0_introducció filosofia presocràtica

EL NAIXEMENT DE LA FILOSOFIA

El naixement de la filosofiaCauses: tesiscaracterístiques i tematització

PERIODES

s. XVII-XII ac. Periode micènic -fins 1180 ac.?, any de la destrucció de Troia

s. XI-IX ac. Edat Fosca -invasió i expansió dòria: Peloponès, Creta i, fins a Rodes- Destrueix la base cultural anterior, essent aquests uns pobles menys desenvolupats. 800: Introducció de l'alfabet grec (influències semítiques i directament fenícies). Inici de la ceràmica geomètrica.

Primer moment:s. VIII ac. Cultura feudal o burocràtica (per Vernant*, terme anacrònic): domini d’una oligarquia o noblesa terratinent, que succecix l'antiga monarquia. 776: Primera Olimpíada. 775: Primera colonització. (fugida a causa dels invasors i expansió per a les activitats mercantils).Correspon a l’etapa de desenvolupament de l'èpos i la saviesa gnòmica.

Segon moment:s. VII-VI ac. Cultura democràtica. Coincideix amb l'ascens de l'imperi persa. S’inicia la cultura del demos. Període de tiranies amb marcat caràcter populista. Sorgiment de hestía koiné -espai públic de debat dels assumptes comuns-polis, àgora. Correspon a l’etapa de formació del pensament filosòfic: etapa presocràtica.

Tercer moment:s. V ac. Cultura antropològica. Predomini de la polis; desenvolupament de la democràcia. Correspon al període de les guerres mèdiques. Importància de la formació dels ciutadans paideia. En filosofia es correspon amb el període àtic, on destaquen Sofistes i Sòcrates.

*Jean-Pierre Vernant Los orígenes del pensamiento griego, 1961

2

AR CAIC

CLÀSSIC

Les primeres colònies es van fundar cap ales illes de la mar Egea i costa de l’ÀsiaMenor

A Egipte varen fundar alguna colònia al mateixdelta del Nil i també al nord d’Àfrica.

Al sud de la península Itàlica i Sicília varenfundar diverses colònies i rebran el nomde Magna Grècia.

Cap a Occident, els grecs arribaren a lapenínsula ibèrica i al sud de la Gal·lia.

Filosofia Presocràtica 6

►El naixement de la filosofia

CausesTesis clàssiques:

►El “miracle grec” (Burnet)►El “mite racionalitzat” (Cornford)►Tesi històrica (Vernant)

sofia Presocràtica 7

East of Greece ca. 550 BC


►CausesTesi del “miracle grec” –John Burnet (1863-1928)

►La filosofia aparegué de sobte,per les peculiaritats de l'esperit grec.


Exposició: Dioses en color (2004)

J. Burnet: Early Greek Philosophy. Londres i Edimburg, A. y C. Black, 1892. 4ª edició, 1930.

Forma part del "mite grec" creat especialment a finals dels s. XVIII, preocupats per definir-se en oposició als "salvatges i primitius". De la mateixa manera els grecs, als quals no els unia més que la llengua, amb les seves variants dialectals, van crear aquest concepte "hellenikon" paralel·lament al de de "barbar" (que li costa parlar en grec) durant les guerres mèdiques i en front de l'imperi persa. Josep Fontana, Europa ante el espejo, Ed. Crítica, Bcn, 1994, pp. 10-15


Causes

Tesi del “miracle grec” –

John Burnet (1863-1928)

►Objeccions:Genuïnitat del fenomen.Ignora les influències babilòniques i egípcies (eurocentrisme).

Filosofia Presocràtica9


►CausesTesi del mite racionalitzat –Francis M. Cornford (1874-1943)

►Els mites cosmogònics i teogònics d’Homer iHesíode influïren en:

L'afany de trobar una explicació als fenòmensnaturals.

La recerca d'un únic arkhé.

Before and After Socrates, 1931

Cornford

No es cierto que los griegos inventaran de golpe -hacia el s. -VI- la filosofía, ni tampoco que lo hicieransin influencia exterior, para desde Grecia transmitirlaa toda la cultura occidental. En la India, en China eincluso en Egipto ya existía pensamiento filosóficodesde varios siglos antes, aunque tuvieracaracterísticas muy diferentes del pensamientooccidental. Y en Grecia hay que considerar la filosofíacomo producto de una lenta evolución (Antes ydespués de Sòcrates. Cornford).



CausesTesi històrica:

Jean Pierre Vernant

(1914-2007)

Enfocament plural: les condicions socials, econòmiques iculturals dels segles –VIII al –VI propiciaren el naixement de la filosofia

L'univers, les dieux, les hommes: récits grecs des origines Paris, Le Seuil, 1999



►CausesTesi històrica:condicions socials,econòmiques i culturals:

La situació geogràfica de Jònia: encreuament de cultures.El fi de la monarquia micènica i l’aparició de la polis, centrada enl’àgora hestía koiné –espai públic- on debatre tots els temesd’àmbit general.Creixement econòmic i comercial.Absència d'una classe sacerdotal que vetlli per l’ortodòxia.

Influència dels sabers pràctics i tècnics babilonis i egipcis.

14


Religió cívica a GrèciaTransmissió oral de la tradició (rapsodes) i a partir dels poemes èpics d’Homer i d’Hesíode

El politeisme grec no es fonamenta en cap revelació ni llibre sagrat, sinó que es basa en el seu ús social, en els costums ancestrals, en la llengua, la manera de vida.

Els déus no són entitats transcendents que viuen més enllà del món. El món diví i el món humà no està radicalment separat. El natural i el sobrenatural estan intrínsecament lligats.

No es practica un culte per a salvar l'ànima més enllà de la mort.

El culte és, en realitat, l'expressió d'una col·lectivitat, i la seva funció és salvaguardar la ciutat, per mitjà del manteniment dels seus costums.

Religió cívica a GrèciaUlises visita Aquil·les a l’estança dels morts

«Mentre nosaltres estàvem afligits, canviant-nos paraules tristes, vingué l’ombradel Pelíada Aquil·les i [...], lamentant-se, digué aquestes paraules alades:

Aquil·les: Nissaga de Zeus, Laertíada, Ulisses tan enginyós, aferrissat!, quinaobra millor duus encara de cap? I com has gosat a baixar a l’Hades [lesestances infernals], estatge on els morts habiten privats de sentits i sónpurs fantasmes dels homes que finaren? Així feia ell i jo a mon torn li diguí:

Ulisses: Aquil·les, fill de Peleu, oh de molt el més brau dels aqueus! He vingut perl’oracle de Tirèsies, per si em donaria algun consell per tornar a Ítacaesgalabrosa. Doncs, encara no he arribat a l’Acaia, ni he entrat a la mevaterra, sinó que vaig patint mals constantment. I, en canvi, cap home finsara fou més feliç que tu, Aquil·les, ni ho serà d’ara enllà. Perquè, abans,quan vivies, els argius [grecs] t’honraven igual que un déu, i ara que etsaquí, com un gran príncep, regnes sobre els morts; per això no et sàpigagreu haver mort, Aquil·les. Així feia jo, i tot seguit ell em va respondredient:

Aquil·les: No em vulguis consolar de la mort, Ulisses esplèndit! Molt mésm’estimaria de ser damunt la terra un llogat d’un altre home senseheretatge, que no tingui gaire per viure, que no pas regnar sobre tots elsdifunts.»

HOMER: L’Odissea, XI. (Traducció de Carles Riba).

18


Elements de l'explicació mítica d'Hesíode

► Segregació de parelles decontraris

(fred/calent, humit/sec...) apartir de la unitat primordial indiferenciada.

► Desunió i unió incessantd'aquestes parelles de contraris.

► Canvi cíclic etern (eternretorn).

• Abans que totes les coses, fou el Caos, i després Gea (la Terra) d’ample pit,mansió perenne i sòlida dels immortals que habiten el cimal del ventósOlimp, i el tenebrós Tàrtar, enclavat en les profunditats de la terra espaiosa. IEros, el més formós d’entre els déus immortals, que deslliura de totes lespreocupacions i domestica, de tots els déus i de tots els homes, la ment i laprudent voluntat. I del Caos nasqueren l’Èreb (tenebres) i la negra Nit; i de laNit, en unir-se amorosament amb l’Èreb, nasqueren l’Èter i el Dia. Geaengendrà primerament el Cel Estrellat (Urà), perquè la cobrís del tot, i fossempre segura per als divins benaurats déus. Féu després les altesMuntanyes [...]. Més tard Gea, unint-se amorosament amb el Cel Estrellat,va engendrar l’Oceà, de profunds remolins [...]. Posteriorment nasqué l’astutCronos, que fou el més terrible dels fills del Cel (Urà) i que odià des delcomençament el seu prolífic pare. [...] La Nit parí l’odiosa Thanatos (Mort) ial Destí. Parí, també, Hipnos (Somni) i la multitud d’il·lusions o fantasies,sense que aquesta deessa, la tenebrosa Nit, jagués amb ningú; i,posteriorment, la dolorosa Aflicció [...]. Hesíode, Teogonia, 113..

Religions mistèriquesEls sacrificis rituals i els cultes públics no culminen l'experiència religiosa grega. Al mateix temps existien altres corrents i grups amb aspiracions religioses. Es coneixen a partir de fonts hel·lenístiques: interpretació.

Característiques generals del

misticisme grec

1.La relació amb la divinitat no és ja col·lectiva,sinó que és personal entre l'individu i el déu.2.Tot i que alguns cultes són públics i reconegutsper la ciutat, els seus ritus no estan controlatsper aquesta.3.La immortalitat de l'ànima i la seva destinaciódesprés de la vida es converteix en preocupaciófonamental.4.Alguns cultes místics proposen un modelmoral de vida i exigeixen una sèrie de sacrificispersonals per a arribar a la puresa espiritual.

Religions mistèriques

Culte a Deméter: misteris eleusinsCultes dionisíacsOrfisme

El templo de la diosa Demeter, en Eleusis, sede de los misterios

E. R. Dodds, Los griegos y lo irracional

Orfisme: a la recerca de la unitat perduda

A la religió olímpica, l’univers diví s’organitza segons un progrés lineal que condueix del caos a l’ordre. A l’orfisme (a partir del s. VI aC)

succeix a la inversa. En l’origen, l’ou primordial expressa la unitat perfecta, mentre que la multiplicitat representa la degradació del ser.

OrfismeReligions lliures

El nucli doctrinal de l’orfisme era una reinterpretació del mite de Dionís-Zagreu. Segonsaquest mite narrat poèticament pels òrfics, Dionís -fill del déu suprem Zeus i de Persèfone-,va ser esquarterat i devorat pels Titans, potències malvades envejoses de Zeus. En aquestsagnant festí van deixar només el cor del petit Dionís, que va ser entregat a Zeus per Pal·lasAtenea. Zeus, per venjar la mort del seu fill, després d’ingerir el cor d’aquest i provocar aixíla seva resurrecció, va castigar els Titans fulminant-los amb el seu raig diví i reduint-los acendres. D’aquestes cendres va sorgir l’espècie humana que, d’aquesta manera, presentauna natura dual d’una banda el cos, descendent de les cendres corresponents als Titans; peruna altra, l'ànima derivada de la part de les cendres corresponent al cos devorat de Dionís.Igual que el cos de Dionís va quedar presoner al si del cos dels Titans, l’ànima humana -queprocedeix de Dionís- és presonera del cos, l’origen del qual són les cendres de la partcorresponent als Titans. Es pot veure que, des del punt de la seva estructura, aquest mitecomparteix moltes característiques comunes amb altres narracions mistèriques.Mitjançant aquest mite es volia il·lustrar la creença en una resurrecció i reencarnaciómitjançant un procés de transmigració de les ànimes o metempsicosi; d’altra banda, lacreença en el dualisme entre un ànima presonera i un cos-presó, engendrava la necessitat derituals de purificació per als humans ja que, estant la seva ànima presonera del cos, haviend’adoptar normes de conducta orientades a que les ànimes poguessin finalment deslligar-sedel cos en què estan presoneres, la qual cosa recalcava el caràcter immortal de l’ànima, i lanecessitat de fugir de l’ordre de vida mundà habitual.

24

►Elements mítics

• Les cosmologies jònies estanbasades en

l'explicació mítica d'Hesíode.• Afany de totalització: no hi ha diferenciació de lesdistintes parcel·les del saber.

• Dimensió soteriològica: en el concepte milesi de phýsisrau una dimensió ètico-religiosa.


Filosofia i mite en les cosmologies presocràtiques

►Les explicacions “racionals” es fan sobre dos principis els quals no són immanents, ni provenen de l'analogia, ni de l'observaciósistematitzada:

• El principi d'unitat fonamental de la matèria.

• El principi immanent de transformació de la realitat(multiplicitat/moviment).


Filosofia i mite en les cosmologies jònies

Problemes plantejats

►El de l’arkhé• Quin és el principi del que tot procedeix i del quetot es composa?

►El de la causa de la transformació (naixement/ corrupció i canvi/multiplicitat).


Problemes plantejats

►El del coneixement:• Què ens proporciona el coneixementvertader, la raó o els sentits?

►A través dels sentits experimentem el canvi, el moviment, la pluralitat i diversitat del que és real.►La raó ens revela el que és u, l'arrel de tot (la unitat en la multiplicitat).


0_introducció filosofia presocràtica

Education