memòria general normes de planejament urbanÍstic

Memòria general

NORMES DE PLANEJAMENT URBANÍSTIC. MUNICIPIS DE TERRES DE L’EBRE Aprovació provisional Desembre 2014

MEMÒRIA

Normes de planejament urbanístic. Municipis de Terres de l’Ebre Servei de Planificació Urbanística. Direcció General d’Ordenació del Territori i Urbanisme

2

MEMÒRIA


3

MEMÒRIA GENERAL..................................................................................................... 1

1.Justificació del document.......................................................................................... 4 Evolució del planejament municipal..............................................................................5 Procés de tramitació.....................................................................................................6 Objectius i criteris generals...........................................................................................9 Planejament de rang superior.......................................................................................9

2. Informació / Anàlisi ................................................................................................. 14 Emmarcament territorial .............................................................................................14 Morfologia general ......................................................................................................16 Morfologia urbana.......................................................................................................23 Memòria social ...........................................................................................................24 Amenaces i oportunitats .............................................................................................29

3. Directrius i propostes de l’ordenació urbanística ................................................ 34 Objectius.....................................................................................................................34 Criteris d’actuació .......................................................................................................36 Efectes ambientalment significatius............................................................................38 Contingut del document..............................................................................................39 Estratègies i metodologia dels treballs .......................................................................40

MEMÒRIA


4

1.Justificació del document Antecedents i context general

La disposició addicional tercera del Text refós de la Llei d’urbanisme, aprovat pel Decret legislatiu 1/2005, de 26 de juliol, establia que els municipis que no comptessin amb cap figura de planejament general en el moment de l’entrada en vigor d’aquella Llei i els que comptaven amb delimitacions de sòl urbà sense normes urbanístiques, tenien l’obligació de formular un pla d’ordenació urbanística municipal. Val a dir que aquesta obligació ja estava continguda a la Llei d’urbanisme 2/2002, de 14 de març.

No obstant això, el març de 2010 del total dels 946 municipis de Catalunya en quedaven 143 sense planejament urbanístic general.

Aquesta situació suposava problemes diversos:

o Des del punt de vista legal, els municipis concernits no disposaven de planejament adaptat a la normativa urbanística vigent.

o Des del punt de vista de la seguretat jurídica, privava als ciutadans d’un instrument essencial per exercir els seus drets i deures com a propietaris i com a veïns.

o Des del punt de vista territorial, representava un greu impediment per a la superació dels dèficits urbanístics, la dotació d’equipaments i la preservació de l’entorn, atès el paper clau de les determinacions del planejament urbanístic en la satisfacció de les necessitats de la població i en la consecució d’uns nivells de qualitat de vida.

D’altra banda, l’aprovació dels diferents plans territorials parcials que va dur a terme el Departament de Política Territorial i Obres Públiques emfatitzava la necessitat que tots els municipis catalans tinguessin, almenys, unes normes de planejament, atès que les previsions sobre el desenvolupament urbà dels municipis que contenen quedaven compromeses si aquests nuclis no tenien delimitat què era sòl urbà i què espais oberts, per exemple.

Per tot això, la Comissió d’Urbanisme de Catalunya, en sessió de 30 de maig de 2008, va acordar informar favorablement la formulació de les Normes de planejament urbanístic per aquells municipis que no disposaven de planejament i encarregar a la Direcció General d’Urbanisme la seva redacció.

En el decurs de la realització dels treballs preliminars necessaris per a la formulació d’aquestes Normes es va constatar la dificultat d’establir un únic planejament per als 143 municipis, donades les grans diferències existents entre ells, tant des d’un punt de vista de territori i de població, morfologia dels nuclis i de les característiques socio-econòmiques dels mateixos.

Així doncs, l’elaboració d’aquestes normes es va fer per àmbits, coincidint amb els següents àmbits territorials que estableix el Pla Territorial General de Catalunya: Alt Pirineu i Aran, Ponent, Camp de Tarragona, Terres de l’Ebre, Comarques Centrals i Comarques Gironines.

Entre abril i setembre de 2010 el Conseller de Política Territorial i Obres Públiques va aprovar les Normes de planejament, separades ja ens els àmbits territorials definitius:

Àmbit territorial Aprovació Publicació

Alt Pirineu i Aran 19/04/2010 DOGC núm. 5630 de 17/05/2010

Comarques Centrals 19/04/2010 DOGC núm. 5634 de 21/05/2010

Comarques Gironines 19/04/2010

20/10/2010

DOGC núm. 5625 de 11/05/2010

DOGC núm. 5749 de 05/11/2010

Camp de Tarragona 26/07/2010 DOGC núm. 5747 de 03/11/2010

Ponent 19/04/2010 DOGC núm. 5627 de 12/05/2010

Terres de l’Ebre 03/09/2010 DOGC núm. 5747 de 03/11/2010

MEMÒRIA


5

L’article 4 de la normativa urbanística d’aquestes normes aprovades disposa, en relació a la seva vigència i atès el procediment d’urgència pel qual es varen tramitar, que entraven en vigor l’endemà de la publicació de la seva normativa urbanística al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, mantenint una vigència transitòria de quatre anys. Aquest mateix article estableix que quan algun o diversos municipis del compresos dins l’àmbit de les NPU-MSP formuli i aprovi el seu propi POUM i aquest entri en vigor desprès de la seva aprovació definitiva i publicació oficial, aquestes NPU deixen de tenir vigència en l’àmbit d’aquells municipis.

Per la seva banda, la Disposició addicional vuitena del Text refós de la Llei d’Urbanisme, aprovat pel Decret legislatiu 1/2010, de 3 d’agost i modificat per la Llei 3/2012, de 22 de febrer, estableix que els municipis que es regeixen per unes normes de planejament urbanístic dictades pel departament competent en matèria d’urbanisme per a suplir transitòriament l’absència de planejament urbanístic general municipal tenen el termini de tres anys a partir de l’entrada en vigor d’aquestes normes per a elaborar i tramitar un pla d’ordenació urbanística municipal. En el cas que dins aquest termini el municipi no hagi aprovat provisionalment el pla d’ordenació urbanística municipal, correspon al departament competent en matèria d’urbanisme de completar la tramitació per atorgar vigència indefinida a les dites normes.

És en aquest context on es tramiten les presents NPU de l’àmbit territorial de les Terres de l’Ebre, amb l’objecte concret descrit en els apartats posteriors del present document.

En sessió de 22 de juliol de 2013, la Comissió de Política Territorial i d’Urbanisme de Catalunya va acordar informar favorablement l’inici del procediment per tal d’atorgar vigència indefinida a les normes de planejament urbanístic dels municipis de Catalunya que no disposen de pla d’ordenació urbanística municipal, així com corregir les errades materials detectades i procedir a realitzar els ajustos necessaris, i proposar al conseller de Territori i Sostenibilitat que acordés iniciar el procediment i encarregar a la Direcció General d’Ordenació del Territori i Urbanisme que elaborés la proposta per cadascun dels àmbits.

Aquesta resolució va ser adoptada pel conseller de Territori i Sostenibilitat en data 29 de juliol de 2013 i és en el marc en el qual s’emmarca la present tramitació del document de “Normes de planejament urbanístic. Municipis de Terres de l’Ebre”.

Evolució del planejament municipal

Les normes aprovades l’any 2010 incloïen 11 municipis de l’àmbit territorial de les Terres de l’Ebre. Durant aquest temps bona part d’aquests municipis han desenvolupat tasques relatives a la redacció del POUM. L’estat de tramitació d’aquests documents, recollida en el quadre següent, és molt heterogènia anant des de l’aprovació definitiva, a aprovacions inicials recents, o a clars estancaments del procés.

Estat tramitació POUM

Comarca Municipi Aprovació Publicació

1 Montsià Freginals AD 28/02/2013 29/05/2013

2 Montsià La Galera AI 29/03/2008

3 Montsià Mas de Barberans AI 23/02/2006

4 Ribera d’Ebre Ginestar AD 25/07/2011 27/02/2012

5 Ribera d’Ebre La Palma d’Ebre AI 03/09/2012

6 Ribera d’Ebre La Torre de l’Espanyol AI 14/06/2005

7 Ribera d’Ebre Vinebre AV 08/02/2007

8 Terra Alta Arnes AD 28/02/2013 12/11/2013

9 Terra Alta Caseres AD.NE 07/10/2014

10 Terra Alta Prat de Compte

11 Terra Alta Vilalba dels Arcs AV 18/12/2013

AV = avanç de planejament

AI = aprovació inicial

AD = aprovació definitiva

AD.NE = aprovació definitiva, no exectiu

MEMÒRIA


6

D’aquests 11 municipis inicials, les NPU que es tramiten inclouen els 8 municipis següents, un cop exclosos els 3 que ja compten amb Pla d’ordenació urbanística municipal executiu:

Procés de tramitació

Les Normes que ara es tramiten, doncs, inicien un procés normalitzat i d’acord amb el TRLU, amb una sèrie de tràmits que les Normes del 2010 no van dur a terme atès el seu caràcter d’urgència. Aquesta tramitació ha de permetre, entre d’altres, que tots els agents implicats, tant els públics com els privats, facin les aportacions, comentaris i esmenes que considerin adients durant el període d’exposició pública, de sol•licitud d’informes i d’audiència als ajuntaments. En la sessió de data 25 de juny de 2014 la Comissió Territorial d’Urbanisme de Lleida va aprovar inicialment la tramitació urbanística de les “Normes de planejament urbanístic. Municipis de Terres de l’Ebre”, que ha de concloure amb la seva aprovació definitiva per part del conseller de Territori i Sostenibilitat i posterior executivitat amb vigència indefinida un cop feta la publicació oficial. Atès que aquestes normes perdien la vigència a partir del dia 3 de novembre de 2014, amb l’aprovació inicial es va suspendre l’atorgament de llicències, la tramitació de planejament derivat i d’instruments de gestió urbanística i d’altres autoritzacions municipals connexes establertes per la legislació sectorial que siguin incompatibles amb les determinacions de les Normes aprovades inicialment o posin en risc l’aplicació del nou planejament una vegada aprovades definitivament. Aquesta suspensió abasta els municipis de la Galera, Mas de Barberans, la Torre de l’Espanyol, Vinebre, Prat de Comte i Vilalba dels Arcs, en els àmbits concrets que es delimiten en els plànols adjunts al document de l’aprovació inicial. L’article 74 del TRLU estableix que, un cop exhaurits els efectes de l’acord de suspensió, no se’n pot adoptar cap de nou, per al mateix àmbit i per idèntica finalitat, fins que no hauran transcorregut tres anys des de la data d’exhauriment dels efectes. En aquest sentit, i tenint en compte la correlació de dates que queden reflectides en el quadre següent, queda exclòs de la suspensió de llicències aquell municipi que, en els últims tres anys ha tingut vigent, o encara ho sigui, una suspensió de llicències acordada durant la tramitació del seu pla d’ordenació urbanística municipal. Aquest municipis és: la Palma d’Ebre.

La Galera Montsià

Mas de Barberans

La Palma d’Ebre

La Torre de l’Espanyol Ribera d’Ebre

Vinebre

Caseres

Prat de Compte Terra Alta

Vilalba dels Arcs

MEMÒRIA


7

Suspensió de llicències. Aprovació inicial POUM Inici Durada Acabament La Palma d’Ebre 03/09/2012 1 any 03/09/2013

Posteriorment es va sotmetre l’expedient a informació pública durant el termini de 45 dies mitjançant la publicació de la part dispositiva de l’acord d’aprovació inicial al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya i de la inserció d’un anunci en dos dels diaris de premsa periòdica de més divulgació en l’àmbit supramunicipal, a fi que es poguessin presentar les al•legacions oportunes. Altrament, s’ha sol•licitat informe als organismes interessats per raó de les seves competències següents: - Direcció General d’Infraestructures de Mobilitat Terrestre - Secretaria de Medi Ambient i Sostenibilitat - Institut Geològic de Catalunya - Agència Catalana de l’Aigua - Direcció General de Medi Natural i Biodiversitat - Subdirecció General d’Infraestructures Rurals - Direcció General d’Arxius, Biblioteques, Museus i Patrimoni - Direcció General de Protecció Civil - Direcció General de Prevenció i Extinció d’Incendis - Direcció General de Comerç - Direcció General de Turisme - Direcció General d’Energia, Mines i Seguretat Industrial - Direcció General de Telecomunicacions - Dirección General de Telecomunicaciones. Ministerio Industria - Departament de Salut - Diputació de Tarragona - Direcció General de Carreteres - Demarcació de Carreteres de l’Estat a Catalunya Un cop finalitzat el termini d’informació pública s’ha donat audiència als ajuntaments afectats pel termini d’un mes. - Al•legacions Han presentat al•legacions els ajuntaments següents: Prat del Comte, en data 8 d’agost de 2014. La Galera, en dates 21 de març de 2011 i 6 de febrer de 2012 La Torre de l’Espanyol, en data 16 de setembre de 2014. Vinebre, en data 16 de setembre de 2014. També han presentat al•legacions 2 particulars. - Informes S’han rebut els informes següents: -Subdirecció General d’Avaluació Ambiental de la Direcció General de Polítiques ambientals, de 1 d’octubre de 2014, que resol que les Normes no s’han de sotmetre a avaluació ambiental atès que no tenen efectes significatius sobre el medi ambient i amb el benentès que les modificacions puntuals que es puguin tramitar hauran de seguir la tramitació ambiental que els correspongui en funció del seu objecte i abast. -Agència catalana de l’Aigua, de 29 de setembre de 2014, formula observacions que són tingudes en compte d’acord amb l’informe tècnic. -Direcció General de Prevenció i Extinció d’Incendis, de 17 de setembre de 2014, en sentit favorable, demana incorporar certes condicions en la normativa. -Direcció general de Turisme, de 6 d’octubre de 2014, dement una actualització de la legislació vigent. -Direcció General de Comerç, de 25 de juliol de 2014, recordant la normativa vigent aplicable. -Direcció general de Medi Natural i Biodiversitat, de 24 de juliol de 2014, formula observacions que són tingudes en compte d’acord amb l’informe tècnic.

MEMÒRIA


8

-Dirección General de Telecomunicaciones. Ministerio Industria, de 29 de juliol de 2014, recordant la normativa d’aplicació. -Diputació de Tarragona, de 8 d’agost de 2014, formula observacions que són tingudes en compte d’acord amb l’informe tècnic. -Servei Català de la Salut, de 15 de setembre de 2014, sense observacions. -Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya, de 4 de setembre de 2014, recordant la necessitat d’estudi geològic si es desenvolupen àmbits no estudiats. -Departament de Cultura, de 27 de novembre de 2014, formula observacions que són tingudes en compte d’acord amb l’informe tècnic. En l’informe de participació institucional i pública es descriuen i valoren cadascuna de les al•legacions i informes presentats. A banda dels informes i al•legacions recaptats en aquesta tramitació, atès que es tramiten en paral•lel les Normes dels municipis en les demarcacions territorials de Catalunya Central, Tarragona, Ponent, Alt Pirineu, Comarques Gironines i Empordà, també es valoren en l’informe d’al•legacions aquelles aportacions que tenen un contingut d’abast general per a tots els documents a tràmit. Tramitació ambiental

Les Normes aprovades el 2010 no van fer cap tipus de tràmit ambiental durant el seu procés de redacció i aprovació. Aquest fet quedava justificat per la seva aprovació d’urgència l’any 2010, i tenint en compte que es tractava d’un document amb una vigència de 4 anys i que les seves determinacions, tant normatives com d’ordenació, es basaven en altres documents de planejament de rang superior o en el reconeixement de l’estat consolidat del territori. Així, en la delimitació del sòl urbà tan sols s’incloïen aquells terrenys que presentaven característiques pròpies d’aquest tipus de sòl, no preveient creixements a excepció dels derivats de processos de transformació de sòls adjacents al nucli urbà ja modificats pels usos que s’hi desenvolupaven (granges, edificacions agrícoles, etc). En relació a la zonificació i regulació del sòl no urbanitzable, les Normes reproduïen exactament les determinacions del Pla Territorial Parcial de les Terres de l'Ebre, un Pla que va resoldre favorablement l’avaluació ambiental amb l’emissió de la corresponent resolució de conformitat sobre la memòria ambiental el 17 de maig de 2010.

Amb l’actual tramitació de les Normes es pretén donar-los vigència indefinida i corregir les errades materials detectades, procedint a realitzar els ajustos necessaris per tal d’esmenar aquells aspectes que han resultat més problemàtics en la gestió i aplicació del document va perdre vigència el passat 3 de novembre de 2014. Aquesta tramitació en cap cas pot significar la transgressió del criteri bàsic adoptat durant la redacció de les Normes aprovades el 2010 de mantenir la realitat existent en els municipis, només atorgant la consideració de sòl urbà, consolidat o no, a aquells terrenys que ja presentaven les característiques pròpies d’aquest tipus de sòl. Així, les Normes que ara es tramiten no proposen modificacions en els usos del sòl. En data 01/10/2014 la Direcció General de Polítiques Ambientals emet resolució prèvia d’avaluació ambiental de les “Normes de planejament urbanístic. Municipis de Terres de l’Ebre” a la sol•licitud de decisió prèvia respecte a la subjecció d’avaluació ambiental presentada per la Comissió Territorial d’Urbanisme de les Terres de l’Ebre el 10/07/2014. En base a l’esmentada resolució es declara la no subjecció al tràmit d’avaluació ambiental de les Normes de planejament urbanístic dels municipis de Terres de l’Ebre, amb el benentès que qualsevol modificació puntual que es proposi haurà de seguir la tramitació ambiental que correspongui en funció del seu objecte i abast i que s’hauran de considerar les aportacions fetes en els informes de la Direcció General de Medi Natural i Biodiversitat (24 de juliol de 2014), l’Agència de Residus de Catalunya (29 de juliol de 2014), l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (2 de setembre de 2014) i l’Agència Catalana de l’Aigua (29 de setembre de 2014). En qualsevol cas cal remarcar, com s’ha dit amb anterioritat, que les presents Normes no proposen canvis ni modificacions en els usos del sòl respecte les Normes aprovades el 2010 ni respecte l’estat consolidat, establint una ordenació del sòl que s’ajusta exactament a la de les Normes aprovades l’any 2010, amb alguns ajustos puntuals, segons es descriu en l’informe de participació institucional i pública.

MEMÒRIA


9

D’altra banda, el fet que les Normes que es tramiten obrin la porta i regulin possibles modificacions puntuals, garanteix la possibilitat d’incloure noves propostes que no podran ser admeses en la present tramitació per les raons abans esgrimides. En aquest sentit, qualsevol modificació puntual que es proposi un cop aprovades definitivament les Normes que ara es tramiten haurà de seguir la tramitació urbanística i ambiental que correspongui en funció del seu objecte i abast.

Objectius i criteris generals

Els objectius principals que s’han tingut en compte en la redacció de les NPU són:

- Garantir que tots els municipis de Catalunya tinguin planejament general. - Facilitar la gestió i el control urbanístic del territori mitjançant la classificació i qualificació del

sòl urbà i sòl no urbanitzable, sense estudiar futurs creixements propis del sòl urbanitzable. - Garantir un desenvolupament ordenat dels nuclis urbans, tot preservant-ne la imatge i la

seva integració paisatgística. En la redacció de les NPU s’han seguit els criteris següents:

- Establir una normativa i ordenances d’edificació bàsiques, així com la delimitació de polígons d’actuació urbanística (PAU ) i plans de millora urbana (PMU) en àrees en transformació en sòl urbà, si s'escau.

- Distingir en el sòl no urbanitzable aquell sòl protegit (que determina la legislació sectorial i planejament territorial o urbanístic) i el sòl comú.

- Reflectir en tot el territori la informació referent a la protecció del sòl d’aspectes mediambientals i detectar les àrees de risc i reserves d’infraestructures.

- Establir les reserves d’equipaments i espais lliures adients. Planejament de rang superior Les Terres de l’Ebre va ser el primer àmbit de planificació de Catalunya que va disposar d’un pla territorial parcial, aprovat l’any 2001. Aquest Pla va ser revisat per tal d’adaptar-lo a les noves circumstàncies del territori i als criteris i metodologia adoptats pel Programa de Planejament Territorial a partir de l’any 2004. Per tant, el Departament de Política Territorial i Obres Públiques, mitjançant la Secretaria per a la Planificació Territorial va elaborar el Pla territorial parcial de les Terres de l’Ebre (PTPTE), aprovat definitivament pel govern de la Generalitat de Catalunya en data 27 de juliol de 2010, que comprèn les comarques del Baix Ebre, Montsià, Ribera d’Ebre i Terra Alta. Pla territorial de Terres de l’Ebre El Pla territorial de Terres de l’Ebre, com a premisses es parteix, en primer lloc, del que estableix l’article 13 de la Llei 23/1983 com a un contingut bàsic que convé llegir amb les referències d’avui; en segon lloc cal fer esment de les determinacions de la Llei 1/1995 per la qual es va aprovar el Pla territorial general de Catalunya i del que aquest pla estableix com a referències per als plans territorials parcials. Per últim, s’ha de tenir present el mandat d’elaborar set plans territorials parcials –el de Terres de l’Ebre com a revisió- en un període de temps curt. Des d’aquestes referències, bàsiques per al treball a desenvolupar, s’adopten els criteris operatius que s’expressen a continuació:

- La definició d’un cert prototipus de pla pel que fa al contingut i al llenguatge propositiu. Als avantatges d’un tipus d’instrument que arribi a ser fàcilment identificable i llegible per les entitats i la població interessada, cal afegir les d’una possible seriació de part dels treballs.

- Adoptar com a aspectes més substantius del pla aquelles variables territorials en què hi té una

major capacitat d’incidir, i en les quals hi ha una major capacitat tècnica d’elaborar propostes

MEMÒRIA


10

consensuades en un període curt de temps. Aquests aspectes s’articulen en els tres sistemes bàsics del territori:

- Sistema d’espais oberts - Sistema d’assentaments - Sistema d’infraestructures de mobilitat

- Una concepció evolutiva del pla. Fa que el pla pugui tenir un procés indefinit de millora com a

instrument que té la comesa de racionalitzar espacialment els processos que es donen en el territori, que s’ha de fer efectiva a través de la participació, les polítiques sectorials i el seguiment.

Així doncs, el Pla té per finalitat ordenar el territori per tal de garantir el benestar de la població actual i futura. Per això el Pla estableix detalladament les pautes espacials per a un desenvolupament del territori que compleixi les següents condicions, classificades en funció de la major implicació de cada criteri amb un o altre sistema:

1. Afavorir la diversitat del territori, mantenint la referència de la seva matriu biofísica. 2. Protegir els espais naturals, agraris i no urbanitzables en general com a components de

l’ordenació del territori. 3. Preservar el paisatge com un valor social i un actiu econòmic del territori. 4. Moderar el consum de sòl. 5. Afavorir la cohesió social del territori i evitar la segregació espacial de les àrees urbanes. 6. Protegir i potenciar el patrimoni urbanístic que vertebra el territori. 7. Facilitar un política d’habitatge eficaç i urbanísticament integrada. 8. Propiciar la convivència d’activitats i habitatge a les àrees urbanes i racionalitzar la

implantació de polígons industrials o terciaris. 9. Aportar mesures de regulació i orientació espacial de la segona residència. 10. Vetllar pel caràcter compacte i continu dels nous creixements. 11. Reforçar l’estructura nodal del territori a través del creixement urbà. 12. Fer de la mobilitat un dret i no una obligació. 13. Facilitar el transport públic mitjançant la polarització i compacitat dels sistemes

d’assentaments. 14. Atendre especialment la vialitat que estructura territorialment els desenvolupaments urbans. 15. Integrar Catalunya en el sistema de xarxes urbanes i de transport europees mitjançant

infraestructures concordants amb la matriu territorial. El Pla reconeix dues categories d’assentaments, que recullen les formes fonamentals de l’organització actual del poblament i l’activitat humans:

- Els nuclis històrics i les seves extensions, que són assentaments de naturalesa complexa, amb

convivència d’una major o menor diversitat d’usos, formats a partir dels nuclis originals de les poblacions i les seves extensions per continuïtat i contigüitat. S’assimilen a aquesta categoria les implantacions menors amb entitat jurídica i/o estadística pròpia que constitueixen alguns disseminats i les unitats aïllades. El Pla no estableix subcategories en funció de la magnitud, tipologia o complexitat de cada nucli.

- Les àrees especialitzades, que són assentaments resultants d’implantacions aïllades per al

desenvolupament d’usos específics: residencials, d’activitat –industrials, logístics i/o terciaris– o d’equipaments. En certs casos en què s’han desenvolupat implantacions especialitzades de forma adjacent als nuclis històrics, però s’evidencia una oberta desproporció entre les extensions del que és nou i del que era preexistent o una clara ruptura morfològica o tipològica en relació al nucli inicial, la situació no es considera constitutiva d’un procés d’extensió urbana i sí, en canvi, d’establiment d’una àrea especialitzada.

Els objectius generals fonamentals, d’acord amb les determinacions del Pla sobre el sistema d’assentaments són:

- Orientar els futurs desenvolupaments urbanístics dels nuclis històrics i les seves extensions, d’acord amb el paper territorial que assumeixen i les seves característiques físiques, socials i econòmiques,

MEMÒRIA


11

de manera que puguin ser els elements de referència de la estructuració urbana de l’àmbit de les Terres de l’Ebre.

- Racionalitzar el funcionament de les àrees especialitzades, sovint implantades sense tenir en

compte les preexistències territorials i ambientals. El sistema d’assentaments de les Terres de l’Ebre es basa en una xarxa nodal jerarquitzada, heretada de la tradició mediterrània i fruit del devenir de la història, que el Pla vol potenciar a partir de l’estructura territorial actual, tot reforçant el paper dels nodes segons el seu rang i atenuant la indiferenciació del territori. A partir d’aquesta estructura funcional actual del territori de base nodal que, com ja s’ha dit, el Pla vol reforçar, es delimiten els sistemes plurimunicipals d’assentaments. Concretament aquests sistemes, que han de ser la base de la planificació i de la gestió urbanística del futur i que afecten als municipis que no disposen de planejament i que formen part d’aquestes normes, són:

- El sistema Flix/Ascó que abasta la part septentrional de la Ribera d’Ebre i l’integren els municipis d’Ascó, Flix, la Palma d’Ebre, Riba-roja d’Ebre, la Torre de l’Espanyol i Vinebre.

- El sistema Gandesa que coincideix amb la comarca de la Terra Alta: Arnes, Batea, Bot, Caseres, Corbera d’Ebre, la Fatarella, Gandesa, Horta de Sant Joan, el Pinell de Brai, la Pobla de Massaluca, Prat de Comte i Vilalba dels Arcs.

- El sistema Móra d’Ebre/Móra la Nova s’estén pel sud de la comarca de la Terra Alta i el conformen els municipis de Benissanet, Garcia, Ginestar, Miravet, Móra d’Ebre, Móra la Nova, Rasquera i Tivissa.

- El sistema Tortosa/Amposta abasta la part més complexa i poblada de tot l’àmbit i aplega els tretze municipis següents: Aldea, Aldover, Alfara de Carles, l’Ampolla, Amposta, Benifallet, Camarles, Freginals, la Galera, Godall, Mas de Barberans, Masdenverge, Paüls, Roquetes, Santa Bàrbara, Tivenys, Tortosa i Xerta.

Pel que fa als assentaments, a partir de la seva realitat física actual, el Pla n’assenyala per a tots i cadascun dins de cada sistema la estratègia de desenvolupament urbanístic respectiva d’acord amb el paper territorial que els reconeix i a partir de la caracterització feta a través de l’anàlisi de les mateixes variables emprades per als sistemes i municipis quan aquestes es troben desagregades, a les quals s’hi afegeix el grau d’accessibilitat a les xarxes ferroviària i viària estructurant primària i la disponibilitat de sòl amb aptitud per a ésser urbanitzat. El Pla determina i assenyala per a tots els nuclis d’aquest document, considerats estructurants, la estratègia de creixement moderat. Es defineix com a aquells assentaments de dimensió urbana de mitjana baixa a mitjana que no són polaritats destacades existents o proposades pel Pla, però que exerceixen un cert paper estructurant i tenen unes condicions de connectivitat i accessibilitat i de disponibilitat de sòl amb aptitud per a ésser urbanitzat que els permet acollir una certa quantitat d’habitatges i llocs de treball més enllà de la seva pròpia demanda endògena. Igualment, el Pla assenyala aquesta estratègia als nuclis rurals, que són aquells assentaments que per la seva dimensió, per la connectivitat i accessibilitat del lloc i la disponibilitat de sòl amb aptitud per a ésser urbanitzat han d’acollir els creixements que responen a la seva pròpia dinàmica endògena demogràfica i econòmica, però als quals el Pla també vol donar un marge de flexibilitat a les alternatives de creixement exogen. D’acord amb aquesta estratègia, els plans d’ordenació urbanística municipal corresponents podran fer majors previsions de sòl de desenvolupament urbanístic que el que resulta de la seva pròpia demanda endògena, si bé les àrees de sòl urbanitzable que es prevegin hauran de ser proporcionals a les dimensions de l’àrea urbana existent. Segons aquest criteri, el Pla estableix com a límit dins el seu horitzó temporal que la superfície de sòl a desenvolupar, és a dir, la del sòl urbanitzable més la del sòl urbà pendent de desenvolupament, no ha d’excedir, en conjunt, l’ordre de magnitud del 30% de la superfície del sòl consolidat a hores d’ara. Catàleg de Paisatge

MEMÒRIA


12

La Llei 8/2005, de 8 de juny, de protecció, gestió i ordenació del paisatge de Catalunya, adopta els principis i les estratègies d’acció que estableix el Conveni europeu del paisatge promogut pel Consell d’Europa, i crea el catàleg de paisatge com un instrument nou per a la introducció d’objectius paisatgístics en el planejament territorial a Catalunya, així com en les polítiques sectorials. L’article 10 d’aquesta llei defineix els catàlegs de paisatge de Catalunya com “els documents de caràcter descriptiu i prospectiu que determinen la tipologia dels paisatges de Catalunya, n’identifiquen els valors i l’estat de conservació i proposen els objectius de qualitat que han de complir”. Són els mateixos plans territorials parcials i, segons cada cas, també els plans directors territorials els que determinen en quins casos les directrius del paisatge suposadament seran d’aplicació directa, d’incorporació obligatòria en la modificació i revisió del planejament urbanístic, o si constituiran únicament recomanacions per al planejament urbanístic i per altres plans o programes de naturalesa sectorial que afectin al paisatge. Des del punt de vista del planejament urbanístic, a més, els catàlegs de paisatge es conceben com eines de gran utilitat per a tècniques d’urbanisme i pels representants de les comissiones territorials d’urbanisme, ja que es doten de directrius i recomanacions en clau paisatgística molt útils per el desenvolupament de determinats projectes. Els catàlegs de paisatge tenen l’objectiu d’orientar la integració del paisatge en els instruments d’ordenació territorial a Catalunya a diferents escales, des dels plans territorials parcials fins al planejament urbanístic, tot passant pels plans directors territorials i els urbanístics. S’entenen, per tant, com uns instruments que han de facilitar la imbricació entre el planejament territorial i l’urbanístic pel que fa a la implementació de polítiques de paisatge. Altres objectius dels catàleg de paisatge són:

- Constituir una base sòlida per la definició d’estratègies específiques de paisatge per determinats territoris de Catalunya.

- Actuar de document base per campanyes de sensibilització sobre la diversitat paisatgística de Catalunya i els seus valors ambientals, culturals i estètics, així com per la inserció del paisatge en diferents nivells de l’ensenyament a Catalunya.

- Servir de suport als plans i estratègies sectorials - Actuar de documents de partida per a la definició d’estratègies regionals o locals dirigides a un

desenvolupament sostenible del territori - Proporcionar els objectius de qualitat paisatgística i la informació paisatgística necessària per als

processos d’avaluació ambiental estratègica de polítiques, plans i programes, per als estudis d’impacte ambiental de projectes amb incidència sobre el territori, així com els estudis d’impacte paisatgístic que estableix la Llei d’Urbanisme.

- Actuar com a document de referència per al desenvolupament i aplicació del Fons per a la Protecció, Gestió i Ordenació del Paisatge, instrument financer de la Generalitat de Catalunya creat per la Llei de Paisatge amb la finalitat de destinar-lo per actuacions de millora paisatgística.

Catàleg de paisatge de Terres de l’Ebre Els objectius de qualitat paisatgística formulats per a les Terres de l’Ebre són:

1. Uns assentaments urbans amb un creixement ordenat, respectuós amb la seva singularitat, amb perímetres nítids, dimensionat d’acord amb les necessitats reals i que no comprometi el caràcter agrari dels espais circumdants.

2. Unes urbanitzacions endreçades i dotades d’elements de qualitat paisatgística. 3. Uns paisatges litorals gestionats integralment, amb unes intervencions dirigides a dotar-los de

qualitat i de noves identitats, a la vegada que se’n millori l’accessibilitat per al gaudi i l’ús social amb respecte vers els valors naturals i estètics que contenen.

4. Uns paisatges naturals ben conservats, amb qualitat paisatgística, i que compaginin l’activitat agropecuària, l’extracció de recursos naturals i l’ús turístic i de gaudi.

5. Uns assentaments disseminats amb unes construccions aïllades (masos, magatzems agrícoles, granges, coberts d’eines, etc.) vinculats a la viabilitat de les explotacions agràries.

6. Unes infraestructures lineals (xarxa viària i ferroviària, conduccions de gas i d’electricitat...) integrades paisatgísticament i que no malmetin la continuïtat paisatgística i social del territori.

MEMÒRIA


13

7. Uns espais periurbans que aportin nous elements d’interès en el paisatge, i amb uns accessos als nuclis urbans ordenats paisatgísticament; i unes àrees especialitzades (industrials, logístiques, comercials, de producció d’energia, de tractament o abocament de residus,...) ubicades en zones visuals no preferents o notòries i dissenyades (o redissenyades) tenint en compte la integració a l’entorn de les façanes que confronten amb el sòl no urbanitzable o amb la xarxa viària.

8. Uns parcs eòlics i fotovoltaics planificats amb visió de conjunt a escala regional i disposats en el paisatge en relació amb els seus elements configuradors.

9. Uns fons escènics de qualitat que mantinguin els referents visuals i identitaris de les Terres de l’Ebre.

10. Una xarxa de miradors i itineraris paisatgístics que posin en valor les panoràmiques més rellevants i permetin interactuar amb la diversitat i els matisos dels diferents paisatges de les Terres de l’Ebre.

11. Uns paisatges dels entorns fluvials, urbans i naturals del riu Ebre, de la resta de rius ebrencs, i del conjunt de barrancs i rieres, que conservin els seus valors i siguin accessibles per a activitats de gaudi respectuós.

12. Un paisatge del Delta de l’Ebre vinculat a la conservació, gestió i revalorització del conreu de l’arròs, de la xarxa de camins, canals i recs, del patrimoni arquitectònic, així com altres valors naturals, històrics, estètics i simbòlics que aquest espai conté.

13. Un paisatge de la pedra seca conformat per conreus d’olivera, vinya i ametller, exemples vius de paisatges de secà mediterranis.

14. Una arquitectura vinculada als paisatges de secà i de regadiu tradicional, a les construccions defensives i a les construccions religioses, dotant-los d’un contingut i significació territorial i paisatgística.

Unitats de paisatge

MEMÒRIA


14

2. Informació / Anàlisi

Emmarcament territorial

Les Terres de l’Ebre és un dels set àmbits funcionals territorials definits en el Pla territorial general de Catalunya i compren les comarques del Baix Ebre, el Montsià, la Ribera d’Ebre i la Terra Alta. Aquestes comarques s’obren al sud del Principat, a la frontera a l’oest amb Aragó i al sud amb el País Valencià, comunitats amb les quals mantenen una continuïtat física i un notable nivell de relació. Al nord limita amb Ponent i a llevant amb el Camp de Tarragona. El document de les Normes de planejament urbanístic comprèn 11 municipis referents a les comarques de Terra Alta, Ribera d’Ebre i Montsià.

L’extensió total de l’àmbit de les Terres de l’Ebre ocupa el 10% del territori de Catalunya, amb un relleu que es caracteritza per tenir dues comarques –el Baix Ebre i el Montsià– amb més d’un 70% del seu territori amb pendent inferior al 20%, ja que comparteixen un dels accidents morfològics més singulars de Catalunya, el delta de l’Ebre, una de les planes agràries més extenses del país. En canvi, la Ribera d’Ebre i la Terra Alta tenen una morfologia influïda pels estreps meridionals de la Serralada pre-litoral, amb un terreny més fragmentat i amb més territori amb pendents superiors al 20%. Cal afegir que els percentatges d’artificialització d’aquest territori, entesos com l’extensió ocupada pel sòl urbà i urbanitzable i les infraestructures en relació al total comarcal, són netament inferiors a la mitjana de Catalunya. Les Terres de l’Ebre estan articulades des del punt de vista hidrogràfic per la conca baixa del riu Ebre, des de la confluència del riu Matarranya fins al mar, la conca del marge esquerre del riu Sénia i les petites conques dels torrents que desemboquen de forma gairebé directa al mar.

MEMÒRIA


15

El riu Ebre ha jugat un paper fonamental en les relacions entre les poblacions de les Terres de l’Ebre i amb la resta del territori, com a motor de comunicació unes vegades i com a barrera física unes altres. Fins ben entrat el segle XIX, el riu era l’únic mitjà de comunicació potent i nexe d’unió entre els municipis del nord i els del sud de l’àmbit. Igualment, el riu permetia la sortida comercial dels productes d’Aragó, normalment destinats a Tortosa per poder reexpedir-los a Barcelona o altres poblacions.

A finals del segle XIX, però, diversos factors fan entrar en crisi aquesta activitat naviliera, entre els quals destaquen el declivi del port de Tortosa en haver de competir amb els del litoral i la introducció de millores tecnològiques en altres mitjans de transport com el ferrocarril. Es construeixen les dues línies actuals: la línia de la costa, que dóna cobertura al trajecte Barcelona-València i la línia de Reus a Móra la Nova i Faió, completada entre els anys 1890 i 1892. El nou sistema ferroviari altera substancialment la lògica de comunicació de l’àmbit. Es perd l’eix vertebrador que el riu representava, procés que culmina amb la construcció, aigües amunt, dels embassaments que en regulen el cabal i serveixen de reserva hidràulica per al reg o la producció d’electricitat, i van prenent forma dos sistemes mal comunicats, separats pel front muntanyenc conformat pels contraforts occidentals de la serra de Cardó. Aquest nou esquema ha significat millores i inconvenients en les comunicacions. El Montsià i el Baix Ebre, separades del Camp de Tarragona per la serralada Prelitoral que ha dificultat històricament les relacions entre ambdues zones, van veure potenciada la seva relació amb la resta de Catalunya. La Ribera d’Ebre va buscar la sortida cap a Reus, en veure empitjorada la seva relació amb Tortosa. També es va produir una disminució de la relació de l’àmbit amb l’Aragó. No és el cas de la Terra Alta, que és la comarca amb més llaços teixits amb la franja aragonesa com a conseqüència de les comunicacions de la seva xarxa viària. La xarxa viària, es recolza sobre tres eixos principals de llarg recorregut que discorren pels següents corredors: El corredor del Mediterrani, paral·lel a la franja costanera. Està constituït per l’autopista de peatge AP-7 i la carretera N-340. Són infraestructures de titularitat estatal incloses a la xarxa transeuropea i que suporten un fort component de trànsit de pas.

MEMÒRIA


16

L’eix Tarragona-Terol, en direcció est-oest. Està format per la carretera N-420, de titularitat estatal. És un eix que connecta l’àmbit tant amb el Priorat i el Baix Camp com amb l’Aragó, alhora que afavoreix les comunicacions entre la Terra Alta i la Ribera d’Ebre. L’eix de l’Ebre o Eix occidental de Catalunya, en direcció nord-sud. Està format pel tram de la carretera N-340 entre Sant Carles de la Ràpita i Amposta, per la carretera C-12 entre Amposta i Lleida i per la futura autovia A-14 entre Lleida i la Val d’Aran. Es tracta d’un eix inclòs a la xarxa viària transeuropea pel Pla d’infraestructures del transport de Catalunya.

Morfologia general

El paisatge de les Terres de l’Ebre presenta contrastos molt acusats com a conseqüència de les grans unitats del relleu i d’una rica xarxa hidrogràfica confluent al riu Ebre, que actua com a element vertebrador del territori. L’àmbit és travessat per una cadena muntanyosa intermitent paral·lela a la línia costanera que comença amb els Ports de Beseit a l’extrem occidental i continua a través d’un seguit de serralades menors intermèdies (serra de l’Espina, serres de Pàndols i Cavalls, serra de la Torre, serra del Tormo) fins a arribar al massís del Montsant. Aquesta cadena actua com una barrera natural i divideix el territori en dues parts que presenten trets ben diferenciats. La part septentrional es caracteritza per una topografia fragmentada i complexa on destaquen la serra de Pesells i la serra de la Fatarella. L’Ebre hi passa encaixonat i només en algun punt del seu recorregut s’obren petites superfícies planeres. A la part meridional, molt més plana i amb un extens perfil costaner, hi destaquen les masses muntanyoses de la serra de Tivissa, la serra de Cardó-Boix i la serra del Montsià, que emmarquen quatre planes –el pla del Burgar, la cubeta de Móra, el Camp de Tortosa i el pla de la Galera– per on discorre el riu Ebre fins a arribar al Delta. Altimetria

MEMÒRIA


17

L’espai deltaic és l’element més característic d’aquest àmbit. Format a la desembocadura del riu per les seves aportacions sedimentàries, és una península extremadament planera, solcada per una extensa xarxa de canals, amb petites llacunes i aigüamolls i vorejada per un seguit de sorrals i platges litorals. El clima mediterrani caracteritza la meitat meridional de l’àmbit, influït pel mar, i a mesura que penetra per la vall de l’Ebre perd gradualment la seva suavitat. Les serralades intermèdies actuen com a barrera climàtica i fan que, al nord del pas de l’Ase, la depressió de l’Ebre i les muntanyes que l’envolten tinguin unes marcades característiques continentals. La configuració geomorfològica de les Terres de l’Ebre determina que la transició entre els dominis climàtics de vegetació sigui més estreta respecte d’altres parts del territori català. Aquest fet motiva l’aparició d’un mosaic de dominis de vegetació notable en un àmbit comparativament reduït. Els dominis de la màquia i l’alzinar litorals s’endinsen per la vall de l’Ebre fins a topar amb les serres interiors que van barrant el pas a la influència del litoral. Així, a redós de les serres i cap a l’interior, va apareixent el domini del carrascar i, més enllà, el domini de la màquia continental de garric i arçot. Les singularitats que representen tant les notables elevacions dels Ports com la plana deltaica, enriqueixen aquest mosaic amb els dominis de la muntanyenca pineda de pi roig, i de la vegetació higròfila i halòfila de les zones humides litorals, respectivament. Els usos del sòl predominants a les Terres de l’Ebre són actualment el forestal i l’agrícola. El bosc i la resta de vegetació forestal (màquies, brolles, prats secs, etc.) ocupen en total el 48% de la superfície. Els conreus s’estenen per un 44% del territori, mentre que l’espai urbà i periurbà ocupa, en conjunt, el 4% de la superfície de les Terres de l’Ebre. Per la seva banda, les làmines d’aigua (riu Ebre, canals, llacunes del Delta...) representen un 2% del territori. Gran part de la vegetació natural ha estat substituïda per conreus: als relleus complexos, per mosaics agroforestals de pinedes i feixes amb vinya, oliveres i ametllers; a les planes, per cultius d’oliveres, ametllers i fruiters de regadiu; i al Delta amb la perifèria ocupada per la vegetació marjalenca i costanera i l’interior per conreus d’arròs. La vegetació ruderal està formada per les comunitats de roselles, i sobre tot el Diplotaxium erucoidis, de gran importància ecològica. Finalment, les àrees ruderalitzades i espais suburbans són colonitzats per bleterars, herbassars, i cardassars. Vegetació

MEMÒRIA


18

Els conreus dominants són els olivers i ametllers i, esparsament, la vinya a la meitat nord de l’àmbit i les planes agrícoles dedicades a l’horta, els cítrics i el conreu de l’arròs al Delta, a la meitat sud. L’agricultura de secà, amb bancals a les parts baixes de les muntanyes, molt estesa en altre temps, ha quedat pràcticament reduïda a les planes. L’olivera i la vinya són conreus revaloritzats i que han rebut un impuls darrerament. L’ametller tradicionalment s’ha trobat associat als millors sòls de les àrees de l’olivar i de les vinyes. Els regadius es reparteixen entre els conreus d’hortalisses prop del nuclis i a les terrasses fluvials, on comparteixen el lloc amb els conreus de cítrics. Els arrossars, que configuren un dels paisatges més característics de Catalunya apareixen a mesura que ens acostem al Delta, on la seva resistència a la salinitat els converteix en el conreu per excel·lència.

El règim de protecció per raons ambientals de bona part del territori de les Terres de l’Ebre és un indicador de la riquesa patrimonial i ambiental d’aquest àmbit. Més del 30% de la superfície de les Terres de l’Ebre està protegida bé sigui per el Pla d’espais d’interès natural o la Xarxa Europea Natura 2000, bé sigui per figures de protecció especial com les de parc nacional, parc natural i reserves naturals.

MEMÒRIA


19

Les Terres de l’Ebre, com altres territoris, estan subjectes a diferents riscos naturals o tecnològics. Entre ells hi el risc d’inundació, risc químic, risc nuclear, risc sísmic i d’incendi forestal. A les Terres de l’Ebre, la plana fluvial i el delta del riu Ebre són els àmbits amb superfícies inundables més significatives. La major part d’aquest àmbit fluvial està inclòs dins el sòl no urbanitzable de protecció especial pel Pla Territorial Parcial de les Terres de l’Ebre, pel seu innegable valor natural i com a gran connector ecològic, mentre que els terrenys situats a la plana deltaica de l’Ebre que no formen part del PEIN ni gaudeixen de cap altra protecció especial, estan protegits territorialment pel seu valor agrari i paisatgístic. Zones inundables

MEMÒRIA


20

Pel que fa a l’estructura dels assentaments i mirant la localització dels nuclis en tot l’àmbit, es constata com el riu Ebre i la xarxa viària han articulat la localització dels assentaments. A la riba de l’Ebre s’hi troben dues capitals comarcals, Tortosa i Móra d’Ebre. De Tortosa cap al Delta, els nuclis són força grans; entre Tortosa i Móra, els nuclis són petits, de menys de 1.000 habitants i per damunt de Móra encara hi destaquen Flix i Ascó. Aquesta disposició dels assentaments es veu reforçada per la seva posició a sobre la carretera C-12 o Eix de l’Ebre. El corredor viari mediterrani format per l’autopista AP-7 i la carretera N-340, que juntament amb les carreteres N-420 i T-330, conformen la disposició d’altres assentaments amb relleu demogràfic. Des del punt de vista altimètric, el 84% de la població viu en 52 assentaments que estan ubicats a menys de 150 metres d’alçada i 15.000 persones viuen en 10 nuclis ubicats entre la cota 300 i 450 metres. Per damunt dels 450 metres només hi ha la Fatarella, Arnes i Horta de Sant Joan. A partir d’aquesta alçada ja no hi ha cap nucli de població ja que els massissos muntanyosos no han afavorit la presència humana més amunt d’aquesta cota. Localització dels nuclis de població

Mirant l’evolució de la població es pot apreciar una diferencia demogràfica substancial entre les comarques litorals i les de l’interior. El Baix Ebre i el Montsià comencen amb uns efectius demogràfics similars, però en els primers cinquanta anys del segle passat les dinàmiques demogràfiques li atorguen un pes territorial superior. Aquesta posició es manté fins els anys setanta, quan el Montsià va començar a accelerar la seva dinàmica demogràfica i va recuperar el seu paper en el creixement demogràfic. En canvi les comarques de l’interior experimenten evolucions força regressives a nivell demogràfic: a principis del segle XX, els efectius de població de la Ribera d’Ebre no estaven massa allunyats de la població del Montsià, mentre que la Terra Alta només tenia dues vegades menys població que el Baix Ebre. D’ençà de la Guerra Civil, la Ribera d’Ebre ha patit suaus davallades de la població i la seva població s’ha reduït un 50% en relació al Montsià, mentre que la primera comarca de les Terres de l’Ebre, el Baix Ebre, té quatre vegades més població que la comarca de la Terra Alta, que continua anant al darrera. Aquesta última comarca es podria considerar com una comarca rural, amb dificultats per mantenir la seva població i amb una estructura d’assentaments petits. L’evolució de l’estructura dels assentaments a les Terres de l’Ebre mostra com els municipis de menys de 1.000 habitants han esdevingut els de grandària més comú en aquest territori i, per tant, cada vegada hi

MEMÒRIA


21

ha més municipis petits. A més el nombre de municipis petits ha augmentat tot i que només hi viu el 9% de la població. És a dir que els municipis petits són més nombrosos i tenen més població que a principis de segle. Aquesta presència humana dispersa en aquests petits municipis pel territori assegura el manteniment, encara que precàriament, d’activitats econòmiques i nuclis edificats. En canvi, hi ha hagut una pèrdua significativa de pes territorial i demogràfic dels municipis d’entre 1.000 i 5.000 habitants, que eren els característics de l’estructura urbana d’aquestes comarques a principis del segle XX. Una anàlisi més detallada dels creixements municipals evidencia a més una altra característica territorial: l’existència d’uns centres que concentren els creixements demogràfics i que són els que, en definitiva, mantenen la demografia comarcal. Tortosa ha estat, hegemònicament, la ciutat més gran de tot l’àmbit, tot i que des de 1950 Amposta es col·loca en el segon nivell de la jerarquia urbana, i són aquestes dues capitals comarcals reunien el 37% de la població de tot l’àmbit funcional. Estudis de l’OCDE (1994) classificaven tota la província de Tarragona dins un nivell de ruralitat mitjana, això vol dir que entre el 15 i el 50% de la població provincial viu en nuclis rurals. Considerant com indicador la densitat de població, el llindar de baixa densitat vinculat a la categoria de nucli rural per al conjunt d’Europa el determinen els 150 habitants per km2. Encara que la densitat de població sigui un indicador que està molt influït per la grandària del territori en qüestió i, de vegades, pugui donar resultats que s’han de matisar amb el coneixement directe, el conjunt de les Terres de l’Ebre es pot classificar com una zona amb ruralitat profunda perquè més del 50% del conjunt de la seva població viu en municipis amb una densitat de població baixa, això és amb municipis rurals. La Terra Alta és la comarca més rural de totes, ja que cap percentatge dels seus municipis ni de la seva població se situa per damunt de la densitat considerada no rural. El Montsià és la comarca que té menys municipis i menys població rurals. La Ribera d’Ebre es pot considerar una comarca pràcticament rural, ja que només un dels seus municipis, Móra la Nova, queda exempt d’aquesta classificació. Des del punt de vista patrimonial l’àmbit de les Terres de l’Ebre és molt ric i presenta uns bens diferenciats repartits per tot el territori. Cal destacar l’existència de vint torres de defensa catalogades, moltes d’origen islàmic i la resta d’origen feudal, els castells, les ermites i esglésies. La majoria dels pobles de les Terres de l’Ebre tenen catalogada l’església. En molts casos són esglésies ubicades al bell centre del nucli urbà i amb un campanar que sobresurt de la resta de construccions. Per tant, molts pobles es poden reconèixer pel seu campanar, que està catalogat i és un referent clar o element identitari per als habitants d’aquestes poblacions. Uns altres paisatges reconeguts pel seu valor cultural són alguns espais urbans que estan considerats Béns Culturals d’Interès Nacional (BCIN). Per la seva extensió o pel conjunt, destaquen quasi tots els pobles de la Terra Alta, que bé són considerats globalment un BCIN, com en el cas dels nuclis d’Arnes (que també conté un important conjunt renaixentista i un singular ajuntament) i l’Horta de Sant Joan (amb un conjunt renaixentista al casc antic), o parts importants d’ells, com el centre històric de Vilalba dels Arcs, el carrer major i el perxe dels carrers Cavallers, del Mig, i Sant Miquel, a Batea, o els cellers modernistes de Gandesa i el Pinell de Brai. A més a les Terres de l’Ebre hi ha 587 jaciments arqueològics repartits en 48 municipis i només Deltebre, la Galera, Sant Jaume d’Enveja i Santa Bàrbara no tenen cap mostra d’aquesta mena. Alguns d’aquests jaciments tenen, a més, un reconeixement com a zones arqueològiques en el Registre de béns culturals d’interès nacional, alhora que una part a més han estat reconeguts com a Patrimoni Mundial per la UNESCO l’any 1998. Les comarques incloses en el aquest document són la Ribera d’Ebre, la Terra Alta i el Montsià. La Ribera d’Ebre La Ribera d’Ebre representa el sector nord-oriental de l’àmbit de les Terres de l’Ebre, confinant al nord amb l’àmbit de Ponent i a l’est amb el Camp de Tarragona. La comarca és constituïda per la part més deprimida de la cubeta tectònica de Móra, enfonsada dins la part meridional de la Serralada Prelitoral Catalana. La fesomia comarcal està preponderantment afectada per la presència del riu Ebre, el qual obre un esvoranc profund i escarpat, al llarg de 17 km entre la serra de Cardó i els contraforts dels ports de

MEMÒRIA


22

Beseit - pas de Barrufemes o de Miravet -, que proporcionen un difícil accés a la comarca del Baix Ebre i dificultant la sortida a la mar. La procedència i el vast recorregut del riu i els seus afluents proporcionen, en el seu curs dins la Ribera d’Ebre, variacions molt sensibles de cabal en poc espai de temps. Els meandres indiquen el revelliment del curs, el qual avui apareix artificiosament corregit en un terç de la seva extensió pels pantans de Riba-roja i Flix. Dins aquesta comarca l'Ebre rep els rius Matarranya, per la seva dreta, i els de la Cana, de Siurana i de Burgar per l'esquerra. El clima, influït per les muntanyes que encerclen la fossa de Móra, té característiques mediterrànies procedents de la plana del Burgar i aigües amunt de la canal de Barrufemes, i, en sentit contrari, rep la influència continental que afecta particularment el fragment comarcal que, enllà del pas de l'Ase, forma part de la Depressió Central Catalana. Estretament lligada a l'agricultura i allunyada de les vies de comunicació, la Ribera d'Ebre ha estat una de les comarques en regressió de població dins el territori català. La construcció de la central nuclear d'Ascó ha proporcionat una dècada de prosperitat i ha donat un impuls al sector immobiliari, als mitjans de transport i als equipaments agrícoles així que la dinàmica comarcal ha girat, en bona part, al voltant de la construcció d’aquesta central. El turisme, a excepció del que atrau el balneari de Cardó, no té encara gaire importància. L'agricultura és l'activitat econòmica bàsica d'una gran part dels municipis i els regatges són fets amb aigua directa o bé amb sèquies. La superfície de secà ha anat disminuint des de l'inici de la construcció de la central nuclear d'Ascó. Antigament el principal conreu de la comarca era la vinya, que havia ocupat el 48% dels conreus, però des de la fi del s XIX, en què fou atacada per la fil·loxera, ha estat substituïda per les oliveres i, posteriorment en els terrenys de secà, pels ametllers i en els de regadiu pels arbres fruiters. Tres dels quatres municipis de Ribera d’Ebre es concentren al límit nord-oriental confinant amb el camp de Tarragona. La Terra Alta El nom de Terra Alta fa referència al desnivell existent amb el Baix Ebre i la Ribera d’Ebre. Cal distingir unes unitats de relleu: un fragment de la Serralada Prelitoral, prolongació cap al NE dels ports de Beseit —mola de Lli (1.204m), l'Espina (1.182m), la serra d'En Grilló (1.076m), la serra de Pàndols (706 m al puig Cavaller) i la serra de Cavalls (660m)—, que és constituïda per materials mesozoics (triàsics, liàsics, juràssics), plegats formant eixos anticlinals, tallats per falles i esventrat el de ponent, la continuació del qual és visible a Horta de Sant Joan. Una conca d'erosió, excavada dins un illot miocènic de materials tous, allargassat en el sentit SSO-NNE de la serralada, separada per una franja de conglomerats montserratins, i drenada cap a l'Ebre pels rius de la Canaleta i Sec. L'únic riu de curs constant que hi desguassa és el de la Canaleta, però morfològicament són notables el riu Sec i les barrancades, profundament dessecades perquè tenen el nivell de base a l'Ebre de 300m a 400m més avall, que el fort pendent explica que no duguin aigua; la conca del Matarranya, que comprèn el curs baix del riu, alimentat pels d'Algars (format pel riu d'Emprius i el dels Estrets) i el de Vallmajor, tots dos per la dreta; i la del Guadalop, que en algun sector és límit ponentí de la comarca i de Catalunya. El poblament medieval degué ésser renovat sota el domini islàmic, com es desprèn de l'abundor de nuclis de població amb topònim aràbic. La població va anar augmentant amb lentitud fins a un màxim de 31.344hab el 1920. La tendència regressiva s'ha manifestat constant des d'aleshores. Pel que fa a la superfície agrícola, el 2003 hi havia 35.866 ha de terres conreades (31.850 ha de secà i 459 ha de regadiu); els cultius més importants són els fruiters, principalment l'ametlla. També en destaquen les oliveres i la vinya. Els regadius són obtinguts normalment amb aigües derivades dels rius, sobretot a Horta de Sant Joan, però es van generalitzant les aigües elevades amb motors en lloc de les sínies tradicionals. El conreu dominant de secà és la vinya. La intensitat del conreu només minva a municipis muntanyencs com Arnes i Prat de Comte, o als ponentins, on encara es manté el predomini de l'olivera.

MEMÒRIA


23

La indústria del sector que agrupa una major quantitat de població activa és el tèxtil. El segon sector quant a volum de població ocupada (16%) és el del metall, encara que es tracta d'un sector molt lligat a les necessitats del camp i sense una dinàmica pròpia. És important d'assenyalar que el sector alimentari, tot i tractar-se d'una comarca agrícola, és molt poc desenvolupat i només ocupa el tercer lloc del total de treballadors ocupats a la Terra Alta (11%). El turisme és un sector amb poca rellevància, però s'ha començat a promocionar una mica. En aquesta línia es creà, el 2005, la Ruta de la Batalla de l'Ebre, que aplega, de moment, vuit localitzacions de la Terra Alta, amb el centre d'informació al municipi de Corbera d'Ebre. La Terra Alta no ha tingut mai una bona comunicada amb la resta de Catalunya., tant és així que els ferrocarrils només la travessen marginalment. Hi ha quatres municipis que no disposen de planejament en aquesta comarca que es situen de forma difosa per aquest territori. El Montsià Ha estat considerada tradicionalment part del Baix Ebre a causa de la seva indefinició fisiogràfica i de l'atracció del mercat de Tortosa damunt el d'Amposta. Morfològicament, el Montsià és molt variat. El sector dels ports de Beseit és el més elevat després del Caro (penyes de Cervera, 1.347m d’alt; el tossal d'Encanader, 1.397m d’alt). Aquest paisatge feréstec i incomunicat constitueix encara una reserva de fauna i de flora (els faigs més meridionals dels Països Catalans), amb la clisèrie més completa del sud del Principat, que va des de la màquia de garric i margalló al matollar espinós d'eriçons, passant pels alzinars i pinedes diversos. El sector de les serres és el conjunt format per les de Godall (375m d’alt) i el Montsià (762m), i per la vall d'Ulldecona, que és una fossa estructural. La zona dels plans es composa del pla de la Galera (drenat cap a l'Ebre pel riu de la Galera) i el pla de la Sénia, prolongats pel Baix Ebre i pel Baix Maestrat. El sector de la ribera dreta de l'Ebre, de la Càrrova a l'illa de Gràcia, és el sector de terrasses fluvials, sotmeses a un regadiu intensiu com tot el delta dret. El sector de marina comprèn el port dels Alfacs i la part més característica de la costa anomenada del llagostí, que participen, respectivament, de les característiques del delta i de les planes. L'agricultura continua essent una activitat molt important. El regadiu, alimentat principalment pel canal de la dreta de l'Ebre, ha anat augmentant, i el 1989 representava el 45% del total de terres de conreu. El secà predomina a Ulldecona, Mas de Barberans i la Sénia. Els cultius principals són les oliveres (17.720 ha) i l'arròs (11.420 ha). El Montsià, a més d'ésser el màxim productor d'arròs del país, és una de les comarques que constitueixen la Denominació d'Origen Protegida les Garrigues per a l'elaboració d'oli d'oliva. El règim de propietat predominant és l'explotació directa per part dels propietaris. La ramaderia té poc pes relatiu per l'escassetat de terres destinades a les pastures. L’activitat industrial la constitueixen petites empreses en la seva gran majoria. Les branques més importants són la fusta i els mobles. Els tres municipis sense planejament d’aquest àmbit es disposen en la meitat nord-occidental de la comarca.

Morfologia urbana

Cal assenyalar que la majoria dels pobles mantenen un nucli molt reconeixible que representa la zona més compacta i més antiga del poble. Substancialment es poden diferenciar dues tipologies diferents de poble, els nuclis encimbellats que són nuclis de morfologia orgànica en relació amb la topografia i de perfil elevat i els nuclis-camí que històricament han anat creixent al costat dels antics camins ramaders i que per això mantenen una estructura allargada. En general segons el Catàleg de Paisatge de les Terres de l’Ebre molts nuclis de població de les Terres de l’Ebre constitueixen patrons paisatgístics singulars.

MEMÒRIA


24

Cal destacar que a les comarques costaneres de les Terres de l’Ebre s’ha iniciat un procés d’expansió urbana que afecta força municipis, mentre que a l’interior el creixement és més lent. En ambdós casos, però, s’ha de vetllar que aquestes transformacions es produeixin en els territoris més adequats. Pel que fa al sòl no urbanitzable molts dels espais agraris i forestals de les Terres de l’Ebre acullen un conjunt ampli i molt divers d’edificacions aïllades, des de casetes tradicionals fins a moderns coberts per guardar la maquinària o naus, que han utilitzat materials amb criteris de baixa qualitat estètica, que no responen a les edificacions tipus del lloc on estan implantades. La cultura ebrenca de tenir una caseta al camp que originàriament servia com a allotjament en època de treballs intensius als conreus i que amb els anys han passat a ser espais d’oci per als caps de setmana o les vacances, ha implicat la rehabilitació de molts masos i casetes de camp, amb tipologies, volumetries, cromatismes, etc., totalment heterogenis. Aquest fet està provocant l’aparició d’impactes puntuals, però molt repetits, arreu del territori ebrenc, especialment a les planes litorals, al delta de l’Ebre, i als vessants assolellats de les serralades prelitorals. Memòria social L’àmbit de les Terres de l’Ebre presenta en general unes diferencies marcades entre un interior més envellit amb dinàmiques relacionades amb la seva característica més rural davant d’un litoral més dinàmic i amb activitats més diversificades. Les Terres de l’Ebre, la passada dècada dels noranta, no ha estat un territori amb regressió demogràfica, però el seu creixement en termes relatius no ha estat mai superior a la mitjana de Catalunya, a diferència d’altres àmbits territorials on l’impacte dels nous habitants ha estat més elevat. A diferència del Camp de Tarragona o de les Comarques gironines, que lideren la dinàmica demogràfica dels sis àmbits territorials de planificació d’aquest període, l’àmbit de les Terres de l’Ebre ha estat el que ha tingut un creixement relatiu més baix. Des del 2001 fins el 2006, aquest ha estat, des d’aquesta perspectiva, equiparable a la dinàmica mitjana de Catalunya i tots dos se situen per damunt del 12%. El segle XXI s’ha iniciat amb un creixement demogràfic relativament alt per al conjunt català, que contrasta fortament amb les baixes dinàmiques de finals del segle XX i que les Terres de l’Ebre han aconseguit participar d’aquest creixement global de població. A nivell comarcal, la posició de les comarques ebrenques en relació al seu propi àmbit es pot observar que en els darrers quinze anys els pesos territorials es mantenen força estables i la posició comarcal varia poc: el Baix Ebre (43% de la població) i el Montsià (36% de la població) són capdavanteres, mentre que la Ribera d’Ebre i la Terra Alta mantenen el tercer i quart lloc respectivament amb un 12% i un 7% de la població el 2006.

MEMÒRIA


25

Dinàmica demogràfica 1996-2006

Evolució demogràfica 1996-2006

Si s’entra en l’anàlisi particular dels municipis sense planejament dins de cada comarca, la situació demogràfica dels darrers anys (1998-2013) es resumeix a continuació. A la comarca del Montsià, Mas de Barberans experimenta un creixement negatiu. La Galera presenta una dinàmica positiva, igual com succeeix al conjunt de la comarca. A la Ribera d’Ebre, la Palma d’Ebre té un creixement negatiu. Per la seva banda, la Torre de l’Espanyol i Vinebre experimenten creixements positius molt semblants al del conjunt de la comarca.

MEMÒRIA


26

La Terra Alta, en el seu conjunt, experimenta una taxa negativa de creixement, si bé és una taxa molt baixa. Per la seva banda, els tres municipis d’aquesta comarca inclosos a les Normes també experimenten creixements negatius, en aquest cas amb taxes molt superiors al del conjunt comarcal.

1998 2000 2002 2004 2006 2008 2013Evolució població

Montsià 54.875 55.828 59.234 61.989 65.333 71.058 71.577 23%Galera, la 734 746 750 774 824 851 808 9%Mas de Barberans 711 699 682 682 679 676 637 -12%Ribera d'Ebre 22.265 21.993 22.151 22.632 23.046 23.844 23.477 5%Palma d'Ebre, la 418 419 411 403 398 416 379 -10%Torre de l'Espanyol, la 663 674 744 731 714 673 686 3%Vinebre 445 443 459 459 483 496 478 7%Terra Alta 12.386 12.189 12.259 12.464 12.715 12.885 12.310 -1%Caseres 326 325 326 319 311 294 273 -19%Prat de Comte 190 178 182 189 196 194 170 -12%Vilalba dels Arcs 774 762 742 733 720 723 706 -10%Terres de l'Ebre 155.222 156.284 161.871 168.793 177.462 189.091 188.878 18%Catalunya 6.147.610 6.261.999 6.506.440 6.813.319 7.134.697 7.364.078 7.553.650 19%

Font: Idescat. Padrons municipals d'habitants i Censos de població. A l’àmbit de les Terres de l’Ebre s’estan configurant unes particularitats socials específiques d’aquest territori que sembla que estan conformant una dinàmica social diferenciada per la seva posició comarcal: un interior més envellit i amb dinàmiques relacionades amb la seva característica més rural davant d’un litoral més dinàmic i amb activitats més diversificades. Considerem l’envelliment de la població com un indicador amb connotacions territorials, tenint en compte que un predomini de la gent gran generalment implica dinàmiques socials i econòmiques baixes i per tant predetermina els equipaments i els serveis socials que seran necessaris per atendre la majoria de la població resident. L’envelliment sense renovació generacional pot introduir dificultats en el funcionament de les activitats econòmiques, lentitud en els processos de transformació i renovació dels sistemes de producció i el progressiu buidament dels espais actualment habitats. Pes relatiu de la població amb edat igual o superior a 65 anys

En el quadre següent queda palès que l’envelliment de la població de les comarques incloses dins les Normes de planejament, i en el conjunt de les Terres de l’Ebre, és sensiblement superior al del conjunt

MEMÒRIA


27

de Catalunya. En concret és a la Terra Alta on aquesta diferència és més acusada. També es constata que tots els municipis inclosos dins les Normes tenen uns percentatges de població de 65 anys o més molt superiors al 17,33% de Catalunya, estant la majoria per sobre el 25% i molts per sobre del 30%. Estructura de la població municipis sense planejament

dates 2013 Superfície Població Edat Edat %65 i més 65 i més

Montsià 735,0km2 71.577 13.599 19,00%NPU-Montsià 106,3km2 1.445 364 25,19%Galera, la 27,5km2 808 191 23,64%Mas de Barberans 78,8km2 637 173 27,16%Ribera d'Ebre 827,0km2 23.477 5.331 22,71%NPU-Ribera d'Ebre 92,2km2 1.543 404 26,18%Palma d'Ebre, la 37,9km2 379 135 35,62%Torre de l'Espanyol, la 27,9km2 686 167 24,34%Vinebre 26,4km2 478 102 21,34%Terra Alta 743,0km2 12.310 3.369 27,37%NPU-Terra Alta 136,6km2 1.149 355 30,90%Caseres 42,9km2 273 84 30,77%Prat de Comte 26,4km2 170 55 32,35%Vilalba dels Arcs 67,3km2 706 216 30,59%Terres de l'Ebre 2305,0km2 188.878 38.786 20,53%Total NPU 335,1km2 4.137 1.123 27,15%Catalunya 32107,6km2 7.553.650 1.309.023 17,33%

Font: Idescat La migració també és un indicador demogràfic que està esdevenint vital en els processos de renovació de la població, tant de les Terres de l’Ebre com de gran part de Catalunya. En un context de creixement natural francament regressiu, per raó de la mortalitat associada a l’augment progressiu de gent gran i per les pautes de baixa natalitat del conjunt de la societat catalana, la migració ha esdevingut la forma més comuna de creixement demogràfic. A Catalunya, els fluxos d’immigrants que participen en les dinàmiques demogràfiques tenen dos orígens bàsics: d’una banda, hi ha la migració externa, que té com a actors la població estrangera que ve a treballar al país, i d’altra banda, hi ha una migració interna originada per la mobilitat que generen els canvis de residència dins del territori de Catalunya. En el quadre següent es recull el creixement poblacional experimentat en la dècada de 2001 a 2011 en els municipis i comarques inclosos a les Normes de planejament. Queda palès que tots els municipis experimenten un creixement natural negatiu, essent el saldo migratori, sempre positiu, el que aconsegueix, en alguns casos, creixements totals positius.

dates 2001-2011

Creixement natural(mitja anual)

Saldo migratori(mitja anual)

Creixement total

Montsià 0,80 20,49 13.715NPU-Montsià -18,77 21,80 34Galera, la -5,69 16,17 83Mas de Barberans -13,08 5,63 -49Ribera d'Ebre -5,12 12,72 1.711NPU-Ribera d'Ebre -32,81 30,94 -18Palma d'Ebre, la -11,77 8,92 -11Torre de l'Espanyol, la -10,91 5,93 -35Vinebre -10,13 16,09 28Terra Alta -6,25 9,18 362NPU-Terra Alta -35,15 13,52 -89Caseres -16,71 2,78 -42Prat de Comte -9,12 7,47 -3Vilalba dels Arcs -9,32 3,27 -44Terres de l'Ebre -10,51 62,88 15.788Total NPU -86,73 66,26 -73Catalunya 3,04 13,94 1.176.733

Font: Idescat

Creixement poblacional

MEMÒRIA


28

Un altre indicador que cal considerar és la dinàmica de la construcció, els tipus d’habitatges i la creació de noves llars. Tipus d’habitatge dels municipis sense planejament

principals secundaris vacants total principals secundaris vacants totalMontsià 20.395 6.106 7.031 33.655 27.453 6.579 7.999 42.031Galera, la 286 2 139 427 322 64 66 452Mas de Barberans 239 54 103 397 256 145 439Ribera d'Ebre 7.722 1.101 2.480 11.331 9.027 1.547 2.998 13.572Palma d'Ebre, la 154 87 26 269 174 88 45 307Torre de l'Espanyol, la 237 104 0 341 234 62 85 381Vinebre 164 1 111 276 199 54 67 320Terra Alta 4.149 1.231 1.305 6.730 4.645 1.259 1.660 7.564Caseres 116 75 0 191 110 86 209Prat de Comte 75 32 67 174 71 76 35 182Vilalba dels Arcs 246 107 32 387 245 59 34 338Terres de l'Ebre 55.558 17.133 17.154 90.305 71.787 17.739 20.277 109.803Catalunya 2.315.774 514.943 452.921 3.314.155 2.944.944 470.081 448.356 3.863.381

Font: Idescat. Cens d'habitatges 2001-2011. Dades municipals i comarcals.

20112001Habitatges familiarsHabitatges familiars

A les Terres de l’Ebre, en el període de 2001 a 2010 es van comptabilitzar 19.498 noves llars, i 166 en l’àmbit de les Normes de planejament urbanístic. El primer que sorprèn és que malgrat que el creixement poblacional en aquest àmbit i període és negatiu, es van seguir creant noves llars (6,74%). Aquest fenomen podria quedar explicat, en part, per la reducció progressiva de la dimensió del número de components de les famílies; un fet universal a tot Catalunya durant la darrera dècada del segle XX. Així doncs, atès l’objecte d’aquestes Normes i la idiosincràsia dels municipis inclosos dins el seu àmbit, cal remarcar els següents aspectes:

- Tot i que cada vegada els habitants dels espais rurals i urbans tenen comportaments que s’aproximen quant a model de vida, el cert és que l’entorn més rural de les Terres de l’Ebre presenta diferències socials remarcables en relació amb el seu entorn més urbà. Aquestes diferències poden tenir transcendència econòmica i territorial, ja que l’espai rural és feble des del punt de vista demogràfic i té unes perspectives de redreçament més complexes perquè està molt envellit i aquestes dues característiques socials i demogràfiques s’estenen per una àmplia franja del territori. En canvi, les àrees urbanes són les que tenen coixí demogràfic, concentren més canvis socials i poden canalitzar amb més facilitat transformacions derivades de canvis econòmics o d’acollida de noves infraestructures. Gran part dels municipis que composen aquest document formen part d’un primer grup de nuclis de poca població, entorn i activitat principalment rurals. Tenint presents les diferències territorials i socio-econòmiques presents en aquest territori, cal que els municipis sense planejament siguin estudiats independentment i en profunditat dins, és clar, del seu marc territorial i d’acord amb les previsions i objectius del planejament territorial.

- La majoria dels municipis inclosos en aquestes Normes tenen escassa població i un creixement

escàs o negatiu, malgrat tots presenten una taxa d’immigració positiva. Es tracta de nuclis que pateixen per augmentar la seva població actual i fins i tot mantenir-la, tot tenint en compte que en èpoques passades la seva població era superior. Segurament l’envelliment de la població i la manca de mainada són les dades més preocupants, ja que per una banda s’evidencia un lent i continuat despoblament d’aquest territori i una manca d’equipaments assistencials en aquest sentit i per l’altre es presenta un problema pel que fa als equipaments escolars ja que normalment no hi ha la quantitat suficient de nens per mantenir una escola, el que fa que cada cop més aquestes viles hagin de formar part d’un sistema d’assentaments, on la residència es va deslligant del lloc on hi ha l’activitat o els serveis, aquests distribuïts segons el seu grau d’accessibilitat, oportunitat i gestió.

- Així doncs, atenent a les característiques d’aquests municipis i en concordança amb els objectius

d’aquestes Normes, les intervencions que s’han proposat han estat dirigides a completar, regularitzar i reordenar el teixit existent tot considerant-lo teixit consolidat, mantenint les tipologies i solucions constructives pròpies del lloc. En altres casos s’han produït intervencions que en el

MEMÒRIA


29

mateix sentit, han afectat sistemes de vialitat i espais lliures, que sense suposar un creixement real del nucli, han suposat una millora substancial de les condicions del lloc i que han facilitat la gestió urbanística i municipal per a objectius concrets. Altres propostes, les menys, que representen espais de sòl urbà no consolidat, esdevenen transformacions necessàries que completen el nucli. Generalment, es localitzen en les viles amb major població i millor accessibilitat a àrees urbanes més grans, fet que conjuntament a la possibilitat de projectar tipologies més adequades esdevenen oportunitat i possibilitat de previsió per habitatges socials. Cal recordar que aquestes Normes no tenen com a objectiu les previsions de creixement que li són pròpies al POUM i per tant no proposen sòls urbanitzables, els quals hauran de ser estudiats i valorats en el marc de la redacció del planejament general. En la majoria de casos la previsió per habitatges socials no hauria de suposar un creixement intencionat per aconseguir aquest fi, caldria establir, en canvi, polítiques encaminades a preveure reserves amb destinació a l’habitatge de protecció en el sòl urbà consolidat, de manera que es satisfessin les demandes immediates de la població, en el cas que esdevinguessin necessàries, d’acord també amb l’objectiu principal d’aquest document, de rehabilitar i reformar els edificis existents dels diferents nuclis.

Amenaces i oportunitats

El territori de les Terres de l’Ebre ha evolucionat notablement en l’últim segle, tot i que no el podem considerar com un dels espais de la conca Mediterrània que ha experimentat una major transformació. A l’inici del segle XX les ciutats i les viles eren de dimensions reduïdes, endreçades, harmòniques, singulars, amb una disposició dels assentaments espacialment compacta, patró que, de fet, encara es manté en les viles interiors d’aquestes Terres i que, en conjunt, constitueix un valuós patrimoni. Les vies de comunicació eren pràcticament imperceptibles en el paisatge, amb una menor densitat que en l’actualitat i adaptades a la topografia. En els darrers 50 anys, determinats punts de les Terres de l’Ebre, especialment a la línia de costa i al llarg de l’eix Tortosa-Amposta-l’Aldea, han experimentat un creixent grau d’urbanització, ja sigui per a usos industrials o residencials, seguint una tendència comuna al conjunt de Catalunya. Pràcticament totes les masses forestals que estaven sobreexplotades a causa del pastoreig o al carboneig, ocupaven menys superfície que en l’actualitat. Els conreus, i en especial l’olivera i la vinya, eren l’element principal en la configuració del paisatge, a diferència d’avui dia, que han estat superades per les masses boscoses. L’estudi de les amenaces i oportunitats que existeixen a les Terres de l’Ebre, considerat com àmbit en la seva totalitat, es indispensable per protegir, gestionar i ordenar el territori en clau de sostenibilitat i permetre establir pautes per la posterior planificació del territori i del paisatge. A les Terres de l’Ebre es combinen diferents dinàmiques que suposen una gran diversitat territorial: - La ruralitat és potser el tret més distintiu de la Terra Alta, amb uns assentaments demogràfics febles,

un paisatge agrari ben preservat i una orientació dels seus productes cap a la qualitat i el turisme com a activitat complementària, però encara minoritària.

- La Ribera d’Ebre s’ha destacat per la seva especialització energètica que, en conjunt, l’ha ajudat a assolir un perfil més industrial, però aquest no ha actuat com a atractor d’altres activitats i a hores d’ara conviu amb l’agricultura.

- El Baix Ebre i el Montsià presenten dinàmiques més actives, ja que estan travessades pel potent corredor d’infraestructures viàries del Mediterrani, a més d’haver concentrat els assentaments demogràficament més grans de l’àmbit i d’haver esdevingut objectiu d’algunes immobiliàries que han descobert les possibilitats turístiques del litoral deltaic i de l’atracció que genera el parc natural del Delta de l’Ebre, un espai protegit amb uns nivells baixos d’urbanització.

Les Terres de l’Ebre conformen un paisatge amb molts contrastos, del qual els elements vertebradors en són una cadena de muntanyes intermitents paral·leles a la costa (els Ports, la Serra de Cardó, Montsant) i una xarxa hidrogràfica confluent a l’Ebre. Els àmbits paisatgístics de les Terres de l'Ebre presenten les tendències següents:

MEMÒRIA


30

- Els altiplans estan patint un abandonament dels conreus i una pèrdua important de població.

Paral·lelament, s’estan expandint les àrees de reg i la instal·lació de centrals eòliques. Aquest fet tendeix a una pèrdua de l’arquitectura tradicional, un increment de garrigues i brolla, i una alteració topogràfica i paisatgística.

- A les serres, decreix l’activitat ramadera i altres usos tradicionals, incrementa l’activitat d’explotació geològica i d’instal·lació de centrals eòliques. Apareix també un creixement de les segones residències i les activitats turístiques a la natura. Tot plegat, pot generar un increment del risc d’incendi forestal, la urbanització i major freqüentació d’indrets fins ara poc visitats, i l’alteració del paisatge.

- A les planes del interiors, creix la indústria, s’expandeix el conreu de regadiu i les explotacions graveres. Tot plegat, genera un risc potencial d’alteració topogràfica i paisatgística, impactes visuals, dificultat de manteniment de nuclis agraris antics i increment de risc d’incendi forestal per l’expansió de brolles i pinedes.

- A les planes litoral, creix el turisme de sol i platja, la indústria, els serveis, i la construcció d’eixos viaris. Aquest fet comporta un abandonament dels conreus i substitució per urbanitzacions extensives, afectació del litoral i alteració topogràfica i paisatgística.

- A les terrasses fluvials creixen les activitats econòmiques i la superfície urbanitzada i se substitueixen progressivament les activitats tradicionals per una relativa especialització energètica i pel conreu de regadiu. Tot plegat genera una pèrdua de l’horta i expansió d’àrees urbanes, residencials i industrials més extensives, tendència al monocultiu i impacte paisatgístic.

- Al Delta creix de manera molt puntual el turisme, incrementa la productivitat en el conreu, i es tendeix a un retrocés i subsidència. Es corre el risc d’abandonar els conreus de costa cap als d’aiguamolls, homogeneïtzar els conreus d’horta tradicional i rebre una pressió urbanística per la instal·lació d’infraestructures turístiques.

Sintetitzant les dinàmiques territorials que més incideixen en la configuració del paisatge actual de les Terres de l’Ebre podem destacar la disminució de la superfície agrària (condicionada a l’evolució dels mercats agraris i a l’envelliment de la població agrícola), els canvis de tipus de conreu (motivat per la introducció de nous sistemes de regadiu i pels preus de mercat), la urbanització del litoral, la construcció de parcs eòlics i la construcció d’infraestructures de mobilitat. El paisatge agrari es veu sotmès a canvis provocats per l’evolució dels rendiments econòmics dels conreus, en bona part condicionats per l’evolució de la política de subvencions establerta per la Política Agrària Comuna (PAC). També l’envelliment de la població dedicada a l’agricultura i la ramaderia i un relleu generacional gairebé inexistent pot conduir a una pèrdua del tradicional paisatge agrícola en favor de la uniformitat paisatgística i de la implantació d’altres usos no agrícoles. La introducció de nous sistemes de regadiu, o l’expansió dels actuals, així com l’evolució dels preus de mercat dels diferents productes agrícoles, han motivat els canvis de conreu, especialment a l’interior de les Terres de l’Ebre, amb noves plantacions de vinya i fruita dolça, així com també al sud amb noves plantacions de cítric. La possibilitat de creixement de les urbanitzacions i edificacions aïllades del litoral també pot suposar la pèrdua dels pocs conreus d’olivera i de cítric que encara s’estenen fins a primera línia de costa. Per altra banda, l’existència de nombrosos projectes de parcs eòlics arreu de les Terres de l’Ebre (el 37’3% dels projectes de tot Catalunya), especialment a l’Altiplà de la Terra Alta, modificaran diversos skylines que conformen les serres. Finalment, la densificació del corredor d’infraestructures de l’AP-7 i el tren, i el desdoblament de l’eix de l’Ebre (C-12), podria contribuir a un empobriment progressiu de la qualitat del paisatge de les Terres de l’Ebre. Oportunitats Posició geogràfica, morfologia i cobertes de sòl La singularitat més rellevant de les Terres de l’Ebre respecte altres territoris de Catalunya és la gran plana del Delta de l’Ebre, un extens territori (320 km2) històricament despoblat que, amb la construcció

MEMÒRIA


31

dels canals de la Dreta (1860) i de l’Esquerra (1912), inicià un procés d’humanització i construcció que conformen l’actual paisatge. El riu Ebre és l’eix vertebrador de les Terres de l’Ebre, proporciona aigua per als nuclis urbans i les activitats econòmiques (agricultura, indústria i serveis) i constitueix un símbol paisatgístic de primer ordre per a la població d’aquestes Terres. Calen, sobretot, mesures per augmentar els seus valors paisatgístics, promoure una xarxa patrimonial vinculada al riu, recuperar les façanes fluvials i la seva navegabilitat, i reforçar el factor identitari, de vincle social i cultural amb el riu. Moltes serres representen fons escènics de gran valor visual i simbòlic, com els Ports, serres de Pàndols i Cavalls, serres de Cardó-el Boix, serra de la Fatarella, serra dels Pessells, muntanya de Santa Bàrbara, serra del Tormo, serra de Llaberia, muntanyes de Tivissa-Vandellòs i la serra del Montsià. Les Terres de l’Ebre presenten nombrosos espais agrícoles d’una gran singularitat i també paisatges agrícoles de valor productiu, històric i simbòlic. Respecte al paisatge de la vinya, el fort impuls i dinamisme que té aquest conreu al Baix Priorat i a la Terra Alta permet el manteniment d’un paisatge vitivinícola mediterrani de qualitat que és cada vegada més valorat des de tots els àmbits. Es compta amb una xarxa d’itineraris paisatgístics ben articulats, que actuen com a autèntics miradors dels paisatges quotidians, estiguin o no ordenats, i que permeten posar en valor els referents visuals i identitaris més notables. Un altre valor patrimonial està constituït pels murs de pedra en sec que cobreixen el 65% de les Terres de l’Ebre, vinculats a les oliveres, als ametllers i a la vinya. Finalment un ric patrimoni arquitectònic i urbanístic està constituït pels nuclis de població singulars: encimbellats, nuclis-camí i poblament disseminat del Delta de l’Ebre. Biodiversitat La diversitat d’espècies de flora i fauna aglutinen un mosaic biodivers dins el conjunt de l’àmbit, que es caracteritza per una gran qualitat dels espais. Reflex d’aquest fet són la quantitat i la diferent tipologia dels espais protegits. Un dels màxims exponents és el Parc natural del delta de l’Ebre, una de les formacions d’aquesta mena més importants del Mediterrani i, per tant, d’Europa, amb aproximadament 320 quilòmetres quadrats de superfície. A part del Delta, a l’àmbit es troben IBA, AIF, nombrosos espais del PEIN i la xarxa Natura 2000, ENPE, sectors d’interès per a la conservació de la fauna amenaçada, forests d’utilitat pública, àrees d’interès geològic, etc., Per tant, és un àmbit on es concentren no pocs elements d’interès des del punt de vista ecològic. Connectivitat ecològica La connectivitat ecològica s'estructura en un sistema de connectors fluvials format per torrents; un altre conjunt intern de connectors entre les serres litorals i els espais de costa, com també per la preservació de la permeabilitat per la connectivitat ecològica entre les serres de Riba-roja i la Ribera d’Algars; i les Serres de Pàndols – Cavalls i el Pas de l’Ase. Turisme A les Terres de l’Ebre, els elements patrimonials són molts rics i diversos, tot i que encara força desconeguts fora d’aquest àmbit. És necessari, doncs, remarcar que aquest patrimoni és un actiu que cal protegir, conservar, investigar i difondre pel fet de ser una herència insubstituïble dins un triple vessant: bé cultural i identitari, conjunt –quant a ús i forma i en consonància amb el llenguatge propi de l’època a la qual pertany cadascun– d’elements singulars que conformen una part rellevant del patrimoni urbanístic i arquitectònic de pobles i ciutats i recurs atractor capaç de generar activitat turística. Els paisatges que van ser escenari històric de la batalla de l’Ebre formen part cada cop més de l’imaginari col·lectiu de la població de les Terres de l’Ebre.

MEMÒRIA


32

Amenaces i riscos Les principals amenaces estan lligades a l’èxode rural, que ha despoblat grans àrees de muntanya mediterrània en favor de les ciutats, pobles i viles situats en zones planeres i més ben comunicades causant la pèrdua d’estructures seculars del paisatge rural; a la urbanització difusa, que ha provocat la dispersió per algunes parts del territori, especialment les planes litorals, d’àrees residencials, comercials i industrials; i al turisme i la urbanització del litoral, que ha estat el motor de transformació de la façana costanera. Posició geogràfica, morfologia i cobertes de sòl Un dels principals riscos per al paisatge de les serres, altiplans i vessants interiors de les Terres de l’Ebre és el risc d’incendis forestals degut a la configuració d’extenses masses boscoses sense gairebé discontinuïtats. Un risc que augmenta pel fet que en algunes d’aquestes zones hi ha urbanitzacions a tocar de les masses boscoses. Els incendis, com que eliminen la coberta vegetal, no solament causen un impacte visual evident, sinó que, a més, propicien l’erosió del sòl i dificulten cada cop més poder assolir altra vegada la vegetació original. Els altiplans estan patint un abandonament dels conreus i una pèrdua important de població. Paral·lelament, s’estan expandint les àrees de reg i la instal·lació de centrals eòliques. Aquest fet tendeix a una pèrdua de l’arquitectura tradicional, un increment de garrigues i brolla, i una alteració topogràfica i paisatgística. A les serres, decreix l’activitat ramadera i altres usos tradicionals, s’incrementa l’activitat d’explotació geològica i d’instal·lació de centrals eòliques, i apareix també un creixement de les segones residències i les activitats turístiques a la natura. Tot plegat, la urbanització i major freqüentació d’indrets fins ara poc visitats, pot generar un increment del risc d’incendi forestal i l’alteració del paisatge. A les planes interiors, creix la indústria, s’expandeix el conreu de regadiu i les explotacions graveres. Això genera un risc potencial d’alteració topogràfica i paisatgística, impactes visuals, dificultat de manteniment de nuclis agraris tradicionals i increment del risc d’incendi forestal per l’expansió de brolles i pinedes. A les terrasses fluvials creixen les activitats econòmiques i la superfície urbanitzada i les activitats tradicionals se substitueixen progressivament per una relativa especialització energètica i pel conreu de regadiu. Tot junt genera pèrdua de superfície d’horta, expansió de les àrees urbanes, residencials i industrials més extensives, tendència al monocultiu i impacte paisatgístic. Connectivitat ecològica S’han detectat els elements presents que dificulten la permeabilitat ecològica a les Terres de l’Ebre: - Concentració de les infraestructures de regadiu i carreteres a banda i banda del riu Ebre, que actuen

com a barreres. - Localització d’infraestructures lineals (autopista AP-7, carretera N-340 i ferrocarril) en punts

potencials de connectivitat ecològica, sobretot en els punts entre la Serra de Godall i la Serra de Montsià; entre les Serres de Cardó-el Boix i el litoral; entre el Tossal de Montagut i el litoral; i a la zona de la Galera.

- Existeix una barrera important en el front litoral entre els termes de l’Ametlla de Mar i Ulldecona a causa de l’ocupació urbanística, efecte sinèrgic de les xarxes viària i ferroviària.

- Els embassaments de Flix i Riba-Roja impedeixen el trànsit d’espècies migradores con l’anguila. - Localitzacions relictes d’espècies associades a ambients de muntanya o més humits i frescs, com el

teix o la pinassa. - Localitzacions relictes de peixos associats a llacunes litorals o ambients d’estuari a les

desembocadures de rambles i torrents sense comunicació entre si, com és el cas del fartet. - Es detecta també una recessió del sòl agrícola que pot afectar directament al mosaic agroforestal

existent a les Terres de l’Ebre.

MEMÒRIA


33

Inundabilitat D'acord amb els estudis de Planificació de l’espai fluvial (PEF) i a la d’inundabilitat geomorfològica, la zona inundable amb un període de retorn de 10 anys es localitza molt concretament a les zones confrontants amb el riu Ebre entre els municipis d’Amposta i Tortosa, com també als municipis d’Aldover, Miravet, Ginestar i Ascó. Dins la zona inundable de 50 anys s’hi localitza la totalitat del delta de l’Ebre i les zones consegüents a la llera del riu des del Delta fins al municipi de Flix; cal tenir en compte que l’extensió d’aquesta àrea és força àmplia. Pel que fa al període de retorn de 100 i 500 anys, s’hi localitzen els espais següents: la línia imaginària entre els nuclis de l’Ampolla, Camarles, l’Aldea, Amposta i Sant Carles de la Ràpita i el tram de riu entre els municipis d’Amposta i Tivenys. Finalment, els trams localitzats entre els municipis de Miravet i Móra la Nova i el municipi d’Ascó, estan inclosos en la zona inundable amb període de retorn de 500 anys. Les àrees que són potencialment inundables des d’un punt de vista geomorfològic són alguns dels afluents del riu Ebre, entre els quals destaquen els que néixen als municipis de la comarca del Montsià. També es localitzen alguns dels afluents del municipi de Camarles, l’Aldea i Rasquera, i, per acabar, el meandre localitzat al municipi de Flix. El risc d’inundació pel possible augment del nivell del mar com a conseqüència de l’escalfament global, a partir de l’estudi Sèrie d’estudis de base per a la posterior definició d’una estratègia de prevenció i d’adaptació al canvi climàtic a Catalunya. Estudi de base N1: Delta de l’Ebre, detecta el perill que tenen els diferents sistemes del delta de l’Ebre de patir els efectes derivats del canvi climàtic. Aquest estudi identifica com a nuclis urbans en situació de risc: Riumar, el Poblenou del Delta, els Muntells i l’Eucaliptus. Estructura urbana i model demogràfic Un impacte bastant generalitzat associat a les ciutats, viles i pobles és la degradació dels nuclis antics. Així mateix, un risc en la gestió del territori pel que fa el poblament i els assentaments és que cada vegada hi ha més municipis amb menys població. Això fa que s’acostin o se situïn per sota dels llindars mínims per assolir la massa crítica necessària per garantir la disponibilitat dels serveis més necessaris per a la població. L’ocupació del sòl no urbanitzable per habitatges que no compleixen els requeriments legals és un procés que s’ha anat detectant i ha produït una proliferació de l’assentament disseminat. La possibilitat d’edificar i de transformar barraques agrícoles en habitatges, mostra l’existència d’un procés creixent d’ocupació del sòl no urbanitzable. Aquesta proliferació s’ha produït majoritàriament com a ús de cap de setmana, per als ja residents, o de primera residència, per als nouvinguts. En la majoria de casos són edificacions rehabilitades sense cap criteri constructiu comú ni integrades en l’arquitectura pròpia de la zona. La concentració d’activitats industrials vinculades a l’energia nuclear, térmica i química i al transport de mercaderies perilloses es presenta com a factor limitant per al creixement dels municipis afectats. La comarca que concentra més activitats amb risc industrial, tant per activitat com per transport, és la Ribera d’Ebre, sobretot a municipis com Ascó, Flix, Vinebre, Riba-Roja d’Ebre, Mòra la Nova, Mòra d’Ebre, Garcia i Tivissa. Aigua Risc elevat d’incompliment d’objectius de la directiva per alguns tipus de massa d’aigua de l'Àmbit segons el document d'avaluació específic IMPRESS. Així es pot veure que pel que fa a les masses d’aigua Rius i embassaments, 3 presenten un risc d’incompliment de la Directiva Elevat, totes pertanyents al riu Ebre, dues de les quals corresponen a pràcticament tot el tram de riu al seu pas per la comarca del Baix Ebre, i l’altra, a un tram del riu a la Ribera d’Ebre, entre l’EDAR de Flix i Ascó. De les 5 masses d’aigua de Rius i embassaments amb risc Mig, només dues són afluents de l’Ebre i una forma part d’un tram d’aquest.

MEMÒRIA


34

3. Directrius i propostes de l’ordenació urbanística

Objectius

En coherència amb les determinacions i els objectius del planejament territorial general, del Pla territorial parcial de les Terres de l’Ebre, del Pla integral de protecció del Delta de l’Ebre, del Pla director urbanístic del Sistema Costaner i dels criteris de planejament territorial de la Generalitat de Catalunya, les Normes de planejament urbanístic dels municipis sense planejament es basen en una sèrie d’objectius generals, successius a una diagnosi socioeconòmica, demografia i territorial, que es proposen de donar resposta a les principals amenaces que el territori presenta i de preservar les seves característiques. El complex de les Normes de planejament urbanístic és concebre com un document d’ordenació urbanística en desenvolupament de la legislació vigent, que adequant-se al planejament territorial i al planejament urbanístic de rang superior aprovats definitivament, té com principal objectiu garantir que tots els municipis de Catalunya tinguin un planejament general, tal i com exigeix la legislació urbanística, amb una vigència indefinida fins que cada municipi disposi del corresponent POUM executiu. D’altra banda els documents que configuren les Normes volen ser també els components d’una base de dades territorial actualitzable i ajustable en el seu procés de desenvolupament, a l’abast de la societat civil i de les institucions del territori, que serveixi com a eina de treball de fàcil ús i que ajudi a potenciar la “cultura de planejament”, facilitant alhora la gestió i el control urbanístic en el territori. El Document reconeix els elements patrimonials (arquitectònics, naturals, arqueològics i/o paleontològics) i els conjunts urbanístics que formen la base històrica del territori, els entorns de protecció d’aquests espais i els senders o recorreguts, els espais visuals de connexió que els relacionen, així com la xarxa d’equipaments del patrimoni cultural com part d’una xarxa patrimonial i del paisatge. S’inclouen els monuments, edificis o béns culturals ja protegits per el Consell Comarcal, els catalogats per els mateixos ajuntaments i altres elements patrimonials que es consideren d’interès per al municipi i que s’han recollit, com a inventari, en el curs d’aquest treball. Aquests elements que s’han inventariat de nou inclouen tots aquells elements i conjunts patrimonials que, pel seu valor cultural o testimonial, mereixen ser conservats o, com a mínim, documentats i que, fins al moment de redacció d’aquestes Normes, no han estat inclosos en l’Inventari del Patrimoni Cultural Català. Aquests elements s’identifiquen i localitzen en els plànols d’ordenació. L’objectiu és l’obtenció i conservació de fonts documentals d’aquests elements, per tal de preservar el seu testimoni cultural, i l’establiment d’un fons de referència d’elements, com a pas previ a la inclusió en els futurs catàlegs a elaborar. El document conté, a més de les normes d’obligat compliment, un ampli ventall d’informacions, suggeriments i recomanacions i defineix els objectius i els criteris per tal de apropar-se a un desenvolupament sostenible del territori fomentant la governabilitat de la comunitat social dels municipis inclosos en aquest àmbit.

Sòl no urbanitzable

La política de sòl no urbanitzable és un element del planejament territorial tan important com la política d’infraestructures o d’urbanització. La constitució i preservació activa del sòl no urbanitzable és un requisit previ a l’ordenació i possible extensió dels sistemes urbans. D’acord amb la legislació sectorial en matèria de mediambient i els Plans Territorials, es proposen unes politiques urbanístiques respectuoses del mosaic agroforestal i de la morfologia urbana tradicional, que garanteixin el desenvolupament integrat i sostenible del territori, aprofitant els recursos endògens que disposa i posant en valor el seu patrimoni agrícola i cultural. Les intervencions en el sistema d’espais oberts han d’assegurar el respecte a les condicions naturals i paisatgístiques de l’entorn, contemplar els imperatius derivats del principi d’ús racional dels recursos i complir les determinacions relatives a les condicions d’implantació i limitació en l’edificació i ús del sòl que comporten els elements bàsics del territori definits en aquest document, i les determinacions específiques per a cada tipus de sòl.

MEMÒRIA


35

En aquest marc es defineixen els següents objectius:

- Delimitar i protegir aquells espais oberts que actualment ja estan protegits sectorialment per la legislació ambiental, actualitzant-ne els límits.

- Propiciar la gestió i la protecció del paisatge rural. - Afavorir la cohesió social del territori i evitar la segregació espaial de les àrees urbanes. - Ordenar els accessos als nuclis urbans per facilitar la transició entre els espais oberts i els

paisatges urbans, reforçant el caràcter i la identitat de les poblacions. - Definir la xarxa patrimonial i de paisatge entenen el territori com a paisatge cultural complex. - Contribuir a garantir la continuïtat de l’activitat agrària i del sistema de ramaderia tradicional

extensiu pel seu especial interès en la gestió dels espais oberts. - Contribuir a la valorització econòmica dels espais oberts mitjançant l’ús turístic o d’altres usos

compatibles amb la seva preservació i afavorint-ne la seva gestió.

Sòl urbà

El document reconeix la totalitat dels nuclis de població com a components del sistema d’assentaments i com valor històric patrimonial a protegir. Secundàriament, segons les estratègies assignades pel Pla territorial parcial de les Terres de l’Ebre i respecte a les condiciones geogràfiques i topogràfiques, d’accessibilitat i de conservació, el document estableix els objectius i criteris per cadascun dels nuclis considerats urbans, determinant la delimitació i l’ordenació precisa del sòl urbà. L’objectiu principal és la consolidació i rehabilitació i millora dels nuclis com patrimoni urbanístic dels municipis centrant-se en el manteniment, reconstrucció i millora de les trames urbanes existents amb especial atenció al manteniment de la tipologia arquitectònica dominant en el lloc i a la regularització de la franja perimetral i dels accessos. Per als nuclis amb sòl urbà delimitat les Normes mantenen els objectius, condicions d’ordenació, edificació, ús i gestió que fixa el planejament vigent, exceptuat els casos que no s’ajustin a les directrius establertes per a Llei d’urbanisme i a les del planejament territorial. Així bé, sigui per riscos geològics o d’inundació, sigui per localitzacions poc aptes o d’elevat grau d’interès paisatgístic, sigui per delimitacions excessivament grans i mal proporcionades, les Normes poden modificar les extensions previstes dels nuclis i desclassificar solars no aptes per l’edificació per les raons esmentades. En aquest marc es defineixen els següents objectius:

- Adequar-se al planejament territorial i al planejament urbanístic de rang superior aprovats definitivament.

- Valorar els nuclis com a patrimoni urbanístic del territori i preservar-los. - Assenyalar aquells nuclis que no tenen una correcta delimitació de sòl urbà i determinar la

desclassificació o modificació d’aquelles extensions dels nuclis que no s’ajustin a les directrius establertes per la Llei d’urbanisme i a les del planejament territorial.

- Assenyalar aquells nuclis deshabitats susceptibles de recuperació i establir les condicions necessàries.

- Establir els criteris d’ordenació espacial i de tipologia i tractament de les edificacions pel que fa a les possibles remodelacions interiors dels nuclis per tal de preservar les característiques pròpies dels pobles d’aquest territori.

- Compactar i completar els teixits urbans dels nuclis, determinant la delimitació del sòl urbà ajustada a la realitat existent i a les condicions físiques de cada nucli.

- Preservar les condicions arquitectòniques, paisatgístiques i ambientals dels nuclis en relació a les preexistències i el seu entorn.

- Ordenar la urbanització al voltant dels nuclis de població i establir les pautes per a què les possibles noves edificacions de replè de la corona exterior del nucli s’integrin sense que desfigurin la seva imatge exterior.

- Promoure l’accés als serveis i el benestar de la població. - Propiciar la convivència d’activitats i habitatge a les àrees urbanes, fomentant la flexibilitat de les

activitats econòmiques permeses i racionalitzant la implantació de polígons industrials o terciaris.

MEMÒRIA


36

- Establir les reserves de sòl prescrites pel planejament sectorial i/o territorial respecte al sistema d’infraestructures i de mobilitat.

- Millorar les comunicacions internes als nuclis, tot respectant-ne l’estructura i la tipologia urbana.

Criteris d’actuació

Els models urbans dispersos impliquen un consum elevat de recursos naturals amb una segregació de sòls urbans i d’hàbitats naturals, unes majors despeses energètiques i uns nivells més alts de contaminació. Els criteris de planificació urbanística d’aquest document preveuen la compactació i el completament dels nuclis existents, prioritzant la rehabilitació d’àrees interiors i la recuperació de zones degradades. Les tipologies urbanes de baixes densitats edificatòries impliquen més consum de recursos, costos de manteniment molt més elevats i no afavoreixen la cohesió social. Així s’adopten densitats raonablement elevades que permetin tipologies urbanes més eficients i fomentin una riquesa i diversitat en les relacions socials i econòmiques, de manera que s’afavoreixi la continuïtat de les tipologies existents o se’n produeixi una adaptació. L’harmonització en la implantació de noves construccions passa per escollir ubicacions adequades i l’obligació de no sobresortir dels perfils del paisatge, mantenir un dimensionat i una proporció d’acord amb la pauta del paisatge, no generar grans nous terraplens en zones de pendent sinó, descompondre i esglaonar la implantació i revegetar els desmunts o talussos, mantenir el caràcter d’espai rural no artificialitzat, donar un tractament de façana a tots els paraments exteriors de qualsevol edificació amb colors i textures que harmonitzin amb el paisatge i separar les edificacions uns mínims, establerts per normativa, de les lleres dels rius, rieres i barrancs, de les vies generals i de les vies fèrries, de les vies locals i de les autopistes i autovies. Aquestes Normes, de manera restrictiva han tingut com objectiu recollir i regularitzar la realitat existent dels diferents nuclis, per tal de mantenir les condicions que li proporcionen identitat i potenciar la seva imatge característica. L’homogeneïtzació general de les profunditats, de les alçades o d’altres paràmetres, dins d’un mateix nucli, precisa d’un anàlisi i estudi més concrets que els elaborats per aquest document, per tal de no malmetre les condicions tradicionals i mantenir les característiques pròpies de cada nucli. Cal tenir en compte que aquests aspectes han de ser analitzats en profunditat en el de curs dels treballs del POUM i per tant valorats i concretats en el marc de la seva tramitació. El tractament de l’espai públic (vialitats, espais lliures i equipaments) ha de ser respectuós amb les condicions de l’entorn i integrar-se a les característiques pròpies del lloc mitjançant l’ús de materials i de les solucions constructives esdevingudes tradicionalment i que han marcat la identitat dels diferents pobles. L’ordenació de l’espai públic ha de minimitzar la utilització d’elements usant preferentment els de l’entorn i existents en l’actualitat. No calen grans transformacions d’un espai sinó l’adequació als seus objectius mitjançant solucions senzilles, de baix impacte i econòmiques.

Cal dir que la tramitació de les Normes de planejament no suposen, en cap cas, una paralització del procés d’elaboració dels plans d’ordenació urbanística municipal que, en el seu cas, estiguin tramitant els ajuntaments, sigui quin sigui l’estat de tramitació en el que es trobin. Per contra, les Normes de planejament poden representar un ajut en la redacció dels POUMs, ja que podran servir de pauta per a aquests.

El document estableix una normativa general comuna per a tots els municipis de cada àmbit territorial, una memòria i normativa especifica, unes ordenances d’edificació bàsiques i uns plànols d’ordenació per a cada municipi i nucli de població. En aquest marc es defineixen els següents criteris:

Sòl no urbanitzable

- Classificar el sòl de tots els municipis afectats en sòl no urbanitzable i sòl urbà, determinar la

seva qualificació urbanística i reflectir en la documentació referida al territori la informació referent a protecció de sòl, aspectes mediambientals, detecció d’àrees de risc i elements patrimonials, de

MEMÒRIA


37

manera que qualsevol intervenció, ús o activitat que s’esdevingui sobre el territori es reguli a partir de la legislació vigent en matèria d’urbanisme i/o sectorial i el que disposa el planejament territorial corresponent.

- Evitar els processos d’implantació urbana i d’edificació en terrenys incompatibles o inadequats, en àrees mal comunicades, no aptes orogràficament o subjectes a riscos.

- Identificar i delimitar uns àmbits de protecció al voltant dels pobles que, sense assolir el grau de valors naturals, agraris i mediambientals dels sòls de protecció especial, convé preservar de la transformació perquè, juntament amb els nuclis urbans, constitueixen conjunts amb un elevat valor paisatgístic, identitari i d’estructuració territorial.

- Respectar la continuïtat funcional dels canals, banquetes i sistemes de reg i, en la mesura del possible, mantenir-los descoberts i amb un tractament paisatgístic adequat.

- Establir normes generals relatives a les edificacions i instal·lacions en sòl no urbanitzable. - Restringir la localització de construccions rurals en tossals, carenes i parts centrals de fons de

vall i en general, en punts focals respecte carreteres i miradors i indrets amb alta fragilitat o exposició visual.

- Promoure la conservació, restauració i posada en valor del patrimoni arquitectònic del territori en les seves diferents variants.

- Promoure l’adequació paisatgística de les instal·lacions associades a les explotacions agràries –magatzems, granges, coberts per a la maquinària, sitges, dipòsits, etc.-.

- Reconèixer i inventariar els elements patrimonials i els conjunts urbanístics que formen la base històrica del territori.

- Promoure els catàlegs de Masies. - Mantenir les pistes, els camins i els marges de pedra en bones condicions.

Sòl urbà

- Promoure accions per tal de recuperar el patrimoni urbà. - Evitar la transformació dels perfils topogràfics i l’afectació de les panoràmiques i visuals des de la

trama urbana vers els espais oberts, així com a la inversa evitar les transformacions que puguin malmetre la imatge global dels nuclis, valor a mantenir i a potenciar.

- Fomentar de la residència associada a les activitats rurals, a les activitats professionals desconcentrades, a la segona residència de reutilització i també als serveis turístics de qualitat i petita escala.

- Preveure reserves d’equipaments i espais lliures adequades a les necessitats particulars de cada municipi.

- Millorar la xarxa infraestructural, condicionant carrers i camins existents i preveient afectacions mínimes així com recuperar traces de camins antics per obrir nous carrers, respectant les preexistències i adaptant-se topogràficament al territori, reduint el impacte al mínim necessari.

- Destinar noves zones d’aparcaments en els pobles per tal de millorar l’accessibilitat. - Buscar relligar o donar algun tipus de continuïtat als espais verds urbans (jardins, places, etc.)

respecte els espais oberts circumdants. - Evitar l’excessiva especialització de les diferents parts dels nuclis per millorar-ne el funcionament,

fomentant la cohesió tot evitant la segregació social en els teixits urbans i propiciant la integració i les relacions i activitats col·lectives.

- Potenciar la rehabilitació d’edificis existents i tenir en compte l’arquitectura tradicional en les noves edificacions.

- Delimitar en els nuclis, quan sigui necessari, polígons d’actuació urbanística i plans de millora urbana en el sòl urbà, segons el cas, per preveure actuacions de consolidació, regularització i transformació, facilitant la gestió d’aquestes propostes, i operacions d’obtenció de sòl públic, de caràcter puntual, que millorin les condicions dels nuclis.

- Preveure àmbits subjectes a plans especials urbanístics per la recuperació de nuclis en ruïnes, per tal recuperar conjunts artístics de valor patrimonial i millorar el paisatge urbà.

- Evitar models urbans, tipologies edificatòries i materials impròpies de la zona. - Fomentar la construcció sostenible amb l’adopció de projectes de baix impacte ambiental, la

utilització de materials ecològics, la utilització de solucions constructives adequades, la introducció d’energies renovables, etc.

- Redactar unes fitxes normatives d’edificació per a cada municipi i/o nucli amb l’objectiu de regular les condicions estètiques i els elements arquitectònics de les edificacions i adaptar-les a les condicions històrico-ambientals de l’entorn físic i geogràfic en el que s’insereixen.

MEMÒRIA


38

Efectes ambientalment significatius

Els efectes ambientalment significatius de l'ordenació de caràcter bàsic d'aquestes Normes han estat avaluats en el planejament territorial, especialment pel que fa a la regulació del sòl no urbanitzable. L'avaluació ambiental de les propostes dels Plans territorials parcials, sobre les que es fonamenten aquestes Normes, es van resoldre favorablement amb les següents dates de resolució de conformitat sobre la memòria ambiental:

PTP Terres de l'Ebre: 17.05.2010

Els canvis més rellevants respecte de la versió de les NPU aprovades el 2010 es resumeix en els punts següents i es detalla en l’informe de participació institucional i pública:

- S'estableix que es podran modificar els diferents elements de les NPU, d’acord amb la legislació urbanística vigent, de forma raonada i justificada amb les previsions de les NPU. (art. 4 punts 3 i 4).

- S'incorpora la referència a la obligació de garantir el manteniment de la superfície i la funcionalitat dels espais lliures, zones verdes o d'equipament aprovades per el planejament urbanístic que es modifiquin d'acord amb el que estableix l'art. 98 del TRLU. (art. 24 punt 2).

- Ajustament de les construccions ramaderes als paràmetres establerts a la normativa sectorial d'aplicació (art. 105 punt 4).

Pel que fa al primer punt, la possibilitat de la modificació d'elements d'aquestes Normes queda subjecte a la justificació de la coherència de la proposta de modificació amb les previsions de les NPU, i de la oportunitat i la conveniència de la iniciativa en relació amb els interessos públics i privats concurrents. Per tant, qualsevol modificació de les NPU s'entén que ha de quedar en el context definit en els diferents apartats d'aquestes NPU. Pel que fa al segon punt, es garanteix el manteniment de la funcionalitat de l'àmbit d'espais lliures modificat. D'altra banda, es tracta d'un precepte establert per la normativa urbanística vigent i s'emmarca en un model de desenvolupament urbanístic sostenible. Pel que fa al tercer punt, l'ajustament als paràmetres establerts per una normativa vigent i per tant que ja ha estat en qualsevol cas avaluada al seu torn, si s'escau. Els impactes significatius ambientalment de l'aplicació de les NPU són de forma resumida:

- L'adopció per part del planejament urbanístic municipal d'un sistema d’espais oberts urbanísticament protegit. Això comporta la protecció dels espais naturals de valor (representativitat dels hàbitats i espècies, interès geològic, forestal, o fauna) i la connexió territorial, la protecció de les zones actives en el cicle de l’aigua, com també les àrees de risc i vulnerabilitat, i la protecció dels espais de valor agrari i/o paisatgístic.

- La protecció del paisatge pel que fa a la l’adequació de les instal·lacions associades a les explotacions agràries, la transformació dels perfils topogràfics i l’afectació de les panoràmiques i visuals dels nuclis.

- El reforçament de la vertebració urbana per la mixticitat i la compacitat dels nous teixits urbans, i per evitar l’establiment indiscriminat d’edificacions en els espais oberts.

MEMÒRIA


39

Contingut del document

El document conté una part comuna formada per una memòria i normativa generals per a tots els municipis d’un àmbit territorial i una altra part concreta de cada municipi formada per una memòria i normativa específiques i plànols de proposta on s’analitza cada municipi nucli a nucli i on es determinen els objectius i propostes. Així doncs, el contingut dels documents és el següent:

Memòria descriptiva i justificativa de l’àmbit territorial

Justificació del document Marc Legal Informació / Anàlisi Directrius i propostes de l’ordenació urbanística

Normativa urbanística general de l’àmbit territorial

Disposicions de caràcter general Règim urbanístic del sòl Disposicions addicionals Disposicions transitòries

Informe de participació institucional i pública

Memòria i normativa específica del municipi

Informació general del municipi Criteris, objectius i propostes generals del municipi Descripció dels nuclis Objectius i propostes de cada nucli Fitxes de polígons d’actuació urbanística, plans de millora urbana i de plans especials Fitxes normatives de l’edificació per nuclis Llistat d’elements de protecció de Patrimoni arquitectònic i arqueològic

Plànols proposta

Plànols del sòl no urbanitzable (SNU) E:1/ 10.000 – 1/ 20.000 Plànols d’ordenació del sòl urbà (SU) E:1/ 1.000 – 1/ 2.000 Ortofotomapes E:1/ 1.000 – 1/ 2.000

Annex

Estudis geològics i estudis concrets de la inundabilitat d’alguns rius

MEMÒRIA


40

Estratègies i metodologia dels treballs

Per tal de comprendre i reflexionar sobre el sentit general d’aquestes Normes és important tenir present que es basen en les Normes de planejament urbanístic dels municipis sense planejament, aprovades l’any 2010. Així, per tal de comprendre i poder reflexionar sobre el sentit general de la proposta que ara es tramita és necessari explicar la metodologia, estratègies i procés de redacció dels treballs de les Normes aprovades el 2010, i que és el que a continuació es relaciona: Per tal de dur a terme aquest treball de la manera més efectiva s’ha realitzat un primera fase de preparació i recopilació de tota aquella documentació necessària a tenir en compte per a l’elaboració d’aquestes Normes urbanístiques. Primerament s’han recollit les dades bàsiques del municipi com són la seva situació, superfície, població, economia, habitatges i entitats que el configuren, per tal de tenir un enfocament geogràfic i demogràfic que ens situï dins el territori i ens aproximi a una idea prèvia de les necessitats del municipi. S’ha reunit la següent informació imprescindible per analitzar la realitat física del territori que serveix i consta com a material d’anàlisi a l’abast de la pròpia Direcció General d’Urbanisme, i institucions del territori que ho requereixin:

- La legislació urbanística vigent i les legislacions concurrents sectorials. - Els espais referits a les proteccions per la legislació sectorial i territorial (PEIN) i els espais

protegits referits a la Xarxa Natura 2000, iniciativa europea que comprèn les àrees d’especial protecció per a les aus (ZEPA), llocs d’interès comunitari (LIC) i zones d’especial conservació (ZEC).

- El Planejament de rang superior referit als plans territorials, plans territorials parcials, plans directors urbanístics i plans sectorials que en determina la informació referida i necessària de caràcter territorial sobre espais oberts, infraestructures i sistema d’assentaments.

- El Planejament vigent pel que fa a les delimitacions de sòl urbà, si n’és el cas. Aquestes delimitacions expressen les expectatives de creixement de cada municipi nucli a nucli, en el moment de la seva redacció.

- El Planejament en tràmit que aporta una visió de la situació i possibilitats actuals de cada municipi, a més de tota la informació que s’està elaborant per l’estudi i redacció del POUM. Aquest document, al mateix temps, s’analitza i es valora per part de la Direcció General d’Urbanisme que pretén d’aquesta manera agilitzar el procés d’elaboració d’aquest document de POUM, vers la seva aprovació definitiva.

- La informació referent a inundabilitat que comprèn els estudis concrets sobre la inundabilitat de les diferents conques dels rius principals, els estudis hidrològics que s’estan realitzant per motiu dels POUM i la informació aportada pel Departament de Medi Ambient que mostra les àrees possibles de risc per inundabilitat.

- La informació geològica referida als estudis preliminars recopilats per a cada municipi que identifiquen la perillositat geològica en els sectors de desenvolupament urbà pertinents redactats per l’Institut Cartogràfic de Catalunya realitzats a instàncies de la Direcció General d’Urbanisme. Aquests dictàmens preliminars donen una probabilitat de l’activitat d’un fenomen natural i recomanen en cas de perillositats mitges o altes la realització d’estudis complementaris que aportin informació més acurada.

- La informació patrimonial facilitada en part per la Direcció General de Patrimoni Cultural, pels Consells Comarcals i els propis municipis, que proporciona la relació dels béns d’interès històric, arquitectònic, ambiental i paisatgístic diferenciats segons el seu nivell de protecció d’interès nacional (BCIN) i interès local (BCIL) o inventari d’elements d’interès patrimonial.

- Els catàlegs del paisatge que, en quant documents de caràcter descriptiu i prospectiu que determinen la tipologia dels paisatges de Catalunya, identifiquen llurs valors i llur estat de conservació i proposen els objectius de qualitat que s’han de complir.

- La informació cadastral que proporciona una aproximació a la realitat de la propietat actual i dels límits del sòl urbà consolidat actualment.

MEMÒRIA


41

També s’han estudiat i valorat en aquest document, segons el cas, tota aquella documentació que pugui aportar algun tipus d’informació complementària, com convenis i acords existents... Així mateix, s’han incorporat les valoracions i determinacions dels diferents organismes sectorials. Finalment, s’ha elaborat una base de dades que recull tota aquesta informació per tal de fer un seguiment efectiu de tot el procés, que formi part d’una base de dades territorial actualitzable a l’abast de la societat civil i de les institucions públiques que ajudi a entendre les problemàtiques pròpies d’aquests municipis sense planejament i del territori en general. Per a cada municipi s’ha realitzat un anàlisi previ a la visita a cada nucli i s’ha estudiat les característiques i morfologia de cada poble, les tipologies existents, analitzant les seves possibilitats, oportunitats i/o debilitats. També s’han localitzat els espais protegits, les infraestructures i el sistema hidrogràfic, les possibles zones de risc, així com els possibles àmbits de reordenació i/o transformació, tenint en compte, si s’escau, les expectatives de les delimitacions de sòl urbà existents i/o previsions del POUM. El moment més important en l’elaboració dels treballs de les Normes ha estat la visita a cada un dels nuclis dels municipis. El treball de camp ens aporta la informació de la realitat existent i és la manera de reconèixer amb la màxima exactitud aquesta realitat però també permet analitzar i valorar les possibles oportunitats i debilitats en el terreny. S’ha documentat tota aquest treball mitjançant un aixecament fotogràfic que serveix com a fons de dades de seguiment a la Direcció General d’Urbanisme. El treball de camp ha inclòs una reunió amb representants de l’ajuntament de cada municipi, amb l’objectiu d’informar de les característiques del present document en quan al seu contingut, tramitació, així com contrastar les propostes del POUM en redacció, en cas que l’estiguin tramitant, i recollir tota aquella informació que es consideri necessària per part de l’ajuntament per tal d’incorporar-la al document. Pel que fa al reconeixement de la realitat existent, s’ha identificat les tipologies edificatòries existents, la seva estructura i paràmetres com alçades, número de plantes i profunditats, els sistemes d’equipament, zones verdes i serveis tècnics, així com les zones afectades per riscs ambientals i/o geològic, si n’és el cas. També s’han localitzat els espais buits i/o en ruïnes, els usos existents dins el nucli, les edificacions fora d’ordenació, els elements o conjunts d’interès patrimonial existents (BCIN i BCIL), així com d’altres elements significatius, com podria ser el cas d’abeuradors, fonts, pous, canals.... Cal dir que s’ha tingut present, en tot moment, que molts dels municipis que no disposen actualment de planejament general, ja han iniciat la redacció del corresponent POUM i es troben en fases relativament avançades del procediment. En aquest sentit cal precisar que en el procés de redacció d’aquestes Normes, s’han analitzat i valorat les propostes dels POUMs en redacció, inclosos els Polígons d’actuació urbanística i Plans de millora urbana. A l’hora d’analitzar les oportunitats i debilitats, s’ha estudiat la viabilitat de les possibles propostes de creixement (establertes pel POUM i/o per la DSU si s’escau) i se’n han determinat, segons el cas, pautes futures o altres possibles transformacions. També s’han estudiat les millores en l’accessibilitat dins els nuclis i els límits dels pobles tenint en compte la seva imatge global i la seva relació amb l’entorn i per últim s’han determinat els espais de valor paisatgístic i/o ecològic. Un cop recollida tota aquesta informació, analitzada i valorada, s’ha establert una delimitació del sòl urbà i s’ha ordenat el sòl no urbanitzable d’acord amb els objectius i criteris establerts en aquest mateix document, potenciant el manteniment de l’estructura urbana existent dels pobles i la salvaguarda dels espais lliures que els envolten de manera que es preservi la imatge del conjunt de població amb el seu entorn. Segons el que estableix la Llei d’Urbanisme s’ha determinat dins el sòl urbà, aquell sòl consolidat que té la condició de solar i el no consolidat corresponent a aquelles zones on es preveuen actuacions de transformació urbanística. En aquest sentit, s’han proposat, segons el cas, sectors subjectes a plans de millora urbana (PMU) i plans especials urbanístics (PEU) i/o en polígons d’actuació urbanística (PAU). Cal assenyalar, que aquestes actuacions són operacions puntuals que pretenen millorar espais concrets

MEMÒRIA


42

o completar teixits existents, les seves condicions d’execució seran directament proporcionals al tipus i situació de l’actuació i calen que siguin valorades en el mateix context de la intervenció, pertany al POUM l’estudi i decisió dels possibles creixements que han d’establir-se en cada nucli, en el cas que sigui necessari. Un dels objectius generals és la renovació i rehabilitació dels teixits existents per tal de donar continuïtat al sòl urbà vigent potenciant el seu caràcter. Les tipologies edificatòries s’han ajustat a les existents, tot mantenint la tradició i característiques morfològiques del lloc, de manera que la seva implantació sigui el màxim d’eficient en el consum del sòl. Dins el sòl urbà consolidat, s’han portat a terme les següents actuacions:

- La qualificació específica dels terrenys mitjançant zones, definint la naturalesa d’aquestes per tal de diferenciar l’ordenació històrica, formada per un teixit compacte i/o obert, dels creixements dels teixits antics tradicionals situats a l’entorn d’aquests que en segueixen l’estructura, d’aquelles noves transformacions corresponents, segons el cas, a altres models tipològics de baixa densitat ben diferents dels anteriors.

- La regulació per a cada zona dels usos principals i compatibles admissibles. - La regulació dels paràmetres d’edificació per a cada zona, a banda que s’ha tractat de reflectir

específicament la màxima informació al respecte, en els plànols d’ordenació de cada nucli, assenyalant alçades, profunditats, número de plantes... atenent a les característiques pròpies de cada un d’ells.

- La definició del traçat i característiques de la xarxa viària determinant les alineacions i rasants, efectuant, segons el cas, petites afectacions per millorar la circulació viària en alguns punts garantint així, una bona accessibilitat. Cal assenyalar al respecte que no s’ha diferenciat cap jerarquia viària, com poden ser els carrers d’ús preferent per a vehicles, dels restringits, per a ús exclusiu de vianants, etc... Serà l’ajuntament qui gestioni aquests vials atenent les característiques pròpies dels mateixos, de manera que es garanteixi la mobilitat dins el nucli, al mateix temps que es mantingui la identitat dels diferents espais.

- La delimitació de polígons amb l’objecte de gestionar de forma integrada el completament de la urbanització a través de petites actuacions que millorin el teixit consolidat, compactant-lo, regularitzant-lo i reordenant-lo, tot mantenint la seva estructura i definint, segons el cas, diferents afectacions corresponents a vialitat o espais lliures amb l’objectiu de millorar el conjunt de la trama urbana.

En el sòl urbà no consolidat, inclosos dins els sectors i polígons d’àrees pendents de transformació, es determina el següent :

- Delimitació i objecte d’aquests sectors i polígons definint l’àmbit d’aplicació i els seus objectius. - Determinació dels sistemes inclosos dins els sectors definint la seva vinculació a efectes de

gestió preveient, si és el cas, les connexions amb les infraestructures exteriors a càrrec del sector.

- Assenyalar, si correspon, la reserva per a la construcció d’habitatge de protecció pública. - Determinar, si correspon, altres requeriments com ara el manteniment d’algun element

característic del poble. A més, aquest document, defineix les condicions estètiques pròpies per a cada població a través de l’elaboració d’una fitxa normativa de l’edificació concreta per a cada nucli, tot indicant les opcions dominants i les compatibles, depenen de la tipologia edificatòria, l’àmbit, l’evolució històrica de les edificacions... que expressen unes característiques i tradicions constructives pròpies de cada nucli: Les opcions dominants es refereixen a aquelles condicions característiques del nucli, lligades a la identitat històrica i cultural del municipi i del territori i que són d’obligat compliment per tal de mantenir les característiques i imatge pròpies de la població. Les opcions compatibles permeten donar flexibilitat en la utilització de diversos materials així com elements de l’edificació, però caldrà justificar degudament la seva utilització a través de tota aquella informació que indiqui la seva compatibilitat amb les opcions dominants. És per aquest motiu que en la fitxa es contemplen criteris de cromatismes (tons, intensitats i textures) que, en alguns casos, defineixen amb més claredat la imatge del nucli que no pas la elecció de materials.

MEMÒRIA


43

El sòl no urbanitzable es correspon a aquelles parts del territori que, en principi, han de ser preservades de la urbanització i, en general, dels processos que puguin afectar negativament els seus valors paisatgístics, ambientals, patrimonials i econòmics, sense perjudici de les actuacions que es poden autoritzar en les circumstàncies i condicions que aquest document de normes estableix. Així mateix, les noves edificacions, entre les admissibles per la legislació urbanística, degudament acompanyades amb l’avaluació ambiental i paisatgística pertinents, tindran caràcter excepcional i només s’admetran quan es demostri que milloren el paisatge o la gestió de l’espai obert. Aquest document ordena el sòl no urbanitzable dels municipis afectats per aquestes Normes mitjançant la regulació general del sòl, la definició dels elements territorials bàsics, l’establiment de mesures de gestió per al desenvolupament sostenible i la regulació de les construccions i els usos. La qualificació del sòl no urbanitzable ve determinada per :

- Els espais naturals protegits comprès en aquells àmbits de protecció establerts en la normativa sectorial ( PEIN, Xarxa Natura 2000, ENPE).

- Els sòls de valor natural i de connexió corresponent a aquelles àrees homogènies reconegudes pel planejament territorial i urbanístic de rang superior.

- Els sòls de valor agrícola i paisatgístic i ecològic de valor corresponent a aquells terrenys que convé preservar de la transformació, situats normalment a l’entorn dels nuclis, formant un conjunt i imatge característics que no es poden dissociar, sigui perquè tenen un valor paisatgístic, d’identitat, d’estructuració territorial o d’interès social o un valor per activitats econòmiques estratègiques compatibles amb el sòl no urbanitzable o de reserva per raons de localització, connectivitat, topografia i condicions per possibles infraestructures o per l’existència de riscos geològics, d’inundabilitat o altres afectacions. En alguns dels nuclis no s’ha precisat aquesta qualificació de protecció paisatgística a l’entorn dels nuclis, tenint en compte que aquests sòls ja tenen una protecció superior com a espai natural protegit (PEIN, Xarxa Natura 2000...) o sòls de valor natural i de connexió.

- Els sòls de valor rústic inclosos dins els considerats de protecció especial o territorial anomenats com a sòls de protecció preventiva pel planejament territorial.

- En algun cas, es preveu la formulació de plans especials urbanístics per a determinats àmbits o per a la implantació d’usos o activitats.

Respecte el sistema d’equipaments, dotacions i serveis, s’identifiquen els existents tan en sòl urbà com en sòl no urbanitzable, i es concreta la ordenació dels previstos o proposats, en sòl urbà, segons uns criteris que assegurin el desenvolupament i funcionament equilibrat dels nuclis, no obstant la no identificació d’un equipament, dotació i/o servei existent en els plànols d’ordenació del sòl no urbanitzable, sempre i quan hagi estat legalment implantat, implica el seu reconeixement i manteniment de les seves condicions actuals. Pel que fa les proteccions derivades dels valors del territori, s’estructuren segons afectacions per infraestructures, proteccions al patrimoni i paisatge i riscos geològics, d’inundabilitat i d’incendis.

- Respecte les infraestructures, es recull i s’ajusta la informació contemplada pel planejament

territorial i planejament sectorial corresponent. En els plànols d’ordenació es recullen els traçats de les carreteres (nacional, comarcal i local), les possibles variants, les afectacions i distàncies de la línea d’edificació. Aquests traçats tenen caràcter indicatiu que haurà de ser ajustat en els documents sectorials que concretaran tècnicament cada tram dels vials.

- Quan es parla de Patrimoni i paisatge s’entén l’àmbit territorial com un paisatge cultural on es troba des d’elements de patrimoni ja reconeguts i declarats, com elements culturals i paisatges patrimonials. Aquests elements estan estretament lligats a la identitat dels pobles i del territori que els conté i a més en configuren la seva morfologia. En aquest sentit, cal establir les mesures de protecció i preservació de la seva degradació. A banda dels béns d’interès ja declarats (BCIN i BCIL), aquest document recull aquells altres elements que tinguin un interès històric, arquitectònic, ambiental i paisatgístic rellevant en la lectura del municipi que mereixen ser conservats o com a mínim documentats.

- Pel que fa a riscos i d’acord el que determina la Llei d’Urbanisme “és prohibit d’urbanitzar i d’edificar en zones inundables i en zones de risc per a la seguretat i el benestar de les persones, salvant les obres vinculades a la protecció i la prevenció dels riscs”, aquest document té l’obligació i la responsabilitat de delimitar amb precisió les àrees de risc i de condicionar els

MEMÒRIA


44

desenvolupaments a les possibilitats reals del territori, sense deixar que la pressió immobiliària comprometi el futur, perquè la prevenció sempre és molt més eficaç i infinitament més econòmica que les mesures protectores a posteriori. Abans de l’autorització de qualsevol activitat s’han de tenir en compte tots els possibles riscos i en cas d’estar afectat serà necessari un estudi detallat que avaluï el grau de perillositat i determini les mesures necessàries en cada cas. Els riscos a tenir en consideració són: la inundabilitat, risc geològic i d’incendi.

Pel que fa als riscos geològics s’han tingut en compte els estudis preliminars realitzats per l’Institut Cartogràfic de Catalunya en l’àmbit de cada municipi. Tot i així en cas que s’observi risc de perillositat geològica no contemplat en aquest document de Normes serà perceptiu l’informe corresponent previ a qualsevol llicència d’edificació. El risc d’inudabilitat ha de tenir en compte els tres períodes d’avingudes de retorn de l’aigua que fixa la Llei sectorial. Tot i així en cas que s’observi risc d’inundabilitat no contemplat en aquestes normes serà perceptiu l’informe de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) previ a qualsevol llicència d’edificació. En quant al risc d’incendi, serà necessari tenir present els requeriments normatius referits a les mesures de prevenció d’incendi d’acord amb la legislació sectorial corresponent, i demanar el perceptiu informe de la Direcció General de Prevenció, Extinció d’Incendis i Salvament. En cas que s’observi possible risc d’incendi no contemplat en aquest document de normes serà perceptiu l’informe corresponent previ a qualsevol llicència d’edificació.

Totes aquestes actuacions s’han projectat sobre uns plànols d’ordenació sustentats per una normativa bàsica de tot l’àmbit territorial, que estableix les determinacions en cada classe i categoria del sòl, acompanyats d’una memòria general de cada àmbit i una memòria i normativa específiques de cada municipi.

memòria general normes de planejament urbanÍstic

Documents