ciència ficció

1

SEMINARI “El gust per la lectura”

1997-1998

Aproximació a la ciència-ficció

Generalitat de CatalunyaDepartament d’Ensenyament

2

ÍNDEX

Introducció . . . . . . . . . . . . 5

Orientacions per al professorat . . . . . . . . . 7

1. Objectius . . . . . . . . . . . 72. Continguts . . . . . . . . . . . 83. Orientacions didàctiques . . . . . . . . . 9

I. Per començar, una biblioteca . . . . . . . . . 13

1. La biblioteca d’aula . . . . . . . . . . 152. La biblioteca del centre . . . . . . . . . 173. La biblioteca de la població . . . . . . . . 20

II. La ciència-ficció, una literatura d’idees . . . . . . . 23

1. Els precursors . . . . . . . . . . . 301.1. Jules Verne, De la Terra a la Lluna. . . . . . 311.2. H. G. Wells, L’home invisible. . . . . . . 32

2. Cap a una ciència-ficció en català . . . . . . . 333. Les fronteres amb altres tipus de literatura . . . .. . 38

III. Els temes . . . . . . . . . . . . 41

1. La ciència i la tècnica . . . . . . . . . 432. L’espai . . . . . . . . . . . . 49

2.1. Els mons aliens i els extraterrestres . . . . . . 502.2. El viatge . . . . . . . . . . 532.3. Els robots . . . . . . . . . . 56

3. El temps . . . . . . . . . . . 593.1. La mesura del temps . . . . . . . . 593.2. La paradoxa temporal . . . . . . . . 61

4. L’home i la societat . . . . . . . . . . 63

IV. El club de lectura. . . . . . . . . . . 67

V. Lior . . . . . . . . . . . . . 75

1. Abans de llegir . . . . . . . . . . 772. Mentre llegiu . . . . . . . . . . . 783. Després de llegir . . . . . . . . . . 79

VI. Calidoscopi de l’aigua i del sol . . . . . . . . 85

1. Abans de llegir . . . . . . . . . . 872. Mentre llegiu . . . . . . . . . . . 90

3

3. Després de llegir . . . . . . . . . . 91

VII. L’esquelet de la balena . . . . . . . . . 100

1. Abans de llegir . . . . . . . . . . 1012. Mentre llegiu . . . . . . . . . . . 1033. Després de llegir . . . . . . . . . . 104

Bibliografia . . . . . . . . . . . . 109

Annexos . . . . . . . . . . . . . 113

1. Retalls de premsa . . . . . . . . . . 1152. Joaquim Carbó, un utilitari de luxe . . . . . . . 117

5

INTRODUCCIÓ

Llegir és una opció personal que aconsegueix el seu veritable valor quan es pren enllibertat. La llibertat implica l’elecció sense pressions però també disposar d’elements per apoder-la dur a terme. Tots sabem que no és fàcil, dins del context escolar, treballar lalectura tenint en compte aquests dos aspectes.

El conjunt de propostes didàctiques que formen part d’aquest dossier és una eina per aestimular l’hàbit i el gust per la lectura a través de la ciència-ficció i l’ús de la biblioteca enel primer cicle de l’etapa d’educació secundària obligatòria.

El gènere de la ciència-ficció és un dels més suggestius per a estimular els nois i les noiesd’aquesta edat a llegir pel seu compte: la seva trama acostuma a ser prou intrigant com pera afavorir que mantinguin l’interès de la lectura i els temes poden resultar atraients per alsseus interessos. Alhora, treballar el gènere dins de l’aula és un bon recurs per a conèixerels elements bàsics de la narració (narrador, personatges, temps i espai) i del’argumentació, ja que l’especulació hi té un lloc destacat.

No és fàcil definir què s’entén per ciència-ficció i qualsevol opció deixa de banda altresaspectes. Tanmateix, els experts comparteixen l’afirmació que es tracta, sobretot, d’unaliteratura d’idees i aquesta característica afavoreix, per al treball a l’aula, la reflexió sobreproblemes ètics, ecològics i polítics.

Llegir textos de ciència-ficció desvetlla l’interès cap a les ciències físiques, la història, labiologia, la matemàtica i, com remarca Solé Camardons, afavoreix la reflexió sobre temesrelacionats amb la sociolingüística aprofitant el seu component d’especulació científica i lavoluntat de versemblança de totes les obres del gènere.

Tot i aquestes qualitats, el gènere presenta, al nostre parer, dificultats de lectura icomprensió per als nois i les noies de 12 a 14 anys. D’una banda, la lectura dels clàssicsdel gènere no és fàcil a causa, sobretot, de la complexitat dels escrits, l’extens nombre depàgines de les novel·les i la utilització de temàtiques científiques complexes. De l’altra,malgrat les traduccions en català que actualment existeixen i la iniciativa d’alguneseditorials de fer publicacions de ciència-ficció, encara és minoritària en el mercatl’existència d’obres de ciència-ficció en aquesta llengua.

També s’ha de tenir en compte que sovint l’alumnat té un coneixement inicial del gènere através d’un tipus de literatura que tracta els temes de ciència-ficció superficialment i queno ha contribuït a prestigiar-lo. Tanmateix, i malgrat aquestes dificultats, s’ha valoratl’estímul que per a l’alumnat tenen els temes relacionats amb aquesta temàtica i la qualitatde les obres existents.

L’elecció del tema de l’ús de la biblioteca respon a la idea de considerar aquesta el marcnatural per a afavorir la vessant que inicialment comentàvem d’escollir lectures enllibertat. Alhora, el fet d’organitzar la pròpia biblioteca d’aula, col·laborar amb labiblioteca del centre i utilitzar la biblioteca de la localitat també és un estímul per a educaruns hàbits lectors imprescindibles per a poder evolucionar com a lectors.

Entenem que una de les tasques fonamentals de l’educació és facilitar a l’alumne lapossibilitat de saber buscar fonts d’informació, així com també afavorir la capacitat de

6

saber trobar i seleccionar informació i manifestar les seves pròpies opinions sobre petitstemes que seran motius de converses i debats dins de l’aula.

A partir d’aquests propòsits, s’ha estructurat el dossier en set blocs temàtics:

En el primer bloc, Per començar, una biblioteca, s’ofereix als alumnes un seguitd’activitats per tal de posar a punt la seva biblioteca d’aula i d’adquirir les habilitatsnecessàries per a saber buscar informació en les biblioteques del centre i de la localitat.

En el segon i tercer blocs, La ciència-ficció, una literatura d’idees i Els temes, hi ha unaselecció de textos d’autors clàssics del gènere amb la finalitat que l’alumne arribi a unprimer reconeixement de les seves característiques i dels temes més habituals.

En el quart apartat, Club de lectura de ciència-ficció, l’alumnat ha d’escollir un llibre delectura entre tres possibilitats: Lior de Núria Pradas, Calidoscopi de l’aigua i del sol deJoaquim Carbó i L’esquelet de la balena de David Cirici.

Aquestes lectures donen lloc a les activitats proposades abans de llegir, durant la lectura idesprés de la lectura que configuren els apartats V, VI , i VII .

Els tres llibres escollits responen a dificultats lectores diferents amb la intenció de podertreballar la ciència-ficció tenint present la diversitat de l’alumnat. Els alumnes necessitarande l’orientació del professor per a fer la tria del llibre de lectura i de les activitats mésadequats als seus interessos i a les seves possibilitats.

Tots els fragments que s’inclouen en el dossier, tant els dels tres llibres treballats com elsd’altres autors, són referits a l’edició consignada en la bibliografia.

Al final del dossier s’inclouen uns annexos amb textos útils per a treballar alguna de lespropostes o per ampliar la visió de determinats aspectes.

El material que es deriva de la nostra proposta pot ser utilitzat també en els crèdits comunsde l’àrea de Llengua i literatura. Per exemple, si es decideix llegir Lior, es farà unaselecció dels exercicis dels apartats IV i V. De manera que, a partir d’un marc de propostaconjunta de lectura, es dediquin unes hores dins del crèdit a llegir el llibre.

Es pot organitzar també un crèdit variable tipificat d’ús de la biblioteca agafant lesactivitats dels apartats I, IV , V, VI i VII . El primer es treballarà en funció del coneixementprevi que l’alumnat tingui del funcionament d’una biblioteca. Dels altres, s’haurà de feruna selecció d’activitats segons l’objectiu del crèdit dissenyat i del nombre de sessionsdisponibles.

També pot formar part d’un crèdit variable d’iniciació al gènere de ciència-ficció utilitzantles activitats dels apartats II i III .

7

ORIENTACIONS PER AL PROFESSORAT

Els objectius i continguts d’aquests dossier, com ja hem comentat a l’inici, corresponen al’àrea de Llengua i literatura del primer cicle de l’etapa de l’ESO.

El material és d’iniciació pel que fa al tema de la ciència-ficció i d’ampliació, pel que fa al’hàbit de lectura i a l’ús de la biblioteca, ja que es considera que durant l’educacióprimària l’alumnat n’ha adquirit els coneixements bàsics.

Amb aquesta proposta, es treballen dues dimensions paral·leles de la lectura: la lecturafuncional i la lectura lúdica.

Els objectius del dossier són iniciar l’alumnat en el gènere de la ciència-ficció i conèixer elfuncionament i l’ús de la biblioteca. Ambdós emmarcats dins del propòsit generald’adquirir l’hàbit de llegir i afavorir el gust per la lectura.

Ens proposem que l’alumnat dedueixi les característiques del gènere, que el diferenciï de laliteratura fantàstica, que conegui els principals temes que s’hi tracten, que reflexioni sobreles especulacions que se’n deriven i, finalment, que sigui capaç de crear els seus propistextos.

En relació amb la biblioteca, ens proposem que en conegui el funcionament, que esfamiliaritzi amb els convencionalismes d’ús dels sistemes de préstec, la recercabibliogràfica, els mètodes d’arxiu i classificació i el funcionament de diversos tipus dellibres.

Finalment, donem les gràcies a Miquel Barceló i a A. Munné-Jordà pels suggeriments delectura que ens han fet i us en recomanem els respectius estudis sobre el gènere com aeines imprescindibles per a treballar la ciència-ficció amb l’alumnat.

1. Objectius

1. Adquirir l'hàbit de lectura en les seves funcions utilitàries i de lleure.

2. Conèixer les característiques bàsiques que defineixen el gènere de ciència-ficció.

3. Distingir entre la literatura ciència-ficció i la fantàstica.

4. Reconèixer la visió optimista i la visió pessimista del món en les obres de ciència-ficció.

5. Distingir i classificar els diferents temes (la ciència, la societat, el temps, els monsaliens) que cohesionen les novel·les de ciència-ficció.

6. Identificar en obres concretes els trets propis del gènere de la ciència-ficció.

7. Conèixer els aspectes bàsics que constitueixen un relat de ciència-ficció per podercrear-ne de propis.

8. Llegir de forma comprensiva i expressiva fragments de textos de ciència-ficció i aplicaraquestes habilitats en la lectura dels llibres triats.

9. Revisar la feina feta, autocorregir-se o corregir els companys en diversos aspectes:expressió oral, expressió escrita i comprensió lectora.

10. Conèixer la normativa que regula el funcionament d'una biblioteca per assumir-la iadequar-hi el propi comportament.

11. Identificar i distingir les diferents parts d'un llibre, a partir de models.

8

12. Distingir i classificar diferents tipus de llibre d'entre els de la biblioteca de centre.

13. Conèixer els tres tipus de catàlegs d'una biblioteca pública i elaborar fitxes segonsaquests tres tipus: alfabètic d'autors, alfabètic de matèries i sistemàtic de matèries.

14. Utilitzar les eines de tecnologia emprades a la biblioteca per a la recerca d'informaciócontinguda en base de dades, enciclopèdies.

15. Buscar llibres relacionats amb un tema determinat, de manera que puguin fer de suportbibliogràfic.

16. Llegir fragments de forma silenciosa i individual, a una velocitat i amb una eficiènciaacceptables.

17. Confeccionar una fitxa referida a la lectura d'una obra sencera llegida.

18. Buscar informació sobre l'autor d'un llibre llegit.

19. Trobar les idees principals d'un text i saber-les explicar a través d'un resum, d’unaexposició oral i de la crítica literària.

20. Manifestar interès i sensibilitat per la literatura pròpia i per les de l'àmbit cultural mésproper com a mitjà per interpretar la realitat.

21. Valorar, d'acord amb la sensibilitat pròpia, les aportacions de la lectura literària, totdemostrant criteri personal i un cert grau d'autonomia.

2. Continguts

Procediments

1. Revisió de la producció pròpia i la dels companys a través de pautes d'autocorrecció.

2. Lectura selectiva de paraules d'un text per a extreure'n informació abans de llegir.

3. Argumentació oral i/o escrita d'opinions personals.

4. Producció escrita, espontània i preparada, de relats curts de ciència-ficció.

5. Lectura expressiva de textos de producció pròpia.

6. Formulació de preguntes sobre el contingut de la lectura: prèvies, durant la lectura iposteriors.

7. Comprensió d'elements temàtics i relació amb coneixements previs o externs al text.

8. Identificació d'idees o informacions bàsiques d'un text.

9. Explicitació del tema o idea global del text prèvia esquematització de les idees oinformacions principals.

10. Valoració argumentada de l'alumne/a pel que fa a la seva visió com a lector-receptor.

11. Ús del diccionari: per a l'ajut a l'ortografia, la classificació gramatical de les paraules il'ús precís.

12. Classificació d'una obra segons el gènere.

13. Localització temporal i espacial de les referències de l'obra.

14. Anàlisi dels personatges.

15. Contextualització literària de l'obra: autor, conjunt de la seva obra, etc.

16. Relació entre obra literària i context sòcio-cultural en què va ser produïda.

17. Imitació de textos literaris

18. Observació i ús de fitxes i catàlegs, ja siguin de cartolina o electrònics.

19. Consulta de materials bibliogràfics a partir de l'ús de fitxes i catàlegs.

9

20. Confecció de fitxes a partir d'obres concretes i d'acord amb uns models.

21. Reconeixement i classificació de les diverses parts d'un llibre.

22. Maneig de diversos tipus de llibre.

23. Recerca, tria, ús i maneig de la informació pertinent, extreta de llibres, per fer untreball.

24. Lectura silenciosa eficient i comprensiva de fragments d'obres, literàries o no.

25. Resum d'informacions d'origen oral o escrit relacionades amb la biblioteca, els llibres,les fitxes bibliogràfiques o la redacció de treballs de petita recerca.

26. Exposició oral i/o escrita de la lectura d'alguna obra sencera realitzada individualment.

Fets, conceptes i sistemes conceptuals

1. La ciència-ficció com a gènere literari: trets bàsics diferencials.

2. Els diferents temes (la ciència, l’espai, el temps, l’home i la societat) que tractats per laliteratura de ciència-ficció.

3. La ciència-ficció com a literatura d'idees.

4. Els precursors de la ciència-ficció.

5. El món dels afeccionats a la ciència-ficció.

6. La normativa que regula el funcionament d'una biblioteca.

7. La biblioteca i l'arxiu: el funcionament i la seva utilitat

8. Els catàlegs d'una biblioteca: tipus. Sistemes de classificació i funcionament.

9. Tipus de materials bibliogràfics: de consulta i de lectura.

10. El llibre: estructura i parts. Tipus de llibres.

Valors, normes i actituds

1. Respecte a les normes i convencions de l'ús de la biblioteca.

2. Interès i iniciativa en la participació en activitats de grup.

3. Valoració de lectures i apreciació de l'obertura al món que comporten.

4. Respecte envers el material bibliogràfic i comú.

5. Interès i sensibilització pels aspectes lúdics i creatius de la lectura.

6. Interès per l'expressió escrita personal i d'altri.

7. Interès i iniciativa per la participació voluntària en les activitats orals.

8. Adquisició de l'hàbit de llegir i participació en activitats en les quals es comuniqui elplaer de llegir, sigui perquè s'han descobert els elements lúdics i imaginatius, sigui perla demostració de la utilitat cultural per a l'aprenentatge no formal, o no escolar.

9. Participació en activitats de caire creatiu que ajudin a formar criteri literari.

10. Adquisició de criteris personals sobre la literatura, prèvia exposició de valoracionsdiverses i dels criteris d'altri per a fer-les.

11. Valoració positiva de les crítiques raonades i respectuoses dels altres.

3. Orientacions didàctiques

Per a l’ensenyament/aprenentatge

10

La lectura és una habilitat de l'aprenentatge que mai no s'adquireix plenament, sempre hiha algun aspecte per descobrir a mesura que com a persones anem construint el nostreconeixement del món. L’evolució de la capacitat lectora no suposa solament millorar lamecànica, sinó també la comprensió en totes les seves vessants (literal, crítica, etc.).

És dins de l'ensenyament secundari obligatori que s'ha de seguir fomentant l'hàbit lector,entenent que el text escrit és font de plaer, documentació i estudi. Alhora que s'introdueixel text escrit en totes les seves formes: paper imprès i suport informàtic.

Per afavorir el gust per la lectura, l'alumne ha d'estar immers en un ambient en el qual ésvalori el text escrit i que li proporcioni experiències lectores suficients.

La iniciació al gènere té com a finalitat facilitar la comprensió i estimular la producció detextos de manera que l'alumnat disposi d’eines necessàries per gaudir de la lectura i,d'aquesta manera, establir les bases per a la lectura d'aquest tipus d'obres al cicle següent.

La biblioteca d'aula és l’entorn clau per a l'adquisició de l'hàbit lector. Els altres tipus debiblioteques (de centre, municipals, hemeroteques, arxius) han d'ajudar a consolidar-los.Cal aconseguir que l'alumnat accedeixi lliurement a textos escrits, ja sigui com a font deplaer, ja sigui com a mitjà per obtenir informació, contrastar idees i ampliar el propiconeixement més enllà de l'escola.

Les activitats han d'anar encaminades a apropar i estimular la lectura entre l’alumnat. Lesexposicions, comentaris de novetats, coneixement de l'autor, lectura de fragments han dedinamitzar l'aula, tot aconseguint un clima adient per a la lectura, i han de despertarl'interès lector. Les activitats centrades en la recerca d'informació i posterior revisió han dedotar l'alumnat d'eines suficients per assolir un grau d'autonomia òptim com a lectors.Llegir vol dir gaudir de la lectura en la mesura que entenem allò que llegim i avancem enel coneixement del món i de nosaltres mateixos.

Dins d'aquest context, el paper del professor com a dinamitzador de lectura és fonamental.Ha de saber transmetre l'interès davant la lletra impresa tot comentant llibres llegits, llegintfragments d'obres diverses, aportant crítiques de revistes i diaris…; d'aquesta maneratransmetrà l'estimació pels llibres.

Cal preveure activitats força diversificades (oral i escrites) i el treball -tant individual comen petit grup- a fi d'atendre la diversitat de l'alumnat. Així, per exemple, les activitats oralsen petit grup ajuden a establir criteris per a seleccionar, organitzar i analitzar la informació.Algunes activitats individuals tenen també com a objectiu l'anàlisi prèvia a una activitat degrup o aconseguir la consolidació d'una habilitat específica.

Per a l’avaluació

En tot moment s'ha tingut en compte l'avaluació del procés d'ensenyament-aprenentatge.

El professorat ha de conèixer prèviament quins conceptes bàsics han adquirit els alumnes al'ensenyament primari relatius a l'ús de la biblioteca, als tipus de lectura, al nombre delectures, a l'hàbit de lectura, etc. La detecció d'aquests coneixements es pot realitzar através d'una entrevista oral, o d'un test amb respostes tancades.

11

Durant l'elaboració de les activitats, l'alumne ha de ser conscient del seu procésd'aprenentatge, ha de saber què li estem demanant i ha de saber corregir-ne els errors.

Amb aquesta finalitat, s'han proposat activitats d'observació sistemàtica de la pròpiaproducció i de la producció dels companys (oral i escrita), a l'hora que s'ha informat sobreels aspectes que el professorat avaluarà de la seva producció. Aquesta avaluació s'harealitzat de les produccions individuals i grupals, orals i escrites.

S’ha de tenir present que sempre s’ha de deixar temps perquè l'alumne planifiqui, elabori,revisi i reelabori la seva producció.

L'avaluació d'aspectes com són l'hàbit lector i el gust per la lectura s'aconsegueix a travésd'una avaluació continuada, és a dir, a través d'un seguiment per part del professorat del'interès que manifesta l'alumne en les diverses activitats.

Algunes activitats proposades al dossier poden ser eines d'avaluació sumativa: l'elaboracióper part de cada alumne d'un dossier sobre aspectes d'una novel·la de ciència-ficció i laconfecció d'un treball d’investigació. També es poden valorar els continguts específics através d'un test d'elecció múltiple que avaluï els continguts conceptuals i amb exerciciscurts que avaluïn els continguts procedimentals.

12

I. PER COMENÇAR, UNA BIBLIOTECA

15

Els grans aventurers abans d’iniciar un viatge revisen el seu equipatge. És important queno hi hagi excés de pes, però també cal pensar en els estris que necessitaran per a lesdiverses situacions en què es trobaran.

Llegir és una mica com una aventura. A través de les pàgines dels llibres trobareusituacions insòlites, fruit de la imaginació dels autors. Però, per a poder-ne gaudir, calsaber llegir bé.

Com l’aventurer que ha d’estar en bona forma física per a poder continuar el viatge, tambévosaltres heu d’exercitar les vostres habilitats lectores: saber llegir ràpidament,comprendre el que llegiu, saber on buscar una informació, destriar la informació importantde la irrellevant, seleccionar-ne les idees principals, etc.

El conjunt d’activitats que us proposem té com a finalitat ajudar-vos a ser bons lectorsalhora que coneixereu les característiques d’un dels gèneres literaris més apassionants: laciència-ficció. Però, per a poder-ho aconseguir, necessiteu un element bàsic: la biblioteca.Necessiteu tenir a l’abast un seguit de llibres per buscar-hi textos i informacions diverses.

Recordeu el que dèiem abans de la bona forma física? Doncs, comencem per revisar lavostra biblioteca i les vostres habilitats per a buscar-hi informacions.

1. LA BIBLIOTECA D’AULA

Si no teniu una biblioteca d’aula, cal que primer destineu un espai a l’aula per a iniciar-la.Situeu-la de manera que pugueu veure i agafar els llibres sense molestar els companys.

1. Porteu de casa un llibre o un còmic de ciència-ficció que us hagi agradat molt. Dediqueuuna estona del temps de biblioteca a fer-ne la presentació als vostres companys:

− presenteu breument l’autor i el llibre,− expliqueu per què l’heu triat,− resumiu com comença la història,− llegiu-ne un fragment interessant.

2. Establiu un sistema de préstec de manera que tothom pugui llegir el llibre que més liagradi.

3. Nomeneu uns responsables de biblioteca. Us suggerim algunes de les feines que caldràfer:

− controlar les entrades de llibres nous,− actualitzar el fitxer dels llibres,− anotar el servei de préstec.

4. Si ja teniu biblioteca de classe, reviseu-ne el funcionament (si no la feu servir gaire, sino us acaba d’agradar com la teniu, etc.). Afegiu-hi els càrrecs i les feines que considereunecessaris per tal d’assegurar-ne el bon funcionament.

5. Escriviu en un rètol en què consistiran les feines dels responsables de biblioteca ipengeu-lo en un lloc visible.

16

6. Confeccioneu altres instruments que us permetin un bon funcionament de la vostrabiblioteca. Per exemple, feu un quadre a la classe amb els vostres noms i els llibres llegits iposeu una marca valorativa segons si el llibre us ha agradat molt o no. Tindreu unainformació molt útil de cada llibre que us ajudarà a l’hora d’escollir una nova lectura:

Títols dels llibres

Nom dels lectors i valoració:

molt positiva ****

bona **

poc bona *

negativa

Calidoscopi de l’aigua i del sol

L’esquelet de la balena

Lior

Mecanoscrit del segon origen

De la Terra a la Lluna

7. Durant un temps, demaneu que hi hagi a la vostra classe una part dels llibres de labiblioteca del centre. Comproveu que la vostra biblioteca tingui els llibres següents:

ASIMOV, I. Jo, robot.

ASIMOV, I. Moments estel·lars de la ciència.

CARBÓ, J. Calidoscopi de l’aigua i del sol. (Un exemplar per a cada lector.)

CIRICI, D. L’esquelet de la balena. (Un exemplar per a cada lector.)

CLUTE, J. Ciencia Ficción. Enciclopedia Ilustrada de la ciencia ficción.

DRACS, O. Essa Efa.

HERGÉ Objectiu la lluna. Aventures de Tintín.

− Hem caminat damunt la lluna.

MUNNÉ-JORDÀ, A. Temps al temps.

PEDROLO, M. Mecanoscrit del segon origen. (Un exemplar per a cada parella delectors.)

PRADAS, N. Lior. (Un exemplar per a cada lector.)

VERNE, J. De la Terra a la Lluna.

THE EARTH. WORKS GROUP. 50 coses senzilles que tu pots fer per a salvar la Terra.

17

El gust per la lectura 1996, de creació literària per alumnes d’ensenyament secundari.

2. LA BIBLIOTECA DEL CENTRE

El fet de veure com està organitzada la biblioteca del centre us ajudarà a revisar elfuncionament de la vostra biblioteca d’aula. Recordeu quines són les normes i l’ús quepodeu fer de les biblioteques, tot contestant les preguntes següents (per a corregir lesrespostes, contrasteu les vostres amb les dels companys):

1. Prenent com a referència la biblioteca del centre i altres biblioteques que hàgiuconsultat, escriviu les normes més importants que s’han de tenir en compte per al seu ús.Exemple:

“Aviseu els responsables de la biblioteca quan s’acabi el termini de préstec i vulgueuallargar-lo.”

2. Contrasteu les normes de la biblioteca del centre amb les de la vostra biblioteca d’aula.Si creieu que cal afegir-ne o canviar-ne alguna, proposeu-ho a tot el grup classe i, sitothom hi està d’acord, que els encarregats de biblioteca la redactin.

3. Quins passos heu de seguir per demanar un llibre a la biblioteca? I si voleu endur-vos-ela casa?

4. Quin horari té la biblioteca del vostre centre?

5. Completeu la fitxa de préstec del darrer llibre que hàgiu llegit:

Autor (Cognoms i nom).............................................................................................

Signatura .........................

Títol ...........................................................................................................................

Registre ..........................

Núm. del lector Data de sortida Data de retorn Pròrroga

6. Amb l’ajuda del professor, completeu el text amb les paraules que us donem acontinuació:

signatura, segell, llibre de registre, revisar, número de registre, CDU (ClassificacióDecimal Universal)

Quan un llibre arriba a la biblioteca ha estat prèviament triat.

18

Per començar, s’ha de .................... si és complet o té cap defecte.

S’han d’inscriure tots els llibres que arriben seguint l’ordre d’arribada en una llibretaanomenada ........................................

A cada llibre, els volums de cada llibre, si en té més d’un, i cada un dels exemplarsrepetits que es comprin de cada llibre, li correspon el seu .............................

Per acabar, posarem el ........................ de la biblioteca.

Col·loquem el llibre a la prestatgeria.

El lloc que li correspon al llibre a la biblioteca té un codi anomenat ..............................

Col·loquem els llibres en prestatges, cossos i blocs; els llibres segueixen l’ordre de dalta baix i d’esquerra a dreta.

Els llibres es poden ordenar de moltes maneres (per temes, per l’ordre d’arribada, perla mida, etc.) La classificació per temes és la més generalitzada, la més utilitzada és la......................................................................................... concretada per Melvil Deweyals Estats Units d’Amèrica l’any 1876.

7. A Catalunya, Jordi Rubió i Balaguer (1920) va adaptar la CDU per a les bibliotequespopulars de la Diputació. El número que es dóna a cada matèria és un decimal i aixòpermet realitzar múltiples divisions de la matèria. La numeració va del 0 al 9, segons eltema que tracti:

0 Obres generals

1 Filosofia

2 Religió

3 Ciències Socials

4 Llenguatge

5 Ciències exactes. Ciències Naturals

6 Ciències aplicades

7 Belles arts. Jocs. Esports

8 Literatura

9 Història. Geografia

Cadascun d’aquests grups es pot subdividir, afegint-hi una altra xifra. Per exemple, si 5correspon a la numeració de “Ciències exactes. Ciències naturals”, es poden fer lessubdivisions:

51 Matemàtica,

52 Astronomia,

54 Química.

Formeu grups de quatre. Elaboreu una llista amb vuit llibres que us interessi consultar ilocalitzeu-los. Cada un dels components del grup en buscarà dos. Comenteu dins del grupquines dificultats heu tingut i busqueu entre tots la manera de resoldre-ho.

8. A quin prestatge de la biblioteca col·locaríeu els llibres següents? Col·loqueu la lletraque correspon a cada llibre:

19

Atlas de Catalunya

Diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans

Les equacions de 1r grau

L’univers

Calidoscopi de l’aigua i del sol

El dibuix artístic

L’obra de Miquel Martí Pol

Contes d’ Andersen

Comprendre la natura

La història interminable

0. ObresGeneralsEnciclopèdiques

1. FilosofiaPsicologiaÈtica

2. Religió 3. CiènciesSocials

4. Llengua 5. CiènciesPures. Naturals

6. CiènciesAplicadesTecnologia

7. BellesArts

8. Literatura 10. Història 91. Geografia I. Imaginació.Llibres per ainfants

9. Reviseu l’ordre i la classificació dels llibres de la vostra biblioteca de classe seguint lasignatura de la CDU.

10. Una vegada registrat el llibre i adjudicada la signatura, s’ha de catalogar de manera queel pugueu trobar fàcilment. Les dades mínimes per a fer la fitxa bibliogràfica són lessegüents:

COGNOM, Nom de l’autor. Títol del llibre. Lloc d’edició: editorial, any de publicació.

Nombre de pàgines, fotografies o il·lustracions, etc.

R/ Número de registre

Signatura. Exemple: 91 (46.711)

Col·lecció; núm.

Completeu aquest model de fitxa de la biblioteca amb un llibre que estigueu llegint:

20

Signatura

Registre

11. Decidiu entre tots quin criteri aplicareu per ordenar les fitxes de la biblioteca de classede manera que pugueu buscar un llibre d’un autor en concret o un títol determinat. Us seràútil tenir en compte les classificacions més usuals:

a. a. alfabètic d’autors i títols

s. m. sistemàtic decimal de matèries

a. m. alfabètic i matèries

12. Comproveu que podreu consultar els llibres següents:

MUNNÉ-JORDÀ, A. Narracions de ciència-ficció.

SHELLEY, Mary W. Frankenstein.

VERDAGUER, P. Àxon.

VERNE, J. De la Terra a la Lluna.

− Vint mil llegües de viatge submarí.

WELLS, H.G. L’home invisible.

3. LA BIBLIOTECA DE LA POBLACIÓ

1. Si sou socis de la biblioteca del barri o del poble, expliqueu als vostres companys onestà situada i quines hores és oberta al públic. Si no en sou, aneu-hi i demaneu informaciósobre què cal fer per fer-vos-en.

2. Quins tipus de catàlegs té? Amb quin criteri hi està ordenada la informació quecontenen?

3. Hi ha ordinadors? En cas afirmatiu, quina informació hi podeu trobar?

4. Busqueu el llibre La casa sota la sorra de Joaquim Carbó. Quin catàleg consultareu, elde matèries o el d’autors? Quina entrada haureu de buscar?

5. Quin tipus d’informació podeu trobar en el catàleg alfabètic de matèries?

6. La llista següent conté noms d’autors i de novel·les. Imagineu-vos que són fitxes.Ordeneu-les segons el catàleg d’autors:

21

a Manuel de Pedrolo, Mecanoscrit del segon origen.

b Sebastià Sorribes, Els astronautes del «Mussol».

c Sebastià Estradé, Quan tornis, porta una mica de pluja.

d Mary W. Shelley, Frankenstein.

e Isaac Asimov, Jo, robot. 1

f Jules Verne, Vint mil llegües de viatge submarí.

g Jules Verne, De la Terra a la Lluna.

h M. Àngels Anglada, La daurada parmèlia i altres contes.

7. Escolliu un tema que us interessi (l’univers, la ciència-ficció, els viatges, la societat,Catalunya, el temps, l’ecologia, els invents a l’inici del segle XX ...). Busqueu-lo en elcatàleg alfabètic de matèries i anoteu la bibliografia que hi heu trobat (màxim 10 citesbibliogràfiques).

22

II. LA CIÈNCIA-FICCIÓ, UNA LITERATURA D’IDEES

24

Quan es parla de literatura de ciència-ficció sense conèixer-la es tendeix a creure que lesobres d’aquest gènere tracten només de futurs increïbles, d’éssers fantàstics i de batallesintergalàctiques.

Quan al segle XIX Jules Verne va crear per als seus viatges fantàstics un submaríanomenat Nautilus, sota el comandament del capità Nemo, o quan va idear un coet per anara la Lluna amb tres homes en el seu interior, encara faltaven molts anys perquè aquestsaparells formessin part del món real i fos científicament possible portar a terme uns viatgesd’aquestes característiques. Us hem preparat una petita selecció d’aquest i d’altres autorsper tal de fer un primer tast del gènere i perquè hi observeu els principals aspectes que elcaracteritzen.

1. Llegiu aquests fragments del primer i segon capítol de Vint mil llegües de viatgesubmarí. Després, responeu les qüestions que us proposem:

L’any 1866 fou assenyalat per un esdeveniment estrany, un fenomen inexplicat iinexplicable que sens dubte ningú no ha oblidat. Sense parlar dels rumors quegitaven les poblacions dels ports i sobreexcitaven la imaginació popular a l’interiordels continents, la gent de mar en foren particularment commosos. Els negociants,armadors, capitans de navili, skippers i masters d’Europa i Amèrica, oficials de lesmarines militars de tots els països i, darrera d’ells, els governs dels diversos Estatsdels dos continents, es preocuparen del fet en grau extrem.

Efectivament, des de feia algun temps, diferents navilis s’havien trobat a alta maramb «una cosa enorme», un objecte llarg, fusiforme, de vegades fosforescent,infinitament més gran i més ràpid que una balena.

Els fets relatius a aquesta aparició, consignats en els diversos llibres de bord,concordaven força exactament sobre l’estructura de l’objecte o l’ésser en qüestió,la rapidesa insòlita dels seus moviments, la potència sorprenent de la sevalocomoció, la particular vida de què semblava dotat. Si era un cetaci, sobrepassavaen volum tots els que la ciència havia classificat fins aleshores. [...] (pàg. 5)

A l’època en què aquests esdeveniments es produïren, jo tornava d’una expediciócientífica a les inclements terres de Nebraska, als Estats Units. En la mevaqualitat de professor suplent del Museu d’Història Natural de París, el governfrancès m’havia agregat a aquesta expedició. […]

En arribar jo a Nova York, la qüestió era candent. La hipòtesi de l’illot flotant, del’escull inabastable, sostinguda per alguns esperits poc competents, havia estatabsolutament abandonada. I, en efecte, llevat que aquests escull no tingués unamàquina al ventre, com podia desplaçar-se amb una rapidesa tan considerable?

Igualment, i sempre en base a la rapidesa del desplaçament, fou rebutjadal’existència d’alguna enorme desferra flotant.

Quedaven, doncs, dues possibles solucions a la qüestió que creaven dos bàndols bendistints de partidaris: d’un costat els qui creien en un monstre de força colossal; del’altre, els qui abonaven la idea d’una nau «submarina» d’extrema potència motriu.(pàg. 13-14)

JulesVerne, Vint mil llegües de viatge submarí

25

− Què va passar l’any 1866?

− Qui es va preocupar pel fet observat? Per què?

− El protagonista de la història n’és, alhora, el narrador. Quin ofici té?

− Quines hipòtesis es varen formular inicialment?

− Finalment, quines possibles solucions van prevaler?

− Busqueu la paraula “submarí” a la Gran Enciclopèdia Catalana (GEC). Des de quinadata comencen a fer-se intents de construcció de naus submarines? Va existir elNautilus?

− Aquesta obra es va publicar per primera vegada el 1870. Consulteu a la GEC a quinany Narcís Monturiol assajà el seu projecte al port de Barcelona. Quin nom tenia la sevanau submarina?

− Quina part de realitat i de fantasia hi ha en el relat de J. Verne?

2. Busqueu a la biblioteca del centre altres novel·les publicades per Verne. Llegiu-ne lescontraportades i els títols dels capítols. Mireu si tenen índex. Hi apareix alguna màquinasingular o algun enginy científic? Copieu-ne el títol i completeu el quadre següent:

Títol del llibre Màquina singular o enginy científic

Vint mil llegües de viatge submarí el submarí Nautilus

Jules Verne ha estat considerat el creador de l’anticipació científica. A les seves novel·lesva saber establir un equilibri entre la il·lusió fantàstica i la versemblança científica. Teniala intenció que els seus lectors s’interroguessin sobre les aportacions i les conquestesfutures de la ciència. Amb les seves especulacions científiques, sovint es va avançar al seutemps.

Tanmateix, en una novel·la de ciència-ficció no només trobareu aventures en les quals hiha màquines o enginys que en el moment d’ésser creats només existien a la ment del’autor, també és freqüent que se’ns presenti un fet que no és possible encara en el nostremón, tal i com el coneixem a l’actualitat.

A més a més, no tots els autors veuen l’avenç científic amb l’optimisme de Verne. Perexemple, H. G. Wells va aportar a la ciència-ficció una actitud més crítica i va introduir lareflexió sobre l’evolució del grup social i de l’individu.

26

3. Llegiu aquest fragment i digueu si respon a un text narratiu o descriptiu i en quinselements baseu la vostra afirmació:

El viatger s’havia posat un drap blanc −un tovalló que s’havia dut ell− sobre la partbaixa de la cara, de manera que li tapava del tot la boca i les barres, i per aquestaraó la seva veu havia estat sorda. Però no era pas això el que deixava més paradaMrs. Hall, sinó que el front del foraster, per sobre de les ulleres blaves, també estavatapat amb una mena de bena blanca, i una altra bena posada sobre les orelles nodeixava veure res de la seva cara, llevat del seu nas colorit i punxegut, tan punxeguti lluent ara com quan havia arribat. La seva americana era de vellut fosc, i en duial’ample coll negre aixecat; el coll de la camisa dibuixava tot al seu volt una ratlletablanca. El cabell, negre i despentinat, se li escapava en petites tofes per sota lesbenes encreuades, donant a la fesomia la més estranya aparença concebible. Aquestcap embolicat i embenat era tan diferent del que es pensava Mrs. Hall, que restàpetrificada una bona estona. Ell no apartava el tovalló, sinó que el mantenia almateix lloc, tal com ella ho veia ara, amb una mà enguantada de marró i mirant-la através de les seves inescrutables ulleres fosques. (pàg. 13)

H.G. Wells, L’home invisible

− Per què creieu que Mrs. Hall va quedar petrificada?

4. Busqueu en el text anterior els adjectius que qualifiquen les parts del cos de l’estranypersonatge i completeu el quadre:

Elements del personatge Característiques observades

la veu

el front

el nas colorit i punxegut

la cara

el cabell

el cap

la mà

5. Aquest personatge tan misteriós acaba d’arribar a un poble i així el presenta per primeravegada l’autor. Què creieu que li pot haver passat? Com reaccionarà la gent que l’aniràveient?

6. Altres autors de ciència-ficció ens proposen en els seus escrits viatges en el temps. Unesvegades cap al futur, en el qual ens mostraran evolucions insòlites que ells han imaginat i,altres, cap al passat, amb recreacions de la nostra pròpia història.

27

Ray Bradbury, en el conte El so d’un tro, imagina una màquina del temps que permettraslladar-se a l’època desitjada i especula sobre les possibilitats d’èxit dels viatges que potgenerar. Llegiu-ne aquest fragment i digueu a quina època se situa l’acció. Busqueuinformació (en el text o fora del text) que justifiqui la vostra resposta:

La jungla era vasta i plena de refiladisses, murmuris, remors i sospirs.

De sobte, tot plegat va emmudir, com si algú hagués tancat una porta de cop.

Silenci.

El so d’un tro. Emergit de la boira, a uns cent metres de distància, va aparèixer elTyrannosaurus Rex.

−Déu del cel! −Xiiit!

S’acostava a gambades grans, greixoses, elàstiques. S’enlairava deu metres perdamunt de la meitat dels arbres, com un déu grandiós i pervers, doblegant les urpesde rellotger a tocar del seu pit oliós de rèptil. Cada pota era com un èmbol, mitjatona d’ossos blancs enfonsats dins un gruixut cordam de músculs, embeinats per unllampec de pell codolenca, talment la malla d’un terrible guerrer. […]

−Ens ha vist! −Té la pintura vermella al pit!

El Llangardaix del Tro es va incorporar. La seva carn cuirassada lluentejà com unmiler de monedes verdes. Les monedes, encrostades de llot, fumejaven. En el llot,insectes minúsculs hi borinotejaven de tal manera que el cos sencer semblavarecargolar-se i ondular, fins i tot quan el monstre romania immòbil. L’animal vaesbufegar. La bravada de carn crua va escampar-se per la jungla.

−Treguin-me d’aquí! −va dir Eckels−. Mai no m’he trobat amb una cosa així.Sempre m’he assegurat de poder-ne sortir viu. He tingut bons guies, bons safaris, iseguretat. Aquesta vegada, m’he equivocat. He trobat sabata de mon peu i hoadmeto. Això és massa per a mi. No ho puc aguantar.

−No corri −digué Lesperance−. Giri cua i amagui’s a la Màquina. (pàg. 102-104)

Ray Bradbury, El so d’un tro

7. També el cinema ha tractat sovint temes de ciència-ficció i ha fet adaptacions d’obresliteràries amb major o menor fidelitat. Per parelles, completeu el quadre següent amb unallista de pel·lícules que hàgiu vist en les quals es tracti el tema del viatge a través deltemps, o bé en què l’acció transcorri des de l’inici en el futur. Poseu un senyal segonsl’època reflectida a la pel·lícula:

Títol de la pel·lícula Viatge cap al futur Viatge cap al passat Acció en el futur

La guerra de lesgalàxies

X

28

8. De totes les pel·lícules esmentades en el quadre anterior, escolliu aquella de la qual enteniu més bon record i feu-ne el resum. Màxim 10 línies. Llegiu-lo en veu alta alscompanys.

9. Rellegiu els fragments seleccionats de J. Verne, H. G. Wells i R. Bradbury. Què tenenen comú? Què els diferencia?

10. A través de les lectures i els exercicis que heu fet, teniu una primera impressió del queés la ciència-ficció, però tot just sou a l’inici del coneixement d’aquest gènere. Diversosexperts ens podran ajudar a treure’n l’entrellat. Llegiu atentament les seves definicions irelacioneu el que ens diuen amb les obres que fins ara heu llegit o comentat a l’aula:

La ciència-ficció és un gènere que pren forma i força als Estats Units de l’Amèricadel Nord al primer quart del segle XX, però té uns antecedents il·lustres que no calanar a buscar més lluny del segle anterior, a Europa.

Isaac Asimov, a la seva antologia de la ciència-ficció vuitcentista, alhora que enmarca els límits, proposa una definició per al gènere: diu que la ciència-ficció seriala branca de la literatura que tractaria de les respostes humanes davant els canvis,majorment provocats per la ciència i la tecnologia, i, doncs, no se’n podia escriureabans del segle XIX, perquè només amb la revolució industrial i l’acceleració delcanvi tecnològic aquest canvi era prou evident per a ser observat al llarg d’unavida.

Tot i que aquesta definició és prou clara i vàlida, pot no estar de més retreure’n unaaltra, més solemne, d’un altre clàssic, Theodore Sturgeon, amb una esmenaposterior: «Un relat de ciència-ficció és una narració construïda a l’entorn delséssers humans, amb un problema humà i una solució humana, que resultariaimpossible sense el contingut especulatiu que té» (pàg. 6)

A. Munné-Jordà, Narracions de ciència-ficció. Antologia

Miquel Barceló, al seu llibre Ciencia ficción. Guía de lectura, defineix la ciència-ficciócom, essencialment, una literatura d’idees, de temes més que de formes. Aquest autorconsidera que en formen part, sobretot, narracions en les quals l’element determinant ésl’especulació imaginativa. Un element comú a totes elles és que s’intenta respondre a lapregunta: Què passaria si...?

11. De les definicions anteriors, extraieu-ne informacions concretes en formad’afirmacions que ens permetin caracteritzar un relat de ciència-ficció (per exemple: en unrelat de ciència-ficció hi ha especulació científica):

29

a)..................................................................................................................................

b) .................................................................................................................................

c)..................................................................................................................................

d) .................................................................................................................................

12. Els estudis sobre ciència-ficció en anglès o francès han imposat l’abreviatura SF(science fiction) per a referir-se al gènere en els seus treballs. A partir d’ara, tambévosaltres fareu servir l’abreviatura CF (ciència-ficció) en els vostres escrits.

− Quina obra enciclopèdica té com a abreviatura GEC?

− Recordeu com es formen les abreviatures d’una paraula o grup de paraules? Poseu-nedos exemples de formació diferent.

1. ELS PRECURSORS

El francès Jules Verne és considerat un dels fundadors de la CF amb les seves novel·lesd’anticipació científica, encara que serà el britànic H. G. Wells qui determinarà el futur delgènere a través de la utilització d’una gran diversitat de temes.

Verne i Wells estaven impregnats del pensament científic de l’època i van saber trobarl’equilibri entre la temàtica fabulosa i la versemblança científica. Tots dos autors intentenque els seus lectors s’interroguin sobre les aportacions i les futures conquestes de laciència i la tecnologia.

1. Busqueu en el diccionari el significat del mot ‘versemblança’. Quines condicions creieuque ha de tenir un relat per ser versemblant? Poseu l’exemple d’una història (llibre, cinemao còmic) que no en sigui.

2. Si voleu conèixer una mica més aquests dos autors (Jules Verne i H.G. Wells), el millorque podeu fer és llegir el que han escrit.

Formeu grups de quatre. Aneu a la biblioteca del centre i que cada grup faci les activitats apartir de la lectura de L’home invisible de H. G. Wells o De la Terra a la Lluna de JulesVerne.

Abans de començar, llegiu totes les activitats. Dividiu-vos la feina per parelles i, un copenllestit el treball, reviseu-lo entre tots. La feina es presentarà conjunta. Els aspectes que seus tindran en compte són els següents:

a) Presenteu el vostres treballs de grup enquadernats.

b) Prepareu una exposició oral davant els companys de classe a partir d’un dels temesque heu preparat.

c) Cada grup exposa el seu treball. Quan es fa una exposició en què s’argumenta algunacosa, no n’hi ha prou de tenir raó, cal demostrar-ho i ésser convincent. Recordeu queMichel Ardan resultava molt convincent i tothom va acollir amb entusiasme una

30

proposta que portava cap a un viatge absolutament suïcida. Per tant, cal també sercrítics quan escolteu els arguments dels altres.

Els que escolteu, valoreu l’exposició dels vostres companys tenint en compte el quadresegüent:

Sí No

Els arguments estan exposats amb claredat

Utilitza correctament cites erudites

Hi ha intenció de convèncer

La proposta és possible

1.1. Jules Verne, De la Terra a la Lluna (1865)

1. Llegiu la contraportada i l’índex del llibre. Resumiu en un màxim de 5 línies quin creieuque serà el tema de la novel·la.

2. La construcció d’un projectil que ha d’arribar fins a la lluna comporta vèncer un seguitde dificultats: les dimensions del canó, la grandària del projectil, la pólvora i la llei de lagravetat. Jules Verne és molt precís a l’hora d’explicar com els protagonistes resolenaquests entrebancs. Escolliu una d’aquestes dificultats, busqueu el capítol en el quals’explica i resumiu la informació trobada seguint l’esquema següent:

Construcció del projectil. Dificultat: ................................................................................

Enumeració i descripció dels aspectes que cal resoldre: ................................................................................................................................................................................................................................................................................

Solucions: ................................................................................................................................................................................................................................................................................

Altres aspectes a tenir en compte: ................................................................................................................................................................................................................................................................................

3. Els bons narradors sempre tenen una sorpresa amagada per a sorprendre els lectors.Quan tot semblava estar a punt, l’arribada d’un telegrama afegeix un element nou: elprojectil tindrà un passatger. Tot sembla complicar-se, però els organitzadors del viatge noes fan enrere.

Llegiu el capítol 19, “Un meeting”, on trobareu el discurs que l’aventurer francès MichelArdan dirigeix a tot el poble de Baltimore amb la finalitat de convèncer-lo sobre lapossibilitat de fer el viatge. Quins temes tracta? Feu un esquema en el qual quedinremarcats els arguments que fa servir per a cadascun.

31

Llegiu l’esquema entre tots els components del grup i feu-ne la valoració a partir delquadre següent. Recordeu que la revisió no està acabada fins que totes les respostes siguinafirmatives:

Sí No

Heu enumerat els temes

Cada tema respon a un apartat important del discurs

Tots els aspectes tractats en el text surten en l’esquema

Els arguments estan explicats amb claredat

4. El capità Nichol ataca el projecte del Gun-Glub des de l’inici. Llegiu el capítol 20,“Atac i contraatac”, en el qual dóna resposta als arguments de Michel Ardan. Enumereuquines dificultats exposa per tal de considerar impossible el viatge. Seguiu els apartats del’esquema que heu utilitzat a l’exercici anterior.

5. Finalment, es dispara el projectil a l’interior del qual viatgen tres homes: Ardan i elsantics rivals Barbicane i Nichol, ja reconciliats. Creieu que arribaran a la Lluna? Podrantornar a la Terra?

6. Imagineu que sou un científic i que heu de preparar un discurs a favor o en contra delprojecte tal i com Verne l’ha presentat. Elaboreu-ne un esquema amb les vostresargumentacions.

7. Llegiu el capítol 28, “Un nou astre”. Com acaba l’aventura? Fixeu-vos en el paràgraffinal (pàg. 266). Quina és l’opinió de Verne? A partir del que ja sabeu sobre l’autor il’època en què va viure, com justificaríeu la seva actitud?

1.2. H. G. Wells, L’home invisible

1. Llegiu la contraportada i l’índex del llibre. Quin creieu que serà el tema de la novel·la?Feu-ne el resum en un màxim de 5 línies.

2. L’home invisible arriba a un hostal d’un petit poble. La seva presència va despertantreaccions diverses entre la gent. Llegiu les opinions dels diferents personatges que trobareua les pàgines 27, 28, 33, 56 i 57 (no totes les opinions corresponen a un personatge) iresumiu-les seguint l’esquema següent:

Opinions positives cap al foraster: ....................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

Opinions indiferents: ....................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

Opinions negatives:

32

.................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................... ........................................................................................................................................................................................................................................................................................

Llegiu l’esquema entre tots els components del grup i feu-ne la valoració a partir delquadre següent. Recordeu que la revisió no està acabada fins que totes les respostes sónafirmatives:

Sí No

Heu enumerat les opinions

No hi ha opinions repetides

Els fets estan explicats breument

Les causes s’entenen clarament

3. Cap al final de l’obra, sabem que Griffin és el veritable nom de l’home invisible i tambésabem que és un científic. Kemp és el traïdor: fingirà ser amic seu per robar-li el secret dela seva invisibilitat. Llegiu el capítol XXIV, “El projecte que falla”. Quins avantatges idesavantatges comporta al protagonista el fet ser invisible?

4. Busqueu a la biblioteca altres novel·les en les quals hi hagi un personatge amb qualitatsfísiques extraordinàries. Busqueu i copieu un fragment on es descriguin les sevescaracterístiques. Seria possible actualment aconseguir aquestes qualitats? I la invisibilitat,és possible? Us donen una pista: penseu per què veiem un got de vidre encara que siguitransparent.

5. Ningú no va ajudar l’home invisible. La por a allò inconegut en provoca la mort. Llegiules darreres pàgines de la novel·la (pàg. 160,161,162). Qui el mata? Per què? Quinaintenció creieu que va portar l’autor a imaginar un final d’aquestes característiques?

6. Segons podeu llegir a l’”Epíleg”, tres llibres amaguen el secret de la invisibilitat.Escolliu cadascun de vosaltres un personatge imaginari i parleu tal i com creieu que hofaria ell en una situació en la qual ha de competir pels objectes desitjats. Argumenteuoralment per què voldríeu tenir aquests objectes. Feu un esquema seguint aquests apartats:

− presenteu breument la situació personal imaginada (edat, sexe, professió...),

− enumereu els motius pels quals necessiteu la invisibilitat,

− especifiqueu quin ús en fareu.

2. CAP A UNA CIÈNCIA-FICCIÓ EN CATALÀ

La CF és un gènere literari que s’ha escrit quasi sempre en anglès. Com heu vist, neix aEuropa amb el francès Verne i el britànic Wells, i durant el segle XX es configura com unaforma literària essencialment nord-americana. Estudiosos de la CF, com Miquel Barceló,situen al 1929 l’origen del nom del gènere.

33

Però en un sentit més ampli, si tenim present l’especulació imaginativa, la intenció derespondre a la pregunta «Què passaria si...?», trobarem diverses obres d’autors que esvaren plantejar aquests tipus de temes per a configurar els seus escrits.

1. Dins les Obres completes de Joaquim Ruyra (1858-1939), autor iniciat dins delModernisme, es conserven les primeres pàgines d’una novel·la, L’any trenta mil trenta,fragment incomplet i sense datar de les memòries de Centí Guasch, periodista nascut l’any2995. Llegiu-ne aquest fragment:

Si adopto per lema aquest any memorable, no és perquè en pretengui escriure lahistòria, sinó perquè aquestes memòries íntimes hi faran principalment referència ien retrauran aspectes anecdòtics i pintorescs que els veritables historiadors haurande preterir sens dubte o d’indicar a engròs i esblaimadament. Repòrter del periòdic«Excelsior» de Tomboctú, la major part de les notícies que aquí donaré seranreproducció de les ja publicades a les seves pàgines en articles i radiogramesdiversos. Abans, però, permeteu que us faci la meva presentació.

Vaig néixer l’any de gràcia vint- i- nou mil nou-cents noranta-cinc en una casa depagès situada a la regió que, en temps remots, havia ocupat l’estret de Gibraltar ique avui és una immensa planura de terra fèrtil i de força bon treballar. Em dicCentí Guasc: Centí, perquè així solem ésser anomenats els que tenim per patró debaptisme el gran taumaturg modern, Sant Antoni de Centa, i Guasc perquè tal és elnom del meu llinatge, originari de l’antiga Catalunya. (pàg. 598)

Joaquim Ruyra, L’any trenta mil trenta

− Quines informacions ens dóna l’autor de canvis que es produiran en el futur?

− Per què creieu que escull aquests anys en concret per a situar la seva història?

− Amb quina finalitat l’autor ens fa saber que allò que escriurà ha estat publicat en undiari?

2. Pere Verdaguer és un dels escriptors catalans que s’han especialitzat més en novel·les deciència-ficció. Va néixer a Banyoles l’any 1929, però els seus pares es varen exiliar alRosselló el febrer de 1939.

Llegiu el fragment següent, pertanyent a la novel·la Àxon, en la qual s’explica la singularhistòria d’en Lluís, un jove professor d’un col·legi de Perpinyà que, mentre explica elteorema de Pitàgores als seus alumnes, comença a notar fenòmens estranys. Subratlleu enel text les paraules que formen part d’un vocabulari científic. Busqueu en el diccionari ol’enciclopèdia aquells mots del quals desconegueu el significat:

−Farem uns exàmens, a veure si tot això té una base neurològica objectiva.

Van passar a una sala annexa plena d’aparells d’un cap a l’altre. El metge el va ferseure, va picar amb un martell de goma sobre els genolls i el turmell del malalt, aveure els reflexos. Després el va fer estirar en un llit baix, li va posar elèctrodes albraç dret i al puny. A la pantalleta verda s’inscrivien ziga-zagues.

−Això, per què és?

34

−Per estudiar la conducció de les impulsions nervioses i la resposta dels músculs.No us preocupeu. Com que només ens interessa la velocitat, no posaré pas agulles,solament elèctrodes cutanis. […]

Després va fer uns càlculs també sobre el mateix paper, i va dir, encara incrèdul:−Teniu raó: al cubital la velocitat és superior a la mitjana corrent.

Parlava en un to calm, procurant de desdramatitzar. Lluís insistí:−Molt superior a la norma habitual?−Trobo una velocitat de cent-vuitanta, cent-noranta− va contestar el metge.−Metres per segon?−Metres per segon.−I quant és la mitjana, normalment?−Al cubital oscil·la entorn de seixanta metres.−Jo, doncs, faig el triple. En quins casos s’observen unes xifres altes com les meves?−Que jo sàpiga, no es donen. En tot cas cap autor no n’ha parlat. (pàg. 75-76)

Pere Verdaguer, Àxon

3. En Lluís observa una acceleració del funcionament del seu cos. Tenint en compte que estracta d’una obra de ciència-ficció, quin final creieu que seria el més adequat. Raoneu laresposta:

a) li han fet mal els peus de porc que va menjar ahir al vespre per què estaven moltsalats,

b) una bruixa li ha provocat un encanteri que accelera la velocitat del cor,

c) algú està experimentant un producte que accelera la velocitat de la impulsiónerviosa amb els professors i alumnes del centre,

d) el professor pateix una malaltia congènita que provoca el funcionament accelerat delsistema nerviós.

Trobareu la resposta a les pàgines 115, 116 i 117 de l’esmentat llibre de Pere Verdaguer.

4. Manuel de Pedrolo (l’Aranyó, 1918 - Barcelona, 1990) és l’autor que encapçala laciència-ficció catalana a partir de 1974, a les acaballes de la dictadura. Amb la sevanovel·la, Mecanoscrit del segon origen, s’inicia una certa normalització del gènere deciència-ficció en català. Anem a fullejar-la:

a) Formeu grups de quatre (a la biblioteca d’aula hi ha d’haver, com a mínim, un llibreper cada parella) i llegiu el sumari que trobareu al final del llibre. Busqueu el “Quadernde la destrucció i de la salvació” i feu-ne una lectura silenciosa. Anoteu en un paper lesparaules i expressions que en dificultin la comprensió i poseu-hi al costat el número dela pàgina corresponent.

b) Dins de cada grup, expliqueu-vos oralment el que ha passat en aquestes pàginesllegides. Un company comença el relat i l’ha de continuar el company de la dreta en elpunt on l’ha deixat el primer. Cada component del grup no ha de construir més dequatre frases.

c) Reviseu el resum que heu produït i escriviu-lo.

35

5. Comenteu dins del grup les expressions que no heu entès. Busqueu al diccionari nomésaquelles que no heu pogut resoldre. Rellegiu el fragment corresponent i verifiqueu si elsignificat s’adiu al sentit del text.

6. Llegiu les activitats que us proposem seguidament. Cada grup n’escull dos. Anoteu enun full quins exercicis feu i qui és el responsable d’escriure la resposta final de cadaexercici.

7. La novel·la de Pedrolo té forma de quadern d’anotacions escrit per un narrador entercera persona i en temps passat. Seleccioneu un fragment que us hagi agradat molt itranscriviu-lo en forma de diari. Recordeu d’incloure-hi la data o alguna altra convencióque indiqui el pas dels dies. Utilitzeu la primera persona del singular i tingueu present queés una noia qui l’escriu.

8. Rellegiu la descripció de la destrucció (pàg. 8-11). Imagineu que sou uns científics quehan d’emetre un comunicat informant del que ha passat. Esquematitzeu les informacions.Penseu que a partir d’aquest text s’han de poder començar a esbrinar les causes del’incident. Ajudeu-vos de l’esquema següent:

− Danys materials:........................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

− Vides humanes:........................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

− Vides animals:........................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

− Supervivents:........................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

− Observacions rellevants:........................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

9. En aquest primer quadern el tema principal és la supervivència. Més endavant (quadern3) ja tornaran a la ciutat, però en aquests moments el més urgent és sobreviure. L’Alba i enDídac decideixen fugir al bosc i emportar-se el més necessari. Només disposen de doscarrets per a transportar el que agafin.

Completeu el quadre següent amb la relació de botigues per les quals passen i citeu unparell de productes que s’hi poden trobar (consulteu les pàgines 16 i 17):

36

Botigues Productes

1. la ferreteria 1.

2. 2. una pistola

3. la botiga de queviures 3.

4. 4. una capsa d’aspirines

5. 5. una nevera

6. l’estanc 6.

7. 7. uns pantalons

10. Una vegada instal·lats en el bosc, han de resoldre moltes dificultats. Per exemple, hande decidir què faran amb les deixalles i els excrements. Construeixen una comuna perquè,com diu l’Alba:

−No hi ha cap necessitat que ho embrutem tot.

Amb l’aixada i el caveguet, doncs, van obrir una rasa a trenta metres de l’habitatgei van amuntegar tota la terra que havien tret en un costat per tal de poder anar-latirant dins i cobrir així cada cop els excrements. (pàg. 23)

Amb quines altres dificultats creieu que es trobaran? Feu-ne una llista de 10. Escolliu-neuna i proposeu una possible solució tenint en compte la situació descrita i els elements dequè disposen.

11. La novel·la que esteu fullejant està composta de cinc capítols anomenats “Quaderns” ide tres pàgines finals. Llegiu aquest darrer apartat titulat “És l’Alba la mare de lahumanitat actual?” (pàg. 153 a 156) i contesteu les preguntes següents:

− Segons l’editor, quin és l’origen d’aquests quaderns?

− Aquest recurs d’utilitzar una ficció a partir de la ficció del llibre és molt antic. Vaésser usat freqüentment a l’època medieval i ho és també en l’actualitat. Per exemple aTirant lo Blanc, de J. Martorell i El nom de la rosa d’U. Eco. Amb quina finalitat creieuque és utilitzat?

− Enumereu altres obres en les quals hàgiu observat aquest recurs. Expliqueul’argument d’una i com l’autor se’n val.

12. Quan vàreu llegir fragments del llibre De la Terra a la Lluna de J. Verne, vàreuanalitzar textos argumentatius. En aquestes darreres pàgines del llibre de M. de Pedrolotrobem novament personatges amb criteris diferents sobre un mateix fet. Rellegiu la pàgina154 del vostre llibre i resumiu les hipòtesis d’Eli Raures i d’Olguen Dalmasas.

13. A partir de les darreres aportacions científiques recollides en el manuscrit i comentadesper l’editor, sembla que Vòlvia va ésser el planeta invasor de la Terra i va fer servir untipus d’atac que només destruïa la raça humana. Quina intenció tenien? Per què finalmentno es va produir la invasió? És l’Alba la mare de la humanitat actual?

37

Organitzeu un congrés de científics del futur per debatreu. Treballeu en grups de quatre iredacteu els vostres informes seguint l’estructura següent:

− presentació del conferenciant

− motiu de la vostra presència en el congrés

− situació actual de la qüestió: enumeració de dubtes a resoldre

− formulació d’hipòtesis

− aportacions científiques (amb dades i cites concretes)

− respostes parcials als dubtes inicials

− conclusions

− interrogants que queden pendents per a noves investigacions

Escolliu per a cada grup el conferenciant que creieu que serà més convincent. Podeu llegirels escrits, però no oblideu d’aixecar sovint els ulls de paper i de mirar el vostre auditori.Els que escolteu, valorareu les conferències a partir del quadre següent:

El conferenciant: Sí No

Ha tingut en compte l’estructura del guió

Ha ordenat bé les idees

Postura del cos massa relaxada natural rígida

Volum de la veu massa baix adequat massa alt

Ritme de la veu massa lent adequat massa ràpid

Puntuació (de 0 a 5)

Doneu una puntuació a cada científic i sumeu totes les de cada un. El grup que heupresentat la proposta més votada, doneu-li una forma ben vistosa i pengeu-la a la cartellerade l’aula.

3. LES FRONTERES AMB ALTRES TIPUS DE LITERATURA

Tot realitzant les propostes dels apartats anteriors, heu estat consultant a les bibliotequesllibres de ciència-ficció. Segur que més d’una vegada heu dubtat si una obra pertanyia o noal gènere.

De fet, la ciència-ficció té punts de contacte amb altres tipus de literatura. Les primeresobres escrites a finals del segle XIX apareixen com una branca de la literatura d’aventureso també com una forma de literatura fantàstica. El mateix Jules Verne anomena les seves

38

novel·les «aventures extraordinàries». Amb l’evolució del gènere i la seva configuració vadefinint-se de manera diferenciada de la resta de produccions literàries.

1. En el quadre següent trobareu algunes de les obres de ciència-ficció i temàtiques queheu consultat. Completeu-lo amb les informacions obtingudes a través de les vostreslectures:

Autor Títol de l’obra Temàtica Intenció del’autor

Característiquesremarcables

PereVerdaguer

Àxon l’experimentacióbiològica

el viatge espacial

el viatge a travésdel temps

J. Verne, Vint mil llegües deviatge submarí

l’anticipaciócientífica

2. Classifiqueu les característiques següents segons que considereu que tinguin una relaciómés directa amb la literatura de ciència-ficció, la novel·la d’aventures o la literaturafantàstica. Hi ha algun tret que pot ser comú a més d’un gènere:

a) hi ha sempre un viatge,

b) el contingut especulatiu hi té una gran importància,

c) hi ha elements de misteri i sobrenaturals,

d) l’element que genera la història és sorprenent,

e) l’heroi sempre té un acompanyant,

f) les solucions tenen una base científica,

g) les solucions transgredeixen les lleis científiques,

h) tots els esdeveniments aparentment inversemblants són explicats de maneracomprensible,

i) el protagonista és un heroi o una heroïna,

j) l’element que genera la història és d’origen meravellós,

k) al final del relat, l’heroi rep una recompensa moral o física,

l) dóna respostes humanes davant els canvis provocats per la ciència i la tecnologia.

Característiques dels relats de

ciència-ficció fantasia Aventures

39

Observacions i aclariments:

40

III. ELS TEMES

42

Els relats de ciència-ficció han especulat al voltant d’una gran varietat de temes: laconquesta de l’espai, la descripció de nous mons, els universos alternatius, les novespossibilitats tècniques i socials, el concepte de temps, la fi del món, etc. Us proposem dedonar una ullada a alguns textos significatius de ciència-ficció agrupats en quatre eixostemàtics:

− la ciència i la tècnica

− l’espai

− el temps

− l’home i la societat

1. LA CIÈNCIA I LA TÈCNICA

La ciència-ficció, a diferència d’altres tipus de ficció fantàstica, intenta sempre tenir unabase real, de manera que els relats puguin ser explicats en termes científics. Evidentment,molts autors fan trampa i es treuen de la màniga (com si fossin prestidigitadors) solucionsmés o menys científiques. Però l’important és que tenen la voluntat de fer creure al lectorque els esdeveniments extraordinaris descrits poden ser possibles dins dels límits de latecnologia.

1. Segurament heu llegit alguns llibres de Sebastià Sorribas. A l’inici de la novel·la Elsastronautes del “Mussol” ens parla d’aquesta relació entre la ciència-ficció i la ciència.Llegiu el fragment següent, corresponent a la pàgina 7 i subratlleu-hi la idea principal:

Aquest llibre no és ni un tractat d’Astronomia ni un assaig sobre els darrersdescobriments de l’Astronàutica. És, senzillament, un llibre de ciència-ficció.

En les novel·les d’aquest gènere −on l’acció se situa en l’esdevenidor− hi ha unesdades científiques que han de ser respectades i jo he intentat fer-ho. Això és la«ciència».

Però, en un llibre d’aquest tipus, la ciència ocupa un lloc més o menys secundari−d’altra manera es tractaria d’una novel·la científica−. La part més important,l’ocupa la “ficció”. L’acció, els personatges, l’aventura, tot això és ficció; comtambé ho és imaginar-se com viuran i quins estris utilitzaran els nostresdescendents. Si, en aquest aspecte, algú troba que n’he fet un gra massa, li pregoque faci els ulls grossos...

Per altra banda, qui sap? Potser algunes de les coses que explico es facin realitatalgun dia. En aquest terreny mai no es pot dir: “Això és impossible que passi!».Recordem que quan es parlava de la construcció dels primers trens, alguns metgesde molta anomenada afirmaren que ningú no podia viatjar a la fantàstica velocitatde 35 quilòmetres per hora sense que morís, fulminantment, d’un atac de cor...

− Llegiu en veu alta els fragments que heu subratllat.

− Quin és l’aspecte més important que defineix una novel·la de ciència-ficció?

− Quina funció hi ha de fer la ciència?

− Què ens vol dir l’autor amb l’exemple del tren?

43

2. Hi ha textos de ciència ficció en els quals els elements tècnics tenen un lloc moltdestacat. Per exemple, el futur imaginat per Sebastià Estradé a la novel·la Quan tornis,porta una mica de pluja està ple d’enginys i de maquinària espectacular. En aquest futurdescrit per l’autor, la Terra ha sofert una gran destrucció. Els repobladors van a la Lluna abuscar aigua. Llegiu-ne aquest fragment i contesteu les preguntes següents:

Raimon somrigué. Recordà una aventura viscuda pocs anys enrere, durant un viatgelunar que van fer plens d’incertituds per l’amenaça de possibles topades entrepaïsos rivals, perquè tots volien explotar individualment una bona sèrie de recursosminerals descoberts. I va recordar com allí s’obtenia l’aigua, absent totalment en elnostre satèl·lit.

Els pervinguts selenites ho van tenir clar. Si hi havia qui deia d’altres que, de lespedres, en treien pans, ells, de les pedres van haver de treure’n aigua. Perquè, riccom era el subsòl lunar en minerals que contenien hidrogen i oxigen, n’hi va haverprou d’extreure aquests elements amb un reactor de silicat. El silicat, combinat ambserpentins, radiadors, reactor de monòxid de carboni i refrigerador, emmagat-zemava en un altre dipòsit final l’oxigen líquid que se n’obtenia, el qual, al seu torn,entrava en una unitat d’electròlisi on es combinava amb l’hidrogen del reactor desilicat, on també s’havia format metà, originari de l’hidrogen resultant. Un sistemaque, tot i que té certes complicacions, en aquesta aventura lunar havia fet exclamara Tanina, a través del casc de supervivència:

−Elemental, estimat Watson! −tot recordant l’inefable company del detectiuSherlock Holmes. (pàg. 28)

− Quina frase feta hi ha a l’inici del segon paràgraf? Quin significat té per a la nostracultura actual? I en el cas d’aquesta civilització futura, què volen dir?

− Com aconsegueixen obtenir aigua del subsòl lunar? Us serà d’ajut per a les vostresexplicacions recordar la fórmula de la composició de l’aigua.

− Actualment, s’ha comprovat l’existència d’aigua a la Lluna?

− Creieu que seria possible en el futur un sistema d’extracció com el que ens handescrit? Per què?

3. Hem seleccionat quatre dels enginys utilitzats pels esmentats repobladors. Per parelles,escolliu el que us resulti més interessant. Busqueu-ne informació a la pàgina del llibreindicada i especuleu sobre la possibilitat de la seva existència futura (base científica,utilització, combustible, etc.):

− un vehicle de motor solar (pàg. 15)

− una succionadora reversible (pàg. 21)

− les arreplegadores (pàg. 22)

− una màquina compactadora (pàg. 22)

4. A la vida real, els inventors fan una feina semblant a la que heu fet: han de pensar en lesnecessitats de futur, tenir idees per resoldre-ho i veure si és tècnicament possible. Vilanova

44

i la Geltrú va acollir l’abril de 1997 el IV Saló Nacional d’Invents i Innovacions. Llegiu laselecció que hem fet de 3 dels invents presentats i valoreu-ne la utilitat:

a) Cadira-post de planxar amb escala: cadira multifuncional. Es converteix en post deplanxar i incorpora una escala. Sota el seient hi ha espai suficient per a poder-higuardar la planxa, la roba...

b) Recollidor d’excrements de gos: bastó que té en el seu extrem inferior un got del qualsobresurt una urpa metàl·lica que es contrau quan s’acciona un botó i s’introdueixnovament en el got,

c) Xumet i llum nocturn: xumet lluminós que conté un dispositiu elèctric que s’accionaautomàticament en sentir soroll i produeix diversos punts lluminosos.

Invent Utilitat Valoració (de 0 a 5)

cadira-post de planxar ambescala

− pots planxar les cortines ipenjar-les més ràpidament,

recollidor d’excrement de gos

xumet i llum nocturn

5. Organitzeu vosaltres un concurs d’invents. Formeu grups de quatre. Seguiu les fasessegüents i respecteu els temps indicats:

a) Pluja d’idees (6 minuts). Rotativament, cada un de vosaltres proposa un invent. Siteniu més idees, aneu seguint la roda fins a esgotar la vostra imaginació. Prèviament heudesignat un secretari que prendrà nota de tot el que aneu dient.

b) Explicació (màxim 5 minuts per a cada invent). Expliqueu breument a la resta delgrup en què consisteix l’invent proposat i quina utilitat té. Quan un company parla, elsaltres escolteu, però no podeu replicar.

c) Discussió (6 minuts). Exposeu la vostra opinió sobre tots els invents anotats en elvostre grup.

d) Elecció. Cada membre del grup assigna una puntuació de 0 a 5 als tres invents que lihan semblat més interessants. Sumeu els resultats. L’invent que té més puntuació és elque presentareu a la resta de grups.

e) Preparació de l’exposició oral. Redacteu el guió de l’exposició seguint l’esquemasegüent:

45

Nom de l’invent:

Descripció de les parts dels elements:

Dibuix:

Funcionament:

Alimentació / combustible:

Utilitat (qui l’utilitza, on i per a què?):

f) Exposició per grups dels vostres invents. Un o més d’un dels components del grupexposa l’invent a la resta dels grups.

g) Escolliu el millor invent.

h) Feu un dossier on es recullin les explicacions de tots els invents i arxiveu-locorrectament a la vostra biblioteca d’aula.

46

6. L’any 1901 Thomas Edison va fer possible el primer cotxe amb motor elèctric. El seutemor al progrés industrial el va dur a profetitzar una contaminació ambiental insuportablesi no es posaven a temps les mesures oportunes. Busqueu informació a la biblioteca delcentre sobre aquest gran inventor i feu una relació dels seus invents més importants.

7. Observeu atentament aquesta caricatura del “Mag de Menlo Park” publicada cap al 1890en una revista de l’època (Harper’s Weekly):

− A quins invents es fa referència en aquest dibuix?

− Qui és l’inventor al qual es fa referència?

− Per què l’anomenaven “El mag de Menlo Park”?

8. A més a més d’objectes i maquinària amb qualitats singulars, el món de la ciència-ficcióens ha apropat a l’existència d’éssers molt forts i ràpids. Són els anomenats superherois.Relacioneu-ne els següents amb les seves qualitats (una gran força, volar, pujar per lesparets, aturar la Terra, desviar un míssil en ple vol, etc.) i completeu el quadre amb altresque vosaltres conegueu:

47

Superheroi Qualitats físiques

Superman una gran força, capaç d’aturar la Terra odesviar un míssil en ple vol,

la dona biònica

Flash

Spiderman

Batman

9. Malgrat aquestes qualitats extraordinàries, és impossible sobrepassar els límits imposatsper les lleis físiques. Per exemple, quan Superman, en una de les seves aventures, atura uncamió en moviment sense fer res més que estirar el seu poderós braç, és possible calcular,dins el marc de la física, quina distància hauria de recórrer abans d’aturar completament elcamió per tal de fer possible la frenada.

Llegiu el text següent:

La força màxima que pot fer Superman és proporcional al seu pes i depèn de lafricció entre les seves botes i el terra. Si dividim aquesta força entre la massa delcamió obtindrem l’acceleració de frenada que el superheroi pot aplicar sobre elcamió i, coneixent la velocitat a la qual es desplaça el camió, podem avaluar ladistància que ambdós recorrerien abans de quedar aturats. Tot i els seus poders,Superman no podia evitar ser arrossegat uns quants quilòmetres abans d’aturar elcamió completament! Poc ens separa, doncs, dels poders d’un superheroi, llevat,potser, de sobreviure a l’impacte. (pàg. 12)

M. Moreno, i J. José, “Superman, King-Kong i altres éssers impossibles: la física i laciència-ficció.”

− Demaneu ajuda als vostres professors i informeu-vos sobre quins són els fonamentsfísics de l’afirmació anterior.

− Enumereu altres qualitats físiques de Superman que heu vist en el cinema o llegit enels còmics. Analitzeu si és possible aplicar-les a la realitat.

10. Flash arriba a desenvolupar velocitats de 900 quilòmetres per hora. Si això fospossible, les lleis físiques ens indiquen que seria inevitable que sortís de la pista o delcircuit en fer una corba i es donés un bon cop contra alguna paret. Argumenteu quines sónaquestes lleis físiques i quines dificultats trobaria Flash en el seu recorregut (les condicionsde les pistes, els obstacles, els canvis de direcció, etc.).

48

11. Feu el mateix amb Spiderman, l’home-aranya. Penseu en les característiques físiquesdels animals que sí que podeu trobar passejant per les parets.

2. L’ESPAI

Un bon autor de ciència-ficció, com veieu, ha d’estar ben informat sobre les basescientífiques del tema que tracta. De fet, així va ser des de l’origen del gènere i moltes deles anticipacions es deuen al fet que aquests autors (per exemple el mateix Verne) estavenmolt pendents dels avenços científics del seu temps.

Un dels temes clàssics que ha tractat la ciència-ficció ha estat l’especulació sobre laformació de l’Univers i les forces que en regulen el funcionament.

1. Llegiu el text d’Isaac Asimov “Nicolau Copèrnic. El repte de l’infinit”, que trobareu enel llibre Moments estel·lars de la ciència, a la vostra biblioteca d’aula:

− Quines teories sobre el moviment dels cossos celestes existien l’any 1500?

− Quins fets varen observar que no eren explicables a partir de la concepció del’Univers existent a l’època?

− Quines aportacions científiques va fer Nicolau Copèrnic?

− Les seves teories van ser ràpidament acceptades? Per què?

2. Els científics que protagonitzen la novel·la de J. Verne De la Terra a la Lluna hand’estar ben informats sobre l’astre al qual volen viatjar. Llegiu-ne el fragment següent isubratlleu les informacions que considereu més importants:

Van aprendre aleshores que el firmament, amb la seva infinitat d’estrelles, pot serconsiderat com un vast rellotge de sol sobre el qual la Lluna es passeja indicantl’hora veritable a tots els habitants de la Terra; que és en aquest moviment onl’astre de la nit presenta les seves fases diferents; que la Lluna és plena quan està enoposició amb el Sol, és a dir, quan els tres astres són damunt la mateixa línia, essentla Terra al mig; que la Lluna és nova quan està en conjunció amb el Sol, és a dir,quan es troba entre la Terra i ell; que, finalment, la Lluna està en el seu primerquart o en el seu darrer quart, quan fa amb el Sol un angle recte del qual ocupa elvèrtex.

Alguns ianquis perspicaços en van deduir aleshores la conseqüència que els eclipsisno poden produir-se sinó a les èpoques de conjunció o d’oposició, i raonaven bé.(pàg. 59)

− Llegiu en veu alta els fragments que hàgiu subratllat. Quina és la informació mésimportant? Redacteu dues frases que en resumeixin el contingut.

− Reproduïu el dibuix que trobareu a la pàgina 58 de l’esmentat llibre de Verne.Encercleu amb color vermell el moment en el qual es produeix l’eclipsi de Sol i feu elmateix amb color blau, en el cas de l’eclipsi de Lluna.

3. Busqueu informació sobre la Lluna a la GEC o a altres llibres especialitzats que trobareua la biblioteca del centre i completeu la fitxa següent:

49

Informació sobre la Lluna

Dimensions:

Distància a la terra:

El moviment de translació:

El moviment de rotació:

La superfície lunar:

La manca d’atmosfera. Conseqüències:

L’eclipsi:

Bibliografia:

4. Compareu el text de Verne i el de la GEC sobre la Lluna. Busqueu semblances idiferències tenint en compte els apartats següents: la forma del text, el contingut, elvocabulari, l’estil i la intenció de l’autor.

2.1. Els mons aliens i els extraterrestres

Escriptors, pensadors i filòsofs han explicat durant segles un univers aparent. La ciència-ficció, en aquest sentit, hi afegeix la voluntat de meravellar i de fer-nos creure en aquestsmons aliens, en les utopies futuribles que presenten i en els extraterrestres que hi habiten.

1. Classifiqueu sis relats de ciència-ficció segons el tipus de relació que s’estableix entreels mons aliens representats i la Terra. Per exemple, en el Mecanoscrit del segon origen,Vòlvia és un planeta invasor que vol destruir la raça humana i ocupar la Terra:

50

El món X vol conquerir la Terra La Terra vol conquerirel món X

El món X vol conquerir elmón Y

Mecanoscrit del segon origen

2. H. G. Wells va establir aquestes maneres de relacionar-se que tenien com aconseqüència el fet que la guerra era l’única forma de contacte que es podia establir entrediversos mons. Amb l’evolució del gènere, trobem altres possibilitats de relació.

En el text següent us oferim el relat en primera persona d’un viatger de l’espai. Llegiu-lo ianoteu els motius pels quals la societat a la qual pertany està interessada a conèixer altresgalàxies:

La missió que avui hem començat no té res de secreta: anem a buscar vida a lesaltres galàxies per tal d’establir-hi llaços i intercanvis. I també, en segon terme,volem buscar llocs habitables, però deshabitats, per preveure els processosd’expansió. En els viatges que s’han fet fins ara no s’ha detectat vida en cap galàxiavisitada (quatre en total, però molt parcialment) i comença a imperar la idea, queles màquines no han corroborat per ara, que l’única galàxia amb vida és la nostra.

Els viatges que estem fent a altres galàxies són la conseqüència d’una previsió defutur. Ahir vaig escriure sobre la implantació hipotètica de població en novesgalàxies. Amb això hom vol preveure amb temps el problema de superpoblació queencara no patim, però que en qüestió d’un o dos milers d’anys-BTU seràpreocupant. I també, pensant en uns quants milers d’anys d’avançada, volem posarles bases d’una nova economia general. Un dels estudis que durem a terme enaquest viatge inclou també la possibilitat d’implantació d’hortes planetàries, és adir, de convertir planetes habitables, però buits, en horts gegantins que produiranallò que consumim a la nostra galàxia. (pàg. 79)

Ofèlia Dracs, Els deltratresos

− Quin és el motiu principal per conèixer altres galàxies?

− Què pensen fer quan trobin el planeta adequat?

− Quines diferències trobeu amb la classificació establerta per H. G. Wells sobre larelació entre mons aliens?

3. H. G. Wells va ser el primer a descriure els extraterrestres com un compost de diversesformes animals i amb uns ulls com boles de loteria. Els americans han anomenat aquesttipus de monstre BEM “bug - eyed monster”.

51

En el citat relat d’Ofèlia Dracs Els deltatresos, que trobareu en el llibre Essa Efa de labiblioteca d’aula, els viatgers de l’espai finalment creuen observar alguna forma de vida enun dels planetes visitats. Llegiu la següent descripció dels deltatresos i observeuatentament els dibuixos dels extraterrestres observats:

Cal fer constar que l’aparença monstruosa d’aquests éssers, altrament amb unamica d’intel·ligència, no s’adiu amb un esperit agressiu individual. Els que vampoder recollir en la primera aproximació de la qual vaig formar part com apilot estaven força espantats.[...]

De seguida ens va xocar l’organització del cos en un sistema d’apèndixs molt curiós.Així, a l’apèndix superior (1) crec que hi tenen localitzat el sentit de la vista, l’oïda, il’olfacte. També els serveix per parlar (no se’ls entén ni un brot). I sí, senyors: notenen antenes! Els apèndixs medials (2) acaben en una colla de petits cilindresprènsils, sistema prou eficaç però rudimentari. Els apèndixs inferiors (3) són de pursuport i els cilindres corresponents estan en un lamentable estat d’atròfia. La zonamitja baixa presenta dues variants fonamentals: A i B, i ara com ara desconec si hiha altres variants. En el cas A, es tracta d’obertures per on desemboquen els residusalimenticis. En el cas B, el mateix, però amb un darrer apèndix (4) (un altre!) que,versemblantment no té altra funció que l’evacuació de residus líquids. Desconecencara com es reprodueixen i com perceben el so.

Comprenc que pot ser desagradable visualitzar aquests petits monstres, però em deca la ciència. (pàg. 86)

Esquema dels éssers intel·ligents de δ-3 (possibles humanoides)

52

− Feu una relació dels aspectes que, segons l’observador, resulten més sorprenentsd’aquestes formes de vida. Per què creieu que el sorprenen tant?

− Quan la gent va veure el monstre de Frankenstein o quan va descobrir l’homeinvisible, també va pensar, com diu aquest viatger galàctic, que la seva visió era moltdesagradable. Què tenen en comú les tres situacions? Quines diferències hi observeu?

− Deduïu a partir del text com deuen ser físicament els habitants de la galàxiaexploradora.

2.2. El viatge

El viatge possibilita la fugida dels terrícoles cap a altres mons i permet, recordant elsaventurers del segle XVIII , obrir la història a visions noves i experiències sorprenents. Ambla ciència-ficció, però, hi trobem un element nou en relació amb els relats d’aventuresclàssics, que configurarà unes condicions totalment diferents al viatge: la nau espacial.

1. Col·loqueu en el seu lloc el nom de cada una de les parts del coet:

- antena de la ràdio i del radar - esmorteïdors - dipòsits de reserves - quilla dels suports - estabilitzadors - toveres - motors - cabina de direcció - resclosa d’aire i magatzems - cambra - dipòsit de queviures - petits dipòsits d’aire, aigua, etc. - dipòsits i màquines - blindatge per a l’anti-radioactivitat - dipòsits per a la propulsió del motor auxiliar

53

Contrasteu els vostres resultats amb el dibuix de la pàgina 35 de Les aventures de Tintin.Objectiu: la lluna, que trobareu a la biblioteca d’aula.

2. En aquesta aventura de Tintin Objectiu: la lluna, el professor lliura al senyor Bàxter elplànol del coet. A partir d’aquí comença el treball de fabricació. Feu d’ajudants del senyorBàxter i, en grups de quatre, elaboreu un manual d’instruccions sobre el funcionament delcoet:

− parts del coet: descripció i funcionament,

− passos a seguir per al muntatge,

− arrencada del coet,

− manteniment de la nau (combustible, sistema de neteja, possibles reparacions, etc.).

Poseu en comú tota la feina feta pels diferents grups. Enquaderneu-la com si fos un llibred’instruccions i arxiveu-lo a la vostra biblioteca d’aula.

3. Per iniciar el viatge, cal anar ben equipat. A les vinyetes següents veieu com el capitàHaddock s’emprova l’escafandre lunar. Sembla que el vestit presenta alguna dificultat.Llegiu les imatges i ompliu les bafarades segons el que creieu que pot haver passat.Després, compareu els vostres textos amb els de les pàgines 37 i 38 del còmic d’HergéObjectiu la lluna que trobareu a la biblioteca d’aula.

55

2.3. Els robots

En els relats de ciència-ficció no poden faltar els robots i les computadores. Són símbolsdel progrés i responen al desig de l’home de crear un ser subordinat a la seva voluntat queel deslliuri de fer algunes feines. Però alhora, la seva creació porta un perill implícit: lapossibilitat que la criatura es rebel·li contra el seu creador.

1. El predecessor del robot, tot i que no va ser de metall i plàstic, va ésser el monstre creatper Mary W. Shelley. Llegiu el text següent en el qual el doctor contempla la seva creació:

Com podria explicar el que vaig sentir enfront d’aquella catàstrofe? Com podriadescriure aquell esguerro que havia creat amb tant de patiment i dedicació? Teniaun cos proporcionat i havia procurat que el seu rostre no estigués absolutamentmancat de bellesa. Bellesa! Sort d’això! La pell esblanqueïda amagava amb proufeines la vermellor dels músculs i de les artèries que hi havia al dessota. Tenia elscabells molt foscos i les dents blanques com la neu, però aquestes exuberànciesnomés accentuaven encara més la seva epidermis arrugada, aquells llavis tan primsi negrencs, i l’horror dels seus ulls vidriosos que mig es confonien amb les òrbites decolor cru terrós en les quals estaven emplaçats.

Els diferents incidents que tenen lloc al llarg d’una vida no són tan variables com elssentiments de la natura humana. Havia treballat moltíssim durant gairebé dos anysamb l’únic objectiu d’atorgar el privilegi de la vida a un cos inanimat. Peraconseguir-ho m’havia hagut de privar de repòs i salut. Ho havia desitjat amb unfervor que excedia tota moderació; però, ara que ho havia acabat, l’atractiu del meusomni es va esvair, i un fàstic i un horror insofribles es van apoderar del meu cor.Incapaç de suportar l’aspecte de l’ésser que havia creat, vaig sortir correntsd’aquella cambra, em vaig tancar a la meva habitació i vaig anar amunt i avalldurant força estona sense poder dormir. Per fi, el cansament va vèncer el neguit i emvaig estirar al llit, vestit, lluitant per trobar uns moments de pau. Tanmateix, elsmeus esforços van ser vans; vaig dormir, sí, però em van assaltar els somnis méssalvatges. (pàg. 77-78)

Mary W. Shelley, Frankenstein

− Enumereu tres adjectius que descriguin l’estat d’ànim del doctor Frankenstein.

− Quina és la causa del seu estat d’ànim?

− Per quin aspecte de la seva criatura mostra més preocupació: el físic o el mental?

− A quin gènere literari pertany la novel·la de Mary W. Shelley? Per què?

− El monstre s’haurà d’enfrontar al rebuig social. A partir de les pel·lícules que heu vistbasades en aquesta novel·la, què creieu que ho motiva, la seva maldat o la sevaanormalitat? Per què?

− Quines semblances veieu entre Frankenstein i L’home invisible?

2. Les primeres creacions de robots vencien els humans. Isaac Asimov va inventar les lleisde la robòtica, que s’implanten a la memòria del robot i formen part de la seva essència.

56

D’aquesta manera, s’assegura que un robot no pot fer cap mal a un ésser humà ni exposar-lo a cap perill.

Llegiu aquest fragment del relat “Cercle viciós” en el qual un dels protagonistes explica enquè consisteixen les lleis de la robòtica i feu les activitats següents:

La veu de Powel, a través de la ràdio, sonà tensa a l’orella de Donovan.

−Ara escolta, comencem per les Tres Lleis fonamentals de la Robòtica; les Tres Lleisque estan fixades en el més profund del cervell positrònic d’un robot. −En la foscor,els seus dits enguantats van anar marcant cada punt−. Tenim, en primer lloc: unrobot no pot mai causar dany a un ésser humà, o, per inacció seva, deixar que lipassi res de mal.

−Exacte!

−Segon −continuà Powell−: un robot ha d’obeir les ordres que li donin els éssershumans, fora dels casos en què aquestes ordres entrin en conflicte amb la PrimeraLlei.

−D’acord!

−I tercer: un robot ha de protegir la seva pròpia existència, sempre i quan això nosignifiqui entrar en conflicte amb la Primera i Segona Lleis.

−Molt bé! I ara on som?

−Exactament a l’explicació. El conflicte entre diverses lleis es resol mitjançantdiferents potencials positrònics de dins el cervell. Posem que un robot es troba enperill i que ho sap. El potencial automàtic que estableix la Tercera Llei el fa recular.Però suposa que li ordenes d’anar cap a aquell perill. En aquest cas la Segona Lleiestableix un contrapotencial més alt que no pas l’anterior, i el robot segueix lesordres posant en risc la seva existència. (pàg. 43-44)

Isaac Asimov, Jo, Robot

− Resumiu les tres lleis de la robòtica.

− Feu un rètol ben vistós amb les tres lleis i utilitzeu-lo per decorar l’espai destinat a labiblioteca d’aula.

− Per parelles, elaboreu un diàleg en el qual un personatge plantegi a un altre unasituació conflictiva i el que l’escolta estableixi el possible comportament d’un robot quesegueixi correctament les lleis. Imiteu l’estil del diàleg que heu llegit.

3. Però, com ja us heu pogut imaginar, a vegades es produeix algun error en elfuncionament dels robots. Un fet inesperat pot provocar que el seu comportament no siguiel previsible.

A “El robotet perdut”, trobem el conflicte generat per la desaparició d’un robot. Haaprofitat l’arribada d’una nau de transport amb seixanta-dos robots per amagar-se entre elsaltres (els seixanta-tres robots són completament iguals). Llegiu el fragment en el qual elscientífics intenten explicar el que ha passat:

−Si em permets, Susan −va dir Bogert en to resignat−. Passa que la Hiperbase haestat utilitzant alguns robots que no tenen tota la Primera Llei de la Robòticaimpresa al cervell.

57

−Que no la tenen impresa? −Susan Calvin es deixà anar enrera en la cadira−. Ja hoveig. Quants se n’han fet, d’aquests robots?

−Uns quants. Era una ordre del govern i no es podia violar el secret. Ningú no hopodia saber fora dels directius implicats. A tu no se t’hi va incloure, Susan. Jo novaig tenir-hi res a veure, en tot plegat.

El general el va interrompre amb un signe autoritari.

−M’agradaria aclarir aquest punt. No sabia que la Dra. Calvin desconeixia lasituació. No cal que us digui, Dra. Calvin, que sempre hi ha hagut una oposició moltforta al fet que hi hagués robots al Planeta. L’única defensa que el govern ha tingut,en aquest assumpte, contra els Fonamentalistes radicals ha estat el fet que els robotssempre s’han construït amb una Primera Llei inviolable, cosa que fa que els siguiimpossible, passi el que passi, de causar cap mal als éssers humans. Perònecessitàvem robots d’una classe diferent. Vam fer preparar, doncs, uns quants delsrobots del model NS-2, és a dir, els Néstors, amb una primera Llei modificada. Pertal de mantenir el secret, es fabriquen tots els NS-2 sense número de sèrie; aquí ensarriben robots modificats juntament amb els normals i, és clar, tots els nostres estanrigorosament impresos perquè no parlin de la seva modificació amb el personal noautoritzat.

Va mostrar un somriure de desconcert.

−Ara tot això s’ha tornat en contra nostra.

−Però heu preguntat a cada robot quin és el diferent? −demanà la Calvin seriosa−.Segur que vosaltres esteu autoritzats a fer-ho.

El general assentí.

−Cada un dels seixanta-tres robots nega haver treballat aquí, i un d’ells menteix.

−El que esteu buscant deu tenir algun tipus de desgast, oi? M’imagino que els altressón nous de fàbrica.

−El robot en qüestió va arribar fa només un mes. Aquest i els dos que acabend’arribar eren els últims que necessitàvem. No se li nota cap desgast.

Va anar fent que no lentament amb el cap, i la seva mirada mostrà un altre cop unhome turmentat. (pàg. 123-124)

Isaac Asimov, Jo, Robot

− Per què la primera llei és molt important per als detractors dels robots?

− Per què van fabricar robots sense número de sèrie?

− Argumenteu l’afirmació: Cada un dels seixanta-tres robots nega haver treballat aquí,i un d’ells menteix.

− Enumereu tres raons per les quals creieu que han considerat necessari modificar laprimera llei en alguns robots.

Si voleu saber com acaba la història, consulteu el final del relat d’Asimov a la vostrabiblioteca de l’aula.

58

4. Asimov utilitza també com a tema dels seus relats els conflictes originats per laconvivència dels homes i els robots. Llegiu el relat “Robbie” que trobareu també a Jo,Robot:

− Quines feines encarreguen a aquest robot mainadera?

− Quin conflicte sorgeix?

− Quina relació existeix entre el robot i la protagonista?

− Com es resolt el conflicte?

5. Organitzeu un debat a l’aula sobre els beneficis i els perills de confiar algunes feines iresponsabilitats a les màquines (robots, computadores, etc.) Formeu grups de quatre.Elaboreu dues llistes: en una enumereu els avantatges de conviure amb màquines, enl’altra, feu la relació dels inconvenients.

Cada grup haurà de defensar una de les dues opinions. Escolliu aquella de la qual heuescrit més arguments. Un component de cada grup defensarà davant la resta de la classe lapostura a què heu arribat.

6. Redacteu la vostra opinió en relació amb les preguntes següents (màxim 10 línies):

− Esteu d’acord amb l’afirmació que la por que provoquen els robots, els extraterrestreso els monstres evidencia els prejudicis que sentim cap a uns éssers de constituciódiferent a la humana?

− Creieu que la por al que és diferent és una forma de racisme?

− El racisme arrenca sempre d’una por?

3. EL TEMPS

Heu vist com els relats de ciència-ficció presenten llocs i criatures fictícies. Però laconfiguració d’aquestes històries sorprenents té un altre element clau: el tractament deltemps.

Des dels relats de Verne, que implicaven una certa inclinació cap al futur fins a lesaventures situades en un temps totalment allunyat del present (cap al futur o cap al passat),trobem especulacions diverses i totes elles molt intrigants.

3.1. La mesura del temps

Us proposem la lectura de dos fragments corresponents a plantejaments diferents sobre lespossibilitats del pas del temps.

1. Carles Riba traduí el conte d’Edgar Allan Poe Una davallada al Maelström en el quals’explica una aventura en el mar que durà sis hores i que va causar l’envelliment sobtat deljove protagonista. Llegiu-ne els fragments següents:

Havíem arribat al cim de la roca més elevada. Durant uns quants minuts, aquell vellsemblà massa exhaurit per a parlar.

59

−No fa gaire −digué a la fi− jo us hauria pogut guiar per aquesta ruta, igual que elmés jove dels meus fills; però, cosa de tres anys enrera, em succeí una aventura commai no n’ha succeïda a cap home mortal −o almenys com cap home no hi hasobreviscut per a contar-la−, i sis hores de terror mortal que hi vaig sofrir m’hanromput el cos i l’ànima. Em creieu molt vell, però no ho sóc. N’hi hagué prou ambun sol dia per a fer tornar blancs aquests cabells, negres com l’atzabeja, per aafeblir-me els membres i per a afluixar-me els nervis, fins al punt que tremolo pelmés petit esforç i m’esglaio per una ombra. ¿Sabeu que a penes puc guaitar perdamunt d’aquest petit morrot sense que em rodi el cap? (pàg. 95-96)

[...] Quan ve la marea, el corrent es llança per l’espai comprès entre Lofoden iMoskoe amb una tumultuosa rapidesa; però el braol del seu impetuós reflux és apenes igualat per les més clamoroses i més terribles cataractes, sentint-se’n la fressaa unes quantes llegües lluny; i els vòrtexs o olles són d’una tal extensió i d’una talprofunditat, que, si un vaixell entra dins l’abast de la seva atracció, ésinevitablement absorbit i arrossegat al fons i allí rebatut a trossos contra les roques;i quan l’aigua remet, els fragments són engegats de nou a la superfície. Però aquestsintervals de tranquil·litat tenen lloc només al tomb del flux i del reflux, en temps decalma, i no duren sinó un quart d’hora: després la violència retorna gradualment.(pàg. 101)

− Quines característiques físiques mostra el protagonista que ens fan pensar que és vell?

− Quan de temps va durar la seva aventura a les aigües del Maeström?

− Què passava quan un vaixell queia en el remolí?

2. El tema d’aquest remolí situat a les costes de Noruega serà utilitzat posteriorment perVerne a Vint mil llegües de viatge submarí. Llegiu en veu alta les descripcions de J. Verne(pàg. 469 a 472) i d’ Edgar A. Poe (pàg. 107 a 111) i feu de crítics literaris. Valoreu els dosestils per explicar un fet semblant: una embarcació és engolida pel remolí. Quin relat us haagradat més? Per què?

3. Pere Calders ens ofereix en el seu conte Pista fantasmal la història d’un home queavança en el temps retrocedint cap a la seva infantesa. Llegiu la reflexió inicial que fa elprotagonista:

Puc avançar, això no obstant, que hem sofert un error en la mesura del temps. Eltemps no es mesura. Hores, dies, setmanes, mesos i anys són una ficció lainconsciència de la qual proclamo des d’ara, al costat de les clares intel·ligènciesque fins aquí i abans que jo han coincidit amb mi.

Heus ací, embrionàriament, el punt de partida dels meus pressentiments: succeeixenen el món fets que no haurien d’ocórrer fins en un futur més o menys llunyà, otrobem en la història buits inexplicables, de canvis de règim o d’ajornaments de talo tal guerra, que no esclata al moment que hom havia previst, per haver-seesdevingut abans en una altra banda, o per esperar a fer-ho uns quants anysdesprés, a desgrat de totes les previsions del món.

O bé registrareu per sempre en la vostra memòria una imatge, un fet banal que através dels anys es mantindrà fresc en vosaltres, passant per sobre de fets mésimportants i imatges més vives d’ahir mateix. (pàg. 69)

60

− Enumereu les afirmacions que són contràries als principis del funcionament del tempstal i com l’entenem actualment.

− Quins arguments cita per demostrar les seves afirmacions?

− Citeu altres obres de ciència-ficció en les quals el protagonista també pateixi unenvelliment o rejoveniment sorprenent. En aquests casos, quines són les causes?

3.2. La paradoxa temporal

1. La paradoxa temporal suposa que una modificació feta en el passat pot canviar elpresent i el futur. Rellegiu el relat de Ray Bradbury “El so d’un tro” que trobareu al llibred’A. Munné-Jordà Temps al temps a la biblioteca d’aula.

2. Els protagonistes viatgen a l’època dels dinosaures a través de la màquina del temps perrealitzar-hi un safari. Llegiu el fragment següent, en el qual s’estableixen les normes quecal respectar. Subratlleu-les:

−Com sabrem a quins animals podrem disparar?

−Són marcats amb pintura vermella −digué Travis−. Avui, abans del nostre viatge,hem enviat Lesperance aquí a baix amb la Màquina. Ha vingut a aquesta època enconcret i ha seguit certs animals.

−Per estudiar-los?

−Exacte −va dir Lesperance−. Els rastrejo en el curs de tota la seva existència,observant-ne els que viuen més temps.[...] Quan trobo un que ha de morir en caure-liun arbre al damunt, o un altre que s’ha d’ofegar en una clota de quitrà, prenc notade l’hora, del minut, i del segon exactes, i disparo una bomba de pintura que li deixauna taca vermella al costat. No podem confondre’l. Aleshores faig lligar la nostraarribada al Passat amb el fet de trobar el Monstre dos minuts abans que esprodueixi la mort que de tota manera s’esdevindria.[...]

Però si vostè ha vingut aquest matí travessant el Temps va dir Eckelscobejosament, s’ha hagut de topar amb nosaltres, amb el safari! Com ha anat?Hem tingut èxit? N’hem sortit tots ..., vius?

Travis i Lesperance es van mirar.

−Això seria una paradoxa −va dir aquest últim−. El Temps no permet aquesta menade confusió..., un home que es troba ell mateix. Quan s’esdevenen casos d’aquestaíndole, el Temps s’enretira. Com un avió quan troba una bossa d’aire. No ha notatcom la Màquina ha fet un salt just abans de deturar-nos? Érem nosaltres mateixosque passàvem de retorn al Futur. No hem vist res. No hi ha manera de dir si aquestaexpedició ha estat un èxit, si hem caçat el monstre, o si tots plegats..., inclòs vostè,senyor Eckels, hem tornat vius. (pàg. 100-101)

Ray Bradbury, El so d’un tro

3. Malgrat totes aquestes precaucions, es produeix una modificació imprevista del passat:trepitgen una papallona. Quines conseqüències pot tenir per a la Humanitat aquestaalteració del passat?

61

4. Creieu que la modificació de l’entorn per l’extinció d’una espècie animal té alguna basecientífica? Busqueu informació en els vostres llibres de ciències naturals sobre elsecosistemes. Argumenteu la vostra opinió i poseu-ne algun exemple.

5. Harry Harrison, un autor de ciència-ficció, va imaginar com podria ser el món si elsdinosaures haguessin sobreviscut i haguessin evolucionat fins a esdevenir l’espèciedominant del planeta. La seva trobada amb els humans salvatges i les diferències entre lesdues espècies intel·ligents que lluiten del mateix espai vital donen lloc a un seguit deconflictes fascinants.

Escriviu un relat curt en el qual s’expliqui una situació causada per la modificació d’unelement important en l’evolució de la nostra civilització.

6. La proximitat de l’any 2000 provoca diverses reflexions. Llegiu els següents articlesd’opinió i escolliu-ne un. Resumiu-ne el contingut en un paràgraf i exposeu la vostraopinió sobre el tema tractat:

AVUI

DIUMENGE, 6 D’ABRIL DE 1997

PEL BROC GROS

JOAN OLIVER

________ ________

*

1000 per al 2000

Figura que avui és un dia important perquè falten mil dies per arribar al’any 2000. Amb aquesta excusa, hi ha tota mena de persones que esdediquen a bastir tota mena de discursos sobre el final del mil·leni.Fins i tot n’hi ha un bon grapat que han aconseguit que elssubvencionin per fer saraus psicopreparatoris per a l’efemèride.

Ha aparegut també una nova forma de pànic col·lectiu. Com quequeda poca gent disposada a creure’s que el món s’acaba, que és elque es va posar de moda fa mil anys, ara s’han inventat que tots elsordinadors del món es col·lapsaran d’aquí a mil dies. Es veu que lamanera moderna de dir que el món s’acaba és dir que ens quedaremsense ordinadors.

Hi ha també gent més civilitzada que proposa coses més raonables.Una d’aquestes propostes és llegir cada nit, a partir d’avui, un delscontes de Les mil i una nits. I així, suaument, com qui no vol la cosa,exhaurirem el mil·lenni i arribarem a l’any 2000 molt més tranquils imés savis. Deixem-nos de cuentos i dediquem-nos als contes.

62

4. L’HOME I LA SOCIETAT

Des de sempre l’home ha desitjat viure en condicions millors que les que estava vivint i haimaginat noves formes de vida. Així, trobem que les utopies tradicionals descriuensocietats ideals i especulen sobre les seves característiques com, per exemple, l’obraclàssica de l’humanisme: la Utopia de Thomas More.

Els autors de ciència-ficció hi afegeixen un element nou: imaginar com es pot produir elpas des de la societat actual cap a la imaginada i, alhora, com l’home haurà dedesenvolupar canvis que el permetin viure en el futur món.

Aquesta visió d’una societat canviant en oposició a l’antiga concepció estàtica va ésserpossible, sobretot, per l’efecte del darwinisme i el concepte d’evolució.

1. Pregunteu a l’avantpassat més gran de la vostra família si, quan tenia la vostra edat,imaginava el seu futur tal i com ha estat. Hi ha algun aspecte de la seva vida o de lasocietat que hauria volgut que fos d’una altra manera? Redacteu vosaltres les sevesopinions en un escrit que comenci així:

“El meu .................................. quan era jove imaginava que ...”

2. Busqueu informació a la GEC i als vostres llibres d’història sobre què és una utopia.Citeu tres obres utòpiques que formin part de la nostra cultura. Per exemple: Thomas Moreal seu llibre Utopia descriu una societat ideal i imaginària, alhora que critica la societat delseu temps.

3. Formuleu tres afirmacions que actualment són considerades una utopia. Per exemple:“El vehicles de la societat del futur funcionaran amb un combustible no contaminant.”

4. En grups de tres, informeu-vos sobre les aportacions científiques de Mendel i Darwin,dues personalitats que van revolucionar el concepte de l’home en el segle XIX :

− Johann Mendel (1822-1884) i les lleis de Mendel,

− Charles Robert Darwin (1809-1882) i la teoria de l’evolució.

5. Quan els autors de ciència-ficció han imaginat la societat del futur, han adoptat actitudsdiferents. Simplificant, podríem dir que uns ofereixen una visió de futur optimista i altres,pessimista.

Escolliu un company que llegeixi en veu alta les darreres pàgines del Mecanoscrit delsegon origen (pàg. 150 a 152) i organitzeu un debat a l’aula sobre si Manuel de Pedrolo hareflectit en la seva novel·la una actitud positiva o negativa del futur de la Humanitat.

6. Llegiu aquesta descripció d’una ciutat del futur, en la qual els éssers humans viuen enunes condicions sorprenents:

63

El món era tot horitzó. Res més. Sense ombres. No hi havia ni altures ni profunditats,així que, excepció feta dels humans, que conservaven les proporcions primitives, idels cucs de terra, rodons i allargats, i més grossos, però amb la pell resseca, el noui revolucionari sistema de mides havia suprimit tota referència a l’altura i, fins i tot,al volum. En canvi, els científics començaren a donar un lloc de privilegi aconceptes com llargària i amplada fins a declarar-los els únics útils per a la ciència.

Per als habitants de Rellós, la ciutat −cases, carrers, places, monuments− ni tan solsera un record més o menys llunyà, ja que per a ells, des de tota la vida −centenarsd’anys, contra els quals ja no hi podia aclarir res la prova del carboni− no hi haviamés habitatge que les galeries subterrànies, quilòmetres i quilòmetres de túnelsexcavats sota la superfície plana de la terra, seguint un sentit paral·lel a la capa desorra i pols. Per necessitats de supervivència, se’ls havia anat transformant elmetabolisme, malgrat que el cos en mantenia la verticalitat, i els costums havienexperimentat canvis essencials. Els vespres, quan la fosca s’havia possessionat de laimmensitat de Rellós, els humans pujaven a la superfície per uns canalsd’emergència que, durant les hores de llum, romanien tapats per llambordesperfectament ajustades, de manera que no s’hi filtrava ni el més mínim raig de sol.En sortien perquè necessitaven la humitat de la nit per a sobreviure i perquè, a més,dedicaven les hores de llum a dormir i a alimentar-se de la terra que els anavaproporcionant l’excavació contínua de noves galeries. (pàg. 190-191)

Ofèlia Dracs, Rellós,2084

− Quins canvis fisiològics ha sofert l’home en aquesta ciutat futurista?

− Digueu quines de les causes següents creieu que ho poden haver provocat: la invasiódels extraterrestres, una força aliena a la Terra, la pròpia evolució natural de l’home,factors interns de maltractament ecològic... Raoneu la resposta i justifiqueu-la amb citesdel text.

7. Llegir suposa invitar la nostra imaginació a crear mons individuals. Encara quel’escriptor descrigui un paisatge o un personatge, cada lector imagina una realitat ambmatisos diferents. Comproveu-ho vosaltres mateixos:

− Dibuixeu un paisatge del futur a partir de la descripció de dos lectures que ja heu fet:

− la ciutat de Rellós, descrita per Ofèlia Dracs a Rellós,2084,

− un dels paisatges descrits per Manuel de Pedrolo al Mecanoscrit del segon origen.

− Decoreu la vostra biblioteca d’aula amb un mural amb fragments d’aquestes novel·lesi els vostres dibuixos, de manera que es vegi la correspondència entre els uns i elsaltres.

8. Amb l’evolució del gènere de ciència-ficció, a més a més del tipus de relat en el qual lesdesgràcies o les grans evolucions vénen de fora (ja sigui per l’existència de mons aliens,invasions diverses, ja per éssers insòlits procedent de galàxies allunyades), sorgeixenautors que plantegen el futur com a conseqüència d’accions provocades pels mateixoshabitants de la Terra.

64

La pregunta pròpia des de l’origen del gènere (Què passaria si...?) que tantes fantasiesfuturibles genera, també comporta una reflexió sobre les pròpies accions en el present. Feuvosaltres prediccions sobre el futur a partir del present que viviu:

Redacteu individualment una llista de deu canvis que creieu que hi haurà al món en elspròxims cinquanta anys sobre algun dels temes següents: educació, tecnologia, política,moda, esport, biologia, o medicina. Per exemple:

− s’estudiarà des de casa amb ordinadors,

− portarem vestits fets d’un teixit adaptable a la temperatura de l’ambient,

− la mitjana d’edat de la gent serà de 120 anys,

− l’energia solar serà la més utilitzada.

Formeu grups de quatre. Poseu en comú les vostres prediccions i escolliu les cinc queconsidereu més interessants.

Reviseu la vostra feina. Recordeu que no podeu donar-la per acabada fins que totes lesrespostes siguin afirmatives:

Sí No

Hem posat els verbs en futur?

Hem basat les prediccions en fets reals?

Hem explicat quins canvis (científics, socials i polítics) s’haurien deproduir perquè la predicció esdevingui possible?

Un representant de cada grup argumenta oralment davant la resta de la classe l’elecció queheu fet.

9. La societat evoluciona, però aquesta evolució no és sinó la suma de totes les evolucionsindividuals. Us proposem viatjar cap al passat i pensar en les coses bones o no tan bonesque han marcat la vostra història personal:

Imagineu què hauria pogut passar si s’hagués modificat algun fet del vostre passat.Escriviu deu frases del tipus:

− Si no hagués continuat la meva col·lecció de segells, ara no podria presumir detenir-ne tants, o bé

− Si no hagués vingut a aquesta escola, ara no tindria els amics que tinc.

Seguiu l’estructura:

Si (no) + participi passat ......................, ara (no) + ..............................

10. Conèixer la història ens permet valorar els canvis soferts al llarg dels segles i compararl’actualitat amb èpoques anteriors. Alhora, pensar en el futur de la Humanitat comportacontrastar el present amb una suposició de futur.

65

Fixeu-vos en els quadres que hi ha a continuació. Per parelles, completeu-los amb realitatsd’avui que considereu positives o negatives i formuleu les corresponents suposicions cap alfutur:

Realitat actual Possible evolució positiva o negativa

El món

Hi ha un altnivell decontaminació del’aire.

S’inventa unmotor nocontaminant ide cost moltbaix.

Importantdisminució de lesmalaltiesrespiratòries.

Catalunya

La mevapoblació

Actualment hiviuen uns ......habitants.

La mevafeina

Sóc estudiant. Hauré treballaten diversesbasesinterplanetàries.

Es durà a termeun projecteespacialdissenyat per mi.

La mevafamília

Altresaspectes dela mevasituaciópersonal

Avui D’aquí 15anys

Durant lameva vida

Durant la vidadels meus fills

11. Dels tres primers apartats (el món, Catalunya i la meva població) escolliu una de lesevolucions negatives que heu treballat a l’exercici anterior i enumereu quatre mesures quecregueu que podrien aturar el desastre.

66

12. De tots els temes tractats, escolliu-ne un que us preocupi a tots i organitzeu un debat al’aula. Exposeu els vostres arguments amb fermesa, poseu exemples del que esteu dient,però també escolteu el que els altres us diuen.

13. En Daniel Martínez va ésser un dels guanyadors del concurs “El gust per la lectura1996” amb un còmic de ciència-ficció a partir d’una adaptació del poema XXVI de SalvadorEspriu. Busqueu a la vostra biblioteca d’aula la publicació corresponent dels treballsguanyadors i llegiu l’esmentat còmic (pàg. 123-132).

Analitzeu la situació futurista que s’hi descriu i feu-ne un resum (màxim 10 línies) seguintels punts següents: medi ambient, relacions familiars i actituds del noi.

IV. EL CLUB DE LECTURA

67

Heu llegits relats curts i fragments de novel·les de ciència-ficció. Ara us proposem de llegircadascun de vosaltres un llibre sencer.

Formeu grups de quatre alumnes. Cada grup ha de triar una de les lectures següents, demanera que les tres lectures siguin llegides per algun grup:

Lior, de Núria Pradas

Calidoscopi de l'aigua i del sol, de Joaquim Carbó

L'esquelet de la balena, de David Cirici

Segons el llibre triat us direu:

Grup Lior

Grup Calidoscopi

Grup Balena

Tots el grups tindreu el mateix objectiu de lectura, és a dir, haureu de llegir un llibrediferent, però en treballareu els mateixos aspectes. Després, n'haureu de fer el traspàs alsvostres companys. També us hem preparat exercicis per a cada llibre de manera que usajudin abans, durant i després de la lectura.

Quan hagueu acabat de llegir el llibre i n'hagueu fet els exercicis corresponents, sobre lalectura, l'haureu de presentar als vostres companys. Heu de tenir en compte que ells nol'han llegit, per tant, heu de fer una presentació atraient (visual, sonora, tàctil, gustativa,olfactiva) de manera que els engresqui a llegir-lo. Potser hi ha algun altre grup que tambéha llegit el vostre llibre; llavors heu de valorar qui n’ha fet la presentació més motivadora.

Podeu fer una presentació seriosa, espectacular, divertida, teatral... Per exemple, podeuacompanyar una explicació oral amb una música de fons.

Us suggerim una llista d'activitats, però també en podeu crear d'altres. Feu-ne, com amàxim, tres:

1. Presentació de l'autor del llibre

Feu una de les activitats següents:

a) Investigueu sobre la seva biografia i bibliografia. Si és possible, aconseguiu algunaentrevista ja publicada o penseu quines preguntes li faríeu en cas que hi poguéssiuparlar.

b) Elaboreu una llista amb la relació de llibres (que hi ha a la biblioteca d'aula, delcentre o del barri) de l'autor, per tal de facilitar-ne la lectura. Recomaneu-ne algun quehagueu llegit.

2. Presentació de l'obra


a) Doneu a conèixer alguna de les característiques externes del llibre:

68

autor títol

editorial col·lecció

nombre de pàgines capítols o parts

dedicatòria introducció, epíleg...

informació de la contraportada tipus de lletra

il·lustracions

b) Feu-ne la fitxa bibliogràfica, de manera que després pugui quedar catalogada a labiblioteca d'aula o del centre.

c) Feu una exposició mural sobre el llibre (lloc on passa l'acció, personatges principals,temps en què transcorre l'acció, algun esdeveniment) a base d'il·lustracions i còpia defragments significatius.

d) Expliqueu alguna característica d'un personatge (podeu fer veure que sou elpersonatge o un altre personatge que l'explica), el temps de la narració, el lloc on passal'acció, etc.

e) Llegiu en veu alta algun fragment de l'obra (no trieu fragments que revelin eldesenllaç de l'argument). També el podeu escenificar.

f) Convideu els lectors a esbrinar algun aspecte enigmàtic de l'argument. Podeuproposar algunes preguntes perquè responguin mentre llegeixen el text.

g) Expliqueu quins aspectes us han agradat més i quins us han agradat menys de lanovel·la. Quines expectatives de lectura teníeu abans de llegir-lo? Què en penseu unavegada n'heu acabat la lectura? Heu variat molt les vostres hipòtesis lectores? Hi haalgun aspecte de la novel·la que destacaríeu perquè us ha sorprès?

3. Elaboreu-ne un resum

Redacteu, individualment, un resum sobre l'argument de la novel·la (entre 10 i 20 líniesaproximadament). Després, llegiu-lo als vostres companys de grup i escolliu-ne el millor.El quadre següent us ajudarà a opinar sobre les vostres produccions i les dels companys:

No Sí

Hi ha equilibri entre la presentació, el nus i el desenllaç de la història

Hi apareixen els personatges principals i els secundaris

S'explica on i quan passa l'acció

El temps narratiu és coherent (no canvia de present a passat, etc.)

No hi ha buits importants d'informació

No es repeteixen idees

S'utilitzen fórmules diferents per a esmentar un mateix personatge,objecte... (el noi, ell, en Lior, l'estudiant, etc.)

69

4. Analitzeu-ne les característiques

Després d'haver treballar els apartats II i III del dossier, analitzeu les característiques delgènere de ciència-ficció:

a) Llegiu el quadre següent i marqueu amb una creu si les frases defineixen els aspectesque caracteritzen una novel·la d’aquest gènere:

Sí No

Hi ha esdeveniments màgics que resolen o compliquen la història

Els esdeveniments passen en el futur, sobre una base possible delpresent

Hi intervenen éssers fantàstics, sobrenaturals, etc.

Els avenços científics poden ser el resultat d'una evolució delsdescobriments actuals

La història argumenta l'actuació dels personatges o l'aplicació de lesnoves tecnologies al món

Hi ha almenys una idea especulativa

L'acció transcorre en uns espais completament imaginaris, fantàstics

b) Argumenteu per què considereu que la novel·la pertany al gènere de ciència-ficció.Poseu-ne alguns exemples.

5. Opineu sobre la lectura


a) Puntueu els aspectes següents del 0 al 3 (de menys a més interès):

0 1 2 3

La idea inicial de la història

El desenvolupament de la trama

El final de la història

Els diàlegs dels personatges

La descripció dels sentiments, llocs, personatges

El llenguatge de la novel·la

El temps de la novel·la

El lloc on passa l'acció

70

Puntuació global

b) Aneu a la biblioteca i llegiu diferents ressenyes bibliogràfiques publicades a lescontraportades dels llibres o en diaris i revistes de literatura infantil i juvenil (CavallFort, Tretzevents, Avui, Faristol, etc.). Escriviu una ressenya bibliogràfica (d'unes 10línies aproximadament) sobre la novel·la, amb la intenció que es publiqui a la revistadel centre o que s'exposi al taulell de les novetats de la vostra biblioteca.

c) Escriviu una crítica sobre la novel·la (entre 10 i 15 línies). Heu d'argumentar lesvostres opinions i intentar comparar-les amb la d'altres crítics, escriptors o lectors.

6. Investigueu sobre un tema científic de la novel·la

Tot el grup, investigueu sobre un tema de la novel·la que heu llegit. Aneu a la biblioteca ibusqueu informació. Feu un treball monogràfic sobre el tema (entre cinc i deu fulls). Heude tenir en compte el mètode de treball:

a) Planificació

b) Recull de dades: enciclopèdies, llibres de text, llibres de consulta, revistesespecialitzades, entrevistes amb tècnics o especialistes...

c) Elaboració de dades.

d) Redacció del treball

També heu de seguir les indicacions pel que fa a les parts del treball:

a) Portadab) Títol del treballc) Introducció o pròlegd) Cos centrale) Conclusionsf) Notesg) Índexh) Bibliografiai) Annexos

Temes a investigar

Grup Lior

Els habitants de BZ-322 viuen d'esquenes al mar, que anomenen zona aquosa letalmentcontaminant. Lior i els seus amics dissidents volen començar una nova vida,s'estableixen en diferents illes i viuen del que els proporciona la natura.

Tenint en compte l'alt grau de contaminació que pateixen els mars i els oceansactualment, la hipòtesi de la novel·la podria esdevenir possible.

Quines mesures s'haurien d'haver adoptat per poder recuperar la riquesa marina i que elsdissidents poguessin viure plenament del mar?

71

Grup Calidoscopi

L'Artemi gran té molt clar que l'energia solar és una energia neta, és a dir, que nopol.lueix; molt més barata d'obtenir i que no s'esgota mai. Busqueu informació quecorrobori les hipòtesis de l'Artemi i poseu algun exemple del funcionament dels aparellsque s'alimenten d'energia solar.

Grup Balena

Les màquines organitzaven la vida dels nois que vivien a l'institut. Cada matí elsdonaven una tovallola neta i sabó, es trobaven l'esmorzar a taula i una brigada de robotsnetejava les habitacions. David Cirici s'imagina el futur de les feines de la llar. Trieuuna feina de casa (cuinar, rentar roba, fregar els plats, planxar, etc.) Després,investigueu com es feia aquesta feina fa un segle i expliqueu-ne l'evolució fins al'actualitat.

Tots els grups heu de tenir en compte els aspectes que el professor avaluarà del vostretreball. Poseu una creu si el vostre treball té en compte o no els aspectes del quadresegüent:

Sí No

L'extensió del treball és l'adequada

La informació és clara i precisa

La informació extreta de les diferents fonts s'ha reelaborat

Heu tingut en compte la presentació (ortografia, compaginació, tipus de lletra,etc.)

Heu col·laborat tots els components del grup

7. Activitats complementàries

Alguns lectors de ciència-ficció completen la seva afecció amb activitats al voltant delgènere com l'edició de revistes, els contactes entre afeccionats i amb els seus autorspreferits...

A diferents països (Estats Units, Gran Bretanya, Austràlia…) el conjunt d'activitats iambient al voltant de la literatura de ciència-ficció és conegut pel nom de “Fandom”(derivat de l'anglès “FAN KINGDOM” o regne de l'afeccionat ). El grup més famós es vaformar a Nova York amb el nom de “futurians”, els components del qual pensaven que unbon afeccionat ha de mirar sempre cap al futur.

Vosaltres també podeu formar el vostre grup d'afeccionats dins del món del “Fandom”.Poseu un nom al vostre grup de lectura relacionat amb el món de la ciència-ficció iredacteu en un full els objectius del grup.

Realitzeu una de les activitats següents:

a) Creeu una secció sobre ciència-ficció dins de la revista del centre. Col·laboreu-hiaportant notícies al voltant d’aquest tema, crítiques i comentaris d'obres de ciència-

72

ficció, informació general sobre les característiques del vostre grup, informació per arecaptar nous afeccionats, relats curts escrits per vosaltres, divulgació de novesnovel·les, divulgació de notícies que tinguin un alt grau de futurisme, etc.

b) Organitzeu i convoqueu una trobada d'afeccionats a la ciència-ficció a la bibliotecadel centre (també podeu posar-vos en contacte amb altres centres que hagin llegit itreballat novel·les de ciència-ficció). A continuació us proposem activitats quedinamitzin la trobada; vosaltres en podeu pensar d'altres:

− Obriu el servei de préstec de la vostra biblioteca d’aula a la resta del centre durant unasetmana.

− Doneu a conèixer la ciència-ficció a altres classes.

− Taula rodona sobre una obra, escriptor, tema, personatge o pel·lícula de ciència-ficció.

− Concurs literari de relats curts de ciència-ficció.

− Concurs de còmics, il·lustracions, disfresses de personatges que apareguin anovel·les de ciència-ficció.

− Concurs d'objectes del futur amb la presentació del projecte en el qual s'expliqui elfuncionament i utilitat de l'objecte.

− Exposició d'articles de la secció de ciència-ficció de la revista del vostre centre ode centres diferents.

− Dinar de ciència-ficció (podeu fer menjar de formes, gustos i colors diferents).

− Cinema Fòrum d'una pel·lícula de ciència-ficció.

− Audició de fragments de novel·les de ciència-ficció.

− Exposició en relació amb les biografies d’autors de ciència-ficció.

− Xerrada-col·loqui sobre temes relacionats amb la ciència-ficció: l’ecologia, lesnoves tecnologies, les societats futures, l’evolució de les llengües al món…

A l'aula d'informàtica, prepareu la propaganda de la trobada i penseu en la seva distribució.Elaboreu díptics o cartells informatius sobre el lloc, l'horari i l'activitat que es desenvolupa.Utilitzeu eslògans i il·lustracions atraients, així captareu l'atenció dels companys icompanyes.

73

V. LIOR

75

GRUP LIOR

Quan acabeu de llegir la novel·la Lior, de Núria Pradas, i fet les activitats d’aquest apartat,elaboreu un dossier sobre el llibre de manera que pugui ser consultat pels futurs lectors a labiblioteca del centre. El podeu realitzar a partir de la informació recollida a través de lesactivitats.

1. ABANS DE LLEGIR

La informació que podeu obtenir del llibre abans de llegir us pot ajudar a entendre millor lanovel·la. Les activitats que hi ha a continuació us ajudaran a conèixer-ne millor elcontingut.

1. Fixeu-vos en el dibuix de la portada i en els dibuixos de cadascuna de les parts del llibre.On i quan creieu que passa l'acció? Per què? Hi ha diferència entre els dibuixos de laprimera part i els de la segona? Per què?

2. Llegiu el fragment següent:

−No, amic meu, tu vas fer allò que et va semblar correcte. Però has reaccionatdavant el que és dolent. Jo sabia que en tu hi vivia un home, no un atleta o un robotcom en els altres. Ara, has d'anar a trobar els altres homes i has d'aprendre-ho itransmetre-ho tot..., tot allò..., tot allò que formava part de la vida dels homes..., delshomes lliures. (pàg. 37)

− Escriviu tres diferències possibles entre un home i un robot. Argumenteu-les oralmentals vostres companys.

3. Llegiu aquests missatges:

FES ESPORT. L'ESPORT FORMA EL TEU COS I T'IMPEDEIX DEPENSAR

FENT ESPORT MAI NO TINDRÀS PROBLEMES (pàg. 136)

− Esteu d'acord amb el seu contingut?

− Qui creieu que els pot haver redactat? Amb quina finalitat?

4. Heu llegit El Petit Príncep d'Antoine de Saint-Exupéry? Si no ho heu fet, us enrecomanem la lectura. Llegiu-ne el fragment següent:

“Però va succeir que el petit príncep, després d'haver caminat llarg temps per lasorra, les pedres i les neus, va descobrir a la fi un camí. I tots els camins menen capa l'home”.

−Per què sempre em llegeixes “El Petit Príncep”? És que no queda cap altre llibredel passat?

En Creek no va poder estalviar una sonora riallada.

76

−I és clar que en queden. Tots aquells llibres que els nostres han pogut salvar de ladestrucció. Primer els van guardar fidelment a la seva memòria, com joies contra lesquals res no podia el foc destructor del nou món. Després els van anar guardant enpetites fitxes magnètiques com aquestes i els van anar escampant arreu. D'això famolts, molts anys. Segles. (pàg. 55)

− Què ha pogut passar a la Terra perquè hagi hagut la destrucció?

− Per què és tan important que els llibres es salvin?

5. Busqueu informació sobre els escriptors següents: William Shakespeare i K.P. Kavafis.

6. Elaboreu la fitxa bibliogràfica del llibre.

2. MENTRE LLEGIU

Quan llegiu rebeu informació que contrasteu amb la informació prèvia que teníeu sobre untema. Us pregunteu: Què passa? Per què passa? Com passa? etc. i mentre llegiu resoleu elsdubtes i obteniu informació nova.

1. Mentre llegiu la primera part del llibre, tingueu present les preguntes que haureu derespondre en acabar:

− Què feia en Lior un dia qualsevol?− Quina era la feina del tutor?− Quan s'enviava algú a un camp de reeducació?− Què és el que fa despertar els sentiments d'en Lior?− Què opines de l'actitud de l'Aya al capítol 5?− Per què creus que Lior compara la vida dels dissidents a la d'en Robinson Crusoe(pàg. 75)?

2. Abans d'iniciar la lectura de la segona part, formuleu tres preguntes o tres hipòtesissobre com continuarà la història (heu de tenir en compte la informació rebuda fins ara).Exemple: “Els habitants de BZ-322 localitzen l'illa dels dissidents.”

En acabar la segona part del llibre, reviseu les respostes d'aquest exercici. Si comproveuque les hipòtesis formulades o les preguntes fetes no s'ajusten a la lectura, pot ser quel'autora hagi triat un altre desenllaç per a la història o que no hàgiu tingut en compte totsels elements narratius de la primera part. Si les vostres hipòtesis coincideixen bastant ambla història narrada a la segona part, vol dir que heu coincidit amb l'objectiu d'escriptura del'autora.

3. Mentre en llegiu la segona part, tingueu presents les preguntes que haureu de respondreen acabar:

− Quan temps ha passat entre la primera i la segona part?− Què suposa l'adaptació d'en Lior al nou món?− Com neixen els nens a BZ-322? i al món en llibertat?− En què consisteix "la gran prova"?− Per què creus que Petit pren la iniciativa durant la missió?− Quins projectes té Lior per al futur?

77

3. DESPRÉS DE LLEGIR

A continuació us proposem activitats que us conviden a reflexionar sobre el contingut de lanovel·la o a endinsar-vos en el món de la ciència-ficció.

1. Escriviu tres elements que defineixin aquesta novel·la com una novel·la de ciència-ficció.

2. Els habitants de BZ-322 es desplacen, es vesteixen, mengen amb transportadorsfotònics, vestit reglamentari antipol·lució, aliments microprocessats. L'autora no ensdescriu cap d'aquests elements, de manera que cada lector els imagina d'una maneradiferent. Ens agradaria saber com ho heu fet vosaltres. Trieu-ne un i completeu el quadrecorresponent:

Transportador fotònic (pàg. 7) Vestit reglamentari antipol·lució (pàg. 7)

Aliments microprocessats (pàg.8) Intercomunicador urbà (pàg. 17)

Botó de reconeixement digital (pàg.30) Pistoles làser (pàg. 139)

Element: Dibuix

Descripció física (forma, material...):

Instruccions d'ús:

Utilitat (qui l'usa i per a què l'úsa):

3. El llenguatge és el reflex de la societat, de la manera de viure dels homes, de la sevaconcepció del món. Lior no coneix l'existència de paraules com poesia, flor, plorar, mort,llibertat; ha crescut en un món programat i sense llibertat d'expressió. Llegiu la llistasegüent i subratlleu les paraules que creieu que no existirien en el llenguatge dels habitantsde BZ-322:

estimar, transport, armes, amistat, plaer, obligació, programa, cursa, superació, flor,amor, melodia, llibre, força, descans, mare, superació, planificació, desig, dieta, cos

78

4. Per parelles, escriviu deu paraules (diferents a les de l'exercici anterior) que penseu queen Lior no coneixia quan vivia a BZ-322.

5. Formeu un grup de quatre companys i llegiu el text següent:

−Bona tarda, preciutadà Lior V12-19.314. La teva ració d'estimulant energètic és ala cambra de manipulació alimentària. Se'ns ha acabat el succedani de fruites. Etprego que em disculpis.

−He comprat aquelles delicioses begudes amb bombolles que tant t'agraden, Lior−va dir en Fidor abaixant una mica el volum els seus altaveus.

−Mmmm..., fantàstic, Fidi! Tu sí que penses en tot.

Els ulls del robot van deixar anar algunes guspires elèctriques davant el complimentde què havia estat objecte. (pàg. 10-11)

Fixeu-vos que en Fidor té un llenguatge força elaborat però, alhora, limitat. Construeixfrases curtes, sempre es dirigeix a en Lior utilitzant fórmules de cortesia i té un vocabularirelacionat amb els temes domèstics. El robot domèstic també té cura del benestar del noi acasa: abaixa el volum dels altaveus, va a comprar aliments, etc.

En Fidor-4 és el robot domèstic d'en Lior. Imagineu-vos que podeu programar el vostrerobot domèstic amb deu funcions (cada funció pot tenir com a màxim tres ordres) i 50paraules o frases. Tingueu present que pot combinar les funcions i les paraules o frases,que d'una ordre positiva sap construir-ne una de negativa, que sap conjugar els verbs, fercontraris, derivats i utilitzar nexes (conjuncions, articles, preposicions):

Funcions

0. Desperta'ns a l'hora convinguda i fes-nos el llit.

1.

2.

3.

4.

5.

6.

7.

8.

9.

10.

79

Llenguatge

1. atura’t 26.

2. no facis mal a cap ésser humà 27.

3. 28.

4. 29.

5. 30.

6. 31.

7. 32.

8. 33.

9. 34.

10. 35.

11. 36.

12. 37.

13. 38.

14. 39.

15. 40.

16. 41.

17. 42.

18. 43.

19. 44.

20. 45.

21. 46.

22. 47.

23. 48.

24. 49.

25. 50.

Poseu un nom al vostre robot.

Ara, per parelles, imagineu-vos un diàleg entre vosaltres i el vostre robot (de 10 entradesper al robot). Pot haver-hi un o més personatges. Només podeu utilitzar les funcions queabans heu programat i el robot solament pot utilitzar el llenguatge establert anteriorment.

80

Després heu de llegir el diàleg (un de vosaltres pot fer de robot) als vostres companys, queus han de valorar, posant una creu en el Sí o en el No, tenint en compte els aspectes delquadre següent:

Sí No

Heu tingut en compte les funcions i el llenguatge anteriorment programat

El contingut del diàleg és coherent (s'entén de què es parla, el contingut estàrelacionat amb les funcions domèstiques, no hi ha contradiccions)

Es reconeix cada personatge quan intervé

L'entonació de la veu és l'adequada segons el que vol dir cada personatge

El diàleg és original

5. Imagineu-vos que heu de salvar tres llibres de la destrucció. Quins llibres salvaríeu?Per què?

6. A través de la poesia, Lior aprèn a exterioritzar els seus pensaments i sentiments.Descobreix que hi ha poetes del passat que han experimentat les mateixes sensacions queell. Quan està sol repeteix els versos del poema de Kavafis:

Veus ideals, veus estimadesdels qui moriren o dels qui ja sónperduts per nosaltres com els morts... (pàg.67)

− Cadascun de vosaltres, copieu un poema d'un escriptor que us agradi especialment.Després, llegiu-lo als companys i expliqueu per què l'heu escollit.

7. Fixeu-vos en l'exemple i escriviu, individualment, cinc paraules associades a cadascundels mots següents:

mar: immensitat, repte, riquesa, força, moviment

bellesa:

amor:

primavera:

amistat:

− Ara, escriviu una estrofa utilitzant, com a mínim, cinc paraules de les anteriors. Siesteu inspirats podeu escriure tot un poema.

8. Llegiu els textos següents:

En Regor es va llançar al coll d'en Creek i el va besar. Les seves llàgrimes vanmullar la cara del tutor. Era la primera vegada en la vida que aquell home veiaplorar algú i també la primera que rebia una mostra d'afecte com aquella. Potsereren massa coses noves per a un sol dia. La pell d'en Creek va experimentar un

81

eriçament nou que ell no va saber identificar ni relacionar amb res de conegut. Elsulls se li van humitejar i una mena d'aigua li va començar a lliscar rostre avall.−Plores! −va dir en Regor, feliç. (pàg. 38)

L'Aya va callar com abatuda per un llamp. La seva mirada, però, es va enfosquir iuna guspira de ràbia i rancúnia li va travessar els ulls verds gèlids. (pàg.47)

Els fragments que heu llegit descriuen estats d'ànim, sentiments, emocions queexperimenten els personatges. En el primer fragment, es descriu com en Creek descobreixque pot manifestar exteriorment els seus sentiments plorant. En el segon, l'Aya manifestaun sentiment d'impotència davant de la situació viscuda. Entre tots, copieu fragments de lanovel·la que descriguin els sentiments següents: emoció, angoixa davant la mort, respectedavant del perill.

9. Ara us toca manifestar, a cadascun de vosaltres, els vostres sentiments davant d'unasituació determinada. Escriviu un fragment (de 5 línies com a mínim), a l'estil que ho ha fetl'autora. Trieu una de les situacions següents:

− impotència davant de la impossibilitat d'aconseguir un objectiu

− alegria d'haver trobat una persona no esperada

− sentiment davant la mort

10. Individualment, llegiu la carta següent i redacteu tres preguntes que li faríeu a la NúriaPradas sobre el contingut o sobre algun aspecte de la seva novel·la o la seva produccióliterària. D'entre totes les preguntes formulades, trieu-ne 10 i escriviu-li una cartaconvidant-la a assistir al vostre centre perquè pugueu resoldre els vostres dubtes:

Carta als lectors i les lectores

El llibre que teniu a les mans, Lior, és una història situada en el futur i que, per tant,només existeix en la meva imaginació. Segurament, i a mesura que l'aneu llegint,pensareu que la meva visió del futur és força pessimista i que si el món que esperaels vostres besnéts és com el que es descriu al llibre, n'hi haurà per llogar-hicadires. Però us equivoqueu!

Em considero una persona optimista i, sobretot, crec que tinc una gran confiança enel gènere humà. En Lior, un noi com ara vosaltres, els meus lectors, no és un granheroi, ni un supernen, ni res de l'altre món. En Lior és només (només?) un veritableésser humà que viu enmig d'un món deshumanitzat. I això és precisament el que jovolia demostrar en escriure aquest llibre (no sé si ho hauré aconseguit). Jo crec queencara que el món doni mil voltes, encara que ens caiguin al damunt totes lesdesgràcies que els més malastrucs ens van pronosticant, desgràcies naturals i de lesaltres, vull dir, encara que un bon dia ens despertem envoltats de ciutadans urbansrobotitzats i idiotitzats, encara que passi tot això, sempre persistirà l'esperit humà,l'esperit de supervivència, de superació, la capacitat de plorar i d'emocionar-se. Imentre encara en quedi un, de Lior, damunt la Terra, estarem salvats.

Escriure Lior va ser emocionant. Vaig arribar a pensar i sentir, realment, com enLior. Em vaig sentir sola enmig d'un món de soledat. Vaig deixar en Lior a punt

82

d'emprendre la gran proesa de la seva vida: salvar els humans dels ciutadansurbans. I espero, algun dia, despertar en Lior del son que dorm i animar-lo aemprendre la lluita. Aquesta serà una altra història.

Núria Pradas

11. Llegiu els textos següents:

En Lior se l'escoltava amb una mena d'admiració i sorpresa. Ell també havia tingutmolts èxits esportius, però potser mai no els havia considerat com a guerresguanyades, sinó que allò formava part de les seves obligacions; triomfaresportivament era el que havia de fer tot futur ciutadà urbà; i res més. (pàg.20)

Al Centre d'Especialització havia après, a més, una altra matèria consideradabàsica. Gràcies al psicoentrenament intensiu, en Ceerk havia aconseguit allò que tottutor de primera ha de tenir prou clar: l'abolició en el seu cor de qualsevol mena desentiment. Ell sabia que no podia sentir res per aquells nois que, fins que complissinvint anys, tindria sota la seva tutela. Els sentiments no eren solament innecessaris,sinó contraproduents socialment. No ens en donava la història antiga proves mésque suficients?

Quantes vegades allò que s'havia anomenat «amor» no havia conduït els homes a laguerra, a la destrucció? El lloc del sentiment era ocupat, en la moderna societat, peruna cosa més útil i innòcua: la responsabilitat. Responsabilitat en les feinessocialment encomanades. Responsabilitat envers els individus que calia educarsocialment. Responsabilitat. (pàg.23)

Amb un altre grup de companys que llegeixi el mateix llibre, organitzeu una sessió dedebat sobre el tema “Esport i competitivitat”.

Formeu dos grups, els qui consideren que l'esperit competitiu de l'esport és positiu i els quiconsideren que no ho és. Escolliu la figura del moderador que haurà d'establir i controlarles regles generals del debat (el temps d'intervenció dels diferents grups, la durada deldebat, fórmules de cortesia en les intervencions, etc.). També en redactarà les conclusions.

Cada grup disposarà de 10 minuts per a preparar les seves intervencions. Es poden aportarimatges, notícies i altres informacions que es creguin útils per a argumentar les opinions.Cada ponent podrà intervenir uns 30 segons.

Heu de tenir en compte els aspectes que el professor avaluarà de la vostra exposició oral:

Sí No

Heu respectat el temps de les intervencions

Heu reforçat el vostre discurs amb material complementari

Heu estat respectuosos amb les opinions dels vostres companys

El vostre discurs s'ha basat en arguments diferents

83

VI. CALIDOSCOPI DE L’AIGUA I DEL SOL

85

GRUP CALIDOSCOPI

Quan acabeu de llegir la novel·la Calidoscopi de l’aigua i del sol, de Joaquim Carbó, i fetles activitats d’aquest apartat, elaboreu un dossier sobre el llibre de manera que pugui serconsultat pels lectors a la biblioteca del centre. El podeu realitzar a partir de la informaciórecollida a través de les activitats.

1. ABANS DE LLEGIR

Quan Joaquim Carbó va escriure aquesta novel·la va pensar que els seus lectors serien noisi noies de la vostra edat i que possiblement no coneixerien algunes paraules o fets reals quehi apareixen. El “Glossari” (pàg. 181 a 193) i les “Dades culturals” (pàg. 194 a 198) uspoden ajudar a entendre millor la lectura.

Com a lectors, però, abans de llegir Calidoscopi de l’aigua i del sol, ja podeu esbrinar,anticipar algun dels aspectes de la novel·la:

1. Llegiu l’índex de la novel·la i aventureu-vos a respondre les preguntes següents:

− En quins espais es desenvolupa l’acció?

− En quin temps i en quina època transcorre la història?

− Fixeu-vos que hi ha una part del llibre que té capítols datats successivament. Quèpodeu deduir d’aquesta informació?

2. Tot fullejant el contingut de la novel·la, fixeu-vos que l’autor encapçala cada part delllibre amb uns versos de diferents poetes catalans: J.V. Foix, Miquel Martí i Pol, JacintVerdaguer i Joan Vinyoli. El contingut d’aquests versos està relacionat amb la idea centralo els fets de cadascuna. Cada un de vosaltres trieu un poeta diferent, busqueu-neinformació i copieu-ne un poema. Després, llegiu la informació i el poema als vostrescompanys. La informació bàsica que heu de trobar és la següent:

− Nom i cognoms

− Data i lloc de naixement (i de mort)

− Ofici

− Alguna obra important

− Principals característiques de la seva obra poètica

3. Per parelles, durant cinc minuts, feu una lectura selectiva del llibre i busqueu els nomspropis que hi apareixen. Després classifiqueu-los segons que siguin de persona, lloc oaltres (títols de pel·lícules, marques de cotxe…):

Persona Lloc Altres

86

Compareu la vostra llista amb la dels vostres companys. Qui ha trobat més noms propisdiferents? Quins creieu que deuen ser els personatges principals de la història? Quinscreieu que són els escenaris on passa la història?

4. A vegades entreu en una llibreria i decidiu comprar una novel·la perquè heu llegit altresllibres de la mateixa col·lecció. Això vol dir que us heu fixat en les indicis externs delllibre que heu escollit. Ara fixeu-vos en la portada del que llegireu i contesteu lespreguntes que hi ha a continuació:

1. autor

2. títol

3. il·lustració

4. fragment

5. col·lecció

1. Autor: Qui és Joaquim Carbó? Heu llegit alguna altra novel·la seva? Si ho heu fet,us ha agradat? Per què?

2. Títol: Què és un calidoscopi?

3. Il·lustració: Què us suggereix la il·lustració?

4. Fragment: Heu llegit altres llibres d’aquesta col·lecció? Si ho heu fet, us hanagradat? Per què?

87

5. Durant deu minuts, ordeneu individualment les síl·labes de les paraules següents i, uncop fet, busqueu al diccionari el significat dels mots que no conegueu. Qui de vosaltresn’ha ordenat més? Quines paraules són noves per a vosaltres? Si hi ha més d’un significatper mot, anoteu-lo i, mentre llegiu, decidiu quin li correspon en funció del context. Entrobareu la solució al final de l’apartat:

1. puradedora 8. qüentsdelin 15. cronogilòca

……………… ……………….. …………………

2. cessiopronàries 9. nesmiandrò 16. carmentes

………………… ……………….. ……………….

3. gostcon 10. riavesiga 17. malàfivem

…………….. ………………… …………………

4. morailno 11. consflas 18. pasmunsatanyes

…………… ……………… ……………………..

5. dobsa 12. zaragat 19. tamelisbome

………… …………….. …………………….

6. creïinble 13. tamnabodari 20. daxenfat

…………… ………………… ……………..

7. qüènseciescon 14. binesbo

………………… ……………..

6. A la novel·la es tracten diferents temes. Durant 15 minuts escriviu una llista de paraulesque corresponguin a conceptes que sapigueu sobre els temes següents. Quan acabeu dellegir el llibre, torneu a fer aquests exercicis. En aquest cas, escriviu els conceptes nousque heu après amb la lectura de l’obra. Quina nova informació us ha aportat el text?

Què sabem sobre: Abans de llegir Després llegir

L’energia nuclear

L’energia solar

Les herbes remeieres

Els poders totalitaris

88

7. Amb els exercicis anteriors heu obtingut informació sobre el llibre abans de llegir-lo.Ara us animem a llegir-ne el fragment següent i intentar anticipar alguns dels aspectes dela novel·la:

I la Lola, pensativa, va deixar anar, abans d’enfilar el darrer revolt per arribar alCim Pelut:

−Potser tens raó, però no voldria ser pessimista. Si més no, aconseguim crear unaconvivència com cal, haurem tingut l’oportunitat de començar de nou. Serà culpanostra, de la nostra generació, si no ens en sortim. Ara estem en aquella situació quede vegades havíem demanat absurdament: tornar a néixer amb l’experiènciaacumulada. I la Letes va sentenciar, mentre s’ajustava la caputxa de l’impermeable:

−Tens raó! Si no ens en sortim, serà culpa nostra. (pàg. 129)

− Escriviu entre cinc i deu frases tot especulant sobre aspectes de l’argument de lanovel·la (exemple: “Els protagonistes de la història són nois i noies joves.”).

2. MENTRE LLEGIU

El lector, mentre llegeix un llibre, centra la seva atenció en un o altre contingut segonsquins siguin els seus objectius de lectura (extreure una informació concreta, informar-seglobalment sobre un tema, gaudir de la lectura…). A més de passar-vos-ho bé amb lalectura del llibre, us convidem a fer les activitats següents:

1. Feu un resum d’entre 5 i 15 línies de cadascun dels capítols del llibre (fixeu-vos enl’índex). Recordeu que per a fer el resum heu de seguir els passos següents:

a) llegiu el capítol i assegureu-vos que l’heu entès,

b) subratlleu les idees, fets, etc. més importants,

c) reelaboreu les idees noves relacionant-les amb les llegides anteriorment,

d) redacteu coherentment el resum, utilitzant les vostres paraules.

2. Escolliu cada un de vosaltres un tema del quadre i empleneu-lo amb els mots queapareguin durant la lectura sobre l’aspecte triat. Busqueu al diccionari el significat delsmots que no conegueu:

Accidents geogràfics

Animals

Arbres i flors

Estris del camp

89

3. L’Artemi, a la segona part de la novel·la (“Tot el desembre de l’any 1999”), denunciaels perills ecològics existents en el nostre planeta. Expliqueu les conseqüències que esderiven d’aquests fets:

− L’augment dels cementiris de cotxes:

− La supressió de les depuradores:

− L’extensió de la processionària:

− L’ús massiu de cotxes en camins de muntanya:

− La proliferació d’incendis forestals:

− L’augment d’abocadors d’escombraries incontrolats:

− L’increment del soroll dels vehicles:

− L’expansió de les urbanitzacions:

− L’abocament incontrolat d’escombraries al mar:

4. La novel·la es basa en un futur molt proper a nosaltres, exposa perills reals. Sobre quinsperills, de l’exercici anterior, l’home ja ha començat a aplicar solucions? Quines?

5. Abans de llegir la tercera part (“A partir del primer de gener de l’any 2000”) i l’última,tingueu presents les preguntes que haureu de contestar en acabar:

− Quins canvis s’han produït en la vida de l’Artemi petit?

− En quins aspectes es diferencien l’Artemi gran de l’Artemi petit?

− A quines pàgines de la tercera part s’expliquen les causes del desastre?

− A quina novel·la correspon la pel·lícula que l’Artemi projecta a la pàgina 139? A quingènere literari pertany? Quines coincidències argumentals hi ha amb Calidoscopi del’aigua i del sol?

− En què es diferencien les poblacions de Morvià (pàg. 165 a 170) i de Carsol (pàg.159)?

− Quan temps sembla que ha passat des que s’inicia el desastre fins que les aigüestornen a baixar?

− Com heu pogut constatar en l’apartat anterior d’aquest dossier, les històries deciència-ficció reflecteixen una manera d’entendre la vida (positivista o catastrofista).Quina visió del futur creieu que l’autor vol transmetre al lector? Busqueu un fragmentque ho exemplifiqui.


Joaquim Carbó us proposa activitats sobre la lectura (pàg. 199 a 205); nosaltres també hohem fet. Trieu deu activitats d’entre totes les possibles.

1. Tot el grup, per parelles o individualment, establiu correspondència amb l’autor. Per talde fer-ho adequadament, cal que tingueu en compte les instruccions següents:

a) Investigueu tot el que pugueu sobre Joaquim Carbó: consulteu el catàleg d’autors dediverses biblioteques per saber què ha escrit, llegiu l’entrevista de l’annex 2 d’aquest

90

dossier, llegiu altres llibres d’aquest autor a fi de conèixer millor la seva trajectòria,cerqueu informació a la Gran Enciclopèdia Catalana i a les solapes i contraportadesdels seus llibres…

b) No heu de preguntar-li res que ja pugueu trobar per altres mitjans. Eviteu preguntesdel tipus: Quants anys tens? Quins llibres has escrit? Quin d’ells t’ha agradat mésescriure?

c) Escriviu les cartes, millor a mà. Fixeu-vos en la presentació i reviseu les faltesd’ortografia. Us en proposem un esquema:

− encapçalament: Benvolgut amic,

− presentació:

qui sou els qui l’escriviu i per què l’escriviu,

quins llibres seus heu llegit,

quines altres feines interessants de l’àrea de Llengua esteu fent...

− comentaris sobre Calidoscopi de l’aigua i del sol

− preguntes que li voleu fer:

sobre ell mateix,

les seves obres,

la seva manera d’escriure

suggeriments que ell us pot donar per tal d’escriure mésbé un conte, una novel·la…

− agraïment i acomiadament

2. Organitzeu la classe en grups de 6 alumnes. Un component del grup Calidoscopi ha dellegir el fragment següent en veu alta a la resta de la classe:

Uf! No m’he explicat gens bé. De fet, però, és igual! Suposo que ningú no les llegirà,aquestes notes. En tot cas, un conegut o alguna altra persona que les descobreixi acal drapaire i senti certa curiositat per saber què pot dir un desconegut que va viureen altres èpoques. Això, en el cas que algú encara sigui capaç de llegir, llavors, jaque, de cara al futur, tot sembla donar la raó a un pensador que havia fet indignar elpare, un tal McLuhan, autor de “La galàxia Gutenberg”, que a començaments delsanys setanta −quan jo acabava de néixer− va formular unes teories en les qualsafirmava que l’era del llibre s’acabava. (pàg. 35)

Després, durant 6 minuts, els components de cada grup expresseu les vostres opinions, dinsdel grup, sobre el tema “L’era del llibre s’acaba”. Cada grup heu d’arribar a una conclusióque manifestareu oralment a través d’un portaveu. Poseu les conclusions dels diferentsgrups en comú, amb interès d’arribar-ne a una de general.

3. L’Artemi s’endu llibres, música i pel·lícules al Cim Pelut. Quines funcions tenien elsllibres per als joves? Si vosaltres haguéssiu estat els protagonistes de la novel·la quins tresllibres us hauríeu endut? Per què?

4. Llegiu el text següent, fixeu-vos com l’Artemi descriu els seus amics (Andreu, Lola iLetes) i a ell mateix −tots ells lluiten per un mateix ideal− i, després, descriviu en unparàgraf, entre 10 i 12 línies, els components del vostre grup de treball:

91

L’Andreu és un element estrany. Al costat d’una massa cada cop més uniforme isense relleu, de vegades sorgeix un il·luminat que navegava contra corrent: la Lola ijo, per exemple, també devem formar part d’una raça especial des del punt de vistadel sistema tot i que en aquest aspecte no arribem a la sola de la sabata a l’Andreu.La Letes, en canvi, és el sentit comú personificat. Té tota la murrieria pagesa imanté, al seu damunt, la pesada càrrega d’una tradició de gent explotada per unamo, arrelada a la terra i als capricis de la natura, que s’agafa com pot alsavantatges que li porta la nova situació tot adonar-se que potser sí que anem cap alfinal d’una aventura desastrosa, però que, de moment, val la pena d’aprofitaraquells beneficis que d’altres han gaudit molt abans que ells. (pàg. 42-43)

5. L’Artemi opina constantment sobre la realitat que l’envolta. Us animem a redactar unarticle d’opinió i publicar-lo a la revista del centre. Podeu escollir entre les opcionssegüents:

a) L’Artemi decideix salvar llibres i pel·lícules de la catàstrofe. El noi creu que lesfilmacions són testimoni del passat i del present, i que ajuden a entendre el futur. Llegiules pàgines 56 i 57 i el comentari cinematogràfic següent. Després, feu el comentari d’unapel·lícula de ciència-ficció que hàgiu vist:

92

STARMAN

STARMAN (1984). DIRECTOR:John Carpenter (115 MINUTS.COLOR). VERSIÓ DOBLADA AL

CATALÀ . INTÈRPRETS: JeffBridges, Karen Allen, CharlesMartin Smith, Richard Jaeckel.GUIÓ: Bruce A. Evans iRaynold Gideon. FOTOGRAFIA:Donald M. Morgan. MÚSICA:Jack Nitzsche. UNA PRODUCCIÓ

NORD-AMERICANA DE LARRY J.FRANCO PER LA COLUMBIA .

L’ocupant d’un artefacte vin-gut de l’espai es refugia acasa d’una jove vídua, a quiconfessa que només potsobre-viure tres dies a laTerra i que necessita el seuajut. Junts han de fugird’una organització quepersegueix l’extraterrestre,però un dels responsablescomprèn que no representacap perill per a la humanitat.

(**) Malgrat que apareixacreditat com el primer extra-terrestre que arriba a la Terraatret pels missatges de pau queel Voyager 2 va difondre per

l’espai en 55 idiomes, elprotagonista de Starman és unhereu directe d’altres éssersvinguts en so de pau desd’altres planetes. Entre els seusil·lustres antecessors hi constael pacifista Michael Rennied’Ultimàtum a la Terra deRobert Wise i, més propera-ment l’entranyable E.T. Però,tal com li succeïa a la criaturade Spilberg, l’extraterrestre deStarman disposa d’un tempslimitat per sobreviure a la Terrai necessita el suport dels seushabitants per restablir elcontacte amb els congèneresque l’han de rescatar.En aquest cas, però, no estracta d’un joc de nens i lesbicicletes voladores resulteninsuficients per recórrer les2.000 milles que el separend’Arizona, cita obligada ambla nau-taxi que l’ha de recollir.Tampoc no és un nen, filld’una mare divorciada, quil’acull a casa seva. En aquestcas, l’extraterrestre trobaconsol en una jove vídua a laqual satisfà tot adquirint lafisonomia humana del seu

difunt marit. Avan-tatges de lagenètica clònica, que tambésembla haver contaminat laimaginació dels guionistes deHollywood.La resta del film és perfec-tament imaginable. Com si estractés d’un altre film deSpielberg. Loca evasión, elsprotagonistes de Starman escreuen amb tota classe deperills fins arribar al seu destí, isi bé John Carpenter posseeixun àgil sentit de la narració,l’espectador pot sentir unajustificada reiteració davant elspaisatges d’aquest viatge.Tampoc resulta excessivamentoriginal l’embaràs galàctic dela protagonista. En tot cas, ésd’agrair que, nou anys desprésde la realització d’aquest film,els productors no hagin donatsenyals de vida d’un més queprevisible “fill de Starman”.Afortunadament, la presènciade Karen Allen i Jeff Bridgesaguanta aquests convenciona-lismes argumentals en unsnivells més que acceptables.

Esteve Rimbau

AVUI, dimarts, 3 de juny de 1997

93

b) Llegiu les pàgines 66 i 67 de la novel·la i redacteu un article d’opinió sobre lacontaminació del medi ambient.

6. La Letes no sap com pot proporcionar corrent elèctric un molí de vent. L’Artemi, a lespàgines 64 i 65, li explica com s’ho ha manegat tot sol per a construir i fer funcionar unmolí de vent. Busqueu informació sobre el muntatge i funcionament d’aquest tipus de molíper a generar electricitat. Dibuixeu-ne les parts i escriviu les instruccions per al seufuncionament.

7. Joaquim Carbó, al final de la novel·la, recomana que us fixeu en les paraules que llegiuper primera vegada. Nosaltres us proposem que jugueu amb aquestes paraules (podeucorregir l’exercici consultant el glossari):

a) Relacioneu les paraules següents amb el seu significat:

1 adelerat − quantitat d’aigua, de vi, etc., que es beu d’un cop

2 buròcrata − tronada lleugera

3 aplomat − sagaç, que té facilitat per descobrir les coses

4 traguinyol − funcionari públic, especialment el que abusa del seucàrrec en benefici propi

5 tamborinada − canya o tija de blat, ordi, civada, etc., que queda alcamp després de la sega

6 murri − ple de desig

7 vehemència − amb la roba mal posada, feta malbé, que no va amida

8 rostoll − pena per alguna cosa que s’ha fet o s’ha deixat defer

9 recança − força, impetuositat

10 malgirbat − impertorbable en les seves accions

b) Completeu el diàleg utilitzant expressions del glossari (pàg. 191 a 193). En trobareu lasolució al final de l’apartat:

−Estic cansada de repetir-te sempre les coses, …(1)…

−Però, no ho he fet volent, no m’he enrecordat que avui t’havia de fer el cangur.

−M’has …(2)… Ara no podré anar al teatre amb en Miquel.

−Dona, no siguis així.

−Mira, no em …(3)… Fes el favor d’espavilar-te i trobar algú que et substitueixi.Mentre, jo …(4)… Així guanyo temps i podré arribar sopada.

−No m’atabalis, a tu t’agrada …(5)… Sempre estàs manant. Em sembla que …(6)…i ja t’ho faràs.

−Quines …(7)… Mai més em demanis que et faci un favor.

94

1. 5.

2. 6.

3. 7.

4.

8. Joaquim Carbó basa l’argument de la novel·la en fets comprovables científicament. Perparelles, llegiu els fragments següents i escolliu un tema. Documenteu-vos a la bibliotecasobre el tema escollit, penseu un objectiu i prepareu un guió per fer-ne una exposició orald’uns 20 minuts, entre tots dos. Redacteu cinc preguntes sobre el contingut del temaescollit i, quan acabeu l’exposició, formuleu-les als companys que us han escoltat. Heu detenir en compte què observarà el professor de la vostra exposició:

Sí No

L’estructura del discurs correspon a la d’un text explicatiu (presentació on ésexplícit l’objectiu, desenvolupament del tema, fonts d’informació...)

El contingut de l’exposició ha estat coherent

S’ha utilitzat vocabulari específic

El discurs ha tingut en compte els destinataris

L’exposició ha estat amena (hi ha suport visual, auditiu…)

Temes

a) La formació de la Terra

Així, el senyor Asimov, un rus empeltat d’americà, i pare de la ciència-ficció, pelsvolts dels anys seixanta escrivia que la Terra, un cop formada a partir de la pols iels gasos d’una nebulosa que va originar el nostre sistema solar, va constituir una“col·lecció de metalls i roques coberta d’una pel·lícula molt prima d’aigua i aire”.(pàg. 71)

b) El final de la Terra

Aquest mateix senyor ens parla que és possible el final de la Terra. Previ alrefredament del Sol d’on rebem tota font de vida, hi hauria un període de reaccionsque es produirien en esgotar-se l’hidrògen. Aquestes reaccions provocarien encarauna escalfor superior fins a convertir el sol en una estrella gegant roja. Llavors,abans que el fred s’apoderés de la Terra, aquesta excitació calorosa del Sol podriaprovocar que el planeta es rostís i es vaporitzés. L’home acabava dient: «Però no uspreocupeu gaire. N’hi ha, encara, per uns vuit milions d’anys!» (pàg. 72)

c) Les marees

Les marees, és clar, les provoca l’atracció de la lluna i del sol, més de la lluna, peròla seva amplitud, o sigui, la distància que hi ha entre el moment en què la marea ésalta −quan l’aigua arriba més endins de la terra− i quan és baixa −quan es replegamés dins el mar−, pot ser d’una vintena de metres en aquells països que estan en

95

contacte amb oceans grans i oberts, però a la nostra costa no arriba a excedir elsvint-i-cinc o trenta centímetres. (pàg. 82)

d) Els aliments de primera necessitat

De la sal −tan necessària com a condiment− en podien prescindir una mica, enrealitat. A més, amb el temps en podríem obtenir de l’aigua del mar. La Lola sabiaque no es perjudicava ningú per falta de sal al menjar, al contrari, ja que era unproducte que sovint havia hagut de prohibir als seus pacients, però la Letes feiaganyotes quan es parlava de cuinar sense sal. […] Però, d’oli n’hi havia de duesmenes: el de cuinar i els de les màquines. Aquest darrer encara els era mésnecessari que no pas aquell. (pàg. 137)

e) Les herbes remeieres

A part les feines habituals que portava a terme cada dia, la Lola es va dedicar ainvestigar les herbes que creixien pels marges del cim Pelut. N’hi haviad’aromàtiques que tant podien servir per preparar una infusió com per millorar elcondiment dels aliments. Així, la farigola, la camamilla, el poliol, la menta i elromaní. D’altres tenien qualitats marcadament remeieres com l’arrel de malví,diurètica i benefactora dels ronyons; l’herba fetgera; la de les set sagnies, perrebaixar la sang; la de Sant Roberet, astringent; la de Sant Segimon, balsàmica, pera tots; la pucera, laxant; la freixurera, per a les afeccions pulmonars; la talpera,hipnòtica… (pàg. 150)

9. Llegiu les pàgines 89 i 90. Fixeu-vos que els personatges es troben en una situacióextrema i han de decidir què faran. Carbó descriu l’estat d’ànim de l’Artemi i la Letes, iraona, a través de la conversa dels personatges, la seva decisió.

Ara us convidem a pensar: “Què hauria passat si…?” Cadascun de vosaltres trieu unasituació d’entre les següents i expliqueu oralment als companys del grup com hauria pogutcanviar l’argument de la novel·la:

a) L’Artemi truca la Letes i no la troba.

b) L’Artemi truca la Lola directament.

c) L’Artemi truca la Letes i aquesta decideix no acompanyar-lo.

d) L’Artemi decideix posar-se primer en contacte amb l’Andreu.

10. La ciència-ficció es basa en la idea de “què passaria si…?” A la pàgina 108, la Lolapensa que el nivell de l’aigua pot arribar dins a 100 metres. Expliqueu oralment als vostrescompanys de grup com creieu que aquest fet canviaria la configuració de la superfícieterrestre.

11. L’Autor fa referències constants a personalitats del món de la ciència-ficció. Llegiu elsfragments següents:

L’home de l’aparell de ràdio va aprofitar el parèntesis per escometre’ls tot dient:

−A mi se’m deu respecte, mestre! I, si teniu pressa, us aguanteu! M’heu d’escoltar:us deia que fa molts anys un brètol va passar per ràdio un programa que va ferescagarrinar-se tot un país amb la invasió d’uns marcioans o aneu a saber què…Aquell bandarra, que no sé com es deia, ni ganes…

96

L’Artemi mentre es tornava a entafonar dins el cotxe, va replicar:

−No era un brètol ni un bandarra: es deia Orson Wells. Una de les personalitats mésgrans d’aquest segle! (pàg.99)

−Sí. Ell es pensava que era un muntatge com aquell que pels anys trenta va ferOrson Wells amb la radiació de “La guerra dels mons”, de W.G. Wells. Potser,llavors, si la cosa va impressionar tant els oients va ser perquè no era realitat. Ja hohas vist, ara! Aquell home no s’ho creu, i aviat l’aigua li arribarà al coll! (pàg. 100)

L’Andreu fa servir la ràdio per alertar els ciutadants del perill imminent. No ho fa perenganyar-los, sinó per avisar-los. Llegiu el paràgraf següent:

Després que la noia polsés la tecla, va poder escoltar: “…és veritat, i sé que em pot costarhaver-ne informat. Sé que no durarà gaire la possibilitat de denunciar el que passa entrenosaltres. Els manaies han fugit de la ciutat. Són camí dels llocs muntanyencs, on l’aiguatardarà més a arribar, o potser no hi arribarà mai… Caldria que, de mica en mica, tots usn’anéssiu de la ciutat: és perillós quedar-s’hi. Que tothom arreplegui allò que més potnecessitar i que en fugi tot esperant el que pot passar. No us voldria alarmar sense causa.Potser les aigües no passaran de cert nivell, però els barris més baixos ja estan exposats a…Ja són aquí! No em deixaran acabar! Us demano que…” (pàg. 100)

Imagineu-vos que esteu vivint una situació de perill imminent i que podeu alertar lapoblació a través de la ràdio local. Individualment, trieu un dels temes següents i escriviuun text d’unes 80 paraules (seguint l’estil de Joaquim Carbó). Heu de tenir present quedesprés haureu de llegir-lo als companys. Perquè sigui més real, feu-ho d’esquena alscompanys i incorporeu-hi efectes sonors especials.

Temes

a) Sou l’alcalde d’un poble i el servei meteorològic us ha informat que pot ser que enmitja hora un tornado escombri la població.

b) Heu descobert que hi ha una nau espacial al camp de futbol. Cap mitjà decomunicació no pot emetre; sols pot rebre informació dels extraterrestres. Sou ràdioaficionat i, casualment, el vostre aparell sí que pot emetre senyals.

Heu de tenir en compte els aspectes de la vostra producció oral que observaran elscompanys:

Sí No

El ritme i l’entonació s’adeqüen a la situació comunicativa

S’han entès totes les paraules del discurs

S’han fet servir efectes especials per fer la situació més creïble

El contingut del missatge ha correspost al tema triat

97

Solucionari

Exercici 5 (pàgina 89. Apartat 1. Abans de llegir):

1. depuradora 11. flascons

2. processionàries 12. gatzara

3. congost 13.tamborinada

4. monorail 14. bobines

5. adobs 15. necrològica

6. increïble 16. escarment

7. conseqüències 17. malfiàvem

8. delinqüents 18. passamuntanyes

9. andròmines 19. metabolisme

10. gasiveria 20. fatxenda

Exercici 7b (pàgina 94. Apartat 3. Després de llegir):

1. baixa dels llimbs

2. aixafat la guitarra

3. toquis allò que no sona

4. faré un mos

5. remenar les cireres

6. toco el pirandó

7. penques que tens

98

VII. L’ESQUELET DE LA BALENA

99

GRUP BALENA

Quan acabeu de llegir la novel·la L’esquelet de la balena, de David Cirici, i fet lesactivitats d’aquest apartat, elaboreu un dossier sobre el llibre de manera que pugui serconsultat pels futurs lectors a la biblioteca del centre. El podeu realitzar a partir de lainformació recollida a través de les activitats.

1. ABANS DE LLEGIR

Com a lectors interessats que sou, us heu fixat en alguns aspectes del llibre (el títol, lail·lustració de la portada, l'autor, etc.) que us han avançat informació sobre la novel·la i usheu format un criteri previ sobre el tema que tractarà i l’estil de la novel·la. Les activitatsque us proposem a continuació us ajudaran a conèixer-la millor abans de llegir-la:

1. Encercleu quines informacions del llibre us han decidit a triar-lo. Per què? Si n'hi had'altres, escriviu-les:

l'autor, el títol, l'editorial, la col·lecció, l'any de publicació, el nombre de pàgines, elscapítols, l'epíleg, el tipus de lletra, les il·lustracions, el gènere literari, els tipus de text,el vocabulari, la lectura d'un fragment, etc.

2. Llegiu els capítols de la novel·la: “Hivern”; “Màquines”; “L'altra vall”; “Noies”; “Gentgran”; “Somnis”, imatges”; “L'incendi”; “Xífer”; “La Marta i la Júlia”; “La ciutat”;“Epíleg”. Quina informació en podeu deduir sobre els protagonistes, el lloc on passal'acció...? Què és un epíleg?

3. Busqueu la bibliografia de David Cirici a la biblioteca més propera al centre. Feu unarelació dels títols que ha publicat, l'any de publicació, l'editorial, la col·lecció i la signatura.Heu llegit algun altre llibre d'aquest autor? Si ho heu fet, digueu quin heu llegit i quèn'opineu. Si no ho heu fet, llegiu les contraportades d'algun dels seus llibres i informeu-vossobre algun aspecte de la seva biografia i del tipus de novel·les que publica.

4. Els protagonistes de la història llegeixen novel·les d'aventures. Informeu-vos a labiblioteca sobre els autors i l'argument de les obres del quadre. Relacioneu les novel·lessegüents amb els autors corresponents:

Novel·les Autors

1Robinson Crusoe

Charles Dickens

2 L'illa del tresor Jules Verne

3 L'illa misteriosa Daniel Defoe

4 Oliver Twist Robert Stevenson

A partir de les vostres informacions (llibres llegits, pel·lícules, consulta a la biblioteca,etc.) i les dels vostres companys, establiu els aspectes comuns de l'argument de lesnovel·les d'aventures. Poseu una creu a les frases següents, segons si són veritables ofalses:

100

V F

Els protagonistes són joves

Els protagonistes viuen sempre al mateix lloc

Un fet inesperat canvia la vida del protagonista

El protagonista viatja sempre en solitari

Hi ha objectes i personatges que ajuden o perjudiquen els propòsits del'heroi

L'heroi no rep cap premi al final de l'aventura

L'acció principal es desenvolupa en terres llunyanes

L'acció principal es desenvolupa en una illa

− Hi ha alguna afirmació que us hagi fet dubtar? Quina? Per què?

5. L'esquelet de la balena és una novel·la de ciència-ficció. Quin aspecte creieu que ladiferencia d'una novel·la d'aventures?

6. Ara treballeu per parelles. Un de vosaltres cronometrarà el temps i l'altre intentaràcompletar la síl·laba que falta de les paraules de la llista, extretes de la novel·la, el mésràpid possible. Després, feu l'exercici a l'inrevés. En trobareu la solució al final del’apartat. Si hi ha alguna paraula que no enteneu o que no sigui al solucionari, comproveusi està bé consultant el diccionari:

holo......fies ......baga ca.......na corre......

......gestes bi......teca màqui...... ......cursió

heli......pter ......panys ......l·lida fò......ls

......doll cam...... ......coles claria......

7. Llegiu el fragment següent:

−Us imagineu les màquines ordenant la roba, rentant, planxant, apilant, fregintpatates, netejant pèsols i tot això? −va dir. Es decantà sobre el llit, hi posà el cap is'alçà, fent la vertical, amb els peus estintolats a la paret, sota el mapa de lesconstel·lacions.

−Ho veurem, tot això, a la cuina? (pàg. 41)

La vida a la llar és molt més fàcil ara que fa cinquanta anys, gràcies a les màquines quesubstitueixen l'home. Els rentavaixelles, les batedores, els forns elèctrics són alguns dels

101

electrodomèstics que ajuden a fer les feines de casa. Individualment, en cinc minuts, feuuna llista dels electrodomèstics que es poden trobar en una casa. Després, elaboreu unaúnica llista entre tots. Penseu cinc electrodomèstics que, si s'inventessin, estalviarienmolta feina a la gent.

8. Llegiu aquest fragment de l’obra:

El professor de geografia travessà el marc i començà a avançar pel corredor. Erauna de les holografies més perfectes, d'un relleu dens i contundent que no deixavaveure les imatges del darrere. Només esdevenia irreal quan t'adonaves que passavaa través del colze d'un company situat al costat del corredor central, que era per onavançava la figura de colors matisats, amb un vestit que era indefinible, ara blau,ara vermell, i que semblava fet de boira espessa. Representava un home alt, amb elscabells molt arranats i les orelles una mica sortides; tenia les celles unides i somreiasovint a mitja explicació. Ens era simpàtic. De fet, no sé per què dic quèrepresentava: es representava a ell mateix, perquè aquell home devia existir enalguna banda, devia haver enregistrat tot allò en alguna banda; però la veritat ésque d'aquests misteris mai no ens n’havíem ocupat. (pàg. 21)

Redacteu un paràgraf de 5 línies sobre el possible argument de la novel·la. Heu de tenir encompte la informació que us ha aportat la lectura del fragment anterior i la que heuaconseguit fins ara fent els exercicis.

2. MENTRE LLEGIU

Al final de cada capítol, el narrador de la història (el jove Dàtil) deixa en suspens el lector.David Cirici atura la història, d'aquesta manera teniu curiositat per saber què passarà icontinueu llegint. Les activitats següents us guiaran durant la lectura.

1. Quan acabeu de llegir un capítol, contesteu les preguntes següents. Després, compareula vostra resposta amb la informació del capítol següent:

Hivern: Què li passarà a l'Antoni Vèria? Quines conseqüències pot tenir l'incident de lamàniga perduda?

Màquines: Què decidiran fer els nois ara que han descobert el funcionament de l'escola?

L'altra vall: Què planegen fer l'endemà, quan vagin d'excursió?

Noies: Per què hi havia escoles de nois i de noies? Que decidiran fer els nois i les noiesa partir d'ara?

Gent gran: A quina edat creieu que està planificat que els joves acabin l'escola? Ara queconeixen l'existència de la gent gran, què decidiran?

Somnis, imatges: Ara que saben que tenen pares, que creieu que decidiran fer?

L'incendi: Com podran sobreviure els nois, si s'ha incendiat l'escola? Quin futur elsespera?

Xífer: En què pot canviar la vida dels nois ara que ho comparteixen tot amb les noies?

La Marta i la Júlia: Què pot arribar a destorbar la tranquil·litat dels joves?

La ciutat: Ara que coneixen la veritat de la realitat que els envolta, què decidiran fer?

102

2. Resumiu en una frase la idea principal de cada capítol. Després, escriviu un breu resumde l'argument de la novel·la. Per a revisar la feina feta, ompliu el quadre següent. No doneula feina per acabada fins que totes les creus estiguin en el quadre del sí:

Sí No

Heu tingut en compte les idees principals i algunes idees secundàries

No heu explicat detalls innecessaris, ni heu repetit idees

El resum és objectiu

Heu redactat el text amb les vostres pròpies paraules

La informació del resum manté el mateix ordre en què apareix al text original

Les idees estan enllaçades entre elles amb connectors

El text és breu

3. Elaboreu una fitxa sobre el llibre per a la biblioteca del centre. Poseu-hi la informació del'exercici anterior.

4. Individualment, formuleu entre una i tres preguntes de comprensió de cada capítol sobrel'argument de la novel·la. Anoteu-vos la pàgina on està la resposta. Quan acabeu de llegirel llibre, feu-vos les preguntes entre els components del grup. Podeu consultar el llibre.

5. Tingueu present les preguntes que haureu de respondre després de llegir la novel·la:

− Amb qui es posen en contacte els nois a través del telèfon?

− Què ha pogut passar a la terra perquè la gent gran decidíssiu aïllar els joves enescoles?

− Per què entra la gent gran al centre i el saqueja?

− Creieu que és possible una realitat com la que es descriu a la novel·la? Quins elementspoden ser reals i quins no ho poden ser?


Us convidem a reflexionar com a lectors sobre el contingut de la novel·la i a anar mésenllà de la proposta que us fa David Cirici, de la pàgina 199 a la 205.

1. Contrasteu l'argument de la novel·la amb el que heu imaginat a l'exercici 8 (abans dellegir). Quines coincidències i dissemblances hi ha? Quins indicis us han fet pensar que elsfets es desenvoluparien d'una manera diferent? Ha estat per falta d'informació prèvia operquè l'autor ha introduït elements nous a mesura que avançava la història? Hi ha algunaspecte de l'argument que no us ha agradat? Quin? Per què? Quines modificacions hifaríeu?

2. Quin missatge us transmet l'autor a l'epíleg? Quines respostes donaríeu a les qüestionsplantejades al darrer paràgraf de la pàgina 179?

3. A través de la descripció i el diàleg, David Cirici ens dóna a conèixer els personatges.Llegiu les descripcions següents i escriviu a sota de cadascuna el nom del personatge a quies refereix:

103

[…] tenia els cabells escarolats i la cara, molt bruta, semblava tallada en una fustafumada, amb els ulls com carbons. Sovint anava amb el davantal arramangat, i se liveien els dibuixos que es feia al braç dret i que, a classe, reconstruïa amb paciència:no se sabia ben bé què era, una mena d'arabesc molt complicat, com un laberint. I,enmig d'aquella mena d'espirals i escales i estructures estranyes, hi havia les lletresA i M del seu nom. (pàg. 17)

..................................

Al principi jo era el Palmereta, perquè era alt i prim i els cabells em sortien unamica de punta i queien com un plomall; i d'aquí, no sé pas com, perquè de dàtilnomés en tinc el color dels ulls […]. (pàg. 18)

.................................

Arraulida a la petita bauma que feia la roca, entre molses i falgueres, hi havia unanoia. Devia tenir uns dotze o tretze anys, com nosaltres, i ens mirava amb angoixa.També duia una samarreta blanca i uns pantalons curts, que eren d'un color verdpoc definit, brut, com una poma macada. Era evident que era una noia perquè teniapits, però a les classes de ciències naturals mai no ens havien parlat d'aquellsgenolls suaus i arrodonits. Tenia una ferida al genoll dret […]. (pàg. 58)

...................................

[…] duia els cabells molt llargs, com si mai no hagués ficat el cap sota la màquinade les tisores. Va obrir la boca, i li faltaven dents. I duien roba estripada, pantalonsforadats als genolls, camises ratades als colzes, taques de fang a les sabates. (pàg.106)

....................................

4. La descripció de llocs on passa l'acció és minuciosa, acurada. Fixeu-vos que l'autordóna importància a petits detalls, que són els que envolten l'escola, per transmetre lasensació d'aïllament. Els nois estan sols al centre i també sembla que estiguin sols al món.Llegiu el fragment següent i subratlleu els elements descriptius (nom, adjectiu,comparació):

Davant la porta un grup de companys estava fent un ninot de neu. Era una neuprimaveral −érem a finals d'abril−, i si en feies rodolar un grapat, ben premut, deseguida seguia, com una catifa, i deixava l'herba ben neta. Havien apilat dues bolesimmenses, i ara no aconseguien de plantar-hi al damunt una bola, una nàpia iorelles, una branca per boca i dues pedres per ulls, es va partir. Mentre la refeiensonà el timbre que ens cridava a les dutxes, i el ninot es quedà allí com un decapitat,i era com si ens mirés mentre entràvem a l'edifici. (pàg. 13)

− Busqueu tres descripcions de llocs que es refereixin a la neu, la pluja i el canviestacional.

5. Cadascun de vosaltres feu una de les activitats següents:

a) Busqueu la paraula incoherent en el text següent:

104

Fou aleshores quan a l'Arcadi Màsser se li va acudir la idea de desmuntar l'esqueletde la balena que surava a mig aire de l'aula per traslladar-lo a l'altra escola. Ell icinc o sis companys més s'enfilaren a l'espinada immensa del crustaci i començarena desmuntar cada os del seu suport. De manera que, a mig matí, les restes de labalena jeien sobre l'herba, i tots els ossos estaven ben ordenats, com si aquellanimal de més de vint metres hagués anat a parar en aquella vall a causa d'uncataclisme. (pàg. 126)

b) Completeu el text següent:

I vam ser els darrers a sortir de la biblioteca. A l'escola, si et quedaves a l'aula, al............................ o en qualsevol espai tancat fora de l'horari, les .................... noméss'obrien des de dins. És a dir que, passada la mitja hora en què ara, al matí, eraoberta la .............................., ningú més no podia entrar, però els alumnes que éremdins en podíem sortir, naturalment: les portes s'obrien així que t´hi.............................. (pàg. 35)

c) El text ha perdut un pronom, escriviu-lo:

Pujava més gent gran; potser vint, vint-i-cinc, i hi havia que ranquejaven, ques'ajudaven els uns als altres per avançar, i ara l'olor era més agra, més espessa,estranya. Van entrar al menjador i s'afanyaven a arreplegar-ho tot (...). (pàg. 108)

6. Llegiu el diàleg següent i deduïu qui són els interlocutors:

−On t'han portat?

−En un hospital. Era una infecció. Ara ja no tinc res.

−Com era, l'hospital?

−Una habitació, com ara aquesta.

[...]

−Què has vist?

−Sempre teníem les persianes abaixades. I no es podien apujar. No es podia.

−Éreu gaires?

−Un altre noi i jo. L'altre noi tenia els llavis blaus. No parlava, no deia res. Estava moltmalalt. Un dia se'l van endur. (pàg. 73)

7. Ha arribat el moment que sigueu els protagonistes de la novel·la. Cadascun de vosaltress'ha d'identificar amb un personatge diferent. Imagineu-vos que un de vosaltres ha trucat altelèfon del centre i ha denunciat que algú estava manipulant les màquines que fanfuncionar l'institut. Ara us heu reunit per esbrinar qui de vosaltres ha estat el delator.

Escriviu un diàleg, de cinc entrades per a cada personatge, que llegireu als vostrescompanys de classe. Heu de tenir en compte que hauran d'endevinar qui ha estat el delator;per tant, heu de donar diferents pistes perquè sospitin d'altres personatges. Si heu redactatbé el diàleg, els vostres companys deduiran qui ha estat al final de la vostra lectura.

105

8. Els hologrames reprodueixen en tres dimensions la imatge d'un objecte. Aquest mètodefotogràfic ideat per D. Gabor té múltiples aplicacions; informeu-vos-en i expliqueu quinautilitat real té.

9. A la novel·la, els hologrames reprodueixen les imatges dels professors. Les classes estanprèviament programades; d'aquesta manera s'assegura el màxim d'efectivitat. Feu volar laimaginació, penseu tres utilitats possibles de la tècnica de l'holografia en la vostra vidaquotidiana i tres aplicacions en el món científic, industrial o agrícola. Després, exposeu-lesals vostres companys de grup. Heu de tenir en compte els aspectes següents:

Característiques Dibuix

Àmbit d'aplicació (domèstic, científic,etc.):

Tipus d'holografia (persona, màquina,animal, etc.):

Utilitat i destinatari (serveix per a ...):

Funcionament (durada, posada en marxa iaturada, selecció de l'holografia, etc.):

10. Els vostres avis van anar a escoles que funcionaven de manera diferent que la vostra.Actualment en els centres hi ha aula d'informàtica, sala d'audiovisuals, es fan estudis decamp, etc… David Cirici s'imagina com seran les escoles del futur i ens presenta unsprofessors que són holografies. Expliqueu oralment als vostres companys de grup com usimagineu l'ensenyament del futur d’alumnes com vosaltres. Heu de tenir en compteaspectes com les àrees d'aprenentatge, el professorat, l'espai, el temps d'estudi, elsmaterials, l’alumnat, l'avaluació, etc.

11. Llegiu els fragments següents i expliqueu per què David Cirici ha intítulat l’obra,L'esquelet de la balena:

I ara teníem els pares al darrere, i els sentíem, i parlaven ben bé des d'un altre mónque només coneixíem per les restes, les deixalles, els esquelets com el de la balena.(pàg. 101)

Però això durà poc: des de primers d'agost, en l'època que reconstruíem l'esqueletde la balena, que havíem recuperat durant una de les nostres anades a l'escolaincendiada, vam començar a compartir-ho tot [...]. (pàg. 117)

El record de la Júlia assenyalava el principi del nostre món, ara que sabíem que n'hihavia un altre que havíem deixat enrere i del qual només en teníem mostres, restes,despulles com l'esquelet de la balena. (pàg. 164)

106

Solucionari

Exercici 6 (pàgina 102. Apartat 1. Abans de llegir):

holografies (pàg. 21)

obaga (pàg. 28)

carena (pàg. 30)

corredor (pàg. 43)

congestes (pàg. 56)

biblioteca (pàg.62)

màquina (pàg. 28)

excursió (pàg.80)

helicòpter (pàg. 86)

companys (pàg. 110)

pàl·lida (pàg. 111)

fòssils (pàg. 138)

bedoll (pàg. 142)

cambres (pàg. 157)

escoles (pàg. 161)

clariana (pàg. 164)

107

BIBLIOGRAFIA

1. Literatura de ciència-ficció

ANGLADA , M. À. L’Empelt. A: La daurada Parmèlia i altres contes. Barcelona: Columna,1991.

ASIMOV, I. Jo robot. Barcelona: Proa, 1997. (Clàssics moderns)

BRADBURY, R. “El so d’un tro”. A: MUNNE-JORDÀ, A. Temps al temps. Antologia decontes de ciència-ficció. Barcelona: La Magrana, 1996. (L’Esparver llegir; 20)

CALDERS, P. La meva estada al centre de la Terra. A: Obres completes. Vol. 1. Barcelona:Edicions 62, 1989.

CARBÓ, J. Calidoscopi de l’aigua i del sol. Barcelona: La Magrana, 1984. (L’Esparver; 39)

CIRICI, D. L’esquelet de la balena. Barcelona: Empúries, 1986. (L’Odissea; 14) PremiRamon Muntaner 1986.

DRACS, O. Essa efa. Barcelona: Edicions 62, 1996. (El cangur; 227)

El gust per la lectura 1996 de creació literària per alumnes d’ensenyament secundari.Barcelona: Oikos-tau, 1997. (La Busca; 2)

ESTRADÉ, S. Quan tornis, porta una mica de pluja. Barcelona: Castellnou, 1996. (Lafinestra de paper; 5)

HERGÉ Objectiu la lluna. Aventures de Tintín. 10a ed. Barcelona: Joventut, 1990.

– Hem caminat damunt la lluna. 10a ed. Barcelona: Joventut, 1990.

MUNNÉ-JORDÀ, A. Llibre de tot. Lleida: Pagès editors, 1994. Premi “Juli Verne” deciència-ficció a l’edició de La Nit literària andorrana 1993.

PEDROLO, M. Mecanoscrit del segon origen. Barcelona: Edicions 62, 1974. (El Cangur;23)– Trajecte final. Barcelona: Edicions 62, 1991. (Clàssics Catalans del segle XX ; 50)

POE, E. A. “Una davallada al Maeström”. A: Contes. Volum II. Barcelona: QuadernsCrema, 1995.

PUIGPELAT, F. La fletxa d’or. Barcelona: Empúries, 1995. (L’Odissea; 84)

PRADAS, N. Lior. Barcelona: Cruïlla, 1995. (El vaixell de vapor; 67)

RUYRA, J. L’any trenta mil trenta. A: Obres completes. Barcelona: Selecta, 1964.(Biblioteca Perenne; 10)

SHELLEY, M.W. Frankenstein o el Prometeu encadenat. Barcelona: La Magrana, 1983.(L’Esparver; 25)

108

SOLÉ I CAMARDONS, J. Els silencis d’Eslet. Lleida: Pagès Editors, 1996. (Ciència-ficció; 3)Premi “Juli Verne” de ciència-ficció, a la XVIII Nit literària andorrana 1995.

SORRIBAS, S. Els astronautes del “Mussol”. Barcelona: La Galera, 1972. (Grumets; 47)

VERDAGUER, P. El cronomòbil. Barcelona: Edicions 62, 1979. (El Cangur; 5)

− Àxon. Barcelona: La Magrana, 1985. (L’Esparver; 41)

VERNE, J. De la terra a la lluna. Barcelona: Selecta, 1985. (Club de butxaca; 36)

– Vint mil llegües de viatge submarí. Barcelona: La Magrana, 1983. (L’Esparverllegir; 3)

WELLS, H.G. L’home invisible. Barcelona: La Magrana, 1980. (L’Esparver llegir; 7)

2. Estudis sobre ciència i ciència-ficció

ASIMOV, I. Moments estel·lars de la ciència. Barcelona: La Magrana, 1992. (L’EsparverCiència; 1)– “Com escric els meus llibres”. El correu de la UNESCO. [Barcelona] (1984), núm.79, p. 8-10.

BASSA, J.; FREIXAS, R. El cine de ciencia ficción. Una aproximación. Barcelona: Paidos,1993.

BARCELÓ, M. Ciencia ficción. Guia de lectura. Barcelona: Ediciones B, 1990 (Novaciència-ficció; 28)

– “Ciencia y ciencia ficción”. Letragorda. Revista de literatura infantil. [Múrcia](1993-1994), núm. 79, p. 27-19.

CASA, R. de la. “Pròleg” a MUNNÉ-JORDÀ, A. Llibre de tot. Lleida: Pagès editors, 1994.Premi “Juli Verne” de ciència-ficció a l’edició de La Nit literària andorrana 1993.

CLUTE, J. Ciencia Ficción. Enciclopedia Ilustrada de la ciencia ficción. Barcelona:Ediciones B, 1996.

DELGADO, J-F. Escriure. Barcelona: Teide, 1995.

EARTH WORKS GROUP. 50 coses senzilles que tu pots fer per salvar la terra. Barcelona: “laCaixa”, 1992.

GALÍCIA , M. “La ciència-ficció com a eina per a l’ensenyament”. Perspectiva Escolar.[Barcelona] (1996), núm. 202.

GATTEGNO, J. La ciencia ficción. México: Fondo de cultura económica, 1977. (Que sais-je?)

109

MORENO, M.; JOSÉ, J. “Superman, King-Kong i altres éssers impossibles: la física i laciència-ficció”. Perspectiva Escolar. [Barcelona] (1996), núm. 202.

MUNNÉ-JORDÀ, A. Narracions de ciència-ficció. Antologia. Barcelona: Edicions 62, 1985.(El Garbell; 18)

– Temps al temps. Antologia de contes de ciència-ficció. 4a ed. Barcelona: LaMagrana, 1996. (L’Esparver llegir; 20)

– Futurs imperfectes. Antologia de ciència-ficció a Catalunya. Barcelona: Edicions62, 1997. (El Cangur Plus; 247)

MOORCOCK, M. “Prólogo” a PRINGLE, D. Ciencia ficción. Las 100 mejores novelas.Barcelona: Minotauro, 1990.

A. PRINGLE, D. Ciencia ficción. Las 100 mejores novelas. Barcelona: Minotauro, 1990.

SANTIÁÑEZ-TIÓ, N. De la luna a mecanópolis. Antologia de la Ciencia Ficción española(1832-1913). Barcelona: Sirmo. Quaderns Crema, 1995. (Biblioteca mayor; 19)

SOLÉ I CAMARDONS, J. Les paraules del futur. Llengües i comunicació en la ciència-ficció.València: Tres i Quatre, 1995.

– “Els clàssics “juvenils” de la ciència-ficció”. Escola Catalana [Barcelona] (1996),núm. 334, p. 29-32.

– “El llenguatge políticament correcte i la ciència-ficció”. Escola Catalana[Barcelona] (1997), núm. 339, p. 13-16.

– “La ciència-ficció i la llengua. Un recorregut suggestiu”. Perspectiva Escolar.[Barcelona] (1996), núm. 202.

3. L’ús de la biblioteca

Monogràfic “Biblioteques escolars”. Guix. [Barcelona] (1996), núm. 227.

BARÓ, M.; MAÑÀ , T. Formar-se per informar-se. Barcelona: Rosa Sensat / Edicions 62,1994.

– “El uso de la información. Pautas de programación para la formación del usuariode la biblioteca escolar”. Textos de didáctica de la lengua y literatura. Enseñarlengua. [Barcelona] (1994), núm.1.

CARRERAS, C. [et al.] Organització d’una biblioteca escolar, infantil i popular. Barcelona:Rosa Sensat / Edicions 62, 1980.

CREUS, J. Fer escola des de la biblioteca. Barcelona: La Llar del Llibre, 1989.

DÍAZ PLAJA, A. Com es forma i com funciona una Biblioteca: biblioteques escolars ibiblioteques particulars. Barcelona: Barcino, 1960. (Popular Barcino; 184)

– La Biblioteca a l’Escola. Barcelona: Nova Terra, 1970. (Nadal; 26)

110

– Llista d’encapçalaments de matèria en català. Barcelona: Generalitat deCatalunya, 1988.

– Cómo organizar la biblioteca en la escuela. Madrid: Escuela Española S.A.(Práctica educativa; 13)

MARZAL , M.A. La biblioteca de centro y la biblioteca de aula. Madrid: MEC / Castalia,1991.

NOGUEROL, N. Tècniques d’aprenentatge i d’estudi. Aprendre a l’escola. Barcelona: Graó,1989. (Guix; 12)

PATTE, G. Dejadles leer. Los niños y las bibliotecas. Barcelona: Pirene, 1988.

SOLÉ, S. “Biblioteca escolar. Una tasca participativa”. Guix. [Barcelona] (1989), núm. 135.

VENTURA, N. Guía práctica para bibliotecas infantiles y escolares. Barcelona: Laia, 1984.

111

ANNEXOS

113

1. RETALLS DE PREMSA

DIUMENGE, AVUI, 29 DE JUNY DE 1997

Divendres, a MartJoaquim Elcacho

Divendres 4 de juliol és el dia previst per a l’arribada a la superfície de Mart de la naude la NASA Mars Pathfinder. Serà la primera visita d’un aparell procedent de la Terrades de fa 20 anys, amb les missions Viking 1 i 2.

La NASA viurà aquesta setmana un dels esdeveniments més importants de la seva exploracióinterplanetària. Si les previsions es compleixen, la nau atòmica Mars Pathfinder (Explorador de Mart)començarà demà mateix la darrera fase de vol fins a Mart, un viatge que ha de culminar amb l’aterratged’aquest sofisticat aparell a una esplanada batejada com a vall d’Ares. El mateix divendres, l’exploradorde Mart s’obrirà com una flor per deixar sortir el robot tot terreny Rover Sojourner (Transeünt) ques’encarregarà d’inspeccionar la superfície marciana i recollir mostres per a la seva posterior anàlisi.

Mars Pathfinder va sortir de la Terra el 6 de desembre passat a bord d’un coet Delta i el seu vol ha estattotalment normal. Per contra, la nau russa Mars 96, llançada el 16 de novembre, va quedar destruïda pocdesprés de l’enlairament per una greu errada tècnica. La segona nau de la NASA amb destí a Mart, MarsGlobal Surveyor, va començar el seu viatge el 6 de novembre passat, però, a causa d’un pla de voldiferent, no té prevista l’arribada fins al setembre vinent

La càpsula Mars Pathfinder es troba avui a 2 milions de quilòmetres de la superfície de Mart, segonsestimacions de la NASA, i viatja a 19.080 quilòmetres per hora. Després d’aquest ràpid acostament,divendres al matí, la nau se separarà del darrer mòdul de suport i començarà l’operació d’entrada al’atmosfera de Mart, supervisada des de Terra gràcies als sistemes d’antenes i radars.

Si aquesta fase s’ajusta a les previsions, a les 11.02 hores (hora a Catalunya) es desplegaran els primersparacaigudes, s’inflarà el sistema de seguretat (similar a un airbag) i es posaran en marxa els motors de lafrenada. Quatre minuts més tard, la nau tocarà la superfície de Mart i obrirà els pètals metàl·lics queprotegeixen el Rover Sojourner. La NASA ha previst que, en cas que es produeixi algun inconvenient enl’entrada a l’atmosfera, es posaran en marxa els mecanismes de seguretat que podrien endarrerirl’aterratge entre una i dues hores.

AVUI, DISSABTE 19 D’ABRIL DE 1997

La ficció d’una estació terrestreinflable al planeta Mart

L’empresa Zodíac porta molts anys investigant en les aplicacions espacials i està estudiant «crearestructures inflables per fer estacions terrestres», que transportarien les naus. Valentin Menéndezadverteix que referir-se a aquest tipus de projectes no és avui gens real. «Np és ni tan sols ciència-ficció,és ficció i prou. Això no vol dir que no se’n pugui parlar, però no hi ha res amb una base»

La idea seria fer unes estructures plegades, en parts o amb mòduls, i enviar-les en una nau al planeta Mart,a la Lluna o allà on ho decidís cada missió. «Per exemple, enviar una part d’una estació a Mart plegada, iquan arribés al destí només s’hauria d’inflar. Faria falta portar un minicompressor, i com que a Mart ja hiha atmosfera i gas, es podria inflar.» El mateix enginyer admet que això, dit amb tota naturalitat, «semblamolt fàcil, però no ho és gens». «Si es pogués fer, el guany en massa i en volum a l’hora de dur a terme elllançament de la nau seria molt grandiós.»

AVUI, DISSABTE 19 D’ABRIL DE 1997

114

Els equips tècnics del frigorífic, que és plegable, s’han fet a Lliçà d’Amunt

La nevera per a astronautes creada a Figueres viatjarà al’espai al maig

Formarà part de l’equipament de la nau Shuttle

Jordi SerratGIRONA

La nau espacial nord-americana Shuttle, que si no hi ha canvis de programació volarà el maig vinent,portarà una nevera dissenyada i creada a Catalunya. Aquest nou equipament per a astronautes, que serveixper guardar mostres, és inflable i permet un elevat estalvi econòmic.

L’estructura del nou frigorífic espacial està dissenyada i construïda a Figueres per l’empresa Zodíac, que haregistrat la nova patent; mentre que els equips tècnics estan fabricats a Lliçà d’Amunt per NuevasTecnologías Espaciales (NTE). Aquesta firma del Vallès s’encarrega del muntatge final de tot el conjunt id’entregar-lo a l’ESA (Agència Europea de l’Espai)

DIUMENGE, AVUI, 6 D’ABRIL DE 1997

Saturn 2004

Joaquim ElcachoBARCELONA

El novembre de 1980 la sonda espacial Voyager 1 va visitar per primer cop les proximitats del planetaSaturn. Poc després, la Voyager 2 va fer un vol semblant completant una de les expedicions espacials mésespectaculars i atrevides de la història de l’aeronàutica. Els Voyager van recollir, entre moltes altres dadesinèdites les primeres imatges de detall dels sistemes d’anells de gel i roques que giren al voltant del sisèplaneta del sistema solar.

Des de l’expedició dels Voyager s’han aconseguit molt poques dades noves de Saturn i les seves llunes.Ara, les sondes Cassini i Huygens pretenen continuar i ampliar aquests coneixements. El projecte ésambiciós, es tracta de completar un viatge de més de 1.500 milions de quilòmetres i set anys de durada. [...]

A més de l’interès per descobrir l’estructura del planeta de color taronja i de Tità, la seva principal lluna, eltècnic del JPL destaca que aquesta missió ha facilitat el desenvolupament tecnològic dels sistemeselectrònics, semiconductors de nova generació i giroscopis estàtics que aviat seran utilitzats a la Terra.

115

2. JOAQUIM CARBÓ, UN UTILITARI DE LUXE

per Jaume Fuster

Però existeix un escriptor anomenat JoaquimCarbó?

En una entrevista publicada a «Serra d’Or» elsetembre de 1988, Joaquim Carbó, «Escriptor delmes» aquest desembre, deia a Marta Nadal: «Lacrítica té dret a dir que no existeixes, però si te’nfots de la crítica, llavors els crítics es molestenmoltíssim.» Podrien semblar les paraules d’algúressentit amb la cultura en què milita i amb el paísen què li ha tocat de viure, si no fos perquè enCarbó s’apressa a matisar: «I, malgrat tot, voldriaque quedés clar que no em queixo; aquest és unpaís de gemegaires i no voldria que sem’entengués així: no crec que a d’altres països lescoses siguin molt diferents.» Per què Carbó feiaaquesta constatació sobre la seva inexistèncialiterària, des del punt de vista de la crítica? Ambmés de seixanta llibres publicats (26 novel·les pera nois i noies, 12 llibres de contes, 9 àlbums decòmics, 3 adaptacions de clàssics, 3 llibres deteatre, 4 llibres de temàtica diversa i una dotzenade llibres per a adults), amb centenars de milersde llibres venuts (els de la sèrie d’en Pere Vidal ide l’Henry Balua formen als primers rengles delsbest sellers en català, al costat de Calders,Rodoreda, Roig, etc.), amb un bon cabàs depremis literaris (del Víctor Català al de la Críticade «Serra d’Or», passant per tots els del llibrejuvenil i infantil), no s’acaba d’entendre l’actituddel nostre escriptor.Potser trobaríem la primera clau en allò quemanifesta a l’entrevista esmentada: «No he estat

ni un intel·lectual −els intel·lectuals es fan, i jo no

tinc temps− ni un universitari. El que he estat,però, és un escriptor utilitari.»Efectivament, Joaquim Carbó és un d’aquellsescriptors que en els temps difícils de ladictadura, quan escriure en català era unamilitància antifranquista, va optar per fer servei alpaís, per esdevenir un utilitari de luxe, per mitjàde la literatura per a nois i noies.

L’escriptor i la seva circumstància

Trenta-dos anys després de la publicació del seuprimer llibre (La sortida i l’entrada,1960), cal unesforç per a recordar o per a imaginar-se quinaera la situació cultural, social i política de ladècada que tot just s’encetava.El franquisme pur i dur començava a estovar-se,perquè l’aïllament internacional s’havia acabat,gràcies a la guerra freda. L’economia esrecuperava a causa de les circumstànciesinternacionals, de l’estraperlo dels anys anteriors,de la corrupció autàrquica de la dictadura i d’una

incipient indústria turística que aportava un dollinesgotable de divises. Això possibilitava que uncapitalisme salvatge iniciés la societat de consum.Pel que fa a la cultura catalana, l’inici de ladècada és ric en esdeveniments: L’any 1959(decisiu en la vida literària de Carbó), ÒmniumCultural i els Setze Jutges que, juntament amb ladiscogràfica Edigsa, signifiquen l’inici de la NovaCançó.En Quim Carbó, que aleshores tenia vint-i-setanys, havia crescut en els temps difícils d’abansd’aquest esclat. Com ell mateix explica al’entrevista abans esmentada: «Jo vaig néixerl’any 1931 en una feliç República, però l’any 36,quan tenia quatre anys, ja va esclatar la guerra(…). Començo a obrir els ulls cap als anys 37, 38i 39… Amb el daltabaix que va significar laguerra, jo, de repressions, totes les que vulguis.En rebíem de molts tipus, la del sistema i la delsnostres pares.»« (…) De petit, jugava molt al carrer; jo vivia perla banda de Sant Gervasi, plaça de Cardona,carrer Madrazo… El carrer d’Aribau era el meucamp de futbol; era espectador de les bestiesesque feien molts dels meus companys, i jo semprem’ho mirava amb una mica de por i de recel, peròm’agradava de ficar-hi el nas i estar al corrent delque passava. (…) Revisc tot el cinema quem’havia empassat els dissabtes a la tarda, depel·lícules dobles al cinema Bosc, a Gràcia, itambé de tots els llibres d’aventures que haviallegit. (…) Vaig ser un lector apassionat de llibresd’aventures. A aquest tipus de novel·les m’hi vaintroduir el meu pare quan jo era molt petit;anàvem al mercat de Sant Antoni i compràvemmoltes de les novel·les que ell havia llegit quanera petit (…). Al mateix temps, una veïna de casa,la Maria Novell, llicenciada en Filosofia, quetenia una biblioteca molt completa d’abans de laguerra, m’anava facilitant tota mena de llibres,que llegia molt desordenadament. Alhoracompartia totes aquestes lectures amb tebeos, etc.Ho llegia tot.»Aquestes són les circumstàncies, aquest és elpaisatge en què es va començar a produir l’obrad’en Carbó. Però cal aprofundir més, encara. Perescatir els perquès del silenci de la crítica.

Llibres per a adults, llibres per a infants

En el pròleg que vaig fer per a la segona ediciód’Els orangutans (1980), escrivia: «He parlatdiverses vegades de la literatura infantil, referidaal Quim Carbó, i algú podria pensar que amb uncert to de menyspreu. Res més lluny de la mevavoluntat. El fet que Carbó s’hagi especialitzat enllibres per a nanos, no vol dir que aquesta tasca

114

literària sigui inferior a la d’escriure llibres per aadults. Com a mínim, així ho penso jo. Peròalguns saviassos del país, opinen el contrari.»El mateix Carbó, vuit anys després, en l’entrevistaesmentada, rebla el clau: «Tampoc la crítica noparla dels llibres amb què em guanyo la vida, elsllibres per a nois i noies. No existeixes i, en canvi,tens més lectors que ningú.»De fet, la dicotomia entre autor de llibres infantilsi juvenils i autor de llibres per a adults és falsa. ElCarbó d’Els orangutans (1967) i el de La casasota la sorra (1966) són el mateix escriptor, ambun aparat literari idèntic. L’únic que canvia entreun llibre i l’altre és el públic a qui van adreçats.Mentre que a Els orangutans (probablement lamillor novel·la per a adults, fins ara, del nostreautor) el realisme social és la clau de volta d’unacrònica punyent de la societat barcelonina delfranquisme, mancada de valors ètics, desolidaritat social i de perspectives culturals,l’aventura exòtica, amb un component deprogressisme anticolonialista i ecologista avant lalettre, és el recurs d’un dels llibres més llegits dela literatura catalana i que, ja sigui en forma decòmic o de novel·la, més ha ajudat a formar les

noves −i no tan noves, ai, com passa el temps!−generacions de catalans.

Llibres per a nois i noies

Pel que fa a la literatura infantil i juvenil, JoaquimCarbó va començar a publicar amb la revista«Cavall Fort», seguint les premisses quemarcaven les necessitats de l’època. Ell mateix hoexplicava el 1978, des d’aquesta revista, en unarticle dedicat a les publicacions infantils: «Quanvaig escriure els primers treballs literaris a“Cavall Fort” vaig haver de participar junt amb elcos de la redacció a decidir quina havia de ser lalínia de la revista. En sortir al carrer en lavertadera llengua dels nostres nois i noies sabíemque no els podíem enganyar i que, si en alguntema no els podíem dir la veritat, valia mésarraconar-lo. Havíem de ser, per tant, realistes. Elnostre entorn estava massa poblat, llavors,d’herois feixistoides que s’ho podien permetretot, i de princeses i fades que amb un cop devareta obtenien el que volien… Per a nosaltres,catalans, no valien aquelles bicoques. No teníemres, ni tan sols dret a oferir una revista als nostresfills. Per tant, les ganes d’informar, de fer tocar depeus a terra, van presidir la nostra feina, llavors.La imaginació, el somni van quedar en la segonafila de les prioritats. Potser, ara, si no es tenen encompte aquelles circumstàncies tenen raó els queens retreuen un to aspre i escèptic…»Amb els canvis produïts a la societat catalana,aquest realisme ha anat deixant pas a una fantasiaimaginativa i poètica, amb tocs humorístics, i que

es manifesta, sobretot, en la sèrie d’aventures deldetectiu Felip Marlot.

Del realisme social a l’humor agre

Pel que fa a la literatura per a adults, JoaquimCarbó arrenca amb uns textos dramàtics,existencials (Les arrels, 1963; Solucionsprovisionals, 1965, i Amb una precisió fantàstica,1969), evoluciona cap al realisme social (Elsorangutans, 1967; El carreró contra Còssima,1969) i, a partir, sobretot, d’El setè filtre 1980,després de gairebé deu anys de silenci en aquestgènere, enceta una etapa en la qual la críticasocial i la moralitat es vehiculen mitjançant unhumor agre, punyent, descordat i pessimista (S’haacabat el bròquil, 1987; L’altre barri, 1991, i Elnoi de la mare, 1992), que també trobem en lesseves col·laboracions amb el col·lectiu OfèliaDracs i que ben aviat podrem llegir aplegades enun volum, L’Ofèlia i jo.Però en Quim Carbó està en plena producció

−cada any apareixen nous títols seus− i qualsevolanàlisi de la seva obra ha de ser forçosamentoberta, a l’espera de noves evolucions.A més a més, aquesta mena d’estudis correspon aun altre tipus d’autors. No pas als amics icompanys, com ara jo, que compartim amb ell elpa, la sal, l’alegria i les amargors d’aquest ofici.Potser, d’aquí a un temps, la crítica descobriràque existeix un escriptor anomenat JoaquimCarbó i, aleshores, farà aquest estudi.Fins que això no passi, centenars de milers delectors, joves i adults, s’ho passaran d’allò més béamb les històries que en Quim engipona i queconfiguren una de les obres més coherents, útils idivertides de la nostra literatura actual.

Serra d’Or núm. 396 (desembre 1992), pàg.15-17.

ciència ficció

Documents

alumnes densenyament secundari

mol de vent

les herbes remeieres

utilitari de luxe

la daurada parmlia

raoneu la resposta

la meva poblaci

ser culpa nostra