pla director urbanístic per a la delimitació i …...2.2.3 criteris específics de la formulació...

Pla director urbanístic per a la delimitació i ordenació del

Centre direccional de Cerdanyola del Vallès

Documentació:

Cerdanyola del Vallès (Vallès Occidental)

Àmbit metropolità de Barcelona

Emplaçament:

1. Document comprensiu

2. Memòria

3. Normes urbanístiques

4. Plànols d’informació i ordenació

5. Informe de sostenibilitat ambiental

6. Memòria ambiental

7. Memòria social

8. Estudi d’avaluació de la mobilitat generada

9. Avaluació econòmica i financera

10. Informe de sostenibilitat econòmica

11. Estudi d’obres bàsiques

12. Annexes

Departament de sòl

Març 2014

Redactor:

Data:

AVALUACIÓ AMBIENTAL.PLA DIRECTOR URBANÍSTIC PER A LA DELIMITACIÓ I ORDENACIÓ DEL CENTRE DIRECCIONAL DE CERDANYOLA DEL VALLÈS

MEMÒRIA AMBIENTAL

MEMÒRIA

PAG. 1 DE 53

ÍNDEX

1. INTRODUCCIÓ ............................................................................................................................. 3

2. CARACTERÍSTIQUES BÀSIQUES DEL PLA .............................................................................. 4

2.1 DADES BÀSIQUES DEL PLA ....................................................................................................... 4

2.2 OBJECTIUS I CRITERIS GENERALS DEL PLA ........................................................................... 5

2.2.1 Objectius generals del PDU ............................................................................................. 5

2.2.2 Criteris generals de la proposta de pla director ............................................................... 6

2.2.3 Criteris específics de la formulació del PDU .................................................................... 7

3. DESCRIPCIÓ DEL PROCÉS D’AVALUACIÓ AMBIENTAL DEL PDU ...................................... 12

3.1 NECESSITAT DE SOTMETRE EL PLA A AVALUACIÓ AMBIENTAL ........................................ 12

3.2 HISTÒRIC DEL PROCÉS D’AVALUACIÓ ................................................................................... 12

4. INTEGRACIÓ DELS ASPECTES AMBIENTALS ....................................................................... 15

4.1 DETERMINACIONS DEL DOCUMENT DE REFERÈNCIA ......................................................... 17

4.2 APORTACIONS DELS INFORMES SECTORIALS I AL·LEGACIONS ........................................ 20

4.2.1 Aportacions en el procés d’exposició pública. ............................................................... 20

4.2.2 Consultes en la fase d’avanç ......................................................................................... 38

4.3 APORTACIONS DE L’ISA ........................................................................................................... 40

5. CONCLUSIONS AL PROCÉS D’AVALUACIÓ I DETERMINACIONS FINALS DEL PLA .......... 42

5.1 MESURES PROTECTORES CORRECTORES I COMPENSATÒRIES ..................................... 42

5.2 PROPOSTA NORMATIVA ........................................................................................................... 46

6. SEGUIMENT AMBIENTAL DEL PDU ......................................................................................... 47

6.1 EXECUCIÓ DEL PVA .................................................................................................................. 48

6.2 ESTRATÈGIA DE SEGUIMENT .................................................................................................. 49

6.2.1 Nivells de seguiment ...................................................................................................... 49

6.2.2 Indicadors de seguiment ................................................................................................ 51

6.2.3 Documentació ................................................................................................................ 52

6.3 COMISSIO DE SEGUIMENT ....................................................................................................... 53


MEMÒRIA AMBIENTAL

MEMÒRIA

PAG. 3 DE 53

1. INTRODUCCIÓ

El present document de memòria ambiental del PLA DIRECTOR URBANÍSTIC PER A LA DELIMITACIÓ I ORDENACIÓ DEL CENTRE DIRECCIONAL DE CERDANYOLA DEL VALLÈS (en endavant, PDU), conclou el procediment d’avaluació ambiental. Aquesta, d’acord amb l’article 24 de la Llei 6/2009, del 28 d’abril, d’avaluació ambiental de plans i programes, valora la integració dels aspectes ambientals en la proposta del Pla i conté una menció específica de com s’han incorporat les determinacions del document de referència, de l’anàlisi de l’informe de sostenibilitat ambiental del Pla i de com s’ha tingut en compte el resultat de les consultes i de la informació pública.

A més, també desenvolupa, seguint les directrius del Departament de Territori i Sostenibilitat, els següents aspectes:

A. Determinacions finals que en matèria ambiental s’han incorporat a la proposta del pla, i concretament:

Les mesures protectores, correctores i compensatòries

Les directrius aplicables a l’avaluació ambiental dels instruments de desenvolupament posteriors del pla.

Les directrius aplicables a l’avaluació d’impacte ambiental dels projectes específics que es derivin del Pla

B. Seguiment ambiental posterior a l’aprovació del Pla i periodicitat dels informes de seguiment.

Així, el present document s’estructura en els següents apartats:

Aquest primer d’Introducció.

Segon, de Característiques bàsiques del pla, on s’exposen les dades bàsiques, objectius i criteris generals del pla.

Tercer, de Descripció general del procés d’avaluació ambiental, on s’exposa la necessitat de sotmetre el Pla a avaluació ambiental, i l’històric del procés d’avaluació ambiental.

Quart apartat d’Integració dels aspectes ambientals, on s’exposa com s’han incorporat les determinacions del Document de Referència, de l’Informe de Sostenibilitat, dels informes sectorials i al·legacions, resultat del procediment de consultes, i del procés d’exposició pública.

Cinquè apartat, de Conclusions al procés d’avaluació i determinacions finals del pla, on s’exposen les mesures protectores correctores i compensatòries, i les directrius aplicables als instruments de desenvolupament posteriors del Pla i dels projectes específics que es derivin del pla.

Sisè apartat, de Seguiment ambiental, on es presenten tres nivells de seguiment Pla, que segueixen els diferents estadis de desenvolupament.


MEMÒRIA AMBIENTAL

MEMÒRIA

PAG. 4 DE 53

2. CARACTERÍSTIQUES BÀSIQUES DEL PLA

2.1 DADES BÀSIQUES DEL PLA

El Centre Direccional de Cerdanyola és un sector de grans dimensions (412 ha) en la qual els usos predominants del sòl són el residencial, les activitats econòmiques netes lligades al coneixement i la tecnologia, i on predominen els espais lliures, derivats dels requeriments de connectivitat ecològica. Proporcionalment, està dotat d’equipaments i superfícies destinades a serveis tècnics. Els usos més intensius es localitzen a la meitat oriental de l’àmbit, mentre que el sector occidental es destina fonamentalment a espai lliure.

L’àrea de l’estudi està inclosa a la comarca del Vallès Occidental, concretament al terme municipal de Cerdanyola del Vallès, i està limitada bàsicament:

Nord, per l’autopista A-7 (antiga B-30).

Sud, pel Parc Natural de Collserola, al qual pertany la franja més meridional de l’àmbit.

Est, pel sòl urbà de Cerdanyola i el Parc Tecnològic del Vallès.

Oest pel torrent de Can Fatjó i el terme municipal de Sant Cugat.

Àmbit del Centre Direccional desembre de 2002


MEMÒRIA AMBIENTAL

MEMÒRIA

PAG. 5 DE 53

Àmbit del Centre Direccional (2013)

2.2 OBJECTIUS I CRITERIS GENERALS DEL PLA

2.2.1 Objectius generals del PDU

La formulació del PDU té com a objectius:

Garantir la formació i consolidació del Centre direccional de Cerdanyola, caracteritzat per la implantació d’activitats econòmiques tecnològicament avançades, especialment vinculades amb l’activitat del sincrotró, i al servei de l’àmbit intermunicipal immediat, així com del conjunt del sistema metropolità en el que es situa, a més dels usos residencials i d’altres que configuren l’adequat nivell de complexitat i qualitat de vida urbana.

Establir l’ordenació de l’àmbit del Centre direccional de Cerdanyola del Vallès en el marc del qual, d’acord amb els criteris d’ordenació que s’assenyalen en els apartats següents de la memòria, es completi el desenvolupament i execució d’aquest sector que constitueix una actuació d’especial rellevància social i econòmica.

Adequar l’ordenació urbanística d’aquest àmbit als requisits i criteris derivats de les resolucions judicials dictades en relació amb els anteriors instruments de planejament i dels requeriments de major protecció i seguretat exigits a l’entorn dels abocadors existents en l’àmbit.

Incorporar els terrenys destinats a sistemes generals del sector del Parc Tecnològic del Vallès, urbanitzats parcialment, la incorporació dels quals permeten una ordenació més coherent amb els objectius de preservació dels espais naturals i de la implantació del corredor verd, que en aquest sector, permetrà la connexió entre els espais naturals externs a l’àmbit, de la Serra de Collserola i la de Sant Llorenç de Munt i Obac.


MEMÒRIA AMBIENTAL

MEMÒRIA

PAG. 6 DE 53

2.2.2 Criteris generals de la proposta de pla director

Els criteris generals són les línies estratègiques que configuren el caràcter general de l’actuació i que permeten, conjuntament amb els criteris particulars, concretar l’ordenació dels sectors objecte del pla director. Aquests criteris, que han estat definits tenint en compte la singularitat i complexitat de l’àmbit de l’actuació, són els següents:

Reequilibri territorial

Centralitat i connectivitat, La proposta d’ordenació ha de respondre a la posició de centralitat que ocupa el centre direccional, tant pel que fa en relació amb les infraestructures actuals com amb les futures.

Singularitat de l’actuació i plataforma d’innovació, els usos admesos, especialment els vinculats amb l’activitat del sincrotró, i la magnitud de l’actuació han de garantir la singularitat de l’actuació per tal que el centre direccional esdevingui, efectivament, un nou pol de reequilibri urbà a escala metropolitana i una plataforma d’innovació d’escala internacional.

Sostenibilitat ambiental:

Eficiència energètica, amb sistemes de producció el més eficients possibles, fent servir ús de fonts d’energia renovable, i introduint mesures per afavorir la reducció del consum dels edificis.

Optimització del consum d’aigua potable, prenent mesures per a l’estalvi del consum tant als edificis com als espais lliures.

Connectivitat biològica, reservant una part important del sector i dels espais lliures destinat a corredor biològic. Disseny dels espais lliures en una posició i articulació adequada que en permeti també la seva connexió en xarxa.

Restauració ambiental, reforestant espais d’interès biològic amb espècies vegetals apropiades per al refugi i alimentació de la fauna característica d’aquest àmbit geogràfic; restaurant ambientalment les zones de sòls degradats. A més a més, s’incorporaran mesures correctores i mesures de qualitat ambiental a les obres d’urbanització que s’executin.

Mobilitat sostenible, preveient una gran dotació de transport públic mitjançant els serveis de ferrocarrils i autobusos, es promourà la reducció del trànsit motoritzat a l’interior de les àrees urbanes mitjançant la jerarquització viària, i s’incorporarà una completa xarxa de carrils bicis.

Equilibri social:

Equilibri funcional d’usos, mitjançant la convivència en els sectors del PDU, d’usos residencials, comercials i terciaris amb equipaments.

Resoldre les necessitats socials d’accés a l’habitatge, mitjançant la dotació d’habitatges de protecció oficial, afavorint la convivència de col·lectius ciutadans de diferents edats.

Desenvolupament econòmic:

Les característiques de l’actuació hauran de permetre el desenvolupament d’usos per a la promoció d’activitats econòmiques.

Innovació tecnològica:

Establint les condicions òptimes que permetin crear un entorn d’innovació, centrat en la ciència i la investigació, amb la creació d’un parc científic i tecnològic situat entorn del sincrotró.


MEMÒRIA AMBIENTAL

MEMÒRIA

PAG. 7 DE 53

Qualitat urbana:

Integració territorial, planificant amb una visió integral els diversos aspectes que configuren l’espai urbà i la seva relació amb l’entorn, especialment pel que fa a la relació amb els teixits urbans existents, el corredor biològic i la resta del sistema d’espais lliures.

Qualitat en les xarxes de serveis, dotant a les noves àrees urbanes d’infraestructures d’última generació i d’espais públics d’alta qualitat urbana i ambiental.

També comptaran amb espais empresarials i residencials molt diversos, que afavoriran la interacció entre els diferents sectors econòmics i ciutadans.

Edificacions innovadores, prenent mesures per afavorir la implantació de sistemes innovadors en el disseny i en la construcció dels nous habitatges i altres edificacions del centre direccional.

Integració del patrimoni històric, respectant els elements protegits i adaptant la proposta d’ordenació per fer-los compatibles amb el nou planejament.

Sostenibilitat econòmica:

L’assoliment dels objectius amb els criteris indicats se situaran en un context de sostenibilitat econòmica en què les inversions a realitzar siguin proporcionals als possibles rendiments econòmics previstos.

2.2.3 Criteris específics de la formulació del PDU

En els següents paràgrafs es detallen els criteris específics del planejament, que juntament amb els aspectes ambientals, derivats del present document, serveixen de base per a la formulació de les diferents alternatives. Aquests s’estructuren en diferents capítols:

Xarxa viària i mobilitat

Ordenació de l’edificació.

Espais lliures

Equipaments públics i privats

Conservació dels assentaments antics en el territori

Ordenació dels eixos d’activitat

XARXA VIÀRIA

Aquests criteris referits a xarxa viaria, es presenten des de diversos vessants:

GEOMORFOLÒGIC

Adaptació a la morfologia del territori que es caracteritza per una sèrie de petites valls en direcció de nord-est a sud-est que serveixen a la riera de Sant Cugat.

PREEXISTÈNCIES

Adaptació a les infraestructures viàries existents en l’entorn, com el pont construït sobre l’autopista i sobre la línia de ferrocarril que comunica l’autopista B-30 amb el nucli urbà actual de Cerdanyola.

Adequació a les infraestructures existents o previstes amb posterioritat a l’aprovació del PGM a l’any 1976 (autopista B-30, la línia ferroviària del Papiol a Mollet, passos per sobre de l’autopista B-30, traçat del tren d’alta velocitat).

Adaptació a les preexistències construïdes recentment en coherència amb el planejament vigent com l’avinguda que reposa la BP-1413, de connexió entre Sant Cugat i Cerdanyola.


MEMÒRIA AMBIENTAL

MEMÒRIA

PAG. 8 DE 53

El nou pont que enllaça el Centre Direccional i la Universitat Autònoma.

La vialitat interior construïda en els últims anys.

RELACIÓ CERDANYOLA- CENTRE DIRECCIONAL- SANT CUGAT. ESTRUCTURA URBANA.

Traçat de vies interiors transversals que comuniquin les àrees exteriors oposades (nuclis urbans de Cerdanyola i Sant Cugat) i que tinguin continuïtat amb la xarxa viària metropolitana.

Connexió de les vies interiors en punts significatius i de suficient capacitat de la xarxa viària perimetral.

ELS EIXOS D’ACTIVITAT

Creació d’uns eixos d’activitats en els que pugui descansar el comerç de suport a l’habitatge i a les activitats tecnològicament avançades, reforçat amb la situació del sincrotró i concentrar el servei del transport públic.

Traçat de dos eixos d’activitat que enllacin el nucli urbà actual de Cerdanyola amb la Universitat Autònoma i l’estació de ferrocarril de la Renfe. (Eix des de la carretera BP-1413 a la Universitat Autònoma i eix frontissa)

Continuïtat de l’edificació en els tres eixos principals d’activitat per evitar trencaments que la obstaculitzin.

CRITERIS DE MOBILITAT

Integrar les xarxes previstes pel planejament de rang superior en tot l’anàlisi i disseny del Parc de l’Alba. Determinar les xarxes més adients per a cadascun dels agents que estaran implicats en el Parc de l’Alba: xarxa de vehicles, xarxa de transport públic, xarxa de vianants, xarxa de bicicletes, xarxa d’aparcaments i xarxa de càrrega i descàrrega. Comprovar que aquestes xarxes compleixen les característiques necessàries per acollir els tipus de desplaçaments i intensitats que se li adjudiquen.

En aquestes xarxes es reservarà l’espai necessari per a la mobilitat de cadascun dels agents: carrils reservats per al transport públic, si s’escau, voreres accessibles per als vianants, un espai segur per a les bicicletes, etc.

Les xarxes hauran d’estar connectades entre si i amb els nodes generadors de desplaçaments. Així caldrà pensar per a cadascuna de les xarxes com es connecta amb les estacions de ferrocarril, bus, els principals nodes del Parc de l’Alba, la UAB, el Parc Tecnològic, Cerdanyola i Sant Cugat, com a mínim.

Pel que fa a la xarxa viària caldrà definir una trama principal d’alta capacitat que connecti amb la xarxa regional i sigui capaç d’absorbir els tràfics de pas i una altra de caràcter de distribució interna dissenyada sota el criteri de velocitat 30.

Un altre element clau en l’estudi de mobilitat serà la política d’aparcaments. El nombre d’aparcaments oferts, íntimament relacionat amb l’ús del vehicle, caldrà regular-lo per tal d’afavorir la mobilitat desitjada, tot passant, però, per primer oferir un transport públic de qualitat.

Pel que fa al transport públic s’hauran d’establir mecanismes de coordinació tren-autobús i autobús- autobús perquè l’oferta sigui el màxim de competitiva i aprofitada. A més caldrà determinar fórmules d’integració tarifària per a les noves línies o serveis de transport públic.

Degut a la longitud dels recorreguts interns al Parc de l’Alba es considera oportú pensar i proposar mesures de mobilitat de baix impacte i/o relacionades amb les noves tecnologies. Es podrien proposar sistemes compartits de bicicletes, bicicletes assistides, o d’altres.

Les propostes que es duguin a terme hauran d’establir mesures que incentivin i fomentin l’ús del transport públic i racionalitzin la utilització del vehicle privat.

També s’haurà d’afavorir la mobilitat sostenible implantant elements com: web de mobilitat, vull anar amb transport públic al Parc de l’Alba, carpooling, carsharing, cotxes elèctrics, línies d’autobús, SAE, etc.


MEMÒRIA AMBIENTAL

MEMÒRIA

PAG. 9 DE 53

QUALITAT DEL SÒL

Adequar la vialitat a la millor delimitació i coneixement de la tipologia dels abocadors, rebliments de terres i residus existents en l’àmbit del Centre Direccional.

ORDENACIÓ DE L’EDIFICACIÓ

Es plantegen diferents objectius quan a la ordenació de l’edificació

Distribució de les zones residencials de manera que no constitueixin un nucli urbà independent del de Cerdanyola sinó que siguin el seu creixement natural i continu.

Situació de les zones residencials en sòls idonis per les seves condicions d’assolellament, per la disponibilitat de vistes i per la proximitat amb elements atractius del territori.

Creació d’una gran àrea destinada a activitats tecnològicament avançades, que diversifica i reequilibra les polaritats metropolitanes actuals, i l’assentament de la qual es planteja com a una continuació del desenvolupament del Parc Tecnològic del Vallès i de les activitats indicades per a la implantació del sincrotró i la pròpia Universitat Autònoma.

Diversificació de les tipologies d’edificació tant en els desenvolupaments residencials com en els del parc de la ciència.

Situació pròxima a la B-30 de les edificacions de major alçada destinades a parc de la ciència.

A més dels anteriors criteris:

Adequar l’edificació a la millor delimitació i coneixement de la tipologia dels rebliments de terres i residus existents en l’àmbit del Centre Direccional.

Ajustar els espais edificats als estudis de delimitació de riscos, especialment en relació al risc d’inundabilitat.

ESPAIS LLIURES

Es defineixen els següents criteris i objectius:

Integrar en els espais lliures l’àmbit del Parc Natural de Collserola inclòs parcialment en el nou àmbit del PDU

Creació de corredors verds que puguin crear enllaços entre els espais lliures interiors amb els eixos actuals de Cerdanyola, permetent també la seva continuïtat.

Encadenament dels parcs als corredors verds de manera que es formi una xarxa en malla, evitant espais aïllats.

Integració en els espais lliures dels elements de valor natural existents en el territori, com són la vegetació de major interès i els espais associats a la xarxa hidrogràfica, rieres i torrents torrenteres.

Connexió entre els espais lliures de manera que es puguin formar circuits d’esbarjo independents dels circuits urbans lligats a la vialitat per a vehicles

Integració dins dels espais lliures dels sòls que s’han remogut per a extracció de terres o antigues instal·lacions industrials, i que tenen la possibilitat, mitjançant un tractament adequat, de transformar-se en elements atractius dins dels espais d’oci.

Ajustar els usos segons els requeriments derivats dels estudis de risc i a l’efectivitat de les mesures pal·liatives.


MEMÒRIA AMBIENTAL

MEMÒRIA

PAG. 10 DE 53

A més dels anteriors criteris:

Compatibilitat i reforçament de les continuïtat dels verds estructurals metropolitans a través del Centre Direccional, concretament del gran corredor verd entre Cerdanyola i Sant Llorenç del Munt, previst també en el planejament territorial.

Pla Territorial Metropolità en l’àmbit del Centre Direccional

ELS EQUIPAMENTS PÚBLICS I PRIVATS

Quant a equipaments el nou planejament integra de forma molt concreta les voluntats sobre un territori i les preexistència, en aquest cas amb una caràcter estratègic d’abast internacional.

Integració dels equipaments amb els espais lliures.

Situació intermèdia d’algunes reserves de sòl per a equipaments entre les zones residencials i les d’activitat per a compartir la seva utilització.

Situació d’equipaments en les proximitats del sòl urbà actual de Cerdanyola perquè els puguin compartir els residents del nou desenvolupament i els de l’actual nucli urbà.

Concentració en algun punt del sòl destinat a equipament que permeti el desenvolupament d’un complex d’instal·lacions esportives a l’aire lliure.

Compatibilitzar el planejament amb la situació de l’equipament privat laboratori de llum de sincrotró.

ELS ASSENTAMENTS ANTICS EN EL TERRITORI I ALTRES USOS.

Dins l’àmbit hi ha elements, de diversa entitat, amb una major o menor nivell de protecció, alhora que també hi coexisteixen usos que cal valorar la seva compatibilitat amb el nou planejament, i per tant la seva compatibilitat:

Conservació dels assentaments d’interès existents en el territori.

Protecció dels conjunts del Castell de Sant Marçal i de les masies existents de manera que es preservi tant l’edificació com el seu entorn immediat.

Conservació de les instal·lacions esportives del complex situat al torrent de Can Fatjó.


MEMÒRIA AMBIENTAL

MEMÒRIA

PAG. 11 DE 53

ELS ESPAIS DEGRADATS (BROWNFIELDS)

Els estudis portats a terme fins a l’actualitat han permès acotar, en l’espai i tipologia, els abocaments i rebliments existents en el sector del Centre Direccional. Les activitats d’extracció d’argiles, i la seva situació metropolitana, li conferien una certa vulnerabilitat per acollir materials diversos pel seu rebliment que han generat en alguns casos una situació greu en relació als usos sol·licitats, presentant-se doncs solucions diverses a les que el planejament s’hi ha d’adaptar.


MEMÒRIA AMBIENTAL

MEMÒRIA

PAG. 12 DE 53

3. DESCRIPCIÓ DEL PROCÉS D’AVALUACIÓ AMBIENTAL DEL PDU

3.1 NECESSITAT DE SOTMETRE EL PLA A AVALUACIÓ AMBIENTAL

El marc legislatiu que determina la redacció del present document és:

Llei 3/2012, del 22 de febrer, de modificació del text refós de la Llei d’urbanisme, aprovat pel Decret legislatiu 1/2010, del 3 d’agost.

Text refós de la Llei d’urbanisme (en endavant, TRLU), aprovat pel Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d’agost.

Ley 21/2013, de 9 de diciembre, de evaluación ambiental..

Reial Decret Legislatiu 1/2008, d’11 de gener, pel que s’aprova el text refós de la Llei d’Avaluació d’Impacte Ambiental de projectes.

DECRET 305/2006, de 18 de juliol, per la qual s'aprova el Reglament de la Llei d'Urbanisme

DIRECTIVA 2001/42/CE, de 27 de juny, relativa a l’avaluació de determinats plans i programes en el medi ambient.

De conformitat amb el què estableix l’article 76.1 del TRLU, aquest Pla director urbanístic el formula la Secretaria de Territori i Sostenibilitat, mitjançant l’INCASÒL, segons va determinar el conseller de Territori i Sostenibilitat per acord del 19 de desembre de 2012, i ha de ser objecte de la tramitació que regula l’article 83 del TRLU.

El present Pla director urbanístic se sotmet al procediment d’avaluació ambiental de plans i programes que regula la Llei 6/2009, de 28 d’abril, a l’empara del què estableixen els articles 14.4 i 8.1.c) de la citada Llei.

L’article 8.1.c) inclou els plans directors urbanístics entre els plans sotmesos a avaluació ambiental en funció d’una decisió prèvia d’avaluació ambiental, mentre que l’article 14.4 preveu que, en el cas dels plans urbanístics als quals pugui ser aplicable el procediment de decisió prèvia, se seguirà directament el procediment d’avaluació ambiental que regula la disposició addicional cinquena (sense necessitat d’adoptar la referida decisió prèvia) si el promotor considera que el pla s’ha de sotmetre a avaluació ambiental. Per tant, aquesta proposta de Pla director urbanístic se subjectarà al procediment d’avaluació ambiental, a sol·licitud del promotor, i a partir de la consideració que, pels motius assenyalats anteriorment, en el PDU concorren unes circumstàncies especials pel que fa a les repercussions per al medi ambient, sens perjudici que aquestes repercussions siguin, com s’acreditarà, de caràcter positiu.

3.2 HISTÒRIC DEL PROCÉS D’AVALUACIÓ

Les condicions urbanístiques per al desenvolupament del Centre Direccional de Sant Cugat - Cerdanyola es van determinar inicialment en Pla general metropolità aprovat l’any 1976.

L’any 2001 es va constituir el Consorci urbanístic del Centre Direccional de Cerdanyola del Vallès, format per l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès i l’Institut Català del Sòl, per impulsar el desenvolupament del Centre Direccional.

El Consorci urbanístic del Centre direccional de Cerdanyola va iniciar la seva activitat intervenint en la Modificació puntual del Pla general metropolità en l’àmbit del Centre Direccional de Cerdanyola, aprovada definitivament en data 9 de juliol de 2002, i en desenvolupament del Pla parcial d’ordenació del Centre direccional de Cerdanyola, aprovat definitivament en data 19 de setembre de 2002.


MEMÒRIA AMBIENTAL

MEMÒRIA

PAG. 13 DE 53

Aquest pla fixava una edificabilitat del conjunt de 0,63 m2st/m2s, amb usos per activitats netes i residencials, principalment. A les zones verdes se li va exigir, des d’una visió territorial, unes dimensions suficients que permetessin la connectivitat ecològica a través del sector, de conformitat amb la Resolució del Parlament de Catalunya, de 8 de juny de 2000, en la que s’instava al Govern a protegir de forma efectiva el corredor ecològic entre Sant Llorenç de Munt i la serra de Collserola Aquest fet va comportar una superfície de zones verdes molt superior a les exigides per la normativa vigent.

L’any 2005, i per tal d’assolir fonamentalment els objectius bàsics d’ampliació del corredor ecològic i de reducció de l’edificabilitat màxima prevista per al sector del Centre Direccional, es va promoure la Modificació del Pla General Metropolità de Barcelona en l’àmbit del Centre Direccional de Cerdanyola del Vallès i en els àmbits que es relacionen en els municipis de: Cerdanyola del Vallès, l’Hospitalet de Llobregat i El Prat de Llobregat, aprovada definitivament en data 20 de setembre de 2005.

Els seus objectius principals, a més d’incrementar les dimensions del connector previst, també preveia, en l’àmbit del Centre Direccional, la disminució de l’edificabilitat i del nombre d’habitatges anteriorment previstos i la previsió de la implantació del Sincrotró. Per una altra banda, també preveia l’establiment de determinats canvis de qualificació i l’increment d’edificabilitat en tres àmbits dels municipis de Cerdanyola del Vallès, l’Hospitalet de Llobregat i El Prat de Llobregat.

En l’àmbit del Centre Direccional, es va concretar en la Modificació puntual del Pla parcial del Centre Direccional de Cerdanyola del Vallès, aprovada definitivament en data 22 de setembre de 2005.

Finalment, l’any 2008 es va modificar el planejament en l’àmbit del Centre Direccional amb l’objectiu fonamental d’adequar les previsions sobre nombre i mida de l’habitatge protegit previst a les característiques de la demanda social d’aquest tipus d’habitatge. La reducció de superfície dels habitatges, va comportar incrementar el nombre total d’habitatges de 3.300 a 3.540, donat que no es va reduir el sostre.

També l’any 2008 es va adequar l’ordenació als ajustos obligats per la millor delimitació, i acotació del risc de diversos àmbits d’antics reblerts, comportant ajustos en la ordenació. Des d’un punt de vista ambiental, es van concretar les normatives en relació al cicle de l’aigua, i energia, en base a les determinacions establertes l’any 2005. També es van incorporar altres determinacions relatives a l’obligació que un 20% del sostre i del nombre d’habitatges del sector es destinessin a habitatge amb protecció oficial de règim general (i la resta a habitatge amb protecció oficial de règim concertat), i a que un mínim del 25% dels habitatges protegits ho fossin en règim de lloguer.

Aquestes determinacions es van establir mitjançant la Modificació de PGM relativa al nombre i grandària d’habitatges protegits en l’àmbit del Pla parcial del Centre Direccional de Cerdanyola, aprovada per Resolució del Conseller de Política Territorial i Obres Públiques de 23 de juliol de 2008; i la Modificació puntual del Pla parcial del Centre Direccional de Cerdanyola del Vallès, aprovada definitivament per la Comissió Territorial d’Urbanisme de Barcelona en data 29 de maig de 2008.

L’any 2010, en relació amb aquesta MPGM aprovada l’any 2005 s’han dictat diverses resolucions judicials, dues de les quals han estimat els recursos corresponents i han declarat la nul·litat de la MPGM i de la Modificació puntual del Pla parcial aprovades l’any 2005.

Aquestes sentències en data d’avui no són fermes, donat que s’ha interposat contra elles recurs de cassació davant del Tribunal Suprem. Els aspectes que han estat estimats per la sentència fan referència a la tramitació del planejament, en referència a l’avaluació ambiental, el sistema de gestió, i a aspectes relacionats amb la masia de Can Xercanvis, en relació al patrimoni cultural.

Finalment la MPGM i el Pla parcial aprovats definitivament l’any 2002 han estat declarats nuls en virtut de la Sentència del Tribunal Suprem de 20 d’abril de 2011 (que estima parcialment el recurs de cassació contra la STSJC núm. 84, de 26 de gener de 2007), per considerar aquest tribunal que l’exclusió del sector del Centre Direccional dels terrenys qualificats com a clau 6c i 7 pel PGM, situats al sud de l’esmentat sector, no estava correctament justificada i, en conseqüència, és contrària a Dret.


MEMÒRIA AMBIENTAL

MEMÒRIA

PAG. 14 DE 53

Des de l’any 2005 però fins a la data s’han anat consolidant parts importants de la urbanització, avui completament acabats i en servei, i instal·lacions de la importància estratègica del sincrotró, on la possibilitat de la seva implantació va ser un dels objectius fonamentals per les quals, l’any 2005, es a portar a terme la modificació del planejament de l’any 2002.

Sincrotró en construcció. Avui ja és una obra acabada en explotació

En data 28 de Febrer de 2012 el Departament de Territori i Sostenibilitat, com a promotor del PDU del Centre Direccional de Cerdanyola, va trametre a l’Oficina Territorial d’Acció i Avaluació Ambiental del Barcelona, l’Avanç del Pla per iniciar la seva tramitació. Aquesta es traslladà al Servei de Plans i Programes de la Direcció General de Polítiques ambientals per la seva tramitació.

En data Juny de 2013, el promotor del Pla rep el Document de Referència de l’òrgan ambiental, que juntament amb el propi Avanç de planejament i l’Informe de Sostenibilitat Ambiental Preliminar, estableix les bases pel desenvolupament del planejament i la seva avaluació ambiental.

A partir d’aquest moment es redacta el PDU per a la seva aprovació inicial, incloent les determinacions del Document de Referència, a través de l’Informe de Sostenibilitat Ambiental, que alhora recull el PDU en la seva ordenació i part normativa.

El PDU es va aprovar inicialment per la Comissió Territorial d’Urbanisme en data 25 de Juliol de 2013, i es va exposar al públic durant 45 dies, sol·licitant alhora els informes a administracions, entitats i públic interessat.

Durant aquest període s’han rebut diverses al·legacions, d’entitats, particulars i públic interessat, i informes de les administracions implicades, les aportacions de les quals que s’han anat incorporant a la formulació del PDU en tots els documents que l’integren, concretant-se en l’ordenació i la normativa del Pla.


MEMÒRIA AMBIENTAL

MEMÒRIA

PAG. 15 DE 53

4. INTEGRACIÓ DELS ASPECTES AMBIENTALS

En el present apartat s’exposa com s’han incorporat les determinacions del Document de Referència, de l’informe de sostenibilitat, de les aportacions d’entitats i administracions resultat del procediment de consultes i dels informes sectorials i al·legacions, del procés d’exposició pública.

En un primer apartat s’exposen les determinacions del Document de Referència, destacant aquells aspectes que segons la Direcció General de Polítiques Ambientals encara cal aprofundir en el refós del Pla i de l‘ISA per a l’aprovació provisional, i per tant, que no s’han tractat amb prou detall en el document aprovat inicialment.

Per tal d’evitar duplicitats s’exposa, en un segon apartat, com s’han incorporat les prescripcions ambientals resultat del procés d’aprovació inicial, obviant el procés de consultes, que s’entén, que en totes aquelles administracions o entitats que han tornat a concórrer en el procés d’aprovació inicial ja han estat incloses.

Finalment, en el cas d’haver aportacions en el procés de consultes, i que no han concorregut també al procés d’aprovació inicial, es tracten separadament.

En el següent quadre es mostra la totalitat d’administracions i entitats que han concorregut al procés, i en quin moment, diferenciant aquells que el DR estableix com a públic interessat, i per tant necessàriament han estat convidats a la participació en el procés de consultes i informats expressament en el procés d’informació pública, d’aquells altres els quals han concorregut per mutu propi, o als que se’ls hi ha demanat informe en el procés d’aprovació inicial i que són bàsicament administracions.

PARTICIPANTS EN EL PROCÉS DE CONSULTES I AL·LEGACIONS

Codi Entitat/Administració/Públic interessat (1) (2) (3)

1 Ajuntament de Cerdanyola del Vallès X X X

2 Ajuntament de Sant Cugat del Vallès X X

3 Consell Comarcal del Vallès Occidental X

4 Consorci del Parc Natural de la Serra de Collserola X X X

5 Diputació de Barcelona. Àrea de Territori i Sostenibilitat X X

6 Agència de Residus de Catalunya X X X

7 Agència Catalana de l’Aigua X X X

8 Autoritat del Transport Metropolità X

9 Institut Geològic de Catalunya X

10 Àrea Metropolitana de Barcelona X

11 Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural. Direcció General de Desenvolupament Rural

X X

12 Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural. Àrea de Medi Natural

X X

13 Subdirecció General de programes en protecció Civil

Direcció General de protecció Civil

Departament d’Interior

X X

14 Subdirecció General del Patrimoni Arquietectònic, Arqueològic i Paleontològic. X X X


MEMÒRIA AMBIENTAL

MEMÒRIA

PAG. 16 DE 53



Direcció General de Patrimoni Cultural

15 Subdirecció General de Prevenció i Control de la Contaminació atmosfèrica. Direcció General de Territori i Sostenibilitat

X X X

16 Unitat d’Aplicació de Polítiques de Paisatge. Departament de Territori i Sostenibilitat

X X

17 Oficina de Gestió Ambiental Unificada. Serveis Territorials a Barcelona. Departament de Territori i Sostenibilitat

X

18 Direcció general de Prevenció d’Incendis i Salvaments. Departament d’Interior X

19 Direcció General de Polítiques Ambientals. Departament de Territori i Sostenibilitat

X

20 Ferrocarrils de la Generalitat. Departament de Territori i Sostenibilitat X

21 Direcció General de Començ. Departament d’Empresa i Ocupació X

22 Direcció General d’Energia i Mines. Departament d’Empresa i Ocupació X

23 Direcció General de Turisme. Departament d’Empresa i Ocupació X

24 Consell Català de l’esport. Departament de Presidència X

25 Servei català de la Salut. Departament de Salut X

26 DG de Centre Públics. Departament d’Ensenyament X

27 DG de Ferrocarriles. Ministeri de Fomento X


29 Administrador de Infraestructuras Ferroviarias (ADIF). Ministeri de Fomento X

30 DG de Aviación Civil. Ministeri de Fomento

31 Col·legi d’Ambientòlegs de Catalunya X

32 Col·legi de Biòlegs de Catalunya X

33 Col·legi de Geògrafs de Catalunya X

34 Col·legi d’Enginyers de camins, Canals i Ports de Catalunya X

35 DEPANA X

36 ADENC. Associació per la Defensa i l’Estudi de la Natura X X X

37 Ecologistes en Acció de Catalunya X

38 Acció Ecologista de Sant Cugat X

39 Associació Cultural i Ecologista Cal Roqueta de Castellbó X

40 Associació Plataforma contra l’Abocador de Deixalles a Can Fatjó dels Aurons (Almar)

X

41 Bellaterra Natura X

42 Associació Cerdanyola- Via Verda X X X

43 Grup Municipal del Compromís per Cerdanyola – Candidatures Alternatives del Vallès

X

44 Grup Municipal Esquerra – Cerdanyola del Vallès X

45 Grup Municipal Iniciativa per Catalunya Verds – Esquerra Unida i Alternativa X

46 Grup Municipal del Partit Popular X


MEMÒRIA AMBIENTAL

MEMÒRIA

PAG. 17 DE 53



47 Grup Municipal del Partit Socialista de Catalunya X

(1) Se’ls hi ha demanat consulta en la fase d’avanç

(2). Han participat en el procés de consultes de la fase d’avanç

(3). Han formulat al·legacions o han evacuat informe en la fase d’aprovació inicial.

A més dels exposats hi hagut diverses administracions que se’ls hi ha demanat informe, i no han respòs, i diversos particulars interessats que han al·legat, que no es detallen de forma explícita.

4.1 DETERMINACIONS DEL DOCUMENT DE REFERÈNCIA

El document de referència, es va emetre en data 29 de Maig de 2013. Aquest inclou les determinacions a tenir en compte en el desenvolupament de l’Informe de sostenibilitat ambiental.

En general, totes les determinacions del DR es van tenir en compte en la redacció del Pla i de l’Informe de Sostenibilitat Ambiental.

Aquestes feien referència fonamentalment als següents aspectes:

a. Descripció dels aspectes i elements ambientalment rellevants de l’àmbit objecte de planejament, d’acord amb l’Informe de sostenibilitat ambiental del pla d’ordenació territorial que desenvolupa, i dels estudis addicionals i consultes efectuats, i perfil ambiental de l’àmbit.

Connectivitat ecològica

En relació amb els punts crítics per a la connectivitat cal considerar la diagnosi i propostes contingudes al Pla territorial metropolità de Barcelona, concretament en l’Informe de Sostenibilitat Ambiental: Annex II. Estudi de detall dels punts crítics per a la connectivitat ecològica.

El punt crític 17 correspon a l’àmbit de Cerdanyola del Vallès.

Accessibilitat i mobilitat sostenible

En relació amb l’accessibilitat i mobilitat sostenible cal considerar la diagnosi i propostes contingudes al Pla territorial metropolità de Barcelona, concretament en l’Informe de Sostenibilitat Ambiental: Annex I. Fitxes dels àmbits supramunicipals: Avaluació de les millores d’accessibilitat de les propostes del Pla.

En la fitxa 2.6. Rubí-Sant Cugat, Cerdanyola-Montcada, Mollet (Vallès Occidental) es troba la informació corresponent per a l’àmbit del PDU.

Gestió de residus i restauracio de sòls

Pel que fa a aquestes temàtiques, caldrà considerar les aportacions fetes per l’Agència de Residus de Catalunya en el seu informe de data 22 d’abril de 2013. Així mateix, caldrà ampliar la informació i diagnosi sobre l’abocador de Can Planas, atesa la seva rellevància ambiental i social, i la disponibilitat d’informació més fidedigna.

Qualitat de l’aire i contaminació odorífera

Cal indicar que l’àmbit del PDU es troba íntegrament en un municipi declarat zona de protecció especial de l’ambient atmosfèric pel contaminant diòxid de nitrogen i les partícules inferiors a 10 micres, mitjançant l’Acord de Govern 82/2012, de 31 de juliol de 2012, i el Decret 226/2006, de 23 de maig.


MEMÒRIA AMBIENTAL

MEMÒRIA

PAG. 18 DE 53

També caldrà inicialment identificar en l’àmbit del PDU on es produeix una problemàtica de pudors i fer-ne la diagnosis corresponent.

Àrees agrícoles

D’acord amb la informació facilitada pel Parc Natural de Collserola, l’àmbit del PDU es pot caracteritzar de mosaic agroforestal, amb un alt predomini del conreu herbaci extensiu de secà, típic del paisatge tradicional d’aquesta zona del Vallès. Aquests espais agraris tenen un paper rellevant, més enllà de generadores de rendes econòmiques, en la lluita passiva de la prevenció d’incendis forestals i en la creació i manteniment de diversitat d’hàbitats i, per tant, d’espècies vegetals i animals.

Aquestes àrees de secà són àrees de caça per algunes espècies sensibles de rapinyaires que nidifiquen a les parts forestals, com l’aligot (Buteo buteo), i també són essencials per a molts ocells hivernants. D’altra banda, estudis de la Universitat de Barcelona sobre el teixó (Meles meles) a Collserola han demostrat el seu interès per aquesta espècie que, tot i tenir també les teixoneres en zones forestals, inclou aquests espais agraris extensius als seus territoris.

Qualitat del paisatge

L’àmbit del PDU presenta una elevada qualitat i fragilitat paisatgística tenint en compte els valors inherents al mosaic agroforestal de l’àmbit i la presència de valors notables com ara algunes alineacions de til·lers i plàtans o la presència del castell de Sant Marçal. A més, cal destacar la singularitat d’aquest espai en relació amb el paisatge predominant a l’àrea metropolitana de Barcelona, que potencia encara més la qualitat existent.

Caldrà completar l’ISA amb un estudi de la qualitat i fragilitat paisatgística de l’àmbit del Centre Direccional. Pel que fa a la fragilitat, es recomana que l’estudi de visibilitat es realitzi des dels miradors naturals o punts més accessibles per tal de detectar tant els espais més sensibles com per localitzar els impactes paisatgístics existents.

Altres

S’integrarà la informació obtinguda en la diagnosi complementària que pugui facilitar la Diputació de Barcelona, sobre els valors dels espais de l’àmbit del PDU. Així mateix, es tindran en compte les aportacions sobre la diagnosi fetes per l’Ajuntament de Cerdanyola (vegeu annex I d’aquest document de referència).

Pel que fa als recursos fluvials presents en l’àmbit, caldrà posar de manifest la qualitat d’aquests en relació amb l’estat ecològic de la llera i dels impactes presents. Així mateix s’integraran els resultats dels estudis d’inundabilitat ja realitzats en l’àmbit. En general, pel que fa al cicle de l’aigua, es tindran en compte les consideracions que faci l’Agència Catalana de l’Aigua en el seu informe (que no ha estat emès abans de tancar aquest document de referència).

b. Objectius, criteris i obligacions de protecció ambiental, aplicables en l’àmbit del pla, establerts en la normativa internacional, comunitària, estatal, autonòmica o local, o en els instruments de planejament territorial, els plans directors urbanístics o altres plans aplicables.

En relació amb el marc legal sobre avaluació ambiental aplicable al PDU, cal actualitzar el text d’acord amb les novetats introduïdes per la Llei 10/2011, del 29 de desembre, i per la Llei 3/2012, del 22 de febrer.

Pel que fa al marc relatiu als residus i els sòls contaminats, caldrà incorporar el Pla territorial d’infraestructures de gestió de residus municipals (2006-2012) i la Llei 22/2011, de 28 de juliol, de residus i sòls contaminats, . Ley 5/2013, de 11 de junio, modificac la Ley 16/2002 de prevención y control integrados de la contaminación i la Ley 22/2011, de 28 de julio, de residuos y suelos contaminados.


MEMÒRIA AMBIENTAL

MEMÒRIA

PAG. 19 DE 53

Quant a les directrius ambientals aplicables establertes al Pla territorial metropolità de Barcelona, s’explicitaran aquelles que escaiguin per al PDU, recollides en l’apartat 5.1.2.1 de la memòria ambiental del pla territorial.

Cal recordar que Cerdanyola del Vallès va adherir-se també al Pacte d’alcaldes i alcaldesses per l’energia sostenible local, que pretén impulsar en el món local l’assoliment d’una reducció d’un 20% de les emissions de gasos amb efecte hivernacle, la millora en un 20% de l’eficiència energètica i l’increment en un altre 20% de l’ús d’energies renovables.

c. Conclusions. Objectius i criteris ambientals adoptats en la redacció del pla, d’acord amb els punts anteriors i amb els principis i directrius establerts pels articles 3 i 9 del DL 1/2005, i pels articles 3,5,6 i 7 del Decret 305/2006.

En general, es consideren vàlids els objectius ambientals que adopta l’ISA preliminar i que sorgeixen de la diagnosi realitzada.

Després del procés d’informació pública del document aprovat inicialment, la Direcció General de Polítiques Ambientals i Sostenibilitat, ha emès un informe on es detalla la correspondència entre les aportacions formulades en fase de consultes, i el document finalment elaborat.

En aquest informe, en general es valora de forma positiva el contingut del Pla i de l’ISA, malgrat també apunta a la necessitat d’aprofundir, per la finalització del document, en certs aspectes ja apuntats en el Document de Referència.

Malgrat que la justificació de les aportacions al procés d’informació pública s’exposa en l’apartat posterior (4.2. Aportacions dels informes sectorials i al·legacions), i de forma exhaustiva, en el present s’apunten aquelles aspectes més rellevants, i que el document per a l’aprovació provisional aprofundeix i incorpora:

2. Cal definir i avaluar noves alternatives d’ordenació interna de l’àmbit que possibilitin un millor assoliment dels objectius ambientals partint del marc del model de l’alternativa 3 adoptat en l’avanç de planejament.

a. Evitant l’ocupació de nous sòls al sud de la carretera de Cerdanyola a Sant Cugat (confrontant amb el Parc Natural de Collserola) i a l’est de la carretera BV- 1414, en aquells sòls aptes per a espais verds segons la síntesi de la diagnosi recollida al plànol d’acollida (pàg. 69 de l’ISA preliminar).

b. Garantint la viabilitat i la compatibilitat amb les actuacions de remediació ambiental als diversos abocadors (especialment en el cas de Can Planas).

La determinació de la compatibilitat dels usos del sòl qualificats amb la restauració de cada una de les zones d’abocador, rebliment o sòl contaminat de l’àmbit, correspon a l’Agència de Residus de Catalunya.

Preservant la funcionalitat i els valors de la totalitat de la riera de Can Magrans en continuïtat amb la riera de Can Domènec.

Adequació a l’avaluació dels riscos de transport de mercaderies perilloses, d’acord amb els criteris de la Direcció General de Protecció Civil


MEMÒRIA AMBIENTAL

MEMÒRIA

PAG. 20 DE 53

4.2 APORTACIONS DELS INFORMES SECTORIALS I AL·LEGACIONS

4.2.1 Aportacions en el procés d’exposició pública.

De conformitat amb l’article 23 de la Llei 6/2009, del 28 d'abril, d'avaluació ambiental de plans i programes, i simultàniament al tràmit d’informació pública, es van efectuar també les consultes individualitzades a les administracions públiques afectades i al públic interessat que preveu el document de referència emès pel Departament de Territori i Sostenibilitat.

En el període d’informació pública s’han presentat 49 escrits d’al·legacions i informes, que són:

Administració de l’estat: 4 escrits.

Administració de la Generalitat: 18 escrits.

Administració local i consorcis públics: 4 escrits.

Particulars, entitats, grups polítics i empreses: 23 escrits.

En el següent quadre es fa referència a tots aquells que han concorregut a les al·legacions en fase d’informació pública, detallant alhora, els que també van concórrer en la fase de consultes.









8 Autoritat del Transport Metropolità X

9 Institut Geològic de Catalunya X

10 Àrea Metropolitana de Barcelona X


X X


X X




X X

14 Subdirecció General del Patrimoni Arquitectònic, Arqueològic i Paleontològic. Direcció General de Patrimoni Cultural

X X X


X X X


X X

18 Direcció general de Prevenció d’Incendis i Salvaments. Departament d’Interior X

19 Direcció General de Polítiques Ambientals. Departament de Territori i X


MEMÒRIA AMBIENTAL

MEMÒRIA

PAG. 21 DE 53



Sostenibilitat

20 Ferrocarrils de la Generalitat. Departament de Territori i Sostenibilitat X

21 Direcció General de Començ. Departament d’Empresa i Ocupació X

22 Direcció General d’Energia i Mines. Departament d’Empresa i Ocupació X

23 Direcció General de Turisme. Departament d’Empresa i Ocupació X

24 Consell Català de l’esport. Departament de Presidència X

25 Servei català de la Salut. Departament de Salut X

26 DG de Centre Públics. Departament d’Ensenyament X


29 Administrador de Infraestructuras Ferroviarias (ADIF). Ministeri de Fomento X



43 Grup Municipal del Compromís per Cerdanyola – Candidatures Alternatives del Vallès

X

44 Grup Municipal Esquerra – Cerdanyola del Vallès X

45 Grup Municipal Iniciativa per Catalunya Verds – Esquerra Unida i Alternativa X

46 Grup Municipal del Partit Popular X

47 Grup Municipal del Partit Socialista de Catalunya X




En el següent apartat es recull la totalitat de les al·legacions presentades, i s’explicita el seu contingut ambiental, i el grau d’incorporació al Pla.

DEPARTAMENT DE CULTURA

El Departament de Cultura informa favorablement el planejament, incorporant dues prescripcions que fan referència a que els jaciments formin part de plànols normatius, i per tant hi hagi un traspàs d’informació de l’ISA als documents de planejament. Per altra banda, sol·licita que es refacin els límits d’un jaciment, concretament el dels Mallols, i s’introdueixi un nou jaciment trobat l’any 2007-2008.

En un altre ordre de coses també es proposa la inclusió de canvis normatius en referència als possibles canvis d’usos del Castell de Sant Marçal, que hauran de ser aprovats per la Comissió Territorial del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya, degut a la seva categoria de Bé Cultural d'interès Nacional.

Aquesta proposta ha motivat la integració en els plànols d’ordenació de tots els jaciments, incloent les modificacions sol·licitades, i els canvis normatius en referència al Castell de Sant Marçal.

DEPARTAMENT D’AGRICULTURA, RAMADERIA, PESCA, ALIMENTACIÓ I MEDI NATURAL. ÀREA DEL MEDI NATURAL

L’Àrea de Medi Natural del Departament d’Agricultura consideren la necessitat de tenir en compte diferents aspectes en relació als espais lliures, i més concretament a la connectivitat ecològica i en


MEMÒRIA AMBIENTAL

MEMÒRIA

PAG. 22 DE 53

coherència a la seva gestió, i la xarxa hidrogràfica, especialment aquella en contacte amb el Parc Natural de Collserola.

En l’àmbit del PDU, des de l’any 2001, ja es considera amb major o menor entitat la necessitat d’un gran connector, part de la connexió entre Collserola i Sant Llorenç del Munt.

Recollint les consideracions aportades, i en coherència amb altres demandes en el mateix sentit, el planejament fixa la necessitat de localitzar la major dotació de verds al voltant del corredor principal de Can Fatjó per reforçar el seu paper estratègic. Aquests verds han de servir de transició i filtre entre els usos urbans i els usos rurals del connector. Per aquests verds es fixa una gestió agroforestal, amb una qualificació específica.

A la resta d’espais amb un cert caràcter de connectivitat, cal destacar la necessitat de definir aquesta principalment a través de la xarxa hidrogràfica, com espais de major valor.

Per tant, la connectivitat i permeabilitat ecològica entre la Serra de Collserola i Sant Llorenç del Munt i l’Obac queda garantida per mitjà dels parcs territorials i estratègics definits en l’entorn de l’àmbit del Parc Natural de la Serra de Collserola i del torrent de Can Fatjó.

Aquesta directriu estratègica de connectivitat supera l’àmbit del PDU. L’establiment d’una reserva territorial d’espais lliures per garantir la connectivitat en coherència amb aquesta escala, ha generat importants actuacions dins del sector, tant des d’un punt de vista de cessió de sòl, i per tant incorporant aquest sòl al patrimoni públic, com d’infraestructures que travessen el Centre Direccional. Aquestes estructures, en part ja executades, es deriven dels estudis de detall elaborats en el marc del planejament, sent suportades pel sector les que estan dins de l’àmbit del PDU. En les altres infraestructures, que generen efectes sobre la connectivitat i que limiten o creuen el PDU, les estructures de connectivitat seran suportades per les pròpies infraestructures, que en tot cas el PDU apunta.

Cal valorar alhora la incorporació a l’àmbit del PDU dels sòls a l’altre marge de la riera, inclosos en el Parc natural de Collserola, i que passaran tots a titularitat i gestió pública, assegurant la connectivitat ja en tot el contacte de l’àmbit amb el parc.

S’incorporen unes figures comparatives de la situació d’inici, prèvia als planejaments i formalització de les obres executades, i de l’estat previst un cop consolidat el planejament, generant, en conjunt, una proposta coherent amb les directrius de connectivitat aportades i incorporades al planejament.

Estat inicial del CD Proposta

El Departament també aporta reflexions quant a la penetració de mesomamífers i ungulats, a través del torrent de Magrans cap a àmbits urbans. Aquesta problemàtica és general en tots els límits de contacte


MEMÒRIA AMBIENTAL

MEMÒRIA

PAG. 23 DE 53

entre el Parc Natural i els àmbit urbans. En aquest context s’ha proposat la incorporació d’estructures que impedeixin el pas de la fauna, ja sigui mitjançant passos canadencs o altres estructures que siguin efectives i que permetin una lectura continua del paisatge, a una escala de proximitat, conduint la fauna cap el corredor verd. Aquest aspecte s’ha considerat de forma expressa en la normativa.

Finalment el PDU, des de la seva formulació inicial, en coherència amb les aportacions del Departament, incorpora la necessitat de vetllar per la integritat dels HIC, salzedes i alberedes, així com alzinars, en tot l’àmbit, i especialment en la zona de Can Fatjó.

AGÈNCIA DE RESIDUS DE CATALUNYA

L’Agència de residus de Catalunya informa favorablement el PDU, amb una sèrie de recomanacions i consideracions.

Totes les prescripcions s’han incorporat normativament, amb una fitxa per a cada un dels àmbits delimitats on hi ha, o hi ha hagut, activitats susceptibles d’alterar les característiques del sòl, o on s’han produït reblerts o pròpiament abocadors.

En el cas de l’ús d’equipaments al que es fa referència en el cas de can Planas, s’han especificat, seguint les directrius dels estudis de detall portats a terme, la necessitat de garantir les activitats a l’aire lliure, evitant sempre les edificacions en general, i concretament les que generin espais confinats. En aquestes condicions els usos previstos a Can Planas són acceptables.

Per altra banda, en relació a Elena, l’ISA i el PDU estableixen mesures de seguiment i control, des de fora de l’activitat, donat que durant el rebliment amb bales de rebuig compostat procedents de l’Ecoparc II, s’han produït episodis d’alliberament de biogàs. Aquests episodis s’emmarquen en les actuacions de clausura d’aquesta instal•lació i han merescut la intervenció d’Agència de Residus de Catalunya, que ha requerit a l’explotador de la instal•lació la implementació de mesures correctores específiques per gestionar aquests incidents.

L’Àrea Metropolitana de Barcelona en tant que Administració contractant del contracte d’explotació del dipòsit Elena, així com l’Agència de Residus de Catalunya, en tant que Administració competent en matèria de residus, hauran de verificar i validar la correcta clausura del dipòsit Elena i la plena compatibilitat dels usos del sector d’influència del dipòsit amb els predefinits pel PDU.

Paral•lelament el Consorci Urbanístic del Centre Direccional de Cerdanyola del Vallès, en tant que agent urbanitzador, haurà de sol·licitar, que per part de les esmentades administracions s’assegura la correcta implementació de les mesures correctores i de la clausura i segellat del dipòsit Elena.

Per la importància de les actuacions portades a terme fins a la data, en relació a la descontaminació de sòls, enderroc d’activitats a precari, i restauració d’activitats extractives, la concurrència d’àmbits objecte de diferents activitats que han comportat l’alteració del sòl, es detallen, a més de les ja apuntades, les consideracions específiques en relació definides per l’Agència. Totes elles s’han incorporat a la normativa del Pla.

Gestió de residus

En referència al sector ocupat pel dipòsit controlar de l’argilera Elena es considera el següent:

Les restriccions d'usos en el cas del sector ocupat pel dipòsit controlat de l'argilera Elena, són les definides en l'autorització ambiental integrada.

A partir de l'aprovació de la finalització de les obres de segellament, aquest sector continuarà estant subjecte als condicionants de l'autorització ambiental integrada quant als controls ambientals.

Les actuacions urbanístiques futures que es desenvolupin al damunt de la superfície segellada després de la clausura contemplaran mesures per assegurar la integritat de les capes de segellament i de les instal·lacions per al control ambiental i per l'extracció de lixiviats i biogàs.


MEMÒRIA AMBIENTAL

MEMÒRIA

PAG. 24 DE 53

Per tal de corroborar la compatibilitat dels usos previstos en el PDU en aquest àmbit ("SV. Espais lliures", ús recreatiu a l'aire lliure) i el seu entorn immediat, prèviament a l'execució del planejament, caldrà revisar l'anàlisi quantitativa de riscos realitzada per TAUW COVITECMA (2007), sobre la base dels valors reals de biogàs, lixiviats i aigües subterrànies mesurats en les xarxes de control del dipòsit controlat.

Problemàtica per la presència de sòls de rebliment, dipòsits i activitat industrial extingida

Cal que les actuacions urbanístiques futures d'execució dels sectors de planejament incloguin, per a cada emplaçament, els aspectes següents:

Àrids Catalunya

No condicionar l'àrea de confinament dels residus d'amiant delimitada per les coordenades UTM per posar-la en producció agrària, corresponent al marge dret del camí fàcilment identificable actualment i de pendent molt més pronunciat que a la resta d'actuació de la parcel·la.

Manteniment dels drenatges perimetrals i les 2 rases d'aquesta plataforma al marge dret del camí d'accés al mirador.

Ampliar l'àrea triangular del marge esquerre del camí corresponent a l'àrea de confinament del residu d’amiant repoblant amb espècies arbòries.

Marcar amb fites sobre el terreny, aquesta àrea de confinament del residu d'amiant finalitzada l'any 2012, perquè sigui identificable en el temps.

Pavibar

Els abassegaments de materials asfàltics de restes de producció mesclats amb terra natural que romanen a l'emplaçament s'han de gestionar a Montserrat 2.

Bòvila Capmany

Donat l'ús sensible que s’ha de donar a la parcel·la 12 cal tenir especial atenció en el replè de l'entorn de l'estació transformadora i d'aquells espais on s'han. detectat metalls pesats i concentracions de TPH en concentracions superiors als valors de referència.

Est de l’AP-7

En el cas d'excavació de materials de reblert cal incorporar les recomanacions indicades en el document "Caracterización medio ambiental del subsuelo y definición de actuacions de la Antigua zona de vertidos denominada "Este AP-7" en Cerdanyola del Vallès" elaborat per l'empresa GEOCISA .en data gener de 2009.

Tenint en compte la poca capacitat portant les materials dipositats on s'han detectat moviments de terres a les cretes exteriors dels lòbuls, s’hauran de prendre mesures adequades d'estabilització de la massa de residus de cara a l'execució de la futura urbanització.

Oest de l’AP-7

L'opció escollida de dur a terme una restitució superficial, sense gestionar la major part dels abocaments, haurà de complir, tenint en compte que el substrat terciari compleix amb els criteris d'estanqueïtat establerts al Decret 1/1997 per dipòsits Classe l i que no s'ha detectat afecció al medi, amb les directrius establertes a rapartat VI de l'Annex 3 del Decret 1/1997 sobre criteris de segellat per un monodipòsit de terres i runes:

Segell superior constituït per argiles compactes amb un gruix no inferior a 1 m per assegurar la no entrada i infiltració d'aigües al dipòsit.


MEMÒRIA AMBIENTAL

MEMÒRIA

PAG. 25 DE 53

Recobriment de la capa d'argiles per un sembrat de protecció adequat que protegeixi de l’erosió i minimitzi la infiltració d'aigua d'escolament superficial.

S'hauran de prendre les mesures adequades per evitar l’erosió superficial dels materials del segell, dotant a les pendents una inclinació entre un 2% i un 10%.

En aquest cas, també s'hauran de retirar i gestionar convenientment els abocament de tipus asfàltic detectats en superfície a la zona Oest i a la zona Est, així com els materials d'abassegament o rebuig que apareixen en superfície a la zona Oest i part de la zona Est. De la mateixa manera s'haurà de controlar ambientalment l’enderroc de les casetes d'obra, així com les instal·lacions auxiliars; pous cecs, compressors, casetes d'emmagatzematge d'equips, etc.

Tenint en compte la poca capacitat portant les materials dipositats i que s'han detectat moviments de terres a les cretes exteriors dels lòbuls, s’hauran de prendre mesures adequades d'estabilització de la massa de residus de cara a l’execució de la futura urbanització.

L’Antònia

En el cas d'excavació dels materials de reblert, s'haurà de realitzar un control ambiental dels materials a excavar i en especial a les proximitats del sondeig SM2-3 consistent en la supervisió de les característiques organolèptiques dels materials excavats si s'aprecien indicis d'afecció, la presa d'una mostra per a la seva anàlisi a laboratori per tal de definir la seva classificació com a residu per realitzar una correcta gestió posterior.

Es considera adequat que es dugui a terme la comprovació que no s'hi ha acumulat algun nivell d'aigua.

Can Planes

L'apartat 5.10 i a la figura 5.2 del document Dictamen hidrogeològic d'emissió de gasos i anàlisi quantitativa de risc de Can Planes, inclòs a l'annex 3 del PDU, defineix els usos admissibles a sobre a l'entorn del dipòsit de Can Planas en funció de l'AQR realitzat el gener de 2013. L'ús admissible a sobre del dipòsit és el d'ús recreatiu/lúdic exterior.

Els plànols de proposta d'ordenació general (o.1.3 i o.1.3b) i de qualificació del sòl (o.2 o.2b) del PDU contemplen el sistema d'equipaments en terrenys situats a sobre del dipòsit, ús no contemplat en l'AOR de gener de 2013.

AUTORITAT DEL TRANSPORT METROPOLITÀ

L’autoritat del transport metropolità concentra les aportacions en referència a la mobilitat, moltes de les quals són, com correspon, objecte de l’estudi de mobilitat generada. En general, des d’un punt de vista ambiental fa esmen de potenciar les infraestructures relacionades amb el transport públic i les connexions per a modes no motoritzats, especialment des del planejament als nuclis consolidats del voltant com Cerdanyola, Sant Cugat i la UAB

L’informe és favorable, i en tot cas, l’estudi de mobilitat generada recull les aportacions de forma concreta.

INSTITUT GEOLÒGIC DE CATALUNYA

L’institut geològic considera necessari un estudi concret específic d’identificació de riscos geològics en la tramitació de les figures de planejament per tal de poder valorar de forma justificada i acurada l’existència, o no, d’algun fenomen que pugui comportar un risc per a la seguretat dels béns i de les persones.

En principi, l’ISA ja inclou un estudi, que sembla però és necessari completar, per l’existència d’argiles miocèniques expansives. Malgrat en l l’ISA s’entén que aquest és un fet que no condiciona el


MEMÒRIA AMBIENTAL

MEMÒRIA

PAG. 26 DE 53

planejament, per no comportar risc pels bens i les persones, sent estrictament un aspecte geotècnic a considerar en la concreció dels projectes executius d’edificació i infraestructures, com s’ha fet fins a la data, s’aporta en el refós de l’ISA un complement a l’estudi inicial, realitzat pel propi Institut Geològic.

Aquest conclou, allò que ja concloïa l’ISA, que no hi ha riscos pels bens i les persones a considerar a nivell de planejament, malgrat si que cal estudiar els aspectes concrets geotècnics en els projectes executius corresponents.

DEPARTAMENT DE TERRITORI I SOSTENIBILITAT. DIRECCIÓ GENERAL DE QUALITAT AMBIENTAL

La Direcció general de qualitat ambiental aporta la informació necessària en el seu informe per completar l’ISA en aspectes normatius, i especialment en completar l’avaluació de la qualitat de l’aire, no únicament a través de les estacions més properes, com feia l’ISA en la seva aprovació inicial, sinó fent servir les estacions que disposa la Xarxa de Vigilància i Previsió de Contaminació Atmosfèrica de Catalunya (XVPCA) dins la tota la Zona de Qualitat de l'Aire (ZQA).

En aquest sentit, s’ha incorporat la informació aportada, completant l’ISA en el seu text refós.

ÀREA METROPOLITANA DE BARCELONA

L’àrea metropolitana de Barcelona (AMB) formula diverses al·legacions que, més enllà de esmenes materials a continguts específics, com la seva pròpia denominació (EMSHTR en comptes de AMB) o dades concretes estadístiques, fan referència al dipòsit de bales de rebuig compostat procedents de l’Ecoparc II, Elena, tant pel que fa a la seva clausura com a les condicions d’explotació, i a la qualificació els espais lliures.

Tal com s’ha exposat en l’apartat anterior referit a l’Agència de Residus de Catalunya, en la instal·lació Elena s’han produït episodis d’alliberament de biogàs, els quals s’emmarquen en les actuacions de clausura d’aquesta instal•lació i han merescut la intervenció d’Agència de Residus de Catalunya, que ha requerit a l’explotador de la instal•lació, (Puigfel SA) la implementació de mesures correctores específiques per gestionar aquests incidents.


Paral•lelament el Consorci Urbanístic del Centre Direccional de Cerdanyola del Vallès, en tant que agent urbanitzador, haurà de sol·licitar, que per part de les esmentades administracions s’assegura la correcta implementació de les mesures correctores i de la clausura i segellat del dipòsit Elena.

Per tant es recullen totes les prescripcions que amb aquest objectiu, i en aquesta instal·lació concreta, defineix l’AMB.

L’AMB, en coherència amb les característiques de la instal·lació Elena, també fa referència a que els equipaments situats al SW confrontants amb la instal·lació, siguin a l’aire lliure, evitant espais confinats. És per això que la normativa del PDU ja preveu usos a l’aire lliure a sobre de tots aquests emplaçaments (dipòsit Elena, Montserrat 2, Montserrat 1 i Avi Nord)..

Seguint les aportacions de l’AMB s’inclou un plànol normatiu amb el perímetre dels abocadors, que complementarà les fitxes portades a terme, també incloses en la memòria, on la informació gràfica, tot i ser present, té una escala insuficient.

En relació a la qualificació dels espais lliures, en els plànols d’ordenació s’ha corregit l’errada material atorgant la clau SV2 al Sistema d’espais lliures en parc natural. Alhora, per tal de recollir les prescripcions de l’Àrea Metropolitana, així com la dels informes emesos per part d’altres organismes,


MEMÒRIA AMBIENTAL

MEMÒRIA

PAG. 27 DE 53

s’ha modificat els plànols d’ordenació, així com la memòria i normativa del document del PDU, comportant la seva especialització, fonamentalment es relació al seu paper connector o estrictament de parc urbà, establint unes condicions específiques per a cada un d’ells.

Així, la qualificació urbanística dels espais lliures queda de la següent manera:

Parc Estratègic (Parc natural Collserola) SV1

Parc Estratègic (Parc natural Collserola/RPT) SV1/RPT

Parc Estratègic (Corredor Verd) SV2

Parc de Connectivitat SV3

Parcs interiors SV4

Espais lliures amb reserva viària en subsòl SV/SS

DEPARTAMENT D’AGRICULTURA, RAMADERIA, PESCA, ALIMENTACIÓ I MEDI NATURAL. DIRECCIÓ GENERAL DE DESENVOLUPAMENT RURAL

El Departament d’Agricultura, i concretament la Direcció General de desenvolupament rural informa favorablement, reproduint en el seu escrit les aportacions realitzades pel Servei de Fauna del mateix departament. Per tant, les aportacions rebudes són les descrites en l’apartat corresponent, i que fan referència a:

Directrius de restauració dels espais lliures del connector, conservant el mosaic agroforestal.

Garantir la connectivitat a través del sector, sent una part clau en la connectivitat entre Collserola i Sant Llorenç del Munt.

Potenciar el paper singular de la xarxa hidrogràfica.

Conservar els HIC

AGÈNCIA CATALANA DE L’AIGUA

L’Agència Catalana de l’Aigua emet un extens informe on realitza diverses consideracions a l’estudi, que fan referència fonamentalment a:

Inundabilitat, i correccions de lleres

Abastament d’aigua

Sanejament

De forma concreta informa favorablement les afeccions mediambientals, malgrat en la part expositiva del document esmenta en diversos apartats la possibilitat de millorar les condicions ambientals del pla, fonamentalment en referència a les correccions de llera, que per motius d’inundabilitat es proposen.

L’Agència, donat l’extensió del planejament sol·licita que en un termini concret posterior a l’aprovació del pla, es concretin els estudis d’inundabilitat, i corregeixin diverses problemàtiques tant derivades de les estimacions de cabal, en certs casos excessius, com de les propostes de ambientalització de les correccions de lleres, malgrat la solució geomètrica sigui correcte des d’un punt de vista estricte de modelització hidràulica. En certs casos l’Agència insta als projectes d’obres bàsiques a abordar aquestes millores de restauració dels marges dels torrents, i dels seus sistemes naturals.

Val a dir, que tots aquests aspectes s’incorporen al pla de forma concreta, amb una especial menció del torrent de Can Magrans, que és el qui presenta una major afecció. De fet, l’àmbit qualificat com a PC4, per motius de caràcter urbanístic i de gestió requereix la continuïtat del soterrament de la part més alta d’aquest torrent, en tota la seva longitud, coincidint amb aquesta qualificació. L’encaix d’aquest torrent superior a 15 metres respecte la rasant del terreny, que no permetrà la naturalització dels seus marges, sense una ocupació que faria inviable la proposta urbanística i uns sistemes naturals que acompanyen a


MEMÒRIA AMBIENTAL

MEMÒRIA

PAG. 28 DE 53

l’actual llera, que tot i ser presents, no presenten uns valors excepcionals, justifiquen urbanísticament la correcció i endegament d’aquest torrent, garantint, que en la seva projecció la qualificació urbanística sigui de sistema, i per tant evitant aprofitaments privats sobre el DPH.

Alhora el funcionament hidràulic aigües avall s’ha de mantenir en les condicions actuals, per evitar inestabilitat de la llera i dels seus marges. La continuïtat del soterrament, aigües amunt, i les obres necessàries pel encreuament de la reserva viaria en el subsòl, han de generar necessàriament una millora de la resta del torrent, integrada en els espais lliures que travessa, fins a la riera de Sant Cugat.

L’agència també qüestiona, per dimensió, i per ubicació, les basses de laminació de l’increment d’escolament generat pel planejament. Es proposa en aquest sentit la reducció del seu volum, i situar-la sobre la conca principal de la riera de Sant Cugat, alliberant l’àmbit del torrent de Can Fatjó. Aquesta prescripció es recull íntegrament, i es desenvoluparà en els estudis complementaris requerits per l’Agència.

Quant a l’abastament d’aigua, l’Agència recomana incorporar les prescripcions de l’Ordenança tipus de la Diputació de Barcelona, i les seves guies per la dimensió i tipologia dels dipòsits de recollida d’aigües. En aquest sentit es complementa les mesures adoptades pel Centre Direccional, en allò que aquesta Ordenança, i les guies de l’agència exposen. Cerdanyola del Vallès, ha adoptat una ordenança pròpia, que s’incorpora al present PDU, basada en l’Ordenança tipus de la Diputació de Barcelona.

Finalment, quant al sanejament, s’ha previst que els projectes d’urbanització contemplin mesures per retenir i evacuar adequadament, cap a l’EDAR les primeres aigües d’escolament superficial.

CONSORCI DEL PARC NATURAL DE LA SERRA DE COLLSEROLA

El Consorci del Parc de la Serra de Collserola, formula un extens document d’al·legacions i recomanacions, que fan referència fonamentalment a aspectes de connectivitat, i en coherència a millora i gestió dels espais lliures, tant agroforestals, com de la xarxa hidrogràfica, com dels usos proposats pel PDU que interfereixen d’alguna o altra manera amb aquesta connectivitat.

Més enllà d’aspectes concrets, s’ha de valorar que el CD des de l’inici ha anat conformant una proposta, en part amb les aportacions del Consorci del Parc, amb la reserva d’una espai d’escala territorial per garantir la connectivitat en aquest sector, que s’ha concretat en actuacions ja executades de permeabilització d’infraestructures, que es posen d’exemple en el mateix informe, de deconstrucció d’enclavaments industrials, fonamentalment en aquest àmbit, i restauració de sòls amb major o menor grau d’afecció.

Per tant, la reserva d’espais lliures no és només una proposta, sinó que ja es concreta en el sentit proposat per l’informe del Consorci.

La valoració d’aquest corredor i del planejament en general, només pren sentit si es fa en conjunt, i en aquesta lectura el planejament aposta de forma estratègica per la connectivitat, més enllà d’aspectes concrets, que de ben segur es poden millorar, o podrien, puntualment ser millors.


MEMÒRIA AMBIENTAL

MEMÒRIA

PAG. 29 DE 53

Alternativa 3a Alternativa 3b

Així, a part de les esmenes materials a límits del Parc i en conseqüència de la XN2000 i del PEIN, esmenes a la normativa en relació a la declaració del parc, o incorporar esmenes a l’ISA en relació a determinades espècies dins el sector, que s’han incorporat al Pla, també el Consorci aporta altres consideracions recollides en el refós del pla i en l’ISA, millorant les condicions inicials.

Aquestes fan referència a la especialització dels espais lliures, especificant concretament la necessitat de restauració dels ambients de ribera, per potenciar el paper connector del conjunt, incloent en aquesta millora, tant la riera de Sant Cugat, el Torrent de Can Fatjó, així com en la part que resta a cel obert de la riera de Sant Marçal.

També s’han modificat les delimitacions i emplaçaments de determinats àmbits, i concretament del SE201, que era una herència d’antics planejaments, i que es trasllada als horts existents al voltant de la riera de Sant Cugat, i un lleuger desplaçament dels àmbits PC3 01 i PC3 02, al nord del sector del Parc de l’Alba, millorant les dimensions del pas entre aquests i la línia de ferrocarril.

En referència a establir mesures que garanteixin l’enderrocament de les instal·lacions industrials existents, s’ha de dir que el planejament així ho preveu, i es dota econòmicament per a portar-ho terme. La garantia d’això és que en gran part ja s’ha portat a terme. Des de l’any 2005 s’han enderrocat les instal·lacions de Distrivallès, Bòvila Capmany, part d’àrids Catalunya, i s’han restaurat els sòls associats a aquestes instal·lacions, alliberant grans superfícies del sistema d’espais lliures, especialment en el de caràcter territorial, i en mols casos en zones de contacte amb el Parc de Collserola.

DEPARTAMENT DE TERRITORI I SOSTENIBILITAT. DIRECCIÓ GENERAL D’ORDENACIÓ DEL TERRITORI I URBANISME

L’informe d’impacte paisatgístic a que fa referència aquest apartat, conclou que l’impacte sobre el paisatge derivat de la urbanització de l’àmbit és assumible, que s’han previst les mesures adequades per assegurar un teixit urbà de qualitat i una dotació d’espais verd correcte i que la preservació i millora de la part de l’àmbit com a connector ecològic té uns efectes paisatgístics clarament positius. En coherència el sentit de l’informe és favorable i reforça les determinacions del planejament en relació als espais lliures.

ASSOCIACIÓ PER A LA DEFENSA I L’ESTUDI DE LA NATURA

L’ADENC fa un extens escrit d’al·legacions on es detallen diverses propostes, organitzades en diversos aspectes, com al·legacions al document, a les infraestructures i la vialitat, medi natural i protecció de rieres, infraestructures i transport públic, sòls contaminats, usos no compatibles i habitatge, i equipaments i proximitat urbana.


MEMÒRIA AMBIENTAL

MEMÒRIA

PAG. 30 DE 53

En relació als aspectes ambientals, es fa referència a la necessitat de protecció de les rieres i torrents. En aquest sentit, el PDU recull aquestes aportacions i estableix la xarxa hidrogràfica com l’eix dels espais lliures, i concretament en relació a la riera de Sant Cugat i de Can Fatjo, en verds estratègics. En aquests, i en general en tots les rieres i torrents, es preveuen mesures de restauració i naturalització dels entorns fluvials. Aquests espais es llegeixen més enllà de l’espai inundable i per tant superant fins i tot l’àmbit delimitat per la Q500.

En relació als aspectes relacionats amb la connectivitat, el Centre Direccional de Cerdanyola ha incorporat una estratègia que supera el seu àmbit. L’establiment d’una reserva d’espais lliures per garantir la connectivitat en coherència amb la seva escala territorial, ha generat importants actuacions dins del sector, tant des d’un punt de vista de cessió de sòl, i per tant incorporant aquest sòl al patrimoni públic, com d’infraestructures que travessen el Centre Direccional. la restauració d’espais degradats o la deconstrucció d’enclavaments industrials, que s’han concretat ja en actuacions executades, fruit del desenvolupament d’antigues fases de planejament, millorant la situació inicial.

Cal valorar la incorporació a l’àmbit del PDU dels sòls a l’altre marge de la riera, inclosos en el Parc natural de Collserola, i que passaran tots a titularitat i gestió pública, assegurant la connectivitat ja en tot el contacte de l’àmbit amb el parc.

Tots aquests espais lliures es preveuen lliures d’edificació, i amb una gestió en base als usos agroforestals existents, incorporant els valors de Collserola cap a l’interior de l’àmbit.

Quant als estudis portats a terme en relació als abocadors, i concretament el de Can Planas, garanteixen la compatibilitat dels usos d’espais lliures i equipaments, tots ells a l’aire lliure, i per tant no és necessari les moratòries plantejades.

Quant a Elena, tal com s’ha exposat en l’apartat anterior referit a l’Agència de Residus de Catalunya, s’han produït episodis d’alliberament de biogàs, els quals s’emmarquen en les actuacions de clausura d’aquesta instal•lació i han merescut la intervenció d’Agència de Residus de Catalunya, que ha requerit a l’explotador de la instal•lació, (Puigfel SA) la implementació de mesures correctores específiques per gestionar aquests incidents.


Paral•lelament el Consorci Urbanístic del Centre Direccional de Cerdanyola del Vallès, en tant que agent urbanitzador, estableix els mecanismes de verificació, a través del pla de seguiment del PDU, que per part de les esmentades administracions s’assegura la correcta implementació de les mesures correctores i de la clausura i segellat del dipòsit Elena.

COMPROMÍS PER CERDANYOLA/ ASSOCIACIÓ CERDANYOLA – VIA VERDA

En ambdós casos les al·legacions fan referència a l’abocador de Can Planas, el qual va ser una instal·lació de dipòsit de residus autoritzada, i gestionada per l’AMB

En el marc de la tramitació del PDU, s’han portat a terme estudis de detall, que defineixin els usos possibles sobre aquest espai. Aquest estudis han conclòs que són possibles els espais lliures i equipaments amb activitats a l’aire lliure, evitant espais confinats. En aquestes condicions els nivells de risc estan dins el marc dels admissibles.

Coincidint amb l’al·legació formulada, el PDU ha incorporat les mesures de remediació de Can Planas en el planejament, amb la dotació econòmica i fases de desenvolupament que li correspon.

Per altra banda també s’alerta del risc de empitjorar les condicions de l’aire. En aquest sentit, recollint aqueta inquietud, s’ha de dir que les mesures proposades, i en part portades a terme pel PDU sobre els


MEMÒRIA AMBIENTAL

MEMÒRIA

PAG. 31 DE 53

usos existents, milloren la situació actual. S’ha fet un important esforç en els últims anys per resoldre preexistències amb efectes importants sobre la qualitat de l’aire, com segellat d’activitats extractives, plantes d’àrids instal·lacions industrials, ...

Quant a les emissions de PM10, el pla estableix mesures específiques durant l’execució de les obres per la seva mitigació.

Finalment el model de mobilitat proposat està basat en el transport públic, que es concreta en la proposta del repartiment modal, i es fonamenta sobre una proposta d’infraestructures de mobilitat, com centralitat d’un punt intercanviador en l’àmbit del PC4, reserva i compatibilitat de traçats pel pas del tramvia, compatibilitat del planejament, també en el PC4 amb les últimes propostes del túnel ferroviari, millora de la relació amb la UAB, noves línies d’autobús, avui ja en funcionament, i proposta d’un mallat de carrils de bicicleta.

GRUP MUNICIPAL ESQUERRA – CERDANYOLA DEL VALLÈS

El Grup municipal d’Esquerra formula les al·legacions en el mateix sentit que l’anterior, centrant-se en Can Planas, pel que fa a la demanda de paralització del PDU, i alhora en la demanda d’incorporació de les mesures de remediació en el mateix planejament.

Tal com s’ha exposat es recull l’aportació de incorporar les mesures de restauració en el planejament, amb la seva dotació econòmica i fases de desenvolupament.

En relació a la paralització del PDU, per l’existència de Can Planas, com s’ha exposat, els estudis a que es fa referència estableixen la compatibilitat del planejament, amb els usos a l’aire lliure, tant equipaments com espais lliures, i per tant no és necessària cap paralització, en el ben entès que és necessari portar a terme les actuacions de correcció detallades en el mateix estudi.

INCIATIVA PER CATALUNYA VERDS – ESQUERRA UNIDA I ALTERNATIVA

Les al·legacions formulades per ICV-EUA, fan referència també a la situació de Can Planas, per una banda, exposant la necessitat d’evitar edificacions sobre el dipòsit, i per altre són relatives a la connectivitat ecològica a través del sector, i la gestió de l’anomenada Via Verda.

En relació a Can Planas, l’al·legació és coincident amb els estudis realitzats, que conclouen en evitar cap tipus d’edificació que pugui malmetre el segellat, i alhora que pugui generar espais confinats.

En relació a la Via Verda, i coincidint amb la formulació d’al·legacions, s’ha de dir que el PDU del Centre Direccional de Cerdanyola ha incorporat una estratègia de connectivitat ecològica que supera el seu àmbit. L’establiment d’una reserva territorial d’espais lliures per garantir la connectivitat en coherència amb aquesta escala, ha generat importants actuacions dins del sector, tant des d’un punt de vista de cessió de sòl, i per tant incorporant aquest sòl al patrimoni públic, com d’infraestructures que travessen el Centre Direccional, en part ja construïdes.

També hi hagut una important tasca de millora dels sòls dins d’aquest àmbit, amb la deconstrucció de àmbits industrials precaris, i la restauració d’activitats extractives, i segellat de àmbits amb un cert grau de contaminació.

Per altra banda, cal valorar alhora la incorporació a l’àmbit del PDU dels sòls a l’altre marge de la riera, inclosos en el Parc natural de Collserola, i que passaran tots a titularitat i gestió pública, assegurant la connectivitat ja en tot el contacte de l’àmbit del PDU amb el parc de Collserola.

Pel que fa a la gestió dels sòls inclosos en la Via Verda, i en el conjunt dels espais lliures del Centre Direccional, recollint aquesta al·legació, el PDU preveu que els espais lliures, i especialment els vinculats als verds territorials, es mantenen lliures d’edificació, i alhora es proposa una qualificació que especialitza els especialitza, incorporant la qualificació que ja s’havia portat a terme anteriorment. Així, es preveuen tres tipus d’espais lliures:


MEMÒRIA AMBIENTAL

MEMÒRIA

PAG. 32 DE 53

Els espais lliures estratègics territorials, que incorporen la prescripció de mantenir el mosaic agroforestal, i per tant, principalment l’agricultura com a eina eficaç de gestió.

Els espais lliures de connexió, entre l’espai urbà i els verds territorials.

Els verds urbans, que es limiten als parcs i jardins

DIRECCIÓ GENERAL DE POLÍTIQUES AMBIENTALS

S’incorpora tal com s’han integrat en la proposta d’ordenació les aportacions i consideracions exposades en l’informe de la DGPA, tant en la part valorativa com expositiva, estructurats, per la importància que té, tal com en aquest informe es desenvolupen.

Per a cada uns dels aspectes abordats es transcriu el text de l’informe i es garfia en cursiva, i s’exposa el grau de consideració en l’ISA i en el Pla seguidament.

Revisió de les consideracions del document de referència

2. Cal definir i avaluar noves alternatives d’ordenació interna de l’àmbit que possibilitin un millor assoliment dels objectius ambientals partint del marc del model de l’alternativa 3 adoptat en l’avanç de planejament.

a. Evitant l’ocupació de nous sòls al sud de la carretera de Cerdanyola a Sant Cugat (confrontant amb el Parc Natural de Collserola) i a l’est de la carretera BV- 1414, en aquells sòls aptes per a espais verds segons la síntesi de la diagnosi recollida al plànol d’acollida (pàg. 69 de l’ISA preliminar).

S’ha portat a terme un tercer nivell de discussió d’alternatives, derivat de les prescripcions inicials del DR, i dels informes dels documents sotmesos a exposició pública en la seva aprovació inicial, on la Direcció General de Polítiques Ambientals i Sostenibilitat, demana la valoració de noves alternatives d’ordenació interior, sobre el model de l’Alternativa 3 finalment escollida. Aquestes es generen en base a les mancances detectades, i que fan referència fonamentalment a quatre aspectes:

Efectes sobre el paisatge per l’alçada de les edificacions en el front amb l’AP-7, i especialment en el desenvolupament de cosit amb el nucli de Cerdanyola al llarg del torrent dels Gorgs.

Reconsideració dels equipaments, especialment els situats en el parc natural, i en la façana amb la riera de Sant Cugat.

Estretament generat en els corredors secundaris, especialment en la seva part més propera a l’AP7, i a la línia de ferrocarril Papiol-Mollet.

Tractament de la riera de Magrans en el seu tram inicial.

Per resoldre aquestes mancances de l’ordenació, en la seva aprovació inicial, s’ha desenvolupat una nova alternativa, sobre el model inicialment escollit, que proposa una concentració de sostre en diferents punts de l’àmbit, alliberant els punts esmentats més conflictius, ja sigui reduint alçades, o l’ocupació.

Aquestes alternatives s’han anomenat, 3a i 3b. La primera fa referència a l’aprovada inicialment, i la segona, a aquesta nova que es planteja.

Les solucions aportades són bàsicament en transvasament de sostre entre els punts on s’han detectat aquestes mancances, a altres que permeten una millor solució. Així, s’ha portat a terme:

Disminució de l’ocupació al PC3 limitant amb la AP7, al nord de l’actuació, alliberant sòl, i permetent una major amplada del corredor secundari en aquest punt. Com a mesura complementària s’allarga lleugerament la longitud de fals túnel sobre la línia ferroviària, incorporant aquesta demanada sobre la reserva viària del nou traçat de l’Alta Velocitat.

Disminució de les alçades dels edificis, que passen de PB+8, a alçades màximes de PB+4, en el front amb Cerdanyola al torrent dels Gorgs, limitant els efectes sobre el paisatge.


MEMÒRIA AMBIENTAL

MEMÒRIA

PAG. 33 DE 53

Reconsideració dels equipaments en l’àmbit del parc de Collserola, que responien en la seva forma a una antiga reserva viaria, avui ja no plantejada, i que es resituen donant cobertura a uns horts existents, de caràcter social, en el límit amb la riera de Sant Cugat. Aquesta proposta dóna resposta a una realitat existent, i treu pressió sobre els sistemes naturals vinculats a la riera i al parc, permetent la millora del conjunt en aquest sector de límit.

Eliminació d’un equipament sobre l’abocador de Can Planas, que es situa en el sector de Can Costa, generant una gran centre d’equipaments esportius, responent a les necessitats de l’aAjuntament.

Aquestes propostes de reducció, tant d’ocupació com d’alçades, han comportat ressituar el sostre en altres punts de l’àmbit, bàsicament incrementant la superfície de PC3, en llocs on hi havia PC2, i en alguns casos incrementant l’ocupació. Els punts receptors són:

Nou PC3 en la capçalera de l’eix de la ciència, incrementant edificabilitat en aquest punt inicial d’aquest eix principal.

Majors edificabilitats en el sector de Can Costa, a costat i costat de la carretera, incrementant l’ocupació també en aquest sector.

Aquests punts on es generen concentracions del sostre, son interiors als sectors, evitant doncs els efectes sobre el paisatge o de relació entre el nucli de Cerdanyola i el nou sector.

La nova proposta ha millorat la situació prèvia, en tots els casos, llevat del cas del torrent de Can Magrans en la part més alta de l’àmbit, on finalment per condicionants urbanístics no s’han pogut resoldre el manteniment de la llera a cel obert. Mantenir la integritat de la zona PC4, comporta proposar la continuïtat de la situació aigües amunt, i per tant la correcció del curs fluvial de Can Magrans. La situació molt deprimida del torrent (15 m) per sota de la rasant definitiva, que no permet la naturalització dels seus marges sense una gran ocupació, i que actualment no presenta valors ambientals excepcionals, han generat aquesta situació, que comporta efectes residuals significatius sobre la xarxa fluvial i dels sistemes naturals que l’acompanyen. Aquests efectes s’hauran de compensar en un esforç de naturalització de la llera aigües avall, malgrat la nova realitat urbana que es genera al seu voltant.

En relació a això, tant de l’evolució de les propostes sobre l’àmbit del Centre Direccional, com de les preexistències, abans de l’inici de la proposta, l’any 2001, la metodologia de plantejar una solució respecte l’altra centrada únicament en l’intercanvi de propostes sobre àmbits molt concrets, no aporta una visió sobre el total de la proposta, que és la que al final dóna funcionalitat al sistema, i coherència al conjunt de l’ordenació proposada.


MEMÒRIA AMBIENTAL

MEMÒRIA

PAG. 34 DE 53

En les següents figures es mostren els aspectes més rellevants de les alternatives plantejades, destacant els punts de pèrdua d’aprofitament, i aquells altres que en són receptors.

Pèrdua de sostre i ocupació Receptors de sostre i increment ocupació

.

ALTERNATIVA 3A ALTERNATIVA 3B

b. Garantint la viabilitat i la compatibilitat amb les actuacions de remediació ambiental als diversos abocadors (especialment en el cas de Can Planas).

La determinació de la compatibilitat dels usos del sòl qualificats amb la restauració de cada una de les zones d’abocador, rebliment o sòl contaminat de l’àmbit, correspon a l’Agència de Residus de Catalunya.

S’han recollit íntegrament les determinacions de l’Agencia de Residus de Catalunya, i en els àmbits on també hi ha participat de l’AMB, en les respectives prescripcions normatives de cada una de les zones on s’ha detectat sòls de rebliment, dipòsits de residus o activitats industrials extingides. En aquest sentit, aquells usos, diferents dels espais lliures, i concretament equipaments s’ha recollit íntegrament la necessitat de ser “a l’aire lliure” evitant cap tipus d’edificació o recinte confinat.

Les determinacions específiques, no només fan referència a Can Planas, o Avi Nord, sinó a cada un dels àmbits delimitats, amb les prescripcions específiques per a cada un d’ells.


MEMÒRIA AMBIENTAL

MEMÒRIA

PAG. 35 DE 53

Aquestes determinacions tenen caràcter normatiu, i en coherència s’han inclòs en la seva totalitat a la normativa urbanística.

Preservant la funcionalitat i els valors de la totalitat de la riera de Can Magrans en continuïtat amb la riera de Can Domènec.

Aquests aspectes s’incorporen al pla de forma concreta, malgrat cal fer una especial menció al torrent de Can Magrans, que és el qui presenta una major afecció. De fet, l’àmbit qualificat com a PC4, per motius de caràcter urbanístic i de gestió, requereix la continuïtat del soterrament de la part més alta d’aquest torrent, en tota la seva longitud, coincidint amb aquesta qualificació. L’encaix d’aquest torrent, superior als 15 metres respecte la rasant del terreny, que no permetrà la naturalització dels seus marges, sense una ocupació que faria inviable la proposta urbanística i uns sistemes naturals que acompanyen a l’actual llera, que tot i ser presents, no presenten uns valors excepcionals, justifiquen urbanísticament la correcció i endegament d’aquest torrent, garantint, que en la seva projecció la qualificació urbanística sigui de sistema, i per tant evitant aprofitaments privats sobre el DPH.

Alhora el funcionament hidràulic aigües avall s’ha de mantenir en les condicions actuals, per evitar inestabilitat de la llera i dels seus marges. La continuïtat del soterrament, aigües amunt, i les obres necessàries per l’encreuament de la reserva viaria soterrada, han de generar necessàriament una millora de la resta del torrent, integrada en els espais lliures que travessa, fins a la riera de Sant Cugat.

Per tant, es preveu, en tot cas, la continuïtat hidràulica de la riera i es limita l’acompanyament dels sistemes naturals a aquells viables amb els usos de límit, sempre assegurant les prescripcions de l’ISA de mantenir la recàrrega, de deixar l’aigua en les condicions hidràuliques actuals, aigües avall del PC4, per evitar canvis en la morfologia de la llera en la resta, aigües avall, suport dels sistemes naturals que l’acompanyen.

Consideracions sobre les noves propostes del Pla aprovat inicialment

SECTOR PARC DE L’ALBA

La proposta d’aprovació inicial augmenta el sostre proposat en relació amb el planejament anterior, però no optimitza la capacitat d’acollida del territori a partir de la concreció dels objectius i criteris ambientals inclosos en el document de referència. Aquest augment redunda en un creixement de l’ocupació del sòl de zona d’aprofitament en 6,7 Ha (aprox.), en detriment dels sistemes públics. Altres sistemes guanyen superfície, però en concret el Sistema d’espais lliures rebaixa la seva superfície en 7,5 Ha (aprox.). Per tant, el sensible augment de la superfície del sector del Parc de l’Alba, i la incorporació del sector Can Costa, no han comportat un alliberament òptim de nou sòl en relació amb les indicacions realitzades pel document de referència respecte de l’ordenació, tal i com s’exposa en l’apartat anterior del present informe (àmbit de la Via Verda).

Tal com s’ha exposat en l’apartat anterior, no és una metodologia que permeti extreure conclusions del model, el valorar de forma comparativa la proposta de l’avanç amb la de l’aprovació inicial, ni tampoc amb planejaments anteriors aprovats, fent referència a àmbits concrets. Seria més adequat valorar la proposta en el seu conjunt.

En primer terme, en relació als sistemes d’espais lliures, al que es fa referència, el Centre Direccional aporta uns estàndards que superen amb escreix als exigits per la legislació urbanística, i alhora dóna resposta a una servitud territorial, en el seu àmbit, de referència en el context metropolità.

Quant a l’ordenació dels espais lliures, la proposta aportada en el seu conjunt és coherent amb els objectius definits, i si be en certs punts genera ocupacions, en d’altres allibera sòl, sense comportar estretaments addicionals significatius respecte propostes anteriors, i en tot cas sense posar en crisi la connectivitat a través del sector.


MEMÒRIA AMBIENTAL

MEMÒRIA

PAG. 36 DE 53

Estat inicial del CD

Proposta

Quant als aspectes relacionats amb el paisatge, la proposta urbanística té coherència en el seu conjunt, proposant, tal com s’ha exposat en la discussió de les alternatives dins del model de l’alternativa escollida, aquell que genera menors afeccions. En aquesta formulació de noves alternatives sobre l’alternativa escollida, es resolen parcialment aquells punts més conflictius, amb reducció d’alçades i ocupacions.

Cal valorar alhora l’informe favorable de l’administració competent en matèria de paisatge de la proposta plantejada.

SECTOR CAN COSTA

La inclusió del sector Can Costa en l’àmbit del PDU comporta el canvi de qualificació de part dels sòls corresponents a la reserva viària del túnel d’horta (clau 5-9) i d’espais lliures (clau 6), situats vora el marge del torrent de Can Magrans, a zona residencial (clau R). En aquest sentit, i atenent al nou plànol d’inundabilitat que incorpora l’ISA, s’ha constatat que el sistema hídric, o zona d’avinguda per a períodes de retorn de 100 anys, inunda el sòl d’una de les noves peces d’habitatge planejades


MEMÒRIA AMBIENTAL

MEMÒRIA

PAG. 37 DE 53

Quant a les alçades proposades per a aquestes edificacions residencials (clau R), segonsla normativa del PDU, l’alçada reguladora màxima arriba fins a la PB+7 (28,25 m). No obstant això, el plànol O3 planeja zones amb alçades de fins a PB+10 a la vora de la llera del torrent de Can Magrans en les cal tenir també en compte la integració paisatgística.

Respecte a les zones inundables s’atén a allò que diu l’Agència catalana de l’Aigua, que sol·licita una revisió dels estudis d’inundabilitat.

Per altra banda, tal com s’ha exposat, quant als aspectes relacionats amb el paisatge, la proposta urbanística té coherència en el seu conjunt, proposant, tal com s’ha exposat en la discussió de les alternatives dins del model de l’alternativa escollida, aquell que genera menors afeccions. En aquesta formulació de noves alternatives sobre l’alternativa escollida, es resolen parcialment aquells punts més conflictius, amb reducció d’alçades i ocupacions.

Cal valorar alhora l’informe favorable de l’administració competent en matèria de paisatge de la proposta plantejada.

VIA VERDA

Segons la memòria de pla, la Via Verda i la zona pertanyent al Parc Natural de Collserola configuren dos grans espais considerats parcs territorials, que mantindran en tot moment la seves condicions d’espais naturals sense admetre enjardinaments propis de sòls urbans ni modificacions de les condicions naturals que motiven la seva conservació. d’aquestes edificacions en relació amb l’entorn de la riera i a les zones urbanes adjacents.

Pel que fa a la regulació de la Via Verda en concret, val a dir que l’article 42 de la normativa, de condicions particulars del sistema d’espais lliures (clau SV), exposa que les zones agrícoles actuals mantindran les seves característiques per tal de garantir els seus valors ambientals. No obstant això, es troben a faltar en el redactat normatiu les consideracions incloses en la memòria, abans esmentades. Es recomana en el mateix sentit, estudiar la possibilitat d’incloure una nova subclau de regulació concreta d’aquest espai, per reconèixer aquests valors ambientals rellevants i assenyalar quines són les actuacions proposades.

S’han definit tres subclaus pels espais lliures, recuperant l’ordenació dels anteriors planejaments:

Parc territorial, incloent els de la via verda

Verds de connexió, aquells que es consideren de connectivitat i de relació de l’espai urbà amb els verds territorials.

Parcs urbans, que són els verds interiors

Aquestes tres claus, permeten un regulació específica, incoporant aspectes de gestió, o altres relacionats amb la millora dels espais al voltant de la xarxa hidrogràfica

D’altra banda, la proposta inclou la planificació de basses de laminació per tal de regular el cabal d’aigua superficial excedent resultant dels canvis d’ús del sòl proposats en l’àmbit. En concret, al torrent de Can Fatjó es proposa una de 56.000 m3, en plena Via Verda. L’ISA inclou els efectes positius sobre el medi d’aquestes basses, però no avalua els eventuals impactes ambientals i paisatgístics negatius de la seva implantació en el territori. En qualsevol cas, cal tenir en compte la indicació de reubicar la bassa aigües avall de la carretera BP-1413 i de la desembocadura del torrent de Can Bosc, tal i com exposa l’Agència Catalana de l’Aigua en el seu informe de data 15 de novembre de 2013.

L’ISA no preveu efectes ambientals negatius de les basses de laminació, en el ben entès que són basses dissenyades per a períodes de retorn 100 i 500 anys, i per tant on els usos agroforestals, comuns a tota la via verda no són excloents. Seria més adequat, en aquest sentit, parlar més que de basses de laminació d’espais inundables. Serà la seva formalització qui determinarà la bondat paisatgística més que els usos proposats en planejament, derivats d’estudis de risc amb recurrències molt limitades.


MEMÒRIA AMBIENTAL

MEMÒRIA

PAG. 38 DE 53

En tot cas, l’agència també qüestiona, per dimensió i per ubicació, les basses de laminació de l’increment d’escolament generat pel planejament. Es proposa en aquest sentit la reducció del seu volum, i situar-les sobre la conca principal de la riera de Sant Cugat, alliberant l’àmbit del torrent de Can Fatjó.

Tal com s’ha exposat, aquesta prescripció es recull íntegrament, i es desenvoluparà en els estudis complementaris requerits per l’Agència.

MOBILITAT SOSTENIBLE

Quant als criteris i propostes de mobilitat sostenible, segons la memòria de pla es preveu una gran dotació de transport públic mitjançant els serveis de ferrocarril i autobusos, es promou la reducció del trànsit a l’interior de les àrees urbanes mitjançant la jerarquització viària, i s’incorporarà una completa xarxa de carril bici.

Incorporar el carril bici en tota la xarxa principal.

Pel que fa al TPC, i en concret quant a les línies ferroviàries, segons la memòria i els plànols, es manté la previsió de la reserva que ha de permetre la dotació d’una línia de ferrocarril Barcelona - Vallès que creua transversalment l’àmbit de forma soterrada, així com l’adaptació a la línia d’alta velocitat, també soterrada. En general, aquesta previsió es valora favorablement des del punt de vista del medi ambient.

El Centre Direccional es formula com un planejament amb una gran aportació del transport públic front el vehicle privat, que s’ha traduït en un repartiment modal en percentatges molt per sobre de l’actual nucli de Cerdanyola o de la UAB, en relació a aquests transport públic

En el Centre Direccional es preveu tramvia, intercanviadors entre diferents línies de ferrocarril actual i per construir i potenciació de la bicicleta, en un entorn de relació de tramats urbans consolidats i de proximitat de les infraestructures públiques.

Els aspectes relacionats amb la mobilitat sostenible s’han incorporat íntegrament en l’ordenació.

AVALUACIÓ ECONÒMICA I PLA D’ETAPES

La documentació inclou un informe de sostenibilitat econòmica i un d’avaluació econòmica financera, així com una exposició de costos en l’estudi d’obres bàsiques. No obstant això, no inclou cap justificació de la viabilitat econòmica específica de les que s’acabarà de concretar amb la memòria ambiental. Per tant, cal incloure aquesta anàlisi en la documentació de pla objecte del proper acord d’aprovació.

S’ha revisat el pla d’etapes, assegurant els ritmes equilibrats del desenvolupament del pla, i de les determinacions ambientals.

Hi ha mesures ambientals que no generen una avaluació econòmica diferenciada, sinó que s’integren en el propi desenvolupament del Centre Direccional, entenent que es formalitzen en l’ordenació i en la normativa urbanística.

Quant aquelles mesures de caràcter ambiental, com l’ordenació dels espais lliures, s’ha de dir, que ja hi ha part d’aquestes obres executades, així com la descontaminació i deconstrucció de nombrosos espais i àmbits industrials precaris preexistents.

Per tant, es un fet que aquestes activitats de caràcter ambiental, segueixen un ritme paral·lel a la resta d’obres d’urbanització, que és on es contempla la seva execució.

4.2.2 Consultes en la fase d’avanç

En la fase d’avanç, es van realitzar consultes, per part de l’òrgan ambiental a nombroses administracions i entitats. La resposta de les quals es va incloure en les prescripcions del Document de Referència, emès per part de la Direcció General de Polítiques ambientals, en data Maig de 2013.


MEMÒRIA AMBIENTAL

MEMÒRIA

PAG. 39 DE 53

En el següent quadre es mostren les administracions i entitats que van concórrer, i per tant participar en la fase de consultes, i alhora, les que ha concorregut també en la fase d’exposició pública del document urbanístic per a l’aprovació inicial. Aquest són:


Codi Entitat/Administració/Public interessat (1) (2) (3)



3 Consell Comarcal del Vallès Occidental X






X X


X X




X X

14 Subdirecció General del Patrimoni Arquietectònic, Arqueològic i Paleontològic. Direcció General de Patrimoni Cultural

X X X


X X X


X X

17 Oficina de Gestió Ambiental Unificada. Serveis Territorials a Barcelona. Departament de Territori i Sostenibilitat

X

31 Col·legi d’Ambientòlegs de Catalunya X

32 Col·legi de Biòlegs de Catalunya X

33 Col·legi de Geògrafs de Catalunya X

34 Col·legi d’Enginyers de camins, Canals i Ports de Catalunya X

35 DEPANA X


37 Ecologistes en Acció de Catalunya X

38 Acció Ecologista de Sant Cugat X

39 Associació Cultural i Ecologista Cal Roqueta de Castellbó X

40 Associació Plataforma contra l’Abocador de Deixalles a Can Fatjó dels Aurons (Almar)

X

41 Bellaterra Natura X




MEMÒRIA AMBIENTAL

MEMÒRIA

PAG. 40 DE 53


Codi Entitat/Administració/Public interessat (1) (2) (3)



En la taula anterior es mostra com tots els que van concórrer en la fase de consultes, també ho han fet en la fase d’aprovació inicial. S’entén doncs que les aportacions inicials, complementades amb les exposades en les al·legacions, ja han estat valorades en l’apartat anterior.

4.3 APORTACIONS DE L’ISA

Totes les determinacions ambientals de l’ISA, com no pot ser d’una altra manera, s’han inclòs en el PDU, amb una estratègia d’ordenació, i amb unes directrius ambientals concretades en el TITOL V de la normativa del PDU, que han de servir per garantir el model de sostenibilitat en el desenvolupament del planejament.

Per tant, l’ordenació proposada, i la normativa, en els aspectes ambientals és la concreció en el planejament de les determinacions de l’ISA.

Durant el procés d’avaluació han anat sorgint diferents aportacions, les quals en la seva majoria han estat incorporades a l’ISA, i en coherència al PDU. Destaca, en aquest últim pas de la tramitació pública, la generació i concreció de noves alternatives, per tal de millorar aspectes concrets sobre el model d’ordenació proposada.

Els aspectes a resoldre en aquest últim estadi de tramitació estaven relacionats amb:

Efectes sobre el paisatge per l’alçada de les edificacions en el front amb l’AP-7, i especialment en el desenvolupament de cosit amb el nucli de Cerdanyola al llarg del torrent dels Gorgs.

Reconsideració dels equipaments, especialment els situats en el parc natural, i en la façana amb la riera de Sant Cugat.

Estretament generat en els corredors secundaris, especialment en la seva part més propera a l’AP7, i a la línia de ferrocarril Papiol-Mollet.

Tractament de la riera de Magrans en el seu tram inicial.

Per resoldre aquestes mancances de l’ordenació en la seva aprovació inicial, s’ha desenvolupat una nova alternativa, a la inicialment escollida, que proposa una concentració de sostre en diferents punts de l’àmbit, alliberant els punts esmentats més conflictius, ja sigui reduint alçades, o l’ocupació.

En l’ISA i en coherència en el Pla, tenen especial incidència els aspectes relacionats amb la connectivitat ecològica, que ja ve d’anteriors fases en el planejament, i que s’han concretat amb l’aposta per una important reserva de verds territorials, dotats alhora de les infraestructures necessàries per a la seva funcionalitat. Aquesta proposta es complementa també amb les actuacions de millora de les condicions del sòl, millorant les actuals.

En aquest sentit, tot el referent a dipòsits de residus, sòls de rebliment, antigues activitats industrials extingides, s’han fonamentat en estudis específics als que l’ISA es refereix. En aquest context, hi ha activitats dins l’àmbit del Centre Direccional, que han tingut la seva tramitació i avaluació ambiental pròpia, com és el cas del dipòsit Elena, de bales de residus compostats procedents de l’ECOPARC II, i on el planejament estableix els mecanismes de coordinació amb els responsables de l’activitat i seguiment, en referència a garantir la compatibilitat dels usos previstos en el planejament.


MEMÒRIA AMBIENTAL

MEMÒRIA

PAG. 41 DE 53

Tot el referent a aquests espais s’ha concretat en la normativa, amb una fitxa individualitzada per a cada àmbit, on es descriu l’estat actual i els condicionants en relació als usos previstos.

Un altre aspecte important és el cicle de l’aigua, tant en referència a l’ordenació, i per tant la consideració dels cursos superficials, i dels elements de contenció, com les basses de laminació. Els primers són els eixos dels espais de connectivitat més importants, com la riera de Sant Cugat, o el torrent de Can Fatjó. Quant a les basses de laminació, derivat també de les aportacions del DR i de l’aprovació inicial, es proposa la seva situació sobre sòls inundables de la riera de Sant Cugat, evitant nous efectes sobre el corredor de Can Fatjó.


MEMÒRIA AMBIENTAL

MEMÒRIA

PAG. 42 DE 53

5. CONCLUSIONS AL PROCÉS D’AVALUACIÓ I DETERMINACIONS FINALS DEL PLA

En el present apartat, s’exposen les mesures protectores correctores i compensatòries, i les directrius aplicables als instruments de desenvolupament posteriors del Pla i dels projectes específics que se’n derivin. S’estructura en els següents apartats:

Mesures protectores correctores i compensatòries

Proposta de normativa

5.1 MESURES PROTECTORES CORRECTORES I COMPENSATÒRIES

Des d’una primera formulació general física d’implantació, s’han establert les directrius de sensibilitat ambiental en el sector del Centre Direccional, i en l’àmbit més extens que li serveix de marc, definint propostes coherents amb el territori que l’allotja, i que convergeix en un model d’ocupació i ordenació que minimitza el consum de sòl i en racionalitza el seu ús. La sensibilitat s’ha generat en base als valors del sector, i els elements territorials que s’hi relacionen.

Les directrius de proposta de model i finalment d’ordenació concreta, quant a la generació d’un àmbit compacte amb unes fronteres ben definides, i incorporant dins el propi sector els elements de contenció, i alhora permetent, la permeabilitat de les servituds territorials, formulades en termes de connectivitat ecològica, espais fluvials, o infraestructures, ha estat especialment important en l’àmbit del Centre Direccional. S’ha garantit la permeabilitat de sistemes territorials concretat en el corredor entre Sant Llorenç del Munt i Collserola, resolent el mateix contacte amb el Parc Natural, i la continuïtat de sistemes fluvials, en aquest cas de menor entitat.

Per altra banda, el Centre Direccional també és un planejament de límit, on la configuració d’una nova façana, i la relació amb l’espai rural, han estat aspectes claus, que han condicionat la jerarquia d’espais lliures en relació a la relació amb l’espai rural, i la penetració cap a l’espai urbà, integrant les singularitats i espais de major vàlua, en els espais interiors, sovint recolzats en la xarxa de rieres i torrents.

Altres aspectes més concrets, també s’han considerat i han condicionat, a una escala més concreta, el planejament:

Els aspectes geomorfològics, i concretament la topografia i l’exposició, fent referència explicita a les zones amb pendents superiors al 20 %.

Consideració, tal com s’ha exposat del caràcter estructurador dels sistemes locals d’espais lliures públics, i la seva relació amb els espais de caràcter general, de gran entitat en el present planejament.

Els bens culturals, integrats en el planejament, fent referència especialment a l’enclavament del Castell de Sant Marçal, Can Fatjó dels Xiprers i Can Planas.

Delimitació de les zones de risc, havent valorat específicament:

Risc d’inundació, amb la densa xarxa hidrogràfica en l’àmbit, havent delimitat el Sistema Hídric, i formulat l’ordenació en coherència, recollint els estudis precedents, ja validats pels respectius organismes de conca.

Per a no transferir el risc aigües avall, el Centre Direccional es dota d’elements de contenció de les puntes d’avinguda, laminant la diferència d’aigua generada entre l’estat previ (sense urbanització), i la plena consolidació.


MEMÒRIA AMBIENTAL

MEMÒRIA

PAG. 43 DE 53

Risc industrial i de transport de mercaderies perilloses, associat al corredor d’infraestructures al nord del sector, incloent tant infraestructures viàries (A7-B30) com ferroviàries (Corredor de mercaderies, Papiol- Mollet, i AVE). La potència d’aquests corredors fa preveure la necessitat de mesures específiques, ja sigui físiques i/o de mecanismes d’alerta.

Risc associat a la presència de sòls de rebliment, dipòsits de residus i activitats industrials extingides, també especialment important en el present planejament, així com activitats de reblert i abocadors, aprofitant les característiques geològiques idònies d’antigues activitats extractives d’argiles. El canvi d’usos derivat del nou planejament ha generat en alguns casos un cert conflicte d’usos.

Com en el cas dels estudis de risc associats a la inundabilitat, s’han portat a terme els estudis específics en relació als reblerts, els quals han estat, i estan sent, també informats i validats per l’Agència de Residus de Catalunya. El present planejament recull doncs les determinacions d’aquests estudis específics.

Risc geològic, que no és significatiu en el present planejament, llevat dels condicionants geotècnics que es puguin derivar de les activitats extractives i del seu rebliment.

Risc d’incendis, que no és significatiu donada la fragmentació dels espais forestals. En tot cas, s’haurà de valorar la continuïtat generada pel corredor

La consideració de tots aquestes aspectes, claus alguns d’ells, garanteixen unes propostes d’ordenació equilibrades amb el territori, i relacionades amb les trames urbanes actuals, Cerdanyola, Sant Cugat i la UAB, i, juntament amb la formulació general dels objectius estratègics, d’establir estructures urbanes denses, compactes i complexes, conclouen en models racionals i introdueixen la possibilitat d’una major efectivitat en els aspectes relacionats amb la sostenibilitat. Aquests, es centren en:

El cicle de l’aigua,

Model energètic eficient.

Gestió de residus i consum racional de materials.

Protecció de l’ambient atmosfèric.

Aquests aspectes responen, a criteris formulats amb caràcter específic, concretant-se, en allò que no es pot resoldre en l’ordenació, en una normativa ambiental específica.

Cicle de l’aigua

El cicle de l’aigua, a més dels aspectes relacionats amb la protecció de la xarxa fluvial, i el respecte al risc potencial d’inundació, i que han afectat a la ordenació, inclou els aspectes relacionats amb la sostenibilitat.

Com a criteri marc, es parteix d’una formulació de cicle tancat. És a dir, el model d’ordenació garanteix un ús de l’aigua, en el planejament equivalent a l’increment d’escolament generat pel canvi efectiu dels usos del sòl. Per tant, conceptualment la nova implantació no supera les seves fronteres. Aquesta estratègia es concreta en la limitació de la superfície de reg, quantificada per al sector, i limitada al derivat del volum d’escolament.

En un segon pas, es formula la necessitat de la reutilització de les aigües de pluja pel reg i neteja dels espais lliures privats, condicionant alhora, a més dels mecanismes que garanteixin la salubritat de les aigües aplicades, la suficiència de zones de captació, i de recollida. Tots aquests aspectes han estat desenvolupats específicament.

Quant a l’edificació, es preveu en tots els edificis d’habitatge, terciari i equipaments privats, la possibilitat de reutilització d’aigües grises, la necessitat de incloure en aixetes, sanitaris i electrodomèstics, i altres materials amb distintiu d’etiqueta ecològica, o equivalents. Ambdues mesures, permeten reduir el


MEMÒRIA AMBIENTAL

MEMÒRIA

PAG. 44 DE 53

consum d’aigua a més d’un 50 %, en el cas d’assolir una màxima eficàcia, i en relació a consums estàndard.

Quant a la preservació de la qualitat de les aigües, s’ha analitzat prèviament la relació amb les masses d’aigua presents, en base al document IMPRESS, en el context de la Directiva Marc de l’Aigua.

En general s’estableix la necessitat de xarxes separatives, d’aigües residuals i aigües pluvials. Mentre, en el primer cas, la gestió d’aquestes és necessàriament a través de EDAR, en el cas de les segones, la relació amb l’espai fluvial, preveu la necessitat de incloure elements de contenció pels contaminats arrossegats, interposant sistemes de desbast per protegir les lleres públiques.

Model energètic eficient

S’estableix com objectiu general per a la formulació d’un model energètic sostenible, el compliment del Pla de l’Energia, 2012-2025, quant a aportació de renovables i estalvi i eficiència energètica. Concretament els aspectes energètics s’han formulat en el context del Codi Tècnic de l’Edificació i el Decret d’Ecoeficiència.

Des de la formulació inicial l’estratègia energètica del Centre Direccional inclou diverses mesures encaminades a afavorir l’estalvi i l’eficiència energètica, reduir la dependència energètica de fonts externes, i promoure l’aprofitament d’energies renovables.

Les mesures d’estalvi es centren en normativa d’edificació i, les d’eficiència inclouen un sistema centralitzat de poligeneració d’energia a partir de gas natural, energia solar, i calor residual, a més de la distribució de fred i calor. La poligeneració, tot i que pot comportar una font puntual d’emissions, redueix el consum d’energies primàries, pel fet de augmentar els rendiments aprofitant el calor residual, a més dels avantatges d’una gestió centralitzada, i reducció de pèrdues en el transport.

A més, en l’àmbit residencial, s’ha realitzat una avaluació de l’assolellament, verificant les alineacions més compromeses, un mínim al solstici d’hivern. En el cas de que aquest assolellament no es produeixi, queden definides les façanes oposades en les que s’han de situar les estances principals, establint alhora la necessitat de crugies passants, i per tant que permetin la ventilació creuada de l’edifici.

Gestió de residus i consum racional de materials.

Els residus i les terres generades, durant la construcció són externalitats que poden comportar efectes greus sobre altres àmbits, generalment rurals, fora dels límits de la ciutat. Aquest fet és especialment greu, en general pels residus, però específicament, també per les terres.

Un cop la ciutat implantada, la generació domèstica de residus, també comporta importants externalitats, tot i que els mecanismes de gestió, recollida, tractament, valorització i dipòsit del rebuig, depèn més de la suficiència d’infraestructures, i aquestes estan lligades a inversions públiques.

En aquest context, les mesures per a garantir la sostenibilitat del model urbà, quant a la gestió de residus i consum racional de materials, es poden diferenciar:

Residus generats durant la construcció, i terres d’excavació.

Residus de generació domèstica. Urbanització i Edificació

Quant als residus de la construcció, s’ha definit, segons el que estableix el marc legal, la necessitat d’establir àmbits (punts nets), tant en les obres d’edificació, com de urbanització, que permetin l’abassegament temporal de residus, el seu triatge, i la gestió a través de gestors autoritzats.

Quant a les terres s’ha estimat el volum d’excedents, establint també els canals de gestió, amb l’objectiu inicial d’internalitzar aquests excedents en el propi sector tot prioritzant el seu ús en les restauracions ambientals del mateix.


MEMÒRIA AMBIENTAL

MEMÒRIA

PAG. 45 DE 53

S’ha valorat també, l’existència d’abocadors, i la gestió més adequada de les terres excavades, i les propostes bàsiques de restauració. Aquest aspecte és especialment important en el Centre Direccional, i concretament en l’àmbit central de Can Planas.

També, en aquest marc, són importants les preexistències, i així s’han valorat. Es preveuen nombrosos enderrocs. Aquests enderrocs, s’ha quantificat de forma aproximada, resultant en un volum de fins a 230.000 m3, que en alguns casos ja han estat portats a terme. Les fraccions valoritzables d’aquests enderrocs, poden arribar fins al 95 %. Cal valorar també, en aquests enderrocs, el fet, cert, de l’existència de residus especials, amb fraccions importants de fibrociment en cobertes, entre d’altres, sol·licitant una gestió especifica. Hi hagut una important activitat de deconstrucció en els últims anys, que ha alliberat sòls, ja inclosos amb seguretat en el sistema d’espais lliures.

La valorització dels enderrocs, és també una mesura clau en el context del consum racional de materials, evitant la necessitat de materials classificats de préstec, per ferms i paviments, o fins i tot per àrids de formigó no estructural. Aquestes mesures, fent un balanç directament sobre el propi sector, o per la impossibilitat de coincidir la demanda i la generació del residu per les fases de desenvolupament de l’àmbit, extern a ell, comporten una reducció de les externalitats doblement proporcional al volum reutilitzat, en relació al préstec i alhora en relació a l’ocupació del sòl pel seu dipòsit.

En el mateix sentit, s’estableix la necessitat de mantenir el banc de terres vegetals pel sector que asseguri la protecció del sòl, i la restauració dels espais degradats en el propi sector, o en l’àmbit immediat.

Quant a les estratègies de l’elecció dels materials de construcció, o dels sistemes constructius, es fa referència a allò que estableix el Decret d’Ecoeficiència, restant subjectes a les millors tècniques disponibles en el moment de la construcció dels edificis

Finalment, l’estratègia en relació a la generació de residus domèstics es concreta, considerant el tipus de recollida, pneumàtica en les zones residencials, i porta a porta en la resta, llevat dels usos industrials que serà pròpia, en:

Estimació del volum de residus generats, diferenciat per a cada fracció, i quantificació i reserva, de l’espai necessari per allotjar els punts de recollida pneumàtica, ja sigui en edificis o centralitzats en illes, o els espais equivalents per contenidors, en els àmbits amb usos d’oficines i terciari,

Definició de la necessitat d’un àmbit d’abassegament de residus en el habitatge, segons allò que estableix el Codi Tècnic de l’Edificació.

Des d’un punt de vista d’infraestructures generals de gestió, s’ha valorat l’impacte de l’increment de generació de residus en el municipi de Cerdanyola, sent especialment important.

Totes aquestes mesures asseguren una correcte gestió dels residus durant la construcció, i dels residus de generació domèstica, limitant les externalitats, i altre cop definint un model de ciutat ben delimitat, i amb unes mesures de contenció efectives.

Protecció de l’ambient atmosfèric.

A més del programa energètic definit, amb un important estalvi d’emissions a l’atmosfera, es defineixen altres mesures de protecció de l’ambient atmosfèric, i que fan referència a prevenció i correcció de la contaminació acústica, lumínica i electromagnètica.

Quant al soroll, les mesures es concentren en mantenir nivells en límits permesos per la qualitat acústica establerta i els usos previstos en el nou planejament. S’han estudiat les zones de soroll produïdes per les infraestructures, i no afecten als sectors residencials. Els sectors terciaris que fan d’apantallament permeten nivells d’aïllament en façana que els fa compatibles amb les exposicions previstes.

Quant a l’impacte lumínic, les mesures es concerten en la definició d’una zonificació lumínica coherent amb els usos previstos, i en tots els casos, també coherent amb el Mapa de la protecció envers la


MEMÒRIA AMBIENTAL

MEMÒRIA

PAG. 46 DE 53

contaminació lluminosa a Catalunya, sent especialment important la relació amb el Parc natural de Collserola, que genera una banda d’afecció de restricció de nivells d’il·luminació màxima (E4), en l’interior del Centre Direccional

Finalment, el fet de que Cerdanyola s’inclogui en zones de sensibilitat de protecció de l’ambient atmosfèric en relació als PM-10 (partícules en suspensió de diàmetre inferior a 10 micres), ha comportat la necessitat de mesures, que s’han concretat en una normativa específica durant la realització de les obres, tant d’edificació com de construcció.

5.2 PROPOSTA NORMATIVA

Les mesures definides en el present document, que no han comportat una resolució directe en la pròpia ordenació, s’han inclòs en una normativa específica, que s’inclou al cos normatiu del planejament. Aquesta s’estructura en el següents capítols.

Capítol 1. Normativa general de caràcter ambiental

Capítol 2. Model d’ocupació del sòl

Capítol 3. Cicle de l’aigua

Capítol 4. Energia

Capítol 5. Soroll

Capítol 6. Contaminació atmosfèrica

Capítol 7. Contaminació lluminosa

Capítol 8. Contaminació electromagnètica

Capítol 9. Materials i residus

Capítol 10. Espais lliures i enjardinament

Capítol 11. Mobilitat sostenible

Capítol 12. Sòls de rebliment, dipòsits i activitats industrials extingides

Donada la importància dels reblerts de terres, abocadors i nombroses activitats que han comportant importants actuacions en l’àmbit del Centre Direccional, també s’ha inclòs un seguit de directrius normatives per a cada un dels àmbits d’abocadors, activitats, o altres que hagin pogut comportar contaminació


MEMÒRIA AMBIENTAL

MEMÒRIA

PAG. 47 DE 53

6. SEGUIMENT AMBIENTAL DEL PDU

Un cop aprovat definitivament el PDU, s’ha d’implementar un programa de seguiment ambiental per al desenvolupament del mateix. L’objectiu principal d’aquest monitoratge és documentar, al llarg del temps, les repercussions que té el progressiu desplegament de les propostes del nou planejament.

El seguiment ambiental del PDU ha de centrar-se en verificar l’aplicació i eficàcia de les determinacions ambientals del pla. En general, són tots aquells desenvolupats en l’ISA i incorporats en la normativa del Pla, més els aspectes que s’han concretat en l’ordenació, i aquells altres de la gestió de les obres per al desenvolupament del pla. De manera particular s’apunten especialment els aspectes següents:

Connectivitat territorial, que inclou tant l’ordenació dels espais lliures, especialment els de caràcter territorial, com la funcionalitat de les mesures de permeabilització de les infraestructures. Alhora, s’haurà de verificar els mecanismes de contenció per potenciar la funcionalitat dels espais de connectivitat i evitar l’accés a l’interior dels espais lliures. Concretament s’haurà de verificar:

Execució de les infraestructures de permeabilització.

Ordenació i restauració dels espais lliures, en base a la matriu agroforestal. En aquest context serà important garantir la gestió agrària de les zones de conreu incloses en els espais lliures de caràcter territorial.

Millora de les lleres com espais centrals de connexió.

Seguiment de l’eficàcia de les mesures de restauració de sòls, i abocadors presents en l’àmbit de planejament. En aquest cas cal diferenciar allò que són activitats que tenen la seva tramitació específica, i per tant la seva vigilància amb el seu PVA específic, com és el cas d’Elena, d’aquells altres que es deriven directament de l’aplicació del Pla. El que necessàriament haurà de fer el pla serà verificar que els indicadors de qualitat ambiental, en relació a assegurar la compatibilitat dels usos previstos pel pla, estan en els llindars previstos.

En relació al cicle de l’aigua, s’haurà de verificar:

Desenvolupament i funcionalitat de les estratègies de contenció quant als canvis de les condicions hidrològiques de la conca.

Execució i eficàcia de les mesures per garantir la qualitat de les aigües aportades a les lleres.

Millora de les lleres, i dels sistemes naturals que l’acompanyen.

En relació a les obres d’urbanització, i de les obres d’edificació, si més no en els primers anys de desenvolupament del pla, s’haurà de vetllar per l’eficàcia dels plans que s’han definit per limitar les externalitats durant aquest procés, i concretament:

Pla de gestió de terres, que estableix una banc comú de dipòsit i préstec per compensar les obres d’urbanització i edificació durant l’execució del pla.

Pla d’accessos, que estableix també itineraris comuns, així com les condicions d’execució d’aquests accessos provisionals durant les obres mentre no es consolidin els vials definitius.

Pla de gestió de residus, que fa referència a les obres d’urbanització, com a l’aplicació de les gestió de residus en les obres d’edificació.

Control de la qualitat atmosfèrica

Consolidar el model ambiental desenvolupat pel Centre Direccional, per aquest PDU, té un temps principal en el desenvolupament del pla en els primers anys, transferint progressivament aquest seguiment a la gestió de la nova ciutat, i incorporant en el seu ús les millores que segur es desenvoluparan en aspectes ambientals i d’altres, i que la ciutat anirà adoptant. Per tant és complex estendre seguiment ambiental més enllà de la consolidació de les obres d’urbanització, incloent tots


MEMÒRIA AMBIENTAL

MEMÒRIA

PAG. 48 DE 53

aquells mecanismes de contenció que s’han definit per mantenir els efectes ambientals en les fronteres del propi pla.

En aquest context, el funcionament de la nova ciutat, i el seu seguiment, sol·licitarà la transferència del seguiment dels indicadors, i que faran referència a dos aspectes:

Funcionalitat territorial

Connectivitat ecològica a través del sector

Qualitat de les lleres i de les seves aigües

Contenció dels canvis de les condicions hidrològiques de la conca

Sostenibilitat del model urbà

Model energètic

Consum d’aigua

Gestió de residus

Mobilitat

6.1 EXECUCIÓ DEL PVA

En la tramitació i execució del Centre Direccional de Cerdanyola fins a la data, fruit de tramitacions anteriors, s’ha consolidat un model de seguiment, que en alguns casos ha generat certa confusió quant al seguiment del propi desenvolupament del Pla, i de les activitats que dins el seu àmbit s’estan portant a terme. En aquest context, cal un pla de vigilància que diferenciï aquelles activitats pròpies del desenvolupament del PDU, d’aquelles altres, on el seguiment es deriva de la seva pròpia tramitació, malgrat la seva ubicació demani la transferència d’informació dels vectors ambientals, que en relació a l’entorn urbà on es desenvolupen, hagin de mantenir-se en uns llindars admissibles en els seus límits, per garantir la compatibilitat dels usos, tal com preveu el present PDU.

Per altra banda, cal valorar que el present PDU és finalista quant a planejament, i per tant no hi ha planejament derivat que el desenvolupi, materialitzant-se directament a través de projectes d’urbanització per cap dels quals, en principi, s’ha de preveure un tràmit d’avaluació ambiental. Si fos aquest el cas, s’hauria de generar específicament una comissió de seguiment, no integrada en la pròpia del Centre Direccional.

En coherència, les activitats o actuacions que pel seu grau de definició en el PDU requeriran d’autoritzacions especifiques de les administracions competents per a la seva execució, hauran de desenvolupar els seus respectius PVA i de la mateixa manera les seves comissions específiques de seguiment. Aquest es el cas de les actuacions en Domini Públic Hidràulic, que requeriran autoritzacions específiques de l’ACA per a la seva execució. I també es el cas de les restauracions ambientals dels antics rebliments.

És el cas d’Elena i podria ser-ho des les restauracions ambientals dels antics àmbits de rebliment o abocadors: Can Planas, Motserrat 2, Motserrat 1, Avi Nord i rebliments oest AP-7, ja que serà necessari obtenir la validació per part de les Administracions competents de les actuacions a escometre; o si s’escau, el promotor podrà voluntàriament sotmetre’s al tràmit d’AIA, generant necessàriament una comissió de seguiment específica, independent del PDU.

Complementàriament, la comissió de seguiment del Centre Direccional de Cerdanyola, establirà un mecanisme d’informació d’aquestes activitats o projectes, per verificar que la qualitat dels vectors ambientals es mantenen en els nivells autoritzats en relació als seus límits urbans, i alhora les mesures de restauració presenten coherència amb la resta de l’àmbit del PDU.


MEMÒRIA AMBIENTAL

MEMÒRIA

PAG. 49 DE 53

Per tant, la comissió de seguiment del PDU del Centre Direccional estarà format per:

Promotors: Consorci del Centre Direccional, format per l’Ajuntament de Cerdanyola i de l’Institut Català del Sòl, en el cas del sector del Parc de l’Alba, i l’administració actuant en el cas del sector de Can Costa.

Òrgan ambiental: Direcció General de Polítiques Ambientals, del Departament de Territori i Sostenibilitat.

Òrgan substantiu: Direcció General d’Urbanisme, del Departament de Territori i Sostenibilitat.

6.2 ESTRATÈGIA DE SEGUIMENT

L’estratègia de seguiment es basa en tres capítols:

Definició dels nivells de seguiment.

Indicadors de seguiment

Documentació

6.2.1 Nivells de seguiment

Els nivells de seguiment es defineixen en base a les fases de desenvolupament del pla, i al gestor o responsable de la seva execució o control. S’estableixen quatre nivells de seguiment:

Relatius a les obres d’urbanització

Relatius a les obres d’edificació

Relatius a la funcionalitat de les estructures comunes

Transferència d’indicadors de sostenibilitat del model urbà.

6.2.1.1 Relatiu a les obres d’urbanització

Té per objectiu verificar la realització de les propostes definides en l’ordenació i d’altres mesures de correcció. Inclou la realització de les obres d’urbanització, vialitat, espais lliures, ...restauració d’espais degradats.

Cada un dels projectes d’urbanització haurà d’incloure les mesures que li són d’aplicació, en relació al PDU, i el seu propi pla de seguiment. El Consorci té un pla de seguiment tipus, que estableix uns continguts mínims, que en tot cas seran els següents:

Implantació, on es definirà l’àmbit d’ocupació del projecte, i les instal·lacions necessàries per al seu desenvolupament.

Pla d’accessos compatible amb el desenvolupat de caràcter general pel Consorci.

Pla de gestió de terres, compatible amb el desenvolupat de caràcter general pel Consorci.

Pla de gestió de residus.

Control atmosfèric, fent referència a les mesures de control de l’emissió de PM-10 durant al construcció.

Estratègies de connectivitat, que descriurà si ha de desenvolupar estructures de permeabilitat del conjunt del planejament, si s’escau, i l’ordenació dels espais lliures en relació a l’àmbit on s’inclogui.

Proposta de restauració de les superfícies generades, tant de caràcter permanent, com de caràcter temporal com accessos, instal·lacions auxiliars, etc.


MEMÒRIA AMBIENTAL

MEMÒRIA

PAG. 50 DE 53

Propostes de gestió, en el cas dels espais lliures, en coherència amb l’espai on es desenvolupi.

Qui desenvoluparà les obres d’urbanització és el Consorci del Centre Direccional de Cerdanyola, en el cas del sector del Parc de l’Alba, i l’administració actuant en el cas del sector de Can Costa, i serà doncs el responsable del seu seguiment.

6.2.1.2 Relatiu a les obres d’edificació.

En allò relatiu a les condicions d’edificació, el Pla de Vigilància es remet a la llicència emesa per l’Ajuntament de Cerdanyola, en aplicació de la normativa urbanística. Per tant el control ambiental del PDU es deriva de forma directe de la normativa desenvolupada, sent la garantia la pròpia llicència.

Un altre aspecte és allò relacionat amb els plans comuns de reducció d’externalitats, que fa referència en el Centre Direccional a:

Pla de gestió de terres

Pla de gestió de terres vegetals

Pla de gestió de residus

El pla de gestió de terres té per objecte la compensació de terres dins del sector, i per tant evitar generar excedents de terres per a determinades obres, i préstecs per d’altres, en ambdós casos generant efectes fora dels límits del planejament. En general les obres d’edificació són excedentàries en terres, per l’excavació dels aparcaments.

Per tant, les llicències d’obres d’edificació hauran d’anar acompanyades, com a mínim d’un pla de gestió de terres, que definirà:

Balanç de terres

Qualitat de les terres

Destinació, preferentment per a compensar dèficits dins del sector. En cas de gestionar-les fora del sector, s’haurà d’especificar la destinació.

En el cas de terres vegetals, disposició de cedir-les al banc de terres del CD.

El responsable d’aquest nivell de seguiment serà l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès, com a òrgan competent en l’atorgament de llicències. En aquest procés haurà de transferir les dades dels balanços de terres al Consorci del Centre Direccional de Cerdanyola, en el cas del sector del Parc de l’Alba, i l’administració actuant en el cas del sector de Can Costa, qui coordina els plans comuns de reducció d’externalitats, en el conjunt de l’àmbit del PDU, si més no en les primeres fases de desenvolupament.

6.2.1.3 Relatiu a la funcionalitat de les estructures comunes

EL PDU estableix una sèrie de directrius i estratègies comunes a tot l’àmbit, per les quals es necessita una coordinació i seguiment també del conjunt. Aquestes són estratègies d’implantació, i per tant es desenvoluparan en els primers estadis del pla.

El PVA ha de vetllar per a què es portin a terme les mesures definides i que siguin efectives.

Connectivitat ecològica

En un primer estadi es vetllarà per a què es portin a terme les estructures de permeabilitat, s’ordenin els espais lliures seguint una estructura de matriu agro-forestal, i que es potenciï la naturalitat dels cursos d’aigua, principalment el torrent de Can Fatjó, i la riera de Sant Cugat, així com el torrent de Can Magrans.


MEMÒRIA AMBIENTAL

MEMÒRIA

PAG. 51 DE 53

S’establirà un seguiment de la seva funcionalitat, a través d’estudis específics de qualitat dels hàbitats generats, i seguiment de fauna.

Cicle de l’aigua, en dos sentits:

Quant a mesures de contenció d’externalitats, com canvi de les condicions hidrològiques de la conca, verificant la realització de les estructures de laminació.

Mesures de contenció de contaminants procedents de les aigües d’escolament superficials de carrers i zones urbanitzades, que tenen com a receptors els torrents. Es verificarà la seva execució, funcionalitat i manteniment.

Seguiment dels paràmetres de control de dipòsits, sòls de reblert i activitats industrials extingidesen l’àmbit del PDU.

Aquest apartat té una especial importància per l’existència d’activitats amb la seva pròpia llicència, com Elena, dipòsits de residus, com Can Planas, i altres zones amb reblerts de residus, sòls contaminats o antigues industries, que sol·liciten, o han sol·licitat estudis de detall i l’execució de les mesures de restauració. En la normativa urbanística es detalla per a cada un d’ells:

Els estudis de detall a realitzar, o que s’han realitzat.

Les actuacions per a la seva restauració, per assegurar la compatibilitat amb els usos previstos

Responsable d’aquestes actuacions.

Per altra banda cal assegurar que en els seus límits els paràmetres de qualitat ambiental també siguin compatibles amb els usos previstos amb el planejament. En aquest sentit, el Consorci del Centre Direccional, en el cas del sector del Parc de l’Alba, i l’administració actuant en el cas del sector de Can Costa, com a promotor de les obres, podrà portar a terme campanyes de seguiment, ja sigui directament o requerint-los als promotors de les activitats directament o a través de l’Agència de Residus de Catalunya, com a òrgan substantiu.

6.2.1.4 Transferència d’indicadors de sostenibilitat del model urbà

El Centre Direccional es presenta com un àmbit amb uns estàndards de qualitat ambiental alts, i per tant, ja des de la normativa urbanística, uns alts nivells d’exigència en relació a:

Consum d’aigua

Energia

Gestió de residus

Durant l’execució de les primeres fases de desenvolupament del pla és el Consorci qui vetllarà pel seu desenvolupament, però en un determinat termini de temps, serà l’Ajuntament de Cerdanyola qui gestioni aquest nou àmbit urbà. Per tant, ha d’haver un mecanisme de transferència dels indicadors de seguiment, des del Consorci cap a l’Ajuntament, ja des de l’inici de l’execució del pla.

Aquesta transferència es farà a través de la Comissió de Seguiment, on hi ha representat l’Ajuntament i el Consorci en el cas del sector del Parc de l’Alba, i l’administració actuant en el cas del sector de Can Costa, com a promotors del pla

6.2.2 Indicadors de seguiment

Per a cada un dels nivells de seguiment, en allò que sigui possible, s’han de definir els corresponents indicadors.

En relació a les obres d’urbanització no es preveuen indicadors específics més enllà del nivell d’execució de les obres que es portin a terme. Per tant es defineix un indicador de seguiment que serà:


MEMÒRIA AMBIENTAL

MEMÒRIA

PAG. 52 DE 53

1. % de realització de les obres d’urbanització, distingint:

1.1. Vialitat

1.2. Espais lliures, incloent la consolidació del verd territorial

1.3. Restauració d’espais degradats, inclosos els dipòsits de residus, sòls de reblert i activitats industrials extingides

Es mesuraran en superfície respecte el total.

En relació a les obres d’edificació els indicadors faran referència a la reducció d’externalitats, i concretament a la gestió de terres

2. Volum de terres gestionats dins el sector

2.1. Terres d’excavació

2.2.. Terres vegetals

En relació a les estructures comunes no s’estableixen indicadors de seguiment més enllà de la realització de les obres previstes:

Tot allò relacionat amb les estructures comunes Connectivitat

3. Realització de les estructures comunes:

3.1. % d’ estructures de permeabilitat infraestructures respecte el total

Es podran definir també indicadors d’efectivitat de les mesures de permeabilitat, com nombre d’espècies, i d’individus que utilitzen els passos.

3.2. % de desguassos a la llera amb mesures de contenció de contaminants respecte el total

3.3. % Estructures de laminació executades. Capacitat de laminació respecte el total previst.

Finalment, quant als indicadors de sostenibilitat del model urbà, es defineixen indicadors de consum, respecte l’àmbit residencial:

4. Sostenibilitat del model urbà

4.1. Consum d’aigua per habitant (l/persona i dia), distingint la font.

4.2. Generació de residus per habitant (Tn/any)

4.3. Despesa energètica per habitant. (kwh/any)

6.2.3 Documentació

Durant el desenvolupament del planejament els diferents instruments incorporaran la documentació ambiental que correspongui, la qual, en tots els casos, i segons allò que aquí s’ha exposat, aportarà una avaluació de les mesures proposades, en base als indicadors introduïts, o aquells que es desenvolupin.

Cada instrument de desplegament del Pla concretarà en un informe el resultat dels seus indicadors.

Aquests indicadors, s’integraran en un únic sistema de gestió ambiental, que elaborarà el Consorci de Centre Direccional en el cas del sector del Parc de l’Alba, i l’administració actuant en el cas del sector de Can Costa, durant les primeres fases de desenvolupament del Pla.

Es preveuen tres nivells de documentació:

Informes d’indicadors del desplegament del Pla. Correspondran a la part específica de la documentació ambiental desenvolupada en cada un dels projectes d’urbanització i edificació.


MEMÒRIA AMBIENTAL

MEMÒRIA

PAG. 53 DE 53

Sistema Integrat de Gestió Ambiental del Pla. Que integrarà el resultat del seguiment en les diferents fases i generarà els indicadors comuns, en els quatre nivells definits

Informes de seguiment ambiental, amb una periodicitat anual, que documentaran el seguiment integrat de gestió ambiental.

6.3 COMISSIO DE SEGUIMENT

Atesa la complexitat del desenvolupament del Pla i la transcendència territorial i ambiental de les actuacions previstes en el Pla, es designarà una comissió mixta de seguiment entre la Subdirecció General d'Avaluació Ambiental i el promotor, d'acord amb allò previst a l'article 29.2 de la Llei 6/2009. Aquesta s'haurà de constituir abans de l'inici dels instruments de desenvolupament i execució previstos pel Pla, i vetllarà per la concreció i compliment del seguiment ambiental i per l'aplicació de les mesures establertes en la memòria ambiental i en la Resolució de la memòria. Inicialment es proposa, com actors principals:

Promotors: Consorci del Centre Direccional, format per l’Ajuntament de Cerdanyola i de l’Institut Català del Sòl, en el cas del sector del Parc de l’Alba, i l’administració actuant en el cas del sector de Can Costa.

Òrgan ambiental: Direcció General de Polítiques Ambientals, del Departament de Territori i Sostenibilitat.

Òrgan substantiu: Direcció General d’Urbanisme, del Departament de Territori i Sostenibilitat.

Altres, els que els anteriors determinin en el marc de la comissió de seguiment.

Ignasi Grau Roca

Barcelona, Març de 2014

pla director urbanístic per a la delimitació i …...2.2.3 criteris específics de la formulació...

Documents