20 octubre 201325Cultura

Miquel Àngel Codina

Doctora en Filosofia i Lletres, Nora Vela és professora de la Facultat de Biblioteconomia i Documentació de la Universitat de Barcelona. Forma part de la Junta directiva de l’associació Amics dels Goigs. Al nostre setmanari publica des de fa uns quants anys la secció «El món dels goigs» amb el propòsit de donar a conèixer als lectors aquestes composicions poètiques, de caire po-pular, que es canten a la Mare de Déu, a Crist o als sants.

Quins són els objectius principals de l’associació Amics dels Goigs?

Com diuen els seus estatuts, fomen-tar la difusió, el cant i la dignificació dels goigs, tenint sempre present el seu caràcter religiós i tradicional. Per aconseguir-ho volem promoure’n l’edi-ció, estimular-ne l’estudi i difondre’n la realitat a través d’actes culturals. Tam-bé pensem que la cooperació amb tots els sectors implicats és també una fita dels nostres objectius i forma part dels nostres desigs.

Quina és la seva tasca dins de l’entitat?

Com a associada, tinc una militància curta, però, com a entusiasta dels goigs, l’afició em ve de lluny. De petita, els cantava a la parròquia del Remei de Caldes d’Estrac. Quan els vaig estudiar a Filologia Romànica, se’m va obrir tot el món d’interessos que els envolta: li-teraris, corals, religiosos, patrimonials, tipogràfics, històrics, antropològics… De moment, a l’entitat porto la vocalia de publicacions juntament amb tots els meus companys de la Junta. Publiquem una vintena de goigs cada any i més de la meitat provenen de demandes de parròquies, oratoris, col·lectius pa-trimonials, associacions professionals, iniciatives particulars… També editem un butlletí trimestral. I a Catalunya Cristiana publiquem una secció que es titula «El món dels goigs».

Com definiria els goigs? Són, per damunt de tot, composici-

ons poètiques semipopulars, en el sentit que s’han difós tant per la via oral com per la via impresa, destinades a ser can-tades col·lectivament en lloança de les mil i una devocions escampades per tot l’àmbit dels Països Catalans. Tenen una versificació i una mètrica molt concreta que la saviesa popular ha perpetuat en estrofes molt senzilles i motivadores, però que també poetes reconeguts han volgut cultivar: Pere Serafí, Verdaguer, Maragall, Carner… Uns gravats valuo-sos i melodies idònies acompanyen tra-dicionalment les impressions d’aquests preciosos fulls.

Cal reivindicar aquesta manifes-tació viva de la religiositat popular catalana?

Jo diria que s’hauria de reinventar el seu càntic, el seu ús. No s’ha deixat mai de cantar en actes religiosos perquè el cant agermana el grup que l’entona i estimula la pregària col·lectiva. Fins i tot, antigament, el cant religiós també es ballava. Per exemple, encara queden

«Acabar la missa dominical amb goigs és un comiat alegre»Nora Vela, membre de la Junta directiva de l’associació Amics dels Goigs

totes les estrofes: usualment s’entonen les seleccionades, dues o tres, i la tor-nada final, és clar. Acabar cantant, quin plaer! Jo encara recordo allò de «Mare del Remei sagrada / valgui’ns vostra protecció»… i cap a casa!

Amics dels Goigs té una pàgina web (www.assocamicsdelsgoigs.blogspot.com.es). Què hi poden trobar els internautes?

La pàgina és una autèntica enciclo-pèdia dels goigs. La part central està dedicada a les notícies informatives del moment, tant si es refereixen a les nos-tres activitats, com a actes religiosos o aplecs populars on els goigs tenen pre-sència activa. Es renova contínuament. La columna de la dreta recull des de les dades que permeten localitzar-nos per obtenir detalls o gestionar les subscrip-cions fins a tot un seguit d’informacions culturals, com textos en línia erudits, enllaços magnífics, connexions amb al-tres institucions gogistes o un índex de recuperació de la informació contingu-da. A la part superior dos vincles obren immediatament els goigs publicats per nosaltres des de l’edició d’aquest blog o els nostres butlletins a text complet. Tenim cura de l’estètica, ja que és la carta de presentació dels nostres goigs. Per ser soci d’Amics dels Goigs, cal em-plenar una butlleta, que es pot trobar a la pàgina web, o trucar-nos per telèfon al 933 212 164 (dimecres a la tarda).

Com animaria la gent a apuntar-s’hi?

Hi pot haver diversos sectors soci-als interessats. Per damunt de tot col-leccionistes, tant els veterans com els més recents. Els primers per la seva set insaciable d’aconseguir aquell full que encara no han trobat, i els nous per anar aprenent l’art amb tota comodi-tat. Crec que els responsables d’arxius

eclesiàstics, rectories, oratoris, monestirs... hi podrien trobar els goigs patrimonials del seu àm-bit, ja sigui per cantar devocions actuals o conèixer històries anti-gues vinculades a elles, i també per encarregar-nos-en de nous. Els docents també trobaran —descobriran!— temàtiques per desenvolupar treballs de recerques sobre temes literaris, antropològics, religiosos, artís-tics, musicals… I els molts amics, que sabem que existeixen, dels goigs trobaran entre nosaltres la forma d’enriquir el seu horitzó cultural.

Quins són els avantat-ges de ser soci d’Amics dels Goigs?

Rebre les publicacions sense haver-les de demanar ni cercar, tenir accés a un arxiu extraordi-nari de goigs originals, antics i moderns, conèixer notícies sobre intercanvi de goigs, de troba-des... tot enmig d’un ambient de cordialitat que els nostres goigs estimulen a través dels valors que transmeten les seves planes atractives i suggeridores.

fulls de goigs amb divinos o cobles de la Passió que a Sant Vicenç de Torelló cada any es dansen i l’espectacle resulta impressionant. Durant molt de temps la missa del diumenge s’acabava tot can-tant dues o tres estrofes dels goigs del lloc (mai sencers, que són molt llargs). Per què no seguir, o retornar, aquest costum? Les tornades es repeteixen amb facilitat i no costa gens aprendre-se-les. I sortir de l’església cantant… és un goig i una festa!

Els goigs poden ser considerats una forma de pregària?

No va ser sant Agustí qui va dir allò de bis orat qui cantat («qui can-ta prega dues vegades»)? Tots els goigs incorporen l’esquema d’una pregària: una invocació, una glossa de la devoció i una súplica d’ajut o d’intercessió da-vant de Déu. I quan això es fa cantant s’allarguen les síl·labes que saluden, que enalteixen, que preguen... I ja se sap que el ritme de la música traspassa tots els espais i predisposa els invocats a atendre els precs.

Tot i que els seus orígens es remunten a l’edat mit-jana, creu que continuen tenint vigència avui dia?

I tant! Oi que s’entonen enca-ra els himnes, els rèquiems, les nadales o les caramelles segons el cas o l’època litúrgica? Doncs acabar la missa dominical amb goigs és un comiat alegre i tra-dicional. Ja sé que potser resulta més «modern» un gospel, però aquest ritme sí que necessita assaigs. En canvi, la tonada dels goigs és tan nostra que s’aprèn de seguida, i pot portar o no acompanyament instrumental. Torno a insistir que no cal cantar

«Goigs a llaor de l’arcàngel sant Gabriel», patró dels Amics dels Goigs.

«La pàgina web d’Amics dels Goigs és una autèntica enciclopèdia dels goigs»