tema 5 2 val

5.2 DIFICULTATS DEL DESENVOLUPAMENT I APRENENTATGE ASSOCIADES A LA SUPERDOTACIÓ I A LES ALTES HABILITATS

Dificultats d’aprenentatge i trastorns del desenvolupamentTema 5.2

ÍNDEX

1. Conceptes inicials2. Models explicatius3. Característiques4. Dificultats en el desenvolupament

a) Disincroniab) Aspecte emocionalc) Evolució acadèmica

5. Resposta educativa

CONCEPTES INICIALS 1

L’estudi de la superdotació presenta encara importants punts de controvèrsia: la definició d’aquesta, el pes de l’herència i el medi, la identificació i el diagnòstic, l’estabilitat de les capacitats, el repte d’un rendiment acord a les seues

possibilitats.


Precocitat:

És l’excepcionalitat evolutiva. Els xiquets precoços manifesten conductes

que no han adquirit els seus companys d’igual edat.

És un procés evolutiu superior que no justifica ni prediu una configuració cognitiva excepcional.


Talent: És la capacitat focalitzada en un determinat

aspecte cognitiu o destresa conductual. Hi ha tres tipus de talent:

El talent matemàtic fa referència al domini de continguts i als recursos concrets per a presentar i manipular la informació matemàtica.

El talent creatiu consisteix en un conjunt de recursos de processament de la informació (la creativitat).

Talent acadèmic que combina un conjunt de recursos intel·lectuals de tipus verbal, lògic i de gestió de la memòria que permeten una alta competència en l’aprenentatge acadèmic.

CONCEPTES INICIALS 4 Superdotació:

És la dotació, potencial o aptitud emanada de la capacitat intel·lectual excepcional que caracteritza, de manera excel·lent i prioritària, alguns individus.

La definició d’aquesta depèn dels diferents enfocaments teòrics.

Abans s'associava a la intel·ligència (per a la identificació es mirava si les puntuacions de QI eren de dos desviacions típiques per damunt de la mitjana).

Més endavant es comença a considerar que el concepte és més complex i s’hi tenen en compte altres aptituds i capacitats.


Geni: S’usa per a designar les persones que

a més a més de ser expertes i creatives, fan aportacions que tenen una transcendència universal o quasi universal.

MODELS EXPLICATIUS DE LA SUPERDOTACIÓ 1

Hi ha una relació entre les teories de la intel·ligència i la superdotació, ja que són els models d'intel·ligència els que permeten fonamentar la noció de superdotació.

El tret més característic dels superdotats és l'elevat grau d'intel·ligència, però aquesta no és suficient per a decidir l'existència de superdotació, ja que hi influeixen altres elements, com la creativitat.


Models basats en les capacitats: Defineixen la superdotació com un alt grau de

talent específic de la persona encara que difereixen en el nombre, tipus o nivell dels distints factors intel·lectuals exigits.

Hi ha models unidimensionals i models multidimensionals. El de Terman és unidimensional (fa referència a una sola

capacitat: la capacitat intel·lectual general). El de Taylor, el de Gardner són multidimensionals

(consideren capacitats diferents, 6 i 7 respectivament). El de Cohn o el de Vernon són multidimensionals i

jeràrquics (hi ha capacitats diferents organitzades segons una jerarquia de nivells).


Models basats en el rendiment: Donar mostres d’un talent relativament estable. Superdotat és el subjecte que combina els

elements propis d’un bon sistema de tractament d’informació (intel·ligència elevada) amb l’aspecte cognitiu més productiu del pensament (creativitat) i amb la motivació suficient que li permet donar mostres del seu potencial.

Exemples: Renzulli (diapositiva següent) Mönks i van Boxtel (Renzulli + context social) Feldhusen (considera també l’autoconcepte)


Model dels tres anells o model de la porta giratòria (Renzulli): la superdotació està composta per tres grups de característiques estretament interconnectades: 1. Capacitat intel·lectual general per damunt de la

mitjana.2. Creativitat elevada.3. Compromís o motivació en la realització de

tasques.


Models de components cognitius:Teoria implícita pentagonal sobre la superdotació de

Sternberg: Parteix de la teoria triàrquica de la intel·ligència. Proposa cinc criteris per a la superdotació:

Excel·lència: en termes psicològics ha de ser superior a la resta dels companys de la mateixa edat.

Raresa: el tret en el que s’és superior és estrany o excepcional en relació amb els companys de la mateixa edat.

Productivitat: ha de mostrar un potencial productiu en algun àmbit específic.

Demostrabilitat: s’ha de poder demostrar que es posseeix aquesta capacitat en diverses proves vàlides i fiables.

Valor: el rendiment superior ha de ser individualment o socialment valuós.


Models socioculturalsReconeix el protagonisme de les

variables contextuals, ambientals i experiència.

Model piramidal de les capacitats excepcionals de Piirto:

CARACTERÍSTIQUES 1

Característiques generals (però no hem d’oblidar la gran variabilitat) Aprenen amb més rapidesa, necessiten menys temps, menys

pràctica i amb més nivell d'aprofundiment. Es saben centrar en els aspectes essencials de la informació i

organitzar els continguts a aprendre. Són capaços d'utilitzar diferents estratègies d'adquisició. Saben usar la comunicació verbal per a expressar les seues

idees i comunicar-se. Realitzen redaccions clares, amb bona expressió, elaboració i

fluïdesa. Posseeixen una bona capacitat de memòria (visual i auditiva) i

recorden amb precisió els detalls i les informacions. Comprenen ràpidament la relació causa - efecte, conceptes

d'orientació espacial (lateralitat i coneixement corporal d'un mateix i en relació a l'entorn), idees abstractes i termes difícils.

CARACTERÍSTIQUES 2

A nivell acadèmic (no oblidem la gran variabilitat): Alta motivació per a aprendre, ampli ventall d'interessos i

interès per a adquirir nous coneixements, desenvolupar noves habilitats i cercar nous desafiaments.

Poden concentrar-se en una mateixa activitat amb facilitat i durant períodes de temps més llargs.

No cerquen un assessorament continuat del mestre, ja que duen a terme aprenentatges autònoms.

Tenen elevades capacitats de planificació, d'organització i d'orientació per a les activitats, els problemes o aconseguir metes.

Són molt autocrítics i són capaços d’autoavaluar els seus treballs.

Prefereixen el treball individual i l'aprenentatge per descobriment, encara que també són capaços de treballar bé en grup cooperatiu.

CARACTERÍSTIQUES 3

A nivell creatiu: Alta creativitat. Gran flexibilitat a l’hora de presentar diferents

alternatives i aproximacions a un problema (donen solucions imprevistes).

Mostren gran originalitat, curiositat, imaginació creativa i fantasia.

CARACTERÍSTIQUES 4

A nivell social (no oblidem la gran variabilitat): Gran sensibilitat emocional i ràpid coneixement social (alta

sensibilitat cap a si mateixos i davant les situacions dels altres, és a dir, alta conducta prosocial).

Tenen bon ajust en el desenvolupament moral, maduresa emocional i relacions socials.

Mostren confiança en les seues possibilitats (autoconcepte positiu), encara que són autocrítics.

Capacitat per a adaptar-se amb facilitat (adaptació socioemocional) a nous ambients, situacions o persones (intel·ligència emocional).

Facilitat per a relacionar-se amb els altres (sobretot amb persones adultes).

CARACTERÍSTIQUES 5

A nivell social (no oblidem la gran variabilitat): Puntuen més alt en habilitats d'avaluació i regulació de les

emocions, mentre que puntuen més baix en habilitats d'expressió d'emocions i de l'ús de les emocions per a resoldre problemes.

Poden ser vulnerables a causa de la competitivitat, perfeccionisme, depressió, sentir-se diferents, conflictes interpersonals i complicacions emocionals.

La societat pot exagerar les expectatives sobre ells (esperar que siguen excel·lents en totes les àrees acadèmiques).

Manifesten majors índexs d’introversió. Els agrada preservar el seu espai i el seu temps, i solen estar

contents quan estan sols. Prefereixen treballar de manera independent. No els agrada ser el centre d'atenció. Solen tenir millor comunicació quan ho fan personalment (u a u).

DIFICULTATS EN EL DESENVOLUPAMENT 1 - DISINCRONIA 1

Disincronia: Fa referència al fet que l'alumne superdotat pot presentar una falta de sincronització en els seus ritmes de desenvolupament, del seu progrés intel·lectual, afectiu i motor que té efectes en diferents aspectes de la seua vida i que pot produir problemes psicològics.

Tendeixen a fer amics entre subjectes que posseeixen el seu mateix nivell intel·lectual (xiquets majors o adults).

La distància entre el desenvolupament cognitiu i l'emocional pot estar condicionada per l'ambient, que actua com mediador.

Al principi no saben discriminar tots els estímuls que reben, per això necessiten madurar la discriminació sensorial per a no reaccionar de forma hiperactiva i distreta.

Existeix la possibilitat que als 11-12 anys, comencen a tenir baixos assoliments, actituds negatives antisocials i s'aïllen .

En l'adolescència (sobretot en les xiques) sorgeix el temor a l'èxit.

DIFICULTATS EN EL DESENVOLUPAMENT 2 - DISINCRONIA 2

En l'adolescència tardana es dóna en les eleccions professionals (se'ls requereix que trien carreres de gran dificultat o prestigi social).

En aquells que mai s'havien enfrontat al fracàs, al fallar malgrat a la seua auto imatge de perfecció, es senten malament per no destacar i poc disposats a cercar experiències noves si l'èxit no és segur.

DIFICULTATS EN EL DESENVOLUPAMENT 3 - INTEL·LIGÈNCIA EMOCIONAL

Amb més alts nivells d'intel·ligència emocional mostren més habilitat per a identificar les emocions pròpies i les dels seus iguals, utilitzen la informació sobre les emocions per a guiar les seues actuacions, resisteixen millor les situacions estressants i són més conscients dels seus sentiments.

Poden desenvolupar problemes psicosocials a causa de la seua disincronia.

La comparació social ha demostrat influir sobre l’autoconcepte acadèmic i social i l'ansietat (exigència).

Les visions estereotipades sobre la superdotació els pertorben i realitzen grans esforços per a ocultar el seu estatus de superdotat.

DIFICULTATS EN EL DESENVOLUPAMENT 4 - EVOLUCIÓ ACADÈMICA

Possibilitat de:

Fallades en el rendiment acadèmic (baixa qualitat o rebuig en els treballs, intranquil·litat i falta d'atenció a l'aula, baixa motivació...)

Dificultar l'acció del mestre (persistència en la defensa dels seus punts de vista, formulació de preguntes més àmplies i desafiadores, impaciència i sentit crític enfront de les tasques...)

Rebutjar les repeticions, les rutines o els hàbits que se'ls sol·licita en l'aula.

Problemes en les tasques seqüencials (no entenen la necessitat de passar per tots els passos).

Per ser creatius poden arribar a l'aïllament social. Un locus de control intern pot dur-los a una baixa autoestima i

sentiments de frustració (per la pressió). La por al fracàs se'ls crea quan es produeix un conflicte

d'expectatives davant la valoració de les seues realitzacions i el seu rendiment. També pot comportar que atribuïsquen els seus fracassos a la capacitat (el que afavoreix la renúncia al treball dur per a evitar frustracions).

RESPOSTA EDUCATIVA 1

Programes d’intervenció Acceleració o flexibilització curricular Agrupament Enriquiment Mentoria Adaptació curricular


Programes d'intervenció: Es centren fonamentalment en el xiquet però

abasten també la seua família. No es limiten a tractar exclusivament continguts

acadèmics, sinó que inclouen altres aspectes del desenvolupament (motivació, socioafectivitat, disincronia, etc.).

En el cas de la família (els pares necessiten formació i informació) es sol demandar: professionals que els ajuden; comunicació clara i oberta; ajuda per a entendre's amb l'Administració i informació sobre les característiques del seu fill.


Acceleració o flexibilització curricular:

Consisteix a situar l'alumne superdotat en un nivell més avançat al que li correspon per la seua edat escolar.

Pot consistir tant en l'anticipació del començament de l'escolarització obligatòria o en la reducció de la durada d'un cicle educatiu (com a màxim 2 anys i en diferent etapa).


Agrupament: Consisteix a agrupar els alumnes amb

característiques cognitives semblants en centres o aules especials.

L'agrupament total consisteix en la ubicació de l'alumnat en centres d'educació especial.

L'agrupament parcial consisteix en la ubicació en l'aula d'educació especial o aula de suport dins de l'escola ordinària.

En l'agrupació flexible es treballa en l'aula ordinària dividint el grup - classe en diversos grups segons les capacitats cognitives dels alumnes per a les diferents matèries instrumentals.


Enriquiment: Consisteix a oferir programes i activitats de més

complexitat i abstracció als alumnes superdotats. Permet ensenyar als alumnes superdotats dins de

l'aula ordinària, de manera que tots els alumnes es puguen beneficiar de les activitats d'enriquiment, fins i tot els que presenten un baix rendiment.

Es tracta de repartir i compartir el coneixement entre tota la classe.


Mentoria: Consisteix a sol·licitar l'ajuda dels experts de la

comunitat educativa perquè ajuden el superdotat a aprofundir en algun tema d'interès que des de l'escola no pot ser satisfet.

El mentor és un professional expert en algun camp i col·labora per a atendre els interessos del xiquet.

El mentor no és professional de la docència, la seua missió és guiar i intervenir en l'aprenentatge més que no avaluar el progrés de l'alumne.

Amb aquest procediment es poden utilitzar els diferents recursos personals que té la comunitat educativa.


Adaptació curricular: Consisteix a programar modificacions en els

diferents elements del currículum bàsic per a adequar-lo a les diferents situacions, grups i persones per a les quals s'aplica.

Es refereix a la modificació d'objectius, continguts i criteris d'avaluació, encara que, com que es tracta d'alumnes amb superdotació, es pren com referència el currículum dels cursos posteriors, de manera que s’aparta de forma notòria del currículum i de la programació que correspon al cicle o curs de l'alumne.

tema 5 2 val

Art & Photos