mÒdul i tema 5 : administraciÓ municipal....5.1.3.- competències en l’aprovació del...

25
MÒDUL I TEMA 5 : ADMINISTRACIÓ MUNICIPAL. GUIÓ: 5.1.- Competències Municipals: 5.1.1.- El Municipi. 5.1.2.- Competències Municipals. 5.1.3.- Competències en l’aprovació del planejament urbanístic. 5.2.- Organització administrativa municipal. 5.2.1.- Els òrgans de govern. 5.2.2.- El personal al servei dels ens locals. 5.3.- El finançament de l’Administració municipal. Llei 39 / 1988 d’Hisendes Locals. 5.3.1.- Recursos de les hisendes locals. 5.3.2.- El pressupost municipal d’ingressos i despeses 5.1.- Competències municipals. 5.1.1- El municipi .- Definició: El municipi és l’ ens o entitat administrativa bàsica de l’organització territorial de l’administració pública de l’Estat, basat en els vincles de veïnatge (nucli de població), convivència , participació i subsistència autònoma per a la autogestió dels seus interessos amb personalitat jurídica plena. L’òrgan de govern de la corporació municipal és l’Ajuntament, amb caràcter representatiu i democràtic format pels regidors escollits per sufragi universal, els quals escullen l’Alcalde President de la corporació. .- Caràcters bàsics: Ens públic territorial bàsic (competent només en l’àmbit del seu terme municipal des de 1833) integrat en l’estructura territorial de l’Estat, dotat d’autonomia (amb personalitat jurídica i capacitat plena) per a la gestió dels seus interessos (compliment de les funcions encomanades i amb suficiència d’ingressos). .- Elements : Territori (terme municipal ), població ( empadronament dels residents i transeünts) i organització municipal. .- Regulació jurídica bàsica: Estat : . Llei 7/1985 de 2 d’abril reguladora de Bases de Règim Local i Text Refós RDL 781/1986 de 18 d’abril. Llei 39/1988 reguladora de les hisendes locals. La Llei 30/2007 de Contractes del Sector Públic (LCSP ). . Reglaments de Bens (13 juny 1986), de Població i Demarcació territorial (11 juliol 1986), d’Organització , funcionament i Règim Jurídic 28 novembre 1986)..... Legislació específica en matèries competencial: lleis d’Urbanisme (1975,....), de Procediment Administratiu (1992), d’Expropiació Forçosa (1954), Reglament d’Activitats, .... . Organització i funcionament: ROM Reglament d’Organització Municipal propi de cada entitat. CC AA. Catalunya : Ll 8/ 1987 de 15 d’abril Municipal i de Règim Local de Catalunya i el text Refós de la Llei DL 2/2003 de 18 d’abril . Reglament d0Obres, Activitats i Serveis del ens locals, ROAS, Decret 179/ 1995 de 13 de juny . 5.1.2.- Competències municipals : DL 2/2003. Les competències municipals poden ser pròpies (exclusives del municipis), impròpies (delegades al municipi per un altre administració), indistintes

Upload: others

Post on 02-Feb-2021

8 views

Category:

Documents


0 download

TRANSCRIPT

  • MÒDUL I TEMA 5 : ADMINISTRACIÓ MUNICIPAL. GUIÓ: 5.1.- Competències Municipals: 5.1.1.- El Municipi. 5.1.2.- Competències Municipals. 5.1.3.- Competències en l’aprovació del planejament urbanístic. 5.2.- Organització administrativa municipal. 5.2.1. - Els òrgans de govern. 5.2.2.- El personal al servei dels ens locals. 5.3.- El finançament de l’Administració municipal. Llei 39 / 1988 d’Hisendes Locals. 5.3.1.- Recursos de les hisendes locals. 5.3.2.- El pressupost municipal d’ingressos i despeses 5.1.- Competències municipals. 5.1.1- El municipi .- Definició: El municipi és l’ ens o entitat administrativa bàsica de l’organització territorial de l’administració pública de l’Estat, basat en els vincles de veïnatge (nucli de població), convivència , participació i subsistència autònoma per a la autogestió dels seus interessos amb personalitat jurídica plena. L’òrgan de govern de la corporació municipal és l’Ajuntament, amb caràcter representatiu i democràtic format pels regidors escollits per sufragi universal, els quals escullen l’Alcalde President de la corporació. .- Caràcters bàsics : Ens públic territorial bàsic (competent només en l’àmbit del seu terme municipal des de 1833) integrat en l’estructura territorial de l’Estat, dotat d’autonomia (amb personalitat jurídica i capacitat plena) per a la gestió dels seus interessos (compliment de les funcions encomanades i amb suficiència d’ingressos). .- Elements : Territori (terme municipal ), població ( empadronament dels residents i transeünts) i organització municipal. .- Regulació jurídica bàsica: Estat : . Llei 7/1985 de 2 d’abril reguladora de Bases de Règim Local i Text Refós RDL 781/1986 de 18 d’abril. Llei 39/1988 reguladora de les hisendes locals. La Llei 30/2007 de Contractes del Sector Públic (LCSP ). . Reglaments de Bens (13 juny 1986), de Població i Demarcació territorial (11 juliol 1986), d’Organització , funcionament i Règim Jurídic 28 novembre 1986)..... Legislació específica en matèries competencial: lleis d’Urbanisme (1975,....), de Procediment Administratiu (1992), d’Expropiació Forçosa (1954), Reglament d’Activitats, .... . Organització i funcionament: ROM Reglament d’Organització Municipal propi de cada entitat. CC AA. Catalunya : Ll 8/ 1987 de 15 d’abril Municipal i de Règim Local de Catalunya i el text Refós de la Llei DL 2/2003 de 18 d’abril . Reglament d0Obres, Activitats i Serveis del ens locals, ROAS, Decret 179/ 1995 de 13 de juny . 5.1.2.- Competències municipals : DL 2/2003. Les competències municipals poden ser pròpies (exclusives del municipis), impròpies (delegades al municipi per un altre administració), indistintes

  • (exercides indistintament per varies administracions) o mixtes (exercides simultàniament per l’Ajuntament i un altre administració) Article 66 Competències municipals i locals 66.3 El municipi té competències pròpies en les matèries següents: a) La seguretat en llocs públics. b) L'ordenació del trànsit de vehicles i de persones en les vies urbanes. c) La protecció civil, la prevenció i l'extinció d'incendis. d) L'ordenació, la gestió, l'execució i la disciplina urbanístiques ; la promoció i la gestió d'habitatges; els parcs i els jardins, la pavimentació de vies públiques urbanes i la conservació de camins i vies rurals. e) El patrimoni historicoartístic. f) La protecció del medi. g) Els abastaments, els escorxadors, les fires, els mercats i la defensa d'usuaris i de consumidors. h) La protecció de la salubritat pública. i) La participació en la gestió de l'atenció primària de la salut. j) Els cementiris i els serveis funeraris . k) La prestació dels serveis socials i la promoció i la reinserció socials. l) El subministrament d'aigua i l'enllumenat públic, els serveis de neteja viària, de recollida i tractament de residus, les c lavegueres i el tractament d'aigües residuals. m) El transport públic de viatgers. n) Les activitats i les instal·lacions culturals i esportives , l'ocupació del lleure, el turisme. o) La participació en la programació de l'ensenyament i la cooperació amb l'administració educativa en la creació, la construcció i el manteniment dels centres docents públics ; la intervenció en els òrgans de gestió dels centres docents i la participació en la vigilància del compliment de l'escolaritat obligatòria. Art 67 Serveis mínims Els municipis, independentment o associats, han de prestar, com a mínim, els serveis següents: a) En tots els municipis : enllumenat públic, cementiri, recollida de residus , neteja viària, abastament domiciliari d'aigua potab le, clavegueres, accés als nuclis de població, pavimentació i conservació de les vies públiques i control d'aliments i begudes. b) En els municipis amb una població superior als cinc mil habitants , a més: parc públic , biblioteca pública, mercat i tractament de residus . c) Als municipis amb una població superior als vint mi l habitants , a més: protecció civil, prestació de serveis socials, prevenció i extinció d'incendis i instal·lacions esportives d'ús públic. En matèria de protecció civil, han d'elaborar els plans bàsics d'emergència municipal i els plans d'actuació i plans específics, en el cas que estiguin afectats per riscos especials o específics. En matèria de serveis socials, el finançament ha d'incloure els serveis socials de la població establerts legalment com a obligatoris.

  • d) Als municipis amb una població superior als trenta mil habitants , a més: el servei de lectura pública de manera descentralitzada, d'acord amb el mapa de lectura pública. e) Als municipis amb una població superior als cinquanta mil habitants , a més: transport col·lectiu urbà de viatgers i protecció del medi, servei de transport adaptat que cobreixi les necessitats de desplaçament de persones amb mobilitat reduïda. També han de prestar aquest servei tots els municipis que siguin capital de comarca. Article 71 Activitats complementàries 71.1 Per a la gestió dels seus interessos, el municipi també pot exercir activitats complementàries de les pròpies d'altres administracions públiques i, en particular, les relatives a: a) L'educació. b) La cultura, la joventut i l'esport. c) La promoció de la dona. d) L'habitatge. e) La sanitat. f) La protecció del medi. g) L'ocupació i la lluita contra l'atur. h) Els arxius, les biblioteques, els museus, els conservatoris de música i els centres de belles arts. i) El foment de les estructures agràries i la prestació de serveis d'interès públic agrari. 71.2 Per a la realització d'aquestes activitats, els municipis poden exercir les potestats d'execució que no estiguin atribuïdes per la legislació a altres administracions públiques, inclosa, si s'escau, la de dictar reglaments interns d'organització dels serveis corresponents. 5.1.3.- Competències en l’aprovació del planejament urbanístic (DL 1/2010 Text refós de la Llei d’Urbanisme DOG 5 d’agost 201 0) Subsecció segona

    Aprovació definitiva de les figures del planejament urbanístic Article 79 Competències del conseller o consellera de Política Territorial i Obres Públiques 1. Correspon al conseller o consellera de Política Territorial i Obres Públiques l’aprovació definitiva de: a) Els plans directors urbanístics i les normes de planejament urbanístic, amb l’informe previ de la Comissió d’Urbanisme de Catalunya. b) Els plans d’ordenació urbanística municipal i els programes d’actuació urbanística municipal, si es refereixen a municipis de més de 100.000 habitants, amb l’informe previ de la comissió territorial d’urbanisme competent. c) Els plans i els programes urbanístics plurimunicipals, en els supòsits següents: Primer. Si han estat tramitats per les comissions territorials d’urbanisme. Segon. Si algun dels municipis que hi siguin compresos té més de 100.000 habitants. Tercer. Si l’àmbit territorial del pla o el programa afecta més d’una comissió territorial d’urbanisme. d) Els plans parcials urbanístics de delimitació , si és competent, d’acord amb el que estableix la lletra b, per aprovar el pla d’ordenació urbanística municipal corresponent.

  • e) Els plans especials urbanístics a què es refereix l’article 67.1.e, quan tenen el

    caràcter d’autònoms. Si en el termini d’audiència establert per l’article 85.8, l’ajuntament afectat manifesta disconformitat amb l’emplaçament escollit per implantar una infraestructura o element d’interès supramunicipal, llevat que aquest emplaçament vingui predeterminat per una figura de planejament territorial, sectorial o urbanístic general, o per una decisió del Govern, la resolució definitiva de l’expedient s’ha d’adoptar amb l’informe previ del departament competent per raó de la matèria i de la Comissió d’Urbanisme de Catalunya, amb la finalitat de ponderar els interessos públics que concorren. 2. Si en la tramitació d’una de les figures de planejament a què es refereix l’apartat 1 no hi ha intervingut la comissió territorial d’urbanisme corresponent, l’aprovació definitiva de la figura requereix un informe previ a càrrec de la dita comissió, que l’ha d’emetre en el termini de dos mesos, o, si l’àmbit territorial del pla n’afecta més d’una, a càrrec de la Comissió d’Urbanisme de Catalunya, que l’ha d’emetre en el termini de tres mesos.

    Article 80 Competències de les comissions territorials d’urbanisme Correspon a les comissions territorials d’urbanisme l’aprovació definitiva de: a) Els plans d’ordenació urbanística municipal i els programes d’actuació urbanística municipal l’aprovació definitiva dels quals no correspongui al conseller o consellera de Política Territorial i Obres Públiques. b) Els plans especials urbanístics a què fa referència l’article 67.1.d, els plans de millora urbana i els plans parcials urbanístics en el cas que els ens locals no tinguin atribuïda o no hagin d’exercir aquesta competència, d’acord amb el que estableix aquesta Llei. c) Els plans especials urbanístics a què fan referència les lletres a, b, c i f de l’article 67.1 i els plans especials urbanístics a què fa referència la lletra e) de l’article 67.1 l’aprovació definitiva dels quals no correspongui al conseller o consellera de Política Territorial i Obres Públiques d) Els plans i els programes urbanístics plurimunicipals l’aprovació definitiva dels quals no correspongui al conseller o consellera de Política Territorial i Obres Públiques. e) Els plans parcials urbanístics de delimitació que no correspongui aprovar al conseller o consellera de Política Territorial i Obres Públiques.

    Article 81 Competències dels ajuntaments 1. Correspon als ajuntaments, sens perjudici del que estableix l’article 77.7, un cop vist l’informe de la comissió territorial d’urbanisme competent, l’aprovació definitiva de: a) Els plans parcials urbanístics que afecten llur terme municipal i que són promoguts d’acord amb les determinacions d’un pla d’ordenació urbanística municipal o d’un programa d’actuació urbanística municipal. b) Els plans de millora urbana que afecten llur terme municipal i que són promoguts d’acord amb les determinacions d’un pla d’ordenació urbanística municipal o d’un programa d’actuació urbanística municipal. c) Els plans de millora urbana a què fa referència l’article 70.4, in fine, sempre que el municipi tingui un pla d’ordenació urbanística municipal o un programa d’actuació urbanística municipal i que no s’alterin ni els usos principals, ni els aprofitaments i les càrregues urbanístiques, ni l’estructura fonamental del planejament urbanístic general. d) Els plans especials urbanístics a què fa referència l’article 67.1.d que afecten llur terme municipal, sempre que es tracti d’equipaments comunitaris d’interès exclusivament local i que siguin promoguts d’acord amb les determinacions d’un pla d’ordenació urbanística municipal o d’un programa d’actuació urbanística municipal. e) Els plans parcials urbanístics de sectors d’urbanització prioritària.

  • 2. En els supòsits de l’apartat 1, la competència dels ajuntaments s’estén a les modificacions dels plans que l’Administració de la Generalitat hagi aprovat definitivament amb anterioritat. 3. Els ajuntaments poden determinar en el pla d’ordenació urbanística municipal o en el programa d’actuació urbanística municipal que l’Administració de la Generalitat exerceixi les competències a què fan referència els apartats 1 i 2. 5.2.- Organització administrativa municipal. 5.2.1.- Els òrgans de govern. Article 47 Govern i administració municipals 47.1 El govern i l'administració municipals corresponen a l'ajuntament, integrat per l'alcalde o batlle i els regidors. Article 48 Òrgans del municipi 48.1 L'organització municipal es regeix per les regles següents: a) L'alcalde, els tinents d'alcalde i el ple existeixen a tots els ajuntaments. b) Hi ha una comissió de govern als municipis amb una població de dret superior a cinc mil habitants i en els de menys quan ho acorda el ple de l'ajuntament o ho estableix el reglament orgànic d'aquest. En qualsevol cas, la comissió de govern és a tots els municipis que siguin capital de comarca, amb independència del nombre d'habitants. c) La comissió especial de comptes existeix a tots els ajuntaments. 48.2 Poden complementar l'organització municipal: a) Les comissions d'estudi, informe o consulta. b) Els òrgans de participació ciutadana. c) El síndic o síndica municipal de greuges, si ho acorda el ple per majoria absoluta, a proposta d'un grup municipal. d) El consell assessor urbanístic. e) La junta local de seguretat. f) Qualsevol altre òrgan establert pel municipi. Article 49 Òrgans complementaris L'ajuntament, en exercici de la seva autonomia organitzativa, pot crear altres òrgans municipals complementaris, respectant en tot cas l'organització bàsica determinada per les lleis. La creació dels òrgans complementaris ha de respondre als principis d'eficàcia, economia organitzativa i participació ciutadana. Un cas d’aquests òrgans complementaris son les Comissions Informatives Municipals (CIM) com veurem més endavant. Article 50 Grups municipals 50.1 Per al millor funcionament dels òrgans de govern de la corporació, el ple pot acordar la creació de grups municipals. S'han de constituir grups municipals en els municipis de més de vint mil habitants. Article 51 Funcions i atribucions dels grups

  • Les funcions i les atribucions dels grups municipals s'entenen, en tot cas, sens perjudici de les que la legislació de règim local atribueix als òrgans municipals i als membres de la corporació. Article 52 Ple 52.1 El ple és integrat per tots els regidors i és presidit per l'alcalde. 52.2 Corresponen al ple les atribucions següents: a) Controlar i fiscalitzar els òrgans de govern . b) Prendre els acords relatius a la participació en organitzacions supramunicipals; l'alteració del terme municipal; la creació o la supressió de municipis i d'entitats d'administració descentralitzada; la creació d'òrgans desconcentrats; l'alteració de la capitalitat del municipi; el canvi de nom del municipi o de les entitats esmentades, i l'adopció o la modificació de la bandera, l'ensenya o l'escut. c) L'aprovació inicial del planejament general del municipi i l'aprovació que posi fi a la tramitació municipal dels plans i altres instruments d'ordenació urbanístics. d) Aprovar el reglament orgànic i les ordenances. e) Crear i regular òrgans complementaris. f) Determinar els recursos propis de caràcter tributari. Aprovar i modificar els pressupostos , disposar despeses en els assumptes de la seva competència i aprovar els comptes. g) Aprovar les formes de gestió dels serveis i els expedients de municipalització. h) Acceptar la delegació de competències feta per altres administracions públiques. i) Plantejar conflictes de competència a altres entitats locals i restants administracions públiques. j) Aprovar la plantilla del personal i la relació dels llocs de treball , fixar la quantia de les retribucions complementàries fixes i periòdiques dels funcionaris i el nombre i el règim del personal eventual, tot això en els termes establerts per la legislació sobre funció pública local. k) Exercir les accions administratives i judicials, i també declarar la lesivitat dels actes administratius emanats dels òrgans de l'ajuntament, en matèries de la competència respectiva. l) Alterar la qualificació jurídica dels béns de domini públic. m) La concertació de les operacions de crèdit la quantia acumulada de les quals, en cada exercici econòmic, excedeixi del 10% dels recursos ordinaris del pressupost, llevat de les de tresoreria, que li correspondran quan l'import acumulat de les operacions vives en cada moment superi el 15% dels ingressos corrents liquidats en l'exercici anterior, tot això de conformitat amb el que disposa la Llei reguladora de les hisendes locals. n) Les contractacions i les concessions de tota mena quan el seu import superi el 10% dels recursos ordinaris del pressupost i, en qualsevol cas, els 6.010.121,04 euros, i també els contractes i les concessions plurianuals quan la seva durada sigui superior a quatre anys i els plurianuals de menor durada quan l'import acumulat de totes les seves anualitats superi el percentatge indicat, referit als recursos ordinaris del pressupost del primer exercici i, en tot cas, quan sigui superior a la quantia assenyalada en aquesta lletra.

  • o) L'aprovació dels projectes d'obres i serveis quan sigui competent per a la seva contractació o concessió, i quan encara no estiguin previstos en els pressupostos. p) L'adquisició de béns i drets quan el seu valor superi el 10% dels recursos ordinaris del pressupost i, en tot cas, quan sigui superior a 3.005.060,52 euros, i també les alienacions patrimonials en els supòsits següents: Quan es tracti de béns immobles o de béns mobles que estiguin declarats de valor històric o artístic, i no estiguin previstes en el pressupost. Quan estant previstes en el pressupost superin els mateixos percentatges i quanties indicats per a les adquisicions de béns. q) Les altres que han de correspondre al ple, pel fet que llur aprovació exigeix una majoria qualificada. r) Les altres que expressament li atribueixin les lleis. 52.3 Correspon igualment al ple la votació sobre la moció de censura a l'alcalde i sobre la qüestió de confiança plantejada per aquest mateix, tot el qual es regeix pel que disposa la legislació electoral general. 52.4 El ple pot delegar l'exercici de les seves atribucions a l'alcalde i a la comissió de govern, llevat de les esmentades en l'apartat 2, lletres a), b), c), d), e), f), g), h), i), j), l) i q), i en el apartat 3 d'aquest article. Article 53 Alcalde o alcaldessa 53.1 L'alcalde o alcaldessa és el president o presidenta de la corporació i té, en tot cas, les atribucions següents: a) Representar l'ajuntament. b) Dirigir el govern i l'administració municipals. c) Convocar i presidir les sessions del ple, de la comissió de govern i de qualssevol altres òrgans municipals, i decidir els empats amb vot de qualitat. d) Dirigir, inspeccionar i impulsar els serveis i les obres municipals. e) Publicar, executar i fer complir els acords municipals. f) Dictar bans i vetllar perquè es compleixin. ........................ 53.2 Correspon també a l'alcalde o alcaldessa el nomenament dels tinents d'alcalde. 53.3 L'alcalde o alcaldessa pot delegar l'exercici de les seves atribucions , llevat de les de convocar i presidir les sessions de ple i de la comissió de govern, decidir els empats amb el vot de qualitat, la concertació d'operacions de crèdit, la direcció superior de tot el personal, la separació del servei dels funcionaris i l'acomiadament del personal laboral, i les esmentades en les lletres b), f), s), k), l) i m) de l'apartat 1. Article 54 Comissió de govern 54.1 La comissió de govern és integrada per l'alcalde o alcaldessa i un nombre de regidors no superior al terç del nombre legal d'aquests, nomenats i separats lliurement per l'alcalde o alcaldessa, el qual n'ha de donar compte al ple. 54.2 Correspon a la comissió de govern: a) L'assistència a l'alcalde o alcaldessa en l'exercici de les seves atribucions. b) Les atribucions que l'alcalde o alcaldessa o un altre òrgan municipal li deleguin i les que li atribueixen les lleis. Article 55 Tinents d'alcalde o d'alcaldessa

  • L'alcalde o alcaldessa designa i revoca lliurement els tinents d'alcalde d'entre els membres de la comissió de govern i quan no n'hi ha, d'entre els regidors. Els tinents d'alcalde substitueixen l'alcalde o alcaldessa, per ordre de nomenament, en els casos de vacant, d'absència o de malaltia. Article 56 Delegació de l'alcalde o alcaldessa 56.1 L'alcalde o alcaldessa pot delegar l'exercici de les seves atribucions, excepte les de l'article 53.3, en els membres de la comissió de govern i quan no n'hi ha, en els tinents d'alcalde. 56.2 L'acord de delegació ha de determinar els assumptes que aquesta comprèn, les potestats que es deleguen i les condicions concretes del seu exercici. 56.3 L'alcalde o alcaldessa pot també conferir delegacions especials per a encàrrecs específics, a favor de qualsevol regidor, encara que no pertanyi a la comissió de govern. Consellers delegats, regidors de l’equip de govern nomenats per l’Alcalde per Decret, per una delegació específica, normalment la gestió d’un departament municipal. Administraran el conjunt de potestats que corresponen a l’Alcalde en la matèria delegada i poden emetre actes administratius (decrets). Responen per ells mateixos o de forma solidària amb l’Alcalde de l’exercici de les funcions delegades. Article 57 Delegacions del ple a la comissió de govern La delegació d'atribucions del ple a favor de la comissió de govern requereix l'acord adoptat per majoria absoluta del nombre legal de membres de la corporació. Article 58 Comissió especial de comptes 58.1 Correspon a la comissió especial de comptes l'examen, l'estudi i l'informe dels comptes anuals de la corporació. Aquests queden integrats pel compte general del pressupost, el compte d'administració del patrimoni, el compte de valors independents i auxiliars de pressupost i els comptes d'entitats o organismes municipals de gestió. 58.2 Per a l'exercici adequat de les seves funcions, la comissió pot requerir, per mitjà de l'alcalde o alcaldessa, la documentació complementària que consideri necessària i la presencia dels membres i els funcionaris de la corporació especialment relacionats amb els comptes que s'analitzin. 58.3 La comissió és integrada per membres de tots els grups polítics integrants de la corporació. El nombre de membres és proporcional a la seva representativitat en l'ajuntament o igual per a cada grup. En aquest últim cas s'aplica el sistema de vot ponderat. 58.4 Les competències de la comissió especial de comptes s'entenen sens perjudici de les que corresponen al Tribunal de Cuentas i a la Sindicatura de Comptes, d'acord amb llur legislació específica. Article 59 Síndic o síndica municipal de greuges 59.1 Per a poder ésser elegit síndic o síndica municipal de greuges, s'han de complir les condicions següents:

  • a) Ésser major d'edat i gaudir de la plenitud de drets civils i polítics. b) Tenir la condició política de català, d'acord amb el que estableix l'article 6 de l'Estatut d'autonomia de Catalunya. 59.2 El síndic o síndica municipal de greuges és escollit pel ple de l'ajuntament per una majoria de les tres cinquenes parts dels seus membres, en primera votació; si no s'assoleix aquesta majoria, en la segona votació és suficient la majoria absoluta. Correspon a l'alcalde o alcaldessa de nomenar el síndic o síndica municipal de greuges. 59.3 El càrrec de síndic o síndica municipal de greuges té una durada de cinc anys; només pot cessar per renúncia expressa, per mort o per incapacitat sobrevinguda o per condemna ferma per delicte dolós. 59.4 La funció de síndic o síndica municipal de greuges és defensar els drets fonamentals i les llibertats públiques dels veïns del municipi, per la qual cosa pot supervisar les activitats de l'Administració municipal. El síndic o síndica municipal de greuges exerceix la seva funció amb independència i objectivitat. Article 60 Comissions d'estudi, d'informe o de consulta 60.1 En tots els municipis de més de cinc mil habitants s'han de constituir comissions d'estudi, d'informe o de consulta. Als altres municipis poden haver-hi aquestes comissions, sempre que les hagi previst el reglament orgànic o ho acordi el ple de l'ajuntament. En qualsevol cas, als municipis que són capital de comarca s'han de constituir les esmentades comissions, amb independència del nombre d'habitants del municipi. 60.2 Corresponen a aquestes comissions l'estudi i el dictamen previs dels assumptes que s'han de sotmetre a la decisió de ple o de la comissió de govern quan actuï per delegació d'aquest. També poden intervenir en relació amb els assumptes que s'han de sotmetre a la comissió de govern quan aquest òrgan els demani dictamen. 60.3 Correspon al ple de determinar el nombre i la denominació de les comissions d'estudi, d'informe o de consulta, i llurs modificacions. 60.4 Aquestes comissions es poden també constituir amb caràcter temporal per tractar de temes específics. 60.5 Les comissions són integrades pels membres que designin els diferents grups polítics que formen part de la corporació, d'acord amb els mateixos criteris de l'article 58.3. Comissions Informatives Municipals (CIM) : Són òrgans col·legiats complementaris dels Òrgans de Govern (del Ple) a fi de donar a tots els grups municipals informació complerta dels actes administratius municipals per facilitar la participació dels regidors. Es dona compte dels diferents decrets d’Alcaldia i dels Consellers Delegats, dels acords de la Comissió de Govern, dels temes o propostes a debatre al Ple, així com de les línies d’actuació dels diferents departaments o serveis integrats en la CIM. Solen haver-hi un mínim de tres o quatre CIM: Territori, Serveis Personals, Serveis Centrals i Seguretat, que integren els diferents departaments: CMI Serveis Territorials : Medi Ambient, Llicències d’Obres i d’Activitats, Projectes i Obres Municipals, Urbanisme, Manteniment i Serveis Públics, Mobilitat ?. CMI Serveis Personals : Educació, Cultura, Esports, Sanitat, Serveis Socials, Joventut, Dona, Immigració,...

  • CMI Serveis Centrals : Hisenda, Personal, Presidència, Premsa,... CMI Seguretat i Prevenció : Policia local, Protecció Civil, Mobilitat ?,... Article 61 Òrgans territorials de gestió desconcentrada 61.1 Per tal de facilitar la participació ciutadana en la gestió dels assumptes municipals, el ple pot acordar la creació d'òrgans territorials de gestió desconcentrada. ..................... Article 62 Òrgans de participació sectorial 62.1 Així mateix, per acord del ple, es poden crear òrgans de participació sectorial en relació amb els àmbits d'actuació pública municipal que per llur naturalesa ho permetin, amb la finalitat d'integrar la participació dels ciutadans i de llurs associacions en els assumptes municipals. 62.2 Presideixen els òrgans de participació sectorial els regidors en qui l'alcalde o alcaldessa delegui. Article 63 Funcions dels òrgans de participació Corresponen als òrgans de participació, en relació amb el territori o el sector material corresponent, les funcions següents: a) Formular propostes per a resoldre els problemes administratius que els afecten. b) Emetre informes a iniciativa pròpia o de l'ajuntament, sobre matèries de competència municipal. c) Emetre i formular propostes i suggeriments en relació amb el funcionament dels serveis i els organismes públics municipals. 5.2.2.- El personal al servei dels ens locals. Cada administració ha de tenir aprovada la relació de llocs de treball segons classificació adjunta, i per cada lloc de treball definir : 1) denominació i característiques essencials; 2) requisits per ocupar el lloc; 3) complements específics i de destinació pels funcionaris; 4) grup i categoria professional pels laborals; 5) forma de provisió i sistema d’accés. TÍTOL XX Del personal al servei dels ens locals Article 282 Classificació 282.1 El personal al servei de les corporacions locals és format: a) Pels funcionaris de carrera . b) Pel personal interí. c) Pel personal laboral. d) Pel personal eventual. 282.2 Els funcionaris de carrera poden ésser funcionaris amb habilitació nacional. Als funcionaris de carrera es reserven les funcions determinades per

  • la normativa bàsica de l'Estat i les altres que estableixen les normes que la desenvolupen. 282.3 El personal laboral pot ésser de caràcter permanent o de caràcter no permanent. Article 286 Selecció del personal 286.1 L'accés a la condició de funcionari de carrera o de personal laboral de les corporacions locals s'ha de fer d'acord amb l'oferta pública d'ocupació, mitjançant una convocatòria pública i els sistemes de concurs, concurs oposició o oposició lliure, en els quals s'ha de garantir el compliment dels principis constitucionals d'igualtat, de mèrit i de capacitat. Article 288 Oposició La selecció per oposició consisteix a superar les proves teòriques i pràctiques exigides en la convocatòria pública, adequades a l'exercici de la funció i també, si escau, a superar un curs selectiu de formació a l'Escola d'Administració Pública de Catalunya quan es tracta de proveir places dels grups A i B. Per als funcionaris dels grups C, D i E, els cursos de formació de l'Escola d'Administració Pública de Catalunya, en els casos en què s'estableixin, no tenen caràcter selectiu. Article 289 Concurs oposició 289.1 La selecció per concurs oposició consisteix a superar les proves corresponents i, si s'escau, els cursos selectius de formació, i també a posseir determinades condicions degudament valorades de formació, de mèrits o de graus d'experiència. 289.2 La valoració d'aquests mèrits o nivells d'experiència no pot significar, en relació amb les proves selectives, més de la tercera part de la puntuació màxima assumible en el conjunt del concurs oposició. Amb la finalitat d'assegurar la deguda idoneïtat dels candidats, aquests han de superar, en la fase d'oposició, la puntuació mínima que s'ha establert per a les proves selectives respectives. 289.3 Quan la fase de concurs és prèvia a l'oposició, no pot tenir caràcter eliminatori. Article 290 Concurs 290.1 La selecció per concurs consisteix a valorar els mèrits, d'acord amb el barem inclòs en la convocatòria corresponent, la qual ha d'ésser en tots els casos pública i lliure. 290.2 El sistema de concurs només es pot utilitzar per a adquirir la condició de funcionari amb caràcter excepcional quan es tracta de proveir llocs de treball corresponents a places singulars pertanyents als grups A i B que, per raó de les característiques i de la tecnificació, han d'ésser proveïdes amb personal de mèrits rellevants i condicions excepcionals. Article 291 Personal interí i laboral 291.1 El personal interí i el personal laboral no permanent són seleccionats mitjançant convocatòria pública i pel sistema de concurs, llevat dels casos de màxima urgència.

  • 291.2 Als efectes de l'apartat 1, l'ens local pot convocar un únic concurs anual, on s'ha d'establir l'ordre de preferència per a proveir les vacants que es produeixin durant l'any. Article 304 Personal eventual 304.1 El nombre, les característiques i la retribució del personal eventual són determinats pel ple de cada corporació, en començar el mandat. Aquestes determinacions només es poden modificar amb motiu de l'aprovació dels pressupostos anuals. 304.2 El nomenament i la separació d'aquests funcionaris són lliures i corresponen a l'alcalde o al president de l'ens local corresponent. Cessen automàticament quan es produeix el cessament o l'expiració del mandat de l'autoritat per a la qual presta la funció de confiança o d'assessorament. Article 306 Personal directiu 306.1 El ple, a proposta de l'alcalde o alcaldessa o del president o presidenta, pot nomenar personal directiu quan la complexitat dels serveis de l'ens local ho requereix. Si és més d'un, s'ha de determinar la branca o el servei que queda sota la seva direcció. 306.2 Els llocs reservats al personal directiu han de figurar en la relació de llocs de treball de la corporació. La designació ha de recaure en persones amb la titulació, l'aptitud i les condicions específiques que s'exigeixen als funcionaris que poden ocupar aquests llocs. 306.3 No poden ésser nomenats com a personal directiu els membres de la corporació. 306.4 S'apliquen al personal directiu les causes d'incapacitat i d'incompatibilitat establertes per als membres de la corporació i han de tenir la consideració de funcionaris eventuals. 306.5 El personal directiu pot assistir a les sessions dels òrgans de govern de la corporació quan és requerit pel president o presidenta o ho demana la majoria dels membres de la corporació. El personal directiu present a la sessió s'ha de limitar a informar i, si s'escau, a assessorar. Classificació dels funcionaris segons la titulació exigida per el ingrés en els grups A (llicenciat, doctor, enginyer superior i arquitecte); grup B (enginyer i arquitecte tècnics, diplomats, formació professional de 3er grau); grup C (batxiller i FP 2ón grau); grup D ( graduat escolar i FP 1er grau); grup E (certificat d’escolaritat). L’adquisició de la condició de funcionari es produe ix pel compliment dels requisits: 1.- Superar les proves de selecció (oposicions públiques. 2.- Ser nomenat per l’autoritat competent (Alcalde). 3.- Prendre possessió en el termini de un mes des del nomenament. La condició de funcionari s’extingeix per : pèrdua de nacionalitat; renúncia; sanció disciplinària amb separació del servei; pena d’inhabilitació per càrrec públic; jubilació; defunció; manca de reingrés voluntari pels funcionaris en situació d’excedència voluntària. Drets dels funcionaris:

  • Predominantment no econòmics: a l’assistència i protecció per l’Administració; al càrrec; a la carrera administrativa i l’ascens; a vacances, permisos, llicències, assistència sanitària, a la llibertat sindical...; a la suspensió temporal del càrrec per: 1) excedència voluntària per: interès particular (a partir de 5 anys d’ antiguitat i fins a 15 anys), cuidar el fill, per incompatibilitats al ser funcionari d’altres administracions públiques, agrupació familiar; 2) en servei a d’altres administracions; 3) serveis especials (nomenats per càrrecs públics eventuals o escollits per sufragi, amb dret a reserva de plaça i reingrés a l’acabar el mandat pel que fou nomenat). Predominantment econòmics: A la retribució econòmica, a la pensió de jubilació, viduïtat i orfandat. Deures: 1.- Servir amb objectivitat els interessos generals d’acord amb la llei i actuar d’acord amb els principis d’eficàcia, jerarquia, descentralització, desconcentració i coordinació. 2.- Complir amb les obligacions del lloc i amb les ordres rebudes pel cap jeràrquic, sempre que no impliquin cap delicte. 3.- Secret professional, excepte quan es comenten irregularitats i el superior jeràrquic no les esmena. 4.- Prestar el màxim ajut a l’administrat. 5.- màxima cordialitat i cooperació amb els companys de treball. 6.- Perfeccionar-se professionalment. 7.- Complir la jornada i horari laboral i l’execució de les tasques excepcionals, encara que estiguin fora d’horari laboral. 5.3.- El finançament de l’Administració municipal. Llei 39 / 1988 d’Hisendes Locals. 5.3.1.- Recursos de les hisendes locals. CAPÍTOL I Enumeració Article 2. 1. La Hisenda de les entitats locals estarà constituïda pels següents recursos : a) Els ingressos procedents del seu patrimoni i altres de dret privat. b) Els tributs propis classificats en taxes , contribucions especials i impostos , i els recàrrecs exigibles sobre els impostos de les comunitats autònomes o d'altres entitats locals. c) Les participacions en els tributs de l'Estat i de les comunitats autònomes. d) Les subvencions. e) Els percebuts en concepte de preus públics . f) El producte de les operacions de crèdit. g) El producte de les multes i sancions en l'àmbit de les seves competències. h) Les altres prestacions de dret públic. 2. Per a la cobrança dels tributs i de les quantitats que com ingressos de dret públic, com ara prestacions patrimonials de caràcter públic no tributàries, preus públics, i multes i sancions pecuniàries, ha de percebre la hisenda de les entitats locals de conformitat amb el que preveu l'apartat anterior, aquesta hisenda té les prerrogatives establertes legalment per a la Hisenda de l'Estat, i actuarà, si s'escau, d'acord amb els procediments administratius corresponents. Secció 2 ª Imposició i ordenació de Tributs Locals Article 15. 1. Excepte en els casos que preveu l'article 60.1 d'aquesta Llei, les

  • entitats locals hauran d'acordar la imposició i supressió dels seus tributs propis, i aprovar les corresponents Ordenances fiscals reguladores dels mateixos. Article 16. 1. Les Ordenances fiscals a què es refereix l'apartat 1 de l'article anterior contindran, almenys: a) La determinació del fet imposable, subjecte passiu, responsables, exempcions, reduccions i bonificacions, base imposable i liquidable, tipus de gravamen o quota tributària, període impositiu i meritació. b) Els règims de declaració i d'ingrés. c) Les dates de la seva aprovació i del començament de la seva aplicació. Els acords d'aprovació d'aquestes ordenances fiscals s'han d'adoptar simultàniament als d'imposició dels respectius tributs. Els acords de modificació de les Ordenances hauran de contenir la nova redacció de les normes afectades i les dates de la seva aprovació i del començament de la seva aplicació. 2. Les Ordenances fiscals a què es refereix l'apartat 2 de l'article anterior, a més de els elements necessaris per a la determinació de les quotes tributàries dels respectius impostos, les dates de la seva aprovació i el començament de la seva aplicació. Així mateix, aquestes ordenances fiscals poden contenir, si escau, les normes a què es refereix l' apartat 3 de l'article 15. Els acords d'aprovació d'Ordenances fiscals s'han d'adoptar simultàniament als de fixació dels elements regulats en aquelles. Els acords de modificació d'aquestes ordenances s'han d'ajustar al que disposa l'últim paràgraf l'apartat anterior. Taxes Subsecció 1 ª Fet imposable Article 20. 1. Les entitats locals, en els termes que preveu aquesta Llei, poden establir taxes per la utilització privativa o l'aprofitament especial del domini públic local, així com per la prestació de s erveis públics o la realització d'activitats administratives de competè ncia local que es refereixin, afectin o beneficiïn de manera particul ar als subjectes passius. 3. Acord amb el que preveu l'apartat 1 anterior, les entitats locals podran establir taxes per qualsevol supòsit d'utilització privativa o aprofitament especial del domini públic local, i en particular pels següents: a) Saques de sorra i d'altres materials de construcció en terrenys de domini públic local. b) Construcció en terrenys d'ús públic local de pous de neu o cisternes o aljubs on es recullin les aigües pluvials. c) Balnearis i altres gaudis d'aigües que no consisteixin en l'ús comú de les públiques. d) Abocament i desguàs de canalons i altres instal·lacions anàlogues en terrenys d'ús públic local. e) Ocupació del subsòl de terrenys d'ús públic local. f) Obertura de rases, sondatges i cales en terrenys d'ús públic local, inclusivament carreteres, camins i altres vies públiques locals, per la instal·lació i reparació de canonades, conduccions i altres instal·lacions, així com qualsevol

  • remoció de paviment o voreres en la via pública. g) Ocupació de terrenys d'ús públic local amb mercaderies, materials de construcció, runes, tanques puntals, cavallets, bastides i altres instal·lacions anàlogues. h) Entrades de vehicles a través de les voreres i reserves de via pública per aparcament exclusiu, parada de vehicles, càrrega i descàrrega de mercaderies de qualsevol classe. i) Instal·lació de reixes de pisos, lluernes, respiradors, portes d'entrada, boques de càrrega o elements anàlegs que ocupin el sòl o subsòl de tota classe de vies públiques locals, per donar llums, ventilació, accés de persones o entrada d'articles a soterranis o semisoterranis. j) Ocupació del vol de tota classe de vies públiques locals amb elements constructius tancats, terrasses, miradors, balcons, marquesines, tendals, paravents i altres instal·lacions semblants, voladisses sobre la via pública o que sobresurtin de la línia de façana. k) Esteses, canonades i galeries per a les conduccions d'energia elèctrica, aigua, gas o qualsevol altre fluid inclosos els pals per a línies, cables, permòdols, caixes d'amarratge, de distribució o de registre, transformadors, rails, bàscules, aparells de venda automàtica i altres anàlegs que s'estableixin sobre vies públiques o altres terrenys de domini públic local o volin sobre els mateixos. l) Ocupació de terrenys d'ús públic local amb taules, cadires, tribunes, taulats i altres elements anàlegs, amb finalitat lucrativa. m) Instal·lació de quioscos en la via pública. n) Instal·lació de llocs, barraques, casetes de venda, espectacles o atraccions, situats en terrenys d'ús públic local així com indústries del carrer i ambulants i rodatge cinematogràfic. ñ) Portades, aparadors i vitrines. o) Rodatge i arrossegament de vehicles que no es trobin gravats per l'impost sobre vehicles de tracció mecànica. p) Trànsit de bestiar sobre vies públiques o terrenys de domini públic local. q) Murs de contenció o sosteniment de terres, edificacions o tanques, ja siguin definitives o provisionals, en vies públiques locals. r) Dipòsits i aparells distribuïdors de combustible i, en general, de qualsevol article o mercaderia, en terrenys d'ús públic local. s) Instal·lació d'anuncis ocupant terrenys de domini públic local. t) Construcció en carreteres, camins i altres vies públiques locals de claveguerons i passos sobre cunetes i en terraplens per a vehicles de qualsevol classe, així com per al pas del bestiar. u) Estacionaments de vehicles de tracció mecànica a les vies dels municipis dins de les zones que a aquest efecte es determinin i amb les limitacions que puguin establir-se. 4. Acord amb el que preveu l'apartat 1 anterior, les entitats locals podran establir taxes per qualsevol supòsit de prestació de serveis o de realització d'activitats administratives de competència local, i en particular pels següents: a) Documents que expedeixin o de que entenguin les administracions o autoritats locals, a instància de part. b) Autorització per a utilitzar en plaques, patents i altres distintius anàlegs l'escut de l'entitat local.

  • c) Atorgament de llicències o autoritzacions administratives d'autotaxis i altres vehicles de lloguer. d) Guarderia rural. e) Veu pública. f) Vigilància especial dels establiments que ho demanin. g) Serveis de competència local que especialment siguin motivats per la celebració d'espectacles públics, grans transports, passos de caravana i qualssevol altres activitats que exigeixin la prestació d'aquests serveis especials. h) Atorgament de les llicències urbanístiques exigides per la legislació del sòl i ordenació urbana. i) Atorgament de les llicències d'obertura d'establiments. j) Inspecció de vehicles, calderes de vapor, motors, transformadors, ascensors, muntacàrregues i altres aparells i instal·lacions anàlogues d'establiments industrials i comercials. k) Serveis de prevenció i extinció d'incendis, de prevenció de ruïnes, construccions i enderrocs, salvaments i, en general, de protecció de persones i béns, incloent també el manteniment del servei i la cessió de l'ús de maquinària i equip adscrits a aquests serveis, com ara escales, cisternes, motobombes, barques, etcètera. l) Serveis d'inspecció sanitària així com els d'anàlisis químiques, bacteriològiques i qualssevol altres de naturalesa anàloga i, en general, serveis de laboratoris o de qualsevol altre establiment de sanitat i higiene de les entitats locals. m) Serveis de sanitat preventiva, desinfecció, desinsectació, desratització i destrucció de qualsevol classe de matèries i productes contaminants o propagadors de gèrmens nocius per a la salut pública prestats a domicili o per encàrrec. n) Assistències i estades en hospitals, clíniques o sanatoris mèdics quirúrgics, psiquiàtrics i especials, dispensaris, centres de recuperació i rehabilitació, ambulàncies sanitàries i altres serveis anàlegs i altres establiments benèfic -assistencials de les entitats locals, fins i tot quan les despeses hagin de sufragar altres entitats de qualsevol naturalesa. ñ) Assistències i estades en llars i residències d'avis, guarderies infantils, albergs i altres establiments de naturalesa anàloga. o) Cases de banys, dutxes, piscines, equipaments esportius i altres serveis anàlegs. p) Cementiris locals, conducció de cadàvers i altres serveis fúnebres de caràcter local. q) Col·locació de canonades, fils conductors i cables en pals o en galeries de servei de la titularitat d'entitats locals. r) Serveis de clavegueram, així com de tractament i depuració d'aigües residuals, inclosa la vigilància especial de clavegueres particulars. s) Recollida de residus sòlids urbans, tractament i eliminació dels mateixos, escurada de pous negres i neteja en carrers particulars. t) Distribució d'aigua, gas, electricitat i altres proveïments públics inclosos els drets de connexió de línies i col·locació i utilització de comptadors i instal·lacions anàlogues, quan aquests serveis o subministraments siguin prestats per entitats locals. u) Servei d'escorxador, llotges i mercats, així com el transport de carns si

  • hagués d'utilitzar d'una manera obligatòria, i serveis d'inspecció en matèria de proveïments, inclosa la utilització de mitjans de pesar i mesurar. v) Ensenyaments especials en establiments docents de les entitats locals. w) Visites a museus, exposicions, biblioteques, monuments històrics o artístics, parcs zoològics o altres centres o llocs anàlegs. x) Utilització de columnes, cartells i altres instal·lacions locals anàlogues per l'exhibició d'anuncis. i) Cobriment de vies públiques a petició dels particulars. z) Realització d'activitats singulars de regulació i control de trànsit urbà, tendents a facilitar la circulació de vehicles i diferents de les habituals de senyalització i ordenació de trànsit per la Policia Municipal. Article 21. 1. Les entitats locals no poden exigir taxes pels serveis següents: a) Abastament d'aigües en fonts públiques. b) Enllumenat de vies públiques. c) Vigilància pública en general d) Protecció civil. e) Neteja de la via pública. f) Ensenyament en els nivells d'educació obligatòria. Subjectes passius Article 23. (1) 1. Són subjectes passius de les taxes, en concepte de contribuents, les persones físiques i jurídiques i les entitats a què es refereix l'article 33 de la Llei General Tributària: a) Que gaudeixin, utilitzin o aprofitin especialment el domini públic local en benefici particular, d'acord amb algun dels casos que preveu l'article 20.3 d'aquesta Llei b) Que sol·licitin o resultin beneficiades o afectades pels serveis o activitats locals que prestin o realitzin les entitats locals, d'acord amb algun dels casos que preveu l'article 20.4 d'aquesta Llei. Contribucions especials Subsecció 1 ª Fet imposable Article 28. Constitueix el fet imposable de les contribucions especials l'obtenció pel subjecte passiu d'un benefici o d'un augment de valor dels seus béns com a conseqüència de la realització d'obres públiques o de l'establiment o ampliació de serveis públics, de caràcter local, per les Entitats respectives. Article 29. 1. Tindran la consideració d'obres i serveis locals: a) Els que realitzen les entitats locals dins l'àmbit de les seves competències per complir els fins que els estiguin atribuïts, excepció feta dels que aquelles executin a títol d'amos dels seus béns patrimonials. b) Els que realitzen aquestes entitats per haver-los estat atribuïts o delegats per altres entitats públiques i aquells la titularitat dels quals hagin assumit d'acord amb la llei. c) Els que realitzin altres entitats públiques, o els concessionaris d'aquestes, amb aportacions econòmiques de l'entitat local. 2. No perdran la consideració d'obres o serveis locals els compresos en la lletra a) de l'apartat anterior, encara que siguin realitzats per organismes autònoms o societats mercantils el capital social pertanyi íntegrament a una entitat local, per

  • concessionaris amb aportacions d'aquesta entitat o per associacions de contribuents. 3. Les quantitats recaptades per contribucions especials només es poden destinar a sufragar les despeses de l'obra o del servei per raó del qual s'hagin exigit. Subsecció 2 ª Subjecte Passiu Article 30. 1. Són subjectes passius de les contribucions especials les persones físiques i jurídiques i les entitats a què es refereix l'article 33 de la Llei General Tributària, especialment beneficiades per la realització de les obres o per l'establiment o ampliació dels serveis locals que originin l'obligació de contribuir. 2. Es consideraran persones especialment beneficiades: a) En les contribucions especials per realització d'obres o establiment o ampliació de serveis que afectin béns immobles, els propietaris d'aquests. b) En les contribucions especials per realització d'obres o establiment o ampliació de serveis a conseqüència d'explotacions empresarials, les persones o entitats titulars d'aquestes. c) En les contribucions especials per l'establiment o ampliació dels serveis d'extinció d'incendis, a més dels propietaris dels béns afectats, les companyies d'assegurances que desenvolupin la seva activitat en el ram, al terme municipal corresponent. d) En les contribucions especials per construcció de galeries subterrànies, les Empreses subministradores que hagin d'utilitzar. Subsecció 3 ª Base imposable Article 31. 1. La base imposable de les contribucions especials està constituïda, com a màxim, pel 90 per 100 del cost que l'entitat local suporti per la realització de les obres o per l'establiment o ampliació dels serveis. 2. El referit cost estarà integrat pels següents conceptes: a) El cost real dels treballs pericials, de redacció de projectes i de direcció d'obres, plans i programes tècnics. b) L' import de les obres a realitzar o dels treballs d'establiment o ampliació dels serveis. c) El valor dels terrenys que hagin d'ocupar les obres o serveis, llevat que es tracti de béns d'ús públic, de terrenys cedits gratuïtament i obligatòriament a l'entitat local, o el d'immobles cedits en els termes que estableix l'article 77 de la Llei de Patrimoni de l'Estat. d) Les indemnitzacions procedents per l'enderrocament de construccions, destrucció de plantacions, obres o instal·lacions, així com les que procedeixin als arrendataris dels béns que s'hagin d'enderrocar o ocupats. e) L' interès del capital invertit en les obres o serveis quan les entitats locals hagin d'acudir al crèdit per finançar la porció no coberta per contribucions especials o la coberta per aquestes en cas de fraccionament general de les mateixes. 3. El cost total pressupostat de les obres o serveis tindrà caràcter de mera previsió. Si el cost real és major o menor que el previst, es prendrà aquell a efectes del càlcul de les quotes corresponents. 4. Quan es tracti d'obres o serveis, a què es refereix l'article 29.1.c), o de les realitzades per concessionaris amb aportacions de l'entitat local a què es refereix l'apartat 2 del mateix article, la base imposable de les contribucions

  • especials es determinarà en funció de l' import d'aquestes aportacions, sense perjudici de les que puguin imposar altres administracions públiques per raó de la mateixa obra o servei. En tot cas, es respectarà el límit del 90 per 100 a què es refereix l'apartat primer d'aquest article. 5. Als efectes de determinar la base imposable, s'entendrà per cost suportat per l'Entitat la quantia resultant de restar a la xifra del cost total l' import de les subvencions o auxilis que l'entitat local obtingui de l'Estat o de qualsevol altra persona, o entitat pública o privada. 6. Si la subvenció o l'auxili esmentats els atorga un subjecte passiu de la contribució especial, el seu import es destinarà primerament a compensar la quota de la persona o entitat. Si el valor de la subvenció o auxili excedeix la quota, l'excés reduirà, a prorrata, les quotes dels altres subjectes passius. Impostos i Recàrrecs Article 38. 1. Les entitats locals exigeixen els impostos que preveu aquesta Llei sense necessitat d'acord d'imposició, llevat dels casos en que aquest acord es requereixi per aquesta. 2. Fora dels supòsits expressament previstos en aquesta Llei, les entitats locals podran establir recàrrecs sobre els impostos propis de la respectiva Comunitat Autònoma i d'altres entitats locals en els casos expressament previstos en les lleis de la comunitat autònoma. Els principals impostos i recàrrecs que graven directament al capital son: el Impost de Bens Immobles (IBI) que grava el patrimoni construït urbà o rural (art 61 a 78); l’ impost sobre l’ increment de valor de les transmissions patrimonials de terrenys urbans; l’ impost de vehicles de tracció mecànica IVTM (art 93 a 100); l’ impost d’activitats econòmiques IAE que grava les activitats empresarials, professionals o artístiques (art 79 a 92);i dels que graven indirectament el capital destaca l’ impost de construccions, instal·lacions i obres (art 101 a 111). Participacions en els tributs de l'Estat i de les comunitats autònomes Article 39. 1. Les entitats locals participen en els tributs de l'Estat en la quantia i segons els criteris que s'estableixen en aquesta Llei 2. Així mateix, les entitats locals participen en els tributs propis de les comunitats autònomes en la forma i quantia que es determini per les lleis dels seus respectius Parlaments. Subvencions Article 40. 1. Les subvencions de tota índole que obtinguin les entitats locals amb destinació a les seves obres i serveis no poden ser aplicades a atencions diferents d'aquelles per a les quals van ser atorgades, excepte, si s'escau, els sobrants no reintegrables la utilització no estigui prevista en la concessió . 2. Per garantir el compliment del que disposa l'apartat anterior, les entitats públiques atorgants de les subvencions poden verificar la destinació donada a les mateixes. Si després de les actuacions de verificació resulta que les subvencions no van destinades als fins per als quals s'hagin concedit, l'entitat pública atorgant exigirà el reintegrament del seu import o podrà compensar amb altres subvencions o transferències a què tingui dret l'entitat afectada, amb independència de les responsabilitats que pertoquen.

  • Preus públics Secció 1 ª Concepte Article 41. (1) Les entitats locals poden establir preus públics per la prestació de serveis o la realització d'activitats de la competència de l'entitat local, sempre que no concorri cap de les circumstàncies especificades en la lletra B), l'article 20.1 d'aquesta Llei (serveis en els que no s’imputen taxes) Article 42. No es poden exigir preus públics pels serveis i activitats enumerats en l'article 21 d'aquesta Llei. L’ ordenança fiscal de l’Ajuntament de Mataró de l’any 2010, preveu els següents 15 preus públics: 4.1 Preu públic per la utilització d’instal·lacions esportives municipals 4.2 Preus públics IME: Escoles bressol, IES Biada,Escola Adults, Centre formació tres roques, activitats de teatre i Escola Municipal de Música. 4.3 Preu públic per reproduccions, edicions i publicacions. 4.4 Preus públics de les activitats de l’IMAC 2010. 4.5 Preus públics institut municipal de promoció econòmica – Impem. 4.6 Preus públics del servei de manteniment. 4.7 Preus públics pels serveis de recollida i tractament de residus comercials 2010. 4.8 Preu públic per l’assistència a les sessions alternatives a les denúncies de trànsit 2010. 4.9 Preu públic per a la prestació del servei de registre únic. 4.10 Preu públic per utilització de la galeria de tir al servei de la Policia Local. 4.11 Preu públic pel servei d’antena de radiodifusió del parc forestal. 4.12 Preu públic per manteniment de les franges de protecció contra incendis. 4.13 Preu públic per a la redacció per iniciativa pública de documents de planejament i gestió urbanística. 4.14 Preu públic publicitat butlletí MES MATARÓ. 5.3.2.- El pressupost municipal d’ingressos i despe ses : Exemple en el cas de Mataró any 2009 Pressupost d’ingressos any 2009 Ajuntament de Matar ó: La distribució econòmica del pressupost d’ingressos i la comparació en % amb l’exercici 2008 es la següent: P post 2009 Variació 09/08 Cap I. Impostos directes 33.211.433,19 -0,35% Cap II. Impostos indirectes 4.546.717,30 -0,11% Cap III. Taxes i altres ingressos 21.954.205,06 7,44% Cap IV. Transferències corrents 42.056.308,20 7,48% Cap V. Ingressos patrimonials 1.758.229,57 17,29% Total ingressos corrents 103.526.893,31 4,63% Cap VI. Alienació d’inversions 2.687.771,31 -10,88% Cap VII. Transferències de capital 6.560.000,00 -38,01% Cap VIII. Actius financers 1.350.000,00 800,00% Cap IX. Passius financers 13.791.358,80 10,33% Total ingressos de capitals 24.389.130,11 -7,08%

  • TOTAL INGRESSOS 2009 127.916.023,42 2,18% TOTAL INGRESSOS 125.192.746,88 127.916.023,42 2,18% Ingressos corrents Globalment els ingressos corrents experimenten un increment del 4,63%, (4.582.579 €). Cal destacar els següents aspectes: Pel que fa a ingressos tributaris destaca l’efecte de la revisió cadastral derivada de l’aprovació de la nova ponència de valors per al 2006 que ha permès, a més de l’actualització dels valors cadastrals, la regularització de situacions tributàries no declarades. Aquests fets, juntament amb la voluntat de no incrementar la pressió fiscal situen l’ increment mitjà dels rebuts per al 2009 en un 4,6%. Amb la totalitat dels tributs municipals s’obté que per al 2009 la pressió tributària global es situa al 4,6% ( la resta de tributs també experimenta un increment del 4,6% excepte l’ impost de vehicles que no experimenta cap variació i la taxa de la brossa domiciliaria que experimenta un increment del 7%, per anar augmentant el grau de cobertura de la tarifa respecte el seu cost) Pel que fa a les Taxes i altres ingressos la previsió és d’un increment del 7,44%, vinculat a l’ increment d’ingressos lligats a vendes, taxes que graven la telefonia mòbil i la recollida de la brossa, que compensen la davallada d’altres conceptes relacionats amb l’activitat immobiliària . En destaca també el manteniment de les previsions per brossa comercial. Pel que fa a les Transferències i subvencions corrents , la previsió és d’un increment del 7,48%, tot i que les previsions d’ingressos en concepte de participació en els ingressos de l’Estat per al 2009 s’incrementa tan sols un 3,6% per l’estancament que experimenten les transferències de l’estat per al 2009 on es preveu un descens global del 1,6% de les entregues a compte a favor dels municipis inclosos en el model de cessió (cas de Mataró). Respecte als Ingressos patrimonials presenten un increment del 17,29% respecte el 2008 ja que no es preveuen dividends d’empreses municipals per al 2009, tan sols 150.000 euros. Ingressos de capital Pel que fa als ingressos de capital, aquests presenten una davallada respecte el 2008 del 7,08% destacant: Respecte l’alienació d’inversions es preveu la venda de terrenys per import de 2.687.771 euros. En transferències de capital s’ha previst una davallada del 38%. Inclouen subvencions de la Generalitat de Catalunya i de la Diputació de Barcelona. Respecte el capítol d’actius financers s’han pressupostat, a banda de les bestretes al personal, la previsió dels imports de retorn dels avançaments que farà l’Ajuntament als ciutadans dels ajuts que concedeix la Generalitat de Catalunya per a la rehabilitació d’habitatges (1.200.000 euros). Respecte el capítol de passius financers s’ha pressupostat l’ import de préstec necessari d’acord amb el Pla d’inversions 2009. 2.3.- Pressupost municipal d’ingressos 2009: classi ficació econòmica Pressupost municipal d’ingressos: classificació eco nòmica Import 1-Impostos directes 30901.I0011.11200-Impost s/béns i immobles nat. rústica 42.111,27

  • 30901.I0011.11201-Impost s/béns immmobles nat.urbana 20.160.820,19 30901.I0011.11300-Impost s/vehicles de tracció mecànica 6.666.127,66 30901.I0011.11400-Impost s/increment valors terrenys nat.urbana 2.495.016,49 30901.I0011.13000-Impost s/activitats econòmiques 3.847.357,58 Total 1-Impostos directes 33.211. 433,19 2-Impostos indirectes 30901.I0011.28200-Impost s/construccions, intal.lac. i obres 4.546.717,30 Total 2-Impostos indirectes 4.546. 717,30 3-Taxes i altres ingressos 10100.46371.30000-Ingressos Publicitat. Butlletí de Comunicació 30.200,00 10100.46372.39902-Ingressos reinteg.anuncis en diaris oficials 12.995,28 20100.51311.30000-Ingressos publicitat autobusos 160.685,58 20100.I0011.31004-Taxa per entrada de vehicles 223.897,70 20200.22212.31003-Taxa retirada vehicles de la via pública 1.390.000,00 20200.22212.34001-Preu púb.assist.sessions altern.denúnc.trànsit 4.184,29 20200.I0011.39101-Multes de circulació 5.216.865,98 20400.I0011.39102-Sancions Servei Jurídic Via Pública 209.023,22 30401.12161.39904-Altres ingressos: publicacions i reproduccions 2.034,29 30640.43221.34001-Preu públic plànol de la ciutat 109,40 30700.46374.30000-Ingressos Servei OFIAC 010 29.702,08 30901.62114.31102-Taxa prest., serv.llotges, mercats i cambra frig. 311.012,82 30901.I0011.31000-Taxa expedició de documents 113.900,53 30901.I0011.31002-Taxa per ús escut, plaques i altres distintius 20.970,55 30901.I0011.31103-Taxa ocupació via pública 529.949,63 30901.I0011.31104-Taxa per ocupació del sòl i subsòl 1.857.737,75 30901.I0011.31105-Taxa d’obertura clots i rases 32.274,14 30901.I0011.31108-Ingressos bruts Telefònica 484.223,03 30901.I0011.39102-Altres sancions per incompliment ordenances 364.453,35 30901.I0011.39202-Recàrrec declar. liquid. fora termini 93.692,96 30901.I0011.39301-Interessos de demora 99.260,19 30901.I0011.39901-Recursos eventuals 88.388,61 30941.I0011.39201-Recàrrec de constrenyiment 536.232,69 40100.I0011.34009-Preu públic planejament a iniciativa pública 211.368,24 40503.44222.30002-Ingressos retorn cànon infraestructures (form) 46.785,98 40503.44224.30001-Ingrés recollida selectiva 900.000,00 40503.44224.30002-Ingressos retorn cànon infraestructures (paper) 247.720,47 40503.44226.31005-Taxa per recollida escombraries 5.129.708,72 40503.44226.34001-Preu públic brossa comercial 2.063.817,32 40503.44231.30003-Ingressos per venda excedents brossa Consorci 313.800,00 40503.44235.30001-Ingressos gestió deixalleria 72.000,00 40503.44235.30002-Ingressos retorn cànon infraestructures(deixall.) 306.009,15 40810.I0011.31201-Taxa per llicències urbanístiques 279.274,67 70010.I0011.31003-Taxa per llicències obertura d’establiments 571.926,44 Total 3-Taxes i altres ingressos 21.954.20 5,06 4-Transferències corrents 42-De l’Estat 420-De l’administració general de l’Estat 20100.51311.42001-Transf. Transport Públic 349.534,48 30901.I0011.42000-Transf. participació en els tributs de l’Estat 29.986.050,40 Total 420-De l’administració general de l’Estat 30.335.584,88 Total 42-De l’Estat 30. 335.584,88 44-D’empreses de l’entitat local 440-Participació en ingressos 40000.44523.44000-Tranf. AMSA (quotes CONGIAC) 14.260,30 Total 440-Participació en ingressos 14.260,30 Total 44-D’empres es de l’entitat local 14.260,30

  • Pressupost municipal d’ingressos: classificació eco nòmica Import 45-De comunitats autònomes 450-Transferències subv. Generalitat 20200.22213.45000-Transferència Generalitat - Dipòsit detinguts 17.343,43 Total 450-Transferències subv. Generalitat 17.343,43 455-De l’administració general de la comunitat autòn 10010.46342.45500-Transf. Generalitat-Llei de Barris-Civisme 40.000,00 10100.46342.45500-Transf. Generalitat-Llei de Barris-Comunicació 18.000,00 10200.46311.45500-Transf. Generalitat-Participació Ciutadana 35.000,00 10200.46343.45500-Transf. Generalitat-Llei de Barris-Part. Ciutadana 5.000,00 20100.51311.45500-Transf. Generalitat Millora transport urbà 1. 154.323,83 30000.46342.45500-Transf. Generalitat-Llei de Barris-Gestió econòm. 6.000,00 30901.I0011.45500-Transf. Fons de Cooperació Local de Catalunya 944.279,95 30901.I0011.45501-Transf. FCLC-part despeses supramunicipals 71.565,39 40000.46342.45500-Transf. Generalitat-Llei de Barris-Serv.Territoria 25.000,00 40810.80021.45501-Transf. Generalitat Oficina mixta rehabilitació 60.157,03 40810.80021.45504-Oficina Habitatge Jove 26.000,00 60000.80011.45502-Transferència Generalitat-Ensenyament (E.Bressol) 1.485.000,00 60000.80011.45503-Transferència Generalitat destí PM Miquel Biada 5.402.095,89 60000.80011.45504-Transferència Generalitat Ajuts Llars d’infants 64.412,12 60000.80011.45505-Transf. Generalitat Plans Entorn-IME 178.572,00 60000.80011.45507-Transf. Generalitat-IME-Ofic. Mpal.escolarització 30.840,00 60500.31300.45500-Transf. Generalitat-Inclusió social 33.874,38 60500.31311.45500-Transf. Generalitat Benestar Social-Centres Obert 50.000,00 60500.31312.45500-Transferència Generalitat. Pla pilot 37.991,72 60500.31341.45500-Transf. Benestar Social, transport adaptat 91.873,66 60500.31361.45500-Transf. Generalitat Servei Benestar Social 692.163,50 60500.41322.45500-Trans. Generalitat-Benestar Social-toxicòmans 5.564,57 60540.31331.45500-Transf. Generalitat-Llei de Barris-Gent Gran 3.700,00 60540.31332.45500-Transf. Generalitat-Dependències 309.343,50 60540.31332.45501-Transf. Generalitat (SOC) Xec Servei 76.371,26 60550.31300.45500-Trasnf. Generalitat-Prog. resposta urgent 10.270,00 60550.31313.45500-Transferència Generalitat EAIA 144.380,00 60570.31313.45500-Transf. Generalitat-Prog. Minuts Menuts 38.839,10 60570.31313.45501-Transf. Generalitat-Llei de Barris-Prog. infància 4.000,00 Total 455-De l’administració general de la comunitat autòn 11.044.617,90 Total 45-De comunitats autònomes 11.061.961,33 46-D’entitats locals 462-Altres transferències 10010.46011.46200-Subv. Diputació-Cooperació 22.000,00 10200.46311.46200-Transf. DIBA-Participació Ciutadana 9.000,00 10200.46351.46200-Subv. Diputació-Mediació Comunitària 75.000,00 30941.61100.46201-Conveni prestació serveis recaptació 182.534,23 40310.44523.46200-Subvencions Diputació-Agenda 21 11.124,28 60000.80011.46201-Transf. DIBA-IME Prog. Coneguem els parcs 1.468,49 60210.62211.46200-Transf. DIBA-OMIC 14.558,82 60210.62212.46200-Transf. DIBA-Junta arbitral de consum 8.664,00 60220.41311.46200-Subv. DIBA-Salut Pública-Zoonosis 7.000,00 60220.41312.46200-Subv. DIBA-Salut P. Altres activ. protec. salut 13.000,00 60300.46212.46201-Transf. DIBA-Joventut 37.726,92 60500.31332.46201-Transf. Diputació - atenció domiciliària 108.150,00 60500.31333.46201-Transf. Diputació-dependències 18.000,00 60500.31361.46201-Transf. Diputació - serveis socials 91.656,95 60540.31332.46200-Transf. Diputació-Prog. Club Social 9.378,00 60540.31333.46200-Subv.Diputació-Agenda solidaritat 14.400,00 60550.31322.46202-Transf. Consell Comarcal Maresme-centre acollida 20.840,00 Total 462-Altres transferències 644.501,69 Total 46-D’entitats locals 644.501, 69

  • Total 4-Transferències corrents 42.056.30 8,20 5-Ingressos patrimonials 20100.51331.55000-Concessió zones blaves 6,00 30201.I0011.52000-Interessos de dipòsits 116.995,44 30201.I0011.55301-Explotació xarxa d’aigua 504.850,16 30821.31323.54000-Arrendament de finques urbanes 57.650,11 30901.I0011.55000-Concessions administratives 167.417,92 30901.I0011.55300-Explotacions del domini públic 134.952,92 40000.80021.53600-Dividents i participacions en empreses municipals 150.000,00 40300.44511.55300-Altres explotacions 155.163,00 40503.44313.55001-Concessions adm. cementiri (drets) 363.276,43 40503.44313.55002-Cànon concessió adm. cementiris 107.917,58 Total 5-Ingressos patrimonials 1.758. 229,56 6-Alienació d’inversions reals 40000.12181.60000-Alienació de solars 2.687.771,31 Total 6-Alienació d’inversions reals 2.687.771,31 7-Transferències de capital 75-De comunitats autònomes 755-De l’administració general de la com. Autònoma 40200.42216.75500-Transferència EB Figuera Major 350.000,00 40200.42251.75500-Transf. Generalitat CEIP Cal Collut 1.530.000,00 40200.42251.75500-Transf. Generalitat CEIP Figuera Major 1.530.000,00 40200.42351.75500-Transf. Generalitat-CEE escola Arbós 500.000,00 40200.46342.75500-Transferència Generalitat-Llei Barris-rehab. 1.000.000,00 40200.46343.75500-Llei Barris 50.000,00 40200.62111.75500-Transf. Generalitat-PUOSC-Pl. de Cuba 350.000,00 40200.62111.75501-Subv. Consorci Prom. Comercial Pl. de Cuba 300.000,00 40543.42251.75500-Transf. Generalitat centres escolars 150.000,00 Total 755-De l’administració general de la com. Autònoma 5.760.000,00 Total 75-De comunitats autònomes 5.760.000,00 77-D’empreses privades 770-Transferències empreses 40200.62111.77000-Aportacions privades - Inversió Plaça de Cuba 800.000,00 Total 770-Transferències empreses 800.000,00 Total 77-D’empreses privades 800.000,00 Total 7-Transferències de capital 6. 560.000,00 8-Actius financers 83-Reintegram. de préstecs conc. fora del s. públic 830-A curt termini 30500.12101.83000-Bestretes al personal 150.000,00 40800.43111.83000-Rehabil. habitatges Fons Mnpal. Foment rehab. 1.200.000,00 Total 830-A curt termini 1.350.000,00 Total 83-Reintegram. de préstecs conc. fora del s. públic 1.350.000,00 Total 8-Actius financers 1.350.000,0 0 9-Passius financers 30201.I0011.91701-Préstec d’ens fora del sector públic 13.791.358,80 Total 9-Passius financers 13.791.358,80 TOTAL PRESSUPOST INGRESSOS 2009 127.916.023,42 PRESSUPOST DESPESES 2009 La distribució econòmica del pressupost de depeses 2009 i la comparació en % amb l’exercici 2008 es la següent: PPPPP7.916.023,42n127.916.023,42eral 127.916.023,42

  • Cap I Despeses de personal 29.567.743,09 4,07% Cap II Despeses en béns corrents i serveis 28.898.178,53 2,02% Cap III Despeses financeres 4.270.800,00 16,51% Cap IV Transferències corrents 31.460.036,81 7,16% Despeses corrents 94.19 6.758,43 4,94% Cap VI Inversions 20.044.503,67 -12,89% Cap VII Transferències de capital 1.779.761,32 0,41% Cap VIII Actius financers 2.715.000,00 68,11% Cap IX Passius financers 9.180.000,00 1,61% Despeses de capital 33.719.264,99 -4,84% TOTAL DESPESES 127.916.023,42 2,18% TOTAL DESPESESTAL DESPESES 125.192.746,88 127.916.0 23,42 2,18%tal general 127.916.023,42