--Barcelona, 19 de gener de t 932

CRONIQUES DE ''LA HUMANITAT" -~L VERITABLE PERILL

Sane. Més san¡. Sang, novament. fi. uesta. vegada han calgut, assa.s­~a.ts quatre joves republicans. I pel . tiU' de ,se.mpre: el fanatisme reli­.4g; l'odiosa intolerància reUgtosa. 'ub la República - quan la. Repú­'lea ha d'ésser garantia de llibertat,

d;"rdre de civtlltza.cló - és quan els

5

e.talAt Bo pa..lbl. "" ...... t o.. talUDJa demani el teu esforo t el teu mtusfMD1e, Que t'ho dei:nanl la C.wunya republfca.na,. demo .. cràtlca I lliure quo tolo .u-

I IOmnlem

Ca~ home liberal, que ha., lhll tat per la República. Sepelx vet­llant per eUa ! disposat a llultu

Erqu~ eUa algul el que ha d'~sser'

fórmula polft1ca emparadora ell dreta de l'home t'els drota

deta pobles

Prestigia desinflats A la IllUIor tu r ."' ... (IU wU re/ ...

Tir-me G Maura, .I.~irandell(), Stalin o "Artfcul03 numeraàos". Re. 4'ai.:tò. El3 prestiqi.l que avui flZ.luddzo ,ÓfI. d'una envergadura que ben poo s'C»8embla a ells.

Fundador: Lluís Companys

Red, i Administració, Pelai, 'f" B.on

TolèfoDO 1640'1 I 16408

Impremta: CarrE~ Sardenya, 202

Núm. 61 Dues e dic i ons diàries

C.lal..",.. U la voltlDla& Inquo­brant&ble de què li si¡"uln retor­nades lea ll1bert~ts que li toren

arreb:!.SSades Catalunya vol el seu Estatut, per la \H'òpla dignitat I per amor a

Espanya Els que el combaten son uns in­conscients, No poden ésser homes liberals, encara que s'ho diguin, 1 no sorveaen els interessos d'I-

bèria Catalunya s'aplegarà. tota per 1.

defeDS& de l'Estatat

= Les armes dels catòlics

Aquest és un full que ha calgut per casualitat a lell meves mana. Per casualitat, puix jo no tinc el costum de llegir fulls d'aquesta mena. En aquest full hi ha una capçalera molt historiada; florida, en la qual pot veure's el Beat Joan Bosco, la Verge 1 Sant Josep. amen d'alguna altra al.legoria per l'estil.

AlIo 1833 a 1840, ¡Viva la lIber­tadl ¡Viva la Corutltuelónl IAbajo los curas I I Mueran los fralles I

Premio: Cólera morbo y blet. años de guerra civil.

Año 1854 a 1856, IVlva la IIber­tnd! IVlva la Repúbllcal IVlva la Reforma I IAbajo los curas y frai­les!

¡ ubué:' ns i els ciutadans, els sim ~ ~l~s ciutadans no significats en gru1)s 'oIí es. e~'tan més Ro la. mercè d'z­. ~ :-:Ul"ma fanàtica i desa:5I"ada~ 1" que en nom de Déu, tenen més

~;ír 1'9' amb la pistola que amb la

mença. a semblar-U mUl& sospitós que hom tingui tantes atencions amb els monàrquics, que els enviïn a pren­dre bany 1 a passar l'estiu a. fora, que I els permetin sortir uns quants dies de la presó ... per a no tornar-hi; al poble Ja. oomença. a semblar-U mM'3& sospitós que mal no resultin CUlpables els que conspiren contra la Repúbli-ca I als quals la Repllbl1ca tracta amb ,1. _____________ -' un(l. tolerància. 1 una polidesa que no tenen altra eficàcia que la. d'aImmar el poble republicà, aquell poble que proclamà la República per tal que la justícia no fos una paraula vana.

En primer lloo l'sull Uacu4un. Heu­vos acl un gegant caigut ,,",se haver donat en cap momeut una nota agu­da d'aquelle3 quo mat no s'esborren. Un home excel.Il'Td1i¡,ent dotat per la mare Natura, me "tet les seves facul­taLB i s'en.fonsa en l'oblit sense que ru ja no sigut ~.:. ,?ac; de treure'lo

Aquest full es titula "La flesta santificada": les següents Indlca­ciou-s "aüo' I1~ 1 de cnero de 1932. Núm 42. Igles!n de San José (Pa­dres Salesianos) Sepúlveda. Telé­fono 35 ,935". Aquest full és Impl'és a la "Tipografia Claret, calle Ar­zobispo P. Claret, 45. Barcelona".

Premio: otros dos alIos de cóle­ra morbo y otros dos de asonadas y matines.

e l. I. olo pstat cn un míting tradleione­

! '1 9. la sortida d'un mit1ng trad1-:i01l3UsU, en el qual dos dipute.ts,

i Beunza, als quals el Govern le a RepubUca paga. m11 pessetes ca­l mes ~rquè vagin per Ilque2tes t .. · .. s d'It¿ria fent el cafre, desa.cre-- nt la Hepublic9., sembrc.nt la m­

omprcnsió i l'odi, en eomplicita.t amb J 1 (.!lC1c 1 amb el capellà. facciós.

Recordeu els fruits d'aquesta sem­~ra: la guè.rdia civil, n Arnedo, dls-

..... .ant f;{!¡lSP. prevI avís contra una ~ü!1titud indefensa; el poble, a Ma­~;r1d, exasperat pcr les provocacions

<;1$ monàrquics, cremant els convents; Antoni Borrell, assassinat a les por­t(S de la catedral de Barcelona p~r una gent que, gràcjes a l'ex-gove~~­tior A.'1guera de Sojo - que no tUl­u~ una para.ula. de condol per a .8

y clima - pogueren entrar amb pis-+')li' a la casa de Déu... on, segons 1m. entès, no s'hi ha d'entrnr amb

)18 ni amb cap altra mene. d'ar­n e .• ; aquclla manifestació del dia de la Pt;.r!.::r;ma a. Barcelona, etc., etc.

El poble no veu amb gust que el Govern de la Repdbl1ca oblidi Be­renguer, Ba.rrera, Mola, Rodríguez de Vlgurl, A1blliana, Luca de Tena, Go.lo Pontet, Cavalcant'" tots els monàr­quics, tots els clericals, tot. lo gent de dreta que conspira descaradnment contra le RepúbUca.

Aquest ~s cI veritable nert1l per a la. República.: el de les dretes feccio­ses; el d'aquestes dretes 1".. col.labo­ració de les quals serta funesta per a. la República.; el d'aquestes dretes que conspiren contra el poble i contra la :rt.epúbl1ca des de les patronals, des dels diaris d'ordre, des de la trona. Aquest és el verítable perill.

Diuen que a4~ J el preocupa. Que s'ha ;et contraba1¡"!ista de licors i que guanya els dinen fiüe vol. Que fins li convé que hom l'6t,reconi una mica. Si és això veritat, ple ~yem Uzcudun. Im­mfscuiT-.H' en el tràfec clandestf de begudes - creador i mantenedor de la Llet Seca - vol (t'r tont com heure-se­les amb els Capo~e fels Diamond, po­tències de l'omb:""Q: q!.:e actuen a ple sol. I l'home que it.l. estat sovint ven­çut per homes nés jebles, però més murris i que no iu. fet mat un combat sense que li urobe ; .. In" quelcom, és un adversari de per fIure davant dels ter­ribles "gansters'" r~"rdamertcans.

Ulla pregunta: A Barcelona, amb la República, amb un Ajuntament republiCà., encara hi ha un carrer que és diu del P. Claret? Més pre­gunt.:s: Qui era el p, Clal"e.? Era un artista? Un filòsof? Un metge? Un in~'entor? Un polític? No, era un confessor d'Isabel II; l'autor d'aquells versets que diuen:

Jóvenes que vais ballando al Inflerno vals danzando

L'home que és prou beneit per a escriure uns versos tan idiotes com aquests no mert.:lx tenir el llom en un carrer, De l'home que ha estat confessor d'Isabel li I que, per torna ha escrit uns versos com aquests val més no recordar-se'n

AflO 1856 a 1&67. ¡Viva la libel'­t~d! ¡Viva Prim! IViva la Repúbll­Ja! j Mueran 103 obis puS neos

Premio: El e61era otra ver en casa.

Año 1868 a 1874. IVlva la IIbe1'­tadl IVlva Amadeo de Saboyal IViva la República democràtica' ¡Viva la soberania del puebJo! ¡Abajo Dios! ¡Mueran los fraile.H

Premio: La :fiebre amaril1a; la segunda guerra civil; bombardeo de Valencla y Cartagena; subleva­ciones, robos, anarquia y su chls­pucito de cólera morbo asiàtica pa­ra conservar la sImieente.

Año 1899 a 1900. ¡ Viva la Inte­grld.d de la Patrlal ¡Abajo los tra1dores! ¡Abajo las peregrinacio­nes católlcas! ¡Abaio las placas del Corazón de Jesúsl IMueran los Je­sultasl

A Bilbao, a la sortida. d'un míting trad1clonal1sta, han pogut ésser assa-,­cjna.ts uns joves republicans. A Bil­bao s'ha disparat contra la multitul de3 de l'interior d'un convent, A Bil­b~o s'han registrat les l'es1dència dels Jesuïtes 1 dels llUlSOS, on havien en­tn.t elements estranys, que han es­tet detinguts. Els diaris no diuen -almenY3 ela que jo he llegit - si s':la fet un registre al convent de les Re­paradores des d'on es disparà contra la multlt.ud.

La tolerància, la. cordialitat envers aquesta gent no han servit de res. Es a dir, sl: han servit per a fer-lo3-hi perdre la. por i el respecte; han ser­vit perquè tornessin a creure's que eren els amos. I han servit perquè el poble, el bon poble republicà, sen­tís un pasme dolorós davant la tole­rància - toleràncta suïcida - i la cordialitat que el Govern ten1a. vers les dretes.

Arnedo, . Jercza., València, Barcelo­na. Sevilla., el mateix CasU1blanco, Bilbao: caciquisme, clerica.lisme, dre­Usmc.

M1ss Lorna Elaln~ Dean, premiada cm un concurs de bellesa, ara es divorcia de l'aviador D'Avay Griel, amb el qual va casar-se ra poc temps ••• Tot és pas-

Una altra glóri!t c¡ue se'n va en orris és la de Raquel M,~lle;. Cap alld a les I!poques prediluv¡uaC'~, en què ella i nosaltres érem jo¡;es, va, fer-nQs feli­ços a tots els joveneis de BaTcelona, dalt de l'escenari de l'Arnau." Era la que tancava l'es¡::.clacle i fins i tot lt encenien els Zlur,;r, per ella sola. Però nosaltres trobàvf':i!'· més lluminosos els seus ulls que tot~~ les bateries ... Allò era el marc que. U. convenia t el que determinà la se.v:! celebritat. Dintre aqu.eZllocal i entre aquell públío addic­te, Raquel triomfava amb totes les dc la ¡¡et.

Però les senym':;& de sa casa sentiren a dir que ho feia molt bé i manífesta­ren destgs d'aplaw:lír-Ia, tan vehements que un empresari se la va endur del ParaUel. En aquéH moment Raquel Vil deixar d'existir. l,a seva picardia, el seu enets fresqt¿.f ·ol i en1ogassat, la gràcta autèntica am.b què esmdltava les primitives tr..11Qonetes italianes t criolles, s'esfumà ~n el no-res per dei· xar lloe a un (!rJmatisme ridfcul de 'Inavaja en la !1ga.", a un tipisme inter­regional de caveti( ada primorriveresca.

L'artista. n ortl -::r.le. _(' ;) l rancis, més. Valdria més tancar el parèz:­que ha estat ¡:rE:miada ~n un concurs tesis 1 tc; .. nar al full que bé mereIX de bellesa. celebrat a Hollywood. Kay el comentari. Francis emprendrà.. el mes que ve, un La literatura que conté aquest

Premio: Dos guerras sangrien­las;. perdlda de Cuba, pérdida de Puerto Rico y de FilIpina.s; pé1'di­da de nuestrr:..3 escuadras. pérdida de nuestra vergüenza. Trancazo: peste bubónlca.

Añ .. 1910 a 1920. ¡ Electra librel ¡Mueran los Jesut1as! ¡Mueran los fralles! I Abaj o las Ordenes rellg\o­sas! ¡Viva la democracia!

Fou d~tingut un comte: el de Su· perunG.a. al qual, naturalment, s'a.111· berarà. I dic naturalment, encara que 3questa vegada. ,és molt pozsible que aquest comte no sigui culpable. PeTÓ és que al poble ja comença a sem­blar-U un xic massa. sospitós que els comtes enemics de la República mai no siguin culpables; al poble j:l. c()-

Cal que la. República. doni el virat­ge que el poble està. esperant tant de temps amb un anhel gairebé dolorós. Cal que la República sàpiga exigir responsabilitats i sàpiga fer justícia. Cal que el crim vil i vergonyós no es repeteixi.

La Repúbl1ca, magni1lcament gene­rosa, ha volgut ésser per a tots. Però tots no han sabut agrair aquesta ge­nerositat, no han sabut fer-se dignes d'aquesta generositat. ~ Doncs que sigui per a. nosaltres, que s1gu1 per als republicans que la. sa­brem ter témer i respectar.

LLUlS CAPDEVILA

sar l'estona..

~oment4ris EL CAPITA REIXACH Heu-vos acf un cas que haurltJ de

1'evoltar les nostres consctèndes d'ho­mes mures, ciutadans d'una repúbltoa que de dia en dia d.etxa a'frUaZir el seu sentit revolucionari, com 8 volgués de­venir un entreteniment de llu..¡-S08 t fi­lles de Mana.

Un ?W1M!, un ca.J'~d;, ,Le le! fust r' dels

A POLONIA I ({tu: .-" t'reu t6.'3 • . , ~e'V(( Su+:f1 (;(, .. , ao­naren la consecució d'~1 n. ca;'!vi d~ T¿­gim, que tots de 'bona fe crèiem ele

La qüestió de les • • mlnOneS Var.óv!a, 19. - El mlniltr. 4e ¡'Interior, coronel Pleracki Iu¡ pron_t

'lqucst maU un important dt&curs a la Dieta.

De$pïés cl'havt:r proclamat la perfecta Igualtat de tots el! grupI 'tnics

del pafs, el ministre ha declarat que la Polònia estava. disposada a donar CI

tots el8 seus súbcUts de l'Ukrània i de la Galfcia orientaZ el m.à.xim de Ui ..

bertats c{viques, lla dit, també, que el Govern es proposava fcr beneficiar els ctutada1l.$

d'aquells territoris d'una autonc' .a municipal a fi de poder satisfer les

seves a8piractons regionalS. D'alb a part, el coronel Pieracki ha indicat que tenia eZ propòsit de pres ..

tar una ajuda financiera a les regions ct'Ukrània t Galícia, t tambtf d'orga­

¡¡it.wr cooperatives a cada una d'aquestes dues regf01l.$.

Aniversari de les carlinades de Granollers

Era. el 17 de gener de 1875. Durant 'a nit, la carlinada. prengué per as­<>: .. dt la ciutat de Granollers. Ho va­'en saquejar i cremar tot. El crim lou (::1 principal objccte d'aquella es· comesa cal'l1na contra la capital del Vallès.

Era el 12 de julIol de 1912. La Uul6 Liberal de Granollers celebrava, en el seu local, un acte ant,iclerical i al Qual assistia Frallcesc Layret. Tot d'Ull cop, els carlins, que s'havien d1ss1mu­lat dintre la sala, dispararen les se­ves armes i un home va. caure mort. Francesc l,ayret, escapava d'aquest atemptut. Els carlins i els seus asso­ciats no ha'¡ien de trigar gaires anys a fer desaparèixer un dels homes que feia més campanya per a. l'allibera· cl6 del pols.

La ciutat de Granollers, des d'alla.­\'ors, no ha oblidat els seus herois dels anys 1875 I 1912.

Els pri..mc¡,s tenen un monument en mig del cementiri i de cara a la pla­na. del Vallòs. El segon, reposa en el cement1r1 civil, el qual, fins fa poc, era la vergonya de tots els pobles per la manca de netedat i de respecte qUe les autoritats monirqu1ques te­nien per aquests morts gloriosos.

Aauest any, primer de la Republl­ca, la Unió Liberal ha.Via organitzat per al diumenge proppassat uns ac­tes de COmmem0ració. Dic i faig re­marcar que és la Unió Liberal l'orgs.­.11tzadora d'aquests actes, per la man­Ca absoluta de colbboracló 1 de pre­~ia de l'Ajuntament de Granollers. i quests senyors no deuen sentir-se l~entl.ficats en aquest acte que és, a

nsems de recordança, de protesta ~ les malvestats que fan i han fet

carlins. Pitjor per a ells!

querra Republicana. de Oatalunya LA HUMANITAT havien delegat.

El corteig, compost d'homes ¡reus t conscients d'aquella commemoraclò¡ va. paSGar per tota. la. ciutat, i la gen es descobria al pas d'aquella mani­festació senzUla.. Un cop al ceme:l­tiri, varen ésser deposltades aquelles tIors. Uns breus parlaments varen emocionar aquella gentada que s'tú havia aplegat. Ja,. no eren els homes solament els qui, endiu.menjats, se~ guien la bandera morada de la Unió l.Jberall Dones 1 noies i criatures ha.­Vien vingut a presenciar aquell acte que la DIctadura. de Primo de Rivera havia prohibit 1 Que la de Berenguer 1 Ventosa i CaIvell havien posat, l'any passat, sota. la protecció de la guàr­dia civil.

Josep Grau va. associar a l'acte la vlct1ma innocentment a.ssasslnada per una carlinada encara fresca en la nos­tra memòria.

Lluis Ce.pdevila va fer passar per aqu'll arc que fan les muntanyes del Vallès, la. memòria revoltada d'aquells herols granollerins. " Tots hi vàrem portar el nostre re­cord emocionat, per tal que la claror el portés més lluny, fins allà on hi ha encara homes prou incivils per a fer C'arl1nades. El llostre record, cap el vespre, corria per l'espai amb el puny clos, ple d'energia i de protesta

La diada va acabar-se ... mb una re­presentació d'una obra escrita per a tal acte.

mtllor justfcia, acaba d'ésser vtctima d.'una inexplicable canallada.

La Junta Directiva de j'Aero-Club de Ma4rid, ha pru l'acord d·ea:pu.l8ar deli seut renQIu l'ennentat capità atrl.aàor per l'esgarrifós d.elicte d'haver demanat que la .ubscrtpctó oberta per aquella entitat, a profit dels familiars dels guàrdiu civils caiguts el Castilblaneo, es les extensiva a "totes" les vfctimes de totes les topades brutals entre el poble i la força pública. El capità Rei­xach, donant una lliçó de ctvtsme als seus directius, interpretava en sentit m~' recte i més just l'aòast humantt4· ri de la iniciativa.

Res d.'estabUr destriaments entrI el4 que plo-ren un ésser volgut. Res de do· naT caràcter de plebiscit anttdemocrà· tic a una mantfestació car1r'ativa de bona mena. Que l'òbol dels donants ambi a tots els afligits sense distinció de castes -ni d'ojtc'..s... La propo.::ici6 Refxachi no podia ésser més generosa ni. més humana,

Però la Directiva ama no ho enten­gué així. El capità fou commtnat a retirar la seva nota. l com es negués, molt justament, a fer·ho, anunciant que si el Club s'inclinava vers deter­minades tendències, presentaria un vot de censura, que molts consoct8, (lU4 pensaven com ell, recolzarien, fou ex­pulsat del Club, a "rajatabia".

Ja ho veteu. Als ñou mesos do repú.-blica, sota un govern que hom anO?ne· na d.e concentració d'esquerres, és pos­sible que un ciutadà, que va col.labo­Tar activament en la revolucló. liqui tret d'un lloo, amb cuixes destrempa­des, pel delicte d'haver mantingut un criteri que no és altre que aquell que deurien mantenir tots els que e.s diuen republicans i revolucionaris ...

Però el Govern, amics, amb el seu silenci, dóna la raó a~ monarquisme vergonyant ue la Directiva de l'Aero­ClUb i desempara el dret d'un clutad4 que abans que militar s'ha sentit ?w­mel ...

SC1ffiA,.1QUCHE.

Excursionisme i el laicisme

El senyor A. Griern, signant de l'ar­Ucle 'Wls sants laics" aparegut en "El Coneo Catallín" del dia 16 del corrent, parla dels excursionistes com homes laics, ignorant que també n'hi ha. de catòlics.

S'ha parlat ja bastant del que vol dir excursionisme per a voler jo ara referir-lo, però el senyor Griera co­neiX tan poc els excursionistes, que ens ha confós per costellai..'"es, que són els que deu haver vist a Vallvi .. drera i a Les Planes. Però nosaltres, els excursionistes que fa anys anem per les muntanyes, in\1tem el senyor Griera. a que ens acompanyia i po­drà veure que ni fem vida de gitano. ni embrutem parets, ni els pagesos ens despreclcn, ja que tenim una cul-tura tan elevada com qualsevulga dels homes que compleixen amb els pre-

vlAtg. per Europa full és dlvertldlsslma. Com mostra de l'estupidesa clerical no te preu.

ed •• dia •• Amb aquesta mena de literatura sl els catòlics fossin un xic intel- Premio: El desastre de Melilla,

en que perecieron màs de 20.000 es­paüoles; la grippe, que barri6 nues­tro sueln.

Butlletí del temps

• ligents, només un xic, deixarien d'ésser catòlics. Però sospIto que aquesta, precisament, és la litera­tura que els plau més, la que s'a· Año 1931 a 19 ... ¡Fuego a los Con­

ventos! ¡Viva la escuela laica! ¡Venga el divorcio! ¡Llbertad d. cultosl IMueran los frailesl ¡Aba­jo la burguesla! ¡Fuera el Carde-

diu més amb llur mentalitat. Després anà a Pa. -1& i s'hi quedà. Fou Anit una lluna clara, una lluna de la perpètua eSV~11.yolada, feta carn ronàaZia, una lluna de cançó. Breu: com el Verb... una lluna de geneT, que hom diu que

Ara ha volgut í~ d'actriu j s'ha en- és la 1nés clara de l'any. sorrat sorollo$amet·t. 'rot i els anys Aquella que al poble fa tan bonw, que du de pari.s¿,i.·' lwnoràrta, el seu aquella lluna àe poble que deixa una francès no ha ?"11C;,. 'cut les palmes aca-¡ pinzellada. d'argent als vidres àe les di'miques. Ni "i : Ilr~ U('('ial/U¡, (¡ri. finestres àel poble. . rd No ·<11.9:','1, l ..-:· ,11:cnhZe.' {11p.1t.<>em C-C~. (1 Fes t~?aat>~ i al carrer. 11!e. qui hl.i f,-r¡ra8.iJi. no és ia nosh''ll Aqgells m!01s amorosos dels gats, que n.aqueZ, L'ac.~è1du·1 RaTuel JI.1ei!e; de sfJmblen un plor ele criatura i donen l'A¡nau va 'lnorir ja vi~t anys. L'altra d l'inevitable romanticisme de la nit és una senyora neurastènica i ullerosa: \ de lluna un to de caricatura.

En aquest full dels PP. Salesians, que literarIament no passaran a la històrIa, s'hi llegeixen coses tan còmiques com aquesta: "Es preci­so que todos aflojen un poco la bolsa y ayuden a la causa catll­Uca" .

nal Segura i IVlva Rusia! Premio: Agual'démoslo; està en

la puerta y debe ser gorda I /I

que l'ha volguda suplantar, estrafent Ahl A 1Ms dels de les teulades t ell a gust de l~ dames pudibundes les se- carrers algun gat CI la taverna. ves inimitables creac!ons. '

J. M . .FRJIlj'CES, Salutaci6

Oreu conflicte a les mines de

Fígols Els minaires, en vaga, desarmen el Sometent Aquest mati els obrers de les mi·

nes de carbó de Fígols s'han decla­rat en vaga.

,.A..ls centres oficials no se sabien, aquest migdia, les causes de la vag:.i.

Els vaguistes. en~ ha dit el gover­nador civil, r.:. pretenien r(>s ni te­nien cap reclamació formulada. Hom sospita que pug¡.!1 obeir la seva acti­tud a mòbils pertorbadors.

Ha afegit el senyor Moles, en par­lar aquest migdia amb els periodis­tes, que els vagu1Btes el primer que han fet hé\ est~t dt':>'armar el some­tent de Flgols, quedant-¡;e amb les armes de què aqueft disposava.

Els obrer;, de les mines de Figols que han declarat la vaga, són de 700 • 800.

A Berga, on també està declarada le. vaga de l'art tt'di1, ela obr~rs mJ­naires, junt amb els d'aquell ram, fe­ren que les tende!ii de queViures E:~ lliuressin pa. i villn:1es, sense pagar. P mb b~l motiu, es produiren di~~ur­bis, sortosament sense importància.

En previsIó Clel que pugui passar, a Berga 1 Fígols hau estat concentra­des force~ de la guàrdia civil.

El general Marzo, inspector de la guàrdia civil a Catalunya, amb tal mo­tiu, aquest m1gd!3 ha conferenclat amb el governador civil senyor Mo~ les. També hi ha conferenciat el cap dels mossos d'esquadra, senyor Pérez Farrà.s.

A Berga, segons ens ha dit el se­nyor Moles, hnn. impedit el fM;rvei pú­bUc d'autòmnibus que fa el servei de l'estació d'Olvan. També han estat pa­ralitzats els serve1.s dels vehicles que fan el servei de comunicacions amb els pobles de la comarca.

El senyor Moles ha fet constar que, malgrat la situació, no s'havia produït cap ret desagradós, insistint en què no amaga cap fet. '

De totes maneres hom conct:ptua greu la situació.

A pI1meres horea de 1& tarda sens

Aque.ñ és un gran setm.anart:: gran de format t de contingut. Aques~ set­manari ens arriba de Mè:cLc, Republtca que en la qllesUó religiosa ha tingut una política magnifica i eficaç. Aqu.est setmanari es titula "El Asno", Utol de noble htstorial a Itàlia. Aquest setma· nart el dtngeíx Guillermo pellhora, f'­criptor i periodista de mènt, autor d u­na de les obres més òelle3 i documen­tades contra el clericalisme.

Aquest setmanari és germà de IOL' A­sino", a"'EI Motin", de IOLa Çampana de Gràcia". Aquest setmanan pot fer una bona labor lluitant contra la su­perstf.ció i la incivilitat clericals.

Saludem aquest estrenu, aquest in­tel.ligent, aquest magnffic setmanari de Gufllermo Dellhora.

Saludem-lo des d'aquesta terra tris­ta, des d'aquesta terra ne,"a: negra de tants capellan3. .

El tramvia que esdevé alcova

Ahir una dona infantà en ple tram­via, Una dona hum.il, una dona del poble.

No hi havia taXis, no l'havien volgu­da ad77~etra a l'hospital. I la pobra do­p.a fnfantà en el tramvia. El cobrador ¡ el conductor feren baixar els pas­f:atgers, tirarcn les cortines. 1 el tram­"Via esdevingué alcov(f,.

Ara, elS empleats de la c011'.panyta han tingut una bella, una nol.le in(­ctattva: seran padrins de l'tnfant i -­amb una pesseta o dues cada 1L l - U constituiran un dot.

A ixò, aquest noble gest, com.cideiJ: amb UlL altre: el d'aquells rics monàr­quics que creuen fJ1..e hat'ent-1" i Re¡-ú· bItca no cal ajudar els vells, eü ma· lalts, eis orfes, el. "-,¡¡ats. Aquel" ric. que per a d.onar cinc cèntins exlgei­ren la cèdula i la le de baptisme.

dIu, des de Berga, que alll la vaga és general però paciflca, pet. ara.

Cembla. que els m1na1".·es de P1gols han entrat e. 1'Economa', de les mines emportant-se'n pa.

Han arribat a Berge. reforços de la guàrdIa civil. Tamt<! ha arribat el co­mandant de MOSSOf d'Esquadra, senyor Pérez Fa.rràs. el qual acompanyat del president dels Sin.UCl\\'.8 de Berga. ha sortit cap a F'gols

L'expectació, a 1-ota 1.1. comarca, és gran.

------------------------------------------------D'ALTRES TEMP~

L'Església Catòlica sempre ha estat aficIonada a que els seus adeptes ''aflò]e'"n la bols&.", a "iure a costelles dels seus adeptes. Es per això que procura que els adep-tes sigUin rics; per a que puguin "aflojar la bolsa". Els adeptes po­bres, aquellS Que de bona fe creuen en la paraula del Crist, no Interes­sen a l'Església Catòlica. La Esglé­sia Catòlica ha oblidat la paraula del Crist. L'EsgléSia Catòlica és l'enemic més formidable que té el pobre.

Veritat que és divertit? VerItat que fa gràcia? Fa gràcia; fa llàs­tima. Per a creure que la grippe, la pesta bubònica, I el còlera, són conseqüències d'haver cridat Vis­ca la Ll1bertat, és necessita ésser creU, és necessita no haver agafat mal cap llibre, és necessita tenir una mentalitat de cartll pedra.

En aquest full hI han altres co­ses a espigolar, a comentar. Aques­tes 11 Premisas y Consecuencias" que en el gènere imbècil és del mi­llor que hem vist:

Aquesta mena de propag.nò.a no parla massa en favor de la in .. tel.lIgèncla dels catòlics. Per a llui­tar caldria que els catòlics empres­sin altra mena d'armes. Emprant les d'aquest full salesià, hom pot combatre'ls molt fàcilment amb el l'idícol. Emprant armes com les d'aquest full, els catòlics no faran

por: faran riure.

S'intenta establir una fàbrica de gasos lacrimògens a AlIona

Hamburg, 19. - A Hamburg regna una viva indignacf6 per les intencions manifestades per l'ind.ustrfal senyor Stofzer:?Jerg, de les quals es desprèn que instaI.larà una fàbrica de g~sos lacrfmòqens i cegadars.

Les autoritats pollcfaques d'Hamburg s'han proveit contra la dectsió dels serveis del control industrial, que han autoritzat la constru.cdó d'aque­lla fàbrica, sense tenir en compte que fa uns dos anys, a la matetxa ciutat, va tenir lloc t¡.na gra!: e..xplost6 de fosgen!, la qual va causar nombrcses

,-Lluís J:iménez d'Asua a Barcelona

Esta convençut que serà apro­vat l'Estatut de Catalunya

Ra estat uns hores a Barcelona el diputat a les Constituen~s i preG1dent de la Comissió Jurídica senyor Jimé­nez d'Asua.

Motivà el viatge a la nostra ciutat el desig de visitar, com a presJdent dels Tribunals Tutelars de la. Infàncie.. d'Espanya, les institucions d'aque5tfl. mena que funcionen a Barcelona, així com els serveIs de la Junta de Pro­tecció a la Infàn¡,;..i.a.

Fou rebut el senyor Jiménem d'A· sua, a l'estació del Passeig de Gràcial pel president de la unta de Protecclo a la Infància, senyor de Riba; doctor Cuello, pres1.:ient del Tribunal Tute­lar; mop$èn Pedragosa; profe33or se­nyor Montfort; doctors Muntanyà 1 BoIà Carrló I senyors Francès 1 Ber­tran. Al mati, visità les lnstal1ncions dites "Les Torres", "Bella Plana", de Lllssà de Vall, essent obs< qulat al mig­dia amb un dinar últim l la Font del Lleó, A la tarda, estigué al grup be­nèfic del Poble Nou i visità altres ins­tItuclons complementàries.

I després de reflexionar un moment. alegi:

-Una. conce&:iió que p'.>t5er per •

A le$ tres cn punt va posar-se en ~a una vertadera manifestació cl­bera.l a sortir del local de la Unió Li·

• amb la. bandera morada i sen­: ~ça, de l'entitat. Una orquestra trista. ranoUers tocava una música

Abans els . secretari:; dels Centres d'Esquerra de La Garriga i de Gra­nollers, prengueren la paraula. Josep Grau, Lluís Capdevila i jo mateix hi fórem invitats I diguérem al públ1c. que emplenava completamént l'im­mens local de la Unió Liberal, que era necessari defensar Catalunya i la República. Els enemics de Catalunya i de la Repúbl1ca no són solament aquells earllns dels anys 1875 I 19121 Són aquest front únic de dretes, on s'apleguen els reaccionaris de tots els indrets d'Espanya. Són aquesta gent disfressada de catalanista i de repu· blicà, que mentre c10nen la mà de l'amistat, amb l'altra llancen la pe... dra o la infàmia.

ceptes que mana l'Església i fan exer-etels esplrltuals. Fem qUP.leom més Importants que córrer per les munta.nyes, senyor Griera; fem lllbres d'itineraris grà.

descobriments a Oaxaca El &enyor Jlménez d'Asu3-~-p-ar"'là""""'am=b

un redactor nostre. Les paraules esti­gueren plenes de cordialitat per '8. Ca~ talunya 1 les seves coses.

lo -5ento-va dir-per a Catalunya un fonda. Simpatia.. Això fa que aques­ta simpaUa la faci extensiva a les se­

;:o~ el Jlrimer rengle multitUd de ¡}Ublres amb llaçades catalanes 1 re­car canes espanyoles. Vàrem rcma.r­Cata.lla de l'Esquerra RepUblicana de

ftcs a1x1 com estudis de topografia, his~ M~, 19. - Prop 4e la ciutat d'Oaxaca. on recentment ea deseobr1 .... una tòria, folklore, etc.; 1 procurem1n- tom~- A _ l/1'an anttguitat, l'ha desenterrat una cripta que cont, valUOSOl cuIcar una mica de la nostra cultura lAt U>Ci

a molts d'aquests pagesos "que ena' truor,. En l'interior l'han trobat 1B3 sepultures de deu gu.errlilers de Mu-despreclen" i que no saben lle¡1r ni to _~_ _ + un combat amb la tribu de Zapotega. escriure gan, TnVI WI .egu.ram~ , .. en

I si l:excurslon1sme és la de5Dac1o- Entre ell Obfectu ~ DCJlor trobau avui tUoersu carme.! (j'cr pur, perle,

ves aspiracions ..... Palesà el senyor J mlénez un ploruud.

coneixement dels problelll~s c~tA.lana 1 un acurat estudi de les (}:.!.t'SUOllS Que la nostra terra té ara en litigi.

JY..MBND .. AA1& unya I la de LA HUMANI'l'AT. ~:uadtament després, la junta seu a e la Unió Liberal amb el ~dent. El diputat • Corts pel Ca:x1 ' senYor Josep Orau L1uIs Ue8 :~Ua 1 el qui signa aquestes rat~

Desprea d'un crit de "Visca la Re­pública.~' que donà el nostre amic J o­sep Grau, tota la sala, en peu, d.e­cidida 1 emocionada, cridà : "Visca I W

nalitze.c16 dels pobles, podem llegir J_' __ .4 ... d'0U6 4e colom collaTa &s 1~, aneUa a'or f pedrt"..a preclo'u, i co­en els països més avançats del m6n.. '""" 1;" - ' b t ta com Anglaterra. i Alemanya, Que 1Nl"- pu' V480S de crút.:lU de roca onu ' alabastre. Tambt! "ha tro a una cat"f! ten cada dlumel1t

g etenmolt&unacent:u1=' \ dauraaa,. ~ /ili urqvoóleQl a/if""7JWa ClI'C " 1inka al món. pel leu valor t d 'excurs1011.1Stes en . Q,u, ela J¡em d 'envejR. _. r.. ata

--Creu Que Catalunya aCN1.oqeFUÏri el seu Estatut? - li preguntà el nos­tre company.

--Crec que sL N'estic convençut. .. AIxò s~ amb alglma peUta OOLCOIIló per part de vostés ••

ncoal_ toerA mAX¡_ I ... 1 . ' altres serà mfntma • , El &enyOr JImQI ......

CIlI) • MadrII$, t n la representació que l'Es. iOSEP FONT.BERNAT

•

-

PlgIna 2· t

Els que desprestigien I. República

De l'edItorial de "Hera.ldo de Ma­Irld~':

"EI COl.Tesponsa.l de un Popolo", de "-talla., en Barcelona, Que es tamblén

E':'l'esponsal de "La G .:eta del Popu­>I, y que ll':!va atacando a la Repú­

Uca los nueve mescs que ésta t1ene

&f.Vid&, anuncta que la cuestión cata-8. es una. amenaza para la tranqu1~

da<! nacional, y atí.ede: "Desde Iue·

t Y parle de esta cuestlón, que pue· e 1r lejos, Espafla està. siempre ag1-

a por conflictes". Las noUcias de Castllblanco se pre­

¡enta.n en el aspecto mà.s ten1ble: las tp,Ujeres Que ballan sobre los cuerpos He IIJ5 lUud1aa muertos." Y tcdos los

~6d1C08 fasc1stas han dado not1cias

e "un pronuncia.mtento"' de-la Ouar­clv1l y del ultimàtum del general jurjo al Oobierno ... La Prensa fas· a no ha recibido, s1n duda, permi7

i de su Qobielno para publica.r el

entis dado oportlUlamente a esas no-clM falsas. Y no s610 no lo ha he­o, s1no que, ademàs, un Corr1ere

delIa. Sera" se pcrm1te darnos consc-103: nEl acto del general Sanjurjo -(Uce - demuestra que las costwnbres ~atiolas no han cambia.do y es ne­oesarlo cambtarlas. Es preciso estable­cer el rasm.smo en Espatla para saI­.arla".

Bueno; gracias. Es un comentario l1umorfst1co de "n Corrlere", pero que entrafta un grave problema que es ur­Icnte re!liolver. Desde luego tenemos Embajada.s y Consulados. Por qué no te ocupan de desmentir los "canards" t los "bules" que ruedan por los pe­t!6dlcos de 10!S pRises de sus respectl­VM residencias? Tenemo."i un mintstro *,e Estado. Por qué no hace que en la Prensa. extranjera se rectifiquen las notlc1as falsa.."i publicadas que tanto dRíi:an a nuestro crédlto exterior? An­tes hab1a en Espaf'ia una Agencia Que estaba encargsda de comunicar al J,lundo el estado del reuma del rey, las jaqu~ca.~ rle la reina y las dlver­t1dRS noto.s oftclosas de la dictadura. Fa :¡ue la República no ttene un me­dio cficfl.z ~e comunicar al ExtranJero ta verdad de 10 que sucede en Es· t:aña?'·

La ~onferència del Sr. Ventosa

Diu "Luz" en el seu editorIal:

Els mercats de Figueres

Els mercata que ea celebren .. FI­",eres els d1jOWl, quan .. escau

fueron 1011 dos poUtlooo catal""es JoB aquest en un dia de resta, fa ces­rnàs duros censo .... T critico!! do los tum celebrar-los el dimecres &nte­despllfarros de la DIctadura, en los riors. Havent-se decretat pel 00-que veian - como todo espafíol algo vern de la RepÚblica que les ful1-re!lex1vo - engendrarse una crisis eco- que.s festes oficials d'cLtre setmana nómica nacional de la mnyor grave- seran el 1 de ~ener, 14 d'abril, 1 de dad. Te.mbIén fué el senfior Cambó quien sostuvo, en cUferentes ertfculos maig, 12 d'oc ubre 1 25 de desem­y en un libro dedicado espectalmente bre, i Quedant en conscqüència su­a la cuesti6n, que Ja baja de la mo· primldcs les festes que abans es ce­neda es el resultado del desnivel en- lebraven en mig de setmana, se'n tre los precios exter.iores y los precios dedueix d'això la. supre~st6 d'aquells interiores. Y r,i esto er9. verdad en freqüents canvis de dia de mercat cenro de 1929, c6mo atributr la depre- al dimecres. ciaclón actual a cau!>a.s puramente in- L'Ajuntament, èn s<s,ló del dia ter10res cuando ese desnivel se ha -acentuacto por el ràpido y enorme des 5 d'aquest mes, per tal de que no censo de les prf'mos exteriores? Pue- hi hagi dubtes sobre aquest punt, de sostf'..ner~c hC" '0 contrar1o que ayer coopera.nt fi l'obra renovadora del st:' afinnaba? rn!camente puede h3.- Govern po-::::ular, acordà que els ccne cus.nd~, como es oolito en ,los mercats d'aquesta ciutat que es ce­polfttcos reC1ona1Ü1ta.s, se p-:onen ... as lebrer.. els dljous de cada. setmana teorlas econ6micas al 3f'rvlclo de sU:';" Ib" ' convenienctns momentt-mens. Claro e~ ",e ce e rar ..... n sempre els dijous 1 que, en parte, la crisis econ6mlca mun- solament seran traslladats als di­dtal nos benenc1a; pero, como todas mecres dI?- la mateixa setmana, las casas t1unen dos CBraS, csa.es la quan el d.'jjuS s'escaigui en algu­ventajn adyacente de esa desventaja na d'aquelles c1nc festes decreta­sustanc1n.l que es la dl~c;'enciR de pre- des pel Govern de la Rcpúbl1cn.. cios, seúalad¡l. por el sefior Cambó y los autores del Inforn' .. e sobre el pa-trón 01'0 como C"ftUsa pcrmanente de la depreciac1ón de r.!l"stra moneda desde comlenzos del p·l·o".

La F. U. E. i els altres

Diu uEI Ltbc:al", de Madrid: "Para qué se cr~() la F. U. E.? Para

defender la. llbertad (';Stud1antn contra la rutina pedagógica. el confeslona­J1smo cerr1l y el analfabetismo bol'b6-nico, dUl'ñO lo" señor entonces de la Universidad, con el aux1110 inveterado de la !uerza pública.

JOIES VERITABLE OCASIO per a compres a bon prf"U aneu a la

Joterla Marriñà, Tallen, U

Les secularitzacions de cemenliris

A Navàs La P. U. E. luchó denoda.damente por la República. Cada vcz que apa-reda en lo alto de lA. Facultad de Diumen¡e se celel.J ... 'à l'acte de RCu~ M ·1 I I b d d 1 - Id' larització del cementiri del poble de

('\I e na a an era e a re~c la, se Navàs. Pl':' al.dit efecte es traslladà a avanzaba un tr~cho muy large- en la proclamactón del nucvo Tég1men. Has- .la vila. del Llobrc;a.t t~! r~gi.dor de l'A­ta que el empuje es.tudhmtU f\lé de juntament de Barcclon~ Abel Vel1l1a.

A les dues (.le la tarda sortí la C'J~ tal naturalez8., que contrlbuy6 det1ni- mitiva de la Fraternttat Republicana tivamente a me.chacar la corona.. envers l'Ajuntament, on ~'oraa.nltzà la

La F. U. E. sufrtó persecuci6n y tor- processó cívic!\ en la forma següent: mento. Los màus('rs nI servirio de la Banderes catalanes i l1tl.clonaiR de Monarqufa ametrallaron 1:l. Facu1ta.d. l'Ajuntament i Fraternitat Repu\;Hca­Y en la calle constant("mente, con la na; l'alcalde, Pere Prat, 1 Abel VeU­única bandera de lA. llbcrtad repub1i- lla; tinent d'alcalde senyor Escuder t cana, se partó la F. U . E. como un 6ecretari de l'Ajunt.ament, senyor Font-ejérc!to en cnmpnñn.. deglòria.

Deshecha la. trad1ción. formóse fren- Durant el trajecte s'ajuntaren a la te a. la F. U. E .. que tenia y tiene de- processó cívica molt 'i eiutadans, po­recho a constderan:l?' trtunfante, un guent dir-cc que en n!.:cib1U' al cemen­partido cat6lico. Es declr, no se for- tiri estava congrcgada allí tota la po-mó. dió fe de protesta. porque ese gru- blació. . po ya exisUa. Como que contra él lu- L'alcalde, senyor Prat obri la porLa chnba la F. U. E. hasta que logró ven- del cementiri i pregà a la multitud que cerle. al m1smo tiempo que n la Mo- no entrés en ell, la qual cosa fou narqu1a. complimentada amb tot ngor 6e~ul-

Qué masas de estudbntes se oponen dnment l'alcalde cedi la paraula al se­ahora, aunque no 10 cons1gan, a. Que nyor Velilla, el qual indicà. la signi­la. F. U. E. desenvuelva su acctón de- ficació de l'acte, demostrant Que no momUca y anticonfrsional? Los ven- era d'odi nt de rancunia. sinó d'amor cldos. Los que deseA.rlan df"sandar lo i pau. andado. Los que qu1sieran quebrar el Una vegada l'alcalde don. ordre encanto d~ In. revoluc16n con las ne- d'entrada. dlversos ciut3.ctans lliuraren grura.s sajantes del retroceso. al senyor Prat uns trianeles de ferro

im t dedicats a la memòr1a de Ramon Rtba,

la 1iumanItaf

&Il1O de la _ tida. Observi'. l'eoforç que representa per un nen en 1& pri­mera in!ància l'adqul&ició del llon­ruatee 1 el oone1:xement de Iee COlIN que el rodegen.

SI tots ela poIcòleg3 moderns coln­cldelxen en què 1"esperlt del nen és essencialment actiu, qu~ haurà pa.ssat en 1ngres.sa.r el nen a l'escola? El nen haurà sofert un canvi radlcaJ d. poI­oologia.

ro ha qui fa grans elogis de l'edu­cació indiV!i1ual, que el nen p-eba1ll sol, per considerar·ho de més eftcà­c13 i per tal d'impedir Que hi ha¡¡l cap nen peresós; però encara no s'ha donat el cas de trobar cap nen que sigui realment peresós en un ambient de l1i!;ertat i de solidaritat.

Es partint d'aquest principi que Cou­s1net fonamenta el seu mètode, i M en la manera d'actuar ll1urement, per afi­nitat'3 o per desig d'assolir una cosa concreta, que ell organitza la claMe a base de grups al cap dels qual8 hi ha un element dtr1gent.

Rela.cionà les dues orIentacions de treball a l'escola i demostrà com men­tre en l'una. no hi ha emulació 1 no lú ha satisfacció, en l'altre, si, perquè el noi hi ha aportat un interès per­sonal, objectiu i creador.

A l'escola hi ha r'!lverses actlivtats creadores. La primera, la més simple la proporciona el dibuix ço que tant; permet veure com l'infant és un ar~ tista; tota mena d'a.ctivitats manuals 1 la. composici~ lliul't'. Els nens quan escriuen, "pont.· 'üament ho fan bé.

Altres activH .. t3 creadores són: l'art dramà.tic. el coHecclonismc, l'aritmè­tica és també un gran mitjà d'activi­tat creadora, pt-.l'Ò HO pas l'aritmètica tradicional, on les x1tres i els temes són ja donats al nen, sinó en el sentit de què el nen cerqui les Xifres 1 es plantegi els problemes de la mateixa Vida real.

Per últim detallà éom l'agrupament de "La NouveUe Education" es preo­cupa d'est..zr en contacte amb la fa­milia. per tal de contribuir més a l'e­flcàcla. de la seva obra. i de l'actuació que port.a a cap tn els diversos CQn· gressos que anun.lm('ut es. celebren en diverses poblacions de França.

Una entusia<;tn ovació coronà la con­ferència de Mr. Cousinet.

tBSil Ollt Gèneres de Punt

Cardenal Casañas,4.-Tcl 18691

Exclusiva mitges "NADA"

Els conflictes obren •

La vaga de l'ari texiil

LA LThIITACIO DE LA ,AÒA Ahir, el 81nd1cat va fer púbUca la

nota següent: "El Sindicat Fabril i Tèxtil de Bar­

celona 1 els seus voltants, rectifica la note. publicada en el "Full Ofidal", en el sentit que la vaga afecta sola­ment la Secctó de Filats de Cotó, el qual acord fou pres en assemblea ce­lebrada ahir nI mati al local del car­rer del Mun1cípi, 12."

.:, No querem os entrar hoy en el d.e­talle del a.nàlLo;ls de la. sttuación ecQ­

n6mlca her-ho por el sefior Ventosa. Ttempo habrà para esta faena. Pero. de'Sde l\1f~go, el señor Ventosa, en su aHm notorio de atacar el rég1men re­¡mb:l('~no. ha. comettdo dos lnjust1-cb~_\i~:lar la. sttuaci6n actual de sns tlntccl'!drntes, pract1cando un corte ar­[,1tt''1rlo en In fecha del 12 de abril. cemo Gi no exlst1era relac1ón ninguna. entre la po1ftlca financlera y econ~­tnt(,l\ de la Monarquia. y la. de la Re­pública.. A1s1ar tl'l.mbién la. crists eco­r~\mlc.a espf\f¡ola. de la crisis mundial, l:a.!':ta el punto de aftnnar rotunda.­:r,.(:nte Que no exi!;te relac1ón ninguna er.tr~ ambas, hasta el punto de lIegr'-l' a. la 0~3.;tA. de afirmar Que el sisf,f'-rnn prote~clonlsta - cuya mA.yor ut.P'--;"'o1 es ¡:on ra C3 talufía - nos preser\'8 ba de toda rcpr-rel1si6n exterior. La i11-$l'stlCH\ y pnr('i:111dad c.parecr tallto ~às notoria cua.ndo se recuerda que

Dec os es o porque hay quien IU- gran l1!urepensador mort a. conseqüèn~ pone que los estudiantes catól1cos 80n cia d'un accident de treball, el qual, una. fuerze. nueva Que reacciona con- malgrat els prec:; dels seus famillars, tra. lo Que dan algunos en llamar el fou enterrat eclesiàsticament. El Sr. oHcialt!':mo de la F. U. E. Y aquí no 1 1 to b d Rlb 1 hay oficta1tsmo que valga, sino ven- Prat, ~n c avar a a . ~ a e, a e LA VAGA AFF.C'tA A QlTATRB

d d t d I I dit tnangle, féu hisoona de 1 atrope-'" MIL Ol"3.~ER8

:¡; ... =

~c:t~~esct~ ~~¿o I~!; 03d~~~ta~J;ar~ cu¿~ llament comès. ~ls reaccionaris als 1 L'atur afecta a. ~ .... et c<\$es i oom­naturaleza històrica". ideals del finat, 1 epOeg del qual fou prèn uns sis mll oorer.) Ó' ~mbdós se­

Ia claU5ur~ del Centrc .Republicà 1 la I xes, i fou absolut durant el dia d'ah1r p~rsecució de diversos amIc,\) de Ramon en la modalita.t de la indústria t6.,."(til

nament l1e delep.ts. SJ5!. Precs 1 pre ... guntes.

La reforma agrària

Rlba., ,a què la secció es refereix. .Després d aquesta cerimònia B orga.- No es va registrar cap incident.. Els

Il:!t~:), novament la. processó civ1ca, di- operaris de les altres seccions contI­ngmt-se ~el I?-ate1x ordre fina a la nuaren normalment el treball. Casa COnsli3tona1. A l'Espanya Indu..Jt!':al només delxs.-

,

rasa. deladalat El COmitè Pro-Carnaval. en la _

darrera reunió ha aprovat ol pla de festes de Carnaval, que tindran lloc al Passeig de Gràcl.a, amb motiu de la celebra.c1ó de la Rua 1 de18 COncur­sos, al8 quals es proposa c10nar el mà­xim esplendor 1 magn1tutd, • 11 que resultin dignes de la clutat.

El COmitè, tenint en compte el re­duït espat de què disposa. per a ce­lebrat· la Rua, ha acordat no perme­tre l'entrada al recinte ela cotxes 1 nutomòblls Que no va.¡1n adornats con­\'enlentment col.laborant &1x1 al \'e­lleu de la festa.

Ei COmitè té anunciades la inscrip­ció d'a!lrunes carrosses que, a jutjar pels projectes exposats pels respectius interest'iats, seran dignes de c11sputar-se premi. •

E! recorda R18 constructors de car­rosses que l'alçada màxima d'aquea­tes no podrà excedir de cinc metres, Q fi. i efecte que puguin pa.ssar sense r"lp destorb per dessota els cables del L mvia.

La. inscripció de carrosses, cotxes, automòbUs i vehicles industrials, serà gratUïta però obligatòria per a optar ft: premi, i s'efectuarà. a l'Ofioina de Cerimonial (baixQIJ de la eMa de ia Ciutat, "Guàrdia. Urbana"') els dies i hores que oportunam.ent s'anunciaran.

PROTESTA DELS RAMADERS GALLEGS

L'alcalde ha rebut la visita d'una Comissió do Tractant Gallegs i Cnrni­cers de compte propI, els quals li han expressat llur protesta pel contLngut d'una nota publicada a la premsa, re­lativa a la baixa de la carn de vede­lla. Li han dit que aquesta ba.lxa. és fictícia l provocada pels Que sacrifi­quen a.l nO.'itre !l.!ercat les vedelles de les Federacions asturianes i galle¡ues, els reprsentants de les quals es pro­posen t~r fracassar si poden el rèrlm de matança I1iure, car havien fruït fins el dia 4 el règim de monopoli, be­neficiós per e. ells però perjudicial per al púhHc i productors. L'alcalde ha tra­mès llur protesta a la Presidència de la Comissió de Pro"eïm~nts.

I.ES MILLORES QUE NECESSITA EL BARitI DE SOMORROSTRO

El regidor senyo!' Herèdia visità el diwnenge, dia 17, la barriada mnríti­ma de Somorrostro, per tal d'estudiar d~munt el ten-eny les mUlores més necessàries que calgui introduir en aquella burriada. Vtsta la urgència d'algunes d'eUes, el senyor Herêdia prometé fo!'malment a aquells veïns que les atendria amb tota rapidesa . comptant a.mb l'ajut dels regidors d'a­quell d1stricte, senyors UlIed 1 Huguet, la representació dels quals portava el senyor Herèdia.

'Any ll. - Núm. 61

ESQUERRA REPUBU CANA DE CATALUNYA

Primer Congrés Nacional Projecte d'lnstruc clons i Reglament

I

DII LA FINALITAT DEL CONGRES I DELS SEUS ASSISTENTS

Article primer. - En compliment del que preveuen els Estatuts d'Es­quena Republicana de Catalunya, es celebra.rà el Primer Congrés Nacional els d1('S 23 1 24 d'aquest mes de gener.

Art. Il. - Aquest Congrés té per objecte la deliberació a propòsit dels tdeah, estructura i tàctica del Par­tit; examen de l'actuacIó deli orga­nismes executius del Partit i dels seus representants a les corporacions pú­bliques.

Art. In. - Poden assistir al COn­grés, tots ela milltant..s del Partit Que estlguin proveïts del carnet o del rc­but de ¡"Entitat a la Qual pertanyin.

PocWn prendre part a les delibera­ctons del Congrés. sense dret a vot, tots els parlamentaris catalans a les Corts o a la Generalitat, i els batlles militants al Partit d'Esquerra, de to­tes les poblacions de Catalunya.. així com també els comitès executius de les federacions.

Tenen veu i vot en la proporcló as­senyalada en els Estatuts del Partit, els delegats degudament acreditats de totes les Entitats i agrupaments locals del Partit.

guln els organIsmes que representlIt Una fracció residual superior a 13 so.. cis els donarà drc:' a un altre vot.

Art VIII. - A petició de 15 d('le~ gats, les votacions seran secrc,.

A 1'0bjJcte de facilitar les votaciona secI'etes, hI haurà a la t2.ula del se~ cI'ct.mi del Congrés, paper blanc, groc 1 t'ermeU Que stgnificaran un, .cinc 1 deu vots, respectivament, a l'hora de l'e:;cn:1 lli. Cada delcgat dipoEitarà lt:! papere ~s dels CQloi's respectius .fins el nombre exacte dels vots que repre­sent.t.

Art IX. - Qualsevol sector de I"As_ semblca podrà desjgnar secretari que intervingui en les functons de les vo­tacions o de l'e8t'...rutin1.

DE L" ASSEMBLEA Art. x. - El dia 22. a les deu de Ja

vetlla, es reuniran, a la Secretaria del Partit, els ponents que defel1S!!len ca­da un dels punts bc\sics del Po.rtit • la C<:m!erèncla d'EsqueI res Catalanes amb els que hagin presentat propo~ siclons, esmenes o aclariments que h1 facin referència, a l'Objecte d" "ibar a l'admissió o refús provisicna' de la proposició presentada.

Art XI. - Et dia. 22, a les deu del matí, tindrà lloc, al saló del Palau de Projeccions, In. s~~ssi6 d'obertur:1., que

D serà presidida pdl Comitè Executiu procedint-sc primerament al r glstre

DE LES DELEGACIONS. de dele:.;:ats i recompte de vots. PROPOSICIONS Es procedirà immediatament a l'e-

lecció de la taula deflntth'{I, nome-Art. IV. - Cada Entitat podrà en- nant-sc un President, quatre Vlce­

viar un delegat 0.1 Congrés, amb dret Presidents 1 quatre Secret8t1s per tal a. prendre part a les deliberacions, per d'endegar l'ordre de lec:; del heracions cada 375 socis o fracció que tingui lns- Art. XII. A les qUil.tre c:.~ lfl tarda, crits a les llistes, les quals caldrà ll1u- a les deu de la. nit del ma~C'!x dia 1 rar per_ tot el dia 22 de gener, a. la. a les mateixes hores del dia següent, Secretaria del Partit---Pelayo, 56-, de- continuaran les sessions se ens l'or~ gudament signades pel President 1 pel dre del dia que segueix: Secretari. El dret al vot l'ostentarà el Primer. Constitució de l'A<:.semble3. delegat que vagi en primer lloc en la Segon. El Comitè Executiu Central certificació de la re~resentació. Els a!- donara compte de la seva achlació. tres delegats, per lordre amb què 51- T€rcer.' Estractura, organ- n<l.clÓ 1 guin nomenats, substltlÚran el primer programa del Pa.::tlt. en cas d'absència. Quart. Diari.

Les entltats que solament tinguin Cinquè. Polit.ica general de Cata.-dret a un delegat, podran nomenar un lunya. suplent a&S1stent que únicament podrà Sisè. Política de la República. drendre part a les deliberacions en Setè. Elecció del nou Comitè Exe .. cas d'absència del delegat efectiu. cuUu Centra.l. I

Per a ésser delegat, n'hi ha. prou Art.. XITI. Les prQposicion'; incl-amb pertànyer al Partit 1 ésser des1g- dentals per a ésser preses en conti .. nat amb certificació segellada i s1gna- derac16, han d'anar avalades amb la da pel President i pel Secretari de signatura de cinc delegats i é_$er mo~ l'Entitat que el nomeni. tivadcs per la discussió.

Al't. V. - Les proposicions que fa- Art. XIV. Per a la. discus.s1ó, qu~ cin refe~ncia a algun apartat de 1'01'- afecti a la totalitat del" pu.nt~ bàsics dre del dia, hauran d'ésser signades del Partit e a l'estru<,tura.ció U'aqUe.it, per una Entitat almenys i lliurades a. hi haurà tres torns en pro l tres en la Secreta.r1a del Partit per tot el contra., de deu minuts cada un com d1a 22 d'aquest mes. a màxim.

DOS PEDAGOGS DE PAS PER Art. VI. - Les proposicions de ca- Per a l'artIculat o proposieions 1n~ BARCELONA rlcter incidental llue es presentin du- cidentals, hi haurà. tres t.orn ~ en pro

rant el C',..(':ngrés i com a fruit de les i tres en contra de cinc minrts ca-El regidor senyor Comes. Presldént seves deliberacions, hauran d'ésser ava- da un.

de la Comi.s<;ió de Cultura, ha rebut la lades almenys per deu delegatl. El Com1t6 Executiu, en allò que visita. de l'iHustre pedagog francès afecta la seva gestió, no cc 'meix Mr. Roger Coussinet, el qual ha. visitRt ro tom. la major part de les Institucions mu- DE LES VOTACIONS Els membres de ls. taula pre:3iden~ nicipals d'Ensenyament pr1mari de la. cial, mentre estiguin en funcion.<;, no nostra ciutat. El senyor Comes ha re- Arl vn. _ Els delegats ostentaran podran prendre p,.r~ a les delibera­but també la visito. de l1nspector d'En- tants vots com vegades. 25 socis t1n~ cions. &'nyament de la Repúbllca Argentina, 1. ___________________________ .... __ ::-..enyor Lluís Codornlu, que cs troba II r~al1tzant un via.tge per Europa, per tal d'estudiar l'organització i els mè­tOlles de les institucions de cwtW'a primè?".

LES EXPO.ICION8 D'AR"i'

Acte d'afirmació rabassaire Sant Pol de Mar

a

La Unió Democràtica del Treball

Els diputats Llu1s Companys i Ama­deu Aragai s'entrevistaren, a Madrid, amb diputats de diversos grups per a canviar impressions respecte el proble­ma de 1'1. reforma agrii.rta.

A Premià de Mar ren d'acudir al treball els 300 obrers ocupats en la scC"-c16 de fllatures, tre­ballant els altres.

Demà, dimt;!cres, a les 12. tlndrà lloc, a la Sala de untes de la Com1.o:: -.li) de CultUl'3, situada al segon pis de la Casa de la Ciutat, una nvva reu' '_1 de delegats de les entitats art1sUQ."'J.es de Barcelona, per tal d'estudiar l~ forma de portal' ~, terme la celebració pe­liòdica d'exposicions d'art.

El dissabte a la nit tingu.é !Ioc a Sant Pol un acte agrari on. una ve­gada més. es féu palesa la importàn­cia i abast dels idee.ls que defensa la Unió de Rabassaires.

Prestdi el company Pou, de la dele­gació local de la Unió, el qual va fel' W1a lleugera expoSició del fonament de l'acte.

mil' l'intermediari que minva cons1de· rab1cmellt el valo!' dels fru~t;j ~ "':"cduït: pel pagès i espera que la êor .. J.arcs de la Marcsrr.a comprendrà 1'1 n·:!Ce5· sitat d'olganitzar-f:e.

En presentar Amadeu Ar~g;[¡1, ell aplaudiments duren una llarga e-.,;tona.

Fet el sliencl comença e},,'P~icent II fOl'maeió de. la Unió.

La Universitat Democràtica del Tre­llaU, ha. obert un curset de 111çons­conf~rències, les quals tractaran sobre el tema "~ptsodis i llegendes en la !it::;tòria de Catalunya. ", a. càrrec de l'advocat Antoni Hernàndez Oliva. La matricula 3 l'esmentat curset és gra­tuïta. S'admEten inscrtpcions a. la se­cr0t:,uh' de la Universitat, F1orida­blanca, 5, batxos, telèfQt1 31075.

També el diumenge, se celebrà a Premià de Mar l'acte d'esfondrar la LES PETICIONS DELS OBRERS paret Que separa.va el cementiri civil Les petkons dels obrers s~mbla que Sem!)' ~ Clue volen plantejar els pro~

blemes ( la rabassa, de l'apal'cer1a. i dels arrc:ndament.s a Catalunya.

del catòlic. eiS concreten E!n llU augment del den Convocat.s per la Joventut RepubU- per cent sobr.., cI p'romedl de preu fet

cana a dos ouarts de dotze del mati del pla t jornal mmim de 54 pessetes es re'uniren dñvant el local social d'a· I setmanals per als obrers. Un acte de propaganda

O!"gan.it?:lt per la Unió Femenh".a del Centre d'Esquerra Rcpub1ic".::a de Ca­ta,luny9" del Camp de l'Arpa CF'reseer, numero 85), el dimecres, a do::; quarts de deu de la vetlla, es celebrarà un grandiós acte de propaganda. d'Es­q~lerra RepUblicana, en el que parla­ran els següents oradors: ..Nn Mal'ia Teresa Glbert, Na Maria Dblors Ber-

questa entiLat els elements republlcans, Seml?la que la cl.asse patronal ja i en mnnifestació presicU.da pel con~ està dIsposada a. concedir un màxim seller de la Genern.litat, senyor Serra de Jornal de 52 pessetes setmanals.

L'agrupació d'amics de Martí Vilanova

Aprop3.nt-se la data del segon an1- galló, el senror Roc Boron·,t, el senyor vers~rl de la mort, en terres d'exili, oan Lluis Pujol t Font, dipltt?~t de la l1 ~1 maJa:;uanyat Martí VUanova, s'ha' G~lleral1tat i el regidor del distrtcte reunit aq'lesta Agrupació per tal de onzè. Miquel ~Ué. pr\ parllr el programa dels actes Que ~~"~~. _______ .,..._ tindran lloc els dies 6 i 7 de febrer a Barcelon~ i a Figueres. respectiva- del palau de ment. Si tenim en compte que en-guany les cirrumstàncies, per prime­ro. vegada, sembla que ens seran més p1'0pícirs, ÓS fàcil d'endevinar la so· I Jet t lemn1tat que revesttran. .:a "-ne ... a 1 ..::11

D'ad a pocs dies, per mitjà de In ~",,'- & U. '1& premsn, es farà públic ço que l'Agru­pació hagi acordat. , L ObRA DE {;ULTURA UIo; LA

GENERALITAT

Moret, diputat pel districte, i la. Junta directiva de la Joventut, es dir1girp.n ::1.1 cementiri, on. després d'un eloqücnt parlament de l'abans anomenat s",nyor glossant l'acte que se celebrava, sub­ratllant amb most!·cs d'aprovacio di­versos de~ :JeUS paràgrafs i amb una U!làniIr..e ovació en acabar el matet~:, 1 de~prés que s'p.agué llegit l'acta de la ses:.;!ó consibtorial C!1 el qual s'acordà la ce!ebraci6 de l'acte, l'alcalde, senyor Pere Màrtir Petit, féu caure la primera pedra, recelc3.nt que ho fcia ell per ét.ser aquest l'acord pres, cosa de tot­~lom sabuda ell vista del seu comporta­ment, no permetent In, m8J.1ifestació 1 .¡cnys la sortida de la bandera de

l'entitat organitzadora. A l'acte assistiren, a més de l'alc:l.l~

de, diversos regidors i nombroses re­premntacions de pobles veïns.

Per estar disconforme amb el senyor Domingo

Sota aquest titol fou repartit als Consellers, Diputats de la CeneraU- La nova educació tat, membres del Consell de Cultura

Ha estat cursada. l~ llt!tra següent: t prem.,a-i serà. repartit després pro-"C. Prr:1dc.1t del Pl:I.rtit RepUblicà fusament-un volum de 258 pàgInes L'1Uustre pedagog francès,~ Mr. &0-

R~dical rocl~'ista _ Regió Catalana. I amb facs1núls i nombrosos rravats on ger Cousinet, donà el dissabte, al Se­B~celon3, 17 do gener 1932. és ressenyada l'obra cultural portada m1nari de Pedagogia de 13 Universitat,

Bem':JI, ut amic; Degut a l'escàndol a ca.p per la Generalitat i el seu Con~ una interessa.nt conferèncIa sobre "La que produí ahir la meva proposició seU de Cultura, d'ençà del 14 d'abril Nou\'clle Educat10n ". el qual m'hnp:.-df d'argumentar el meu i l'esbós d'allò que pensa portar a ter- Començà exposant la. situo..cl6 gene-punt de v!F"ta ~ntom de l'e.ctltud an- me en el futur. ral de les e::;cole'i primàries a França, t1demoC1'àtira 1~ MarceHi Domingo en En ,unes, paraule.s ,prellm.1nars., el que no s6n - digUé--, perfectes. Són les se\'e~ dee1n.rllCions d'enaltiment An- Cotv>Cl;er d Ins~ruCCIÓ, fa constar que com les de tipus Benera! dels altres garra (~ S010 t contre. el Partit d'Es. l:l. pub!.1cac16 d aquest llibre respon a! països.

L'ESTADISTlCA DE J.A VAGA A la .. Jefatura" de Policia facili­

taren una estadística dels obrers que havien secundat l'atur i els que con­tinuaven t¡'eballant a les fàoriques de teixits.

Un!cament és a les fàbriques de tei· xits, j!t que a les altres .similars. com estampats, etc., no els afect.a. el COll­flicte.

Per d.1strictea està classificada h nota. i és com segt:~i.:x:

Districte de la Barceloneta: treba­llen 718 obrers; vaguen 1.310. Total, 2.028.

Listricte li de Llotja.: no hi ha fà­briql!es.

Districte de les Drassanes: treba­llen 432 obrers; en vaguen 00. Total, 432.

Districte de l'Audiència: treballen 325 obrers; en vac:ucn 149. Total, '74. 47; en vaguen 00. Total, 47.

Districte de la. Concepció: treballen 2.305 obrers; en vaguen 00. Total, 2.305.

Dts'.:·rlcte de la Un1versit:\t: treba· llen 1.249 obrers; en vaguen 450. To· tal, 1.679.

Districte del Nord: treb~len 2.06;; obrers; en vaguen 1.120. ':T. Ot.1 1, 3.185

Districte del Sud: trroallen 5H obrers; en vaguen 00. Total. .;44.

Districte de l'O~s~; treballen 3.70(, obrers; en vagueu 1.059. "l'ota!. 4.765.

En total treballen 11.391 obrers, i en vaguen 4..068.

No ha ocorregu ~ cap tnctó.ent aml~ motiu d'aquesta vaga.

Que!'l'a R("puhlkana t!e Cato.lunya, da- dt!sig de vew'e's a.o;sist1t a l'obra cul· Amb la gràcia 1 la. ironia d'Un bon VRnt de tal coacció em veig obligat a tuml de la Generalitat per l'adhesió "ca~er" francès, descrivf el paper dcc1~ "a"-mo Ra 1leal SOcialista Revc.J- mr¡rnl de tots els que es preocupen dels que descmPt:nyen els mestres i els lucinnat1 problemes de cultura i de coUaboració alumnes a 1!Jo, classe. En aquest tipus

Vós sabeu que en tot el temp.:; que f(':rvorosn dels Que han d'ajuda.r a d'escola, el mestre parla i l'alumne UN CANVI D'IMPRESSIONS ENTRE tturn la meva .'residència. del Partit crear-la tot rebent-la. Ventura Gas- escolta, el mestre esdevé l'ésser actiu PATRONS I OBRERS "'Valg defcnMr l'ec:;perit democràtic del sol. hi fa constar tamb~ que la Gene- 1 l'alwnne el passiu. El senyor Ugarte, delegat del 10-nostre tel 'nrt, i cn comprendre Que la l'?-l;tat, ~n el S;u Consell de Cu~~ura, En les escoles on s'aplica. el Mètode vernador en qüestions socials, reuni Junta Munte'pal ('s fa solidària d.e les lo~ganisme que ha de renlltzar lldeal Cous1n€:t, el mestre no parla gairebé ahir a la n1t B.l 5~U despatx una 00-dites mnnifi' taci ')n<; de MarcelH Do- cultural que ~a tants anys ha pcrse- L'ésser actiu de la classe: és el noi, el missió de la Federació Patronal de l.nUlgo em "'('i .... cbligat a declarar-me C"..lit Catalunya. Es ben clar que. en qual s'inter~:::;n. ell mateix ppr les co- tèxtil i fabril amb una alb'a dels

b 'ldi ';' t· t fe <.' e!.s pocs mesos que té de vida,. aq-aest ses i qüestiona al profer.sor. El paper obrers que ahir es declararen en vaga. tn ~. t.: A. e l'I. la :qu~~ a, r cons- COnsell de Cultura ha demostra.t que, del mestre en !j itoles d'aquest tipus No s'arribà. a un acord, i avuI tor­~~\ l~~ !ÏI~tj~ba~c:,1.R~dl~ ~~~~ ultra la seva compctència. que el sol es el d'un o!'ienta,dor de les activitats naran 3. reunir·s'" ~r haver-sc ~­R vo'"c .,['1 i l'qr.mit.7.n.r un míting nom lHustre dels f",,\. s tr.emb¡es garan- i d_ 'plegades P"!' 1 a.lumne. senta!; unes cont~s Que ban d és­p .. r~! r ,m"nt~ dia 24, en el Qual teIx ~ impuls de realització que. E::J. j El nen é5 un ~ essencialment ll. .. :- ser estudiades ptr ambdues parts llti-podr~ (!on:l.'" el meU punt de vista tenir .. acuItats. res no el de ura . th.. Ho dçnloctra Ja ell els primers gants. Sób- 1 "-"1 "It.Q" ccrrel'''';· ... n rt pcn'¡11~ cI p' . fl')."\i s.ltn""s el ~ntir r.'.n-~~##.o ......... II#~e· ....... p?e~lpI;PP?l':l:~

~ia~~'; V v:i ',.i,:J:" fn~~~àpe~c';:e"ua:li GUANYEU DINERS re vuln ;'at ('1 no .tl"" Id"ari. Prt.:ga.tl. - os que erT' doneu de baixa

a aqu t partIt que d~a :lent pr('si-l diu, em plau Quedar fraternn.lment

RtC'ard Liaf"lo Hn.rtínez".

Agru "ció d'ES'1"crra Republi­cana del Poble Nou

AQu ~t1 f'nUtA.t. domiciliada. al car­fer de t.lnll, 208 t 210) celebrarà el prop""r divendres, dia 22, a les deu de la ,·rtll11, la seva a.ssemblea general or­dI et soc1s, sota el següent ordre d I dia ~ Pr:·lfl(':'. Lrctal'a de l'acta au-I tl',or. R"gon. Lectura 1 aprovació de

COMPRANT ELS VOSTRES

NEUMATICS a la casa que posseeix indiscutiblement el millor assortit en preus i qualitats ...

SERVICE STATION s_ A.

CASA CENTRAL: ARAGÓ. lli . Telèfons: 11550 111559

Preus descomptes, per partides, als Revenedora l' st..'\t d" compt.cs de l'any 1931. Ter­C<'T. B~l::lne de l'a.ny anta1or. Quart. Et'~ocln ctf>l Consell Dl~d.1u. C1nQ.tre ... ConP'Ñs Nacional del ParUt f no~p·~'··e ... lII)' .····.QQ.···.··. 2 •• A·~.$e>e •. " .saea.··· .......... p·.·pop·P?,p?pp •• P?·

LLICENCIES DE CONDUCCIO ANUL-LADES

La Comissió 'Mixta encarregada. de l'crganització del servei públic de ve­hicles auto-taxis, davant la rcbeldia. en què s'han situat un nombre ínfim lo conductors de taxt, que han estat ls causants de la pertorbació que s'ha.

.Jroduït en l'es71entat servei, fa av1~ ·-'·~nt que, emll'J.l'ant·se en els Rcgla­'l1.ents i Ordenances Vigents, 1 davant '1. infracció t..mb reincidència. dels ma­'~ixos, per part dels esmentatS con­

ductors, ha. detel"!Q.:n':l.t amelar les 1licpncies de circulació de tots els ve-

Excusà després a Lluís Companys, anunciat a l'acte, però la tasca de presidir l'Assemblea de la OeneraU­ta.t, impedia la. seva assistèncta

Tot seguit concedí la paraula al company Ramon Bertran 1 Tàpies.

Fa un elogiós record a l'obra de Lat· ret cncemL."lada a rer.loure I::: conscièn· cia de la P3g1!~;1a .

Tota crlatw:B. humana en nè1xer ja porta en ::,1 un fet lnqüe~!Qnable i aquest fet és el dret a. la viJ.a, pt:rò aquest dret fi. la vida porta en si apa­rellat el deure al treball.

:cles auto .. taxis det:u;;tuts i denun­"iats des d~l dissnbt.e, dia. 16 del cor­rent, fins el dia. d'avui, per irúracc1ó jt! l'arUcl 154 i anexes oomplemcnta.­. : '. com també i a l't:nsems els per­misos municipals de conduir de tcts "ls conctuct-ors dels dits vehicles.

ANUNCIS OFICIALS

COlnnanna GBneral de Tramvies

El dia 1 de febrer vinent, a les on­.~ del maU, es procedirà a les oflci­'les d'aque~;:,~ Companyia, R(lnda de 3~ ... nt Pau, 43, el sorteig ::.lWn. 18 de l~s

.;{) Obligacions al 5 ¡x'.!' 100, que cor~ '~ponen amortitzat· aquest any, se­ROllS el quadro estampat al dors dels tltoJs.

Barcelona. 16 de gener de 1932. El DIrector. Alfred Arrup. ....

Tramvies do BarCBlona 8, A. Vencent en 1 de fel)rer vinent els

cupons núm. 25 Emissió 1925 i núme­:o 7 Emissió 1930 de les Obligaclons RI 6 per 100 d'aquesta Societat, "'in­forma als senyors posseïdors que el pagament dels esmentats cupons que­d~rà obert des de l'esmentat dit, a raó de pessetes 7'50 per cupó, deduint pe"",tes 0'83625 per impostos del Tre­sor, en les següents cases de Banca:

A BARCELONA: S. A. Arnus-Ge.ri 1 Banca Ma.rsa.ns, S. A.

A MJIo..DRID: Banc Intern.a.cional d'Indústria i Cometç 1 Banc c.1.e Bis· cala.

A BILBAO: Banc do Biscaia. A VALENCIA: Banc de Biscaia. Barcelona, 16 de gl!Der de 1932. El DIrector ¡¡<neraJ, Alfred Arrup.

8aliImra Catalana, 8. A, Es convoca a la Junta General Or­

dinària de Salinera. Catalana. S. A.. que Undrà lloc el pròxim dia. 30 d'a­quest mes, (\ les quatre de la tard:\, al domicUl de Ja Soc!etat. Llobregat. 19, Hospitalet.

Per a prendre part n. l'esmentada Junta. és necessari complimentar el que diu l'article 15 deia Estatui.s. !O­bre diJlÒSit d. 1.. accions.

Fa història dels atropells consentití i emparats per la monarquia la qual jWlt amb l"Usura, el cacic i el capellà. eren la nafra crònica de l'home del camp.

Avui en dia la República. ha donat al pagès armes legals per tal de com­batre el seu explotador. Són aquestes els decrets que permeten la revtsió de contractes, la qual cosa abans no erll, possible.

El segui en l'ús de la paraula el senyor SimÓ, enginy~l' agrònom de la GeneraU tat.

Demostrà 1& força natural que fa que la. terra. hagi d'ésser de propietat coHect1va i l'Estat faci aleshores una. obra humana en deixar-la en usde· fruit.

Es l'Estat el que paternalment ha d'estar dtsIXlsa.t Bo coH.aborar amb el poble per al seu fi de rnUlorament.

Parlà, després de la tasca. futura de

Tenim la terra pe:- a la nost.ra sub­sistència, però PS sols amb cI nostre treball que fem pos:::ible l'assimila~ ment dels seus proci \.tctes.

Ara bé, segons l'anUc concepte de la propietat, aquest deure al trebAll no està p:opm'c!onat al dret que te­nim a viure, aquest treball pe:- acon~ segulr~lo és necessari demanar pe .. -m1s a un altre home qu<: sols el coo­cedciex e. can"i d'un pacte on teniU de destinar-li part del fru:t del va&­tre treball. I ací ve la m,_: .. 1.Sl:rucisitnt El qui no compleix el deurf' de tl'l .. ballar é8 l'únic QUI:- t'" ,T ~ql -~ el dl a la vida. I el qui treballa, que 6s .1 qui produeix rFlu;,:.::.._, ~,O!... ~um m1séria.

I aquest :problema. po1itics.ment no té solució. La. solució úntca és pmar el treball a l'abast de tots i no p per m1ttà de concessions d'uns ~

______________ .., Que l'Estat actuï paternalMent U· ;O mitant cad::\ dia més la p!"opietat in·

Cafè-Restaurant '"MIRZA" Passeig de Gràcia, 32. - Tel. 20146

NOVA DlRE.CCIO

SALONS ESPECIALS per a festes particulars

la Unió de Rabassaires, posa.nt·lo de re11c'.} ami> la importànf"io. que té l'es­tructuració d'un coperatiVisme de pro­ducció i consum que facin l'intercan­vi entre les diverses comarques cata­lanes.

J. Bertl an de Quintana, regidor de l'Ajuntament de Barcelona, co:nençà dient la necesSitat de ftx.ar posicions en el moment· actual. Es hora de des­triar les dretes i les esquerres. els ca.­pitalistes i els desheretats, els explo­tadors i els exPlotats. En el camp, aquesta separació es veu clara en una banda l'Institut de Sant Isidre, en front la Unió de Rabassaires. Propu~a perquè es faci un con·

tacte moral entre tots els explotats de la terra, que cadascu d'ells porti les seves iniciatives i els seus anhels. que després aquestes 1n1ctatives i aquests anhels seran defensats pels nostres diputats al Parlament.

Rem.a.rca la importànCia que té la cultura en lA solució del problema 8¡n-arll demostra la necessitat absoluta d'implantar el laïcisme a l'escola i po­sar-la a l'abast de t-ot.s.

Seguidament Francesc Riera, presi­dent de la Unió de Rabassaires s'a.· dreçà a l'auditori fent-los recordar els origens de 1& Unió de Rabassaires.

Foren dos ela motius de formar la Uni6: un d'eUs era les reiv1ndicacions neces..c;àrtes a l"home del camp. l'altre el forjar al. camp un 1nstrurrient que ajudés en la seva hora a enfonsar la mona.rquia. 1 la dictadura.

dividual per a fomentar la. propiet!lf co1.lect1va.

L'insult de la dreta prova que l'obl1' és bona i el de l'eequerra no cns o:td perquè serveix per a esperonar-u[t cn aquest canv caip a l'ideal que tot.: seguim.

En la rdorma agrària. qu~ ara s'es­tà estructurant hi ha greus inconreJ

nients. La gana i misèr!" del camp andalús i est.remeny ha de solucio­nar-se, però el remei potser hO esu' en el sol fet· de {~onar rerra a la gent. puix aquestn. no està preparada pe: això.

La terra dóna, però és al cap d'anYS de treballar-la 1 aquest problema ~ misèria no té espera.

No som som..ïiauors. Sabem on ant-.-:l i, junta la part social, le. Unió de as­bassaircs estructura la part econò­mica. Properament serà. ja un fet 1'0'-· ganització de la compra. i venda .dií rect.es suprimint tot Intennedlan millorant les nostres transaccions.

Prediquem idees i vivim realitats. I per això venim ~ dir-vus que no tU avergonyiu d'ésser pagesos. Enla.iJ'f1l les vostres coIfsciènc1es i, ben age:­manats, realituu aq,uestQ. obr::. :mag' n1fiC3. que cst.ruct~ la Unió cic g::" bassaires i obligUeu així a que elS Q'" per.¡iuen gràcies cJ. vostre tret-s.:1 ~ guln per n. \'O."ir-.1tres almenys aqg¡;: respecte G.::'~ més que ningú en .. ~ mereixedors per la vostra faeu­creado~.

En acabar els aplaudime:1f...s fof'!ll eixordadors i duraren ll:l.I'g3. ~ ~

La presidi>ncia donà. les gràcies. nUí reunit." i exposa. els seus d~ que les paraules al;t exoltades frI* tJ.fi.qu1n eLl tota la comarca.

r::::;;;;=::-:;;R;-:;A~D:;;:-IfiÓ PHILIP) 15 Ph. me'

ClAIIION l5.r . (QOmV 35 ....• ,

I Hospitalet - Barcelona. 19 de gener de 1932.

El President. Josep Maria PI i Su­lIl'er; el Sccretarl" _ Sa16 i Pons.

Exp1tcà els fins econòmics que tam­bé persegueix l'entitat a .Q. de supr1-

ali; é':i;~~te~··

f

Any lI. - Núm. l;f la llumanltaf Plglnt. J e ._- ~

EL CONSELL D'AHIR Ela senyora Largo Caballero i Maura parIm del dIacura

d'en Ventosa

ns VIUS ELS FERROVIARIS ELS SUCCESSOS DE V ALEN CIA

Els ministres s'ocuparen dels greus successos de Bilbao i València~ - Avui tornarà a

Madrid, 19. - "Luz" dóna Iee res­postes del senyor Largo Caballero 1 de Maura.

El primer ha dit que no veu con­gruència entre el que e va. dir i el que ha formulat el senyor VentoSA.. Una cosa és l'economia 1 una altra el problema social. m ha qui s'estima més sacrl.ficar els seus interessos abans d'acceptar reivindicacions. Jo tinc un concepte més elevat que el senyor Ven­tosa dels capitalistes, als quals censi­dero incapaços de sacrificar Interes­sos particulars. Encara que no sóc el més indicat per contestar, fin&nciera.­ment, el senyor Ventosa, 11 d.1ri, perÒ, que és lllstlma que la República no 11 hagi donat temps per desplegar tota la seva ciència econòmica, puix que va poder donar conferències abans del 14 d'abril, oferint solucions concretes als problemes d'Espanya.

Les facècies d'aquell sergent Vasallo

Cuenca, 19. - Fa tem;p's que es presentaren al GoVCn1, 1 ex-sergent Vasa.Uo i el senyor Velarde, amb una documentació oticial, i al darrer com delegat del Foment del IJ1bre, per a realitzar una tasca cultural a la pro­vincia.

Un miting que no pot acabar·se

O\'iedo, 19. - Durant el miting fcr­roviari organitzat per la Confederació Nacional del Treball, es produïïren in­cidents, entaulant-se una controvèrsia que donà lloc a la suspensió de l'acte pel president.

vaga general i uns quants actes revolucionaiis Un • Intent de

reunir-se el Consell . ¡,{adrld 19. - A les sis de la tar­~'" han c~mençat d'arribar .els minis­treS a la Presidència per tal d'assis~ ir al consell.

t El senyor Largo Caballero ha dit JJC no port-3va. res de particular i que,

~ més. suposava que ni tan sols 11 arri­baria el torn per poder parlar.

Després ha arribat el ministre de la· GovernacIó. el qual ha. manifestat que a Bilbao sllavia efectuat l'enter­rament de les víctimes dels successos ocorreguts ahir 1 que no s'havia. desen­rotllat cap mcldent. • Quant a Sagunt ha dit que hi han "ntrat ja les forces de la guàrdia ci­vil que es trameteren 1 que les dites forces estan deSBrmant les persones qu'" hi havia amb armes. i continuació ha arribat el ministre d'Obres Públiques, al qual ela lnfor­mJ.dors han preguntat sl tenta noves noticies de Bilbao.

Fa. mitja hora. que he parlat amb aQueUa. capital - ha dit el senyor 'Prieto - i les noticies que em donen és que s'ha verificat l'enterrament i Que h. estat una manifestacIó impo­nent.

La. vaga general continua. pacífica­ment, 1 estan paralitzats totalment els serveis de transports, atxt com les o:fi ~ cines públlques, àdhuc els bancs 1 tot el.comerç.

També he rebut noticies que a San­turca està cremant una. església.

AIxò és tot el Que els puc dir, per ua.

El ministre d'Agricultura. ha mant­fc:;tat que portava al Consell el pro­jecte de reforma agrària, però que no seria possible en la reunió d'avui, d'es­tudi.3r~lo totalment.

Al cap de poca. estona d'estar els ."inJstres reunits, ha sortit novament J d'Obres Públiques, el qual ha infor­

"'1at que da Santurce 11 havIen comu­nicat la noUcia que l'incendi de l'es­glésia s'estava sofocant" i que havia ocorregut un tiroteig entre elements d~ la dreta 1 de l'esquerra, del qual ~an resultat dos ferits de bala.

Els ferits - ha afegit - sembla que '10 són de gravetat.

Els ministres han quedat reunits en jonsell a dos quarts de set de la tarda.

A les deu de la nit ha acabat el Consell de Ministres.

El minL<;tre d'Agricultura ha tac1litat ''\ seg(lrnt nota:

"Agricultura. - El ministre ha se­guit fnformnnt sobre la llei de refor­ma agrària..

Guerra. - Han estat despatxats di­versos expedients de personal i con­tractació de càrrecs.

Estats. - El ministre ha. informat o::obre el seu viatge a Ginebra, es cn.n­viaren algunes imptf~ssions anan de la Reunió del Consell de la. Societat de Nacions i. de 1(>5 conferències per I!. la reducció dels armaments.

Finances. - DistribucIó da tona del mes 1 diversos expedients de tràmit.

Projecte de llei reorganitzant el que fou patrimoni de la corona.

Projecte de llei d'inventari 1 cata­logació dels terrenys de Ceuta 1 Me­lilla.

Els ministres a. la sortida. no han fet cap manifestació, llevat el senyor de los Rias, el qual ha. dit que no havia tingut temps de tractar cap ater relacionat amb l'ensenyança.

Ha afegit que havia quedat resolta la vaga dels Estudianta de Madrid t Santiago, malgrat que alguns clements havien intentat promoure discrepàn­cies entre els estudianta de la dreta i de l'esquerra, però uns 1 altres han tingut el bon acord de no prestar-se a aquesta. mena de maniobres, 1 han acudit a les clnsses com cada. dia.

En començar el Consell de ministres el senyor Prleto celebrà una conferèn­cia amb Bilbao 1 trametè als seus companys les noticies Que acabava. de rebre, 1 a més els informà de l'esde­vingut en la dita capital diumenge passat, durant la seva .. tada a BUbao.

Aquesta qüestió d'ordre públic no tou tractada. no obstant, a fons en el Consell d'aquesta nit, segons mani­festaren reiteradament els m1nJstres, però en el Consell que se celebrarà de­mà, el senyor Casares Quiroga co­mençarà tractant d'aquest assumpte, puix que en la reunió d'avui no acon­segui el tom per a parlar.

El ministre dT.st::\t invertí gran part del temps. en què féu ús de la parau­la informant els seus companys de la pròxima conferència del desarmament 1 de la reunió del Consell de la SOCie­tat de Nacions.

També exposà el senyor Carner as­sumptes del seu departament que es detallen en la nota oficiosa, especial­ment el que es refereix a l'organitza­ció del que fou, patrimoni de la Co­rona i a. l'ús que haurà de donar-se a aquests béns.

Naturalment, els pa.laus de Madrid i Aranjuez es destinen a museu.~.

També es trnctl. del projecte de re­fonna agrària, sobre el qual es debaté prolixament, puix que la discussió s'e­leva paraula. per paraula, 1 hagu~ de suspendre's fins a. rebre uns docu­ment., i examinar unes estnd1stiques que es creu que- estaran en poder del Govern abans del Consell de demà..

El senyor Domingo té l'CfPerança que amb aquest Consell i amb el de divendres, pot quedar aprovat el pro­jecte pels ministres.

S'aprovaren els següents eJgJed1entl d'Obres pt:bUqucs.

Proveïment d'aIgües de Camarto, Santander.

Subvendó }X'r a. les obres de con­ducció d'algUes de Cespedora. de Tor­mes, Salamanca.

Subhi'.sta de les obres per a la dà.r .. sena del port exterior de Bilbao.

Sembla que el senyor Briand A Pau s'honorar1i la memòria no assistirà demà a la Cambra I clcls aviadors germans Wright

P"r'll. 19. - Es considera. poc pro r [iU" 3. - S'h1. !t«at la. data del L.tble qu~ el senyor Bdand a~~:;ist~ixl ... 0 • :¡Ldt mec:. per l'acte d'inaueu­a la sessió de la Cambrn, però scmb·.~ r I, a l'aer"'!""trl. de Pau. d'una es­fora de dubte que el s(>nyor Lav~l f-! o1llmemnati\'a. dels primers vols aconseguirà majoria en procedir-se a rlels >~rmans Wright sobre herma de la votació. Pont-long.

També es considera. probable que el El mInistre de l'a1re, M. Dumcsn1l, cap del Govern s'inspirarà en la po- presidirà la cerimnla a la qual hi as­lítica. que ha vingut descabdellant des slsUran especialment M. Walter Edge, de ta set anys el senyor Briand. nmba1xJ:l.dor dels Estats Units a Paris,

• •• La crisi econòmica i la

de Nacions

I M. Champet!er do RIbes, ministre de Pensions.

Com és sabut, COstes 1 Bellonte, Societat quan la volta amistosa després del

raid Paris - Nova York, en passar per Pau van posar la primera pedra a l'esmentada estela.

Es probable que, en el curs de la ce­rimònia, es faci objecte d'una alta cUs­tinció a un distingit hivernant que passa temporada a l'estació de Pau.

El senyor Maura ha dit que la seva opinió que 11 mereixia el d1scurs del se­nyor Ventosa era que caldrà esperar vinents conferències per utar, perquè en la del dissabte res no ha dit de nou ni d'interes.61t, ni en l'econòmic ni en e lpolft1c. Es veu clarament que el senyor Ventosa arriba a Espanya desprM de nou mesos de prudent i vo­luntari desterrament. El criticar és fà­cil; el di!lci1 és donar solucions, i fins ara nomós 11 he sentit que vaguetats. Es mal carni que ataca els uns 1 els altres. l 11 perdono la vida polit1ca, en consideració a què, segons sembla, pot prestar servels.

• • • DJ;;L CELEBRE DISCURS

El governador les va lliurar a l'Ajun­tament, pregant se'ls atengués.

Dits senyors han coaccionat a l'A­Juntament, i l'han obligat a comprar els lItbre$.

En vista de l'ocorregut el governa­dor s'ha d1r1git al director general de 8eguretat, perquè reculli l'oflci per ús indegut del mateix.

També ha denunciat el cas als mi­nistres de la Governadó i d'Instrucció pública perquè aclarin el cas.

El governador s'ha dirigit als Ajun­taments perquè no realitzin més com­pres.

sembla ésser Que en altres provín­cies s'ha realltzat la mat.e1xa tasca.. ,

• • • A GRANADA

Alomar, parla en un m¡ting radical·socialista

Granada, 19. - Al teatre Ceervan­tes se celebrà un miting radical-so­cialista .

Parlaren els senyo~ Pêrez Madrigal, Ortega Gasset t Alomar.

Tots els oradors ('s parlaren en ter­mes radicals, recordant el senyor Al~ bornoz que quan el senyor de los Rios estigué a RÚSSia 11 preguntà Lenin perquè voUem la lHbertat.

A la sortida es reproduïren els ava­lots.

• • • DE L'INCENDI D'UN HIDRO A

LA MAR XICA

Han estat trobats els cadàvers

dels mecànics

Melilla, 19. - Durant tot el dta d'ahir s'estigueren realitzant treballs per a extreure l'aparell i els cadàve .. ·s del mecànic Josep Outiérrez Lanzas I de l'ajudant de mecànic Llu1s Fer­nàndez. El del pr1mer estava preso­ner entre les restes de l'aparell, i fou necessari per a poder-lo extreure ai­xecar l'aparell amb una grua, embar­cacions de la. base de "hidres" 1 el vaporet "8aopinan·'. Llavors els bu­ços de la Comandància de Marina VB­ren extreure les restes de l"'hidro" i les partaren a la plaja de la base de Mar Chica i pogueren extreure el ca­daver del mecànic Josep Out~rrez Lanzas, el qual estava completament carbonitzat.

El cadà.ver del mecànic Lluis Fer­nàndez estava també dessota de l'apll­reU i presentava lesions al cap 1 di­verses cremades; sl no hagUés calgut dessota l'apareU és pOSsible que ha­gu~::; scbrev~cut.

València, 'S. - L'intent de vaga ge­neral plantejada ha estat secundat a algunes poblacions on s'afirma que s'han reg1strat actes revolucionaris, amb intent de crema d'esglésies i as­salt de convents.

A Mazorrochas, un vigilant sofri cremades greus durant els fets.

Al port de Sagunt s'ha declarat la vaga parcial dels ohl-etS dels Alts Forns.

Ha esclatat una bomba pels voltants del lloc de la guàrdia cIvil.

Ha estat desarmada una parella de carrabiners.

Els obrers s'han apoderat d'una fà­brica.

Els ànims estan excita.d1sslms. El governador clVU ha enviat al

Port de Sagunt forces de la guàrdia cI vil per terra i de carrabiners per mar.

Sembla que a la tarda la situació havia quedat dominada.

BATL"DA I DETENCIONS

València, 19. - En la nit darrera la brigada d'investigació criminal va donar una batuda per les ribes del riu Túria i estació d'Aragó, practicant di­verses det.encions d'individus compro­mesos en la fracassada vaga. revolu­donària.

COM OCORRJ;;GUEREN ELS FETS

València, 19. -El redactor de "La Voz Valenciana" es va traslladar a.l Port de Sagunto 1 va celebrar una en-

-

tre¡rista. amb el tinent coronel de la Comundància de Cnrrab~ners el rua.! s'ha'.ia traslladat all1 en tenir conel­xcme"lt deb fets. Segons manifestà, aqw'stn. matinR.da, a les tres un grup d'obrers, compost per uns 40, s'apos­tà ell uns cnnya .... cl'al& 1 en passar per alli una par....l' 1 de carrabiner s'hi van abraonar 1 els desanr:.arcI •.

Els carrabiners forc-n llig"ts de e ns i tancats en una barraca. propera.

En la lluita va resultar íerit III Gels carrabiners, d'un cop de culata al cap.

EN TRES POBLES ES CREMA L'ESGLESIA

València, 19. - Al poble de Mazar­roc:ha, 8. la matinada, el sereno An­toni Garcia va \'eure tres indtvirlWl scmpitosos.

En intenta'" det,:m1r-los, els descone­gUt3 van disparar les pistoles contra el sereno.

Aquest va caure a terra 1 quan l'a tornar en si va veure c:ue aquells tre!. d.esconeguts havien Cl\la.t foc a l'es­glésia.

A Montcada, l'església fou arrui­xada amb gasOlina i el foc produf grans dcspcrfect.cs. El veïnat va poder apagar el foc.

Diumenge foren repartides unes !u .. 11C:3 encoratjant a desarmar la guAr­dia. ct ... il, cremar els convents i des­trull' les ordeS religioses.

A Alfara del Patriarca es va In­tentar de er," mar les portes de l'es­gléslc

El veïnat sufocà l'intent d'incendi. Un íncident entre el governador

militar de Màlaga i el senyor Maura

Madrid 19. - Miquel Maura en par­lar de r!ncend1 dels Convents en el seu discurs del cinema de l'Opera, es referl amb frases de dura condemnació de manera especial a les autoritats de Màlaga. El senyor Garcia Caminero, que aleshores exercia el càrrec de go­vernador militar 11 Màlaga, 11 ha diri­git una carta demanant-li aclaracions. El senyor Maura li ha contestat que en les seves aprecIacions no hi han in­úrles, ni pot haver-les perquè no ha estat la seva intenció, ni pot estar tampoc en les paraules. Quant a aques­tes apreciacions, ell té el dret de fer­les i, per tant, no ha de donar cap expUcació. El general Garcia Camine­ros, respecte d'aquesta carta diu que el seu càrrec li l:nplde1x defensar-se d'una altra manera i que accepta aquestes explicacions del senyor Maura.

Volem digué una repú.bllca làica no anU-religiosa 1 una escola 'O.nica però no atea ni impia.

La República deu orientar-se o en normes de JusUcia mitjançant la lli­bertat depensament i el respecte a tots.

Els cadàvers foren traslladats a l"ambulàncla de Sanitat del cemen~ tiri 1 foren vetllats per oficials, clas­ses 1 mecànics d'Aviació.

Els diputats radicals que estaven a la base de Mar Chlca presenciaren l'extracció dels cadàvers.

ELS FETS DE BILBAO

I • • • El senyor March ha tornat a

Madrid

Madrid, 19. - En Joan March, que, com és sabut, es trobava, fa uns dies, a França, assabentat que per la sot,s­comissió de responsabi11tats s'intenta­va un procediment contra ell, ha tele­grafiat el d'reSident del Parlament anunciant- la seva tornada per po­sar-se a disposiciÓ de la Cambr~l i, en efecte, ha. arribat aques' mau a Madrtd a l'exprés d'Irun.

• •• Incidents a un poble de Huelva

Huelva, 19. - Els viatgers que han arribat del poble d'Aroche, manifesten que, amb motiu de la. detenció de dos indiVidus que estaven e nun cafè del poble, els veïns s'han amotinat, anant unes cinc-centes persones armade.s de ganivets i pedres contra les forces de carra biners que es veieren obl1gades a treure llurs p1stolea per tal de conte­nir els revoltats.

Els grups, amb una actitud no gaire tranquiHit7.adora, han anat a la caser­na i han Urat pedres que han trencat els vidres.

Ràpidament s'ha donat avfB 1 hi han acudit forces i ha quedat restablerta la tranqulHltat.

• ••

Després del mft1ng se celebrà un banquet marxant els senyors esmen­tats en direcció a. Loja 1 Madrid.

Procedent de Tetuàn arribà l'apa­rell tripulat pel cap accidental de les forces aèries del :r..1arroc, comandant Cañ1zarcs i el tinent Yala.

• • I El conflicte XInO-lapones El X" la t d ls el Govern del Japó, com bo ha decla­que respon ltta a no a e rat sovint, considera o.questa poliU-

Estats Units ca corn el gest cardinal de la polltica

Washington, 19. - En el departa­ment d'Estat s'ha rebut la contesta~ ció de Xina a la nota de St1mron, en la qual man1testa que aquell pais no signarà convenis ni acorda contrariB alB tractats vigents.

En la qüestió m!UlX11. acusa el Japó d'haver obrat illegalment violant el pacte de la SOCietat de Nacions, el pacte Kellog¡ 1 el tractat de les nou pol~ncies.

També la contestació del Japó ha arribat ja al Departament d'Estat.

Dels altres Sl¡;llallts del t4litat de les nou potències, només contestaren Holanda i Anglaterra. En general, St1mson cons1derA. satisfactÒriea. a l'objecte perseguit, 1t-s contestes da Xi· na i del Japó.

•••

a l'Eextrem Orient i lamenta sola­ment que la esva eficàcia hagi estat seriosament reduïda. pel fet de la l'I­tuació Incerta que regna a. Xina, però el Japó pot assegurar que la pollUca de •• porta oberta ,. serà. mantinguda sempl'~ a ManxúrIa, atxi com a la Xina, pròpiament dita.

El Qovern japonès ha pres nota de la declaracIó del Oovelïl dels Estats Units, que aquest no pot admetre la legalitat dels fets susceptibles de per­judicar els drets impartats pels trac­tats als Estats Unita o als seus ciu­tadans que poden veure's a!ectats en aquesta qüestió per mitjans contraris al tractat de 27 d'acost de 1928.

Això sen\. motiu à'una discussió aca­dèmica.: és a CUr, aclarir sJ, en un cas donat, la ~propietat dels mitjans anul.la necessàriament 1 sempre els resultats. Però donat que el Japó no té cap intenció de recórrer a nlltJans

• " ,... impropis, aquesta qHestió no es p1.an._ Un CO'lsell de nUnIstres xme& I teJa pràctleament. I Convé afegir que els tractats que Na!lquin, 19. - Els minIstres han es- tenen relacIó amb X!na han. d'é~r

tat reunil.s en Consell de Gabinet, du- 3plicats ,nec~àriame!lt tenmt en mnt vuit hOles. per intentar d'arribar c~mpte I estat dels fets que prevalen a un acord unànime en la pol1t1ea. a d un temps a un altre en aqueU pafs seguir. i "'ue la situació ac.tual d'incertesa i

Es creu saber que· el-pr4mer -tnin1e- do pertorbació a X1ll8, no és la que tJ .. e i el ministre d'Afers estran¡ers es prengué en consideració per les al­han recomanat l'adopció d'una actitud tes parts contractants en ~poca del més ferma da.vant el Japó. tractat de Washington. La sltuaci6,

Els dos ministres han declarat que llavors, no era tampoc molt satisfa'!­estan disposata a la declaració de tòria, però no revelava aquesta des­guerra, si cal. unió i aquests antagonismes Q.ue en-

Es diu que els membres mU1tars del gendra avui dta. Consell es mostren oposats a la decla- Aquest estat de feta no pot afectar ració de guena I és poo probable que el caràcter obJ.1gatori de les estlpula~ es prengui una decisió en aquest sen- cians dels tractatl, però tot, en Ull tito PWlt de vista material, modificar la.

Es tem, donca, que es produeixi una seva apllcació des del moment en què crisi en el sl del Gabinet. han d ésser necessàriament aplicades,

Com explica l'ocorregut el se­nyor Esplà :-: Escorcolls en

diversos convents

Madrid, 19. - El sots-secretari del Ministeri de la GovernacIó, senyor Esplà, en rebre ahir els periodistes els ha manifestat que la vaga db Bll~ bao trar.scorria ordenadament, sense que hagués sorgit cap incident digne d'esmentar.

El governador civil de Biscaia, tan a.viat com tingué notícies dels fets re­g1str.ats en aquella ciutat, acudí al ministeri de la Governació i s'entre­vistà amb el senyor Esplà. El senyor Cah·iño donà instruccions per telèfon al governaiior interí. A les tres de la matinada, el senyor Calv1ño sorti en automòbil cap a Bilbao, on ha arribat avui a. les deu del matL

El senyor Esplà ha manifestat que les noticies rebudes no scón concre­tes I però segons sembla, en un escor­coll efectuat al convent de les Repa­radores, per ordre judiCial, s'hi han trobat uns projectils, i posteriorment, en un escorcoll més minuciós, s'apre­ciaren senyals de fogonades, però sen­se qeu pugui concretar-se sl dispa.ra­ren des de l'interior de l'edifici.

EIs inld .... idus que estaven asseja'ts al Círcol tradJcionalista foren tras­lladats a la matinada a. la presó en nombre d'uns trenta. Avui s'ha prac­ticat a.lgünes detencions.

El :;:enyol' Casares arribà a prime­re:> hor~s ~lel maU a Madrid per re­bre el prc';1ctent de 11} República 1 el senyor ! l'IntormA de l'ocorregut ahir a Bi bao.

El senyor Esplà &nW1clà que aquesta nit parlarà teletònicament amb el go­"\lernador de Bilbao i que l'atur aca­barà a les s1B del matí de dImarts, ja que està anunciat solament per v1nt­i-quatre hores.

El senyor Esplà tenia noticies d'ha­ver-se efectuat un escorcoll als edifi­cis dels Jesuïtes i dels Lluïsos de Bil­bao. No podia dererminar el resultat, perquè no en tenia notícies concre­tes. La visita als dits ed1!lcUI fou ml­nuciósa. i foren detinguts sis individus que no pertanyen a la comunitat.

Murrieta, des de la, qual tirà més de cinquanta trets, segons sembla l:;,!ll) ri­fle. Entre l'agressor i els gruP,) s'en~ taulà un tiroteig bastant nodrit F1ruJ ara no hi ha hagut sinó doo ferits lleus.

Els successos han tingut altres deri­vacions i és que un~ 400 obrers, assis­tents al mítint·, desempanyaren el proveïdor de gJ.:;.olina que hi ha en aquells voltants, 1 apodcrant~e d'una certa quantitat de combustible, s'aure çaren a l'església, parl"oqu1f!l de Sact Jordi, untaren amb gasolina l'alhr i hi calareu foc. El servei de bombers de Bilbao acud1 ràpidament i començA els treballs per a l'extinció del toc.

• •• El tot..1 de morts i ferits

Bllb?o, 19. - El total de 'es Latxes dels fets d'ahir i d'avui ha estat el següent: Tres morts, un fer_ gré'U, dos guàrdies de seguretat 1 Ul c. al del mateix cos ferits menys :s. quatre ferits xncnya greus i trl:.. de lleus,

• •• La popularitat del senyor

Beunza

Bilbao, 19. - Davant d'un e.<:t'f\h:i ment ele begudes, lloc proper al F> on t6 Euskalduna, on se celebrava el ní t1ngt1ng, hi havia parat l'autotr'·)bU de la matIicula dt Madrid nUl l ro 28.421. La gent cotBen~ a dir que a el cotxe de Beunza. Els grups .. \, ~an çaren al cotXI!! i l'a.rr~aren fins prop de la. Riera. Veient que la ba rana els impedia de llançar el v: \.: ~!e a l'aigua, n'arrancaren un tro~ 1'u:1s cL'1c metres. Llançaren despr el cotxe a l'aigua. Com sigui que hi h. .. via mar baixa, l'auto quedà 'en 'lOt; ec. IJavors baiXaren all!,ïlIlS dels gro "5 I hi calaren foc.

• • • El senyor Beunza té una versió Ginebra, 19. - Els Comitès econò­

mic i ftnancier de la Societat de Na­(':ons han celebrat una. sessió con­junt~-i sota la presidència del senyor Scrul er, president de la primera de les citadêS comIssions, amb l'objecte de discutir lA. lntenlependèncla de la crisi econòmica d'una pcrt i dels des­ordres i agitacions financieres i mo­netàries per l'altra.

• • • Marcel.1i Domingo a Barcelona

Els ministres de la Guerra i de Ma- referint-se a l'estat dels fets tal com rina han Eotmès al Consell els reports existeIx. sobro les forces ml1lt:lrs i navals de El meu Govern desitja, a més, po­Xina. Els ministres han discutit tam- sar de relleu que tot reemplaçament bé la negativa de Xiang Kal Xec tIa. efectuat en el l~rsOnal de l'adm1nis­qüestió da la moratòria. tració de Manxurla ha const1tuj!, Wl

A pregunte. dels periodistes, de sl els morts a Bilbao eren tres o qua. tre, ha mani!estat que les informa­cions diIeI1en en alguns detalls de les notícIe . ., rebudes, sens dubte per la precipitacIó amb què s'han fet aques­tes informacions. Segons ela informes arribats al seu coneixement, a. dar­rera hora de la matinada es deia que els morts. eren tres i un dels ferits es­tava molt greu.

Madrid, 19. - Els periodistes han parlat amb el senyor Beunza q1..~e, com se sap, prengué part al míting cele brat a BUbao. Digué que el míting trnascorregué tranqu1Uament. Hi ha gué tan sols alguns petits L .... cidents. A la sortida recomanà a ls seus corre l1gionaris que desfilessin l>ense h: r ~ de provocacioJ'l.3, i tanmateix la dc:;)!1-lada es féu amb ordre. A dos quart.s d.e tres de la tarda un grup se situt. davant el CírCOl Tradicionalista 1 in tcntà assaltar-lo, igual que uns mo~ me lts abans ho hav1en fet Gl Centre Nudona.lista_ Es trobaren amb què al­guns joves exalta.ts ditparare:l sobre. ells, i la. causa d'això ha estat el re­sultat tan lamentr.ble qui hi ha ha­gut. Despré$ eLs grups s'escamparen per la ciutat donant crits i intentant crema.r els convents, des d'alguns deli quals, no rellriosos, però si pem,nea Que guarden aquesta, dispararen robnt els grups. Avui hi ha hagut \'agR ge­neral; tinc notfcles d'un incident '" Santurce entre un capitè. que ha d1s­parat sobre els grup~ que han inten­tat cremar l'església.

Partit que es dissol

El Sr. Schuller ha expilcat que el Berlin, 19. - El directori del partit comerç internacional topa actualment ..l.grarlo-social, de Waldcck, a.nuncia la <",JU btres grans obstacles: seva dissolució, juntat-se al partit na-

Madrid, 18. - El divendres marxa­rà. a Barcelona el senyor Marcell1 Do­mingo per a ass!st1r a un banquet qlle se celebrarà a h'onor seu a l'Hotel Orient.

El primer, l'augment de les tarifes cional-alemany. _ Fabra. lluaneres; el segon, les prohibicions re-'.tives a les importacioTlS, 1 el tercer,

El diumenge assistirA a dos actes pol!tIcs al Vendrell I a V~U •.

-1 control de les divises. Aquestes tres barrer, continu, po­

:lrien salvar~s mitjançant els següents • :meis:

Acords tar1!aris; fixació de contin­gents i compensació al u clearing" .

• •• Exportacions d'or hindú

BombaI, 19. - MAlgrat la propagan­~a organitzada ped Congrés encami­:llda a aU1cultar les exportaCions d'or, .ma expedició de meta: d'un valor de 2.737.000 lliures esterlines o sigui lliu­res esterlines de més 1.282.000 que la precedent ha estat embarcada a bord del "RawalpIndy". amb dest1 a l'es­tranger.

• • • ta presència d'un príncep impe­rial entre els candidats a la pre­sidència del Reich és ben acoUida

a Berlín

"Londres, 19. - El corresponsal del Daily Mall", a Berlin, comunica. que

en certs cercles socials es rumoreja ql:lC en lea vinentes eleccions presiden­c1als apoiaran la candidatura d'un vell Príncep de la corona imperial.

Es bo de fer constar que aquesta. idea. no solament troba. simpaties entre els mOnà.rqwcs i els nncionallstes, sinó qUe fins Prop de certs republicans és afectuosament acollida. Dl ~ diu. també, que un eminent de­

Gerata d.1r1girà una intensa. campa­IlYa a favor del prfncep.

La moratòria Hoover sobre els deutes de guerra

Algunes opinions americanes Comuniquen de WAshington que la mator part del& membr .. ci'"" co­

mitè de la Cambra de representants e8 declaren contraris a la conce8sfd d'una moratòria sobre els deute.! de guerra,

El sen1lor Collier. membre rellevant del comitl!. ha manifesta' CI pro­pòsft d'aixa :

-Sóc completament contrari a qu~ la qfl .. tló de la conc .. ri6 d'una nova moratòria a Europa, .rigui dt3cutida abans del proper juliol. data cU l'e:&­piracM de la moratòria Hoower.

Per la seva banda. el sen1l0r aripps, diputat demòcrata. ha declarat: -Jo votar~ contra tota nova moratòria. Europa ha de pa"ar o repudiar

netament els seus deutes. El senyor HenTi Rainctl. diputat demòcrata. ha e:&pTu8a' la leva opinió

de la manera segflent: -Con.ridero que no existe13: la mi. petita pa6ribilftat perquê el Congrú

americà acordi una nova moratòria o allargui de lis meso.! lolamen' la mo­ratòria actual.

El s",,~or HalDle¡¡, diputat republlcd. afiTm<J que la .eva oporicId a rln­tent d'una nova moratòria é! formal.

-Si obrem d'altra manera. 1uJ dít, concedí' neves moratóriea udevfn­ària per a nosaUres u.na habitud.

L 'opinió del diputat repUblicà Bacharach ta que si Europa no pot pagar, "e ls Estat! Units hauran de demanar a les pottncies deutore! que expo6tn francament ... llur posició i l'admínt8tració americana haurà d'esperat: temJ)l mmOT8 per a una repre8a de pagaments".

Una opinió alemanya • • • La "Vosriche Zeitung", pu.blica, relativa a la conferència de LaU&4M.

una nota que sembla à'inspiració oficiosa i que confirma, en general. el pun' de vista alemany tal com fou Indicat ahir per I·agèncla Havas. Aquesta nota

tr~lrroon, 19. - Un destacament de utà concebuda en els terme! segflenu: 'Un Cfrulars i de policia ha atacat "Es cert que la conferència de Lausan.a 8e celebTar4 díns el mu de ge .. la re::ïP de revoltats a Allanmye, a ner tenint en compta que els governi angle8o. i Ualiamr1uJn pronunciat en.

te. repressions a l'lndia

liaií. 6 ~~~ye~o. nacional.istes aquest sentit. Per la seva banda. el govern dd Reich 110 peu cap rad :perqU4 ~ I .. t ferits; d'aquests se n'han no s'observin I .. disposlcfons la pr ....... En .1 ca.o que .1 pre.sldent 4eI Con­Proa escàpola tres. La policia els ba .eII !raneú no poguú trobar-se CI LaUlana el ata 25 de gener. ¡(alornarla trau \~t bombes. tres canons 1 una potser alguns dfe.t la inauguració de la. confertncfa .en.se qtI.4 la co7lferl:ncla Ell quantitat de municions. COlld ..... diu que el Tribunal especial ha de rep4radom coincideixi necurdrfamea' amb la del 4uarmament. qu. ho d'ha,;:nat a mort dos rebels acusats d'iniciar~se el cUa ~ da febrer. 'lb~!':.aw~d';iticlpat en els desordres de Per tot aTreu es creu, peró. qu. la conlerèncf4 cie Lauc:uwJ no ap0rtar4

Altres y. cap resultat immedtat. Aque.ta ..... ".. chlbt&. ~pauIa cU .. lla poGI a Pe-r..ot quatre han estat condemnats ~ ....... U eXili. dies i r.elJLe&lJ " "na tlatG MltB!1G!.

En el que es refereix a aquest úl- acte necessari per a la població 10-t1Ín punt se sap de tont autoritzada cal. Fins en el CM d'ocupaciÓ hostil, que el Góvem ha abandonat tota. idea el que no ha com.tituït costum, els de posar recurs a tal mesura Q, con- funcionarls locals han continuat exel'­seqüència de l'efecte de la. forta pres- cint llurs funcions. sió que han exercit sobre ells els ban- En el cas actual, sl aquests darrers quers x1n~sos de Xang-Hai, els quals han fugit o lliurat llur dimissió, ('3 m.n acceptat posar a la disposició del per llur propia iniciativa, ja que te­Govern cabals fins la quantitat de 5 nen l'intent de destruir el mecanisn\e

La indignacIó a BUbao és molt gran.

••• La versió que dóna "El Siglo

Futuro" dels successos milions de dòlars el mes. de goverI}.

El Japo pot imaginar que el poble MadrJd, 19. - "El Siglo Futuro"

••• La resposta japollesa

ParIs, 19, - A l'ambaLxada dèl Japó en aquesta capital ha estat facilitat el text de la carta que Yushlzava, mi­nistre d'Afers estrangers del Japó, ha d1r1git en resposta. a la notA. de Mr. Forbes, ambaixador dels Estats Units d'Amèrica:

"Senyor ambaixador: Tinc la satisfacció d'acusar rebut de

la nota del d!a 8 d'aquest mes, la qual ha ocupat seriosament l'atenció del nostre Govern.

E! Govern del Japó sap molt bé que pot comptar sempre amb el Govern dela EstaUl Units, perquè aquest tacI tot el que pugui a fI de sostenir el Japó en els seus esforços per a asse­gurar el compliment total i 1ntegre en tots els seus detalls dels tractats de Washington I del pacte Kellogg per posar fora de llei la guerra. Estem sa­tisfets de rebre una confirmació d'a.­quest tet.

En el que es refereix a la qüestió de què V. E. fa especialment estat, de la pollUca anomenada "porta oberta".

xinès, diferentment de tots els altres, protesta de la forma e-n què uLa Ho­s'hagi desproveït de la fp.cultat de la ja Oficial del Lunes" ha donat comp­lliure disposició d'ell ma.eix i de la te dels fets de BtIba.o, qualificant la seva pròpia organització, ocr a asse- intonnació d'inexac.;a i parcial. El gumr les condiciODs de la· civ1lltzacló, diarI tradicionalista dóna la següent una vegada que els funcIcnar1s exis- "'ersió dels fets: tcnts han desertat dels 5eUJ.l llocs res- "Frente al frontin se congregaron pectius. numerosos gropes cJmpuestos por in-

No hi ha necessitat de tolnar a dir dividuos de flliacU.n extremista, en que el Japó no perseguebc " Manxú- actitud desconcertante, por lo que las ria cobejances territorials; el que sl tabernas, bares y café& cercanes ce­desitja el Japó, 1 V. E. ja ho sap, és rraron sus puertas, l1egando fuerZ9.8 el benestar i la p!"03peritat i la segu- de seg1Uid:ld de cabaUer!a para garan­retat de Manxúr1a. i la SI;Va. a~cesst- tir el ordeno Al terminar el acta y b!liiat al comerç en gene:a1. Això és saUr los as1stentes 6 la calle, grupos el Que constitudx el més pr' .. !und in- de obreros entonaron la Internacio­terès 1 el tretoa.ll gaIre~.é extraordl- na.1, oyénd06e grHos de viva. el ca­nari qua s'ha emprès eL poble jo.tlOR munismo, viva el soclU1srno y abajo la nès. guard1a civil. Como no se dtera nadie

Ja s'ha posat en '~vidèn('.la més por aludldo, terminó el desfUe s1n no­d'una ocasió que el Govern americà vedad frente al Front6n pera al lle­té cura sempre de ks exigències oie gar algun gropo al Paseo del Arse­les qüesti<.'ns d~ l'Extrem Orient, per na! se oyeron gritos dIversos frente a la qual cosa eru és agradable ten1r la SOciedad tradicionalista cantàndo­la seguretat que el Govern nordame- se la Intcrnl:i.Clonal y c!à.ndose otrcs ricà es COnsagr.l a un esperit amistós grttos contra los cat6l1cos a l'a.preciaci 6exacta de la situació. En estos momentos W10s 30B o 400

Agraire a V. E. '-Iue tingui l'amabJ-, extremistas rod.earon a un grupo Q.ue lltat de traslladar aquest comunicat se v1eron agredidos y a punto de ser al vostre GoVeln.. "llnchados por la turba. Valientemente,

El saluda afl~t losament... etc, v1rilmente, defenoiéronse, poniendo en •_________________________ huida a los extrem:l.sta9, s1endo 80

contra. uno. La turba no tuvo màs que

Declaracions de Stimson sobre

els deutes i el desarmament

Washington, 19. - El secretari d'Eo­tat, . senyor St1mson, ha formulat da.-­vant la comissió parlamentària exten­ses declaracions sobre la pelltica de Nord-AmèrIca sobre la qüestIó dels deutes i del des:lI'IIlBment.

El senyor St1mson d1gu6 que fOll a conseqüències d'un memoràndum. di­rlg!t a l'ambaixador trancès I en el qual s'exposava l'actItud dels EE. UU. sobre la Qüestió dels deutes, que el se­nyor Laval ja assabentà al Govern americà que la iniciativa sobre aquesta assumptes tenia que venir d'Europa.

nava que els d~utts pollUca 1 per rc­paracioll1l tinglJesdn prioritat sobre els deutes prIVE.ta El .m acabar la mo­ratór1&, Alemal.ya no podia pa¡ar tots ela seus deutes

També el S€nyo:~ Stimson es pro­nuncIó sobre la ~1It!ca dels EE. UU. en la Conferè:lc¡a del Desarmament, essent la base de la delegació ameri­cana cooperar por tots els mitjans possibles amb altres nacIons, perquè la Con!erènciE aconsegue1x1 resultats favorables. Però, afegeix, els Estats Units no estaran disposats a reduir el seu exèrcit terrestre més baix del seu esta.t actual.

para.oorrer. Cuando hablan desap:ue­cido los tradicionalistas, los extrem1s­tas 0010 tuvieron t1empo de disparar contra dos guard.!as que en aquell06 momentos llegaron al logar de los su-cesos."

També protesta el diari esmentat contra la referencia donada pel sots­secretari de la Go\ernació, senyer Esplà.

• • • Incidents a Santurce

Bilbao, 19. - A dos quarts de clnc de la tarda s'estava celebrant a San­turce un mfUni' organIl7.at. per les Societats obreres dels pobl~ dels vol­tants per 3 protestar contra els fets de Bilbao. Entre el pü!::I1C hi ha,,!. un espUA retirat, anomenat Alfred, el

• • • Una manifestació comunista

dissolta

MadrId, 19. - A dos quarts de all de la tarda o'organItzà a Bilbao una manifestaciÓ comunista, bastant no­drldll, la Qual es corregué fina la 01'8ll Via.

Els man1:testant& donaven d1ve~ crits contra la guàrdia civU, acudint­hi la força pública I d!solguent-Ios.

Els manifestant varen lograr refer .. se 1 continuaren donant visques all soviets 1 a la. revolució social.

A l'Alameda de Recalde, es situà la força pública, que esperà el pas deli manlfestants espargint-los de1!!lltIva­ment.

Cap al tard 60lt1ren algunes force'] de la guàrdia d'iIJ, le3 quals totf~n xiulades a la Grnnv1a. per part del pú­blic, mentre que uns altres c1utr:.dalUl donaven visques a l'Institut.

Ha mort a l'Hospital. el ferit del d.tumenge. Josep Lluís L-ópez, que era republicà.

La població de Bilbao ha qu~dat gairebé deserta. a primera bora dI.! la nit, at.:!ncnt el ban del governador Que ha. demR1lat al veïnat que es ret, I als seus domicilis per tal de con:!' ,rar d'aqueata m._r.cra a la tranqul,l¡tat pób1ica.

La guàrdia civil i de ~tat, te­nen ordres 8evcrL~imes, en el c ~ que es promoguin dIsturbis 1 no siguin obeïdes le~ ordres d'intimació que (10-~!n 3111 grups.

L'aviador Smith arriba a .El senyor Laval dec.larà a l'ambai~

xador americà a Parf.3 que 11 seria di­fícil comparM:s:cr davan1 el Parla­meni per a proposar Ja pròrroga de la a~6 dela deutes. aenae conèixer abaDa l'actitud dels .Ezrt,atl Unita.

El senyOl' ,fit1nlBQn espera Que la Con!er~nc1a adOptarà un pla de des­armament que correspongui al punt de v1ata dels Estats Unita, o aJau1 11· m.1tac16 d1rect.a. deia armaments com a ún1c mitjà prlct1c en els problemes poUUcs d'Elaopa 1 no poden compro­metre's amb pactes de garantia de se­lI\lletat. - Fabra.

cognom del qual es desconeix es des- " .. j' • coneix en aquest moment. Aquest se- .""'lustra la

Ht hagu6 una nota .francesa qlSe mal e'ba tet pública en la qual .. demr.-

nyor engegà dos trets eontra {'l quio!c Port Darwin (Al1stràlln). 19. - L"a-de la m'Odes on es"oxen par!ant els viador n.ustraU.\. Klnp!ord Smith, Qce oradors. Aquest incident dOllà lloc 8. ha.ia. sortIt d'AI'.¡!sterra ut d!n ]T què fos s\,;~pês el mUing. L'3gresor es portant el correu, aler.!.. ac¡uut ma.­parapetà .. una casa de l'Ay!.~guda deU. - Fabra.

•

•

•

Pàgina "

DAVANT DEL XXVII CONGRES DE LA U. V. E.

Una conversa amb el senyor Juan Bta. Soler, directiu de

la U. V. E. Ooneguda dels nostres lectors, 1'0-

¡'iIÚÓ clara i contundent d'un dels ele­ments més destacats de la Unió de Clubs Ciclistes, sobre el programa que

t d1t organisme presentarà en el pro­r Congrés de la Unió Velocipèdica

spanyola, per tal de modificar rad1-palment l'estructuració dels seus regla~ ments creièl'em oportú i d'interès, cer­~ar el' criteri d'algun directiu de l'es­fnentada Federació, sobre la impressió que ha causat l'actitud de la fiamant Pn16 de Clubs Clc11stes. Per això, apro­tItàrem l'avinentesa que ens oferí el diumenge passat, amb motiu de cele­brar·se la primera carrera d'amateurs organitzada per la U. V. E .. on la ma­joria dels seus directius feren acte de prp~ència en la meta d'arribada per exposar al senyor, i a la vegada bon amic, Joan Bta. Soler, els nostres de­olgs.

De moment, ens negà rotundament parlar d'aquest assumpte, nl.legant que tal vegada les seves manifestacions po­drien ésser tergiversades, o bé, mal mirades pels seus companys de la \J. V. E.

Insistirem una vegada més en els nostres desigs, prometent-li que les se­vse paraules serien pUblicades a LA HUMANITAT, tal co,n dels seus llavis Ilortissin, i davant d'aquestes atinades raons, en Joan Bta. Soler, un dels ho­mes més coneixedors del ciclisme es­panyol i ànima de passades Voltes a Catalunya, ens parlà de la següent faisó:

-Primerament, dec dir·vos que el projecte de la Unió de Clubs Ciclistes, no ha pas preocupat gens ni mica a ningú dels que nctualment componem la U. V. E. Per dir-vos tan sols, que en les reunions reglamentàries de Co­mitè, gairebé no hem parlat d'aquest assumpte, podreu comprendre tot se· 'fUit que no ens fa ni gens ni gota de poT' aquest assumpte. Sortosament, avui en dia dintre de la U. V. E. hi militen bomes de vàlua, amb un'l elevada con­cepció de tots els assumptes ciclistes de la nostra península per poder espe­rar tranquils 1 serens el proper Con­grés. La U. V. E. actual, és un orgams­me ferm i gairebé perfecte; producte sense cap classe de dubtes, d'una mu­nió d'anys d'expel·lènc1a. Si el ciclisme actual no ocupa els llocs d'altres es­ports, no serà pns tota la Culpa. de la • eva Federació. El veritable mal tal vegada prové de l'excessiu nombre d'entitats, factor que forçosament in­flueix cn la migrada vida de les matei­xes. A més, en moltes d'elles hi man­veritable vàlua, per enlairar ei ciclisme. quen en les seves directives homes de I de tots aquests mals l'afició incons­cient, assenyala a la U. V. E. com ún1-r." culpable.

- ... 1 -Si, francament, jo no diré pas oue

els re!Claments \'igents de la nostra Fe­deració siguin un model; però per això sc celebra. cada dos anys el Congrés, per presentar les entitats les esmenes que creguin conveIÚents. Recordeu que en cI passat Congrés de l'any 1930, s'ac­ceptaren la majoria de proposicions presentades, ço que vol dir que la Unió Velocipèdica Espanyola accepta i 8P­ceptul'à, de bon grat totes aquelles mo­dificacions que cregui acceptables.

- ... 1 -Particularment, jo crcc que el que

pretén la Unió de Clubs és un xic di­fícil d'acceptar, majorment en el que ~ refereix a estructural' la U. V. E. a

base de Comitès Provincials 1 Regio­nals. No obstant altres proposicions, mereixen tenir-se en consideració i tal vegada es donarà àmplia satisfacció a les inspiracions d'aquest nombre d'enti­tats.

- ... 1 -Reconec que la Unió de Clubs la

componen diverses entitats, però no en nombre suficient per portar la verita­ble veu i esperit de la majoria d'enti­tats d'Espanya, i aquest detall ha de tenir-se molt en compte en les reunions properes del Congrés.

- ... 1 -8í; ja sé que compten amb l'ajut

d'algunes de fora de Catalunya; però jo dec dir-vos la veritat i aquesta és que he pogut donar-me compte en el meu passat viatge per terres de Caste· lla i Biscaia que les entita ts cn gene­ral no gaudeixen del mateix criteri de les d'aquL Precl¡;ament a Madrid i Sant Sebastià vaig poder parlar llargament amb els senyors Guiseris i Gen'als dels Comitès Regionals respectius i tots dos asseguraren que el projecte de la Unió de Clubs. no havia trobat l'acolliment degut, per veure amb ell una cosa no molt seriosa.

- ... ? -Cas de separar~se la Unió de Clubs

de la U. V. E., aquesta seguiria pel seu camí amb la mateixa preponderància d'avui en dia, orgo.nitzant manifesta­cions ciclistes i procurant enlairar el ciclisme en tots conceptes. Repetiré una vegada més, que actualment la U. V. E. té uns fonaments massa sòlids per eClipsar-la una altra Federae1ó.

- ... ? -Res d'això, nosaltres aIÚrem al

Congrés plens de voluntat i bona. fa, perquè la raó s'impoci per sortir~ne be­neficiós el ciclisme i l'esport en gene~ ral.

- ... 1 -L'actitud de la Unió de Clubs, no

és la mateixa dels primers dies, doncs de bon començament, semblava tal­ment un acte de rebe1.lió envers nosal­tres. Darrerament ha. canvJat l'actitud d'aquella i sembla voler discutir l'as­sumpte amb concòrdia; encara que el primitiu esperit persisteixi.

-Perdoneu, Renyor Soler, 1 la vostra situació actual dintre la Unió Espor­tiva de Sans, quina és?

-Doncs d'espera, com uns quants mesos enrera. Sort que sóc de bona pasta i tinc un bon tros d'afició al ci­clisme, per esperar el resultat definitiu amb pa.ciència, Darrerament es lliurà al Consell Directiu de la. Unió Espor­tiva de Sans, un projecte de reorganit­zació de la seva secció ciclista signat per una cinquantena de socis, tots ells emants del clcl1sme. Tal vegada aquest procediment obrirà d'una vcgf\da els ulls dels directius, i donaran l'autono­mia t~n esperada i volguda per j::>. Per­què amb aquesta autonomia, el Sans tornaria adqulrlr nom i prestigi, com temporades passades. De no ésser a1xi, no caldrà altre remei que ajuntar-nos tots els que sentim el ciclisme dintre la barriada de Sans, per fonnar una entitat digna de donar compliment a les inspiracions del veritable espor­tIu.

Fins aquí el què ens digué l'entusias­ta Joan Bta. Soler.

Conegudes, doncs, ja, dels nostres lectors les opinions diverses dels dos bàndols, sols manca la nostra, que es­perem fer dintre pocs cUes.

E. SERRA.

ATLETISME -Diumenge, a T ert·assa

Miquel Palau, assoli un triomf esclatant en el , campionat de Catalunya

de "cross-country" Diumenge, a Terrassa, es disputà el

Campionat de Darcelona de "cro55", fou tan nodrida com en anys ante­riors. Diguem, però, que tampoc cap anys, aquest campionat no havia vist la participació de les primeres figu­res, quan menys en el nombre d'en­guany.

La carrera constituí un triomf mag­n1fic de Miquel Palau, el notable cor­redor del HBal'celona", que ha tornat a la pràct.ica de l'esl)ort que va vcu­re'l campió d'Espanya.

La tornada de Palou, ha estat mag­nifica, Ja que ha pogut triomfar d'un estol d'espectal1stt~s de::;tncats. Falta, tan sols .. per a poder jutjar el valor del seu triomf, la presència de More­no, Bellmunt, Roca i Florensa, Quatre dels mês d,,~to.cats VAlors en les car­reres de fons, que tenim avui a Ca· talunya.

Castelló, l'únic home de qui ahir esperàvem quelcom, 110 va oposar cap mena de resistència al triot'1.f de Pa.: lau. Castelló fou fàcilment nncut, àd~ huc per Borràs, Mur 1 Santacana, la qual cClsa vol dir que la seva forma actual deixa basta.nt que desitjar.

Ausents "!.d l'eqUip del "Barcelo~ na." homes com Bellmunt, Roca i FIo· rensa, el "Tagamanent" semblava te­nir assegurada la victòria, la va assolir, però amb grilns dificultats, ja que so­lament pogué vèncer 1"'Espanyol" per dos punts de dtfel·èncla.

L'organització fou molt acurada. CLASSIFICACIO GENERAL

1. Miquel PalaU, F. C. Barcelona, senior, en 30 m. 23 s.

2. Just Borràs, C. D, Espanyol, se-nior. .

3. Antomo Smendia, Tagamanent, senior.

4. Angel Mur, Espanyol, senior. 5. Josep Santacana., Tagamanent,

senior. ' 6. Marcellí Costelló, Tagamanent,

semor. 7. Julià L ó p e z, Tagamanent, se­

niar. a. Mendizàbal Boloix, C. P. Espa-

nyol, senior. . 9. Jordi Mosalles, Barcelona, semor. 10. Jesús Gonzàlez, Espanyol, junior;

11, Antoni Gràcia, íd., senior; 12, Fran­cesc Clementc, independent, ld.; 13, Josep Mengot, Tagamanent, fd,; 14, Joan Lleonart, íd.; 15, Ant')ni Brió, C. P. Júpiter, senior; 16, Joaquim Borts independent, id.; 17, Josep Roca i Co-10me:l1sa, íd.; 18, Josep Rodriguez, Es­panyol, junior; 19, Josep Arrufa.t, Ta~ gamanent, senior; 20, Manuel Torres, C. D. Espanyol, íd.; Santiago Refié, Pensament, de Sabadell, íd.; 22, Josep Vilar, San-ià Esportiu, fd.; 23, Julià Tornos, C. D. Jüplter; 24, Agustí Ar~ rufat, Tagamanent, fd.; 25, Manuel Pardo, Barcelona, íd. Fins a 45 clas~ sificats.

CLASSIFICACIO PER CLUBS 1, A. E. Tagamanent, S, 6, 8, 7, 1:.t.

33 punts. 2, C. D. Espanyol, a, " 8, 10, 11:

35 punts. 3, F. C. Barcelona, 1, 9, H, 16, 17:

55 punts. 4, colomenca, 13, 17, 20, 22, 23: 95

punt.s. 6, La Mola, 18, 1G, 21, 14, 25: 107

punts. Primer de semors: Miquel Palau, F.

C. Barcelona, Primer de juntors: Tomàa Oonzà­

lez, C. D. Espà.nyol. Inscrits, 69. Sortits, 55,

fa fiuman~ta~

Els resultas foren els I!Iegiients: IndlvidualB : Artigues guanya Glmènez. per 60-23. Gironella, a Ubac, per 60 a 35. Bernal, a Franco. Ulió a Herèdia. Antolino, a Claret. Riva, a Navarro. Dobles: Camilo·Bernal guanyen Rosa-Oliva,

per 60-42. Pinyol-Riba, a Saura-Bayona, per

60-23. Espriu-Esteve, a F. Rama-J. Rama,

per 60-49, Ubac-Gimènez, a Solana~Manruvia,

per 60·42.

El concurs d'hivern del C. N. Barcelona

La. classificació establerta fou : 1. Joan PlaDs, 2 h . 31 m. 2. Leandre Comabososa, 2 h . 31 mi-

nuts 3 s. 3. Josep P anella, 3 h. 10 m. 4. ¡U-cadl Cervelló, 3 h. 10 m. 5. Angel Soriana, 3 h. 10 m. L'organització regular, amb poca

animació.

RUGBY

El Barcelona guanyà a la Sant. boiana per 12 a 5, adjudicant.se

la Copa Catalunya

Que el partit havia desvetlle.t molt d'interès ho demostra. la quantitat enorme de públic que es trastallà ahir a 1Estadi, per tal de presenciar la par­

Diumenge al mati contmuaren d1spu- tida entre els eterns rivals. tant-se les partides del eoncuu; d'H1- L'encontre. val a dir-ho, no fou cap vern, 0.1 C. N. Barcelona. Els resultats cosa de l'altre món quant a tècnica. obtinguts foren: Tingué uns prtmers vint ~inuts en

GRUP B B contra D

J els quals el joc es desenrotlla br1l1ant­nent però una vegada el Barcelona

i1agué obtingut els dos assaigs que 11 , .;on!irmarcn la victòria damuna el seu

Carrera 100 m. lliure: adversari la classe de joc decaigué Prieto (D). 1 m. 14 s. 2-5: Isart (B), v1ss1blemént. Bé és veritat que l'equip

1 m. 14 s. 3-5; S. Nadal, (D), 1 m. 18 que havia de donar-llOs les jugades segons 2-5; E. Llorenç (B), 1 m. 18 5e- brillants s'havia. ,,;st privat de dos dels gons 2-5. seus millors elements i que potser és

Carrera 100 m. braça: degut a això que no vàrem veure en Buadas (D), 1 m. 33 s. 4-5; Paredes el Barcelona aquell joc d'altres oca­

(B), 1 m. 38 s. 4-5; llera (B), 1 m. 44 sions. segons 4-5; Heindcnreich (D), 1 m. 48 El Santboià bregà força, .tal com segons. ja ens té acostumats, però. estlgué des-

Carrera 100 m. esquena: encartat. No ll1garen joc, 1 sí es dedl-Guardans (D), 1 m. 48 s.; Calv1s caren tan sols a destruir. el joc dels

(D), 2 m. 1 s. 2-5; Paredes (B), 2 m. seus adversaris. Amb aixo, però, no n'hi havia prou per a guanyar. Es més, les dues marques aconseguides

Llegiu

"L'OPINIO"

pel "quinze" blau-grana foren degu-des a dos falls dels satbolans. Ahir, els xicots de Sant Boi no tingueren conjunt i això els féu perdre una par­tida llpe, si no segura'. tenien tantes probabilitats de guanyar com els se~ contrincants. Ahir guanyà el mijor, l aquest fou el Barcelona, que en tot moment donà la sensació de perill que no donaren els visitants.

1 s. 3-5; !sart (Bl, 2 m. 10 B. Carrera 4 per 200 lliure: Sabater, Ferrer, costa, Isart

12 m. 30 s. 2-5.

El partit, encara que ~ur, fou cor­recte. L 'encontre comença amb el re­sultat de sis a cinc, o sigui el que as­

(B), senyalava el marcador en suspendre's l'anccrior partida.

Pel Barcelona destacà Blanquet, que fou el millor dels trenta, Vllaespasa. i uanes. Pel Santboi, Deu, V3;lls i Gar­rigosa foren els millors. L arbitratge de Mr. Roca fou exceHent, ben collo­cat sempre i tallant les poques juga­dp.s ,,¡olentes que s'iniciaren.

91exandre, Prieto, BuRdas, Rosés (D), W3 m., , ;

Partit de water-polo: EqUip CD): Prieto, Gyardans, Calvis,

Nubiola, Nadal, Rosés, Al~xalldre, 4 gols. - Equip CB): Mansllla, Costa, llel'a, Isart, Ferret, Ferrer l Sabater, 2 gols. Arbitre, Perdigó.

GRUP C B contra. D

Carrera 100 m. 1l1ure: Per (Pl, 1 m. 16 s. 2·5; Campo (Bl,

1 m. 21 S. 2-5; Montoliu CB), 1 m. 28 segons 2-5; Buscarons (D), 1 m. 43 s.

Carrera 100 m. braça: Olivella (B), 1 m. 37 B. 1-5; Pons

(Pl. 1 m. 39 s.; Gonzàlez (Bl, 1 m. 41 segons; Abril (Pl, 1 m. 41 s. 2-5.

Carrera 100 m. esquena:

Els eqUips s'arrengleraren com se~ seguix:

Barcelona,. - Vilaespasa, Ducròs, Juanes, Serdà, Blanquet, Amat, Agui­lar Folc, Fontanelles, Miret, RossiIÚ, Masdefiol, Ruiz i Garcia. ,

Santboiana. - Elies li, BIsbal lI, Bisbal l, Gelabert, Aleu, Garrigosa, Ros, Elies I, Massoni, Riera, Deu, Valls Balcells i Garrigosa II.

BOXA

Ignasi Ara ha desafiat Martínez d'Alfara

San SebastIan. - En vista de la informació publicada fi. la premsa so· bre la contestació donada per Marti­nez d'Alfara, negant-se a. boxar amb Ignasi Ara, aquest ha cursat al valen­cià un telegrama desafiant-lo, afegint "que no serà. un digne campió d'Ew'o­pa si 110 accepta uetash retaoshrdl pa si no accepta un combat amb un compatriota que li cedeix set quilo­grams a la bàscula."

La decisió d'Ara és molt comentada. N. de la lt: Si el valencià accepta no hi ha

pas dubte que veurem un gran com­bat. Avui per avui, és el mmor que es pot combinar a Espr.,wa, entre bo­xedors espanyols.

El combat Schmeling. Walker definitivament suspès

Paris. - El Madison Square Gar­den, informat de la situació econò­mica. de N'llami, Florida, i tement que el projectat combat Schmeling-Mickey Walker si~lli un fracàs major que el de Sharkey-Phll Scott, anulla defini­tivament el matx.

sembla, encara, que el públic con­sidera a Walker massa petit i massa vell per a ésser acarat a l'alemany.

Hom creu en la possibilitat d'un combat Schmeling-King-Levinsky.

Any II. - N,lm. 61

a Amsterdam. 29 de març. - SUïssa-Itàlia, I - l, •

Bema. 12 d'abril. - Hongria-Suíssa, 6-2, a

Budapest. 12 d'abril. - Austria-Txecoslovàqula,

2-1, a Viena. 12 d'abril. - Itàlia-Portugal, 2-0, B

oporto. 19 d'abril. - Espanya-Itàlia, O-O, I

Bilbao. 19 d'abril. - Iugoslàvia-Bulgària,

1-0, a Belgrad. 26 d'abril. - Espanya-Irlanda, 1-1

a Barcelona. 26 d'abril. - Holanda-Alemanya

1~1, a Amsterdam. 3 de maig. - Austria~Hongria, O-O, a

Viena. 3 de maig. - Bèlgica-Holanda, 4-3,

a Anvers. 10 de maig. - Romania~Bulgària,

5-2, a Bucarest. 14 de maig. - França-Anglaterra,

5-2, a PaTÍl:i. 1 6de maig. - Austria-Escòcia, S-O,

a Viena. 17 de maig. - Anglaterra-Bèlgica,

4-1, a Anvers. 21 de maig. - Iugoslàvia-Hongria.

3-2, 11 Belgrad. 21 de maig. - Itàlia~Escòcia, 3-0, a

Roma. 24 de maig. - Austria-Alemanya,

6-0, a BerUn. 24 de maig. - Escòcia-SUíssa, 3-2, a

Ginebra. 31 de maig. - Portugal· Bèlgica, 3·2,

a Lisboa. 7 de juny. - EslòlÚa-LetòlÚa, 5-1, •

Dues versions sobre l'actitut de Tallin.

Carnera Paris. - Els continus viatges de Pri­

mo Carnera sn jutjats de manera. distinta.

La premsa italiana diu que Leon Bee lUurA un xec de 25.000 lires sen­se cobrir. Que Carnera pagà aquesta quantitat i ha promès de pagar les 40.00 lUures que deu a la major breve­tat. l que no anirà a França en tant que no li tornin la nacionalitat ita-liana. ..

La versió francesa. és més esqueta. Diu que tot està arranjat. Que el di~ Huns an1bal'à Carnera a Paris i que el 2' boxarà contra Bouquillon.

En aquesta reunió, el combat de se­mitons aniria a càrrec de Griselle i Gardebois, per al titol francès de to­te.s les categories .

Un K. O. sumament curiós Lodres - S'ha donat un cas sdma­

ment curiós en un combat de boxa ce­lebrat a aquesta capital. Es el següent:

Boxaven Fitch i Jolly. El primer caigué dues vegades a la lona; però reaccionà, colpint el segon. El primer, de retop, anà. lontra la sorda de dalt, que redí fins anar més a baix de la segona corda; però ambla seva elas­ticitat, aquesta pujà, agafant el cap de Fi teh, que quedà empresonat al cep que formaven les dues cordes.

L'àrbitre contà els dos boxadors. El caigut s'aixecà al compte de nou; però el "pres", encara que ll1utà de~espe­radament per a lliurarse, sentí el deu~ out", perdent el combant, per tant,

13 de juny. - Txecoslovàquia-Suïs~ sa, 7-3, a Praga.

14 de juny. - Holanda-Dinamarca, 2-0, a Copenhaguen.

16 de juny. - Austria-S1fissa, 2-0, a Berna.

17 de juny. - Alem!.nya-Estònia, 3-1, a Helslngfors.

21 de juny. - Noruega-Alemanya, 2-2, a Oslo.

28 de juny. - Suècia-Dinamarca, 3-1, a Estocolm.

28 de juny. - Romania-Iugoslà.via. 4·2, a Zagreb. ....

3 de Juliol. - Suècla-Finlandla, 8-2 a Estocolm.

5 de juliol. - Po!òni •• Leti¡nia, 5·0 a Riga.

10 de juliol, - Suècia-Estònia, 3-1, a Estocolm.

16 d'agost. - Flnlàndia·LetòlÚa, 4·0, a Helsingfors.

16 d'agost. - Estònia-Lituània, 2-0, a Tallin.

19 d'agost. - Letònia-Lituània, 1-0, a Riga.

23 d'ogost. - Romania·Litui..nia, 4-2, a Bucarest.

6 de setembre. - Estònia-Letènia, 3-1, a Tallin.

6 de setmbre. - Finlàndia-Noruega, 4-4, a Hel:--;lngfords.

13 de setembre. - Au~tria-Alemanya, 5-0, a Viena. .

20 de setembre. - Hongna-Txe:os .. lovàquia, 3-0, a Budapest.

27 de setenlbre. - Alemanya-Dina­marca, 4-2, a Hnnnover.

27 de setembre. - Noruega-Suèci6¡ 2-1, a 0::.10.

27 de t;Ctembre. - Letònia-Estònia, 2·1, a Riga, BuIra. (Bl, 1 m. 47 s.; Fabregat (Pl,

1 m. 50 s. 2-5; Glménez (Pl, 1 m. 54 segons; Garcia (B), 2 m. 12 8.

pel' k. o. Gironès contra l'alemany Noack ____________ _ 1 d'octubre. - Bulgària-Turquia, S-l, a Sofia.

ri d'octubre. - Turquia-Iugoslàvia, 2-D, a Salònica. Carrera 5 per 60, lliure:

Martínez, Sunyol, Campo, BU1rn, Montol1u (Bl, 2 m. 59 B. 4-5.

Lacorte, Pe1ron, Fabregat, Per, Bue­naventura (D), 3 m. 1 S. 2-5.

Partit de water-polo: Equip (B): Montes, Campo, Buira,

Oonzàlez, Martínez, Feliu, Montoliu, ri gols. - Equip (D): Soler, Buena­ventura Guàrdia, Buscarons, Pelron, Pons 1 Fabregat, O gols. Arbl~re, 8an­tacana.

La Federació Espanyola ha pres possessió deIs seus càrrecs

Ha pres possessió dels seus càrrecs el Comitè Nacional de la Federació Es­panyola de Natació Amateur, que fou elegida en la darrera. assemblea cele­

Finalment s'ha arribat a un acord. E! matx Gironès-Noack 110 se cele­brarà a Berlin, sinó a Barcelona. "Bal'­cclona~Ring" tindrà cura de l'organit­zació, i, en principi, ha estat fixada la data del 27 del mes que som per a la celebració del combat.

A la mateixa reunió, que tindrà lloc a 1'0lympia, Martínez Fort i Tor­res llu1taràn, respectivament, amb Schoen1eld i Sandjack.

LA VETLL~A DE DEMA AL "NO{¡ l\fON"

Kid Tunero."EI Leñeto", Tor· res.Bartos i Isasti.Contray,

combat d'emoció

brada a aquesta. ciutat, amb assistèn- Despl'és de moltes discussions 1 que cia dels senyors delegats de les diver- els aficionats seguissin amb gran in­ses Federacions regionals que integren terès la polèmica, demà. se celebrarà la mateixa. la sensacional r.evenja K1d Tunero-"El

Formen l'esmentat grup els senyors Lcfiero", al "Nou Món", tota vegada següents: que als organitzadors no els ha estat

President, sera·fí Cucurull Soler; se- possible d'obtenir el teatre circ Olym­cretari, Esteve Ballester Blan('.o; comp- pia. tador Tomàs Palmada Aruml El penultim combat anunciat, a deu

Per a integrar el Comitè T'ècnic derounds, és dels que més interès tenen

Coses del futbol

L'HOMENATGE I COMIAT DESAPRISSA

Hi ha molt interès per a -assistir a l'àpat que prepara el "Grupo Depor­tivo Saprissa ", a homenatge i comiat d'aquest gran esportLst~ que és el de­fensa Club Blanc-blau.

8aprissú en el sopar íntim del diu­menge al vespre, al Restaurrnt "Pà­tria.", tindl'à oca~ió de comprovar, una vegada més, l'afecte que per ell tenen els amics 1 aficionats a l'esport que saben fins a. quin punt mereiX el co~ miat sincer.

Per detalls al O. P. Espanyol, tots

4 d'octubre. - Bulgària-Iugoslàvia, 3-2, a Sofia.

4 d'octubre. - Hongrta-Austria, 2·~ a Budapest .

11 d'octubre. - Bèlgica-Polònia, 2-1, a Brussel.les.

11 d'octubre. - Finlàndia-Dinamar­ca, 3-2, a Copenhaguen.

25 d'octubre. - Polò:nia-Iugoslàvla,. 6-3. a Pornan.

25 d'octubre. - Bul~ària-Grêcia, 2-1, a Stfia. .- !

8 de novembre. - Hongria-Su<!\; 3,-3·1, a E'udapest.

15 de novembre. - ltàlia-Txecoslo· vàquia, 2-2, a Roma. ~

29 de novembre. - Austria-Sulssa, 8-1, a Basilea.

29 de novembre. - Holanda-Fran .. 1'11 ça, 4-3, a Paris.

els que vulg'U1n sumar-sc a orne.. 29 de novembre. _ Romania-Grècia, natge. ri-2, fi. Atenes.

QUE PASSA AMB ZABALO? 6 de desembre. - Bèlgica-Suïssr, 2 .. 1, fi. BrusseIJes.

Els equips que tenen "asos" es tro­ben molt sovint amb conflictes. Ara resulta Que Zabalo està malament amb la Dh·ectiva. del Barcelona per

9 de desembre. - P...nglaterra~Espa .. nya, 7-1, a Londres.

13 de desembre. - ltàlla.~HongriBt 3·2, a TorI.

Dos esdeveniments en un dia ROMEA AVUI, nit,

~~~: ~~~-~I~

ESTRENA

LORS I PAPALLONES LAMBERT ESCALER

I 8

AVUI, raauaraÏX al notablB actor cómic nOMENEC AYMERICH a l'ascanari d'aquast TaaITa on tantes craacions hi ha aconsauuit •

FUTBOL

BADALONA, 2.JUPITER, O Badalona. - 1'lorença - Borràs,

Mart.in - Kal.ser, Molina, Mena - Be­tancourt, Palomerc i, Arquer, Forgues i Ferrer.

JÚpit(!r. - Franct'.s - Peix, Roure Obiols, Ros:l.lell(~, Altés - Esteva, Pa· rera. Lloberes, Barc( Ió i Mas.

• • • El primer temps f')u el més mogut

l on es posà :nés en Evidència la man· ca de comp~netl'acié entre ambdues davanteres. Ni la de la costa aprofità els moments en què podia. marcar ni ¡.a del Júpiter fou a.quella davantera oportunista d'nItres vef ades. Per aques­ta raó s'arribà al final amb el resultat d 'un fi" zero favorable al Badalona, el c;.ual, en un arranen da de Molina, aju­dat p¡>r Arquer, trobà en l'Qportuisme de PalOlneres l'avinentesa de batre la porta de FrancAs.

A la segona part, el Júpiter comen­çà a...-nb moll.a empenta i amb desigs d'aconseguir anivella~' el resultat. For­nI algunes arrencad ~s que posaren en perill u. porta de Flol'ença. A\iat, pe­rò, replicà el Badalona, i Roure salvà un gol segur. Segueix el Badalona amb el seu atac persistent, i en una bona matcJ.xa jug ... da d'ell, amb la qual cosa a.consee:ui el stgon gol que consolidà la victaria del s~u equip.

atac del Mallorca, que acaba amb xut de Felipo, blocat per Pasqual. Als cinc minuts de joe, una centrada de Gomi­la és esbandida fluIxa pel porrer lo­cal i Arnau aconsegueix el primer gol pel' Manorca. Als dos minuts de l'an­terior jugada, TOIÚJoan s'escapa, cen~ tra be i Huen'a recull la bala al vol; és el gol de l'igualament. El segon gol dels illencs es marca els trenta. qua­tre minuts, aprofitant Arnau una acla­rida fluixa de Cros.

A la segona part, el Martinenc ':0-mença. apretant de valent i preSSlO­nant amb entusiasme la porta del Ma­llorca. Com a conseqüència d'això, Morrajas aconsegueix el segon iguala­ment. El Martinec seguc1 x dominant, al cap de poca p.stana, però. té la pega de lesionar-sc Cros, i nlesrlores el seu eqUip fou reduït a deu jugndors. La Lluits. s'anivellà. si bé el 11allorca acabà p€r dominar, el qual durant els darrers moment de In llulta té alguna ocasió magnifica d'apuntnrsc el triomf, però els seus davanters no estan en­c,;rtats a rematar cap jugada.

El Terrassa perdé, per 2 a 1, da. vant de l'Horta però és campió

pel "gol·a\'erage"

Al camp de l'Horta se celebrà, ahir. un pn·tit de futbol, en una. Unica part per tal de decidir el ttol do campió de la segona categoria preferent, grup B,

MARTINENC, 2 entre el Terr"""a I l'Horta. Aquesta fraccIó de pa:tit no pogué ésser ju­

MALLORCA, 2 goda diumenge passat a conseqüèncIa Martinenc. - Po.squa1 - Cros, Vi- d'una agressió a l'àrbitre sellyor Pla­

nyes - Alt~s, Domènt;.c, Sibcques ~ neU. pel' la qual cosa fou suspès l'en­Tonijoan, Case~, Huer\'a, Morrajas i contre. Laparr3. La segona part jugada aWr es des-

Malloren. - Ferrer ~ Cerdà, Vidal - cabdellà entre els dos contendents amb Mulet, Ub:::lla, Salvador - Salvà, Car- un gran nen'iosisme i frot tren, acon-1"8.Soo AI' 'lU Fcllpe i Gomlla. seguInt-se U!1tC3!llent un punt. per

, ~ , ."" mitjà. de Ro.l.g, als set minuts de co-CoDlel¡~a l'encontre a.mb un bon I IDPnçat el joc .

m Campionat de Catalunya marxa (gran fons) Mntaró·Barcelona

Han començat ja els tl'zbuJls. d'or­ganització per part de la seccló es­portiva del Casal Barcelonista per tal de portar a cap la seva celebració, el prQper dia 7 de febrer en el recorre­gut Mataró-Barcelona.

Han estat ja redactats els reglaments per als quals ha de regir-se la ma­teixa el& quals estan pendents d'apro­vaciÓ per part de la F. C. d'Atletisme.

Aquesta entitat tot just començats els t!'eba1l3 preliminars compta ja amb l'ofertment de divers9s premis d'entu~ siasles esportius.

Repartiment de premis

Per al pròxim dissab~, dia 23, a les CIeu del vespre tindrà. lloc el reparti­ment de premis de la cur~ de marxa Masnou-Barcelona que organitzà la. secció esportiva del Casal Barcelonista.

Aquesta entitat ha organitzat un ball a honor dels marxadors per a més lluïment d'aquest repartiment.

NATACIO --El V campionat social de

la Federació Espansala de Nab.ció Amateur, foren designats:

Senyor Victorí; Pal, en representa­ció de la Federació Cat.lana.

Senyor Francesc segalà, en repre­sentació de la Federaci- Balear.

Senyor Robert serinyà, en repre~ sentaci6 del Coller.! d'Arbitres.

Havent estat inff'rmada aquesta Fe­deració, pel Comitè OUmpic EspanYOl, que, en principi, havia estat designat el water-polo com un dels esports in­dicats per a representar Espanya en els Jocs Olimpics, a ceIeb!'.!r el vinent agost, a Los Angeles, ha comencat a gc;:;tlonar. si és possible, que acompa­

per a la nostra boxa, ja que Xavier TOlTes, el fort boxador, tindrà davant seu un altre que a.ctuahnent està. ne la seva millor forma. Bartos, el pugU que es fêu als nostres rings i que tants d'èxits ha conquistat fora d'ells, està disposat a demostrar en aquest com­bat qu novament pot aspirar a ésser cons:!derat com el segon pes ploma es­panyol.

En . vuit rounds, Isasti, el batallador que stmpre ha estat aplaudit, lluitarà contra el negre Ja.ck Contray, combat que per la manera de lluitar d'ambdós promet ésser Ulla lluita disputad1ss1ma.

min l'equip de water-polo algun delB La Federació Catalana de Boxa, nèdadors espanyols qu~ hagi obtingut millors marques. prepara amb gran solemnitat la

El Consell Plrectiu de la F. E. N. A., II d I dl. entén que la inclussió dels nedadors vet a a anya e reparttment resulta completament JustIfieúda. do- de premis als campions nats els progressos l'ealitzats en nata-ció i en general demostrats plenament I Per al dijous, la Federaci6 Catalana amb els rècords que constantment de Boxa prepara, al "Nou Món", una s'han mill o rat en aquests darrers \ gran vetllada de boxa amateur, amb temps. 'motiu del repartiment de premis als

CICUSME -El campionat de la U. C. Bordeta fóu conquerit per Juan Plans Ahir, la U. C. Bordeta féu disputar

campions de Catalunya, sis excellents boxadors. trcs dels quals són, a l'en­sezns, campions d'Espanya.

.sobre un recorregut de 65 qUilòmetres, el campionat social de l'entitat, sor­tint-ne vencedor Joan Plans, a l'es~ print. La carrera no fou gaire inte­ressant, degut a l'escàs nombre de particapants; no obstant 1 això, la

"Takatà" lluita delB dos prlres classificats per tal d'obtenir el primer lloc compen·

Amb l'èxit d'altres diumenges .. sen en part la manca d'ln1clativa delB celebraren' els partits de "Takatà'" a altres pa.rticipant8. Tal vegada Coma .. I. platja social del Club Natació Ath- basosa demostrà ésser més batallador, lètlc, dlnstingulnt-se en les individuals l toda lI,egoda que \ ~ K~¿présada ~1'l!P,!:

Sempre la vetllada anyal, amb mo­tiu del repartiment de premis ha es­tat una bona manifestació pugilística per la qual hem vist des.fll.a.r verita­bles "alars que algunes vegades han an1bat a campions professionals; en la. vetllada d'enguany, però, cal re­marcar tot el programa, veritable en~ cert que don..arà lloc a disputats com­bats, en alguns dels quals tal vegada moralment es perdi algun titol.

Set són els combats que integren el programa. 1 en sis d'ells, davant homes capaços de donar-los la répUca, veu­rem com a campions de Catalunya, puix que com a tals s'hi presenten, Esteve (plomal, Roquo (Ilaugerl i Mar­tlnez (welterl, I com a. campIons de Catalunya i d'Espanya. LozanO (mos­""l, Qimènel (¡aU) I Jordà (mI¡-tOl1l.

ArtigUes en esplèndida forma l per estre , pnmeramenvJ parelles' en Riba i Pinyo1. \'ert&<1ers volt negre", procura guanyar terreny anImadors d'aquest JOQ alB altres concurBBXl~

una qüestió metà.l.lica 1 que per això no va desplaçar-se a València.

Segons una versió, es diu que Za­baIo reclama al club certa quantitat que deu ésser~li abonada i que va es­criure a la Directiva una carta, la setmana passada, reclamant-la i po­sant per condici6 que si no era atès en el que demanava, que no aniria a València. l Zabalo no va anar a Va­lèncIa.

Hi ho. qui diu, també, que Zabalo vol canviar de club. Això ho creiem 1nvessúnll, car no és possible que Za­baIo jugui en cap altre club si no li dóna la baL"ta el Barcelona i, encara que fos aixf, no podria jugar en altre club f1ns la temporada 1932-33, per­què actualment ha jugat Lliga i cam­pionat regional amb el Barcelona.

Creiem que la cosa no tindrà. 1mpor~ tlància i que serà unicament un cas de lleu indisciplina.

• • • BALANÇ FUTBOLISTIC DE L'ANY

Resum del. partits internacionals jugats

Ac1 tenim una estadística curiosa, La que resumeix tots els partits interna­cionals de futbol jugats durant l'any 1931.

Els aficionats a les comparacions 1 a t.reure punta de totes les coses, Ja te~ nen feina per estona.

25 de gener. - Itàlia-França, 5~O, BolòlÚa.

15 de febrer.-Txecos1ovàquia-Fran-

~ .

el tea.t:re ROMEA: Aquesta nit s'estrena "Flors

t Papallones, de Lambert Escarer. Lambert Escal;;l', el popularissim au"

tor, el:itrena aquesta nit a Romea. la. seva darerra obra fe Flors i PapaIlo· nes".

En H Flors i Pallanoes" reapareiX al Romea el notable actor còmic na~ menec Aimerlch, una de les figures més destacades del nostre teatre. Í per a. aquesta obra, &Btlle i Amigó, els re· putats escenògrafs han pintat una de"

i coració sorprenent, plena. de llum magnificència.

TEA.TRE TALlA.: Presentació de I_ Companyia Catalana. del Teatre No-vetats. •

La presen\ació al Ta11a. de la com· p~nyj;, catalana del teatre Novetats. ha u' :-. jtuit un triam! oue ha supe4

rat tots elB optlInlsmes ·que en l'In· te! tt t.:nia l'el:lpresa.

El dissabte a la tarda "Mlss BarCe· loneta" de l'enyorat Russinyol, obtin· gué un gran èxit. Al vespre. "Els treI pretendents d'Antònifl," r'" 'c re-beren la consagració del públlc. ~

El diumeng.: a la <.<o. ""'. inaU"' guracI6 dels populars espectacles pel' a infants, agradà molt.

El teatre gairebé s'ompli d'Una. [11,". titud dalerosa de presenciar les peri' pècies de "La Ventafocs".

ça, 2-1, a Paris. OLYlIfPIA 22 de febrer. - ltàlla-Austr1a, 2~1, .é.quest collsseu està ja en la d8~

a Milà. ra setmana de l'espectacle de C~ 15 de març. - França-Alemanya, Eqüestre. Per la vinent setmana ¡,.

1-0, " Pru. direcció d'Olympla prepara gran no-15 de març. - IugosJA,V1a-Orècla, ri-l, vetats en espectacles de diferent IJ1S-

" Belgrad. tIs. El primer tIndrà lloc el proper di-22 de març. - Bongr1a-Txecoslovà- marts dia 26 al vespre amb una IJ].&"

qula. 3-3, a Pra¡¡a. nlfestació d·art flamenc en llurs espr • de març. - Bolanda-Bè1gl.ca, 3-2, cial1tata de t'cante jondo".

.,

q' v

d ol

)

• q r )

" •

l

q

c

•

l,

i"

iX 00-

~ I

la

Núm, 61 Ja tiumanltat - _ ...... 9..0",erll~iviJ DARRERES INFORMACIO~ certat amb garantJa prendAr1.a, repre­

sentada per l'or que s'exportà, però s'oblida que quan el crèdit Morgan. hom requerí en canvi la. si¡na.tura de l'Estat amb una responsab1l1tat total.

ha estat advertit que no podia .. guIr treballant. Oom ~ que estA casat amb una angi ..... ¡xx\rà oontlnu.or _t & Londres, sota la condició, perÒ, d'abtenlr-se per cocplot d. I.. Iens t&.sques teatrals. La vaga de filadors

El senYo: Moles ha dit als periodi.stes .. eonUnl'aVa en el mateix estat la

'Iu.. del~ fl!:.rdors. vaX~u1 :... !ll continuat el gO\'ema w

dor _ tor'len a reunir-se els patrons 1 obrerS.

La qüestió dels taxis

Un periodiSta. ha preguntat al senyor Mole· com estava la qü.estió dels ta­)JSteS' i el ~ fwernador ha manlfestat ue en a¡;zeulls momel·~t3 hi havia una

'I unió al palau de la MetaUúrgia a ~ontIu:c i que ~aturalmcnt ment~e no , cabés no podlla saber res.

ifL[)8.ITerament, a Prefectura s'ha re­ti t una comunicació que en l'esmen­taida reunió no s'havia arribat encara A cap acord.

A CERVERA

Un detingut per repartir fulles anarquistes

La guàrdia civU de Cervera. ha de­~t un individu anomenat Jaume ,arré segura, que repartia fulles anar­qUiSteS.

noti(ies turtfS La secció de vestir I teixits del SIn­

d1cat Mercantil convoca tots els sellS eoc1s a l'assemblea que celebr~rà avUi, dimarts. a les deu de la nit. en el seu estatge social, Sant Honorat, 7, pral.

• • • AVui, dimarts, a dos quarts de vuit

del vespre, tindrà lloc la primera re­unió del Comitè de Qüestions Socials, després de prendre possessió de la pres.idènc1a (l'aquest el doctor Alexan­dre GaBar!.

L'ara endavant el Comitè de Qües­tions SOcials d'Untó Catalana. es re­unirà el dimarts en lloc del d1!necres.

• • • El cos facultatiu de l'Hospital del

Sagrat OCr celebrarà SE'ssi6 cientifl­ca. el dimecres, a les onze del maU. El doctor Bret6n presentarà un cas d"'Extracció d'un càlcul per pieloto­mia en un card iac" i el doctor Marl­món comentarà. "L'operaci6 de P1ro­COft cn dos temps".

• • • La "Casa València" assabenta als

seus associats que, de se ta nou del vespre, estén els carnets d'entrada pel" Q les festes d(~ Ca: nestoltes de les quals el primer ball tindrà lloc el l>roper dissabte dia 23.

• • • La Societat d'Ab-acció de Forasters

d'aquetsa ciutat celebrHu. la st;va Jun­ta General l:cglamenLà.rla el vinent dijous, d.1a 28 del corrent, de primera convocatòria a les set de la tarda, i de segona, a. dos quarts d~ vuit, per tal d aprovar l'eotaL de comptes cor­responent a l'ext:rcici de l'any 1931 1 proct:uir a la renovació de la meitat de la Junta Directiva.

A l'esmentada' reuni6, que tindrà. lloc en el IOCàl de l'entitat (Rambla del (;cutre, ,ml &:n corvidats a as­WUr.,.i')1 els associats.

• ••

EL CONSELL DE MINIS-

TRES D'AVUI

mlstes de la dreta i de l'esquerra, el Govern ha resolt, a proposta del mi­nistre, procedir amb la màxima ener­gia., imposant amb tota severitat les mesures preventives i les sancions a

No ea construeixen vaixells per què l'autoritza la 1101 de Defensa d. Ia Republlca.

El senyor Carabias es dolgué que el senyor Ventosa caigués en l'error de confondre la prima d'or amb la de­preciació de la pesseta i desmenti que la depreciació del nostre 81gne mone­tari hagui experimentat la quantia del trenta per cent, en el perlod.e que as­senyalava el senyor Ventosa, ja que en realitat fou la del tretze per cent. a Rússia Agricultura. - El ministre ha do-

nat compte de ,les ordres trameses a MadrId, 19. - A dos quarta d'onze

d'aquest mati començaren a arribar els n:lnistres a la Presidència, per tal de reunir-se en Consell.

El de Marina fou interrogat sobre el urumor segons el qual, Espanya va a construir vaixells amb desti a ROs­sia.

Contestà que 1& noUcia no tenia fo­nament, puix que Espanya no ha tn­tervingut absolutament en cap ne&o­ciac16 en aquest sentit.

El que passa, és que Rñ.ssta anuncJi. per Europa. la noticia de qu~ necessi­tava cinquanta vaixell! mercants, i les nacions europees reunides en confe­rència internacional a Copenhagu6, varen acordar que de les drassanes d'ells, real1túa la construcció dels vai­xells.

A Espanya, com. ja no es van a fer més vaixells de ruerra, existeix una torta crisi de treballs al! arsena.ls, 1 si hi hagués oportunitat de procedir a. la construcció d'aquests cinquanta vaixells mercants per a RUssia, no se­ria un afer desdenyat, sinó a tractar.

Ara bé, segui dient, una cosa ~ això i una altra cosa el que s'harJn entaulat negociacions Ja.

A més nosaltres tenim relacions amb els 60viets als qual8 hem de pagar una Quantltat consid.erable a compte dela seus petrolis.

Després arribaren els ministres d'O­bres Públiques i de la Governaci6.

Els dos digueren que a Bilbao reg­nava tranquiUltat absoluta 1 que s'ha~ via reanusat el treball a tot arreu.

la. secció agronòmica de Sevilla amb Objecte de què estableixi camps de de-mostració per tal d'estudiar l'.bara- Les eleccions a la Presidència del ttment del cultiu de la remolaxa, en l'ut111tzact6 d'aballS més econòmics que els Que actualment s'em,pleen. Reich i a la Dieta Prusiana

També ha donat compte de les me­sures adoptades arn bel fi de poss1bi- TINDRAN LLOC DURANT ELS ME:-l1tar els cultius de moresc a ['estiu 1 SOS DE MARÇ, ABRIL I MAIG el repart!ment de llavors 1 lubven-cions als cultivadors. El Govern prussià ha fixat la data

S'aprovà un decret proposant l'apll- del 8 de maig vinent per cellebrar les cac16. a les pro\1ncles de Valladolid eleccions a la Dieta de Prüssia. 1 Salamanca, de la lley sobre el ln- El mateix dia tindran lloc les de la boreig forçós de terrelS i sembra d'Q,- Dieta de Wurtemberg i les d'AnhaIt. qUIensstetrsu' ccló Pública. _ El mlnlstre Aquestes dates han estat tlxades per

acord entre el Govern pruss1A 1 el 00-informà robre la necessitat de què vern del Reich, verificant-se 1& elecci6 perentòrlament es ll1ur1n alguns crê- a la presidència del ReIch amb dos dits pendents per a pap.ment d'aten- torns. El primer tindrà lloo el la de cions d·ensenyances. març i el segon el 11 d'abril.

Així mateix donà compte del valol' global de les obres susceptibles d'és­ser escomeses mitjançant la coIl5truc­c1ó d'escoles.

Obres pübliques. - El ministre do­nà compte que en 1& nit del 2 al 3 d'abril prOxim, s'establirà en diverses nacions d'Europa l'hora d'estiu.

El Consell acordà que a Espanya no sigui introduïda aquesta vartacl6 en l'horarI.

••• Proteccionisme teatral

ELS ARTISTES ESTRANGERS SON EXCWSOS DE LES ESCENES

ANGLESES

Igualment exposA el ministre la m- Londres, 19. - Poc a poc, els artis-tuac1ó creada per la erls1 del treball i tesestrangers que havien ree1x1t a fer­les possibilitats de palliar-Ia amb la se & Anglaterra una certa reputa.­realitzaci6 d'obrrs públiques, s1ngu- c16, al music-hall, o en les escenes larment de caràcter hidràulic 1 amb dels grans teatres, han estat obligats .l'aprofitament de les obres d'aquest a abandonar el pafs. gènere ja realitza.d.es en part 1 en prestigi internaclona.1, que arribà a grans basses. Londres fa cinc anys, 1 que s'havia

Per a una major flexibilitat en el especialitzat en ela rols de ¡angstera que es refereIx 1:\ In real1tzaci6 del pla, els ministres de Finances, Agricultura

Els quatre "HarmODJ Kulga", ne­eres americans que formaven un quartet molt apreciat pel públic, 8'han -rut Igualment obligats a cercar ell altres llocs MUS contractes.

• • • Per a pagar d viatge a Ginebra

Washington, 19. - La Cambra de Representants ha aprovat el crèdit de 460 mil d.lars que votà el senat per a alleugerir les despeses de la Comis­si6 Nord-Americana que es traslladà a Ginebra amb motiu de la Conferèn­cia del Desarmament. - Fabra.

• •• Els delegats france308 pel

desarmament

Pa.rfs, 19. - El redactor diplomàtic de l'Agència Hava.s creu saber que la delegaci6 francesa a la COnferència del Desarmament e-starà composta pels :c:.~bors Tardieu, Charles Dumant, Dum' i Paul Bencour. - Pam .

• •• El senyor Stennes perd el leU

procés contra Hitler

El cap fef.xista mtler ha estat ab­solt pel tribunal de Mo.blt, davant del qual fou conduït pel cap de la bri­rada nacional-socialista Stennes, amb motiu d'un procés de difamaci6.

En el transcurs dels debats. Hit­ler ha negat, purament i simplement, haver escrit o inspirat l'article del "Voolh1scher Beobachter", periòdic hitlerià on Stennes era Qualificat d'a~ gent provocador del prefecte di po­lk:1& de Borlin, Grzes1nsk1.

H Govern adoptarà mesures de

previsió per contenir ela extr ... i Obres PUbliques, d'acord, procedeixen amb certa autonomia.

tnÏsmes z-: la reforma agrària Ha estat aprovat.un decret. suprimint les juntes centrals i provlDcials de

encara és lluny transpOt·ts, les lacultats de les quals ESPECTACLES PÚBLICS

Madrid, 19. - A les onze menys deu minuts quedaren els n-.in1stTes reun1t8 en Consell i a tres quarta de dues abandonaren els ministres la. Presi­dència.

El de Marina ha dit que ha vien es­tudl.t llargament la situació de l'or­dre púbUc.

Se li h. fet la pregunta de sl es prendran immediatament mesures en algun sentit en virtut del que acaba d'estudiar el Consell, i ha respost:

-No. es tracta només de mesures de previsi6. -I no es pot saber quina mena de

mesures són aquestes? -No, perquè en aquest cas deixarien

d'ésser de previsió. No cal divulgar­Ies perquè ho siguin i es pot així aga­far previngut l'enemic.

Al president se 11 preguntà. si el Govern havia acabat de discutir el projecte de re!orma agrària. i con­testà:

seran assumides pel director ,en eral de ferrocarrUs.

Igualment ha estat aprovat un de­cret disposant l'execuci6, mitjançant aubhasta de les obre!! de la draIJIsana del port exterior de BIlbao.

AQUESTA GENT_

Ventosa i Calvell donarl moltes

conferències

Madrid, lll. - Dintre poc, el senyor Ventosa donarà conferències a Valèn­cia., Sevilla, Bilbao, Barcelona i Pal~ ma. de Mallorca.

Les tres primeres han estat IQ1Jici­tades per elements mercantils.

A València tractarà dels problemes monetaris i bancaris.

A Sevilla, de ia qüestió .grA11&. A Bilbao, del moment poUtic actual. A Barcelona, és de presumir que es

Teatre Català Romea BospUal, Sl Telèfon 19691

ComPaJ11la VILA-DA VI Avui, dimarts, a. un quart d'on ...

.. : EXTRAORDINARI ESDE­VENIMENT. ESTRENA cie l'obra còmica

.... .Flors I Papallones cie Lambert Escaler. Decorat nou de Batlle i AmIgó. Direcoi6: Pius Davi. Amb aquesta obra fa la se­,,& presentació el notable actor <Omic DOMENEC AYMERICH,

Demà., dimecres, tarde, sessió Oo1ca: DUES OBRES: EL SETE CEL i LA ~IORENA DE COLL­BLANC, Nit: FLORS I PAPA­LLONES_ - Dijous, tarda d'in­fants, darreres representac10ns de ELS PASTORETS,

-No; aixÒ eneara. va llarr, és un assumpte molt compUcat que reque­reix estudi detingut.

Respecte l'ordre públio, ha dit Q.ue s'havien adoptat diverses mesures Q.ue consten en la nota oficiosa.

refereixi a la pol1tica catalana., pu1x

donarà la conferència amb el seu Ca-I :~~~~~~~~~~~~::~~ ràcte~ d'individu d. la "LlIga Reclo-nalista".

Declaracions del governador del

Una nota del Govern sobre l'or-I Banc d'Espanya :-: El famós crè­

dre públic a Espomye :-: Notes dit Morgan ¡ el nou crèdit amb

oficioses de diversos Ministeris el Banc de França

Marcelf Domingo ha facUltat, als periodistes, la se¡üent nota:

TEATRE BARCELONA Companyia. de comèdia

MARIA PALOU

OLYMPIA DARRERA SETMANA DE OIRO

EQUESTRE Loc&I dotat de c.lefacc!Ó

Avui, dimarts, nit, a un quan d'onze: GRANDIOS EXIT DE TOTES LES MERAVELLOSES ATRAC-

CIONS Els ocellB humans TEARLESS FL YERS. - Els rels del pedal. GEORGE NAROW. ELS 7 RAC­SO'S, acròbates a la bàscula. GEO-YONEL I LEONILA. Barrls­tes còmics. COSTICA FLORES­CU. Formidable perxista.

Miss Okabe celebrat malabarista a la Ruteni.

Vlncent & Flllpl clowns parodistes musicals I u ...

cèntrica. DEBUT de

De Baker'8 Models estatuar1a

8 augustos de so1rée, 8 Demà, nit, tot el programa de

eu·c. - Dijous darrera matinée infantil de la temporada. amb els clo?lns Vicent i F1lip. - El pro­per d!:na!"'ts, dia 26, OPERA FLA~ ~:!ENCA, presentació del celebrat cantaire flamenc

NINO DE CABRA Es despatxa a compatdurie. 1

als Centres de Localitats.

---:-------- ,.-----_. __ ._---Teatre Talla Català Triomf de la COmpanyia Cata­

lana del rreatre Novetats. - A vu1, • un quart d'onze, l'èxit: ELS TRES PRETENDENTS D'ANTO­NIA.. - Dijous, tarda. Espectacles per a intants: LA VENTAFOCS, de Folch i Torres.

Circ Barcelonès Telèfon 13595

Avui, dlma.rts, nit, & les deu: Exit clamorós del gegantí es­pectacle internacional

Harry Flemmlng 40 artistes. ~ Orquestrt:S. Or­

questra Argéntina. Orquestra americana. de jazz. Paquita Ar1a.s. Ballet 8padoni. Francis. 8padoni Revue. Germanes Cortes1nes. Vo­nta et Rudy. V';aldor et W1gor còmica idiotes, M1ss Marion Spa~ doni, premi de bellesa de Gal .. ve.ston. Elva and Ray, tercet for­mldabie (Extt)

Custodia Romero (La Venus de bronze)

BARRY FLE~nNG, el màgic de la dansa excèntrica. El m.11lor espectacle de Barcelona. - DemA, dimecres, tarda, a les 6. NIt, a 1 .. 10.

Teatre Còmic Gran companyia de revistes 1 vo-4~vils. Primer actor i director AR­TUR LLEDO, Vedettes: LAURA PINILLOS I SARA FENOR. Un altre pnmu actor "CASTRITO"

Avui, dimarts, 19 gener, nit, a 100 deu: Prtmer. SE NECESITA UNA MECANOGRAFA... FEA, Segon. 76 representació de la re~ Y1sta de colossal èxit del meatr. A1onso:

Las Leandras amb el seu POpula.r1ss1m Plcm

Demil, nit, 1 totes les nits: LAS LEANDRAS. - El teatre està do­tat de calefacció centra.l.

TEATRE VIC10RIA Oran Companyia lírica t.itular Avui, dimarts, nit, a les 10:

Bensacional esdeveniment líric: Primer. L'entremès: VEN CIRI~ LA, VEN ... Segon. Estrena a Es­panya de la sarsuela en dos ac­tes, de Cèsar de Haro i mestre Qut'1t1 Esquembre. dedicada a la colònia aragonesa d'aquesta ca~ pita!:

SI vas a Calatayud Protagonista el gran tenor Ro~

reU Baldrlch. Decorat 1 sastreria exprofessos. Orandiosa orquestra. A l'estrena hi assistiran els seus autors. - Es despatxa a la gut­xets i Centres de LocaUtats.

Gran Teatre Espanyol

TEATRE POLIORAMA Companyia de comèdia

AlIIPARITO MARTI PACO PIERRA

Avui, dimo.:,ts, nit~ a un quart d'onze: ESTRENA:

! Esta hombra me gusta j I Demà, dtmecres, tard.: PEG~­

ME, LUCIANO, Nit ¡ESTE HOll- _ BRE ME GUSTA!

Cine Paris Tarda, a dos quarts de cinc. _

NIt, a tres quarts de deu: REVISTA. L'intrigant tllm M.

G.M.:

Le spectre vert El triom1 del celebrat barlton

de l'Opera di} Paris, André Bau­ge, en el superftlm:

AI complÍs de las horas

Fantasio Avui, tarda, de 4 • 8, sessió con­

tinua: nit a Ics 10: BEVISTA PARAMOUNT. La xistosa. comè­dia A TODA MARCHA, per Joen E. Brown ! Bam1ce Claire.

Gran ~xit de Rs.mon Pereda i Luana Alcafi1z en

La dama atrevida totalment parlada en espanyol

Rosellón Cinema Avui, tarda, a dos quarts de

cinc. - NIt, a tre.<¡, quarts de deu: Sl ALGUN DIA DAS TU CORA­ZON, per L1lian Harvey i Harry Baltm, DIBUJOS ANIlUADOS,

AI compas de las horas per George TrevU1e i AndI és

Bauge

Cine Urquinaona Nit, a Ics 10: REVISTA, DIDUI­

XOS SONORS I

Amor entre mlllonarlos

peJ.' Clara Bow.

Collseum Avui tarda, continua de'4 a 8:

Nit, a les 10: REVISTA PARA­MOUNT (explicada en espanyoD, EL INTREPIDO AFRICANISTA (dibuixos) i

Fatalldad per Marlene DietriCh I Vletor Mc, I

Laglen

Avui, nit, no hi ha funció per tal d'assajar La reina ha relliscat Frontó Novetats

Demà, tarda: L'HOME DE LA Avui, dimarts, nit, a un quart SON. Nit: no hi ha funció. Dar- de deu: JUARISTI I-GOMEZ rer assaig de: contra. ITUARTE-ARTIRI. -

La reina ha relliscat Demà, tmta: AHNEDILI.O ~"-no:--SARASOLA contra CHAINw

la qual s'estrena el vinent dijous, DIA I~KOOECHE I. - Nit: D:­en funció de gala. a les 10 del 1 but de OSA-QSA-'(]GALDE c~n

~~v~esp¡:~e~~~~~~~~~~~ tra ECHEVARRU-NAVARRE"!'E. ~ c'lne- Broadway ~D:e:ta:lls:::pe:r::car~telJS~.:::. ::::;~:::-Unl6, 7 - Telèfon 19944 Restaurant Casa Joan

Avui, clne sonor: EL INTRE- el de la PlDO, per Edmund Lowe i Ca- PAELLA VALENCIANA therlne DoUe. CARTA CABAL,

Avui, dimarts, dia 19 d'aquest mes, a dos quarts de vuit del vespre, tindrà Hoc al local social de "Palestra" (Corts Catalanes, 592, pral.), la con­fert:nc;a d'En Geroni Martorell, el qual parlarà del "Palau de la Gcneralitatr'.

Aquesta conferència. que serà publi­ca serà. 1Uustrada amb projeccions.

ulnformant detingudament 1 de­talladament el COnsell, pel ministre de la Governació, .sobre l'estat de l'ordre públic a Esp&nya i dels intents a1lJats d'ésser pertorbat pols extre-

El governador del Banc d'Espanya ha manifestat que el crèdit Morgan re­sultava un 1 per cent d'interès més car que el concertat amb el B{lnc de Fran­ça, i que en aquell s'estipulava una co­missió que no ha existit en aquest.

Afegí que el darrer crêdit fou con-

Avui, dimarts, nit, a un quart d'onze: la precio.s&: comèdia en tres actes, de Francesc Serrano Anguita, TIERRA EN LOS OJOS. - Demà, dimecres, ~~a.: TODO TU AMOR. Nit: TIERRA EN LOS OJOS. - DIjous, primera. xarla per Felip Sassone amb el. tema: Rusiñol, su risa y su llanto. lIcs)lo "l'Opinió" per Mc. Laglen, Tashman i Har~ Salons especials per a ·banquets

rlgan. NOTICIARI I DIBUIXOS, Rbla. sta. Mònica, núm. 21 I ~'S

• •• Dijous, dia 21, a les set del vespre,

l'Agrupació Escolar de "Palestra", ce~ lebl'arà l'acte inaugural de l'entitat arn buna conferencia de Pompeu Fa­bra sobre la 6'Un!vers1tat catalana".

• • • La com1ssif- de cultura del Sindicat

Mercant;l, ha organitzat un cicle de confel'éucles d'orie.nta.ció sindical. La Primera anirà a cà.rrec del company Cana E u:z i tindrà lloc en el local de l'esmentat sindicat, demà, dimecres, dia 20, a les deu de la. vetlla. QUeden conV'id..'I.ts tots els treballadors. tindrà. lloc al local de l'A. Ex. Tagama-

• •• - DUcus vinent, a les deu de la nit,

~ent (Hosp.ltal. 110), el fall del Jurat i leuguraci(l d('i SCg'on concurs de di­

bul: .lS a la pluma dedicat a la "Masia Cat ana".

ldi Un home mort per un tramvia

·'d A d108 qua1'ts de dues d'aquesta tar­

a, a! PasseIg de Ja Duana enfront f~ nl1n"n1alero 4, .el cotxe remolé 1579, de

de Clrcum·,'als.ció ha aixafat un homE'. deixant-lo mort' a l'acte ig_ norant··~ els noms i domicili de hn­lortlU!e..t.

AVisat (:1 jutjat de guàrdia aquest dha¡!"\ .orlf~~t el trasilat del cadàver &J

.l"O; .. Judicial.

Dos ferits per accident dd

treball

daA1 di:;pensari del Port, aquesta tar­Viia~ l~l una, han estat auxiliats Pere e . e , de 44 anys. amb domicili al arrel' d~ la Democràcia 51 baixos

que preser.: '" "'a ¡,ava fractura en ambdues ir=~~'d~e~onòs!:lc greu. i Simó Co­Ça d'... anyS. domlelllat a la Pla· escori TeM!), 26, amb contu!"::iQns i de p:1 C"'l diverses pans del cos, Vf'T~'~ . c lleu. produ¡des per ha­d.e In esfondrat una esUva de bl:l.t del ')To en el "tin.glado" número 1 baI' 1'0011 Bo.>ch 1 Als1na mentre tre-1 ~b.n.. per c,:,mpte de la "Crèdits

han:~f'6-S d'~"'''r a!'i!'ilstits, el primer u'crc,è talt traslladat a la cllnica de la

el segon al seu domicili.

A l'any

1873 la

la • prImera " . maquIna era d'escriure

AVUI continua essent-ho

Ronda Sant Pere~ 8 BARCELONA

Remington portable

MAquines RemingtOD Bonda S&Zlt Pere, 8 BareeloJa ---llerVeIxI'. I:rame_ intormao16 """'­

pleta <IAI la RemIngton 12.

Hom , __ .. , ..... , .. _ , .... , _ .. ,. _ .. ,

Adreça .. , .. ' ..... - ... , .... , .. , ..... ,

FACILITATS DE PAGAMENT

Especific de l'

ASTERIA GENITAL OM POTENCIA) (MANCA DE VIGOR SEXU¡\L)

De la eyaculacló prematura (pérdues semInals); de la FebleslI y molt dlcas per a comblllre III NEURASTENIA, en Ioles les .eves manifestacions. . E~ e.1 ~és: poixa", eS.limulan. de ra.Clivitllt ne.ur~-espinowr,tédulo-geDit41. Smerlllc I homo-esl1mulasa de les glandules Inluslicillls. Producte pruo

nglandular. complel~menl inofensiu. . Mdi perjudiclI, ni lesiona cap org-ue. ni el fundo na meni dels maleixos.

No conté. ni estricnina, ni (osfurs. ni clJntórides, ni cap altre medica­meni excilanl.

PRODUCTE MAONE e INSUSTITUIBlE PER A RECOBRAR LA PERDUDA f'ElICITAT CONJUGAL, PROSPECTES GRATIS

LlJborlJ/oris FlJrmlJcológics del Dr, W Du/rem A/fdeS.ntp<,.,40. BARCELONA-T.t.font8bJt Preu: 21'75 ptes,

~1¡;l.~~W".Io!Ii!J[1Jii!Ji!1iilJ21i,.r.; ~'.¡¡;!:¡;JJ¡;JI¡;JJ"''O!J'l...J;l,~ii!.¡;:¡flIilli!I'IJ"~

~ Escola de Xófers uBARCELONAu I ~ UNICA DIRIGIDA PER UN ENGINYER INDUSTRIAL

PLAÇA UNIVERSITAT, 11 invita als seus fUt1JrS clients a provar els nostres aparells (paten­tats) en el qual es controla les condicions psicològiques pel' a la. conducció i experimentar la sensació de conduir per cinema. Només l?l per uns dies ofereix per 65 pessetes perfecta. ensenyança de con- r?:! ducc1ó reglament, mecànica, metge i tram. docum. i titol. De set I " vuit de la nit projecció de la peHicula ....... 6·Com ensenya a conduir "'Escola de xofen; Barcelona'

iili'¡¡;!j¡;!Ji!¡~I~¡¡;!;illi'¡il;illi'¡EIi'¡~'i!rò.'il:"j¡;!rI!!fii!.'O!ll ~'i!¡¡;!Ii!¡"'i'fi'.'¡;''l1J'l.Ji'...r!!<li!l'l~~

ENDERROCS

6ARCIA i VIDAL CQMPRA ... VENDA

Portes, Reixes, Reixats, Bigues, Balcons 1 altres materials t:'en~

derroc CWT, del 1 al 9 Tèl. 54998

~~~~

Guarda-Mobles Public Els vOltres mobles sera.n cu­

rosament conservats i vigilats. Tota mena de tac1lltats us do­narà

"LAS OCASIONES" que éa la casa que millor us @ comprarà i pagarà al comptat @.! ela vostres mobles. pianos. cai-xes de cabals, donant el màXi­mum de vàlua. Marqués del Duero, can-

tonada a Blay, 67 Telè!on 333M

~ ....................... m! • i 1. NERVION I • • = Guarda-mobles públic = • • • • • CASA QUE PER LA SEVA .. = SERIOSITAT NO PRECISA = • RECLAM • • • = NERVION = • • • • .. ES UN NOM IMPOSAT :I • • = Corts, 399 :-: T eI_ 31385 • • • · .. ••• s .............. ••••••••

Estòmac, Intestins, diabetl!'s, de Alimenta especials vegeta.rlans

CASA SORRIBAS Lam1a, 62. i Salmeroa. Z2Z

Compra moble.. !ELa

TOTA CLASSE D'ARTICLES

HO TE L SEGU R

.:================================ __ CLARIS. 8 - TELEFON 21:;:'; OJ2IiY.'i!¡¡;!!EI~"i!!lli!!O!ii!~"'~ 7

•

f

I Un projecte interessantíssim per al turisme i co­I municacioNl de la comarca del Vendrell

Mitjançant la construcció d'un ramal de sis quilòmetres s'estalvien dos passos a nivell i s'escurça la distància

en cinc quilòmetres A totes les penyes automobil1sti~

ques es comenta arn b gran interès el projecte de rectificació del traçat de la carretera de Barcelona a Santa Creu de Calafell.

d) Evita els pernIs de les topades Ro la cruïlla de la carretera de Cala.­fell amb la. de l'e:-";2.ciÓ de Vendrell. La. manca de v1s1:aHtat d'aquell in­dret fa que molt eovint es tinguin de lamentar accidents desgraciats.

e) Dóna, de passada, grans avan­tatges els ciuiadam; de Sitges i de Vilanova que viatgen en els cxpres N

sos de Madrid i que no efectuen pa­rada a les al.ludides poblacions, t'ls quals, per a dcsplaç:lr-se als llocs de destí han d'e!ectuar un llarg sobre­viatge r.mb automòbil.

I

PREUS DE SUBSCRIPCIÓ Barcelona, un mes ... ... ... ... 0.0 Ptea. 2'50 Penlnsula, un trimestre ... . .. " 7'50

Amèrica, un trimestre ... ... . .. " 9'50

Altres països, un trimestre ... . .. " 25'00

No ea tornen els originals ni es manté correspondència sobre els que no hae1n estat demanats.

Tota la correspondència, excepte l'administra.tiva, deu dirigir-se al Di-rector.

\

Una barrabassada Un greu accident ferroviari a França

Amb aquest títol l'editorial de "El Diluvio" del dia 14 del corrent, feia unes acu~acions, l'egons l'art1cul1stn, per la mala ndm1nistracló municipal republicana amb relaci6 a la barriada de Sant Andreu.

Aquest article és una manifestació pale~ de mala fe o ignorància, i que no volem deixar de contf':sta.r perquè lamentaríem que els nostres am.1cs i electora posessin crèdit a les manifes­tacions del dit editorial.

Nosaltres som els primers que pro­testàrem quan el senyor Navés, ex-re­gidor mdical pel districte, va fer treu­re els inodors de la Plaça del Comerç i Passeig de F'abra i Puig i no se'n 1ns­taHava cap en el seu lloc.

Llavors estava ben lluny de la. nostra. 1maginaci6 ésser elegits per a regidors, 1 en ésser-ho, una. de les primeres co­ses que va preocupar-nos fou aquest afer, sobre el qual no hem dit encara la darrera paraula, doncs creiem POH drem fer que s'insta!!in n dits Hocs uns subterranis higiènics, Que confiem que In. clvilitc,t del poble andreu'mc sa­brà conservar com cal.

Un greu accident ferroviari [,'ha prodUit a la línia del Nord, de França, poc abans de l'entrada de l'estació de Satnt .. Just-en-Chaussée, a uns vui­tanta quflómetres de París. U.l. tren. òmnibus, que venia de la capital, des­carrilà, bolcant-se tres vagons que cJuedaren destrogats.

Del sinistre n'han resultat onze morts i una vintena de ferits, sts d'ells, molt greus.

El fet es prodtd a les nou de la. nit. El tren que sorti de Paris a les 17 h. 37, acabava de sortir de l'estació de Saint-Remy-en-Z'Eau, i S'apropava a la de Saint Just, quan. a uns cinc-cents metres abans d'aquesta, en passar el pont de Neuvíllec, una topada formidable portà l'espant als viatgers. Tres vagons i un furgó, que formaven el cap del comboi,un dc primera classe, un mixt de primera i segona, i un de tercera, acabaven de descarrilar, estavellant-se els uns amb els altres.

Avi~t foren organitzats els primers auxilis. El maquinista i el fogainer - la locomotora no havia sorUt dels rails - baixaren, aixi com els passat­gers dels vagons que no havien sofert en l'accident, i procediren a recollir les vÚ'times.

Jean Arthur, la. famosa "estrella." del cinema, ha llançat aquesta nova mo­da. Consisteix en pMtar a les avant­mànegues del "swete'r", les regles de! brld,e.,. No creiem que Ja lnnova.cl~

prosperi El doctor Eckencr, al qual la Federa.­{'ió Aeronàutica Internacional ha con­c~d1t la medalla d'Ol' de 1931, pels ~eus viat!;es en dirigible a Amèrica

Es trncta, en aquest projecte, de c:on~truir nn ramal de sis qullòmelr\'s que, partint del quilòmetre 303 H 9 de la. carretera de València a hIalins de P...e1, i pa~,,$.nt paraUèl a la via del ferrocarril de Barcelona a Sant Viccnts de Calders (empalme), creuant un pas inferior després de travessar la carretera de Sant Salvador, i pa.'1-!'innt enfront de l'empalme de Sant Vicens, des d'on emprendrL1. U:la. re(~­ta de 5 H. que passaria novament per un pas inferior de la Unia fèrria de 'rarl'agona, de!;\;mbocarL:~ novament ~ la carretera més avall del pas a nl­vell que es troba en el qullòmetrc 303 H 5.

Hem vist que arreu Ja premsa. ha. acollit amb simpatia aquest projecte, Nosaltres creiem que la Direcció Ge­neral d'Obres Públiques donarà aviat per començades les obres pe-r a la construccIó d'aquest ramal que tants beneficis ha de reportar als clut8.~ans interessats en el tur1sme i transport

No podem concebir com un period1~­ta, d'una manera tan infrmUvola, fa critica de l'actuació municipal. Sols se'ns acut que no deu conèixer es di­guin barrabassades semblants.

Se'ns parla en la crònica dJi\rla, que contestem, de la. manca de llum dels carTers andreuencs i de l'excé.'l que hi ha al carrer Major, com si la dita H1U­mina.ció hngu6s estat comandada pelS actuals regidors. i també perquè l'atzar ha fet que en el núm. 9 del dit carrer, on hi viu el senyor Mal':és, regidor de l'a~tual Ajuntament, hi ha in!itaHat un are volt.àlc, dels que a proposta de l'ex-tLnent d'alcalde, senyor Caramch, es posaren en tota l'extensió del car­rer Major de Sant Andreu. Això ens fa creure que el cronista o no coneix Sant Andreu o si el coneix és a través dels seus visitants als quals aHudeix.

-"Era una escena horrorosa - ha cUt un dels gendarmes que primer hi acudiren -. De sota les desferres d'un vagó, eixia una mà demanant auxili. No podíem fer-hi res. Aviat el braç deixà de bellugar-se. Més avall, un cap de dona, tallat, estava sobre la via. Per tot se sentien crits i gemecs ...

Els morts, fortn portats a l'alcaldia de Saint Just, convertid4 en capella ardent. Els ferits, quedaren instaUats als hospitals de Creil i de Deauvvais.

Dels estudis fets soòre les causes de la catàstrofe, cal atribuir-la a la ruptura dels gan~os del vag6 que seguia al furg6 .

-Els EE. UU, no abandonaran e'

tipus or •

De l'assemblea. de Burgos contra l'Es­tatut de Catalunya

Aquest projecte ha estat informct hvora1:>lement per la Dircl'!ció d'Obres Públiques, segons ens informen pco:-­sones de confiança.

L'esmentat projecte estableix una reducci6 de cinc qullòmetres en la d1s-

per carretera , els quals indLrecta­ment en surten beneficiats, tal com hem deixat e!>mentat.

Fent aquest enlhç, el qual no dub­tem que serà fet per administració es faç',ll1tarà enonnement el trebalÍ

No ha tingut ambient i és obra d'uns senyors

que volen fer-se una plataforma

Una personalitat de Burgos. persona. equànime I d'encertada vlsl6 poUt1-ca, ens fa, cn una lletra que ens tra­met, atinades consideracions que creiem d'interès donar a conèixer als nostres llegidors:

CO"'.l"""''';.

"'De la Asamblea que ayer y hoy. en ésta - ens diu -, no tienen por­qué preocupal'se porque "no ha teN nido ambiente". Yo le ruego pues que ten¡an sumo cuidado en la prensa en lanzar dicter10 alguna contra CasU­lla, a mt juicio serena. 'Y comprensiva, para ese problema. Ha sida cosa, re­pito, de tres señores, de don Lu1s Gar­cia. Louno, que era racUcal hasta la votB.c16n del articulo 43 y que, ademas de diputado a Cortes, es presidente de la Comisión gestora¡ de don Pascua.l Equiagaray, presidente de la Camars. de Comercio, i del alca.lde accidental (socialista), sefior Santamaria.

tància de Barcelona. a Sitges, Tarra­gona, Reus, Tortosa, Gandesa i Cas­te1l6 de la. Plana..

en una comarca. totalment agrlcola com l'afectada pel millorament i, alhora, fac1lttarà l'intercanvi en els mercats del vi lamentablement pa­rats des de fa mesos. La Asamblca no ha sido magna;

Burgos, la ciudad de Burgos ha estada ausente en esp1ritu; las representacio­nea ha.n sida pocas y mediocres y no se han dicho mw; que tonter1a.s; no hay plan ni para combat1rles porque falta aqu1 unldad de accl6n y de crl­ter1o. Solamente los representantes de Avlla han estado bleu, pues con­cretamcnte dijeron: Ió Si de 10 que se trata. es de dotar a Castilla de un Estatuto, estamos conformes, pera si se trata de oponernos sistemattcamen­te a que Cataluf'i.a logre su autono­mia no prestaremos nuestro concur­so". Esta no quiere declr que no haya algunos puntos en que debnn ustedes ceder, pero en resumên la tal Asam­blea de incapacitados no tiene porque hacerles temer nada, fuera delA.!?ar­lamento, que es ún1camente aonde deba plantearse.

Como la prensa acaso h1nche el perro, l'O tengo el deber de advert1rle z:;erenamebte que la Asamblea no ha tenido ambiente, pues se trata de un sefior diputado que se busca una pla­taforma y que no cierren, pues, us­tedes ah!, en la prensa, contra CasU­lla tranquil a y cordial.

Han asistido únicamente seis de los ocho diputados de la provincia pero es li justo consignar que los agrarios", y "son cuatro", no han "abierto el pico"; esto es justo, replto, consig­narlo y que la maniobra. es de algu­llOS que se llaman republicanos. El alqa1de "socialista de Santander", co~ ma el de aqui (el propietario no ejer­ce), ha estado un poco caribe, un po­co molesto contra el Estatuto de Ca­taluña, pero en s1ntesis, pueden estar franquilos, pues fuera d.el Parlamen­to nada ha. de pasar.

Por estas prov1ncias castellanas el repubUcanlsmo es especlalmente le­rrouxista pero, en verdad, es que las lnstruccloncs de Lerroux es de que no '" combata. el Estatuto y sc esté a lo (¡ue las Cortes digan. . Ya les tendra n ustedes al C'orrien­te sl algo se tramara . .Ahorn. como co­nentario personal, yo he de decirles le ustedes debcn de [l"lagar. en todo

A més aquest imPortant projecte tindria els següents avantatges:

a) Queda suprimit el pas als veW­cIes per l'interior de Vendrell. Aquests carTers no tenen l'ample suficient per al trànsit còmode de vehicles a mo­tor, evitant els freqüents entorpiment.s als viatgers que amb urgència hagin de traslladar-se a Barcelona i Tar­ragona.

b) Ofereix un gran estalvi de temps i una. major posslbllltat de càrres~ al& transports agrícoles de Vendreu, CreL"tell, Torredembarra, Cuvint, Ca­lafell, puix actualment han d'efectuar el tomb per la vila i passar les puja­des 1 baixades del comellar de Ca­lafell.

c) Es suprimeixen eIs passos a ni~ vell del quUòmetre 303, H 9, de la carretera de València a Molins de Rei, i el que existeix a l'estació de Vendrell, perillosíssim i que obliga Q.

freqüents parades que soVint passen de deu minuts, i de vegades més 51 a l'estació fau maniobre:>.

Són moltes les entitats automobl­Ustiques, comercials 1 agrcoles que han so1.licitat dls estaments apropiats la realització d'aquest bell projecte.

No volem deixar-nos perdre l'oca­sió per a felicitar al cap d'Obres PÚ~ bllques de Tarragona i els seus dig­nes subalterns que han portat a cap l'estudi i el projecte d'aquest enllaç i esperem ta.mbé poder felicitar els caps superiors una vegada s'hagi ava­lat amb l'aprovaciÓ oficlal.

Per a l'interès dels automobilistes que s'estalviaran els passos a nivell i els seus perills, 1 dels ciutadans dels pobles beneficiats i f!quells que indi­rectament en seran afavorits, com ho poden ésser les plutges de Calafell i Sant Salvador per la facilitat als es­tiuejants de poder agafar el tren a Sant Vicents, no pot ajornar-se la rea­lització d'una. millora d'aquesta im­portància.

UN XERIF A ESPANYA

El fill del Raisuni, a Barcelona

vindrà

Un c!fart de Madrid publica una conversa amb el zerif Im del Raisunf ... Diu aix!: "EI xerif és home comunicatiu, el matef.z que el seu. secretari, Mohamed­

ben-Mohàmadi, que parla correctament el castellà f que desitja satisfer l'in­terès que li demostrem per informar-nos de la finalitat d'aquest viatge f de la situació actual de la zona del nostre Protectorat. •

-El xerif no coneixia Espanya - diu l'advocat senyor I1urtado. -Sentia grans desigl> per visitar la vostra Pàtria - afegeix 1Jol'amacU. 1 el xerif referma aquestes manifestacions, dient-nos que sols es tracta

d'un viatge de tu.risme i descrivint amb imo.ginact6 àrab la impressió que a Sevilla li han causat la Giralda, la Torre del Oro, l'Alcàsser, el barri de Santa Cruz ...

-Aniré a veure, tam.bé - afe(JeiX amb alegria - Toledo, Córdo!.lIl, Gra­nada ... ; després, Barcelona, i després tornarem a Tetuan.

-A Espanya només hi romandrem que quinze dtcs - acaba dient Moha­mQ.(Li.

,so, un r{:glmen de generalizaci6n ;c las autonoml~_s, cern') dijo Ortega. v Gasset en su segundo dlscurso par­nmentarlo, pues la exccpc16n causa 19m recelo, aún entre T)~rsonas hoy

hvorables a solventar ese pletto, q~e '" estas altura.s, por honor a la Repu­blica y de la Libertad, es necesario zanjar."

-peró sc'ns ha dU - hem interromput - que el veritable objecte d'a­quest viatge del xertf és el de reclamar al Govern espanyol la devolució dels béns que foren confiscats aI vostre pare el Rai..nmí.

-No és precisament aixi - contesta el seu secretari amb gran vivesa -. El xerif desit1a visitar el Govern espan'llol , fent-ho ahans al President de la República, per a donar-los les grdclu per IIQver t:-amitat l'expedient de devolució dels béns que els foren confiscau, Ara el xerif és pobre. No té res seu. Atén les seves necessitats i les deli seus nou germans amb la, pensi6 de 2.500 pessetes mensuals que li concedeix l'Estat espanyol, t que no li és su­ficient per a atendre les sev'!s obligacions.

UNA DENUNCL'l

No es pot saber _de que es tracta

Madrid, 19. - "Heraldo de Madrid" publica el següent:

-Arribaven a molt els seus béns? - li hem preguntat aleshores. -Un palau d'Arcila soZament - ens respon Mohamadf - utd taxat

en quatre milions de pessetes. . -Es quelcom de fantàstic, f del més refinat gust - afegeix el senyor

Hurtado. -El meu pare era delicadf8sim - afirma el xerif -, t li agradav.:l d4

v!ure molt bé. A més cI'aquest palau, en tenia d'altres a Tazaru.t i Xínato, i moltes terres, de les qual3 se n'han apoderat els indígenes. A la zona fran­cesa també posseïa bastants bél1.S, que també li foren confiscats, i que Frar..ça no els tornard fins que no els torni Espanya. El meu pare el Raisuní VG

perdre tot el que posSeia, fins Iu dones, que se les emportà Abd-eINKrim/ -1 es troba tot en poder àels indígenes?

l com a argument de pes, acusa d'u­na manera insinuant, sense la valen­tia del que sap que té Ja raó i la jus­ticia a favor seu, del tancament de la Font de Canyelles, feta per ordre del Serve1 Sanitari de l'Ajuntament, i no pas perquè algú se'n volgués apoderar passant per damunt del Consistorl 1 dels interessos del poble.

Totes les autoritats regionals i de Paris han acudit al lloc del sinistre. Entre les víctime.~ no hi ha cap estranger.

----....... --------.............................. .. No lament.em aquesta ensopegada

del periodista, perquè és palès que ingènuament ha cregut nls primers que se li han presentat donant-li aquesta queixa.. El que lamentem és que aquests veins no s'hagin personat a la Tinència d'Alcaldia del Distric­te IX, on s'atén sempre a tothom en aquelles protestes o queixes que el po­ble té dret a fer quan creu que hi ha hagut una extralimitac16 de poders. Si així s'hagués obrat, els veïns sa­brien que l'ordre de tancament de la Font de Canyelles era general en el que es refel'eix a les fonts de m.1nes particulars, a conseqüència de la in-

fecció d'algunes d'elles i que es va do­nar l'ordre d'obr1r-Ies novament tal com el Laboratori Municipal va fent els corresponents anàlisis 1 donen un resultat negatiu, i haurien sapigut tam­bé que és per mitjà d'aquesta Tinència que s'ha accelerat l'anàlisi d'aquesta font que ha estat novament oberta.

Creiem haver contestar detallada­ment a "El Diluvio" i m'eiem també haver demostrat que l'única barrabas­sada és el parlar i escriure sense co­neixement de judici.

MIQUEL OLLE, Re¡¡ldor pel districte novè.

Unes paraules del Sr. Vilalla Vidal no estigui actuant ja la Comissió de Responsab!lltats, esperem que ho posi a coneixement d'aquesta, amb la seguretat absoluta que no es perdrà mitjà d'acla.r!r-lo. La tasca de la Comissió

de Responsabilitats - •••. ? Jo, personalm'ent, sóc a la presi­

dència de la Comissió, no pas per la meva inc!!nacló. Quan fou cons­tituïda no en formava part, per

El tinent d'Alcalde Sr. Antoni Vl­lalta Vidal, ens ha. fet, respecte a la t3sca de la Comissió municipal de Responsab!lltats, de la qual pre­sidència la desempenya, les se ... glients manifestacions:

"En la darrera sessió algun regi­dor es va queixar de la lentitud amb què actuava la ComissIó de Responsab!lltats. M'lnte~essa ter pub!!c que aquesta lentitud és més aparent que real, doncs, la Comis­sió de Responsabilitats ha treba­llat, treballa 1 treballarà intensa­ment, pel" tal de fer-les efectives.

- ••.. ? expressa voluntat meva; única-En aquest afer hem cregut ne- ment després, amb motiu d'haver

cessa.rl procedir amb tota energia, estat elegits diputats alguns com­no tan sols per la importància dels panys de Consistori, valg haver danys materials, sinó per a cas- d'anar a la Comissió, respectant la Ugar l'esperit sectari I d'odi a les dlsclp!!na del Partit I complint un manifestacions culturals de sent!- deure de ciutadania. ment català que demostra.ren les En ella, junt amb els meus corn­persones acusades d'haver ordenat panys, procurem procedir amb to­Ia dita destrucció. la equanimitat, sense apassiona-

Per l'estll d'aquests afers, n'hi ha ment de cap mena. A ml no m'ins­d'altres en estudi a la Comissió, 1 pira cap mòbH de caràcter politlc, sl hom aconsegueix reunir elements i si solament el desig de contribuir

la clarificació de la nostra aclmi­suflclcnts els portarem també als n1stració pública, sancionant les tribunals, tota vegada que la Co- irregularitats comeses pelS que hi missió, i això cal fer-ho remarcar, no té facultats judicials ni execu- hagin pogut tenir Intervencions tlves, i la declaració de responsa- tèrboles, per exemplaritat dels que bilitats, tant d'ordre civil com cri- aspiren a ocupar càrrecs públics a minal correspon als tribunals de la Repúbl1ca, que no pot permetre justícia. l'escàndol i les vergonyes de l'ad-

Amb això penso que l'opinió tin- minlstracló monàrquica, amb el drà la sensació que esbrinem acu- ual fi nrlmordial entenc jo que radament tots els afers de què te- q .. , . nim noticia i sl 111 ha qui tingui ¡ens portaren a I Ajuntament els coneixement (l'algun sobre el qual nostres electors.

NO\'a York, 19. - Contestant als. persistent rumors que \'énen c1rcülnnt des de fa poc temps . .:Iobm una ro­l1tica d'inflació per par e l'Adimin;;­traci6 nord-americana i qJ.e han estat especialment recollits :\ Europa, una alta autoritat bancària de Nova YOl';': ha declarnt que els EE. UU. no aban­donaran el patru Ol'.

Tant el OQ\'crn americà com el seu sistema bancari, afegeix, estan en ex­cellent condicions per a fer front a totes les demandes d'or que rebin dp. l'estranger, sense pêrjudici per al crè­dlt de la divisa americana, - Fa-

El nou estat n1anxú

Toquio, 19. - Segons eh; diaris, la creació del nou estat manxú va pt'r bon carni. Afegeix que farà. les fun­ctons de president del nou estat, (.1 prJncep Pu, ex-emper~dor de Xir.a, que es va fer escà.pol fa poc temps, de Tient-Sin, on vivia.

El apó q.ssegurarla al nOll; estat, ~l manteniment de la policia 1 MallXl:­ria s'adheriria de seguida al rè-g1m de "porta oberta". - Fabra.

Un important acte polític a La Garriga

El passat diUll'lenke, tiug-u,c: lloc, al CenL.:: d'Esquen'a Reput!lcana. de La Garr;g:a un important acte- poHt1c. -n e lqual prengué part, er.tre altres ora· dors, el diputat a Cort::; senyor Josep Gra.u Jassans. El local estava ple de gom a. gom, assistint a l'acte rtpre­sentaclon.s de tota la comarca.

Ocupà la presidència l'alcalde de Ls Garriga, al qual ac 'lpanyaven. regi.· dors d'aquell Ajuntam.ent, el dlputal senyor .orau i els propagandistes d'Es q\ierra senyors Fontbcrna~ i !.Juis Cnp~ devila.

El senyor Figueres, que inic~~ els parlaments, parlà de la gestió dels homes d'Esquerra al Municipi, essent aplaudit. El senyor Fontberno.t pro­nuncià un eloqüent discurs, referint-se e les campanyes de difamaci6 Que han emprès les dretes contra elS homes honrats -d'Esquerra Republicana, fent un elogI dels homes representatius del partit.

Parlà tot seguit Andreu Fusté, de Granollers, el qual combaté la pclli­tica clerical i jeswt1ca, essent ova­cionat.

El que passa és que ha necessi­tat un periode previ d'orientació I un altre d'Investigació, durant els qual s'han portat les tasques amb ~ilencl a vegadrs especialment ex­tremat perquè la publicitat no per­judiqués ¡'èxit I perquè les perso­nes afectades no efectuessLn pres­sions que, malgrat no haurien, na­turalment prosperat, pod1Jn entre­bancar o destorbar I fer perdre temps. De totes maneres, a mesu~ l'a que la Comissió s'anava perca­tant de la Impo,·tàncla è,'ls perju­dicis causats a l'erari municipal per les dislJam,,\s econ(¡miques a què s'havien lliurat els l'eg1dors de la dictadura, es prengueren dintre de les facultats de la Comissió les mesures de precauciÓ considerades Indispensables per tal d'evitar que quedessin sense sanció els fets es­candalosos de l'época dictatorial.

.. u. ............ __________ .. __ .... _______ ..... ....m

Després parlà el nostre company Lluís Capdevila, el c:ual, en to irònio, dl~:fué cos('s molt interessant respecte a l'actualitat pellUca. Fou molt aplau", dit.

Per això es va demanar al Go­vern de la Repí:blica. la modifica­ció de la llei del Contenciós, en el sentit de facHitar l'embargament preventiu de héna dels regidors que prengueren els .... cords lesius.

- .... ? Personalment, aprojj.tant un

viatge a Mi .,'rid pu!"a assisU~ al Congrés de la Unió de '>[unleipls Espanyols, vaig !ntere:sar de la Co­missió de Responsabilitats de la Cr\mbra la modiflcació dc l'esmen­tada llei l, reé~ntment, per con­ducte del Govern de la GeneraUtat, s'ha rebut,. una comunicació del mi­nisteri de Justida donant compte que per la Comi:;sió jurídica-asses­sora es procedirà a la redacció de l'oportú proj"cte de llei.

-Però, no és aquest el ca<:lc monàrquic? Com és que no l'han tret? -Es que se'ns ha fet republicà.

(De Garrido, a "Bera.ldo de Madrid ").

----------------------~~,-----A COPENH!!.GUEN

La municipalitat en dificultat econòmica

Londres, 19. - Diuen de Copenha­guen que a conseqüència de la crisi econòmica mundial. aquell Ajuntaw ment es troba amb grans d1f1cultats. Per aque5t: motiu, es proposarà l'aug­ment del gas, llum elèctrica, 1 tram­vies, com també 1<\ suspensió de: la re­ducci6 del deu per cent de taxa de la b::tse d'impost municipal sobre la ren­ta, reducció que s'ocordava. des de fa molts anys, als contribuents.

Els comunistes alemanys es preparen

S'EST!!. ORGANITZAT LA GUIPEU DEL PARTIT COnlUNISTA

ALEl\IA1\"Y?

El periòdic" Deutsche Algeme1ne Zcltung" (nacionalista) publica una sèrie de detalls relatius a una suposa­da organització de la Guépeu del par­tit comunista alemany.

Posà fi. all discursOS el diputat ac .. nyor Orau Jassans, el qual va fer un elogi de la tt.sca parlamentària. dels diputats de l'Esquerra, fent remarcar co!u aquesta havia complert tot Quant hRvia promès al poble. }...ssegur~ que l'Esqucr:a mantindria ftn8 a la fi el

seu pnJt;raml\ pollUc, confiant amb l'a­jut de l'opinió. Es declarà. convençut de què Catalunya aconsegu1rta le! se­ves llibertats, a desgrat. de les cam" panyes derrotistes dels reaccionaria. FoU molt ovacionat,

••• Al setmanari catòlic "flama", de

1'1 de gener, llegjm \.lll3, nota da La Garriga, la qual re&."_mya un acte ce­lebrat per la Federn('\6 de J,. 'ntut5 Cristianes. Al final d'aquesta diu:

"Ens plau fer con~Lar lt\. l;!'c ... ncia. del molt digne batlle de la poblaci6 i dos dels seus regidors, a1xi com les manifestacions de simpatia i collabo­ració fetes per la primera autoritat de La Garriga."

Ens interessa e.c1arir aquesta nota, filla del proccdiment jesu1tic del fei­xisme local. L'alcalde senyor Vinyes 1 el regidor senyor Lupon, assistiren a la runtó de la F. J. C., perwnalment delegats pel Mè<nic1pl a ft de poder .au­toritzar 'un acte d'aquesta mena, 1 al mateix temps perquè segons les qües­tions que s'haguess1n de tractar en el mateix. suspendre' inuned1atament, puix que hom té noticies que aquesta gent ve conspirant 1 celebrant cont1-nuament reunions clandest1nes contra la República. Ja es podrà vcure, doncs, que més que res, fou l'assistència dels nomenats senyors a. l'acte una coJl.51:­derac16 cxcessiva que es tingué a ~ perquè poguessin celebrar-lo, ja que des del primer moment no s'havia d'haver autoritzat. Cal, però, fer cons­tar també que d'avui endavant, ba mani!estd.t el nOSire alcalde Que s'ha­vien acabat les consideracions 1 que s'aplicarla amb el feixisme i amb el jc­suitÏ'.ime el radicalisme mes absolu de ia llei.

.. se ha d1cho esta tarde que al me­rllodÚl de hoy le ha sldo presentada al fiscal de la República una grave denuncia. sobre cuyo contenldo Y c1r­c\U1Stanc1as c1rculan d1versas versio­lles.

Parece ser que los comparecientes son don Augusto Vivero y don Frs.n­cisco Gómez H1dalgo, presidente y se­cretaria respect1vamente de la Iz­qulerda republicana anti-clerical, con quien hemos intentado hablar pero, 5cgún hemos comprobado, ambos se­~O!cs estaban fuera. de Madrid esta \ard~

-Una part dels terrlmll!. L'altra t els palaus els administra el Govern espanyol, peró els administradors diuen que les rendes no cobreLzen l'import de la pensió mensual que se'm concedelx.

Actualment el periode d'investi­gació està bastant avançat i prò­ximament començarà a notar-se externament l'actuació de la Co­missió de Responsabilitats. Sense anar més lluny I en la sessió vinent presentarà al Consistori un dicta­men demanant la presentació d'u­lla querella per prevaricació amb motiu de la modificació del con­tracte de neteja efectuada l'any 1925, per la qua.l, sense compen­sació cotitzable per a l'ajunta­ment, s'augmenta el pressupost del dit contracte de, d'1.700.000 pesse­tes, a més de 7 mii..ons de pessetes, el que ha motivat que des d'aque­lla data fins ara, s'hagl regalat prop de 25 milions de pessetes a l'empresa concessionària.

La munlclpalltat projecta. també, de vendre una partida d'immobles d'ha­bitació que posseeix l'Ajuntament i de subscriure, sl és possible, un emprès­tit de 20 m.ll1ons de coronP.8 amb la Banca Nacional.

Els membres d'aquest servei de po­licia i d'espional,~e comunista tindran una emblema secreta que representa una bandera roja portant la 1nscrip­,.ió "Ruhrwacht .. (serve! de Vigilàn­cia del Ruhr). en record de les for­macions comunistes de combat orga­nitgades l'any 1918 a Renànta i al Ruhr.

Ens cal també aclar1r que l'altre re ­gidor que esmenta la nota, candIdat pel Partit Catalanista Republicà. el senyor Reig, ocupava un lloc a la pre­sidència de l'acte, formant part d'a,­quella comissió organitzadora, pero

•

-1 en quant estan valorats et. bém conjiscaú? -Sobrepossen els <leu miUono de pessetes - afirma. 1 el xerif mostra les seves esperances de recuperar-los, en manffutar

que els béns que es confiscaren al seu cotf Mustafà-Ratsum, vocal avui de la Junta local de Tetuan, li han estat tornau. com també G olt'!:,u !:ebell, _ . ..,. s'han feU amics d'Espanya."

També es !lIurarà al Jutjat de guàrdia l'expedient Instruït amb motiu de la crema de llibres I pu­blicacions catalanes del Negociat cie Cultura.

Les autoritats municipals preveuen, com a conseqüència de l'atur forÇÓS, un augment de despeses sobre els al­tres anys normaJ.l:¡ de més de 60 mi­lions de corones, en el prÒXlm presu­post.

La guipeu alemanya seria dirigida pel cam.a.rada WippenbeJ1;er. La Gui­peu es dividirà en quatre seccions principals: la pollcla del partit, el ser­vei de seguretat. la brigada destina­da a provocar els moviments 1nsur­rP('.ctona1s i el servei de l'espionatge industrial

que els dos d'Esquerra Republicana de catalunya abans esmentats 110 tenen res a veure amb el &enyor Reig i ja de molt temps, s'han declara.t iDeam #

patibles nmb la seva pellUca. Ens plau denunciar aquest fet a

l'opinió pública.. perquè el feixisme de La Garriga no 60rprenguI la bona fe de ningú.