sostenibilitat necessària m - el pou digital · endreçar el planejament urbanístic és vital per...

Setembre 2009 EELL PPOOUU DDEE LLAA GGAALLLLIINNAA 3

algrat el seu efecte devastador, les crisis tenen alguns aspectes posi-tius pel que fa a l’obertura d’espais de reflexió en tots els àmbitsrelacionats amb les pautes socials. De ben segur que alguns princi-pis econòmics seran reformulats després del terrabastall que estemvivint. I és que el caràcter cíclic de l’economia, com sovint el de la

història, permet anar detectant que l’errada estratègica, com la mateixa condicióhumana, porta implícita una desconcertant repetició de la jugada. Les tramesurbanes i les seves fesomies, com les capes d’una ceba o l’escorça d’un arbre,són el reflex de les diferents etapes de creixement dels municipis. Les etapes decreixement ràpid i sovint desaforat, com la que acabem de tancar després del’esclat de la bombolla immobiliària, es cobren víctimes en l’ecosistema de lesciutats que solen ser irreparables i, per tant, qualsevol estratègia que permetiendreçar el planejament urbanístic és vital per preservar els pulmons verds delsmunicipis, la flora i la fauna del seu entorn natural i, sobretot, per protegir lesàrees de cultiu que han de garantir el tan necessari consum de productes de pro-ximitat i evitar la desaparició del maltractat i residual sector primari. L’objectiuno és altre que l’equilibri. Posar límits a l’expansió, en pro d’una ciutat ambmillor qualitat de vida. I val a dir que els manresans encara tenim la sort de poderentrar en contacte amb la natura més feréstega sense haver-nos de desplaçar amassa quilòmetres de distància.

El valor d’un entorn verd, respectat i protegit és altíssim, incalculable tenint encompte el progressiu anorreament històric del medi natural a causa del progrés.Conservar el seu actiu natural és un aspecte clau en el futur de Manresa. I, pertant, el projecte de l’Anella Verda no ha de ser una minúcia hipotètica i idealis-ta. Més aviat ha d’esdevenir una prioritat. Un patró restrictiu i regulador. Unacotilla indispensable per anar corregint els excessos del passat com la creació debarris sense ordre ni concert: la Mion o el Xup als anys 50 i 60, la progressivadegradació d’alguns espais verds, i, paral·lelament, l’expansió ràpida i desequi-librada de la trama urbana a costa de l’abandonament i la degradació d’alguneszones centrals històriques. La ciutat és a punt de tocar els seus límits gràcies, enpart, a un creixement desequilibrat però compacte dins d’unes fronteres naturalsque, per sort, es conserven vives i representen els elements vertebradors de lafutura Anella Verda. Aquesta haurà de garantir també la integració i el connexio-nat d’aquests àrees verdes amb el centre de la ciutat. Aturar el creixement caòtici endreçar el que ja tenim és un primer pas. La tasca futura, però, tampoc nos’endevina fàcil. La conservació de la conurbació natural porta implícit unpotent treball de sensibilització de la població. L’objectiu és donar a conèixer iposar en valor per aconseguir la consegüent estima i respecte pel territori.

Ara més que mai serà necessària la concepció de l’ecologia i el naturalisme nopas com una moda o una tendència esnob, sinó com un veritable valor de futur.Preservar i respectar és més difícil que derruir i contaminar. A tots els nivells. Eldiscurs naturalista és tan vàlid per a l’empresari amb una indústria potencialmentcontaminant com per al ciutadà de peu que faci ús de l’entorn verd de la ciutat.No és cap bajanada afirmar que Manresa és davant d’una oportunitat històricaper esdevenir un municipi que aturi l’expansió irracional per centrar els esforçosa revaloritzar tant els seus espais naturals com la seva pròpia trama urbana.Comptar amb unes cotes d’expansió també implica centrar l’atenció a recuperar,modernitzar i fer més habitables altres espais de la trama urbana històricamentoblidats, i contribuir a l’augment global de la qualitat de vida. Evolucionar, enuna paraula, cap a una sostenibilitat necessària. �

M

EDITORIAL

Sostenibilitat necessària

/RReeddaacccciióó,, aaddmmiinniissttrraacciióó,,ppuubblliicciittaatt ii ssuubbssccrriippcciioonnss::AAssssoocciiaacciióó ccuullttuurraallEEll PPoouu ddee llaa ggaalllliinnaaPPrreessiiddeenntt:: Jaume PuigVViicceepprreessiiddeenntt:: Jordi SardansSSeeccrreettààrriiaa:: Lourdes MuñozTTrreessoorreerr:: Francesc GarcíaVVooccaallss:: Joan Badia, Joan Cals, CarlesClaret, Ramon Fontdevila, Josep R.Mora, Joaquim Noguero, Joan Segon iTeresa Torra

Carrer Sobrerroca 26, 1r 1aApartat de Correus 1 - ManresaTelèfon i fax: 93 872 50 18www.elpou.cat – [email protected]

MMeemmbbrree ddee ll’’AAssssoocciiaacciióóCCaattaallaannaa ddee llaa PPrreemmssaa CCoommaarrccaallPPrreemmii TTaassiiss TToorrrreenntt 11999911

CCoooorrddiinnaaddoorrJordi Sardans

CCaapp ddee rreeddaacccciióóCarles Claret

RReeddaacccciióóSílvia Berengueras, Meritxell Casas,Jordi Estrada, Laura Fíguls, Josep M.Oliva, Joan Orriols, Joan Piqué.

DDiisssseennyyDomènec ÒrritMMaaqquueettaacciióóJoan PiquéPPoorrttaaddaaFrancesc Rubí (a la foto, el Gorg Blau,a la riera de Rajadell)FFoottooggrraaffiiaaJordi Alavedra, Francesc RubíWWeebbmmaasstteerrJoan Orriols

CCooll·llaabboorraaddoorrss:: Jesús Alises, JordiBadia, Isaac Bosch, Lluís Calderer,Maria Camp, Llorenç Capdevila,Anna Crespo, Laura Estrada, Manel Fontdevila, Xavier Giol, Dani Hernández, Daniel Martínez,Anna Navarro, Enric Oller, Conxita Parcerisas, Marcel Pérez, Maria Picassó, Maurici Ribera, Ignasi Torras, Joan Vilamala.

AAddmmiinniissttrraacciióó::Sílvia BerenguerasEExxppaannssiióó ppuubblliicciittààrriiaa::Publicitat Clarena C/ Urgell, 38. Tel. 93 872 43 86IImmpprreessssiióó:: INOM, SA. Era de l’Huguet,7. Tel. 93 878 41 20DDiissttrriibbuucciióó:: Llibreria Sobrerroca, SA.Tel. 93 873 44 58DDiippòòssiitt LLeeggaall:: B-13.528-1987

Les col·laboracions que apareixen signades a la revista no representen,necessàriament, l’opinió d’EEll PPoouu ddeellaa ggaalllliinnaa

4 EELL PPOOUU DDEE LLAA GGAALLLLIINNAA Setembre 2009

el SumariDe mes a mes 6Cròniques de LlunyMarta Grifell, Brisbane 9Biografies anònimesConxita Parcerisas 10 Diàlegs terapèuticsMontserrat BadiaSílvia Berengueras 11Observatori de naturaJordi Badia 12TTEEMMAA DDEELL MMEESS::MMaannrreessaa ppllaanneejjaa uunn ffuuttuurr aammbbeennttoorrnn mmééss vveerrddCarles ClaretFerran Sardans 14A propòsitJosep M. Oliva 22

Pou JoveMasies del TermeCal MagdalenaJaume Puig/Francesc Rubí 23Entrevista aJordi Planell PicasJordi Sardans 24Imatges de la dictaduraIgnasi Torras 29Tastets de motorMazda 2: Fora complexosEnric Oller i Carbó 31Fila CulturalXesco Boix va marcartota una generacióAloma Vilamala 32PropostesArt, cinema, música i teatrea la ciutat 34Quadern obertJosep Morral 35Fanal de cuaLlorenç CapdevilaLluís Calderer 36

el Cul del Pou 37

notícies del pou

Número 246 - Setembre 2009

Debat sobre laSetmana Tràgica,al Casino

Dins del cicle Temes del Pou, a laSala d’Actes del Centre Cultural delCasino, es va fer una nova taula rodonasobre el tema: La Setmana Tràgica aManresa, amb motiu del centenari delsfets. L’acte va comptar amb la presèn-cia de M. Gemma Rubí, doctora i pro-fessora d’Història Contemporània perla Universitat Autònoma de Barcelona;Jaume Serra, historiador i professor deGeografia i Història a l’institut PiusFont i Quer, i Lluís Virós, historiadorespecialitzat en Història Econòmica.

Quaderns de Tallercelebra els 25 anys

El col·lectiu artístic pluridisciplinarQuaderns de Taller, que publica men-sualment la pàgina Quadern Obert a la

nostra revista, commemora l’aniversaridel seu naixement amb una exposicióal Centre Cultural el Casino, que es vainaugurar el passat 28 d’agost, dia enquè també es va presentar el seuQuadern número 12. Al mateix llocs’hi durà a terme una lectura de textosliteraris i un concert. Tot plegat és unaocasió per retrobar o descobrir aquestcol·lectiu, amb la col·laboració del qualens plau comptar mes rere mes.

Isaac Bosch clou laseva il·lustració mensual

Com els nostres lectors devien cons-tatar, en la revista del mes de juliol pas-sat es va publicar la darrera pàgina del’espai Les set xacres d’un buda feliç,obra de l’il·lustrador d’Isaac Bosch, elqual continuarà col·laborant amb larevista, tot i que amb una periodicitatmés dilatada, a causa de les seves res-ponsabilitats professionals. �

Jaume Serra, Lluís Virós, M. Gemma Rubí i Carles Claret (moderador), durant el debat

Una imatge de la inauguració de la mostrade Quaderns de Taller, al Casino

Carta oberta aJosep M. Oliva

Unes de les primeres pàgines que lle-geixo del Pou és l’article del Josep M.Oliva. Com suposo que fa tothom,cada un dels seus articles els analitzessegons els teus criteris, creences ivisions diferents. Alguns m’han creatindignació, d’altres m’he de treure elbarret, i d’altres m’han confós, conei-xent la personalitat d’ell.

Aquesta vegada he volgut respondrea l’article sobre la mort de MichaelJackson, potser perquè hi ha hagut unamena de sentiment diferent enversl’article. Com bé dius, crec que elsmoviments del seu cos quan ballava icantava són irrepetibles. Tampoc jo nohe anat a veure cap concert, ni tinc capdisc seu, pòster, etc.

No m’he definit mai com a fan de capartista. Alguns m’agraden molt,d’altres menys i d’altres gens, però resmés. El que vull afegir és que, malau-radament, molts d’aquests personatgesboníssims com Jackson acaben de lamateixa manera. Pugen com l’escuma,però immediatament hi ha al costattots aquells altres personatges ques’aprofiten de la feblesa, la innocèn-cia, la immaduresa de tots ells, i que alfinal acabem perdent.

Aquella colla de voltors que els fa unrentat enorme de cervell, que fins aca-ben fent-los perdre la seva personali-tat, fent que fins i tot tinguin pudor delcolor de la seva pell, en aquest cas, igastar-se uns diners inútils en cosesque ni a ell mateix sé si li agradaven ono. No tinc pena per les fans, tan solsper ell, per un bon artista. Tristesa per-què potser no era la seva pròpia imat-ge, sinó la que els altres li han fet, i endefinitiva crec que no ha gaudit ni delseu triomf, ni de la seva mateixa per-sona.

Lourdes Muñoz

Inici de la destrossaEn els darrers dies, a l’entorn del

Suanya i de la riera de Rajadell, es potobservar la presència de maquinàriad’una empresa de geòlegs que està fentsondejos del terreny guiats pel mapa delprojecte definitiu de la nova carreterad’Igualada, l’Eix Diagonal.

A hores d’ara i malgrat el requerimentfet pel Síndic de Greuges, ni Meandre nicap altra associació hem tingut resposta ales al legacions i propostes fetes al depar-tament de Política Territorial, les qualstenien l’objectiu de disminuir l’impactede la nova infraestructura en els espaisnaturals de la riera de Rajadell, els plansdel Suanya i de Maria i els boscos deNoguera i de Balcells.

Aquest menyspreu de l’administració al’única via de participació ciutadana fapreveure una destrossa ambiental irrever-sible i sense miraments d’uns espaisnaturals que són la joia de la corona del’anella verda de Manresa.

Sí el departament de Política Territoriali el de Medi Ambient no han tingut perres en compte el que significa per la nos-tra ciutat aquest patrimoni natural tannecessari per a l’oci, l’esport i la salutdels ciutadans, ara tan sols es pot espe-rar que l’empresa constructora sigui sen-sible en l’execució de l’obra. És per aixòque esperem dels nostres representantspolítics locals un seguiment exhaustiu del’obra i l’exigència que l’obra s’integri almàxim a aquest malaurat paisatge. Ara veel moment dels detalls. Cada lloc, cadaarbre han de merèixer ser consideratscom potencialment salvables. Les entitatspreservacionistes així ho esperem.

En un moment de crisi econòmica, decrisi de valors i de canvi climàtic, el canvien els hàbits de vida de la població sónmolt importants. La preservaciód’aquests espais naturals és més que mainecessària pel nostre temps d’oci id’esport i per la nostra salut.

Jaume Torras Torra (Meandre)

cartes al pou /


EL DIT A L’ULLJORDI SARDANS

[email protected]

Patrimoni malmèsassejant i caminant pelsindrets del Bages, hom

s’adona de la gran quantitat depatrimoni malmès o, si més no,descuidat, que tenim ben a prop decasa nostra. És cert que, afortuna-dament, la consciència ciutadanaha augmentat significativament elsdarrers anys i que persones de dife-rents estaments socials s’han pre-ocupat perquè es respecti el nostrepatrimoni natural i cultural en elseu conjunt. Però, precisament peraixò, no em sé avenir que com mésinstitucions tenim al País menysesforços dediquen a la preservaciód’aquest patrimoni. He vist ermitesamagades sense cap tipusd’indicació, pous de glaç que detant abandonats com estant són mésun perill que no pas una obra d’artnatural, fortins carlins gairebé des-trossats per l’abandonament quepateixen. Sembla que ningú nosigui capaç d’adonar-se que aquestsobjectes per ells sols, ja expliquenpart de la Història del nostre País.

Em sap greu escoltar alguns alum-nes de Secundària manifestant queles classes d’Història als nostresinstituts comarcals són avorrides.Fins i tot alguns confessen que s’hiadormen davant les explicacionsmonòtones dels seus professors.Potser no estaria malament quealgun dels més agosarats sortís albosc i fes la classe in situ, encaraque només fos per trencar la rutinadiària. Segur que alguns dels seusalumnes li ho agrairien i aquestspetits monuments malmesos tin-drien una mica de la justícia que esmereixen com a testimonis viventsd’una part de la nostra Història.Estaria bé que almenys una part(per petita que fos) del professorat,amb inquietuds històriques, o sen-zillament amb un mínim de sensibi-litat, s’atrevís a ensenyar sobre elterreny. Segurament, els conceptesbàsics es retindrien millor gràcies al’experiència pràctica. Demanar ales actuals institucions, embranca-des en lluites partidistes i mercanti-listes, per cert ben allunyades delsinteressos del País, que es preocu-pin del patrimoni és una quimeratan gran com que els franquistesreconeguessin i reconeguin la usur-pació de llibertats i la corrupcióinherent al seu règim.

P

Feu-nos arribar les vostres cartes, d’unallargada màxima de 30 ratlles, amb el

vostre nom, adreça i DNI, al’apartat de correus 1 de Manresa o al’adreça electrònica [email protected]

Els usuaris esqueixen del tren,150 anys més tard3 de juliol. Un centenar de persones,encapçalades simbòlicament per les auto-ritats ciutadanes de fa 150 anys, es mani-festen amb un acte a l’estació de la Renfeen protesta per la lentitud del servei ferro-viari amb Barcelona, que només s’hareduït uns 9 minuts des de l’any 1859, enquè va entrar en servei la línia. La cele-bració inclou la lectura d’un manifest enquè els usuaris fan un crida als dirigentslocals per tal que s’esforcin per escurçarel temps del recorregut i perquès’incrementin les freqüències de pas.

Entra en funciona-ment la nova Oficinad’Atenció Ciutadana6 de juliol. Es posa en funcionament lanova Oficina d’Atenció Ciutadana del’Ajuntament de Manresa, situada a laplanta baixa de l’edifici consistorial, ques’ha renovat completament per oferir elsciutadans un espai més ampli, còmode imodern per fer la major part de tràmitsrelacionats amb l’administració munici-pal i plantejar tot tipus de consultes.

L’Ajuntament ensen-ya el parc Vila Closes15 de juliol. Amb la presència dels fami-liars del pintor Josep Vila Closes i d’uns400 veïns, l’Ajuntament fa una visita

guiada a les instal·lacions del polèmic nouparc de la plaça de Catalunya que duu elnom del pintor manresà, dies abans de laseva obertura, que es preveu per a final dejuliol. Durant la visita s’expliquen els dife-rents espais: l’espai d’entrada; l’espai dejocs (ping-pong, escacs, narro...); l’espaide jocs musicals i l’espai de repòs, i lazona d’aigua.

Torna l’Hora del Pati16 de juliol. Amb una reducciód’activitats, provocada per la crisi que viuel sector de la construcció, el COAC orga-nitza, per setè any consecutiu, L’Hora delPati. amb l’actuació dels grups Internet 2 iExtraperlo, un taller de papiroflèxia i unavetllada musical amb dues formacionslocals, el duet format per Sandra i Anaïs(veus i guitarra), i Núria Cols i DavidMartell (veu i piano). El cicle es clou ambun tast-maridatge de vins i productes.

L’Ajuntament aprova el Pla d’Equipamentsi adjudica el complex de la zona nord21 de juliol. Amb l’abstenció del regidorde la CUP i els vots a favor de la resta degrups municipals, s’aprova en el ple ordi-nari el Pla d’Equipaments per a la ciutat.Dos dies més tard es fa públical’adjudicació al grup format per les enti-tats Federació Catalana de Basquetbol,cooperativa 6tell (teball, educació i lleure)i Construcciones Cots y Claret SL delfutur equipament de la zona nord deManresa, que ocuparà el solar entre els

carrers Balmes, Gifré el Pilós, ValentíAlmirall i Cintaires.

Candàliga rellevaGimeno al Consell 27 de juliol. En compliment del pacte degovern establert entre PSC, ERC i ICV, laseu del Consell Comarcal del Bages acullel nomenament com a president per alspropers dos anys de l’exalcalde d’Artés,Josep Candàliga (ERC), que substitueixen el càrrec el socialista Cistòfol Gimeno,alcalde de Castellgalí, amb els retrets delportaveu de CiU, Josep Oliva, que acusael govern comarcal de passivitat.

Joan Badia deixaInnovació Educativa31 de juliol. Joan Badia deixa el càrrec dedirector d’Innovació Educativa del depar-tament d’Ensenyament, per retornar a ladocència, al nou institut de Castellbell i elVilar. El cessament es fa a petició del diri-gent republicà, que creu que el desplega-ment de la nova llei d’Educació el faci unequip més afí al conseller Maragall.

La Plataforma deSolidaritat estrena local3 d’agost. La Plataforma Ciutadana deSolidaritat de Manresa inaugura el localcedit per Caixa Manresa i rehabilitat perl’Ajuntament, al carrer de Sobrerroca, desd’on continuarà la tasca de distribuciód’aliments a les famílies més necessita-des, que fins ara desenvolupava des de laCova i el convent de Santa Clara.

de mes a mes

Vint mil manresanssegueixen el Tour10 de juliol. Uns vint mil manresans,segons fonts de l’Ajuntament, seguei-xen el pas del Tour de França pel passeigdel Riu i la carretera de Cardona, decamí cap a Andorra, en l’etapa que haviasortit de Barcelona al matí, en una ediciómarcada pel duel Armstrong-Corredor.És la primera vegada que la cursa ciclis-ta francesa passa per Manresa, fet queprovoca una expectació considerable i lareordenació del trànsit pel centre de laciutat, sense que el fet provoqui gransproblemes perquè molts ciutadans pres-cindeixen del vehicle.


/


UUnnaa ddee ffrreeddaa......Ningú no discuteix ni ara ni fa duesdècades que el Barri Antic havia iha d’estar més ben comunicat ambel sector de la Balconada a través deles Escodines. El problema era i ésmitjançant què i com s’hauria defer. L’ajuntament Sanclimens ja vavoler prendre cartes en l’assumpte ino va poder tirar endavant el seuprojecte perquè l’oposició va criti-car-ne obertament la idea que vaconsiderar absurda. Ara, però, sem-bla que l’obra s’ha tornat impres-cindible. Però, de fet, no ho deu sertant, quan la que ha de ser la passa-rel·la de les Escodines porta unretard considerable. De fet, aquestaseria la característica més habitualde les obres que es fan a Manresa:el retard en la seva execució. Comque costarà més de 300.000 eurosdel previst i estèticament serà unaestructura metàl lica difícil de pair,només el temps dirà si ha estat unencert o no la seva construcció. Demoment fa més por que goig.

......ii uunnaa ddee ccaalleennttaa

És una bona notícia que Quaderns deTaller celebri enguany el seu 25è ani-versari i ho fa inaugurant una exposi-ció al Casino que en recull el conjuntde la seva trajectòria com a col·lectiu.Des del número de Sant Jordi de1996, el grup ha publicat mensual-ment les seves inquietuds artístiquesen la secció Quadern Obert d’El Poude la gallina. El col·lectiu està formatdes dels seus inicis per artistes diver-sos: pintors, escultors, gravadors,dibuixants, músics, arquitectes, es-criptors, fotògrafs... Fins avui hanpublicat dotze quaderns conjunts dequalitat contrastada, amb predominide la creació pròpia, el darrer delsquals presentat el dia 28 d’agost, en elmarc de l’exposició, que es pot veurefins al dia 18 d’octubre. També hanorganitzat altres exposicions artísti-ques i han participat en conferènciesculturals. Com en d’altres entitats, undels seus nous reptes és el d’il lu -sionar i fer participar els joves artistesen el necessari debat (que ells assegu-ren amb trobades mensuals) il’intercanvi d’idees i d’aportacionsque ha caracteritzat el col·lectiu histò-ricament. Per molts anys, companys!

Mor l’exregidorMarcel·lí Llobet7 d’agost. L’exregidor de CiU al’Ajuntament de Manresa Marcel líLlobet mor als 79 anys, a conseqüènciad’una llarga malaltia. Com a personamolt vinculada a l’activitat cultural man-resana, Llobet havia impulsat el projectede la llibreria Símbol, havia participat enla fundació de CDC a Manresa i haviaestat al front de la regidoria de Cultura,durant els vuit anys del govern presiditper Juli Sanclimens.

Les tempestes tornena causar inundacions9 d’agost. Dues tempestes en menys de24 hores deixen 10 i 70 litres a la ciutat iprovoquen inundacions en alguns delspunts habituals, com ara el passeig delRiu i el túnel del carrer de la Indústria, amés de provocar danys en algunes cases,en instal·lacions com les oficines delServei d’Ocupació i caigudes d’arbres.

Manresa aposta pelturisme cultural12 d’agost. El conseller d’Innovació,Universitats i Empresa, Josep Huguet,visita la senyalització instal·lada a lesmuralles de Manresa, en el marc del’actuació cofinançada per la Generalitatde Catalunya, mitjançant la qual

l’Ajunta ment ha iniciat la renovació dela imatge del patrimoni cultural i turísticde la ciutat. Es tracta d’un projecte queinclou la renovació de la senyalitzacióturística i patrimonial existent i la ins-tal·lació progressiva de nous elements desenyalització. De moment, s’han senya-litzat els principals punts d’interès delssectors sud i est de les muralles.

Es troben duestorres de la Muralla18 d’agost. L’obertura de la rasa per al’execució del nou col·lector de laMuralla de Sant Francesc deixa al des-cobert les restes arqueològiques d’unatorre d’unes condicions similars a la queva quedar al descobert a la muralla deSant Domènec i unes altres que podrienpertànyer al portal d’Urgell, situat a laplaça Valldaura. Les estructures trobadeses protegeixen amb una cobertura geo-tèxtil i se soterraran de nou per comple-tar les obres de reurbanització.

Detenen l’imam dela mesquita Al-Fath19 d’agost. Mohamed Najai, imam de lamesquita Al-FAth, situada a l’antigafàbrica de l’Aranya, és detingut a la bai-xada dels Drets en un control de laPolicia Nacional i ingressat en un centred’internament per a estrangers a Bar -celona, des d’on és expulsat del país, enno disposar de permís de residència.�

Una Festa Major per a tots els públics30 d’agost. Amb un Correaigua molt participat i sense restriccions d’aigua arren-ca una Festa Major amb el pressupost reduït per la crisi, però amb la voluntat demantenir els nivells d’edicions anteriors. El pregó és a càrrec de l’alcalded’Igualada, Jordi Aymamí, i en destaquen, a més dels actes paral·lels de la FestaMajor Alternativa, les nits de concerts a la plaça Sant Domènec, l’aposta pel car-rer Carrasco i Formiguera per fer els balls familiars i la ballada participativa a laPlaça Major, amb el ball del Rossinyol i el ball de la Bolangera de Manresa (foto).La festa es clou amb els actes més multitudinaris del Castell de Focs i el Correfoc.

Cursos i monogràfics 2009-2010CCuurrss ddee MMoonniittoorrss ii MMoonniittoorreess dd’’AAccttiivviittaattss ddee LLlleeuurree IInnffaannttiill ii JJuuvveenniillCCuurrss ddee DDiirreeccttoorrss ii DDiirreeccttoorreess dd’’AAccttiivviittaattss ddee LLlleeuurree IInnffaannttiill ii JJuuvveenniill

CCuurrss ddee MMoonniittoorrss ii MMoonniittoorreess ddee mmeennjjaaddoorr eessccoollaarrMMoonnooggrrààffiiccss dd’’eedduuccaacciióó eenn eell lllleeuurree:: aanniimmaacciióó,, jjooccss,, rreeccuurrssooss,, eettcc..

GGuuiittaarrrraaGGeessttiióó dd’’aassssoocciiaacciioonnss ii vvoolluunnttaarriiaatt

AAnniimmaacciióó aa llaa tteerrcceerraa eeddaatt

EL CAE Plaça del Milcentenari, s/n

Manresa 93 872 57 89

www.elcae.org

Programació completa a www.elcae.org Inscripcions obertes

ESTUDI DE IOGARosa Maria Marcos

- Ioga

- Relaxació

- Meditació

- Ioga infantil

- Ioga per a embarassades

- Formació de professors de ioga

c/ Bernat de Sallent, 208242 Manresa

Tel. 93 874 71 [email protected]

CENTRE DE NORMALITZACIÓ LINGÜÍSTICA MONTSERRATCarrer de Jaume I, 8, 2n Tel. 93 872 17 [email protected]

El mes de setembre, el Centre de Normalització LingüísticaMontserrat obre el període de matriculació dels cursos decatalà per a adults del període setembre 2009 – gener 2010.

L’objectiu d’aquests cursos és augmentar el coneixement dela llengua, tant a nivell oral com escrit. Els cursos generals sónde 45 h i tenen una durada quadrimestral.

Per a les persones que no poden assistir als cursos presencials hiha la possibilitat de fer cursos a distància. Aquesta modalitatd’ensenyament combina l’autoformació de l’aprenent il’assessorament personalitzat mitjançant un sistema de tutories.

Per apuntar-se a un curs cal certificar el nivell que es té o béfer una prova de col·locació. Aquestes proves es faran els dies7, 8, 9, 10, 18 i 21 de setembre al matí de 9 a 14 h i a la tarda ahores convingudes (cal demanar hora a partir del dia 2 desetembre).

El període d’inscripció és el 16, 17 i 18 de setembre per alsalumnes que hagin superat el curs anterior i les inscripcionsgenerals dels cursos dels nivells bàsic i elemental seran els dies22 i 23 de setembre, i dels nivells intermedi i suficiència els dies24 i 25 de setembre.

CCUURRSSOOSS DDEE CCAATTAALLÀÀ PPEERR AA AADDUULLTTSS -- sseetteemmbbrree 22000099 –– ggeenneerr 22001100



enia clar que no volia passar-me eldia visitant ciutats o a casa sensefer res. Així que un cop vaig arri-bar a Brisbane em vaig posar abuscar alguna cosa per fer. Ara

formo part d’un parell de clubs de laUniversitat: el de rem i el de voleibol deplatja que m’ocupen una mica la setmana i,a la vegada, deixen que descobreixi la ciu-tat i la seva gent. Brisbane és la tercera ciu-tat més gran del país i una de les més exten-ses del món, a causa de la seva composicióde cases familiars. El riu Brisbane n’és elgran protagonista, ja que tota la ciutat està construïda al seuvoltant. La zona més famosa és el centre de la ciutat, la City,on conviuen molt ben avinguts els gratacels, els oficinistesi els turistes. Tot i ser una ciutat tan extensa no hi ha metro,tot el transport públic es basa en autobusos, trens i ferrisque viatgen pel riu d’un lloc a un altre. Però no cal agafarcap transport de terra o riu per adonar-te de les petites cosesque fan especial aquesta ciutat. Un simple passeig ja etmostra el clima tropical, la dificultat de viure en una ciutattan gran i la influència anglesa (condueixen per l’esquerra).El primer dia d’estar aquí ja em vaig adonar que el paisat-ge era molt diferent, els pins i les alzines són substituïts pereucaliptus i acàcies amb fruits de 30 cm que pengen. Entreles branques s’amaguen corbs i ocells de llargs becs, alsquals que no van donar el do de les melodies dolces del pit

roig. Ja he sentit més d’un queixar-se del concert i és quesón capaços de deixar-te el cap com un timbal.

Les voreres dels barris de Brisbane, que en diuen suburbis,són d’herba amb un caminet de ciment al mig i d’allò mésnetes, trobar-te gent que camina descalça no és del tot estra-ny, jo mateixa un dia vaig haver d’anar sense sabates i tincencara els peus sencers. Si has de travessar un carrer et tro-baràs amb una de les altres coses destacables de la ciutat, isón els semàfors de botó, més exactament el so del semàfor,i és que quan es posa verd t’avisa amb un Fiiiiiiiiu! com sifossis el correcamins i quasi has de córrer com ell perquè alcap de tres segons ja es posa vermell un altre cop. Si ja estàscansat de caminar pots buscar un dels milers de parcs que hiha per tota la ciutat i fer una barbacoa. I si l’únic problemaés que tens set, passes per qualsevol bar on tens una zonaamb gots i gerres d’aigua perquè et serveixis tu mateix sense

pagar ni un duro. Però intenta que no se’tfaci fosc perquè el principal problema d’unaciutat tan extensa és que gairebé és impossi-ble d’il luminar-la. Cap al tard, la gran ciu-tat australiana es converteix en qualsevolcova de Montserrat. En alguns punts inten-ten marcar-te el camí amb llums al terraperò si tens un lot serà més que benvingut.Tampoc no et preocupis pels sons de la nitquan tornis cap a casa, i és que per tot arreusents branques que es trenquen i terra que esremou. No són segrestadors que et seguei-xen, només és la fauna tropical en estat pur

i salvatge d’una ciutat que per més d’un i més de dos –jom’hi incloc– és el paradís. �

MARTA GRIFELL

CRÒNIQUES DE LLUNY

Marta Grifell

i Junyent fa

una estada de

perfeccionament

de l’anglès a

Brisbane

(Austràlia)

TT

Des de Brisbane

«Cap al tard, la gran ciutat australiana esconverteix enuna cova deMontserrat. Durlot va molt bé»

AA llaa pprriimmeerrarararararra ffoffoffoffoffoffofoffoffotoototootoo ottottottottototttottotto,, uunn kkokokokokkokkoaallaa ddoorrmmiinntt aall LLoonnee PPiinnee KKooaallaa SSaannttutututtuttuttuttutt aarryrryrryyrryrryrryrr ,yy,yy,yy eell llllooccaammbb mmééss kkokokokokkokkoaalleess ddeell mmóónn.. AA ssootototootoo attatattattattattattattatta,, uunn iibbiiss ddeellss qquuee eess ppooddeenn ttrttrttrttrttrtt orrorrorrrorrorrobbaarr nnoorr-r-rrmmaallmmeenntt eenn qquuaallsseevvovovovvovvoll ppaarrcrcrcrcrcrrcr ,, iinnttetetettettetettettettennttattatattattatattattattattanntt mmeennjnjnjjaarr lleess rrerererrerreressttettettettettetetttettettess ddee lleess bbaarrbbaa--ccooeess ddee llaa ggeenntt.tt.tttt.tt.tt SSoobbrrerrererrrerrerre aaqquueessttetettettettetettettettess rrarararararrattlttlttttlttltt lleess,, llaa CCiittyttyttyttyttyttyttytt aa lleess ssiiss ddee llaa ttattattattattattattattattattarrdrddrrrdrrdrdaa,,qquuaann eell ssooll eess ppoonn

m diuen Chachi. A Nicaragua sóc psicòleg, aquí tre-ballo de tècnic sanitari al Servei d’Urgències de lazona del Baix Llobregat, amb seu a Martorell. Esticcasat amb l’Elisenda, una mestra-logopeda catalanaque va venir a fer practiques a Estelí, la capital de la

meva província, l’any 2003. Vivim a Manresa des de fa qua-tre anys i ens agrada.Soc de Condega, una ciutat de 35.000 habitants a mitja horad’Estelí. Hi ha universitat, cinc instituts i sis escoles de pri-mària. Hi viuen els meus tres fills, Darwing, de 15 anys;Luciana, d’11, i Darieth, de 6. La meitat de la població viu encomunitats rurals. Cultiven cafè en la zona freda i productesbàsics, com els frijoles, blat de moro, etcètera, en la zonaseca.Des d’una ONG vaig treballar en dos projectes molt interes-sants adreçats a les comunitats rurals. Un, de participació ciu-tadana, que tenia com a objectiu l’autogestió i l’elaboració depropostes per pressionar el govern a partir de les necessitatsde cada comunitat. Nosaltres adaptàvem les pautes a cadacomunitat, fins i tot en el seu argot, i formàvem els mestresde les comunitats, que voluntàriament feien de monitors. Laparticipació va ser d’un 85% i els resultats, molt desiguals.Les comunitats amb majoria d’esquerres demanaven horts,aigua i, si era possible, la llum. Però els líders de les comuni-tats amb majoria de dretes et podien demanar una antenaparabòlica de televisió mentre vivien de l’aigua contaminadadel riu. Sabies que era cosa dels líders i no del poble, però noés fàcil canviar les mentalitats. El treball amb les dones va ser molt agraït, jo era l’únic homeque hi participava. Nicaragua és un dels països on hi ha mésmares solteres que han de pujar soles els fills. Molts homes esdesentenen de les seves responsabilitats. L’analfabetismefemení és alt i el desconeixement dels seus drets, encara més.Els hi oferíem un espai de trobada, de comunicació, i sobre-

tot d’informació sobre les lleis que els afectaven. El resultatva ser molt satisfactori. Em va sorprendre la seva participaciói la franquesa amb què plantejaven qualsevol tema que afec-tava les seves vides.Sóc el petit de vuit germans d’una família sandinista des desempre. A 10-11 anys ja formava part del Movimiento deNiños Sandinistas. El meu pare, bioanalista de professió, vaser responsable sindical i els meus germans grans amb 13, 15i 16 anys van ser guerrillers. Cosins i cosines joves van morira la guerra i dos dels meus germans van ser brutalment tortu-rats. Jo era un nen, però tot això et marca, i no vols que tornia passar. Ara tots els meus germans tenen família i viuen aNicaragua. Són professionals qualificats, alguns amb respon-sabilitats en serveis públics de l’estat. El pare va treballar pelministeri de salut. Va ser delegat de tota la regió nord i vacoordinar un programa per controlar la malària.Els darrers anys sóc crític amb el sandinisme. Em vaig pre-sentar a les eleccions municipals de 1996 com a regidor pelmoviment renovador sandinista, l’MRS, i vaig sortir elegit toti que no vaig poder exercir per motius de treball. A Condegaestava involucrat en moltes activitats: política, temes socials,joves, nens, barri... Ara i aquí, sóc afortunat. Tinc una feinarelacionada amb el benestar de les persones, l’Eli, que omplela meva vida i ens entenem molt bé, amics... i aviat podràviure amb nosaltres el meu fill gran. Tinc ganes de fer depare! Però, a vegades penso: I ara què? Què hi faig jo aquí?Tinc la sensació que em falta vida política... activitat social.M’agradaria treballar en el món de la immigració per podercompartir els meus coneixements, poder assessorar a la gentque vol canviar de país, sense frenar-los, però que sàpiguena què s’enfronten abans d’iniciar l’aventura. Trobo que aixòno ho fa ningú i és molt important. Vinc d’una altra manerade viure i de fer, però sé que trobaré el meu espai en aques-ta societat. �

BIOGRAFIES ANÒNIMES

CONXITA [email protected]

Darwing Hernández: «Els darrers anyssóc crític amb el sandinisme»

g

Una foto actual meva, cantant cançons de Pablo Milanés, Sílvio Rodríguez... A la dreta, amb la colla d’amics nica-catalans que enstrobem per menjar plats de Nicaragua i cantar cançons revolucionàries

EE

10 EEEEELLLLLL PPPPPPPPOOOOOOOOOOOOUUUUUU DDDDDDDDEEEEE LLLLLLAAAAAAAAAAA GGGGGGGGGAAAAAAAAAAALLLLLLLLLLLLIIIINNNNNNAAAAAAAAAAA Setembre 2009S t b 2009


MONTSERRAT BADIA, TERAPEUTA DELS CENTRES D’ENERGIA

DIÀLEGS TERAPÈUTICS

SÍLVIA BERENGUERAS

//

—Què és l’energia?—En nosaltres l’energia és

la combinació d’acció i rela-xació, i no pas una força queens estressi.

—Per què és tan importantestar relaxat?

—El cos necessita refer-sedescansant. Després pot tor-nar a engegar, però el des-

cans no són les vuit hores de son diàries, sinó poder anar rela-xat durant el dia. Actuar i alhora saber parar en poca estona.Parar la ment, respirar, fins i tot a la feina. En la relaxació men-tal es resol tot, però no és fàcil parar la nostra ment avui dia.

—Ja.—Com tampoc no és fàcil dormir com un nadó, que se sent

segur i protegit pels pares. Això és el que ens aporta el reiki:seguretat i protecció, però en tu mateix. Es tracta de trobarl’energia a dins nostre. El terapeuta de reiki fa que la personaes relaxi amb la ment en blanc, perquè trobi solucions a qual-sevol circumstància de la vida.

—I com ho fas?—A través de les mans

reparteixo l’energia que hiha en els anomenats txakreso centres d’energia, querecorren tota l’esquena delcos. L’efecte del reiki sem-bla poc palpable, però és tansimple com notar quel’escalfor d’unes mans potfer passar un mal de panxa auna criatura. Aquesta escal-for és allò més notable del’energia que ens envolta iva uns centímetres més enllàdel nostre cos físic. Tambées pot percebre en colors.

—Aquesta escalfor i els—colors, els perceps?

—Tots podem notarl’escalfor que desprèn unaaltra persona. Quant alscolors, no els veig com en unquadre, sinó que els perceboal costat del cos. També espoden detectar els colors decada centre d’energia, que escorresponen amb els de l’arcde Sant Martí, i els uns i elsaltres estan relacionats. Ambles mans també noteml’escalfor de cada txakra, ola fredor, depèn de cadascú.

—Parles de tot això ambmolta normalitat.

—Alerta, cal fer-ho amb respecte. D’entrada, abans deposar-nos en contacte amb la persona, hem de demanar queaquesta energia flueixi a través nostre. Per això demanem per-mís als éssers superiors. Hi ha qui hi creu i qui no, però elspodem entendre com llum que ens il·lumina, l’energia que ensve de l’espai.

—Però tot això fa fer marxa enrere a la gent.—Tothom pot percebre l’altra dimensió, però no tothom pot

o vol entrar-hi. Per por tanquem la porta i no sentim aquestséssers, encara que hi siguin. Però si perceps algú que se n’haanat i que era molt proper a tu, i saps que t’està ajudant, perdsla por. El contacte amb l’altra dimensió el vaig tenir quan vanmorir els meus pares. El treball amb els minerals i el reiki vaser paral·lel a la mort d’ells.

—Combines el reiki amb els minerals?—Com a element de la natura els minerals tenen un poder

energètic molt gran. Es relacionen amb els nostres centresd’energia pel color. Els minerals de colors terrosos es correspo-nen amb els txakres que tenim de cintura en avall i ens ajudena estar en el lloc en què vivim i amb el que estem fent. Això ésl’arrelament, fonamental. En canvi, els de colors clars equili-

bren els centres que tenim ala part superior del cos i ensajuden a obrir la ment, a rela-xar-nos.

—Així com ens atrauenuns colors per damuntd’altres, ens atrauen deter-minats minerals?

—Segurament són els queens ajudaran a refer-nos. Ésun coneixement intuïtiu.També ens pot passar elmateix amb qualsevol pedracollida a la muntanya. Defet, jo treballo més ambpedres que no estan polides.Són les que tenen més ener-gia, perquè no estan tanmanipulades.

—Hi ha una certa moda enl’ús de les pedres.

—Sí, se’n sol portar algu-na de penjada al coll, peròpotser a la persona li convécomplementar-la ambd’altres. Depenent de comes trobi, s’han de combinar.

—Tornem a l’acció-rela-xació?

—Doncs sí. En definitiva,es tracta d’estar millor ambnosaltres mateixos i el nos-tre entorn. Això ésl’equilibri.�

«En la relaxació mental es resol tot»

Entre la terra i l’espai

n petit santuari, tal com ella l’anomena, presideix lasala on treballa. Als prestatges, plomes d’aus, pedres

de tots colors, cristalls de roca grossos com un ganivet. Sónels fruits acumulats de set anys com a terapeuta, en què laMontserrat reconeix haver seguit un procés. Com altra gentes va acostar a les energies subtils llegint, fent cursos, i ambpor: «Tothom coneix guaridors i vidents, però alhora pen-saves a on podies anar a parar». Ara sap amb tranquil·litatque hi ha diferents dimensions, i que també és convenient«que tinguis consciència que el teu cos és aquí, a qualsevollloc on vagi la teva ment».

U


’Ajuntament de Manresa diu que dirigeix la miradacap al riu Cardener. També se’l mira aquestObservatori de natura, amb una especial atenciócap al bosc de ribera, composat d’àlbers, pollancres,freixes de fulla petita, salzes, saüquers i lledoners,

que creix a les terres fèrtils i ben regades a banda i banda delriu i acomboia el pas de l’aigua. Des de fa anys i panys, pelcostat de la carretera vella de Barcelona, just abans d’arribar ales fàbriques abandonades i decrèpites de la Guia, el bosc deribera del Cardener sobtadament s’interromp sense raó apa-rent. A l’espai privilegiat que correspondria al bosc de ribera,amb prou feines si hi creix l’herba. Les herbes d’aquesta clapasón petites i esgrogueïdes, mentre les d’un tros enllà són ver-des i ben crescudes. I, en aquest tram, el canyís a tocar del’aigua no arriba a la seva alçada habitual. Fa tants anys queaixò és així que no es poden adduir raons circumstancials,com una tala o una riuada, per explicar la misteriosa faltad’arbres i la misèria de l’herba.

Cal alçar la mirada cap a les instal lacions de Renfe, situadesen aquest vessant de la Guia, per trobar l’explicació a lamigradesa de la vegetació. Al costat de les vies veurem unallarga estesa de muntanyetes de sal, tan llarga coml’esplanada. Des de fa molt temps, Renfe utilitza aquest espaicom a magatzem temporal de sal, provinent ben segur de lesmines de Súria o Sallent d’Iberpotash. La llarga escampada desal està al descobert, sense cap mesura de protecció. De mane-ra que, quan plou, la sal es dissol i la salmorra resultant es fil-tra al sòl, circula avall i s’incorpora al Cardener. Tot i que lacirculació d’aquesta salmorra és subterrània, se’n pot seguir elrastre a la superfície. D’entrada s’observen les vies completa-ment rovellades per la salmorra. Més avall, el mur de pedresque aguanta el talús de la carretera vella mostra un nivelld’eflorescències blanques, traces de sal deixades per l’aiguaque s’ha evaporat. I, entre la carretera i el riu, trobem la clapaon falta el bosc. El sòl d’aquesta àrea ha d’estar salinitzat;aquesta és la raó per la qual no hi creixen els arbres!

Comparat amb els runams salins gegantins de Súria i Sallent,la salinització de l’aigua que causa l’estesa de sal a l’estacióde Renfe de Manresa és molt poc significativa per al conjuntde la conca; però es tracta del mateix despropòsit a una esca-la menor. Les salines d’interior, com la de Cambrils d’Odèn alSolsonès, acabada de restaurar per als visitants, o la de Gerride la Sal al Pallars, sempre havien guardat la valuosa sal

obtinguda amb esforç en magatzems tancats per resguardar-lade la pluja i la humitat. Al Bages però no es dóna ara cap valora la sal –el que s’entén perquè des de l’explotació de les minesde potassa ens en sobra per milions de tones. El que no s’enténés que al Bages no es doni cap valor a l’aigua i s’ignorin elsperjudicis de la salinització –un fet ambientalment nefast,manifestament il legal i inexplicablement tolerat.

Tot i els vergonyosos precedents de les autoritzacionsambientals a Iberpotash pels runams de Súria i de Sallent, es fadifícil de creure que una llicència ambiental empari la salinit-zació de l’aigua o la contaminació del sòl fora del recinte propi.Caldria doncs repassar les condicions de la preceptiva llicènciaambiental de Renfe per dur a terme l’activitat de magatzem desal a l’estació de Manresa i confrontar-les amb la realitat. Renfeté un dilema per resoldre d’immediat. Si vol continuar ambl’activitat de magatzem regulador del transport ferroviari de sala l’estació de Manresa –o a qualsevol altra estació-, ha de dis-posar d’instal·lacions cobertes i condicions que assegurin que

la sal no s’escampi per l’entorn, ni salinitzi les aigües. En cascontrari, ha de prescindir d’aquesta activitat.

Mentrestant, l’Ajuntament de Manresa que diu mirar el riu,més que mirar-lo a casa i exercir d’autoritat per fer complir lanormativa ambiental, mira enfora per si arreplega diners euro-peus. Qui sap si l’objectiu és plantar arbres de ribera, pagatsamb fons comunitaris, precisament on no creixen pel seucompte perquè des de fa dècades que el lloc pateix la insidio-sa salinització ocasionada per les males condicionsd’emmagatzematge de sal de la companyia pública Renfe–amb el beneplàcit o la vista grossa de l’Ajuntament-, ni hicreixeran mai tampoc mentre no s’elimini la causa primera.�

OBSERVATORI DE NATURA

Text i fotos: JORDI [email protected]

Manresa també salinitza el riu

LL

Fotos pàgina esquerra:A dalt: L’àrea de mercaderies a l’estació de Renfe ons’acumulen fileres de munts de sal, els rastres de sal al murde la carretera i la interrupció del bosc a la riba delCardener queden alineats segons el pendent del vessant.

A sota: Piles de sal a mercè de l’aigua, a l’àrea de merca-deries de l’estació de Renfe a Manresa; noteu el rovell deles vies.

Fotos pàgina dreta:Rastres de sal a la paret de la carretera vella de Barcelona.

xemples de ciutats mitjanes comVitòria-Gasteiz, que ja fa un parell

de dècades que treballen en un entornverd que embolcalla la seva trama urba-na, estan servint de referent als tècnicsmunicipals, als col·lectius naturalistes iecologistes, a diversos sectors agrícoles ia tot un conjunt d’entitats que treballenen l’ecosistema local. L’objectiu final ésel disseny d’un entorn perimetral per aManresa, en el qual s’integrin tots elsespais verds amb què compta el munici-pi. El final del boom constructiu i immo-biliari també sembla que contribueix al’obertura d’un període de reflexió en elplanejament urbanístic. En l’horitzó,s’entreveu una ciutat més endreçada isostenible mediambientalment.

Fins al mes de maig, diversoscol lectius treballaven de manera aïlla-da per preservar diferents punts del pai-satge del terme de Manresa. A partir deles jornades Ciutat i Natura, fetes elsmesos de maig i juny, a la ciutat es vacomençar a parlar d’una visió unitàriadel seu entorn ambiental vehiculat através del projecte de l’Anella Verda.Així, com explica la regidora de MediAmbient Alba Alsina, les jornades«van posar el tema sobre la taula i esva començar una necessària tasca prè-via amb la participació de tothom». Através d’exposicions, debats i exemplesexterns, la ciutat va poder dissenyar«un encaix del seu entorn verd dins del’actual trama urbanística i es va

començar a dibuixar amb cert consensel futur traçat de l’Anella Verda».

Ciutat i naturaPer a Jaume Torras, membre del

col·lectiu preservacionista Meandre, lesjornades Ciutat i natura de la primavera

passada van resultar «interessantíssimes.Em va fer la impressió que l’Ajuntamentté ben estudiat l’entorn i on cal treballar,però també va quedar clar que, malgratcert plantejament conservacionista, escontinuen cometent agressions profundesal nostre entorn». Torras, un dels mem-bres més actius de la lluita pel replanteja-ment del traçat de l’Eix Diagonal en elseu pas pels termes municipals deManresa i Sant Salvador de Guardiola,precisa que són aquest tipus d’agressionsles que «motiven el naixement de les enti-tats preservacionistes». I insisteix que, almarge de l’episodi de l’Eix Diagonal,que ha mobilitzat col·lectius comMeandre, «la potenciació de la qualitatde vida hauria de ser un dels valors prin-cipals de l’administració local».

Per Ignasi Cebrian, membre delcol·lectiu Biòlegs Glocals, els planteja-

el tema del mes

Manresa planeja un futuramb un entorn més verdL’Anella Verda de Manresa es defineix com una franja al voltant del municipi on espreservi l’entorn natural i paisatgístic. Però, a hores d’ara, el projecte es troba enca-ra en una etapa embrionària. Manca crear punts de connexió entre la ciutat i el seuentorn natural a peu o amb bicicleta.

CCACCACCACACACCACCCCARRLLEESESEESESESESEE CCLCCLCLCLCLCC ALALALLAALLARREETTFFEFFEFEFFEFF REREREREERRRARRARRARARRARRRRANN SSASSASSASASASSARRDDADDADDADADADDANNSNSNNSNNSNSNSNN


E

Ignasi Cebrian, BiòlegsGlocals: «Davant lacrisi econòmica, el desenvolupament sostenible esdevé unaalternativa real a l’economia del totxo»

Gorg de l’Oller, a lariera de Guardiola

ments exposats a la primavera subratllenel tants cops citat «desenvolupament sos-tenible que, davant de la crisi, esdevéuna alternativa real davant del’economia del totxo». La visió del’entitat a la qual pertany Cebrian ésnaturalista i «assessora científicamentaltres entitats en temes de preservaciótot musculant el seu discurs ambiental».Tot i que, en opinió de Jaume Torras,«està creixent la consciència ecològica»entre la població, aquesta encara quedaen un pla secundari davant de certesactuacions del planejament urbanístic.Cebrian matisa que el procés de sensibi-lització és «lent i costa trencar amb lainèrcia del desenvolupament basat en laconstrucció. Els rèdits econòmicsd’aquesta dinàmica han frenat qualsevolpprocés de sensibilització ecològica.Sembla que no es pugui parar de créi-xer». El biòleg descriu una dinàmica per-niciosa que també s’ha sustentat en lanecessitat dels ajuntaments «de finan-çar-se a base de cobrar dividends perconstruir sense considerar que construirtambé és contaminar».

Per a Alba Alsina, el més positiu de lesjornades va ser «la voluntat de sumaresforços entre institucions i col·lectius, ireconèixer que tots estem en el mateixvaixell». Joan Tatjé, coordinador comar-cal del sindicat Unió de Pagesos, exposaque sovint «l’Ajuntament ha tingut dub-tes de com gestionar alguns espais i, appartir d’aquest projecte, tindrà una bonappauta». L’agricultor entona el mea culpaadmetent que potser «entre tots plegatsno hem donat prou idees» i afegeix que,malgrat tot, veu que el govern local «estàengrescat i en principi ens té al seu cos-tat». Jaume Torras està d’acord ambTatjé i apunta la il lusió com un aspecteclau per «per posar en valor un noumodel de ciutat més sostenible. Aquestmodel no ha estat mai prioritari i esperoque a partir d’ara comenci a ser-ho. Elque cal, sobretot, és que algun dirigentlocal s’hi engresqui». Torras cital’exemple de Vitòria en el qual n’hi vahaver prou «que un alcalde hi creguésffermament per augmentar la qualitat devida del municipi». Ignasi Cebriantambé detecta «cert entusiasme» que,davant del moment actual de recessióeconòmica, espera que «es canalitzi enppositiu», de cara a projectar una ciutatmés sostenible.

Un moment oportúUn objectiu primordial, segons Ignasi

Cebrian, és sensibilitzar al voltant «d’unentorn verd que hi ha al voltant deManresa que està rebent impactes de tottipus i que cal que preservem». JaumeTorras veu especialment oportú elmoment socioeconòmic actual per ini-ciar una profunda reflexió al voltant de la

El ramal oest de la Sèquia, a lazona del Poal. Fotos: Francesc Rubí


preservació de l’entorn natural ja que«l’esclat de la bombolla immobiliària hademostrat que el model no és sostenible ical replantejar el nostre futur urbanístic.Si bé és veritat que Manresa s’ha metro-ppolitinitzat, aquest fet no és incompatibleamb la conservació dels espais verds quel’envolten». Per a Ignasi Cebrian el quecal modificar és la idea que ha abanderatel creixement urbanístic desaforat de ladarrera dècada de «construir per constru-ir» menystenint l’impacte mediambien-tal. Jaume Torras completa aquesta visióapuntant que mantenir un pulmó verd ésun aspecte clau si es parla «de qualitat devida de la població».

La regidora de Medi Ambient AlbaAlsina, apunta, al marge de la convenièn-cia actual d’implantar un model més sos-tenible, que «ja toca replantejar el plane-jjament després de l’última revisió de1997» i destaca que «en el darrers anys,la ciutat té la sort d’haver-se expandittenint en compte els espais verds exis-tents i havent protegit la seva horta histò-rica». Joan Tatjé també insisteix que calpreservar «les dues grans zones de rega-diu que han estat tradicionalment elrebost de la ciutat i que, malauradament,en aquest moment no llueixin tant com en

etapes anteriors». Alsina reconeix que«queden alguns forats en el projecte del’anella ens els quals caldrà treballar pergarantir-ne la unitat». Tot i així, la regi-dora es mostra optimista si es té en comp-te que la xarxa urbana manresana és«compacta i el punt de partida del pro-jecte és bo si el comparem amb altresmunicipis en els quals les zones verdeshan quedat més malmeses».

Finalment, Jaume Torras també lliga lasostenibilitat del territori al reclam turís-tic i a la dinamització econòmica ja que,sense dubte, «potencia l’atractiu localamb una inversió bastant inferior a altresaccions de promoció econòmica i comer-cial». Robert Martí, enginyer tècnic agrí-

cola dels serveis del departamentd’Agricultura, Ramaderia i Pesca(DARP), reconeix el gran valor del pro-jecte ja que «es pot guanyar un espai demolt nivell cultural». Tot i així, Martísubratlla alguns inconvenients des del’àmbit rural, perquè «segons com, espodria interpretar com una invasió delterreny. Cal recordar que l’Anella Verdaés possible perquè molta gent ha estatcuidant i mimant els camps i els boscos,que són el seu espai vital. Per això crecque el seu paper ha de ser primordial».

L’AnellaTot i que hi ha hagut una primera posa-

da en comú i han quedat definides leszones que la conformen, l’Anella Verdade Manresa i el projecte que s’hi associacontinuen, segons apunten les entitatsnaturalistes i preservacionistes, en unaetapa embrionària. Per a Ignasi Cebrian,«hi ha dispersió de les zones verdes. Lapoblació fa un ús dels espais, però s’hand’acabar d’integrar i popularitzar.D’alguna manera ens cal oferir una visióconjunta i sumar les diferents parts. Unavisió que hem de saber definir entrecol·lectius i administració». Aquestavisió coincideix amb la dels forats dins el

Joan Tatjé, Unió dePagesos: «L’Ajunta -ment ha tingut dubtesde com gestionaralguns espais i, a partird’aquest projecte, tin-drà una bona pauta»

perímetre verd que exposava la regidoraAlba Alsina. I afegeix que cal «garantirles sortides rodades de la ciutat cap al’exterior evitant malmetre en excés elterritori i anar connectant naturalmentels diferents espais de l’Anella».

Per a Jaume Torras, una de les zonesmés destacades del nostre entorn és «lariera de Rajadell i la franja est de la ciu-tat que en els caps de setmana ja acullmoltes visites. Però, malgrat tot, encaramanca donar-la més a conèixer». Per aIgnasi Cebrian un dels aspectes clau delprojecte és precisament aquest:«Conèixer, per estimar i preservar». Elmateix Cebrian, però, ressalta la conve-niència d’agrupar i donar accés a l’entornnatural del que disposa la ciutat ja que«un dels perills és la fragmentació. Sil’anella no està relligada es formarandiversos jardins aïllats i inaccessibles».Jaume Torras comenta la intenció de tre-ballar per habilitar «connexions naturalsamb l’entorn verd i les poblacions delvoltant de Manresa». Torras admet queaquest no és un model propi de la nostraciutat però que ja funciona de maneraexcel·lent en altres poblacions.

Ignasi Cebrian conclou que bona partdel treball relacionat amb l’Anella Verdaincideix en aspectes relacionats amb laco mu nicació i la sensibilització respecte

a l’actiu natural. Així, queda clar que ésimportantíssima «l’educació ambiental idonar a conèixer l’entorn immediat de laciutat. Cal implicar en la seva preserva-ció les noves generacions i, en general,tota la ciutadania». La regidora AlbaAlsina hi està d’acord i exposa un primerpaquet de mesures al voltant de la futuraAnella Verda que es poden començar aaplicar durant aquest mateix mandat.«Són mesures a curt termini que noimpliquen massa despesa i que contribu-iran a començar un treball comú en unamateixa direcció». Aquestes actua cionses centren en la senyalització d’espaisverds i camins, l’inici de la col laboracióentre col·lectius i entitats, la potenciaciód’un mercat de productes de proximitat

creats a l’horta manresana o la reformu-lació dels itineraris i les visites organitza-des per institucions com el parc de laSèquia sumant el traçat de l’històric canalde rec al global paisatgístic del municipi.

UrgènciesPel que fa a les que serien més priorità-

ries sobre l’espai verd manresà, AlbaAlsina apunta que seria primordial «feruna intervenció a l’entorn del Cardener ireforçar els camins del centre de la ciutatcap al Xup, el parc de l’Agulla, la zonadel Guix o la del Collbaix. A la gent ja liagrada gaudir d’espais com el Suanya,però hi continua anant amb cotxe. Hemde procurar traçar camins perquè s’hipugui anar a peu. I en aquest sentit, tenirben endreçat el traçat del riu és de vitalimportància». Des de Meandre, grupconeixedor en profunditat del projecte,Jaume Torras recorda que «l’entorn de lariera de Rajadell rebrà un impacte moltimportant amb el pas de l’Eix Diagonal.Era una zona verge que quedarà consi-derablement afectada». Torras denunciaque la Generalitat «s’ha mostrat forçainaccessible a acceptar modificacions iel que ens resta és treballar per minvarl’impacte i integrar el nou traçat en unentorn natural esplèndid».

Pel que fa a la zona de Viladordis,


Alba Alsina, regidorade Medi Ambient:«Per sort, la ciutats’ha expandit teninten compte els espaisverds i havent protegitla seva horta històrica»

El Llobregat a la Gola del Bigaire, sota les Marcetes


Jaume Torras també adverteix el risc del’entorn davant «del pas ferroviari queno per veure’s com a llunyà ha de deixarde preocupar-nos. En aquest espai tambés’hauria d’incidir especialment en lappotenciació de l’horta, de manera que lappagesia també posés el seu granet desorra en la preservació de l’entorn natu-ral de la ciutat». Ignasi Cebrian tambéconsidera vital el paper dels agricultors jaque, en major mesura, «són els que ges-tionen de manera directa bona part de lanostra Anella Verda». Des del DARP,Robert Martí, recomana prudència enaquest aspecte ja que «l’espai rural estàhabitat, hi ha molta gent que hi viu des defa molts anys, que hi treballa, que té laseva vida estructurada allà. Arribar i dir‘nosaltres farem, nosaltres desfarem,organitzarem’.. Alerta! En molts casosestem incidint en el seu modus vivendi».

PagesiaPer a Jaume Torras, «hi ha pagesos que

no veuen positiu el projecte de l’Anella jaque se senten, en part, agredits. Però calque se’ls faci veure que si la ciutadaniaaprecia l’entorn verd, serà proactiva icontribuirà a preservar-lo». Des d’Unióde Pagesos, Joan Tatjé precisa que entre elcol·lectiu, en general, «no hi ha gairesreticències tot i que és probable que hihagi algun pagès que es senti envaït». Entot cas, el representant sindical insisteix enel fet que el projecte de l’Anella Verda«s’ha de fer entendre ja que en episodis

del passat relacionats amb el nostre sectorhi ha hagut reticències perquè les coses nos’han fet en pro del col·lectiu». RobertMartí exemplifica el que explica Tatjédient que sovint s’entra a casa del pagèssense consultar-lo. Així, «és lògic que hipugui haver escepticismes, reticències ireaccions en contra, perquè històricamentja han tingut una sèrie d’experiències unamica traumàtiques, com podria ser l’Eix,el futur tema del ferrocarril transversal,les conduccions de gas...».

Per a Ignasi Cebrian és importantpotenciar precisament la figura del pagès,ja que és qui exerceix «la custòdia delterritori». Robert Martí insisteix que«s’ha de tenir un gran respecte peraquesta gent. Pel mer fet de ser urbanis-tes no ens dóna dret a arrabassar-los unespai que porten molt de temps cuidant.És clau tenir molt de respecte i dialogaramb la pagesia, ja siguin agricultors o

ramaders, que tenen molt a dir i molt aensenyar». Alba Alsina hi està completa-ment d’acord i deixa clar que «la pagesiaés bàsica per al manteniment i estructu-ració del territori. No serveix de res pro-tegir les zones de cultiu si no hi ha agri-cultors que s’hi puguin guanyar la vida».Per a Joan Tatjé, com a aspecte essencial,«tot el que sigui acostar el camp a la genti que aquesta entengui els agricultors ivegi la nostra manera de treballar éspositiu». I indica que l’Anella Verda pottraçar itineraris que permetin gaudir del’entorn sempre i quan siguin «respectuo-sos amb l’espai agrari». I és que el pagèses mostra molt molest quan «hi ha el bar-roer de torn que es fica al mig del campi fa malbé alguna cosa. Sincerament, emsembla que aquest tipus de comporta-ments es donaran igual hi hagi definidao no l’Anella Verda». Malgrat tot, Tatjévol plasmar una visió positiva del projec-te enfocant-lo des de la recerca «devalors en el camp i la natura. No hihaurà cap problema si s’ensenya a lagent a ser respectuosa amb l’entorn apartir d’indicadors i cartells i definintrutes que permetin veure l’esplendor delscultius sense malmetre’ls».

En aquest darrer sentit, el biòleg IgnasiCebrian també apunta que seria interes-sant donar valor a l’entorn i als cultius«generant segells i marques de qualitatassociades a certs productes conreats ala zona que contribuirien a revaloritzar-la i promocionar-la econòmicament». La

el tema del mes

Jaume Torras, Mean-dre: «L’entorn de lariera de Rajadell rebràun gran impacte ambl’Eix Diagonal. Era unazona verge que que-darà molt afectada»

Plans de Cal Cuques, sobre la riera de Rajadell


el tema del mes

1. Riera de Guardiola - Riera deRajadell (tram baix) - Serra deMontlleó

Zona delimitada pels curos fluvialsde les rieres de Rajadell i deGuardiola.

2. Pla de les Farreres- Torre deSanta Caterina

Inclou els Plans de les Farreres, elsCorrons, Santa Caterina i elMonistrolà.

3. Riera de Rajadell – Suanya –Gorg Blau

Compresa entre el barri del Xup i elterme municipal de Rajadell.

4. CollbaixEntorn de solell del turó i zona del

Balcells fins la plana del Pont Nou.

5. Plana del Pont NouImmediacions del Collbaix i zona del

Poal. Limítrofa amb el riu Cardener.

6. Regadiu del PoalHorta històrica de la Sèquia.

7. Parc de l’Agulla – Sèquia – ParcTecnològic

Des del parc de l’Agulla fins a lazona del Guix o hi ha prevista la cons-trucció del Parc Tecnològic de laCatalunya central.

8. ViladordisZona de regadiu històric del ramal

esquerra de la Sèquia.

9. Corredor del Llobregat – Boscde les Marcetes

Zona limítrofa amb el Pont deVilomara i Sant Fruitós que inclou lareserva forestal de les Marcetes.

10. Parc AmbientalEspai entre el Pont de Vilomara i el

polígon de Bufalvent entre les con-ques del Llobregat i el Cardener.

11. Corredor del CardenerCurs del riu que travessa la ciutat de

nord a sud.

La futura Anella Verda


regidora de Medi Ambient consideraessencial «l’enteniment amb els pagesosi fer-los veure la idoneïtat de crear unamarca manresana de qualitat que perme-ti vendre i consumir productes de proxi-mitat». Aquest aspecte, òbviament, essustenta sobre la necessitat de garantir larendibilitat econòmica del sector agrarique treballa a l’entorn de Manresa.«Estem en hores baixes, ja que el sectorcanvia i la globalització de vegades faque els preus no permetin guanyar-se lavida», sentencia Joan Tatjé des del sindi-cat de pagesos.

Pautes de futurDes de Meandre, s’explica que el futur

passa per dues vessants. Per una banda,«cal crear un consell consultiu que treba-lli en detall sobre la planificació de lafutura àrea verda i, per altra banda, calarticular un treball sobre el terreny quepermeti fer difusió de les petites realitats ijoies verdes que ens envolten». En aquestsentit, Jaume Torras, explica que des delseu col·lectiu ja s’ha organitzat un cicle desortides guiades per l’Anella Verda deManresa que s’iniciarà el proper 4

Robert Martí, DARP:«Els intents dels urbanistes d’entrar en l’espai rural sovint fan tremolar. L’actuació de l’Ajuntament seràcorrecta si hi ha respec-te i diàleg entre tots»

El Gorg dels Esparvers, al tramfinal de la riera de Rajadell

El Gorg Salat, de la riera deGuardiola, prop del Cornet


MARCS D’ENCÀRREC - MIRALLSPINTURES - OBRA GRÀFICA

Mel, 13 - Telèfon 93 872 65 58 - 08241 MANRESAa/e: [email protected]

ESCOLA DE MÚSICA

Saclosa, 17Telèfon 93 872 83 15

08242 [email protected]

INICIACIŁ A LA MÐSICA– INICIACIŁ: Infants, a partir de 3 anys– SAMI: Cicle basat en lÊaprenentatge pràctic i actiu de la música, de 6 a 9 anys

MÐSICA CL¤SSICA, MODERNA I TRADICIONAL– SOLFEIG, HARMONIA I ARRANJAMENTS, a partir de 10 anys– INSTRUMENTS, a partir de 8 anys: Acordió, baix elèctric, bateria, cantmodern, clarinet, flabiol, flauta de bec, flauta travessera, gralla, guitarraclàssica, elèctrica i folk, piano, sac de gemecs, saxo, tarota, tenora, tible,trompeta, trombó de vares, violí, viola i violoncel

GRUPS INSTRUMENTALS:– CL¤SSICS: Orquestra, música de cambra– MODERNS: Big band jove, per iniciar els més joves en el llenguatgedel swing en una formació molt atractivaTallers i combos de jazz, blues, rock, soul– TRADICIONALS: Combo de música celta i combo de música tradicional

CURSETS TRIMESTRALS: – Informàtica musical: Cubase i Finale– Harmònica

MÐSICA PER A ADULTSPer a qualsevol edat i sense coneixements previs:– Solfeig – Instruments i grups instrumentals

GRUPS REDU˛TS - DESCOMPTES - HORARIS A CONVENIR

MATR¸CULES DE LÊ1 AL 7 DE SETEMBRETARDES DE 6 a 9

CURS 09-10

VIN

E A

VEU

RE’

NS

I IN

FOR

MA

’T!

d’octubre després de dues sessionsinformatives a càrrec dels biòlegsFlorenci Vallès i Ignasi Cebrian. Les sor-tides, organitzades conjuntament amb laInstitució Catalana d’Història Natural,formen part de les Aules de Cultura del’Ajuntament del curs 2009-10 i es por-taran a terme els mesos d’octubre,novembre, març, abril i maig.

Des de l’Ajuntament de Manresa,Alba Alsina afirma que tot l’equip degovern té clar que el planejament futurde la ciutat «ha de considerar els prin-cipis de conservació de l’Anella Verda icontinuar protegint l’entorn naturalespecialment quan es plantegi la cons-trucció de noves infraestructures». Enaquest sentit, Alsina admet que hi haclar un compromís ferm de totes lesregidories. Com també apuntava JaumeTorras, a partir d’aquest mes de setem-bre, «es reprendran les reunions de lacomissió de treball creada per seguirtreballant conjuntament en el projecte.Es treballarà en les propostes sorgidesa la primavera i s’establiran priori-tats». Robert Martí redunda en la ideade respectar en gran mesura la sensibili-tat dels habitants de les zones rurals.«Sempre que hi ha hagut algun intentper part dels urbanistes d’entrar enl’espai rural n’hi ha hagut per tremolar.Per això s’ha de tenir una visió moltclara de la situació. Crec que l’actuacióde l’Ajuntament serà correcte sempre iquan hi hagi respecte i diàleg entre totsels agents implicats», conclou Martí.

Tot i la voluntat municipal de tirar-laendavant, Alsina reconeix que les actua-cions que contribueixin a la conforma-ció futura de l’Anella dependran «delsrecursos que siguem capaços de cana-litzar», i admet que «aquest no és unbon moment econòmicament parlant».Malgrat tot, Jaume Torras opina que «sihi ha projecte, hi ha recursos», en elsentit que la ciutat ha d’estar a punt peraprofitar qualsevol campanya pública oprivada de potenciació del mediambient i la sostenibilitat. Si hi ha ver-tebrat un projecte d’anella verda, aquestes podrà vehicular cap a qualsevol sub-venció o ajuda nacional, estatal o euro-pea. Relacionant-ho amb aquest darreraspecte, Ignasi Cebrian també apunta lanecessitat de «centralitzar els esforçosque ara són a mans de l’Ajuntament icanalitzar-los cap a una mena de centred’educació ambiental de referència quetreballi des del territori i per al territo-ri». Una figura que Alba Alsina no des-carta per al futur, de cara a la gestió detot tipus d’activitats socials, culturals ieconòmiques relacionades amb l’Ane -lla Verda. Igualment, la regidora preveuque caldrà estendre el projecte manresàa les poblacions limítrofes, de maneraque hi hagi certa correspondència entreel planejament sostenible de Manresa iels dels municipis veïns. �


A PROPÒSIT

ense pena ni glòria ha passat una altra Festa Major.Aquest any el programa oficial duia una menad’eslògan, no sé si carregat d’innocència o de cinis-me, que deia «la resistiràs?». El meu amic PereGarriga –que és de per si sofert i ja n’ha resistit

moltes– va pensar que potser un any més no l’aguantaria ise’n va anar a passar-la a Tenerife. No crec que se’n pene-deixi. Alguns dels qui s’han quedat encara tenien l’esma depreguntar qui vindria aquest any, com esperant el miracle deveure de nou a Manresa algun d’aquells concerts que sí queeren de Festa Major i que es van aca-bar quan va desaparèixer aquell grupde la Manresana de Mogudes, mésconegut com el MAM. Amb ells vampoder escoltar de prop a artistes derenom com el Víctor Manuel i l’AnaBelén, el Sabina o els Mecano.

Ara davant d’una programació tandiscreta, i com que el Regió7 bé quehavia de fer alguna referència a laFesta Major, ens parlava a la portadadel pregó que va fer l’alcalde d’Igua -lada, que és una cosa que, com va que-dar demostrat per l’assistència depúblic, no interessa pràcticament acap manresà llevat dels qui ostentenalgun càrrec. I si filéssim més primens adonaríem que d’entre els que síque hi eren perquè hi havien de ser,potser els interessats de debò en el dis-curs eren la meitat de la meitat. Vetaquí doncs que aquest acte tan impor-tant de la nostra Festa devia ser seguitamb veritable atenció potser per quinze o vint persones. Ésfort. Es fort però comprensible i, sobretot, molt eloqüent.

Reconec que he sentit parlar de fa anys d’aquesta mena derivalitat entre Manresa i Igualada, però si he de ser sincerhauria de dir que no sé de quan ve ni en conec els motius.Suposo que deu ser una rivalitat que perviu com un mitegràcies als encontres esportius que hagin pogut enfrontarles dues ciutats i que convé que hi continuï sent perquè aixòhi dóna un interès afegit. Però en realitat, i dit sense capmena de segona intenció, la relació entre Manresa iIgualada, més que de competència suposo que deu ser demútua ignorància. Si ara mateix i sense avís previ em fessindir alguna cosa d’Igualada només podria dir que sé que fa

temps hi havia molta gent que hi anava a comprar roba mésbé de preu i que fa uns tres o quatre anys hi vaig baixar persentir un concert a Cal Ble i em vaig endur una magníficaimatge de la seva part antiga, de la netedat dels seus carrers,de l’encant d’alguns petits locals... Fora d’això no en sé resmés. El que em passa amb Igualada em passa també ambMartorell, amb Olesa, amb Puig-reig i amb una majoria depobles i ciutats d`això que s’ha batejat amb el nom deCatalunya Central i entre els que ens uneix poca cosa mésque el mapa de carreteres. Si la mateixa pregunta sobre

Igualada em caigués en un examensobre la Catalunya Central, segur queel suspendria igual, com suposo que elsuspendrien la majoria d’habitantsd’aquesta ciutat que aspira a ser capi-tal no sé ben bé de què. Sé que Navàsdeu pertànyer a la Catalunya Central iPalafrugell segur que no, però no sé nion comença ni on s’acaba perquè emsembla un concepte tan imprecís comsi algú imposés als diaris la denomi-nació de la França central o la Navarracentral. I no obstant és una mena demarca que dóna molt joc en les con-verses dels polítics i dels que s’himouen al voltant. Fins i tot el nostrediari porta aquest nom a la capçalera,però quan el llegeixo em salto lespàgines del Solsonès i de l’Anoia i delBaix Llobregat Nord (que tampoc sében bé on comença ni on acaba) per-què el fet de que s’inundi una escola aCollbató o els de l’Ajuntament

d’Òdena es tirin els plats pel cap ho trobo tan aliè com si emparlessin de Peralejos de las Truchas (província deGuadalajara). Francament crec que hi ha d’haver molts mésmanresans als quals els preocupi més què faran per lesFestes de la Mercè i si tallaran el trànsit a les Rambles queno pas si asfaltaran un carrer a Puigcerdà. A molts ens pre-ocupa molt més veure com els nyaps urbanístics ens estandestrossant la ciutat que no pas si serem capital de vegue-ria. I una bona colla el que esperaven d’aquesta Festa Majorera veure si portaven l’Amaral o La Oreja de Van Gogh mésque no pas les paraules de l’alcalde d’Igualada. Però entrela vida institucional i la vida real hi ha una distància tangran com la que va del Pont de Vilomara a Nova York. �

JOSEP M. [email protected]

/

Si en un examen empreguntessin sobre la

Catalunya Central,suposo que el

suspendria com el suspendrien la majoria

de manresans

SSAixò que en diuen la Catalunya Central

Setembre 2009 EL POU DE LA GALLINA 23

ituada a dreta del camí, pocabans del darrer revolt queens deixa al bosc delSuanya, aquesta masia, queva ser aixecada modesta-ment a finals del XIX en els

terrenys dels Batlle, una important famí-lia de terratinents, ha viscut dues fortes

ampliacions: cap al 1934, en què es vaconstruir la galeria, i en el 1986, en quèamb les edificacions annexes es va con-formar l’ampli conjunt actual al voltantde l’era. El nom ve de l’antiga casa deFals d’on provenia la família i va viurecom moltes altres l’esplendor de la vinya–encara conserva dues tines a l’interior–

per reconvertir-se a la ramaderia i espe-cialment a l’avicultura, de la mà de lapotent cooperativa de Guissona.Actualment, a més de conrear la setante-na d’hectàrees de cereals, l’explotació técom a activitat principal l’engreix depollastres, repartits en dues grans nausamb 15.000 caps cadascuna. �

S

MASIES DEL TERME

JAUME PUIG / Fotos: FRANCESC RUBÍ

Cal Magdalena


uè recordes de la teva primera feina sobre el cadas-tre urbà?

—Era l’any 1979 i em va contractar l’empresaSERPLAN de Barcelona. Teníem el despatx a dalt del’edifici vell de l’ajuntament de Manresa. Érem unequip jove on recordo gent com Pep Comellas, FèlixPujol i Marc Vilarmau. Vaig estar-hi dos anys, fent

amidaments de façanes i de carrers amb una cinta mètrica, perpassar-ho a plànols i veure’n la profunditat. Traspassàvem lafeina als delineants, que la traslladaven a mapes, mentre d’altresequips buscaven informació dels propietaris. Vam trepitjar totManresa i va ser molt divertit veure l’aplicació dels canvis denoms de carrers: dels franquistes als actuals. Tot plegat em vapermetre conèixer millor la ciutat. Poc després, arran de la feinaque havíem fet i quan es va aplicar elcadastre hi va haver molt en renou, amb larevolta dels botiguers. Recordo en Balet,d’AP, encapçalant aquella revolta que vacrear molt malestar.

—Com resumiries el teu pas perl’Escola Agrària?

—Hi vaig fer de professor en l’Àrea deLletres, de Formació Professional iimpartia Català, Castellà, Història iGeografia. Era FP de primer grau a nanosde catorze a setze anys i també psicologiad’orientació escolar. Depeniad’Agricultura, però a la vegada feiaEnsenyament i Cursos professionals deldepartament de Treball. Per tant, depeniade tres administracions diferents, ambuna burocràcia impressionant. L’EscolaAgrària va ser capdavantera al seumoment de les energies renovables i del’agricultura ecològica a finals dels anys80, quan encara ningú no en parlava.

—En què consistia el projecte de vidacomunitària a Artés?

—En anar a viure dues o tres famílies juntes en una casa i con-rear els horts, però sense deixar cadascú la seva feina. Es tracta-va de viure una mica alternativament, però, per diverses raons nova funcionar.

—Què és la teràpia de la Gestalt?—És una teràpia humanista que es basa molt en adonar-te, ser-

hi present i és vivencial. La teoria és mínima i es fonamenta enla pràctica. La base és unir el cos amb les emocions i la ment,tant en un procés individual com grupal. Aquestes teràpies emvan ajudar i han marcat molt la meva vida. La Gestalt va lligada

a d’altres teràpies com poden ser el PNL..., és una eina oberta aincorporar d’altres experiències, que potser la fa diferent d’altrestipus de teràpies que no admeten ingerències. Arran d’aquestaexperiència vaig fer de terapeuta, amb consulta pròpia i vaig for-mar a Sant Joan un grup de creixement personal a l’Escolad’Adults.

—Res a veure amb la teva etapa anterior de professor dePsicologia?

—D’alguna manera enllaça amb l’època en què havia estudiatla carrera, però aleshores era en l’àmbit escolar i de professor iara és una psicologia molt més analítica i d’aprofundiment, pertractar les emocions i veure com responem, ja que els conflicteses generen. Es tracta del coneixement d’un mateix: pensem unacosa, en diem un altra i en fem una altra i aleshores apareixen les

neures que tots tenim. La Gestalt tambéve de la psicoanàlisi i un dels grans divul-gadors és Jorge Bucay.

Ecologia—Quina és la teva relació pràctica amb

els ecologistes?—El moviment ecologista ha estat molt

dispers a casa nostra. Històricament,s’havien ajuntat diferents col·lectius comara el MEC amb Alternativa Verda. Des -prés es van formar Els Verds, que es vanajuntar amb Iniciativa. En el meu cas,m’hi vaig ajuntar més per afinitat i projec-te de poble amb la gent de Sant Joan quepel partit. Com que hi tinc bona sintoniaem fico dins d’un ajuntament que no hemd’oblidar que estava i està dominat pelgran jefe socialista Ezequiel Martínez.

—Per que només vas durar un any coma regidor d’Educació?

—Volia la regidoria de Medi Ambient ino se’m va donar. Aquest va ser l’error, ja

que teníem un bon programa, bastant innovador en energiesrenovables. Per problemes personals i pel fet de no sentir-meprou lliure per poder fer el que volia, vaig decidir plegar. Tot ique vaig continuar lligat al grup fins el 2002 i em vaig presentara les llistes de tres candidatures. Quan va sorgir la problemàticade la presó vaig decidir abandonar Iniciativa.

—Com valores la construcció de la presó dels Lledoners?—El 2002 surt la primera proposta que es vol construir una

presó a les Torres, que topa amb una àmplia oposició ciutadanaque inclou l’alcalde de Sant Joan i els partits polítics del’Ajuntament. A partir del 2003, el Tripartit insisteix que cal fer

QQ

«L’Escola Agrària

va ser capdavantera

de les energies

renovables i de

l’agricultura ecològica

a finals dels anys 80,

quan encara

ningú no en

parlava»

L’ENTREVISTA

JORDI SARDANS / Fotos: FRANCESC RUBÍ[email protected]

Jordi Planell PicasGran caminador i coneixedor del patrimoni comarcal, és coautor del llibre 616rutes pel Bages , amb Marc Vilarmau, editat el 2008. L licenciat en P s icologia,des del 2003 es va especialitzar com a terapeuta de l’ins titut Gestalt. F ou regi-dor d’E ducació per ICV a l’Ajuntament de S ant J oan de Vilatorrada. Havia estatprofessor de l’E scola Agrària, on va connectar amb conceptes com l’agriculturaecològica o el medi ambient, amb què després s ’especialitzaria.


una presó. Renuncien a les Torres però la volen fer a l’altre cos-tat de la via, als Lledoners. Davant d’aquesta presa de pèl, dimi-teixo. L’alcalde de Sant Joan explica que quan li van dir que ladecisió de fer la presó era ferma, va oferir aquests nous terrenys,que no sé ni a qui els va comprar ni amb qui els va negociar. Ésclar que es van pagar uns preus desorbitats per aquells terrenys.Ara tenim una finca a les Torres, amb més de 20 hectàrees, queés de la Generalitat i no se sap què se’n farà. Així doncs, tenimuna nova patata calenta al mig del Pla de Bages. Se suposa ques’hauria de generar un debat i consensuar entre el ConsellComarcal, els ajuntaments, i d’altres forces.

—Per què creus que Iniciativa dóna suport que es faci la presóals Lledoners?

—Perquè es pacten una sèrie de qüestions mediambientals,com ara que la presó no es veurà, que hi haurà tota una sèrie demesures correctores... Vaig estar d’entrada dins la Plataformacontra la presó, però després ho vaig deixar perquè era bastantinevitable. El plantejament era: realment calia fer-la aquí? No esqüestionava si s’havia de fer una presó. Amb el temps, hem vistcom una sentència judicial ha deixat clar que no es van fer bé lescoses. Hi va haver presses i pressions molt fortes a l’alcalde deSant Joan. Tot i així, la presó continuarà.

—La teva relació amb l’ecologia també es manifesta en unpprograma de ràdio, oi?

—Sí, engego un programa innovador a la ràdio de Sant Joan,sobre Ecologia i Mediambient, que es diu Ona Verda i que duradel 1994 al 1999. Durant una hora intentava entrevistar personesrelacionades amb ecologia i medi ambient, tenint en compte queera una ràdio local amb una mínima audiència, però tot i així,n’estic satisfet perquè entre d’altres hi havia passat l’alcalde,experts de la Casa de la Natura i del col·lectiu l’Alzina, i gentmolt diversa que estava relacionada amb el medi ambient il’ecologia a casa nostra. També hi feia un recull de premsa idonava dades del Bages. Als informatius havia coincidit ambToni Solanelles –que després va anar a Andorra–, Josep Sallento Toni Mata. Anteriorment, havia fet un programa musicaldurant tres anys i també havia col·laborat en qüestions de meteo-rologia i explicant-hi excursions.

—Quina és la teva relació actual amb la meteorologia?—Tinc recollides totes les dades diàries des de l’any 1990 fins

ara pel que fa als resums de pluja i temperatures. L’any 2000 lesvaig presentar públicament a Sant Joan, i també vam donar aconèixer la xarxa de camins del poble, en aquest cas, conjunta-ment amb Marc Vilarmau.

—Conjuntament, també impulseu la campanya SalvemCollbaix, oi?

—Sí. Era l’any 1995 quan CiU volia potenciar-hi un polígonindustrial. Nosaltres al·legàvem la preservació de l’entorn i delmedi ambient. Recordo que vam recollir més de 1.000 signatu-res en contra de la creació del nou polígon, en un moment en quèencara n’hi havia d’altres per omplir. Des del 1995 fins ara hancanviat molt les infraestructures del Bages.

—Quina és la teva participació en la campanya El Verd desprésdel Negre?

—La campanya l’organitza la diputació de Barcelona arran delgran incendi del 1994 i s’hi adhereixen alguns municipis, comara Sant Joan, que fa una festa i una plantada d’arbres, en lesquals vaig col·laborar. Poc després es fa una caminada populardins la festa de la primavera, organitzada bàsicament per MarcVilarmau i jo. Ja en portem quinze. Es fa cada any l’últimdiumenge d’abril, amb la participació de gent de tot Catalunya.També s’havia fet una pedalada que des de fa cinc anysl’assumeix un club ciclista de Sant Joan.

Caminades—Quan i com et comences a interessar per les caminades?—L’any 1997 es crea GEST, arran que un grup d’amics mun-

ten una triatló a l’embassament de Sant Ponç, a iniciativad’Enric Castells i Joan Bascompte. Després es munta la cursa

del diable, que consistia a pujar Collbaix corrent. Va durar cincanys i vaig començar a col·laborar amb l’entitat en l’organitzaciód’aquests dos actes a partir de 1998. El 2000 proposod’organitzar caminades. Així doncs, GEST organitza un calen-dari programat de caminades, amb l’objectiu de donar a conèi-xer el Bages i les comarques veïnes. Comencem amb els cone-guts i amb el boca orella, les caminades es van estenent. Ara hiparticipen entre 25 i 40 persones i s’han consolidat de tal mane-ra que l’any vinent faran deu anys. Es fan d’octubre a juny, mati-nals (sortim a les vuit del matí i es torna al migdia), i el punt detrobada és el parc de l’Agulla. La darrera sol ser al Pirineu i duratot el dia. En totes hi faig de guia.

—Quins és el principal objectiu del llibre de rutes El Bages apeu?

—Que tot caminant podem gaudir d’una sèrie de llocs quetenim a la comarca i donar a conèixer el nostre ric patrimoni:arquitectònic, industrial i natural. Cada ruta està pensada perpassar per diferents llocs. L’altre objectiu seria intentar fer rutescirculars: sortir d’un punt concret i conegut, com la plaça ol’església d’un poble, fer una volta i retornar-hi. El llibre a mésde descriure la ruta pretén donar a conèixer els elements patri-monials que hi surten, acompanyat d’una petita bibliografia pera les persones que vulguin ampliar els seus coneixements deltema.

—Com us repartiu la feina amb Marc Vilarmau?—Portem anys treballant conjuntament i ens coneixem força.

Ell porta bàsicament les qüestions de patrimoni i jo em cuidomés d’elaborar les rutes i camins. Faig més l’itinerari, mentreque ell es dedica més al vessant artístic. De tota manera, és inter-canviable, ja que ens complementem força bé.

—Quins criteris feu servir a l’hora d’organitzar les vostrescaminades anuals?

—Bàsicament de zona, depenent de l’època de l’any. Perexemple a l’hivern, zones properes al Bages. A la primavera,més cap a zones altes del Berguedà o Ripollès; i a la tardordonem prioritat al paisatge del Montseny, Osona o Moianès. Estracta de conèixer el que hi ha aquí a la vora, on hi hagi elementscom rieres amb salts d’aigua, molins, castells i d’altres elementspatrimonials.

Senyalització—Com valores la senyalització dels camins del Bages?—Hi ha tres tipus de senders homologats per la Federació

d’Entitats Excursionistes: els GR (gran recorregut, de 50 km omés), vermell i blanc; els PR (petit recorregut, de 10 a 50 km),groc i blanc; i els senders locals, de menys de 10 km: verd iblanc. En alguns casos hi ha sobreinformació, per exemple a lescomarques gironines. Fins fa cinc anys a sota Collbaix només hihavia una senyalització que era el GR-3. Després s’hi ha afegitel camí de la Sal, el sender local i unes pintades grogues i negresque ningú no sap ni d’on venen ni on van. De tota manera, alBages trobo bé la senyalització de rutes, arran d’uns projectes,com el camí de Sant Jaume, el dels Maquis, el dels Bons Homes,el de les Colònies, que enllaça amb la Sèquia i d’alguna maneratenim tot el tram del Llobregat des de Manresa pràcticament finsa Sant Quirze de Pedret. En deu anys s’ha disparat el nombre desenyalitzacions de camins perquè hi ha més interès tant pel sen-derisme com per la bicicleta de muntanya.

—Per què les senyalitzacions són molt millors a la Catalunyanord?

—De les senyalitzacions se’n cuida la Federació. Però puc dirque dins la Federació hi ha certes persones que tenen l’exclusiva.A partir d’aquí, ja no puc dir res més. Precisament, algunsd’aquests camins que jo vaig estar dissenyant, tenia temps iganes d’anar-los a marcar, i tant la Federació com la Diputacióem van dir que se’m comunicaria. Quina va ser la meva sorpre-sa quan ja me’ls vaig trobar fets i pintats. Perquè hi ha gent queté les seves influències. Es dóna el cas curiós d’un sender aCollbaix que vaig dissenyar d’una manera i el van marcar d’una

L’ENTREVISTA

altra. Com a mínim m’ho haurien pogut consultar. Aquestescoses passen.

—Què penses quan et trobes amb elements patrimonials aban-donats?

—Que cal cuidar més el que tenim a la vora, encara que nosigui tan conegut ni turístic i potenciar-ho. També penso quecal unificar criteris pel que fa a les senyalitzacions. En concret,al Bages, tenim massa entitats diferents dedicades al turisme,en lloc d’un sol organisme que ho aglutini. No tenim cura delpatrimoni. Sant Pere de Monistrol teníem constància que exis-tia per la zona de la Galera, tot i que estava en ruïnes, però novam trobar cap document que ens ho acredités. Per tant, vamhaver de fer un treball de camp fins que la vam trobar. Hi haermites o forns de maons i de calç en estat d’abandó.Malauradament, els temes de natura, medi ambient i patrimo-ni les institucions els han deixat de banda. Alguns, amb unamica de sort, comencen a fer catàlegs. Però marcar i senyalit-zar està per fer. És una qüestió que està molt deixada, com totsels temes del camp. En tot cas, s’ha fet alguna cosa en aquellesrutes que turísticament poden generar beneficis. A part de lespicabaralles polítiques, quantes subvencions s’han donat perfer projectes i estudis que han quedat als calaixos?

—Al Bages nord hi havia una de les fronteres entre carlins iliberals al segle XIX, de manera que en queden fortificacionsabandonades. Tant costaria indicar-les i endreçar-les?

—Correcte. Estic pensant en els dos fortins que tenim aBalsareny. Un sota del castell, força desconegut, i el de l’altrabanda de la carretera, més visible. Són llocs interessants, peròabandonats com també ho són les torres de telegrafia òptica deCatalunya, estudiades pel manresà Lluís Len, company nostre.Al Bages, n’hi ha a Sant Martí, la Guíxola, vora Sant Pere delBrunet, que és un altre dels grans desconeguts. De mica en micam’he anat aficionant al gran patrimoni que tenim del romànic,els ponts, els pous de glaç. Per sort, cada dia hi ha més conscièn-cia de la importància d’aquests elements patrimonials i gràcies ala gent se n’han recuperat molts. Fa poc, sota les Torres de Falses va recuperar un pou de glaç.

—I les institucions no hi haurien d’estar interessades?—Crec que sí, però és obvi que no s’hi dediquen.—Al Bages, cadascú va pel seu cantó?—I tant! El Consorci del Cardener deixa de banda Cardona,

que va per lliure, ja que no hi ha manera que es posin d’acord.És clar que tenim una comarca amb grans possibilitats, però oncadascú fa la guerra pel seu compte. Montserrat va per lliure, elMoianès es deixa a part, les Valls del Montcau s’ho fan sols iara, Sant Benet, per engruixir més aquests garbuix. Així anem:cadascú pel seu compte i les institucions mirant cap a una altrabanda. Per això en els dos llibres que hem publicat fins arasobre el Bages (2002 i 2008) intentem també donar a conèixerel patrimoni. És obvi que falta una política conjunta de les ins-titucions.

—I de l’Anella Verda, què en penses?—D’entrada, ja és interessant que se’n parli. Si Vitòria o Lleida

la tenen, per què Manresa no? Penso que fins i tot hauríem de lli-gar la seva realització al Pla de Bages, amb la inclusió del Pontde Vilomara, Sant Fruitós, Navarcles, Santpedor i Sant Joan. Hiha espai suficient, encara no urbanitzat, per fer-hi una bona obra.I més quan el PR de Manresa dóna la volta al terme i tenimaquesta possibilitat, malgrat les noves infraestructures. Hi ha untreball interdisciplinari molt important a fer. No n’hi ha prouamb les jornades obertes que va organitzar l’Ajuntament, sinóque cal recollir les diferents sensibilitats: excursionista, ecologis-ta i la dels pocs pagesos que encara tenim al Poal o a Viladordis,on el regadiu és un tresor que no està prou valorat i val la penatenir-lo en compte.

—El bosc del Suanya i la riera de Rajadell, ja els tenim per-duts?

—No. En aquest sentit, la Plataforma Meandre –amb qui hecol laborat– ha fet una bona feina. Malgrat que la Generalitatja ha dictat l’alternativa definitiva i que les obres començaranla primavera vinent, hem aconseguit que no es perdi el bosc delSuanya, però si que passarà un viaducte per dalt i d’algunamanera hi haurà contaminació acústica. L’espai tal i com elconeixem ara ja no hi serà mai més. A la vida, mai res no ésigual. Tot canvia. La pregunta és: a quin preu? Quin territorivolem? Quin Bages tindran els nostres néts? Només es vol quehi hagi natura als parcs naturals?


L’ENTREVISTA

«Es dóna el cas curiós d’un sender aMontserrat que vaig dissenyar d’unamanera i el van marcar d’una altra.Com a mínim m’ho haurien pogutconsultar. Aquestes coses passen»

ordi Planell i Picas neix a Manresa el 18 de juliol de1956. De pares també manresans, Josep i Anna, quefou mestressa de casa. Té una germana, Teresa, quetreballa com a secretària a l’IESE. El seu pare, arajubilat, s’havia dedicat al comerç de pintures, negocique va iniciar el seu avi, Àngel Planell, que l’any

1922 va ser un dels fundadors del Centre Excursionista Avanti de l’atletisme a Manresa. Comença a estudiar l’any 1959 ales Germanetes dels Infants a la carretera de Vic, molt a propd’on vivia, que era al número 25, on al pis de sota hi havia laResidència Sacerdotal. Poc després, als sis anys, passa a LaSalle, que també es trobava a la vora, al carrer dels Esquilets.

el Perfil

J


L’ENTREVISTA

«Vaig tenir una infància totalment marcada per la influènciareligiosa». Al 1972, acabat el Batxillerat Superior al nou edi-fici de La Salle al carrer de la Pau passa a l’institut Lluís dePeguera, on canvia els estudis de ciències pels de lletres. Al1974 ingressa a l’UAB per fer Psicologia. Es llicencia el1979. Paral·lelament va fer feines diverses com fuster, mano-bre, enquestador o treballar a la presa de la Baells (estiu de1975) que construïa l’empresa Hispano Sueca d’Enginyeria:«muntàvem el pou d’ascensors. Volàvem la roca i baixàvem80 metres sota terra, amb un pic i una pala per treure lapedra, durant 8 hores, en què tots teníem les mans ben nafra-des. Hi vaig estar 15 dies, però recordo que d’altres estu-diants que hi anaven, després del primer dia ja no tornaven».

Socialment, entra a l’escoltisme. Més tard ingressa a Trucper influència de mossèn Tuneu, l’any 1974. «Fou una esco-««la de formació que em va influir molt sobretot en les perso-nes de Pep Torradeflot i Jaume Soler, que ja aleshores esta-va especialitzat en la branca de psicologia». Col labora en larevista Temps de Truc, que elaboraven entre d’altres, XavierDomènech, Montse Selga i Rafael Llussà. «Hi faig articles««sobre ovnis i crítica de música i recordo que en una ocasióem van fer declarar a la Guàrdia Civil sobre les activitatsque fèiem a la revista». Elabora un cançoner i participa ensortides, trobades i debats. Participa en l’organització d’unconcert d’Ovidi Montllor i Toti Soler als Carlins, així com enun altre de Lluís Llach. Havia organitzat alguns discfòrumsals locals de Crist Rei.

Esportivament, des de l’any 1974, dins del Club AtlèticManresa, participava en curses de cros i de mig fons, especia-litzat en les de 400 i 800 metres, en la categoria juvenil, «onvam quedar cinquens en uns campionats d’Espanya». Tambéjugava a tennis als Tres Sets i li agradava anar d’excursió icaminar. En l’àmbit universitari, no militava en cap partitpolític, però tenia el carnet de l’Assemblea de Catalunya:«participava en col·lectius que es movien contra la«Dictadura i havia sortit als carrers de Manresa a fer pinta-des i participat en manifestacions, com ara la Marxa de laLlibertat del 1976 (Poble català, posa’t a caminar), en què hihavia muntat recorreguts». També participa en manifesta-cions a Barcelona, com la del febrer de 1976. «Recordo quevam sortir de Manresa amb tren i que les bales de goma emxiulaven a l’orella; fins i tot en queda constància gràfica enuna fotografia de la revista Canigó». També va participar enmanifestacions a favor de la llibertat, l’amnistia i l’estatutd’autonomia. S’implica en activitats socials i lúdiques i assis-teix anualment al Canet Folk i Rock, com també haviacol·laborat puntualment en l’organització de concerts enl’època de la seva efervescència.

El 1979 participa en l’elaboració del cadastre urbà deManresa, contractat per l’empresa SERPLAN. Fa el reciclat-ge de català i entra a l’Escola Agrària, com a col laboradorpagat per hores. A partir de l’any 1985 té contractes. L’any1989, les oposicions li permeten estar fix fins a 1999, «en quèuna baixa per malaltia, em va deixar fora del circuit labo-ral». Aleshores, es dedica de ple a les caminades, que haviainiciat l’any 1990 (Montserrat, Sant Llorenç, però tambéMontblanc, Aconcagua o l’Atlas,) i a partir de l’any 2000 lesmunta a través de GEST (Gestora Esportiva Sociotemàtica) itambé hi fa de guia. Des del 2008 també és un dels organit-zadors de la sortida nocturna a Collbaix, com un acte més dela festa major de Sant Joan.

Des de l’any 1982 viu en parella amb Agnès Comallonga,fins a l’any 2000 en què se separen. Amb ella tenen duesfilles bessones: l’Alba i l’Eva. Desencantat de la política,l’any 1986 passa a viure a Artés, on s’implica més en elstemes d’ecologia, influenciat per Jaume Domingo i d’altres

companys de l’Escola Agrària. Conviuen amb la família deJaume Domingo i Ambrós Àvalos, però en no funcionar, el1987 passen a una casa particular d’Artés i poc després, el1989, a Sant Joan de Vilatorrada. S’implica en la creació del’AMPA de l’escola Collbaix i és president de la seva juntadirectiva. Paral·lelament, col·labora en la Festa Major Infantili El Sidral, on és des dels inicis i encara hi col labora. El 1992participa activament en la campanya Tanquem les nuclears.El 1994 ingressa als Verds, que un any després s’ajunten ambIC a Sant Joan. El 1995 és un dels socis fundadors del’Agrupació Astronòmica de Manresa. Arran del gran incen-di del 4 de juliol de 1994, que destrueix part del Bages i delBerguedà, participa en el programa El Verd després delNegre, de la Diputació de Barcelona. El 1995 va a les llistesmunicipals d’ICV, com a número 2, darrere de ConxitaTarrés, i en surt escollit regidor. Ho serà d’Educació, però el1996 decideix plegar. Continua lligat al grup i es presenta ala llista en tres candidatures fins que l’any 2002 posa fi al seucompromís polític.

L’any 1999 arran d’una crisi personal retorna a la psicolo-gia i es posa en contacte amb l’institut Gestalt de Barcelona,on comença a fer-hi teràpia. Hi fa una formació de quatreanys com a terapeuta fins al 2003. Durant cinc anys practicala bicicleta de muntanya que li permet conèixer molts raconsi camins. A partir del 2002 col labora amb la Diputació deBarcelona i amb el Consorci del Cardener en el disseny i lasenyalització de camins, i en la revista del Consorci (El((Cardener). (Camí de la Sal, Rajadell). L’any 2005, conjunta-rment amb Marc Vilarmau i Lluís Len munten l’exposiciósobre el Centenari del Centre Excursionista de la Comarca deBages al Casino: Cent anys d’excursionisme a Manresa. Delmateix any, és l’autor de la guia-itinerari del camí de la natu-ra Florenci Codina, realitzat a l’escola Collbaix i premiBaldiri Reixach. Ha col laborat amb la revista Descobrir, enl’elaboració de rutes, com la de Castellfollit del Boix. Éscoautor del llibre 16 rutes pel Bages, amb Marc Vilarmau,editat el 2008 Amb el mateix Vilarmau el 2002 ja havienpublicat el primer: Rutes i camins del Bages. Actualment tre-balla en un recull d’itineraris del terme de Sant Joan (LesTorres, Collbaix...) Des de l’any 2000 és membrecol laborador de la delegació al Bages de l’ONG ROKPA(ajut, en tibetà). �

a fotografia és del 30d’agost de 1969, dia prin-cipal de la Festa Major deManresa. Com cada any,l’elenc del Cercle Familiar

Recreatiu (els Carlins) oferia repre-sentacions de sarsuela, de moltabans de l’any 1922. En ocasions enprograma doble i en altres sarsuela iteatre. L’entitat no rebia cap subvenció oficial; anava pel seucompte i risc. Només que l’anunci de les representacionss’inseria dins el Programa oficial.

Representar sarsuela comportava un pressupost extraordi-nari: cantants solistes i professors de l’orquestra, bona partdels quals venien de Barcelona, ja que a l’Escola deMúsica de Manresa, no es cursaven determinats instru-ments. Es va demanar, també, la col laboració del quadreescènic i el cor de l’entitat, a més de la implicació del’Esbart Manresà de Dansaires i de l’anella sardanistaJoventut Sardanista Verge de l’Alba. La sarsuela represen-tada fou la bellíssima i popular Cançó d’amor i de guerra,música de Rafael Martínez Valls i lletra de Lluís Capdevilai Víctor Mora. S’interpretà en la versió completa, en fun-

cions de tarda i nit, i es van totalit-zar 1.332 espectadors.

Quant als solistes es comptà ambla participació de l’exímia sopranoLina Richarte, que l’havia enregis-trat en disc 10 anys abans i repre-sentat unes dues-centes vegades. Enaquesta ocasió, precisament,s’acomiadava d’interpretar-la a

l’escena, per dedicar-se exclusivament a la docència de cant.El reconegut baríton Andreu Viñas, seria l’Avi Castellet, i eljove tenor Jaume Forcada, l’Eloi. Els cantants de la casa M.Dolors Camprubí i Francesc Sala, en els papers de Catrina iBaldiret; i Joan Cot i Josep Isart, Horaci i Ferran, respecti-vament. L’escena comptava amb la regidoria de XavierFrancàs i Albert Vidal. I en Teòfil Martínez, d’apuntador.

L’Esbart Manresà de Dansaires, dirigit per Vicenç Orriols iAntoni Navarro, interpretaren una bella coreografia inspira-da en el preludi musical de l’acte segon, conegut popular-ment com l’evocació al Canigó. El cor de la casa estava for-mat per una cinquantena de cantaires, i l’orquestra la forma-ven catorze professors –sis de Manresa i vuit de Barcelona–tots ells sota la direcció del qui subscriu. �


Text: Ignasi Torras i Garcia - Fotografia: Escena cap al final de l’obra, arxiu particular.

IMATGES DE LA DICTADURA

LL 1969

30


Treballem per donar solucions

- BOTIGA D’ORTOPÈDIA

- ORTOPÈDIA TÈCNICA

- ORTOPÈDIA ESPORTIVA

- SERVEI DE PODOLOGIA

ORTOPÈDIA MAZA

Sant Josep/Tortonyes, 1-3 - MANRESA TEL. 93 873 68 00

Per a anuncis enaquesta revista...

Casa fundada

l’any 1963

PUBLICITAT

C/ Urgell, 38 - Tel. i Fax 93 872 43 86 -MANRESA

Vols saber quèpassa a Manresa?

SSUUBBSSCCRRIIUU--TTEEAALL PPOOUU!!

Obsequia qui vulguis o obsequia't tu mateix amb un anyd'informació i opinió manresana. Nosaltres ens fem

càrrec d'enviar mensualment El Pou de la gallina a qual-sevol lloc del món, només per 3,30 euros per revista

Retalla o fotocopia aquesta butlleta i fes-la arribar a la redacció d’El Pou de la gallina, al carrer de Sobrerroca,26, 1r. 08241 Manresa (Bages). També pots enviar-nos un correu electrònic a l’adreça [email protected]


TASTETS DE MOTOR

ENRIC OLLER I CARBÓ

Mazda 2: Fora complexos

ense abandonar l’essència delsautèntics utilitaris, el Mazda 2 sor-

prèn per l’aprofitament de l’espai interiori la posada en escena estètica. Les ver-sions 2009 s’ofereixen a partir d’una lla-minera paleta de colors, en tres acabatspossibles i amb la pretensió d’esgarraparun 2% del pastis de vendes del segment.

De silueta força esmolada, la carrosse-ria té forma de tascó. Amb una línia decintura que baixa subtilment en direccióal morro per millorar també la ubicaciódels retrovisors i guanyar en visibilitatposterior. Ens ha agradat com els japone-sos han resolt el frontal. La forma de lesòptiques amb quatre llums independentsi l’originalitat del conjunt engraellat-capot, pensat per a proporcionar-li uncoeficient aerodinàmic superior al de lamajoria dels seus competidors. El maqui-llatge dels Mazda 2 ofereix discretes con-cessions a l’esportivitat en formad’aletins, spòilers i alerons al final delsostre. L’Aureola s’encomana a l’interiora través de l’ergonomia i un equipamentque té elements com els llevavidres elèc-trics, el tancament centralitzat, l’aire con-dicionat, els airbags, l’ABS i l’EBD.

La generositat de la distància entre elseixos li proporciona una habitabilitatinterior de les més generoses del seg-ment. Hi caben bé quatre adults de llar-gues cames perquè hi ha prou espai percol·locar els peus per sota el seient queels queda al davant. L’alçada del cotxe,però, pot arribar a comprometre un hipo-tètic increment de passatge. La banquetaposterior és fixa. No es pot desplaçar lon-gitudinalment i això condiciona la capa-

citat del maleter que, amb només 295litres útils i un llindar de càrrega tirant aelevat, no converteix aquest japonès pre-cisament en un referent. En el panell decomandaments, Mazda ha donat protago-nisme al minimalisme per accentuar en -ca ra la sensació d’espai. La major partdels elements són rodons per remarcar elcaràcter desenfadat i juvenil del model.Aplaudim que la guantera inclogui unpràctic revister vertical molt útil si hemde consultar un mapa i el posicionamentelevat de la palanca del canvi, que quedaestratègicament a prop del volant. Hi haforça racons adaptats als petits ob jectesde butxaca i una oportuna connexió mini-jack entre els seients del davant per con-nectar reproductors de so perifèrics.

En l’apartat tècnic els japonesos han fetservir profusament l’acer d’alta resistèn-cia a l’hora de dissenyar l’estructura delcotxe. L’aposta els ha servit per guanyarrigidesa i estalviar rumorositat i pes. Peraixò podem afirmar que el Mazda 2 rut-lla bé en qualsevol circumstància però,especialment, en l’àmbit urbà i en carre-teres secundàries. Amb un esquema desuspensions McPherson al davant i bar-res de torsió al darrere, es guanya equili-bri en la distribució de pesos, més eficà-cia de rodada i s’estalvien bona part deles inclinacions desagradables de la car-rosseria en els revolts. La direcció –elèc-trica i força directa-- contribueix igual-ment a destil lar aquestes bones sensa-cions. La llàstima és que la columna nosigui regulable també en profunditat.

La nova variant dièsel incorpora elCRTD turbodièsel 1.4 common rail de 68

CV. El mateix propulsor que porten elsFord Fiesta i Fusion, el Citroën C2 i el C3o els Peugeot 207 i 1007. Parlem d’unmot or que ha aconseguit rebaixar els cos-tos de manteniment malgrat arribar apuntes de 160 km/h i ser capaç de mante-nir consums mitjans per sota de 6litres en conducció i itineraris combinats.

Aquesta mecànica, unida a una trans-missió manual de cinc velocitats ben des-multiplicada aconsegueix afinarl’aprofitament i convertir el Mazda 2 enun auto divertit de portar en ciutat i encarretera oberta. Per trobar l’excel lèncianomés hauríem d’incrementar la capaci-tat del dipòsit de combustible i incloureentre els indicadors un rellotge per a latemperatura de l’aigua. Un element fran-cament útil per transitar per la geografiapeninsular en plena canícula estival. �

S

Consum i prestacions ajustades per al més petit de Mazda que ara, amb mecànica dièsel,aposta per l’agilitat en tots els fronts. L’utilitari japonès ha deixat de ser un simple compac-te lleuger per convertir-se en un turisme petit que captiva per estampa, preu i consum.

FITXA TÈCNICA Motor: Davanter. 4 cil. en línia.

Turbo. Injecc Comon-Rail.1.399 cc.68 CV dièsel Tracció: Davantera.Canvi: Manual 5 vel. Frens:Discs/tambors. Pes: 980 kg. Vel.màx: 168 km/h. Accel. 0 a 100km/h: 15 s. Consum mitjà: 4,3litres. Preu: 14.100 euros.


la fila cultural

nguany fa 25 anys que aquest ani-mador va morir tràgicament, i es

fan diversos actes per recordar-lo a ell ia la seva tasca. Però qui era exactamentXesco Boix, i què va fer d’importantperquè 25 anys després encara se’lrecordi? Un dels fets que va ser diferen-cial i el va desmarcar de la restad’educadors i pedagogs de la seva èpocava ser un viatge que va fer als EstatsUnits quan tenia només 17 anys. Allà vaentrar en contacte amb la música folkdel moment, que el va influenciar pro-fundament. En concret, un dels perso-natges que més el va impactar vaser Pete Seeger, cantautor iactivista. Curio sament Seegerva dir una vegada que «el plagiés la base de tota cultura». Iaixò és el que va fer exacta-ment Xesco Boix amb la sevamúsica: importar-la. Aquelltipus de música, nova i fresca,era inèdita a Catalunya. Boix,juntament amb el Grup deFolk, es va infuenciar nonomés de Seeger, sinó també deBob Dylan, Joan Baez i PP&M,entre altres. La formació no era ungrup tancat, i entre ells hi haviapersonatges que posteriormentserien puntals de la cançó catalana,com Pau Riba, Àngel Fàbregues,Jaume Sisa, Jaume Arnella, Jordi Pujol,els germans Casajoana, els germansBatiste o la Maria del Mar Bonet.

Però va ser tornant de la mili l’any1971 que Boix va decidir que dedicariala seva música als nens. Així va néixerla formació Ara va de bo, que el cantant

va fundar juntament amb Jordi Roure.Ara va de bo es va convertir en el primergrup d’animació infantil. En XescoBoix se’n va desvincular progressiva-ment al cap de tres anys de la seva crea-ció i de mica en mica va emprendre unacarrera en solitari. Tot i això, mentres-tant va estar vinculat encara a un altregrup, anomenat Els Cinc Dits d’UnaMà, que estava compost de cinc anima-dors que formaven un equip de treball iintercanviaven material, cançons, tècni-ques, i amb qui va fer alguna actuacióconjunta.

Una allau d’homenatgesI fa 25 anys, l’animador ens va deixar

de cop i volta, atropellat per un tren. Perrecordar-lo un quart de segle després, hiha hagut nombrosos actes a diversosnivells. El Tradicionàrius ja el va recor-dar el passat mes de març i properamentel Mercat de Música Viva de Vic pre-sentarà un espectacle que reuneix ungran nombre d’animadors, com JaumeBarri, Oriol Canals, Jaume Ibars, CanCantem o Amadeu Rossell.

Si ens centrem en el Bages, els home-natges que han recordat l’animador nohan estat pocs. Un d’ells va ser en el

Happy Hippy, una festa que preténrecuperar l’esperit folk dels anys

80, que organitza cada any elCAE a Puigterrà i que es va ferel 13 de juny. També aSantpedor es va inaugurar unaplaça el juliol amb el nom deXesco Boix.

El CAE també volia retrehomenatge a la figura del’animador, i és per això quedes de finals de l’any passatl’entitat va impulsar una inicia-tiva que va anar creixent pro-gressivament. Com que es pre-veia que serien diverses les enti-tats manresanes que s’animarien

a organitzar actes, el CAE va volercentralitzar-les i evitar que se sola-

pessin. D’aquesta manera, es vananar aglutinant entitats en una plata-

forma que finalment està formada perImagina’t, la Biblioteca Infantil delCasino, el Centre de RecursosPedagògics, el cicle formatiu d’Ani -mació Sociocultural, el Galliner,l’associació LaceNet i Òmium Bages, apart d’una sèrie d’animadors que s’hi

Xesco Boix va marcartota una generació

E

AALLOOMMAMMAMAMAMAMMA VVIVVIVVIVVIVV LLLILAAALAAAMMAMMAMMAMAMAMMALLAAALAAA

«He arribat a la conclusió que els adults estan tocats del bolet. No tots, sortosa-ment. Els grans diuen mentides, no compleixen la paraula donada, estan gairebéensopits, la imaginació no els funciona, es compliquen innecessàriament la vida…Ras i curt que estan tocats del bolet… Si us plau, no els imiteu pas!». És així que

p g p q

Xesco Boix demanava als nens que fossin nens. Francesc Boix Masramon (1946-1984) va ser un pioner en l’animació a Catalunya.

Il·lustracions: Anna Crespo


han adherit a títol personal. La platafor-ma no ha estat tan sols una manera decoordinar els homenatges, sinó que lesentitats, plegades, han creat diversesaccions conjuntes. «Jo crec que és unamostra de com era el Xesco», explicaNasi Moncunill, responsable del CAE ipromotor del projecte. «Era molt polifa-cètic. Feia contes, cançons, era anima-dor i pedagog. Hi ha molta gent de diver-ses àrees de l’educació i el lleure que s’hippoden sentir identificats: mestres, educa-dors, monitors, músics, animadors,ppedagogs... hi ha una gran llista».

Aquesta plataforma, que no té un nomconcret, ha creat l’auca del Xesco Boix,que es distribuirà properament, ambversos de Joan Vilamala i dibuixos deClara Oliveras. Per altra banda, des del’equip LaceNet, una associació de pro-fessionals de l’ensenyament de lacomarca del Bages estan preparant unprojecte telemàtic al voltant de la figurade Xesco Boix, en què es proposen acti-vitats a diversos centres educatius, compoden ser, per exemple, il·lustrar elsversos de l’auca feta per l’ocasió o aca-bar un conte iniciat a la web. La inicia-tiva culminarà amb una trobada entre elscentres que hagin participat d’aquestesactivitats.

També es faran actes puntuals: el pro-per 1 d’octubre es podrà assistir a la pre-sentació del llibre Xesco Boix: històriade la nostra història, que han escrit con-juntament Lluís Maria Panyella i MariaJosep Hernàndez, que asseguren que ésun apropament fidel i rigorós de la figu-ra de Xesco Boix. El llibre va acompa-nyat d’un CD amb una gravació casola-na que va fer Xesco Boix per ensenyarles cançons del seu repertori a un amicseu. Hi explica com les canta, quinsacords utilitza i comparteix algunesreflexions. L’endemà, 2 d’octubre, aL’hora del conte que organitza laBiblioteca del Casino, Cesc Serrat pre-sentarà els Contes del Xesco. Aquestmateix espectacle també es veurà dinsde la programació d’Imagina’t el 17d’octubre.

El dissabte 24 d’octubre hi haurà elplat fort de l’homenatge manresà, i maimés ben dit, perquè porta com a títolSopa de Pedres. Durant tota la tarda esfaran un seguit d’activitats que, juntes,seran les delícies de tots els nens i nenesque vulguin passar per la Plaça Major.Com en el conte de Xesco Boix, en què

un grup de nens i nenes porten petitsingredients a una olla i aconsegueixenuna sopa boníssima, cada participant,gran i petit, que vulgui ser-ne partícippot aportar el seu granet de sorra per ferun gran homenatge.

L’esculturaLa plataforma ha demanat també a

l’Ajuntament de Manresa la reubicacióde l’escultura de Ramon Oms dedicadaa l’animador, que ara es troba al parc dePuigterrà, per tal que s’instal·li al pati

del Casino. «L’estàtua està perduda enun lloc que no es veu, quan és molt boni-ca», argumentava Nasi Muncunill. Jas’han iniciat converses per veure siaquest canvi és possible.

Tota la informació dels homenatges espot trobar al web xesco.cat, un portalque serveix com una agenda a nivellcatalà de tots els actes que es fan arreuper recordar l’animador. Allà s’hi podentrobar no només les activitats, les dates iels horaris que han planificat les diver-ses poblacions catalanes, sinó quetambé hi ha cançons i contes, la biogra-fia i discografia de Xesco Boix, materialdidàctic, un recull de premsa, un fòrumi una galeria de fotos.

Tot aquest moviment al voltant de laseva figura ens mostra com Xesco Boixva trencar esquemes en els seu momenti va donar un nou impuls a un tipusd’animació infantil que va funcionarmolt bé durant una època. Continua sentun referent per a molta gent que es dedi-ca al lleure o a la pedagogia. Arribava atot arreu: a l’esplai, a l’escola... I ara, hiha una generació que transmet els fillsles cançons i els cassets: hi ha moltspares que han recuperat les cançons dela seva infantesa per tal de transmetre-les als seus Xesco Boix quan tenen fills.Deu ser per aquesta estela entranyableque l’acompanya quan recordem la sevamúsica.

Tot i que, en sentir-lo, les seves can-çons poden haver quedat obsoletes ambel temps, Xesco Boix va ser innovador ala seva època. Per una banda, per lamúsica folk, portada per ell mateix deprimera mà des dels Estats Units. Pelque fa els temes, ell va ser un dels pri-mers d’adreçar als nens el respecte perla natura i per la diversitat. Temes, queavui encara són vigents, i més que mai.A més a més, ell va establir la figura del’animador infantil. Xesco Boix va creartota una tradició.

Quan el recordeu després d’assistir aqualsevol dels actes que l’homenatgen,heu de saber que part de la seva disco-grafia immensa (va gravar 35 àlbums)es pot trobar a les botigues de música.No només això, sinó que si teclegeu elseu nom a iTunes, veureu que les sevescançons estan disponibles i es podencomprar. Sinó, també podeu escoltar-logratuïtament amb Spotify, un programaque permet escoltar cançons en strea-ming de manera gratuïta.�

i mireu entre les pàgines de la revista que teniu a lesmans trobareu, sota el títol Quadern Obert, una pàginade creació artística. D’aquesta col·laboració que apa-reix cada mes a El Pou de la gallina se n’ocupaQuaderns de Taller. Potser ja els coneixeu: és un

col·lectiu artístic pluridisciplinar que integra pintura, dibuix, gra-vat, fotografia, literatura, arquitectura i música. Va néixer ara favint-i-cinc anys, quan un grup d’artistes i creadors de Manresa,convençuts que en l’art hi ha moltes formes d’expressió i moltsllenguatges, es van unir amb lavoluntat d’intercanviar expe-riències i de buscar una plata-forma per mostrar la seva obra.Trobem així, en Quaderns,dues línies de treball: per unabanda és una pu blicació d’obraartística (com ben poques se’ntroben a Ca talunya); i de l’altraés un grup de creadors que esreuneix per al debat, l’intercanvi d’opinions,el treball compar-tit... Ara, commemorant l’aniversari del seu naixement, podemveure’n una exposició al Centre Cultural el Casino, es publica elQuadern número 12 i es duran a terme una lectura de textos lite-raris i un concert. Tot plegat és una ocasió per retrobar o desco-brir aquest col·lectiu, un exemple que grups com aquest són pun-tes de llança i referents per a l’art en ciu tats com la nostra, onjuguen un important paper social i creatiu. �


ART. Maria Camp

Quaderns de Taller

SS omencem una sèrie de comentaris sobre emparella-ments cinematogràfics (curt + llargmetratge), queCineclub Manresa té previst projectar regularmentaquesta nova temporada que comença. La iniciemamb una ressenya retrospectiva, la projecció que vam

poder admirar l’any passat del tàndem que en va fer germinar laidea: El reportero (1975) d’Antonioni, precedida pel curt deljove realitzador de Manresa Carles Muñoz, El fotógrafo (2007).Una combinació realment perfecta. Dues sensibilitats tan allu-

nyades en el temps com prope-res en el sentir i, sobretot, en lamanera de mirar. El cèlebre plaseqüència de set minuts queconclou el film del mestre ita-lià, que s’obre lentament imagistralment a un mónd’incomprensió i desarrela-ment, versus tretze minuts delsintents de comunicació i apro-

ximació d’un fotògraf cap a distintes dones a través de la sevacàmera, que esdevé el símbol d’allò que el manté allunyatd’elles. Un element, la càmera, i el fet de capturar en una imat-ge el que s’amaga darrere la realitat, amb què Antonioni ja juga-va a Blow up (1966)... La bellesa de les imatges acompanya enambdós treballs la ruptura de l’individu amb l’entorn; qui mirano convergeix amb allò que és mirat. A partir del mes d’octubre,més sessions dobles a Cineclub. Us hi esperem. �

CINEMA. Núria Perarnau

Duets d’alçada (1)

CC

rriba la tardor i Manresa ja sabem que a mesura ques’apropa el fred ja pren altres aires. Molt enrere quedael nom romà de Minorisa, ja que amb el pas del temps,la ciutat s’ha anat guanyat, pel seu clima, el sobrenomde Manrússia. Es difícilment aclarible d’on prové

l’inici de l’ús de la paraula, però les males llengües apunten quefou creada després d’algun concert en plena matinada de gelerad’hivern. L’etimologia mai no ha estat confirmada, però podríemassegurar que el mot s’ha constituït a partir de la confluènciad’uns altres dos: Manresa iRússia. La relació musical delconcepte i les anècdotes asso-ciades al tema les guardenalguns exemples curiosos. Peruna banda, l’aparició de la for-mació Men Of Russia (bandamanresana amb membres dePlouen Catxim bes, BoggieDreams i Tupo lev), on el seunom sospitosament, i que els lingüistes lectors em disculpin,guarda un agut vincle fonètic. Per una altra part; molts recordareucom els Antònia Font en una de les seves visites a la capitalbagenca es dirigien al públic amb un: «Bona nit Manrússia». Finsi tot el cantautor d’Albacete Michel Verduras, en la seva estada ala comarca va expressar, a la seva web, que residia a Manrússia.Finalment, sembla que en breu apa reixerà una marca de robaunderground amb el mateix nom. �

MÚSICA. Maurici Ribera

Fred musical a Manrússia

AA mb l’entranyable espectacle ‘L’avi Ramon’ de la com-panyia de Teatre Nu, el dijous 24 de setembre,s’inaugura la temporada a la sala Petita del Kursaal. Unespai que acollirà fins a setze propostes ben diverses, amés a més d’espectacles d’Imagina’t i el cicle de

Lectures Dramatitzades que organitza Manresanad’Equipaments Escènics. La sala Petita va trobant el seu lloc demica en mica. Va consolidant una programació cultural entre set-mana –dimecres i dijous- diversa i de qualitat a la ciutat. Acull

espectacles de petit format queel públic de la Catalunya cen-tral no s’ha de poder perdre.

El fet que el Kursaal tinguésuna segona sala més petita sotala sala gran, polivalent i versà-til, es va considerar semprecom un valor afegit molt im -portant en la recuperació delteatre. Obria un ampli ventall

de possibilitats que avui, dos anys i mig després que el Kursaaltorni a funcionar, ja s’han començat a explorar. Només comen-çat. Perquè la sala petita és un bombó, una joia que cal anarpolint. Aquest estiu, per exemple, se n’ha canviat la disposicióhabitual i ha donat un magnífic resultat en el curs de teatre musi-cal que s’hi va realitzar. De manera que només cal ser agosarati anar explorant totes les seves possibilitats. A poc a poc, peròamb pas ferm.�

TEATRE. Rosa Clarena

Sala Petita, però gran

AA

PROPOSTES


QUADERN OBERT

JOSEP MORRAL


LLORENÇ CAPDEVILA

Matar el dictador

’any 1926, una jove irlandesa, Violeta Gibson, vadisparar contra Benito Mussolini amb tan mala sort(per a ella, és clar) que la bala amb prou feines vafregar el nas del Duce. Si alguna conseqüència vatenir l’atemptat, a banda de l’internament de Violeta

en un sanatori mental, va ser que va posar en evidència la vul-nerabilitat del dictador italià, per més que, segons diuen, vaexclamar als feixistes que l’envoltaven que «les bales passen,pperò Mussolini es queda».

Tot i que el títol hi fa referència, l’última novel la de Lluís-Anton Baulenas, El nas de Mussolini, guanyadora del darrerpremi Sant Jordi, no se centra pas en aquesta anècdota.

La protagonista, Berta Panatis, és una revolucionària comu-nista a qui encarreguend’assassinar un altre dictador,Primo de Rivera, molt menys caris-màtic que el Duce. La novel la,però, se centra en l’espera intermi-nable de la Berta i el seu pare, aBiribil, un poblet de la muntanyaon s’han retirat per no cridarl’atenció. Amb una pistola de platai un grapat de bales, espera pacient-ment el telegrama amb l’ordre decometre l’atemptat. L’ordre, però,no acaba d’arribar. Biribil es con-verteix en una mena de presó i cal-vari, on la Berta no passa de la creudel terme, on va sovint, com el pre-soner que es mira la llibertat des dela finestra de la cel la.

Tot i que està narrada en tercerapersona, la trama es desenvolupa apartir de quatre punts de vista. Iaquest és un dels encerts del llibre,on Baulenas demostra el seu bonofici. Per una banda, naturalment,la Berta Panatis i la seva obstina-ció. Per l’altra, l’Albert Panatis, elseu pare, un vell anarquista, esgu-errat, partidari del diàleg per solu-cionar els conflictes, i a qui tothomconsidera una mena de traïdor per-què va salvar la vida del fill d’unpoderós empresari. En tercer lloc, la Carlota Monrós, una noiaindependent que, atrapada també en aquell poblet de munta-nya, sent fascinació per la Berta Panatis. I, finalment, el vellJoaquim Xernac, el cacic de la zona, amant de la Carlota,ambiciós i sense escrúpols.

En aquesta novel la sobre els ideals, l’obstinació, la pacièn-cia i les contradiccions de les utopies hi trobem, de tant en tant,alguna frase memorable («Estic fatal de la memòria... me’nrecordo massa bé de tot»), i un remarcable ús de les accionssimbòliques, com les engrapades testiculars a què sotmet laCarlota Monrós al seu amant, o les anades obsessives de laBerta fins a la creu del terme. Llàstima que el dibuix de la pro-tagonista, la trajectòria de la qual és sovint paral·lela a la pas-sió de crist, deixi un regust d’inversemblança que, al capda-vall, queda diluït en el conjunt de la trama. �

LLLLUÍS CALDERER

Ismail Kadare

l diari Avui del 24 d’agost, Jordi Coca ens feia saberque, aquesta tardor, el premi Príncep d’Astúries seràconcedit a l’escriptor albanès Ismail Kadare. Nascuta Gjirokastër l’any 1936, no serà pas la primeravegada que rep un guardó important. En efecte, el

2005 obtenia el Man Booker International Prize pel conjuntde la seva obra.

Jordi Coca, gat vell, lúcid i experimentat, considera noméspprobable que el nom de Kadare, amb motiu de l’avinentesa,es posi relativament d’actualitat entre nosaltres. També surt alpas dels redactors de premsa, habitualment indocumentats enaquest aspecte, per recordar que algunes de les novel·les deKadare han estat traduïdes al català i publicades per quatre

diferents editorials de pes en elsdarrers anys.

Però el punt central, i més extens,del seu article, parteix de la sospi-ta que és poc probable que arrandel premi es parli del seu llibreÈsquil, el gran perdedor (aquestno traduït encara, ai!, a la nostrallengua). No es tracta, en absolut,d’un llibre eru dit, sinó que és elresultat d’una llarga experiència delector del gran tràgic grec. Comdiu també Jordi Coca, aquest text«ens apropa de manera clara iactual a conceptes la transcendèn-cia dels quals avui sembla ques’ha esvaït». En definitiva, Kadare«reinterpreta els vells mites ambmots i situacions actuals».

Arribats aquí, hom es pot interro-gar sobre el perquè d’aquest pro-bable silenci. Però, si no coneix elllibre, el llarg comentari que lidedica Coca li’n donarà prou lespistes. Així, quan tracta temes coml’espiral de la violència generadaper la venjança, o bé quan parla dela necessitat que els membres d’untribunal han de ser absolutamentimparcials com a condició bàsica iineludible per garantir la justícia.

A mi, ara m’agradaria d’afegir-n’hi un altre. Com no podia seraltrament, Ismail Kadare ha de fer referència en el seu llibre ales pèrdues de tot tipus que impliquen per a Grècia i Albània elssegles i segles de domini turc. Fins al punt que, en arribar-losl’hora de la independència, el seu poble, tot mirant enrere, espreguntava astorat: «I nosaltres som els gloriosos albanesos?».Aviat, però, anirien descobrint amb sorpresa i meravella quemolt d’allò que es donava per definitivament desaparegutnomés estava colgat, germinant en la foscor, esperant elmoment de poder donar fruit, el qual només podia arribar des-prés de recuperar la condició bàsica i ineludible: la llibertat.

D’ençà que vaig llegir per primera vegada el llibre de Kadaresobre Èsquil, tinc un punt posat a les pàgines on es parlad’aquest tema. No per res, però us asseguro que me les tornaréa llegir el proper 11 de setembre després de penjar la senyera. �

EE

Il·lustració: Dani Hernández Massegú

FANAL DE CUA

Setembre 2009 EL POU DE LA GALLINA 37

Setembre 2009 NÚMERO 152

Ara que ja és setembrei és temps de bons propòsits,el Cul ha omplert els dipòsits

parla clar i es fa entendre...

i repassem els articles de fa unany constatem que, o ens repetim

fins la sacietat, o la nostra Festa Majorva de mal borràs. I és que, any rereany, fem avinent l’escassa qualitat deles nostres festes. Enguany, a més, elsactes festius s’han adaptat a la crisi. I lamanca de pressupost acompanyada deles escasses noves idees han acabatpropiciant un panorama més aviatlleig. La de Manresa és una festa sensecap tipus de personalitat que es basa en

un model caduc i amb sinergies pre-ocupants. La més constatable, la decompetició entre la programació musi-cal oficial i l’alternativa. El resultat: unaiguabarreig de gent transitant amunt iavall de la Muralla amb una programa-ció desordenada de conjunts musicals.A aquestes alçades, potser un primerpas seria posar ordre a la programaciómusical. No tanta cagarel·la, que elsalternatius parlin amb els oficials i quela simultaneïtat sigui lògica. Perquè elferum de porro, el botelló i la venda debarrets ridículs i lluminosos flores-cents es dóna arreu. Aquest és el tristaspecte de la nostra festa.I ja començaria a ser hora de dir quel’art, sense finançament ni mercatpotencial, és menys art. Si no som

capaços d’engrescar cert capital privaten la nostra festa (per molta crisi que hihagi) continuarem oferint un programad’escassa qualitat. Quants actes patro-cinats té la nostra festa? Quin planteja-ment original fem per atraure patroci-nadors? Quines possibilitats d’oferiruna bona imatge tenen els comerços iles empreses en els actes de la festa?Hi ha algun concurs per, per exemple,explotar les barres de bar i garantirmés bon servei i competència? Perquèpotser la Festa Major no és el millormarc per finançar les entitats. Potserque treballin en altres diades més rela-cionades amb la seva activitat. Un bonsacseig del tema no estaria gens mala-ment. I, sinó, no dubteu que l’any queve en tornarem a parlar!�

editorial

Festa caducada

S


va com va llum degàs dura és la vidamaria picassó

a uns dies el col·lectiu La Kletava dur a terme una pedalada

nocturna per protestar contra el roba-tori de bicicletes i instar l’Ajun -tament perquè creï un registre muni-cipal de bicicletes per facilitar-ne laidentificació en cas de robatori.Ignoro si l’acció tindrà els efectesdesitjats, però si més no haurà servitde pretext per recordar una pel lículade culte, El lladre de bicicletes, ambla qual Vittorio de Sica va guanyar elprimer Oscar concedit a unapel lícula estrangera, l’any 1948.

La pel·lícula narra com un treballa-dor en atur troba feina de penjacar-tells per a una distribuïdora cinema-togràfica. Com a requisit, necessitadisposar de bicicleta, que tanmateixté empenyorada, però la recupera acanvi d’empenyorar coixins i llen-çols. Tot just estrenada la feina, imentre Antonio Ricci (el personatgeprotagonista, interpretat per l’actorLamberto Maggiorani) es troba pen-jant un cartell de Rita Hayword aGilda, al centre mateix de Roma, liroben la bicicleta. A partir d’aquí ini-cia, amb l’ajuda del seu fill i amicsescombriaires, una recerca del lladrei la bicicleta pels barris obrers deRoma, fet que permet a De Sica ferun retrat sociològic de la postguerraromana, submergida en la pobresa, la

insolidaritat i la difícil lluita per lasupervivència.

Al final, després de múltiples peri-pècies en què aconsegueix atrapar ellladre però no recuperar la bicicleta,decideix –per no perdre la feina–robar una bicicleta prop del camp defutbol on el Mòdena s’enfronta alRoma. Però tot seguit l’atrapen il’apallissen davant del seu fill, que eldefensa com pot, però l’amo de labicicleta se’n compadeix i decideixno denunciar-lo. Pare i fill es perden,agafats de la mà, enmig de la multi-tud que surt del camp de futbol.

Revista al cap dels anys, El lladrede bicicletes, film senyera del neor-realisme italià, continua sorprenentper la seva senzillesa clàssica. Fidelal seu credo de cinema pur (és a dir,sense actors professionals ni sofisti-cades posades en escena), De Sica varebutjar l’oferta del gran productorde Hollywood, David O. Selznick, definançar-li el rodatge a canvid’incorporar Cary Grant com a prota-gonista. De Sica i Zavattini,l’excel lent guionista, van preferirconfiar el paper a un anònimLamberto Maggiorani, un treballadord’una fàbrica d’armament que, tempsdesprés, en tancar l’empresa, vaintentar sense èxit fer-se un lloc almón del cinema. �

Lladres de bicicletes

F


l’homenot de la pipades de la butaca d’en Voltaire

Dubtes d’estiua estat un agost que la xafogorm’ha obligat a posar la butaca sota

un arbre que fes ombra, ja que som d’unaterra de secà, el soroll dels grills em dei-xen les orelles eixordides i el sol en plenaefervescència em fa deixar els ulls migclucs. El cava, ben fresc ajuda a mantenirel cap amb una sensació, subjectiva, derealitat extrema i deixa que es lliurin lesidees, en quedar, per l’efecte de les bom-bolles, lliure l’escorça cerebral, els pen-saments… flueixen.

De petit els pegats Sor Virgínia, apli-cats sobre la pell, ajudaven a esmorteirel dolor, som d’una generació delspegats i ara que homenots de la mevageneració ocupen llocs de poder igovern, penso que a part dels reflexesdels feixisme, ens vam acostumar aposar pegats als problemes i que, enaquesta època de crisi, els pegatsesmorteixen els problemes però no elssolucionen.

Per exemple, el pegat del plad’ocupació econòmica als Ajuntaments.Si fem un tomb pel passeig, a quinesempreses de la nostres comarques s’han

adjudicat? O només serveix perquèestadísticament no hi hagi més nombred’aturats. Ha generat riquesa i ocupacióper al Bages? El Passeig de Manresatindrà les voreres asfaltades i les butxa-ques plenes per a empreses grans que,en el millor dels supòsits, subcontractena empreses locals. Tornem a entrar en eljoc de les comissions econòmiques, quede manera ben legal, es queden elsintermediaris sense aixecar-se dela cadira els accionistes degrans empreses.

Altres pegats tenen rela-ció amb l’espera, ben llar-ga de la sentència delTribunal Constitucional.Portem una segona quin-zena d’agost posant-nospegats i buscant Plans B,en el cas d’una retalladaa l’Estatut. Si les cosesvan com sembla ens cal-drà un pegat amb la SorVirgínia i la Morenetaincloses. De fet la nostrePatrona de color (hem demantenir la correcció queens marquen) ja va feruna bona feina responent

a la sol·licitud d’un conseller pressupo-sadament agnòstic.

Tinc la desagradable sensació denecessitar un pegat a tot el meu cos, depatir un desgovern vergonyós, que hi hasituacions en les quals cal començar lacasa per la teulada i llavors la incertesaminvarà. Incertesa que genera angoixai… bé aquest és tema per una altre

fumada de pipa. �

H

ressons ciutadans àlies


bugada al pou

HomenatgeComenço el repàs bimestral d’aquest

número amb un homenatge sincer en elqual em limito a fer de mer missatger. I ésque, arran de la publicació el passat mesde juny de l’entrevista amb DolorsMolist, en la qual es desprenia certa tris-tor i sensació de solitud ara que, desprésd’un llarg periple vital, s’ha establertdefinitivament a Manresa, el seu compa-ny del casal d’avis de la Generalitat delcarrer de Circumval·lació, Josep Plans,ens ha fet arribar els següents versos:

Per tu, Dolors

Ets una dona valentai has recorregut mig món,Dolors et van posar al néixer,i de cognoms, Molist Colom,a tots nosaltres ens deixesla millor amistat del món.

Noranta-dos anys tens de vida,viscuts amb molts d’entrebancs,ara assossega’t, reposa...No ho veus... que tens molts companys?

Sols has de pensar una cosa:Sumar anys no vol dir res,i al Casal, mai faràs nosa,tots t’estimem... Què vols més?

Tens un passat que és molt dignei un present engrescador.Afronta amb fe la vida,segueix lluitant, sense por.

França, Algèria i Catalunyahan sigut com casa teva,també has conegut les guerresa les nacions d’allà on eres.

I França va ser per tula mare i la mainadera,la terra que et va acollir,però Catalunya t’espera...

Enyores aquella terra,la que mai oblidaràs,però has tornat a Catalunyai ara mai més marxaràs.

Tens més amics dels que et pensesi no et deixarem marxar,i els homenatges demostrenque no et deixem d’estimar.

Ja és hora que reconeguisque el Casal és nostra casa,vine amb nosaltres, no ens deixis...i dóna’ns una abraçada.

Fins sempre.

Del teu amic Josep Plans

Per cert, que en l’entrevista publicada aljuny vam rebatejar el poeta (que apareixrecitant en la fotografia adjunta al text)com a Josep Valls, quan el seu cognomreal és Plans. Serveixi aquest espaitambé de fe d’errades.

Notícies contradictòries

El segon tema de bugada fa de malcomentar perquè és un afer subjudice queun magistrat haurà de resoldre valorantuns fets plens de contradiccions. Lesmateixes que em van sorgir quan uncompany em va convidar a llegir l’articleque reproduïm en part del diari Regió7 elpassat 3 de juliol. El diari va titular:Denúncies mútues entre un policia locali un activista antiracista senegalès, des-prés que, un episodi confús relacionatamb el mal estacionament del vehicle deYoussouph Djibril, va portar al’enfrontament d’aquest amb un agent depolicia que li recriminava que estava obs-truint l’entrada a l’aparcament destinat ala Policia Local al carrer de Santa Llúcia.Primer matís, el policia en qüestió anavaencara de paisà i havia de començar la

jornada després d’aparcar el cotxe al pàr-quing. Malgrat tot, va immobilitzar elsenegalès i va cridar reforços adduint quel’havia atacat. Anava tard? Va posar-senerviós en veure que no podia entrar algaratge? Qüestions que queden a l’aire.Segon, «l’activista antiracista senega-les», cito Regió7, és el president del’ONG Vents de l’Àfrica Negra i membredel Consell Municipal de Solidaritat iImmigració com publicava el mateixdiari el dimarts 30 de juny, després de lacelebració del sisè aniversari de l’entitat iel seu trasllat al casal Flors Sirera. Pertant, la qualificació d’activista antiracis-ta em sembla gairebé pejorativa, davantde l’actitud d’un agent fora de servei.Totes aquestes consideracions em sorgei-xen només llegint el titular de la notícia.No m’agradaria fer judicis paral lels,però tot plegat fa una ferum molt lletja.

Correus s’enfonsaTambé a principis del passat mes de

juliol, just quan només feia quinze diesque s’havia posat en marxa el servei alreformat edifici de Correus, els funciona-ris es van trobar amb una sorpresa majús-cula. Un dilluns a primera hora, vanobservar estupefactes com tres plaquesdel sostre del vestíbul de l’edificis’havien desprès des dels vuit metresd’alçada que separen la part altra del’edifici de l’espai on solen organitzar-seles tradicionals cues d’usuaris. Una de lesplaques, de dimensions considerables, vacaure de punta. Afortunadament, el des-preniment es va produir entre la tarda dedissabte i el transcurs del diumenge,moment en el qual l’oficina roman tanca-da. No em vull ni imaginar la tragèdia, siaquest incident s’hagués produït en hora-ri d’atenció al públic. El dilluns en qües-tió, l’oficina va estar tancada quatre horesper motius de seguretat. Tenint en comp-te que només feia dues setmanes ques’havia entregat l’obra, als responsables

de Dragados (i el conjunt d’empresessubcontractades que van treballar en lareforma) els hauria de caure la cara devergonya després d’aquest incident. Imés, tractant-se d’un edifici tan concor-regut. La premsa local va esbandir eltema amb un breu a les pàgines de Fetdivers. Amb aquestes línies, un servidordenuncia la poca professionalitatd’alguns, fins i tot quan treballen en ins-tal lacions d’ampli ús públic, on una erra-da constructiva pot propiciar veritablescatàstrofes. En aquest cas, per fortuna, totva quedar en una anècdota.

Bústies obstruïdesI continuant amb els sempre insòlits

esdeveniments que succeeixen al serveide Correus de la nostra ciutat, una amablelectora em fa arribar una foto de la façanaexterior de l’edifici on encara romanentapiades les tradicionals bústies per dipo-sitar-hi el correu. L’ús d’aquestes bústiesva quedar cancel·lat coincidint amb l’inicide les obres de reforma de l’oficina, peròun cop restablert el servei en les depen-dències habituals –el dia 16 de juny!–,potser ja seria hora que es recuperessin elsforats on deixar cartes i impresos.Havent-hi bústies per tota la ciutat, noentenc com Correus pot prescindird’aquest servei a la seva mateixa oficina.

Bolígraf premonitori?Canvio d’àmbit per entrar en l’apartat,

diguem-ne, cultural. En el concertd’instruments de la Mediterrània, que vainaugurar l’exposició de Caixa Manresaa la Plana de l’Om, el gran músic EduardIniesta va voler fer una demostració decom es toca una guitarra polsant les cor-des i va fer servir un bolígraf que es vatreure de la butxaca. Però immediata-ment va demanar disculpes, mirant cap aon hi havia el president de CaixaManresa, Manel Rosell, perquè el boliera de Caixa Catalunya. Per uns segonsva fer el gest de demanar-los si en tenien

un de la casa, però tot va acabar en ria-lles. Qui sap si la brometa de l’atzaraugura la rumorejada fusió de les duesentitats bancàries.

Joventut dauradaI seguint amb les fusions, la instantània

que publiquem i que acaba la bugadamensual en mostra una de ben insòlita.En el transcurs de la Festa MajorAlternativa cada nit hi ha hagut ins-tal lades les parades i barres dels dife-rents col lectius organitzadors a la plaçadel Mercat dePuigmercadal. En lainstantània es veu lapart superior d’un delsestands que funciona debarra durant la nit, ambl’eloqüent lema de «Eljovent follem, el joventtriem». Però, és clar,durant el dia, un coparraconats els sortidorsde cervesa i el paper defumar, el panorama dela plaça és un pèl dife-rent. I de jovent, mésaviat no n’hi ha gaire.En tot cas, jutgeu-hovosaltres mateixos.

Recordant en XescoEn aquests mateixa revista publiquem

un reportatge de la jove periodista AlomaVilamala, sobre els actes que es faran aManresa per recordar la figura de XescoBoix, desaparegut ara fa 25 anys. És peraixò que em fa gràcia de reproduir enaquest espai una de les fotos recuperadesrecentment pel seu pare, el nostrecol·laborador i bon amic Joan Vilamala,cantant amb en Xesco a l’escola rural deMasies de Roda, l’any 1972. Un recordmolt bonic i oportú, certament. �


quintí torra cordons

Aquest és un espai obert a la col·laboració dels lectors.Feu-nos arribar les vostres notes a l’Apartat de Correus

1, de Manresa, o bé a l’adreça electrò[email protected].

envolguts germans i germanes. Aquest estiu m’he dedi-cat a inventariar els impostors i impostores de la ciutat.

L’impostor, segons el diccionari, és aquell que cercad’enganyar assumint un caràcter, un títol, etc, que no és elseu. I, a fe de Déu, que la ciutat en té una bona pila. A cadaformulació podeu respondre: «que Déu els tingui en la sevaglòria». Comencem pels que si no fossin regidors del’Ajuntament no podrien treballar enlloc. Els que viatgen al’Índia per conèixer les penúries del Tercer Món i no tolerenel magribí que viu a la mateixa escala. Els urbanistesd’avantguarda que no són capaços d’anar més enllà de la geo-metria i la làmpada rovellada. Els melòmans amb local propique no paguen més de 40 euros als músics. Els que es diuenmúsics i encara no han trobat cap harmonia al pentagrama.Els artistes de circ que demanen espais amplis per (només!)fer caure les massesde foc des de mésamunt. Els intel·lec -tuals de segona quemalviuen a Barce -lona i a Manresavolen una catifa ver-mella. Els que volenviure de veure vi bo ibrinden amb CocaCola. Els que paguenreligiosament laquota del gimnàs ivan a comprar eldiari amb cotxe. Elspropietaris de gossosamb pedigrí quetenen menys educa-ció i civisme que unciutadà per petaner

que sigui. Els que conviuen amb un gos pelut amb millorhigiene corporal que ells mateixos.

Els ideòlegs de ciutat que projecten grans esdevenimentsmentre s’escaquegen de la feina a l’empresa que els paga. Elsfuncionaris que desatenen els usuaris jubilats mentre esperen laseva jubilació. Els empresaris de primera fila que projecten elfutur basant-se en el nepotisme sicilià més sagnant. Els ecolo-gistes llibertaris que busquen bolets amb GPS i convoquen tra-vesses amb 3G. Els cibernètics enganxats al Facebook que nosaluden ni el seu cosí per la Festa Major. Els periodistesd’investigació que aixequen notícies explicant obvietats amani-des des de la redacció. Els venedors de droga importada que esdefensen dient que l’únic delicte derivat de les seves accions ésel racisme. Els presumptes malalts de pròstata que després detan anar i venir del lavabo porten la nàpia enfarinada. Els ani-

madors de la vidasocial i cultural quemés que crear il·lusiógeneren dèficit pú -blic. Els entesos en elsetè art que un dia fande cronistes i crítics il’altre d’entrevistatsen exclusiva. Els quepinten les façanesamb aerògrafs pagatsper progenitorsvotants del PP. Elsagents policials quefan els ulls tan gros-sos com la bossa de laseva testiculina. Es -pe rem que l’Altíssimels tregui la bena delsulls. Amén. �


epitafi mossèn gudiol

Impostors

B

i l b d l P i, q g

Ni acaben ni acabaran,si el que han fet ara desfan.

Aviat tindrem tramviai ja no caldrà anar a peudes de l’Estació de busosa l’escala de la Seu.

La plaça Onze de Setembrenecessita un bon rentatja que els brètols, els de sempre,un cop més l’han embrutat.

na tal Cristina Vaca,que té una ferreteria

davant seu no vol la caca.Ves qui la hi vol avui dia!

Les nostres autoritatsno varen ser puntualsi es van endur una xiuladade les més fenomenals.

És allò que diu la ditaque ni per Festa Majores pot repicar una micai anar a la processó. �

lo gaiter del calders

A Ui, les obres del Passeig,mai no acaben, quin mareig!

C/ Urgell, 35 - Tel. 93 872 99 97MANRESA

Aromateràpia - Espelmes aromàtiques

Objectes de regal i decoració...

Objectes de decoració - Florsartificials - Moble auxiliar

FINANCEM LA SEVA COMPRA

FINS A 12 MESOS SENSE INTERÈS

EL PATRIMONI CULTURAL

DE MANRESA

sostenibilitat necessària m - el pou digital · endreçar el planejament urbanístic és vital per...

Documents