03 la ciència

04/10/2304/10/23 FILOSOFIA DE LA CIÈNCIAFILOSOFIA DE LA CIÈNCIA 11

Els objectius fonamentals d’aquesta unitat són:Els objectius fonamentals d’aquesta unitat són:

– Cercar criteris de demarcació determinant el Cercar criteris de demarcació determinant el mètode específic de les ciènciesmètode específic de les ciències

– Construir una classificació satisfactòria les ciènciesConstruir una classificació satisfactòria les ciències– Determinar els tres específics del coneixement Determinar els tres específics del coneixement

científiccientífic– Descriure’n els objectiusDescriure’n els objectius– Comprendre’n els mecanismes de canviComprendre’n els mecanismes de canvi– Analitzar un exemple de canvi científic: la revolució Analitzar un exemple de canvi científic: la revolució

copernicanacopernicana– Explicitar els pressupòsits metafísics de la ciènciaExplicitar els pressupòsits metafísics de la ciència

Unitat03 La ciència i el seu mètode

Continguts que Continguts que tractaremtractarem


ELS CONCEPTES MÉS IMPORTANTSELS CONCEPTES MÉS IMPORTANTS

CiènciaCiència TecnologiaTecnologia Filosofia de la ciènciaFilosofia de la ciència MètodeMètode HipòtesiHipòtesi LleiLlei TeoriaTeoria InduccióInducció Deducció Deducció Cosmologia aristotèlicaCosmologia aristotèlica Realisme ontològicRealisme ontològic Comprensibilitat del mónComprensibilitat del món

UniformitatUniformitat CausalitatCausalitat AxiomaAxioma Ciència formalCiència formal Ciència empíricaCiència empírica Hipotètico-deductiuHipotètico-deductiu Criteri de demarcacióCriteri de demarcació RefutacióRefutació ParadigmaParadigma Canvi acumulatiu, Canvi acumulatiu,

revolucionarirevolucionari Canvi Geocèntric, geostàticCanvi Geocèntric, geostàtic Heliocèntric, heliostàticHeliocèntric, heliostàtic


EL MÈTODE DE LES CIÈNCIES EXPERIMENTEL MÈTODE DE LES CIÈNCIES EXPERIMENTALS (HIPOTÈTICO - DEDUCTIU)ALS (HIPOTÈTICO - DEDUCTIU)

COS DE CONEIXEMENTS

PROBLEMAINVENCIÓ

D’UNA HIPÒTESI

ESPECIFICACIÓ DE LES SEVESCONSEQÜÈNCIES CONTRASTABLES

CONTRASTACIÓ DE LA HIPÒTESI

POSITIVA(VERIFICACIÓ)

NEGATIVA(REFUTACIÓ)

NOU


CIÈNCIESPURES APLICADES

FORMALS EMPÍRIQUES

SOCIALS NATURALS

MA

TE

MÀ

TIC

A

LÒG

ICA

ANTROPOLOGIA

SOCIOLOGIA

HISTÒRIA

PSICOLOGIA

FILOLOGIA

ECONOMIA...

FÍSICA

QUÍMICA

BIOLOGIA

GEOLOGIA

ASTRONOMIA...

TECNOLOGIES

BIOLÒGIQUES

TECNOLOGIES

FÍSIQUES

ARQUITECTURA

ENG. QUÍMICA

ENG. INDUSTRIAL

TELECOMUNICACIONS..

MEDICINA

VETERINÀRIA

ENG. AGRÍCOLA...

TECNOLOGIES

PSICOLÒGIQUES

PEDAGOGIA

PSICOLOGIA CLÍNICA

PUBLICITAT


Característiques del Característiques del coneixement científicconeixement científic

Estudia fetsEstudia fets Va més enllà dels fets Va més enllà dels fets

(cerca explicacions)(cerca explicacions) És analític i És analític i

especialitzatespecialitzat És clar i precísÉs clar i precís És comunicable És comunicable

(intersubjectiu)(intersubjectiu) És comprovable És comprovable

(observació o (observació o experimentació)experimentació)

És metòdic (mètode És metòdic (mètode hipotèticodeductiu)hipotèticodeductiu)

És sistemàtic (hipòtesis És sistemàtic (hipòtesis lleis teories) lleis teories)

És legal (lleis És legal (lleis deterministes o deterministes o probabilistes) i per tantprobabilistes) i per tant

És predictiuÉs predictiu És obert (perfectible)És obert (perfectible) És útilÉs útil


OBJECTIUS DE LES CIÈNCIES EOBJECTIUS DE LES CIÈNCIES EMPÍRIQUESMPÍRIQUES

DESCRIUREDESCRIURE els fets objecte d’estudi els fets objecte d’estudi(ciència descriptiva)(ciència descriptiva)

CONSTRUIR TEORIESCONSTRUIR TEORIES que permetin que permetinEXPLICAREXPLICAR adequadament el passat adequadament el passatPREDIRPREDIR adequadament el futur adequadament el futur

(ciència teòrica)(ciència teòrica) APLICAR ELS CONEIXEMENTSAPLICAR ELS CONEIXEMENTS a la a la

transformació de la realitattransformació de la realitat(ciència aplicada)(ciència aplicada)


EL CANVI CIENTÍFIC (1)EL CANVI CIENTÍFIC (1) Thomas S. Kuhn (XX) rebutja la idea que la ciència

sempre avança de forma acumulativa:

El canvi acumulatiu és propi dels períodes de “ciència normal”.

Hi ha, a més, transformacions revolucionàries (revolucions científiques), fruit d’un període de “ciència en crisi”.

CIÈNCIA NORMAL CIÈNCIA EN CRISI CIÈNCIA NORMAL

canvi acumulatiucanvi

revolucionari canvi acumulatiu


EL CANVI CIENTÍFIC (2)EL CANVI CIENTÍFIC (2) En els períodes de “ciència normal” tota la

comunitat científica treballa a partir d’un mateix “paradigma” (model teòric, conjunt de supòsits)

En els períodes de “ciència en crisi”, la comunitat científica queda dividida entre partidaris de paradigmes diferents.

La lluita entre paradigmes es resol quan un aconsegueix mostrar que descriu, explica i prediu més i millor que l’altre. Comença aleshores un nou període de “ciència normal”.


LA REVOLUCIÓ COPERNICANALA REVOLUCIÓ COPERNICANA

És un bon exemple de “canvi revolucionari”.És un bon exemple de “canvi revolucionari”. La seva comprensió és bàsica per La seva comprensió és bàsica per

comprendre la història de les idees al llarg de comprendre la història de les idees al llarg de l’època moderna.l’època moderna.

Copèrnic publica al 1543 “Copèrnic publica al 1543 “De revolutionibusDe revolutionibus”, ”, on defensa el moviment de la Terra. on defensa el moviment de la Terra.

Amb això s’enfronta al Amb això s’enfronta al sentit comúsentit comú i a tota la i a tota la tradició astronòmicatradició astronòmica anterior. anterior.


EL SENTIT COMÚEL SENTIT COMÚ

““EL SOL EL SOL SURTSURT”,”,

““EL SOL EL SOL ES PONES PON”.”.

EL LLENGUATGEEL LLENGUATGE

MOSTRA QUEMOSTRA QUE

EL MOVIMENTEL MOVIMENT

DEL SOL I LA DEL SOL I LA

IMMOBILITATIMMOBILITAT

DE LA TERRADE LA TERRA

SÓN DE SÓN DE

““SENTIT COMÚSENTIT COMÚ”.”.


LA TRADICIÓ ASTRONÒMICALA TRADICIÓ ASTRONÒMICA

- L’astronomia- L’astronomia

ptolemaicaptolemaica

- la cosmologia aristotèlica- la cosmologia aristotèlica- la física aristotèlica- la física aristotèlica

La concepció de l’univers (antic paradigma) amb què

Copèrnic s’enfronta es basa en:


COSMOLOGIA ARISTOTCOSMOLOGIA ARISTOTÈLICA (1)ÈLICA (1) Aristòtil (IV aC) concep l’univers:

Esfèric, i format per esferes concèntriques

EternPle (rebuig del buit dels atomistes)Finit (en tant que esfèric i

geocèntric)Geocèntric i geostàtic: La Terra,

esfèrica, és al centre de l’univers i entorn d’ella giren les esferes celestes


COSMOLOGIA ARISTOTÈLICA (2)COSMOLOGIA ARISTOTÈLICA (2) Aristòtil (IV aC) diferencia entre:

L’Univers sublunar (física), onAigua, aire, terra i foc tenen un “lloc natural”Hi ha moviments naturals i violents. No hi ha

moviments eternsÉs l’àmbit de la generació i la destrucció

L’Univers supralunar (astronomia), onTots els moviments són eterns, circulars i Tots els moviments són eterns, circulars i

uniformesuniformesTots els cossos són esferes perfectesTots els cossos són esferes perfectesNo hi ha generació ni destrucció. Tan sols No hi ha generació ni destrucció. Tan sols

movimentmoviment


ASTRONOMIA PTOLEMAICASTRONOMIA PTOLEMAICA (1)A (1)

Claudi PtolemeuClaudi Ptolemeu (II) (II) Sintetitza en l’Sintetitza en l’AlmagestAlmagest tot el saber tot el saber

astronòmic de l’antiguitatastronòmic de l’antiguitat Incorpora els elements bàsics de la Incorpora els elements bàsics de la

cosmologia aristotèlicacosmologia aristotèlica No pretén fer una física celeste sinó No pretén fer una física celeste sinó

tan sols una tan sols una geometria celestegeometria celeste Admet la major simplicitat del model Admet la major simplicitat del model

heliocèntric, que rebutja per absurdheliocèntric, que rebutja per absurd


ASTRONOMIA PTOLEMAICA (2)ASTRONOMIA PTOLEMAICA (2)

Model geomètric dels Model geomètric dels

moviments planetaris moviments planetaris


ASTRONOMIA COPERNIASTRONOMIA COPERNICANA (1)CANA (1)

Nicolau Copèrnic (XVI)Nicolau Copèrnic (XVI) En el “De Revolutionibus orbium En el “De Revolutionibus orbium

celestium”, presenta un model geomètric celestium”, presenta un model geomètric alternatiu:alternatiu: La Terra (amb la seva lluna) passen a La Terra (amb la seva lluna) passen a

ocupar el lloc que havia ocupat el Sol fins ocupar el lloc que havia ocupat el Sol fins aleshoresaleshores

La Terra té dos moviments bàsics: rotació La Terra té dos moviments bàsics: rotació sobre si mateixa cada 24 h. i translació sobre si mateixa cada 24 h. i translació entorn del Sol cada 365 dies i 6h.entorn del Sol cada 365 dies i 6h.

Precedents: pitagòrics i Aristarc de Precedents: pitagòrics i Aristarc de Samos (III aC.)Samos (III aC.)


ASTRONOMIA COPERNICANA (2)ASTRONOMIA COPERNICANA (2)- MANTÉ ELS PRINCIPIS- MANTÉ ELS PRINCIPIS

BÀSICS DE LA COSMOLOGIABÀSICS DE LA COSMOLOGIA

D’ARISTÒTIL, A EXCEPCIÓ D’ARISTÒTIL, A EXCEPCIÓ

DE LA IMMOBILITAT DEDE LA IMMOBILITAT DE

LA TERRA. EL SOL ÉS ARALA TERRA. EL SOL ÉS ARA

EL CENTRE DE L’UNIVERSEL CENTRE DE L’UNIVERS

(HELIOCÈNTRIC).(HELIOCÈNTRIC).

- INICIA UNA REVOLUCIÓ- INICIA UNA REVOLUCIÓ

QUE OBLIGARÀ A REFERQUE OBLIGARÀ A REFER

TANT L’ASTRONOMIA COMTANT L’ASTRONOMIA COM

LA FÍSICA: KEPLER, LA FÍSICA: KEPLER,

GALILEI, NEWTON...GALILEI, NEWTON...


REVOLUCIÓ COPERNICANA (1)REVOLUCIÓ COPERNICANA (1) Conseqüències contrastables que semblen Conseqüències contrastables que semblen

refutar la teoria copernicana. Si la Terra es refutar la teoria copernicana. Si la Terra es mogués:mogués: tindríem sensació de moviment.tindríem sensació de moviment. faria un vent irresistible i constant de l’Est.faria un vent irresistible i constant de l’Est. núvols, ocells i qualsevol altre cos suspès en l'aire núvols, ocells i qualsevol altre cos suspès en l'aire

marxarien a gran velocitat cap a l'oest, per damunt dels marxarien a gran velocitat cap a l'oest, per damunt dels nostres caps.nostres caps.

les sagrades escriptures no sostindrien pas el contrari.les sagrades escriptures no sostindrien pas el contrari. no ens semblaria que els cossos cauen no ens semblaria que els cossos cauen

perpendicularment.perpendicularment. tot sortiria escampat per l'univers, com centrifugat.tot sortiria escampat per l'univers, com centrifugat. amb el pas dels mesos, canviaria la forma de les amb el pas dels mesos, canviaria la forma de les

constel·lacions.constel·lacions.


REVOLUCIÓ COPERNICANA (2)REVOLUCIÓ COPERNICANA (2) Esquema refutatiu elementalEsquema refutatiu elemental

Si la Terra es mogués (H), aleshores (Si la Terra es mogués (H), aleshores () ) faria un vent irresistible de l’est (C)faria un vent irresistible de l’est (C)

Però no (Però no () fa un vent...) fa un vent... Per tant no és cert que (Per tant no és cert que () la terra es mogui) la terra es mogui

Esquema refutatiu complexEsquema refutatiu complex Si la Terra es mogués (H) i (Si la Terra es mogués (H) i () l’Univers fos ) l’Univers fos

ple (Hple (Hadad) aleshores ( aleshores () faria un vent ) faria un vent

irresistible de l’est (C)irresistible de l’est (C) Però no (Però no () fa un vent...) fa un vent... Per tant o bé (Per tant o bé () no és cert que () no és cert que () la terra es ) la terra es

mogui, o bé no és cert que (mogui, o bé no és cert que () l’Univers és ) l’Univers és ple.ple.

H C

C

H

H Had C

C

H Had


REVOLUCIÓ COPERNICANA (3)REVOLUCIÓ COPERNICANA (3)TORRES CONTRA VAIXELLS - 1TORRES CONTRA VAIXELLS - 1

Model aristotèlico – ptolemaic de caiguda lliure:Model aristotèlico – ptolemaic de caiguda lliure:



El que, segons els defensors del model El que, segons els defensors del model aristotèlic, succeiria (i no succeeix) si la terra aristotèlic, succeiria (i no succeeix) si la terra es mogués:es mogués:



Argumentació dels copernicans, contra la dels Argumentació dels copernicans, contra la dels aristotèlics. El que succeeix en un vaixell en aristotèlics. El que succeeix en un vaixell en moviment:moviment:



Aplicació al moviment terrestre. El que Aplicació al moviment terrestre. El que realment succeeix, segons el nou model:realment succeeix, segons el nou model:


REVOLUCIÓ COPERNIREVOLUCIÓ COPERNICANA (7)CANA (7)

La teoria de Copèrnic topa amb importants La teoria de Copèrnic topa amb importants obstacles, que els copernicans superaran:obstacles, que els copernicans superaran: modificant el model copernicà (Kepler)modificant el model copernicà (Kepler) creant una creant una nova físicanova física, coherent amb la nova , coherent amb la nova

astronomia (Galilei, Torricelli, Newton...)astronomia (Galilei, Torricelli, Newton...)

Després de 150 anys de “ciència en crisi”, Després de 150 anys de “ciència en crisi”, amb Isaac Newton s’inicia un nou període amb Isaac Newton s’inicia un nou període de “ciència normal” que implica:de “ciència normal” que implica: La fi de la cosmologia i la física aristotèliquesLa fi de la cosmologia i la física aristotèliques La unió de la física i l’astronomia en una sola La unió de la física i l’astronomia en una sola

ciènciaciència


ELS PRESSUPÒSITS METAFÍSICELS PRESSUPÒSITS METAFÍSICS DE LA CIÈNCIAS DE LA CIÈNCIA REALISME ONTOLÒGICREALISME ONTOLÒGIC

– Existeix una realitat independentment de que Existeix una realitat independentment de que sigui percebuda.sigui percebuda.

UNIFORMITAT DE LA NATURALESAUNIFORMITAT DE LA NATURALESA– Hi ha unes regularitats en el món natural.Hi ha unes regularitats en el món natural.

CAUSALITATCAUSALITAT– En idèntiques circumstàncies, causes iguals En idèntiques circumstàncies, causes iguals

provoquen efectes iguals.provoquen efectes iguals. COMPRENSIBILITAT DEL MÓNCOMPRENSIBILITAT DEL MÓN

– És possible conèixer la realitat. És possible conèixer la realitat.

03 la ciència

Education