’un augment de 466.637 unitats en les necessitats d’habitatges principals, i d’una pèrdua de 8.435 respecte el parc secundari i vacant de 1991. D'aquesta xifra un 67% correspon a la disminució del NMO i tan sols un 33% al creixement de la població.

D'acord amb el nivell mitjà d'ocupació previst a l'any 2026, la distribució d'habitatges principals necessaris serien els següents:

Taula P3. Distribució d’habitatges segons les previsions de població pel 2026

POBLACIÓ ANY

2026

NECESSITATS NOUS HABITATGES

PRINCIPALS

Total 105.000 hab. 12.193 habitatges.

ILLES METROPOLITANES

51.431 hab. 5.951 habitatges

ESPAIS OBERTS 53.569 hab. 6.242 habitatges

Necessitats i previsions comarcals de L'Alt Penedès Per tal de satisfer les exigències del PTGC, les necessitats de sòl per a usos secundari i terciari i per a parcs, espais verds i equipaments urbans seran satisfetes de manera molt desigual en les diverses parts del territori. Les diferències entre zones congestionades i àrees d'excessiva dispersió obligaran a tractaments específics. En alguns casos seran necessàries remodelacions significatives a certs barris (quasi sempre anteriors a 1975) per garantir un esponjament indispensable, recuperar dèficits importants i millorar la qualitat ambiental. En altres casos, les exigències d'espais públics forçaran la reestructuració d'ocupacions massa disperses. L'Alt Penedès presenta una previsió d'ocupació relativament baixa, al voltant del 5%, del sòl per a conjunts urbans compactes, illes metropolitanes, molt allunyada del 81% del Barcelonès i també del 25% de les comarques del seu entorn. L'agricultura és un sector molt significatiu, la sigularitat del cava, en quant a ocupació del sòl i força important pel que fa a l'oferta de llocs de treball, als voltants del 7% de la població activa. La indústria té un pes moderat, situada bàsicament a les poblacions de Vilafranca del Penedès i Santa Margarida i els Monjos, i als seus entorns immediats i en llocs dispersos de la resta de la comarca, sobretot la relacionada amb la producció del cava. Cal recordar que El Penedès produeix el 98,9% del cava de Catalunya i el 98,4% del cava espanyol. Té una bona accessibilitat en temps a la resta de l'Àrea Metropolitana i de Catalunya, i fa de connexió viària entre dos grans ciutats com són Barcelona i Tarragona. Un avantatge, i també un inconvenient, és la localització de les zones planes en l'únic corredor natural del litoral mediterrani amb les servituds, menys greus que a la fossa del Vallès Oriental per l'amplitud de la plana, que comporten les diferents infraestructures de



52

transport i de serveis d'interès català, però també peninsular, europeu i, fins i tot, transcontinental (Europa- Àfrica). La qualitat ambiental del conjunt és molt alta, segurament degut a la major resistència a les pressions urbanístiques, derivada de la rendibilitat agrícola del cava i a una limitació històrica de recursos hídrics. Són molt interessants els esforços i les iniciatives per complementar l'ús agrícola amb una especialització en activitats relacionades amb el mon animal del cavall, potenciant la cria, però també lleure.

Figura P5. Comarca de l'Alt Penedès

Necessitats i previsions a les illes metropolitanes. Conjunts urbans de reequilibri Aquest grup comprèn les illes metropolitanes de Vilafranca del Penedès i Tordera, que tenen en comú una baixa ocupació del sòl sense problemes d'altes densitats de població, i un destí de pols de reequilibri segons el PTGC. Ambdues es troben a uns 50 km de la conurbació central i estan situats en el corredor natural del prelitoral, però en planes prou amples per no patir dificultats especials derivats del trànsit de pas. Les connexions ferroviàries són força acceptables i les viàries, que també presenten bones condicions, presenten dos inconvenients prou importants i significatius: - El peatge de les autopistes. - La manca d'enllaç per autopista amb el litoral. La disponibilitat de sòl vacant i la posició de "trampolí", vers l'aglomeració bidireccional de Tarragona-Reus-Valls i el Gironès respectivament, juntament amb les bones comunicacions, les converteixen en llocs adients per assolir el paper de pols de equilibri intrametropolità i de transició en l'àmbit de la nebulosa urbana del litoral català.



Cap d'aquestes dues illes metropolitanes pot desentendre's de les comarques externes confrontants, Baix Penedès i Anoia en un cas i la Selva en l'altre, fet ja contemplat en el PTGC.

Figura P6. Illes de Conjunts Urbans de Reequilibri

Recomanacions d’Ordenació Territorial La voluntat explícita de no interferir en les competències pròpies de l’escala local (comarcal i municipal), i al mateix temps la intenció de limitar el nombre de propostes del Pla per tal de no rigiditzar més del necessari els processos de desenvolupament territorial, han aconsellat incloure com a “recomanacions” un seguit de propostes considerades no estrictament essencials des del punt de vista de l’escala metropolitana. L’Alt Penedès és la comarca menys afectada fins al moment per les pressions metropolitanes. La seva característica fonamental és el paper del cava que ha donat una alta rendibilitat econòmica i un prestigi internacional a unes terres amb manca de recursos hidràulics i sense una fertilitat destacada. Les recomanacions essencials serien les següents: a) Reconversió de Vilafranca del Penedès en el nou paper de nucli central d’una illa

metropolitana de reequilibri amb nova localització de l’estació ferroviària, el disseny d’un àrea dinamitzadora i la integració amb el territori més immediat. (Figura P7)



54

Figura P7. Traçat del ferrocarril convencional actual i proposat

b) La preservació de les característiques pròpies en el creixement contingut de Sant

Sadurní d’Anoia dintre dels espais oberts. c) L’articulació de la multiplicitat de nuclis urbans i rurals molt dispersos mitjançant una

xarxa de vies cíviques comarcals, d’uns equipaments supramunicipals i noves sinergies complementàries a la catalitzada pel cava, i per activitats eqüestres.

Figura P8. Vies Cíviques de Vilafranca del Penedès



d) Delimitació en coordinació amb els plans i projectes sectorials de precisió de les

xarxes viàries i ferroviàries, d’una possible Central Integrada de Mercaderies, ben situada arran dels grans fluxos amb origen o destí al centre metropolità i dels trànsits de pas del corredor mediterrani, si es considera una localització alternativa més adequada que en el Baix Llobregat (zona de Martorell).

Figura P9. Vies segregades de Vilafranca del Penedès Pla d’Espais d’Interès Natural La Llei 12/85 d'espais naturals (LEN), de 13 de juny, pot ser considerada com el marc jurídic fonamental dirigit a la protecció de la natura en el territori de Catalunya. En ella hi queden definides les diferents modalitats de protecció especial a què podran acollir-se els espais naturals, i a més crea el Pla d'Espais d'Interès Natural. La Llei d'espais naturals, en el seu article 15, defineix la naturalesa del Pla d'Espais d'Interès Natural (PEIN), i especifica que té per objecte la delimitació i l’establiment de les determinacions necessàries per a la protecció bàsica dels espais naturals, la conservació dels quals es considera necessari d’assegurar, d’acord amb els valors científics, ecològics, paisatgístics, culturals, socials, didàctics i recreatius que posseeixen. També s’especifica que el Pla d'Espais d'Interès Natural en el marc de la planificació territorial de Catalunya, li confereix caràcter de Pla Territorial Sectorial. El Pla d'Espais d'Interès Natural va ser aprovat pel Decret 328/1992, de 14 de desembre, en el qual s'integren 144 espais que tenen característiques i dimensions molt diverses. Aquests 144 espais ocupen un total de 648.965 ha, que equival a una mica més del 20% del territori català.



56

Aquest pla no pretén agrupar tots els indrets de Catalunya amb interès natural, sinó que el que persegueix és assegurar la conservació d'una mostra prou representativa d'ells, i de la seva biodiversitat. La protecció bàsica que determina el Pla d'Espais d'Interès Natural es fonamenta en els següents aspectes:

• Tot el territori inclòs al Pla es considera sòl no urbanitzable.

• La circulació amb mitjans motoritzats és objecte de restriccions.

• Regulació d'activitats extractives.

• Aplicació del Procediment d'Avaluació d'Impacte Ambiental. Es concreten tot un conjunt de supòsits en els quals el Procediment d'Avaluació d'Impacte Ambiental és imprescindible.

• S'estableixen normes particulars per alguns espais. El Pla d'Espais d'Interès Natural és, per tant, un instrument de planificació que estableix una normativa bàsica de protecció per a uns determinats espais naturals, i defineix uns criteris generals per a la seva gestió. Els objectius principals del PEIN són:

• Establir una xarxa d’espais naturals àmplia i representativa de la riquesa paisatgística i la diversitat biològica dels sistemes naturals de Catalunya.

• Delimitar i establir de les mesures necessàries per a la protecció bàsica d’aquests espais naturals.

Al terme municipal de Vilafranca del Penedès no existeix cap espai inclòs al PEIN. Els espais més propers en distància es troben molt allunyats, a excepció del Foix, i en zones de serralada. Per tant, es pot dir, que actualment el territori de Vilafranca no té cap vinculació directa amb els espais del PEIN. Els espais PEIN més propers al municipi de Vilafranca són els següents(Figura P10): - Montserrat - Roques Blanques - Muntanyes de l'Ordal - Massís del Garraf - Olérdola - El Foix - Ancosa - Montagut



- El Montmell - Saburella - Albereda de Santes Creus - La Serra de Miralles - Queralt Com ja es comenta en el capítol de Sistemes Naturals, al municipi de Vilafranca hi trobem el Turó de Sant Pau, just en límit del seu terme municipal i el de Pacs del Penedès. Aquest espai de zona boscosa no hi es dintre del PEIN, però rep una protecció especial com a parc supramunicipal, important per garantir-ne un bon estat de conservació davant l'increment de l'activitat humana força arrelada els caps de setmana.

Figura P10. Espais PEIN més propers a Vilafranca del Penedès

Taula P4. Espais PEIN a la Comarca de l’Alt Penedès

Espais PEIN de la Comarca de l’Alt Penedès

Municipi

Espai Hectàrees

Avinyonet del Penedés Massís del Garraf 393,02 Castellet i la Gornal Foix, el 292,81 Gelida Muntanyes de l'Ordal 822,91 Olérdola Olérdola 277,17 Olesa de Bonesvalls Massís del Garraf 720,48 Olesa de Bonesvalls Muntanyes de l'Ordal 335,50 Subirats Muntanyes de l'Ordal 362,29 Total 3.204,18



58

Figura P11. Espais d'interès agrícola de l'àrea de Vilafranca del Penedès

Figura P12. Espais d'interès forestal de l'àrea de Vilafranca del Penedès



L’Estructura Urbana de Vilafranca del Penedès Vilafranca del Penedès es troba formada per un centre històric compacte amb domini d’usos residencial i comercial, envoltat per uns barris residencials entorn dels eixos radials, en els quals s’admeten usos com la petita i mitjana indústria, amb predomini de l’agroindústria vitivinícola. A la perifèria urbana, associat a les infrastructures viàries actuals, sobretot a l’eix de la N-340, es localitza l’ús industrial més intensiu i l’ús comercial de mitjana i gran superfície. El municipi de Vilafranca compta amb edificis amb un cert valor històric i arquitectònic. Per tal de preservar-los, s’ha dut a terme l’elaboració d’un Pla Especial i Catàleg del Patrimoni Històric Artístic i Ambiental. La forma radial de la ciutat té a veure amb la relació del seu territori d’influència, amb al que manté una estreta relació econòmica, social i cultural. Contrasta el sòlid construït compacte de la ciutat amb el territori obert conreuat de vinyes de l’entorn més proper. La bonança econòmica que està vivint el sector productiu del cava influeix positivament en el desenvolupament de la Vila fins el punt d'abordar la necessitat de revisar el Pla General Urbanístic vigent.

Figura P13. Estructura urbana del municipi de Vilafranca del Penedès



60

Planejament Urbanístic de Vilafranca del Penedès L’ordenació urbanística vigent a la vila és el Pla General d’Ordenació Urbana de Vilafranca del Penedès vigent des del 1982. És l’instrument bàsic per a la planificació i l’ordenació del municipi, actualment pendent de revisió, classifica i assigna a cada tipus de sòl la següent superfície:

Taula P5. Usos del sòl a Vilafranca segons el PGOU TIPUS DE SÒL SUPERFÍCIE (Ha) PERCENTATGE (%)

URBÀ 275 14,04

URBANITZABLE 473,71 24,12

NO URBANITZABLE TIPUS I 1 152,6 7,77

NO URBANITZABLE TIPUS II 1.061,56 54,07

Total Municipi 1.962,87 100,0 El Pla General es desenvolupa a partir dels Plans Parcials generats al municipi de Vilafranca del Penedès. Fins l'any 1992, eren 7 els Plans Parcials aprovats administrativament:

• Pla Parcial de la Zona Esportiva • Pla Parcial de la Zona Industrial Sud-Oest

• Pla Parcial de la Zona Industrial Nord-Est

• Pla Parcial del Polígon Industrial I.N.U.R.

• Pla Parcial Residencial La Girada

• Pla Parcial Residencial L’Espirall

• Pla Parcial Residencial Sant Julià Oferta de sòl industrial 1. Polígon Industrial Domenys II Presenta una superfície qualificada com a industrial de 330.585 m2, que podria acollir aproximadament unes 110 empreses. Té una excel·len comunicació donat que es troba just al costat de l’autopista A-7, amb accessos directes des de la N-340. 1 De protecció especial.



2. Parc Temàtic Agroindustrial Àgora Ocupa una superfície de 49.800 m2, amb una part important per a equipament i serveis. Acollirà un important nombre de serveis a les empreses, un Centre de Promoció Empresarial, un Centre d’Investigació i Referència i el Casal del Penedès. 3. Polígon les Fonts Té una superfície total de 85.000 m2, 39.328 dels quals estan destinats a sòl industrial i 46.172 per a ús públic. Situat davant del polígon Domenys II, té accessos directes des de la N-340 i l’autopista A-7.

Figura P14. Sectors Industrials Domenys II, Àgora i les Fonts (Estació de Mercaderies)

4. Polígon de Llevant Dels 163.129 m2 de que disposa, 100.838 es destinen a sòl industrial i 62.291 a ús públic. Situat al sector encarat a Barcelona, té accés directe des de la N-340 i la C-244, amb accés a l’autopista A-7.



62

Figura P15. Sector Industrial Polígon de LLevant

5. Zona industrial Avinguda de Tarragona Té una superfície de 222.410 m2, amb 192.378 per a sòl industrial i 30.032 per a ús públic. És troba situat de forma longitudinal a banda i banda de la N-340 i té accés directe a l’autopista A-7.

Figura P16. Sector Industrial Avinguda Tarragona



Oferta de sòl residencial 1. Sector de La Girada Sòl urbanitzat per a ús residencial, situat a peu de la C-244. Té accés directe a l’autopista A-7. Correspon a sòl gestionat a càrrec de l’INCASOL. En el primer subsector s’hi poden construir fins a un màxim de 1.125 habitatges, que poden ser unifamiliars en renglera o en parcel·la individual fins a blocs residencials plurifamiliars.

Figura P17.Nou Sector Residencial de la Girada



64

2. El Sector Pla del Diable Situat a prop de la zona esportiva de la ciutat, té una superfície de 33.400 m2, que permet la construcció de 46 habitatges unifamiliars aïllats o aparellats. Té previstos 3.300 m2 destinats a zona verda.

Figura P18. Creixement urbanístic del Sector Pla del Diable

El Tren d’Alta Velocitat (TAV) Les infrastructures viàries adquireixen cada cop més una importància capdal en el desenvolupament de Vilafranca del Penedès i la seva comarca agroindustrial. Sobre aquestes traces viàries si recolza la major part dels polígons industrials establerts a la zona, tals com els dels Monjos, Domenys II, Avinguda Tarragona, Les Bassetes i Sant Pere Molanda. A més de l'autopista A-7, la carretera N-340, el ferrocarril de RENFE, la nova via ferroviària d’ample europeu TAV que ha de passar per Vilafranca del Penedès, per tal de permetre el pas de trens d’alta velocitat, és una de les qüestions que deu incidir en l’ordenació urbanística de la vila. El subtram comprès entre Lleida i Martorell forma part d’un gran projecte ferroviari d’alta velocitat que ha d’unir Madrid amb Saragossa, aquesta amb Barcelona i, aquesta darrera, amb la frontera francesa.



Aquesta línia és un dels dos enllaços previstos en l’Esquema Director Europeu per a la connexió d’alta velocitat amb França i, a través d’aquesta, a la resta d’Europa. Entre Madrid i Barcelona, així com entre Perpinyà i Montpellier la línia es dissenya per al tràfic exclusiu de viatgers, mentre que entre Barcelona i Perpinyà, la nova línia ha de comptar amb un tràfic mixt de viatgers i comercial de càrrega. Després de l’anàlisi de les diferents opcions plantejades per al traçat de la línia d’alta velocitat es va decidir adoptar l’anomenada "Solució 1", però amb una sèrie de variants locals pel que fa al pas per Vilafranca del Penedès. Aquesta solució 1 consisteix en fer que aquesta línia circuli paral·lela a la línia de ferrocarril existent en l’actualitat. Per altra banda, la variant alternativa proposava que la línia d’alta velocitat voregés la vila pel sud-est, aproximadament entre la variant de la N-340 i l’autopista A-7. A l’hora de fer els estudis d’impacte ambiental de cada opció es detectà que la variant tenia una afecció més alta que la Solució 1 interna, de manera que es desaconsellà el traçat de la variant externa. La construcció d’aquest tram de la línia d’alta velocitat TAV es confirma, a més, com una oportunitat de cobrir les dues línies de manera que, d’una banda es pugui reduir el seu impacte acústic i paisatgistic, i de l’altra, a nivell de planificació urbanística de ciutat, la seva construcció ha de comportar el seu soterrament que garanteixi la possibilitat de cobertura i així trencar la barrera arquitectònica sobre mobilitat, que actualment representa aquesta traça per als barris de la vila. La possible futura cobertura de la via, a més, possibilitarà l’existència d’un eix urbà amb equipaments, aparcaments i serveis que deuen incrementar la qualitat de vida dels ciutadans de Vilafranca del Penedès.

Figura P19.Traça del futur Tren d'Alta Velocitat TAV



66

L’estructura del verd urbà Més de la meitat de la superfície del sòl del terme de Vilafranca del Penedès és troba qualificat com a no urbanitzable, dins del qual hi ha una part que mereix una protecció especial pels seus valors naturals i paisatgístics. Dins d’aquest grup cal destacar el paper de les rieres i els camins rurals com elements de conservació del medi natural i del Parc de la Muntanya de Sant Pau com element singular d’especial protecció municipal. La vila disposa de 27 espais lliures urbans i periurbans existents, que representen una superfície de 95.276 m2 (9,5 ha). Prenent com a base una població de 30.067 habitants, això significa que cada vilafranquí disposa d’una mica més de 3 m2 d’espai lliure. Ara bé, hi ha 31 espais públics més previstos en el planejament, que afegirien més de 150.000 m2 a la superfície total. Això faria que, en executar-se aquest planejament, el municipi de Vilafranca del Penedès disposés de més de 245.000 m2 d’espai lliure, fent que augmentés fins a més de 8,5 m2 la relació superfície d’espai lliure per habitant.

Figura P20. Espais lliures periurbans de Vilafranca del Penedès Dins el nucli urbà de Vilafranca ens trobem en una situació diferent. Hi ha plantades 49 espècies d’arbres i 20 espècies d’arbusts, amb un total de 8.000 i 20.000 peus respectivament, en 22 hectàrees d’espais verds. A aquestes 69 espècies vegetals s’hi haurien de sumar les espècies que creixen espontàniament i les que tenen els particulars en tests i jardins als seus domicilis.



La relació superfície de zona verda per habitant ha sofert un important increment des de l'any 1995. En aquell any, hi havia 5,3 m2 de zona verda per vilafranquí, mentre que l’any 1999, la relació és de 7,5 m2 per habitant. Igualment s'ha incrementat la relació d'arbres per habitant i la superfície de gespa. En el primer cas, s’ha passat de 0,2 arbres per habitant l’any 1995 a 0,3, i en el cas de la gespa, de 1 m2 per habitant s’ha passat a 1,7 m2. Si reconeixem el valor ambiental de l'ecosistema de les vinyes, el mateix es pot fer amb els parcs, els jardins i l’arbrat viari de la vila. L’arbre ha deixat de ser una escultura viva dins la ciutat per esdevenir, més aviat, un element funcional adaptat a les condicions viàries d’on es planta. En aquest sentit, durant anys, la poda de l’arbrat viari ha estat més una pràctica per controlar el creixement de l’arbre, que no pas la recerca de l’equilibri entre la capçada i l’aparell radicular. Aquest equilibri és el que garanteix l’adaptació de l’arbre en el seu medi, el seu estat de salut i solidesa. Per tant, ha de quedar clar que la poda no és un fet saludable per als arbres, llevat dels casos en què l’arbre es trobi limitat per expandir les seves arrels i estigui dèbil pel desequilibri entre les seves extremitats.

Figura P21. Espais públics urbans. Parc de l'Onze de Setembre

3.1.2. planejament urbanÍstic i usos del sÒl aspectes ... · els sistemes urbans l’alt penedès...

Documents