Lucía Mas Sandra Pérez

Nerea SalvadorAina Gisbert

4t CCurs 2011 -2012

Projecte: Les comarques de Catalunya P à g i n a | 2

Í N D E X

PRIMERA PART

3

1. Les comarques de muntanya

3

2. Situació en el mapa

3

3. Tipus de clima 4

4. Relleu 4

5. Vegetació 4

SEGONA PART: VAL D’ARAN

5

1. Dades generals (situació i capital)

5

2. Relleu i hidrografia

6

3. Clima 7

4. Vegetació 7

5. Fauna 8

6. Activitat econòmica

9

7. Gastronomia

10

Projecte: Les comarques de Catalunya P à g i n a | 3

8. Llocs d’interès i monuments

13

9. Festes i tradicions

14

10. Curiositats

15

BIBLIOGRAFIA

16

PRIMERA PART

LES COMARQUES DE MUNTANYA

1.Les comarques de muntanya:

Les comarques de muntanya són aquelles que estan situades més al nord de

Catalunya, a la zona més muntanyosa.

Les comarques de muntanya són:

- Val d’Aran (Vielha)

- Alta Ribagorça (el Pont de

Suert)

- Pallars Sobirà (Sort)

- Pallars Jussà (Tremp)

- Alt Urgell (La Seu d’Urgell)

- Solsonès (Solsona)

- Cerdanya (Puigcerdà)

- Berguedà (Berga)

- Ripollès (Ripoll)

- Garrotxa (Olot)

Projecte: Les comarques de Catalunya P à g i n a | 4

2.Situació en el mapa:

3.Tipus de clima:

El clima en aquestes comarques es caracteritza per hiverns molt freds, sovint

amb nevades abundants, i estius suaus, és a dir, amb una calor moderada.

4.El relleu:

El relleu d’aquests tipus de comarca és molt

abrupte, amb muntanyes molt altes i valls

estretes. Hi neixen rius molt importants, com ara

el Segre, la Noguera,Pallaresa, la Noguera

Ribagorçana, el Llobregat o el Ter.

Els pobles són petits i estan situats a les valls.

També hi ha masies aïllades.

El relleu dificulta les comunicacions. Les

carreteres solen ser estretes, amb revolts i, de

vegades, passen per túnels que travessen les

muntanyes.

Projecte: Les comarques de Catalunya P à g i n a | 5

5.La vegetació:

La vegetació és diferent segons l’altitud. A L’alta muntanya hi predominen els

prats i els boscos de pi negre i avet.

SEGONA PART

VAL D’ARAN

1.Dades generals (Situació i

població):

Comarca Val d’Aran

Capital Vielha

Superfíci

e633,60 km2

Població 10.295 habitants

Municipis 9

Gentilici Aranès, aranesa

Projecte: Les comarques de Catalunya P à g i n a | 6

La Val d'Aran (nom occità i oficial) o Aran és un país d'Occitània situat

administrativament a l'extrem nord-occidental del Principat de Catalunya.

Comarca d'alta muntanya, a l'extrem occidental dels Pirineus catalans,

fronterera amb França, a la vall de capçalera de la Garona, que té la

particularitat de ser una vall atlàntica, al vessant nord de la serralada, oberta a

les planures d'Aquitània. És una vall pirinenca constituïda com a comarca, amb

capital a Vielha, amb un govern autònom (Consell General d'Aran). La llengua

pròpia i oficial d'aquesta comarca és l'occità aranès, que pertany al conjunt del

gascó oriental, i també hi són cooficials el català i el castellà.

Els 9 municipis que formen aquesta

comarca són: Arres, Bausen, Bossòst, es

Bòrdes, Canejan, Les, Naut Aran, Vielha e

Mijaran, Vilamòs.

2.Relleu i

hidrografia:El paisatge aranès està dominat per poblets acollidors, els uns a tocar dels

altres i voltats d'immenses muntanyes, algunes de més de 3.000 metres

d'altitud. Això és tan cert que hi ha qui anomena la Vall d'Aran la Suïssa

catalana.

Projecte: Les comarques de Catalunya P à g i n a | 7

Cims com el Tuc de Molières, el Besiberri i el Gran Tuc de Colomers

presideixen una vall que té l'Aneto, el cim més alt de la Península Ibèrica, a

l'horitzó. Els estanys de Saboredo, Colomers, Restanca, Mar..., donen fe de

l'origen glacial de la vall i contribueixen a afaiçonar un paisatge únic.

És l'única comarca de la Comunitat Autònoma de Catalunya que pertany en

gran part a una conca fluvial atlàntica. La Garona, que neix a la vall i la

travessa, desemboca a l'oceà Atlàntic després de travessar tota la Gascunya.

També té una petita part de conca mediterrània, ja que la Noguera

Pallaresa neix al Pla de Beret, a un centenar de metres de la Garona, però

inicia el curs en direcció oposada. Així mateix, la part nord de la Vall de

Barravés (Mulleres i Conanglios) pertany administrativament també a l'Aran.

3.Clima:La seva orientació cap al nord, amb una orografia d'alt relleu i el clima atlàntic

del que gaudeix, malgrat estar en un país mediterrani, proporcionen a la Vall un

índex de precipitacions molt per sobre de la mitjana d'altres regions

pirinenques i de la Península ibèrica, i fa que allotgi ecosistemes amb

característiques especialment bones per a algunes espècies de gran interès.

Projecte: Les comarques de Catalunya P à g i n a | 8

Acostuma a haver-hi temperatures baixes, pluges abundants i humitat

elevada. La neu s’hi manté una bona part de l’any, sobretot a dalt dels cims,

modelats pel glaç. De fet, aquest territori és l’únic del Principat de clima atlàntic,

que és francament dur i que ha influït la cuina aranesa, molt substanciosa.

4.Vegetació:La vegetació de la Vall, amb arbres caducs i boscos de coníferes,

alternats amb prats alpins i subalpins, i bells trams fluvials o llacs, es troba a

cada pas. El curs del riu Garona vertebra la vall principal i els seus afluents

aporten no només les seves aigües sinó també altres valls laterals.

Els amants de la botànica troben a la Val d'Aran alguna

de les flors alpines més belles y difícils de trobar, com

l'orquídia Nigritela a la zona

de la vall de Mulheres; o d'alt

valor terapèutic, como

l'Àrnica montana, en vàries

zones de l'entorn de

Colomès; a més d'exòtiques flors carnívores com

la Drosera (en prats alpins) o la Viola d'Aigua (en

els cursos d'aigua més nets). Però també allotja

comunitats vegetals microscòpiques que són

autèntics endemismes i que s'han localitzat en determinats llacs glaciars de

l'entorn del Parc Nacional d'Aigüestortes, i que són objecte d'estudis científics

des de fa anys.

Diferents varietats de molses i falgueres que requereixen nivells molt alts

d'oxigen i de qualitat ambiental posen de manifest l'alt valor ecològic dels

boscos aranesos, i embelleixen encara més els impressionants avets (Abies

alba), faigs (Fagus sylvatica) o roures (Quercus robur) que acompanyen

l'inacabable fluir de les aigües dels rius de la Vall. El grau d'humitat i les

característiques geomorfològiques de l'Aran permeten també que en els seus

Projecte: Les comarques de Catalunya P à g i n a | 9

boscos ens pugui sorprendre sovint la presència d'un arbust tan bell com

amenaçat, como és el popular grèvol (Ilex aquifolium), el consum del qual per

decorar les festes nadalenques féu que s'hagués de protegir en totes les

regions alpines.

5.Fauna:Pel que fa a la fauna¸ els insectes tenen també un paper clau en els rics

ecosistemes de la Vall. A més d'un gran nombre de

papallones de gran bellesa, destaca un insecte

endèmic el nom del qual, Rosalia alpina, no fa

sospitar el seu poder transformador de la fusta morta

de faigs i bedolls dels boscos més madurs. També

entre els rèptils trobem endemismes que mostren la

riquesa de la biodiversitat de l'Aran, com

la sargantana aranesa (Lagocerta aranensis), o el

tritó pirinenc (Calotriton asper), que habita a les

parts més altes dels rius.

A la Vall d'Aran hi ha una sèrie d’animals en perill d'extinció, amb programes

de reintroducció o de protecció i conservació, i són: l’ós bru (Ursus arctos), la

perdiu blanca (Lagopus mutus), la cabra catalana, la sargantana aranesa

(Lacerta aranica), trencalòs (Gypaëtus barbatus).

Als prats subalpins i les parets escarpades del mig i del

baix Aran, a l'entorn de les mines Victòria i de les

mines Margalida, les aigües ferruginoses i l'abundància

d'ungulats són el lloc preferit del sorprenent trencalòs

(Gypaetus barbatus). Altres grans rapinyaires, como la

majestuosa àguila daurada (Aquila chrysaetos), els

temporals milà negre (Milvus migrans), milà reial (Milvus milvus) o l'aufrany

Projecte: Les comarques de Catalunya P à g i n a | 10

((Neophron percnopterus) seran també fàcils d'observar en els seus vols

circulars tot buscant preses o carronya.

Farà falta molta paciència i bons prismàtics per observar el mític pigot

garser mitjà (Dendrocopos medius), amb uns colors i soroll en perforar els

arbres que confondrem segurament amb altres pigots parents però no tan

amenaçats d'extinció. La gran quantitat de petites aus forestals que concentren

els boscos de l'Aran converteixen amb els seus cants els itineraris de

senderisme en una bonica aventura acústica, no només per als amants de

l'ornitologia sinó per a qualsevol.

L'ós bru (Ursus arctos) té en els boscos del

Baix Aran el seu lloc preferit al Pirineu

central, i en ocasions es poden trobar les

seves petjades en les últimes neus

primaverals o esgarrapades amb les

seves cinc grapes marcades en algun

arbre. Aquest mamífer s'alimenta de baies

silvestres, peixos, carronya i rares vegades

caça preses grans.

6.Activitat econòmica:Les activitats econòmiques tradicionals a la Val d’Aran han estat durant segles

la ramaderia i l’aprofitament dels recursos del bosc. De fet, encara es

poden veure nombroses pastures que alimenten ramats bovins i ovins. Les

fires de Bossòst, Vielha i Salardú, són els testimonis vivents d’aquesta

tradició ramadera.

A partir de l’últim quart del segle XX, però, l’activitat principal de la Val d’Aran

s’ha anat transformant, encarant-se cap al sector terciari, sobretot en

activitats turístiques. Primer va ser gràcies als esports d’hivern, amb l’estació

Projecte: Les comarques de Catalunya P à g i n a | 11

d’esquí més gran de Catalunya. Darrerament, els esports d’aventura, el

senderisme i el turisme rural han pres el relleu durant la meitat de l’any sense

neu a les pistes.

Especialment important és el sector dels serveis, lligat fonamentalment a

l’activitat turística, que concentra el seu focus a Vielha i la seva rodalia, i a

l’estació d’esquí de Baqueira Beret.

7.Gastronomia:A la Vall d'Aran es fa un formatge de vaca anomenat precisament "Vall

d'Aran". Les aus de granja són de gran qualitat, amb elles es fan derivats

també excel·lents, com el fetge gras o el paté de Lés.

Hi ha certs embotits que tenen una denominació d'orígen protegida, com per

exemple:

Choriço (Xoriç)

Langoïssa i langoïssa seca (Llonganissa i secallona)

Anditos, són petites botifarres de sang i ceba que es menjaven els

primers dies després de la matança del porc i que els cansaladers han

recuperat els darrers anys.

Cueta (Llonganissa cuita)

Bolh (Bull), n'hi ha de negre, de codena i de llengua.

Els plats de la cuina aranesa solen ser calòrics i consistents, com a

conseqüència del clima de la vall, amb abundància de sopes i estofats, per als

quals s'utilitzen sobretot productes locals. Destaquen les carns de boví i d'oví,

la truita de riu i els bolets. L'anyell és excel·lent i abundantment consumit, com

passa amb les aus, que es cuinen estofades o es conserven en oli amb vinagre

i herbes. L'ànec, com els civets i els patés, han penetrat per la banda francesa.

Caulets o col farcida: mandonguilles de carn picolada envoltada amb

fulles de col, que es serveixen soles o com acompanyament de plats de

caça. Aquests farcellets de col es couen en una cassola amb sofregit i

es mengen també en altres llocs d'Occitània.

Projecte: Les comarques de Catalunya P à g i n a | 12

Civet de caça, en especial de senglar o d'isard (cabra pirinenca): És

un plat que es menja l'endemà o, re-escalfant-lo, més tard i que

requereix adobar la carn durant tres o quatre dies en un adob amb vi per

a, posteriorment, coure-la durant varies hores amb altres verdures

(pastanaga, ceba), espècies (all, nou moscada, herba bona, llorer), vi

negre, brandi i vinagre.

Hereginat: és un plat d'orígen medieval a base de menuts d'anyell.

Òlha aranesa: una ollada d'escudella

amb carn d'olla que és el plat més

emblemàtic i tradicional de la cuina

aranesa. Es fa amb mongetes blanques,

patates, fideus, verdures (porro, col, api,

ceba), gallina, pilota, botifarra negra i

òssos.

Sanganhèta: a base de sang de porc o d'anyell, amb cansalada, all i

julivert picats. La sang es deixa refredar per a que cualli i llavors es

barreja amb els altres ingredients i es fregeix. A la resta de la cuina

gascona, la sanqueta és molt semblant però es pot fer amb sang

d'aviram.

Torrin: sopa d'all, que també pot ser de

ceba, que es menja a tota la península

Ibèrica i gran part d'Occitània (amb

diferents noms: alhada, aillade, tourin,

oliat, etc.) i que es pot considerar una

variant de l'aiga bulhida provençal.

Truhada aranesa o truhada: patates farcides de carn.

Truita de riu: que es prepara fumada, fregida o al forn amb fines herbes

També s’elaboren postres típics a la zona:

Bunyols

Crespeths: també anomenades pastères o pescajons

Crema aranesa: una crema espesa perfumada amb vainilla i coberta

amb clares d'ou batudes.

Projecte: Les comarques de Catalunya P à g i n a | 13

Hariat de fajol: una recepta semblant a les

farinetes de fajol de La Garrotxa. S'utilitza un

estri especial per a remenar-les que es diu

cafall.

Milhat: unes farinetes dolces que semblen un

pastís-flam, amb farina de blat o de blat de

moro, i que pot tenir fruita, com poma o

atmetlla.

Milhes: fetes de farinetes de blat de moro fregides i que es mengen

calentes.

A la Vall d'Aran es preparen licors cassolans, que se solen beure després

dels àpats o per a acompanyar els dolços tradicionals, com per exemple:

Aigua de Nòdes: una mena de ratafia típica de la

Vall d'Aran, que es fa amb nous encara verdes,

que es cullen a finals de juny.

Licor d'aranyons: a base d'aranyons macerats

en rom durant un temps variable que pot arribar a

un any.

Licor de cassís: beguda típica d'Occitània en general a base de

grosella negra macerada en licor d'anís.

Els Pinçons: licor de grosella

Vin caud (vi calent): vi negre amb sucre al qual s'infusiona canyella,

pell de llimona i espècies, que es beu calent i era típic pel Nadal. També

es beu a Andorra i la resta dels Pirineus.

8.Llocs d’interès i monuments:

Aquests són els principals indrets que el visitant a la vila no pot oblidar:

Projecte: Les comarques de Catalunya P à g i n a | 14

Església de Sant Miquèu de Vielha :

construïda a diferents èpoques entre els

segles XII i el XV. Arquitectònicament i

artísticament la part més interessant

d’aquest temple resideix en el seu atri i la

seva portalada de finals del segle XIII o

principis del XIV.

Crist de Mijaran: el podem trobar dins de

l'església de Sant Miquèu. És una peça

datada del segle XII que antigament es

trobaba al Santuari de Mijaran que

actualment està derruït a causa de la guerra.

Església de Bossòst: datat del segle XII és

un dels monuments religiosos més

extraordinaris de la comarca. L'església

parroquial romànica d'Era Purificació de

Maria, a Bossòst, fou construïda al llarg del

segle XII. És de planta basilical de tres naus

separades per pilars de planta circular i

culminades amb tres absis decorats seguint

l'estil llombard. Disposa de dues portalades,

la septentrional molt més treballada que la

meridional. Junt al temple es troba la torre campanar, de planta quadrada i

rematada per pronunciada punxa de pissarra.

Església de Salardú: datada dels segles XII - XIII, amb un campanar

exempt del segle XV. En ella hi trobem el Crist de Salardú amb una creu

policromada datat del segle XIII.

Església de Tredòs : datada del segle XII la seva teulada és de fusta.

9.Festes i tradicions:Algunes de les festes populars que es celebren a la comarca són:

Projecte: Les comarques de Catalunya P à g i n a | 15

La crema deth Haro : Es celebra al

poble de Les. L’Haro és un tronc

d’avet pelat d’uns 12 metres d’alçada

que esdevé el centre d’un cerimonial

que vol escenificar i perpetuar el

sentiment d’agraïment a la terra just

en el moment del solstici d’estiu, just

en el moment quan la terra torna a donar fruits. Els joves, mentrestant, fan

cremar les “eshalhes” que es confeccionen amb peles de cirerer totes

juntes i que una vegada enceses les fan voleiar per damunt dels seus caps

fent arribar el foc arreu. Després comencen les danses tradicionals com es

Aubades, eth Tricoter, eth Cadalh i el Balh Plan. El cel de la nit aranesa

s’omple d’espurnes, d’olor de cendra i de vi calent, el vin caud que es

prepara en grans olles al voltant de la plaça.

Era Hèsta Aran: El 17 de juny la Vall d'Aran celebra la seva diada, 'era

Hèsta d'Aran', amb motiu de la recuperació de les institucions històriques,

ara fa tretze anys, fet que reconeixia la personalitat d'aquesta bella

comarca situada al nord-oest del Pirineu català, que des d’aleshores té un

òrgan de govern propi, el Conselh Generau d'Aran.

Fira de Vielha: La Hèira de

Vielha (Fira de Vielha) té, any

darrera any, una gran afluència

de públic. Durant tot el dia, pels

carrers principals de Vielha, hi

haurà un gran nombre de

parades comercials i d’altra

banda, en el recinte firal, ubicat

al pàrking de les antigues

casernes militars, tindrà lloc la vessant ramadera que celebra el Concurs de

Bestiar, obert a tots els ramaders del Municipi de Vielha e Mijaran.

10. Curiositats:Himne de la Val d’Aran:

Projecte: Les comarques de Catalunya P à g i n a | 16

Lletra en aranès :

Aqueres montanhesque tant nautes son,m'empèishen de védermèns amors a o son.

Nautes se son nautesja s'abaisharànes mies amoretesque s'aproparàn.

Montanhes aranesesa on es pastorses hònts regaladestròben, e jordons.

Se cantes perqué cantescantes pas per jocantes per ma hilhaque non ei près de jo

Montanhes coronadestot er an de nhèu,tan nautes e bèresque vos pune eth cèu.

Montanhes aranesespientades de rius,de totes grandesesvos adorne Diu.

Nòsti amors veiguéretzcom rosèr florir,volem com es pares,guardant-vos morir.

Traducció en català :

Aquelles muntanyes,que tan altes són,m'impedeixen veureels meus amors on són.

Altes, si son altes,ja les baixaranels meus amoretsque s'aproparan.

Muntanyes aranesesa on els pastorsfonts regaladestroben, i gerdons.

Si cantes perquè cantes,no cantes per mi,cantes per ma filla,que és lluny de mi.

Muntanyes coronadestot l'any de neu;tan altes i bellesque us enveja el cel.

Muntanyes aranesespentinades de rius,de totes grandesesus adorna Déu.

Els nostres amors veierescom roser florir,volem, com els pares,esguardant-vos, morir.

BIBLIOGRAFIA:

Projecte: Les comarques de Catalunya P à g i n a | 17

Llibre de la Val d´Aran de la Biblioteca (Monserrat Roig)

Viquipèdia:

http://ca.wikipedia.org/wiki/Val_d%27Aran

Turisme de la Val d’Aran:

http://ca.wikipedia.org/wiki/Val_d%27Aran

Llocs d’interès de a Val d’Aran:

http://pieraedicions.com/vielhallocsinterescultural.htm

Festes i tradicions:

http://www.firesifestes.com/Fires/F-Haro-Les.htm