1

UNITAT DIDÀCTICA 6

1. Títol i justificació de la unitat

Enriquiment cultural I: La llengua Amb aquesta UD i la següent es pretén que l’alumnat comprengui que la

nostra realitat és fruit de l’intercanvi cultural.

En aquest cas, ens centrarem en la llengua com a element cultural de

primer ordre; la llengua com a transmissora i constructora de la realitat.

Per una banda, s’introduirà el Rromano com a llengua del Poble Gitano;

per altra, es presentarà el caló com a parla pròpia del nostre territori.

A més, amb la col·laboració de les famílies, l’alumnat podrà valorar la

permeabilitat de les llengües, detectant les connexions entre el Rromano i

el català/castellà.

2. Cicle i durada

Aquesta unitat didàctica està pensada per realitzar-se a cicle mitjà.

Està ideada per realitzar-se durant una hora a l’aula i durant uns 10-20

minuts a casa, amb la participació de les famílies.

Es tracta d’una unitat idònia per desenvolupar a l’hora de Llengua.

3. Competències bàsiques, àrea principal i altres àrees o

àmbits que es treballen

Durant aquesta UD es treballaran les següents competències bàsiques:

2

Competència lingüística i audiovisual

A través d’una lectura expositiva (dimensió comprensió lectora),

l’alumnat s’endinsarà en la realitat lingüística del Rromano i el caló, així

com en la importància de la llengua com a tret cultural i social essencial.

Amb les diferents activitats proposades, es permetrà articular el

coneixement pel que fa a la diversitat lingüística i cultural de Catalunya,

d’Espanya, d’Europa i del món (dimensió plurilingüe i intercultural).

Competència social i ciutadana

Pel que fa a aquesta competència, cal apuntar que, treballant la diversitat

lingüística present al nostre territori, es fomenta una actitud de

sensibilitat respecte a les altres persones i la seva diversitat (dimensió

social).

Pel que fa als àmbits i les àrees de coneixement, amb aquesta UD es

pretén treballar:

Àmbit lingüístic

- Àrea de llengua catalana i literatura.

A la següent graella es presenta aquesta informació de manera resumida:

4. Objectius d’aprenentatge

Els objectius d’aprenentatge d’aquesta unitat didàctica són:

Entendre la llengua com un dels eixos fonamentals de la cultura.

Conèixer el caló i el Rromano i algunes aportacions d’aquest últim al

català i al castellà.

Àrees Competència bàsiques

Llengua catalana i literatura (àrea

principal)

Competència lingüística i audiovisual

Competència social i ciutadana

3

Trobar semblances i diferències entre el Rromano i el català.

5. Continguts

EDUCACIÓ EN VALORS SOCIALS I CÍVICS

Dimensió social

Reconeixement de les diferències per raó de naixement, raça o

ètnia, sexe, opinió o qualsevol altra condició o circumstància

personal o social com un element enriquidor de les relacions

interpersonals.

LLENGUA CATALANA I LITERATURA

Comprensió lectora

- Comprensió global i específica de textos escrits en diferents formats

i de tipologia diversa.

- Comprensió de textos escrits en diferents formats vinculats a

continguts curriculars.

Plurilingüisme i multiculturalitat

- Valoració de la llengua com a instrument de comunicació,

d’aprenentatge i d’aproximació a altres cultures i obertura a la

diversitat de llengües i cultures del món.

- Valoració de la llengua i cultura catalanes, així com de les altres

llengües i cultures presents a l’aula.

- Valoració de la necessitat de conèixer altres llengües per poder

comunicar-se amb més gent, buscar informació i conèixer altres

cultures.

- Valoració de la pròpia identitat lingüística.

- Coneixement i respecte per la varietat lingüística (llengües diferents

o varietat d’una mateixa llengua) existent en el context familiar,

escolar i social.

- Coneixement i valoració positiva de la diversitat lingüística de

Catalunya i d’Espanya.

4

- Interès i motivació per conèixer el funcionament de diferents

llengües i comparar-les per observar semblances i diferències.

6. Criteris d’avaluació

LLENGUA CATALANA I LITERATURA

- Comprendre i extreure informació rellevant del text presentat.

- Conèixer i valorar la diversitat lingüística (entre llengües diferents o

dins una mateixa llengua) i cultural de l’entorn, amb actitud de

respecte a les persones que parlen altres llengües i tenir interès per

comprendre-les.

- Comparar produccions de diferents llengües per trobar-hi

semblances i diferències.

7. Metodologia

a. Organització - tipologia de les activitats

La reflexió inicial que porta a activar els coneixements previs es realitza

amb el grup classe, ja que interessa que hi hagi un enriquiment a través de

les diferents aportacions.

La següent activitat, de comprensió d’un text expositiu, es realitza de

forma individual perquè cada alumne/a pugui disposar del seu temps per

adequar-lo al seu propi ritme.

L’aplicació concreta, en canvi, es realitza per parelles amb la finalitat de

trobar l’equilibri entre la reflexió personal i l’aportació de l’igual.

Per últim, l’activitat associada al joc de llengua està pensada per realitzar-

se amb família.

La informació que ens permet avaluar, a part de la relacionada amb les

produccions (comprensió, joc de llengua, etc.), s’extreu de la participació

en les interaccions orals realitzades.

5

b. Materials i recursos

Projector/ pissarra digital.

Poema (Annex 1).

Fitxes de treball (Annex 2 i 3).

Mots encreuats (Annex 4).

6

c. Desenvolupament de les activitats1

1 La temporització de les sessions serà sempre flexible, i el professorat la podrà ajustar tenint en compte

les seves necessitats i la seva pròpia realitat. Pel que fa a la metodologia (tipologia de les activitats), aquesta UD es pot també desenvolupar seguint algunes de les Actuacions Educatives d’Èxit, com ara els Grups Interactius o les Tertúlies Literàries Dialògiques (http://utopiadream.info/ca/actuaciones-de-exito/).

Sessió 1 (1 hora)

Act

ivit

ats

de

co

nte

xtu

alit

zaci

ó Activació de coneixements previs

Amb el grup classe:

El mestre o la mestra llegeix en veu alta el poema en Rromano. De què deu parlar? Deu ser trist? Alegre?

Es projecta a la pissarra el poema en els dos idiomes. Es llegeix en català i es comenta el significat. Què diu que els aporta? Què vol dir que una llengua es mor? Per què és important una llengua?

Es busquen semblances i diferències entre ambdues llengües

Act

ivit

ats

de

de

sen

volu

pam

ent De forma individual:

Llegeixen el text sobre el Rromano i contesten les preguntes (Annex 2). En parelles: Associen les imatges amb les paraules provinents del Rromano (Annex 3). Ho comparen amb el resultat dels altres, fins a assegurar-se que tothom ho té bé.

A casa

Act

ivit

ats

de

sí

nte

si

Amb la família Omplen els mots encreuats amb les aportacions del Rromano al castellà.

7

Annex 1. Poema Amari Chib

Font: Valls, R. (Ed.) (2010). Amaró. El Poble Gitano a Catalunya. Secretaria d’Acció Ciutadana.

8

Nom: Data:

El Rromano La llengua del Poble Gitano s’anomena Rromano.

Hem de saber que es tracta d’una llengua molt antiga i viva que s’ha anat

enriquint al llarg del temps i ha esdevingut un dels elements culturals i

d’identitat imprescindibles del Poble Gitano.

Avui en dia el Rromano representa la convivència i la barreja de cultures i és

transmissor de valors interculturals. I és que la història d’aquesta llengua és la

història del Poble Gitano. Així doncs, el Rromano, com el Poble Gitano, prové

de l’Índia i també va fer un llarg recorregut, de manera que ha estat en

contacte amb diferents llengües i pobles. Amb l’arribada a la Península

Ibèrica, la llengua del Poble Gitano també va entrar en contacte i es va barrejar

amb les llengües pròpies, com el català, el castellà o l’èuscar i va donar lloc al

caló.

Malauradament, la llengua romaní ha patit la mateixa persecució ferotge que el

Poble Gitano ha hagut de suportar. La comunitat gitana, des de que va arribar

a Catalunya l’any 1415, ha patit una forta discriminació: lleis antigitanes,

segregació i rebuig social, desigualtats socials. Se’ls perseguia pel simple fet

de ser gitanos i se’ls exigia assentar-se en un lloc fix i servir a un senyor. De

mica en mica els van prendre molts drets comuns i legals (no podien parlar la

seva llengua, no podien vestir amb la seva roba, no se’ls deixava escollir

lliurement el poble on volien viure, no podien ocupar càrrecs públics …).

Però, malgrat les persecucions, el Rromano és una llengua viva, testimoni de

la transnacionalitat del Poble Gitano: es parla a la majoria de països de la Unió

Europea i més enllà d’aquests. A més, és el mitjà de comunicació habitual

entre gitanos i gitanes de diferents nacionalitats.

9

Annex 2. Fitxes de treball

A Catalunya, la parla pròpia de les persones gitanes és el caló. El caló no és

cap llengua ni cap dialecte, sinó una mena de barreja entre el que és la llengua

mare del Poble Gitano (el Rromano) i la llengua que es parlava al territori, en

aquest cas el català i el castellà.

Adaptació del text de Valls (dir.) (2010): Amaró. El Poble Gitano a Catalunya. Secretaria

d’Acció Ciutadana.

10

Nom: Data:

El Rromano Després de llegir el text, marca amb una creu (X) si les següents afirmacions

són veritables o falses:

El Rromano ve de Romania.

Veritat

Fals

Es tracta d’una llengua molt antiga.

Veritat

Fals

Avui en dia ja no es parla Rromano.

Veritat

Fals

El Rromano es parla només en alguns països de la Unió Europea.

Veritat

Fals

A Catalunya es parla caló.

Veritat

Fals

11

Annex 3. Fitxa de treball

12

Nom: Data:

Aportacions del Rromano al català Relaciona les imatges amb les paraules provinents del Rromano que hem

adoptat en català:

Font: Museu Virtual del Poble Gitano (http://www.museuvirtualgitano.cat/llengua/aportacions-al-catala/)

Xivato

Xaval

Calés

Cangueli

Xoriço

Jalar

13

Annex 4. Mots encreuats

14

Nombre: Fecha:

Aportaciones del Rromano al castellano Debido al contacto durante tantos años, la lengua castellana ha adoptado

una serie de palabras provenientes del Rromano.

Realiza el siguiente crucigrama para encontrar algunos ejemplos:

3

1

1 H

2

2 P A

3 A

4 O

5 S

Verticales:

1) Loco

2) Pies

3) Trabajar

Horizontales:

1) Joven

2) Beber

3) Irse

4) Gustar

5) Dormir

Si hay alguna que no encuentras, puedes consultarla en el Museo Virtual del pueblo gitano. (http://www.museuvirtualgitano.cat/llengua/aportacions-al-castella/)

15

Annex 5. Solucionari

Aportacions del Rromano al castellà

3

1

C

C

U

1 C H A V A L

R

A

2

R

L

2 P R I B A R

3 P I R A R

I

R

D

N

4 M O L A R

E

L

E

5 S O B A R

Aportacions del Rromano al català

16

Annex 7. Rúbrica d’avaluació docent

Comprèn i extreu la informació rellevant dels textos treballats.

No ha sabut trobar la informació o la que ha trobat no era l’adequada.

Ha trobat part de la informació necessària per contestar les preguntes, però no les ha contestat totes bé.

Ha sabut trobar la informació de forma aplicada a les preguntes, però no ha entès del tot el text.

Ha seleccionat la informació adequada per contestar les preguntes plantejades, ha entès el text.

Coneix i valora la diversitat lingüística de l’entorn i té interès per comprendre altres llengües.

No mostra respecte i interès pel Rromano ni el caló.

Mostra respecte pel Rromano i pel caló, però no mostra un interès especial per saber-ne més.

Mostra bastant respecte i interès pel Rromano i pel caló.

Mostra molt d’interès i respecte pel Rromano i pel caló.

Compara diferents llengües per trobar-hi semblances i diferències.

No compara el Rromano i el català.

Busca diferències i semblances, però les que troba no s’adeqüen a la realitat.

Troba les semblances i diferències més evidents.

Analitza les semblances i les diferències entre el Rromano i el català. Troba, fins i tot, les menys evidents.